1
10
51
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1641/0000000704.pdf
0fedae006b3d385958c486d4ee474936
PDF Text
Text
14 21 entrevista n3.qxd
14
18/04/2007
9:05
PÆgina 14
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’ENTREVISTA
PASQUAL MARAGALL
‘EL ZAPATERO FEDERALISTA HA DEIXAT
PAS A UN ZAPATERO FELIPISTA’
Text: Josep M. Muñoz
Fotografia: Martí Gallén
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:05
PÆgina 15
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
15
La presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya (2003-2006) ha estat tan breu com
intensa i accidentada. Ara fa deu anys, Maragall va deixar l’alcaldia de Barcelona i va marxar a Roma,
tot fent evidents les seves desavinences amb el seu propi partit, el PSC. Uns mesos més tard, l’estiu
del 1998, va tornar a Barcelona per encapçalar un repte d’una magnitud considerable: fer que les
esquerres catalanes governessin la Generalitat i, al mateix temps, tractar d’imprimir un gir federal
en les relacions Catalunya-Espanya. Ara, allunyat per primer cop en la seva vida professional i política de la plaça de Sant Jaume, Maragall repassa en aquesta conversa la seva trajectòria presidencial,
marcada pel procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia i per una relació canviant, de la complicitat
inicial al desencontre final, amb el president del govern espanyol i secretari general del PSOE,
José Luis Rodríguez Zapatero. L’entrevista, la primera en profunditat que concedeix Maragall
després de deixar la presidència, té lloc en el seu nou despatx d’expresident, un pis lluminós d’un
edifici noucentista de l’arquitecte Josep M. Pericas, situat a la Diagonal, a tocar el Passeig de Gràcia.
Situem-nos en el 1998, quan vostè torna de Roma i
accepta el repte pendent del seu partit: guanyar la
presidència de la Generalitat. Per això, vostè assumeix
que cal ocupar l’espai central de la política catalana. En
un acte fet al Palau de la Música, el PSC i vostè mateix
presenten un document que es diu “Per Catalunya”.
Què s’hi propugnava?
Aquest document partia de la base que el catalanisme nacionalista havia fet un servei important a Catalunya, però que
calia una renovació. I que, bàsicament, del que es tractava era
de passar de la relació de desconfiança amable amb Espanya,
de respecte però de no interferència –el “mírame y no me
toques”, que era mutu–, a un altre plantejament, que vindria
a ser el de dir “deixa’m que et digui com volem que siguis”.
Per part d’Espanya això ja se sabia. La novetat seria que Catalunya deia la seva respecte de l’Espanya plural, i de com havia
de ser Espanya.
Per això calia fer una cosa que el nacionalisme –lògicament,
dins aquest plantejament seu de no tocar les coses– no havia volgut fer, que era posar l’Estatut al dia, un quart de segle després.
La seva formulació del catalanisme té unes arrels i uns
plantejaments diferents a les del nacionalisme. Què és
el que la diferencia?
El catalanisme que jo podia representar, d’arrel municipalista, no era una mera contraposició al catalanisme conservador, sinó que tractava de recuperar l’embranzida del 1906-07,
de les primeres formulacions del catalanisme. Per a mi, aquest
plantejament era doblement seductor: d’una banda, pel salt històric que representava la connexió amb el catalanisme del meu
avi, que era el que jo havia mamat. I d’altra banda, perquè
aquest catalanisme del 1906-07 va ser molt municipalista.
De fet, es va començar a formular –perquè no es podia fer d’una
altra manera– des de l’Ajuntament de Barcelona, amb el famós
pressupost de Cultura de 1908. El que van fer els regidors era
una cosa absolutament revolucionària: empalmar amb l’escola de Xicago i anar a un esquema d’ensenyament local –cosa
que evidentment no passava a l’Espanya de las Escuelas Nacio-
nales ni pràcticament a cap país europeu. Aquest primer catalanisme es mostra preferentment preocupat per l’educació com
a eina de vertebració del país. A mi em va semblar que calia
connectar amb aquesta tradició pedagògica, que a l’Ajuntament van reprendre Maria Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas i
Marta Mata com a regidors de Cultura i d’Educació.
Per tal d’ocupar l’espai del catalanisme, hi ha també per
part de vostè la idea que això s’ha de fer més enllà dels
límits estrictes del seu partit. D’aquí sorgeix la coalició
amb Ciutadans pel Canvi. D’on surt aquesta plataforma?
Aquesta tradició pedagògica de què parlava ara és en certa
forma també la base de Ciutadans pel Canvi. Per què aquest
nom? Per què calia marcar que, a més de la tradició socialista, la del PSC, hi havia d’haver un element de proximitat a la
ciutadania. La plataforma havia anat sorgint des dels primers
anys 90 amb el que vam anomenar primer Catalunya Segle
XXI. Llorenç Gomis, Antoni Moragas, Betona Comín, Francesc Raventós, Albert Broggi i Josep M. Vallès n’havien estat
els promotors. Quan anys després torno d’Itàlia i encetem el
projecte de conquesta de la Generalitat, una de les condicions
que poso és la coalició amb Ciutadans pel Canvi, que és la
marca electoral continuadora d’aquell projecte.
El 1999, vostè guanya les eleccions en nombre de vots,
però no en escons. La seva candidatura, en coalició amb
Iniciativa fora de Barcelona, aplega pràcticament tot el
vot d’esquerres, però no va fer prou forat entre
l’electorat nacionalista. Què va faltar aleshores?
Simplement, la llei electoral. Amb una llei com la que preveia l’Estatut, hauríem governat ja en el 1999. De fet, mai no
s’havia donat un tomb electoral com aquell: vam tenir quatrecents mil vots més, un 50% més del que havíem tingut. Si no
recordo malament vam passar de 800.000 a quasi 1.200.000
vots! Però CiU va seguir governant amb el PP, per un escó de
diferència: 68 a 67.
Els precedents d’on veníem eren d’una gran submissió ideològica a les formulacions del nacionalisme. Els socialistes
�14 21 entrevista n3.qxd
16
18/04/2007
9:05
PÆgina 16
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
no només no guanyàvem, sinó que en alguns punts no plantàvem cara. Deu anys abans, quan Pujol va suprimir la Corporació Metropolitana de Barcelona, em vaig quedar sol amb
l’alcalde de Badalona defensant la seva necessitat. De manera que la situació de 1999 no m’agafava de nou.
Durant la legislatura següent (1999-2003), vostè es dedica
a preparar l’alternativa. Forma un govern a l’ombra i fins i
tot arriba a presentar una moció de censura a Pujol.
Què vol dir “fins i tot”? ¿Després dels anys que dúiem, i
d’un govern que ja estava bastant arnat? La democràcia és això!
La moció de censura la vaig fer bastant en solitari –com si
diguéssim, la vam acabar de fer la Diana i jo, la nit abans. Bé,
vam tenir ajuda, no dic que no, però va ser una decisió bastant
personal. Alguns companys de grup no hi estaven d’acord.
la Constitució hagués reconegut
‘ SiCatalunya
com a “comunitat nacional”,
la discussió de l’Estatut no hauria tingut
la falta de paraigua que ha patit
’
En aquells anys, vostè també havia començat a recórrer
el país, més enllà de la seva àrea metropolitana.
Vaig començar a visitar el país, amb el mateix esperit que,
quan era alcalde, havia anat a viure als diferents barris de Barcelona. Recordo particularment un dia, l’estiu de 1998, poc
després que jo anunciés la meva candidatura, que vam anar
amb en Jaume Badia a Castelltallat. Era l’estiu aquell dels
incendis, i la zona havia quedat molt afectada. Vam conviure
amb la família Duocastella. Per a mi va ser molt emocionant,
realment. Hi vaig tornar una segona vegada, a la tardor següent,
i me’n vaig emportar en Ramon Margalef, perquè vaig pensar que era interessant que veiés el que havia passat; ell era
un especialista mundial en medi ambient.
Van ser visites que em van marcar molt. D’una banda,
perquè em van permetre empalmar amb la Catalunya interior,
d’arrel cristiana, que jo no coneixia prou. Amb aquests viatges vam començar a crear una candidatura i una filosofia sobre
bases molt sòlides, tant pel que tenia de tornar a la Catalunya
profunda, com pel que tenia de l’element ambientalista modern.
Margalef va ser una persona que em va influir moltíssim: em
va emocionar molt veure’l entrar a Palau el dia que vaig prendre possessió com a president.
I va anar trenant també l’estratègia conjunta amb els
que seran després els seus socis de govern. Amb ells, el
desembre del 2001, es posen d’acord en la necessitat de
la reforma de l’Estatut. Sobre quines bases s’havia de
fer aquest Estatut nou?
Havíem parlat temps enrere amb Francisco Rubio Llorente, president del Consell d’Estat, sobre la reforma constitucional. Hi havia el tema de la successió a la corona –que tenia
un problema d’incoherència amb altres aspectes de la mateixa Constitució, com ara la igualtat de sexes–, i el tema de la
denominació de les autonomies, que no són enumerades una
per una en el text de la Constitució, perquè van constituir-se
posteriorment. Amb ell vam parlar de la possibilitat de modificar l’article 2 de la Constitució, per fer-hi constar les disset
autonomies pel seu nom, i aprofitar aleshores per assenyalar
les diferències entre unes i altres –cosa que ens ha faltat després. Si la Constitució hagués tingut una clara diferenciació
entre nacionalitats i regions, probablement tota la discussió
de l’Estatut no hagués tingut la falta de paraigua que ha tingut. I ha hagut de ser l’Estatut el que introduís, una mica d’esquitllentes, aquesta dualitat constitucional de les nacionalitats
i regions. Creant una terminologia recomplicada, en el preàmbul, i sense valor dispositiu. Si la Constitució hagués reconegut en l’article segon les “comunitats nacionals” de Catalunya,
Galícia, Euskadi i Navarra, ens ho haguéssim estalviat després. No haver-ho fet va tenir conseqüències greus. La situació actual és lamentable.
Ara en parlarem. Abans, però, voldria aturar-me en les
eleccions del 2003. Malgrat que CiU torna a tenir més
escons que el PSC, finalment es constitueix un govern
tripartit d’esquerres. Com s’arriba al pacte del Tinell,
i en particular, a integrar-hi ERC?
S’hi arriba perquè sumem netament una majoria d’escons,
a diferència del 1999. Però caldria remuntar-nos un temps.
Immediatament abans de les eleccions de 1999 és quan tenim
la reunió a la platja del Miracle, a Tarragona, amb en JosepLluís Carod-Rovira, a qui jo aleshores no coneixia. El catalanisme dominant després de la guerra civil havia estat sempre
més aviat de la Catalunya Vella, com ho era en Pujol. Era un
catalanisme partidari d’anar “Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç”. En canvi Carod i Bargalló eren de la Catalunya Nova. I el catalanisme de la Catalunya Nova sempre ha
estat menys benedictí i més peninsular, a voltes iberista. No
vull dir més espanyolista, però en tot cas no té aquesta visió
mística, historicista, del país.
Aquell dia jo li portava a Carod-Rovira un paper que es
deia Els quatre federalismes. Aquest paper l’havia fet a Roma
i va ser allà que en vaig parlar amb Felipe González, sopant
a la Piazza de Santa Maria in Trastevere. Ell em va venir a
veure per convèncer-me que m’havia de presentar a les eleccions. Jo li vaig dir que no seria sense determinades condicions. “Qué condiciones?” va preguntar. “El federalismo” vaig
dir. “Pero será cooperativo, no?” va fer. “No, no,” li dic, “diferencial.” L’home va sortir reconfortat, perquè jo no deia que
no de presentar-me, però també una mica esverat!
Les condicions que jo vaig elaborar a Roma i que vaig
presentar a Carod a la platja del Miracle el 1999 eren els qua-
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:07
PÆgina 17
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
tre federalismes: el polític, el cultural, l’econòmic i el judicial. Els termes us els podeu imaginar. En el federalisme cultural, hi havia la qüestió de les llengües. I el tema de la història
comuna dels pobles d’Espanya, que parlàvem feia temps amb
Jordi Nadal i un grup d’historiadors, com el valencià Pedro
Ruiz Torres, el president de Castilla-La Mancha i altres, i
que no s’ha arribat a fer mai (sembla mentida!).
Les altres eren: el tema econòmic –el famós percentatge
50-25-25 de distribució percentual de la despesa pública (estatal, autonòmica i local), que ara ha quedat superat per la realitat– i la qüestió judicial, que és on hem quedat més enrere,
perquè el sistema judicial és sempre, per naturalesa, més conservador. Sobre això vam tenir, temps enrere, moltes discussions amb Rubio Llorente, amb María Teresa Fernández de la
Vega, que havia estat jutge durant molts anys a Barcelona, i
amb Juan Antonio Belloch. I havíem avançat bastant en la via
de la devolució judicial, salvat sempre el que se’n deia recurs
d’unificació de doctrina.
El desembre del 2003 se signa el Pacte del Tinell i vostè
constitueix el govern. Fins a quin punt va poder fer el
govern que imaginava?
És difícil refer el que imaginaves abans de fer un govern,
perquè el que compta i el que queda és el govern real. Vol dir
les persones?
L’OPINIÓ
17
No, em refereixo al pes que hi tenien els partits.
En l’acord de govern hi van tenir molt a veure els partits,
per descomptat. Van ser José Montilla, Joan Puigcercós i Joan
Saura, amb l’ajut d’Ernest Maragall i de Joan Ridao, els que,
en nom dels partits respectius, van tancar l’acord. Em refereixo sobretot al document del Pacte de Progrés i al repartiment
de les carteres entre els tres partits. En un govern de coalició,
la clau de la governabilitat la tenen sobretot els partits.
En qualsevol cas, la tranquil·litat va durar ben poc.
El gener del 2004 es va filtrar que Carod-Rovira s’havia
entrevistat, essent conseller en cap, amb ETA. Quina va
ser la seva reacció?
La meva reacció va ser treure-li les competències que havia
exercit malament. I hi va haver la reacció de Madrid, que va
ser molt forta. El PSOE encara no governava, i possiblement
no hauria arribat a governar si la reacció no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia inicialment previst. És veritat, doncs, que va haver-hi una pressió molt forta de Madrid
perquè la reacció fos més contundent, i és veritat que jo vaig
accedir-hi. Però no me’n penedeixo.
És clar que després va haver-hi l’11-M, i les tergiversacions d’Acebes i d’Aznar, que van ser molt més decisives perquè el PSOE arribés a governar. El matí del dia 11 jo vaig
trucar a Aznar, i li vaig demanar si estava segur que havia estat
�14 21 entrevista n3.qxd
18
18/04/2007
9:08
PÆgina 18
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
EL DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES
Durant la negociació de l’Estatut, al llarg de l’estiu
del 2005, vostè va presentar a Zapatero un document
amb quinze punts. Com va anar aquella negociació?
Hi havia bastants punts que es quedaven sobre la taula,
amb l’anotació: Solbes-Castells. El tema econòmic, de
competències. Però els dos punts on ens vam encallar van
ser els paradors i els aeroports. És a dir, va haver-hi un
moment que a Madrid em venien a dir: que l’Estat desapareixeria de Catalunya. Amb la idea que l’Estat és un
poder físic, i que no n’hi ha prou amb tenir lleis: has de
tenir un peu, has de tenir presència. La Policia Nacional
ja es retirava, quedava només la Guàrdia Civil a les fronteres... Què quedava? Hi havia la sensació, per part de l’Estat, que es perdia presència. En tot cas, hi havia a la Moncloa
aquesta inquietud que l’Estat desapareixia de Catalunya.
Per això discutíem dels paradors i dels aeroports, AENA.
Aquí va començar la discussió important.
Jo els vaig explicar aleshores una anècdota de l’època
en què Thomas Enders era l’ambaixador nord-americà a
Madrid, i l’ATT havia de venir a Espanya a instal·lar-se.
En tornar d’un viatge a Califòrnia, després dels Jocs de
Los Angeles, ens vam aturar a Nova York i vam anar a
sopar amb la Diana, en un restaurant de les Torres Bessones, amb dos representants d’ATT. Ells ens van tranquil·litzar, dient que decidirien quina ciutat seria la seva
seu a Espanya en funció de criteris merament “científics”.
Em van dir que tenien una llista d’unes trenta variables
(preu, qualitat de vida, distància, etc.) en funció de les
quals decidirien. Passat un temps, rebo un telegrama de
l’ambaixador Enders que diu: “Han triat Madrid. La raó
principal: la inexistència [a Barcelona] de vols sense escales” amb els Estats Units. Això per mi va ser una obsessió sempre més. Ja ho era aleshores, i ho és ara: en aquest
nostre món tan obert, o ets un hub o, si no, no ets ningú.
Anys enrere Felipe González em va plantejar l’alta
velocitat a Sevilla com una compensació de la forta inversió estatal en els Jocs del 1992. Tenia una part de raó. El
problema és que l’alta velocitat es va frenar i que encara
seguim discutint si el TGV ha de passar o no per sota la
Sagrada Família! Aquella batalla la vam perdre, l’hem perdut en el temps. Amb Aznar també. De manera que els
temes d’aquella època després s’han anat esfilagarsant, i
ja no hi ha una discussió d’aquell nivell. Hi ha coses que
s’han anat fent, però aquests plantejaments geopolítics,
aquest debat d’estratègia territorial i política ha quedat una
mica perdut. Hi ha temes pendents que no s’han tornat a
reprendre. Hi ha hagut manca de visió i d’ambició. Però
és enormement important que Catalunya empenyi aquests
projectes, perquè s’hi juga molt…
ETA. I em va contestar amb aquesta frase típica d’ell: “Sin
ningún género de dudas.” Al migdia, les televisions angleses
ja deien que eren els islamistes.
La destitució de Carod va posar de relleu que el seu
govern tenia una inestabilitat interna important,
agreujada per una hostilitat externa. D’entrada, se’n va
qüestionar la legitimitat mateixa, fins al punt que Artur
Mas evitava adreçar-se a vostè com a “president”.
La dreta en general és més freda, no és tan sentimental com
l’esquerra. Sap que té el poder econòmic i bona part del comunicacional, i que per tant normalment governarà. L’esquerra
només té el polític, quan el té, i en tot cas té un cert pes cultural. L’esquerra és més emocional. La dreta té un discurs més
calculat. També és cert que, en aquest cas concret, a CiU hi
havia un esqueixament per la pèrdua del poder. El desencís
i el disgust seus eren autèntics.
Una de les coses que li retreia l’oposició és que vostè no
era conscient del canvi d’escala que significava passar
de governar un ajuntament, encara que fos tan gran
com el de Barcelona, a presidir la Generalitat. Com va
viure el canvi de costat de la plaça de Sant Jaume?
Amb una sensació de canvi d’escala, per descomptat. Encara que jo sempre havia treballat a la plaça de Sant Jaume, arribar a la presidència de la Generalitat no havia estat el meu
somni. Jo era més del cantó sud de la plaça. Per tant, més que
un somni realitzat, va ser un canvi d’escala molt fort.
En tot cas, la singladura del seu govern va ser tan
accidentada que un dels seus consellers va comparar-la
amb un viatge en el Dragon Khan. Una de les crisis més
importants es va produir arran de l’esfondrament al
Carmel. En un ple del Parlament dedicat a aquesta
qüestió, el 24 de febrer del 2005, vostè deixa anar la
cèlebre frase: “Vostès tenen un problema, i aquest
problema es diu 3 %”. Què va passar aquell dia?
No entenia –de forma potser una mica innocent– la visceralitat de l’oposició, que en el fons s’ha d’anar a buscar en el
que deia tot just ara. CiU veia la possibilitat de tornar al govern.
Convergència tenia un retret històric, la querella de Banca
Catalana, que havia generat no diré odi però sí mals sentiments. Pujol s’havia sentit personalment atacat, no ja pel franquisme, sinó per un govern socialista, on hi havia Narcís Serra,
i en un moment en què jo era alcalde de Barcelona. És una
cosa que algun dia s’haurà de tornar a estudiar. En fi, potser
és anar una mica enrere, però crec que aquest és un element a
tenir en compte, un element explicatiu d’algunes coses. I que
es va traduir, probablement, en una mena de radicalització
dels sentiments a Catalunya.
I passa també que a mi em costa d’aguantar: no sóc
un professional de la tensió, per dir-ho d’alguna manera. El cas
és que aquell dia la vaig engegar pel broc gros. Això del 3 %
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:09
PÆgina 19
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
L’OPINIÓ
19
venia de lluny i era en boca de molts empresaris. Recordo fins
i tot que Florentino Pérez havia insinuat en un programa de televisió que la raó per la qual les seves empreses no havien treballat pràcticament a Catalunya podia tenir relació amb aquell
famós percentatge. Que possiblement era més alt i tot.
Catalunya, el que s’ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un
pas enrere respecte del federalisme.
Malgrat tot, el seu govern decideix tirar endavant la
reforma de l’Estatut, que es converteix, per a bé i per a
mal, en el gran tema de la legislatura. I això ens porta
a la seva relació amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Zapatero va fer un pas enrere respecte del seu federalisme
inicial. Ell havia sortit elegit secretari general del PSOE, per
només nou vots de diferència respecte a José Bono, que era el
candidat oficial, gràcies al fet que una part de la delegació de
Catalunya –no pas tota– li va donar suport. Penso que el PSC
–com explica un llibre recent de Gonzalo López Alba, titulat
El relevo, que crec que es queda una mica curt en aquest tema–
va votar dividit, encara que, com que el vot era secret, això
no se sabrà mai. Amb els andalusos va passar el mateix.
Zapatero havia fet dues visites aquí com a candidat a la
secretaria general. En la primera no va parlar gaire, va venir
amb Jesús Caldera, i va ser Caldera que va parlar tota l’estona, fins al punt que jo li vaig preguntar: “¿y tú no tienes nada
que decir?” En la segona visita ja es va expressar més clarament. Jo vaig declarar després que Zapatero era “la gran esperanza blanca”. Ell era, per altra banda, amic de l’Anna Terrón
i del Germà Bel, amb els que havia coincidit a les Joventuts.
A l’hora de votar, una part del PSC va optar per Zapatero i una
part per Bono. I amb una part dels vots andalusos –Alfonso
Guerra no veia amb bons ulls Bono, perquè venia del PSP–,
els vots catalans van ser determinants perquè sortís Zapatero.
cas Banca Catalana havia creat una
‘ Elmena
de radicalització dels sentiments
a Catalunya, i aquest és un element
explicatiu d’algunes coses posteriors
’
Mentre vostè i Zapatero van ser a l’oposició, la seva
sintonia semblava clara, particularment en qüestions
com l’Espanya plural. L’estiu del 2003 el PSOE aprova, a
Santillana de Mar, un document que fixa la posició del
partit respecte a les reformes estatutàries en curs.
Sí, de fet ho fa, encara que no tan enllà com jo hauria volgut. Però en aquell moment l’eix Maragall-Zapatero funciona. Després es produeixen dos desencontres, que es reflecteixen
en una reunió del consell nacional del PSC, el febrer del 2006,
a la qual assisteix Zapatero i en què jo, en el meu discurs, li
dic allò que “dicen que yo soy imprevisible, ¡pero mira que
tú!” Sortint del consell nacional, Zapatero se’n va a veure els
empresaris catalans amb José Montilla. Aquest és un dels desencontres.
I l’altre?
L’altre és quan rep a Mas a la Moncloa, i surten junts a dir
que han arribat a un acord sobre el que ha de dir l’Estatut. El
que passa és que, amb tot això, es torna a la filosofia antiga.
El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista. Tornem a allò de sempre, la conllevancia: amb
De fet, vostè, una setmana abans de les eleccions del 14
de març, va publicar un article a El País on apuntava que
el projecte federal del PSOE no estava prou madur.
Sembla que aquest article va disgustar Zapatero.
Segurament. Ell es va anar trobant cada vegada més amb
la situació real. Amb una Espanya que no admet el federalisme que ell havia assumit, almenys aparentment. Ell, a dife-
�14 21 entrevista n3.qxd
20
18/04/2007
9:11
PÆgina 20
L’OPINIÓ
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
ENTREVISTA
rència de la tradició anterior del socialisme andalús, venia
d’una veta republicana, no sé si federalista però sens dubte
més federalitzant. Però tot això es va anar esmussant, amb el
pas del temps, cap a una mena de realpolitik que consistia no
a formular el projecte històric de l’Espanya federal, sinó el de
la conllevancia –que era el de Pujol i González. Que per mi
va quedar sancionat absolutament en el moment en què fan
fora Narcís Serra del govern, amb l’excusa de les escuchas.
En definitiva és el moment en què el PSOE ha perdut la majoria absoluta, necessita recolzaments externs i aleshores CiU
exigeix condicions.
al plantejament de do ut des, sense tractar d’obrir alguna
fórmula nova espanyola de caràcter federal.
Després del pacte Mas-Zapatero, justament, vostè diu
una frase molt expressiva: “No em tornaran a fotre” i
evoca aquests precedents, és a dir, que quan hi hagut la
possibilitat que una altra versió del catalanisme manés,
els governs de Madrid han acabat preferint el pacte amb
el nacionalisme conservador.
Aprovat l’Estatut, vostè fa fora ERC del govern, perquè
propugna el vot negatiu en el referèndum, de manera
que ha d’escurçar la legislatura i donar pas a unes
eleccions anticipades. Unes eleccions en les quals el seu
partit descarta que vostè sigui el candidat, no és així?
Durant la discussió de l’Estatut, Zapatero ja anava dient
que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va
dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat.
El que ell no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat,
s’haurà de barallar amb Madrid. Ja s’està veient. No oblidem
que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en
un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era
una nació l’impacte va ser fortíssim. Ara bé, sense grup par-
I la prova fefaent és la formulació que fan Zapatero i Mas
en el preàmbul de l’Estatut, aquella fórmula excessivament
alambicada, que ja no tenia gaire a veure amb els plantejaments
lamentari propi serà molt difícil que es mantingui un equilibri a Madrid. És clar que Zapatero sempre podrà tirar mà de
Duran Lleida...
es va anar trobant amb la
‘ Zapatero
situació real, amb una Espanya que no
admet el federalisme que ell havia,
almenys aparentment, assumit
’
que havíem fet amb Rubio Llorente. I d’això en patim ara. Va
haver-hi un moment que semblava que es podia canviar la Constitució i, perdut aquest moment, es va anar enrere, es va tornar
Zapatero havia dit a l’inici del procés estatutari:
“Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament
de Catalunya”. Vostè s’ha sentit, personalment, traït?
Sí, tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i
allà perilla. Un pas enrere molt evident.
En el seu balanç polític i personal, hi ha una coincidència
general a situar-hi dos grans actius. Un és haver fet
possible l’alternança en el govern de la Generalitat.
L’altre, haver posat a l’agenda política la qüestió de
l’Espanya plural. Què en pensa ara, de tot plegat?
�14 21 entrevista n3.qxd
18/04/2007
9:12
PÆgina 21
L’AVENÇ 324 MAIG 2007
A mi m’agradaria pensar en termes que siguin més de futur,
i geogràficament més europeus. Se’m fa difícil tornar a l’esquema anterior de l’Espanya plural. Som en un escenari europeu, i, aleshores, què vol dir la nació?
No ho sé, però la Ségolène Royal ha estat fent mítings
amb La Marsellesa i demanant que hi hagi una bandera
francesa a cada casa...
Però això és que França és així! L’octubre passat vaig anar,
convidat pels italians, a una reunió de llançament de la idea d’un
Partit Demòcrata europeu. Per a mi, en aquell moment s’obre
aquest nou escenari en què el tema ja no és Espanya ni Catalunya, sinó què fan Catalunya i Espanya en la nova nació, ben
real, que és Europa. Que té moneda i exèrcit, i que comença a
tenir la possibilitat de tenir partits europeus. Som a Europa, i el
canvi de dimensió no és només quantitatiu sinó qualitatiu. Canvien no solament l’ordre de les peces en joc, sinó les peces mateixes. I el que passa és que la política europea serà cada vegada
més com la política americana, amb dos grans partits, però que
ja no són partits de fidelitat ideològica, sinó de posicionaments
globals. No anem per tant cap a forces polítiques de caràcter ideològic molt marcat, sinó amb grans opcions estratègiques.
Els primers que ho han sabut veure són els italians, que
són els més llestos i flexibles. Romano Prodi i Francesco Rutelli es pregunten per què no anar directament a fer el gran Partit Demòcrata europeu. I conviden François Bayrou i Pasqual
Maragall per parlar-ne. Jo m’imagino que d’aquí a uns anys
hi haurà dos grans partits europeus, el Demòcrata i el Popular. És el que correspon al canvi de dimensió, que és també un
canvi d’estils, de conceptes, del tipus de relació entre les persones i la força política en què estan enquadrades, amb molta
més llibertat, perquè l’espai és tan més ample, físicament i
políticament, que tu pots evolucionar amb una llibertat de
moviments que abans no tenies.
L’OPINIÓ
21
Crec que la idea d’un Partit Demòcrata europeu és una
idea guanyadora –de fet, els italians, l’esquerra italiana, el dia
que jo era a Venècia amb Massimo Cacciari, van decidir entrar-
la Moncloa, Zapatero em va dir que
‘ Apreferia
Montilla com a president. Jo
m’enduia l’Estatut i ell proposava un
altre president de la Generalitat
’
hi–, crec que és el futur. Jo hi coincideixo estratègicament,
encara que tampoc no és una cosa que t’entusiasmi personalment tant com et podia entusiasmar el Partit Socialista on vas
néixer, amb el qual la vinculació humana i ideològica, filosòfica i política, era molt marcada, molt específica, i la prò-
pia coherència del grup molt forta. Ja no és el cas. Això és un
gran transatlàntic en el qual tu viatges. En això estarem.
Aquest és doncs el seu horitzó personal?
Ara el meu horitzó polític és, personalment, més limitat,
però sí, estaré disponible. Parlant d’això, hi ha la qüestió de si
es fa o no la proposta de Zapatero i de Prodi de crear una política euromediterrània. Fins ara, això era una cosa relativament
limitada, perquè és filla de les conferències de Barcelona de
1995 i 2005, en les quals jo vaig tenir un paper relatiu, primer
com a alcalde i després com a president de la Generalitat. Aquest
escenari s’està consolidant, i jo podria tenir un rol dins d’una
institució directament centrada en l’Euromediterrània, que fins
ara ha tingut un caràcter més tècnic i cultural però que anirà
agafant més pes. El que passa és que el descabdellament de les
decisions a Europa és tan lent! Ja ho veurem.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: El Zapatero federalista ha deixat pas a un Zapatero felipista
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Avenç
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Muñoz, Josep M.
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Expresident
Estatut
Espanya
Catalunya
Tripartit
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Euromediterrània
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
49:06 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Clos i Matheu, Joan
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Alcaldes
Planificació
Model social
Description
An account of the resource
Entrevista a Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) metge i polític.
Després de diversos anys exercint la professió mèdica, tant en la vessant clínica com en la de gestió, és nomenat Director dels Serveis Sanitaris de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1983).
El 1983 esdevé regidor de l'Ajuntament de Barcelona en sortir escollit a les llistes electorals del PSC. Primer com a responsable de l'Àrea de Salut Pública (1983-1987), després com a regidor del districte de Ciutat Vella (1987-1991) i quatre anys després, com a segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda (1991-1997).
Va ser Alcalde de Barcelona (1997-2006) agafant el relleu de Pasqual Maragall.
Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern Zapatero (2006-2008).
Ambaixador d'Espanya a Turquia (2008-2010).
Director Executiu d'ONU-Habitat, el Programa de Nacions Unides pels Assentaments Humans (2010-2018).
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Galeria Carles Taché
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/334866452" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/334866452">Testimoni Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Joan Clos i Matheu del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
41:15 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Carme Valls
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Valls Llobet, Carme
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Federalisme
Feminisme
Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Description
An account of the resource
Entrevista a Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945), endocrinòloga i política.
El 1966 participa en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com a caputxinada.
Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris dedicada a evidenciar les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris.
Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI (2005-2016).
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999-2006).
Vicepresidenta de Federalistes d'Esquerres (2012-actualitat).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/321740407" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/321740407">Testimoni Pasqual Maragall: Carme Valls</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Galeria Carles Taché
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Carme Valls Llobet del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
44:02 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Daniel Cando
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Cando Cando, Daniel
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Ajuntament de Barcelona
Sindicalisme
Description
An account of the resource
Entrevista a Daniel Cando Cando (La Corunya, 1943), treballador del metall, sindicalista i polític.
Va estudiar a l'Escola d'Aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima MTM, on va cursar formació professional de primer grau de 1958 a 1961. Va treballar a la MTM fins al 1968, quan va ser acomiadat per motius polítics.
Membre del comitè executiu del FOC (1963-1969) on coïncideix amb Pasqual Maragall.
El 1964 va ser un dels fundadors de Comissions Obreres de Catalunya (CCOO).
Va ser comissionat de l'alcaldia del programa "Barcelona solidària" (1999-2009).
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Juan Marsé - El Carmel
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Daniel Cando Cando del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/311654913" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/311654913">Testimoni Pasqual Maragall: Daniel Cando</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-10-31
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
35:31 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Àngela Vinent
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Vinent Besalduch, Àngela
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Periodisme
Comunicació
Ajuntament de Barcelona
Acció política
Description
An account of the resource
Entrevista a Àngela Vinent Besalduch (Barcelona, 1955), periodista.
Va ser redactora a Catalunya Express i Mundo Diario (1976-1980) i a El Noticiero Universal (1980-1982).
Ocupà el càrrec de subdirectora del diari Avui entre 1982-1991.
Va entrar l'Ajuntament de Barcelona a col·laborar amb Pasqual Maragall com a Cap de premsa de l'alcaldia (1991-1996).
Va ser Cap d'informatius de Barcelona Televisió (1997-1999).
Va exercir d'assessora de comunicació de Pasqual Maragall (1999-2003).
Va ser nomenada Consellera del Consell de Govern de la CCMA i la CCRTVi (2006-2011).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/298560720" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/298560720">Testimoni Pasqual Maragall: Àngela Vinent</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Jaume Fuster
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Àngela Vinent Besalduch del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-12-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
51:31 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Ramoneda, Josep
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Cultura
Barcelona
Ciutats
Política
Catalunya
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Description
An account of the resource
Entrevista a Josep Ramoneda i Molins (Cervera, 1949)
Periodista, filòsof i escriptor.
És autor de diverses obres i col·laborador habitual d'El País, El Diari Ara i de la Cadena Ser.
Va rebre l'encàrrec de crear i dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1989, càrrec que ocupà fins el 2011.
Des de 2009 és president de l'Institut de la Recherche et de l'Innovation (IRI) de París.
Ocupa el càrrec de President del Grup 62 des del 2014.
El 2013 funda la revista de pensament La Maleta de Portbou, que encara dirigeix, i l’Escola Europea d’Humanitats.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/288522983" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/288522983">Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-11-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
20:05 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Royes i Vila
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Royes Vila, Manel
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Barcelona
Terrassa
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Entrevista a Manel Royes i Vila (Terrassa, 1940), polític i economista.
Alcalde de Terrassa pel PSC (1979-2002).
President de la Diputació de Barcelona (1987-2003).
Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (2004-2012).
Fou un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, després va ser un dels creadors de Convergència Socialista de Catalunya, des d’on va ingressar al PSC-Congrés i d'allà al Partit dels Socialistes de Catalunya quan es va fundar, ocupant-hi diverses responsabilitats.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Manel Royes i Vila del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/280150465" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/280150465">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Royes</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-11-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
46:33 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Truñó
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Truñó Lagares, Enric
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
Entrevista a Enric Truñó i Lagares (Barcelona, 1949), enginyer químic i polític.
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1998), al capdavant de diverses àrees: joventut, esports, ensenyament i turisme, així com el districte de Sants-Montjuïc. Va ser el regidor responsable dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992.
Fou comissionat de l’Alcaldia pel Fòrum Universal de les Cultures (1996-98) i vicepresident de la Diputació de Barcelona (1987-91).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Enric Truñó Lagares del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/267564809" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/267564809">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Truñó i Lagares</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Joventut
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-07-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
36:42 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Mary Ann Newman
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Newman, Mary Ann
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
President de la Generalitat de Catalunya
Campanyes
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Nova York
Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a Mary Ann Newman (Nova York, 1951), lingüista i traductora.
Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques i ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat traduccions del castellà i el català a l’anglès d’autors com Quim Monzó, Joan Maragall i Narcís Comadira.
Va ser la coordinadora de la Càtedra Nova York-Barcelona a la New York University (1983 a 1986).
Va col·laborar en diverses ocasions amb Pasqual Maragall a finals dels 90 amb les seves activitats acadèmiques entre Nova York i Roma. Després amb les candidatures d’aquest a la presidència de la Generalitat (1999 i 2003).
Va dirigir el Catalan Center de Nova York-Institut Ramon Llull, adscrit a la NYU (2006 a 2011).
Dirigeix el Farragut Fund for Catalan Culture in the US.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/273648667" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/273648667">Testimoni Pasqual Maragall: Mary Ann Newman</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Jaume Fuster
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Maty Ann Newman del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-12-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
34:01 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Bassat, Lluís
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Comunicació
Barcelona
Mitjans de comunicació
Description
An account of the resource
Entrevista a Lluís Bassat i Coen (Barcelona, 1941), publicitari.
Fundador de l’agència Bassat & Associados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather).
Va coincidir en la etapa escolar a les escoles Virtèlia amb Pasqual Maragall, entre altres.
Entre 1987 i 1995, va ser assessor de publicitat, comunicació i imatge de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (quan es va realitzar la campanya institucional “Som 6 milions”).
Es va presentar a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona els anys 2000 i 2003, sense guanyar-les.
Com a president de Ovídeo-Bassat-Sport, va ser un dels organitzadors de les cerimònies d’inauguració i clausura dels jocs olímpics d’estiu de 1992 a Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/262011853" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/262011853">Testimoni Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Lluís Bassat i Coen del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2017-07-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall