1
10
1
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf
c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4
PDF Text
Text
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del
president Lluís Companys
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005
Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix
temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el
dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers
presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents
de la Generalitat secular, civil.
Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial
emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels
tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial.
(Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas
president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de
Cent, val a dir alcalde de Barcelona.)
L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat,
d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per
tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor
representa la nostra aventura com a poble en els moments més
tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics
de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble
català.
Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error
de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra
d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia
estat mort aquí.
Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar
una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós
sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a
conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va
ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la
vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat.
Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana
en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure
que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de
Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot
insuficient.
Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell,
no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una
1
�Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un
quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més
ràpidament que Europa.
I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la
seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i
d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol.
Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de
l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i
lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia.
L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició
amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el
moment encara.
Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li
cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un
respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou
Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi
a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment
per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret.
No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el
1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens
sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser
rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic
la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la
nostra part.
Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya
és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que
Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc
de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat.
Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei.
Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero,
que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme
i la capacitat de teixir aliances.
Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació
dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que
no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els
poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes
I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions
venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels
misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de
la fe.
2
�En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de
Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de
l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que
d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó
per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents
especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien
inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres,
evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó.
Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà
endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els
recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran
bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions
estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i
Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el
temps tot ho acaba curant.
Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix
la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem
convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que
puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest
cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les
dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de
brau. A ells sí.
Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les
despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el
cementiri dels miserables.
Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que
l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa
que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos
juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que
el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em
dispareu a la cara".
Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís
Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la
vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta
adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això.
Visca Catalunya.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1701
Title
A name given to the resource
Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys.
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Commemoracions
Estatuts
Acció política
Territoris
Govern
Història
Política
Companys, Lluís, 1882-1940
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències