1
10
3
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf
6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e
PDF Text
Text
Acció de Govern
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
2004
SUÏSSA
DAVOS
23, 24 i 25
de gener
Intervenció del President “The Case for Olympic Truce”
Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and
Regional Blocs"
Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004"
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
19 de febrer
Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC
Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris
Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea
Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa
Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals
Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries
FRANÇA
MONTPELLIER I
PERPINYÀ
18 i 19 de març
Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i
Languedoc-Roussilon
Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà
FRANÇA
PARÍS
2 i 3 de maig
Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units
Trobada Internacional sobre l'organització del territori
Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign
Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou
Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF
MARROC
RABAT, AGADIR,
CASABLANCA,
MARRAKESH,
TÀNGER
27, 28 i 29 de maig
Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV
Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II
Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli
Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc
Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs"
Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc (
Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc
Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne "
Trobada amb el wali de Casablanca
Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca
Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc
Trobada amb els empresaris catalans
Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA
Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca
Entrevista amb el wali de Marrakesh
Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger
Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil
ALGÈRIA
ALGER
3, 4 i 5 de setembre
Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria
Trobada amb empresaris catalans a Algèria
Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre
1
�Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors
Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua
Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura
Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior
Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera
Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya
Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya
Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani
Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient
XINA I JAPÓ
BEIJING, FUZHOU,
SHANGHAI, MACAO,
TOKIO
Del 18 al 23 d’octubre
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Entrevista amb el Ministre de Comerç
Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans
Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008
Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors
Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers
Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge
Dinar amb touroperadors xinesos
Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès
Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS)
Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai
Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes
Visita a la fàbrica Relats Insulation Material
Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai
Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao
Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó
Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio
Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren
Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation
Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO)
Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei
Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors
Entrevista amb el príncep hereu del Japó
Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar
Entrevista amb el diari Nikkei
Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA
Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura
BÈLGICA
BRUSSEL·LES
17 de novembre
Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea
Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa"
Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca
Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional
Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions
Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa"
MÈXIC
MÈXIC DF, ZAPOPAN,
GUADALAJARA
Del 24 al 28 de
novembre
Visita a l'Orfeó Català a Mèxic
Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma
Visita al Museu Nacional d'Antropologia
Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic
Visita al Museu del "Templo Mayor"
Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors
Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia
Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic
Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge
2
�Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel"
Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló
Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara
Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad"
Visita al Museu d'Art de Zapopan
Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies
Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara
Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo
Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL
Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL
Dinar ofert pel Govern català i per la FIL
Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo
Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans
Acte d'homenatge a l'exili català
Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL
Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán
FRANÇA
TOULOUSE
19 de novembre
Visita a la seu d'Airbus
Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis
Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech
Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy
Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées"
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabinet del president
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
President de la Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Viatges i visites
Description
An account of the resource
Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2686/FOTO_OFICIAL_PRESIDENT_MARAGALL.jpg
f4a0ef84ae550d7de480d5dbc41b0288
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital (jpg)
Dimensions físiques
The actual physical size of the original image
993x992 px, 72 dpi
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fotografia oficial de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Subject
The topic of the resource
President de la Generalitat de Catalunya
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Imatge
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
jpg
Description
An account of the resource
Retrat en primer pla del mig cos superior de Maragall amb la senyera catalana i pintura de Tàpies al fons.
Rights
Information about rights held in and over the resource
Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2834/Pla-de-Govern_2004-2007.pdf
bb656c52d4587979618101696c8add4c
PDF Text
Text
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
2
Un temps polític nou s’ha encetat, de l’acord signat al Saló del Tinell ençà, a Catalunya.
Per mandat de la ciutadania, aquests mesos han redefinit per complet els espais d’acció
de tots els agents de l’escenari polític. Passat el cicle electoral, tots ells han assumit ja el
seus nous encàrrecs, amb les responsabilitats i les formes de fer que els hi són pròpies
però que fins ara, sovint, els hi eren desconegudes.
Per al Govern de Catalunya, aquest procés transitori ha comportat les dificultats que
de manera natural produeixen els processos de creació d’equips, de coneixement d’una
institució o de formació de complicitats amb els aparells tècnics i administratius.
L’important és que, pel fet d’haver estat superades, han contribuït a sedimentar una gran
capacitat de treball, i han refermat la voluntat de posar en marxa, de manera efectiva, les
idees i les intencions.
Aquest Pla de Govern 2004-2007, preparat i redactat de manera coordinada per tots els
departaments, és la prova física que les referències fonamentals que donen sentit al Govern
ja no es situen en el temps passat, en la seva formació que tancava una llarga etapa anterior,
sinó que el Govern projecta la seva raó de ser en el futur, en el conjunt extens i ambiciós
de reptes polítics i socials que suposen moltes de les actuacions que s’hi inclouen.
El Pla de Govern permet una visió global del que aquest mandat ha de viure Catalunya,
com a resultat afegit per l’acció d’un govern jove en experiència però ric en voluntat
transformadora.
Però el Pla és també un complement necessari d’altres decisions d’abast determinant
que es prendran en els propers mesos: les condicions econòmico-financeres, que ens
proporcionaran el marc de possibilitats i exigències que els pressupostos anuals aniran
concretant, i el Pla d’Inversions, que inclou un exercici cabdal de prioritats i opcions del
govern pel que fa a la dotació bàsica d’infrastructures i equipaments que el nostre país
espera i necessita.
És obvi, per últim, que el Pla de Govern és un document viu, susceptible de revisió
permanent, disponible per adaptar-se a les noves circumstàncies i, perquè no, al que resulti
del nou període d’autogovern que tot just encetem. El nou Estatut i, en especial, el nou
sistema de finançament, hauran de suposar també una actualització en profunditat de les
previsions a mig i llarg termini que el Pla de Govern avui només pot anunciar.
Josep Bargalló i Valls
Conseller en Cap
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
3
Presentació
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els
processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova
manera de treballar en el si del nostre Govern. Fins ara, no existia cap instrument concret
que identifiqués l’acció futura del Govern a l’inici d’una legislatura. Els ciutadans i les altres
institucions del territori, si volien conèixer quina seria l’acció política del seu govern per
al conjunt del mandat, disposaven sobretot de fonts indirectes: el programa electoral d’un
partit, les intervencions anuals en un debat de política general, la concreció pressupostària
anual, etc. D’aquesta manera, si bé cada departament ha exercit amb capacitat plena les
responsabilitats i competències que tenia assignades, massa sovint s’ha vist el Govern com
la simple suma de l’acció dels seus departaments, sense que l’espai comú afegís valor a
l’acció d’una part. Aquesta visió reduccionista ha generat una cultura d’administració
que entronca més amb l’administració clàssica que amb un aparell administratiu modern
que cerqui l’eficiència en la prestació dels serveis públics, però també la transparència i
la coordinació de la seva acció.
El Pla de Govern que s’ha redactat, per tant, vol ocupar l’espai que a vegades es crea entre
el discurs polític i l’acció administrativa. Vol ser la garantia que els discursos es tradueixen
en accions identificables i seguibles. Vol també ser l’expressió conscient d’unes prioritats,
d’unes opcions explícites en relació a l’autogovern i a l’impuls del territori. A grans trets,
es pot dir que el Pla de Govern consisteix en determinar les actuacions operatives que
conformen l’acció política prevista per a aquesta legislatura, i agrupar-les en entitats amb
sentit polític, comprensibles per als ciutadans.
Per elaborar el Pla, el text de referència inicial ha estat l’acord de govern signat al Saló del
Tinell el 14 de desembre de 2003. L’acord subratlla uns punts de consens que permeten
constituir un govern, però no detalla la totalitat de l’acció política d’aquest. Sovint expressa
voluntats sense concretar-les. El Pla de Govern és doncs hereu de l’Acord i per això la
seva arquitectura principal d’eixos i àmbits li resta fidel, però els enriquiments successius
que ha tingut li fan tenir personalitat pròpia i esdevenir programa.
Sobre la base, doncs, de l’acord de govern, però també de les compareixences dels
consellers al Parlament a l’inici de la legislatura i de les aportacions addicionals dels
departaments fruit de sis mesos de treball acumulat, s’ha bastit un sistema ordenat: quatre
grans eixos inicials es desglossen en vint-i-dos àmbits, dels quals pengen els seixantaquatre objectius polítics, que representen el nivell més baix d’abstracció. Dins d’aquests
darrers, ja com a elements tangibles, hi trobem les actuacions operatives, que si s’escau es
divideixen en subactuacions. De cada una d’aquestes se’n fa responsable un departament,
però s’identifiquen també els altres departaments que han de participar per a dur a terme
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
4
les actuacions. La intenció, ja es veu, és fomentar el caràcter transversal de l’acció, parlar
més de polítiques que de competències.
Però aquest Pla de Govern vol ser més que la concreció ordenada d’un discurs, vol esdevenir
també una referència útil, pràctica. És per això que, a partir d’aquest relat inicial, s’està
realitzant una tasca sistemàtica, d’acord amb els departaments, d’aproximació a un seguit
de variables polítiques i de gestió que donen cos, gruix i perfil a les actuacions operatives,
en particular el temps previst de realització i la dimensió econòmica, específica o agregada
al nivell més adequat, de cada una d’elles. És en aquest sentit que la tasca d’elaboració
inicial i la d’avaluació continuada del Pla necessiten la plena implicació i coautoria del
Departament d’Economia i Finances. Cal veure en definitiva el Pla de Govern com allò
que en el camp de l’obra civil s’anomena estudi bàsic: una bona aproximació a les grans
magnituds que estan en joc quan es vulguin implementar les polítiques anunciades. Això
dóna un marge de coneixement al Govern del que fins ara no s’havia fruït. Si abans se sabien
primer els recursos que hi hauria i després es decidia en què calia invertir o gastar, ara, a
part dels escenaris financers generals, es podrà conèixer quin és el cost de les polítiques
que es volen dur a terme. Recursos i objectius s’informaran més transparentment els uns
als altres. Però també gràcies al Pla de Govern, i a les peces específiques que s’hauran
d’elaborar des dels departaments responsables, es podran respondre preguntes de tall més
pràctic: quina és la previsió de les agendes legislativa i inversora del Govern, per exemple,
o quin és l’impacte del conjunt de l’actuació del Govern en cada territori. I moltes més
coses. D’aquesta manera s’ordenarà el conjunt d’actuacions, i es posaran en perspectiva
general les accions individuals.
El Pla de Govern és doncs un nou i important material de base per al treball col·lectiu en
el si dels òrgans col·legiats del Govern, i un sistema de referència polític que permetrà
parlar en clau idèntica a tots els interlocutors, ja siguin de dins del Govern o externs a ell,
com ara ciutadans o entitats.
El document present no és tot el Pla, n’és el seu relat. Relat en el sentit pròpiament narratiu,
és a dir, un text que vol posar més en valor el fil de l’acció que no pas les actuacions en si
mateixes. Per a aquest darrer aspecte, s’està construint un sistema d’informació pròpiament
dit, sobre suport informàtic, que permetrà des de finals de l’estiu consultes exhaustives del
conjunt de les actuacions i de les dades que els hi són pròpies.
El relat es presenta per eixos, i en cada un d’ells s’hi troben tres apartats. En el primer, es fa un
breu dibuix de la situació inicial que ha trobat aquest Govern, en el segon es presenta el llegat
que l’any 2007 es pretén deixar, i en el tercer, finalment, es presenten cada un dels objectius
amb l’explicació de les accions més significatives que s’emprendran per assolir-los.
El Pla de Govern resta en qualsevol cas obert, ha d’estar-ho per definició. Seria impensable
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
5
un govern que no permetés rectificacions sobre la marxa, que no acceptés actuacions
afegides i fins i tot nous objectius. Ser lleial a un pla no ha de voler dir encotillar l’acció
d’un departament en allò que s’hi diu, sinó que consisteix en mantenir-lo viu, proposanthi regularment modificacions si cal, i sabent que el preu de la seva utilitat per al conjunt
és l’aportació sistemàtica de la informació pròpia. És l’única manera que el resultat final
sigui superior a la suma de les parts.
A partir de l’aprovació inicial, des del Departament de la Presidència i sota la responsabilitat
de la Secretaria del Govern i de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, s’elaboraran
informes regulars i periòdics d’evolució del Pla de Govern. Per a aquesta tasca, es
comptarà necessàriament amb la coordinació més estreta amb el Departament d’Economia
i Finances, així com amb la relació directa amb tots i cada un dels departaments. El Consell
Tècnic i el propi Govern rebran, amb la freqüència que es determini, la informació de
l’evolució de l’acció de Govern, acompanyada dels indicadors que sintetitzin i expressin
les magnituds i ràtios més rellevants.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
6
Més i millor autogovern
9
1.1
Aprofundiment de l’autogovern
12
1.1.1
Nou Estatut d‘Autonomia
12
1.1.2
Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
12
1.1.3
Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
13
1.2
Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
14
1.2.1
Nova Llei electoral
14
1.2.2
Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
14
1.2.3
Facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu
14
1.2.4
Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
15
1.2.5
Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
17
1.2.6
Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el marc del sistema comunicacional català
18
1.2.7
Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i la cultura de la pau
19
1.3
Impuls de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, la Unió Europea i altres
organismes internacionals
1.3.1
21
Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes
i institucions de l‘Estat espanyol
21
1.3.2
Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE.
22
1.3.3
Promoure la participació de la Generalitat en els fòrums i organismes internacionals
22
1.3.4
Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques
23
1.4
Nova organització de l’Administració
24
1.4.1
Ordenar les administracions catalanes basant-se en els nivells territorials
24
1.4.2
Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
24
1.5
Finançament autonòmic
26
1.5.1
Nou sistema de finançament
26
Un nou impuls econòmic
27
2.1
Euroregió i internacionalització
31
2.1.1
Augmentar la internacionalització de l’economia catalana
31
2.1.2
Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot convertint Catalunya en el seu
motor productiu
31
2.2
Ocupació i treball
33
2.2.1
Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la qualitat
33
2.2.2
Reduir la sinistralitat laboral
34
2.2.3
Avançar cap a un marc català de relacions laborals
35
2.2.4
Potenciar l’autoocupació i l’economia social
35
2.3
Competitivitat econòmica i industrial
37
2.3.1
Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
37
2.3.2
Impulsar la recerca i la innovació
37
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
7
2.4
Comerç i Turisme
40
2.4.1
Potenciar el model comercial català
40
2.4.2
Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
41
2.4.3
Potenciar el model de consum com a element de competitivitat i qualitat de vida
42
2.5
Societat del coneixement
43
2.5.1
Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
43
2.5.2
Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema universitari
45
2.6
Agricultura i pesca
46
2.6.1
Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
46
2.6.2
Modernitzar el sector pesquer
48
2.7
Sector financer
50
2.7.1
Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
50
Una nació socialment avançada
51
3.1
Política educativa
56
3.1.1
Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu català
56
3.1.2
Augmentar la qualitat del sistema educatiu per adequar-lo als nous reptes socials
58
3.2
Polítiques d’acció social
60
3.2.1
Universalitzar els serveis socials
60
3.2.2
Garantir la cohesió social, en especial dels col·lectius amb major risc d’exclusió
62
3.2.3
Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les dones
65
3.2.4
Enfortir les polítiques de suport a les famílies
66
3.2.5
Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
68
3.3
Salut i polítiques sanitàries
69
3.3.1
Fomentar la salut pública
69
3.3.2
Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema a les malalties cròniques
70
3.3.3
Dissenyar l’organització i el finançament del nou model sanitari
72
3.4
Política cultural
74
3.4.1
Garantir l’accés a la cultura
74
3.4.2
Donar suport a la creació cultural a través de la innovació artística, la
consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
76
3.5
Política lingüística
78
3.5.1
Fomentar l’ús social del català
78
3.6
Seguretat pública
79
3.6.1
Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
79
3.6.2
Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència
i el civisme
80
Una nova política territorial i ambiental
82
4.1
87
Energia
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
8
4.1.1
Garantir la qualitat del subministrament d’energia
87
4.1.2
Desenvolupar les fonts d’energia renovables
88
4.1.3
Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
88
4.2
Política i ordenació territorial
90
4.2.1
Impulsar una política de planificació territorial i de reordenació del territori
sostenible i equilibrada
90
4.3
Habitatge
93
4.3.1
Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
93
4.3.2
Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
94
4.4
Biodiversitat i desenvolupament sostenible
96
4.4.1
Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
96
4.4.2
Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
99
4.4.3
Establir una nova cultura de l‘aigua
100
4.5
Política de prevenció de la contaminació
102
4.5.1
Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
102
4.5.2
Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
103
4.6
Infraestructures
106
4.6.1
Afavorir les xarxes, les connexions i el transport públic ferroviari
106
4.6.2
Millorar la xarxa viària de Catalunya
107
4.6.3
Un nou model de mobilitat: fomentar el transport públic de persones
109
4.6.4
Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
110
4.6.5
Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons de promoció de noves rutes aèries
111
4.6.6
Crear infraestructures logístiques com a factor de competitivitat
112
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
10
Situació
El paisatge polític català, en els darrers anys, ha vingut marcat per un conjunt de
renúncies. El primer i més bàsic és que, davant un cada vegada més sòlid consens
social sobre la necessitat de reformar i d’adequar als nous temps i escenaris el marc
d’autogovern de Catalunya, l’anterior govern va renunciar a la reforma de l’Estatut. Els
acords polítics assolits per donar suport al govern les dues darreres legislatures van
comportar que aquest renunciés a la reforma del nostre text polític fonamental.
Però també es va renunciar a assolir un model de finançament satisfactori per al
bon funcionament de l’autogovern, entès com aquell que permet fruir als catalans
d’un nivell de serveis públics bàsics de qualitat. En aquest sentit, es pot ja constatar
objectivament el fracàs de l’acord de finançament de 2001.
S’ha renunciat igualment durant vint-i-tres anys a tenir una Llei electoral pròpia,
malgrat les previsions estatutàries. No disposar, per causa del propi responsable
de proposar-la, d’una de les regles fonamentals de la democràcia, ha fet planar una
ombra de sospita sobre una certa voluntat d’interpretar el procés de consolidació
de l’autogovern des de l’arbitrarietat.
Però més enllà de la representació electoral dels territoris, ha estat la pròpia organització territorial el següent escenari de renúncia, doncs ni amb un grau d’acord
molt general, ni amb estudis tècnics solvents al darrera, s’ha volgut dotar Catalunya
d’un entramat institucional que satisfaci els principis de subsidiarietat (aproximació
de la gestió dels serveis al ciutadans), racionalitat (simplificació de les instàncies
administratives) i eficiència (optimització en l’aplicació de recursos).
La incapacitat manifesta d’assolir unes bases de col·laboració sòlides amb els ens
locals, la malfiança i l’enfrontament entre les xarxes institucionals (que fins i tot han
arribat a constituir xarxes d’equipaments paral·leles) han anat en perjudici dels ciutadans i han conduït a que la gestió del conjunt de les administracions no hagi estat
percebuda moltes vegades per aquests de manera positiva.
L’administració pública catalana, creada de nova planta, ha perdut l’oportunitat, tot
i així, de ser una administració moderna, i malauradament ha patit mals clàssics de
l’administració, sent en massa casos feixuga i poc eficaç i a desgrat d’intents de
darrera hora, poc transparent.
En definitiva, el disseny institucional català presenta símptomes d’esgotament, que
afecten tant a la pròpia Administració de la Generalitat com als organismes consultius
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
11
i fiscalitzadors de l’acció política, el que ha contribuït a provocar un cert allunyament
del ciutadà de les seves institucions, i desconfiança vers les seves decisions.
Horitzó
L’etapa que encetem ha de dur-nos cap a un nou Estatut, no com un fi en si
mateix, sinó com un instrument de millora de la nostra capacitat d’autogovern, i
especialment de reforçament del poder polític de la Generalitat, al servei del progrés del nostre país, posant l’accent en un molt intens compromís polític amb el
benestar personal dels ciutadans.
Per fer possible l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya, per a què els
drets i els deures que es recullin en el nou Estatut de Catalunya siguin materialitzables i es puguin consolidar, és del tot necessari establir un nou sistema de finançament. Aquest haurà de ser just, percebut com a tal pels ciutadans, i per tant
proporcionat als serveis que el nou Estatut prevegi.
Però, per altra banda, tenim també com a peça clau del nou marc la revisió del nostre
disseny institucional, que ha de començar necessàriament per dues peces clau: una
llei electoral pròpia, que haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els
electors, de proporcionalitat entre els vots obtinguts per cadascuna de les forces
polítiques, una representació equitativa dels gèneres, i haurà de garantir igualment
l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. En segon lloc, una nova organització territorial basada en les vegueries o regions i els municipis, que compleixi dos
objectius clars: la descentralització de l’Administració de la Generalitat i l’aplicació
conseqüent dels mínims de subsidiarietat.
Cal reforçar, en definitiva, la confiança en les institucions, fent que aquestes siguin
percebudes com a més properes per part dels ciutadans. Cal enfortir, mitjançant la
revisió de les seves competències, els organismes consultius i fiscalitzadors de la
Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell
de l’Audiovisual), vetllant especialment per uns procediments transparents de designació i revocació dels seus membres i la limitació dels seus mandats, que d’altra
banda no han de ser coincidents amb els del Govern. Cal també dotar el sistema polític
català de més qualitat democràtica promovent unes polítiques i un estil de govern
participatiu que permeti apropar el procés de decisió política a la ciutadania.
I, en darrer lloc, cal així mateix iniciar una certa regen eració de l’Administració de la
Generalitat per tal de convertir-la en una administració més transparent, descentralitzada, accessible i eficient. Cal oferir espais professionals estimulants als treballadors públics i, alhora, fer-los assumir plenament la responsabilitat de la qualitat de
prestació dels serveis públics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
12
1.1 Aprofundiment de l’autogovern
1.1.1 Nou Estatut d‘Autonomia
En el marc de l’Acord Nacional sobre l‘Autogovern, s’elaborarà un nou Estatut amb
el màxim suport parlamentari.
L‘elaboració d‘un nou Estatut d‘Autonomia es portarà a terme mitjançant la Ponència del Parlament de Catalunya, que desenvoluparà el seu treball a partir d‘un ampli
procés de consultes al conjunt d‘entitats socials, econòmiques i culturals així com
amb les administracions locals, i comptant amb les aportacions del Govern de la
Generalitat.
1.1.2 Avançar cap al reconeixement del caràcter plurinacional de l‘Estat
Per avançar en aquest camí de reconeixement del caràcter plurinacional caldrà desenvolupar les següents actuacions:
Promoure el
Cal avançar en el reconeixement del català i de la resta de llengües, aconseguint un
reconeixement de la
estatus acordat de cooficialitat a tota Espanya, i en el si de la Unió Europea, a partir
llengua i la cultura
del que ja s’inclou en el projecte de Constitució Europea recentment aprovat. Això
catalanes
suposa:
• Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin el reconeixement de la realitat
plurilingüística de l‘Estat.
• Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l‘ensenyament les matèries
que expressen la diversitat cultural i lingüística.
• Impulsar la creació d‘un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les
funcions previstes en l‘article 149.2 de la CE.
• Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya.
Promoure les reformes
de les institucions
estatals, que han
d’expressar el seu
caràcter plurinacional.
• Participar activament en la reforma a fons del Senat per convertir-lo en la cambra
de representació real de les diverses nacions i regions.
• Atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de tribunal de
cassació, amb inclusió del principi d’unificació de doctrina.
• Descentralització de funcions en determinades instàncies del Consell General del
Poder Judicial a l’àmbit de Catalunya.
• Proposar la reforma normativa necessària per agilitzar l‘exercici de la iniciativa
legislativa per part de les CCAA davant les Corts.
• Millorar els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals, la Gene-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
13
ralitat i les altres CCAA.
1.1.3 Redefinir l‘àmbit competencial de la Generalitat
En aquest àmbit, caldrà adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries
per reforçar el poder polític, és a dir, les potestats legislatives de la Generalitat, i per
adequar progressivament l‘administració perifèrica de l‘Estat al nivell de competències realment exercides. Les principals actuacions previstes són:
• Impulsar la transferència de competències executives en matèria d‘immigració.
• Traspassar les competències en matèries de formació contínua, seguretat privada,
trànsit, protecció civil i salvament marítim.
• Determinar les competències en relació al comandament i la coordinació de les
forces i cossos de la seguretat a Catalunya.
• Assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació
judicial.
• Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de
Catalunya.
• Completar els traspassos de competències pendents.
• Sol·licitar la participació de la Generalitat en la gestió de les infraestructures bàsiques: ports, aeroports, ferrocarrils de rodalies i regionals.
• En el marc de la reforma del model de finançament, crear l’Agència Tributària de
Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
14
1.2 Reforçament de la qualitat democràtica i nous valors socials
1.2.1 Nova Llei electoral
La disponibilitat d‘una Llei electoral pròpia és un dels grans dèficits que no s‘han
resolt en tots aquests anys d‘autogovern. El Govern realitzarà els seus propis treballs
d‘elaboració d‘un avantprojecte de llei electoral en paral·lel als que es puguin dur
a terme, si s’escau, des del Parlament. El pla de treball del Govern ha d‘incorporar
els estudis tècnics corresponents i un exercici de diàleg previ amb totes les forces
polítiques. La Llei electoral s‘haurà de basar en els principis d‘igualtat de vot entre
tots els electors i electores, d‘equitat en matèria de gènere i d‘expressió de la representació territorial.
1.2.2 Reformar els organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat
El sistema polític català demana, després d‘un quart de segle de funcionament, una
correcció de les causes que provoquen l‘allunyament ciutadà de les institucions i la
desconfiança respecte a la gestió i a les actuacions en l‘àmbit públic.
El reforçament i la transparència dels organismes de decisió política (Parlament) i dels
organismes fiscalitzadors de l‘actuació pública han de ser els elements que han de
permetre un millor coneixement i apropament de l‘activitat pública als ciutadans.
Les principals actuacions són:
• Donar suport a la creació d‘una Oficina pressupostària en el Parlament, que pugui
realitzar un seguiment exhaustiu de l’execució dels exercicis pressupostaris.
• Reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes.
• Reformar les Lleis reguladores del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu i del
Consell de l‘Audiovisual.
• Elaborar l‘avantprojecte de Llei de la Comissió Jurídica Assessora.
1.2.3 Facilitar una major participació de la ciutadania
en el procés legislatiu
Els processos de participació són un mitjà per millorar la capacitat de resposta política, per contribuir a millorar tant el disseny com els resultats d‘unes polítiques que,
alhora, han de millorar el benestar dels ciutadans. Davant els requeriments d‘una
societat cada vegada més complexa i diversa és necessari definir uns processos que
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
15
permetin una relació més propera entre els gestors públics i la pròpia societat.
Els processos participatius es poden dividir en quatre nivells:
• Creació de mecanismes de participació per apropar el procés de decisió política a
la ciutadania: creació d‘un espai de participació ciutadana en la iniciativa legislativa,
donant transparència a les actuacions del Govern i possibilitant que la ciutadania
pugui demanar comptes de l‘acció del seus governants.
• Participació als serveis de les polítiques sectorials: definició del marc participatiu
per promoure instruments i definició de protocols d‘actuació per escoltar les opinions
dels ciutadans.
• Promoció del diàleg entre els diferents organismes del Govern per afavorir el treball
transversal.
• Participació del món local: cal donar suport i assessorament a les polítiques de
participació ciutadana en l‘àmbit local.
Aquest conjunt d‘objectius es podran assolir amb el desenvolupament d‘un seguit
d‘iniciatives:
• Reforma de la Llei 2/1995 d‘Iniciativa legislativa popular.
• Foment de la participació dels joves.
• Assumpció de competències de referèndums i consultes populars directes.
• Suport a l‘estructura associativa del país, sobre la base de la transparència i l’objectivitat en la distribució de recursos públics i el foment de la seva participació en
la gestió de determinats serveis públics.
1.2.4 Millorar l’atenció al ciutadà, l‘eficàcia i la transparència en la gestió pública
Aquest és un objectiu estratègic pel Govern de la Generalitat amb la finalitat de garantir
una administració més eficient, més descentralitzada i més propera al ciutadà, tot
subratllant els valors de la transparència, l‘austeritat, la qualitat i la professionalitat.
La voluntat de construir un model propi d‘administració pública a Catalunya implica
els objectius següents:
• Endegar un procés de reformes administratives en profunditat per assolir els nivells
d’eficiència, transparència i proximitat que els ciutadans exigeixen.
• Ampliar les competències legislatives i/o executives de la Generalitat en matèria
d‘administració i funció públiques.
• Definir un sistema de funció pública catalana, d‘acord amb el conjunt del personal de totes les administracions i organismes públics de Catalunya, que faciliti la
gestió de polítiques i programes interadministratius, que generi sinergies entre les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
16
administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses
administracions de Catalunya.
Definició d‘un model
El desenvolupament del país ha estat considerable en aquest darrer quart de segle i
de funció pública
l‘administració pública ha crescut en volum i en complexitat. Els reptes de futur del
país i les necessitats de la ciutadania han canviat i, en conseqüència, també s‘han
modificat les seves expectatives en relació a l‘administració pública. Per poder
donar una resposta satisfactòria a la nostra societat es duran a terme les següents
actuacions.
• Elaborar el llibre blanc sobre l‘Administració.
• Definir un nou sistema de Funció Pública catalana.
• Reformar la Llei d‘organització i procediment.
• Potenciar els diferents nivells de formació al personal del conjunt de les administracions.
• Establir processos d‘avaluació dels serveis de l‘Administració, i els mecanismes
de publicitat i control parlamentari més adequats.
Accessibilitat de
L‘Administració ha d‘establir els mecanismes de comunicació i ha d‘informar de la
l‘administració pública
seva gestió davant de tothom, és a dir, de tots els ciutadans o organitzacions socials que hi estiguin interessats mitjançant el canal de comunicació més adequat per
obtenir la màxima publicitat i difusió. Les principals actuacions són:
• Millorar els serveis de la Generalitat a través de mitjans electrònics, consolidant
un model multicanal (telèfon, Internet, teletext digital, etc.) però basat en una única
i exhaustiva base de dades que reculli la informació de tots els departaments i organismes.
• Descentralitzar l‘Administració de la Generalitat en el territori i en benefici dels
ens locals.
• Fomentar els processos de concertació en el disseny de les polítiques públiques.
• Coordinar l‘acció d‘informació al ciutadà dels diversos departaments de la Generalitat, mitjançant un Pla Director dels Sistemes d’Informació al Ciutadà.
• Fomentar l‘ús del programari lliure.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
17
Millorar la transparència
La millora en la transparència de la gestió pública és un aspecte bàsic per l‘eficàcia
en l‘administració
i eficiència de l‘administració pública i al mateix temps, ha de facilitar un augment
pública
de la confiança dels ciutadans.
Les actuacions preferents en aquest apartat són:
• Establir criteris d‘objectivitat i de transparència en la contractació d‘obres i serveis.
• Reforçar els mecanismes d‘avaluació i de control interns en l‘elaboració, execució
i gestió del pressupost.
• Aprovar la carta als ciutadans, que identifiqui els drets i deures d’aquests en la
seva relació amb l’Administració de la Generalitat.
• Millorar la planificació i transparència de les campanyes de publicitat institucional
i els processos d’elaboració i distribució dels estudis d’opinió.
1.2.5 Promoure una administració de justícia accessible, propera i eficient
Una societat complexa i avançada requereix d’una administració de justícia capaç
d’oferir als ciutadans la tutela efectiva dels seus drets. El retard històric que aquest
servei públic pateix obliga el Govern a fer un esforç per recuperar temps perdut. Si
bé és cert que l’actual divisió de competències és un obstacle per a una eficient
gestió del servei, la Generalitat té responsabilitats que ha d’assumir sense reserves.
Els objectius del Govern han de ser:
• Assegurar l’accessibilitat al servei en igualtat de condicions.
• Apropar el servei públic de la justícia a la societat on s’imparteix.
• Garantir l’eficiència en l’organització i prestació del servei.
Assegurar
Aquest objectiu comporta, entre d’altres, les actuacions següents:
l’accessibilitat al servei
• Millorar la qualitat, la gestió i la retribució del servei d’assistència jurídica
a tots els ciutadans en
gratuïta.
igualtat de condicions
• Millorar el Servei d’Orientació Jurídica i oferir sistemes alternatius a la resolució
de conflictes.
• Millorar la informació i l’atenció al ciutadà com a usuari del servei.
Apropar el servei
Aquest objectiu implica adoptar, entre d’altres, les mesures següents:
públic de la justícia a la
• Promoure la creació de nous òrgans judicials per assolir la relació convenient entre
societat on s’imparteix
personal judicial i població.
• Promoure la revisió de la planta i la demarcació en funció dels canvis demogràfics
i socioeconòmics del país.
• Impulsar la institucionalització de la justícia de proximitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
18
• Potenciar la promoció de l’ús del català entre els professionals (advocats, jutges,
fiscals, funcionaris).
• Promoure el desenvolupament i la difusió del dret civil de Catalunya.
Garantir l’eficiència
en l’organització i
Aquest objectiu obliga el Govern a impulsar les actuacions següents:
• Donar prioritat a la política de personal pel que fa a la seva selecció, formació i
prestació del servei
promoció.
públic de la justícia
• Posar en marxa la nova oficina judicial, reorganitzant les unitats i assessorant-les
en la seva gestió.
• Introduir les tecnologies de la informació i comunicació com a instrument bàsic en
la transformació en la forma de prestació del servei.
• Implementar el Pla de construcció i renovació d’edificis judicials 2004-2007, inclosa
la Ciutat de la Justícia de Barcelona-L’Hospitalet.
• Impulsar l’elaboració d’un “llibre verd” sobre l’estat i les necessitats de l’administració de Justícia a Catalunya.
1.2.6 Impulsar els mitjans audiovisuals públics en el
marc del sistema comunicacional català
Una societat moderna i oberta requereix en el marc globalitzador en què vivim, d‘uns
mitjans de comunicació públics i potents, independents i professionals, que actuïn
com a motor de les indústries audiovisuals i culturals. D‘altra part, és indispensable
l‘existència d‘autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans
i l‘externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per
assolir aquests objectius, s‘adopten les següents actuacions:
Definició d‘un model
Cal definir i actualitzar el paper dels serveis públics de la ràdio i televisió i el sistema
audiovisual propi
audiovisual a Catalunya, en relació a les noves tecnologies de la comunicació i a la
importància estratègica del sectors de la indústria audiovisual.
• Aprovar la Llei de l‘Audiovisual, que inclourà criteris clars respecte de la gestió i la
vigilància del mapa radioelèctric.
• Impulsar la música creada i produïda en el país.
• Impulsar una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i estableixi
nous models de finançament mixtes, tot incloent la subtitulació com un nou esglaó
de normalització lingüística.
• Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya (actuació ja realitzada).
• Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Radio Televisió.
• Revisar el contracte-programa de la CCRTV.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
19
Creació de l‘espai
És necessari disposar de les competències plenes per definir un espai propi de co-
català de Comunicació
municació a Catalunya a partir d‘una autoritat independent del conjunt del sistema
audiovisual, tot assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que
actuïn buscant la complementarietat.
• Dissenyar el Pla Estratègic de l‘espai català de comunicació.
• Reformar les lleis estatals que puguin limitar les potencialitats de l‘autogovern en
matèria de ràdio i televisió.
• Crear un Consorci Públic de Comunicació.
• Ordenar l‘espai radioelèctric català.
• Promoure la recepció a Catalunya de les TV en català.
• Prioritzar la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, dels mitjans
de comunicació i de l‘audiovisual.
• Consolidar la xarxa pública de televisions i ràdios locals.
• Adoptar mesures per tal que l’àmbit de difusió dels mitjans de comunicació en
català s’estengui a tot el territori de parla catalana.
1.2.7 Enfortir nous valors, la solidaritat, la cooperació i
la cultura de la pau
Catalunya ha estat capdavantera en els moviments de l‘objecció de consciència i,
al llarg d‘aquests darrers anys, ha expressat amb importants mobilitzacions socials
el compromís pel foment de la pau i la solidaritat internacional en múltiples iniciatives.
D‘altra part, en els darrers anys, també s‘ha posat de manifest la necessitat d‘enfortir i de participar de forma directa en els processos de cooperació internacional
i de donar suport als països en vies de desenvolupament. Per aconseguir aquests
objectius, es defineixen els següents compromisos:
Foment de la
La cooperació i la solidaritat internacional és un dels valors més presents i compartits
cooperació i de la
per la nostra societat. Cal facilitar suport i adreçar recursos per millorar les condi-
solidaritat internacional
cions de vida (formació, sanitat, infraestructures, etc.) amb la voluntat d‘afavorir el
desenvolupament social i econòmic de països del Tercer Món.
• Establir acords i convenis de col·laboració en l‘àmbit de la cooperació i de la solidaritat. En aquest mandat l’objectiu és assolir que aquests acords siguin equivalents
al 0,7% de les despeses pròpies.
• Fomentar polítiques de cooperació, tot definint un model català de cooperació al
desenvolupament.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
20
• Promoure estudis i recerca especialitzada sobre cooperació i solidaritat.
• Crear el Comitè Català d‘Emergències.
Foment de la pau
Amb la finalitat de promoure la cultura de la pau i de preservar la memòria històrica de
la lluita per la democràcia i els seus valors, es realitzaran les següents actuacions:
• Creació del Consell Català de la Pau.
• Creació de l‘Institut Internacional de la Pau.
• Creació del Memorial Democràtic.
Aquest conjunt d‘actuacions es duran a terme mitjançant l‘establiment d‘acords i
convenis de col·laboració amb organitzacions especialitzades i amb el conjunt d‘administracions, tot fomentant l‘educació i la participació ciutadana en els valors de la
pau, la cooperació internacional i la solidaritat.
Potenciar les entitats
En els darrers anys, la nostra societat ha evolucionat política i socialment de manera
i ciutadans, en l’àmbit
molt significativa (increment de les vies de participació, socialització del voluntariat,
del voluntariat i
canvis qualitatius i quantitatius de les necessitats socials, etc.). L’administració pú-
l’associacionisme
blica té l’obligació d’adaptar-se a aquests canvis a fi de donar un millor servei a la
ciutadania i a les entitats de la nostra societat, així com, en la mesura del possible,
preveure les futures necessitats socials. Les principals línies d’actuació en l’àmbit de
les polítiques de promoció del voluntariat i l’associacionisme seran les següents:
• Promocionar i donar suport i projecció a l’associacionisme i al voluntariat.
• Potenciar la formació en l’àmbit del voluntariat.
• Incorporar Catalunya en les grans xarxes de voluntariat a nivell mundial.
• Crear el Consell Català del Voluntariat com a òrgan de participació en l’acció del
Govern.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
21
1.3 Impuls de les relacions de la Generalitat amb
l’Estat, la Unió Europea i altres organismes internacionals
1.3.1 Augmentar la participació i presència de la Generalitat en les polítiques, organismes i institucions de
l‘Estat espanyol
La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions
comunes de l‘Estat. El principi que converteix en Estat les institucions d‘autogovern
de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi
d‘autonomia que ha d‘informar l‘exercici de competències estatals i la configuració
de les seves institucions, no s‘ha incorporat en la legislació aprovada després de la
Constitució.
D‘altra banda, la voluntat d‘ampliar el marc competencial de l‘Estatut d‘Autonomia de
Catalunya fa necessari un millor encaix del seu contingut en el marc de la Constitució
i en l‘estructura organitzativa de l‘Estat espanyol. Les dues principals actuacions
d‘aquest objectiu serien:
Promoure i establir
Entre els més importants hi hauria: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder
la participació de
Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social, Banc d‘Espanya, Comissió
la Generalitat en
Nacional de l’Administració Local, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió
els tràmits previs
del Sistema Elèctric Nacional, Consell Nacional de l’Energia, Comissió del Mercat de
i en la designació
Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE; així com que
de membres en
les seus de les institucions generals, organismes, agències i empreses estatals siguin
les institucions,
distribuïdes per tot el territori de l‘Estat. Es planteja la ubicació a Catalunya d’alguna
organismes i empreses
de les grans institucions de regulació dels mercats liberalitzats, CMT o CNE, o en el
estatals
seu defecte del Tribunal de Defensa de la Competència.
Aquest fet implica la reformes de diverses normatives legals per regular l‘estatut i
Regular l‘estatut
del President de la
Generalitat com a
representant ordinari
de l‘Estat a Catalunya
les atribucions del President de la Generalitat com a representant ordinari de l‘Estat
a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
22
1.3.2 Assegurar la presència i la intervenció de la Generalitat en la UE
La importància econòmica i política que la UE ha anat prenent en el context mundial
en les darreres dècades, el propi procés de desenvolupament intern, el marc de sobirania assolit, l‘existència d‘un espai econòmic comú en la UE i la darrera ampliació
de països membres, converteix la Unió Europea en un clar referent polític per poder
preservar i potenciar els valors més característics de la societat catalana, tant des
dels aspectes culturals, com en els polítics i econòmics. Per a què aquest objectiu
sigui possible es portarà a terme la següent actuació:
Assegurar la presència
de la Generalitat de
Catalunya en els
organismes europeus
Per defensar els interessos de Catalunya davant la UE, cal garantir :
• La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries.
• La presència de representants de la Generalitat en la representació de l‘Estat espanyol davant del Consell Europeu, dels seus Consells de Ministres, del COREPER,
dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell.
• Cal que la Generalitat assumeixi de forma plena l‘execució del dret comunitari
i promoure la participació de les CCAA en les relacions de l‘Estat amb el Consell
d‘Europa i la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l‘Assemblea Parlamentària
del Consell d‘Europa.
• L’impuls a la regionalització d’aquells marcs normatius comunitaris, com la política
agrària comuna (PAC), que permeten una millor adaptació als problemes d’articulació
del nostre territori, amb el compromís d’un desenvolupament sostenible i amb la clara
voluntat de millorar la legitimitat de les iniciatives reguladores.
Aquest conjunt de propostes requereixen al mateix temps poder ampliar i assegurar
la intervenció de Catalunya davant del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea
quan es tracti de la defensa de les competències i dels interessos autonòmics.
1.3.3 Promoure la participació de la Generalitat en els
fòrums i organismes internacionals
El procés de globalització econòmica implica un augment de les relacions polítiques i
de les transaccions econòmiques a nivell internacional i un augment de la importància
i del pes dels organismes internacionals.
Catalunya està decidida a realitzar un esforç per preservar la seva personalitat i la
seva identitat en un context internacional cada vegada més obert. La defensa dels
interessos de Catalunya exigeix una participació plena en el procés de conformació
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
23
de les polítiques i decisions que puguin afectar el futur del nostre desenvolupament
cultural, social i econòmic.
Garantir la presència
de la Generalitat a nivell
internacional
Aquest augment de la presència de Catalunya a nivell internacional comporta:
• Participar en les xarxes d‘informació a nivell europeu i internacional.
• Promoure l‘intercanvi d‘experiències i bones pràctiques amb països i regions
capdavanteres.
• Coordinar la projecció exterior de Catalunya.
• Promoure la interlocució i la participació directa de la Generalitat en organismes i
institucions internacionals.
• Representació i participació de la Generalitat en la delegació de l‘Estat en organismes internacionals on es tractin temes de la seva competència.
1.3.4 Establir acords internacionals amb altres entitats
polítiques
El procés de globalització econòmica comporta moviments immigratoris importants
i, alhora, requerirà incrementar els esforços en cooperació internacional per reduir
els desnivells de desenvolupament existents entre els diferents països.
D‘altra banda, cal potenciar l‘espai de cooperació regional interfronterera, tot reforçant els eixos de comunicació amb l‘objectiu de conformar el nucli d‘una euroregió
de l‘arc mediterrani. Per assolir aquests objectius cal desenvolupar dues grans
actuacions:
Conformar l‘ Euroregió
En un món cada vegada més integrat i connectat, Catalunya ha de jugar un paper
Pirineus-Mediterrània
estratègic en connexió entre la Mediterrània occidental/sud d‘Europa i el nucli central de l‘Europa comunitària. La intensitat de les relacions econòmiques i culturals
faciliten aquesta voluntat de construir una Euroregió que es convertiria en el nucli
central de l‘arc mediterrani.
La voluntat de conformar aquest espai de col·laboració implica:
• Promoure la coordinació de les polítiques econòmiques, socials i culturals en el
conjunt dels territoris compresos en l‘Euroregió del Mediterrani.
• Potenciar la col·laboració transfronterera en els aspectes en els quals la Generalitat
tingui competències plenes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
24
1.4 Nova organització de l’Administració
1.4.1 Ordenar les administracions catalanes basant-se
en els nivells territorials
Un dels objectius del Govern és la definició d‘un nou model d‘ordenació territorial que
eviti la superposició innecessària i no coincident de diferents nivells administratius
sobre un mateix territori, amb el màxim consens parlamentari i territorial.
D‘altra banda, és necessari replantejar el marc competencial en l‘àmbit de les administracions locals tot facilitant un acostament de les competències als nivells més
propers al ciutadà en base als principis de racionalitat, eficiència, responsabilitat i
participació.
Els principis bàsics que donaran forma a aquesta nova organització seran l’establiment de les vegueries, la devolució a l’administració local d’un rol principal, executant
el principi de subsidiarietat, i la constitució de les Àrees Metropolitanes. Les vegueries,
veritable clau de volta del nou entramat institucional al territori, es configuraran com
a entitat que permeti descentralitzar de manera efectiva el Govern de la Generalitat i
organitzar-ne l’aparell administratiu en els territoris. Així mateix, les vegueries hauran
de jugar un paper de màxima rellevància en l’organització de la cooperació local.
1.4.2 Fomentar polítiques de concertació amb organismes i institucions d‘àmbit local
El component essencial de tota la nova ordenació administrativa ha de ser precisament el municipi, tot fomentant la cooperació entre ajuntaments, respectant alhora
l‘actual mapa municipal de Catalunya.
La nova organització territorial i el replantejament del marc competencial en l‘àmbit
de les administracions locals farà necessari redefinir el paper dels òrgans comarcals
o d’agrupació local. Aquests haurien de tenir un paper tècnic de suplència i suport
a la gestió, sobretot en els petits municipis, amb polítiques decidides de foment de
la gestió mancomunada de serveis.
Pel que fa a les àrees metropolitanes, s‘hauran de poder dissenyar conjuntament les
estratègies de futur per assegurar el desenvolupament del seu territori i el benestar
de la seva gent.
Per dotar de coherència i eficiència tot aquest sistema que es vol potenciar, cal que
els municipis disposin d‘un marc de competències més ampli. Es tracta d‘assignar
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
25
de forma flexible i progressiva nivells de competències, sobretot pel que fa a les
necessitats més bàsiques de la població.
D‘altra banda, els ajuntaments han de disposar de mecanismes de control i de
coordinació suficient per gestionar directament les competències assignades i per
coordinar les activitats desenvolupades en el seu territori.
Tota aquesta tasca no es podrà realitzar per part dels ajuntaments sense disposar
de recursos econòmics suficients, sigui a través de la participació en els ingressos
de l‘Estat o dels instruments catalans de cooperació municipal, però en qualsevol
cas avançant gradualment cap a l’objectiu, ja clàssic, que els ajuntaments gestionin
almenys el 25% dels recursos públics. Per assolir aquests objectius, es duran a terme
les següents actuacions:
• Reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat.
• Atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en el seu
àmbit.
• Afavorir la cooperació municipal.
• Traspassar als ajuntaments determinades competències, sobretot en els àmbits
d’educació, salut, serveis socials i habitatge.
• Redefinir i incrementar els recursos del Fons de Cooperació Local i del Pla Únic
d‘Obres i Serveis.
• Afavorir la unificació de les entitats municipalistes.
• Culminar el procés d‘aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant al Govern Central i a les Corts de l‘Estat a procedir a la seva tramitació immediata.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
26
1.5 Finançament autonòmic
1.5.1 Nou sistema de finançament
La reforma del sistema de finançament persegueix tres grans objectius: incrementar
l’autonomia financera, fer un model més equitatiu i solidari entre les comunitats autònomes i millorar la suficiència dels nostres recursos.
Aquesta reforma del sistema de finançament ha de permetre que els ingressos de
la Generalitat s’equiparin gradualment als obtinguts per les comunitats forals en
aplicació del seu règim de finançament.
La necessitat de disposar d‘una economia competitiva amb creació de valor i de
millorar el nostre nivell de benestar fa necessari disposar de recursos per resoldre
les mancances en les infraestructures del país, en potenciar la recerca i l‘ús de les
noves tecnologies i en invertir en la millora de l‘estructura i la producció de serveis
socials.
Acord de finançament
actual
En el sistema actual de finançament, hi ha alguns aspectes a desenvolupar de forma
urgent i que tenen a veure amb els punts següents:
• Millorar el finançament de la despesa sanitària.
• Calcular l’impacte sobre el finançament de la Generalitat de l’aplicació de les lleis
aprovades per l’Estat que tenen una incidència sobre els pressupostos.
Revisió de l‘Acord de
Tot compartint criteris d’equitat i de solidaritat territorial, cal que Catalunya redueixi
finançament
el seu nivell de dèficit fiscal amb l’Estat i disposi dels recursos financers necessaris
per mantenir l‘eficiència de la seva economia i augmentar els nivells de benestar de
la seva població. Per tant, es treballarà en les següents direccions:
• Revisió de l‘Acord de finançament.
• Increment de l’autonomia financera de la Generalitat a partir d’un sistema equitatiu
i solidari, i que doti de suficiència de recursos.
• Creació de l‘Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la gestió,
recaptació dels impostos pagats a Catalunya.
• Capacitat normativa àmplia sobre els impostos cedits i/o compartits amb l’Estat.
• Proposar la modificació de l’article 9.32 de l’Estatut d’Autonomia en relació amb
la participació proporcional de la Generalitat en els ingressos derivats de les loteries
estatals i comunitàries.
• Increment de la inversió de l‘Estat en infraestructures.
• Publicació i divulgació dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
28
Situació
Som davant una realitat econòmica globalitzada, en la qual Catalunya hi està plenament immersa. La competència es dóna en un context obert, fruit de la globalització i
la internacionalització de l’economia. L’economia catalana afronta aquesta situació en
molt bona salut, amb una previsió de creixement pel 2004 del 2,6, un punt per sobre
del creixement que es preveu per la zona euro. Les nostres empreses competeixen
amb èxit amb les empreses d’altres països.
De fet, l’economia de Catalunya ha estat sempre capaç de fer front al repte de l’obertura i la internacionalització, com ho demostra el vigor de les nostres exportacions,
i com ho demostra també l’èxit amb què vam saber fer front a la incorporació a la
UE. Algunes dades il·lustren la vitalitat de l’economia catalana: el grau d’obertura,
expressat en el percentatge que representa la suma d’importacions i exportacions de
béns i serveis sobre el PIB, ha passat, entre 1986 i 2002, del 50,4% al 97,8%. I les
nostres exportacions han passat de representar el 23,7% de les exportacions espanyoles l’any 1990, al 27,7% el 2002. Cal tenir en compte que el PIB de Catalunya se
situa entre el 18% i el 19% del PIB espanyol, és a dir, tenim un pes en exportacions
un 50% superior al que ens pertocaria en termes de PIB.
Ara bé, cal tenir en compte que la internacionalització de l’economia i la irrupció amb
una força extraordinària de nous protagonistes en l’escena econòmica internacional
sotmet a una profunda transformació el nostre model de competitivitat. En el futur,
la competitivitat de la nostra economia no es podrà sustentar en un model de costos
laborals baixos, treball precari poc qualificat, produccions de poc valor afegit, i en
què la construcció sigui el motor essencial de l’activitat econòmica. Aquest model
de competitivitat està esgotant el seu recorregut.
Aquesta necessària transformació ja s’hauria d’haver iniciat durant els anys 90, però
el fet és que, en els últims anys, ha mancat el recolzament institucional a la modernització del teixit productiu (dèficit de formació del capital humà, baix esforç en R+D+I,
dèficit en infraestructures, insuficient suport a la projecció exterior de l’economia
catalana). No s’ha dut a terme una política sectorial clara que apostés pels sectors
amb més potencial com el de les noves tecnologies de la informació o el biomèdic,
mentre que el suport a les activitats tradicionals (agricultura, comerç, turisme) s’ha
basat en criteris incrementalistes sense prioritzar la qualitat i la sostenibilitat de les
activitats.
Catalunya, que ha estat la tradicional capital econòmica de l’Estat, en els últims
anys està perdent lideratge econòmic, com es manifesta en la marxa de seus de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
29
grans empreses i consorcis. Això es deu al nou context internacional, així com al
retard en el desenvolupament de noves infraestructures necessàries per afrontar
amb garanties d’èxit aquest nou context, però també a factors polítics interns com
ara l’aposta centralista del govern del PP i la manca d’energia del govern de CiU
per fer front a la situació. També cal destacar un factor de tipus cultural, en el sentit
que els agents productius estan ancorats, encara, en una mentalitat industrial típica
dels segles XIX i XX.
D’altra banda, un element clau per al nostre desenvolupament econòmic, i per al ple
exercici de l’autogovern, com és el model de finançament autonòmic no està resolt.
L’acord del 2001 ha fracassat i no ha aportat els recursos necessaris per a la nostra
economia. En aquesta legislatura és imprescindible la seva revisió.
Horitzó
Catalunya ha de consolidar-se com un país modern i obert al món, aprofitant les
oportunitats que la globalització ens ofereix, i alhora cal reforçar la nostra posició
davant d’economies emergents que poden ser altament competitives. L’economia
catalana s’ha de situar en la primera línia de les regions més avançades d’Europa, en
el context de la integració i de l’ampliació europea. L’economia catalana ha de seguir
sent el motor de l’economia espanyola i esdevenir motor del sud d’Europa.
Catalunya ha de basar el seu model de competitivitat en augments de productivitat.
El model de competitivitat de l’economia catalana s’ha de transformar, de fet ja ho
està fent, com es demostra amb les empreses que són capaces de competir amb
èxit en el nou context internacional, amb l’aposta decidida de les empreses catalanes per la innovació tecnològica, la millora permanent de la qualitat dels productes,
la diversificació de la producció, i la voluntat d’internacionalització i de presència
en nous mercats. L’impuls a les activitats de recerca i innovació i a la formació de
capital humà han d’esdevenir eixos fonamentals sobre els què sustentar les millores
de productivitat.
El Govern ha d’invertir en capital públic, garantint unes infraestructures de primer
nivell que recolzin els sectors econòmics al conjunt del territori, dedicant més recursos
a la recerca, tant bàsica com aplicada, posant a l’abast de les empreses, sobretot
de les PIMEs, el finançament i el suport tecnològic que requereixin, creant un clima
d’estabilitat i entesa entre els diferents agents socials que permetin compatibilitzar
el desenvolupament amb el benestar dels ciutadans i adoptant, en cada moment,
les polítiques industrials que ens permetin assolir l’objectiu de transformar Catalunya
en un país que sigui atractiu pels negocis, amb un sistema productiu flexible i inno-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
30
vador, d’acord amb les demandes de la nova societat del coneixement, i amb una
alta qualitat de vida.
Avui, les relacions econòmiques de la UE s’articulen cada vegada més a l’entorn
de regions que tenen les seves economies altament integrades. El marc natural de
Catalunya és una regió econòmica de 17 milions d’habitants que s’estén del sud de
França a Alacant i inclou les regions franceses del Midi-Pyréneés i el LanguedocRoussillon, i les CCAA de Catalunya, Aragó, València i Balears. Però Catalunya per
la seva potència econòmica ha de ser una peça essencial en l’Euroregió, ha de ser
capaç de liderar i dinamitzar aquest territori complex a partir de l’explotació de les
complementarietats evidents i dels interessos estratègics compartits.
L’aposta per la competitivitat ha d’anar de la mà d’una aposta pel benestar dels seus
ciutadans. Un nou model de productivitat com el que s’ha descrit s’ha de basar en
l’ús intensiu del coneixement i de les tecnologies que hi són associades, però la societat de la informació ha d’estar a l’abast de tothom sense excepció. L’extensió de
les tecnologies de la informació i la comunicació arreu i a tothom, i l’increment de la
qualitat del sistema universitari són les bases que evitaran la fractura digital. Alhora,
el model de competitivitat al qual ha de tendir l’economia catalana només és possible
amb una ocupació estable i qualificada. Les polítiques generals d’ocupació han d’anar
en aquesta direcció sense oblidar que encara subsisteixen importants desequilibris
en els col·lectius més desprotegits que cal eliminar progressivament.
La protecció i suport als diferents àmbits econòmics ha d’apostar per l’excel·lència
de la producció i els serveis, tot respectant les característiques de cada sector.
La potenciació del model comercial català com a punt d’equilibri entre l’oferta i la
demanda capaç de vertebrar pobles i ciutats, el suport al sector turístic per tal que
la seva competitivitat es basi cada vegada més en una explotació sostenible dels
recursos o el recolzament en la nova orientació i modernització del sector agrari són
exemples d’aquestes polítiques sectorials.
I, com a element imprescindible per al desenvolupament econòmic de Catalunya, s’ha
d’assolir en aquesta legislatura un nou model de finançament autonòmic que millori
substancialment els recursos públics, de manera que el Govern pugui fer front a la
part que li correspon en la promoció del desenvolupament econòmic i en la millora
del benestar del conjunt de la ciutadania.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
31
2.1 Euroregió i internacionalització
2.1.1 Augmentar la internacionalització de l’economia
catalana
Catalunya és capdavantera en exportació i ho és no tan sols per tradició o per situació
geogràfica, sinó per vocació. Cal aprofitar aquesta capacitat nostra per exportar i
relacionar-nos amb els països del nostre entorn per aprofundir els nostres llaços comercials amb l’exterior, sobretot amb els països mediterranis i els de l’Europa central
i oriental. Les actuacions prioritàries per complir aquest objectiu seran dues:
Elaborar un
pla estratègic
Les principals actuacions que estaran contingudes en aquest pla desenvoluparan
les següents línies d’actuació:
d’internacionalització
de l’empresa catalana
• Augmentar sensiblement els pressupostos de la Generalitat destinats a afavorir la
que prioritzi els països
internacionalització de l’empresa catalana.
mediterranis i els
• Consolidar el COPCA com a centre de serveis per a la internacionalització de
de l’Europa central i
l’economia i fer evolucionar la seva xarxa cap a l’establiment de plataformes em-
oriental
presarials.
• Augmentar els ajuts públics a la internacionalització de l’empresa catalana en els
països mediterranis i en els de l’Europa central i oriental.
• Incrementar la presència de la Generalitat en els països mediterranis i en els de
l’Europa central i oriental.
Facilitar mecanismes de finançament idonis als projectes d’inversió empresarial a
l’estranger
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
Facilitar
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del ca-
mecanismes de
pital circulant per a PIMEs amb filials a l’estranger durant el període de maduració
finançament idonis als
del projecte empresarial.
projectes d’inversió
• Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament de
empresarial a
projectes d’inversió empresarial a Catalunya, així com de projectes d’empreses
l’estranger
catalanes a l’exterior.
2.1.2 Consolidar l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, tot
convertint Catalunya en el seu motor productiu
Si volem que Catalunya tingui un paper destacat en el mapa internacional ha de
formar part d’un pol econòmic potent. Els sis milions i mig d’habitants del Principat
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
32
no constitueixen per si mateixos una massa crítica per ser una economia de primera
línia internacional. Per això, és imprescindible donar forma a la regió de més de 17
milions d’habitants que s’estén des del sud de França a Alacant i que inclou les regions franceses del Midi-Pyrénées (Toulouse), el Languedoc-Roussillon (Montpelier)
i les comunitats autònomes espanyoles de Catalunya, Aragó, València i Balears.
Aquesta Euroregió és una necessitat econòmica i social. Respon a l’existència de
complementarietats en el terreny productiu, l’universitari, el del lleure i el cultural
entre els territoris que la componen. I, alhora, aquests territoris comparteixen uns
interessos estratègics comuns com són, d’una banda, el de fer front tant a Espanya
com a França a la força centrípeta d’un model econòmic centralista; i, de l’altra, a la
necessitat de potenciar el paper de l’Euroregió com a punt d’enllaç entre el sud i el
centre econòmic d’Europa, que s’estén des de la Lombardia i, a través de l’eix del
Rhin i de la regió de París, fins al sud d’Anglaterra.
Tots els territoris d’aquesta regió dels Pirineus i la Mediterrània estan interessats en la
seva existència i desenvolupament. Tots ells (València, Aragó, Toulouse, Montpelier)
tenen, d’aquesta manera, l’oportunitat de ser pols econòmics amb vida pròpia, enlloc
de simples terminals al servei d’un pol econòmic central, es digui París o Madrid. I
en aquesta Euroregió, Catalunya hi té un paper central, clau: representa el 40% del
PIB i el 35% de la població.
La vocació final de la nova Euroregió és esdevenir un pol d’innovació i creixement
sostenible basat en la connexió entre els centres industrials, científics i tecnològics
d’aquest territori. L’objectiu és exercir un lideratge de facto en el context euromediterrani, esdevenint un referent bàsic al sud d’Europa i a la Mediterrània i el motor
d’un creixement sostingut.
Desenvolupar una
Els punts clau en aquest objectiu passen per:
estratègia econòmica
• Assegurar una idònia dotació d’Infraestructures que asseguri la connectivitat
ì institucional per
interior i serveixi de plataforma cap a la resta del món (TGV, transport ferroviari de
consolidar l’Euroregió
de l’Arc Mediterrani
mercaderies, ports i uns aeroports a l’alçada del país).
• Impulsar polítiques comunes que permetin treure tot el partit a les complementarietats que ja es donen en el terreny empresarial i universitari i en tants d’altres
camps. Impulsar una acció institucional decidida des del Govern de la Generalitat
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
33
2.2 Ocupació i treball
2.2.1 Potenciar la creació d’ocupació i millorar-ne la
qualitat
La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes
d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen desequilibris
importants que cal corregir per tal d’assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Alguns d’aquests desequilibris són territorials com
la coexistència de taxes d’atur tècniques en algunes zones amb taxes superiors a la
mitjana europea en d’altres. Les desigualtats socials en l’ocupació es manifesten en
les elevades taxes d’atur d’alguns col·lectius com les dones o els joves.
D’altra banda, el nostre mercat laboral manifesta altres febleses importants pel que
fa a la qualitat dels llocs de treball i a la temporalitat de la contractació. Tot plegat
configura un escenari de precarietat laboral que impacta negativament sobre la
competitivitat d’una economia que vol ser capdavantera a Europa. És per això que
l’actuació del Govern es concentrarà en tres grans eixos: donar suport a la creació
d’ocupació i a la millora de les capacitats dels treballadors i de les treballadores,
implementar polítiques actives de suport a l’ocupació i millorar les condicions del
treball.
El desenvolupament d’aquestes grans línies d’actuació haurà d’incorporar, com a
element fonamental i prioritari, el diàleg i la negociació amb els agents socials: sindicats i empresaris.
Implementar polítiques
L’objectiu d’aquestes polítiques és doble: les empreses, que necessiten un mercat
actives de suport a
de treball d’acord a les seves expectatives, i les persones, per les quals cal vetllar
l’ocupació
que es respectin els seus drets i de les que, en darrera instància, se’n persegueix
el benestar.
La transformació del model productiu de Catalunya requereix una ocupació de més
qualitat, que permeti una major flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis, però
també amb majors necessitats pel que fa al nivell de qualificació dels treballadors.
Així, el Govern es planteja un doble objectiu: d’una banda, aconseguir augmentar el
nivell d’ocupació incrementant també la proporció de llocs de treball d’alta qualificació, sense oblidar, no obstant això, donar suport a tots els llocs de treball independentment del seu nivell de qualificació; i, d’altra banda, que els treballadors puguin
adquirir les capacitats necessàries per posicionar-se sense problemes en aquesta
nova estructura de l’ocupació.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
34
El Govern dissenyarà i implementarà un Pla integral de polítiques actives d’ocupació
destinat a potenciar l’ocupabilitat de les persones aturades i a millorar el nivell de
qualificació dels treballadors i treballadores. El Pla contemplarà un seguit d’aspectes
com són l’orientació professional, la formació ocupacional i contínua, l’autoocupació
i la concertació, territorial i sectorial. Algunes de les línies de treball que es desenvoluparan són les següents:
• Reformar el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. De forma
vinculada a la reorganització del SOC es redefinirà el Pla d’ocupació de Catalunya i
s’elaborarà un Pla de desenvolupament de polítiques actives.
• Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos,
una oferta formativa adequada o una oferta de treball a través del SOC.
• Oferir als aturats de llarga durada, abans de superar els dotze mesos, una acció
ocupacional en forma de reconversió, acció formativa, ocupació o altres mesures
com l’orientació i l’assessorament individualitzat per afavorir la seva ocupabilitat.
• Obtenir de l’Estat la transferència de les polítiques de reciclatge professional,
formació continuada, així com les polítiques passives.
• Impulsar els acords locals d’ocupació per desenvolupar les potencialitats de cada
territori.
Millorar les condicions
S’implantaran polítiques per garantir el dret a la qualitat de les condicions del treball
del treball
mitjançant mecanismes d’orientació a empresaris i petites empreses per a la utilització de les diferents modalitats de contractació, tot evitant l’ús inadequat de la temporalitat així com l’ús amb frau de la Llei de contractació. Entre d’altres, s’abordaran
les següents actuacions:
• Impuls de l’actuació de la Inspecció de Treball contra l’explotació laboral i la degradació del mercat de treball, enfortint els seus recursos humans i materials.
• Desplegament d’una política d’incentius fiscals que beneficiï a aquelles empreses
que converteixin contractes temporals en indefinits.
• Potenciació de l’Observatori del mercat de treball, com a fòrum permanent de
diagnòstic de l’evolució i transformació contínua de les relacions laborals i de les
necessitats reals de mà d’obra de l’economia catalana.
2.2.2 Reduir la sinistralitat laboral
L’alta sinistralitat és un dels principals problemes del mercat laboral del nostre país
perquè sense seguretat en el treball no hi pot haver, de cap manera, una ocupació
de qualitat. Per tant, és imprescindible emprendre accions dirigides a lluitar de forma
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
35
eficaç contra els elevats índexs de sinistralitat per garantir, d’aquesta manera, el dret
a la vida, a la seguretat i a la salut dels treballadors i treballadores.
Les polítiques de prevenció de riscos s’han de fonamentar en les mesures preventives
que han d’adoptar les empreses, però també han d’anar més enllà per passar a ser un
valor propi de la societat. En aquesta línia s’implementaran les accions següents:
• Emprendre accions formatives per promoure la cultura i els valors de la seguretat i la salut en el treball, implicant tant empresaris i treballadors com la resta de la
societat.
• Combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral aplicant el conjunt de mesures
previstes en la resolució del Parlament de Catalunya de 17.10.2002. S’intensificaran
les accions de control del compliment de la normativa especialment en àmbits territorials i sectorials conflictius.
• Reclamar al Govern de l’Estat la transferència de la Inspecció de Treball i Seguretat
Social, així com les corresponents dotacions econòmiques i de personal.
2.2.3 Avançar cap a un marc català de relacions laborals
El Govern vol potenciar l’establiment d’un marc de relacions laborals català que permeti adequar millor les relacions laborals a les especificitats i necessitats del nostre
país. Les principals propostes que es desenvoluparan són:
• Impulsar un marc de negociació col·lectiva a Catalunya que constitueixi l’instrument prioritari de regulació de les condicions laborals. Aquest marc vetllarà per evitar
les discriminacions laborals, en particular les de gènere, per reduir la temporalitat,
promourà la seguretat en el treball i procurarà evitar el treball irregular.
• Consolidar l’actuació del Tribunal Laboral de Catalunya i promoure’n la descentralització.
• Divulgar els convenis col·lectius i pactes vigents a Catalunya, mitjançant l’accés
universal a aquesta informació a través de les noves tecnologies.
2.2.4 Potenciar l’autoocupació i l’economia social
L’elevada varietat de models d’autoocupació individual o d’economia cooperativa i
social que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Aquests
col·lectius són insubstituïbles en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i
riquesa, a més de dotar de flexibilitat el sistema productiu, de facilitar noves formes
d’organització del treball i d’impulsar la mobilitat social. En aquest sentit, la Comissió
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
36
Europea planteja de manera clara els beneficis socials i territorials que comporta
l’estímul d’aquesta franja de l’economia. Per tot això, el Govern portarà a terme una
política de suport tant als treballadors autònoms com a l’economia social per tal que
puguin transformar la seva capacitat emprenedora en empreses competitives.
Millorar la regulació
El treballador autònom s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la
jurídica dels
seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. El Govern impulsarà, a nivell
treballadors autònoms
estatal i autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real de l’autònom,
els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i
que equipari la seva fiscalitat al la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent. En aquest àmbit es realitzaran, de manera
prioritària, les accions següents:
• Elaborar un estatut del treballador autònom en l’àmbit de les competències del
Govern.
• Instar a l’Estat a regular nous drets per als treballadors autònoms: noves formes
de capitalització de la prestació d’atur, diferiment d’impostos en l’inici de l’activitat,
alternativa voluntària entre la seguretat social i les mutualitats de previsió social,
cotització voluntària de la cobertura d’atur, separació efectiva del patrimoni personal
de patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels autònoms dependents, etc.
Impulsar
El Govern portarà a terme una política de suport a l’economia cooperativa, social i
l’autoocupació i
d’autoocupació. Afavorir el desenvolupament d’aquest sector implica establir mesu-
l’economia social
res en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i accés
a la contractació de l’Administració. Però també cal donar suport al reforçament de
les estructures associatives del sector, promoure la seva participació en programes
de desenvolupament local i potenciar el seu reconeixement, prestigi i visibilitat. Les
principals accions concretes seran:
• Incentivar la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament
i informació als nous emprenedors respecte al pla i a la gestió empresarial, i utilitzant
els microcrèdits com a marc financer de suport.
• Facilitar l’accés de les empreses d’economia social a la licitació pública.
• Potenciar l’autoocupació dels joves i de les dones a través de crèdits preferents.
• Promoure la banca ètica per donar suport a projectes viables d’economia social.
• Promocionar el Consell Superior de la Cooperació que, a més de reflexionar sobre
les activitats de l’economia cooperativa, desenvoluparà activitats de conciliació i
d’arbitratge en el cooperativisme.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
37
2.3 Competitivitat econòmica i industrial
2.3.1 Augmentar la competitivitat de les empreses catalanes
És voluntat del Govern donar compliment als objectius fixats a nivell europeu en la
Cimera de Lisboa de l’any 2000. De la Cimera de Lisboa es desprèn un compromís
que volem fer nostre: convertir Catalunya en una economia més dinàmica i competitiva, basada en el coneixement, que sigui motor del creixement, la competitivitat i
l’ocupació capaç de créixer econòmicament de manera sostenible i generar més i
millors llocs de treball i amb major cohesió social. I tot això ho hem de fer de conformitat amb els agents socials directament implicats: organitzacions empresarials,
els principals sindicats i el propi Govern.
Per avançar en aquests objectius, s’han emprès, de forma immediata, l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de
l’economia catalana -que preveu la creació de vuit grups de treball sobre les línies
estratègiques fonamentals i les mesures, instruments i polítiques a adoptar en els
àmbits que condicionen de manera més decisiva a aquesta competitivitat- i, per altra
banda, la constitució de taules sectorials per analitzar les mesures que afavoreixin la
transformació industrial de determinats sectors altament exposats a la competitivitat
internacional.
• Les línies estratègiques fonamentals s’estructuren al voltant de les línies de treball següents: infraestructures de transport, telecomunicacions i energia, polítiques
d’ocupació i formació, recerca, desenvolupament tecnològic i innovació, polítiques
socials, relacions laborals, finançament de l’activitat econòmica, entorn afavoridor
de l’activitat empresarial i la internacionalització i projecció empresarial.
• Les taules sectorials, participades per sindicats, organitzacions empresarials i
administració, faran un seguiment més acurat de la realitat empresarial concreta dels
sectors econòmics i tractaran les mesures necessàries per abordar la transformació
dels diferents sectors.
2.3.2 Impulsar la recerca i la innovació
La recerca i la innovació són motors del desenvolupament econòmic en els països
capdavanters. Catalunya encara se situa a distància d’aquests països ja que només
destina a R+D un total de recursos públics i privats equivalent a l’1,27% del seu PIB
l’any 2002, enfront del 2% de la mitjana de la Unió Europea i força per sota del valor
dels països més dinàmics com Dinamarca o Finlàndia. Pel que fa a la innovació,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
38
Catalunya hi destinava l’any 2000 un 2,42% del seu PIB.
El Pla de Recerca i Innovació 2005-2008 serà l’eina que ha d’emmarcar les accions
necessàries per assolir l’objectiu d’una inversió global en R+D equivalent al 2% del
PIB l’any 2007 (del 5% del PIB en termes d’innovació). D’altra banda, la Llei de la
Ciència també ha de servir de marc de referència per a la definició del model català
de recerca i innovació.
Incrementar i millorar
Els recursos humans són l’eix central d’un sistema de ciència i tecnologia. L’objectiu
el capital humà dedicat
principal és aconseguir una millora quant a la quantitat i qualitat dels recursos disponi-
a R+D
bles. Per tal d’assolir aquesta fita es destaquen les següents actuacions previstes:
• Desenvolupar una política de concessió de beques i ajuts i programes que garanteixin la formació d’investigadors de qualitat i el desenvolupament de la carrera
científica a Catalunya.
• Facilitar el retorn de l’emigració dels investigadors i captar-ne d’altres països.
• Elaborar un Pla de promoció dels estudis de doctorat.
• Fomentar la recerca en ciències socials i humanitats, d’acord amb les noves demandes generades pel desplegament de la societat del coneixement.
• Potenciar una cultura i uns instruments d’avaluació de la recerca.
Incrementar i millorar el
La dotació i manteniment de bones infraestructures científiques és un requisit ne-
nivell d’infraestructures
cessari per al desenvolupament d’una recerca de qualitat. En els propers anys s’han
i d’equipaments d’R+D
previst tot un seguit d’actuacions entre les que es destaquen:
• Aprovar i executar un Pla d’infraestructures científiques i tecnològiques.
• Consolidar els centres de recerca i innovació impulsats pel DURSI i crear-ne de
nous.
• Sol·licitar al CSIC que incrementi la seva activitat i recursos a Catalunya i fer participar la Generalitat en la gestió dels centres.
Impulsar la
La transferència tecnològica és l’element que ha de permetre orientar la recerca
transferència
vers la millora de la productivitat industrial, vinculant la recerca amb la innovació.
tecnològica i la
Aquest procés requereix d’un sistema d’acompanyament que faciliti la transferència
col·laboració entre els
del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l’adaptació al
diversos agents
llenguatge de l’empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda
dels seus clients.
• Crear una xarxa de centres tecnològics especialitzats en tipus de tecnologia, amb
criteris d’excel·lència a nivell nacional i internacional, de forma que per la seva di-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
39
mensió, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar
serveis de suport a la innovació de forma continuada.
• Crear consorcis i plataformes tecnològiques on participin les empreses, els centres
de recerca i els centres tecnològics.
• Potenciar la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses, i incorporar instruments de transferència de la recerca i de translació dels seus resultats
als contractes-programa de les universitats.
• Desenvolupar una política activa de drets intel·lectuals que permeti capitalitzar la
recerca en benefici de la societat.
• Impulsar que les grans empreses que operen en el país aportin els seus recursos
per a tasques de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya.
• Potenciar la comercialització internacional de la tecnologia generada pels centres
de recerca i per les empreses catalanes a través de l’IRC.
Estimular la innovació
La innovació empresarial i la transferència tecnològica són dos dels tres eixos princi-
empresarial
pals d’acció de la política industrial del Govern. L’objectiu és fer arribar la innovació
a tots els sectors i a tots els tipus d’empresa mitjançant la generació d’un sistema
català d’innovació que integri tots els agents privats i institucionals amb els processos
d’innovació empresarial. Algunes línies que es desenvoluparan seran:
• Potenciar l’empreneduria i la materialització de projectes empresarials sobretot en
aquells sectors d’alt valor afegit mitjançant l’accés a instruments de capital gènesi,
seed-capital o accés a fons de préstecs participatius.
• Crear una xarxa de vivers d’empresa municipals a fi i efecte de potenciar les polítiques de foment de la innovació i de la creació d’empreses.
• Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de
les seves estratègies d’innovació, donant suport específic a les PIMEs sorgides de
l’àmbit universitari.
• Impulsar projectes interregionals d’innovació amb les regions capdavanteres
d’Europa.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
40
2.4 Comerç i Turisme
2.4.1 Potenciar el model comercial català
Catalunya té un model propi de comerç que es basa en un equilibri entre els diferents
tipus d’oferta i en una densa trama urbana formada per petites i mitjanes empreses
que, a banda de la seva funció econòmica, té també una funció social ja que configura,
vertebra i cohesiona pobles, ciutats i barris. En aquest model, hi han de ser presents
els nous formats comercials, sempre i quan siguin compatibles amb l’equilibri entre
les diverses modalitats d’oferta i el dret de tots els consumidors a escollir en igualtat
de condicions.
Les actuacions del Govern per potenciar el model comercial català avançaran en dos
aspectes principals: en primer lloc, la dinamització i la reordenació de les estructures comercials urbanes, i, en segon lloc, el reforçament del marc d’igualació de les
condicions de competència.
Racionalitzar i
L’ordenació i impuls del comerç urbà passa per un seguit d’actuacions que van des
dinamitzar el comerç
de la coordinació de les actuacions normatives i inversores de les administracions
urbà
fins al suport a la formació per millorar la qualitat del servei. Les principals actuacions
en aquest àmbit són:
• Revisar el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC) i la Llei
d’Equipament Comercials per tal que els drets dels consumidors i els diferents formats d’oferta tinguin un encaix en sectors i territori.
• Coordinar les actuacions normatives i inversores de la Generalitat i de les altres administracions del territori en l’àmbit de la planificació i la dinamització del comerç.
• Establir per normativa que l’ús de la superfície de lliure disposició amb què compten
els municipis pel fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables
de necessitat i no de l’especulació.
• Crear l’ens de dinamització comercial de Catalunya, com a organisme responsable
de la coordinació d’actuacions i programes de recolzament i impuls de l’activitat
comercial.
Garantir les condicions
Cal mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de la
de competència entre
Generalitat en matèria de comerç interior per tal que el Govern pugui exercir les seves
els diferents formats
en plenitud, amb l’objectiu de garantir les condicions de competència, tot respectant
comercials
els drets dels consumidors. Els punts clau en aquest objectiu passen per:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
41
• Elaborar la Llei d‘horaris comercials per recuperar el marc horari d‘obertures de
72 h ores setmanals i 8 festius anuals.
• Mantenir l’impost sobre grans superfícies.
Modernitzar les fires i
promoure l’artesania
Pel que respecta a la necessària modernització de les fires:
• Modernitzar i dinamitzar les fires de Catalunya augmentant la seva projecció interior
i exterior i impulsant la millora de las seves infraestructures.
• Completar el desplegament del nou recinte firal de Barcelona (Fira 2000).
I pel que fa a la promoció de l’artesania:
• Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal.
2.4.2 Avançar cap a un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat
El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana i un factor cabdal de
projecció exterior del país. No obstant això, presenta una sèrie de deficiències que
amenacen de constrenyir-ne el desenvolupament: l’estacionalitat, la massificació i
l’escassa diversificació de l’oferta turística, els nous reptes derivats de la competència internacional, l’obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic, en
la degradació paisatgística i urbanística i dualització empresarial.
L’objectiu és consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que,
alhora, valoritzi l’atractiu dels elements identitaris de Catalunya com la cultura, la
història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies d’actuacions s’estructuren
a l’entorn de 3 línies: la promoció exterior, la planificació de les infraestructures turístiques i el recolzament públic al sector.
La remodelació de la
La reordenació de la política de promoció turística passa per la creació de l’Ens de
política de promoció
Promoció Turística de Catalunya. Aquest ens serà el responsable de la promoció
dels recursos i de
directa en els mercats emissors de la marca turista Catalunya, de les marques es-
les demarcacions
pecífiques i dels segells de qualitat del país. La seva tasca és prestigiar el turisme a
turístiques de
Catalunya com un conjunt d’elements històrics, culturals i paisatgístics que deter-
Catalunya
minen una oferta d’alta qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
42
La planificació del
desenvolupament de
L’element bàsic de planificació serà el futur Pla de Turisme de Catalunya que tindrà
les prioritats següents:
les infraestructures
turístiques per tal
• Conèixer territorialitzadament els recursos turístics, les àrees saturades i les dis-
de fer compatible
ponibles i la valoració dels impactes econòmics, territorials i ambientals.
el potencial de
• Determinar criteris d’actuació que vinculin les administracions i els operadors.
creixement econòmic,
• Instrumentar programes i instruments específics de formació per als treballadors
l’equilibri territorial i la
del sector.
sostenibilitat
• Potenciar línies de finançament per modernitzar les instal·lacions i equipaments i
aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments del sector.
Configurar una
En el marc de la reforma de la Llei de turisme, la nova Administració Turística ha de
Administració
comptar amb la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials i
Turística reformada,
ha de disposar d’un finançament adequat per aconseguir els seus objectius. Les
més participativa i
línies pressupostàries destinades a convertir en recurs turístic elements significatius
oberta, i un sistema
del patrimoni artístic i cultural, el suport als municipis turístics amb problemes de
de finançament dels
finançament o la millora dels serveis públics que recolzen el producte turístic són
recursos públics que
algunes de les prioritats.
desenvolupin les
activitats turístiques en
condicions de qualitat i
sostenibilitat
2.4.3 Potenciar el model de consum com a element de
competitivitat i qualitat de vida
La Generalitat té competències plenes en matèria de consum i és qui, en definitiva,
ha de vetllar per l’harmonia de les relacions entre els productors i els consumidors.
Els projectes del Govern per assolir aquest objectiu es concreten, bàsicament, en
unificar les estructures de l’Administració dedicades a la defensa del consumidor amb
la creació de l’Agència Catalana de Consum que tindrà com a objectius principals:
• Impulsar reformes legislatives per garantir l‘efectivitat de la competència exclusiva
de defensa del consumidor i usuari.
• Impulsar el sistema arbitral de Consum i coordinar totes les juntes existents a
Catalunya.
• Reforçar la capacitat inspectora de Consum, dotant-la dels recursos necessaris.
• Promoure la formació de les persones, i especialment els joves, en l‘àmbit del
consum socialment i ecològicament sostenible.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
43
2.5 Societat del coneixement
2.5.1 Estendre l’ús de les TIC al conjunt de la població
L’impuls i consolidació de la Societat del Coneixement comporta noves oportunitats
pel benestar social i l’economia, però també nous riscos de desigualats. Tanmateix a
Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació
(TIC) és francament baix en relació als països de la UE.
El Govern vol promoure l’ús de les TIC en el marc d’una acció conjunta per evitar
l’anomenada fractura digital, ja sigui a nivell social, territorial i lingüístic. Aquests
objectius i altres propostes per avançar en el desenvolupament de la Societat del
Coneixement es recolliran en una Llei per la Societat del Coneixement que inclourà
la creació d’un Consell per la Societat del Coneixement que dependrà del Parlament
de Catalunya.
Facilitar l’accés a les
Les accions en aquest àmbit passen tant per difondre l’ús de les TIC com per facilitar-
TIC al conjunt de la
ne l’accés tot desenvolupant tants les infraestructures i les tecnologies com creant els
població
mecanismes i propostes formatives que ho permetin. Les principals accions són:
• Dissenyar i executar un Pla de Formació bàsica de la ciutadania en l’ús de les
TIC que faci especial atenció als sectors més desfavorits en els usos de les noves
tecnologies.
• Reformular els objectius i potenciar la xarxa de Telecentres de Catalunya con una
veritable eina de difusió de la Societat del Coneixement a Catalunya.
• Impulsar les comunitats digitals com a fórmula de descoberta i treball dels col.
lectius ciutadans, socials i empresarials en el marc de la Societat del Coneixement.
• Desplegar les xarxes i infraestructures de telecomunicacions necessàries per
garantir l’arribada de la banda ampla (un mínim de 2 megues) a tots els ciutadans i
ciutadanes de Catalunya.
• Avançar en el projecte d’Administració electrònica i, conjuntament amb els ens
locals, impulsar l’Administració Oberta de Catalunya (AOC).
• Impulsar un Pla per la Societat del Coneixement com un procés participatiu de
reflexió i debat ciutadà sobre la Societat del Coneixement.
• Actuar per garantir la presència i ús del català en el sector de les telecomunicacions
i en el nou marc de la Societat del Coneixement.
Impulsar la indústria
Catalunya ha de comptar amb un sector potent de les TIC, especialment en aquells
catalana de les TIC
sectors on preval la creativitat i la innovació. És important per desenvolupament un
equilibri entre les microempreses, les PIME’s i les grans empreses. El Govern promourà aquest sector amb les accions següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
44
• Promoure que les grans empreses de tecnologia que operen al país participin i
aportin més recursos i finançament als projectes de R+D catalans.
• Donat suport a l’impuls del programari lliure i a la indústria que hi treballa.
• Crear una plataforma oberta i participativa amb tots els actors implicats en el
desenvolupament del programari lliure: universitat, empresa, societat i administracions públiques.
• Apostar per un projecte comú al voltant del desenvolupament d’una indústria de
la llengua.
• Impulsar i invertir recursos en la creació i generació de continguts i en especial en
la indústria del continguts audiovisuals (DVD, TDT...).
• Definir els mecanismes de suport genèric a les publicacions electròniques i altres
possibles ajuts als nous formats d’edició i difusió digital.
Desplegament
Les noves formes de relació i connectivitat que exigeix la Societat del Coneixement
d’infraestrucutres
també fan i demanen noves previsions d’nfraestructures en l’àmbit de les telecomunicacions. Per garantir la competitivitat de Catalunya davant de la resta del món
i l’evolució de la nostra societat en el nou entorn digital cal una planificació i inversions importants que garanteixin la igualtat de condicions d’accés a la Societat del
Coneixement arreu del territori. Per poder-ho aconseguir el Govern preveu portar a
terme les següents accions:
• Redactar el Pla Director d’Infraestructures de les Telecomunicacions.
• Definir un model català de les telecomunicacions que sigui l’objectiu mínim al qual
tinguin dret tots els ciutadans.
• Aconseguir una xarxa alternativa de telecomunicacions de banda ampla que arribi
a tot el territori.
• Impulsar un ens gestor d’insfraestructures de telecomunicacions públiques, i en
la mesura que sigui possible de privades.
• Garantir l’accés a les telecomunicacions avançades a tots els polígons industrials
de Catalunya.
• Desplegar una xarxa de banda ampla, de titularitat pública, en els municipis on no
hi arriba l’accés amb ADSL
• Garantir que es pugui portar a terme el desplegament de la telefonia de tercera
generació d’una manera ràpida i amb el consens dels ens locals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
45
2.5.2 Augmentar la qualitat i competitivitat del sistema
universitari
Catalunya s’ha de dotar d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de
formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país i de donar
resposta a les necessitats de capital humà dels diferents sectors productius. Les
universitats catalanes han d’esdevenir un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en sectors punters i d’alt valor afegit, i han de situar Catalunya
en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. Les accions
prioritàries en l’àmbit universitari durant la propera legislatura són:
Aconseguir un sistema
universitari de qualitat
• Incrementar en un 30% en termes reals els recursos que rebran les universitats
públiques entre el 2004 i el 2010.
pel que fa a la docència
• Impulsar el Pla Serra i Hunter de professorat contractat la qual cosa suposarà 1.200
i a la recerca en el marc
nous contractes fins l’any 2015.
de l’Espai Europeu
• Reforçar el Pla d’Inversions universitàries i optimitzar els recursos en el marc de
d’Ensenyament
la negociació dels convenis d’inversions amb les universitats per al període 2004-
Superior
2006.
• Definir un mapa universitari que respongui a la realitat de la demanda social del
país.
• Augmentar la transparència en la distribució de recursos a les universitats i en el
seu rendiment de comptes.
• Revisar a l’alça les dotacions de les beques universitàries i exigir a l’Estat el respecte de les competències de la Generalitat en aquest tema.
• Desenvolupar la internacionalització de les universitats catalanes i el procés
d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. La Generalitat acreditarà la
qualitat de les titulacions que es reestructurin d’acord amb el marc europeu.
• Donar suport a les mesures que adoptin les universitats per adaptar-se a l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior i coordinar-les per tal de garantir-ne un progrés
harmònic.
• Impulsar la col·laboració entre les universitats i els agents socials a través d’estructures i programes docents més participatius i oberts al conjunt d’actors que
participen de la vida universitària.
• Impulsar una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris.
• Promoure l’avaluació de programes d’estudis i de les institucions universitàries
per tal de garantir-ne la qualitat.
• Avaluar la docència universitària i introduir incentius a la millora docent del professorat i de reconeixement a la seva tasca, juntament amb l’acreditació del procediment
d’avaluació docent de les universitats.
• Reforçar la independència de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
46
2.6 Agricultura i pesca
2.6.1 Impulsar la competitivitat del sector agroalimentari
La participació del sector agrari en el conjunt de l’economia catalana ha anat perdent
pes i les conseqüències d’aquesta situació són greus perquè sense agricultura no
hi ha món rural. I sense món rural l’equilibri territorial i la protecció i conservació del
paisatge no són possibles.
El Govern vol afrontar els problemes estructurals del sector agrari català, conscient
que caldrà modificar de forma substancial l’orientació productiva de l’espai rural i integrar-hi adequadament una dimensió nova: la dimensió ecològica. El Govern, doncs,
es planteja l’impuls de la competitivitat del sector agroalimentari com la prioritat de
la nova política agrària. Les actuacions es poden agrupar en tres grans línies:
Dissenyar una nova
La nova administració agrària vol ser més participativa, estructurada en xarxa, sim-
administració, menys
plificada i propera al ciutadà. Les mesures més rellevants que es desenvoluparan
burocràtica, i que
són:
incrementi l’eficiència
dels serveis
• Crear l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea per tal de simplificar
els tràmits administratius.
• Promoure una xarxa de relacions entre el DARP i els municipis rurals amb l’objectiu
d’aproximar l’administració agrària al món rural i mantenir un diàleg fluid amb els
seus protagonistes.
• Transformar les oficines comarcals en centres de dinamització rural.
Millorar la competitivitat
Cal preparar amb urgència les explotacions agràries catalanes amb estratègies am-
i la qualitat del sector
bicioses de modernització i adaptació a les noves condicions de l’entorn europeu i
dels mercats. Les actuacions principals es poden classificar en diferents grups, el
primer dels quals pretén impulsar un desenvolupament econòmic de qualitat:
• Elaboració d’un nou programa de sanitat animal.
• Definició d’un sistema de pesatge i classificació de canals porcines.
• Elaboració d’un pla d’agricultura ecològica.
• Aplicació de la directiva comunitària en matèria de control de productes transgènics.
• Creació de l’Institut Català de Qualitat Agroalimentària per a la promoció d’aliments
de qualitat.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
47
En segona instància, es poden agrupar aquelles actuacions que contribuiran a augmentar la competitivitat del sector agroalimentari i que són:
• Organitzar un Congrés del Medi Rural a Catalunya per impulsar el paper del desenvolupament rural en l’estratègia euroregional.
• Establir la figura del Contracte Territorial d’Explotació.
• Desenvolupar instruments de gestió fondària com a eines d’implementació de la
política agrària.
• Crear un Consell Assessor Agrari de Catalunya que incorpori amplis sectors de la
societat en un òrgan de suport i assessorament a l’acció de govern del DARP.
• Crear l’observatori de l’empresa agrària com a unitat de suport integral de les
explotacions i de suport a l’anàlisi de la viabilitat d’aquestes.
• Revisar els instruments de concertació agrària.
• Elaborar una nova Llei agrària de concentracions parcel·làries.
• Elaborar una nova Llei de contractes de conreu que permeti superar les figures
que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.
• Elaborar un nou Pla de modernització del cooperativisme agrari que tingui entre
els seus principals objectius dur a terme un procés de fusió sectorial.
• Elaborar plans estratègics d’actuació per a les diferents produccions agrícoles i
ramaderes.
• Consolidar el Registre d’Indústries Agràries i Agroalimentàries de Catalunya.
• Millorar les llotges de contractació agrària amb la modernització del seu funcionament i amb la verificació de la correcta formació de preus.
• Reconvertir Prodeca en un ens especialitzat en la comercialització i l’exportació
agroalimentària que actuï de forma continuada amb el Copca.
• Elaborar un Pla de Foment de ramaderia extensiva.
• Modificar la Llei de contractes d’integració per establir una assegurança obligatòria
de l’integrador en benefici de l’integrat per tal d’afrontar els períodes d’inactivitat
derivada de situacions de quarantena sanitària.
• Fomentar la formació reglada dels joves que s’hagin d’incorporar a les empreses
agràries.
• Impulsar, conjuntament amb el Departament d’Educació, que el batxillerat doni
resposta a les necessitats propedèutiques cap a la formació de futurs professionals
del sector agrari.
• Fomentar i potenciar, conjuntament amb el Departament d’Educació, la implantació
de la formació professional en els territoris, per donar resposta a l’activitat agrària.
• Fomentar el reciclatge i la formació continua dels professionals del sector agrari,
per actualitzar la seva formació als nous reptes que presenta el sector.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
48
Finalment, tenim el darrer grup d’actuacions que pretenen fomentar les polítiques de
recerca i innovació en el sector agrari.
• Crear un consorci per al foment de la innovació agrària.
• Mapificar per nivells de profunditat el treball de suport tecnològic aplicat als diferents sectors agraris i àmbits tecnològics.
• Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica mitjançant
l’IRTA. Aplicació del contracte-programa 2003-2006 i determinació del nou contracte-programa.
Apostar per la
sostenibilitat del
territori
• Impulsar una nova cultura de l’aigua que es concretarà en:
· L’establiment de noves línies d’ajut a la creació i modernització de les tecnologies de reg.
· La revisió de les despeses compromeses en infraestructures hidràuliques
(Segarra-Garrigues, etc.).
· La revisió mediambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió.
· L’aprofitament de les aigües residuals procedents de depuradores de les zones
costaneres.
• Elaborar una nova Llei agrària de regadius a Catalunya.
• Gestionar la fertilització en un agricultura i ramaderia sostenibles.
2.6.2 Modernitzar el sector pesquer
El sector de la pesca a Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, és un sector
altament subvencionat i només captura un 20% del peix que es consumeix al nostre
país.
El Govern potenciarà els seus esforços per a què el sector pesquer pugui assolir
un creixement sostenible i, alhora, impulsarà una major implicació dels pescadors
en la posterior comercialització dels productes pesquers. Entre les mesures que es
desenvoluparan, en destaquen:
• Elaborar una nova Llei de Pesca Marítima que integri la totalitat dels subsectors
relacionats amb la pesca i que superi l’estat en què es troba la llei actual.
• Donar compliment al programa IFOP 2000-2006.
• Elaborar un nou reglament de pesca marítima del Mediterrani.
• Sol·licitar la representació i participació en negociacions pesqueres internacionals
de l’administració pesquera catalana.
• Impulsar les vedes o aturades biològiques per tal de facilitar la regeneració de la
fauna marina.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
49
• Ampliar les reserves pesqueres del nostre litoral.
• Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre’n l’activitat
més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials mitjançant les
organitzacions de productors.
• Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura.
• Millorar la dotació de recursos tècnics i didàctics de l’Escola Nauticopesquera de
Catalunya, i crear la titulació de patró d’aigües continentals o fluvials, que serà la
primera titulació nàutica catalana.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
50
2.7 Sector financer
2.7.1 Potenciar l’existència de centres de decisió financera a Catalunya
Catalunya té un sector financer potent organitzat a l’entorn de les caixes d’estalvis
catalanes. Aquest és un model que convé al país perquè és el que ens permet disposar de centres de decisió financers. És, per tant, un objectiu primordial del Govern
preservar l’existència d’institucions financeres de primer nivell en el territori, entre les
quals les caixes catalanes ocupen un lloc destacat.
El Govern, respectant l’autonomia de les caixes, farà ús de les seves competències
per establir els mecanismes adients que assegurin la supervisió del seu bon funcionament i la tutela de l’obra social. En aquest sentit, la Generalitat promourà:
• L’orientació de l’obra social a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn,
especialment les dels sectors més desafavorits.
• El reforçament dels òrgans de govern de les caixes amb una adequada representació de la societat civil.
• La presència directa en els projectes punters de l’economia catalana, en les grans
inversions en infraestructures i els projectes empresarials de més gran abast i possibilitat de penetració en mercats més enllà del català.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
52
Situació
Dins d’aquest eix, podríem diferenciar dos grans camps que tenen i han tingut importància i trajectòries diferenciades. El primer inclou el referit a la salut i l’educació
i el segon tots els temes relacionats amb els serveis socials, culturals, la immigració,
les dones, els joves i la seguretat.
Educació i Salut frueixen de competències plenes i paquets importants dels pressupostos i dels serveis i cossos de funcionaris. En els darrers anys, s’han aconseguit
universalitzar i garantir nivells de serveis bàsics en aquests àmbits però malauradament de forma desequilibrada, sobretot des del punt de vista territorial. Els serveis
públics, especialment els de primera línia, han patit un abandó en els darrers 8 anys
que ha posat en qüestió el sosteniment de la seva qualitat. Per altra banda, en els
dos camps s’ha mantingut una línia de concerts i convenis amb serveis privats que
cobreixen parts significatives de la demanda i han contribuït a mantenir estàndards
de qualitat acceptables, per al conjunt de les respectives xarxes sostingudes amb
fons públics.
El balanç de la dotació i funcionament del sistema educatiu a Catalunya que hem
trobat és decebedor i preocupant. S’han malbaratat dos elements cabdals que l’han
caracteritzat.
El primer és l’entusiasme i generós esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i en la centralitat de l’educació, una actitud que va tenir
en els diversos moviments de renovació pedagògica la seva més alta expressió.
El segon és la concepció de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i
de democratització, en el doble sentit de posar a l’abast de la població jove un alt
nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permeti arribar
a cadascú al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen
social i cultural.
També ens hem trobat amb dèficits importants a nivell estructural, amb un parc d’establiments escolars molt deficient, que té com a màxima expressió la proliferació de
places escolars en barracots i la degradació d’edificis i instal·lacions escolars per
manca de manteniment.
En les tres funcions bàsiques que ha de realitzar el sistema educatiu, detectem avui
greus mancances. En la funció de la cohesió social i igualtat d’oportunitats, en la
funció de l’educació ètica i ciutadana de la població i en la funció de la transmissió de
la cultura, de coneixements científics, d’eines de treball i de capacitats que permetin
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
53
a les persones preparar-se per entrar al mercat de treball.
La situació en què hem trobat en la sanitat a Catalunya ha tingut dues vessants:
excel·lència i bona qualitat mitjana dels serveis, però desequilibri i fracàs ressentit
dels acords de finançament de la sanitat catalana. També cal destacar el desencís
i la manca de motivació dels professionals, la progressiva pèrdua de confiança per
part dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, urgències i emergències
sanitàries, massificació i manca d’accessibilitat a l’atenció primària, manca de recursos per a l’atenció a la salut mental i malalties cròniques) i en la protecció de la salut
(legionel·losis, salmonel·losis, vaques boges, contaminació de les aigües, sinistralitat
laboral), així com la major desigualtat territorial i de retard en les reformes promeses
(a la cua d’Espanya pel que fa a la reforma de l’atenció primària). S’ha constatat
que es vivia en una certa inèrcia, sense acceptar que hi havia una crisi del model
sanitari i del seu finançament, i no hi havia una planificació estratègica ni capacitat
per revisar-lo i adaptar-lo.
Pel que fa al segon gran grup de polítiques (serveis socials, immigració, joventut,
dona, cultura, seguretat), cal dir que no han estat mai ben ateses en recursos i consideració per part de l’Administració de la Generalitat.
El sistema de serveis socials que s’ha construït és un sistema assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. A més a més, el fet que els serveis socials s’hagin estructurat a
partir de les lògiques sectorials dels col·lectius atesos (gent gran, infància, persones
amb discapacitat, persones immigrades, etc.) ha marcat de manera significativa el
contingut i l’organització dels serveis socials, des d’un enfocament insuficientment
municipalista.
La manca d’una oferta pública de serveis socials s’ha vist compensada per la voluntat i tenacitat de la societat civil (ONGs, fundacions, entitats no lucratives). Aquesta
voluntat, però, ha estat sotmesa a actituds paternalistes i clientelistes del Govern,
ja que no existien criteris clars en les diferents formes de concertació i subvenció
dels serveis i ajuts.
Hi ha hagut una manca de planificació, d’objectius estratègics clars, han faltat directrius generals i criteris d’equilibri territorial i proximitat, s’ha tractat amb desconfiança
i recel l’administració local i no s’ha impulsat l’extensió dels drets socials i culturals
com a expressió de la dignitat humana.
Hi ha hagut falta de previsió en l’atenció a la diversitat cultural, on hi han mancat el
diàleg, l’impuls i la valoració dels valors professionals i de la creació cultural. Però
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
54
també s’ha produït una dinàmica similar en els serveis d’atenció a les persones
dependents, i en altres serveis bàsics, com els judicials i penitenciaris, s’ha arribat
al col·lapse.
Ha mancat la prevenció i la necessària coordinació dels serveis i itineraris i així molts
usuaris han de realitzar peregrinacions en diferents serveis per poder rebre l’atenció
o ajut adequat.
La política cultural ha estat bàsicament una política de gestos, paraules, paternalisme
i cofoisme que no s’han vist traduïts en resultats palpables. Als anys 80, ja es va viure
el primer punt d’inflexió negativa amb el trencament del Pacte Cultural que havien
acordat el Conseller de Cultura (J. Rigol), l’Ajuntament de Barcelona i les Diputacions.
Aquell episodi era l’inici d’una política que s’ha mantingut fins al canvi de govern,
basada en el control polític, l’exigència de fidelitats, o la prèvia acreditació ideològica
des del nacionalisme conservador. En general, doncs, no s’ha buscat la complicitat
Generalitat- Ajuntaments, ans molts cops aquestes relacions s’han caracteritzat per
la confrontació. Finalment, la política lingüística, el buc insígnia de la política cultural
d’aquest anys, és l’exemple màxim de la política de gestos i paraules que, tot i havent
assolit un grau acceptable de normalització, no ha assolit l’arrelament i l’autoestima
col·lectiva que la nostra llengua necessita.
És un fet innegable que la immigració està adquirint una importància cada cop major. Davant d’aquest fet, el Govern no va saber reaccionar prou bé, ja que hi ha va
haver una manca de coordinació amb les altres administracions del país en l’acollida
d’aquestes persones. També hi va haver un falta de consciència que el fenomen és
una riquesa col·lectiva i una nova diversitat, mostrant actituds de por i inhibició.
La política de seguretat ciutadana durant aquests anys ha estat marcada per la
recuperació de la policia catalana: els Mossos d’Esquadra. Això ha estat un èxit,
però la gestió del seu desplegament en el territori català ha estat pèssima, ja que
ha comportat una desigualtat territorial explícita, a causa de la coincidència entre el
desplegament gradual dels Mossos d’Esquadra i el replegament de la policia nacional, que en massa ocasions ha deixat desguarnida la població. Es podria afirmar,
certament, que la gestió del desplegament ha estat un dels pitjors resultats dels
acords entre Generalitat i Govern de l’Estat.
Les polítiques de joventut no s’han adaptat als canvis que ha experimentat aquest
col·lectiu i la societat en general. Els joves cada cop s’emancipen més tard, degut a la
baixa qualitat dels seus llocs de treball i al difícil accés a l’habitatge. Davant d’aquesta
situació, la Generalitat no ha reaccionat amb agilitat, ni potenciant la formació dels
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
55
joves en relació al món del treball, ni fent polítiques específiques d’habitatge en proporció a la magnitud del problema. Pel que fa a la política de gènere, encara hi ha
molt camí a recórrer per garantir la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones.
En aquest sentit, un dels principals reptes és potenciar l’arribada de dones a llocs
de responsabilitat.
Horitzó
• Garantir la universalització dels serveis adreçats a les persones i fer realitat els
drets culturals bàsics i la qualitat dels serveis públics.
• Augmentar significativament la part de despesa sobre al PIB català en la reducció
de les desigualtats en matèria social, cultural, territorial i de gènere, assolint nivells
assimilables als estàndards europeus.
• En el marc de la descentralització de competències cap al món local, destinar
recursos suficients als municipis per dur a terme una part significativa d’aquestes
polítiques, sens perjudici de l’estímul a la creació d’un autèntic Tercer Sector.
• Potenciar l’ús social del català i la seva presència en els diferents àmbits culturals
i els mitjans de comunicació.
• Potenciar uns mitjans públics de comunicació potents, plurals i democràtics que
actuïn de motor de les indústries audiovisual i cultural.
• Assumir plenament la responsabilitat de la política de seguretat i de l’administració
de Justícia, plenament entesa com a servei públic.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
56
3.1 Política educativa
3.1.1 Impulsar l’educació pública com a eix vertebrador
del sistema educatiu català
L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal
garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal públic,
gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les
desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania
en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social.
Per donar compliment a aquest objectiu el Govern durà a terme les següents actuacions.
Elaborar un Pacte Nacional per a l’Educació, marc per a la futura Llei Catalana d’Educació. Cal impulsar cinc acords bàsics per arribar al Pacte:
• Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania.
• Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies.
• Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant.
• Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats.
• Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç.
Avançar cap a una
• Garantir el dret de l’escolarització gratuïta dels alumnes en tots els centres sos-
xarxa integradora
tinguts amb fons públics, garantir l’equitat del sistema i del dret a la lliure elecció de
de tots els centres
les famílies, que en cap cas pot ser el dret d’elecció dels centres.
sostinguts amb fons
• Impulsar un acord sobre la corresponsabilitat dels centres privats concertats en
públics
l’assoliment de l’objectiu de proporcionar una formació integral a tots els nois i noies
i desenvolupar una funció de cohesió social, en un context d’increment progressiu
de l’arribada de nous ciutadans.
• Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets
i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat
de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social.
Impulsar un acord
amb els Ajuntaments
Reestructurar l’organització administrativa de l’educació vers un model més descentralitzat i amb participació de les administracions locals i d’altres entitats.
per cooperar amb
l’educació de la
ciutadania
• Reordenació territorial i administrativa del mapa escolar.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
57
• Creació de noves instàncies de gestió i coordinació.
• Redisseny de les competències en l’àmbit educatiu entre el Departament d’Ensenyament i els Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació.
• Cogestió en els àmbits de competències en ensenyaments no obligatoris de règim
general i de règim especial.
• Creació de programes que permetin incidir en la millora de la qualitat del sistema.
Millorar les condicions
Impulsar els col·lectius docents, mitjançant una gestió de personal que faciliti una
laborals i professionals
més gran implicació i protagonisme dels professorat en la millora de l’educació.
del professorat
• Promoure un sistema d’incentius laborals relacionats amb la promoció professional
dels docents en funció de l’avaluació i la dedicació a la seva tasca.
• Revisar els criteris per l’adscripció als centres i de mobilitat entre llocs de treball.
• Mesures de control del compliment i de l’efectivitat de la feina dels professionals.
• Establir una relació entre els resultats que el professorat obté amb el seu treball i
la seva promoció professional.
• Promoure estratègies organitzatives i de funcionament del professorat, per recuperar el seu impuls professional.
• Incrementar el nombre de professors.
• Elaborar el Pla general de formació del professorat.
• Impulsar una carrera docent estimulant que valori les responsabilitats adquirides
pel professorat, el compromís amb el projecte del centre i l’avaluació positiva de la
seva tasca.
Millorar els centres
• Increment de la partida d’Ensenyament en l’elaboració dels pressupostos.
educatius i els seus
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la millora dels centres educatius.
equipaments
• Increment del finançament destinat al funcionament dels centres i de les dotacions
destinades a material d’ús didàctic, ús administratiu i les vinculades a projectes.
• Establiment d’una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans
vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), amb especial
atenció als centres ubicats en zones econòmicament i socialment desfavorides i
específicament a les escoles d’àmbit rural.
• Elaboració d’un inventari de tasques, no estrictament lectives, que millorin la qualitat educativa del centre.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
58
3.1.2 Augmentar la qualitat del sistema educatiu per
adequar-lo als nous reptes socials
És absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa dels nostre país.
El Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu,
que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns
objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i
democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat.
Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació:
Aconseguir una gestió
Redefinir el model de gestió dels centres docents públics, en la línia de reforçar la
autònoma i eficaç del
seva capacitat d’actuació mitjançant una major autonomia, tant acadèmica com de
centres
gestió administrativa, econòmica, de recursos de personal i d’altres.
• Realitzar els canvis que permetin una caracterització específica dels centres (amb
totes les combinacions possibles: centres complets des de l’etapa infantil al final
de secundària, centres de batxillerat, centres de formació professional, centres de
Secundària Obligatòria, etc.).
• Dotar els centres d’una major autonomia i recursos. Establir les bases per fer que
el centre educatiu, amb la necessària participació de la comunitat, es converteixi en
un “ens” amb capacitat per prendre decisions acadèmiques, organitzatives, laborals
i d’administració de recursos.
• Enfortir la funció directiva. Tendir cap a una professionalització de la funció directiva
i dotar-la del poder de decisió que és necessari per dirigir i gestionar amb capacitat
d’actuació i instruments de gestió eficaç.
Millorar l’acció
educativa i instructiva
• Especial esforç institucional en l’atenció als alumnes amb majors dificultats (tractament de la diversitat escolar) amb mesures organitzatives i pedagògiques.
• Promoció i generació d’innovació didàctica entre el professorat, lligant aquesta
activitat a la promoció professional i salarial.
• Enfortiment de les estratègies didàctiques per aprendre a aprendre, donant una
base cultural sòlida i útil per viure en la societat actual.
• Polítiques de formació del professorat en les necessitats bàsiques i en l’aprenentatge de l’anglès.
• Generalització en escoles i instituts de docència d’algunes matèries en idioma
estranger.
• Pla de dotació d’infraestructura informàtica i promoció de les experiències innovadores en la utilització de les noves tecnologies a l’activitat acadèmica.
• Avaluació institucional de tots els centres en relació als seus resultats obtinguts,
tot considerant les seves característiques sociològiques i els estàndards europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
59
• Adequació dels calendaris i horaris escolars.
• Creació de 30.000 places d’escoles bressols per tal de donar compliment a la
demanda existent.
• Elaboració d’un Pla de Xoc per a la prevenció del fracàs escolar, de manera que
millorin els resultats del alumnes.
• Elaboració d’un nou Pla d’Atenció a l’alumnat procedent de la immigració.
• Elaboració d’un Pla per millorar l’aprenentatge de la llengua anglesa a l’escola.
• Elaboració d’un Pla per impulsar l’ús de les TIC a l’aprenentatge.
Millorar la Formació
Actuar decididament sobre l’organització de la Formació Professional, flexibilitzant
Professional
les ofertes, dissenyant processos estructurats que facilitin la relació amb l’estructura
productiva. Al mateix temps, caldrà intentar una coordinació amb la màxima intensitat
entre els tres àmbits de formació en els que, actualment, s’organitza la FP: formació
reglada, ocupacional i contínua.
• Connectar amb les necessitats reals del territori.
• Connectar amb les polítiques actives d’ocupació.
• Connectar amb les demandes de desenvolupament econòmic.
• Aconseguir que la formació professional tingui caràcter de formació permanent.
•
Interaccionar la formació professionalitzadora amb el Sistema Nacional de Qua-
lificacions corresponent per poder actualitzar, convalidar i acreditar.
• Dissenyar itineraris de formació per als usuaris de formació professional.
• Reconèixer les diferents formes de realitzar la formació professionalitzadora.
• Adaptar els currículums i l’oferta de la Formació Professional per a treballadors i
treballadores, de tots els sectors, de tal manera que facilitin el reconeixement de les
seves competències i capacitats.
• Promoure l’avaluació per a l’accés a la titulació de Formació Professional des del
mercat de treball.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
60
3.2 Polítiques d’acció social
3.2.1 Universalitzar els serveis socials
L’actual sistema català de serveis socials es podria qualificar d’assistencialista, ja
que, davant la insuficiència d’equipaments i serveis, per accedir-hi cal demostrar
una manca de recursos, la qual cosa deixa fora moltes persones, sobretot de les
classes mitjanes. L’objectiu del Govern en aquest àmbit és universalitzar el sistema,
és a dir, establir un sistema destinat a tothom que tingui una determinada necessitat,
independentment de la seva situació econòmica. Per tal d’universalitzar els serveis
socials, el Govern s’ha fixat les següents línies d’actuació:
Aprovar una nova Llei
S’elaborarà en el transcurs del 2004 i 2005, una nova Llei de Serveis Socials de
de Serveis Socials de
Catalunya que permeti la universalització dels serveis socials i avançar cap a un
Catalunya
model flexible, àgil i descentralitzat, amb capacitat d’adaptació al territori i d’innovar
ràpidament per fer front a les creixents i canviants necessitats socials. Aquesta nova
llei, que s’elaborarà amb la participació del món local, els sectors professionals i les
entitats d’iniciativa social, definirà:
• Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació.
• La cartera de prestacions socials que es derivin dels drets que regularà la futura
Carta de Drets Socials de Catalunya, de manera que quedin legalment reconeguts
amb caràcter de fonamentals i puguin ser exigibles per part de la ciutadania com a
drets subjectius.
• L’organització del sistema i els nivells competencials de responsabilitat pública,
amb una aposta decidida vers la municipalització.
• La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada.
• El finançament.
Algunes accions clau del Pla de Govern relacionades amb la nova llei seran:
• Creació de l’Agència de suport a les persones amb dependència i a les seves
famílies per donar resposta a les seves necessitats sociosanitàries.
• Definició de la planificació territorial dels serveis socials.
• Gestió i resposta a les actuals llistes d’espera en serveis socials.
Elaborar un nou marc
de finançament dels
En el marc de la nova Llei de Serveis Socials, s’establirà un nou sistema de finançament
dels serveis socials. Alguns punts clau d’aquest nou sistema són els següents:
serveis socials
• Arribar a la mitjana europea en despesa social com a percentatge del PIB català.
D’aquesta forma, es donarà compliment sobrat a la resolució 887/V del Parlament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
61
de Catalunya sobre política social i benestar del mes d’abril de 1999, en què s’insta
al Govern de la Generalitat a destinar, com a mínim, un 4% del seu pressupost a
polítiques de benestar i de serveis socials.
• Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local
i els fons europeus al nou model d’acció social, així com l’aportació dels usuaris al
nou model d’acció social en els serveis de copagament.
Descentralitzar els
D’acord amb la nova Llei de Serveis Socials, caldrà desconcentrar i descentralitzar
serveis socials
progressivament els serveis socials, amb una aposta decidida vers la seva municipalització. Algunes actuacions seran les següents:
• Descentralització de competències del Departament de Benestar i Família de
serveis centrals cap a les direccions territorials.
• Establiment d’un nou estil de cooperació amb els ajuntaments i consells comarcals, redistribuint competències i responsabilitats i garantint l’estabilitat financera
mitjançant convenis-contractes plurianuals i sistemes d’indicadors.
• Transferència de les Oficines de Benestar i Família, que actualment depenen de
la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, als Serveis Territorials del
Departament, facilitant així la col·laboració amb el món local. Es durà a terme un Pla
pilot de desconcentració en un Servei Territorial concret. Posteriorment s’avaluarà
l’experiència i, si s’escau, s’exportarà progressivament a la resta de Serveis Territorials.
• Estudi de les funcions i serveis per traspassar en 4 o 6 anys al món local. Pel que
fa als equipaments cívics (ludoteques, hotels d’entitats, casals de gent gran...), en
un termini màxim de 6 anys es procedirà a traspassar concertadament la seva gestió
al món local.
• Establiment de mecanismes de seguiment dels serveis traspassats al món local
per tal de garantir-ne la qualitat i l’equilibri territorial. També es cercaran mecanismes
de cooperació i cogestió. Així, per exemple, es farà el Consorci de Serveis Socials
amb l’Ajuntament de Barcelona i s’implantarà el sistema TS-Plus, que suposarà
la informatització de tots els expedients d’atenció social de les àrees bàsiques de
serveis socials.
• Participació del món local en la planificació, seguiment i avaluació dels serveis
socials.
• Assistència tècnica al món local per a la prestació de l’atenció social primària i
per a la gestió dels serveis traspassats, d’acord amb models que n’assegurin l’eficiència.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
62
3.2.2 Garantir la cohesió social, en especial dels collectius amb major risc d’exclusió
Hi ha determinats col·lectius que tenen un especial risc de veure’s exclosos, totalment o parcialment, del benestar que genera la nostra societat. Cal que la Generalitat
vetlli per tal que tothom pugui fruir d’aquest benestar. Així, en relació als següents
col·lectius, el Govern durà a terme les següents actuacions.
Immigrants
• Elaborar el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008. Aquest Pla es farà sobre
la base de l’avaluació que es durà a terme del Pla Interdepartamental d’Immigració
2001-2004 i marcarà les prioritats i criteris rectors de la política d’immigració de la
Generalitat de Catalunya. Aquest Pla anirà acompanyat d’un compromís pressupostari per part de tots els departaments implicats. El Pla tindrà un fort component
territorial.
• Elaborar una Carta d’Acollida que establirà un marc de drets i deures dels ciutadans de Catalunya previstos en la Constitució i l’Estatut i aplicats a la realitat de la
immigració.
• Elaborar un Pla General de Primera Acollida que gestionarà de forma coordinada
amb els municipis i entitats la recepció i la inserció social i laboral dels ciutadans
estrangers a Catalunya i que comportarà la creació d’estructures pròpies a increment
dels recursos.
• Garantir la igualtat d’oportunitats per a les persones que arriben a Catalunya i per
aquelles d’origen immigrat reforçant les polítiques socials de la Generalitat per a tothom i adaptant els serveis per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació derivada
de la insuficiència de recursos.
• Garantir l’accés al coneixement del català a la nova immigració.
• Reclamar al Govern de l’Estat recursos i competències per desenvolupar polítiques
efectives d’immigració a Catalunya.
Gent gran
• Elaborar el Pla Director d’Atenció a les persones grans amb l’objectiu de regular i
desplegar el serveis necessaris per donar resposta a l’envelliment i sobreenvelliment
de la població catalana.
• Completar transitòriament les pensions més baixes per tal de garantir uns ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. Això es farà
mitjançant una Llei de complement de les pensions, que:
· Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80% i el 100% del Salari
Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa
en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència
Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions
contributives més baixes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
63
· Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable,
es podrà establir un pagament de caràcter únic.
· Un cop hagi passat el període transitori, s’incrementarà l’ajut, com a mínim, per
l’import que resulti de considerar la diferència entre l’IPC de Catalunya i el de la
resta de l’Estat per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
• Avançar cap a la universalització dels serveis d’atenció a domicili per a la gent gran:
arribar, com a mínim, a cobrir el 4% de les persones de 65 anys i més.
• Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones.
• Completar i millorar la xarxa d’equipaments i serveis d’oferta pública per a la gent
gran: casals, serveis d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc.
Infància
• Renovar el Pla integral de suport a la infància i l’adolescència de Catalunya, implementant-hi el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc.
• Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de situacions de risc social que afecten als infants i als joves, amb coordinació
de totes les administracions.
• Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un observatori dels drets
dels infants, amb un treball de difusió i també d’anàlisi de necessitats específiques
i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya.
• Reconvertir els recursos existents a partir de l’elaboració d’un Mapa de Recursos
que permeti la planificació coherent d’aquests a partir de la seva territorialització i
de les necessitats específiques que la població d’infants i joves.
• Crear una àrea de suport al jove amb dificultats socials, dins de la Direcció General
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, amb dotació de recursos i reconversió dels
existents per aconseguir la seva inserció social.
• Crear la figura de l’educador al medi per tal de fer el seguiment de les mesures
de protecció.
• Revisar i modificar la Llei 37/1991, de mesures de protecció dels menors desemparats.
Persones amb
• Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques,
discapacitat
físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...). A tal efecte,
s’elaborarà el Pla Director d’Atenció a les persones amb discapacitat.
• Crear un punt d’atenció (finestreta única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies a cada
demarcació territorial.
• Vetllar pel compliment de la Llei d’Integració del Minusvàlid (LISMI) en totes les
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
64
administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis. Així, caldrà
que hi hagi un mínim d’un 2% de treballadors amb discapacitat a la Generalitat,
al món local i a l’empresa ordinària. També caldrà que un 4% dels habitatges de
promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb
discapacitat.
• Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots
els espais i serveis públics. Algunes mesures concretes per tal d’avançar en aquesta
línia són:
· Fer plenament accessible el servei de metro als discapacitats.
· Adaptar un 10% dels taxis i impulsar el compliment del decret 135/1995.
· Obrir una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per tal de facilitar el compliment
del Codi d’accessibilitat, abans del 2006.
· Desenvolupar, conjuntament amb els Ajuntaments, un Pla integral d’atenció a
les persones amb problemàtica de salut mental.
Poble Gitano
Gais i lesbianes
• Elaborar el Pla integral del Poble Gitano a Catalunya.
• Crear un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals.
• Equipar les parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el
conjunt d’ajuts i suport públic (serveis socials, política d’habitatge, etc.).
• Crear un òrgan consultiu permanent, amb participació del conjunt d’organitzacions
legalment constituïdes en l’àmbit dels gais i lesbianes, per tal d’establir un diàleg
amb l’Administració.
Població sotmesa a
La població sotmesa a mesures d’execució penitenciària i de justícia juvenil cons-
mesures d’execució
titueix un dels nuclis més exposats a la marginació social, si el sistema penitenciari
penitenciària i de
no compleix adequadament les funcions de reeducació i reinserció a què obliga la
justícia juvenil
llei. Per tal de reduir aquest risc d’exclusió social permanent, el Govern adoptarà
mesures per millorar la gestió del sistema penitenciari, impulsant actuacions com
les següents:
• Atenció preferent a la gestió del personal penitenciari i de justícia juvenil, pel que
fa a la seva selecció, formació i promoció i establiment de l’estatut del seu personal
directiu.
• Impuls de les activitats educatives i laborals en els centres, adequades al tractament individual dels interns, mitjançant el CIRE i altres agents.
• Foment de l’aplicació de les mesures penals alternatives, amb un grup de treball
amb professionals de la judicatura, la fiscalia i el personal penitenciari.
• Potenciació dels tractaments especials per a interns afectats per patologies i
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
65
drogodependències.
• Elaboració d’una normativa penitenciària pròpia de rang reglamentari.
• Concertació amb els Departaments d’Educació, Salut, Benestar Social i Treball i
Indústria, amb els governs locals i amb els agents socials per facilitar el procés de
reinserció dels interns.
• Reordenació de la col·laboració amb col·lectius i entitats externes a l’Administració
que cooperen amb la funció penitenciària.
• Implementació del Pla de renovació i substitució de centres penitenciaris i de
justícia juvenil.
• Comunicar i fer pedagogia social per tal de difondre les característiques i les finalitats de l’administració penitenciària.
Pobresa i exclusió
Més enllà de les actuacions que la Generalitat dugui a terme sobre col·lectius concrets
social en general
amb problemàtiques específiques, hi ha un seguit d’actuacions d’abast més general
per tal de lluitar contra l’exclusió social. A continuació se’n detallen algunes:
• Implantar el Programa d’Inclusió Social de Catalunya - Pobresa Zero, des d’una
política transversal.
• Reformular la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica
de ciutadania i estudiar les propostes d’implantació progressiva.
• Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius amb risc de ser exclosos,
com ara persones amb malaltia mental, persones amb addiccions i persones amb
discapacitat, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada.
3.2.3 Garantir la igualtat d’oportunitats i drets de les
dones
Tot i que formalment dones i homes tenen els mateixos drets i oportunitats, encara
és molta la distància a recórrer per tal de garantir que aquesta igualtat d’oportunitats
sigui efectiva. Discriminacions en el lloc de treball, menys retribució per la mateixa
feina, doble jornada (feina remunerada més les tasques de la llar), són només algunes
de les dificultats afegides que es troben les dones d’aquest país. A més a més, cal
tenir ben present la xacra de la violència de gènere.
Per avançar cap a la igualtat d’oportunitats real entre homes i dones, el Govern durà
a terme les següents línies d’actuació:
Introduir la perspectiva
de gènere a l’activitat
Cal que la Generalitat incorpori al conjunt dels seus plantejaments i actuacions la
perspectiva de gènere. Concretament, es duran a terme les següents actuacions:
ordinària de la
Generalitat
• Adaptar l’estructura organitzativa de l’Administració de la Generalitat, adjudicant
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
66
recursos materials i personals per a l’aplicació de les polítiques de gènere, tant en
els diferents departaments com a nivell territorial.
• Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern.
• Avançar en l’establiment de criteris per elaborar els pressupostos amb visió de
gènere.
• Establir una coordinació amb els organismes locals per enfortir les oficines territorials de l’ICD.
• Desenvolupar el Pla d’Acció per a la igualtat d’oportunitats de les dones en els
diferents departaments de la Generalitat.
• Reformar el Consell de les Dones de Catalunya per tal d’assegurar la participació
de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere.
• Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei per a la igualtat d’oportunitats.
Mesures per
Més enllà de les mesures internes o organitzatives que prengui el Govern, cal que
fomentar la igualtat
aquest lideri un procés encaminat a aconseguir una societat amb un major grau
d’oportunitats entre
d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Algunes mesures per avançar en
dones i homes en la
aquesta línia són les següents.
societat catalana
• Promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació
en les diferents branques professionals.
• Elaborar, implementar i avaluar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i
dones.
• Elaborar un Pla de conciliació de la vida personal i laboral. Aquest Pla hauria de
promoure mesures per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball
perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats en tots els àmbits.
• Controlar les conductes empresarials discriminatòries.
3.2.4 Enfortir les polítiques de suport a les famílies
Els diversos tipus de família continuen essent, avui en dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli bàsic de relacions afectives interpersonals. Les famílies, però, han
de fer front a una sèrie de reptes derivats dels canvis socials, entre els quals cal destacar la incorporació de la dona al mercat de treball. En aquest context, els poders
públics han de remoure les traves que dificulten el desenvolupament de les famílies,
amb especial atenció al paper que en aquestes hi juga la dona. Les principals línies
d’actuació en l’àmbit de les polítiques familiars són les següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
67
Donar un tractament
Hi ha famílies que, per diversos motius (persones dependents a càrrec, monoparen-
específic a les famílies
talitat, fills amb malalties cròniques...), tenen unes necessitats especials. Cal que el
amb necessitats
sector públic tingui en compte aquestes particularitats i adapti les seves polítiques
especials
familiars a aquestes realitats. Algunes actuacions del Govern en aquesta línia són
les següents:
• Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants o
persones dependents al seu càrrec. Oferir un tracte especial a aquelles famílies que
necessiten un suport addicional: famílies nombroses, monoparentals, amb infants
acollits o adoptats... En aquesta línia, es renovarà el programa d’ajuts a les famílies
amb infants a càrrec per tal que les monoparentals tinguin el mateix tractament que
les nombroses, i, per tant, rebin l’ajut per a infants de 0 a 6 anys i no de 0 a 3 com
fins ara.
• Oferir ajuts per l’adquisició o lloguer d’habitatge per a famílies amb situació d’especial vulnerabilitat.
• Crear un programa d’atenció social al nen malalt. En el marc d’aquest programa, es
vehicularan ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies
que tinguin a càrrec nens amb malalties cròniques o oncològiques.
• Fomentar les bonificacions fiscals i descomptes en els diferents serveis públics per
a aquelles famílies que necessiten un suport addicional i cedir les dades dels titulars
del títol de família nombrosa als ajuntaments, tal com s’ha fet amb el de Barcelona,
perquè es puguin beneficiar automàticament del descompte de l’IBI.
• Crear un fons d’impagament de pensions per a casos de separació, divorci o nullitat matrimonial adreçat a famílies en situacions de vulnerabilitat especial.
Oferir ajuts i
Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és la protecció de la
serveis per a l’adopció i
infància i el suport a la família, i, en aquest sentit, els nous projectes que estem en-
l’acolliment
degant segueixen la línia de treball d’afavorir les famílies que es troben en processos
d’acolliment i adopció.
L’objectiu de l’adopció i l’acolliment és promoure els drets dels infants, particularment
el de viure en un entorn afectiu confortable. És per aquest motiu que aquestes formes
de convivència han de ser considerades com un servei a la societat i, per tant, és de
rebut que rebin un suport públic específic. Algunes actuacions que es duran a terme
en aquest àmbit són les següents:
• Reforçar la difusió de la mesura de l’acolliment familiar i promoure’l, per tal d’assolir
un major nombre de famílies col·laboradores.
• Implementar un programa de formació de les famílies acollidores a Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
68
• Implementar un projecte d’atenció postadoptiva per dotar d’estratègies educatives
a les famílies i donar suport i orientació a l’adoptat.
• Proposar una mesura correctora en el procediment de l’acolliment que permeti
que el menor romangui amb la família acollidora quan els equips tècnics constatin
la impossibilitat del retorn del menor amb la seva família natural, malgrat no comptar
amb l’assentiment dels pares o tutors.
• Impulsar una mesura d’acolliment permanent, per als casos en què el menor no té
possibilitat de retornar amb la seva família d’origen, però no és possible l’adopció.
• Permetre l’adopció a les famílies homosexuals.
• Obrir nous països de procedència de menors i enfortir els llaços de relació amb
els països de procedència actuals.
• Elaborar els seguiments d’adopcions internacionals per part del personal tècnic
de l’ICAA, amb el consegüent estalvi econòmic que aquest fet comportarà per a les
famílies adoptives.
3.2.5 Reforçar les polítiques adreçades a la joventut
Tot i que ens els darrers anys s’ha consolidat el marc metodològic d’actuació de les
polítiques de joventut, la prioritat del Govern en els propers anys és obrir una nova
etapa caracteritzada pel pas a l’acció. Per afrontar els reptes que tenen els i les joves
són necessàries actuacions en els àmbits de l’habitatge, el treball, la formació, la
salut, la participació, etc. Aquestes actuacions seran una realitat gràcies a l’aposta
ferma del Govern per les polítiques d’emancipació i de participació dels joves i amb la
vocació de treball transversal, interdepartamental, interadministratiu i la participació
de la joventut.
• Elaborar el Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut
per al període 2004-2007.
• Elaborar la Llei de reconeixement de l’associacionisme educatiu.
• Elaborar la Llei de Polítiques de Joventut.
• Definir les mesures específiques per a joves dins el Pla General d’Ocupació.
• Facilitar l’habitatge de lloguer a través de les borses joves d’habitatge.
• Crear els crèdits d’emancipació per a joves adreçats a potenciar l’autoocupació
juvenil, la formació i l’accés a l’habitatge dels joves.
• Participar en la definició del pacte Nacional per a l’educació a través del Projecte
educatiu integral.
• Fomentar la promoció de la salut i les polítiques de prevenció entre els joves.
• Garantir l’accés a la cultura per part dels joves i donar suport als joves creadors.
• Fomentar la participació dels joves a través de l’associacionisme juvenil i a través
de noves fórmules participatives.
• Fomentar l’educació en valors dels joves a través de l’associacionisme educatiu.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
69
3.3 Salut i polítiques sanitàries
3.3.1 Fomentar la salut pública
La salut pública es configura com un dels àmbits principals d’actuació d’aquest
Departament ja que, en els últims anys, ha augmentat la sensibilitat de la població
envers aquests temes (alertes/crisis sanitàries): aigües contaminades per purins,
legionel·losis, vaques boges, dioxines, mercuri i metalls pesats, SARS, grip del
pollastre...A més a més, aquests són els temes que més cal adaptar als canvis
derivats de la globalització de les malalties o a d’altres problemes emergents a la
nostra societat: violència de gènere com a problema de salut pública, tabaquisme,
alcoholisme lligat al lleure, SIDA i altres malalties de transmissió sexual... En canvi,
els serveis de salut pública han seguit mantenint el mateix model de funcionament
que els darrers 20 anys, un aspecte que només aborda, encara que parcialment, la
Llei 7/2003 de protecció de la salut. Les prioritats polítiques (i organitzatives dels
serveis) en Salut Pública són:
Crear l’Agència
de Salut Pública
Cal reformar els dispositius de provisió de serveis de salut pública, entre d’altres,
amb la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
de Catalunya amb
descentralització en els
territoris
• Desplegar reglamentàriament l’Agència de Protecció de la Salut en els territoris,
conjuntament amb el municipalisme català, l’any 2005.
• A partir del desplegament d’aquesta Agència, crear per llei l’any 2006 l’Agència
de Salut Pública de Catalunya que establirà una infraestructura de salut pública
(epidemiologia, recursos humans, laboratoris i recerca científica) basada en el rigor
científic i els recursos i programes necessaris.
Prioritzar les polítiques
Formular i implantar polítiques de salut pública que incorporin de manera central les
de salut pública en
estratègies efectives de promoció, prevenció i protecció, comptant amb el suport de
determinades àrees en
la vigilància epidemiològica, la monitorització i la recerca, al voltant dels problemes
relació a la promoció,
de salut i dels riscos d’abordatge prioritari. Així, les àrees d’especial prioritat del
la prevenció i la
Departament de Salut, en relació a la salut pública, són: salut i seguretat (accidents,
protecció
violències, risc psicosocial), tant en l’àmbit laboral com viari, escolar i domèstic.
• Estils de vida, malalties cròniques i envelliment (nutrició, tabac, alcohol, altres
drogues, activitat física, malalties cardiovasculars, càncer).
• Salut sexual i reproductiva (SIDA i infeccions de transmissió sexual, embaràs
adolescent).
• Salut mental i toxicomanies.
• Salut alimentària i ambiental (aliments, aigua, aire).
• Malalties transmissibles emergents i noves vacunes.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
70
• Reducció de les desigualtats en salut segons classe social, gènere, lloc d’origen
i territori.
3.3.2 Millorar l’assistència sanitària i adaptar el sistema
a les malalties cròniques
Incrementar la
La millora de l’assistència sanitària continua essent un dels àmbits principals d’ac-
capacitat resolutiva
tuació d’aquest Departament, al qual incorporem un nou repte: adaptar el sistema a
dels centres de salut
l’envelliment de la població i, per tant, a les malalties cròniques i a la dependència.
de l’atenció primària
En aquest sentit les principals línies d’actuació són:
Cal millorar els centres de salut de l’atenció primària perquè esdevinguin el centre
del sistema, la seva porta d’entrada i el principal gestor del pacient i de la comunitat.
Cal doncs:
• Definir una estratègia global per impulsar l’Atenció Primària a través d’un Pla de
Xoc als centres de salut per als anys 2004-2005.
• Emmarcar aquest Pla de Xoc en un conjunt de mesures ambicioses que ens permetin, a mig termini, la reforma del model actual, per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència,
a través d’un Pla Estratègic de l’Atenció Primària que, a més, ha de:
· Orientar aquests serveis a una nova realitat canviant i adaptar-los per incrementar la seva capacitat de resolució.
· Establir una coordinació (continuum assistencial) amb els altres nivells assistencials i amb el món social.
· Aprofundir en la potenciació del treball complementari entre els diferents professionals que treballen en els centres de salut, sigui en la primera línia de prestació (metges de família, pediatres, infermeres, auxiliars, administratius...) o en
els serveis de suport (salut mental, rehabilitació, Programa d’atenció a la salut
sexual i reproductiva...).
- Donar suport a les activitats de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació
en l’evidència científica disponible i en les directrius establertes en el Pla de salut
i en els Plans directors del Departament de Salut.
- Augmentar la capacitat d’autogestió dels centres per donar una millor resposta
a les necessitats i demandes de la població.
Potenciar la capacitat
d’adaptació de la xarxa
Per millorar l’atenció hospitalària cal potenciar la seva capacitat de transformació (i
adaptació), sobretot, en relació a determinats temes:
especialitzada
hospitalària
• Definir els estàndards de qualitat mínims per tal de garantir una assistència de
qualitat (confort, accessibilitat...).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
71
• Respondre als objectius i intervencions prioritzades en el Pla de Salut i en els Plans
Directors del Departament de Salut.
• Realitzar un Pla d’inversions per a la millora de les infraestructures, l’accessibilitat
i la qualitat dels serveis, seguint les recomanacions del nou mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.
• Implementar el Pla de Xoc de les llistes d’espera per garantir temps màxims d‘espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims
per a les proves diagnòstiques i consultes externes i crear unitats de diagnòstic ràpid
per a les patologies més prevalents.
Introduir millores en les
A partir de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA, l’any 2004 es
urgències, emergències
portarà a terme una revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari i:
i el transport sanitari
arreu de Catalunya
• Es donarà a conèixer la distribució en el territori dels recursos de transport sanitari,
la seva operativitat, utilització i demanda.
• Es dimensionaran i ajustaran els recursos destinats a urgències i emergències
d‘acord amb nous criteris.
• S’implantarà un model únic amb coordinació descentralitzada territorialment de
resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, coordinadament amb
els diferents grups operatius d‘emergències (policies, sanitaris, bombers, protecció
civil)
Establir les bases per a
Cal avançar cap a un model de salut mental (i addiccions) orientat cap a l’atenció
un nou model de salut
comunitària, amb una concepció biopsicosocial i amb un important paper de la re-
mental
habilitació comunitària. Per això cal, entre d’altres mesures:
• Enfortir els programes de promoció de la salut mental i de prevenció de la malaltia
mental i les addiccions.
• Integrar la planificació de l’atenció a la salut mental i l’atenció a les addiccions,
potenciant la coordinació i complementarietat d’ambdues xarxes en el territori, en
col·laboració amb l’atenció primària de salut.
• Avançar en el Pla d’Atenció Integral a les persones amb problemes de salut mental
de caràcter intersectorial i interdepartamental, que doni resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals
i de les seves famílies, i en el qual tindran representació les entitats municipals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
72
Potenciar el paper
Les TIC són eines adequades per facilitar l’accessibilitat dels ciutadans al sistema,
de les tecnologies
estaran al seu servei i al dels professionals.
de la informació i la
comunicació (TIC)
• Avançar cap a l’establiment d’una xarxa informàtica única dels centres sanitaris.
• Implementar el Sistema d‘Informació Integrada Sanitària (SIIS).
Potenciar la recerca
Catalunya està esdevenint un potència en investigació biomèdica. Aquest és un
biomèdica a Catalunya
dels principals motors de creixement de l’economia actual, per això, cal fer un salt
endavant i apostar per la recerca en aquest àmbit i mantenir la situació de lideratge
en aquesta àrea emergent, a partir de projectes com:
• La creació del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona l’any
2004.
• El Pla director de Recerca, que serà l’instrument per liderar un projecte de recerca
biomèdica de qualitat i amb un finançament suficient, que permeti sumar en recerca
biomèdica pública i privada.
Crear l’Agència
L’Agència Sociosanitària per a la Dependència ha de ser l’instrument per garantir
Sociosanitària per a la
l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a totes les
Dependència
persones amb dependència i oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb
un treball conjunt de tots els professionals.
• Crear per llei l’Agència Sociosanitària per a la Dependència l’any 2005.
3.3.3 Dissenyar l’organització i el finançament del nou
model sanitari
Organització
D’una banda, i en el marc de definició del Nou Sistema Català de la Salut, el Departament de Salut haurà d’elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema
sanitari (revisant i actualitzant la LLOSC), que inclogui un projecte de modernització
de l’Institut Català de la Salut (per fer-ne una institució de qualitat, autònoma en la
seva gestió i que reti comptes en funció dels seus resultats), un mapa de serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut pública de Catalunya adaptat al territori.
Potenciar els principis
Els principis que inspiren el nou Sistema Català de la Salut giren entorn de: la qualitat,
i el paper dels
l’equitat, l’eficiència, la transversalitat entre sectors i departaments de la Generalitat,
protagonistes del
la integració a nivell territorial, la participació, la transparència, la subsidiarietat, la
sistema sanitari
substituïbilitat de recursos i la sostenibilitat econòmica i financera.
El principal protagonista del sistema ha de ser el ciutadà, per això cal:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
73
• Reforçar la percepció del ciutadà com a propietari del Sistema de Salut i, al mateix
temps, com a consumidor i usuari.
• Determinar els seus drets i deures perquè sigui coresponsable en el bon ús d’aquest
sistema i en l’ús racional d’aquests serveis (de qualitat) i també dels medicaments.
• Oferir-li els coneixements i instruments necessaris perquè promogui la seva salut
i previngui la malaltia.
Un altre element bàsic del sistema són els seus professionals. Cal:
• Consensuar un nou model de relacions laborals per a tota la xarxa sanitària que
comporti una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa
(resultat de la Mesa Social per a un acord marc de recursos humans del sistema
sanitari català).
• Fer de la recerca i la docència una part important de l’actiu dels professionals.
• Adaptar la seva formació a les necessitats actuals i futures (MIR, infermeria, noves
professions sanitàries, etc.).
Finalment, l‘administració local, ha de:
• Cooperar i participar en la planificació i avaluació de l‘assistència sanitària, sociosanitària i de salut pública mitjançant la seva participació en els ens de gestió/coordinació.
Finançament
D’altra banda, l’actual sistema de finançament de la sanitat és del tot insuficient i no
permet que Catalunya disposi dels recursos necessaris per finançar el nivell de despesa sanitària, imprescindible per prestar un servei que considerem molt important
per als ciutadans i ciutadanes i que creix molt més ràpidament que el conjunt dels
ingressos de la sanitat. Per aquest motiu, és necessari:
Millorar el finançament
• Renegociar amb l’Estat un nou marc de finançament i cercar, en el Consell Inter-
de la sanitat i equiparar
territorial, aliances amb les altres CCAA per aconseguir un pacte que millori aquest
el percentatge
finançament.
respecte al PIB del
• Realitzar esforços per racionalitzar la despesa i distribuir, de la millor manera,
finançament sanitari
els recursos propis, fins i tot, incrementar aquests recursos propis, és a dir, cercar
al d’altres regions o
ingressos alternatius, tot i les limitacions en la nostra capacitat normativa. Aquesta
països de renda per
racionalització ha de permetre, al mateix temps, mantenir –fins i tot augmentar- la
càpita i característiques
qualitat i l’eficiència del sistema (resultat del Grup de Treball per a la racionalització
similars a les nostres
i el finançament de la despesa sanitària).
(en el període de 8
• Contenir la despesa farmacèutica a través de noves mesures (recepta electrònica,
anys)
distribució directa d’absorbents d’incontinència urinària a les residències geriàtriques, entre d’altres) i seguir potenciar l’ús de genèrics.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
74
3.4 Política cultural
3.4.1 Garantir l’accés a la cultura
Cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els
correspon, i per tant reconèixer als ciutadans els seus drets d’accés ple a la cultura.
Aquest accés dels ciutadans a la cultura ha de ser actiu, com a protagonistes i no
només com a consumidors. Els ciutadans han de tenir els coneixements necessaris
per poder fer una aproximació crítica i per tant lliure, a la cultura. D’altra banda, cal
garantir que aquest accés actiu a la cultura es faci en igualtat d’oportunitats, indistintament del lloc on es visqui, de la procedència del gènere i de l’edat.
Per tal de remoure els elements que dificulten l’assoliment d’aquests objectius, el
Govern durà a terme les següents actuacions.
Incrementar els
recursos per a la
Per tal de situar-los a l’altura de les necessitats actuals de la nostra cultura i sobretot,
dels seus reptes de futur cal:
cultura
• Situar la despesa cultural en el 2% del Pressupost de la Generalitat de
Catalunya
• Establir de forma conjunta amb els altres departaments plans plurianuals d’inversions a càrrec de l’1% cultural destinats a la conservació i rehabilitació del patrimoni
cultural i al foment de la creativitat contemporània
• aprofundir la col.laboració en matèria cultural amb les caixes d’estalvi, i investigar
altres fonts de finançament amb l’objectiu d’incentivar la inversió del sector privat
als projectes culturals.
Elaborar un Pla
Aquest pla, que es durà a terme buscant la concertació amb el món local i els di-
d’Infraestructures
versos agents culturals, ha de servir per cobrir les necessitats culturals bàsiques del
culturals territorials
conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Algunes línies d’actuació en el marc
bàsiques
del Pla seran les següents:
o Articular un sistema de lectura potent, mitjançant entre d’altres mesures, l’actualització dels estàndards del mapa de biblioteques i el desplegament de la xarxa de
bibliobusos a tot el territori.
• Consolidar una xarxa d’equipaments escènics en el territori
• Articular els centres de producció cultural, els destinats a la formació artística i
els centres culturals polivalents, amb especial atenció a la socialització de les noves
tecnologies
• Cloure el desplegament de la xarxa d’arxius comarcals a tot el territori
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
75
• Identificar iniciatives públiques o privades, innovadores en arts visuals i impulsarles con a centres de creació i difusió (espais d’art)
• Concertar amb el món local la política museística i patrimonial mitjançant xarxes
públiques d’equipaments culturals
• Realitzar el Pla Territorial Sectorial d’espais de protecció arqueològica
Crear una agència de
difusió artística
Impulsar la cultura
d’arrel tradicional
produïda a Catalunya
Amb la implicació de les Diputacions que permeti la distribució dels productes culturals, creant xarxes i consolidant espais de programació a tot el territori.
• Impulsar el Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, tot redefinint-ne l’àmbit
d’actuació i els sectors a què va dirigit.
• Aportar els elements que fomentin el coneixement i el diàleg cultural entenent la
cultura com una forma de cohesió i integració social
• Elaborar programes del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana, a més
de a la cultura tradicional catalana, a totes les entitats i col.lectius que no són d’arrel tradicional catalana i a públics no habituals a les activitats de cultura popular
existents, amb l’objectiu de convertir la cultura en un instrument de participació i
mobilització ciutadana.
• Enfortir la relació cultural amb les altres autonomies de l’Estat espanyol, i amb
altres països, per tal d’afavorir el coneixement i respecte mutus.
Impulsar línies
d’actuació dirigides
a recuperar la
memòria històrica
• Finalitzar les obres de rehabilitació del MNAC i obrir al públic la seva col.lecció que
mostra l’evolució de l’art de Catalunya dels darrers deu segles.
• Redefinir la tasca, les funcions i el paper del Museu d’Història de Catalunya adoptant la consideració de Museu Nacional.
i la preservació del
• Redefinir el Museu d’Arqueologia de Catalunya, de caràcter nacional, incorporant
patrimoni
el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i implementant les seves competències
en el territori amb la creació de xarxes, itineraris i programes de difusió.
• Negociar el retorn dels arxius de Salamanca
• Iniciar els tràmits corresponents per a la creació del Museu Etnològic de Catalunya,
amb vocació de coordinar els equipaments territorials temàtics existents.
Reforçar el binomi
Es tracta de desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa
educació - cultura
de la cultura.
• Impulsar una política decidida d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament
obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i professional
• Elaborar programes amb els Departaments d’Educació, Benestar i Família i DURSI
per tal fer arribar el patrimoni cultural a la població en edat escolar i a aquella amb
necessitats especials.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
76
Potenciar la pràctica
esportiva i establir les
bases d‘un nou model
de gestió
• Crear una macroorganització que aplegui a tots els representants de l‘esport
català.
• Potenciar la presencia l‘esport català en l‘àmbit internacional
• Incrementar i millorar la xarxa d‘instal.lacions i
equipaments esportius a
Catalunya.
3.4.2 Donar suport a la creació cultural a través de la
innovació artística, la consolidació del sistema productiu i la projecció exterior de la cultura catalana
La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels éssers
humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les
generacions precedents, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. És
per aquest motiu que els poders públics han de donar suport a la creació i innovació
cultural, tenint en compte que cal preservar l’autonomia de la cultura respecte dels
poders polítics i econòmics.
Algunes línies d’actuació de la Generalitat per tal de potenciar la creació i la innovació
cultural són les següents:
Impulsar els
• Finalitzar les obres de la Sala de Cambra de l’Auditori de Barcelona, a fi de per-
equipaments culturals
metre el desplegament definitiu de la Ciutat de la Música amb el trasllat del Museu
d’abast nacional
de la Música i del Conservatori
• Donar un nou impuls al Teatre Nacional de Catalunya, desplegant un programa de
circuits i una xarxa territorial
• Consolidar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona dotant-lo dels espais i els
recursos adequats per convertir-lo en el centre d’art contemporani de referència a
nivell nacional
Crear l’Institut per a
L’Institut per a la creació Artística i el Pensament Contemporani donarà suport als
la Creació Artística
processos de producció, exhibició, difusió i conservació de les pràctiques culturals i
i el Pensament
artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació
Contemporani
• Definir i dissenyar les polítiques de suport a la creació programades en els equipaments públics
• Donar suport als processos d’innovació, experimentació i recerca de nous llenguatges artístics, des de la producció fins a la seva difusió, i de l’altra, incentivar l’anàlisi
crític i la reflexió a través d’espais de documentació, recerca i debat
• Afavorir el debat i la crítica, i crear estructures de mediació i gestió entre l’administració pública i els creadors, professionals, col.lectius i entitats dedicades a les
pràctiques culturals emergents.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
77
Promoure i consolidar
el sistema productiu
Cal potenciar la consolidació d’una estructura industrial i empresarial forta que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i la seva internacionalització.
cultural català
• Desenvolupar programes d’ajuts en el camp audiovisual
• Impulsar el Festival de Cinema de Sitges per tal que esdevingui una peça central
en la promoció i comercialització del cinema català
• Impulsar la creació del consorci Catalan Films, integrat per l’administració, TV3,
COPCA i associacions de productors per la promoció de l’audiovisual català
• Impulsar la creació de la Film Comission de Catalunya, juntament amb Barcelona
Plató
• Afavorir la concentració empresarial en el sector audiovisual
• Consolidar el lideratge editorial de Catalunya i mantenir el suport genèric a l’edició
en català
• Impulsar la música creada i produïda al país així com la indústria discogràfica amb
un suport ferm dels mitjans audivisuals públics
Potenciar la vocació
L’àmbit d’actuació dels creadors i indústries culturals catalanes no s’ha de limitar als
internacional de la
Països Catalans, si no que cal arribar als mercats internacionals i participar de forma
cultura catalana
activa en els espais de creació i producció cultural a nivell internacional
• Enfortir i consolidar l’Institut Ramon Llull com a instrument bàsic per difondre la
nostra llengua i la nostra cultura a nivell internacional, especialment en les àrees
d’expressió artística i pensament contemporani
o Incorporar instruments de projecció exterior de la cultura catalana a l’Institut Català
de les Indústries Culturals
• Incentivar la participació de projecte culturals en programes europeus
• Consolidar un mapa d’abast internacional de fires i mercats per al sector musical
català
• Enfortir la projecció internacional dels equipaments nacionals de Catalunya a
través d’acords de co-producció, fires i intercanvis de les seves obres i les seves
produccions. Incentivar els acords de col.laboració d’aquests amb d’altres centres
artístics d’àmbit internacional
Millorar els models de
• Crear el Consell de les Arts i les Cultures, que ha d’assegurar la participació de les
participació dels
persones del món de la cultura i de les arts en l’elaboració i l’assessorament de les
sectors culturals.
polítiques públiques que els afecten.
Incentivar l’anàlisi i la
- Crear per llei el Consell de la Cultura i de les Arts l’any 2005
recerca en l’àmbit de
- A partir de la creació del Consell, es constituiran taules sectorials representati-
les polítiques culturals.
ves, i també taules intersectorials que impliquin diversos sectors
El Consell de les Arts i
• Creació en concert amb altres entitats públiques i privades del país, d’un Obser-
la Cultura
vatori de Polítiques Culturals, que permeti una avaluació constant i un re-disseny de
les polítiques, adequant-les als canvis socials i polítics, i en concordança amb altres
països europeus.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
78
3.5 Política lingüística
3.5.1 Fomentar l’ús social del català
La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent
i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que
es formularà a través d’un pla estratègic específic.
El gran repte d’aquesta legislatura en matèria lingüística és transformar l’elevat grau
de coneixement i comprensió de la llengua catalana (l’any 2001 un 74 % de la població parla català i un 94% l’entén) en un índex més alt d’ús social (l’any 2003 un
50 % de la població té el català com a llengua d’ús habitual). Alhora, cal mantenir i
reforçar l’elevat grau de coneixement del català, tenint en compte especialment que
l’augment progressiu de la immigració pot alterar els percentatges actuals.
Mesures per fomentar
l’ús del català
El Govern vol reduir la distància entre la gent que coneix el català i la gent que l’utilitza. Es treballarà per tant en les següents línies:
• Garantir a tota la població l’accés al coneixement del català.
• Fomentar l’ús interpersonal del català: fer que les persones que saben català el
parlin.
• Promoure l’oferta de productes i serveis de gran consum en català, especialment en
l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i en l’etiquetatge.
• Augmentar l’ús del català en l’atenció al públic de les empreses, especialment en
els establiments de comerç i restauració.
• Garantir el dret a usar el català a tots els ciutadans.
Mesures per reforçar el
Tot i que ja s’ha assolit un alt grau de coneixement del català, cal continuar treballant
coneixement del català
per augmentar el percentatge de població competent en llengua catalana. En aquest
sentit, cal dedicar una atenció especial als nouvinguts.
• Augment de l’oferta de formació en llengua catalana i desenvolupament d’un pla
d’acollida lingüística de la immigració.
• Campanya popular per associar valors positius a l’ús del català i mobilitzar amplis
sectors de la societat.
• Creació de l’Agència Catalana de Multilingüisme, per promoure la disponibilitat de
productes de l’àrea de les TIC i audiovisuals en català.
• Vinculació de la política de compres de la Generalitat a l’ús del català en els productes i serveis.
• Promoció de l’ús del català dins la política comunicativa de les empreses.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
79
• Creació d’una xarxa d’oficines de garanties lingüístiques.
• Promoció del coneixement i l’ús habitual del català per part del personal al servei
de l’administració de l’Estat i de l’administració de Justícia.
3.6 Seguretat pública
3.6.1 Assumir la coordinació de les polítiques de seguretat a Catalunya
Cal entendre el concepte de polítiques de seguretat pública en un sentit ampli, no
merament policial, tal i cap a on apunta la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del
sistema de seguretat pública de Catalunya. En aquest context, la coordinació de les
polítiques de seguretat esdevé encara més necessària. I qui ha de dur a terme aquesta
coordinació és la Generalitat de Catalunya, ja que és qui millor coneix el conjunt de
la realitat catalana i, per tant, qui millor pot prestar aquest servei.
Per tal de coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya es duran a terme les
següents línies d’actuació.
Avançar en el model
La Junta de Seguretat de Catalunya ha d’esdevenir el veritable òrgan de coordinació
de comandament únic
de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments.
dels cossos i forces de
• Canviar el reglament que regula la Junta de Seguretat per tal que la Consellera
seguretat actuants a
d’Interior en sigui la presidenta i, d’aquesta manera, assumir la coordinació de cossos
Catalunya
policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.
• Donar participació a la Junta de Seguretat a una representació de les autoritats
locals.
Mesures per coordinar
Cal assegurar la coordinació de les actuacions del Govern en matèria de seguretat.
les diferents polítiques
Algunes actuacions concretes per avançar en aquesta línia són:
de seguretat
• Trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials del Departaments del Govern. Es crearà una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa
interdepartamental i es constituirà la Comissió de Govern per a la Seguretat.
• Elaborar una nova Llei de Seguretat Pública.
• Establir una nova política de Recursos Humans en el cos de Mossos
d’Esquadra:
- Incrementar el nombre de policies destinats a tasques policials i incorporació
de facultatius de suport.
- Establir un pla de carrera professional.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
80
- Revisar el procés de selecció i formació.
• Convertir l’Escola de Policia de Catalunya en l’Escola de Seguretat de Catalunya
i incorporar l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya.
• Creació a Barcelona d’un Centre Internacional de Formació dels Agents Locals
(CIFAL), en col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides (UNITAR), dedicat a la
seguretat, espai de convivència o diversitat cultural.
• Creació del Consorci d’Estudis de Seguretat amb l’objectiu d’analitzar i dissenyar
polítiques públiques en matèria de seguretat i impulsar programes i plans d’actuació
transversals en els que participi la policia de la Generalitat.
• Completar el desenvolupament del 112 com a únic referent en situacions d’emergència.
• Desenvolupar un sistema integral d’emergències a Catalunya.
Garantir la presència
dels agents del Cos de
Mossos d’Esquadra a
tot el territori català
• Cal avançar en el desplegament dels Mossos d’Esquadra per cobrir tot el territori
català. El calendari previst durant aquesta legislatura és el següent:
- 2004: Predesplegament a Barcelona i desplegament a la comarca de l’Anoia
- 2005: Desplegament a Barcelona
- 2006: Desplegament a Sabadell, Cerdanyola, Terrassa, Rubi, Cornellà de
Llobregat, Esplugues de Llobregat i Prat de Llobregat.
- 2007: Desplegament a Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà,
Martorell, Alt Penedès, Garraf i Baix Penedès.
• Reforçar la seguretat a les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, amb
l’enviament de 100 nous policies.
• Conformar el CME en un cos de policia integral. En aquest sentit, es potenciarà
la seva presència en organismes europeus i s’actualitzarà el protocol en matèria
antiterrorista.
3.6.2 Impulsar la prevenció de riscos en matèria de seguretat i promocionar la convivència i el civisme
Venim d’una filosofia de seguretat civil basada sobretot en la capacitat de reacció.
Un dels objectius d’aquest Govern és avançar cap a una concepció de seguretat
basada més en la prevenció i en la promoció de la convivència i el civisme. Per tal
de dur a terme aquest canvi conceptual en les polítiques de seguretat, hi ha dos
elements clau: la proximitat als ciutadans i la planificació.
Potenciar la proximitat
El Govern entén proximitat en un doble sentit: el de l’excel·lència dels serveis policíacs
als ciutadans en les
i d’emergències, però també el del coneixement i la sensibilització dels ciutadans
polítiques de seguretat
envers el concepte de prevenció. En efecte, no és possible una política integral de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
81
protecció del ciutadà sense que aquest jugui també un paper actiu en matèria de
prevenció, de conscienciació que ha de tenir una actitud activa en la defensa dels seus
drets i llibertats però també en el compliment dels seus deures. Algunes actuacions
concretes per potenciar la proximitat en les polítiques de seguretat són:
• Crear els Consells Regionals de Seguretat.
• Potenciar el paper de les Juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com
a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació
de les actuacions dels cossos al territori.
• Potenciar els Consells Locals de Seguretat com a fòrums de participació i debat.
• Establir contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà la Generalitat en coordinació amb les autoritats
locals.
• Elaborar un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya per tal
d’informar sobre l’estat de la qüestió a la ciutadania.
• Reunions de treball amb associacions i entitats dedicades a la lluita contra la violència domèstica per reflexionar i debatre sobre la complexitat de la convivència.
Potenciar la planificació
A l’hora de fer prevenció en matèria de seguretat, cal evitar la improvisació i les ac-
en matèria de
tuacions aïllades, ja que aquestes acaben resultant poc operatives. La planificació
prevenció
esdevé doncs un element clau en les polítiques de prevenció. Algunes actuacions
concretes en matèria de planificació són les següents:
• Elaboració d’un Pla de seguretat pública, de caràcter bianual. Aquest Pla establirà
les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de
riscos, actuacions i mitjans de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i
totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme.
• Elaboració d’un Pla de Prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició
d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris.
• Pla de Seguretat Viària 2005-2007, com a Pla integral per a la reducció de l’accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat en el trànsit, amb l’objectiu de reduir un 50%
les morts per accident de trànsit l’any 2010 en relació a l’any 2000.
• Perspectiva de la llei de Trànsit de Catalunya en funció de les negociacions de les
competències de traspàs Estat – Generalitat.
• Projecció europea del Servei Català de Trànsit.
• Elaboració i implementació d’un Pla integral per a la prevenció i eradicació de la
violència exercida contra les dones.
• Elaboració de noves disposicions per a la regulació i control del joc i espectacles.
��PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
83
Situació
La política territorial catalana s’ha realitzat en els darrers anys amb una visió i abast
de poca volada: ha respost a demandes puntuals i locals, anant sempre a remolc de
les necessitats apressants, sense una idea clara del conjunt del país i, sobretot, sense
diàleg amb els territoris. Si Catalunya, per la seva estructura de població, ja tendeix
al desequilibri, aquesta dinàmica no ha fet més que aprofundir aquest problema.
Ben evidentment, no es pot dir que en tot estem pitjor: hi ha més equipaments, més
infraestructures, algunes gestions d’espais naturals s’han fet amb criteri... i més
exemples que podríem citar. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat en tenir
una política territorial pròpiament dita. Però en aturar-se incomprensiblement el seu
desenvolupament, en no aprofundir-se en la via de la planificació i la reglamentació,
en no buscar una estructuració dels territoris d’acord amb les seves potencialitats i la
preservació el seu medi, en deixar que la construcció i el turisme fessin els territoris
dependents de dinàmiques externes a ells mateixos, aquesta llavor no ha donat els
fruits que podia haver rendit. Tot i així, el treball tècnic acumulat al llarg dels anys és
més que notable, i no és sinó la voluntat política d’anar més enllà dels estudis el que
ha mancat. L’aprovació l’any 2001 del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, i l’inici
de les tasques de realització de la resta, ja reconeixen implícitament la necessitat de
revertir aquesta tendència.
El cas més greu, potser, és el de l’àrea metropolitana de Barcelona: el Govern de
Catalunya no ha tingut un tracte específic amb la seva capital i li ha regatejat el desenvolupament d’elements essencials com ara els transports, fins fa ben poc, o un
necessari grau d’intervenció en la seva pròpia organització territorial. Tampoc, però,
s’ha volgut dotar de personalitat real les altres àrees metropolitanes, que s’han seguit movent en base als recels d’unes localitats envers les altres, sense propiciar els
espais de necessari consens. L’elaboració dels plans territorials i la posta en marxa
de les autoritats del transport hauran de canviar aquesta tendència.
Algunes de les iniciatives més importants a nivell de país o bé s’han endegat en els
darrers anys amb propòsit electoralista i mètodes discutibles de finançament (i sovint,
per tant, encara no estan en marxa), o s’han gestionat pèssimament a nivell polític,
com ara el pas de l’AVE per Catalunya o el paper de l’aeroport del Prat.
Amb tot, és la idea mateixa de Catalunya imperant fins fa poc la que aquest nou Govern no comparteix: la d’una Catalunya barallada amb la seva capital però centrípeta
i centralista, tancada en ella mateixa sense cercar aliances amb el seu entorn que
la situïn en el context europeu, i que nega als seus territoris cap altre espai que el
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
84
paper que puguin fer en relació a la gran àrea metropolitana central.
Ens trobem doncs una Catalunya poc vertebrada i poc planificada, però que a més
pateix altres desequilibris, bàsicament ecològics, perquè una inexistent política
territorial efectiva condueix sempre a la degradació ambiental. El litoral desprotegit,
ja amb molt llargues zones de continu urbà, àrees agrícoles amb el futur incert o bé
abandonades, l’extensió de la ciutat difusa, la generació creixent de noves demandes
de mobilitat, la reducció de la connectivitat ecològica... i de manera general el que
és més preocupant: una incapacitat de convertir el medi en un actiu per als seus
habitants. En cap cas es pot dir que els valors de la sostenibilitat han transcendit el
discurs per impregnar la política territorial.
Capítol a banda mereix el dèficit flagrant d’infraestructures respecte d’altres territoris similars. La xarxa de serveis ferroviaris, amb les rodalies invariables des de fa
anys, el transport de mercaderies minimitzat, els corredors de llarga distància sense
finalitzar-se i els trens regionals amb una oferta de molt baixa qualitat, és més que
manifestament millorable. La xarxa viària, dominada per la xarxa d’autopistes de
peatge i amb vies bàsiques de capacitat insuficient, té, a més, el repte de millorar
substancialment la xarxa capil·lar. Els grans ports catalans han de guanyar en connectivitat i en intermodalitat, per acabar de consolidar la seva posició de ports de
primera magnitud en l’entorn del sud d’Europa i la Mediterrània en general. Finalment,
l’aeroport de Barcelona no pot seguir sent un aeroport tan secundari a escala europea, tant per les rutes de viatgers com per a les companyies. Tampoc les telecomunicacions han arribat al territori quan se les esperava, comprometent la possibilitat
de gran part d’aquest d’accedir a les noves vies de desenvolupament. Els diversos
sectors productius coincideixen en assenyalar que el dèficit en infrastructures és un
dels factors que més frenen la competitivitat de l’economia catalana. Per tant, una
de les principals responsabilitats que té la Generalitat per impulsar l’activitat econòmica del país és la de promoure i executar les infrastructures requerides pel normal
funcionament de l’activitat productiva i eliminar així els dèficits d’inversió pròpia i de
l’Estat a Catalunya.
Els problemes de l’energia són de tota índole: de generació, sense el pes necessari de les energies renovables i per tant sense haver resolt el model de futur; de
transport, amb uns centres de generació allunyats dels llocs de consum i amb fortes topades amb el territori; de distribució, amb un nivell de talls que ha arribat a
preocupar fortament el sector industrial; i de sector, amb una insuficient presència
d’empreses catalanes en el mercat. Davant del repte que suposa Kyoto, per tant, es
fa més necessari que mai un replantejament global de l’àmbit de l’energia al nostre
país: partint, i revisant si cal, el Pla de l’Energia elaborat l’any 2002, caldrà obtenir
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
85
un compromís creïble que permeti avançar en tots aquests aspectes, així com sobre
la demanda d’energia.
Ni les polítiques de residus, ni de l’aigua, ni de l’aire, ni de la protecció de la biodiversitat han aconseguit seguir el pas de les directrius impulsades des de la Unió
Europea. I, a més, no s’han resolt els debats de fons amb el territori per a l’emplaçament d’infraestructures, altra vegada a causa que el territori no ha pogut veure mai
un plantejament integral de les seves problemàtiques, ni participar-hi, ni debatre’l.
Finalment, cal esmentar el gravíssim problema de l’habitatge, que s’ha permès que
esdevingués ja gairebé més un problema social que territorial. La feble intervenció
pública no ha atenuat les pressions del mercat i ni tan sols s’han protegit els segments
més febles del teixit social, deixant que els ajuntaments, sense competències ni
finançament en aquest àmbit, prenguessin una iniciativa que no havia de ser seva.
Horitzó
La Catalunya que aquest Govern desitja és una Catalunya en què el desenvolupament
no li suposi hipotecar-se el futur. El Govern es planteja el repte de construir en tots els
territoris espais de creixement, d’identitat econòmica, de connexió amb l’entorn... el
tot, en el marc del retrobament del rol de Catalunya dins del seus espais més naturals:
la Mediterrània, la península ibèrica, el sud d’Europa. I cal que tot això ho puguem fer
sense posar en risc la nostra capacitat futura per abastar-nos d’aigua, gaudir d’una
atmosfera neta, gestionar els nostres residus i preservar la biodiversitat.
Plantegem un model de territori en el qual les ciutats creixen de manera compacta i
aquestes ciutats, en una escala superior, es configuren com a nodes d’una xarxa que
es pot planificar coherentment en termes d’infraestructures físiques i de dotacions
de serveis públics.
Volem, però, unes infraestructures de nivell europeu. Entenem per això les que permeten el desenvolupament econòmic potencial del que el nostre país sempre ha
estat capaç. Som conscients dels problemes financers inicials de la Generalitat per
augmentar tant com caldria el nivell d’inversió, i sabem que moltes infraestructures
del país són titularitat d’altres institucions. El Govern, però, no pot oblidar el seu
paper de lideratge polític, ni fugir sempre de plantejaments que ultrapassin les seves
competències nominals, i, per això, entoma com a responsabilitat pròpia l’assoliment
dels objectius generals en aquest àmbit. La política del Govern en matèria d’infrastructures respondrà als objectius i criteris següents:
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
86
• Assolir la projecció i l’establiment de les infrastructures necessàries per a un nivell
òptim de competitivitat de l’economia catalana.
• Mantenir i, en la mida del possible, incrementar el ritme d’inversió dels darrers
anys, i així contribuir a mantenir l’activitat econòmica i l’ocupació en el sector de la
construcció i els seus efectes de motor del creixement econòmic.
• Projectar i executar les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat d’acord
amb un criteri bàsic d’equitat territorial, i escoltant sempre els diversos sectors socials afectats.
• Aplicar en qualsevol cas un criteri bàsic de sostenibilitat en la projecció, execució i
gestió de les infrastructures, tant als efectes de minimitzar l’impacte de les mateixes
sobre el territori, com també el consum energètic.
• Gestionar la inversió de la Generalitat en la construcció i manteniment d’infraestructures d’acord amb un criteri general d’eficiència econòmica, procurant concertar
la participació de finançament privat, per tal de complementar les capacitats pressupostàries.
El transport públic, en aquest sentit, és prioritari. A l’àrea metropolitana de Barcelona,
la finalització de la línia 9 és una necessitat essencial. Però també els altres sistemes
de desplaçament no radials. Ens calen uns transports moderns i eficients. En aquest
camp, el transport ferroviari sembla estar per davant dels altres i en les àrees metropolitanes haurà d’estar privilegiat.
És prioritari, així mateix, que Catalunya surti de l’escamot de cua en matèria energètica. Cal incrementar la part d’energies renovables sobre l’energia total generada,
però també fer unes xarxes de transport i de distribució territorialment ordenades i,
sobretot, fiables. El sistema energètic no pot ser un fre al creixement de Catalunya,
ni tampoc una font de problemes mediambientals excessius.
Cal igualment establir les polítiques de gestió del medi que aquest necessita: fer
d’aquest un actiu de l’economia del país i refermar de manera explícita, amb inversió
i amb legislació, el compromís del Govern i de la gran majoria dels ciutadans amb la
protecció de l’entorn: l’aigua, l’aire, el territori i el medi natural.
L’habitatge, en darrer terme, és una de les grans prioritats socials del país: ens cal
assolir la capacitat de ser participants actius en el mercat, mitjançant la creació de
parc públic i la intervenció decidida per protegir la qualitat de vida als barris més
malmesos.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
87
4.1 Energia
4.1.1 Garantir la qualitat del subministrament d’energia
En els darrers anys, una de les preocupacions dels sectors industrials, i també de la
població en determinats instants de l’any, és la manca de garanties sobre la continuïtat del subministrament elèctric, atesos els massa freqüents talls. Això ha destapat
l’existència de dèficits estructurals en el sector de l’energia a Catalunya. Degut a la
transcendència de la seguretat i qualitat del subministrament energètic per al desenvolupament de l’economia catalana, el Pla de Govern ha definit dues grans línies
d’actuació operativa en aquest camp.
Introduir nous agents
Un dels mals que afecten el sector és la seva evident manca de competència, que
públics i privats al
provoca l’arrossegament de tics monopolistes. El Govern de Catalunya afavorirà
sector
l’existència de competència en els segments de la cadena de subministrament en els
que aquesta sigui crítica per garantir la qualitat del servei final, des de la generació
fins a la comercialització. En aquest sentit, s’impulsarà de manera preferent l’aparició
de nous operadors energètics amb seu a Catalunya.
Igualment, es potenciarà l‘Institut Català de l‘Energia per a què aquest assumeixi les
funcions previstes per a l‘Agència Catalana de l‘Energia, amb els recursos i les atribucions suficients per esdevenir l‘ens central pel que fa a la planificació i l‘aplicació
de polítiques actives per a la millora del subministrament energètic, i per esdevenir
també la referència i l‘autoritat tècnica per a la supervisió de la necessitat, conforme
als plans en vigor, d‘aspectes com ara el desenvolupament en el territori d‘infrastructures de transport d‘energia. Es proposarà al govern central, en aquest sentit, la
modificació del decret d‘escomeses. Finalment, es treballarà per a la creació de la
figura del gestor de la distribució. Aquesta figura, definida per part d‘una directiva
europea, haurà de donar instruccions vinculants en matèria d‘infrastructures a realitzar i procediments operatius a seguir.
Determinar els
Les reformes importants en l’àmbit de l’energia només es poden fer a mig i llarg ter-
escenaris previsionals
mini, atesos els volums d’inversió requerits i, sovint, la dimensió de les obres quan
de la demanda, en el
aquestes són necessàries. Cal, doncs, establir amb un nivell d’afinament prou acurat
marc d’un nou Pla de
els escenaris de la demanda previsible com a mínim fins l’any 2015.
l’Energia
Aquest càlcul, tanmateix, cal que sigui fet dins del marc d’un nou Pla de l’Energia,
que incardini la variable de la demanda amb les de l’oferta i amb altres consideracions
mediambientals, d’igual importància, i de manera general amb la resta de les figures
de planificació bàsiques i sectorials de Catalunya.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
88
4.1.2 Desenvolupar les fonts d’energia renovables
Catalunya està molt endarrerida respecte de les mitjanes europea i espanyola pel que
fa a la part d’energies netes que es produeixen respecte de l’energia total consumida.
En un país que frueix de condicions climàtiques favorables per al desenvolupament
de les energies no contaminants, aquesta tendència ha de ser obligatòriament reorientada. Els compromisos de Kyoto marquen ja un camí i uns terminis, però Catalunya
ha de determinar també ella mateixa, sobre la base del diàleg i del consens amb el
territori, com esdevé capdavantera en aquesta matèria.
Introducció de noves
En primer lloc, s’ha previst donar rang normatiu a la voluntat de canvi en l’àmbit
fonts de generació
de la producció energètica, mitjançant l’elaboració de la nova llei sobre producció
d’energia
d’energies. Aquesta assentarà les bases normatives per desenvolupar després, com
a mínim, les següents línies de treball:
• Un mapa de l’energia eòlica, basat en un mapa de recursos eòlics, però equilibrat i
fruit del diàleg amb el territori, i que minimitzi la concentració de l’impacte paisatgístic.
L’objectiu és arribar als 3.000 MW en l’horitzó de l’any 2010. Establiment d’un Fons
territorial de distribució equitativa dels beneficis dels parcs eòlics.
• La programació del desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic que un
país que es beneficia de tantes hores de sol pot permetre’s. En aquest àmbit, també
es donarà suport als municipis que vulguin implantar ordenances municipals que
obliguin a incorporar instal·lacions solars en els edificis nous o en els existents.
• El foment actiu de la implantació de centrals de biomassa, que a més poden jugar
un rol econòmic important en el territori.
• La introducció dels biocarburants en els transports de Catalunya. En aquest àmbit,
es fomentarà la utilització fins on sigui tècnicament i econòmicament possible del
biodiesel, ja sigui obtingut a partir d’olis vegetals usats o a partir dels cultius energètics adients.
Aquestes actuacions disposaran d’uns terminis establerts i d’un pressupost específic
per a ser dutes a terme.
4.1.3 Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica
L’objectiu en aquest eix d’actuació és aconseguir per a Catalunya una posició
capdavantera pel que fa a l’eficiència en l’ús de l’energia, en relació als països de
la Unió Europea, assolint el màxim estalvi energètic mitjançant propostes tècnicament viables, econòmicament rendibles, ambientalment respectuoses i socialment
desitjables.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
89
L’àmbit domèstic i el transport són els espais de major consum d’energies fòssils. La
reducció necessària de les emissions que generen cal fer-la sobre una base d’actuacions molt transversal, des de l’ocupació compacta i no dispersa del territori, passant
per l’augment del transport públic, les polítiques tarifàries, etc. En aquest objectiu del
Govern, més enllà de l’establiment de directrius transversals sobre el conjunt de les
actuacions, es preveuen un seguit de mesures més concretes i que suposen accions
per al mig i llarg termini però que han de ser iniciades sense retard.
Per això, una de les tasques prioritàries del nou Pla ha de ser l’elaboració del Pla
d’eficiència energètica, adreçat a tots els sectors consumidors catalans (domèstic,
primari, serveis, industrial i del transport) i, també, al propi sector de transformació
de l’energia.
Elaboració d’un
Aquestes centrals que transformen la crema de gas en energia elèctrica tenen el
programa d’establiment
grau més alt d’eficiència en el procés i, a més, contaminen en menor mesura que
de centrals tèrmiques
les centrals convencionals de fuel o carbó, per exemple. Cal, per tant, incrementar
de cicle combinat
el nombre d’aquestes centrals en, dins del marc del Pla de l’Energia i en acord amb
els operadors energètics del mercat.
Prioritzar la recerca i la
Aquest és un àmbit bàsic de recerca, plenament estratègic. No abasta tan sols la
innovació en matèria
recerca fonamental, sinó també la recerca aplicada, camp en el que es poden fer
de tecnologies d’estalvi
grans avenços amb més facilitat. Cal, doncs, un compromís públic en aquesta àrea,
d’energia
tant en forma de suport econòmic als innovadors com de foment de la implantació
dels avenços en les llars i empreses de Catalunya. Per potenciar aquests aspectes,
el Govern crearà el nou Centre Tecnològic d’Energies Renovables a Vandellòs.
De manera singular, el transport és un dels espais on cal fer un esforç substancial
de R+D per a la disminució dels contaminants generats. El nostre país té prou teixit
industrial i de recerca en el món de l’automoció com per participar en primera fila en
aquest àmbit específic. Les línies de suport del Govern tindran en compte aquesta
prioritat.
En qualsevol cas, el Pla de l’Energia contindrà programes que determinaran la temporalització i els objectius específics en cada un d’aquests camps.
Llei d’eficiència
Les llars són, a més del transport, l’espai de major consum energètic. Atesa, doncs,
energètica en
la importància d’assolir la màxima eficiència en aquest entorn, i també pel valor peda-
edificis i d’edificació
gògic que suposa, el Govern promulgarà una llei específica sobre les característiques
bioclimàtica
afegides que els edificis hauran de complir per garantir un consum energètic adaptat
a les necessitats reals de les llars.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
90
4.2 Política i ordenació territorial
4.2.1 Impulsar una política de planificació territorial i de
reordenació del territori sostenible i equilibrada
En els darrers cinquanta anys, s’han produït canvis de gran magnitud pel que fa a
l’ús del territori, dins i fora dels nuclis urbans, i en tot aquest temps no s’ha produït
un consens sobre quines eren les regles generals d’aquest desenvolupament, els
preceptes que havien de fer compatible el propi creixement amb l’entorn en què
aquest creixement es produïa. D’un temps ençà, però, i gràcies entre d’altres a la
tasca pedagògica d’associacions, de científics i d’acadèmics, s’ha anat consolidant a
tots els nivells la idea que aquesta era una necessitat absoluta del país, una condició
sine qua non per a l’habitabilitat futura de les nostres contrades.
Tècnicament, però, la tasca és feixuga. Malauradament manquen moltes de les
figures de planejament, territorials i sectorials que haurien d’estar ja resoltes. És imprescindible, a més, que la planificació resultant es faci havent escoltat prèviament
el territori i en uns temps que permetin la reflexió, sense oblidar la part de pedagogia
que comporta una figura de planejament. En qualsevol cas, el conjunt d’actuacions
que s’hauran de dur a terme per complir aquest objectiu es poden estructurar de la
següent manera:
Finalitzar la planificació
La Catalunya que imagina el Govern té uns territoris amb capacitat i personalitat
territorial bàsica i
pròpia, que en bona part generen i ordenen per ells mateixos el seu creixement. Això
sectorial de Catalunya.
exigeix redactar en el menor temps possible els Plans Territorials pendents, que han
Fer realitat les àrees
de definir, en els escenaris de creixement demogràfic i econòmic previstos, els usos
metropolitanes
del sòl, les comunicacions, els transports... Els Plans s’han de construir des del debat previ en l’interior de cadascun dels territoris concernits i és en aquest sentit que
aporten identitat i projecte compartit. El Govern impulsarà aquests debats ciutadans
perquè està convençut de què se’n derivaran elements de gran importància per al
contingut dels Plans.
També, però, atès que certs àmbits econòmics i geogràfics afecten el conjunt dels
territoris, i han de ser vistos des d’una perspectiva del conjunt de Catalunya, es redactaran els Plans Sectorials en els terminis que siguin els més adients per a la seva
complementarietat amb els plans territorials.
Altrament, hi ha un seguit de desplegaments normatius bàsics que són mancances
històriques. És el cas de la revisió de la Llei d’Urbanisme, que, entre d’altres, traslladarà als ordenaments municipals els criteris territorials generals, i, sobretot, establirà
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
91
el marc de cooperació del Govern de la Generalitat amb tots els pobles i ciutats de
Catalunya i, en especial, amb la seva capital i amb la resta de realitats metropolitanes,
subvenint i estimulant les seves iniciatives. Així, la reforma de la Llei d’Urbanisme
que impulsarà el Govern tindrà tres objectius essencials: proveïr sòl per a habitatge
assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.
Els criteris bàsics que serviran als Plans i normatives seran el de la sostenibilitat, la
funcionalitat econòmica i la cohesió social, la plasmació dels quals, bàsicament, es
farà a través d’un territori ben integrat, articulat sobre una xarxa de ciutats potents,
cadascuna de les quals es caracteritzarà per la seva compacitat física i en la convivència de persones i usos diversos en el seu interior. Menció especial cal fer de la
realitat metropolitana de Barcelona, cor urbà i principal motor econòmic del país, el
desenvolupament ordenat de la qual ha de ser impulsat i potenciat. Si alguna vegada
ha pogut semblar que el país i la seva capital es donaven l’esquena això mai més
serà així: el Govern està fermament convençut que treballar per Barcelona és treballar
per Catalunya, i viceversa.
Determinar les àrees de
Per la seva significació especial, per la urgència de la seva salvaguarda i per la
protecció especial en el
pressió que en molts casos pateixen, és prioritari que un conjunt important d’àrees
territori i els termes del
de Catalunya ha de ser posat sota protecció especial, singularment els espais d’in-
seu desenvolupament
terès natural (PEIN), les zones ZEPA i els connectors biològics, tots plegats cridats a
conformar la part catalana de la Xarxa Europea Natura 2000. Però els territoris sota
figures de protecció no s’han de veure condemnats a una paràlisi. Al contrari, se’ls
ha de dotar d’instruments de gestió que transformin la protecció en valor econòmic,
potenciant les activitats que hi han de ser possibles. És el cas del Pla Director del
Litoral, ja aprovat inicialment, i que ha vingut a pal·liar una greu i ja massa antiga
problemàtica. En etapes successives, es posaran en marxa programes de gestió
activa dels espais de protecció natural, amb participació de les administracions
locals, dels agents socials del territori i de les entitats que els han defensat i protegit
fins ara. Aquesta gestió tindrà com a principal objectiu fer compatible la conservació dels recursos naturals amb el desenvolupament socioeconòmic del territori. Així
mateix, es preveu l’elaboració d’un conjunt de mesures –plans directors urbanístics
d’abast comarcal- destinades a garantir un desenvolupament ordenat de els àrees
de muntanya.
Per a un àmbit més general, com és la protecció i la gestió del paisatge com a patrimoni
col·lectiu, i dins de les línies directrius que estableix el Consell d’Europa, el Govern
aprovarà una Llei del de gestió del paisatge, destinada a dotar les administracions
catalanes dels instruments necessaris per a la preservació dels valors patrimonials,
ambientals i econòmics dels nostres paisatges.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
92
Superar la crisi dels
Per tal d’evitar la fractura territorial entre el món urbanitzat i el rural, es pretén dotar
models de vida rurals i
les àrees rurals de les infraestructures i els serveis bàsics necessaris per tal d’acon-
la seva desaparició del
seguir que per als joves del món rural el model de vida urbà deixi de ser un mirall
territori
utòpic, ja que en realitat, aquest model sovint dista molt d’ésser un model equilibrat,
sostenible i igualitari. Es pretén doncs, elaborar un pla de xoc de desenvolupament
d’infraestructures bàsiques per a les zones rurals.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
93
4.3 Habitatge
4.3.1 Garantir l‘accés a l‘habitatge digne a tota la població
La possibilitat d‘accedir a un habitatge digne i adequat és un dret reconegut en totes
les constitucions europees. Actualment l‘accés a l‘habitatge s‘ha mostrat com un
dels grans problemes de la societat catalana, especialment per als sectors de menor poder adquisitiu i per als joves. Els preus de l‘habitatge han anat augmentant a
uns ritmes molt superiors a l‘inflació i, per descomptat, molt superiors als ingressos
provinents dels salaris.
Aquesta dificultat afecta de forma especial a sectors com els joves que no poden
emancipar-se, els treballadors i treballadores de rendes baixes i ocupació temporal
i eventual, els sectors socials més humils afectats per problemes d‘exclusió social:
gent gran, immigrants, famílies monoparentals, situacions de crisi familiar i atur, i tots
aquells a qui la liberalització i l‘escassetat del mercat de lloguer fan cada cop més
difícil seguir pagant les rendes o, simplement, trobar habitatges a preus assequibles.
L‘objectiu de garantir l‘accés a l‘habitatge s‘assolirà amb les actuacions següents:
Impulsar una oferta
L‘aprovació del Pla per al Dret a l‘Habitatge 2004-2007 preveu:
adequada d‘habitatge
a les necessitats
existents
• Incrementar la producció d’habitatge protegit a un total de 42.000 unitats, de les
quals, com a mínim, la meitat seran en règim de lloguer.
• Fomentar el lloguer d‘habitatges, especialment per a joves, gent gran i sectors en
risc d’exclusió.
• Fomentar la rehabilitació de 40.000 habitatges.
Establir mesures per
La finalitat d‘aquest apartat és contribuir directament a l‘increment de la disponibilitat
millorar els programes
de sòl per a l‘habitatge i introduir programes per promoure l‘habitatge protegit en
d‘actuació urbanística
règim de compra o lloguer.
destinats a habitatges,
rehabilitació,
preservació i millora
urbana
• Revisar els aspectes de la Llei d‘Urbanisme que afectin a l‘habitatge, incrementant
la reserva de sòl per a l’habitatge protegit.
• Mobilitzar tot el sòl públic de caràcter o vocació residencial.
• Potenciar el mercat de segona mà a través de la mediació social i la rehabilitació.
• Concretar la nova figura d’habitatge de preu concertat, amb un preu superior al
protegit i inferior al lliure.
• Establir programes de manteniment integral i de lluita contra l’assetjament immobiliari.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
94
• Instaurar un sistema de millora i control de la qualitat en la construcció dels habitatges.
• Establir la qualificació de la protecció de l’habitatge en tota la seva vida útil.
Creació d‘instruments
Cal potenciar els instruments de gestió existents i promoure la concertació territorial
de gestió per millorar la
i social i la col·laboració amb les administracions locals així com potenciar la xarxa
situació de l‘habitatge a
catalana de mediació per a l‘habitatge en què hi participin agents públics, privats i
Catalunya
ONGs. Així, es preveu:
• Constituir l‘Agència Catalana de l‘Habitatge.
• Constituir el Consorci Metropolità de l‘Habitatge.
• Revitalitzar el Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
• Donar impuls i contingut al Consell Assessor de l‘Habitatge.
Aquest conjunt d‘actuacions es faran amb el suport d‘un nou marc jurídic de referència, concretant-se a partir del Projecte de Llei de l‘Habitatge i de l‘aprovació del
Pla Territorial de l‘Habitatge.
4.3.2 Promoure la rehabilitació de barris i d‘habitatges
El foment de la rehabilitació ha de permetre el manteniment i la millora de les condicions d‘habitabilitat, d‘accessibilitat, d‘adaptació per a persones de mobilitat reduïda,
sigui en zones urbanes, rurals o de muntanya.
Igualment les polítiques de rehabilitació s‘adreçaran a la millora del manteniment dels
barris gestionats per Adigsa, al foment dels barris afectats per patologies estructurals, a la remodelació integral de barris i la revalorització d‘habitatges per obtenir
els mínims d‘habitabilitat i per mobilitzar habitatges buits. Les principals accions es
poden emmarcar en dos programes d‘actuacions:
Fomentar la
Aquest programa d‘actuacions defineix programes específics de rehabilitació d‘ha-
rehabilitació
bitatges d‘acord amb el que es consideri més prioritari:
d‘habitatges
• Millorar les condicions d‘habitabilitat dels habitatges.
• Millorar les condicions d‘accés (reformes d‘accés, ascensors i adaptació per a les
persones de mobilitat reduïda).
• Promoure la revalorització d‘habitatges per mobilitzar els habitatges buits.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
95
Impulsar la rehabilitació
El Govern ha endegat un programa per a la rehabilitació integral dels barris i àrees
de barris
urbanes on es concentren les carències urbanístiques i les situacions més agudes
de problemàtica social i econòmica. Per això ha impulsat la Llei de Millora de Barris,
Viles i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada ja pel Parlament
de Catalunya.
La Llei preveu la creació d’un Fons d’ajut als ajuntaments per tal que puguin emprendre operacions de rehabilitació integral d’aquests barris. És a dir, actuacions que no
contemplin només les qüestions relatives a l’urbanisme, sinó també als equipaments.
la vida comercial i social
El Pla permetrà iniciar actuacions en un conjunt de barris de tot Catalunya –majoritàriament àrees velles, polígons d’habitatges i àrees d’urbanització marginal- amb
una inversió total de 600 M €.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
96
4.4 Biodiversitat i desenvolupament sostenible
4.4.1 Impulsar l‘Agenda 21 de Catalunya
El Govern de Catalunya, compromès amb la sostenibilitat i responent a una resolució
del seu Parlament de l‘any 1997, va acordar impulsar l‘Agenda 21 del país amb la
participació activa de tots els ciutadans i els agents socials i econòmics del país.
L‘Agenda 21 de Catalunya té per objectiu definir aquells reptes i orientacions sobre
les que s‘ha de construir el futur dels seus ciutadans i del seu territori. Creació de
riquesa, millora del benestar de les persones, cohesió social, gestió durable dels
recursos, conservació de l‘entorn, i garantia de les possibilitats de desenvolupament
de les generacions futures són, en aquest sentit, els criteris als quals s‘ha d‘ajustar
la definició de les actuacions que s‘emprenguin des del Govern.
L‘Agenda 21 és, per definició, una vertadera Estratègia Catalana per a un Desenvolupament Sostenible per continuar avançant en aquest model de desenvolupament.
Un pla estratègic que, a partir del coneixement de la situació social, ambiental i
econòmica d‘un determinat territori, i sobre la base dels principis i el valor de la
sostenibilitat, defineix un seguit d‘eixos estratègics que han d‘orientar l‘actuació de
les seves institucions. L‘Agenda 21 de Catalunya també té, doncs, aquesta dimensió
estratègica que observa la realitat del país de forma integrada, transversal i transdisciplinar. Les actuacions més rellevants són:
Impuls decidit a
l‘elaboració de
Volem convertir l’Agenda 21 de Catalunya en un instrument de planificació estratègica
ambiental que permeti:
l‘Agenda 21 de
Catalunya
• Aportar els elements de participació dels agents en la redacció dels plans territorials.
• Integrar el treball transversal dels diferents departaments de la Generalitat tot
establint una Comissió Interdepartamental de Sostenibilitat.
• Donar un paper real i útil al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
(CADS). Es crearà el Consell Social de Desenvolupament Sostenible.
• Elaborar pactes estratègics per a la sostenibilitat amb els diferents sectors productius.
• Incorporar indicadors de sostenibilitat a l’acció de Govern, els quals esdevenen
instruments d’ajuda a la presa de decisions polítiques (pressupost ecològic).
El procés de confecció de l’Agenda 21 de Catalunya ha de ser molt dinàmic i aportar propostes d’actuació immediata, per la qual cosa ens comprometem que pugui
aportar conclusions i propostes de manera immediata, a partir de l’actualització i el
contrast dels processos d’elaboració, participació i formulació seguits fins ara.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
97
Volem incidir en el fet que la sostenibilitat es decideix en els sistemes urbans. Per
tant:
• Potenciarem les iniciatives locals de “Plans d’acció per a la sostenibilitat”, i, per
això, donarem suport als municipis, com ho fan actualment les diputacions, per
facilitar la implantació de les agendes 21 locals.
• Establirem un Programa d’ajuts a la construcció sostenible i cada departament del
Govern hi farà actuacions demostratives. Cal tenir present que el sector residencial
i terciari –que integra el conjunt dels edificis- representa més del 40% del consum
final d’energia de la Unió Europea.
Fomentar la
Manifesta la voluntat de conscienciar sobre els aspectes de la sostenibilitat en el
conscienciació,
conjunt de la nostra societat, començant en les etapes educatives i continuant en les
col·laboració i
diferents activitats econòmiques i socials, tot afavorint els processos de col·laboració
participació en
i participació.
els aspectes medi
ambientals
• Foment de la col·laboració amb les entitats ambientalistes, perquè les polítiques
en matèria ambiental s’han de fer des del concert amb tots els sectors interessats:
econòmic, científic, d’organitzacions no governamentals mediambientals, d’organitzacions socials i, en general, de tota la societat civil.
• Creació del Fòrum del Medi Natural.
• Ja hem començat a treballar en la creació de la Mesa Sectorial d’Empresa i Medi
Ambient. Polítiques de suport i d’incentivació de la implantació i millora de les mesures ambientals en les empreses catalanes en general i, en especial, en aquelles que
tenen una major incidència ambiental. Incentivar i promoure l‘adopció d‘iniciatives
mediambientals, certificacions forestals, ecoetiquetes, certificacions ISO 14001 i
EMAS (Eco-Management and Audit Scheme).
• Impulsarem la creació de l’Institut de Medi Ambient de Catalunya com a organisme
independent, que haurà d’esdevenir l’autoritat científica i tècnica del país en matèria
ambiental.
• La millora dels sistemes d’informació ambiental disponibles. Per això:
· Establirem mecanismes d’accés a la informació ambiental amb la col·laboració
dels sectors productius.
· Redactarem el Llibre blanc del medi ambient de Catalunya.
· Presentarem el primer informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya
(amb dades sobre l’acompliment del Protocol de Kyoto per sectors i amb indicadors comprensibles de sostenibilitat per al conjunt del país).
· Es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya.
• Per avançar en l’educació ambiental de les persones, estem ja treballant per
incorporar aspectes ambientals en la formació de la persona des dels seus inicis
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
98
a l’escola fins a la seva formació professional, passant pels cicles universitaris. A
través de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental (ECEA), hem iniciat un procés
de participació per promoure l’acció proambiental individual i col·lectiva com a valor
cívic i ètic.
· Adhesió formal i pública del Govern de la Generalitat a l’ECEA, alhora que cal
facilitar la realització d’accions aprovades en el primer Fòrum.
· Ambientalització curricular de tot l’ensenyament, en col·laboració amb els Departaments d’Ensenyament i Universitats.
· Foment de la formació ambiental dels treballadors i potenciació del programa de
Bones Pràctiques ambientals a l’empresa, en col·laboració amb el Departament
de Treball i Indústria i amb les organitzacions empresarials i sindicals.
Establir plans de
Aprovarem l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la biodi-
gestió i protecció dels
versitat, que ha de permetre eliminar o reduir les amenaces que comprometen la
espais naturals i de la
conservació dels components de la biodiversitat i, alhora, garantir la sostenibilitat
biodiversitat
dels usos i aprofitaments que se’n facin a Catalunya.
Aquesta estratègia, a més, ha d’orientar altres documents de planificació com ara
l’Estratègia per a la conservació de les espècies amenaçades de la fauna i la flora o
l’Estratègia de conservació dels hàbitats estèpics.
Cal destacar, també, la finalització dins d’aquest any 2004 dels treballs de revisió
del Pla general de política forestal, que ha de fixar els objectius prioritaris en l’àmbit
forestal per al període 2005-2014. Es desenvoluparan el Pla territorial sectorial dels
sistemes de connexió biològica entre espais lliures i el Pla de gestió d’espais no urbanitzables i de protecció del paisatge, s’establiran contractes i convenis de protecció
territorial, i s’impulsarà, es completarà i es revisarà el Pla d’Espais Fluvials.
En l’àmbit legislatiu, treballarem per:
• Elaborar una Llei de protecció de la biodiversitat. Aquesta nova norma permetrà:
· Revisar els objectius de la Llei d’espais naturals, i adaptar-los als nous requeriments socials i tècnics en aquest àmbit.
· Incorporar mesures que permetin donar un tractament adequat a la protecció
de la biodiversitat i del paisatge.
• Redactar una nova Llei de protecció integral del litoral de Catalunya que permetrà
la salvaguarda del conjunt d’elements ecològics tant del medi marí com del medi
terrestre del litoral català.
• En compliment del que preveu el Pla estratègic de la caça vigent, elaborar un projecte de Llei de Caça que s’ajusti a la nova realitat social i es fonamenti en criteris de
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
99
sostenibilitat i ús racional dels recursos naturals. La nostra voluntat és accelerar al
màxim la seva tramitació i fer-ho de manera participativa amb el conjunt dels sectors
interessats, buscant el consens entre caçadors i entitats de protecció de la fauna i
de la biodiversitat.
• De la mateixa manera, actuar en la tramitació d’una nova llei que reguli l’activitat
piscícola continental.
• Desplegar els convenis internacionals sobre protecció de les zones humides.
• A més, són diverses les lleis aprovades que requereixen el desenvolupament reglamentari o les adaptacions o modificacions puntuals que la seva implantació hagi
posat de manifest:
· La recentment promulgada Llei de protecció dels animals.
· La Llei forestal.
· La Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions
sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
· La Llei del cos d’Agents Rurals.
• En altres casos, però, caldrà realitzar revisions de normes que, des de la seva
aprovació, han presentat diverses dificultats en l’aplicació, com és el cas de la Llei de
regulació de l’accés motoritzat al medi natural; per fer-ho, cercarem el major consens
i la complicitat dels sectors afectats.
• Crear l’Agència del Medi Natural de Catalunya.
4.4.2 Establir instruments d‘inspecció i de control ambiental
La necessitat de conèixer i de limitar les diverses tipologies de contaminació amb
l‘objectiu de protegir i de garantir les persones i el medi ambient fa necessari desenvolupar una sèrie d‘instruments que permetin prevenir, minimitzar, corregir i controlar
els impactes ambientals de les diferents activitats humanes.
Els principis de l‘acció pública en relació a la prevenció i control dels diversos tipus
de contaminació són la coordinació entre les administracions públiques competents,
la simplificació dels procediments, la modernització de les eines de gestió i la participació ciutadana. Les actuacions més rellevants d‘aquest objectiu són:
Llei d‘avaluació
És prevista l’elaboració d’una nova llei d’actualització de la normativa d’avaluació
ambiental de plans i
de l’impacte ambiental, atès que aquesta tècnica legislativa ha sofert una important
programes
evolució des de l’inici de la seva aplicació a finals dels anys vuitanta a Catalunya. En
aquest àmbit, volem avançar-nos en la transposició de la nova normativa comunitària
d’avaluació ambiental de plans i programes (avaluació ambiental estratègica).
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
100
Disposar d‘instruments
suficients per fer
Entre les actuacions més rellevants cal esmentar:
• Es desenvoluparà reglamentàriament la Llei del cos d’Agents Rurals.
efectives les tasques
• A més, s’establiran procediments de coordinació amb la resta d’unitats del De-
d‘inspecció i control en
partament que realitzen tasques similars sobre el territori (ADF i voluntaris forestals),
el medi natural
a fi d’aprofundir en la definició i homologació de les tasques de vigilància ambiental
i de col·laboració.
• Ja des d’aquest estiu, s’han establert nous mecanismes que permeten una coordinació millor entre els Agents Rurals, els bombers i els Mossos d’Esquadra, principalment amb vistes a la participació en plans d’emergència i, més en concret, a la
prevenció i extinció dels incendis forestals.
• Consorci de coordinació amb les Diputacions per a la prevenció d‘incendis.
Els resultats de l‘avaluació, la inspecció i el control han de fer possible, mitjançant
un sistema d‘indicadors, l’anticipació en la presa de decisions i el desenvolupament
de les actuacions preventives per a la salvaguarda del nostre entorn.
4.4.3 Establir una nova cultura de l‘aigua
L’aigua és una de les prioritats del nou Govern i el nostre principal objectiu és implantar el conjunt de mesures que resulten de la plena incorporació de la Directiva marc
comunitària de l’aigua 160/2000, el que es coneix com a “nova cultura de l’aigua”.
La Directiva marc de l’aigua estableix com a primer objectiu la protecció de les
masses d’aigua, així com la recuperació del seu estat ecològic. Cal abandonar de
manera definitiva l’antic model de gestió, fonamentat en la satisfacció il·limitada de
les diverses demandes –cal establir una jerarquia entre demandes, però sense ultrapassar mai els requeriments intrínsecs de l’ecosistema hídric.
La nova política de l’aigua que ja hem començat a desenvolupar posa l’èmfasi en la
recuperació biològica dels sistemes. Per aquest motiu, inclou els aspectes ecològics
en la gestió de l’aigua que incideixen tant en l’àmbit de la quantitat (consum) com en
el de la qualitat (sanejament).
El manteniment de les activitats productives i la satisfacció de necessitats bàsiques
i del benestar de les persones depèn, en gran mesura, de la disponibilitat dels recursos hídrics. Per tant, cal fer-ne un ús racional i eficient i tenir en compte l‘equilibri
dels sistemes naturals dels quals prové. L‘aigua és un recurs renovable però la seva
disponibilitat és limitada.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
101
El Pla Nacional de
Gestió de l‘Aigua
El Pla Nacional de Gestió de l’Aigua que, amb la perspectiva del Pla de gestió de
districte de conca, s’haurà d’aprovar l’any 2009, desenvoluparà:
• el Programa d’estalvi d’aigua.
• el Pla d’abastament.
• el Programa de reutilització d’aigua a Catalunya.
• el Pla de previsió davant de condicions de sequera hídrica.
• el Pla de protecció i de recuperació dels aqüífers.
• el Pla de substitució del reg agrícola tradicional.
• el Pla sectorial de cabals ecològics als rius de Catalunya.
Al mateix temps, caldrà definir una relació estreta amb els ajuntaments per la prevenció d‘inundacions i un fons interterritorial pel suport d‘instal·lacions i serveis.
La revisió del Pla de
La revisió del Pla de Sanejament, a més de permetre l’execució de les infraestructures
Sanejament
necessàries per completar-lo, ha d’avançar fins a l’establiment del sistema català
integral de sanejament (SCIS), que inclou el conjunt d’actuacions relacionades amb
l’explotació, el manteniment, la reposició i les noves inversions per a les infraestructures d’aigües residuals urbanes, tant de les corresponents línies d’aigua com de les
línies de fangs. També inclou les actuacions derivades de la inspecció i el control dels
abocaments, el seguiment del medi i determinades actuacions de descontaminació
específica de recursos hídrics.
Redefinir els cabals
Dins el Pla Nacional de Gestió de l’Aigua es desenvoluparà el Pla sectorial de cabals
ecològics de les
ecològics als rius de Catalunya amb l’objectiu de determinar-ne el règim de cabals
conques fluvials
de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base de
què es disposa avui, a fi de garantir unes condicions ambientals mínimes als sistemes
fluvials, d’acord amb la directriu d’aconseguir un bon estat ecològic que estableix
la Directiva marc de l’aigua. A continuació, s’elaboraran els programes de mesures
necessàries per implantar-hi progressivament els cabals de manteniment.
A partir de la revisió de les concessions d‘aigua vigents, i tenint en compte els diferents usos de l‘aigua, caldrà endegar projectes per incrementar la disponibilitat dels
recursos hídrics tot aplicant la Directiva marc d‘aigües i la Directiva de qualitat de
les aigües.
La nova política de la gestió de l‘aigua es planteja des de l‘oposició al transvasament
del riu Ebre contingut al Pla Hidrològic subscrita pels partits polítics que conformen el
Govern de la Generalitat i amb una nova planificació i millora de la gestió de l‘Agència
Catalana de l‘Aigua, inclosa la gestió tributària.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
102
4.5 Política de prevenció de la contaminació
4.5.1 Impulsar la recollida selectiva i la gestió dels residus
Les activitats humanes generen diàriament una gran quantitat de materials de refús,
bona part dels quals són eliminats malgrat que no han esgotat el seu cicle de vida
útil. Cal avançar en un model de producció i de consum més net, que estalviï recursos
i minimitzi els residus.
El model de gestió dels residus ha de fomentar la prevenció i la seva valorització,
recuperació i reintroducció en els cicles productius. Per a què el resultat de l‘aplicació
d‘aquest model en resulti eficaç cal establir un pla estratègic de xoc que actuï de forma
integral sobre la prevenció en els actors productius i en les polítiques de reutilització
i reciclatge, eliminant els tractaments finalistes que fins ara es venien aplicant.
La situació actual i la projecció de la situació cap al futur fa preveure la necessitat
d’incidir d’una manera ràpida i decidida sobre els diferents aspectes de gestió, sobre
el desenvolupament tecnològic i sobre la participació de la ciutadania, a fi d’invertir
la tendència a l’increment de la quantitat de residus generada, millorar-ne la gestió i
poder avançar cap a models de sostenibilitat. Es desenvoluparan fórmules de política impositiva progressiva en la gestió dels residus. Les actuacions més importants
d‘aquest nou model de gestió són:
Programa de gestió de
El Programa de gestió de residus municipals, amb vigència fins a l’any 2006, ha
residus municipals
marcat els eixos bàsics de la gestió de residus i ha establert uns objectius orientats
especialment a la prevenció i a la valorització.
Malgrat les mesures de planificació, la producció de residus continua en una progressió ascendent i els avenços en recollida selectiva i reciclatge, d’altra banda significatius, han estat basats en una actuació voluntària més enllà de l’estricte compliment
de la legalitat i no ha permès assolir els objectius fixats.
Per aproximar-se als objectius de la planificació i, especialment, del PROGREMIC,
cal impulsar de manera decidida la reducció i el reciclatge, i establir un pla estratègic
de xoc que actuï de manera integral sobre la prevenció en els sectors productius i
les polítiques de reutilització i reciclatge, i limiti els tractaments finalistes aplicats.
S’elaborarà un pla de treball per limitar i abandonar la incineració de residus.
Programes sectorials
En el marc de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, que assenyala que cada cate-
de residus
goria de residus planteja aspectes específics que requereixen una normativa regla-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
103
mentària adequada a la naturalesa, les característiques o la problemàtica especial
d‘aquests residus, s’han aprovat els programes següents:
• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya: els objectius generals del
programa tendeixen a optimitzar i flexibilitzar la gestió actual dels residus industrials
i fomenten la col·laboració entre tots els agents implicats en el cicle de gestió dels
residus.
• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya: té com objectiu
estratègic assolir un alt nivell de gestió mediambiental dels residus de la construcció, en compliment dels objectius de la Comissió Europea en matèria de reciclatge
i seguretat ambiental de les instal·lacions, de forma que en qualsevol projecte on
es generin residus de la construcció es tinguin en compte els costos derivats d‘una
gestió ambientalment sostenible.
• Programa de gestió de dejeccions ramaderes: estableix les línies bàsiques per
racionalitzar la gestió d‘aquesta tipologia de residus.
Menció especial requereix la nova normativa que regula els envasos i residus d’envasos, especialment pel que fa a aconseguir la competència sobre aquesta qüestió
a Catalunya.
La gestió dels envasos i residus d’envasos és un dels eixos d’actuació dels programes
de gestió, especialment important per incorporar els residus comercials i els residus
equiparables originats en la indústria.
La disposició addicional segona de la Llei estatal d’envasos 15/2003 estableix la
transferència de les competències en matèria d’envasos domèstics i residus d’envasos.
Per tant, portarem al Ministeri de Medi Ambient i, més endavant, si cal, a aquest
Parlament, les iniciatives necessàries per obtenir la transferència de la competència
d’ordenació dels envasos domèstics i residus d’envasos, per poder regular des de
Catalunya mesures de desincentivació dels envasos i productes no reciclables, i
mesures per garantir la valorització de tots els envasos, des del seu origen.
4.5.2 Establir mesures de protecció sobre diversos tipus de contaminació
El desenvolupament de les activitats productives i humanes està provocant diversos
tipus de contaminació. Les emissions de gasos, per exemple, estan creant desequilibris importants en el propi clima. D‘altres tipus de contaminació afecten directament
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
104
en el nostre entorn. Les actuacions més importants d‘aquest objectiu són:
Estratègia Catalana de
Cal frenar les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle. És una necessitat
lluita contra el Canvi
ambiental i un compromís que hem adquirit a nivell internacional, amb la Unió Euro-
Climàtic
pea i amb els ciutadans. Elaborarem una Estratègia Catalana de lluita contra el Canvi
Climàtic que estableixi quines són les polítiques transversals a desenvolupar en els
camps de la mobilitat, els serveis, l’edificació, els residus i l’energia, amb l’objectiu
d’avançar cap a la descarbonització de l’economia catalana.
Programes de gestió
Treballar per tal de reduir o evitar l’abocament de contaminants a l’aire. Pel que fa
i suport per reduir
a les fonts de contaminació atmosfèrica, es treballa en dos àmbits: la prevenció i el
l‘impacte ambiental
control.
• Per garantir la prevenció, fixarem els nivells màxims d’emissió d’acord amb les
millors tècniques disponibles. Per aconseguir-ho, caldrà actualitzar els mapes de
vulnerabilitat i capacitat del territori.
• Per optimitzar el sistema de control, es fomentarà la instal·lació de mesuradors en
continu a fi de disposar d’informació en temps real a les zones i instal·lacions amb
un potencial contaminant més gran.
En aquest àmbit s‘incorporen diverses actuacions adreçades a la minimització de
l‘impacte ambiental.
• Modificació de la Llei d‘Intervenció Integral de l‘Administració Integral.
• Estratègia per a una nova gestió dels nitrats en una agricultura i ramaderia sostenibles.
• Polítiques de suport per implantar i millorar les mesures ambientals de les empreses.
• Potenciació de les figures de l‘avaluació de l‘impacte ambiental.
• Programes de protecció de la contaminació lumínica i acústica.
• Desplegament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
(XVPCA).
Creació de l‘Agència
L’objectiu actual del SMC és avançar decididament i progressiva cap a la creació
Catalana de l‘Aire
d’una Agència Catalana de l’Aire (ACAIR) que integri tots els aspectes relacionats amb
el medi receptor atmosfèric, abastant els riscos, la mesura, el control i la reducció
de la contaminació atmosfèrica.
Amb aquest objectiu, el SMC està treballant en els àmbits següents:
• Millorar la vigilància i la predicció meteorològica a curt termini.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
105
• Identificar i construir la Xarxa Climàtica d’Estacions Meteorològiques.
• Crear la base de dades meteorològica de Catalunya.
• Racionalitzar la informació meteorològica que s‘ofereix en els mitjans de comunicació.
• Ampliar la informació meteorològica a altres aspectes d’interès ambiental per
educar i sensibilitzar ambientalment la població.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
106
4.6 Infraestructures
4.6.1 Afavorir les xarxes, les connexions i el transport
públic ferroviari
Catalunya es troba infraequipada en l‘àmbit de la xarxa ferroviària. Existeix un enorme desequilibri, tant en els aspectes econòmics com ecològics, entre la xarxa de
carreteres i la xarxa ferroviària actual, sobretot en el transport de mercaderies.
A més de la racionalització de la pròpia xarxa ferroviària, cal un increment substancial d‘infraestructura ferroviària, una nova xarxa mixta i d‘ample internacional per a
mercaderies i viatgers, que ens permeti arribar als mercats de la resta d’Espanya
i d‘Europa i que, a la vegada, serveixi de nexe d‘unió entre el conjunt de ciutats i
territoris de Catalunya.
Aquesta nova xarxa ferroviària, determinada pel Pla d’Infraestructures ferroviàries, ha
de permetre més eficiència en el transport de mercaderies i viatgers i, a la vegada,
més seguretat i beneficis ambientals.
La xarxa ferroviària de Catalunya ha de donar resposta a tres tipus de serveis :
Millorar la xarxa
Composada pels actuals serveis de rodalies i regionals de RENFE i les línies de
ferroviària de rodalies i
FGC al Vallès i al Baix Llobregat. Caldrà millorar aquests serveis i estendre‘ls cap a
regionals
Tarragona i Girona i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. Les principals
actuacions que es realitzaran són:
• Revisió del Pla Sectorial d‘Infraestructures Ferroviàries.
• Transferència del servei de rodalies de RENFE a la Generalitat. Impuls a experiències pilot de gestió de línies ferroviàries, com ara la creació d’una empresa mixta
Renfe-FGC per a la gestió de la línia Ripoll - Puigcerdà
• Millora del serveis de rodalies de FGC, amb per exemple noves estacions a Sabadell
i Terrassa, o la duplicació de vies de la línia de l’Anoia.
• Millora dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. Per exemple, es posarà en
servei la línia R-5 de RENFE entre Martorell, Papiol i Mollet, passant per Rubí, Sant
Cugat i la UAB.
• Completar el traspàs de la línia Lleida-La Pobla.
Establir la xarxa
Actualment en construcció el tram Lleida-Barcelona-La Jonquera. La xarxa ferro-
ferroviària d‘alta
viària d‘alta velocitat permetrà una més fàcil vertebració interna, amb l‘Estat, farà
velocitat
possible la concreció de l‘Eix mediterrani i s‘establiran connexions ràpides a la xarxa
ferroviària europea.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
107
Les actuacions corresponents són:
• Incorporar les línies d‘altes prestacions a la xarxa transeuropea i a la llista d‘Essen.
• Finalitzar la línia Madrid-Lleida-Barcelona-La Jonquera.
• Potenciar el corredor mediterrani.
Potenciar la xarxa
Per qüestions d‘eficiència (evitar els col·lapses circulatoris i els temps perduts per
ferroviària de
la seguretat viària) i per qüestions ambientals (ja que aquest sector és responsable
mercaderies
d‘un percentatge important de les emissions), cal incrementar el transport ferroviari
de mercaderies. Els principals compromisos adquirits són:
• Construcció d‘una nova xarxa mixta per l‘interior de Catalunya, que connecti l‘Àrea
Metropolitana amb els ports de Barcelona i Tarragona.
• Adaptació de la xarxa ferroviària actual a l‘ample europeu per poder transportar
mercaderies cap a Europa.
• Obertura als trens de mercaderies del Puymorens.
• Creació de centres logístics i estacions intermodals en els nusos de la xarxa ferroviària.
• Creació de noves línies de transport ferroviari entre la península ibèrica i Europa.
Impulsarem la liberalització del sector ferroviari, afavorint la competència i la creació de nous operadors públics i privats, i elaborarem la nova Llei Ferroviària de
Catalunya.
4.6.2 Millorar la xarxa viària de Catalunya
La millora de l‘accessibilitat i de la mobilitat, de la seguretat viària i la incorporació
dels criteris de la intermodalitat han de ser els punts essencials de la nova xarxa viària.
Les vies troncals bàsiques de pas entre Europa i la península s‘han de completar amb
altres que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. Però
la nova xarxa de ciutats que hem de tenir a Catalunya s‘ha de basar en criteris menys
troncals i més capil·lars. Des d‘aquest punt de vista, la renovació, racionalització i
ampliació de carreteres secundàries, locals i comarcals, han de garantir una millor
accessibilitat en tot el territori.
Les actuacions definides són bàsicament dues:
Actualitzar la xarxa
La millora de la competitivitat de la nostra economia i del territori depèn en bona
bàsica
mesura de l‘existència d‘una bon xarxa bàsica viària i d‘una xarxa d‘accessos des
dels diferents pobles i ciutats de Catalunya amb fàcils connexions a la xarxa viària
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
108
europea, tot reforçant el corredor mediterrani.
• Nou model de peatges: mitjançant el fons de transició d’homogeïnització de
peatges, constituït amb els suports generats per les autopistes i per aportacions
pressupostàries de les administracions que permeti una política de descomptes, de
supressió selectiva de peatges i d’inversió en infraestructures del transport
• Nou pla d‘autovies i autopistes a Catalunya: Eix transversal, Eix Tarragona-Tàrrega,
Eix del Llobregat, Ampliació de l‘A-7.
• Nova xarxa d‘autovies catalanes: Eix de l‘Ebre, Eix Olot-Girona-Costa Brava, Eix
Olot-Figueres, Eix Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, Eix Barcelona-VicRipoll.
• Revisió dels itineraris que han d‘absorbir el trànsit de llarg recorregut.
• Autovia Lleida-Osca.
• Desdoblament de la Nacional II i de la Nacional-340.
Millorar les
La vertebració interna i l‘equilibri del territori de Catalunya i el seu desenvolupament
comunicacions viàries
econòmic requereixen una millora de les comunicacions viàries entre els pobles i
locals i comarcals
ciutats del país així com unes fàcils connexions amb les xarxes viàries bàsiques. Es
poden destacar algunes actuacions concretes:
• Barcelona: millora de les comunicacions entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i Eix Manresa-Igualada-Vilafranca
• Pirineus: Eix Lleida-Artesa-Ponts i Eix Vielha-Bonaigua-Sort
• Girona: Eix Cerdanya-Ripoll, revisió de l‘Eix Vic-Olot i Eix Maçanet-Platja d‘AroPalamòs-Palafrugell-La Bisbal-Girona.
• Tarragona: Eix Salou-Reus-Tàrrega-Artesa de Segre i Eix Alcover-Valls-El
Vendrell
• Millora de la xarxa local i comarcal de carreteres en general.
Aquest conjunt d‘actuacions s‘assolirà a partir de la reformulació del Pla de Carreteres de Catalunya amb els objectius de prioritzar els sistemes de transport públic,
la reducció del transport de mercaderies per carretera i la sostenibilitat del sistema.
El conjunt d’actuacions citades són en tot cas a més a més del que és la principal
prioritat del Govern en relació amb la xarxa de carreteres: millorar la seguretat viària,
objectiu vers el qual s’encaminen tot un conjunt d’actuacions d’eliminació de trams
en els que es concentren accidents, de millora de la conservació i del manteniment
de les carreteres i de millora de la senyalització.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
109
4.6.3 Un nou model de mobilitat: fomentar el transport
públic de persones
Un del reptes de futur del país és el de garantir una mobilitat sostenible atesa la
dinàmica de creixement que aquesta variable experimenta en la totalitat dels països
desenvolupats. Aquest creixement ha vingut donat per un ús extensiu sostingut del
territori. Cada vegada hi ha més persones i mercaderies que es desplacen, i cada
vegada més lluny, amb un pes progressivament més gran del transport privat, amb
el conseqüent col·lapse la xarxa viària. És una espiral negativa que cal aturar.
A Catalunya, per les seves característiques físiques i demogràfiques, el control dels
fluxos de mobilitat ateny una rellevància especial. Entre les eines que poden garantir
una millor mobilitat, tant per comunicar aquells territoris més aïllats com per reduir
la pressió a les vies de circulació, en destaca el transport públic.
El Govern potenciarà una nova cultura de la mobilitat que passi per l’ús preferent
dels mitjans de transport públics i col·lectius en els desplaçaments, tot garantint la
connexió de totes les ciutats amb aquest tipus de transport i adaptant-ne l’ús a les
persones amb dificultats de mobilitat. En aquest sentit, l’aprovació de les Directrius
Nacionals de Mobilitat, i els estudis d’avaluació de la mobilitat generada vinculats al
planejament urbanístic són algunes de les eines que han d’ajudar a canviar aquest
model.
Així doncs, les mesures que emprendrà el Govern per fomentar l’ús del transport
públic passen per:
Fomentar una nova
• Es reformularan les lleis de la mobilitat i d’urbanisme per incidir en la relació entre
cultura de la mobilitat
planificació territorial, infraestructures i mobilitat. En aquest sentit, es redactaran i
aprovaran les Directrius Nacionals de Mobilitat que tindran caràcter de pla territorial
sectorial i que, un cop aprovades, donaran lloc als plans directors de mobilitat i a
la constitució de les Autoritats territorials de la mobilitat, com ara les del Camp de
Tarragona, de les Terres de Ponent i de Girona.
• S’elaborarà i aprovarà una nova Llei de finançament del transport públic de viatgers
• Es potenciarà l’Observatori Català de la Mobilitat, que es configurarà com un instrument de recollida i de difusió de la informació més rellevant en matèria de mobilitat
i sostenibilitat. Igualment, es crearà el Consell Català de la Mobilitat, com a eina de
diàleg i debat amb la societat.
• Per tal de facilitar l’ús del transport públic, es fomentarà una nova cultura de l’ús
de l’automòbil, amb experiències innovadores com ara el car-sharing i el car-poo-
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
110
ling, s’elaborarà un nou Pla de transport de viatgers que contempli les connexions
intermodals entre els diferents formats de transport i la connexió de totes les capitals comarcals, i es realitzaran plans de qualitat en el transport col·lectiu. Igualment,
s’establiran carrils-bus en les principals vies d’accés a Barcelona.
Garantir un transport
El transport públic, a banda de descongestionar les vies de comunicació, fomentar
públic adaptat a les
l’estalvi energètic i contribuir al control de la contaminació, té també la funció de
persones amb mobilitat
garantir la mobilitat a tots aquells qui, per una o altra circumstància, tenen dificultats
reduïda
per utilitzar altres mitjans de transport. El Govern impulsarà mesures com el Pla de
millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport
públic, l’extensió dels sistemes tarifaris integrats amb la inclusió de variables socials
a l’hora de calcular-ne els preus, el foment del transport públic nocturn o l’establiment
de descomptes per als joves.
Facilitar l’accés
Molts polígons industrials situats en zona periurbana tenen ara mateix una pobra
dels treballadors als
accessibilitat en transport públic. Això provoca, per exemple, que una de les causes
polígons
de mortaldat laboral més gran sigui en els desplaçaments en vehicle privat que ocasiona aquesta mancança. Cal, doncs, que es dissenyin solucions de transport per
als polígons actuals i que, per als de nova creació, es reclamin aquestes solucions
des del seu inici. En aquest sentit, es realitzarà un pla d’accés als principals polígons
i es crearà la figura del gestor de la mobilitat.
4.6.4 Potenciar els ports catalans com a centres logístics del sud d’Europa
Catalunya ha de tenir un sistema de ports potents que exerceixin de grans centres
de distribució del sud d’Europa si vol aspirar a consolidar-se com la capital de l’Euroregió de la mediterrània occidental.
L’acció del Govern es centrarà en potenciar els ports industrials i comercials de
Barcelona i Tarragona per tal que guanyin pes en el transport de mercaderies i continuïn diversificant la seva activitat. A més del desenvolupament i gestió dels propis
ports, és cabdal garantir la seva connexió amb la resta d’infraestructures de comunicació del país, sobretot amb aquelles que ens connecten internacionalment. Serà
prioritari facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades i la creació de noves línies de
mercaderies amb destí a Europa.
En aquest context, es planteja dur a terme les següents accions:
• Completar els accessos viaris i ferroviaris especialment per a mercaderies, dels
ports de Barcelona i Tarragona, i la seva connexió amb la xarxa espanyola i europea,
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
111
posen un especial èmfasi la potenciació del corredor Algesires-Matz
• Construcció de noves terminals que facilitarien l’expansió de les connexions marítimes amb el mercat asiàtic.
• Impuls del cabotatge en la Mediterrània i de les connexions marítimes amb França,
Itàlia, i el Magreb.
• Reforçament de la col·laboració del conjunt dels ports catalans a través del Front
Portuari Català
Revisió del Pla de Ports
Aprovació d’un nou pla quadriennal d’inversions de Ports de la Generalitat amb la
inclusió de 3 capítols:
• Millora de les infraestructures, integració ports-ciutat, mesures de seguretat i
mediambientals
• Aprovació d’un decret regulador de les marines interiors
• Impuls de les marines seques com a alternativa a la construcció de nous ports
quan aquests no siguin possibles.
També s’aprovaran els plans estratègics pendents dels ports comercials de Sant
Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós.
4.6.5 Promoure la xarxa d’aeroports de Catalunya. Fons
de promoció de noves rutes aèries.
La gestió única i centralitzada dels aeroports ha comportat que el conjunt d’aeroports
catalans no s’hagin planificat en tant que sistema amb les seves pròpies característiques, ni tan sols en tant que subsistema del sistema aeroportuari espanyol. Això ha
llastrat el potencial desenvolupament del conjunt, el que ha repercutit negativament
sobretot en els aeroports més petits i els seus territoris. L’aeroport del Prat, tot i les
inversions realitzades, no ha assumit el rol d’aeroport europeu de primer nivell al
que pot aspirar. Per tot això, les mesures previstes en el Pla de Govern en matèria
aeroportuària són:
Assumir la gestió dels
Es farà una revisió integral del marc legal vigent per sol·licitar, de l’administració central
aeroports catalans
de l’Estat, l’aprovació de les figures legals que facin possible, en una primera fase,
la participació decisiva de les institucions polítiques i empresarials del territori en la
gestió aeroportuària, per assumir més endavant la gestió dels aeroports.
Creació del fons de
El govern de la Generalitat crearà el fons de promoció de noves rutes aèries, amb l’ob-
promoció de noves
jectiu de promocionar els vols intercontinentals de l’aeroport de Barcelona (Barcelona
rutes aèries
– Nova York, Barcelona - Buenos Aires) que consolidin l’aeroport de Barcelona com
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
112
una hub transoceànic, el reforçament dels vols dels aeroports de Girona i Reus, i la
creació de bases de companyies aèries als aeroports catalans. Són accions significatives en aquest àmbit les següents:
• La construcció de l’aeroport de Lleida a Alguaire
• La potenciació dels aeròdroms de la Cerdanya i Òdena mitjançant la creació de
consorcis que n’assumiran la seva gestió.
Desplegament del
El Pla d’Aeroports aprovat el 2003 va fer palesos els objectius estratègics cap als
Pla d’Aeroports de
quals Catalunya havia d’avançar. Si bé aquests objectius no han de ser revisats en el
Catalunya
seu conjunt, ja que gran part d’aquests es basen en consideracions assumides per
tothom, es realitzarà un programa d’actuacions per al seu assoliment, assumint quan
s’escaigui concertar els processos amb els territoris. Altrament, el desplegament del
Pla abordarà entre d’altres les següents problemàtiques:
• Determinar les polítiques de suport directe de la Generalitat i els objectius d’activitat
de cada aeroport, per a tots els segments, entenent que la Generalitat participarà
en la seva gestió.
• Definir de manera específica uns objectius d’increment del transport de càrrega
aèria, i posar en relació als espais d’actuació logística que existeixen o s’estan desenvolupant als territoris. Complir aquests objectius haurà d’exigir accions concretes,
com ara permetre la inspecció fronterera en règim de 24 hores els set dies de la
setmana, i definir i calcular les inversions en infraestructures de transport que van
associades a una gestió eficient de les mercaderies.
• Els aeroports del sistema català només estan connectats per via rodada. Cal iniciar
els processos tècnics que permetin completar aquesta per una connexió ferroviària
entre els aeroports comercials, que doni lloc a una articulació real del sistema i n’aporti
els beneficis d’una planificació conjunta.
4.6.6 Crear infraestructures logístiques com a factor de
competitivitat
L’experiència de la creació de zones d’activitat logística, integrades i amb serveis
específics, ha estat un èxit a tots els nivells. Per una banda, genera beneficis directes
al territori, doncs ordena de manera més racional el trànsit de les mercaderies, fent-lo
similar a les grans xarxes de provisió de serveis bàsics. Però, per l’altra, també se’n
beneficien les pròpies empreses de distribució, transport i serveis logístics, que poden
créixer de manera controlada i que gaudeixen d’ofertes de serveis mancomunats que
les fan dedicar-se exclusivament a millorar el seu negoci.
�PdG
PLA DE GOVERN
2004-2007
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidència
113
Cal, doncs, estendre aquest model, que ja està molt implantat a l’àrea metropolitana
de Barcelona, a la resta del territori. Ben evidentment, aquestes zones logístiques
han de ser situades a l’interior de cada territori dins del marc de l’elaboració dels
plans territorials i caldrà decidir en cada cas la responsabilitat de la seva titularitat i
del seu finançament.
És imprescindible, però, observar les zones logístiques com un tot, una xarxa que
s’imbrica en cada territori, però que també té sentit per ella mateixa, amb les seves
jerarquies, marcades per la seva relació amb les grans infraestructures de transport,
viàries, portuàries i aeroportuàries. En aquest sentit, les plataformes logístiques han
de ser complementàries de les grans infraestructures, aprofitant-se del seu valor i,
a la vegada, aportant-n’hi. No cal descartar tampoc que les plataformes logístiques
competeixin entre elles en certs casos, com a estímul per a la seva dotació de serveis, per exemple. El repte és consolidar Catalunya com la porta logística d’entrada
al sud d’Europa.
Una part important de les àrees logístiques de Catalunya es concentren a la zona
litoral i sí s’exceptuen les de la ZAL del port de Barcelona no són intermodals (només
son carretera – carretera). Així doncs:
• Les noves àrees logístiques de Catalunya apostaran per la intermodalitat (carretera
/ vaixell / ferrocarril).
• Es promourà una gran àrea logística intermodal que actui com a port sec dels ports
de Tarragona i Barcelona.
• S’impulsarà un nou eix infraestructural i logístic a la Catalunya interior, tot aprofitant
els modes de creuament dels nous eixos viaris i ferroviaris Empordà – aeroport de
Girona, Catalunya central, Terres de Ponent.
• Es crearà una xarxa d’aparcaments per a camions, així com un grup d’aparcaments
amb mercaderies perilloses.
En qualsevol cas, es preveu iniciar en la present legislatura, i en alguns casos
completar, dins dels terminis possibles marcats pels processos constructius, les
àrees logístiques de suport als ports de Barcelona i Tarragona i així mateix les de
l’Empordà, aeroport de Girona (ja iniciada), Camp de Tarragona (en construcció),
l’Aldea, Catalunya Central i Terres de Ponent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pla de Govern 2004-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Generalitat de Catalunya
Planificació
Acció política
Description
An account of the resource
Aquest document és el relat del Pla de Govern 2004-2007, una nova figura dins els processos de gestió política de la Generalitat que vol contribuir a posar en marxa una nova manera de treballar en el si del Govern.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes