1
10
1
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1066/19860117d_setze.pdf
2801ed7f64152e20a61e2abf54eb0e3e
PDF Text
Text
1+1111I
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la Conferència Homes i Dones
d'Esquerra
Barcelona, 17 de gener de 1986
�y I
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Aqui teniu vàries reflexions. Feu-ne l'us que volgueu.
Parlo com a militant d'esquerra, com a catalanista i,
com
a persona influida per la pròpia
experiencia política,
primer en el camp de la esquerra
inevitablemement,
universitària (i no tant), en el de la configuració de la
convergencia socialista i després del partit dels socialistes, i
en el camp de l'administració d'una de les 10 concentracions
urbanes més importants d'Europa.
1.-
Crec que l'esquerra europea està purgant els pecats de quasi-
70 anys d'identificació de socialisme amb nacionalització de la
producció.
2.-
Penso que la nacionalització de l'estat és un objectiu
legítim, quasi diria una pulsió legítima, en la línia en que José
Ramón Recalde s'expresa quan diu, aproximadament, que nació es
l'estat ocupat pel poble, pels ciutadans, i per tant, rebaixat,
disminuit, en part esmicolat, arrossegat cap avall, cap el
carrer, i cap a cada una de les cultures en que cristalitza la
relació dels ciutadans.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�,
,
-3-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
3.-Aquesta pulsió legitima, que sempre porta el nom de la
nacionalitat concreta (catalanisme, etc.) i no el del temible
genèric, nacionalisme, està i estarà sempre en contradicció amb
una altra d'igualment abassagadora:
mobilitat,
l'intercanvi,
el
comerç,
l'internacionalisme, la
la
curiositat,
la
fraternitat. L'internacionalisme és l'únic genèric legítim.
4.-La •nacionalitat, com la tribu i la familia, acompleix en
nosaltres una funció protectora, d'afirmació diferenciada
respecte dels altres, defensiva. La ciutat és en canvi el lloc de
la relació, el carrer, el comerç i la frontera oberta.
5.-El nom de la ciutat té també el dring de la pàtria i pot
mobilitzar i mobilitza sentiments de pertinença i de
diferenciació, fins i tot d'extremisme col.lectiu, pera predomina
en ell el missatge civil, l'emulació, la rivalitat, l'anonimat
alliberador i la similitut d'experiències amb d'altres ciutats
que porten altres noms.
6. -Crec que hem de concebir l'estat com un sistema de cultures i
Europa com un sistema de ciutats. L'Europa de las pàtries es ja
només un aplegament de curiositats. L'Europa com a sistema de
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-4-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref. :
ciutats es un concepte operatiu que ens ajuda'a decidir el que
hem de fer.
7.-Un escriptor de la generació dels nostres avis (m'ho va
recordar fa poc Xavier Rubert), deia que la millor manera de dirnos europeus era dir-nos catalans (ell també veia que el dring,
el ressó de la pàtria gran està contingut in nuce en el nom de la
pàtria petita i afegia,
aproximadament: "per què
dir-nos
barcelonins o empordanesos, no fora prou en cara". I per acabar
rematarà, adessant-se als empordanesos, "dia arribarà en qué dirvos empordanesos serà més convenient per l'Empordà i
per
Catalunya".
Doncs bé: Crec que aquest dia està ben aprop.
8.-La reflexió 7a. en comporta dues consecutives però diferents:
una referida a l'espai, Catalunya i Espanya, l'altre referida al
temps: els nostres avis i nosaltres. Comencem per aquesta.
Els nostres avis (o besavis), obrers i poetes, industrials
i polítics, van dissenyar les idees i els objectius que encara
ens determinen: igualitat social, catalanisme, ciutat gran,
oberta, madura (eixample vs. muralles), modernisme.
Els nostres pares Cirici, Espriu, Cumella, no solament han
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�-5-
Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
conservat aquest mots, sine; que els han enriquit amb infinita
saviesa, els han pulit i els han millorat, els hi han tret la
ganga de l'accent novell,
agosarat, juvenil, ingenu -tant
emocionant però- a través dels infinits sofriments (de la
guerra), la infinita quietut obligada i l'ensopiment general. Han
fet la travessa del desert amb èxit. ( I han madurat el verb, el
llenguatge, l'oral i el manual de les terres, dels colors, dels
materials: en sabem més).
La ciutat és un llenguatge. Els carrers ho son. El comerç
també, com diu l'O.B.
L'herència d'uns i altres ens obliga ara a començar a posar
els fonaments de la ciutat llunyana, sense pensar-nos-hi més.
El futur està darrera la cantonada. No es una ficció.
9.-Crec que hem de mobilitzar totes les energies latents i
adquirir tot el rigor que ja està al nostre abast perquè la
generació més jove, els nostres fills (els vostres companys)
puguin succeir-nos aviat i construir amb pedra bona.
Anem per l'altre.
-
10.-Catalunya es una realitat. Espanya es un projecte. Catalunya
es una realitat torturada, des de fora i des de nosaltres
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-6Ref.:
mateixos. Espanya es avui un magnífic projecte: té les bases
posades i bona part dels elements constructius hi son. Catalunya
es un bon punt de mira per a construir Espanya: el millor o un
dels millors. Tenim l'experiència, positiva i negativa,
d'Espanya. En tenim la sang, els cognoms, les cultures. Els tenim
a casa. Es inevitable que Catalunya es realitzi en la construcció
de la nova Espanya i que no es realitzi del tot si no es en
aquesta tasca. l'Adeu Espanya s'ha de reconsiderar. La mare
Espanya, també, Espanya serà la nostra filla o no serà. Esperem
poguer dir aviat: Benvinguda Espanya nova.
11.-Es preferible pensar que Barcelona es capital de Catalunya,
una capital d'Espanya i una de les 10 ciutats importants
d'Europa, i que cada una de les tres coses es indisociable de les
altres, que no pas que Catalunya té per capitals Barcelona,
Madrid i Achen. Ens ajuda més. Es més operatiu.
12.-Tantmateix hem de pensar un lloc important pel nacionalisme,
temible però legítim, explicat per la història, en el nostre
futur, en la ciutat llunyana -i em refereixo al nacionalisme
català i al nacionalisme espanyol i a un cert papanatisme
europeista. Es inevitable. I segurament es necessari. Hi hem de
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-7Ref.:
conviure. Es una part del nostre cor. Una part deixada a ella
mateixa, magnificada com si fos un tot. Pera n'és una part. No és
potser interessant, no n'hem potser d'esperar res, pera l'hem de
respectar, som nosaltres mateixos.
13.-E1 socialisme europeu serà un socialisme de mercat, a l'Oest
i a l'Est.
Mercat no com a cilici, com a obligació, sino com a enginy
útil i creador, o que permet la creativitat enfront de
l'ensopiment.
Oue permet dir als joves d'avui: no us resigneu a no fer rés
pel mor de no guanyar diners en el mercat. Guanyeu-los i feu
coses. Ja ens ocuparem entre tots d'establir un codi social que
limiti l'arrogància estúpida dels ideologs de l'enriquiment.
El que no podem admetre, al menys jo, és la ideologia del
mercat en mans del que en treuen un profit personal exhorbitant.
El que no podem admetre és la glorificació de les
diferències de riquesa més enllà d'un punt (que es móbil,
convencional, incert, ben segur) més enllà d'un punt en que les
diferències no es justifiquen com a enginy de dinamització.
14.-La ideologia liberal-conservadora prostitueix el missatge de
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�•
-8-
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
llibertat en benefici de la conservació. Te un tuf, sempre, de
falsetat.
15.-El missatge de llibertat, la iniciativa creadora, i el
catalanisme obert, i la construcció de
l'igualitarisme, estan en
les
nova Espanya,
i
mans de l'esquerra catalana, de la
nova esquerra catalana. No solament a les seves mans però també
en les seves mans. I això comporta una certa responsabilitat. Jo
crec que engrescadora.
16.-Dexeu-me acabar amb dues o tres reflexions de més actualitat
i per tant, forçosament, menys contrastades i més necessitades de
verificació ulterior.
-Catalunya
d'assenerament,
està
vivint
d'enfortiment
processos
contradictoris
de la confiança,
de
lenta
devaluació dels tabús, d'una banda, i d'arrenglerament,
intervencionisme inaudit, confusió de conceptes, mimetisme d'un
estat ja periclitat i monopolització de símbols i dels media,
d'una altra banda: cambres agràries, caixes d'estalvi,
comarques, medis audiovisuals (radio i televisió), medis escrits
la mateixa llengua: concebuts com a instruments d'una certa idea
de pàtria que es vol imposar com un catecisme.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�+Mc,
—9—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Hem de fer-hi créixer obstinadament el pluralisme, la
tolerància, el rigor, la honestedat, la competència, la llibertat
civil, el mercat d'idees i de productes, els contactes entre
ciutats, el debat polític dur i franc, de bona llei, i els pactes
sobre allò que és el marc, el camp de joc i els regles del joc entenent que la llengua és també regla i que la versatilitat
idiomàtica es ja més riquesa que no pas amenaça.
Vull fer, a q uí, un procés d'intencions: una determinada
interpretació de la vocació espanyola de Catalunya, errònea al
meu entendre, esta produint, per mor de les necessitats
electorals a curt termini, l'ensorrament del pactes que es veien
possibles fa solament uns mesos -tan culturals com territorialsaixí com la regimentacio d'institucions, societat civil i mitjans
de comunicació.
- El mateix origen tenen les apelacions als propis
conservadors de Catalunya a inhibir-se del referèndum sobre
l'Aliança Atlàntica. Estem assistint a l'espectacle no gens
nou a la nostra història d'apelació a una tradició neutralista de
la burgesia catalana,
que conviu amb l'occidentalisme més
frenètic, amb un "nacionalisme Mickey Mouse", amb el papanatisme
europeista més carrincló i amb l'anti-tercermundime, tradició
neutralista nascuda de la llunyania de l'Estat i dels negocis que
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�í*fia
'Ry
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
-10Ref.:
van fer durant la primera guerra mundial i fins i tot en part
segona (l'estraperlo). Aquest neutralisme és l'entronització'de
la viu-viu-com a ideologia i ens deixa a nosaltres, a l'esquerra,
la obligació de dividir-nos ("per a menjar-te millor") entorn
d'una qüestió que d'altra banda no han inventat elis sinó
nosaltres -es a dir, entorn a una qüestió real, sobre la qual no
hem tingut el temps, o potser la voluntat, d'explicar-nos a fons.
Al tanto, ara no hi ha més remei que replantejar aquesta qüestió,
en tota la seva profunditat, debat que resta pendent i que
seguir sent necessari, sinò com un tràmit (crucial) de suport o
no al govern.
Si passem aquest cop sense massa danys, podrem començar a
projectar la construcció de la ciutat llunyana en bones
condicions. I si no començarem igualment en males condicions, que
en definitiva es un distintiu de l'esquerra.
Endavant, endavant de debò i moltes gràcies.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3972
Title
A name given to the resource
Conferència Homes i Dones d'Esquerra
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Socialisme
Nacionalisme
Federalisme
Liberalisme
Acció política
Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-01-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències