1
10
2
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf
225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25
DIVENDRES
4 D’ABRIL DEL 2008
Opinió
el Periódico 11
Reflexions del Català de l’Any
Deixeu-me donar les gràcies
Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò
LEONARD BEARD
PASQUAL
Maragall
salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la.
No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el
seu somriure, que no puc oblidar.
Va morir al quiròfan i ens ho van
notificar. Punt.
¿Per què no deixem morir la
gent tranquil.lament?
JO NO TINC
gens de ganes
de morir-me. Penso donar encara
bastanta guerra. Però que no
m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona
desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia
d’ella una altra persona que no era
pas ella.
Entenc que la religió ha fet molt
per acompanyar els moribunds i les
seves famílies en el moment més
difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és
conegut. Però fins i tot ell deia: «Si
aquest món és tan bell, Senyor,
¿què més em podeu dar?». No volia
un altre cel que aquell cel clar de
Sant Gervasi. Si les coses d’aquest
món eren tan belles i Déu li havia
donat els ulls per a elles, ¿què més
podia voler?, protestava.
No convertim la mort en un pou
negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que
compta. Que no la decideixi ningú
per nosaltres, com passa en les
guerres i els crims.
ull agrair molt sincerament, molt de debò, a
tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de
premis i efusions, més deguts a
l’aflicció que produeix a molts la
meva malaltia, ho sé, que no pas a
grans mèrits passats, puix que
aquests ja m’han estat reconeguts
en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit
del Català de l’Any, tan bellament
organitzada, com sabeu, per aquest
diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar
al pap i guardar a la butxaca per no
abusar de la paciència d’una nit que
s’estava fent molt llarga i massa
emotiva.
V
HE LLEGIT FA
poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem
fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de
contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la
ciutat), que un famós –i, per tant,
ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de
milions de lliures esterlines per a la
recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta
malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de
l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora,
puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més.
ENS ACOSTEM
Diu Pritchett que altres malalties
donen lloc a morts més dignes. I
això em sembla important. No totes
les morts són iguals.
El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a
la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot,
el que em fa pensar que, si algun
factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de
mare. En efecte, la mamà tenia, ja
gran, certa dificultat a encertar el
No tinc gens de ganes
de morir-me, però que no
m’allarguin la vida
innecessàriament
L’amenaça d’una
epidèmia de la caiguda de
la memòria és aterridora,
perquè la vida s’allarga
nom dels fills: en va tenir vuit i de
vegades deia dos o tres noms d’una
tirada abans d’ensopegar amb el
que buscava. Això al meu pare no li
passava.
Doncs bé, la meva mare va morir
d’un atac al cor, una cardiopatia
evident i del tot previsible, lenta i
suau però definitiva. Només un dels
set germans que quedàvem vius,
una germana, va dir: «No l’opereu».
El metge havia dit que no hi havia
remei. El cor havia petat. Hi havia
una possibilitat sobre cent o mil de
a un
món més humà –us ho aviso–, en
què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició.
Però tornant a la prosa de la vida
de cada dia, sapigueu que sóc feliç,
que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que
m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts,
moltíssims, d’immerescuts.
Això és tot el que us volia dir:
mercès. H
Expresident de la Generalitat.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Deixeu-me donar les gràcies
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Homenatges i distincions
Mitjans de comunicació
Catalunya
Model social
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/0000001390.pdf
22d34884b67c68e0eecbe1565edbe090
PDF Text
Text
10 LA VANGUARDIA
V IV IR
VIERNES, 4 ABRIL 2008
O P INIÓ
Pasqual Maragall
F
a poc vaig ser a
Brussel·les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc Ferrer i
Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb
cercles maçons, llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d'ofici, un militar, declarà que
no havia trobat cap motiu pel qual
Ferrer hagués de ser condemnat
després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així
consta en una de les inscripcions
del monument de Brussel·les.
Però Ferrer va ser afusellat.
Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l'acusat. Però no va ser així. No
sóc expert i no puc donar lliçons
d'història, però no resulta forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d'altres esdeveniments semblants, va anar preparant el clima
per a l'espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil
entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar
contra la reacció vindicativa de
l'establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l'Església cremada, i
Ah Barcelona! són tres peces escrites en aquest interval. Però els
seus escrits van tenir problemes.
Sembla que el president de la
Mancomunitat va intervenir per a
impedir que es publiqués a La
Veu, el Brusi o algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys
del naixement de Joan Maragall,
La ciutat del perdó
blicà de Marcelino Domingo, va
morir de pena –diuen– tot just
després de la guerra. Era valencià
i es deia Pasqual. Poc després de
la seva mort vaig néixer jo i per
això em dic com em dic.) Però
mig segle de fets lligats els uns als
altres, antagònicament.
L'any que ve farà cent anys de
l'execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals
i menys encara les autonòmiques
hi tinguin res en contra.
L'any que ve farà cent
anys de l'execució
de Ferrer i Guàrdia;
potser podríem
commemorar-ho
Ferrer i Guàrdia, a Brussel·les. En una de les inscripcions del monument consta que el seu
defensor d'ofici, un militar, va declarar que no havia trobat cap motiu per condemnar-lo
se li va fer un homenatge oficial
en plena dictadura. Aleshores,
quatre néts: Genís Maragall Balló,
Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys
d'edat, vam escriure una carta
oberta al director del Brusi per
protestar per una portada on apareixia la foto de l'avi juntament
amb un comentari inacceptable
–com que Maragall i el Règim
franquista casaven bé, o una cosa
semblant–. (Es pot comprovar a
les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l'homenatge
que el règim va retre Maragall
van faltar tres dels tretze fills del
poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.
Però tornem als orígens
d'aquesta història.
Després de l'any 1909 va venir
el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta set
anys de Franco. Quaranta si
comptem els anys de la guerra.
Quasi mig segle. Tota la meva infància i joventut sota el règim de
Franco. (El meu avi matern, repu-
A Montjuïc, un xic amagat per
pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del monument de Brussel·les que vaig
fer fondre i instal·lar allí. No recordo quin dia és el de la mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i
posar-hi unes flors...
Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l'estreta relació
entre els grups progressistes anglicans i la maçoneria de l'època.
La petja maçònica és igualment
present, relacionada amb sectors
de la monarquia i de la intel·lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del
socialisme català n'eren, però no
m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.c
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/784/20080404_LV.pdf
9991ea42de87b2778be393101e6ad2c2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/04/2008
La Vanguardia, p.010, Vivir
La ciutat del perdó
PASQUAL MARAGALL
Fa poc vaig ser a Brussel.les i vaig visitar de nou el monument a Ferrer i Guàrdia. Francesc
Ferrer i Guàrdia era lliurepensador i probablement tenia contactes amb cercles maçons,
llibertaris o anarquistes. Però fins i tot el seu defensor d’ofici, un militar, declarà que no havia
trobat cap motiu pel qual Ferrer hagués de ser condemnat després de les bullangues i de la
crema de convents de 1909. Així consta en una de les inscripcions del monument de
Brussel.les.
Però Ferrer va ser afusellat. Joan Maragall havia demanat, endebades, un judici just per a
l’acusat. Però no va ser així. No sóc expert i no puc donar lliçons d’història, però no resulta
forassenyat pensar que aquest fet, afegit a d’altres esdeveniments semblants, va anar preparant
el clima per a l’espiral que finalment acabaria en guerra, en una guerra civil entre germans.
Maragall va ser un dels que, potser el més assenyalat, van alertar contra la reacció vindicativa
de l’establishment barceloní. La Ciutat del perdó, l’Església cremada, i Ah Barcelona! són tres
peces escrites en aquest interval. Però els seus escrits van tenir problemes. Sembla que el
president de la Mancomunitat va intervenir per a impedir que es publiqués a La Veu, el Brusi o
algun altre dels diaris de la època.
Curiosament molts anys després, al 1960, quan feia 100 anys del naixement de Joan Maragall,
se li va fer un homenatge oficial en plena dictadura. Aleshores, quatre néts: Genís Maragall
Balló, Genís Maragall Marfà, David Moragas i jo mateix, amb 19 anys d’edat, vam escriure
una carta oberta al director del Brusi per protestar per una portada on apareixia la foto de l’avi
juntament amb un comentari inacceptable - com que Maragall i el Règim franquista casaven bé,
o una cosa semblant-. (Es pot comprovar a les hemeroteques.)
Finalment els oncles van intervenir i la carta no va arribar a sortir. Tanmateix, en l’homenatge
que el règim va retre Maragall van faltar tres dels tretze fills del poeta: Eulàlia, Gabriel i Jordi.
Però tornem als orígens d’aquesta història.
Després de l’any 1909 va venir el 1917, la república del 31, la guerra del 36... i Franco. Trenta
set anys de Franco. Quaranta si comptem els anys de la guerra. Quasi mig segle. Tota la meva
infància i joventut sota el règim de Franco. (El meu avi matern, republicà de Marcelino
Domingo, va morir de pena - diuen- tot just després de la guerra. Era valencià i es deia Pasqual.
Poc després de la seva mort vaig néixer jo i per això em dic com em dic.) Però mig segle de fets
lligats els uns als altres, antagònicament.
L’any que ve farà cent anys de l’execució de Ferrer. Potser hauríem de commemorar-ho. No
crec que les autoritats municipals i menys encara les autonòmiques hi tinguin res en contra.
A Montjuïc, un xic amagat per pressions del nacionalisme catòlic català, hi ha la rèplica del
monument de Brussel.les que vaig fer fondre i instal.lar allí. No recordo quin dia és el de la
mort de Ferrer, però potser hi podríem pujar i posar-hi unes flors...
203 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Fa pocs dies, a Londres, he tornat a comprovar l’estreta relació entre els grups progressistes
anglicans i la maçoneria de l’època. La petja maçònica és igualment present, relacionada amb
sectors de la monarquia i de la intel.lectualitat.
Aquí es va dir que sectors del socialisme català n’eren, però no m’he entretingut a comprovarho. En tot cas estan en bona companyia. Un xic depassée, això sí.
204 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1552
Title
A name given to the resource
La ciutat del perdó
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 10, Vivir
Extent
The size or duration of the resource.
20080404_LV.pdf
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ferrer i Guàrdia, Francesc
Barcelona
Educació
Anarquisme
Maragall i Gorina, Joan
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-04-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles