1
10
2
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/2662/19821202_PM_JMN_PStJaume_cGuillerminaPuigLV.jpg
0bd5c4ae38c556bb9446a3643e1c26ed
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Paper revelat (B/N)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Jordi Maragall Noble i Pasqual Maragall a la Plaça Sant Jaume
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Puig, Guillermina
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
B/N, jpg
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Maragall i Noble, Jordi
Alcaldes
Investidura
Abstract
A summary of the resource.
Forografia feta a la Plaça Sant Jaume de Barceloma, el dia de la presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça Sant Jaume
Rights
Information about rights held in and over the resource
Puig, Guillermina
La Vanguardia
Description
An account of the resource
Pasqual Maragall i el seu pare Jordi Maragall parlant en primer pla, amb l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona al fons.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/3/0000000910.pdf
148e739b4bbdd396872b5c925cd4434b
PDF Text
Text
PARAULES DE PRESA DE
POSSESSIO DE L'ALCALDE
PASQUAL MARAGALL
2 de desembre de 1982
�SRS.TINENTS
D'ALCALDE
REGIDORS I REGIDORES
DE
LA CIUTAT
Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos. sentiments igualment forts: el sentiment de temen5a' davant' el
repte que significa succeir en Narcís Serra a 1'Alcaldi-$ de
Barcelona, ,i el sentiment d'esperan~ai1,lusionada que Pgítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituir-se aquest primer Ajuntament democratic, que exigkncies
d7Estat cridarien el nostre Alcalde a Madrid abans d'acabar
el seu mandat. Pero ha succeit el que ningú imaginava, el
que era difícil de preveure en aquells moments, i ara; en aques-.
ta ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort
al company, sort a l'amic. He viscut amb en Narcís Serra
moments difícils i també moments molt bons; he treballat al
seu costat amb iHusi6, tota la il.lusió que hom posa en fer
realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara
prometre al company que se'n va que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i al projecte polític
que a tots dos ens ha guiat.
No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com,molts ja
sabeu, he servit la ciutat des de diferents llocs: mgn a economista durant molts anys i com a Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces &r portar
a terme el meu treball, sempre amb els ulls posat$-en la fita
de retornar plenament 1'Ajuntament al ciutada, fita que els
socialistes hem considerat com un element essencial de la
reconstrucció política de Catalunya..
Ha estat una tasca dura en molts moments, s'han pres
mesures no sempre a gust de tots, pero estic conven~utque
'Z
:
.
S
�s'ha avanGat considerablement en la construcció de l'administració democratica que tots desitgem.
posició de nbmines, les membries d'area i la publicació anyal
de l'estat de comptes, pero no puc amagar que aquest és el
camp del que em sento menys satisfet del que cal fer i podem
-,fer. Em sentireu parlar de nou d'aquest tema.
En aquest mateix Sa10 de Cent, el 15 de maig de 1979 vaig
asenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de 1'Ajuntament, i que eren els dhusteritat, eficacia, informació,
descentralització i lligam amb I'Area Metropolitana. Avui,
i perque encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en
la seva necessitat.
AUSTERITAT, perque l'Ajuntament ha d'administrar amb
rigor els cabals del ciutada. Crec que hem fet prou en aquest
sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat practicament els serveis personals i socials, disminuint la plantilla
en 500 persones i eliminant suplencies i dobles places. El
darrer pressupost ja ha estat fet sense respectar la inercia
de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada
servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serietat.
Aquest control de gestió sembla que no, pero costa. I s'ha
fet, diria jo, amb una certa elegancia. Pero hem de millorar
forca encara.
ENCACIA,perque els circuits administratius continuen sent
massa llargs, malgrat la drastica reducció del personal bur*
cratic. De circuits se n'han simplificat una colla de ben cru
cials, com les llicencies de construcció, els tributs immobiliaris, els calculs d'obra pública, la publicació d'actes a la
Gaseta, les certificacions cobra i revisions de preus, els tramits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc.,
pero la mecanització de 1'Ajuntament encara és a les beceroles. Es el camp amb més futur i per aixb hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la conversió del
centre ordenador municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capac de facturar internament a l'administracio activa els serveis de programació i operació mecanitzada.
INFORMACI~,
tant a l'interior de SAjuntament com als
ciutadans. S'han obert diferents canals d'informació, molt
útils i de tall classic, com les publicacions de districtes i l'ex-
Z
DESCENTRALITZA~~~,
perque aquesta és la base per apropar
l'administració als ciutadans, per una administració democratica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat els Consells
Municipals de Districte que, dins les limitacions legals en
que encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar
el nou model d'administració. La descentralització és un procés, i aquest procés, en el que estem compromesos, ha de
situar el municipi de Barcelona dins el corrent que avui segueixen les administracions europees més avancades. Hem
d'ordenar el territori de la ciutat, fent districtes capacos de
gestionar un bon nombre de serveis, hem de donar pes polític i contingut als Consells de Districte i hem de fer que els
ciutadans tots els ciutadans, sentin que l'administració és
una cosa seva, que esta a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també
Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mitjans, amb pura forca de voluntat, I'engrescadora i difícil tasca de dur 1'Ajuntament al carrer, prop dels
ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiéssim aquí,
en els Consellers de Districte i els seus presidents que han
estat autentics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autentics protagonistes ;
de present i de futur, de la tasca de fer una ciutat autenticament humana partint d'una realitat que no ho era.
1
I ara deixeu-me fer un balanc més global i un-programa
més explícit.
.z."
El meu programa no és un programa de transició. Voldria
que a aquestes altures del mandat de govern, es veiés mes
que res com un balanc anticipat, un estímul per culminar
el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle d'enfocament en
alguns aspectes i, sobretot, per projectar cap al futur al10
que la meva experikncia em diu que hem de transmetre ho-
�manera no deixarem d'assajar en materia de transferhcies
de serveis per fer-10s més proxims al ciutada, car estem con-.
venGuts que uns districtes potents han de ser la base
d'un
*
bon servei públic.
Y
nestament, Srs. Regidors, als Regidors que s'hauran de posar
a treballar ben aviat en un segon mandat democratic.)
HEMDE PRESTIGIAR LIAJUNTAMENTCOM A CONJUNT DE SERVEIS
P~BLICS.Aixo és l'essencial d'ara en endavant. Hem de presti-
En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va
amunt i els ciutadans han vist una corporació que, des de
i'equip de govern i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.
giar 1'Ajuntament com a collectiu de persones al servei de
la ciutat.
Jo distingeixo tres ambits de la nostra actuació: la ciutat
de Barcelona, la corporació que formem tots nosaltres, companys Regidors, amb el Sr. Secretari General; i ]'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projecció en els darrers anys. Barcelona, el leadership dels municipis espanyols,
les manifestacions artístiques i els contactes internacionals
l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforcar.
a
Em proposo, en aquest sentit, assentar sblidament els vincles de germandat amb Colonia, Mila i Boston, que ens projecten cap els espais on per motius diversos la ciutat s'adreca;
desenvolupar les relacions iniciades amb I'administració local
anglesa, mestre en tants aspectes; acudir per segona vegada
al mercat internacional de capitals per financar el nostre
programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de
Nova York, la Universitat de Barcelona i la New York University un conveni de co~laboracióque ha de projectar amb
forca la cultura catalana a la capital del món, que és a més,
per a mi personalment, la segona ciutat en el record i en
I'estimació.
La corporació que formem, companys, també ha guanyat
en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malauradament hi ha temes del que jo anomeno nivell
de corporació, temes d'ampli consens, que a hores d'ara no
han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjavem, pel
trencament de les coincid&ncies polítiques amb qu& vam
comencar aquest mandat: la nova Carta de Barcelona i la
nova divisió en districtes, nova estructuració que de tota
Tanmateix hem de saber explicar que YAjuntament és
un coNectiu de persones i patrimoni treballant al servei de
la ciutat. Tenim una llarga tradició de noms i'l1ustr.e~: Turro,
Florensa, Buigas, Pere Domingo, Josep M." Pi i Sunyer i tants
d'altres que no puc esmentar perque us ben asseguro que
la llista fóra interminable, que han fet Barcelona més gran
i més shvia, i que han estat funcionaris municipals poc reconeguts com a tals. Hem de seguir i potenciar aquesta tradició. Potenciar-la obertament. Procurar incentivar les persones que treballen per la ciutat per tal que 1'Ajuntament no
sigui solament la seva escola de formació abans del salt
a &altre? empreses més gratificants, sinó justament el lloc
de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutada miri amb orgull no solament la seva
ciutat i potser el seu Alcalde i els seus Regidors, sinó l'Ajuntament com a empresa de servei públic, eficac, assequible;
sensible a les demandes fonamentades; en definitiva, oberta
ais qui la mantenen i n'elegeixen els responsables polítics,
que som nosaltres.
No ens enganyem: aixo és una tasca d'anys, perqui la
relació viciada entre ciutadi i administració ve ?e segles.
4
Hem d'obrir més les portes de l'administració aP contacte
preparat, eficac i atent amb el públic. Tencar al,@úblicles
portes dels negociats, que el que han de fer és treballar ,
ferm, i obrir les portes de les oficines d'informació, ben( i
relacionades amb la infrastructura interior i exteses als %
districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que
hi estem insta1,lant.
�Es amb una enorme satisfacció que anuncio la propera
inauguració de l'oficina d'informació ciutadana a la Plaga
de Sant Jaume, que comptara amb la presencia activa de
tots els serveis d'informació que les Brees d'aquesta casa
han anat creant des de zero: sanitat, consum, finances i
altres.
Hem invertit moltes hores preparant aquesta projecció
de 1'Ajuntament sobre la ciutat i de la ciutat sobre 1'Ajuntament. Projecció que no s'esgota, com és evident, en aquesta
oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici d'una transformació pausada pero inexorable de
les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic.
I ara vull demanar a tots, Regidors i Regidores, un es for^
per culminar el mandat amb la dignitat que Barcelona es
mereix i que tot el país ha reconegut, des del primer dia, des
d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions Ciutadanes va saber cbnvertir en una festa de la democracia naixent.
Que tots puguem tenir la seguretat de pertinyer a una
corporació que per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques haura creat un to de civilitat i uns habits
polítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable de la democracia
i l'autonomia en el nostre país ha comengat, de forma molt
principal, en els nostres Ajuntaments. La seva quotidiana
activitat de servei i dialeg politic obert ha anat creant, més
que qualsevol altre factor, una inkrcia democratica enormement valuosa, dissuasoria de tota mena d'activitats contrkries a la Constitució i 1'Estatut. Crec que se'ns ha de recon2ixer aquest m2rit. Barcelona, a més, va jugar un paper decisiu, ara fa un any i mig, en la represa de confian~adel
país en si mateix, en uns moments particularment difícils.
Aixb va ser possible gracies a aquesta estranya connexió que
existeix entre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya
sempre que aquests han representat un paper d'obertura i
progrés que és consubstancial a la nostra manera de sentir
com a ciutadans. Pero aquesta connexió va tenir un interpret
agosarat i subtil en el nostre company Narcis Serra, a qui
'tots, repeteixo tots, crec que hem de retre up homenatge
sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant,
instant que es va convertir a més en el punt de partida d'una
il.1usió de futur que tots els barcelonins comparteixen, proa a una colla de realitzacions a 10 anys
jectant-nos amb f o r ~ cap
vista que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urbana que avui
no posseeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert
d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre país les grans causes uneixen
sempre i que les divisions vénen per les petites causes, que
no hauríem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una
terra excessivament amable, un caracter principalment dialogant, i tot aixo ens duu ben sovint a la complaen~a,a la
lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si sabéssim unir sempre la sensibilitat i l'ambició! Si
sabem ajuntar-les, com Narcis Serra ens ha ensenyat a fer,
serem capacos d'aconseguir tot el que ens proposem.
Pero tomem a l'aspra, complexa i rica realitat de cada
dia. Actuarem amb la consciencia que constitu'im un punt
de referencia important pels Ajuntaments catalans i per la
vida política del país.
Com a alcalde estic decidit a impulsar un dialeg polític
basat en aquesta exigencia. Tant portes endins com portes
enfora d'aquesta casa. M'esmer~aré,com tots vosaltres estic
segur que fareu, a mostrar el més complet respecte mutu
entre representantSdemocratics i entre institucions democrhtiques.
.
Hem de mirar d'aconseguir que, tal com hasuccei't en la
darrera campanya electoral, siguin els arguments polítics, la
contrastació de programes, la constatació de 'realitzacions
i mancances, al10 que marqui el debat politic, d'aquí al mes
de marG.
".
La Generalitat de Catalunya trobara en 1'Ajuntament de
~ Ó
Barcelona un col.laborador lleial en la ~ ~ C O ~ S ~ N CdeC Ca-
�talunya. El més lleial. Aquesta tarda, abans que a ningú, anire a presentar-me com Alcalde de Barcelona al President
de la Generalitat, que per mi és, a més del nostre President,
un amic respectat de molts anys.
L'Ajuntament de Barcelona té massa temes pendents amb
la Generalitat, que espero podrem resoldre, perque mai no
es bo arrossegar situacions d'indefinició. Són temes que s'han
de sostreure a l'enfocament partidista: la participació de la
Generalitat al Consorci de la Zona Franca i per tant a la gran
terminal de transport internacional Granollers-Montmeló, al
Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya, com
element de colaboració indispensable en la futura estadística
catalana, a la Junta de Museus, a la reconversió del barri
antic com a centre cultural, la tan parlada avaluació dels
serveis no obligatoris produits per 1'Ajuntament de Barcelona, diferents projectes arquitectbnics en comú, l'acabament del 2n cinturó, la prbpia inviabilitat del projecte de
Carta Municipal de Barcelona sense definicions previes a
nivell de Catalunya ... Totes són qüestions que voldríem veure ben enfocades en els propers mesos.
