Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)]]>
Espanya]]>
Govern]]>
Democràcia]]>
Lluch, Ernest, 1937-2000]]>
Serra, Narcís, 1943-]]>
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-]]>
Montilla, José, 1955-]]>
Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]>
Muñoz Jofre, Jaume]]>
Fundació Catalunya Europa]]>
2020]]>
Barcelona]]>
Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]>
Biografia]]>
Acció política]]>
Barcelona]]>
Catalunya]]>
La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.
Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.
Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.]]>
2020]]>
Barcelona]]>
Partits Polítics]]>
Federalisme]]>
Eleccions]]>
Espanya]]>
Autonomia]]>
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.
150 p.]]>
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .]]>
Martínez Cantó, Javier]]>
Fundació Catalunya Europa]]>
2020]]>
Barcelona]]>
https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf]]>