1 10 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1475/19960214d_00714.pdf 5d6a60f49fcced92bd8f263091d36aed PDF Text Text PROPOSTA D'INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN EL MARC DEL CONSELL GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC DE TERRASSA (14/02/96) 1.- INTRODUCCIÓ NO FA MASSA, EN EL DECURS DE LA CONFERÈNCIA BALANÇ 95, VAIG AFIRMAR QUE BARCELONA ES VOL SITUAR, AMB D'ALTRES CIUTATS, AL FRONT DE LES CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA PRÒXIMA, SUBSIDIÀRIA I NO ARROGANT. DEIA QUE, FINS I TOT, BARCELONA S'HI JUGA LA VIDA, S'HI JUGA EL SEU PROJECTE. PERQUÈ LA CIUTAT HA DE GARANTIR QUE LA SEVA INDÚSTRIA VA ENDAVANT I QUE ES RECONVERTEIX AMB EL RITME ADEQUAT, HA DE GARANTIR LA QUALITAT DELS SEUS SERVEIS, L'ATRACCIÓ DE LA SEVA CULTURA, LA MILLORA DEL SEU SISTEMA HOTELER I D'ACOLLIDA, LA BELLESA DE LES SEVES PLATGES I TURONS. EN FI, TOTES LES SEVES VIRTUTS. BARCELONA HA ESTAT CAPAÇ DE TRAÇAR UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT, UNA ESTRATÈGIA DE FUTUR FETA A PARTIR DEL CONSENS DELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS DE LA CIUTAT. BARCELONA HA ESTAT MODEL PER A D'ALTRES CIUTATS QUE, COM TERRASSA, VOLEN MILLORAR EL SEU NIVELL DE QUALITAT. HO DIC AMB ALCALDIA Rw:gf*tra ^ ,ntrada f 26 Eñ 4946 1 N4 -el% .........( �SATISFACCIÓ I SENSE PATERNALISME, VALORANT QUE UN DELS VOSTRES OBJECTIUS SIGUI MANTENIR LA PERSONALITAT DE TERRASSA DINS DEL SISTEMA METROPOLITÀ. 2.- EL MODEL BARCELONA DES DE 1985, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA VE IMPULSANT ACCIONS I ESTRATÈGIES PER AL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT. - CALIA QUE, L'AJUNTAMENT ACTUÉS COM UN AGENT ECONÒMIC MÉS AMB UNA SÈRIE D'INICIATIVES, COM ARA LA FORMACIÓ OCUPACIONAL I L'AUTOOCUPACIÓ, LES OPERACIONS INTEGRALS EN ZONES AMB TENDÈNCIA A LA MARGINACIÓ, O LA CREACIÓ D'INFRASTRUCTURES DE SUPORT A LES INICIATIVES EMPRESARIALS. - EN SEGON LLOC, ES VAN CREAR EMPRESES DE CAPITAL MUNICIPAL QUE TENIEN L'OBJECTIU D'ACTUAR COM A CATALITZADORS DE LES INVERSIONS PRIVADES A EMPRESES O PROJECTES NECESSARIS I BENEFICIOSOS PER A LA CIUTAT L'EXEMPLE FOU INICIATIVES, S.A. QUE TOT JUST HA CELEBRAT EL 10E ANIVERSARI, ARA JA COM CATALANA D'INICIATIVES. - AL MATEIX TEMPS, ES VA IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES TER RASSA.GQR �D'ACCESSIBILITAT A LA CIUTAT, QUE PREVEIEN LA INTEGRACIÓ EN LES GRANS XARXES DE TRANSPORT LA POTENCIACIÓ DE L'AEROPORT, ENTRE D'ALTRES. - EN AQUEST CONTEXT, L'AJUNTAMENT VA SER LA INSTITUCIÓ IMPULSORA I PROMOTORA DEL PLA ESTRATÈGIC, I VA ACTUAR AMB LA VOLUNTAT DE QUE FOSSIN ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE LA CIUTAT ELS PROTAGONISTES, NO NOMÉS DE L'ELABORACIÓ, SINÓ TAMBÉ DE LA SEVA APLICACIÓ. - QUATRE ANYS DESPRÉS DE L'INICI DEL PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA, ES POSÁ DE MANIFEST L'EXISTÈNCIA D'UN CERT MODEL DE FER LES COSES: EL MODEL BARCELONA, QUE ES CARACTERITZA PER: - LA COMBINACIÓ DE TRADICIÓ I INNOVACIÓ, DE COOPERACIÓ PÚBLICA I PRIVADA, - L'EQUILIBRI ENTRE LA PRESA DE DECISIONS CENTRALITZADA I LA DESCENTRALITZACIÓ, - LA RECERCA DEL CONSENS SOCIAL COM A LA PLURALITAT RECONEIXEMENT DE D'INTERESSOS EN JOC, - O LES ACTUACIONS QUE PREVEUEN TANT EL LLARG TERMINI DE MANERA INTEGRADA COM EL CURT TERMINI 1 LES NECESSITATS IMMEDIATES. 3.- L'APOSTA ARA ÉS LA QUALITAT TERRASSA.GBR �3.1.- JAPÓ I ELS ESTATS UNITS. UN TERRENY EN QUÉ ALTRES PASOS MÉS AVANÇATS SON UN EXEMPLE A SEGUIR: AL JAPÓ CREUEN ALTAMENT IMPROBABLE QUE UNA EMPRESA PUGUI FER UN TREBALL D'ALTA QUALITAT EN MIG D'UNA , CULTURA DE QUALITAT DEFICIENT. DONCS BÉ, A PARTIR D'AQUÍ, CONSIDEREN QUE PARTICIPAR EN L'APRENENTATGE SOCIAL A TRAVÉS DE XARXES DE QUALITAT ÉS LA QUARTA REVOLUCIÓ EN LES IDEES SOBRE LA GESTIÓ (DESPRÉS DE LES REVOLUCIONS QUE VAN SUPOSAR L'ATENCIÓ ALS CLIENTS, LA MILLORA CONTINUA I LA PARTICIPACIÓ TOTAL DEL PERSONAL). EL PRESIDENT DELS ESTATS UNITS, BILL CLINTON, VA GUANYAR BONA PART DEL SEU PRESTIGI COM A GOVERNADOR D'ARKANSAS EN IMPULSAR UN PLA DE QUALITAT A NIVELL D'ESTAT I EN HAVER DONAT SUPORT A INICIATIVES DE QUALITAT DE LES COMUNITATS LOCALS. 3.2.- AJUNTAMENT DE BARCELONA. PEL QUE FA A NOSALTRES, PARTIM DE LA PREMISA QUE L'ACTIVITAT MUNICIPAL ADQUIREIX SENTIT EN FUNCIÓ DE LES EXPECTATIVES, DEMANDES I NECESSITATS DELS CIUTADANS. EN EL PRESENT MANDAT, LA MILLORA GENERAL DE LA QUALITAT DE LA CIUTAT EN EL SEU CONJUNT I, EN �PARTICULAR, LA MILLORA CONTÍNUA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS ÉS UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TREBALL QUOTIDIÀ DE L'AJUNTAMENT. ELS RESULTATS ASSOLITS FINS ARA EN AQUESTA LÍNIA SÓN POSITIUS I ESTIMULANTS, COM TAMBÉ SÓN DEMOSTRATIUS DEL COMPROMÍS DELS TREBALLADORS MUNICIPALS AMB LA CIUTAT QUE SERVEIXEN. ACONSEGUIR LA MILLORA CONTINUA DE LA QUALITAT REQUEREIX UN DOBLE ESFORÇ: D'UNA BANDA, EL DELS INTEGRANTS DE L'ORGANITZACIÓ MUNICIPAL. DE L'ALTRA, L'ESFORÇ DELS MATEIXOS CIUTADANS, ALS QUALS HEM DE CONVERTIR EN COLLABORADORS DE LA NOSTRA GESTIÓ, QUE ÉS LA SEVA, MITJANÇANT L'ESTÍMUL DE LA PRÁCTICA DEL CIVISME 1 DEL SEGUIMENT DE LES INDICACIONS MUNICIPALS PER A UN MILLOR APROFITAMENT DE CADA SERVEI. EL PLA DE QUALITAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'INSTRUMENT QUE ENS HA DE SERVIR DE GUIA I REFERENT METODOLÒGIC PER POSAR EN PRÁCTICA LA POLÍTICA DE MILLORA DE LA QUALITAT. NO OBSTANT, AMB INDEPENDENCIA DELS SEUS TERMINIS DE DESENVOLUPAMENT I DE LES ACCIONS CONCRETES QUE, SERVEI A SERVEI, ES PUGUIN DETERMINAR, HEM CREGUT NECESSARI QUE EL CONJUNT DE L'AJUNTAMENT COMENCI PER POSAR EN PRÁCTICA DETERMINATS PRINCIPIS 5 �GENERALS QUE SÓN PART SUBSTANCIAL DE LA QUALITAT DEL SERVEI. ELS RESPONSABLES DE CADA SERVEI HAN ESTAT CRIDATS A FIXAR ELS SEUS PROPIS ESTÀNDARDS DE QUALITAT, UNS ESTÀNDARDS QUE SERAN DONATS A CONÈIXER ALS CIUTADANS EN FORMA DE COMPROMISOS DINS D'UNA CARTA DE SERVEI. PERIÒDICAMENT ES CONTROLARÀ EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA I SE'N PUBLICARAN ELS RESULTATS. 3.2.- PLA ESTRATÉGIC BARCELONA 2000. EN L'ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, L'ASSOCIACIÓ HA PORTAT A'TERME DURANT EL 1995 UN PROGRAMA DE QUALITAT. S'HA ACONSEGUIT, ENTRE D'ALTRES COSES, QUE UN CONJUNT AMPLI VARIAT DE PERSONES S'HAGI IMPLICAT A FONS EN LES ACTIVITATS DE QUALITAT MITJANÇANT SESSIONS DE FORMACIÓ I PROMOCIÓ. S'HA INICIAT L'ELABORACIÓ D'INDICADORS DE QUALITAT, I TAMBÉ HA ESTAT NOTABLE LA , IMPLICACIÓ DE LES INSTITUCIONS DEL PLA I SECTORS DIVERSOS A LA XARXA PER LA QUALITAT, AMB ELS GRUPS SECTORIALS DE PROMOCIÓ DE LA QUALITAT (TRANSPORTS, UNIVERSITAT I HOTELERS). S'HA AVANÇAT, IGUALMENT, EN LA SENSIBILITZACIÓ CAP A LA VALORACIÓ CIUTADANA DE LA QUALITAT. LA IDEA I LA VOLUNTAT DE QUALITAT ESTAN PRESENTS AL LLARG DEL II PLA ESTRATÈGIC DE 6 �BARCELONA. UN NOU PLA QUE PRETÉN ACCENTUAR LA INTEGRACIÓ DE L'ÀREA DE BARCELONA EN L'ECONOMIA INTERNACIONAL PER TAL DE GARANTIRNE EL CREIXEMENT EN TERMES DE PROGRÉS ECONÒMIC, SOCIAL I DE QUALITAT DE VIDA. 4.- LES CIUTATS EN LA I NOVA ETAPA DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA PRECISAMENT, AQUEST MODEL DE TRANSFORMACIÓ URBANA HA FET QUE BARCELONA HAGI ESDEVINGUT UNA REFERÈNCIA A EUROPA. COM JA HE DIT ABANS, VULL PARLAR-VOS D'EUROPA, DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA I DEL PAPER DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES EN EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. L'EUROPA NASCUDA DEL TRACTAT DE MAASTRICHT És L'EUROPA ENTESA COM À PROJECTE COMPARTIT PELS ESTATS MEMBRES, PERÒ ÉS TAMBÉ L'EUROPA DE LES CIUTATS EUROPA ÉS UN SISTEMA DE CIUTATS. 120 GRANS CIUTATS EUROPEES CONCENTREN MÉS DE LA MEITAT DE LA. POBLACIÓ DEL CONTINENT. EUROPA ÉS EL CONTINENT DE LES CIUTATS. PERÒ CAL AFEGIR QUE LA IMMENSA MAJORIA D'AQUESTES CIUTATS SÓN CIUTATS MITJANES I QUE SÓN LES QUE DONEN AUTÈNTICAMENT VIDA A EUROPA . PER DAMUNT DE LES SEVES CAPACITATS, PER DAMUNT �DELS SEUS RECURSOS, TREBALLANT JUNTES I AL COSTAT DE LES GRANS CIUTATS, ESTAN ESDEVENINT EL VERITABLE CIMENT DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA. EUROPA ÉS UN CONTINENT DENS I NO TÉ, A DIFERENCIA D'ALTRES CONTINENTS, GRANS EXTENSIONS DESPOBLADES. AIXÒ ACCENTUA EL CARÁCTER EMINENTMENT URBÀ DE LA REALITAT EUROPEA. LES CIUTATS SÓN L'AUTÈNTIC MOTOR D'EUROPA JA QUE SÓN LES CONCENTRACIONS URBANES LES QUE IMPULSEN I PILOTEN L'AVENÇ DE LES SEVES REGIONS I EL CONJUNT DE LA UNIÓ. D'ALTRA BANDA, UNA GRAN PART DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I DE LES INTERVENCIONS FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA AFECTEN LES ÀREES URBANES. ELS NUCLIS URBANS NO SÓN NOMÉS ELS PRINCIPALS PUNTS DE CONCENTRACIÓ HUMANA S1NÓ TAMBÉ ELS PRINCIPALS CENTRES DE DIFUSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT I LA INNOVACIÓ . ÉS EN AQUEST ÀMBIT QUE LES CIUTATS MITJANES TENEN UN DINAMISME QUE SUPERA SOVINT AL DE LES GRAN CIUTATS . NO HO TENEN TOT FET I LES SEVES PRÒPIES NECESSITATS DE CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT AIXÍ , COM LA VOLUNTAT D'INTEGRACIÓ EN LA XARXA EUROPEA DE CIUTATS, LES IMPULSEN A CERCAR MECANISMES DE COOPERACIÓ I D'INTERCANVI. 8 TERRASSA.GE3R �EL MOMENT ACTUAL EN QUÉ ES TROBA EL PROCÉS DE LA CONSTRUCCIÓ EUROPEA, SENS DUBTE, S'HA DE QUALIFICAR DE CONSTITUENT EN DIVERSOS CAMPS ENGUANY, ELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA INICIARAN EL PROCÉS DE REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT A TORÍ, EL PROPER 28 DE MARÇ . LES CIUTATS I AUTORITATS LOCALS I REGIONALS EUROPEES NO VOLEM DEIXAR D'APROFITAR AQUEST MOMENT PER RECLAMAR UN MAJOR PES EN EL PROCÉS DE DECISIÓ EUROPEU. REGIONS I MUNICIPIS ENS HEM POSAT D'ACORD PER DEFENSAR JUNTS LA SUBSIDIARIETAT DAVANT ELS ESTATS I LA UNIÓ EUROPEA. COM HE DIT ABANS, ESTEM EN UN MOMENT CONSTITUENT I HEM D'APROFITAR-LO. 4.1- LA PROXIMITAT COM A FACTOR D'ÈXIT. AL SI DEL COMITÉ DE LES REGIONS DEFENSEM, DE CARA A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT, UNA DE LES QÜESTIONS FONAMENTALS PER ALS PODERS LOCALS 1 REGIONALS COM ÉS EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT AQUEST PRINCIPI, ENTÈS COM UN CRITERI POLÍTIC BASAT EN EL PRINCIPI DE PROXIMITAT I COMPLEMENTAT AMB ELS D'EFICÀCIA, JUSTICIA 1 RESPONSABILITAT, CONTRIBUEIX A REFORÇAR LA LEGITIMITAT DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓ EUROPEA, GARANTINT QUE LES DECISIONS ES PRENGUIN AL NIVELL MÉS PRÓXIM POSSIBLE AL 9 �CIUTADÀ 1 QUE, A LA VEGADA, ASSEGURI LA TRANSPARENCIA I L'EFICÁCIA EN L'ACCIÓ DELS PODERS PÚBLICS LA PROXIMITAT ENTRE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL I ELS CIUTADANS PERMET ,UNA MÉS RÁPIDA IDENTIFICACIÓ DELS PROBLEMES DIARIS DE LA CIUTAT 1 DE LES PREOCUPACIONS QUOTIDIANES DELS CIUTADANS . ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS SÓN PROBLEMES QUE EXIGEIXEN UNA SENSIBILITAT DIRECTA QUE NEIX ÚNICAMENT DEL CONTACTE QUOTIDIÀ. AQUESTA PROXIMITAT INdREMENTA LA NOSTRA EFICIENCIA A L'HORA DE RESOLDRE ELS PROBLEMES . AQUESTA ÉS LA NOSTRA LEGITIMITAT. LA CIUTAT ÉS EL LLOC MÉS ADEQUAT PER A LA DEMOCRÀCIA. LA SOCIETAT CIVIL ES TROBA MÉS FÁCILMENT REFLEXADA EN LES CIUTATS I REGIONS QUE EN LES NACIONS I LA UNIÓ EUROPEA . DIT D'UNA ALTRA MANERA, L'AUTONOMIA DL CIUTADÀ, LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA PRIVACITAT I SEGURETAT EXIGEIXEN QUE SIGUIN VETLLATS PELS PODERS LOCALS I REGIONALS, EXIGEIXEN UNA IDENTITAT CULTURAL I UN ENTORN CONTROLABLE. EN L'ÀMBIT DE LA POLÍTICA COMUNITÀRIA LES AUTORITATS LOCALS TENIM LA RESPONSABILITAT DE DEFENSAR 1 LLUITAR PER FER QUE EL SISTEMA COMUNITARI TENDEIXI A RESPECTAR EL FET QUE LES DECISIONS QUE ES RELACIONEN AMB ELS 10 �CIUTADANS SIGUIN PRESES PER REPRESENTANTS MÉS PROPERS. ALS SEUS LA UNIÓ EUROPEA PROGRESSARÀ I ES CONSOLIDARÁ SI ELS CIUTADANS SE SENTEN PARTÍCEPS DEL PROJECTE EUROPEU . ÉS PER TOT AIXÒ QUE EL MUNICIPALISME ÉS LA MILLOR APOSTA PER GARANTIR LA PROXIMIJAT ENTRE CIUTADANS I ADMINISTRACIÓ. TINO L'ESPERANÇA QUE LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT S'ORIENTARÀ pN AQUESTA LÍNIA. 4.2- BARCELONA CAPITAL DE LA MEDITERRÀNIA. A BANDA DE LA IMPLICACIÓ EUROPEA DE BARCELONA, NO PODEM OBLIDAR-NOS DE LA SEVA DIMENSIÓ NATURAL, LA MEDITERRÀNIA. BARCELONA VOL CONSOLOAR EL SEU PES A LA MEDITERRÀNIA I ESDEVENII EL CENTRE D'UN EIX MEDITERRANI EUROPEU QUE EQUILIBRI EL FORT PES DELS PASOS DEL NORD DE L'UNIÓ EUROPEA. BARCELONA TÉ LA VOLUÑTAT DE LIDERAR LA CONSOLIDACIÓ DE L'EUROPA MEDITERRÀNIA I PER AIXÒ HA DE COMPTAR AMB LA NECESSÀRIA IMPLICACIÓ DE LA XARXA DE CIUTATS GRANS I MITJANES QUE L'ENVOLTEN . ÉS EVIDENT QUE SI DES DE BARCELONA VOLEM DESENVOLUPAR EL POL �MEDITERRANI DE LA UNIÓ EUROPEA HEM DE COMPTAR AMB EL DESENVOLUPAMENT DE L'ÀREA METROPOLITANA I DE LES ALTRES CIUTATS QUE FORMEN EL DENS SISTEMA DE CIUTATS MITJANES QUE ÉS CATALUNYA. UN TERRITORI FORMAT PER CIUTATS GRANS COM TERRASSA, CERDANYOLA DEL VALLÈS, MANRESA, RUBÍ, SABADELL, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA; CIUTATS MITJANES COM VIO, ESPLUGUES, FIGUERES, LA SEU D'URGELL, BERGA, BANYOLES QUE JUGUEN UN PAPER CENTRAL I DINAMITZADOR DEL CONJUNT DEL PAÍS I AMB UN CONJUNT DE CIUTATS MÉS PETITES COM MONTBLANC, PUIGCERDÀ, TREMP O CERVERA. L'EXPERIÈNCIA DE LES CIUTATS GRANS I MITJANES AL NOSTRE PAÍS 1 LA SEVA NECESSÁRIA ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS ECONÓMIQUES INTERNACIONALS, COM HO ESTÁ FENT TERRASSA, HAN DE SER LES CONTRIUCIONS NECESSÀRIES REALITAT AQUESTA PER FER EUROPA MEDITERRÀNIA. NO ES POT DEIXAR DE BANDA, DONCS, UNA REALITAT MUNICIPAL COM LA NOSTRA. AVUI, DESPRÉS D'UNA DÉCADA DE CONSOLIDACIÓ DE L'AUTONOMIA HEM DE CONTINUAR LLUITANT PERQUÈ EL PROCÉS ZSCENTRALITZADOR DE L'ESTAT ATORGUI MÉ$ PODER A LES CORPORACIONS LOCALS. 12 �BARCELONA ESTÁ TREBALLANT PER GARANTIR UN GRAU MÉS ALT DE COMPETÈNCIES I DE RECURSOS A LES CIUTATS GRANS I MITJANES. LA NOVA CULTURA DEL PACTE I DEL CONSENS QUE HE DESCRIT AL PRINCIPI DÉ LA MEVA EXPOSICIÓ I QUE ENS ÉS COMUNA, A TERRASSA I A BARCELONA, ÉS UN ELEMENT ESSENCIAL PER DONAR UNA RESPOSTA SOCIAL A !LES EXIGÈNCIES DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL. LA PARTICIPACIÓ ÉS UN CAPITAL QUE REFORÇA LA CAPACITAT D'ASSUMIR ELS REPTES DE FUTUR: LA CONSTRUCCIÓ DEL NOSTRE PAÍS, LA CONSTRUCCIÓ D'UNA EUROPA PRÓXIMA I D'UNA EUROPA MEDITERRÀNIA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4381 Title A name given to the resource Consell General del Pla Estratègic de Terrassa Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Terrassa Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Terrassa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-02-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències