1
10
1
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2597/19860109_EstatCiutat.pdf
80bdd5b41063519b558d1b11cc2ec5ff
PDF Text
Text
Balanç de l'any 1985
És imperatiu que comenci la meva intervenció referint-me al que fa un any havia presentat com a projectes
per al 1985. No puc evitar de reconèixer que bona part
del que ens proposàvem com a metes no s'ha aconseguit.
Ho constatem. L'any 1985 no va ser l'any de les grans
decisions ni va ser l'any dels grans pactes.
Dèiem fa dotze mesos que el 1985 constituïa una
oportunitat excel.lent per concentrar esforços i prendre
algunes de les grans decisions de govern que aquest país
necessita i que sovint fan inprescindible el concurs dels
diferents nivells d'administració. Dèiem també que
l'oportunitat era extraordinària pel fet de no celebrar-se
cap consulta electoral durant l'any.
Les coses no han estat així, de fet, l'únic gran pacte que
s'ha aconseguit de posar en marxa ha estat el Pacte
Cultural. Tinc la impressió que la gran mobilització de
l'opinió pública que el pacte ha aconseguit i la seva mateixa trajectòria accidentada ens donen una pista de la
transcendència que hauria tingut per al país la posada en
marxa d'altres experiències paral.leles en tots els sectors
49
�que exigeixen la cooperació entre les diferents administracions.
La realitat és que pactes tan importants per al país
com el Pacte Territorial o el Pacte Sanitari estan per fer i
també que les perspectives són més aviat negatives en un
cas i en 1 altre.
Que l'únic pacte d'un cert nivell que s ha aconse~it
de signar s'hagi trobat amb els entreb~ncs que s'han v1st
no és pas un signe positiu per al país. Es, potser co.m ~~a
marxa enrere i un revifament de les batalles de pnnc1p1s
a què el país és tan afeccionat. .
Vull dir-los ara que des de 1 AJuntament no ha estat
fàcil trobar la manera de presentar-se davant de 1opinió
pública amb la constatació d'una decepció. He cregut,
però que el país continuava exigint dels seus governan~s
un missatge d'optimisme i sobretot un exemple d'act~itat i d'estímul d'il.tusió efectiva desproveïda de retònca.
És per aquesta raó que poc ab~ns de les vacances d'estiu, ens vam proposar des de 1 AJuntamen~ de supera~ la
nostra proposta de pacte amb ~a altern~tr~·a de pres~n
cia activa i protagonista en la tda econom1ca de ~a ClUtat. Vam dir a mitjan juliol que la tardor marcana una
ofensiva municipal per a la reactivació de la vida econòmica i també en el terreny més estricte de la Lluita contra
la desocupació i hem procurat de complir-ho.
Ens propo em que el 1986 continuï sent un. any de
forta activitat econòmica municipal. Perquè cre1em que
la persistència de la crisi, l,a d~~màtica realitat de_l~s xi:
fres d'atur i el que potser es pitJOr, una certa pas~1v1.tat t
un insistent pessimisme que costen .de superar ex1ge1:Xe~
que l'Ajuntament adopti una actitud de promoCió 1
d'estímul.
I ens proposem que aquesta activitat municipal de
promoció es plantegi sobre dos fronts diferents compl~
mentaris: el primer el que va ser ~<?sat en n:t~a ?les
aviat va ser el front de la promoc10 de les truciatiVes
50
empresarials amb la creació d'una empresa municipal
que va ser confiada a Francesc Raventós· poc després, es
presentava al ConseLl Plenari el projecte «Barcelona activa», estudiat per la Ponència per al Desenvolupament
E~nòmi~ i Social al capdavant de la qual vaig situar
ahir mate1x Josep Maria Serra Martí i constituirà el motor fonamental en el camp de 1economia social.
El 1985 ha estat un any de treball positiu en totes les
àrees d'actuació municipal. Ha estat un any de novetats
organitzatives com la implantació de la Llei reguladora
del règim local com també de noves expectatives en la
regulació de competències amb les properes lleis de cossos i forces de seguretat i de sanitat. Ha estat però un
a~y d'espera encara en el terreny del finançament muniCJpal que no hem pogut acabar de veure resolt. Però,
malgrat tot ha estat un any de treball i imaginació per
anar endavant en la millora de la ciutat en tots els àmbits.
El capítol d'obres és sempre un recurs fàcil en qualsevol balanç, però no per això deixaré de repassar-lo, sobretot en un moment en què s'emprenen grans operacions d estructura viària com:
-el projecte del Segon Cinturó;
-el projecte d'eix del túnel de la Rovira per enllaçar el
Primer i el Segon Cinturó;
-planejament d'eixos urbans entre barris -pont Bac de
Roda-Felip li-;
-definició global i realista de la marxa viària o operacions d'infrastructura com:
·
- la reforma del ramal ferroviari de la costa;
- l'ordenació de la defensa de la costa;
o com:
-_l'ordenació de la zona de Carles I, futura Vila Olímpica;
o com:
-el desenvolupament i l'aprovació de l'ordenança per
al manteniment i millora de l'Eixample;
51
�o com:
- els plans de Ciutat Vella;
.
-la definició d'àrees de nova centralitat;
-el planejament sectorial de barris històrics;
- els plans per als barris alts a la vora de Collserola
-Torre Baró, Vallbona, etc.
Tot aquest treball projectat cap al futur immediat_ de
Barcelona ha tingut el complement d'un trebap de difusió de la tasca urbanística de Barcelona amb diverses exposiciOns.
La nostra obligació amb els ciutadans abasta un marc
variadíssim d'accions: unes són vistoses per pròpia naturalesa i d'altres són visibles en un nivell molt més acostat
als ciutadans.
Una de les fites dell985 és sens dubte el Pla de Neteja,
del qual resulta una ciutat més polida i agradable que
pren alhora una nova imatge domèstica.
Altres coses potser no arriben al ciutadà i C<?~vé que
les diguem en veu ben alta: les empreses mumc1pals_ a
excepció coneguda de les de transports estan assolmt
cobertures del 100 %. Llevat momentàniament de
l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària, que pateix
la manca d'actualització de tarifes per part de l'Institut
Català de la Salut.
La planta incineradora de brossa de Sant Adrià_ ha començat a pagar preus simbòlics per les esco~b.ranes q~e
consumeix, perquè 1 energia que cons':l~eiX Ja cobreiX
les despeses d'explotació. El parc zoolog1c, d altra b~
da, comença a remuntar l'anterior davallada de VISItants.
El 1985 ha estat l'any del gran salt en matèria de descentralització: s'han fet onze transferències de gestió als
ajuntaments dels districtes, s'~~ ~ssoli~ ~n augment de la
utilització popular amb un mll10 de v1s1tan~s als ~ent~es
cívics i, alhora, s'han pogut constatar tambe les diferencies i els erros que haurem d'esmentar.
Hem detectat errors en altres àrees, és clar. El Teatre
52
Grec ha tingut aq11:est any una baixada d'acceptació i ens
plantegem ~o~regtr-ho l'any que ve, però l'actuació
cultural de 1 Ajuntament de Barcelona ha assolit aquest
any fites importants. Deixant de banda el Pacte Culturt;t~, l'a~pli v~ntal~ de novetats abasta des de la inauguraCIO de 1 espai polivalent de l'antic Mercat de les Flors
fins. ~1 Pla. d_e M_useus, amb vint-i-quatre museus sota
gest10 mumc1paltla represa d'una vella tradició ciutadana: les donacions particulars als museus barcelonins· des
d~ les dues _grans exposicions de «Catalunya, fàbrica
dEspanya» 1 «Homage to Barcelona» fins a l'èxit clamorós de participació ciutadana en les darreres Festes de
la Mercè.
B~rc~lona ha estat fòrum de debat juvenil, de portes
endms 1 de portes enfora, amb el Congrés Internacional
de la Joventut i la Declaració de Barcelona de la UNESco, amb el Projecte Jove i la Biennal de Cultura Juvenil
~e la Mediterràn~~- Amb la p~e<?c~p~cio municipal per
1 atur la generacw de noves miciattves d'ocupació ha
est~t c~l-locad~ ~quest any 1985 en un lloc preferent dels
objectiUs ~un~c1pals .. La Ponència per al Desenvolupament Economic 1 Social ha començat a incidir decisivament en l'animació social i econòmica de Barcelona. Hi
ha en marxa convenis sobre noves tecnologies amb la
Universitat ~olitècnica i d'impuls al cooperativisme i
treball associat. arn? FETAC actuacions amb postgra~uats artesans 1 arumadors econòmics i amb els objectiUs, d~ l'Hotel Industrial i 1'Exposocial.
L Ajuntament de Barcelona té una voluntat d'inversió
q"ll;e practica amb un nivell d'endeutament per sota del
max1m qu~ perm_eten les lleis. Això ens fa possible oferir
nous serveis als cmtadans, fent que el cost de construcció
recaigui en els usuaris en un termini ampli com faria
una empresa ben administrada i sense que la' situació de
les finances de la ciutat sigui cap problema.
Fa pocs dies que un acreditat periodista econòmic donava la notícia que l'Ajuntament, després de cobrar el
53
�que li pertocava de la Llei de s~neja~ent d~ les h~se?des
locals està pagant als contractistes d _obres 1serve1s 1 que
a partir d'ara els pagaments seran Ja els a~ostumats a
noranta dies com és corrent a l'empresa pnvada. Sense
una bona administració portada correctament, aquesta
mesura no hauria estat possible.
. ., .
.
El que s ha fet en el terreny de la proJeC<:lO mternacw:
nal durant l'últim any ha estat molt cons1çierable, pe~o
els projectes són encara més imp?rtants. Es ~olt satiSfactori constatar que el treball mes recent ha tmgut uns
resultats positius.
. ,
.
Durant 1 any 1985 'han p_osat a pr~,va 1 s han ~~nsolidat algunes de les grans lírues d .a.ccw d~ la política de
projecció de Barcelona. L act~ac10 extenor s ha plantejat bàsicament pe~ò no exclu,siv~ent entorn de la promoció de la Candidatura Olímpica.
Però el que és important com a feno?J-e~ ~s el f~t que
l'existència d uns objectius clars de proJ~CClO extenor ~a
permès aprofitar la Candidat:ur~ Ohmp~ca per potenctar
un projecte global de presència _mternacwnal de Barce~o
na. Aquesta presència in~ernacwnal de B,ar_celona ha tl~
gut probablement el zemt de la seva eficacia en 1 exposició «Homage to Barcelona» que és oberta fins a fina~s de
febrer a la Hayward Gallery de Londr~s. P~r a una cmtat
que no és capital d'estat i que no havia ~hsp~sat dur~t
molts anys d uns instru~e~ts de p~OJeCciO exteno~
Lexposició de Londre ha s1~1~cat un ~mpuls extraordinari als esforços de presència mtemacwnal en ~na.J?Ca.
Pel fet de no ser una capital d estat la presencu~ de
Barcelona en el món no es pot basar en les relaclO?S
internacionals polítiques convencionals. Com ha fet històricament almenys en els temps moderns Barcelona
ha d'edificar la seva posició internacional en les r~la
cions econòmiques i culturals enteses d una manera amplia.
.
.
Al marge de la tasca de promoció extenor de 1a cmtat a
què m'acabo de referir, és convenient de remarcar que
54
s'ha fet un treball sistemàtic en tres línies concretes:
a) Consolidació de la capacitat de Barcelona sobre el
seu hinterland ampli el <<Nord del Sud». En aquesta direcció s'inscriuen totes les iniciatives de suport a la mill<?ra de les comunicacions transpirinenques de presència de Barcelona al sud de F ran ça i de promoció de la
presència de les ciutats franceses a Barcelona:
- suport a la Comissió Interpirinenca de Poders Locals;
-activació de l'agermanament amb Montpeller
-suport a la línia Barcelona-Montpeller;
'
-suport a la línia aèria Barcelona-Marsella;
-suport a la constitució d'eixos transpirinencs;
-suport a la instal-lació a Barcelona d'una delegació
de l'Institut França-Espanya;
- suport a la creació de l'Oficina d'Andorra a Barcelona.
b) Política de presència de Barcelona en les relacions
internacionals convencionals.
S'ha fet també un esforç per trencar l'aillament de Barce~ona en aquest terreny i comencen a produir-se alguns
pruners resultats, com ara les visites del president mexicà De La Madrid i del president uruguaià Sanguinetti i
en un altre nivell la celebració de la cimera hispanofrancesa o bé la reunió del Fòrum d'Ex-caps de Govern.
La nostra voluntat és mantenir aquesta línia de treball
i aconse,guir ~n reconeixement de Barcelona com a capital on te sentit de celebrar contactes i especialment de
mantenir debats i conferències.
'
e) Política de foment de les comunicacions internacionals. Quan parlem de comunicacions internacionals
ens hem de referir fonamentalment a les comunicacion~
aèri~ e_nc~a que, el problema de la diferència d'ample
de vm s1gm tambe un handicap important.
En el terreny estricte de les comunicacions aèries partim de la constatació d'una situació més aviat precària
55
�tant pel que fa a les línies com al mateix aeroport. És un
terreny on hi ha molta feina a fer i on el progrés serà lent
pero hem començat a treballar per .o n cr.e_iem que.s havia
de fer que és estudiant a fons la S1tuac10 actual 1 preparant u~ diagnòstic que pugui suggerir una estratègia d'acció. És molt positiu, de tota manera, que la notícia de
l'interès de l'Ajuntament hagi estimulat un cert debat
sobre el problema.
El món cada dia esdevé més petit i per això mateix,
encara que només fos pel sentiment de solidaritat fraterna amb els pobles que han sofert per~ecucions fer~tges, a
vegades pitjors que les que hem patit nosaltres, 1 que, a
més a més són pobles que van donar una generosa acollida als catalans i als seus símbols més enllà de l'oceà
Atlàntic tal com vaig tenir oportunitat de comprovar.i
agrair l'abril passat, no podem no fer res en aquest~. direcció. També hi vam retrobar alguns d'aquests exihats
que havien estat entre nosaltres, que avui són govern en
el seu pais d origen al qual retornaren un cop r~conque
rida la democracia, teixint una trama que ha umt encara
més els nostres pobles.
Encara, doncs, que només fos per això j~ n'hi hauria
ben bé prou per donar una generosa acollida a la gent
que ha vingut de diverses parts del món -i no tan sols de
l'Amèrica Llatina.
Amb aquesta conducta, Barcelona fa palesa la seva
peculiar personalitat de ciu~at gen~rosa oberta i i.nquieta als esdeveniments del mon que 1 envolta. I avu1, repeteixo és tot el món el que ens ha d'interessar. Per això
quan' ens assabentem de la greu crisi econòmica dels pa1sos llatinoamericans amb el pes feixuc del seu deute extern sabem que ens trobem davant d un fet crític que
també ens pertoca a nosaltres. Avui, potser, amb una
repercussió minima però convençuts que en q':lalsevol
moment tot pot esclatar i que l'ordre financer mternacional pot trontollar en els seus fonaments i aleshores no
hi haurà país que en resti al marge.
56
També teni~ la nostra oferta per a alguns d'aquests
paisos: volem I podem canalitzar el comerç de molts sectors <Je l'Amèrica ~la tina vers la CEE a través de la porta
q_ue es Barcelona I els múltiples serveis que podem ofenr; I en aquest ter~e~y treballem amb decisió i amb la
mes absoluta conviCCIÓ que així col-laborem a crear riq~esa per als pobles que hi intervenen. El nostre port la
Fira de M~str~s, el Consorci de la Zona Franca, la xa~a
de ~o~~m~acwns cap a la CEE, etc., es col-loquen en una
posi<?H? ,optima que no volem deixar passar per manca de
previsio del futur més immediat.
Al consell plenari del29 de novembre es va presentar
la nova ?r<:fenança de publicitat i els pressupostos generals de 1 Ajuntament pel 1986.
L'ordenança de publicitat vigent fins ara, que era la
que va prese:r:ttar el 1979 el llavors tinent d'alcalde d'Hisenda Antom Comas, s'havia revelat insuficient per pod_er c~mbatr~ eficaçment la proliferació de plafons publiCltans a la cmtat.
La n<?~a ordenança establei;x: entre altres mesures, una
reg_LI;lacw glo~al de tots els mitjans publicitaris i la regula~!? e~haustiva de_ les ~~racterístiques dels plafons pub_hcit~~Is; la determmacw_d~ z~nes protegides, on l'autor,Itzacw ~~ plafo~s pubhc1tans ~erà molt restringida;
1 adapta~I<? dels retols <:f~l~ estabhmens comercials a les
car~~tenstiques dels ed~fici~ ~:m estan ubicats; i la bonificac~o de la qu?ta de r~d1cac10 d'aquells establiments que
hagm de canviar els retols com a conseqüència de l'ordenança.
Els pressupostos g~nerals de l'Ajuntament pel 1986,
que va presentar el. ~ment d'alcalde Joaquim de Nadal
pugen a 1~0.000 m1hons de ptes. Això equival al 7% dei
PIB de la cmtat. D'aquests 140.000 milions corresponen
al pressupost estricte de l'Ajuntament 94.062 milions de
pessetes.
Del,p~essupost_ municipal vull subratllar algunes caractenstlques. Pnmer, que les despeses de personal im57
�porten una quantitat similar a les del 1979, malgrat haver duplicat o triplicat els serveis; segon, que la pressió
fiscal respecte al PIB de la ciutat és del 2,45 %, enfront
del 2,6% del 1980 o del 2,71 del 1971; i tercer, que
comparat amb el pressupost de l'Estat, el pressupost municipal té un augment de les despeses corrents de només
el 6,83% respecte de l'any anterior, mentre que a l'Estat
l'augment és del 21,3 %. En canvi, l'Ajuntament augmenta les despeses d'inversió d'un 16,17 %, mentre que
a l'Estat disminueixen d'un 8 %.
Aquest últim percentatge dóna una idea de com les
prioritats del pressupost es fixen en la formació de capital. La inversió global de l'Ajuntament i els organismes
autònoms municipals arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa. Aquest percentatge és ben excepcional en comparació amb altres administracions i també amb el sector privat.
Després faré referència al finançament del sector
públic. Vull recordar aquí, però, que el percentatge del
21,3 % d'augment de transferències de l'Estat a les comunitats autònomes suposa la congelació del Fons de
Cooperació Municipal. L'Ajuntament de Barcelona no
n'ha volgut fer una peça d'escàndol o un cavall de batalla.
D'una banda, l'Ajuntament se solidaritza amb la necessitat d'actualitzar les jubilacions i lluitar contra l'atur.
Però també hi ha un altre element. I és que Barcelona ha
resultat extraordinàriament beneficiada per la política
activa de l'Estat de solucionar el problema del finançament dels municipis. I això cal dir-ho sense embuts. Barcelona suporta uns costos de capitalitat que hauria de
pagar l'Estat, és veritat. La participació de l'Estat en els
ingressos municipals és insuficient, també. Però això no
amaga el fet que des del 1979 fins al 1985 Barcelona ha
rebut de l'Estat 130.000 milions de pessetes per afrontar
al deute insà heretat de corporacions anteriors al 1979 i
per assumpció de la càrrega financera.
58
Ara vull esmentar altres projectes que tenim per
aquest any 1986.
Pel mes de febrer iniciarem un cicle de conferències
sota el títol genèric de «Barcelona solidària», on intervindran els presidents de totes les comunitats autònomes d'Espanya. Tinc la satisfacció de poder dir que hi
han confirmat la seva presència tots els presidents.
Amb aquest cicle volem recordar el paper que ha tingut Barcelona en la canalització de la integració de nous
catalans procedents de tot Espanya i moltes vegades,
també, en la canalització de la consciència de la singularitat de ser andalús, gallec aragonès o de qualsevol altra
regió.
Dins d'aquesta línia, a la tardor s'inaugurarà l'exposició «Catalunya-Andalusia», on es recollirà la història
d'una relació secular que té unes arrels que van molt més
lluny de la immigració dels últims cinquanta anys, tot i
que aquesta n'és la part més coneguda.*
Pel mes de maig, el Fons de les Nacions Unides per a
la Població organitza a Barcelona la seva conferència
internacional sobre la població i el futur urbà. Aquesta
conferència reunirà a Barcelona els experts en població
de tot el món i els alcaldes de totes les ciutats que l'any
2000 tindran més de quatre milions d'habitants. He demanat a S.M. el rei el seu suport a aquesta conferència i
espero que accepti de venir a inaugurar-la.
També hi ha estat convidat el secretari general de les
Nacions Unides, Javier Pérez de Cuéllar.
Amb el projecte «Barcelona Activa» continuarem la
tasca encetada per la Ponència per al Desenvolupament
Econòmic i Social. Del conjunt d'actuacions d'aquest
projecte m'agradaria destacar la creació d'un hotel industrial a l'antiga fàbrica Hispano-Olivetti. En aquesta
instal.lació es poden ubicar petites empreses de nova
* Aquesta exposició no s'arribà a fer per falta d'acord amb el Consell
Executiu de la Generalitat.
59
�creació, durant un període de fins a dos o tres anys,
pagant una quota mensual. Les empreses tindran els
locals i els mitjans necesssaris per al seu finançament:
naus, oficines, tèlex, ordinadors.
Aquesta iniciativa va dirigida a empreses que inicien
una activitat variable però que es troben en una situació financera precària per portar-la a terme.
A l'últim consell plenari del 1985 es va aprovar la
iniciació de l'expedient per a la inversió del DIARI DE
!Da de 1'Ajt;ntam~~t. Aquest any en efecte, veurà la
1mpl~ntacw defirutJvc;t del Pla de Neteja, l'objectiu del
q~al es no tan.sol~ te~ una c~utat més neta sinó que el
n~vell de neteja s1gw el mateix per a tota la ciutat. Per
També vull anunciar el suport decidit de l'Ajuntament al Segon Congrés de la Llengua Catalana. Això és
coherent amb la política de normalització lingüística
del consistori, que s'ha traduït en el Pla de Retolació
dels Carrers, començat el 1982 i que a finals del 1986
s'haurà executat en un 90 %, i també en uns nivells
d'ús del català en la pràctica administrativa molt superiors a altres administracions de Catalunya.
En una ocasió, parlant del futur de Barcelona, vaig
dir que vull veure una Barcelona transparent, i vaig
llançar el lema «parets fora». Aquest lema era l'expressió de l'objectiu de posar a disposició del ciutadà, ni
que fos per a l'esbarjo visual, molts jardins que ara
estan amagats darrere parets, en sentit material i també
figurat. Així, crec que la recuperació dels vitralls de
l'Eixample, per exemple, ha estat en certa manera com
tirar una paret -la brutícia, el deteriorament- que ens
impedia veure un aspecte de Barcelona que estava
amagat. Un altr~ exemple seria la recuperació delmonestir de Pedralbes.
Aquest any 1986 volem assolir noves fites cap aquest
objectiu d'una Barcelona transparent. Podríem pensar
en objectius tan atractius com els jardins del Seminari,
la Universitat, el Palau Robert i l'entorn de l'estadi del
F. C. Barcelona.
El 1986 serà també un any crucial en l'objectiu de
millora de la qualitat de vida que fixa el pla i el progra-
atxò el Pla de Neteja introdueix la modernització i la
mecanització del material, el control dels resultats la
zonificació i accions de conscienciació o d'educa~ió
per canviar el comportament del ciutadà.
En aquest sentit em permetran que baixi una mica al
detall per anuncia~ 'lue _1 Ajuntament està disposat a
promoure un canvi d. a~trtud dels propietaris de gossos
respect~ a les depos1C1~:ms dels seus animals, perquè
estem d1~posats a con~c1enciar, el.s q_ui tenen gossos que
la seva llibertat de terur-los esta hm1tada per la llibertat
~e tots de P<?der caminar sense trepitjar allò que vostès
ja saben. I SI no ho aconseguim per la convicció imposarem fortes mesures sancionadores.
En aquest context cal que em refereixi al conjunt de
mesures adoptades en dos consells plenaris de finals de
1any passat que constitueixen el nucli inicial pero coherent de la qualitat de la vida urbana. Es tracta de
~esures que volen recollir l'experiència tan satisfactòna de la política d,~ n~t~ja i recuperació de façanes i
q~e ~s pr~posen d mc~<!IT en l~s parets mitgeres, jardms mfenors, adequacw dels retols a la nova normativa, millora de les conclicions higièniques i sanitàries
d~ls . Locals púb.l~cs, obertura de jardins privats al
public adequacw de tendals, marquesines i elements
decoratius -visibles de Ja via pública.
. Com a mesures per millorar la nostra qualitat de
vtda vole~ aqu~~ any una estricta política de disciplin_a de la c~cul.acw. No es pot permetre que les condiCions d~ tr~s1t ~els vianants es. d~gradin pel comportament mciVIc d uns quants. I auw és el que ha estat a
PU?-t de passar. Serem cada vegada més severes amb els
qm aparquen sobre les voreres. Per sort estem trobant
una actitud cada vegada més comprensiva entre la ju-
60
61
BARCELONA.
�dicatura que ens permetrà actuar judicialment contra
els qui no paguin m~t~s. Jo crec que e~ combatre l_a
idea que les multes son Impopulars. El ::>0 % dels vehicles de Barcelona no tenen cap multa, el 95% menys
de cinc a 1any i només el O 5 % més de 25 denúncies a
l'any. Jo estic segur que actuar severament contra un
O 5 % de conductors in cívics és una mesura que la !esta
d~ conductors i no diguem vianants, han d'agrarr.
Un vell afa~y encara pendent és la i?st~-la~ó d'un
mobiliari urbà dissenyat amb up cnten u~orme.
Amb I empresa Iniciatives S.A. 1 Area d~ ~erve1s Municipals ha elaborat un plec . de CO?d1c1ons I?~r al
concurs d'instat.lació mantemment 1 explotac10 del
mobiliari urbà. El nostre propòsit és que a finals del
,
1986 estigui ja instal-lat el nou mobiliari .
El projecte més important de tots però, es el P~~
d'actuació a Ciutat Vella. Aquest pla és una actuacw
integral que s ocuparà dels aspectes de seguretat socials sanitaris i urbanístics. Hem volgut donar a aquest
pla la rellevància que es merei~ i hi he~ posat al capdavant un regidor amb rang de tinent d alcalde amb dedicació exclusiva que és Pau Cernuda un gran
coneixedor de la zona.
L'aspecte més singular d'aquest p~a és pots_er ~'<l:C:tuació urbanística, que per a una m1~lor r.~ahtzacw ha
d'obtenir la declaració de la Generahtat d area de rehabilitació integrada, ARI, que se li va sol.~icitar el 17 de
juliol del 1984. El finançament pot arnb_ar pe~ altre~
canals diferents del del Consell Executm, pnvats 1
públics catalans i no catalans espanyols o estrangers.
La situació de Ciutat Vella fa que dins el pla d'actuació del districte, presentat en el consell ple~~ri de_l ~7
de desembre es contempli una coordmac10 pohctal
que implicarà la realització d un prog~ma perma~ei_lt
d' actuacions conjuntes entre els serveis de_ la polic1a
-cos superior i policia nacional- i la ~àrd1a urbana.
La reforma del sistema de patrulles 1 del desplega-
62
~ent polic~~l, ~a realització d'operacions especials i la
mcorporac10 d una base de dades són altres de les actuacions que es contemplen dins el pla d'actuació de
Ciutat Vella.
Paral.lelament aquesta actuació integrada a Ciutat
Vella tenim la intenció d'ajudar el port de Barcelona a
promoure el Port Vell com a zona de lleure. I això anirà
lligat amb l'acabament de les obres del Moll de Bosch i
Alsina.
En un terreny més estrictament cultural vull anunciar un seguit d'activitats d'art contemporani: l'exposició de la col.lecció Von Thyssen, la constitució de la
Fundació Tàpies la inauguració del convent dels Àngels, 1homenatge a Joan Miró, la continuació dels treballs de dignificació de la Casa de Caritat i del seu
entorn. També és molt possible que el baró Von Thyssen accedeixi a cedir permanentment part dels seus
fons per ser instal.lats al monestir de Pedralbes. I
aquest any celebrarem el centenari Mies van der Rohe
amb la inauguració del pavelló alemany.
Durant l'any 1986 s'inauguraran les primeres· casernes de districte de la guàrdia urbana de no a construcció. Es tracta d'edifi~is de qualitat totalment allunyats
del que fins ara havien estat els cuartelillo de la guàrdia urbana.
Deia al començament que el Pacte Cultural tot i les
incerteses que sobre el seu futur planegen en aquests
moments h~ estat la gran notícia política de l'any a
Catalunya. Es un signe clar de la demanda que la població d'aquest pals fa a les seves administracions
~úbliq~e~ per tal que es posin d'acord en algunes qüest~ons bas1ques 9-ue ~o tenen unes fronteres competenCials ben defimdes 1 que al capdavall exigeixen tants
recursos que fan inprescindible Ja cooperació.
Vull recordar ara que el Pacte Cultural és essencialmen~ un acor~-~arc que estableix unes bases, però que
no te cap sentit SI no es troba la manera de projectar-lo
63
�cap als fronts autènticament clau de la nostra realitat
cultural.
Ja en el moment de la signatura del pacte vaig avançar el meu desig, que és un ;Je~ig compartit per la força
política que represento a I AJuntament de, Barcelon.a
d'estendre 1 esperit del Pacte Cultural al mon dels ffiltjans de comunicació. Ara faré una referència. m~~ explícita al que entenc entenem, com a amphac10 del
Pacte Cultural als mitjans.
Sabem que la proposta ha generat una gran sorpresa
en alguns mitjans de com11nicació i que fins i tot .ha
creat una certa inquietud. Es una cosa normal en pnncipi, encara que potser hauria estat més nonn~ q':le ~es
preocupacions a què em refereixo s'haguessm arreJat
en un debat públic. No ha estat així i no es pot pas
prendre com un senyal de bona salut. Més aviat confirma la crisi del sector.
El que diré ara, per tant és una i~vitació al de~at;
No aporto solucions ni proposte~ gatr.e concretes smo
unes idees bàsiques que caldrà dtscutrr. El que volem
plantejar per ampliar o estendre l'esperit del Pacte
Cultural als mitjans de comunicació és la proposta
d'elements com els que segueixen:
.
a) La promoció d'un ampli acord que permeti 1 ~s
tabliment d'un sistema de suport a la premsa, de carac:
ter objectiu i controlat pel Parlament que atengui
molt especialment les necessitats específiques de la
premsa escrita en català.
,
. .. .
L'Ajuntament de Barcelona te ~a posstb_üit~t de participar econòmicament en mecamsmes ObJe?ttus de suport que es puguin dissenyar com de fet )a ho fa, f.!
iniciativa pròpia per mitjà de la contractació de pubhcitat i de subscripcions.
.
.
b) Promoció d'un acord que permeti consolidar a
Catalunya uns mitjans àudio-visuals públics autènticament pluralistes i viables.
La proposta pot resultar sorprenent per tal com
64
l'ofensiva contra la televisió pública espanyola combinada amb el suport a la televisió pública catalana ha
generat una explicable confusió en el ciutadà.
N~~altres creiem que l Ajuntament de Barcelona pot
PartiCipar en aquest procés de consolidació d un sistema púbLic de mitjans àudio-visuals sistema que és
d'al,~a banda una peça fonamental en l'estructura
pobhca de qualsevol país modern.
e) Acord per a ~a.prod?cc~ó C';Iltural especialment
en el camp .dels .~It]an~ audiO-visuals que tingui en
compt_e la s1tuacw p~rti~ul~ent sensible que s està
produmt amb la presencia creiXent de programació estrangera.
, E~ aq_ues~ te~eny les possibilitats de l'Ajuntament
son obvies 1 s~na absurd que no s'aprofitessin. És un
camp ~n el mes necessari és la coordinació dels recursos existents, d'acord amb una política comuna. És a
més un front urgent.
J?I 1986 t~bé serà un any especial per al sector sanita.r: ~n conJu~t no tan sols per a les institucions
prop1es de l'AJuntament.
Els ~~rveis sanitaris estan travessant a Catalunya,
una C!JSl financera aguda i, com a alcalde em preocupa
que siguem capaços tots plegats de donar el servei que
la població té dret a esperar.
Es aquest un sector de serveis personals que tots lli~em a les ~~mquestes de l estat del benestar i que en
91ferents prusos amb alternatives polítiques diverses
es una de le~ branques que com cap altra de I estat del
b~nestar esta passant per una reordenació que tendeix
a mcrementar-ne el grau d'eficàcia.
~~ comú. denominador d'aquestes reestructuracions
tot 1 sent ~1feren~s les alternatives polítiques passa per
la conte?ClÓ del mcrement_de la d~spesa sanitària però
manteru_nt el moll del serve1 espec1alment el seu finançament 1 el grau de cobertura sanitària que s'apropa al
100 % de la població. Fins i tot els governs dretans han
65
�reconegut que les forces ~~1 mercat .t;to ~ón ~qcace~ p~r
garantir el nivell de serve11la seva distnbuciO ~qmt~tl
va entre la població. Entre altres coses pe~que ~s ll!lpossible reproduir un mercat real de serv~Is sarutans.
Lamentablement, a Catalunya encara no s .ha optat decididament per definir l'.estructra de serve!s del sector.
Això vol dir que ens deixe~ passar !a ma per la car.a
pels nostres amics de Madnd, qu~ s1 que estan caminant decididament en aquesta hma. Estem perdent la
iniciativa en un sector cabdal.
.
Cal avançar més ràpidament a l'hora de defimr el
nivell de despesa global del sector i el seu finança~e.nt:
Cal donar politiques clares a~ sect.~r conc~rta~ pub_h<;: I
privat perquè camini en la d1recc~o que s hagi dec1d~t.
No podem renunciar~~ nivell,samta:I_que hem assolit,
al contrari cal cammar mes decididament com a
mínim en tres línies:
. .
a) la simplificació del nostre sector samtan;, .
b) l'ordenació de l'oferta, tant del sector pubhc com
privat·
, .
.
.
e) la inversió necessana per no r~nunc1ar a les m1~lo!"e~
que noves tecnologi~s e_stan .~fermt en el camp ~ed1c ~
per evitar la descapttalitzaciO en la qual estan 1mmer
gits els hospitals.
.
,
1
Simplificar el sector té tot el sentit del mon quan ~
95 % de la població ja té dret a la cobertura dels serve1s
sanitaris públics.
,
.
No pot ser que a un -!fialalt se'l faci. anar d un hospita~
a 1 altre i que per a baixes receptes 1 doc~ments di ver
sos hagi de recórrer in~omb!ables o~cmes. Ordenar
l'oferta vol dir que avm són I~s?s.tembles fets com la
doble o la triple cobertura samtana. , .
Cal assumir, com crec que, ha_fet_l;'~Juntall!ent, la
responsabilitat d'una transferencia d1ficil com es la sanitat. Al contrari del que de vegades se'ns yol ve~dre,
aquesta competència és un repte, no una carrega msana.
~ot això no vol dir estatalització, sabeu que aquesta
no es pas la meva voluntat política vol dir més claredat en les polítiques més transpalència en els nombres, més rendiment de comptes més participació
també vol dir més gestió.
C~tall.;lnya per la seva tradició i per la seva fama no
pot hqwdar-se per aqui ni per enlloc.
.!a vaig dir l'any passat que estàvem per la col.laboraCIO en,aquest ~amp_ com en,d altr~s. Aquest any hem de
ser mes específics I hem d arranjar I Hospital de Sant
Pau. També. hem d'encarrilar Ja participació municipal en 1~ gestió dels recurs?s sanitaris -~ots- perquè no
renuncie~ al fet que els ajuntaments tmguin tot el pes
que calgu1 en la gestió d'un servei tan personal com
aquest.
Hem de participar en l'anunciat Pla de Reconversió
e?,tr~ a!tres motius perquè no sigui un pla de reconverSIO s~no perquè es reconverteixi en les directrius de la
plam~cació s~t~ria a mig i llarg terme. Serà l'any de
la ~~~1 de samtat 1 volem potenciar tot allò que té de
POSitm, a la vegada que ens preocuparem de fer entendre clarament l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona
en el finanç~ment que ja està en via de solució.
El futur lillmediat de Barcelona és radicalment
atractiu.
Fa. només ~~s .dies, en un diari d'aquesta ciutat, un
arqmtecte bntamc que fa molts anys que viu entre nosaltres afi!"ffi::tva que. no hi ha una altra capital al món
o~ .es reg1stn upa Situació de creativitat com la que
VIVIm ara mateiX aquí.
Aproximadament el mateix és el que deia ja fa unes
setmanes. un escultor nord-americà que està fent una
obra, desmteressadament, per al parc de la Pegaso.
No es tracta d'opinions ai1lades. Barcelona està en
un moment dolç de creació, de vitalitat d'intercanvi
que té un reconeixement molt superior ~és enllà de le~
nostres fronteres que no pas a la mateix ciutat.
66
67
�Barcelona està emergint. S'ha produït ja un feno:men
visible de retrobament de la ciutat per part ~els c;utadans i un revifament de l'orgull dels barcelomns. Es un
fenomen positiu que ha estat ampli, plural, sense reserves.
.
En les meves previsions per l'any .que. ~ot JUS~ ara
acaba de començar veig una consohdaclO del ntm.e
d activitat continuada, sistemàtica, que tant h~ contnbuït a la millora de la confiança dels barcelonms e~ la
seva ciutat i en les institucions que la representen 1, a
l'exterior a una presència com mai no havíem tingut
des de fa molts anys.
Tinc la confiança que el 1986 serà l'any de Barcel?na. Ho serà molt especialment si la ciutat aconsegueiX
el seu objectiu, l objectiu de tots del nome?am~nt com
a seu olímpica per als Jocs del 1992. Pero estlc segur
que ho serà de tota manera.
.
Quan fa dos anys vaig iniciar aquestes co~paren~eJ?.ces anuals a l'Associació de la Premsa em vrug refenr Ja
a la contraposició entre Barcelona i Catalunya que s'estava configurant en al~es formulacions pú~liques
amb la curiosa teoria -pobvalent pel que despres hem
vist- de la necessitat de contrapesos a B.arcelona .. El
temps que ha transcorregut. i la ~rogr~s.siVa sererutat
del país han posat de manifest 1 estenlltat d aquesta
confrontació.
.,
Barcelona participa de l'entu~iasffi:e i de la il.~uslO. e?
la reconstrucció de les instituc10ns 1 del mateiX teunt
social del país i n'és probablement l'eina amb més possibilitats.
·
. ,
Aquest any 1986 Barcelona pot ajudar extraor?m.ariament a la projecció del conjunt del país en el mon 1 a
la consolidació de la seva presènc~a .dintre d'Esp~nya .. ,
Veig també en les meves prev1S1ons una ratificac10
del Govern espanyol a les eleccions legislatives que suposarà un element estabilitzador molt p~sitiu ~ 1~ política espanyola i que a Catalunya redmra al numm els
68
tra~balsos
propis de tot any electoral.
Es molt probable que el problema del finançament
d~! s~ctor públ~c. comenci fmalment el camí d una soluClO Sl n~. defirutlva raonablement estable. I espero que
la solucH~ e~ pl~tegt des de la prespectiva global de les
tres admi?Istra~IOns públiques.
;En conjunt tmc la impressió que es consolidarà la
mi-
llora de l'atmosfera política i cívica a Catalunya que ja
s ~a po~~t ob~erva; d~ant l'any 1985 amb una menor
~nspacw, ';I.nmtere~ m~s ~an per les coses contingents
1 un ~~tus1asme mes lim1tat per les grans veritats, en
defirut1va un perfil més normal.
Crec que continuarà el procés d'estabilització d un
cert grau de pluralisme a la premsa de Barcelona procés que .ha estat un dels elements positius de l'any pass~t, ~ot 1 els lamentables episodis del tancament de dos
dians carregats d història com EL CORREU i EL NOTIClERO .
. !\quest~ n?,va situació, més distesa, hauria d'afavo-
ru: 1. amphacw que hem proposat del Pacte Cultural als
mitJans de comunicació.
~s obvi que una proposta com la que fem és incompa~ble amb ~lg::ms intent~ que semblen haver-se prodw~ ~e co~~t1tmr un ampli espai radiofònic fidel a una
OJ?CI? pohtlca COJ?.creta gue abastaria tant emissores
p~bhqu;s COJ? .pnva~.es 1 que comportaria la utilitzaCIO ~e l Adm1TI1strac10 per a la seva configuració.
Fmalment, vull fer una reflexió sobre el que es preve~ en el debat que fa poc ac~ba de començar sobre la
Bru_celona ~etropohtana. Est1c convençut que s'imposar~,el seny 1 q~e els projectes de desmuntar la Corporacw Metropolitana de Barcelona no arribaran a for~ul~r-s~; La Corporació Metropolitana és una
mst,1tuc10, arrela~a 9u~ pot ser objecte de reformes
pero que es un~ mstanc1a de racionalitat administrativa sobre l'espai urbà de 1 aglomeració barcelonina.
69
�Si ens fixem en el fet que els vint-i-set municipis que
constitueixen la Corporació Metropolitana de Barcelona ocupen una superfície de 4 78 quilòmetres quadrats,
mentre que el municipi de Madrid tan sol, n'ocupa
600, tindran una referència gràfica del que significaria
retallar el territori metropolità subjecte a l'Administració supramunicipal.
Tot em fa pensar que el sentit comú i la tradició de
pragmatisme i d'eficàcia del país s'acabarà imposant i
que el 1986 serà 1 any que veurà l'aclariment primer i
el desenvolupament immediatament després de les
relacions entre la Barcelona metropolitana i les comarques, particularment en l'àmbit del que fou l'antiga
Regió 1.
Associació de la Premsa de Barcelona,
9 de gener del 1986
70
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1985
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Acció política
Model social
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències