1 10 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1291/19920928d_00504.pdf 764ec2ea4fba7ae4795df998e7801200 PDF Text Text ilbk-it )3 Or Universitat Politècnica de Catalunya Inauguració del curs 1992-1993 28 kLeetubre de 1992 .049,15mlutt. Conferència a càrrec de l'Excm. Alcalde de Barcelona Sr. LA CIUTAT EN LA CONSTRUCCIó EUROPEA Vull començar la meva intervenció agraint c,. la invitació de l'Excm. i Magn. Rector de la Universitat_ Politèc 'Ca de Catalunya a pronunciar el discurs i%augural del curs 1992-93. i MA". El tema sobre el kue em -proposo dissertar . no podria tenir /un audit ri més adequat. En efecte, parlar a la Universitat de "La ciutat en la equival construcció europea", a connectar amb la m mòria històrica de la Universitat, equival a situar-se en el centre ' 'u .u• -•'un "campus"-, vocacionalmen específicament urbà i europeu. No hi ha cap institució tan urbana com la universitat, ni cap institució haurà fet t4nt des de sempre per la superació de les barreres nacionals -i per la convi4ència entre les (^i,,'Vt ► v P.^l^ rc,,^ �^ cultures, per allò qug en definitiva és la construcció europea. Les universitats van estar presents en l'origen de la idea d'Europa i durant segles l'Europa de les Universitats va ser ja una realitát. Avui dia les universitats se situen ien l'avantguarda de l'acceptació d'Europa i participen en nombrosos programes fonamentals en consciència i la de les i intercanvis, zreació de la bases de la construcció europea. Barcelona se sent orgullosa de les seves universitats i aquestes constitueixen una de les millors dotacions de la ciutat per assegurar la seva projeció exterior i la seva competitivitat. La internacionalització pe la ciutat integració europea només és un aspecte, o si volen, una fase ll'un procés lque ultrapassa Europa, del qual, però, la �Comunitat Europea constitueix per a nosaltres ___ objecti4u ur1 immediat imprescindible. Dit d'tana altra manera, no hi ha alternativa al la construcció europea, si no é 1 retorn al fraccionament i a la renacionalització de l'Estat. Els qui en ell referèndum de França apostaven a tr vés del NO al Tractat de Maastr'cht per la renacionalització de França, feien córrer un risc evident a l'estailitat europea: el de desencadenar na espiral de renacionalitzacions, com e nçant per la tan temuda d'Alemanya. Europa és excel.lència el i conti ent ha pr duït urbà per una gran varietat de ciutats. Per les ciutats que tenen entre si tant en comú, presenten també entre elles import4Ints diferències, que no són solament les òbvies de grandària i de situació. En aquest sentit, Barcelona és un exemple clar de ciutat no dependent de l'Estat. Aquesta característica avantatges, però tamb. ha tingut inconvenients. �Podríem dir que la nostra habilitat ha consistit, i consisteix, en saber aprofitar els avantatges i corregir els inconvenients. /7 Pel que fa als incoiven, ents, crec que les circumstàncies europees jugen a favor nostre ja que la descen tralització i la subsidiarietat -a la qual em referiré extensament més endavant- beneficiaran justament les ciutats quie fins ara havien estat en una -podríem llir-ne- perifèria política i pressupostàrip. Pel que fa als av ntage s, és indubtable que Barcelona ha desenvolupat un teixit social i unes ambiciona compensatòries que una dependència d l'Estat no li hauria permès tenir. La voluntat de presència en el món és una d'aquestes ambicions, i ha estat una constant en la històr ia recent de la ciutat. Darrera de le s Exposicions de 1888 i 1929, darrera d manteniment de la Fira, darrera de 1 set vegades que �Barcelona s'ha plantejat una estratègia específica d'internacionalització que ha anat més enllà de l'festricte terreny econòmic, i que s'ha basat en consideració dels diferents possibles de persones, la fluxos de bens, d d'activitats culturals i d'informació, els que es poden generarl des de la ciutat i els que poden ser atrets per la ciutat. Un element clau que tens aporta la situació de 1'economía 'nternacional és la necessitat que les c utats realitzin grans esforços, la sobretr en el camp de ti formació i el reçiclatge de població activa, la per po er mantenir un nivell de desenvolupament continuat. I en aquest punt cal destapar la simbiosi entre universitat i ciutat. Si la ciutat disposa d'universitats dinàmiques, la formació podrà ser atesa en bona part per aquestes. Barcelona s'ha plantejat com una de les vies per a garantir la competitivitat de formació de la ciutat, la inversió 6 �b) /E1 segon aspecte de la * Titérnacionalització fa referencia a la cooperació/competència entre territoris, que es basa en l'establiment de xarxes d'agrupacions metropolitanes en funció d'un rol similar en el marc europeu. En el cas de Barcelona, l'actuació s'ha canalit(4a-t—,Q través del lideratge del grup Fu■y, cts. Barcelona ha actuat com a interlocutor davant les Comunitats Europees tant en les polítiques que interessen al conjunt de ciutats que formen el grup, comunitàries. com en les decisions S'ha buscat establir projectes que puguin ser finançats globalment, a més de defknir projectes de cooperació comuna qué tinguin una resultant cost/benefici justificadora de la col.laboració. A partir de les sis ciutats fundadores del grup, Birmingham, Francfort, Lió, Milà, Rotterdam i Barcelona, Eurociutats aplega ja més de 40 ciutats. ( 10 �Aquestes xarxes de ciutats s'estableixen amb la finalitat d'elaborar estratègies conjuntes que permetin reforçar la sinergia entre territoris i reduir la competència entre ells. Els problemes sobre els que es reflexiona conjuntament són semblants. Creiem que les solucions que es defineixin també poden ser semblants. En aquest moment, estan en fase operativa 12 programes de c Q p eració entre ciutats-; finançats en la seva major part per la CEE, entre els quals es poden destacar el i POLIS (tecnologies de trGfic), 1'EUROPEAN URBAN OBSERVATORY (sistema de suport informatiu entre deu ciutats), el SIMI (sistemes d'informació al ciutadà i tecnologies connexes), 1 'EMCON (creació d'una auditoria i consultoría de gestió municipal a nivell europeu), el BEST PRACTICE (destinat a la, formació dels responsables municipals len la creació d'empreses) o el STRATPLAN (encaminat a realitzar els plans estratègics de deu grans ciutats europees sota la direcció p ^ g de Barcelona). 11 �Barcelona es va fer càrrec de la secretaria de cooperació tecnológica de Eurociutats, de la qual depenen la majoria dels projecte, per la seva voluntat explícita d'impulsar aquest tipus de programes. Per?) hi ha també altres projectes i altres xarxes de ciutats europees implicades. Aquesta classe d'intercanvis és efecti a tant en termes econòmics com cul rals. No podem oblidar que els ciuta ns de les grans ciutats tenen unalcu ura comuna, una cultura urbana no co raposada a les diverses cultures na sovint permet un però que collunicació i un enteniment mes Aran que els que són possibles en les cultures de cada país. ) El tercer aspecte que defineix la \■_---internacionalització com estratègia es refereix a l'establiment de relacions pry_ilelládes en el camp de la cooperació internacional. 12 �L'agermanament de Barcelona amb Sant Petersburg i Praga, s'han establert jd amb Santiago de Chile, els acords que Buenos Aires, Montevideo i Sao Paulo, permeten desenvolupar projectes concrets de cooperació= i d'intercanvi que, a un altre nivell que el descrit per als acords intracolnunitaris, també donaran els seus fruïts.; Les ciutats en la construcció europea dit amb . freqüència que no es pot imaginar Europa sense los ciutats i les regions. Europa és un s stema de ciutats que ha de ser capaç de ffnançar el camp, unes ocasions com a! paisatge i en en altres com a lloc de •ro I la Comunitat Europea ha finançat el camp. El 60% del preslupost comunitari es destina al sosteniment artificial s'ha de dir clarament- d'una producció i d'uns preus agrícoles que han generat excedents enormes. Això ha estat així fins ara, però altres prioritats europees com medi ambient, equilibri regional, 13 �investigació, comunicacions, atenció a les ciutats, reconsideració obligaran de a una l'estructura del pressupost comunitari. Amèrica és un sistema diferent, on el valor del sòl és molt més baix, on la mobilitat és un valor més important que la radicació, on la Constitució (a diferència del Tractat de Maastricht) no reconeix la col.lectivitat local ni, per tant, la protegeix. ÈAmérica potser s^cúla creació més important de Europa d'abans del segle XX. Les ciutats d'Europa, e canvi, van ser les que van crear comtat , repúbliques i també imperis: Atenes, Roma, París, Viena, Londres, Berlín Toledo, Madrid, però també Florència, Munic, Manchester, Ambers, Rotterdam, M1.là Barcelona, Colònia, Brussel.les, Santiago de Compostela, Venècia, Edimburg, Praga o Montpeller. En realitat, ara mateix, potser ja no sigui Important saber si 14 les ciutats van �crear les nacions o les nacions van crear les ciutats. Però es imprescindible deixar clar que per sota dels Estats, una nació o diverses nacionalitats o regions i moltes ciutats són; el patrimoni d'Europa, el més estima, el més car de mantenir, però també el més productiu. L'Europa comunitària atreu l'Europa de l'Est per tres raons: laseva democràcia, la seva riquesa i e territorial. seu autogovern L'Europa !de l'Est atreu l'Europa comunitària (tant com l'angoixa per gran les la serva dramàtica diversitat) capital humà invertit i present seves ciutats: Praga, pel en Dresden, Budapest ... Són les ciutats les que han estat la base de la recuperació de les nacions en crisi, les civats en tant que cultura, en tant que estuctura, en tant que entorn convencional, reat pels homes i les dones. Fa 50 anys, Txecoslovàqu4.a era l'octava potència industrial del món i tenia una renda per habitant dues vegades més alta 15 �que l'austriaca. Avui, la seva renda segurament és menys de .1a meitat que la d'Austria, però Praga segueix existint. Praga continua commovent-nos amb la seva esplèndida bellesa. Es un patrimoni acumulat durant segles que ni la decadència econòmica ha pogut destruir. Nosaltres no hem estat totalment conscients de la magnitud de la tragèdia iugoslava fins que no hem vist adar, Splint o bombardejar Dubrovnik, Sarajevo. Però a tots; ens reconforta que l'esperit de Dubrinik no ha pensar mort ï que resorgiment, gran el dia que 'comenci el seu aquest es p roduirà amb una onada de capacitat creativa. Estem segurs d'això, perquè sabaem el que és una ciutat. El nou contexte europeu: Ciutats i regions després de Maastr.cht. El Comitè de Reqions La construcció d'Europa la fan els governs dels Estats. Aixíiha estat i així serà encara. I ens hi `hem de sentir 16 �representats en la seva acció constructiva perquè a l'Europa comunitària els governs tenen plena legitimitat democràtica. Però no passarà gaire temps sense que perdin el quasi monopoli que han tingut fins ara. Es fa necessari obrir la construcció europea a institucionals participacions altres com le$ de ciutats i regions. Pel que fa a les ciutats, que tenen també la plena legitimitat democràtica en el sisteml europeu -no ho oblidem-, els diré que ón conscients de la seva responsabilita envers Europa. (Les ciutats franceses, per exemple, han fet possible que la construcció europea continuï endavant.-) Ha estat el vot urbà el que decidit el resultat del referèndum de França, ja han estat els votants de le ciutats els que han votat majoritàriament SI. París amb el 62% dels votants, Li ó amb el 60,30%; Estrasburg amb el rècor de tot França, amb el 72,22%; Rennes, 17 amb el 69,70%; �Toulouse, amb el 56,58%. Les grans ciutats de França amb elj seu SI han pogut compensar el NO majgritari al françès. Es europeista camp lògica aquesta vocació de les ciutats. Són les ciutats els llocs dels intercanvis econòmics i culturals, és a les ciutats on la gent dels països comunitaris es troba. A les ciutats es construeixen les relacions europees entre les persones. La ciutat és el "lloc" oh es genera la "ciutadania europea". El Tractat de Maastricht consagra l'inici del reconeixement de la participació de ciutats i regions en la construcció europea. El Comitè de Regions que institueix el tractat és, malgrat el seu nom, un òrgan consultiu de totes les administracions territorials. Així h estableix el tractat, que diu a l'art cle 198 A que el Comitè estarà compost per representants de les entitats regional 18 i locals. �Les regions no existeixen en tots els Estats comunitàris i en alguns són entitats territorials d'una naturalesa similar a la dels municipis i províncies. A Europa existeixen tamIgé Estats federals com Alemanya, Austria, i Espanya, en on llgunes entitats certama manera, territorials es c rresponen amb nacionalitats que ten n o exigeixen un reconeixement polític a nivell europeu, així com competéncied pròpies dels Estats. Possiblement es pot considerar que en un futur aquestes entitats no coexisteixin, indefinidament, amb municipis i províncies en un consbll de caràcter exclusivament consultiu. Malgrat moment aixà, en seria a surd que qué es fan e forços en per un fer progressar la unitat eur pea, es donés un pas enrera democràtica. en En 1 el participació omitè consultiu definit a Maastricht ha de participar tots els nivells territOrils de govern: 19 �oif J6 kALektitit, el regional i el local. El principi reforçament del de subsidiaritat El principi de subsidiritat es recull a la Carta Europea de l'Aujtonomia Local del Consell d'Europa, si bé±ja estava present a la Carta de les Llibertats Locals del 1953. Molts països l'han ratificat amb caràcter de tractat (entre ells Espanya) i, per tant, té validesa per a milions de ciutadans europeus. Aquest principi ha estat finalment meterialitzat a Maastricht amb el reconeixement dels nivells territorials subestatals. Recentment, algunes anà lisis realitzades al voltant del "no" danès, i també amb motiu del referèndum francés, han subratllat la importància que estaria adquirint aquest principi en la consciència pública europea. En el debat sobre la unií europea sorgit a propòsit de compromissos de la ratificació Maastricht 20 surt dels la �postura defensada pel Partit Conservador britànic i amplis sectors del RPR francès a favor d'una unió europea "light" amb Estats nacionals forts. ^u • e bto a•uest sí ui el sentir rrajorit. ^ i de 'Europa a;ue rec :ma u a àmplia econ:i•eració el p n ipi s l estructures itàries. Penso, que el reforçament del principi de subsidiaritat passa per l'atribució als i gestió d'execució capacitats majors de municipis i a les region, així com per aquests en les una més gran presència institucions comunitàrie • significació Per a mi té una gr n l'aplicació de l'acord relatiu a l'elegibilitat dels ciutadans comunitaris en les eleccions locals. Es molt positiu que la primera Espanyola Constitució integrador modificació i ngui europeu. de un Saludo la sentit 1'àmpli acord polític que ha donat suport a aquesta modificació const(itucional. 21 �Hem de confiar en Europa per respondre amb optimisme a alguns dels reptes plantejats a les grans ciutats. Fa alguns anys que una complicitat creixent s'ha establert -modestament si volen, encaraentre la Comissió Europea (i el seu president) i les Eurociutats. Espero que el conjunt de la Comunitat Europea, i especialment el Consell Europeu i el Consell de Ministres, rebin amb la mateixa obertura l'oferiment sincer i lleial de les Ciutats d'aportar el seu dinamisme a europea. 1 (e91 la construcció � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4197 Title A name given to the resource La ciutat en la construcció europea / Conferència inaugural del curs 1992-93 de la UPC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Empreses privades de diferents països estan disposades a comprar productes sota el lema Bcn'92. Projecció de Bcn: creació de regions transfrontereres (Nord del Sud) i Eurociutats. Programes: European Urban Observatori, Simi, Emcon, Best Practice, Straatplan, etc. Cooperació internacional: Praga, San Petersburg, Buenos Aires, Santiago de Chile, Montevideo i Sao Paulo. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat Politècnica de Catalunya, Torre Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Cooperativisme Acció política Model social Ciutats Europa Description An account of the resource Notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències