<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=49&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=%C3%80rea+Metropolitana+de+Barcelona&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-04-14T08:38:31+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>13</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="3332" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="2144">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3332/FMHP_00471.bmp</src>
        <authentication>df96e3dfcf010ed03892a74c97ba5680</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="6">
      <name>Imatge fixa</name>
      <description>A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="53129">
              <text>Digital</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53130">
                <text>06/10/2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53131">
                <text>Bedmar, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53132">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53133">
                <text>Foto de grup de la reunió de la AMB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53134">
                <text>Reunions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="53135">
                <text>Consellers</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="53136">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="53137">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="53138">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="53139">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53141">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="53140">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="11">
        <name>Fotografies</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2849" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="11">
      <name>Hyperlink</name>
      <description>A link, or reference, to another resource on the Internet.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="28">
          <name>URL</name>
          <description/>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="46778">
              <text>&lt;a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener"&gt;https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46761">
                <text>‘Suburbia’, la nova Atenes?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46762">
                <text>Nel·lo, Oriol</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46763">
                <text>2024-05-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46764">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46765">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46766">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46767">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46768">
                <text>Barris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46769">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46770">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46771">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46772">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46773">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46774">
                <text>Article publicat al suplement "Quadern" del diari El País.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46775">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46776">
                <text>&lt;a href="https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link" target="_blank" rel="noopener"&gt;https://elpais.com/quadern/art-i-arquitectura/2024-05-07/suburbia-la-nova-atenes.html#?prm=copy_link&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46777">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2797" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1587">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2797/19930321_ElPeriodico_AreaMetropolitanaBarcelona_PM.pdf</src>
        <authentication>7f7b9ac1fe724da98a849dce7925f76c</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="45859">
                    <text>poüncA

Dominga. 21 de marzo de 1993 «I Periódtec

TRIBUNA
PASQUAL MARAGAU. Acalde de Sanatone y (rostiente de te UtnoomunOta df Uunapas tM Án» UetropoUfnt

El Área Metropolitana de Barcelona
He manteslado * menudo que crea converaenle
c*ie tos nlermecfcarios de la opnon no abusaran del
eclecticismo y comprometerán me» claramente su
posoon ani« delermnados conftclos o ante la
confrontación de poMicas distintas para problemas
conmine Elo permute, prabablemenle. un
debele mas nitido, mas racional y mas uta Creo
que a menudo ese eclecticismo cómodamente
•nielado en la atribución de un parmanenie
empate de errores (o de despropósitos), no hace
mas que alargar la polémca y deformar el carácter
de la mama E sie es el caso del débale sobre el
Aree Melropottana de Barcelona
Se otada que en este lema no hay dos
protagonistas, smo muchos mas Otros actores
pubkcos y privados han maralesiado sus opnones
»oore el área melroposlane. Y se hace por to tanto
un flaco lavor al debele con une personakzaoon
injusta, con la preterencei por la nlerprelaoon
pscdógca de las confeontaoones ponças
Conlronlaoon que es legAma y constituye la base
moma det cMtogo poMco democrat«»
La Mía de documentación, la nenelenaa de
contraste en las loantes de la notoa. la bondadosa
pünüei ación anal reparto de las responsabéjdades
-ben tetos de le reetdad de las cosas- están
hacendó de este un debele «nposfcte e nú«
Barcelone y su aree se pueden quedar sx el
nslrumsnto admnstralrvo que reBeei una de las
recadad« urbanas mas potentes de la Péninsule y
del sur de Europa Hace san anos se suprmó la
orgarazación «u»MnM. buena o mala, y se
susMuyo por otra (o por venas) que el comentara«
mÉS prudente no dudaré en cafAcar de descantes,
cornrjacadse y poco vabtes -a pesar de la buen«
voajntad y el core» oonertarable de guanas nenen

•Uto-enMeottd
E sta supresión cañado con el exdo en Mednd
del canteear que se había atrévelo a avenar
jHftcvwnleí en IB vii utlconMniVO pw
esuttkKer una Mkjcion desneve y poa*ve, tal
como cage el arfcuto 57 del Estatuí de Catalunya.
Un profesor adjunto desconocido, nunca mes
titadu. fcje el encangado de redactar el dctamen
que mo de bees a la deaerili Eao no se recuerde
y sien cambo tes eHQjeee no (jH^jorciunadasft&lt;»
errore» de ame«) que se aduanen para un acto tan
grave como la supreartn di une raMuoón uM
entonces y noossena alkwa* con luA*i toe
eüjporiamertaque seanoreœos Sehabtode
osrmerae. hmnoe y aitudoe Falso El
desencadéneme dt la »upie»on lúe 0*0 que
detenus enure pera no der mas escusas al
negefevwno Hot que «ipara en Is poHce catalane
«I ano de li supiwdn de la Corpoiaoon
Mefopottene, tssoovdedceteftanerafcicoentes
tkcoones autonomcae kimeyana abeokila
ewierwe Por poco pero H'il tcb Un ano mes
iarde -ne eoe« dt patee» «en despeço- peamos
en « "artemen* no i« k demgeoon o Is
"«»«eecion o* tes iryes a nuestro MOB «neue»

reales, me adherí, como debia hacer, a la censura
que m partido etérea sobre el musiente GoOwrno
de OU Op«*, como crei honesto naceno. sobre el
con Vio nlemo de COC y propuse el In de ano
como trrale a la paraláis en malera de Certa
Muraopal y ordenación metropolitana
El nombrarraenio. el pasado 22 de doembre. dt
una nueva consefera de Governació, hecho que
pareció a muchos un buen augurio por su lama de
persona chatoganle. creó un nuevo calendario Peto
ese calendare se está agotando Los 90 o 100 días
de gracia están a la vuelta de la etouma

Mu
dual.
•i P&lt;
«»uretacjdn ameMnae Su amable denvexion
haoei un estado de cotas manos púnanla. LUe
AitBei^ vOVOJueti NaoBI y yo msrno planteemos con
e«jgem« y reapeto a »inueve meyorte une ine« de
saede Se nos contestó con efabAded y senado
poe*io S encargado de hacerlo lue otto consider
de CoiemaciV que por parto hoy vive dasenedu
enMadnd La« buenas pslefns no lueran mee att
Por otra perte, el mandée» pertsmentano de
diwfr Catalunya en vaguera» o regona* -ojue
hubejra poddo dar una ssÉde distinta, afflpfandoet
arroto meerapottano y amando sue anatas mas
agudes-no se he cumpkto.se ha pospuesto

•nportaness de h gobamaoon en Catalunya ta
dM«on proMaA la puesta al dta de las comare«
del 37. lelnenCBKaonmunKjpal. etoessrm
LTj*^^ e eski punto, toe Juegas COnpcos
rnyumm su dot*» electo O&gt; »«gué cutetioredora
y poce atenea»« to« tema« conjjovos Qodemoy
oipOtVOún mf*t
t apraMcnaron Is oceeMn perm
r eoera» toa peones de Is
decnMamaree.
(wgooaaan de ei Certe lAnceel o Ley Eepeael O*
OeKeteneydesucoielstOCTfapeneeteide
un»»&lt;apon ineOuuusisr« Justo «I dei después de
dsusuranc toe Juegos une pou** irteracaan
en*« to t*m»n» de le GanereMet y le atoeMa
pexeoB dar la neccsarai Ui verde e le negoaaaón
«am M be** de «o que » elee**« entendo corno

un oomprornejo mutuo la despotezaoún de tos
orgennmonKennedos de ssscc&lt;m «id»ecta -o
bien ooTVMrSjdoe noy en beeaonesde
hosagamento cruzado o bien sospechosos de
eerto en cuatojuar caso U ojrm» tacan entre el
de oorteaei poMce Une de las uiupueetaa
laderatatae aprubede« en el 31' Corigieso
Sociafsta de I9B8 hablaba de la adaptación de le
Mmralracrin perWnce del Estado a la que. en el
i lli en ien»« «la i unie*»» •
pende attger. primero e urei mdbekon provai
manette y. segunda, e una enea de coneufta, o de
Mbrmaoiòn ptsMex en toe renrdanamantoa dal
Gobernó central pera su penara catalane
Rarotodasestos «cos »it atei sucunOeren
al vendMJ marno de COC y e le anegúeme
perstaaon del Gobernó di CU ElPSCto
denunoo y tenie tede to ratón le otmotr* debe
prvaMn&gt;t«vw conio «&gt;M«imeitw«v vite tt opnfr*
pubica gerareuáiOJt Is conenmled demoortfcca
cuando h nieyone de Gobernó amenaza ruptura r
éste es d caso dei otoño pasada irutedo ademes
pasmdedes notaries en «Govern r esta 00? ver
que éste no see todevíe el caso añora memo
Latos de pertcpar en nnyun compto«
•wanuno^ como untos otros cotas con un» oerta
hebtdsd pera conver» «n Utjuln algunot &lt;*sta»

En esta tesitura aparece en los medot en
torma sonada, el borrado' de un documenlo y luegc
un segundo borrador (y aun (alia otro daimio pero
pénenle de tos anlereres) relativo al tema de lo que
el Estado debe naco dentro de sus competencias
en lavor del Área Metropotiana de Barcelona -y de
otras si se d*ra el caso- » queremos maniener y
aun doblar -que taris to (usto- la subvención anual
metropottana que ley en mano, prevn&amp;emenle
desaparecerá el 31 de doembre de 1933
Desde le Corsesene de PoWea Territorial te
nos enge que toda la subvención que vamo&lt; a
perder se dettne a sufragar e&lt; defot del transporte
pútaaco. como condoon pera que la Generalitat
partope en la parte que le corresponda
Estamos ante el mayor juego de despropósitos
de la pofbca catalana recente Vamos a consegu»
perder una aportación mponanie a la economía
putee« cal ataña por el prurito de canden» la
««osava destnada a obtenerte a la categorie de
error en las Horma» &amp; atojuen puede sugenr otra
•ormarne»» que lo hags Soto d Estado, r soto
madame una ley puede obsgar al Gotxamo a
mantener, y aun aumentar uria ayuda al área
central de Catalunya ayuda que togelmenie nene
pie i ella su deaapanoon Es mas U Ley de Bases
de Hégvnan tjocaf (en consónenos con el Estatut)
admte el hecno metropoMano Y » es œno que
teneteli au cumeuó» e las autonomías que
puedan creer y supnmr las áreas mebopoManas
no iH|M)e que el Gobevno seleccione algi^ias de
lea e»aieanlei (como las de Barcelona Mednd1
Vétenos) pera dañas el carácter de áreas de «Mere*
estatal y »•ansterwtas landos eeueueHí
Aai te actuó en flete y amp«¿a a reconocerte
e&gt;&lt;mo necesario «ickMO en E ElAJ donde la
Adrno»iraaón Cantori noe to que e* laman •&lt;
enlQQue '•perora» tos temes que alectan a lat
aglomeración«« me*opoManes Ouetotservoo*
lunrjcot mdropoManot haven laoMado a lot
ITVHSICI uit uLvicJvi'iOus tms bufado1 et de ley
oera avanur en estas Irmi no debe (urgarte
como une desaienoDn pnjcnnoetade tobre lodo v
tos bonadares se &lt;ffr\ ben y se constata tu
tn^dad y su e*cihcMo "etrjeto if Perlemeni
Menos HnvoWad menot cMSabrat y mas acción
«er*r&gt; nec«sana» » oue^r^ot no perder
de&lt;n*vimer&gt;K «t i-w- de la ordenación , la
•nenotoor * «wnva *"*• Me«rapoMana

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45860">
                <text>El Área Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45861">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45862">
                <text>1993-03-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45863">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45864">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45865">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45866">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45867">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45868">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="45869">
                <text>Divisions administratives i polítiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45870">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45871">
                <text>Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="45872">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46056">
                <text>UI 538</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2632" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1654">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2632/JoseMontilla.jpg</src>
        <authentication>c6b1ce9683e03505b2a1486cd1bf67d9</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="26">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36288">
                  <text>05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36289">
                  <text>Subsèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="36290">
                  <text>Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="3">
      <name>Imatge en moviment</name>
      <description>A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="11">
          <name>Duration</name>
          <description>Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36434">
              <text>58:17 min</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="13">
          <name>Producer</name>
          <description>Name (or names) of the person who produced the video</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="36435">
              <text>Benecé Produccions</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36415">
                <text>Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36416">
                <text>Muñoz, Josep M.</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36417">
                <text>Montilla Aguilera, José</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36419">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36420">
                <text>Audiovisual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36421">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36422">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36423">
                <text>Biografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36425">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36426">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36427">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36428">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="36429">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47051">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36430">
                <text>Entrevista a José Montilla (Iznájar, 1955). &#13;
&#13;
128è president de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). &#13;
&#13;
Secretari general del PSC (2000-2011) i alcalde de Cornellà (1985-2004). &#13;
&#13;
Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya (2004-2006).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36431">
                <text>&lt;iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/224033479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"&gt;&lt;/iframe&gt;&#13;
&lt;p&gt;&lt;a href="https://vimeo.com/224033479"&gt;Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera&lt;/a&gt; de &lt;a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall"&gt;FCE - Llegat Pasqual Maragall&lt;/a&gt; a &lt;a href="https://vimeo.com"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;/p&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36432">
                <text>Oficina de José Montilla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="47">
            <name>Rights</name>
            <description>Information about rights held in and over the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36433">
                <text>&lt;span&gt;Entrevista a José Montilla Aguilera del&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/"&gt;Programa Llegat Pasqual Maragall&lt;/a&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;està subjecta a una llicència de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/"&gt;Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons&lt;/a&gt;&lt;span&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41434">
                <text>2016-04-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="36436">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
      <tag tagId="16">
        <name>Testimonis Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2588" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1399">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf</src>
        <authentication>3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42995">
                    <text>·,

t

)J/
(j

./
fut"'&lt;-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &amp;r'if - t0t~ [)lA ¿~

(

, "'- V ' C-.,

1

A.~'--af.: ~

~ lMfVLt_ l._f_, ---:)

k ~. . ~­

{,. -w{;{- V~
f'v ·""""

f

G&lt;A-"-----,

!~

Notes
Alcalde

per
a

a la intervenció de

l'Excrn.

la

Jornades

Cloenda de

les

Sr.
de

Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.

Barcelona, 3 de rnar9 de 1989

�Comentaris

I.

polítics

sobre

enguesta

metropolitana (*)
1.-Intrument

d'informació i analisi

per

orientar

acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la

raó

metropolitana és la principal activitat i
fonamental que

justifica

existencia

del

IEMB.

2.- Nova

Enquesta

manten ir

l'ambit

pot ampliar-se fins a Regió
dels

municipis

27

uni

com

I

~

t:~ S(}!:.

d'analisi per fer comparacions.
Cal,

pero,

col.laboració

Important col.laboració de

altres

l~INEM

Institucions.

en Enquesta feta.

Pel futur esperem altres col.laboracions.

També de

la Generalitat.

3.- Ajuntament

de

Barcelona

contradictori

que

problematica

global,

localment,
fragmentada,

i

hi

ha

assumeix

el

fet

un

territori

amb

una

encara

que

s'expressi

una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a

pertenen9a i d'autonomia.

No podem,

sentiments

Borja.

de

pero, defugir

(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.

~

Jordi

¿

�-2-

"•'\"'-"
J

\1

l'existéncia d'una ciutat rea _,

el que vol dir que

instruments d'actua~ió conjunta i també

calen

redistribució
d'aquests

social i territorial.

de

L'IEMB és

instruments i amb funcions més

un

globals,

més polítiques la Mancomunitat de Municipis.

II.

Notes

conclusions

sobre

de

l'Enquesta

Metropolitana

FETS

A

DESTACAR EN LA PRESENTACIO

DE

L'ENQUESTA

METROPOLITANA

- Potser

el fet més important a destacar és el

de

_ ___ _____ _ ___

la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·

sistematica d'informació sobre processos

--- ---

socials,

------------

-

fet

que

mostra

de

fer

estudis

únicament
concrets

sinó

que

ja

puntuals

disposar

de

d'informació periodica més potents,
llarga

permeten

socials
benestar.

i

els

de

coneixer

efectes

no

de

be
les

es

tracta

sobre

temes

d'instruments
únics que a la
les

tendencies

polítiques

de

�-3-

- Dit
als

aixo,

i per a referir-nos més

r esultats de la primera edició

Metropolitana

que

destacar

molts

exempl e,

el

es

presenta

aspectes,

paper

de

conjunt d'aquesta area.

concretament
de

l 'Enquesta

avui,

es

els

quals,

entre

Barcelona

en

poden
per

relació

al

En efecte, Barcelona actúa

com a centre urba extremadament important , tant des
del

punt de vista de l'oferta de llocs de

com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re

i sobretot,

simbolica (per

treball

cultural, de
exemple,

quan

forasters gairebé tothom (93 %) els porta

a

lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y

que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area

no

Barcel ona

és un territori policentric,

sinó

que

concentra gairebé totes les funcions

de

centre urba d'ús no quotidia.

- Alhora

pero,

Barcelona

com

/'

també
a

cal remarcar

centre urba per part

--- ------ ------~--~---, ... ,.

nombre

&lt;:- -

que

l'ús
d'un

de
gran

- - -- -- - · - - --

de persones que viuen fora de la ciutat

____ __

,,_, ____._..,.

~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -

- ---- - --..._"'

...-...---~----·

"

-~ ~----- -----

produeix al mateix temps que un fort arrelament

-- -- ~~--~· - -

.

es
en

els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,

..

desitgen
s'expr essa

viure

als

centres

urbans.

En

general

una elevada satiasfacció en relació

al

\

�-4-

propi

barri o municipi,

cosa que queda reflectida

en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena

Hi ha,

per tant, una

d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat

i

l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.

- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.

d~--

la

( -

e ·

- Globalment,
ciutat

Barcelona esdevé molt rapidament una

terciaria

i

professional,

davant

d'una

periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a

,-------- ------- -----

districtes

·-

la
·-·--

i uns altres.

socio-economiques
deteriorament
jubilació

·- ...

----------.._

ciutat,

Es mantenen

importants,

diferencies

de la plena ocupació i el pas

són únicament d'ingressos,
de

moments de crisi,

pel
a

la

Les desigualtats no

sinó també de

capacitats

uns

agreujades

de molts individus.

d'equipament,

entre

per

a fer

vivenda,
front

a

fins i tot de tipus de lleure

i

d'utilització de l'espai.

- Cal
seguint

fer menció de la pobresa,
altres estudis,

que hem

definit,

no en termes de qui passa

')

�-5-

..

(

( ~,

gana,

sinó

de

qui

troba

es

lluny

de

les

-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la

població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball

- ___.....-- -

- L'oriaen

~ - -~~--

migratori

é- ~--~

no

variable descriminant,
a altres fets,
les

en

és

si

f-~r

mateix

una

sinó que va associat sovint

com el baix nivell educatiu, o, per

l lars on tots els membres són nascuts fora

Catalunya,
d'edat

el

fet

que

es tracta avui

mitjana molt elevada,

de

i per tant

de

llars

pateixen

e l s efectes de la vellesa.

- Hi

ha

tendencies a

cultural
encara

una

i lingüística,
molt

d'origen

notables

geografic,

certa

homogeneització

pero les diferencies
Les

fortes

són

diferencies

cultural o social,

no donen,

pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació

social

grups

amb

conviuen

que fa que

poques

els

relacions

diversos
i

pocs

conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,

es vivia encara una situació de

cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.

�-6-

- En

aquest

aspecte,

s'observen peques

tendents a l'ascens social.
oberta

és

actituds

L'única via que sembla

l'ensenyament,

i

es

constata

una

aspiració molt generalitzada a que els fills

facin

estudis superiors.

grups

- Queden

en

situació

preocupant:

molt

socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota

l'area

és Ciutat Vella;

pero també

a

Nou

Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca

de

que

no

diners,

d'instrucció,

i,

consisteixen únicament
sinó
en

en

els

general,

baixos
en

en

la

nivells

la

manca

d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació

limitació dels contactes personals,

de la informació a la que es

té

accés,

limitació d'accés als recursos economics,

etc.

aquests

és

grups,

important

el

paper de la

familia

en

molt

coro a suport en les situacions extremes.

Aixo explica que la família tingui encara una
for9a

En

aquest territori,

a diferencia del

passa en altres ciutats europees.

gran
que

�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,

metropolitana

té un doble objectiu:

en

primer

s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre

les

característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que

l'antiga

Corporació

Metropolitana

de

Barcelona

ens

va

encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.

caracter

a mig termini, les tendencies que es

Aquesta analisi només és possible amb instruments de

caracter periodic.

En aquest sentit,

pensem que el majar interes de l'Enquesta

és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu

caracter periodic,

del

ates que se n'esta preparant ja una nova

edició.

El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada

de

les

condicions

de vida i

habits

de

la

població

d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area

es

caracteritza per una població d'una

gran

diversitat

�-2-

d'origens

geografics,

els

quals

conformen

una

societat

que

podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la

baixa

conflictivitat

entre

aquestes

diverses

cultures,

sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.

Es

detecten,

a

través

d'integració del conjunt,
la població,

de

l'Enquesta,

forts

elements

estabilitat i arrelament creixents

inici d'homogeneització cultural,

etc.

Així,

de
per

exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de

parla

catalana,

s'observa

una tendencia a la

millora

del

coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.

L'Area
amb

Metropolitana es presenta coro una unitat

una forta mobilitat interna.

neuralgic d'aquest territori,
com

a

centre

concentra,

de consum,

geografica

Barcelona ciutat és el

centre

sobretot coro a mercat de treball i

activitats

en aquest territori,

culturals

i

lleure.

Es

la més elevada taxa d'activitat

de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.

Barcelona
professional,

esdevé

rapidament

una

ciutat

terciaria

i

davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot

tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.

�-3-

Divisió

entre

promocionar-se,
precari

un col.lectiu amb

treball

segur,

que

pot

amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu

(aturats,

submergits,

temporals)

que

tipologicament

tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.

Grans
augmentat

diferencies
com

a

socio-economiques

conseqüencia

que

del deteriorament

semblen
de

haver

la

plena

ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica

coincideix una posició de débil

participació

en

els

béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.

Les

tres

formes

de desigualtat més

generalitzades

a

la

nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de

fet,

resta

de

el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el

negativament,

amb

entre altres coses,
nivell

d'estudis

en que la
incideixin

més intensitat entre les dones que entre

els

homes.

Amb
constatar
societat

les

dades de l'Enquesta Metropolitana 1986

hem

que el sexisme com a fenomen generalitzat a la

pogut
nostra

és molt més intens al món domestic (la família) que

no

�-4-

pas

al

món públic (el treball remunerat,

Hem

vist

també

els

estudis,

que l'alta esperan9a de vida de

les

etc.).

dones

tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.

es

Hem pogut

constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de

sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria

privilegiades,
poc

a

veure

dependencia
especials
(si

amb

de

dones

unes condicions de vida i treball que

tenen

amb la gran majoria,
financera

les quals estan

respecte als seus

marits

sotmeses

o

dificultats per trobar feina remunerada,

pares,

a
amb

i treballant

sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)

més

hores per terme mig que els homes.

Es constata,

finalment, que les fortes desigualtats socials

que es produeixen en l'area queden,
per

mitja

de

relativament

dues institucions:

en certa manera,
la

familia,

limitades,

que

és

més forta que en altres ciutats europees,

encara
fet

que

provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.

1oca~,

que

a

través de

opera un cert reequilibri

recursos

directes

i

d'unes diferencies socials

a augmentar pel desenvolupament dels

altres

processos

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35676">
                <text>Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35677">
                <text>Congressos i conferències</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35678">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35679">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35680">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35681">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35682">
                <text>Conté notes manuscrites de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35683">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35685">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35686">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35687">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41397">
                <text>1989-03-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43784">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35688">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2565" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1374">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2565/19821004d_00003.pdf</src>
        <authentication>c618a73cb9760ba8b1bf17da2c0015d7</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42971">
                    <text>C O Fi PO R AC 10 METROPOLITANA
DE BARCELONA

INTERVENCIO DE PASQUAL MARAGALL EN EL SIMPOSI
SOBRE AREES METROPOLITANES
OCTUBRE 1982

�2

C O R ID O R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

EXPERIr N CIAS COMPARADAS.

Las Arcas metropolitanas norteamericanas responden institucionalmente a dos variantes:
La variante de los EE.UU., donde las AA.MM. Standard son defini das estadísticamente por indicadores de conexión entre municipios
de carácter urbano, alrededor de una o dos ciudades centrales y casi sin realidad institucional.
La variante canadiense, reflejada concretamente en Toronto, con una potente institucionalización del nivel de gobierno metropolitano.
Las AA.MM. Standard de los E.U.A. son objeto de estudio a partir
de las estadísticas demográficas y de los modelistas de economía
urbana, pero la tradicional vitalidad de la doctrina anglo-sajona
del autogobierno local inmediato -puesto ahora al servicio de intereses que más adelante analizaremos- les ha privado de traducción
gubernamental o administrativa. •El único nivel orgánico de existen
cia de las AA.MM. de E.U.A. que va más allá del ámbito estadístico
son los Consejos de Planificación Regional, poco transcendentes en
un país donde la tradición planificadora del uso del suelo es más
bien débil.
En este contexto los problemas metropolitános son tratados casi ex

elusivamente al nivel de los órganos de gobierno de la ciudad central y en las asambleas electivas de los estados, en las cuales se
da con.frecuencia -sobre todo en la Costa Este- una alianza mayori
taria entre representantes suburbanos acomodados y representantes
agrarios.

�C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

También es cierto que la existencia de interrelaciones metropolita
nas da lugar a instituciones sectoriales que superan en algunos ca
sos el ámbito de la ciudad central, como por ejemplo las autoridades metropolitanas de transporte que reúnen a veces competencias sobre una diversidad de campos: transporte urbano, peajes de autopistas, puentes y túneles, puerto, aeropuerto, etc...

'El caso de Toronto es al revés. El predominio del interés metropolitano se refleja en el hecho siguiente: la elección de represen
tantes a los dos niveles (metropolitano y municipal) es única, y
dentro de cada distrito o circunscripción electoral el primer ele
gido será representante en el consejo metropolitano, mientras que
el segundo representará al distrito en el consejo municipal.

La diversidad de las situaciones metropolitanas europeas es infini
ta. En realidad es necesario buscar la institucionalización sobre
todo como excepción en los casos de capitalídad: región de Paris,
gran Londres, ciudad/estado de Viena. El caso paradiguuático de Lon
dres . es quizás el límite máximo del reconocimiento del hecho metro
politano con participación de la ciudad central en grandes distri
tos.

Conozco poco el caso italiano donde las elecciones administrativas
reúnen simultáneamente todos los niveles imaginables de autogobier
no: barrio, ciudad, provincia y región, utilizándose el sistema ma
yoritario para la elección municipal, y el proporcional para la aglomeración.

En Bruselas se parte de una fuerte vitalidad de los distritos o concejos de la ciudad, donde todos juntos constituyen la aglomeración.

�GME3

t

COR

PO

-

tiu

4

FI AC 10 METROPOLITANA
BARCELONA

DE

Esta diversidad de situaciones en Europa tiene no obstante la característica común de relacionar el hecho metropolitano con la planificación urbanística.
La escasez del suelo en el viejo continente ha hecho que se valorase a precios mucho más elevados que en América y ha obligado a
obtener por vía planificativa unas recuperaciones de renta urbana
que en los Estados Unidos se realizan siempre, y hasta ahora me nos dolorosamente, por vía fiscal (recuperación fiscal que, como
es bien sabido, tiene actualmente sus detractores),
En España el hecho metropolitano se desarrollo, a partir de 1949,
dentro de la problemática de la reconstrucción de las grandes ciu
dades, considerada como de orden público y adjudicada al Míniste
rio del Interior, dentro del cual la Dirección General de Regiones
Devastadas fue con el tiempo el origen del urbanismo. (Dirección
General de Urbanismo y Ministerio de la Vivienda).
Es curioso que esta forma de acción, que comenzó con los Planes
Generales de Madrid, Barcelona (1953) y el Gran Valencia y Gran
Bilbao, estuvo en manos de sectores agraristas, o si se quiere,
antiurbanos, hasta 1971, mucho después de la entrada de las tec
nocracias al gobierno, y del inicio de la planificación.
Eso frustró todos los intentos tecnocráticos de institucionaliza
ción metropolitana, incluso el intento americanista del III Plan,
excepto la vía anexionista seguida en Madrid (ampliación del muní
cipio de la ciudad central), el cual no tuvo paralelo en Barcelona, donde

la Comisión

Comarcal de 1961 tenía solamente un papel

�G O R PO

Fi

ÁC 1 O METROPOLITANA
E3ARCELONA

L7E

en la planificación urbanística, nacido de la Carta Municipl de
la ciudad central.
No obstante, la ampliación temática de la Comisión Comarcal de Urbanismo de Barcelona, convertida en 1975 en Corporación Metropolitana potencialmente competente en la prestación de servicios
extra-urbanísticos, es la única realidad institucional metropoli
tana del Estado español.
Esto nos obliga a clasificarla dentro de la linea europea de metrópolis excepcionales o capitales, a pesar de que en el caso de
Cataluña no se daban de hecho en su origen ni el reconocimiento
institucional de la nacionalidad ni
celona.

de la capitalidad de Bar-

�C O R PO R AC 1 0

METROPOLITANA

D E BARCELONA

EVOLUCInN DT? M 0GRf1P'ICA Y ECONOMICA.

Unas palabras sobre la coyuntura metropolitana.
El entusiasmo con que, durante los años 60, se pensó, a nivel
estadístico o con implicaciones administrativas, que toda la po
blación mundial iría evolucionando hacía la metropolinitización
(datos USA), se ha enfriado a partir de la crisis de 1967-1968,
y sobre todo de la que se inició a mediados de los 70.
La evolución hipotética pueblo-ciudad-área metropolitana--megápo
lis, entendiendo por megápolis la consolidación de áreas metropolitanas que se da en la costa Nordeste de EUA, o en la costa
holandesa, ya no es tan presente como lo era hace 15 años. De
una forma recurrente, tal como, en tiempos de Idelfons Cerdà y
Arturo Soria, se pensó en la Ciudad Lineal, la humanidad ha ido
segregando estas imágenes, que con toda seguridad volverán a
producirse dentro de 5, 10 ó 15 años, substituídas, también alternativamente, por hipótesis o fantasías de carácter ricardiano y estancacionista, o bien por políticas localistas, con énfa
sisen las ventajas de pequeño tamaño y a veces, también, con
el regreso al campo.
Los datos que tenemos demuestran que a partir de 1970 las grandes ciudades centrales antiguas, dejaron prácticamente de crecer
por todas partes (creando precisamente un crecimiento propiamente metropolitano, o intensificándolo): que a partir de 1970 son
ya las propias coronas metropolitanas las que no crecen, alimentándose en cambio el aumento de la población extra -metropolit:.una,

�CMB

^9

-

7 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

y en todo caso el de las áreas urbanas de tamaño medio (informe
De Vonk - Herberer).
Este fenómeno no se manifestaba aún en los países latinos de Eu
ropa, donde la población de las AA.MM. tradicionales seguía cre
ciendo en las coronas, si bien ya no en las ciudades centrales.
Los últimos Censos (1980) estan dando la última palabra en este
tema. Las ciudades centrales de . la costa Este de los E.U.A. pre
sentan disminuciones formidables: Cleveland, Boston, Baltimore,
New York,... New York, que habla llegado a 8 millones de habi-

tantes, tiene 6. (Algunas ciudades, como Cleveland, han llevado
la Oficina del Censo a los tribunales -y han ganado- por la razón de que sus trabajos de recensamiento en los ghettos urbanos
había sido imperfecta).
Madrid parece haber perdido.69.000 habitantes (un 2% de la.pobla
ción); Barcelona quizás menos, pero había comenzado su estancamiento en . 1967. Las ciudades del Area Metrópolitana de Barcelona
que forman el continuum urbanístico (Sta. Coloma, Hospitalet, Ba
dalona) tampoco crecen, y esto por vez primera, después (poco
después) de haber observado aumentos anuales formidables, del or
den del 5 al 10%.
Yo estoy convencido de que a largo plazo, o por lo menos mientras
no se invierta la actual tendencia del costo de la energía , Y
por lo tanto del costo del movimiento, debe haber una revitaliza
ción de los valores centrales de las áreas urbanas en relación
con las suburbanas, y una cierta reanudación de la tendencia a

la urbanización de

la población total (el acceso a los servicios

�8

con PO FI AC 10 ME T ROPOLI TANA
DE BARCELONA

y mercados es mas barato en términos.de energía en la ciudad que
en las comarcas rurales) .

�C on

AC 1 O M(=Ti3OPOLITANA
U^ BARCELONA

POR

CONSOLIDACION

DE CASTOS Y RECURSOS

Antes de proseguir hemos de distinguir el modelo norteamericano y el
modelo latino de área urbana metropolitana. Las respectivas disti bu-ciones territoriales de riqueza son en ellos notablemente diferentes.
El diagnóstico y las necesidades político económicas no son total.men
te intercambiables.
En las grandes aglomeraciones norteamericanas el suburbio es rico y
el centro pobre. El valor central del suelo tiende a deprimirse relativamente. En Europa, y sobre todo en el Sur de Europa, la distribución es aún la inversa - y el encarecimiento de la'energia, así
como la mayor congestión global, es posible que en el futuro lleguen
a impedir la total aproximación a la situación americana.
• Esta constatación es importante, sobre todo cuando se trata de discutir la distribución fiscal de las cargas y de los beneficios de la aglomeración.

Pero antes de entrar en este terna, para mí capital, examinemos el otrc
lado de la consolidación metropolitana; el lado de los gastos.

Económicamente hablando, ¿ es útil la consolidación metropolitana de
servicios locales, o incluso de gobiernos locales en conjunto?.
Hace unos míos se pensaba que la respuesta tenia que ser forzosamente
positiva. Las economías de costos que se pueden obtener uniendo servicios, producióndolos en mayor escala, son evidentes en todo aquello
que se puede realizar o coordinar beneficiosamente, en todos aquellos
sectores en donde se pueden evitar duplicaciones, ya sea de primer -establecimiento, ya sea en los gastos corrientes.

�.

CME3
F.,, .

^.• - _^

-

.

10-

•

/

C O R PO Fi AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

Es más: el valor del suelo central en las grandes aglomeraciones expulsó a las actividades muy consumidoras de espacio para usos que la
sociedad no considera suficientemente valiosos o incluso molestos: -,
vertederos, cementerios, industrias ruidosas. En tal caso parece ló-

gico buscar ubicaciones muy períféricas para esas utilizaciones.
De ahí el intento de metropolitizar servicios. Son evidentes los ben(
ficios globales que pueden obtenerse uniendó servicios informáticos y técnicos, coordinando redes de transporte y abastecimiento y pl.a--nificando los usos muy consumidores de espacio. Estas ganancias son
más significativas que (pueden compensar) los costos parciales o locales generados.

En áreas densamente pobladas eso tiende a ser más obvio, a pesar de
que la solución es menos fácilen algunos sectores (consumo de espacio) y suele generar prolongados conflictos.

Los economistas urbanos han estudiado todas estas cosas, y en algunos casos han identificado bastante bien las curvas de costo unitariL
de cada servicio local: aquellas curvas que no son planas, y que por
lo tanto tienen un mínimo, indican en ese mínimo el tamaño óptimo -

del servicio. Con mucha frecuencia los servicios municipales existen
tes están por bajo de ese mínimo, y hay por lo tanto mucho que ganar
consolidando servicios.

Ahora bien; no existe un tamaño óptimo claro, ni de la ciudad, ní -del gobierno de 13 ciudad, puesta que esbs mínimos sectoriales no -coinciden. Para algunas cosas es mejor ser grande, y para otras no
lo es tanto, o es indiferente. Es más; par

L

otros servicios puede -

ser antieconómico ser grande. Las diseconomfas de dirección y orwani

�C O(=

i PON AC 1 O METROPOLITANA
p E DARCELONI&gt;

zación comienzan a notarse en las ciudades millonarias.

En este sentido parece lógico pensar que debe haber más de un
nivel de gobierno local, si se quiere ser eficaz.

Durante algún tiempo estuvo en boga la idea del gobierno multi-nivel. Y continúa vigente. No hay maximalización posible de
las economías netas del tamaizo sin sistemas de gobierno multinivel. Pero la existencia misma de servicios públicos comporta
un costo que hay que limitar: un costo en términos de compleji
dad y un costo en términos de tiempo, porque los servicios públicos son producidos por administraciones por encima de las
cuales hay cuerpos elegidos de representantes que es preciso
votar, mantener y coordinar.

Esta cuestión es hoy muy sensible en un país que en beneficio
de todos está desmontando el tinglado de un Estado central enor

Imp onte prepotente, pero que al mismo tiempo, lógicamente, empieza a ser consciente de los costos de la complejidad y desea
ría que la transición hubiese pasado y se hubiesen ya asentado
sólidamente los nuevos niveles de gobierno mas cercanos y cier
tamente más económicos en potencia.

Es pues lícito preguntarse, cuántos de los servicios locales pueden producirse mejor a nivel consolidado o metropolitano, si
no tnrnbien cual es la frontera por lo alto de la consolidación
entre el Arca metropolitana y el Estado regional "land" o Comu
nidad autónoma.

�- 12 -

C O R PO R AC I O METROPOLITANA
DE E3A("tCELONA

Tradicionalmente los especialistas se plantearán la cuestión
de la institucionalización metropolitana desde el punto de vista económico, buscando el equilibrio entre economías de escala de los servicios locales y potencia ee participación.
El límite superior a la consolidación venía dado por un ele mento inmaterial' o político: el alejamiento del gobierno que
produce los servicios y toma decisiones sobre nuestra vida co
tidiana.

En nuestro país este esfuerzo debe ser calificado por un ele
mento de gran importancia en este momento: lejos de .ser un
nivel de gobierno consolidado e indiscutido, al mismo tiempo
que b ásic:..ente redistribui.dor, el nivel comunitario cuenta
con una fuerte preferencia política de los ciudadanos, justa
mente p-)rque está en vías de constituirse y afirmarse después
de muchos amos de falta de identidad nacional. Pero no sería
bueno que esta preferencia nos impidiese ver que los beneficios materiales (e inmateriales) de este nivel de gobierno
han de provenir de la descentralización de los recursos y del
arbitrio ministerial centralizado hasta ahora por el gobierno
de España, y no de la asunción de servicios locales que fuesen devueltos en un futuro próximo a su nivel de procedencia
en base a la inexistencia de razones' económicas o economías de
escala, y a la preferencia por la proximidad del gobierno a la
que he hecho referencia hace un momento.

Y ahora entremos en los.aspectos fiscales.
La consolidación fiscal, o la puesta 'en común de recursos f_is
cales locales, es la base de la prestación de servicios metro

poliu no s, es decir, de todos aquellos que cstcn justificados

�- 13 -

C O FI POR AC I O METROPOLITANA
DE BARCELONA

a esta escala en virtud de los criterios citados.

El tema tiene una gran transcendencia y de hecho domina a menudo la resolución (o no resolución) de los problemas institucíonales.
En el modelo norteamericano la presión fiscal local sobre la
propiedad urbana en la ciudad central es más alta (con frecuencia mucho más alta) que en el suburbio o corona metropolitana:
de 3 a 4 dólares por 1 dólar en el caso de Baltimore, en % del
valor de la propiedad.

Se produce una cadena infernal: los pobres viven en el centro y
piden más servicio pThlico, generando Ayuntamientos deficitarios
en recursos y soportando una alta presión fiscal. Dos elementos
impiden el reequilibrïo: el costo del desplazamiento de la resi
ciencia a fuera de la cïudad . central (costo que se mide sobre to
do en términos de movilidad, dada la baratura relativa del suelo
norteamericano) y a la exigencia de normas de urbanización muy
exigentes en el suburbio, que obligan a un fuerte gasto relativo en vivienda (mínimos de parcela y máximos de ocupación por
m2 ) .

Los ricos de los suburbios son doblemente ricos porque por cada
. 100 Ptas. de ingreso bruto tienen que dedicar menos a pagar los,
impuestos locales. Y por lo tanto siguen emigrando.

Como en la mayoría de los casos ya se ha producido una ventaja
numérica de los residentes en el suburbio (clases altas y media)

�AC i O METROPOLITANA
DE= F3ARCELONA

C O R POI l

sobre los residentes de la ciudad central, ninguna consulta democrática en el Arca metropolitana daría una mayoría a los partidarios de poner en común los impuestos sobre la propiedad y de romper así el ciclo acumulativo de degradación de la ciudad central.

No hay ni una sola gran ciudad norteamericana con esquemas de con
solidación fiscal. Solamente intentos aca_deeticos, poco radicales
en el caso de Minneapolis -St. Paul. Las transferencias y compensa
ciones tienen pues que venir del Estado ("estatal" o "federal") y
en concepto de redistribución de renta entre las personas. Ninguna institución permite reconocer la contribución de los "ciudadanos centrales" al bienestar de la aglomeración en conjunto. Es má.s: hay una reacción contra la contribución urbana en la ciudad
centr_al por parte de aquellos sectores de las clases medias que
aún la pagan ("Proposition 13" en California. y "2", "5" en Boston)

Las ciudades norteamericanas son recientes

y

no tienen el valor

que los europeos atribuyen a las suyas. Es pues posible que la maz
nitud del problema sea subjetivamente diferente.
Por . otra parte en Europa, sobre todo en el Sur de Europa, la si tuación es mayoritariamente la inversa, como ya se ha dicho. La preferencia por la ccntralidad es aún mayor. Los sistemas de trans
porte colectivo están allí más desarrollados que en Estados Unidos
de Amrica. Se ahorra más en suelo que en gastos de transportes.
•
Pero las necesidades y las oportunidades de la puesta en común de
recursos, no solamente para cona• •.uir economías, sino para compcn
sar las zonas pobres, son tanto

,.:I.ás grandes.

�CMF3

-. 15 -

C O A F'O Fl 6\C I O MLTIIOPOLITANA
DL= E3ARCELONA

En Barcelona, la Ciudad central contribuye en más de un 50% al
presupuesto metropolitano, el estado en un 30%, y el resto pro
cede de los municipios del área.

El problema principal lo constituye el financiamiento del sistema de transportes metropolitanos que permite a los obreros vivir perii ricamente.

Las áreas metropolitanas, como Barcelona, reclaman del Estado
una contribución proporcional a la aportación que ellas hacen
al territorio estatal. El Estado central tiende a cargar sobre
las grandes ciudades el costo de .su movilidad interior o metro
politana. En una de las ultimca propuestas de gobierno se llegaba al extremo (sin paralelo en, el resto del'mundo) de prever
el financiamiento del déficit de transporte con cargo a la actualmente escasa contribución urbana, lo cual -representarla, en
este momento, un impuesto de capital relativamente importante
sobre todos los propietarios de viviendas -estando la propiedad
urbana bastante repartida. En una situación de escasa demanda

los propietarios capitalizarían negativamente el aumento impositivo. No sabemos que efectos tendría todo esto sobre la distribución de los habitantes por niveles de renta: depende del
encarecimiento del transporte en relación con el de la propiedad urbana.

Todo esto es explicable dentro de un sistema fiscal reacio a
cargar sobre la movilidad privada los costos de la pública: pri
mero, por la facilidad envidiable con que la 'Hacienda central,
obtiene ganancias fiscales de los aumentos del precio de 1 a ga
solina -facilidad qae no quiere comproLneter mientras las imposi_

�GtJICi: •'^$

^

Fr

L, ,

COR

P O

-16 --

^ls
^•

t =-i AC I O METF 3Q1'C'ULITANA
F3AFiCELONA

DE

ciones básicas no esten más asentadas y admitidas; segundo, por
la existencia de rigideces históricas que impiden a los órganos
de gobierno local participar de los beneficios de la movilidad
fronteriza (peajes, puertos, aeropuertos); tercero, por la poca
predisposición a considerar imponible el uso privado de la viali.
dad en el centro.
De una forma u otra, los servicios que los municipios del área
metropolitana consideren justificado producir en común, principalmente el transporte, pero también los servicios tócnicos, la
depuración da aguas residuales, el vertedero de residuos, los
grandes parques comarcales, los cementerios, la protección del
medio ambiente, el abastecimiento de agua, los mercados centrales, los niveles más tccnificados de la protección civil y ciudadana, etc... deberán financiarse poniendo en común recursos
hoy fragmentados o transmitidos a niveles más altos. No es bueno un distanciamiento excesivo de los canales de ida y vuelta
de recursos públicos cuando estos se refieren a la satisfacción
de necesidades básicas, indiscutibles, y a niveles de vida admi
tidos por la comunidad nacional.

Si la renta de los habitantes de la aglomeración se considera en
parte función de la capacidad global de asta para soportar actividades productivas, debería ser el retorno inmediato del ímpues
•

t:o sobre la renta (limitado hoy a un 3% y devuelto a las áreas de
or:Lg en, no en proporción al esfuerzo fiscal, sinó en proporción
aproximadamente, a la población) lo que se pusiese en común para
redistribuir recursos públicos en forma de servicios a las zonas
más necesitadas del área.

�con

AC 1 O M F:Tn0PO1_fTANA
DE 13ARCEl_ONA

P O Fi

Si los valores de la propiedad se consideran, en parte, función
de las ventajas de localización, e internas del área en conjunto,
debería ser una parte del impuesto sobre la propiedad (por ejemplo: aquel incremento obtenido por la mejora de catastros debida
a la actuación de servicios técnicos consolidados) la que se pusiese en común, al revés de lo que sucede en las ciudades norteamericanas.

Otras ponencias de esta reunión tratan el tema con más profundidad. Valga aquí la constatación de que sin una via de consolidación de recursos fiscales no será nunca fácil constituir el so porte material de una institución metropolitana. La única alter.
nativa. a esa vía es la actual (potenciada) de contribuciones pro
porcionales al presupuesto de cada municipio metropolitano, dupla
cado por un sistema de impuestos al usuario, que se justificarían
precisamente en tuncién del menor costo que permite la metropol.inizac.Lón. Pero no es difícil prever por es'.:a via una cierta tendencia a una institucionalización metropolitana relativamente ra
cru

tica -y

en todo caso unas autoridades sectoriales metropolita

nas relativamente fuertes, o en e1 peor de los casos, unas cmpre
sas . cont:rati_stas fuertes a nivel metropolitano, negociando con
una institución débil.

�c or; P Ol3ACi0 MLTROPOI_I-T!\NA
DE C3A13GF_LONA

RESUMEN v CoNCI,U ;IOi1.
- Las áreas metropolitanas pueden estar en un plafón de su crecimiento y al mismo tiempo disminuyendo de momento el peso del contimum urbanístico central.

- En los países latinos estas tendencias no se han manifestado
aún con la rotundidad que se ha observado en Norteamérica, so bre todo, y en Europa Central. Pero quizás no se .11egará nunca
a estos extremos.

- No hay un sólo modelo de Area Metropolitana, pero la densidad y
el carácter de capitalidad de Barcelona refuerzan. la necesidad
y . la tendencia hacia un doble nivel local (municipal-metropolitano).
- La existencia de una Comunidad Autòn ma pujante, en la cual el
área de Barcelona representa más de un 50% de la población y de
la actividad, obligará también a dar al área el carácter de división de gobierno,del gobierno comunitario.
- Es de prever una fuerte presión para la elección directa de los
representantes metropolitanos, dado el carácter local de la iris
titució:, contrapesado por la complejidad de las elecciones administrativas a diversos niveles.
- Tanbién es lógico prever una tendencia del Estado Central a

amoldar el nilbi_to del área en sentido amplio.

�C O R PO R /\C 1 b ME=T R OPOLIT A NA
D E BARCELONA

La financiación de los servicios metropolitanos, actualmente
basado en contribuciones municipales y tasas de usos, sería
conveniente que contase con participaciones proporcionales en impuestos fuertes de carácter estatal o local.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="4">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="24">
                  <text>08. Tinent d'Alcalde</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="25">
                  <text>1979-1982</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35669">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35339">
                <text>Intervenció de Pasqual Maragall en el Simposi sobre Àrees Metropolitanes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35340">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35341">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35342">
                <text>Àrea metropolitana</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35343">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="35344">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35345">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35347">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35348">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35349">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41374">
                <text>1982-10-04</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35350">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1065" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="600">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1065/19861212d_00180.pdf</src>
        <authentication>44ef498b44063c47e3bfa32167c1c881</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42274">
                    <text>+IIIV
411+

Ajuntament de Barcelona

DISCURS DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LA CLOENDA
DE LES JORNADES SOBRE: "PERIFèRIES METROPOLITANES"
A CORNELLà DE LLOBREGAT

Cornellà, 12 de Desembre de 1986

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
• Gabinet de Comunicació

Ref.:

Mis queridos amigos, el Area Metropolitana de Barcelona
se enorgullece de haber sido coorganizadora y anfitriona con el
Ayuntamiento de Cornellá, de la primera conferencia de municipios
de periferia, con 150 representantes de más de 40 ciudades de
Cataluña, Madrid, País Vasco y Andalucía.

La iniciativa, evidentemente, es de Cornellá. La
iniciativa, viene de uno, viene de abajo, con apoyo activo,
activísimo diría yo, de la Corporación Metropolitana, lo cual es un
buen ejemplo, yo creo, de colaboración. Cornellá celebra este año
el milenario y creo que es una buena manera de celebrarlo, esta
conferencia. Está el Alcalde Montilla y está el ex-Alcalde Prieto.

Creo que Cornellá ha sabido conectar, ahora me estaba
contando el Alcalde su interés por el tema de las ciudades
metropolitanas en Europa.

El proyecto que me estaba él explicando

y que yo no conocía de una asociación y, en todo caso, de un grupo
dentro del Parlamento Europeo que se preocupe por estas cuestiones.
Incluso la posibilidad de un fondo dentro del presupuesto europeo
que, como sabeis está complicado por lo que dicen los diarios, pero
de un capitulo del presupuesto que se dedique al tema de las áreas
metropolitanas.

Me hablaba Montilla de la existencia de este proyecto, de
personas que lo están impulsando como Yvette Foyer en Marsella y
otros que tratan de conseguir esto. De alguna forma yo creo que es

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajúñtament de Barcelona
,

*

Gabinet

de

Comunicació

Ref.:

conducente a lo mismo que algunos de los esfuerzos que se han
realizado desde la propia Corporación, desde otros Ayuntamientos,
para tratar de explicar el último año algo que Europa todavía no,
yo creo vamos, creemos muchos, no ha llegado a concienciar del
todo.

Y es que Europa es un continente, pero es un sistema de

ciudades basicamente.

Si algo és es esto, precisamente,

en

relación con otros continentes, como puede ser Asia, como puede ser
America del Norte o del Sur o Africa u Oceanía. Europa es el
continente de las ciudades por definición, cuando uno, yo cuento
últimamente porque estuve hace poco en Viena y en Viena decían a
300 Km. está Budapest, y a 300 Km. está también Praga y al otro
lado a 300 Km. está Munich.

Entonces quedan cuatro ciudades en

este radio, 3. más la propia Viena, que son cada una de ellas una
joya histórica,

son la creación de la humanidad, como una especie

de joya social que existe en un territorio es algo que sólo ocurre
prácticamente en este continente. Y además no sólo ocurre allí
sino que va ocurriendo pues en Gran Bretaña, en Francia, en España,
en menor medida en el Norte de Italia, etc.

Yo creo que ésta es la definición de Europa sin embargo,
y ahí está lo curioso, termino con el tema del Parlamento europeo,
que me parece que es importante y del presupuesto europeo, lo
curioso es que la Europa política es una construcción agraria y
primaria, en todo caso del carbón y del acero, y luego agraria, y
que el 40% de su presupuesto se destina a pagar excedentes
agrarios, que está muy bien, que se financien porque no está bien

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
ReF3 -

Gabinet de Comunicació

seguramente que los campesinos lo pasen mal.

No acaba de estar claro que Europa tenga que gastarse el
40% de sus dineros en mantener unos excedentes que luego se
exportan a paises que se enfadan con nosotros por el hecho de que
se los exportemos, como seria el caso del cono sur, por ejemplo, de
América Latina, en donde producen carne o grano mucho más barato
que nosotros y sin embargo se tienen que comer el nuestro porque se
lo exportamos subvencionado para que se lo coman.

Esta es la situación y en este sentido empieza a haber
dentro de Europa la conciencia de que quizá Europa debiera de ser,
no sólo sociológicamente sino politicamente, más urbana, mas
consciente de sus auténticos recursos. Más sincera y más valiente
en el sentido de que tener áreas metropolitanas en ciudades grandes
o pequeñas,, pero en ciudades, en último término, no es una miseria,
no es

sólo un problema.

También es una ventaja y hay que saber

aprovecharlo y por tanto hay que saber atacar los problemas que
provienen de nuestra población urbana que es mayoritaria en Europa
y que representa, todos creemos, seguramente, aquello que ha tenido
históricamente de más vital.

Esta situación en la cual estamos en Europa, sólo
empezando a que exista una conciencia política de lo que son, de lo
que es la propia Europa y, en definitiva, de lo que somos las
ciudades.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref:-

4-

En vuestra conferencia habeis hablado, yo lo he ido
siguiendo a través del canal de la Corporación Metropolitana, a
través, por los medios de comunicación también, he visto con una
alegría enorme que finalmente la prueba que faltaba de la
existencia una vitalidad Metropolitana era quizás esta
conferencia. Y que no sólo, como decía ahora Nuno Portas, no sólo
hay como una preocupación en un centro en el que todos nos
encontramos un dia para hablar de la periferia, sino que existe una
preocupación y una tensión, y una vitalidad y una creación de
periferia hacia el centro, de municipio hacia área, no sólo de área
hacia municipio, que es la tendencia tradicional.

Yo creo que la existencia de esa dialéctica, con dos
polos vivos, es la prueba de la existencia de vida metropolitana.
Si no hubiera dialectica, si no hubiera tensión, si no hubiera
diálogo, en todos los sentidos no habría tensión, no habría vida,
no habría metropolitana, no habría existencia metropolitana.

Cuando yo leí el otro día, no se si fue en "La
Vanguardia" el artículo de Roa, hablaba de 3 contradiciones, pautas
de centralidad, de calidad urbanística versus la necesidad de un
espíritu de campanario decía él, muy gráficamente. Por otro lado
hablaba de la oposición entre el dominio de la perspectiva como la
típica mentalidad central, la ciudad central, que lo ordena todo en
función de una jerarquía, o al menos yo lo entendí así,

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

como la

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

ReF:5 -

perspectiva como valor, como valor central, al final de

las

perspectiva siempre hay un gran monumento que se supone que es el
centro, templo, ateniense o romano o de nuestras ciudades. Y a esto
oponía Roa, yo creo que un ejercicio de un cierto riesgo, por otra
parte, el valor del "collage", que se llama en pintura collage,
aquellas cosas pegadas de distintos colores y cosas de distintos
materiales otros, lo que los ingleses llaman el "patchwork" y
nosotros podríamos llamar "los retales".

Estos espacios que se componen no jerarquizados, no hay
una gran avenida, no hay una ordenación sino que hay una serie de
elementos que aparentemente para quien tenga la estructura mental
organizada en torno a los valores tradicionales de perspectiva,
orden y centralidad es algo incomprensible. Porque cuando uno
aparece en este territorio pretende, lo primero que pretende es
explicarselo, que ocurre en esos terrenos en barbecho decía él en
el artículo, muy gráficamente. En barbecho, quiere decir que no son
nada,

esos terrenos urbanos,

típicamente y definitoriamente

metropolitanos que no son ni calles,

ni casa, ni campo y

equipamiento, ni zona verde, ni nada. No se sabe bien bien lo que
es, eso que hay al lado de la vía, entre la via y la carretera,
entre el campo y el equipamiento, entre la casa y la calle y no es
nada. Esas nadas, esos terrenos de nadie que definen lo que es un
área metropolitana que no ocurre en el campo, y no ocurren en la
ciudad central tampoco, que definen la periferia, que definen en
definitiva el área metropolitana y que Roa un poco reivindicaba

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref-

6-

incluso como valor. Como algo que no sólo hay que sufrir sino que
hay que entender y quizá valorizar.

Todo esto es un tema que aun

está en sus comienzos, me parece. Y por ultimo hablaba

el

de una

contradición, más que contradición, comparaba lo que sería el
concepto de la corona, está la ciudad central, está la primera
corona y luego está la segunda corona, todo esto

¿visto desde

dónde? Visto desde la ciudad central. Entonces el decía, también
se pueden ver las cosas de otra forma y se puede pensar más que en
coronas, que es lo que ve un espectador central, a lo mejor en
gajos decía él, o grills, diríamos en catalán, esta especie de
valles urbanos, no en el sentido físico sino social, que se forman
a lo largo o en torno de una via de comunicación, de penetración
hacia el centro. Esta es la historia que ha sido . y por lo tanto,
así es como se organiza el Area Metropolitana, en gajos, decía él,
que tiene unas ciertas características parecidas a lo mejor en su
comportamiento incluso de experiencias anteriores.

Yo creo que toda esta reflexión que es nueva y que tiene
que ser enormemente bienvenida, porque lo que demuestra, repito, es
la existencia de los dos polos que hacen que la vida metropolitana
exista.

El problema de la identidad de las periferias puede
plantearse o no plantearse. Si no se plantea evidentemente que no
habrá problemas, pero tampoco habrá solución. Por lo tanto las
soluciones reales se plantearan desde arriba, se plantearán desde

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref:- 7 -

un nivel más alto, no existirá ese nivel de interacción y de
tensión metropolitana en que se podría plantear la cuestión. De
modo que a partir de ahora, va ser a posible hacerlo. Yo creo que
tenemos algunos instrumentos de solidaridad, palabra muy abusada
pero que a veces tiene alguna contrapartida real y en este caso la
tiene. Hoy explicaba Mercè Sala como por avatares de la historia en
este territorio en el que estáis se está pudiendo producir un
ejercicio de solidaridad por el lado del gasto, no por el lado del
ingreso.

Los entes locales, ya sabéis que según el manual fiscal

que no pueden hacer distribución fiscal y estoy de acuerdo con él.
Pero por el lado del gasto si pueden y lo estan haciendo, ahí estan
las 3 o 4 mil pesetas, no me gustaría equivocarme ahora que, cada
familia de los municipios ricos del área pone en la Corporación y •
las menos que sacan, debe ser aproximadamente la mitad.

Por lo tanto un ejercicio de solidaridad a nivel local,
sin necesidad de pasar por esos vasos comunicantes larguísimos de
la distribución desde un centro estatal o autonómico, que en
definitiva es estatal, y que se plantean la distribución desde un
punto de vista no territorial, sino de instrumentos tipo subsidio
de paro, o tipo impuesto progresivo sobre la renta.

Se está produciendo en este territorio de una forma muy
embrionaria porque estamos hablando de presupuestos muy chiquitos
todavía, se está produciendo un ejercicio de solidaridad, fiscal,
por el lado gasto, más bien económica, por el lado del gasto, y

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

esto es enormemente positivo.

ReF-:

8-

No sólo desde el punto de vista

económico, del gasto, del dinero, sino desde el punto de vista de
un factor productivo que a veces no se valora que es, que son las
personas y la capacidad de emulación y de entusiasmo que se puede
generar en torno a un proyecto de este orden.

El hecho de que los mejores, supongamos, arquitectos del
área, normalmente, arquitectos centrales, que van a vivir al
centro se empiecen a preocupar, o nos empecemos entre todos a
preocupar por los temas de la periferia, aunque aparentemente o
realmente al principio no la entiendan. Pero el hecho de que se
preocupen, de que se les pueda conducir a trabajar en ese terreno a
unos costes digamos que la aglomeración se puede permitir de
pagarles, quizá un municipio periférico solos y no, pero la
aglomeración en conjunto sí, yo creo que es otro tipo de
distribución, no fiscal sino humana y técnica. Y así pues ahora
mismo equipamientos que se estan haciendo en el área metropolitana,
pensemos en Can Solé o en la Fuensanta, o en Torreblanca, o en la
Alhambra o en las Planas, en Hospitalet, las cosas que se están
haciendo aquí o en la Muntanyeta de S. Boi, o Torre Roja de
Viladecans. Todas estas cosas que se van haciendo, se hacen en un
diálogo que no le permiten al arquitecto local un poco tener su
pequeño monopolio, me van a perdonar, de calidad dentro de su
municipio, sino que hay una crítica y a veces un trasvase pues de
ideas positivas.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.::

9-

Yo creo que esto es la virtud metropolitana. Ya
deberíamos de estar todos un poco cansados de que se nos presente
siempre la ciudad como problema, y el área metropolitana como
problema. Y también tenemos que decir que todo esto ha sido la
história del progreso de la` humanidad, precisamente en la urbanidad
en la existencia de ciudad, la gente que se aglomera para vivir
juntos y no separados y que es algo, que es algo que hay que
reivindicar.

Cuando ya no sólo el área metropolitana se está
reivindicando como tal, sino la periferia metropolitana como un
valor, no como un sentimiento, yo creo que estamos llegando
realmente al final de un túnel y que se empieza a ver la luz por
otro lado. Curiosamente, en este momento, hay quien aparece
haciendo ejercicios tan alambicados como son los de ignorar la
existencia de esta realidad en un discurso de presentación de un
acto como éste. A mí no me gusta ser descortés, pero creo que es
una descortesía. Creo que es una descortesía ignorar la existencia,
no ya de la institución, sino casi incluso del hecho metropolitano
que está reconocido en nuestro Estatut de Autonomía de Catalunya, y
en la Ley de Bases de Régimen Local.

En el Estatuto de Autonomía de Catalunya se habla del fet
metropolitá, un poco con una mentalidad pudibunda, yo diría,
típica de los períodos de clandestinidad y catacumba. En este país
cuando hablar de nación ó nacionalidad catalana estaba prohibido

Exp. 1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�aa

Ajuntament de Barcelona
ReF 10 -

Gabinet de Comunicació

pues se hablaba del fet nacional, del hecho nacional, porque lo
otro no estaba permitido. Entonces había que recurrir a este tipo
de circunloquios. Pues muy bien este tipo de clandestinidad y de
autocensura mental
metropolitano.

o literaria ahora se reserva al

hecho

No se puede hablar ya de Area Metropolitana, se

habla del fet Metropolità.

Es un tema un poco casi tabú, parece

mentira pero es así.

Cuando en realidad existe este hecho contrastadamente e
instituciones que lo han gobernado desde hace prácticamente 30 años
aquí, en el caso de Barcelona. Yo creo que de esta prueba difícil
vamos a salir bien, estoy convencido, porque modestamente creo que
se ha hecho bien el ejercicio de convertir un instrumento que nació
para la imposición, seguramente, en parte al menos, en un
instrumento para ejercer la solidaridad y en todo caso el mutuo
enriquecimiento.

Para mí hay un dogma en la vida política local y es que
nada que dos Ayuntamientos quieran hacer juntos,

y que la Ley no

prohiba se puede impedir. Y como que cuando hablamos de Ley,
hablamos de pensar en las normas positivas, más los principios
generales del Derecho en los cuales estas se inspiran, las normas
son mudables,

los principios seguramente no tanto,

o más

lentamente, hay un principio general del Derecho que habla de la
autonomía local.

Y habla que sólo se le puede quitar a un

Ayuntamiento una competencia por la vía de una ley que atribuya esa

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

�1

Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref7:l l-

competencia a un nivel superior. Como que eso no se va a producir,
porque es en este momento y en este país, enormemente popular, no
hay quien se atreva, nadie se atrevería a realizar tal ejercicio
político, tenemos que pensar que seguramente casi todo se puede
poner en común y muchas cosas lógicamente en un .área como esta
nuestra y como la de muchos de uds., se van efectivamente a poner
en común. Y si los Ayuntamientos de un área metropolitana con el
ámbito que sea, con los límites que sean, deciden que el medio
ambiente se tiene que poner común, o el transporte o el agua, nadie
les va a prohibir que lo hagan por la via mancomunitaria, por la
via que sea. Yo ahora no quiero ser político, político en el
sentido de táctico, sino simplemente remarcar que hay un principio
reconocido por otra parte, y aquí termino, en la Carta Europea de
los Poderes Locales. De una forma enormemente rotunda, yo diría que
más rotunda incluso que nuestras propias leyes, que es la autonomía
de la voluntad municipal para realizar el servicio a los
ciudadanos. Y en virtud de esa autonomía digo que nadie va a poder
impedir que los Ayuntamientos que quieran se pongan de acuerdo en
mejorar los servicios a sus ciudadanos sobre la base de la
colaboración.

Esto no se va a poder impedir, pase lo que pase al

nivel de los comportamientos políticos dominantes.

Ya alguna lección hay en Europa, ya hay quien ha
intentado el camino difícil, por otra parte en otras circunstancias
mucho más discutibles, seguramente yo también las discutiría, el
camino difícil de suprimir entidades metropolitanas.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL

Y no me cabe

�r..

:i.&lt;
de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref-

l2-

la menor duda . de que van a pagar su precio electoral por ello, bien
pronto. No me cabe la menor duda de que va haber un rebote de los
comportamientos y de los sentimientos de un cierto orgullo urbano
en todo el mundo y en Europa en particular. Y de que este tipo de
confianza en sí mismo del pueblo, a última hora es un poco esto., el
pueblo en este caso no en general como un abstracto sino con una
adscripción territorial a un municipio a unos entornos
territoriales concretos, va ser uno de los elementos más activos
del cambio de la faz política europea en los próximos años.

Con esta confianza agradezco al Ayuntamiento de Cornellá
y a todos los que habéis venido, Alcalde de Badajoz, Alcaldes de
Valencia, de Mislata, de Dos Hermanas, por estar aquí. Y a ver si
entre todos conseguimos que en esta Espada varia y plural que todos
tratamos de llevar para adelante, podamos tener también entre otros
el orgullo y el honor de ser unos de los adelantados . de la
construcción de ciudades metropolitanas en Europa.

Exp.

1.207-85 - IMPREMTA MUNICIPAL.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15859">
                <text>3971</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15860">
                <text>Jornades sobre "Perifèries metropolitanes" / Discurs de cloenda</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15861">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15862">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15863">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15864">
                <text>Cornellà del Llobregat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15866">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22221">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24137">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24138">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24139">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24140">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24141">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24142">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24143">
                <text>Cornellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40678">
                <text>1986-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43302">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15868">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1057" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="592">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1057/19861113d_00169.pdf</src>
        <authentication>bb07ad2e9b4902254590844be7e62863</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42266">
                    <text>Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maraqall, a la
presentació econòmica de Barcelona

Chicago, 13 de novembre 1986

�THANK YOU MR. MOELLER,
LADIES AND GENTLEMEN,

IT IS A PLEASURE TO BE HERE IN CHICAGO TODAY. BOTH
CHICAGO AND BARCELONA SHARE THE MEMORY OF THE GREAT
ARCHITECT MIES VAN DER ROHE WHOSE CENTENNIAL YEAR IS
ENDING NOW. THE BARCELONA PAVILION AND THE BARCELONA
CHAIR WERE HIS FIRST WORLD WIDE KNOWN WORKS, AND IT WAS
IN CHICAGO WHEN HE GAVE THE BEST OF HIS CREATIVE
MATURITY. I WOULD NOT BE FAIR HAD I NOT RECALLED HIM IN
MY FIRST VISIT TO CHICAGO.

NOW I WOULD LIKE TO TELL SOME WORDS ABOUT
BARCELONA'S PRESENT SITUATION AND FUTURE GOALS. I HOPE
THAT WHAT YOU WILL BE HEARING HERE TODAY WILL BE OF
RELEVANCE TO YOUR INVESTMENT LOCATION DECISION -MAKING
PROCESS.

TO BEGIN WITH, I THINK IT IS WORTH BRIEFLY
MENTIONING SOMETHING ABOUT THE PRESENT ECONOMIC AND
POLITICAL SITUATION OF SPAIN, AS A WHOLE, TO SET THE
CONTEXT OF THE DOMESTIC ENVIRONMENT FACING BARCELONA.
SPAIN HAS EUROPE'S FIFTH LARGEST ECONOMY, WITH A
DOMESTIC MARKET OF ALMOST 39 MILION NATIVE CONSUMERS

�-3TOGETHER WITH 43 MILLION VISITORS A YEAR WHO SPEND IN
EXCESS OF 7 BILLION U.S. DOLLARS. THE COUNTRY'S GDP IN
1985 WAS APPROXIMATELY 190 BILLON U.S. DOLLARS.

ECONOMIC GROWTH OVER THE LAST 3 YEARS HAS BEEN IN
EXCESS OF 2% PER ANNUM, AND INFLATION IS RUNNING AT 8%.
BOTH OF THESE MEASURES BEING EXPECTED TO SHOW FURTHER
IMPROVEMENT IN THE NEAR FUTURE.

WITHIN THE CONTEXT OF SPAIN'S ECONOMY, THAT OF
CATALONIA HAS CONSISTENTLY BEEN SUPERIOR TO HER 16%
SHARE OF THE COUNTRY'S ACTIVE POPULATION AND 6% SHARE OF
TERRITORIAL AREA. CATALONIA ACTUALLY REPRESENTS 20% OF
THE TOTAL SPANISH GDP, AND ITS ECONOMIC SECTOR
DISTRIBUTION IS SIMILAR TO THAT OF A MAJOR INDUSTRIAL
POWER SUCH AS GERMANY.

IN TURN, BARCELONA'S SHARE OF CATALONIA'S INDUSTRY
IS VERY SIGNIFICANT WITH SOME 80% OF INDUSTRIAL GROSS
VALUE ADDED AND INDUSTRIAL JOBS IN CATALONIA
CONCENTRATED IN THE AREA OF BARCELONA. IN OTHER WORDS,
BARCELONA IS SPAIN'S ECONOMIC CENTRE.

THIS SITUATION IS MOST LIKELY TO BE ENHANCED BY
SPAIN'S MEMBERSHIP OF THE EEC, AS THE COUNTRY FURTHER

�-4°
STRENGTHENS ITS ECONOMIC TIES WITH ITS NORTHERN
PARTNERS, GIVEN BARCELONA'S LOCATION IN THE NORTH
EASTERN CORNER OF SPAIN ON THE BORDER WITH FRANCE.

CATALONIA'S EXPORTS BEFORE JOINING THE EEC WERE
ALREADY ORIENTED TOWARDS THE REST OF EUROPE. 55% OF
ITS EXPORTS WENT TO EUROPEAN COUNTRIES, THE REMAINDER
BEING EVENLY SPLIT BETWEEN AFRICA, ASIA AND THE
AMERICAS.

FROM A POLITICAL VIEWPOINT, SPAIN HAS NOW
EXPERIENCED ALMOST TEN YEARS OF DEMOCRACY. SINCE THE
DEATH OF GENERAL FRANCO IN 1975, THE COUNTRY HAS HAD
FOUR GENERAL ELECTIONS, THE LAST HELD ON JUNE 22ND OF
THIS YEAR. DURING THESE TEN YEARS, SPAIN'S
CONSTITUTIONAL MONARCHY HAS BEEN FIRMLY ESTABLISHED, AS
HAS ITS COMMITMENT TO WESTERN EUROPEAN UNION AND NORTH
ATALANTIC DEFENCE.

CATALONIA, LIKE 16 OTHER REGIONS IN SPAIN, HAS
WITH THE ADVENT OF DEMOCRACY ACHIEVED AN IMPORTANT
DEGREE OF AUTONOMY, WITH SPECIFIC JURISDICTIONS IN
INDUSTRY, COMMERCE, SOCIAL SERVICES AND CIVIL LAW BEING
DEVOLVED TO THE CATALAN GOVERNMENT OR GENERALITAT.

�-5THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN
METROPOLITAN AREA MADE UP OF 27 MUNICIPAL COUNCILS WITH
A COMMON URBAN AUTHORITY: THE METROPOLITAN CORPORATION
OF BARCELONA. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT
1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE
LAST 15 YEARS. THE METROPOLITAN AREA, AS A WHOLE, HAS A
TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER
CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION.

THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET,
HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY
AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF
4,2 MILION PEOPLE.

I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE
PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING
INVESTMENT.

THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY
AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT
RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN
THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT
HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE
ACCELERATED DOWN-SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE-CYCLE
PROCESS ".

�-6-

HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES,
SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL
GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC
CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED
ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF
GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A

SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC
EXPECTATIONS.

LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND
INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL
FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS

TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF
PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC
CRISIS.

THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS
WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA,
ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE
THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW
ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS
ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN
SCHUMPETER DID NOT FORESEE.

�-7BARELY FOUR WEEKS AGO BARCELONA WON THE RACE FOR
THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL
SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT
BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE
THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY
BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY.

I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY
THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO
ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN
PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS.
AND CONCLUDED:

"DISREGARDING WHATEVER MAY HAPPEN NEXT 17 IN
LAUSANNE (THAT WAS THE DAY AND CITY WHERE THE
OLYMPIC DECISION HAD TO BE TAKEN), THE MERE FACT
OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE
EFFECTS:
1.

IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN

ETREPENEURSHIP
2.

IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND

EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED
3.

IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO

EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT.

�-8-

IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS
LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING
SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ".

I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN
ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA
GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION.

AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT,
THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO
BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS
CONFIRM OUR BEST HOPES.

THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN
FOR THE LAST COUPLE OF YEARS.

BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS
ECONOMIC RECOVERY BET ON IT.

IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE
INSTITUTIONS.

THE CITY FOUNDED LAST YEAR INICIATIVES S.A.,

A

MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS,

�-9MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO
PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST,
IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING
THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY.

FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY WILL BE
CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS TO BE A MINORITY
PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A
TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE
WHOLE CITY.

WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN
INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT
WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF
SUBSTANTIAL ADVANTATGES.

THIS L,AST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING
VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY
THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN
BARCELONA.

AMERICAN INVESTORS HAVE CONSISTENTLY BEEN AMONG
CATALONIA'S TOP FIVE FOREIGN INVESTMENT SOURCES AND
THEIR PRESENCE HAS BEEN VERY POSITIVE.

�-10-

NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES

SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE
ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC
ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION
LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE.

THE METROPOLITAN AREA IS DEVELOPING A VERY ACTIVE
INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE
NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE
INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN
PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE
VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK.

THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES,
ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY
GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO
SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL
CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS
FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE
BUSINESSES.

ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF
DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY

�DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING
FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST
SYNERGIES.

OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A
PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT
PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A
NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS.

A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT
THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING
WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE
CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF
AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF
URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE
HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE
AVAILAt3LE.

THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE
POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS
THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL
AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS
WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC
VILLAGE.

�-12-

THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 250 ACRES,
AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE
INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED,
ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS
OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION.

BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL
ALSO BE IMPORTANT ECONOMIC SIDE -EFFECTS. THE SCHEME IS
EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH
WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE
AREA AND BEYOND.

SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL
COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY
INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES
AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF
SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS
IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE
FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT
WITHIN

SPAIN.

OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP
CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A
DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME

�-13TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE
EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT
WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME
CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS.

TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF
BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE
WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP
DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE
THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A
PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT
ADVANTAGES.

I'HANK YOU FOR YOUR ATTENTION.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15777">
                <text>3963</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15778">
                <text>Presentació de l’Àrea Econòmica de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15779">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15780">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15781">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15782">
                <text>Iniciatives SA. Empreses d'alta tecnologia: Olivetti, Hewellet Packard, Siemens.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15783">
                <text>Chicago</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15785">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21831">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24188">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24189">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24190">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24191">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24192">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24193">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24194">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40670">
                <text>1986-11-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43294">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="15787">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="958" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="498">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf</src>
        <authentication>80f222496c788ee1e542f39372636f58</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42172">
                    <text>re
P

^.^fi,

lz

FI

.,^^ ^^^

&lt;4^r. Í^. !^

^

F- ^ ^^, ^
^.^ ^s

^ ^^

.^

^

1?t

ri

^ &gt; rr-^

^G

ly'

r)

tr

e

p ar Pasqual MARACA t. I..,

Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona
^_^ -_,
et par
^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb'

4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona

La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité
économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3&gt;Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel
du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3
N,?r&gt;i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris
ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé&lt;&lt;oioppér,.
L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et
31,1 `36 de l'activité tei'tfaire.
ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire
de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori
in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia
et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco.
1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü&gt;&gt;ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:&lt;l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel
une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3
i;.'ts:€-&gt;ich.

A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se
cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona.
Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation
au niveau européen co-nnait un prolongement identique
au niveau espagnol et au niveau • catalan. au
niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui
se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une
surface de 100 km' se concentre plus de la moitié
(1.700.000 habitants) de la population métropolitaine.
En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord
et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc
Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la
Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union
aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent,
nous pouvons considérer que Barcelona occupe une
place périphérique p ar rapport au noyau économique
européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes
cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne.

La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es
d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui
plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona.
s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la
mor.

B A á i C EL O.eri1`E
ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES.

1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'"
lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF.

On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a
adopté à parar des années soixante.

L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une
pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne
a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale.
f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et -

iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral
m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique
et dérnograpnique à la position de capitale que détient
Madrid.

ÇO

Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts :
Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants
d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres
aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux
annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d°
3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est

�passée de presque deux millions en 1 950 à plus de
quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante
que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit
dans la décennie 1960 -1970.
C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de
masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et
arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement
comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %)
et supérieur à ceux des principales villes européennes.
F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation
da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les
autres aires métropolitaines européennes.
Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et
éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés
pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien
au niveau résidentiel qu'industriel.

iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE
La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté
de maniere homogène les différentes régions et zones
urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les
données ciu chámage. L'explication la plus simple - de
cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est
entré en crise est également un modèle desequilibré
daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les
aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle
de croissance des années soixante sont égalernent celles
qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique.
Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents.
En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que
ron veuille considérer, une part très importante de la
croissance économique espagnole et la plus grande
partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en
ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique.

Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une
.intervention économique locale, afín d'absorber les coeits
iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de
croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique
locale, bien que ses résultats dépendent évidemment'
d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et
internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence.
l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans
certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec
une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser
les autorités locales plus en contact avec les citoyens et

leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon
que les autorités locales rappelient constarnment aux
autorités supérieures, regionales et nationales, les effets
territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats.

A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES
I L
MÉ ROPOt.I
AélïíE DA
TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE.
Cependant, avant de commencer à analyser les diverses
politiqueo, il convient de souligner un conditionnement
préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs
utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e
l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne
peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le
nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone.
L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste,
à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense
dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à
conditionner la croissance et le modele économique
catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus
décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de
la Catalogne.
('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner :

1) La localisation du stock actuel de structures physiques
(bátiments, infrastructures, etc...).
2) Une partie très importante de tous les nouveaux
investissements, aussi bien publico que privés, consiste
en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un
méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus
de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de
capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements.
3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation.
4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle.
5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn.
6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques
et le role fondamental du .progrés technologique dans le

développement.

LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE
DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE
La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La
croissance économique des années 1960 et 1970,

89

�fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la
Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui
met en évidence les défauts internes.
Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais
nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau
rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements
et services.
Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le
ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier
líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un
chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès
dans la structure économique et démographique de l'aire
métropolitaine de Barcelona.
Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de
chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque
295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 %
des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans
l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus
jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs.
Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies
mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans
la tertiarisation de l'économie catalane.

II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions
métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les
institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense
qu'il est important de faire référence à cette question
parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du
Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en
ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans
toutes les aires métropolitaines et européennes.
Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli
-dationesvux'mitraonégleums
vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu
que plus de 70 % de la population se concentrent dans
l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes
qui assument la gestion des compétences municipales.
Entre cette administration régionale nouvellement créée
et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat
et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ?

C'est précisément cette situation intermédiaire entre le
niveau local et le niveau regional qui est l'un des points
les plus positifs pour la consolidation de la corporation
métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités,
on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La
corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales :
1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement,
routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.).

;,:='TAF C&gt;'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 •
ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I&gt;'OPO,Lb`TA 1rNES,
On a souvent affirrrlé que le processus de développement

comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des
changernents importants dans la structure économique,
qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines.
Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément
un processus impo rt ant de changement institutionnel,
qui non seuiement représente un changement dans le
systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion
emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé,
presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou
ou communautés autonornes.
-veanuxtiolés
Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur
l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions
métropolitaines dans I'état des autonomies.

2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public.
3) Orientation et planification de la croissance urbaine.
4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales.
Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération
de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas
encare consolidé des mecanismes de coordination et de
coopération suffisants entre les deux niveaux.
Ce role doit étre axé sur trois príncipes :
– Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de
Barcelone clans la région autonome catalana par rapport
au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale.
– Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les
services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la
relance des zones territoriales plus déprimées de cette
méme région.

^

�- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les
deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité
régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques
qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre
dans les relations entre les deux institutions. Je pense
qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes
peer résoudre las problèmes de le crise.

lu

L ?S TER VEN/70N

PUBLIQUE LWCALE EN FACE
DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE
POLITIQULW ÉCONOMIQU .

Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de
manière très indirecte sur l'activité économique (création
se d'infrastructures, services publics, polygones industriels,
at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont
? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes
le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement
it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans
en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie.
-o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales.
ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international.
nt,

3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris
la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie
catalane.
Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons
,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous
;le. i€€ pourrions citer les suivantes :

LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S,
L 'ELIN OPE DES
ES FL GIO^ rS
ET L 'EUROPE DES VIL LES
La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait
d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et
1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude
ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E.,
quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés
a toujours été de soutenir I'intégration européennQ.
Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de
la structure économique catalane à se moderniser et à
devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est
déjà en train de se réaliser.
II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente
que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs
reprises par les autorités espagnoles.
Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire
actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie,
tant que cette union économique et monétaire à !aquello
aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que
nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une
Europe basée sur les regions.
La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne
solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et
leur tradition historique de défense de l'idée européenne.

'

;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone,
ti oeprojection internationale de Barceione comme centre
industrie! tertiaire,
promotion publique du sol industriel et adéquation des
!ion normes industrieiles dans les zones urbaines,
ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas
I
secteur
public pour de grandes mises en ceuvre, •
dej `
- dév eloppernent de bureaux de conseils et de services
,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles,
d e`- développement des taches de recherche scientifique
)o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à
e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine,
ti
ren'rorcement des centres de formation professionnelle
ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-.
cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de
TP. cilrlUlogí es.

Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le
poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére
méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et
cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition
« citadine » de la culture, de la science, de la technique,
de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la
collaboration des villes pour la construction de l'Europe
réelle.
Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux
Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers
leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le
dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant
une collaboration internationale plus étroite. Barcelone
est une métropole ouverte et disposée à travailler non
seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une
coexistence meilleure au niveau international, et c'est
pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce
sens.

91

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14776">
                <text>3864</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14777">
                <text>La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14778">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14779">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24676">
                <text>Parpal, Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14780">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14782">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22193">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24669">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24670">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24671">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24672">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24673">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24674">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="82">
            <name>Temporal Coverage</name>
            <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="35338">
                <text>Estrasbourg: Consell d'Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40571">
                <text>1983-12-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43196">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="942" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="367">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/942/perbarcelona.jpg</src>
        <authentication>06522ff067960a04cb24b341695f33bd</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="3">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="16">
                  <text>09. Alcalde de Barcelona</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="82">
              <name>Temporal Coverage</name>
              <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="17">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35670">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35671">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14139">
                <text>Per Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14140">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14142">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14143">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14144">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14145">
                <text>Àrea Metropolitana de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21780">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14146">
                <text>251 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14148">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14149">
                <text>1987</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14150">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14151">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14152">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14153">
                <text>Aquest llibre és un recull d'articles i discursos que Maragall ha elaborat els últims anys al voltant de tres grans temes: el fet metropolità (amb referències a l'olimpisme i al 1992), els temes pròpiament municipals i unes reflexions sobre Catalunya. Clou el llibre una sèrie de treballs sobre personalitats i paisatges.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14154">
                <text>Col·lecció: Cara i creu, 52</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14155">
                <text>ISBN: 8429726098</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14156">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14587">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14157">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
