1
10
2
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1142/19880303d_00262.pdf
1ff0a610de7899717fbb8264a81ce126
PDF Text
Text
-SATISFACCIó PEL QUE SUPOSA L'INAUGURACIO DE LA NOVA SEU D'IBERIA
A BARCELONA. ES UN FET POSITIU QUE VE A AFEGIR-SE A L'ANUNCI FET
PER LA COMPANYIA EN EL SENTIT D'AMPLIAR EL NOMBRE DE VOLS DES DE
BARCELONA A DIVERSES CIUTATS EUROPEES I D'ALTRES FACTORS
POSITIUS: CHECK IN A L'HOTEL PRINCESA SOFIA, O ELS MATEIXOS
BENEFICIS OBTINGUTS L'ANY 1987.
-ESPERANÇA DE QUE AIXó SIGUI NOMéS EL COMENÇAMENT D'UN
REPLANTEJAMENT DE LA POL ITICA QUE HABITUALMENT HA MENAT IBERIA
ENVERS BARCELONA I CATALUNYA. EN AQUEST SENTIT CAL ESPERAR DE LA
COMPANYIA UN MAJOR RECONEIXEMENT DE LA NOSTRA IMPORTà "NIA EN EL
CONJUNT D'ESPANYA.
-BARCELONA HA DE DISPOSAR D'UN AEROPORT INTERCONTINENTAL. SABEM
OUE DEPENGUI D' IBERIA, PERD
PROU Bé QUE AQUEST NO ES UN ASSUMPTE QUE
TAMBÉ MO OBLIDEM QUE A AQUESTA COMPANYIA LI ESCAU UN ALT GRAU DE
RESPONSABILITAT EN EL FUTUR DESENVOLUPAMENT DE L'AEROPORT DEL
PRAT.
-COMPTEM AMB EL SUPORT D'IBERIA A L'HORA DE REIVINDICAR UN CANVI
TOTAL DE L'AEROPORT. LA SITUACIó ACTUAL AFECTA A TOTHOM, TAMBé A
IBERIA. CAL QUE IBERIA DIGUI TOT EL QUE HAGI DE DIR I APORTI TOTA
LA SEVA EXPERIENCIA EN LA REMODELACIó DE L'AEROPORT.
1
�-PERa COM
HEM DIT MOLTES ALTRES VEGADES, NO EN FAREM RES DE TENIR
UN AEROPORT MODERN I BJ DOTAT SI DES DE EL PRAT NO ES POSSIBLE
CONNECTAR-SE AMB LES MÉS IMPORTANTS CIUTATS DEL M6N I NO NOMèS
D'EUROPA. I AQUI SI QUE EMS CAL DEMANAR A IBERIA UNA ATENCI6
SUPERIOR A LA QUE FINS ARA HA TINGUT A DONAR SATISFACCI6 A LES
NECESSITATS D'UN SECTOR MAJORITARI DEL SEU MEROAT , IBERIA HA
D'APROFITAR LA BARCELONA METROPOLITANA COM UN DELS SEUS ACTIUS.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4048
Title
A name given to the resource
Inauguració nova seu d'Iberia a Barcelona / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Passeig de Gràcia, 30
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Aeroports
Infraestructures
Indústria
Barcelona
Territoris
Iberia, Líneas Aéreas de España
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf
04aabc742b3add24cf10c20db0234716
PDF Text
Text
PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A
L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988
Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir
moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els
quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin.
Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha
dit en Lluís Armet.
Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a
dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la
gent.
Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix
local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment,
— si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem
una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es
basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de
coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era
possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar
,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser
durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició.
Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius:
Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el
cas dels Ajuntaments grans.
Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea
que
davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les
seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs...
fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos
absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest
fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de
l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem
estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o
diria—, dels Ajuntaments democràtics.
1
�Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de
l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes
també des del punt de vista de 1'animació econòmica.
Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem
quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals,
però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — ,
el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la
circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i
que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en
temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem
disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem
veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar.
Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre
Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que
no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a
nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà.
Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir
moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre
nosaltres.
Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal.
Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) .
Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la
campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la
ciutat, de Catalunya. Això és segur.
Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta.
Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica
de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més
tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre
i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra
en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que
crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia,
per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a
tots nosaltres.
2
�Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la
humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs
conservadors.
En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara
presents a la nostra societat; una colla de convencions i una
colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan
fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot
aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones
de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de
sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera
Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya.
Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta
li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és
President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o
no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és
una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes
dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano
ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a
la dreta no li costa res de fer.
Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha
deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem
d'haver après.
I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del
tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada
amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva
almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que
jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè
tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta
beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat.
Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan
l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb
prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la
misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas
acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència.
3
�Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les
municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima
polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals,
in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són
(no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols)
campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company
Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més
grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que
sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta.
Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de
l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do!
els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han
sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de
situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes.
En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes
al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes
de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara
ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem
arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava
molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet
en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi
do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i
que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes .
Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del
85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans.
Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes
diverses
Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i,
Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament
amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la
ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase
mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor
vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna
forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu
n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat,
encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem
aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després
de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada
d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou
model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per
descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de
Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic.
4
�Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de
finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments
és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada
amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va
votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat
Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació,
prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots
els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del
Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà"
en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als
Ajuntaments.
Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho
al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de
recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà
en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el
canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a
plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny.
Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la
LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per
la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els
temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la
Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant
aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre
aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei!
que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius.
Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes
Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident,
l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de
regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible
d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques,
en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la
delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de
l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un
fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim
constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres
trèiem d'aquesta nova contesa electoral.
5
�Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que
hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és
declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha
una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments
com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i
dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit
—d'això no se'n ha tornat a
sentir parlar, però hi é s — , diu
" que els Alcaldes són els
representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi."
Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim
la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de
les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en
un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats
del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també,
l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres
Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President,
al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi
sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és
el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant
de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya.
Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de
la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar
"aquest home està parlant per mi i, m'està representant".
Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no
només per la Generalitat entesa com una administració central de
Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres
no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això
pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels
catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga
fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una
qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi
han molts que esperen molt d'un .
El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar
per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels
"serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar
i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la
poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els
mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i
tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant,
pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a
Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que
nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la
qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a
la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que
hi hagués una pinya.
6
�Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels
desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que
no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix
Transversal: aquest
sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros
d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això.
Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del
Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix
del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la
carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la
Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de
Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important.
Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci
el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada
i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un
altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre
de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i
Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos
i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca
d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi
arriben bé.
Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o
de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no
exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser
públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema
olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de
suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics
d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel
cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes
Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de
funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint.
Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i
reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell
d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona
respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes
us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el
franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No
ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell
amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir
un govern, deixant en el President aquesta feina de representació
del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana.
7
�Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu
catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President.
Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la
personalitat; també l'honestedat personal.
En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en
aquest moment, en aquesta campanya és:
Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra.
Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en
definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida
massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants
a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les
preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més
semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a
veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més
baix, que toca més a la gent.
Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les,
no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el
Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de
les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic.
Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han
volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions.
Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim,
seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de
bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica
ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp
poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a
través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en
l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre
institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i,
Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política
catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra
tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com
alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho
féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril
que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant
que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des
del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el
temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests
anys,particularment, en aquests quatre anys.
8
�Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en
política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions
municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un
any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots
el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del
Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es
va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al
desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos
abans de les eleccions.
Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què
es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un
estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim
vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que
ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb
un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta,
sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del
principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la
millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs
de treball nets creats en aquest país.
Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per
altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi
diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests
quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests
quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no
s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha
quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de
Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de
l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I
això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país.
Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior
no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de
canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions.
Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de
bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a
Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al
Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del
Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer
el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics
i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels
temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han
corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior
sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident
que la gent pensés que el tema del terrorisme
era un tema no prou condemnat a Catalunya.
9
�En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la
LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern
de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el
més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si
pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen
ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que
nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber
explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense
consens, és una mala passada al país.
Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més
enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en
els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels
nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de
Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre
de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de
transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens
pensem que la gent pensa.
En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit
que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la
Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la
facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho
són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan
inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és
un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè
moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés
de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van
desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem
l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-03
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Catalunya
Eleccions
Generalitat de Catalunya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Bellaterra
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències