1
10
13
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2811/20000827_DiariGirona_PreguntesFerseEstiu_PM.pdf
1aecbb944482f4b0f899bc783354f973
PDF Text
Text
Diari de Girona DIUMENGE, 27 D'AGOST DE 2000
Opinió 21
Preguntes per fér^se a l'estiu
PASQUAL MARAQALL I MIRA
'estiu és temps de,
preguntes. El temps
passa amb una altra
cadència, permet el
repòs dels records i la regurgitació de certes qüestions, tant de
passat com de futur.
Una d'aquestes preguntes és
què hauria passat si s'hagués
acomplert la disposició de l'Estatut que diu que a la província
de Barcelona li toca 1 escó al Parlament de Catalunya per cada
50.000 habitants. A Barcelona li
tocarien 93 diputats (4,6 milions
d'hab./ 50.000, dades del 1996)
en comptes dels 85 que correspondrien a la població existent
quan es va aprovar l'Estatut. Fins
a quin punt aquesta disposició
transitòria (fixin-s'hi bé: transitòria des del 1978), quaii diu
que el nombre d'escons és vàlid
«mentre no s'hagi aprovat la llei
electoral catalana», no pressuposa en realitat que estem en fals
des del punt de vista estatutari?
Pensaven els diputats estatuents
en una transitorietat... de 22
anys?
Tant se val. Jo crec que en general el que hi ha és el que hi
havia d'haver i que res no passa
perquè sí. Hi ha coses més importants que les que es deriven
de les lleis. Les realitats evolucionen al seu aire.
Un país pot canviar malgrat el
seu govern, que és el que està passant a Catalunya. Canviaria més
i millor si tingués un bon govern,
que no el té. Té un govern d'esma, desproveït del seu alibi fonamental («la culpa la té Madrid»), perquè porta 8 anys essent decisiu a Madrid, i si culpa
hi ha, en tots cas, la comparteix.
I ara a sobre ha deixat de ser decisiu. Carent d'arguments i d'estratègia, o de tàctica (estratègia
no sé si ho era, allò d'abans), desproveït de projecte, torna i tor-
Els catalans no hem
de «demanar calés».
Que dibuixin un horitzó
espanyol a 20 anys
vista. Que projectin
la segona etapa
constitucional
na als amors inicials (la normalització, el cinema, les seleccions, el
nacionalisme decebut de la declaració de Barcelona) i, curiosament,
a la governabilitat, al «nosaltres el
que volem és col·laborar» i com a
molt al «nosaltres ja ho havíeiïi dit»
o al «són coses d'en Pere Esteve»
quan la Declaració de Barcelona ja
no toca. I algun detall de saviesa del
vell llop de mar comentant els drames del dia, els d'Euskadi o els d'El
Egido, però amb renúncia prèyia a
incidir-hi, renúncia que va ser intel·ligent i agraïda fa anys però que
ara és molt dubtós que sigui del tot
acceptable.
Catalunya va per una altra banda. La gent ha canviat. Ja ningú no
n'espera res de tres anys més de baralles internes dins la coalició governant i de disquisicions sobre la
data de les eleccions, no d'esperar
un any i mig més perquè ens donin més diners. I alguns desesperen,
potser abans d'hora, perquè Catalunya pugui arribar a reprendre el
rol capdavanter que va tenir en la
política de la transició i fins i tot
abans, en l'economia posterior al fa-.
mós informe del Banc Mundial del
1962. Recorden?, el Banc li va dir a
Espanya: deixa't d'esquemes radiocèntrics, i aposta per la línia la
Jonquera-Múrcia. I el país (i el turisme, per descomptat) es va posar
a créixer com una moto.
Ara estem tornant al radiocentrisme en base a la globalització, que
vol dir centralització dins de cada
país i creació d'una ciutat global per
barba en els països de mida mitjana-gran, Madrid en el cas d'Espan- •
ya. Els catalans hem perdut autoestima (amb puntes de cofoïsme,
com sempre) i anem desorientats.
No anem malament'però no sabem
ben bé a on anem.
Els governs no serveixen per tot,
com sovint es creuen (iriteressant
en aquest sentit, per cert, el debat
electoral nord-americà), però per a
una cosa sí que serveixen: per orientar-nos, per escriure un fQ conductor, per dotar el país d'autoritat, si
cal a base d'uniformes, protocol i
decrets, sí, però també i sobretot a
, base d'autoritat moral, de sentit del'anticipació, de capacitat per crear complicitats virtuoses, d'il·lusions
compartides, no diria de valors acceptats perquè estem en època de
canvi de paradigmes, però sí parlaria de capacitat d'adaptació a les
noves circumstàncies, de reformulació viva dels valors antics i d'assumpció intel·ligent dels nous.
Les il·lusions que comencen a ser
compartides avui a Catalimya no estan molt lluny, crec, de les següents:
, Resoldre bé l'allau immigratòria
que ens cau i que ens cal. .
Tornar la moral al sistema educatiu i als educadors sense resignarse a la dualització privat=bo /públic=problemesi
Augmentar les possibilitats de treball per a les dones, fer créixer la natalitat amb' un esquema socialdemòcrata i paritari de benestar.
Tenir una estratègia econòmica
i tecnològica clara. Encongir Catalunya en distàncies/temps i fer-ne
un país de 6 milions, no de quatre
+2, quatre de congestionats i dos
d'aïllats.
«Retornar» ofiltrarcompetències
a la societat i als ajuntaments.
Dotar-nos de regions entenedores que potenciïn les comunicacions,
les xarxes i els serveis que falten (si
hi hagués hagut Pirineu ara hi hauria eix pirinenc i si hi hagués hagut
Regió Metropolitana ara hi hauria
160 km de metro i no menys de 100,
com és el cas)
Nuclear o contribuir a una regió
euromediterrània de 15 milions
d'habitants, per sota dels quals no
tindrem ni aeroport transoceànic ni
òpera de primera classe (per molt
que convencin en Pep Caminal de
romandre lligat a la cadira del Liceu, en comptes de posar;lo a la Fira
de Barcelona, un gest propi de país
sense recursos ni imaginació, on només hi ha ima persona, normalmeiit
home, per a cada cosa).
Canviar la qualitat de les relacions
entre Catalunya i la resta dels espanyols: obtenir protecció estatal
pel català i protegir el castellà, que
és un capital formidable per Catalunya.
Encarrilar d'un cop la solució
(que trigarà anys a enllestir-se del
tot) del problema basc, que és en realitat el que roman de l'antic problema d'Espanya i que ho condicionà d'alguna manera tot. És més,
contribuir-hi des de Catalunya, no
intervenint-hi directament -en això
Tarradellas i Pujol han estat prou
prudents, i fins ara era correcteperò sí formulant una proposta catalana d'Espanya que actuï com a
teló de fons tranquil·litzador i il·lusionant a l'hora: no és pensable una
solució basca en una Espanya de les
autonomies immutable i intacta, i
això no facilita precisament les coses.
Alguns creuen que la solució ens
vindrà del PP. El PP ha guanyat per
majoria absoluta pel desgast nacionahsta i pel desgast socialista de 14
anys importants de govern sense una
base política tan sòlida com es podia pensar, amb una base inés aviat
electoral, amplíssima, heretada de
la república; i el PP ha guanyat com
ha guanyat perquè han anat petant
temes vells i temes nous: concreta-
ment el terrorisme i la immigració. I perquè si els governs socialistes havien de ser necessàriament
estatistes (estatistes en el sentit de
constructors del primer estat democràtic i autonomista de llarga durada que ha yist el segle XX), a la fi
l'empatx d'estatisme ens va impedir de fer el famós «canvi del canvi». El PP va aprofitar aquestfilóexcessivament doctrinari, va abaixar
impostos a partir de la bonança europea dels segons 90 i de la bona
herència de Solbes, i va capturar la
imaginació de sectors d'una joventut que s'havia d'afirmar d'alguna
manera contra els seus parés i contra el poder.
Però això també té menys solidesa del que aparenta. El terrorisme i
la immigració no són temes senzills.
Catalunya pot contribuir, indirectament en un cas, i per via d'exemple en l'altre, a entrar-hi a fons.
Els catalans hem de parlar en
aquest punt i hora. No «demanar
calés», necessitat a curt termini que
ho està enredant tot a llarg termini: hem de parlar formulant objectius i principis de caràcter federal,
o com vulguin dir-ne, que dibuixin un horitzó espanyol a 20 anys
vista. Que projectin la segona etapa constitucional.
Els calés ja vindran. Es derivaran d'una visió «reconstituent» que
és obligada 20 anys després i que
hem de començar a proposar oblidant (però també superant) les habilitats tècniques centrades en l'àrticle 151.2 o la disposició addicional X de la Constitució. En aquest
punt també la immediatesa ens perjudica. Necessitem temps i ambició.
No tenir pressa i apuntar lluny. L'única urgència que tenim és posar
mans al'obra, justament perquè el
camí, si ha de ser bo, haurà de ser
llarg.
President del grup parlamentari
PSC-Ciutadans pel Canvi
va treballar en els serveis exteriors
del KGB. S'expressa amb la rudesa
de qui pren de la democràcia els
glops que li interessen, i escup la resta. Veu al món exterior com una geMATÍAS VALLÉS
gantina Txetxènia. És l'anti-Hàvel,
recorre a la feresa fins i tot per proi.idimir Putin es va Aquesta predisposició li va perme- . quadrats. Després de casar-se amb Führer. L'enfrontament més llarg clamar que «formem part de la culsot metre a un test de tre salvar la situació a Berlín orien- una hostessa, va poder accedir a una de carros de la contesa va servir per- tura europea, i si els europeus ens
personalitat a l'a- tal, quan queia el Mur i rebia el mis- habitació sense finestra a l'exterior, què els nazis no prevalguessin on els rebutgen, ens.veurem obligats a trocadèmia del KGB. satge «Moscou no respon».davant de dotze metres quadrats. Les pri- tàrtars havien fracassat. La male- bar aliats».
Entre els trets negatius del seu les seves peticions desesperades d'a- vacions l'han ensinistrat per liderar dicció de «kursk», relacionada sens
Amb tot, no convé exagerar les
caràcter, es va detectar «un sen- juda. No obstant, no comptava que un país en bancarrota, però en la dubte amb la condició d'anomalia prevencions. Val més refugiar-se en
tit del perill per sota del normal». la societat occidental confon la fri- crisi del «Kursk» ha demostrat la magnètica que li presta l'elevada les paraules de leltsin, després d'oAixí s'explica la seva paràlisi gidesa amb la indolència.
seva immaduresa en el maneig de concentració de mineral de ferro, ferir-li a Putín la successió en la preimpàvida durant la tragèdia del
La gelor de Putin no fa distin- l'opinió pública. L'home que, entre pot enfonsar Putin com si fos un sidència russa. Davant els dubtes de
«Kursk», la seva estampa im- cions. Durant la seva estada a l'a- bromes i veres, anomena «professió submarí soviètic. S'esperava una rencartat-«saps, Boris Nikolàievitx,
mutable de donzell dolgut des de juntament de Sant Petersburg, com llicenciosa» el periodisme, s'ha com- mica més de previsió en el primer per ser-te honest, no sé si estic preCrimea. L'única aproximació a a adjunt del mort alcalde Sobtxak, portat com un analfabet mediàtic. lloc civilal comandament de l'e- parat», el beverri sortint es va rela vida íntima d'aquesta esfinx no va interrompre una reunió amb I no hauria de menysprear les im- quivalent al KGB.
fugiar en la seva facúndia habitual.
enigmàtica és el llibre d'entre- Ted Turner quan la seva dona va pa- plicacions de la paraula «Kursk», un
El president rus ha protagonit- «El nostre país no és tan enorme. Te
vistes Primera persona. En ell; tres tir un accident de trànsit que la va símbol de l'ocàs bèl·lic de Hitler.
zat una carrera tan meteòrica com les apanyaràs». Esperem que'així siperiodistes russos van aprofitar portar a l'UCI. No pot jutjar-se pels
«Kursk» no és sols una addició a difícil de justificar. En el moment gui, perquè un planeta interpretat
24 hores de converses amb el seu paràmetres habituals l'únic presi- la nòmina de naus de tràgica lle- oportú, no estava en cap lloc opor- a quatre mans per Vladimir Putin
president, per perforar el bún- dent occidental que ha accedit al cà- genda. És també el nom d'una de les tú o inoportú. Simplement, passa- i George W. Bush oferek més d'un
quer de la seva personalitat fins rrec per la seva actuació sense mi- ciutats més antigues dè Rússia -ftin- va per allà. Els quatre litres setma- motiu per a la inquietud. (Putin
àl nervi de la candidesa; acon- raments en una guerra, l'única mà- dada al segle XI-, on Hitler va ad- nals de cervesa que consumia a Ale- no va comunicar la conversa amb
seguint fins i tot declaracions xima aspiració del- qual era ^ vertir perprimera vegada que po- manya no justifiquen la predilecció leltsin ni a la seva dona, que es va
de les sevesfilles.Com una pre- convertir-se en espia, i que no ha dia perdre la Segona Guerra Mun- de leltsin per la seva persona. Els assabentar del nomenament del seu
monició del que ocorreria amb deixat de ser-ho. I també l'únic que dial. Els seus biògrafs coincideixen seus mèrits es comprimebcen en tres marit més tard que centenars de miel submarí, el nét del cuiner de va viure la seva infantesa perseguint que la gegantina batalla allà lliura- anys, amb un retrat de Pere el Gran lions de persones. I Lyudmila PuLenin i Stalin declarava que «en rates en un apartament, comunal da en l'estiu del 43 -dos milions presidint el seu despatx. Mai ha viat- tina va rebre la notícia a través d'ules situacions crítiques em man- sense aigua corrent ni banyera, tres d'homes, quatre mil avions, sis mil jat a l'Àfrica, ni a l'Amèrica Llati- na amiga, que acabava de veure la
tinc calmat. Fins i tot massa». persories apinyades en 20 metres vehicles blindats- va trasbalsar el na, ni als països àrabs, encara que informació en televisió).
La maledicció de Kursk
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 27/8/2000. Pàgina 21
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Preguntes per fer-se a l'estiu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-08-27
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Espanya
Acció política
Llei electoral
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Territoris
Divisions administratives i polítiques
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2805/19940130_DiariGirona_Herois91_PM.pdf
28682319fae46e6f22713217e76d0d4c
PDF Text
Text
CULTURA/ESPECTACLES
L'alcalde de Barcelona, Pasqual MaragaU, fa,
en aquest article, un recorregut per la vida
de diverses personalitats catalanes desapa-
Diari de Girona / O Q
Diiunenge, 30 de gener de 1994 / \D^D
regudes l'any 1991, i que, segons ell, «ens
ajudaren a saber fer el 92». La vida i la mort
del poeta Joan Teixidor és el fil conductor
que fa servir Maragall per referir-se a unes
personalitats «en les quals predominava la
generositat sobre la necessitat d'afirmar-se».
Els nostres herois de l'any 91
per Pasqual Maragall
M
,
'he posat com im detire, i
ja és un costiun agradabilíssim, escriure des de
Rupià uns mots per al
Diari de Girona quan el
temps, Nadal o estiu, m'ho permet. Un
cop va ser, fa just un any, tot cercant el
camí de Rupià a Corçà, el camí romà,
amb la bicicleta. Aquest era el punt de
partida i l'escenari deia reflexió, al final
del mític any 92.
Mesos després, havent visitat Salt i el
bosc de Can Ginebreda, a Porqueres, vaig
exposar una teoria de l'Empordà (o teoria
de Salt) que en el fons era una lectura
dels conceptes de Catalimya i l'Empordà,
d'Espanya i Europa, de Barcelona i Catalunya, en Joan Maragall,
Ara sé celebren, a la fundació que du
el seu nom, unes sessions sobre Joan
Maragall i el paisatge, la religió i altres
temes, en les quals s'escauria revisar
aquelles reflexions del nostre poeta («el
nostre», de tots) sobre el concepte de
pàtria, molt acostat, crec, al que avui
construeixen Vaclav Havel i altres esperits cultivats i desperts a l'Europa tràgica
-però també ü.lusionada- d'aquest fi de
segle.
Avui, tot entrant en el 94, m'agradaria
mirar enrera, al 91, l'any de l'esforç titànic, l'any més intens en la transformació
de Barcelona, però també l'any que van
morir una coUa de ciutadans il·lustres
que van deixar la pell en aquella transformació, entesa com a culminació d'un període de la nostra història que comença tot
just després de la guerra.
El dia de Reis de l'any 48, l'editorial
que inspirava Joan Teixidor i que avui
porten els seus fills, premiava Miguel
Delibes amb el Nadal. Un diari barceloní
del 25/26 de desembre passat ha publicat
una esplèndida entrevista amb aquest
autor, que incloïa ima deKciosà descripció
de la «querella» de la bicapitaütat
Madrid-Barcelona i \ma categòrica defensa del català des de Castella.
És una defensa a la qual hauríem de
correspondre amb ima mica més de promoció del català com a llengua íàcü i pròxima - i no només diferent- a Castella i
als països de parla castellana (prop de
400 müions de persones). I també, com ja
estem fent, amb una promoció aquí del
millor teatre clàssic castellà. (Si no han
vist el Lazarillo de Tormes en la interpretació del Brujo, no se'l perdin; val un viatge allà on sigui).
Tot això ve a tomb d'unes lletres que
vaig escriure tot just començat l'any 92,
amb motiu de la mort de Joan Teixidor,
persona estimada i poeta admirat. Són
unes reflexions que vull compartir també
amb els lectors de Girona, sobre Joan Teixidor -poeta, crític i periodista nascut a
Olot el 1913- i altres homes i dones
representatius que ens van deixar durant
l'any 91.
'Tots aquests homes i dones ^ a u m e
Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany,
Josep Amat, Fabià Puigcerver, Pau Garsaball, Montserrat Roig, Josep Maria
Serra Martí...- han estat importants en
la història recent de Barcelona i de Catalunya.
L'any 96 (quan faci cinc anys de la
seva mort, com és preceptiu) el regidor
Joan Fuster, responsable de la Ponència
del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, haurà de fer mans i mànigues (si la
democràcia electoral el crida novament a
la responsabilitat que ara ocupa) per trobar carrers dignes d'aqueUs homes i
dones d'idees magnífiques.
Aquestes reflexions són un complement dels meus articles anteriors de
febrer de 1993 i de setembre de 1993.
Van en el mateix sentit, però de fet són
anteriors. I avui resulten alliçonadors. Com han canviat els
temps! Però que poc hem canviat
nosaltres!
Quina Catalunya és la que,
aviat farà dos anys, va morir una
mica amb Joan Tebddor? Si és
cert que cada dia que passa el
país és un altre, una mica diferent, què havia deixat enrera la Catalunya que nasqué l'endemà de la mort de
Joan Teixidor? Quin dels seiïs múltiples
accents?
Repasso ara les notes de fa dos anys,
en aquell final de 1991/inici del 92 de la
mort de Teixidor, i retorna la nota intimista i fonda del seu esplèndid poema
Desenllaç, del Uibre Fluvià, que il.lustra
aquest article. Jo em preguntava i em
pregunto en què serà demà el riu Fluvià
diferent d'avui? Quin marge, qioin canyer
Existeixen per a una himianitat el rostre de la qual encara no
coneixem bé, que està programat
en allò que nosaltres mateixos
som, perquè només de nosaltres
pot néixer aUò que serà demà, i de
ningú més. Nostre, però desconegut és l'ésser que mirarà la fageda
i les canyes, potser sense veureles, potser per arrasar-les, qui sap si estimant a la seva ombra, a la vora seu.
Ja que no coneixem allò que engendrem, preguntem-nos de nou com es produeix el trànsit cap al futur. De dues
maneres: creant (o modificant) i deixant
pòsit, posant, reposant, morint.
El que queda de nosaltres quan ja no
hi som és allò que veritablement influeix:
aquest és el programa que deixem escrit
a la memòria de l'espècie. Cent cinquanta
vegades (tres vegades cada cent anys
<d)esenllaç»
«S atCar^assm (es flores de [a tarda
i ara arnSa driu cap a Capíana
J^-caminar es fa Cent: [a nit és apunt
sor&lcna morta acceptada.
'ElÜFÍuma ha fet ei seu trajecte i no recorda ^jy
ni cascades ni afraus-. ni Ca campana d'aigua
caient soSre ek còdoís com en un dia de festa.
LcvpòCCancreda fia suspès ei seu cfam.
Jírfiafang i CCot aC forts enterboCit.
0-ía arribat ei temps de meditar, de fer baCanç
de tot efque fias vücut, deíiïoc feliç
i d& ía dissort-gue et matmenava i t atuïa.
ja no et queda res més que aquest tendafde sifenci,
Ces canyes T'ora efriu que foreijjfa moure.
Les dunes tenen un moviment donada
i s'encavaCquen amè una gran parsimònia.
'L'amor és ía recança de jorns assoíeftats
i de nits de tumufts i de batec deís cossos.
!Hi fiavia píors én ei tombant de les tardors que queien
però eCs Hiverns tenien una tendresa de iiar.
Ter Sant Joan efsfocs s'encenien a ía serra
Sant Teré Pescadorja t'fui deÍTçat per sempre.
Tbt s'Ha acabat en aquesta tarda quieta
i només et toca i'úítima escomesa.
Treparà t a morir i tanca't a ía cnda
de tot aíiò que ja no pot tornar.
Són bons eísnúvoís que íentamentj'avancen
• fes un respir petit i apropat aíiiindar,
•<,<avui seràs amb 'Mi aíTaraSs». Joan n^ei?ddor a «Jíuviàp,
haurà canviat, imperceptible, el seu projecte?
I encara: és que les canyes del delta,
quan «Sant Pere Pescador ja t'ha deixat
per sempre», és que aquestes canyes
seran les mateixes sense el poeta que hi
veia MXí anunci del seu desenllaç final?
Altres vegades ens hem preguntat:
existeix el racó de la fageda si ningú no
l'està mirant? Existeix, sens dubte; existeixen les canyes, avui com ahir. Però,
ens preguntem: per què, per a qm?
Arxiu Municipal de Girona. Diari de Girona. 30/1/1994. Pàgina 33
Coiumna/1^9.
durant 5.000) s'ha fet aquesta operació
abans de nosaltres. Només 150 vegades
des d'aqueU home arraulit que trobàrem
fa quatre anys a Sant Pau del Camp.
I el que deixem depèn molt de com ho
deixem, del moment, de la manera. Així
com és cert que la primera impressió és la
bona, també ho és que l'ióltima és important, perquè és la primera en el temps
que vindrà. La primera que veu la humanitat que no coneixem, que neix el dia
que ens en anem.
La bona preparació del trànsit és un
art reservat als elegits, als més afortunats, aquells a qui la vida ha donat
distància i companyia. Joan Teixidor ens
va ensenyar a acostar-nos amb paraules,
amb reflexions (com el riu Fluvià, que
mandrós s'acosta al golf de Roses), al
punt on ens lliurem.
Què moria en nosaltres, quina Catalunya ja ha mort una mica? Què és el
que, morint, havia quedat veritablement
programat a la nostra memòria col·lectiva? Mirem una mica enrere, cap aquell
any 91 en què Barcelona va canviar, en
ella mateixa i en els que la poblem, en la
vida de tots els catalans.
Va morir primer Jaume Vidal Alcover
i als nou mesos la Maria Aurèlia Capmany. Va morir Josep Amat, plantats els
pebrers del seu carrer de Manacor, el seu
últim acte de civisme. Va morir Fabià
Puigcervcer, plantat ja el Teatre Lliure, i
Pau Garsaball, amb la Medalla de la Ciutat al Mèrit Artístic recent al seu pit. Va •
morir Montserrat Roig, prosista de l'Eixample, amb els ulls espantats molt
abans de la malaltia, amb els ulls espantats pel descobriment de la mort que hi
ha a la vida, a la vida mateixa: les petites
morts de cada dia que les dones viuen per
nosaltres, els homes, els nens, els grans.
I també va morir en Josep Maria
Serra Martí, im home per excel·lència:
constructor, pare, avi, regidor, fidel amic,
marit fidel, caràcter, geni, alegria. Tant
de tot, que va aguantar quasi més enllà
del final per estar present, fidel a tots,
quan tot el canvi de la ciutat estava encarrilat. Moriren altres constructors,
obrers de la construcció, deixant la seva.
sang estampada a la ciutat nova. I Joan
Teixidor, mostrant que podem morir de
cara.
Repasso les cares de tots i penso que la
Catalimya que se'ns en havia anat una
mica -no dic la Barcelona, perquè les ciutats segurament canvien menys que les
nacions, si és que poden canviar, ja que
per canviar cal ser i les ciutats són més
del domini profund de l'esdevenidor, del
barrejar-se tot en un sense repòs- la Catalunya que se'ns en va i que en el fons es
queda per sempre és la miUor Catalunya.
Pensem una mica en tots ells i veiem '
en què va consistir el seu patriotisme -de
quines mil variades maneres compongueren el seu amor pels nostres confins i com
en tots ells predominava la generositat
sobre la necessitat d'afirmar-se, l'abundància cordial sobre el tancar-se.
Es ben cert que tots tingueren un respecte per l'isme de la nació, un respecte i
ima militància diversa. Sense aquest factor, sense aquest pimt de silenci que comporta l'esment d'allò que ens és comú - i
encara de reverència per als qui ho representen o ho van representar (com TarradeUas, amic Benet)- no hi hauria país, no
hi hauria ciutat, no hi hauria res. Però
només amb això, no anem erdloc. Només
amb això simplement som, però no anem.
I, per tant, a poc a poc deixem de ser.
Tots els nostres herois del 91 varen
tenir una manera d'expressar que el seu
isme nacional era el punt de partida d'xm
humanisme. Segurament perquè la història ens ha fet més savis, més cauts; segurament per això nedem entre aigües,
ajuntem els nostres àmbits de pertinença
diversos, sense renunciar a cap, per a
usar-los tots en el conreu del nostre sòl i
convertir-lo en el nullor.
Caminant de nou pels volts de Rupià
aquest Nadal passat, vivint aquests dies
a l'Empordà, he recordat els meus herois
del 91, els que ens ajudaren a saber fer el
92 sobre el que hem pogut bastir el nostre
futur. I he recordat, sobretot, el seu exemple de catalanisme elegant i positiu.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els nostres herois de l'any 91
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-01-30
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Homenatges i distincions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Empordà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2756/19930207_DdG_CercantCamiRoma_PM.pdf
d5b91396c6b0a214ba1183b425347de6
PDF Text
Text
OPINIÓ / Diumenge, 7 de febrer- d'e 1993
DIARI DE GIRONA
pei; rejlexionar SÇ1br� �erents temes d'especial interès.
L'alcalde de BarçeJona, Pa�qual Mar�gall,,ha �crit
Pa�àl Maragall parla <runa ccèpoca daurada del cata
lanisme» en la seva expansió nominalista i pràctica, i
remarc;a que els catalans haurem de millorar en quali-
aquesta narració pèr als lectors de DIARI Dê'GIRGNA,
en l a qual, a les acaballes del 1992, any en què Barcelo
na es va convertir en centre d'interès
mundial,
aprofita
.
.
.
:
'
tat de persones. Pasqual Maragall també reflexiona, al
llarg d'una excursió per Rupià i les seves rodalies, sobre
l'any dels Jocs i el Cinquè Centenari, la solitud de les
persones i la seva tasca d'alcalde.
. . �·
«En el turó de la Talaia, a un
quilòmetre de� vda (de Rup�L en .1 ����
�
�� ����
�
�������'�
�
ª ��
���
!�
'C
�������
un indret per on passa un antic
1
.•
·
,
'
í
à
·
;;
..
r
e
�
n:iaterx toponi m pod na f�� .ref�rè.n: :
. '? ,
.. ,0,
.
.
.
cia a una torre da guaita. (!1G1rona•. ,..-:r---:z:::;'"7t
'T7""i7':�
t
;:::--· ,,;71
' ::;;:-.-----------.--7-----------
pas a pas», vol li, pàg. 278, Diari dè
Girona, 1987).
Aquest matí m'he pro pos,at
retrobar -per l'altre cantó, des de.
Corçà- el camí romà, que, suposo,
devia anar de la Talaia de Rupià' a
Corçà passant per Candell. Des de·
fa uns anys, el camí és tallat artjfi- ·
Al f"
��� �� [ � : � ;�����!���( ;;;_;� ·,;'-''._.
"
,
,>
•
•
•
_
••
ce·· rca·nt.�e· 1·
•
••
ld l
't'
1992
•
cam1 roma
·
cia l ment a qu atre passes de l a·'
Talaia per mor d'uns propietaris.,.,,
que no fan honor al seu nom. He
travessat, però, els impediments, he . : .
arribat a la bassa natural de les tres,
alzines velles, sempre seguint el
camí, i aquí l'he abandonat per la
dreta, pujant pel camí dels ametllers
fins a la carretera de Girona:-l:a Bis- :·..:
bai. Després de travessar la carrete
ra he anat fins a Cassà de Pelràs,
· ·er un
passant pel casalot tjúe va,s
temps el restaurarit'<d:!I toc dels:
ximples». Fa 16 o 17 anys que sóc
aquí i he voltat ·una mica per tot
arreu, però aquest passeig fa temps
que no el feia.
M'he aturat a l'església de Cassà
'
i he pujat dalt del terradet de la
plaça. És un lloc encantat. Tot plè
gat. no he trobat, fins aquf, ningu .. ...
Però aixi com el plànol inclinat éfels
camps d'userda a sota la Talaia em:·
continua emocionant per la.suavitàt de la seva inclinació, les distàncies .
·El turó de la T�la_ia; Al fons, el poble de Rupià. (Foto PEP IGLESIASJ.
�:.
sense obstacle que s'hi albiren,
l'!.
.w �
Corçà a la Talaia de Rupià per Can
llunyanes, nítides però no estriarran dels camps tímidament veruri' soroll, ñf una mosca. Cap moto!
de 11. També hagués pogut ser:
dejants de l'hivern, el raé6d� Ca�,
dents, que sento sense que em senE( possible senglar .no apsireíx. Són
ben al contrari, no ·encàDta pé
encara cap senyal conegut. Però no:
-:··
'
:" .
f ..!·gu! '� t9t ªixò?
11 prop.da.J
.
s:tari meu com casa meva? - sóc a tocar de casa. El camí existia.
seva franquesa, sinó pel seu misteri
No sé si sóc molt lluny de Can·
Si hagués de resumir en un sol
i la seva història. Una pedra discreta _deli i Rupià. 11EI �os·�·m desf,er¡a»,, .' Gràcies a la bellesa, potser, ho reconec COffi' a propi? Portem inscrit un
pensament aquest any diria: l'home
declara que el mossèn assassinat
COIJl deia·�J poeta. 'Es el èlescans·
va arribant a una idea del món. El
totai:'No és cap hora, no és cap lloc.
sentit de l'ordre, tenim un codi a la
l'estiu del 1936 hi és enterrat: «¡Prenostra memòria que reconeix situamón, per fi, és rodó, finit, abastable.
seme l», afegeix. (Quin país recom�
Nó passa ningú. No se sent res. S'aplicat!).
Cinc-cents anys després de Colom
caba l'any m'é s tens de la meva . cions hermoses? o bé, sabrem mai
entendre -entendre, seguir però
el veiem sencer: el sentim. Les notí
vida. Tens abans dels Jocs, no tant
Seguint camí avall, en direcció a
sentir?- la bellesa dels paisatges
cies no amaguen, sembla, res del
durant -curiosament- i tens desPlanils, he passat davant de la petita
que passa. Ho sabem, ho podem
cavallerissa que un dia va ser ,de . prés, vés 12�r on. Sembla que no
dels altres, la petja de l'estimació
saber, ben tot.
l'António, el Gitano. .Les r:n�"'.es f'.l
' !!�
'ens 1'9derl�fdonai' l'èxit: quill P!!ts: 'aels altres per allò que és «casa
'
'
hi venien a voltar, a cavall pel bos"è i'· 'rec<>mplicatl
Un cert vertigen va associat a
seva»? Els respectarem éom a nos·
els camps de Cassà.
Quan ariibes a· Cassà de Pairàs, tres? (No ho són, però els respecta- aquesta s.ituació. D'una banda, ho
sabem quasi tot, tenim una percep
A la baixada cap a Planils la bici
recordo, hi' �·à ·l.in� cartell que diu
rem com si fossin nostres?).
ció real i autèntica del món. D'altra
«20» -no es-·pot·passar d'aquesta-·
Acabarem d'entendre que «el
agafa velocitats considerables. (El
domini deïa terra» creix infinitabanda, si mirem enfora des d'a
lector ha de saber que el passeig - veloeitat-Oi afegeix à sota, à�b 'la
ment si el compartim?
quest món, veiem que no sabem
l'he fet en bicicleta). Els camins són
mateixa lletra: «Afluixa, nano»'.
«ben res», com diuen a Girona.
CLlidats. Però a Planils no hi ha ninDe la mateixa manera què als
Deixem-ho córr er. Som d'on
vam néixer. Hi ha olors d'infantesa
' l mirant-nos a nosaltres matei
Estats Units: una familiaritat (excesgú: deuen haver sortit. Girona, a
que' ens marquen, som cridats per
xos, què carai sabem del càncer, de
siva?) amb l'ignot passejant. Una
l'esquerra, i de nou a la dreta i avall,
l'origen i potser per la terra que ens
la droga, de l'esquizofrènia, del llen
complicitat de llenguatge, un tuteig
arran de la riera frondosa, en direcha de colgar, i no per una altra.
guatge, de la fecunditat i la demo
ció a Corçà per l'antic, suposo, camí
sense haver estat presentats.
grafia? Ben poc.·
ral, que surt davant de la masia que
·Continuo ajagut. Cada cop més ·
Tanmateix, què hi faig jo sol en
'·"
· ·
·
·
·
· .
·
·
•
· ·
�
·
•
· .
·
·
·
·-
·
·
·
hi ha al revolt de la carretera, just
abans del poble de Corçà. Però, en
comptes de seguir, després de travessar de nou la carrete
. ra, per. l'antic camí vorejat de plàtans que entra ·
el poble -que poques en queden,
d'aquestes carreteres!- giro amunt i
endins i m'lencaro a nord cap.a
Rupià. En efecte, hi ha un camí. Es
potser el camí romà?
Baixant des de Candell no l'he
trobat mai. Un cop m'hi vaig perdre
a lloms d'un 600 blanc, vaig carregar una soca d'olivera que encara,
tinc per aquí i vaig girar cua. A can
Mongol em van dir que el cainí
havia existit, però que s'havia per·
dut.
Avui, doncs, temptejo el camí de
pujada, en direcció contrària; preg unto a un home de parla castellana que té cura d'uns camps tancats
i sembla tenir una caseta, i em diu
que sí, que vagi amunt, que està
malament, però que fent un "quatre
a dreta i esquerra i anant recte es va
tirant.
De sprés d e l quatre hi ha un
moment que el camí s'ensota i és
envaït d'esbarzers. Passo pel cantó
del camp d'userda que hi ha sobre
el camí i el retrobo més amunt, l'abandono de nou a través d'un bosquet per estalviar el fangar i vaig a
petar a un bosc de pins encara
joves però suficients.
M'hi ajec cara al �ol. M'est�ro. Ni
j3
_
endormiscat.al sol de fi d'any. Vaig reveient cada escenari, cada racó
per on he· passat.' Indrets que ên re-··
co'rden d'alti;és de més llunyans, pe- '
rò són més meu's, m'acompan
' yen.
Els prat' s d'Escòcia, els bo�co's
txecs; la tardor perfecta de Nova·
Anglaterra... què tenen que no són
exactament meus? Hi ha dimensions en cada paisatge: la bellesa, el
paisatge més o menys endreçat,
d'una banda, i l'apropiació;:el paisatge que sento com a íf1eu o com
a alíè, que m'acosta.? casa.o·mEtt
' .;
'
separa.
A casa és on jo dormo, �imo,
menjo._On'les yeus tenen un timbre
sabut,"on'ehtenc'les trampes d!?I
llenguatge i �Is seus matisqs. (Es
més ric el llenguatge a casa que la
traducció simultània de l'alemany
en una sala de reunions a Brussel.lesl Alii n9 hi ha matis. La pròpia
conStÍ\JÇ,Cio1 de l'al'emany �� diferent, 'in'traduible. E,n' realitat; ·cada
idioma es· una altra· cosa que qualsevol altre idioma; encara que tots
es diguinïdioma).
La bellesa perfecta dels prats
d'Escòcia, l'emoció infinita de la
tanca prirhorosamènt pintada, dels
caparrons dels nens jugant a futbol,
emergint i submergint-se rera la
línia d'horitzó pròxim del primer
prat, més alt, xutant una pilota cap a
una porteria invisible, però que s'in:
tueix; les seves veu�, ni properes ni
·
aquest camí? Anar cap a un altre
lloc, cap algun lloc .on hi ha altres
persones. Sempre estem anant cap
a' llocs on hi ha altres persones, o
descansant pec tornar-hi. Com avui.�
De solitud, de vegades, en tenim
massa i de vegades massa poca,
com aquest any. Si no hem reconstituït la nostra -com diuen els cursis- pau interior, necessitem la nostra dosi de solitud. Si les companyies ens· han atabalat, si el soroll"
és excessiu durant un temps.exces.sivament llarg, els altres; aleshores,
·no ens diuen res.
En el camí, en canvi, a la natura,
quan un s'hi posa, tot ens crida, tot
ens diu alguna cosa. Em diuen alguna cosa les pedres, totes m'agraden, me les enduria. Canta en mi la
natura, cada revolt em sol.licita.
Però potser som massa sensibles a l'entorn: la natura ens parla
de vegades en excés. No absorbim.
la quantitat de sol.licitacions: anem '
·de l'una a l'altra. No les processem,
ens desborden.
De la pedra meravellosa a l'alzina perfecta, al bosc d'alzines, a com
·el bosc es protegeix de les ferides
causades per la vora del camí, creant petites vegetacions obstrusives,
tancant la ferida.
M'he llevat i torno a avançar. El
revolt ens canvia les oracions: ve't
aquí la bòvilal Ja estic arribant! En
efecte, sóc al camí romà que va de
·
L'home va repetint (quin avorri
ment) els cicles d'eufòria i desànim.
Tot és blanc, tot és negre.
Priva l'entusiasme del contacte,
de participar en el núvol de senti
ments que passa, de no separar-se,
no del que són els altres sinó, del
que diuen. Sobretot, diguem-ho
també, si no volem prendre mal.
Atàvic ramat que bela tot alhora!
El dia següent vaig tornar a fer el
mateix recorregut, amb la família.
Anar tres és més complicat: qui es
pera qui?'Però aquest dia les bicis e
ren prou ben engreixades, lliscaven
bé, el dia era esplèndid un altre cop.
Darrera l'esgl�sia de Cassà, la
Diana em va redescobrir un petit
edicle de pedra per a la cobla, d'es
quena a tramuntana, al bell mig del
campet. Sol, abandonat, mut, ben
fet, noucentista, mancomunitari
segurament, tot un monument a la
catalanitat tossuda, modesta, lliga
da als vents, als pobles i als diu
menges i a les festes.
Les persones som una mena de
bestiar que uprocessem les dades»
de l'entorn, distingint plànols, línies
i velocitats. Entre Planils i el mas
Pastor, tres Quatre llaunes van pas
sar rabents amb pagesos dins. La
velocitat en un camí de carro és tota
una altra cosa.
Potser el gran canvi d'uns
pobles a uns altres és la grandària
del territori vital. Abans (o avui en
una tribu primitiva africana o de l'A
mazònia) cada persona no veia en
vida seva més de X altres persones
ni coneixia més de Y quilòmetres
quadrats. Ara la X i la V s'han multi
plicat per factors elevadíssims. l
això vol dir més velocitat i un cert
més alt nomadisme. El meu avi no
va anar més enllà de Cauterets i
Marsella i Madrid (potser un cop a
París). l el seu escenari habitual era
format per l'espai tancat entre el
Collserola, l'Ateneu i el Diari de Bar
celona, amb centre a la plaça Moli
na. l era molt per l'època!
Ell té un article fantàstic sobre
!'Empordà que és encara la meva
guia en matèria de pàtries. Com
més petita la pàtria, més universal
per més autèntica. Som europeus
perquè som catalans - i no deia
espanyols, afegia, perquè la millor
manera de ser espanyol era ser
català. Per la mateixa regla de tres,
acaba dient, arribarà un dia en què
als empordanesos i als barcelonins
ens convindrà més que ens diguem
empordanesos i barcelonins que no
pas catalans, per l'interès de Cata
limya. La veritat és en el gra més
que en l'espiga.
Ha arribat aquest dia? No enca
ra. Al contrari, estem travessant l'è
poca daurada del catalanisme, de la
seva expansió nominalista i pràcti
ca, cada cop més confiada, més
asserenada, però encara vigilant.
Tanmateix, s'acosta el dia en
què, per ser bons catalans, haurem
de ser, sobretot, més bons ciuta
dans -de Barcelona o bé de !'Em
pordà-. Perquè haurem de millorar
en coses que tenen més a veure
amb tal com som en qualitat de per
sones més que no pas en tal com
som en qualitat de catalans.
Un alcalde ha de def ensar, a
més de la seva pàtria, el civisme
com a única pàtria que no exclou
ningú, i saber que la nació ja sola
ment mi llorarà, a partir d'un
moment, en la mesura que millorin
les seves ciutats i pobles, no, doncs,
en la mesura que altres nacions la
respectin més o millor.
Arribem al punt àlgit per segon
cop. Des d'abans de
, l Mongol fins al
camí dels Morts. Es quasi tan per
fecte com Escòcia, i és sud alhora i
el vent del Marroc hi arriba de tant
en tant. És Suïssa ... i és casa meva, i
de seguida, a llevant, apareixeran
les Medes i la cinta blava que ens
defineix, la línia que dóna sentit a
aquest camí amb certesa romà.
A l'altre cant, en aquest desem
bre-gener increïble, s'amorta el
blanc intens i pur del Canigó, reta11 at riet sobre l'altre blau, més
esblaimat en els dies que som.
Hi ha un punt en què la xeme
neia de la bòvila, la Mare de Déu del
Món (fosca) i el Canigó fan quasi u
na línia dreta. Si per ventura un dia
feu el camí romà, cerqueu aquest
indret. No existeix exactament,
però, en els 50 metres de segment
definit per aquests tres punts, el cel
i la terra poden estar més a prop
que mai.
Els colors respectuosos de l'hi
vern, els perfils nítids, l'absència
d'atmosfera, estan ben col.locats en
el paisatge. Res no ens domina si
no és el fred -i no en fa massa. l
encara el fred duu un dels colors
més fins: el blanc gebrat de l'herba,
la rosada.
Si pujant el camí dels Morts cap
al camí romà mirem a l'esquerra,
tot això ens a pareix d'un cop
damunt la tendra userda, un matí
d'hivern, La natura aleshores rumia,
prepara lentament i silenciosa l'es
clat que s'esdevindrà, res no es
belluga en l'harmonia d'un escenari
contingut.
Però l'esclat vindrà. Tan cert
com que avui acabo aquestes rat
ll �s ja a Barcelona, a Collserola, al
1
piyae l gener, abans de tornar a la
feina.
* (Alcalde de Barcelona)
/(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cercant el camí romà: al final del mític 1992
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Empordà
Territoris
Rupià
Catalunya
Identitat (Concepte filosòfic)
Description
An account of the resource
Article reflexiu i introspectiu de Pasqual Maragall a les acaballes de l'any 92.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf
7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6
PDF Text
Text
Catalunya i l´Estat
Diari de Girona | 27.8.2006
A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els
anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències
polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat
més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne
Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes
excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana.
El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense
Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre
Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en
una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament.
Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les
autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart
de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els
diners públics.
A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els
tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat
era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%.
Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans
infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a
l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha
fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia
catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions
menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut
d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els
propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell
19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai.
El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més
descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la
Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre
cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors
al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i
deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana.
Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a
Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han
guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de
la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt
particularment en política internacional.
Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per
Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat
que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan
el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els
dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només
havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens
toca representar Madrid a Brussel·les.
�Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un
món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions.
Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional
increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del
món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació
de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració
nacional de la Xina i l’Índia.
Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del
continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els
rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i
també del naixement de la ciència econòmica.
Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i
unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del
segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI.
Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme
modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu,
miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç».
Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals
de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha
hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol
dir que no s’hagi fet res en 100 anys.
Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per
la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits
catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid.
D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el
mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició
(recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La
Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i
socialistes els qui han acceptat determinats retalls.
Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes
prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això
no hi ha qui ho pari.
Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central
està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya
és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA
en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus
deures i Catalunya també.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'Estat
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1394
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Estat
Espanya
Catalunya
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1652/0000001055.pdf
aed429a3b6dcab39388b31d3b2686526
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Entrevista al Diari de Girona
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Pagès i Cassú, David
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Estatut
Empordà
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2009-08-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1647/0000000959.pdf
dc1d8d344d0d8eaca570e94bb7653187
PDF Text
Text
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 1 de 5
www.dpromo.info
Comentar
Diumenge 07 de setembre de 2008
Contacti amb diaridegirona.cat | RSS
NOTÍCIES
HEMEROTECA »
Catalunya
PORTADA
ACTUALITAT
Girona
Comarques
Catalunya
ESPORTS
Espanya/Internacional
ECONOMIA
Ciència i Tecnologia
OPINIÓ
Successos
Fotos
diaridegirona.cat » Catalunya
"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia.
Un sol no pot"
01:04
Maragall apareix juntament a la seva dona amb un
somriure, malgastant proximitat i cordialitat. Encén
un puret i declara que no li importa sortir fumant a
les fotos. L'assumpte de preocupar-se per el que és
políticament correcte no ha anat ni va amb ell.
Comenta que escriu articles en el Diari de Girona, i
en assenyalar-li que és del mateix grup editorial que
INFORMACIÓN, exclama encantat: "Doncs és el meu
diari preferit!". Després de demanar una ampolla
d'aigua, és la seva dona, atempta a cadascun dels seus gestos, qui l'insta a deixar la xerrada preliminar i
permetre'ns començar amb les preguntes.
Defineixi el seu moment actual.
Fantàstic. Estic en la millor terreta del món.
Com ocupa el seu temps, a dia d'avui?
De maneres molt diverses. Escrivint, llegint, encara que últimament llegeixo menys (porta a la mà una edició
de butxaca d'una comèdia de Shakespeare, Treballs de l'amor perdut, traduït al català per Josep Maria
Segarra, i em recomana la seva lectura) i gravant tres pel·lícules, documentals, en les que apareixo com a
actor o narrador. Una va sobre això de l'Eisenhower, vull dir l'alzheimer -i riu, irònic-; una altra sobre el Baix
Empordà, és una zona que conec bé, allà tenim una casa Diana i jo; i l'altra sobre Jaume I. M'han agafat a mi
com protagonista, com a interlocutor d'historiadors i de persones que tenen coneixement sobre Jaume I. Per
exemple, surt Rita Barberá, l'alcaldessa de València, perquè vam fer junts l'assumpte de l'Euroregió i fem un
recorregut sobre les sis ciutats més importants de la seva vida. No m'aturo!
Quina tasca desenvolupa la seva Fundació contra l'Alzheimer i quin paper desenvolupa vostè directament?
Soc el president però no faig res. La Diana és la vicepresidenta i ella ho fa tot, i l'altre que també s'ocupa de
tot és un metge, Jordi Camí. El que pretén la Fundació és recaptar diners per a investigació en la malaltia i
nous tractaments, per trobar nous enfocaments, noves aproximacions al tema. Els investigadors, en general,
són joves i els fons de la Fundació són per becar-los. A més, els fons no es perden.
La seva dona, Diana Garrigosa, que l'acompanya com la seva ombra, afegeix que "oferim a la gent que posa
diners la possibilitat de funcionar com accionistes de la Fundació, en una espècie d'empresa de capital de risc i
si hi ha retorn de l'invertit, poden recuperar-lo". No és l'Estat, ni la Generalitat qui subvenciona o dóna suport
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 2 de 5
econòmic, figura que fan el que és seu però en realitat fan ben poc.
Què va ser el primer que va pensar quan li van comunicar que tenia alzheimer? Què va passar pel seu cap tan
lúcid i acostumat a la reflexió?
El primer que vaig pensar va ser ¡Quina putada!", posa-ho més fi, si vols. No m'en recordo molt, la veritat,
perquè en aquests moments estava molt ocupat amb la política.
Per quines fases ha passat des que li donen el diagnòstic fins que ho proclama i decideix crear una Fundació?
Ira, depressió, acceptació...?
Per totes. Això m'ha portat a tots costats. He estat a Nova York, a Boston i per descomptat a Barcelona fentme proves ¡M'han fet tota classe de barbaritats! Des d'extracció de líquid raquidi, en el nas, que no li ho
desitjo a ningú, fins a de líquid medul·lar. Ara estan evolucionant molt els tractaments de la malaltia i
detectar-la aviat millora les perspectives de la seva evolució. Han descobert noves maneres de diagnosticar
l'alzheimer i nous fàrmacs, cada vegada més eficaços.
Perquè va decidir declarar públicament la seva malaltia?
El revelar la informació va ser una mica a empentes i rodolons. Va haver un personatge que en un programa
de Manel Fuente1s va fer unes declaracions que no van agradar a segons qui. I un tipus va comentar, referintse a mi, que "aquest està malalt, física i mentalment". L'endemà jo havia d'anar a l'Hospital de Sant Pau, on
està la meva doctora i aprofitant l'ocasió vaig decidir fer una roda de premsa i comptar la situació. Perquè
amagar-ho? Al pobre noi que va fer el comentari el van fer fora. No hi havia per tant!
Com s'afronta una cosa tan dura?
Pasqual Maragall respon mirant a la seva dona amb una gran complicitat.
En companyia. Un tot sol no pot.
Vosté ha estat alcalde de la Barcelona Olímpica, president de la Generalitat i una figura clau en la transició i la
democràcia. Quan un polític de primera línia abandona el seu càrrec públic canvien les relacions amb el seu
entorn en l'esfera pública. En el seu cas, què ha canviat? com el tracten ara que ja no és president de la
Generalitat i a més té alzheimer?
"Divinament, la gent el vol molt",postil·la Diana.
Em tracten amb consideració, amb afecte, amb respecte...
El tracten bé per ser qui és o creu que a la majoria de malalts d'alzheimer se'ls dispensa la mateixa atenció i
respecte?
No, no els tracten igual a tots, més aviat els aparquen en residències o on sigui. Aquesta és una malaltia
inquietant, perquè, com ara s'està allargant la vida, el problema de la demència senil -per cert, que quin nom
més simpàtic- i d'aquest tipus de malalties es multiplica. Jo no tinc antecedents familiars, però la meva mare,
que va morir als 86 anys, al final tenia problemes de memòria. Com érem vuit germans, ens confonia el nom i
havia de recitar dos o tres abans per recordar-se del teu. És clar que a partir dels 80 es perden facultats
mentals, però si et toca abans...
Com manté les ganes de lluitar? com es combat l'oblit?
Viatjant, relacionant-te amb els amics, escrivint, donant xerrades, llegint...Mantenir la ment activa i el sentit de
l'humor és la millor medicina. Bé, jo crec que una part del meu bon ànim ve recolzat per la medicació. Em
donen antidepressius i em desinhibeixen, em deixen anar la llengua.
Davant la meva cara d'incredulitat, perquè Maragall sempre ha destacat pel seu humor i la seva sornegueria,
la seva dona apunta: "D'això res, Pasqual, tu sempre has estat igual!. Amb antidepressius i sense ells tu mai
t'has mossegat la llengua". Es dirigeix a mi i afegeix: "Mai ha perdut el seu sentit de l'humor. Ell és així".
Abans de patir alzheimer, estava sensibilitzat amb la malaltia?
No, no ho estava. No sabia res d'això. L'Alzheimer és un senyor que ho va inventar fa 100 anys; fins aleshores
i fins i tot força després, qui ho patia era un dement senil, un vellet al qual se li anava la cap, un boget. La
malaltia abans no tenia tractament i ara estan trobant-los nous i molt prometedors. S'ha avançat molt i se
segueix investigant.
En la seva situació actual, quin Maragall vol que quedi en la memòria col·lectiva?
M'agradaria que em recordessin a totes les meves facetes, però la gent recorda a l'alcalde dels Jocs Olímpics,
al president de l'Estatut i al de l'alzheimer. I això és el que va a quedar.
Què espera avui de la vida? què li interessa actualment?
Ho segueixo esperant tot. En contra del que es diu, la joventut no és la millor època, no és que sigui un
drama, però és una etapa difícil. La maduresa és el millor estat. Ja no t'equivoques tant, saps més de tot... Jo
no he perdut les il·lusions, ni les inquietuds ni l'optimisme. Per a què? Si el món va millorant i per primera
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�"L´alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot" - Catalu... Pàgina 3 de 5
vegada està començant a veure's la llum en les tenebres. La majoria dels elements per anar solucionant els
grans problemes estan sobre la taula. Potser, el que estigui pitjor sigui el de la immigració forçada, però ara
mateix els xinesos estan invertint molt a Àfrica i el dia que els països rics decideixin invertir en els pobres, i no
per explotar les seves riqueses naturals, les coses canviaran. Els russos ja s'han fet rics, tenen diners, petroli i
ambició, i entraran en el paquet del G-7, o el G-9, i quan aquest funcioni de veritat i seriosament tindrem un
govern mundial, perquè l'assumpte de Nacions Unides és un guirigall, jo he estat allà i sé de què parlo. Putin
ha encarregat a l'arquitecte Norman Foster i a Elena Ochoa, que per cert, també està en temes d'alzheimer,
que muntin a Sibèria una instal·lació en la qual treballarà una elit de joves d'alt coeficient intel·lectual per
investigar en temes punters. No és que estigui d'acord amb el plantejament, però és un pas per generar la
seva pròpia aristocràcia, en el bon sentit, cultural.
La figura de Maragall mai ha deixat indiferent. Té admiradors i detractors. És alguna cosa natural en vostè o
ho cultiva?
Sóc com sóc. I qui són els meus detractors? Els vaig tenir en el poble del meu avi, a Monòver, i ara l'alcalde
m'ha invitat per fer-me ciutadà d'adopció. Quan acabem l'entrevista anem allà, perquè tenim un acte en el
qual lliuraré documentació i escrits de la meva família materna, que tenia molta relació amb Azorín. Sí que he
tingut un parell de judicis. A un que va dir que jo era un borratxo i un jugador el van condemnar. Fa uns
mesos, va haver un altre que va dir alguna cosa semblant i, en contra de l'opinió del meu advocat, que ja
havia pactat una compensació de milers d'euros per a la Fundació, em vaig emperrar a anar al judici perquè
vaig voler parlar amb el tipus. Ho vaig buscar a l'acabar i li vaig preguntar en què basava les seves acusacions
i em va dir que a ell li havien dit... en fi, que al final va resultar que havia estat una intriga política per atacarme.
Què le hagués agradat poder fer que no ha fet?
"Tocar el piano", salta la seva dona, abans de donar-li temps a contestar.
No, el piano el toca molt bé Narcís Serra. Toca de cine. Quan era vicepresident del Govern el pobre es va
comprar un i el van posar a parir, acusant-lo d'haver-ho fet amb diners públics. Ja veus!
Pensa escriure i publicar les seves memòries?
Estic fent-ho. He estat diversos mesos gravant i hi ha persones que han posat mà per transcriure i ha sortit un
totxo, aquest que veus -i em mostra un manuscrit de bon tamay que ara estic corregint. Jo crec que sortirà
per a abril, per a Sant Jordi, coincidint amb el dia del llibre, però em diuen que potser és abans, a finals
d'aquesta tardor. Tant de bo!
No rendir-se, és el primer pas per triomfar?
Evident.
Per concloure, citi'm una màxima per viure.
Ser feliç. Passar-s'ho bé
COMPARTIR
ENVIAR PÀGINA »
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
Què és això?
11 comentaris
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:56:38
Avi rondinaire...no havies plegat ja? què vols apareixer un altre cop. I no fer res a part de embolicar-nos amb
«referèndums»? Quin invent el teu, aquest del Tricolor!! Tindrem les conseqüències per temps. Això es
l'empremta de l'esquerra demagoga.
Autor: Lavacaescega
Comentari enviat el dia 07-09-2008 a les 15:43:23
Força Pasqual.
Autor: Magda
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090700_6_28... 08/09/2008
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'alzheimer només es pot afrontar en companyia. Un sol no pot
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Alzheimer
Família
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-09-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1607/0000000768.pdf
e322f5b957939c8d62f07d0e3665dd27
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Espanya no es pot permetre que Catalunya sigui una excepcionalitat com la basca
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Xargayó, Jordi
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Convergència i Unió
Catalunya
Infraestructures
Acció política
Girona
Energia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-08-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1592/0000000755.pdf
c4db198041796d361e7f68a315fea6a7
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Els canvis en la Constitució són imparables
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Xargayó, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Constitució
Catalunya
Espanya
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Govern
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1583/0000000746.pdf
cbf79ad972fab3caf636148bcf665003
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Aquesta legislatura tindrem un nou finançament amb Agència Tributària
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Xargayó, Jordi
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Finançament
Govern
Catalunya
Espanya
Federalisme
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-05-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes