1 50 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/643/Debat_1977_SobreTransicioSocialisme_PM.pdf df3209c7a14d99e4f5d7187da323a5f4 PDF Text Text Centre d'Estudis Socialistes �Pasqual Maragall SOBRE LA TRANSICiÓ AL SOCIALISME �He de dir abans de tot que per a nosaltres, socialistes en aquest Estat multinacional que és Espanya, els problemes que es plantegen són els de la transició a la clen10cràcia Ï l'autodeterminació dels pobles, i no encara els de la transició cap al socialisme. Dit això, és evident que la manera COIn es resoldrà el que nosaltres anomenenl ruptura de!.11ocràtica tindrà una forta influència sobre la transició al socialisme, tal com l'experiència portuguesa demostra. En segon lloc, penso que el debat aquí ve lnarcat per uns textos de base que són extraordinàriament profunds i que obren qüestions que estan malauradament més enllà del que estem en condicions de respondre, tal con1 els debats estan demostrant, en la meva opinió. Intentaré doncs de situar~lne en un pla ültermig formulant tres qüestions addicionals que em penso que estan més a prop del nivell de les solucions. Aquestes tres qüestions es refereixen a les contradiccions 1) entre centralització i autogestió, 2) entre societat de transició i reversió o reversibilitat deI poder polític, i 3) entre societat de transició i definició de l'espai econòmic significatiu. La primera contradicció, en les formacions socials de transició cap al socialisme que es caracteritzen per la coexistència en equilibri no estable de diversos modes de producción, és la que es dóna entre, d'una banda, la tendència a la centralítzació, tendència deguda a l'absència d'un motor de desenrotllament de les forces productives 1 d'un centre d'articulació de les mateixes que substitueixi els monopolis, l, d'altra banda, les exigències d'avanç cap a un socialisrae autogestionari, cap a una societat autogestionada, concebuda com una lluita constant contra les concentracions de poder econòmic i polític. La segona contradicció prové de les exigències, d'una banda, de la 9 �DEBAT l construcció d'una socieUlt caracteritzada pel socialisme, i per tant fundada sobre la desaparició de la propictat privada dels rnitjans de producció, i d'altra banda, les exigències de preservació de la dernocràcia política fOrlnal, és a dir, l'afixmació per part de les forces d'esquerra d'una política que accepta la possibilitat de reversió electoral del poder governamental a unes forces que són contràries a la transició. Em pregunto fins a quin punt aquest problema està parcialment o aparentment resolt a Portugal, a causa de la manera con1 d. punt de partida de la den10cràcia ha estat establert, comportant una forta embranzida naciona1ítzadora i l'establiment d'una constitució tendencíalment socíalista. Nogensmenys si bé aquestes nacionalitzacions, la refonna agrària i la constitució tendencialment socialista, limiten les possibilitats de reversió política i social a curt tennini, sobretot desprès de les recents eleccions per a la primera Assemblea Legislativa, resta oberta la possibilitat d'una reversió constitucional si la dreta obté en el futur una majoria electoral comfortable. La tercera qüestió està relacionada amb l'estructuració de l'espai econòn1ic i polític significatiu. Si l'ascens polític i social de la burgesia revolucionària va ser acompanyat, al principi, per la formació d'espais o estats nacionals, de mercats nacionals unificats, i després per la formació progressiva d'unitats productives i de mercats a l'escala internacional, quina serà la cOi'Iseqüència, al nivell de l'espai econòmic i polític, de l'ascens del bloc dels treballadors? Per a nosaltres, socialistes de les diverses nacionalitats de l'Estat espanyol, és prou clar que la ruptura democràtíca, la radicalització de la democràcia i la transició vers al socialisme implicaran, per una part, un cert fraccionarnent de l'Estat centralista -estretament lligat a la dominació feixista del capitalisme espanyol durant els darrers 40 anys~> i per una altra part, la integració en un espai econòmic supra-estatal, europeu, que posseeix l'escala convenient per al desenrotllament d'una colla de sectors·cJau de l'economia. Dit això, estic d'acord amb la relevància per a nosaltres de l'espai definit per la conCa mediterrània. Mentre l'imperialisme domini políticament i econòmicament la correlació de forces en el centre d'Euro· pa, és indispensable d'axar una política internacional socialista d'independència sobre el fet que els països del Sud d'Europa tenen un cert grau de similaritat econòmica i social i que estan situats a cavall entre Europa, Afriea i l'Orient Pròxim. [No es raonable pensar que un pafs del Sud d'Europa, aïllat, sigui capaç d'avançar francament cap al socialisme sense patir pressions exteriors que seran suficients per a entrebancar o defon11ar aquest procés de transició.] Les respostes que tenim per a aquests problemes no són encara solucions; són solament el nom. de les solucions: 10 �SOBRE LA TRANSICIó l. Síntesi «(planificació central» - «autogestió». 2. Síntesi (conflictiva, com ha dit la companya Rossana Ros2nd¿', entre delnocràcia política i dClTIOcràcia de base. 3. Síntesi «independència nacional» - «interrelació exterior». Hem d'anar enllà. És important en aquest sentit, en la meva opinió, de constatar que diverses vies de progrés semblen obril-~se en aquest coHoquí. 1) L'extensió a tots els països del Sud d'Europa d'una política d'unitat de l'esquerra -tal con1 han assenyalat les intervencions dels companys comunistes i socialistes italians, espanyols i grecs, però no encara, malauradament, dels companys socialistes i comunistes portuguesos. Una política que no es basi solament en l'aprovació d'un programa comú de govern sinà també sobre projectes de transfor~ mació de l'Estat, recolzats per la base 'social del front dels treballadors i sobre els quals ha d'obrir-se un debat entre les forces d'esquerra. 2) Solament aquesta transformació dels aparens estatals de dominació (incloent els n1itjans de comunicació social, Ics administra· cions locals i regionals, i sobretot l'exèrcit) pot permetre de reunir les condicions de la transició al socialisme en un continent, Europa, que no és autònom des del punt de vista polític i militar. 3) El paper dels partits polítics clàssics, del parlament i cIe la resta de Ics institucions polítiques de la democràcia anomenada «bur~ gesa» -que és també un resultat de la lluita dels treballadors europeus- és insubstituible en una societat complexa. Dit això, no sé de cert si és correcte de plantejar aquest rol com una mediació entre els movin1ents socials de base i l'Estat -que és la posició socialista clàssÍCa sobre els partits davant el paper no de mediació sina de direcció proposat pels comunistes. Penso que seria potser més correcte de parlar d'una funció de síntesi de les iniciatives, per força parcials, que brollen de les organitzacions autònomes de les masses. 4) El programa de transició haurà de recolzar-se inevitablement potser en el rol motor del sector coHectivitzat. És cert que l'extensió del sector públic pot permetre una certa re-apropiació coHectiva de decisions que són preses en el capitalisme per unes luinories. Tanmateix des del punt de vista de la societat autogestionada i de la contradicció Estat-societat civil la cosa no és tan cIara. !ts doncs indispensable d'aprofundir el control social de l'aparell d'Estat a mesura que aquest aparell és utilitzat per a expropiar la burgesia. Per als socialistes la doble via «democràcia formal- control i contesJoació per la base» no només s'ha de compensar i per dir-ho així cohabitar, sinó que ha de permetre una certa convergència dels dos pols. Les 11 �DEBAT 1 organitzacions de base -pensem- han d'expressar les diverses opcions de síntesi ideològica i política que són presents entre les masses. És a dir, aquestes organitzacions haurien de situar-se en una línia unitària tot restant pluralistes al nivell ideològic, tot respectant el dret de tendència i els drets de les minories. D'altra bancla això és necessari per a evitar l'allunyan1ent d'an1ples sectors de les masses populars durant la fase de transició -objecte de reflexió de la sessió sobre la cultura í la ínfonllació cn aquest caBoqui. Per últim, cal lnirar amb tot l'interès í recolzar la introducció de criteris de control per la base en les institucions estatals, com el parlament i les administracions regionals i locals (revocabilitat, rotació dels llocs de direcció, etc.) i estendre el contingut de les regles de la democràcia formal allà on encara no arriben en règim burgès (control dels n1itjans de comunicació, jerarquia militar, lleis que preserven el secret en la burocràcia i en les unitats productives, etc.). 5) Potser no és impossible de conciliar la contradicció entre l'espai polític europeu, que és el que ha de permetre el desenrotllament d'una transformació socialista a llarg termini i la solidaritat regional en la conca mediterrània, i fins i tot, a un nivell més reduït, la solidaritat federal de les forces socialistes de les diverses nacio N nalitats de la península ibèrica. El nacionalisme centralista espanyol a punt de morir políticament i el nacionalisme sub-imperialista portuN guès ja ben mon (o al menys exiliat), res no s'oposa a un retroball1ent democràtic dels pobles ibèrics. PASQUAL 11ARAGALL Comunicació al caflaqui Intervençao Socialista Lisboa, 7-9 maig 1976 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1609 Title A name given to the resource Sobre la transició al socialisme Description An account of the resource n. 1, p. 7-12 Source A related resource from which the described resource is derived Debat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat al número 1 de la revista Debat. Transcripció de la comunicació al col.loqui Intervençao Socialista, Lisboa, 7-9 maig 1976. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1977-03 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles