1
10
3
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/1662/0000001316.pdf
3ba741e04e06a3c39f2b7087f14bc69a
PDF Text
Text
CULTURA
LA VANGUARDIA
A
Y ARTE.6
MARTES, 28ENERO1992
casá meya
,
Aquestes notes pertanyen
al discurs d’acceptació del
doctorat “honoris causa”
per la Universitat Lehigh de
Bethlehem, Pennsylvania,
el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragail les ha traduYt
al cata1t a partir de la versió
anglesa publicada a “The New
York Review” el 5 de desembre
.
.
-
.
Avui, aquest principi cíyic és presentat de
vegadescom si fos oposat al principi d’afilia
ció
nacional, i es dóna a entendre que ignora o
suprimeix l’aspecte de la nostra casa representat per la nostra nacionalitat. Aixó és un malentés barroej del principi esmentat. Bén al
contrari, jo estic a favor del principi cívic per
qué represénta la millor manera per tal que els
individuses realitzin i realitzin la seva identi
tat en tots els cercles de casa seva i perqué
frueixin de tot el que pertany al seu món iiatu
ral i no solament d’alguns dels seus aspectes.
Establir un Estat sobre qualsevol altre princi
pi que el del civisme —perexemple el principi
de la ideologia, la nacionalitat o la religió—sig
nificaria fer más important que els altres ñn
aspectede casa nostra i, per tant, ens reduiria
com a pqble, reduiria el nostre món natural. 1
aixó quasi mai no condueix a res de bo. La
major part de les guerres i revolucions, per
exemple, yan succeir a causa d’aquésta concepció unidimensional de l’Estat. Un Estat
VÁCLAVHÁVEL
.
-
-
categoria “casa” pertany al que els
filósofs moderns anomenen el “món
natural” (. ..). Per a tothom la própia
casa és una experiéncia existencial
básica. El que una persona percep com a casa
seva (en el sentit filosófic del terme) es pot
comparar a un conjunt de cercles concntrics
amb el seu “jo” al mig. Casa meya és l’habi
tació on visc un temps, la cambra a la qual
m’he habituat, i que he cobert, per dir-ho així,
amb el meu invisible llençol. Recordo que fins
i tot la meVa cella a la presó era en un sentit
casa meya, i que em sentia molt fumut si em
requerien de sobte que canviés a una altra cel
la. La nova era exactament igual que l’ante
rior, o potser millor, peró sempre l’experi
mentava com una cosa aliena i poc amistosa.
Em sentia desarrelat i envoltatd’estranyesa, i
em costava un temps deixar d’enyorar la cella
anterior i sentir-me un altre cop a casa.
Casa meya és la casa on visc, el poble o
ciutat on vaig néixer, on he passat la major
part del temps. Casa meya és la meya famí
ha, el món dels meus amics, el medi social i in
teFlectual en el qual visc, la meya professió, la
meya empresa, el meu lloc de treball. Casa
meya és també, per descomptat, el país on
visc, la llengua que parlo i el clima espiritual i
intellectual del meu país expressat en l’idio
ma que s’hi parla. La llengua txeca, la manera
txeca de percebre e! món, l’experiéncia histó
rica txeca, el coratge txec i la covardia txeca,
l’humor txec: tot aixó és inseparable del cercie
de casa meya. Casa meya és doncs la meya
“txequitat”, la meya nacionahitat, i no veig
cap raó per la qual jo no hagués d’assumir-la
coma própia, essent com és una part tan subs
tancial de mi mateix com ho és, per exemple,
lameya masculinitat —unaltre aspecte de casa
meya—. Casa meya és, naturalment, no sols
la meya “txequitat” sinó la meya “txecoslova
queYtat”, és a dir, la meya ciutadania. En darrer terme, a casa meya és Europa i la meya
europeitat i —finalment—aquest planeta i la
seva actual civilització i, amb tota probabali
tat, el món sencer. Peró aixó no és tot: Casa
meya és també la meya educació, la meya
criança, els meus costums i el medi social on
Establir un Estat sóbrequalsevol
altre principi que el del civisme
—perexempie el principide la
ideologia, la nacionalitato la
religió—ens reduiriacom a poble
[a
—
basat en la ciutadania, que respecti la gent en
tots els aspectes del seu món natural, será un
Estat bésicament pacffic i hum.
Certament no vuil, per tant, suprimir la dimensió nacional de la persona humana, o ne
gar-la, o refusar de reconéixer la seva legitimi
tat i el seu dret a l’autoreahització. Simplement rebutjo aquehles nocions polítiques que,
en nom de la nacionalitat, pretenen o intenten
suprimir altres aspectes de la casa huiana, altres aspectes de la humanitat i els drets hu
rnans. 1em sembla que tina societat cívica, del
tipus que s’estit estabhint gradualment en els
estats democrtics moderns, és justament el
tipus de societat que deixa espai a la gent en
tot l’espectre del que determina la seva natu
ralesa, en tots aquells nivelis del món natural
que constitueixen la seva identitat.
Una societat civil basada en la universalitat
deis drets humans és el qué millor ens permet
realitzar-nos com tot el que som —nosolarnent.
membres de la nostra nació, sinó membres de
ARIANNEFABER la nostra família, del nostre barri, de la nostra
regió, de la nostra església, del nostre collegi
visc i considero meu. 1 si pertanyo a un partit, teixos i són un medi per a la nostra identitat professional, del nostre partit polític, del nos
indiscutiblernent será també casa meya.
humana. Si a l’home se’1priva completament tre país, de les nostres comunitats supranacio
Crec que cada cerche,cada aspecte de la casa dels diferents aspectes de casa seva, se’l priva nals—. 1ens permet ser tot aixó perqué la socie
humana, mereix que se Ii atorgui la seva part. de Simateix, de la seva humanitat.
tat ens tracta principalment com a membres
No té sentit negar o excloure per força cap as
de la raça humana, ésa dir, com a poble, com a
pecte, ni un de sol, en benefici dels altres; cap Societat cívica
sers humans singulars, amb una individuali
tat que troba la seva expressió més primária,
no hauria de ser considerat menys important
o inferior. Són tots part del nostre món natu
Jo estic per un sistema polític basat en el més natural i també més uniyersal en el nostre
ral i una societat córrectament organitzada els ciutadít i que reconegui els drets fonamentals, estatut de ciutadans, en la ciutadania en el
ha de respectar tots i donar-los la possibibtat civils i humans, en tota la seva universal vali sentit més ample i més pregon.
de plena realització. Aquesta és l’única viaper desa, i aphicats amb igualtat: és a dir, que cap
La sobirania de la comunitatla regió, la na
tal que la gent es realitzi lliurement com a és membre de cap raça, nació o religió no pot ser ció i l’Estat —defet tota la sobirania superior
sers humans1i exerciti la seva identitat. Tots dipositari de drets básics diferents dels dels al es deriva de l’única sobirania genuina, és a
els cercles de casa nostra, el nostre medi natu tres. En altres paraules: sóc partidari del que dir, la sobirania humana, que s’expressa polí
ral, formen part inseparable de nosaltres ma- s’anomena una societat cívica.
ticament en la sobirania cíyica..
PARACREAR
OAMPLIAR
SU
NEGOCIO
TENEMOS
UNA
FRANQUICIA
N°1
1
Escala i mitjó;1]
—
ENLOS
ESTANCOS . Invertir una escala és, sens
CONESTE
DISTINTIVOdubte, un gest modern. Corn ho
és, en general, segonsels catecis
USTED
PUEDE
PONER mes de la .modernitat artística,
qualsevol manipulació d’un obSUSANUNCIOS
EN
jecte quotidiá feta amb el propó
—
—
-
Un prodúcto líder en los Estados
—inidos,
desarrollado con tecnología
NASA, para la restauraáión de aparatos
sanitarios (bañeras, lavabos, inodoros, etc.),
elementos de cocina,etc., SIN OBRAS.
Formación para la utilizaciónpráctica del producto
y de su sistemade aplicación.
Concedemos zonas en exclusiva y apoyo
permanente para el desarrollode su negocio.
-
sit d’aconseguir alguna mena
d’ambigüitat semántica a través
LA VANGUARDIA;0]
de la introducció d’algun ele-
-
fltO9
Capacidad de inversión (variable
-egún
zonas) ambicióny dedicaciónpara
atender un importantey ampliomercado.
Si leinteresa,
escnbanos
incluyendo
suteléfono
y experiencia
a
FRANQUINTERS.A cf PradUlo,5.28002 MADRID.
FORA D’HORA
Sy
-
Y DEMAS
PRENSA
NACIONAL
AHORA
DESDE:
ment literari, metafóric o polisé
mic. Reproduir, a gran escala, un
mitjó o. qualseyol altre objecte
d’ús comú és, en canvi, segons
aquests mateixos catecismes, un
gest de mitificació d’alló triyial
típicament
postmodern. Dit
d’una altra manera: l”Homenat
ge a Maciá” segueix les petjades
de Duchamp, mentre que el
“Mitjó” projectat per al Palau
Nacional segueix els passos del
moviment inaugural de l’art
postmodem, el pop-art.
L’escultura de la plaça Catalu
nya confirma, en definitiva, una
obyietat que sol ser camuflada
pels crítics, que Josep Maria Su-
VIC,MANLLEU,
CARDEDEU,GRANOLLERS,
LLIÇÁ
DEVALL,CALDES
DE
MONTBUI
infórmese:
Tels:(93)4140279-4146561
ALQUILER
TV
VIDEO — CAMARAS
PROYECTORES
RETROPROYECTORES
—
TELEVISOR, Gran de Gracia, 7
Tel. 217-53-47
-
.
birachs, a pesar de les seves vel
leYtats verbals postmodernistes,
és el principal exemple nacional
deis carrerons sense sortida, deis
laberints de la puerihitat, a qué
condueix l’art modern. El projec
te de mitjó confirma, en canvi, el
que feia sospitar l’anáIisi de l’o
bra pictórica receñt del seu autor,
cada cop més caracteritzada per
trets .proverbialment postmo
derns, com el retom a la figuració, i’espiritualismé para-religiós
i conservador o l’ús d’un doble
codi que combina les técniques
modernes (trebahl matéric,,..)
contrastant amb el pastitx tradi
cionalista (referéncies a l’estética
oriental). Confirma, per dir-ho
rápid, que, per bé que Antoni Tá
pies s’entesti a oficiar literária
ment com a summe sacerdot de
la modernitat, s’ha convertit en
el mihlor, el més decoratiu i el
més genuí deis nostres artistes
postmoderns.
JOSEP MARIA RUIZ SIMON
.4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A casa meva
Subject
The topic of the resource
Identitat col·lectiva
Europa
Ciutadania
Nacionalisme
Model social
Filosofia
Description
An account of the resource
Article de Václav Havel, traduit al català per Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Aquestes notes pertanyen al discurs d’acceptació del doctorat “honoris causa” per la Universitat Lehigh de Bethlehem, Pennsylvania, el propassat 26 d’octubre.
Pasqual Maragall les ha traduït al català a partir de la versió
anglesa publicada a “The New York Review” el 5 de desembre.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-01-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf
58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac
PDF Text
Text
:lOt
LA
CULTURA DE TOTES
Vaclav Havel
�
COSES
(The New. York Review,
d'estar molt clar que,
Hauria
May
28,
1992)
(*)
en coherència amb els meus
ideals,
voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura
en
la
meva practica politica.
C u l t ura en el sent i t
més
ample
del
mot,
incluent-ho tot ,
des
del
�ue
podriern
anomenar
la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura,
les ciències.
que incl o � les arts i
v ull
dir
amb això que l'Estat
hagi
de
subvecionar
fortament la cultura corn a parcel.la concreta de
l'esforç
humà.
Ni
tampoc
comparteixo
la por
indig�e
de
molts
artistes
que el periode que estem travessant ara hag i
de
degradar la cultura i f i nalment destrossar-la.
La majoria
s ense 3donar-s1en,
dels nostres artistes s ' han acostumat,
que
a
la generositat il.limitada de l ' Estat
socialista,
No
subvencionava
una
sèrie
d'institucions
culturals
i
organismes,
independentment
que
aquell
film,
suposem,
costés
un
milió o deu milions de corones,
e
que
algú
l'anés
a
veure mai.
No importava quants
actors
parats
l'ünica cosa que
tenien els teatr es en les seves nòmines:
comptava
és
tothom
que
fos
en
una
nòmin�.
L'Estat
comunista coneixia on estava el gran perill:
en el
regne
de
l'intellecte i de 1 1 e sperit .
Sabia perfectament a qui
s'havia
de
pacificar primer m i t j anç a nt
una
generositat
irracional.
El fet que l'Estat esdevingués me n ys i
menys
capaç
per
de
a
fer-ho
és
confirmar
una
altra
qüestió,
fins a q u i n punt
que de
tenia raó
fe t serveix
per
a
ser
ternerós;
perquè,
malgrat
tots els premis i
propines
i
titols
que
els van llençar,
els artistes van
ser
dels
prime rs a rebel.lar-se.
Per
tant,
les
queixes nostàlgiques
recorden
amb gran afecte la seva
el socialisme, em deixen ben fred.
La
cultura ,
al
menys
guanyar-se la vida.
en gran
Hauria
dels
artistes
que
:;ocial11
sota
"seguretat
part,
ha
ò1aprendre
de ser parcial ment
finançada
a
a
�través
d'exempcions
fiscals,
fundacions,
fons
de
desenvolupament
l alt res formes similars,
que per
altra
i
banda
són les que convenen millor a la seva p l ural i tat
llibertat.
Com
més
variades
s igu i n
les
fonts
de
f inançarnent
de les arts i les ciències,
més gran serà la
varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica.
hauria
de
donar
suport
solament
-de
manera
racional, trans parent
plante j ad a - a aquells aspecte s
de
la
cultura
que s1gu1n fonamentals per
a
la
nostra
identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades
de
l a nostra terra,
i que no puguin ser con s e rv a d es a través
dels mecanismes de mercat tots sols.
Estic pensant en
el
patrimoni
arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada
castell per fer front al seu manteniment,
ni pot esperar
se
que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i
per
tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques,
museus,
arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que
avui
són
en
un
estat de degradació
espantós
(com
si
l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut
anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) .
Igualment
és
di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia
o
les
Esglésies,
en
el futur previsible - hagué s s i n
de
ten i r
mitj ans
per
a restaurar totes l es
cap elles ,
catedrals,
monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t
enrunant
durant
el s
quaranta anys de comunisme.
Són part
de
la
riquesa
cultural
del
país sen cer i
no
sol�ment
motiu
d'orgull per a l'Església.
L'Estat
� b7n
E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més
exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa.
Considero
immensament
importa nt
que ens
oc.upem
de
la
cu ltura no com una m é s de les activitats humanes,
sinó e n
e l sentit més ample:
l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11,
el
nivell
general del comportament p ú b l ic .
Per això
entenc
prin cipa lm ent
la mena de relacions que existeixen entre la
g en t ,
entre
els poderosos i els febles,
els s a ns i
els
malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els
empresaris
i els con su mid o rs ,
homes i dones,
mestres
i
estudiants,
o ficia ls i soldats,
pol i cie s i c i ut a d ans ,
i
aixi succesivament.
Més
encara.
Pen s o en la qualitat de les relaJions de
la
gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e ,
les s eve s cases; 13 cu ltura de
les c i utats ,
els jardins,
�e les grans
la c a sa i l'arquitectura,
de l'alimentació,
empreses
i les botigues;
la c ultura del treball i de
la
de
la
moda,
del
cornportanant
i
de
pub l ici tat ;
l'entreteniment.
�tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e
política i administrativa,
sens e
la
cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans
de
la
guerr a,
en tots aquests a spectes érem
al
mateix
nivell
de
les
pròsperes
democr à cies
occidentals
del
I encara hi ha més:
una
cu l t u ra leg a l ,
si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell
moment,
actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental.
Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural
general,
en
el
n ivel l
del
comportament
i
l'educació
públiques
està
relacionat
amb
la
nostra
de c linan t
economia.
I
fins
i tot que n'és,
en bona
mesura,
una
conseqüència.
Tanmate i x ,
m'espanta
més
que
el
mateix
decl ivi
econòmic.
Es més vi sibl e ,
es una
sensació
més
"fí si ca " ,
si
es vol.
M ' i magino que,
com a ciu ta dà ,
em
molestaria
més que el bar on vaig f os un l lo c on la
gent
escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que
no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat
De la mateixa manera, m'emp iparia menys
més car del menu.
no
ser
capaç de comprar-me una gran casa
cases boniques enl loc .
que
no
veure
Potser
el qu e vul l dir es pro u clar:
per molt
importa nt
que
sigui
po s a r l'economia dreta,
no és ni de lluny
la
nostra
única
tasca.
No és m enys importa nt fer
tots
el
possibles
per millorar el nivell cul t ura l general
de
la
vida
quotidiana.
A me sur a que l'economia es desenvolupa,
a i xo
succeirà,
certament.
Però no podem dependre
només
d'aquest
efecte,
hem d'iniciar un amplissim programa
de
mi l l ora
d'estàndards
culturals.
I no és c er t que
hàgim
podem començar
d es eguida,
d'esperar a ser rics per això;
sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er
que
necessitem
una infermera mes ben pagada per
t ractar
els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra
pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els
clients
el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar
un
rètol ben bonic a la porta,
o que exclusivament e l
pagès
ric
pot
tractar
bé el s eu bestiar.
Aniria
encara
mé s
enllà,
i
d iri a que,
en mo lts aspectes la mjllora de
la
civ ilitat
de
la
vida
quotidiana
pot
accelerar
el
desenvoluparnet econòmic ,
des de la cultura de l ' o f erta
i
la demanda,
del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels
valors i l'estil de vi da .
Vull
fer
tot
el que pug u i per a
co nt r i bu ir
de
manera
concreta
a
un programa de mi l lora del nivell general
de
civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el
meu interès personal en aquesta millora,
ta nt si ho
faig
com
a presiden t com si no.
Tinc la impres s ió que això es
una
part int eg rant i una conseqüència lògica de
la
m e va
noció
de
la
política com a pràctica de la
m or a l itat
i
�aplicació
d'una 11responsabilitat
superior".
Després
de
tot,
¿
hi ha alguna cosa que els ciutadans -i
doblement
en darrera
instància,
els polítics- hagin de cercar més,
que la consecució d'una vida més plaent,
�és interessant,
més variada i més suportable ?
(*)
(Traduit al català per Pasqual Maragall da la
anglesa de Paul Wilson publicada al NYR)
versió
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La cultura de totes les coses
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Política
Europa
Description
An account of the resource
Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2758/19940821_LV_BuscaTrascendencia_VHavel_TradPM.pdf
13ef82d55c66f237f6361fd4a5cec8c2
PDF Text
Text
LAVANGUARDIA
....
�
2
Aiumamem de Barce1on;;
, AGO. 1991t
t 1,:)
En busca de la trascendencia
El presidente checo, Vac/av Have/, analiza unfuturo que no admite respuestas clásicas a preguntas nuevas
no ha acabado de nacer. Nunca antes el ser humano
había poseido tanta iníormación y, sin embargo .
dice Havc:I. hay algo que los antiguos sabian que a
nosotros se nos escapa. Havel planteó sus pro-
Vaclav Havel, presidente e intelectual checo. inten·
ta desbrozar el camino ya planteado por Walter
Benjamin, aquel que va de un mundoqueaim no ha
acabado de desaparecer al mundo nuevo que aun
VA(:LAV HAVJU,
H
.
•
ay buenas raz.Ones paracreér
que la era moderna ha termi
nado. Mucha& son las cosas
que indican que estamos
atravesando un periodo de
transición: algo parece �r
yéndose y algo distinto estar naciendo peno
samente. Es como si algo estuviese detrum
bándose, decayendo y acabándose 111ientras
algo nuevo, todaVía indefinido, emergiera de
.
la confiisión.
Lo c;iaracteristico en los periodos de confu- ·
sión es la mema y fusión de cultura y la plura
lidad o el paralelismo de los csccnarios int�
lectualcs y espirituales. Son periodos en que
·
.
todos los sistemas consistentes de valores se
desmoronan; en que culturas distantes en el
tiempo y en el espacio son descubiertas o re
::,-.-
destrucción de las culturas indlgenas que con
lleva la expansión comercial de Occidente. Lo
veo todo como una expresión típica de nuestra era multicultural y como seftal de que una
amalgama de cultutas se está formando. Algo
nuevo nace. Una era sucede a otra y todo re.
sulta posible.
. El mareante desarrollo de la ciencia, con su
fe incondicional en la realidad objetiva y su
completa fun�ament.aclón ·en leyes generales
y racionalmente cognoscibles, condujo al na. cimiento de la moderna civilización tecnoló
gica. Se trata de la primera civilización con
una cobertura global y ata unas sociedades a
otras, .sometiéndolas a todas a un destino �
mún y generaJ.
Al mismo tiempo, la reiación entre ia cien
cia moderna y el mundo parece baber agotado
su potencial. A esa .relación le failta algo. Le fal
ta Ja conexión con la naturaleza mú inlri�
ca de la realidad y con la experiencia humana
natural. la ciencia moderna cl!sica describia
�'Algo parece estar yéndose
y algo_· distinto estar naciendo
penosamenie. Es como si algo
estuvi�e derrumbdndose y algo
nuevo :emergiera de la confusión"
sólo la superficie de la& cosas, una sola dimen
sión de la realidad.
A más . dogmatismo en la confusión entre
esa sola dimensión y la auténtica esencia de la
realidad. másengai\osaes la ciencia. Sabemos
ahora inconmensurablemente más ace·rca del
universo ctue nuestros antepasados y, sin em
bargo, parece cada vez niás claro que ellos sa
blan algo más esencial que nosotros, algo que
se nos escapa .
.Lo mismo que ocurre con la naturaleza ocu
rre con nosotros mismos. Conocemos más
profundamenl� que nun� todos nuestros ór
ganos y su5 funciones, su estructura in.tema y
descubiertas. Nuevos significados naeen gra
duafmente en ese encuentro o ioferseoción de
dementas muy diversos.
Hoy, ese estado de·espfritu o ese estado del
mundo se llama posmodemismo. Para mí,·un
símbolo de ese estado seria un beduino mon
tado en un camello con sus túnicas tradiciona
les, con tejanos debajo, un transistor en la
mano y Un anuncio de Coca-Cola en la cola
del animal.
No estoy haciendo broma sobre el beduino,
ni vierto ninguna lágrima intelectual por la
.
puei;taS en una conlcrenc1a �n f iladclfia d 4 de ju
lio. al serle c-onccdida la Philadelphia Lillc:rcy Mc
dal. La publicamos en la versión dr un traductor de
excepción: Pasqual Maragall. all:aldc de Ban-elona.
·
·
las reaccione$ bioquímicas que tienen lugar
en ellos, y cuanto más mejoramos ese conoci
m¡ento, más inaprensible nos parece el espf ri
tu, el proP.6sito y el significado del sistema
que nuestros órganos forman en sú conjunto
y que experimentamos como nuestro unico
yo, como nuestra única identidad.
�¡ pu�. disfrutamos de los avances de la
civilización moderna que han hecho más fácil
nuestra existencia fisica en tantos aspectos
importantes. Pero no sabemos qué hacer
euctamente con nosotros mismos, hacia
dónde ir. El mundo de la experiencia parece
caótico, confuso. Los expertos nos explicarán
lo que queRJD.os del mundo objetivo, pero en
tenctemos cada vez menos nuestras propias
vidas.
...
.
.Vivimos en el mundo posmodemo, donde
todo es posible y casi nada cierto y seguro.
F.sta situación tiene consecuencias sociales y
políticas. La civilización planetaria a la que
pertenecemos todos nos enfrenta con retos
globales. Pero permanecemos i mpotentes
·
ante ellos porque, b!sicamente, nuestracivili
ziwión ha globalizado sólo la superficie de
nuestras vida&.
Pero nuestro yo interior continúa teniendo
vida propia, aparte. Y a menos respuestas
�LAVANGUARDIA
*
�
2 1
.:..1umamen1 lie Barceiot:<•
m:rse
·
que en' otros periodos históricos. Los politicos
se preocupan oon raz:ón por encontrar solu�
·
. ""
·
·
Cuando buscamos la fuente más natural
para la c reaéión de un nu evo orden mundi81,
es normal qu�:miremos.hacia los fundamen
tos tradicionales de la justicia moderna y ha-
1991t
cía uno de los lugares ·más grandes de la era
moderna: el .conjunto de valo res que fueron
.proclamados por pJ'.imera vez en este edificio
(el Independence Hall de Filadelfia). Me re
fiero al nspeto por el ser humano individua 1 y
único y sus libertades y derechos inalienables,
y tambi6n al principio de que todo poder deri
va del-pueblo. Me estoy refiriendo a las ideas
fundame"talesdela democracia moderna.
Pero incluso esas ideas son insuti.Cientcs.
lenemos que ir mucho más allá y más a fon�
do. Hoy estamos en un lugar distinto y frente a
uua situación diferente:, a la cual no pueden
dar respuesta satisfactoria las clásicas soluciones niodcmas.
, .� realidad..el principio mismo de los dere
chos humanos inalienables. conferidos al ser
humano por el Creador, nació de la idea típi
came nte moderna de que ese ser humano,
sii;ndo capaz de conocer hJ naturaleza y el
mundo, era la cumbre de la creación y el señor
de este muo�. �e antropocentrismo mo-
proporcionadas por la era del conocimiento
raéio nal a las preguntas básicas del ser huma
no más p ro fun damente pa.cece Ja aente afeo
a las antiguas certi dumbR5 de su tribu.
Debido.a ello, las culturas singulares, cada
vtz más en contacto entre it como resultado
de la civiliución contemporánea, 9e · dan
cuenla con nueva ui¡encia de au P,IOJ>ia auto
nooúa intcrha y de las ijjfercncias interna& en
relación con otras culiuras. Los conflictos cut.
turales están en alza y son més peligrosos hoy
ciories a 1a supervivencia de una civilización
que es global y multicUltural; buscan mecanis
mos de coexistencia pacifica que puedan·ser.
establecidos y respetados, así como una serie
de principios en los cuales podtt ñmdamentar todo esto.
Estas cuestiones han sido parti<:ularmente
dramatizadu por dos ácontecirn ientos cru
ciales de la segunda mitad del si�o XX: el ro
lapso del cofonialismo y la cafda del comunis
mo. El ornen mundial artificioso de las déca
das anteriores se ha desvanecido y aún no ha
aparecido un orden distinto y más justo.
La tarea política principal de los últimos
años de este siglo, en consecuencia, es la crea-
ción de u n nuevo modelo de coeiistencia en
tre las varias culturas. pueblos, razas y esferas
religiosas dentro de una sola civilización in
terconectada. Muchos.creen que esto puede
conseguirse a través' de medios técnicos: por
·la inven ción de n uevos instrumentos organi
zativos, poUticosy diplomáticos.
Sf, es claramente .necesario imaginar es
tructuras · organi:zativas apropiadas a la era
multicultural. Pero esos esfuerzos serán inúti
les si no nacen de algo más profundo, si no se
basan en valores gene�mente admitidos.
AGO.
·
"La tarea po/ltica principal
� la creación de un nuevo modelo
de coexistencia entre culturas,
pueblos, razas y religiones en una
sola civilización .interconectada"
derno si&nificó inevitablemente que aquel
que teóricamente dotó al ser humano de sus
deiechos inalienables, empezó a desaparecer
del .mundo. m estaba tanto más allá del alcan
oe de J� ciencia moderna, que fue gradual
·
mente empujado hacia una espe cie de esfera
privada, cuando no d i rectamente hacia la es
femdela fantaafa particular.esdecir, bacia un
lugar en que Jas obligaciones póblicas no son
de aplicación. La existencia de una autoridad
superioralserhumanoempezópuraysimple
mente a inteñerir en las aspiraciones de �te.
·
Clt'
•••
�LAVANGUARDIA
....
ttJ
::..iumament de Sarceior.a
Havel: "El ser humano sólo puede ser libre
si no olvida a aquel que le dotó de libertad" 2
La idéa de los derechos y l iberta
des humanos deb e estar presente en
el nuevo orden mundial, en cual
quier orden mundial que tenga sen
tido. Pero creo que deb e anclarse en
un lugar distinto y de un modo dife
rente al que ha sido habitual hasta
aho ra.
....
Paradoja: la ini>pirnci6n necesa
.
de la inte
ria para la n-gcneración
gri dad perdid a puede ser q ue se en
cuentre otra vez en la cicnda. En
una ciencia que es nueva -posmo
derna- y que produce ideas que en
cierto sentido le per mit an trascen
der sus propios límites. Daré dos
ejemplos:
El .. principio cosmológico antró
pico" nos conduce a la idea, quizá
tan antigua como la humanidad
misma, de que no somos una ano
malla accidental, ni el capricho mi
croscópico de u na minúscula par
tícula dando lumbos en los abis mos
sin fin del universo. Al contrario, se
gún este principio, estamos miste
riosamente conectados con el uni
verso, nos v em os reflejados en él,
del mismo modo que la evolución
del universo se rcílcja en no�otros
mismos.
En el momen to en 4ue empieza a
estar claro que estamos pruíunda
rncntc conectados con el universo
entero. la cie nc ia alcanza los l í m itL'S
extremos de su poder. Con el "prin
ci p io cosmológico antrópico" la
ciencia se ha situado en el borde en
t re c iencia y mito.
Con ello, no obstante, la cie nc ia
ha vuelto, después de un gran rodeo,
al ser humano , y le ofrece de n uevo
la integridad que había perdido. Y
lo hace anclando al ser humano en el
cosmos.
El segundo ejemplo es el de la "hi
pótesis Gaya... Esta teoria prueba
que l a densa red de interacciones
entre la parte orgánica y la parte
inorgánica de la su pe rfic i e de la Ti�
rra forma un solo sistema, una esp�
de de megaorganismo, un planeta
vivo, Gaya, denominación deriva
da de una antigua diosa reconocida
como arquetipo de la Madre Tierra
en casi todas las religiones existen
tes.
·
� t11t \
De a c uerdo con la hipóh."SÍS
Gaya, todos nosotros formamos
parte de un conjunto superior, mas
grande. Nuestro destin o no depen
de me ramente de lo que hac emos
para nosotros mismos; sino de lo
que· hacemos por Gaya en su �n
ju nto. Si la pone mos en pehgro,
Gaya prescindirá de nosotros en be
neficio de un valor superior. la vida
misma.
¿Qué es lo que hace tan sugestivos
la hipótesis Gaya· y el p rinc i pio an·
trópico? Muy simple: ambos nos re
cuerda n algo qu� sospechábamos
desde hace tiempo, algo que habla
mos proyectado en nuestros olvida
dos mitos y qu e quit.45 ha estado
durmiendo dentro de nuestros ar
quetipos desde siempre.
Esto es, la oonciencia de estar an
clados en la Tierra y el universo; la
certeu de que no estamos aquí so
los ni sólo para nosotros mismos,
s in o que formamos parte de entida
des misteriosas y superiores contra
las cuales no es aconscjabte blasfo·
.·
mar.
....
conciencia olvidada está co
dificada en todas las religiones. Las
cultu ras la prefiguran en for mas va
rias. Es una de las cosas que for m an
la base de la comprensión que el ser
humano tiene de si mismo , de su lu
gar en el mundo y, en último lugar, .
del mundo como tal. Esta concicn. cia o certeza nos dota de la capac id
da para autotniscendemos.
Esta
En los foros internacionales, Jos
polf ticos pueden reiterar mil veces
que la base del nuevo orden mun
dial debe ser el respeto U Jli versal por
Jos derechos humanos, pero eso no
significaría nada a no ser que tal im
perativo proceda del respeto por el
milagro de Ser, el milagro d el uni
verso, el milagro �e la naturaleza, el
milagro de nuestra propia existen
cia.
Sólo aquel que se someta a la au
toridad del orden un i ve rsal y de la
cre ación, aquel que valore la impor
tancia del derecho a fonnarpartede
ese orden·y de particular en él, pue
de valorarse genuinamente a sí mis
mo y a sus vecinos, y por consi·
guiente honrar tambi én los dere
chos de éstos.
La Decla raci ón de lndependen
cía adoptada hace 2l8 años en este
edificio, a fi rm a que el Creador dio
al hombre eJ derecho a disfrutar de
la libertad. Parece que el ser huma
no $6lo puede materializar la liber
tad si no olvida a aq uel que le dotó
de ella.•
·
Traducc ión de P�y¡ual Maraga/I
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
En busca de la trascendencia
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-21
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Filosofia
Història
Description
An account of the resource
Article de Havel que recull les seves paraules en ser-li concedida la medalla Philadelphia Liberty, traduït per Pasqual Maragall
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles