1
10
1
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/9/2757/19920702_ElPais_CulturaTotesCoses_VHavel_TradPM.pdf
58a00722a4399861e01b3f9e96d972ac
PDF Text
Text
:lOt
LA
CULTURA DE TOTES
Vaclav Havel
�
COSES
(The New. York Review,
d'estar molt clar que,
Hauria
May
28,
1992)
(*)
en coherència amb els meus
ideals,
voldria accentua r sempre i en tot llec la cultura
en
la
meva practica politica.
C u l t ura en el sent i t
més
ample
del
mot,
incluent-ho tot ,
des
del
�ue
podriern
anomenar
la cultura de la vida quo t i d i ana -o 11civilitat11fins al que considerem alta cultura,
les ciències.
que incl o � les arts i
v ull
dir
amb això que l'Estat
hagi
de
subvecionar
fortament la cultura corn a parcel.la concreta de
l'esforç
humà.
Ni
tampoc
comparteixo
la por
indig�e
de
molts
artistes
que el periode que estem travessant ara hag i
de
degradar la cultura i f i nalment destrossar-la.
La majoria
s ense 3donar-s1en,
dels nostres artistes s ' han acostumat,
que
a
la generositat il.limitada de l ' Estat
socialista,
No
subvencionava
una
sèrie
d'institucions
culturals
i
organismes,
independentment
que
aquell
film,
suposem,
costés
un
milió o deu milions de corones,
e
que
algú
l'anés
a
veure mai.
No importava quants
actors
parats
l'ünica cosa que
tenien els teatr es en les seves nòmines:
comptava
és
tothom
que
fos
en
una
nòmin�.
L'Estat
comunista coneixia on estava el gran perill:
en el
regne
de
l'intellecte i de 1 1 e sperit .
Sabia perfectament a qui
s'havia
de
pacificar primer m i t j anç a nt
una
generositat
irracional.
El fet que l'Estat esdevingués me n ys i
menys
capaç
per
de
a
fer-ho
és
confirmar
una
altra
qüestió,
fins a q u i n punt
que de
tenia raó
fe t serveix
per
a
ser
ternerós;
perquè,
malgrat
tots els premis i
propines
i
titols
que
els van llençar,
els artistes van
ser
dels
prime rs a rebel.lar-se.
Per
tant,
les
queixes nostàlgiques
recorden
amb gran afecte la seva
el socialisme, em deixen ben fred.
La
cultura ,
al
menys
guanyar-se la vida.
en gran
Hauria
dels
artistes
que
:;ocial11
sota
"seguretat
part,
ha
ò1aprendre
de ser parcial ment
finançada
a
a
�través
d'exempcions
fiscals,
fundacions,
fons
de
desenvolupament
l alt res formes similars,
que per
altra
i
banda
són les que convenen millor a la seva p l ural i tat
llibertat.
Com
més
variades
s igu i n
les
fonts
de
f inançarnent
de les arts i les ciències,
més gran serà la
varietat i la competència en l'art i la rece r c a acadèmica.
hauria
de
donar
suport
solament
-de
manera
racional, trans parent
plante j ad a - a aquells aspecte s
de
la
cultura
que s1gu1n fonamentals per
a
la
nostra
identitat nacional i per a le s tradicions civilitzades
de
l a nostra terra,
i que no puguin ser con s e rv a d es a través
dels mecanismes de mercat tots sols.
Estic pensant en
el
patrimoni
arqu i tect ònic (no pot haver-hi un hotel e n cada
castell per fer front al seu manteniment,
ni pot esperar
se
que la vella a r i s t ò c rac i a r etorni i els ma n tingu i
per
tal de pre s e rv a r l'honor de la família), les biblioteques,
museus,
arxius püblics i institucions d'aquest ordre, que
avui
són
en
un
estat de degradació
espantós
(com
si
l ' anteri or règim "de l' obl i t " hagués deliberadament volgut
anorrear aquests testimonis importants del nostre passat) .
Igualment
és
di f í c il d'imaginar que 11EsgléEia
o
les
Esglésies,
en
el futur previsible - hagué s s i n
de
ten i r
mitj ans
per
a restaurar totes l es
cap elles ,
catedrals,
monestirs i ed i f i c i s eclesiàstics que s'han a�3t
enrunant
durant
el s
quaranta anys de comunisme.
Són part
de
la
riquesa
cultural
del
país sen cer i
no
sol�ment
motiu
d'orgull per a l'Església.
L'Estat
� b7n
E�rnento tot això tant sols corn a introducció i per ser més
exacte. El que realment vull subratllar és una altra cosa.
Considero
immensament
importa nt
que ens
oc.upem
de
la
cu ltura no com una m é s de les activitats humanes,
sinó e n
e l sentit més ample:
l a " c ul tura d e to t e s les co s es 11,
el
nivell
general del comportament p ú b l ic .
Per això
entenc
prin cipa lm ent
la mena de relacions que existeixen entre la
g en t ,
entre
els poderosos i els febles,
els s a ns i
els
malalts, els joves i els vells, els adults i Els nens, els
empresaris
i els con su mid o rs ,
homes i dones,
mestres
i
estudiants,
o ficia ls i soldats,
pol i cie s i c i ut a d ans ,
i
aixi succesivament.
Més
encara.
Pen s o en la qualitat de les relaJions de
la
gent amb la natura, els animals, l ' atmo sf e r a , el p a i s atg e ,
les s eve s cases; 13 cu ltura de
les c i utats ,
els jardins,
�e les grans
la c a sa i l'arquitectura,
de l'alimentació,
empreses
i les botigues;
la c ultura del treball i de
la
de
la
moda,
del
cornportanant
i
de
pub l ici tat ;
l'entreteniment.
�tot aixo fóra difícil d ' imaginar sens e
política i administrativa,
sens e
la
cultura de les relacions entre l'Estat i el ciutadà. Abans
de
la
guerr a,
en tots aquests a spectes érem
al
mateix
nivell
de
les
pròsperes
democr à cies
occidentals
del
I encara hi ha més:
una
cu l t u ra leg a l ,
si no més amunt . Per adonar-nos del nostre nivell
moment,
actual, n'hi ha prou amb creuar cap a l'Europa occidental.
Jo sé que aquest catastofric declivi en el nivell cultural
general,
en
el
n ivel l
del
comportament
i
l'educació
públiques
està
relacionat
amb
la
nostra
de c linan t
economia.
I
fins
i tot que n'és,
en bona
mesura,
una
conseqüència.
Tanmate i x ,
m'espanta
més
que
el
mateix
decl ivi
econòmic.
Es més vi sibl e ,
es una
sensació
més
"fí si ca " ,
si
es vol.
M ' i magino que,
com a ciu ta dà ,
em
molestaria
més que el bar on vaig f os un l lo c on la
gent
escopís a terra i el s empl eats em trac t e ssin malament, que
no pas el fet de no poder-hi anar cada dia i pagar el plat
De la mateixa manera, m'emp iparia menys
més car del menu.
no
ser
capaç de comprar-me una gran casa
cases boniques enl loc .
que
no
veure
Potser
el qu e vul l dir es pro u clar:
per molt
importa nt
que
sigui
po s a r l'economia dreta,
no és ni de lluny
la
nostra
única
tasca.
No és m enys importa nt fer
tots
el
possibles
per millorar el nivell cul t ura l general
de
la
vida
quotidiana.
A me sur a que l'economia es desenvolupa,
a i xo
succeirà,
certament.
Però no podem dependre
només
d'aquest
efecte,
hem d'iniciar un amplissim programa
de
mi l l ora
d'estàndards
culturals.
I no és c er t que
hàgim
podem començar
d es eguida,
d'esperar a ser rics per això;
sense una corona a la b utx aca . Ningú no em pedra con vènc er
que
necessitem
una infermera mes ben pagada per
t ractar
els pacients amb més consideració, que només una casa ca ra
pugui ser agradable, que s olam e nt pugui ser cortès amb els
clients
el comerciant ri c i que nomé s ell poçu i posar
un
rètol ben bonic a la porta,
o que exclusivament e l
pagès
ric
pot
tractar
bé el s eu bestiar.
Aniria
encara
mé s
enllà,
i
d iri a que,
en mo lts aspectes la mjllora de
la
civ ilitat
de
la
vida
quotidiana
pot
accelerar
el
desenvoluparnet econòmic ,
des de la cultura de l ' o f erta
i
la demanda,
del comerç i l'empresa fins a la cul tur a dels
valors i l'estil de vi da .
Vull
fer
tot
el que pug u i per a
co nt r i bu ir
de
manera
concreta
a
un programa de mi l lora del nivell general
de
civilitat, o al m enys fer t ot el possible per expressar el
meu interès personal en aquesta millora,
ta nt si ho
faig
com
a presiden t com si no.
Tinc la impres s ió que això es
una
part int eg rant i una conseqüència lògica de
la
m e va
noció
de
la
política com a pràctica de la
m or a l itat
i
�aplicació
d'una 11responsabilitat
superior".
Després
de
tot,
¿
hi ha alguna cosa que els ciutadans -i
doblement
en darrera
instància,
els polítics- hagin de cercar més,
que la consecució d'una vida més plaent,
�és interessant,
més variada i més suportable ?
(*)
(Traduit al català per Pasqual Maragall da la
anglesa de Paul Wilson publicada al NYR)
versió
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
03. Activitat creativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Recull la documentació de caràcter creatiu generada per Pasqual Maragall, no relacionada directament amb la seva activitat acadèmica, professional o política, que s'ubica en les col·leccions corresponents.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La cultura de totes les coses
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Havel, Václav
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-02
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cultura
Política
Europa
Description
An account of the resource
Article de Havel traduït per Pasqual Maragall a partir de la versió anglesa de Paul Wilson publicada al New York Review of Books
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Maragall, Pasqual, 1941- (traductor)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles