1 10 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1502/19961014d_00743.pdf 9b38b57a4ebef836616467ae600095e8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Data: 14.10.96 GUI R.p iÇ A ch.in^tródá Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JM/NB) Cloenda de la jornada Barcelona d ns d'Europa. 1 6 OCT. 1996 NQ /1?r.1 1 9 ' De cara a la intervenció de l'Alcalde a la cloenda e la jornada Barcelona dins d'Europa es fan avinents els aspectes següents: • L'objectiu de la jornada és apropar el debat sobre la integració i construcció de la Unió Europea als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. La jornada ha estat organitzada pel Consell Econòmic i Social de Barcelona. • El Consell Econòmic i Social de Barcelona s un òrgan de consulta i participació per a l'anàlisi i orientació dels entorns i polítiges sòcio-econòmiques a nivell local. Hi participen els sindicats Comissions Obrerel i UGT, les organitzacions empresarials Foment del Treball i l'Ajuntament de Barcelona. El CESB es va constituir l'any 1992 i va ser el pioner en el desenvolupament d'un diàleg permanent i estable entre els agents econòmics i socials i l'Administració local. • La jornada té corn a onjectiu impulsar el debat sobre els reptes i les oportunitats que ofereix a Barcelona la plena integració d'Espanya a la Unió Europea. • En el debat participen. entre d'altres, diversos representants de les Pimes, sector financer, experts universitaris i experts en els nous sect rs emergents de les telecomunicacions i de la logística. Àrees temàtiques desenvolupades durant la jornada • Marc global de la integració europea.- Fases i calendari previst per a la definitiva construcció de la Unió Europea. • Dimensió ciutadana de la Unió Europea davant la lliure circulació de persones.Polítiques contra l'exclusió social i a favor de la inserció. • Infrastructures i xarxes de comunicació.- Barcelona davant el desenvolupament de les infrastructures i xarxes de telecomunicacions transeuropees. • Projecció i paper de Barcelona.- Articulació¡ dels nous espais europeus i mediterranis. Lideratge de Barcelona en l'entorn de la Mediterrània. • La moneda única.- Costos i beneficis per a la ciutat, les empreses i les persones. Conseqüències per a Barcelona com a centre financer. CES.JMS �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia • Polítiques d'ocupació, concertació i diàleg social.- Reptes, oportunitats i noves perspectives de les polítiques d'ocupació. Nous models de concertació i diàleg social. CES.JMS �BARCELONA DINS D'EUROPA. LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. (14/10/96) BENVOLGUTS AMICS I AMIG ES, VULL AGRAIR, EN PRIMER LLOC, LA INVITACIÓ DEL CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL DE BARCELONA A CLOURE AQUESTA JORNADA DE REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DE BARCELONA DINS D'EUROPA. HA ESTAT UN ENCERT CONVOCAR REPRESENTANTS DEL MÓN ECONÒMIC DE LA CIUTAT PER PARLAR DE BARCELONA I DE LES PERSFECTIVES INMEDIATES EN LA UNIÓ EUROPEA. JO ELS VULL PARLAR DE LA DIMENSIÓ CIUTADANA DE LA UNIÓ EUROPEA. UNA QÜESTIÓ ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT FUTUR D'EUROPA. I VULL APROFITAR, DONCS, AQUESTA OPORTUNITAT PER EXPLICAR-LOS QUIN ÉS EL PUNT DE VISTA DE LES CIUTATS I DE LES REGIONS EN UN MOMENT QUE PODEM CONSIDERAR CLAU PER A LA REVISIÓ DEL TRACTAT DE MAASTRICHT (O DE LA UNIÓ EUROPEA, SEGONS EL SEU NOM OFICIAL). �PERÒ ABANS QUE RES ELS VOLDRIA FER UNA REFLEXIÓ. PER QUÈ VOLEM MÉS EUROPA? MÉS EUROPA ÉS NECESSÀRIA, PER EXEMPLE, PER COORDINAR LES POLÍT IQUES MEDIAMBIENTALS O PER IMPULSAR LES POLÍTIQUES DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I REGIONAL A PARTIR DE LA CREACIÓ DE GRANS XARXES TRANSEUROPEES DE TRANSPORT I TELECOMUNICACIONS, DE COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL . VOLEM MÉS EUROPA, EN DEFINITIVA, PER FER POSSIBLE QUE TOTS AQUESTS MACRO-PROJECTES D'UNA UNIÓ D'ESTATS ARRIBIN ALS NOSTRES CIUTADANS. PERÒ NO VOLEM L'EUROPA QUE ENS HA DE DIR COM HEM D'ORDENAR EL NOSTRE TERRITORI, COM HEM DE RESOLDRE ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS, O COM S'HAN D'APLICAR LES POLÍTIQUES COMUNITÀRIES. PERQUÈ ;.AQUESTES DECISIONS CORRESPONEN ALS NIVELLS D'ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERS ALS CIUTADANS. MAASTRICHT VA SUPOSAR UN PAS IMPORTANT EN EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA . AMB LA CREACIÓ DEL COMITÈ DE LES REGIONS LES COL LECTIVITATS TERRITORIALS ES VAN INCORPORAR A L'ESTRUCTURA POLÍTICA DE LA UNIÓ EUROPEA . ARA PODEN DONAR LA SEVA OPINIÓ EN �ALGUNES DE LES QÜESTIONS SOBRE LES QUALS ES LEGISLA DES DE BRUSSEL LES. PERÒ ARA CAL ANAR MÉS ENLLÀ . NO N'HI HA PROU AMB QUÈ REGIONS I CIUTATS Hl PUGUIN DIR LA SEVA SI A LA PRÀCTICA, SI A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS I APLICAR LES POLÍTIQUES EUROPEES NO CONFIEM EN LES CIUTATS I EN LES REGIONS, NO CONFIEM EN L'ADMINISTRACIÓ QUE ÉS MÉS PROPERA AL CIUTADÀ I QUE MILLOR I MÉS EFICAÇMENT GESTIONA ELS RECURSOS. LES CIUTATS I LES REGIONS SOM QUI MILLOR PODEM TRANSMETRE I DONAR A CONÈIXER EL QUE ES FA A EUROPA . I VICEVERSA, SOM TAMBÉ QUI MILLOR CONEIXEM ELS PROBLEMESREALS DELS CIUTADANS I, PER TANT, QUI ELS PODEM TRASLLADAR A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ PERQUÈ SIGUIN TINGUTS EN COMPTE A L'HORA D'ELABORAR UNA DETERMINADA POLÍTICA. ÉS PER AIXÒ QUE ARA, EN EL MARC DE LA CONFERÈNCIA INTERGOVERNAMENTAL QUE FINALITZARÀ EL PROPER MES DE JUNY, VOLEM ANAR MÉS ENLLÀ I VOLEM QUE LA UNIÓ EUROPEA ADOPTI EL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT COM A PRINCIPI POLÍTIC QUE REGEIXI EN L'ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE COMPETNCIES AL NIVELL MÉS PRÒXIM AL CIUTADÀ. �ÉS PER AIXÓ QUE EL COMITÈ DE LES REGIONS COM A ÒRGAN CONSULTIU FORMAT PER REPRESENTANTS LOCALS I REGIONALS, HA D'OBTENIR EL RANG D'INSTITUCIÓ 1 HA DE PODER RECÓRRER AL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA EN CAS QUE NO S'APLIQUI AQUEST PRINCIPI. DEFENSEM, EN DEFINITIVA, EL RESPECTE PER L'AUTONOMIA LOCAL I ° REGIONAL . EL DESENVOLUPAMENT, PER TANT, D'UNA EUROPA REALMENT SUBSIDIÀRIA, D'UNA EUROPA NECESSÀRIA. DES DE BARCELONA ESTEM CONTRIBUINT EN BONA MESURA A LA CONSECUCIÓ DE TOTS AQUESTS OBJECTIUS . ACTUALMENT, PRESIDEIXO DOS ORGANISMES QUE AGLUTINEN BONA PART DE LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS D'EUROPA . EL CONSELL DE MUNICIPIS I REGIONS D'EUROPA - QUE AGRUPA MÉS DE 100.00d MUNICIPIS DE TOTA EUROPA- I EL COMITÈ DE LES REGIONS. TINC LA INTENCIÓ DES D'AQUESTS CÀRRECS, DE FER QUE LA CIUTADANIA EUROPEA, SOTA EL PARAIGÜES DEL CONSELL DE MUNICIPIS` I REGIONS D'EUROPA O DEL COMITÈ DE LES REGIONS, CONTRIBUEIXI EN L'ELABORACIÓ DE MESURES EN QÜESTIONS DE VITAL IMPORTÀNCIA . f �EN AQUEST SENTIT, UN EXEMPLE CONCRET DEL QUE ELS DIC ÉS QUE DES DEL QOMITÈ DE LES REGIONS JA ESTEM CONTRIBUINT A ELABORAR MESURES PER PROMOCIONAR L'OCUPACIÓA LA UNIÓ EUROPEA. SI CIUTATS I REGIONS PARTICIPEN EN LA CONCEPCIÓ D'ESTRATÈGIES EUROPEES JA ESTEM FENT EFECTIU EL PRINCIPI JE SUBSIDIARIETAT . DE BEN SEGUR, LA SEVA PARTICIPACIÓ IMPLICARÀ UNA MAJOR EFICÀCIA EN EL CREIXEMENT I LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. EN CONSEQÜÈNCIA, ÉS LÒGIC, FINS I TOT UN DEURE INSTITUCIONAL, QUE EN EL MOMENT QUE LES INSTITUCIONS EUROPEES ES COMPROMETEN EN LA LLUITA CONTRA L'ATUR, EL 9OMITÈ DE LES REGIONS Hl SIGUI PRESENT AMB EL CONVENCIMENT QUE L'APORTACIÓ DE LES CIUTÁTS I LES REGIONS ÉS ESSENCIAL EN L'ESFORÇ GENERAL PER POSAR EN MARXA UNA NOVA FASE DE CREIXEMENT I DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL. f EL COMITÈ DE LES REGIQNS HA OBTINGUT UNA PRIMERA VICTÒRIA EN AQUESTA LLUITA . EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, ENS HA DEMANATIQUE PARTICIPEM EN EL D'ELABORACIÓ PACTES PROCÉS DELS TERRITORIALS PER A L'OCUPACIÓ. �EN QUÈ CONSISTEIXEN AQUESTS PACTES? QUÈ VOLEN DIR? A QUÍ AFECTEN ? EL MES DE JUNY PASSAT, EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA, JACQUES SANTER, VA PRESENTAR UNA PROPOSTA ORIENTADA A AFAVORIR UN CLIMA MACROECONÒMIC ESTABLE, COMPLETAR EL MERCAT ÚNIC, AUGMENTAR LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES DE LA UE I ACCELERAR LA REFORMA DELS SISTEMES D'OCUPACIÓ. LA PROPOSTA DE SANTER ES BASAVA EN LA NECESSITAT DE CONFIAR EN LES AUTORITATS LOCALS I REGIONALS COM A GRANS CREADORS D'OCUPACIÓ PERQUÉ ERA EN AQUEST SECTOR ON S'HAVIEN LLENÇAT ELS PROJECTES MÉS INNOVADORS. EL PACTE PRESENTAT PER SANTER RECOMANA L'ELECCIÓ D'UN NOMBRE SIGNIFICATIU DE REGIONS I PER PARTICIPAR EN PACTES CIUTATS PILOT TERRITORIALS AMB LA ÉINALITAT DE TROBAR FORMES INNOVADORES DE FOMENTAR L'OCUPACIÓ EL COMITÈ DE LES REGIONS HA DONAT ELS SEU PLE SUPORT A AQUESTA INICIATIVA I HA MANIFESTAT EL �DESIG DE CONTRIBUIR-HI DE FORMA ACTIVA, JUNT A LA COMISSIÓ I ELS ESTATS MEMBRES. BARCELONA JA ESTÀ TREBALLANT EN LA LÍNIA QUE PROPOSA LA UNIÓ EUROPEA . L'ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000, COMISSIONS OBRERES, UGT, PIMEC 1 SEFES I UN CONJUNT IMPORTANT D'AJUNTAMENTS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, HAN FIRMAT FA POCS DIES EL PACTE INDUSTRIAL DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA : UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA PER A LA COMPETITIVITAT, LA SOSTENIBILITAT I LA COHESIÓ SOCIAL. LA FINALITAT D'AQUEST ACORD, QUE ES TROBA EN PERIODE DE RATIFICACIÓ PER PART DE LES ADHERIDES, DIFERENTS INSTITUCIONS ÉS CONSOLIDAR LES POTENCIALITATS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA QUE, PER LES SEVES MAGNITUDS, REPRESENTA LA CINQUENA CONCENTRACIÓ INDUSTRIAL' DE LA UNIÓ EUROPEA. SEGUINT EL MODEL QUE S'HA CONSOLIDAT EN LA I DEFINICIÓ DELS PROJECTES MESURES ECONÒMIQUES QUE AFECTEN LA CIUTAT, HEM VOLGUT QUE, UNA VEGADA MÉS, I DAVANT EL GREU PROBLEMA DE L'ATUR, TOTS ELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DE L'ÀREA METROPOLITANA �S'INVOLUCRIN EN UN PROCÉS QUE TÉ COM A OBJECTIU EL MANTENIMENT I, SI ÉS POSSIBLE, L'INCREMENT DEL PES ACTUAL DEL SECTOR INDUSTRIAL DINS L'ÀMBIT METROPOLITÀ, MITJANÇANT ACTUACIONS QUE MILLORIN LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL I AJUDIN A LA CREACIÓ DE NOUS LLOCS DE TREBALL . LA PROPOSTA COMPRÈN LS COMARQUES DE L'ALT PENEDES, BARCELONÉS, BAIX LLOBREGAT, GARRAF, MARESME, VALLES OCCIDENTAL I VALLES ORIENTAL. EL PACTE PROPOSA ABORDAR QÜESTIONS CONCRETES RELACIONADE AMB 6 GRANS BLOCS: ACCESSIBILITAT EN EL CONJUNT DEL TERRITORI. SOSTENIBILITAT. FORMACIÓ I QUALIFICACId PROFESSIONAL. ENFORTIMENT DE L'ECPNOMIA PRODUCTIVA I MESURES DE CLARIFICACIÓ DE LES "REGLES DEL JOC" I DE SEGURETAT JURÍDICA EN LES RELACIONS COMERCIALS. SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA I COORDINACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS. RELACIONS SINDICATS-PATRONALS. FOMENT DE LA INICIATIVA EMPRESARIAL. �A MÉS D'AQUEST PACTE, PERÒ, Hl HA D'ALTRES INICIATIVES IMPULSADES DES DE L'AJUNTAMENT PER COMBATRE L'ATUR I MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LA CIUTAT COM ÉS LA COORDINACIÓ EFICAÇ AMB L'INEM I LA GENERALITAT, EL REFORÇAMENT DEL PAPER DELS DISTRICTES, LA COOPERACIÓ EMPRESARIAL O PEL FOMENT DE NOVES EMPRESES, UN APÁRTAT AQUEST CJLTIM EN EL QUAL APOSTEM DECIDIDAMENT PER L'AUTOOCUPACIÓ. INICIATIVES COM AQUESTES DESTINADES A FER REDUIR LA TAXA D'ATUR S'ESTAN ESTUDIANT A TOTA EUROPA. MICHEL ROCARD, QUE ACTUALMENT ÉS EURODIPUTAT, VA PROPOSAR FA UNS MESOS DAVANT DEL. PARLAMENT EUROPEU UNA INICIATIVA BASADA EN LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL. EL GOVERN BASC HA APROVAT FA POC UNES MESURES PER AL FOMENT DE L'OCUPACIÓ BASADES EN UN PACTE ENTRE EL SECTOR INDUSTRIAL BASC I EL GOVERN AUTÒNOM. DE TOTES MANERES, L'ÀREA DE BARCELONA I TOTS ELS AGENTS I INSTITUCIONS QUE FORMEN PART D'AQUESTA ALIANÇA ESTRATÈGICA REUNEIXEN MOLT BONES CONDICIONS PER A SER UNA ÀREA PILOT EN L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA I AIXÍ HO HE EXPOSAT AL VICE- �PRESIDENT DEL GOVERN I MINISTRE D'ECONOMIA, RODRIGO RATO. TINC LA COMPLETA SEGURETAT QUE BARCELONA SERÀ ESCOLLIDA COM A ÀREA PILOT PER A L'APLICACIÓ DELS PACTES TERRITORIALS DE LA UNIÓ EUROPEA. ELS CONVIDO DES D'AQUÍ A SUBSCRIURE AQUESTA INICIATIVA COLLECTIVA I A FER EFECTIVA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN AQUESTA UNIÓ EUROPEA QUE ESTEM CONSTRUINT. MOLTES GRÀCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4408 Title A name given to the resource Cloenda de la jornada Barcelona dins d'Europa. Consell econòmic i social de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Pedrera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Euroregió Relacions Internacionals Competitivitat Acció política Model social Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències