1 10 1 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf 1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef PDF Text Text Diseurs de Pasqual Maragall XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99 Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a la projecció del futur. Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i seguiran ressonant les expectatives de canvi de la majoria de la nostra ciutadania. Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina projecció futura li poden atribuir? Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17 d'octubre, les forces que proposaven una ampliació o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de 100000* vots més que les que no la proposaven. Per a la majoria d'aquests votants, això no significava un rebuig del que aquest Estatut ha comportat per a la vida del país i de la seva gent en les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat <*~ — -—- molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és i �una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per la dinàmica de la història accelerada d'aquest final de segle. Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut hagi envellit prematurament: és la història la que ha corregut més de pressa del que era previsible. I l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És el millor elogi que en podem fer. D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements nous a considerar. El més important d'ells ha estat l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i d'altres documents, com ara- la Carta Europea de l'Autonomia local del Consell d'Europa. Aquests documents són llei vigent a Espanya i per tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en les seves sentències. En ells es consagra una renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre eís diversos nivells de govern, i es consagra també una indisimulada preferència per la proximitat en la gestió dels afers públics. El principi de subsidiarietat vol que el complement del procés d'unió i integració sigui el de devolució i acostament dels poders: la devolució és la penyora que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny quan no cal. 2 �És en aquest marc de principis que Catalunya aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles d'Espanya i d'Europa. En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com la Constitució. Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats W T à formació gradual de l'Europa unida i de la nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a interpretar amb una altra llum els textos legals. Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos. D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta necessita explicitar les claus de la nova interpretació, que és absolutament legítima i necessària desprès de tot el que ha passat. Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els més grans ho poden valorar millor que els més joves. 3 �Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment passes endavant. Entorn de ja meitat de les I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni \ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si volem saber quina cara hi posen els ciutadans. Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els faríem diferents. Però es evident que no ens podem arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i d'autonomia, fem-nos-hi forts. El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord amb els temps que vivim i les modificacions puntuals que convinguin a aquesta interpretació. M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la » Constitució havien de ser una llista exhaustiva, circumstanciada i prolixa de totes aquelles competències que aquell Estat omnipotent perdria en benefici de les autonomies i de la societat. 4 �Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó 20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir quines són les coses que es quedaria l'Estat, les poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les moltes que deixaria anar i les circumstàncies i condicions en què les deixaria. Això és el que s'està fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona part de la Constitució italiana. Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat el vell principi de que la societat és primer que FEstat, primer que les administmdons_públiques. Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la substitueix. Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un bon gerent però que ha de ser un bon garant, una bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si cal, dels drets de la societat i dels individus enfront dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata tendència dels mercats i els grups socials al monopoli i a la dominació. El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada 5 �cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels ciutadans millor. I després en l'articulat afegeix que en virtut del mateix principi, en tots aquells temes que no siguin comunitaris la Unió només farà allò que els estats no puguin fer millor. Aquesta és una visió reductiva però interessant. Reductiva en el sentit de que es limita a la relació entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es refereix genèricament a totes les relacions entre governs i entre governs i ciutadans. Però interessant perquè ens obre la via del que haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat, Generalitat i poders locals. ~ Tot això comportarà tres conseqüències: —En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia amb el nou moment que vivim. —En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o "substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries, % * - — — 6 • • — - — ~ �especialment jeja matèrie&_d' organització del territori uJeTàdministració pública catalana. " —Finalment, hem d'estar preparats a respondre de les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja configuració de l'Estat, en particular pel que es refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels territoris i a la formació de la voluntat política éstâtâTdavant de tercers. La diferència entre l'esperit amb que es van redactar els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es va utilitzar ja han estat aconseguides. Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la seva falta d'actualització seria un obstacle al progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per evitar que es converteixi en un fre per al nostre progrés natural. El món es fa mes complicat i alhora mes senzill. Més complicat perquè progressivament anem renunciant a la comoditat d'una organització política amb un sol concepte central, la sobirania. I més senzill perquè les distorsions produïdes per aquest simplisme conceptual que ha dominat fins ara són 7 �tan importants que la seva flexibilització serà com un alliberament. Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges de l'autogovern en direcció, no a un passat que no pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant nostre? En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj. sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a Construir amb aquells que han mostrat la seva disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi podrem trobar tots. Hem de contemplar també aquest tema a partir de l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot incidir aquesta situació en el procés que pretenem engegar? En aquest moment la sucursalitzacio més important es produeix indirectament a través de la impossibilitat de fer a Catalunya governs amb majoria suficient sense aliances que limiten la seva llibertat de moviments. I també pel fet que_el nacionalisme català, que es accidentalista en matèria de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva capacitat de construir un marc polític català en la necessitat que els partits centrals puguin tenir del 8 �recolzament nacionalista per formar majories de govern a Madrid. Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i ha empobrit considerablement el panorama polític. Però aquest escenari s'acaba. El futur de Catalunya en llibertat consisteix també en la participació activa de Catalunya en la nova etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de pobles diferents que es respecten i s'estimulen. D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir, diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa en la construcció constant de la confiança, en ej. diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan, el Senat federal, on es formulen els compromisos i els objectius compartits imprescindibles. Poc a poc hem anat convencent a la força política que ha estat l'eix i la columna vertebral de la modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un plantejament federal. 9 �Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única solució a les seves legítimes aspiracions és un marc de caràcter federal, amb el nom que sigui. Això es el que nosaltres interpretem que els catalans desitgen. Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no és factible pensar en un acord a Madrid que no tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes catalans hem demanat als nostres companys espanyols que siguin conscients que nosaltres no avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en el sentit que des del nostre punt de vista convé als interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que tothom en tregui les conseqüències oportunes. S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació de la política catalana als problemes de la governabilitat espanyola: els dos temes estan relacionats. Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que li arriben Catalunya anirà malament per força, perquè li mancarà motivació per a superar-se, li mancarà auto-exigència - com ja ha passat en diverses etapes de la nostra història. 10 �Aquest nou plantejament de les relacions Catalunya/Espanya requereix temps, constància i acords. Però requereix sobretot una Catalunya autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions socials, culturals i polítiques. Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país. En això vaig totalment d'acord amb el M.H.President del Parlament i li reitero la meva disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i políticament dialogant que uns i altres hem imaginat possible. Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho. Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa per a que no es pugui parlar de tot això. Els moments alhora dramàtics i expectants en que celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre Estatut ens mouen a pensar amb prudència però també amb gran convicció que estem a prop d'encetar la millor vintena de la nostra història contemporània. H �Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les renovades responsabilitats que li escauen. 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-12-09 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Commemoracions Parlament de Catalunya Description An account of the resource Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 293 Discursos i conferències