En aquest context molt hauríem d'aprendre de I'actjtud
i el comportament de Carles Pi i Sunyer, Alcalde de Barcelona i Conseller Primer de la Generalitat, quan el Parlament
de Catalunya debatia les mesures excepcionals a prendre per
subvenir les necessitats financeres de 1'Ajuntament de Barcelona.
I el Govern Espanyol em tindra des de Ia setmana vinent
disposat a esmerGar les hores que calgui per contribuir a dur
endavant les mesures necessaries per dotar aviat de més
mitjans i més agilitat la vida municipal. Puc anunciar que
els serveis .de la casa ja estan treballant en aquest sentit,
directament i en contacte amb la Federació de Municipis de
Catalunya, perqul. és un deure de 1'Ajuntament de Barcelona
d'estar present en el moment de tancar els mes de 50 anys
de paternalisme munici~alistaque es van obrir amb 1'Estatut Municipal de Calvo Sotelo.
Deixeu-me acabar amb una referencia personal. Sóc un
modest barceloni que mai no havia somniat I'honor d'una
carrega tant relevant com la que avui heu posat sobre les
meves espatlles. Pero com a Alcalde haig de tenir i us asseguro que tindré tot I'ambició que implica seure en aquesta
cadira que llevat del Rei solament ocupa 1'Alcalde o qui fa
funcions &Alcalde de Barcelona. Estic preparat per dur endavant la tasca amb energia. Els qui em coneixen de temps
ho saben.
Sóc fill d'una ciutat i d'una família que s'assemblen. En
sóc fill devot i dolorosament enamorat. No tinc altres títols
que aquesta procedencia. I l'haver intentat estar a l'alcada
d'allo que els meus pares, i els meus conciutadans. m'han
ensenyat.
El meu avi va neixer al barri de Ribera i en una generació va passar a fora muralla, al carrer de Trafalgar, a l'eixample i a Sant Gervasi. Si els nostres avis van fer aquell salt
gegantí, la nostra generació, n'estic convencut, fara la ciutat
metropolitana, i la fara amb respecte, amb aquest urbanisme de sargidora que hem anat definint, tancant les ferides
de l'expansió sense fre dels 605, posant en comú les voluntats de tots els pobles i ciutats metropolitans.
La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat
creadora. La Barcelona Metropolitana es fara amb respecte.
Senyores i senyors Regidors, aquesta es la meva ambició
i el meu programa. Els qui són adversaris polítics, mai enemics, perden avui un adversari, perque l'Alcalde, a més de
dirigir l'equip de govern és i ha de ser el moderaaor del debat
de la Corporació. Pero tornaran a tenir un Aloalde exigent
en el manteniment del prestigi de la institució. "El debat polític ha de tenir l'alcaria i al mateix temps la concreació que
les lleis li confereixen. Ni un pam menys.
L'esperit d'exigencia no me l'haig d'inventar. Em surt de
l'anima després de 20 anys de lluita per la democracia. NO
és incompatible amb el respecte absolut al contrincant. Jus-
�tament per aconseguir aquest respecte vam lluitar i hem
treballat.
Permeteu-me que per acabar, no puc evitar-ho, citi els
noms d'amics que de diferents maneres van lluitar també
pel mateix i que avui ja no són entre nosaltres i simbolitzen
tota una generació lluitadora i tota una histiiria de tenacitat
per millorar la vida d'aquest país, d'aquesta ciutat i dels
seus companys: Oriol Solé, Teresa Muñoz, Francesc VilaAbadal, Joana Sabater, Manuel Murcia. Sé que avui haguessin estat contents i la seva alegria ens hauria ajudat a tirar
endavant, company Narcís, companys tots. Pero el seu record
també ens ajuda, potser més i tot perque es converteix en
una exigencia i n a ~ e ~ l a b l e .
Dit aixo, no he d'afegir m6s que dues paraules ben prosaiques abans d'encentar la feina: s'aixeca la sessió.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de presa de possessió com a alcalde de Pasqual Maragall
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Acció política
Barcelona
Alcaldes
Description
An account of the resource
Per una Barcelona olímpica i metropolitana: Paraules pronunciades al Saló de Cent de Barcelona en l'acte de presa de possessió com a alcalde, per part de Pasqual Maragall, rellevant a Narcís Serra.
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Per una Barcelona olímpica i metropolitana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-12-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències