1 10 3 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf 3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a PDF Text Text CULTURA LA VANGUARDIA A Y ARTE.6 MARTES, 28ENERO1992 casá meya , Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragail les ha traduYt al cata1t a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre . . - . Avui, aquest principi cíyic és presentat de vegadescom si fos oposat al principi d’afilia ció nacional, i es dóna a entendre que ignora o suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al contrari, jo estic a favor del principi cívic per qué represénta la millor manera per tal que els individuses realitzin i realitzin la seva identi tat en tots els cercles de casa seva i perqué frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu ral i no solament d’alguns dels seus aspectes. Establir un Estat sobre qualsevol altre princi pi que el del civisme —perexemple el principi de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig nificaria fer más important que els altres ñn aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1 aixó quasi mai no condueix a res de bo. La major part de les guerres i revolucions, per exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat VÁCLAVHÁVEL . - - categoria “casa” pertany al que els filósofs moderns anomenen el “món natural” (. ..). Per a tothom la própia casa és una experiéncia existencial básica. El que una persona percep com a casa seva (en el sentit filosófic del terme) es pot comparar a un conjunt de cercles concntrics amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi tació on visc un temps, la cambra a la qual m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així, amb el meu invisible llençol. Recordo que fins i tot la meVa cella a la presó era en un sentit casa meya, i que em sentia molt fumut si em requerien de sobte que canviés a una altra cel la. La nova era exactament igual que l’ante rior, o potser millor, peró sempre l’experi mentava com una cosa aliena i poc amistosa. Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i em costava un temps deixar d’enyorar la cella anterior i sentir-me un altre cop a casa. Casa meya és la casa on visc, el poble o ciutat on vaig néixer, on he passat la major part del temps. Casa meya és la meya famí ha, el món dels meus amics, el medi social i in teFlectual en el qual visc, la meya professió, la meya empresa, el meu lloc de treball. Casa meya és també, per descomptat, el país on visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i intellectual del meu país expressat en l’idio ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca, l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie de casa meya. Casa meya és doncs la meya “txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la coma própia, essent com és una part tan subs tancial de mi mateix com ho és, per exemple, lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa meya—. Casa meya és, naturalment, no sols la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya europeitat i —finalment—aquest planeta i la seva actual civilització i, amb tota probabali tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa meya és també la meya educació, la meya criança, els meus costums i el medi social on Establir un Estat sóbrequalsevol altre principi que el del civisme —perexempie el principide la ideologia, la nacionalitato la religió—ens reduiriacom a poble [a — basat en la ciutadania, que respecti la gent en tots els aspectes del seu món natural, será un Estat bésicament pacffic i hum. Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que, en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del tipus que s’estit estabhint gradualment en els estats democrtics moderns, és justament el tipus de societat que deixa espai a la gent en tot l’espectre del que determina la seva natu ralesa, en tots aquells nivelis del món natural que constitueixen la seva identitat. Una societat civil basada en la universalitat deis drets humans és el qué millor ens permet realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent. membres de la nostra nació, sinó membres de ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra regió, de la nostra església, del nostre collegi visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos indiscutiblernent será també casa meya. humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat. tat ens tracta principalment com a membres No té sentit negar o excloure per força cap as de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica sers humans singulars, amb una individuali tat que troba la seva expressió més primária, no hauria de ser considerat menys important o inferior. Són tots part del nostre món natu Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon. de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap La sobirania de la comunitatla regió, la na tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica. ticament en la sobirania cíyica.. PARACREAR OAMPLIAR SU NEGOCIO TENEMOS UNA FRANQUICIA N°1 1 Escala i mitjó;1] — ENLOS ESTANCOS . Invertir una escala és, sens CONESTE DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho és, en general, segonsels catecis USTED PUEDE PONER mes de la .modernitat artística, qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS EN jecte quotidiá feta amb el propó — — - Un prodúcto líder en los Estados —inidos, desarrollado con tecnología NASA, para la restauraáión de aparatos sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.), elementos de cocina,etc., SIN OBRAS. Formación para la utilizaciónpráctica del producto y de su sistemade aplicación. Concedemos zonas en exclusiva y apoyo permanente para el desarrollode su negocio. - sit d’aconseguir alguna mena d’ambigüitat semántica a través LA VANGUARDIA;0] de la introducció d’algun ele- - fltO9 Capacidad de inversión (variable -egún zonas) ambicióny dedicaciónpara atender un importantey ampliomercado. Si leinteresa, escnbanos incluyendo suteléfono y experiencia a FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID. FORA D’HORA Sy - Y DEMAS PRENSA NACIONAL AHORA DESDE: ment literari, metafóric o polisé mic. Reproduir, a gran escala, un mitjó o. qualseyol altre objecte d’ús comú és, en canvi, segons aquests mateixos catecismes, un gest de mitificació d’alló triyial típicament postmodern. Dit d’una altra manera: l”Homenat ge a Maciá” segueix les petjades de Duchamp, mentre que el “Mitjó” projectat per al Palau Nacional segueix els passos del moviment inaugural de l’art postmodem, el pop-art. L’escultura de la plaça Catalu nya confirma, en definitiva, una obyietat que sol ser camuflada pels crítics, que Josep Maria Su- VIC,MANLLEU, CARDEDEU,GRANOLLERS, LLIÇÁ DEVALL,CALDES DE MONTBUI infórmese: Tels:(93)4140279-4146561 ALQUILER TV VIDEO — CAMARAS PROYECTORES RETROPROYECTORES — TELEVISOR, Gran de Gracia, 7 Tel. 217-53-47 - . birachs, a pesar de les seves vel leYtats verbals postmodernistes, és el principal exemple nacional deis carrerons sense sortida, deis laberints de la puerihitat, a qué condueix l’art modern. El projec te de mitjó confirma, en canvi, el que feia sospitar l’anáIisi de l’o bra pictórica receñt del seu autor, cada cop més caracteritzada per trets .proverbialment postmo derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós i conservador o l’ús d’un doble codi que combina les técniques modernes (trebahl matéric,,..) contrastant amb el pastitx tradi cionalista (referéncies a l’estética oriental). Confirma, per dir-ho rápid, que, per bé que Antoni Tá pies s’entesti a oficiar literária ment com a summe sacerdot de la modernitat, s’ha convertit en el mihlor, el més decoratiu i el més genuí deis nostres artistes postmoderns. JOSEP MARIA RUIZ SIMON .4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource A casa meva Subject The topic of the resource Identitat col·lectiva Europa Ciutadania Nacionalisme Model social Filosofia Description An account of the resource Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre. Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-01-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf 58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac PDF Text Text :lOt LA CULTURA DE TOTES Vaclav Havel � COSES (The New. York Review, d'estar molt clar que, Hauria May 28, 1992) (*) en coherència amb els meus ideals, voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura en la meva practica politica. C u l t ura en el sent i t més ample del mot, incluent-ho tot , des del �ue podriern anomenar la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura, les ciències. que incl o � les arts i v ull dir amb això que l'Estat hagi de subvecionar fortament la cultura corn a parcel.la concreta de l'esforç humà. Ni tampoc comparteixo la por indig�e de molts artistes que el periode que estem travessant ara hag i de degradar la cultura i f i nalment destrossar-la. La majoria s ense 3donar-s1en, dels nostres artistes s ' han acostumat, que a la generositat il.limitada de l ' Estat socialista, No subvencionava una sèrie d'institucions culturals i organismes, independentment que aquell film, suposem, costés un milió o deu milions de corones, e que algú l'anés a veure mai. No importava quants actors parats l'ünica cosa que tenien els teatr es en les seves nòmines: comptava és tothom que fos en una nòmin�. L'Estat comunista coneixia on estava el gran perill: en el regne de l'intellecte i de 1 1 e sperit . Sabia perfectament a qui s'havia de pacificar primer m i t j anç a nt una generositat irracional. El fet que l'Estat esdevingués me n ys i menys capaç per de a fer-ho és confirmar una altra qüestió, fins a q u i n punt que de tenia raó fe t serveix per a ser ternerós; perquè, malgrat tots els premis i propines i titols que els van llençar, els artistes van ser dels prime rs a rebel.lar-se. Per tant, les queixes nostàlgiques recorden amb gran afecte la seva el socialisme, em deixen ben fred. La cultura , al menys guanyar-se la vida. en gran Hauria dels artistes que :;ocial11 sota "seguretat part, ha ò1aprendre de ser parcial ment finançada a a �través d'exempcions fiscals, fundacions, fons de desenvolupament l alt res formes similars, que per altra i banda són les que convenen millor a la seva p l ural i tat llibertat. Com més variades s igu i n les fonts de f inançarnent de les arts i les ciències, més gran serà la varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica. hauria de donar suport solament -de manera racional, trans parent plante j ad a - a aquells aspecte s de la cultura que s1gu1n fonamentals per a la nostra identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades de l a nostra terra, i que no puguin ser con s e rv a d es a través dels mecanismes de mercat tots sols. Estic pensant en el patrimoni arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada castell per fer front al seu manteniment, ni pot esperar­ se que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i per tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques, museus, arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que avui són en un estat de degradació espantós (com si l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) . Igualment és di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia o les Esglésies, en el futur previsible - hagué s s i n de ten i r mitj ans per a restaurar totes l es cap elles , catedrals, monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t enrunant durant el s quaranta anys de comunisme. Són part de la riquesa cultural del país sen cer i no sol�ment motiu d'orgull per a l'Església. L'Estat � b7n E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa. Considero immensament importa nt que ens oc.upem de la cu ltura no com una m é s de les activitats humanes, sinó e n e l sentit més ample: l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11, el nivell general del comportament p ú b l ic . Per això entenc prin cipa lm ent la mena de relacions que existeixen entre la g en t , entre els poderosos i els febles, els s a ns i els malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els empresaris i els con su mid o rs , homes i dones, mestres i estudiants, o ficia ls i soldats, pol i cie s i c i ut a d ans , i aixi succesivament. Més encara. Pen s o en la qualitat de les relaJions de la gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e , les s eve s cases; 13 cu ltura de les c i utats , els jardins, �e les grans la c a sa i l'arquitectura, de l'alimentació, empreses i les botigues; la c ultura del treball i de la de la moda, del cornportanant i de pub l ici tat ; l'entreteniment. �tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e política i administrativa, sens e la cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans de la guerr a, en tots aquests a spectes érem al mateix nivell de les pròsperes democr à cies occidentals del I encara hi ha més: una cu l t u ra leg a l , si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell moment, actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental. Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural general, en el n ivel l del comportament i l'educació públiques està relacionat amb la nostra de c linan t economia. I fins i tot que n'és, en bona mesura, una conseqüència. Tanmate i x , m'espanta més que el mateix decl ivi econòmic. Es més vi sibl e , es una sensació més "fí si ca " , si es vol. M ' i magino que, com a ciu ta dà , em molestaria més que el bar on vaig f os un l lo c on la gent escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat De la mateixa manera, m'emp iparia menys més car del menu. no ser capaç de comprar-me una gran casa cases boniques enl loc . que no veure Potser el qu e vul l dir es pro u clar: per molt importa nt que sigui po s a r l'economia dreta, no és ni de lluny la nostra única tasca. No és m enys importa nt fer tots el possibles per millorar el nivell cul t ura l general de la vida quotidiana. A me sur a que l'economia es desenvolupa, a i xo succeirà, certament. Però no podem dependre només d'aquest efecte, hem d'iniciar un amplissim programa de mi l l ora d'estàndards culturals. I no és c er t que hàgim podem començar d es eguida, d'esperar a ser rics per això; sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er que necessitem una infermera mes ben pagada per t ractar els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els clients el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar un rètol ben bonic a la porta, o que exclusivament e l pagès ric pot tractar bé el s eu bestiar. Aniria encara mé s enllà, i d iri a que, en mo lts aspectes la mjllora de la civ ilitat de la vida quotidiana pot accelerar el desenvoluparnet econòmic , des de la cultura de l ' o f erta i la demanda, del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels valors i l'estil de vi da . Vull fer tot el que pug u i per a co nt r i bu ir de manera concreta a un programa de mi l lora del nivell general de civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el meu interès personal en aquesta millora, ta nt si ho faig com a presiden t com si no. Tinc la impres s ió que això es una part int eg rant i una conseqüència lògica de la m e va noció de la política com a pràctica de la m or a l itat i �aplicació d'una 11responsabilitat superior". Després de tot, ¿ hi ha alguna cosa que els ciutadans -i doblement en darrera instància, els polítics- hagin de cercar més, que la consecució d'una vida més plaent, �és interessant, més variada i més suportable ? (*) (Traduit al català per Pasqual Maragall da la anglesa de Paul Wilson publicada al NYR) versió � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La cultura de totes les coses Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-02 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Política Europa Description An account of the resource Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books Source A related resource from which the described resource is derived El País Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf 13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2 PDF Text Text LAVANGUARDIA .... � 2 Aiumamem de Barce1on;; , AGO. 1991t t 1,:) En busca de la trascendencia El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano había poseido tanta iníormación y, sin embargo . dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro- Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten· ta desbrozar el camino ya planteado por Walter Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun VA(:LAV HAVJU, H . • ay buenas raz.Ones paracreér que la era moderna ha termi­ nado. Mucha& son las cosas que indican que estamos atravesando un periodo de transición: algo parece �r yéndose y algo distinto estar naciendo peno­ samente. Es como si algo estuviese detrum­ bándose, decayendo y acabándose 111ientras algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de . la confiisión. Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- · sión es la mema y fusión de cultura y la plura­ lidad o el paralelismo de los csccnarios int� lectualcs y espirituales. Son periodos en que · . todos los sistemas consistentes de valores se desmoronan; en que culturas distantes en el tiempo y en el espacio son descubiertas o re­ ::,-.- destrucción de las culturas indlgenas que con­ lleva la expansión comercial de Occidente. Lo veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una amalgama de cultutas se está formando. Algo nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re. sulta posible. . El mareante desarrollo de la ciencia, con su fe incondicional en la realidad objetiva y su completa fun�ament.aclón ·en leyes generales y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló­ gica. Se trata de la primera civilización con una cobertura global y ata unas sociedades a otras, .sometiéndolas a todas a un destino � mún y generaJ. Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien­ cia moderna y el mundo parece baber agotado su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal­ ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri� ca de la realidad y con la experiencia humana natural. la ciencia moderna cl!sica describia �'Algo parece estar yéndose y algo_· distinto estar naciendo penosamenie. Es como si algo estuvi�e derrumbdndose y algo nuevo :emergiera de la confusión" sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen­ sión de la realidad. A más . dogmatismo en la confusión entre esa sola dimensión y la auténtica esencia de la realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos ahora inconmensurablemente más ace·rca del universo ctue nuestros antepasados y, sin em­ bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa­ blan algo más esencial que nosotros, algo que se nos escapa . .Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu­ rre con nosotros mismos. Conocemos más profundamenl� que nun� todos nuestros ór­ ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y descubiertas. Nuevos significados naeen gra­ duafmente en ese encuentro o ioferseoción de dementas muy diversos. Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un símbolo de ese estado seria un beduino mon­ tado en un camello con sus túnicas tradiciona­ les, con tejanos debajo, un transistor en la mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola del animal. No estoy haciendo broma sobre el beduino, ni vierto ninguna lágrima intelectual por la . puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju­ lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc­ dal. La publicamos en la versión dr un traductor de excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona. · · las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci­ m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri­ tu, el proP.6sito y el significado del sistema que nuestros órganos forman en sú conjunto y que experimentamos como nuestro unico yo, como nuestra única identidad. �¡ pu�. disfrutamos de los avances de la civilización moderna que han hecho más fácil nuestra existencia fisica en tantos aspectos importantes. Pero no sabemos qué hacer euctamente con nosotros mismos, hacia dónde ir. El mundo de la experiencia parece caótico, confuso. Los expertos nos explicarán lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en­ tenctemos cada vez menos nuestras propias vidas. ... . .Vivimos en el mundo posmodemo, donde todo es posible y casi nada cierto y seguro. F.sta situación tiene consecuencias sociales y políticas. La civilización planetaria a la que pertenecemos todos nos enfrenta con retos globales. Pero permanecemos i mpotentes · ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili­ ziwión ha globalizado sólo la superficie de nuestras vida&. Pero nuestro yo interior continúa teniendo vida propia, aparte. Y a menos respuestas �LAVANGUARDIA * � 2 1 .:..1umamen1 lie Barceiot:<• m:rse · que en' otros periodos históricos. Los politicos se preocupan oon raz:ón por encontrar solu� · . "" · · Cuando buscamos la fuente más natural para la c reaéión de un nu evo orden mundi81, es normal qu�:miremos.hacia los fundamen­ tos tradicionales de la justicia moderna y ha- 1991t cía uno de los lugares ·más grandes de la era moderna: el .conjunto de valo res que fueron .proclamados por pJ'.imera vez en este edificio (el Independence Hall de Filadelfia). Me re­ fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y único y sus libertades y derechos inalienables, y tambi6n al principio de que todo poder deri­ va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas fundame"talesdela democracia moderna. Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs. lenemos que ir mucho más allá y más a fon� do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a uua situación diferente:, a la cual no pueden dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas. , .� realidad..el principio mismo de los dere­ chos humanos inalienables. conferidos al ser humano por el Creador, nació de la idea típi­ came nte moderna de que ese ser humano, sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el mundo, era la cumbre de la creación y el señor de este muo�. �e antropocentrismo mo- proporcionadas por la era del conocimiento raéio nal a las preguntas básicas del ser huma­ no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo a las antiguas certi dumbR5 de su tribu. Debido.a ello, las culturas singulares, cada vtz más en contacto entre it como resultado de la civiliución contemporánea, 9e · dan cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto­ nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en relación con otras culiuras. Los conflictos cut. turales están en alza y son més peligrosos hoy ciories a 1a supervivencia de una civilización que es global y multicUltural; buscan mecanis­ mos de coexistencia pacifica que puedan·ser. establecidos y respetados, así como una serie de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto. Estas cuestiones han sido parti<:ularmente dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru­ ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro­ lapso del cofonialismo y la cafda del comunis­ mo. El ornen mundial artificioso de las déca­ das anteriores se ha desvanecido y aún no ha aparecido un orden distinto y más justo. La tarea política principal de los últimos años de este siglo, en consecuencia, es la crea-­ ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en­ tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas religiosas dentro de una sola civilización in­ terconectada. Muchos.creen que esto puede conseguirse a través' de medios técnicos: por ·la inven ción de n uevos instrumentos organi­ zativos, poUticosy diplomáticos. Sf, es claramente .necesario imaginar es­ tructuras · organi:zativas apropiadas a la era multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti­ les si no nacen de algo más profundo, si no se basan en valores gene�mente admitidos. AGO. · "La tarea po/ltica principal � la creación de un nuevo modelo de coexistencia entre culturas, pueblos, razas y religiones en una sola civilización .interconectada" derno si&nificó inevitablemente que aquel que teóricamente dotó al ser humano de sus deiechos inalienables, empezó a desaparecer del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan­ oe de J� ciencia moderna, que fue gradual­ · mente empujado hacia una espe cie de esfera privada, cuando no d i rectamente hacia la es­ femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un lugar en que Jas obligaciones póblicas no son de aplicación. La existencia de una autoridad superioralserhumanoempezópuraysimple­ mente a inteñerir en las aspiraciones de �te. · Clt' ••• �LAVANGUARDIA .... ttJ ::..iumament de Sarceior.a Havel: "El ser humano sólo puede ser libre si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2 La idéa de los derechos y l iberta­ des humanos deb e estar presente en el nuevo orden mundial, en cual­ quier orden mundial que tenga sen­ tido. Pero creo que deb e anclarse en un lugar distinto y de un modo dife­ rente al que ha sido habitual hasta aho ra. .... Paradoja: la ini>pirnci6n necesa­ . de la inte­ ria para la n-gcneración gri dad perdid a puede ser q ue se en­ cuentre otra vez en la cicnda. En una ciencia que es nueva -posmo­ derna- y que produce ideas que en cierto sentido le per mit an trascen­ der sus propios límites. Daré dos ejemplos: El .. principio cosmológico antró­ pico" nos conduce a la idea, quizá tan antigua como la humanidad misma, de que no somos una ano­ malla accidental, ni el capricho mi­ croscópico de u na minúscula par­ tícula dando lumbos en los abis mos sin fin del universo. Al contrario, se­ gún este principio, estamos miste­ riosamente conectados con el uni­ verso, nos v em os reflejados en él, del mismo modo que la evolución del universo se rcílcja en no�otros mismos. En el momen to en 4ue empieza a estar claro que estamos pruíunda­ rncntc conectados con el universo entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S extremos de su poder. Con el "prin­ ci p io cosmológico antrópico" la ciencia se ha situado en el borde en­ t re c iencia y mito. Con ello, no obstante, la cie nc ia ha vuelto, después de un gran rodeo, al ser humano , y le ofrece de n uevo la integridad que había perdido. Y lo hace anclando al ser humano en el cosmos. El segundo ejemplo es el de la "hi­ pótesis Gaya... Esta teoria prueba que l a densa red de interacciones entre la parte orgánica y la parte inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti� rra forma un solo sistema, una esp� de de megaorganismo, un planeta vivo, Gaya, denominación deriva­ da de una antigua diosa reconocida como arquetipo de la Madre Tierra en casi todas las religiones existen­ tes. · � t11t \ De a c uerdo con la hipóh."SÍS Gaya, todos nosotros formamos parte de un conjunto superior, mas grande. Nuestro destin o no depen­ de me ramente de lo que hac emos para nosotros mismos; sino de lo que· hacemos por Gaya en su �n­ ju nto. Si la pone mos en pehgro, Gaya prescindirá de nosotros en be­ neficio de un valor superior. la vida misma. ¿Qué es lo que hace tan sugestivos la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an· trópico? Muy simple: ambos nos re­ cuerda n algo qu� sospechábamos desde hace tiempo, algo que habla­ mos proyectado en nuestros olvida­ dos mitos y qu e quit.45 ha estado durmiendo dentro de nuestros ar­ quetipos desde siempre. Esto es, la oonciencia de estar an­ clados en la Tierra y el universo; la certeu de que no estamos aquí so­ los ni sólo para nosotros mismos, s in o que formamos parte de entida­ des misteriosas y superiores contra las cuales no es aconscjabte blasfo· .· mar. .... conciencia olvidada está co­ dificada en todas las religiones. Las cultu ras la prefiguran en for mas va­ rias. Es una de las cosas que for m an la base de la comprensión que el ser humano tiene de si mismo , de su lu­ gar en el mundo y, en último lugar, . del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id­ da para autotniscendemos. Esta En los foros internacionales, Jos polf ticos pueden reiterar mil veces que la base del nuevo orden mun­ dial debe ser el respeto U Jli versal por Jos derechos humanos, pero eso no significaría nada a no ser que tal im­ perativo proceda del respeto por el milagro de Ser, el milagro d el uni­ verso, el milagro �e la naturaleza, el milagro de nuestra propia existen­ cia. Sólo aquel que se someta a la au­ toridad del orden un i ve rsal y de la cre ación, aquel que valore la impor­ tancia del derecho a fonnarpartede ese orden·y de particular en él, pue­ de valorarse genuinamente a sí mis­ mo y a sus vecinos, y por consi· guiente honrar tambi én los dere­ chos de éstos. La Decla raci ón de lndependen­ cía adoptada hace 2l8 años en este edificio, a fi rm a que el Creador dio al hombre eJ derecho a disfrutar de la libertad. Parece que el ser huma­ no $6lo puede materializar la liber­ tad si no olvida a aq uel que le dotó de ella.• · Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 03. Activitat creativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource En busca de la trascendencia Creator An entity primarily responsible for making the resource Havel, Václav Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-08-21 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Filosofia Història Description An account of the resource Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Maragall, Pasqual, 1941- (traductor) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 800 Articles