1
10
1
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf
64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694
PDF Text
Text
y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells
que es petrifiquen. Això pot succeir
perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.
Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?
Perquè
té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com
deien davant del Rei els nobles
aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos
más que vos, vos
facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1
�2
derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.
Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.
Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament
nacionalista.
És
simplement
una
manera
de
demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2
�3
És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,
des de Catalunya un
sentiment de germanor i de reconeixement.
És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.
Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel
futur).
Ens
mou
amb
ells
la
necessitat
d'unes
comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3
�4
president,
unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.
Catalunya
té
un compromís
amb
l'Aragó,
el del
nostre
retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.
President, heu
conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.
El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra
personalitat.
Creativitat
del
valencià
que
podem
4
�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.
Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.
Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.
I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5
�—
6
l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.
La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.
Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.
No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.
Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6
�7
ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.
Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.
Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam
acordar
convidar
i associar
rellevants
personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.
I
de la mateixa
manera vam decidir
impulsar
la plena
incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7
�8
I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.
Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.
Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.
I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8
�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:
La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.
Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,
marc de diàleg permanent entre el President del
Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.
I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.
L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva
9
�10
de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.
En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.
Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.
Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,
factor clau del nostre desenvolupament econòmic:
Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.
10
�11
Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.
De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.
La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió
protagonista de la recuperació d'un
Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.
11
�12
I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.
Guiada, tota aquesta política,
per l'honestedat, el coratge, la
moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.
Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,
representeu
tant
bé com José
Luis
Rodríguez
Zapatero.
Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.
12
�13
A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.
Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües
pròpies
per raons econòmiques
i no per
raons
polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació
de
la
història,
començant
per
la
de
la
Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...
Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres
13
�14
volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.
En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.
El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.
14
�15
Sigueu benvinguts.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De la Corona d'Aragó a la proposta federal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Corona d'Aragó
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Català
Espanya. Cortes Generales. Senado
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Drassanes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències