1
10
45
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2809/19960107_ElPeriodico_QueridosAmigos_PM.pdf
2c006064bb42f86346f6ab64529ac77a
PDF Text
Text
7 GEN. n%
ELPERfóOtCO
Alcalde de Barcelona
• ^ ''Queridos amigos"
Creo preferible la amistad que reina en la cúpula del PSC, aun con su connotación negativa de una
cierta falta de reflejos, a la ceremonia de los políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones
A
gradezco sinceramente y sin retintín ios
Dueños deseos poíticos que estos días se
prodigan, a pesar de que a menudo vayan
acompañados de reproches a la falta de
voluntad para vencer o para luchar que a algunos se
nos atribuye o supone. Que bs medios ae comunicación tomen posición me parece digno de elogio, incluso cuando no estemos de acuerdo con estas posiciones. Quiero creer que se trata de un estilo valiente
que-quizá de ahora en adelante observaremos de un
modo más generalizado. Pero quiero señalar que el
tono empleado no siempre me ha parecido jusio.
Se ha hablado de la suouesta incapacioao cal
partido al que pertenezco, el PSC-PSOfc. para dar
con el "destino manifiesto" al que dicen que estamos temados y se ha atribuido esa supuesta incapacidad al, carácter excesivamente famiter y amistoso
de las relaciones que reinan entre nosotros; relacones que. como es notorio, no excluyen algun aesencuentro, como sucede en las mejores familias, pero
que básicamente son y han sido de respeto y alecto.
Defiendo esas relaciones" amistosas. Las creo preferibles, aun con su connotación negativa de una cierta falta de reflejos, a la ceremonia habitual de ios
políticos de sonrisa dentífrica y aviesas intenciones.
LO nuestro tiene sus ventajas.
En primer lugar: ganamos todas las elecciones, ocasi todas, desde 1977. y deben ser ya una quincena
larga. Hemos perdido' sólo las autonómicas y unas
europeas, las del 94. Las últimas municipales fueron
espléndidas y las últimas autonómicas, dadas las circunstancias, no nos han ido nada mal. Es más: tenemos motivos para confiar en nuestras posibilidades.
No voy a decir asi. sin más, que ganaremos las próximas elecciones autonómicas, pero parece lógico
creer que tenemos muchas posibiSdades. Sobre todo
si no corhetemos grandes errores. Y estoy convenado de que el PSC ganará las elecciones de marzo.
En segundo lugar: nuestra capacidad para tos relevos está más que demostrada. La sucesión de Revemos a Obiols se produjo de forma ejemptar y ta
sucesión de Oblóte a quien sea, cuando así se decid a si es que se decide, ocurrirá con mucha más dignidad y eficacia de lo que podemos ver en otros partidos políticos. ¿Gradas a las relaciones personales?
Pues' en parte Si, y eso me parece un mórito, no un
problema.
Suarvz, simplemente, no tuvo sucesor, no podía
tenerlo, y el partido se deshizo. A Felipe va a costar
encontrarle un sucesor, cuando haga falta buscarlo,
porque se trata, sin duda, de una figura con una enorme potencia política que difícilmente podra comparar-
se. De momento no es ése el asumo y Felipe pone
de nuevo su prestigio, su experiencia y su solidez
politica, apreciada en España y muy querida por la
mayoría de los dirigentes europeos, al servicio de un
proyecto para Escaria, del proyecto del socialismo
democrático. La sucesión de Pujol simplemente no
se concibe: en un esquema de corte tan personalizado no parece que haya saldas «ates.
En el PSC, de momento, ya hemos presentado en
las recientes autonómicas a un nuevo candidato,
Joaquim Nadal, que ha demostrado su capacidad
politica sobradamente. Parece, pues, que nosotros
estamos mejor preparados para los cambias. Y aunque el tiempo b dirá, creo que tenemos todos los
motivos para confiar en nuestras capacidades.
La «gura enaltecida de noventa» prestdando el
Parlament, la seriedad política de Obiols y su creciente rol en el socialismo internacional, la magrtfca pres-
tación de Nadal en el dia a de. en fin. la vuelta de
Narcís Serra y su prestigio en realidad mtocado de
alcalde democrático y de gobernante sólido, ei más
solido quizá de b s 15 años de la España democrática
y constitucional, más la influencia considerable, en
momentos decisivos, de laidra Molas y de Pepa Alvarez, la capackjad y dedicación a ios minantes de
Josep Maria Sala y b s valores en alza, como José
MontiHa o Joan Clos -y tantos otros formados en la
politica local- constituyen bs mimbres con que contamos para explicar a nuestra militància y a nuestros
votantes tos cambios que habrá aue ir naciendo Y
tamoien con la iriiimta paciencia y oersuicacia oe
nuestros compañeros de penas, fatigas y alegrías,
compañeros de partido y de campaña electora, que
en nuestro caso se multiplican activisimamente en cada elección y que. a menudo, no son militantes pero
desean contribuir al logro de buenos resuitaaos.
En cuanto a mi -el fin y al cabo estoy respondiendo directamente a llamadas personales que desde algunos medios de comunicación se nan hecho públicamente-, ya he dicho que cuando lermine este
mandato en la alcaldía de Barcelona no volveré a presentarme. Se me hace difícil decirlo, porque mi cargo
es e mas agradecido, el mas tenso y Í:I T,X. CXISÍ
ceda que pueda encontrar en la política \po digo
que se pueda encontrar, digo el que yo pueda encontrar). S en algún momento he dudado de eto, bs argumentos a favor han acabado pesando siempre
más que tos otros.
Ahora me mueven dos ilusiones: la do comriDuir a
poner a Barcelona y a Catalunya al frente del sistema
de ciudades y regiones de Europa y la de contribuir a
la renovación de la politica que se aproxima vertiginosamente con el cambio de siglo (y que. entre otras
cosas, va a imponer con toda seguridad un Smite al
número de mandatos electorales asumibles por una
persona). Ha sido quizá necesario un cierto personalismo en el n a o de nuestra democracia y de nuestra
autonomía, pero es obvio que ahora es ya más un inconveniente que una ventaja.
Sólo me queda vaticinar, en este comienzo del 96,
que la renovación política que se avecina no va a ser
la obra de un parado; j i i quizá de todos los partidos
tal como hoy están constituidos. Se abre un periodo
en cierto modo constituyente -como b fueron bs
años 7 0 - de una nueva cultura politica. en aue la
politica clásica tendrá un papel y uns dimensiones
distintas -probablemente menores- y en que Catalunya y Barcelona. Europa y España, deberán ajustar
sus significados. Los amigos del PSC vamos a contribuir a ello.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Queridos amigos
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-01-07
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Comiat
Ajuntament de Barcelona
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 527
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2798/19960125_ElPais_Quadern_PerUnLlenguatgeEuropeu_PM.pdf
8d81cd1996b4e0f0a2b5ec735b16b6f5
PDF Text
Text
u*
QUADERN
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
El passat dimarts 9 de gener l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va pronunciar al Col.legi
de Periodistes la tradicional conferència de balanç de l'any anterior. Partint del Tractat de
Maastricht i de la necessitat de la integració europea, Maragall va centrar el discurs en l'element clau de la subsidiarietat com a base per a la
creació d'un llenguatge europeu comú, amb el
Pasqual Maragall i d president dec Vaclav Html, durant la vidu d'aquest « Barcelona el mes de maig passat
per sempre més la por d'una
Europa alemanya en comptes
d'una Alemanya europea.
Quan Thomas Mann va tornar d'Amèrica l'any 45, després
de la guerra mundial, va dir que
volia una Alemanya europea i no
pas una Europa alemanya. És
això el que hauríem de voler.
Jorge Semprún, quan li van
donar el premi dels editors de
Frankfurt, va fer un discurs
magnífic, base d'un posterior lli- "
bre autobiogràfic. No havia tornat mai a Buchenwald. Hi torna
50 anys després. El discurs es titula "Una tomba als núvols".
I explica que quan Thomas
Mann torna a Alemanya també
diu: "No, jo no he marxat mai
d'Alemanya, jo hi estat sempre,
perquè la meva pàtria és el llenguatge, és l'alemany".
Semprún es pregunta si això
és veritat. Si és veritat per a ell. Si,
és veritat que l'espanyol és la
seva pàtria. És la llengua dels
seus pares: en alguna mesura és,
doncs, la seva pàtria. El francès
també ho és: és la llengua en què
més ha escrit.-L'alemany també,
és la llengua, diu, en la qual ha
llegit el Quixot. I acaba dient:
"Cap d'aquests idiomes és la
meva pàtria, la meva pàtria és el
llenguatge". I jo aleshores em
preguntava, i li comentava l'altre
dia a Jorge Semprún, si seria veMARCELÜ SAENZ
ritat que Europa reconeixeria
que el llenguatge, europeu, per
dir-ho així, és la pàtria dels europeus i que per tant s'ha de
construir.
M'ho pregunto no només teòricament sinó pràcticament. Ja
sabeu que Barcelona vol ser la
capital del llenguatge europeu,
l'any 2001, de la cultura europea,
en definitiva. I per tant hem
les Malvines doncs que les ata- d'encertar, primer ens ha de noqui. Que tot el 'que sigui cons- menar el govern espanyol, espetrènyer aquesta llibertat de les ro que ho farà aviat. I després
parts, dels Estats, de les nacions, ens hauria d'acceptar Europa.
.Òbviament nosaltres no ens
és dolent per Europa perquè d'aquí en naixeria una Europa cons- podem equivocar, i quan ens pretreta, una Europa obligatòria, i guntin "vostès que volen?",-com
obligatòria vol dir no liure, una quan ens van preguntar l'any
Europa que finalment no tiraria 1992 per què volíem els Jocs,
sembla que nosaltres no hauríem
endavant.
Oblida que l'únic espai vàlid a de repetir la mateixa mena d'arnivell mundial ja és més gara que gument; No hauríem de dir que
l'espai nacional i que l'escepticis- necessitem la capitalitat cultural
me dels ciutadans europeus no d'Europa per transformar Barprové d'un excés d'Europa sinó, celona, perquè de fet els equipaments culturals que
com ha dit Felipe
tindrem el 2001 ja
Gonzalez sovint, _
.
els estem fent. .
d'una manca d'EuBarcelona
s'ha
Per tant Barceropa per fer front
lona, ben pensat,
al'que volem com a
d'oferir com
s'ha
d'oferir a
europeus.
Europa com l'esceLa resposta de
escenari d'un
nari no de la transDahrendorf té un
llenguatge
formació sinó de
aspecte positiu que
l'afirmació d'una
jo vull remarcar:
europeu
cultura, d'un llenl'optimisme respecguatge europeu.te d'Alemanya.
Ara, aquest és
Dahrendorf diu
que no ens preocupem més d'A- un argument que haurem de delemanya. Quan es parla de la batre, que haurem de rumiar
unitat monetària molts pensem molt bé, perquè sabem, igual
que és important per impedir com Dahrendorf, que hi ha pauna Europa alemanya; és a dir, ïsos sencers al Consell de Minisque l'euro és important perquè el tres de Cultura que no volen ni
DeutchsMarc no ens domini sentir parlar de cultura europea.
d'una forma que no considera- Alemanya, Anglaterra, Holanríem legitima. Que el Bundes- da, per exemple. Perquè consibank no pot governar França, deren que això és contrari a la
per dir-ho d'alguna manera. I subsidiarietat. que això és massa
que per tant l'important és que Europa.
Estem en una situació, a finals
les monedes s'uneixin en un lloc
on els decisors no siguin només del 95, en què molts problemes
alemanys sinó de tot Europa. s'han començat a resoldre, proQue la unitat monetària és neces- blemes que ens afecten, internasària r s'ha de convèncer els ale- cionals però que ens afecten, i
manys que l'acceptin per tal que s'estan resolent bé.
Tot sembla que pot tornar a
Europa existeixi i desaparegui
Per un llenguatge europeu
PASQUAL MARAGALL
L'any 95 ba estat un any dramà- Regions i de les Ciutats, perquè
tic, convuls, un any desesperant i altrament no n'hi haurà. Però
esperançador alhora. Podem l'Europa de la subsidiarietat és,
pensar que ha estat menys nega- evidentment, l'Europa dels potiu a Barcelona que a Catalunya, ders propers.
Hem d'anar confiats a la
i menys a Catalunya que a Espanya, com hem dit molt sovint, construcció europea sobre la
i fins i tot que a Europa. Això base del reconeixement que
donaria lloc a un cert cofoisme aquesta ha fet del principi de
•focal, al reconeixement d'un cert proximitat. Som conscients que
tremendisme espanyol, .que exis- aquest principi s'ha de completeix, al reconeixement d'un cert mentar amb altres principis perescepticisme europeu, i a mi m'a- què sigui admès pels garants de
gradaria aprofundir una mica en la construcció que són els estats i
les raons d'una cosa i d'una pels "practicants" de la construcció, que són els funcionaris de
altra.
Jo crec que el 95 ha vist l'inici Brussel·les, els ministres quan es
d'una esperança, almenys d'una. reuneixen en consell o els parlaDes del punt divista de la ciutat mentaris quan es reuneixen al
de Barcelona, i
parlament. I aquesta garantia
que els poders més propers hem
tats euro]
de donar als garants de la constat, entroi
trucció europea perquè aquesta
que s'està ¿oi
es pugui fer en el sentit que estic
Tractat de
defensant és el principi de lleialportància d
tat europea, que els
el fet que dreta i esquerjaJHSan accepalemanys anomenen bundestreue
talcom un principi
Hem
d'anar
constitucional eu(principi de lleialtat
ropeu. D« totes les
confiats cap a federal) i que al-'
guns, per exemple
idees europees, més
Jordi Pujol, han
que la de federalisuna Europa
anomenat principi
me, que alguns
dels poders
de responsabilitat.
compartim i altres
Es tracta, de
no tant, és la idea
propers
complementar la
que pot fundar
subsidiarietat, és a
Europa. És el prindir, la proximitat,
cipi d'organització,
no la idea abstracta, que pot fun- per tal de garantir que les parts
dar la construcció europea. components d'aquesta construcL'Europa de le Regions i l'Euro- ció es fan solidàries dels interespa de les Ciutats que hauria de sos generals, com li agradava dir
superar i integrar l'Europa dels a Jacques Delors. És a dir, que
Estats, que són els garants de la cada una'de les parts que compo?
construcció europea i per tant nen aquest conglomerat complex
s'han de sentir còmodes amb la és conscient de les necessitats del
construcció de l'Europa de les conjunt i actua dintre del conjunt
no només defensant el seu propi
interès sinó també l'interès general. Aquesta base, aquesta superació, aquesta pertinença local
amb una idea també general crec
que serà là base de la construcció
europea que enguany es descabdellarà amb la conferència de revisió del tractat i de revisió de les
institucions.
Veiem, doncs, que hi ha una
aproximació de les idees a la persona, un reconeixement progressiu de la importància que té el fet
que les idees s'encarnin en persones i en fets concrets i pròxims.
Hannah Arendt deia que l'important no era que l'home fos feliç: l'important, deia, és que tu siguis feliç, l'important és que
aquestes idees generals de felicitat, de progrés, de desenvolupament, de benestar, de justícia i
d'equitat arribin a ser percebudes per la gent com una cosa
seva, que els pertoca directament. Però aquesta esperança es
confon a voltes amb l'escepticisme; molta gent utilitza la subsidiarietat com a eina d'escepticisme.
Hem vist recentment algunes
manifestacions en aquest sentit,
com per exemple unes de Ralf
Dahrendorf, a qui jo respecto
moltíssim, un sociòleg liberal,
d'origen alemany, instal·lat a
Londres, unes declaracions titulades "Una Alemanya europea",
en què textualment està dient el
contrari; està dient que la unitat
monetària no cal, està dient que
cadascú pot fer el que vulgui, que
si Franca vol fer Mururoa que
ho faci, que si Alemanya es vol
reunificar no li preguntem per
què i que si Anglaterra vol atacar
punt de mira posat en la desitjada capitalitat cultural de Barcelona l'any 2001. En aquestes pàgines publiquem un extens resum de l'esmentada
conferència.
�©
QUADERN
El'PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
BALANÇ DE L'ANY 1995
començar: és el cainisme, el ma- l'anàlisi continguda i emocionaniqueisme, aquesta capacitat im- da, és a dir, no val l'anàlisi totalmensa de la humanitat per crear- ment freda perquè no existeix l'ase enemistats en la proximitat, nalista fred, no existeix la persoperquè uns i altres són germans. na que no sigui nacional d'algun
A Palestina, per exemple, un lloc, o ciutadà d'alguna ciutat.
incident en pot crear un altre, i Per tant aquesta anàlisi ha de
aquest un altre, i una resposta, i comptar amb l'emoció i amb el
estem sempre a les portes que es punt de partida.
desencadeni un procés irreversiPerò tota aquesta disquisició
ble. Cainisme i maniqueisme per- a Barcelona per què li interessa?
què el cainisme va seguit imme- Doncs li interessa molt, perquè
diatament d'una justificació, l'al- Barcelona és capital d'un naciotre és el dolent, etcètera. 1 sabem nalisme mal entès, més ben entès
que no n'hi ha prou predicant avui però històricament mal enque l'altre no sempre és dolent i tès. Perquè Barcelona és l'altra
potser fins i tot que l'altre és bo. capital d'Un Estat que no ha estat
Com aquell filòsof 'franco-lituà entès i que ha trigat molt a entenque ara s'acaba de morir, que dre's ell mateix, que tot just conomés parlava de l'altre, Lévi- mença a entendre's. Cosa que,
nas, que li van precom hem vist, per
guntar: però vostè
altra banda no és
com resumiria la
és reUn problema irreversible,
seva filosofia? I va
versible. J"pt tornar
dir: "Vostè pria haver-hi procés-,
civil, de les
mer". L'altre prisos cainites i manimer, l'altre davant,
ciutats, com el queus. Perquè Barque passi.
celona vol posar-se
dels suburbis
. Sabem que malamb d'altres al capdavant de les ciuhauradament
s'ha de
aquesta bonhomia,
tats, de les ciutats i
aquesta filosofia
regions d'Euroresoldre a.les les
benevolent, que
pa en la construcestà basada a més
ció de l'Europa
ciutats
-en un racionalisme
pròxima, subsidiài en unes idees geria i no arrogant.
nerals, no ha donat el resultat
I perquè en tot això ens hi juque volíem, que el maniqueisme guem la vida: no som capital
té més força que la bonhomia, i d'Estat, ni som ciutat de provínque en cada moment pot desen- cies, i com que no som cap de les
cadenar i seguir el procés.
dues coses no ens podem permeCONSUELO BAUTISTA
És cert que tot nacionalisme tre ni la rutina del domini ni la •Barakxi* no é* capital o"Estat ni duM d« provine»«".
és fill d'un contrari, deia Fernan- rutina de la dominació acceptado Savater en una crònica sobre da. Barcelona s'hi juga les faves, tres hem de lluitar perquè aques- na és un centre logístic, vol ser la
tres o quatre llibres en relació a s'hi juga la vida i s'hi juga el seu tes idees finalment dominin, per- porta del sud d'Europa. Probaaquest tema. Però es cert, com projecte, en això. Barcelona ha què sinó serem dominats, i no blement tenim tots els números
deia ell, que les puces del nacio- de construir les seves bases logís- vull ser maniqueu, estic parlant perquè així sigui, Barcelona està
nalisme s'encomanen? Si un na- tiques, ha d'explotar la seva cap¡-^ en el terreny de les idees, no-dels construint Europa físicament, tecionalisme en crea un altre, és talitat cultural, si li accepten. sentiments. No estic predicant en lemàticament, des del punt de
com una mena de malaltia que es Barcelona ha de garantir que la contra de ningú, sinó d'algunes vista aeroportuari, portuari, de
contagia? Potser és cert però a mi seva indústria va endavant i que idees, o d'alguns malentesos. Es- les indústries, de les comunicano em deixa satisfet, perquè l'ú- es reconverteix amb elritmeade- tic analitzant a partir d'un senti- cions, deja capacitat de cooperanic que sabem és que l'home hi té quat. Barcelona ha de garantir la ment i d'un lloc, però analitzant. ció amb Sarajevo, amb l'Europa
Hem de contribuir a la solu- que pateix. Està construint la
tendència, que hi té tirada, que qualitat dels seus serveis, l'atracaixò és una cosa que ens empeny, ció de la seva cultura, la millora ció del dilema d'Europa, tal com xarxa física i emocional, la_seva
que té a veure amb la nostra prò- del seu sistema hoteler i d'acollir està plantejat. Hem de contribuir vinculació europea. A més, hi ha
pia existència, amb la manera de da, la bellesa de les seves platges i a la solució d'aquest dilema, tant de participar amb tota la seva
ser, i que finalment és contagiós; turons, en fi, totes les seves vir- com a la construcció física de la pluralitat: no estic pas predicant
i és dolent, és com les puces que tuts. Però al mateix temps Barce- xarxa d'Europa. I sabeu que que hi hagi un pensament barces'encomanen. Doncs malament lona ha de lluitar perquè a Euro- Barcelona ho està fent. Es allò loní sobre la llibertat, sobre
rai.
pa dominin unes certes idees, i que avui no he volgut explicar Europa; segurament no hi serà.
Hem d'anar amb molt de qui diu Europa diu evidentment i amb detall, però que ho he expli- Però en tot cas sí que estic dient
comete. Ha arribat el moment de en orimer lloc Esoanva. Nosal- cat molt. darrerament Barcelo- aue Barcelona, el conjunt dels
flmot£±â5£ËM.
•Ul iEn«0>
IMPAGADOS
MOROSOS
"^UNIVERSITAT
i¡f
Lo cnfc*»«iog todo o
juuiijmiim sui iintifrT
ROMPEU FABRA
L'Escola Superior de Comerç internacional (ESCI)
.
(¡DEC) i de l'I·liatre Col·legi d'Advocats de
*
Tuto. (93) 4S&91.&4
JRL
^IMAM-MUTI*
EDIMI, S. A.
DISOLUCIÓN Y LIQUIDACIÓN
Dal«:
Del 13 de febrer al IS de març de 1996
Borali:
De 16.00 a 20.00 hores; de dimarts a divendres
CoDtiogat de Con: El dret pensi des de l'àmbit de la Llet 5/95
del jurat i l'exercici de l'sdvocacia: oratòria,
presentació escènica, presa de decisions, etc.
Professorat: Prestigiosos professors del món del dret, inclosos
professionals amb experiència en l'exercici del dret
davant el jurat a EE.UU.
Informació i matricida:
Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI)
Av. de la Diagonal, ¡14, 4a. planta, 08006 Barcelona
(Preguntar per Monica Uñó)
Tels: (93) 237 62 19 / 237 63 31 Fax: (93) 23774 OS
IO* mat tataOnft da »Imam.
Lililí luí con cartea» t* unjvtiMl * dia
20 dt dcìambf« da 1895 acordo, antra
Moa aaunoa. la «okicUn y «»»dación
tquidMIor a don Mgual Horta Afcnaraz. y
cainaloaiquiaaaùn:
ACTKO
Paaata.
Binx» .
CuaMa at. aodoa
TgM
3K.1S4.I45
1.000.000
3fa.1M.14»
PASIVO
CapM
muri UM
RaaantvoUMa
nil.il J.I
_.. 100.000-000
20.000.000
2I3Ä7.3K
niiiOdm al 15-12«
TaM
Passa a la oàaliu (
GESTIÓ SPORT, S. A. EN LIQUIDACIÓN
l«k|uid.Kd6ndel«Mtí.^y.¿n>M
*"**
ACTIVO
MMtM
Apfcatíones MormáttCM
22.955
fW) 4M 19 US
J0KX Ftt.(M»4M¿¿00
^mi^
fij iirtiM4«*Mto.
Garcia-Montoro &. Asociados^ presenta el primer
CURS SOB R E HL JURAT
ciutadans de Barcelona, en això
hi han de pesar, se'ls ha de sentir.
Crec, per altra banda, que
anem tocant vores d'una nova
cultura política en què la pertinença i l'arrelament no apareixen ja només com a contrari sinó
com a condició de les idees universals de la fraternitat, de la
igualtat i de la llibertat. Ho ha dit
Havel, ja farà bastants anys: és
des del punt de vista de la particularitat, del lloc on estem, que
podem explicar les idees generals, que si no no tenen gruix, no
tenen sentit, no tenen forca. Vegeu, per exemple, el que deia
Joan Pau II l'octubre passat a les
Nacions Unides: "Els drets de les
nacionalitats s'han de respectar,
perquè són drets humans acollits
a un nivell específic de la vida de
la comunitat. Però hem de considerar la dificultat de definir el
concepte de Nació, que no pot
ser identificat a priori necessàriament amb l'Estat. No obstant,
hem de buscar solucions si volem
evitar els errors del passat i assegurar l'ordre just al món". I el
que expressava Raimon Obiols
fa un parell d'anys en un article
titulat La desgràcia de Europa:
"Hauríem de tenir la sensata ambició d'afirmar pluralment una
voluntat compartida: la de superar, al mateix temps, el nacionalisme d'Estat i el nacionalisme
que vol el seu Estat". Estem tocant vores perquè quan ho diuen
personalitats molt diferents, en
contextos molt diferents, quan
les coses es van repetint i s'assemblen tant, vol dir que hi ha
una cultura que avança, una
nova cultura política, no sé com
s'haurà d'anomenar però que és
evidentment la cultura política
del segle XXI que està naixent en
aquest moment.
Què significarà la nova cultura política per a una ciutat com
Barcelona? Doncs bé, la nova
cultura política subsidiària ha de
representar la possibilitat per a la
ciutat —en el moment que està
fent la seva pròpia Constitució,
que és la Carta Municipal o la
Llei de Barcelona— de desenvolupar conceptes constitucionals i
estatutaris que semblen poc utilitzats.
„
2»ü»o»
3H.W4.14«
Lo tf» aã han posso a toraajckia (a0akaopaflraa.
Bmt**,X-l2-UKBIqaa*tr
M. Caratruccfonm
„
M. htoquiraria
H.OtmíntM»cnnM
M. MobukVto
M. Equipe» pare Proc. Mom.
M. EtoiTwnto.. d« transport«
Amorta««* acumulada <M*vnoHfaado rrwl.vi.ri
M**
DwdofM
tíniámm
........
_
..
-
—
.
lOUMMC
7*000.741
...
rlKawida pubica Mamntw y ptgoB cía.
„
Cuant» enfrian» con »ode* y «*.•.*. *k*»«
Crédito« • cofto ptMO
•VMNporfMriodMeaeidn ..
Pago* Querido«
~
ToMacttvo
...
PASIVO
Fondo» prop«*
„
C«ftal social
n
•«
Rasarva laga!
„
„
..
..
~
S4.276.S30
25.000.000
3«J14 133
5.000.000
..
..
PardidMrQananciM
XOM3M7
tfntttont • larao plant
Otoacrwdoraa*
......
Deuda* a IVOQ pl*2O
PiittaadUi.Mda··WvtU^laTgiàaio -.'.'..
Ov*m¿*m* <*<***>
AcfMdorMacwtoptaD
ntiHlM TnTfifnlMBttn lit rrtiflln
0*&*ètof^cenm*a*M<*4ic**o
"EESaS^^^
9.528.4OS
80.543.3«
Z5.000.OOO
-«.775
-36.775
1«7.002J77
„
-
Ao^dox« por pniiiciún da mntía*
OkwdBudMiMMMmW.»
15.000.000
1.414.200
3.807.446
3.967.406
850.700
241.165
-10.558.961
..
17 201 140
«7JÕ1.14Õ
20030.600
17.221.54*
-«2.000.000
- ""
.
_..
„
:
......
0*444JOt
.r
tStStVtï -'
«3¿39Jt»'"
lX>'
^ftnes
dci
-
'~ÍMM,»f>¿tre mà per
�(SA
EL PAÍS, dijous 25 de gener de 1996
lUADERN
BALANÇ DE L'ANY 1995
hem de donar, segurament, que és
la demanda de protecció que provede la mandra, o de la simplificació, del simplisme o de la xenofòbia. La facilitat que dóna poder
atribuir tots els mals a un color.
Ens agradaria poder dir que les
lleis sectorials s'adaptaran a Tes
circumstàncies especials de la nostra ciutat. Nosaltres sabem que hi
ha tantes lleis que a Barcelona no
serveixen, que no es poden aplicar,
com les lleis d'habitatge, per exemple l'habitatge dels joves. Es diu:
"Solucionarem la vivenda pels joves!", i surten lleis a Madrid, i sjjr- ,
ten lleis a la placa de Sant Jaume. I
no se soluciona el problema dels
joves amb una llei.
Nosaltres tenim l'experiència,
com a administradors, com à gestors dels serveis públics en aquesta
ciutat, de fins a quin punt les lleis
generals serveixen moltes vegades
de ben poc. Serveixen per a una
cosa: denunciar l'existència d'un
problema, com aquest que tenen
els joves per trobar habitatge. O
l'atur juvenil, o els problemes del
mercat laboral. Però les lleis sectorials, que volen resoldre un tema
sense tenir-ne en compte l'especificitat en el territori, que parlen de
SÍLVIA T. COLMENERO
joves, d'aturats, de drogoaddictes,
•Barcelona wtà construint Europa «steamer* de> del punt.de vista aeroportuari, portuari, industrial...'
no tenen en compte que finalment •
següents: que la ciutat i el municipi nivells de govern actuants a Barce- llei de Barcelona que a Barcelona la solució dels joves, dels aturats i
ja no són el mateix. En el cas de lona n'hi ha tres de substantius, es reconeixeran els drets dels resi- dels drogoaddictes, moltes vegaBarcelona la ciutat ha esdevingut directes: l'Estat, la Nació i el Mu- dents, que la residència s'obtindrà des prové no de la ciutat sinó fins i
un fet multimunicipal, irreversible i nicipi, essent els altres (comarca, normalment després d'un determi- tot del barri. O hi ha solució al bapositiu en ell mateix, necessitat tan província, àrea metropolitana, nat temps d'estada a la ciutat. As- rri on són o no n'hi ha cap. •; -•>''.
Nosaltres sabem el que ens ha
sols d'unes regles de joc comparti- etc.) secundaris o derivats i, ente- sumpte, aquest, enormement
des per evitar l'exportació de pro- nent que la Unió Europea no ao- complicat perquè nosaltres no po- costat tirar endavant la Ciutat Veblemes dels uns als altres, l'expor- tua mai per ella mateixa sinó á tra- dem alterar les lleis de residència lla. I sabem que les lleis que hi ha
tado no equitativa de problemes, i vés de l'Estat, l'Autonomia o el nacional; nosaltres ho podem hagut ens han ajudat en el sentit
també per suscitar les estratègies Municipi (o més d'un, en molts ca- crear residències a l'Estat, a la Na- que han estat condició perquè
comunes que són menester.
sos). Aquí rau precisament la grà- ció, però si que, com ja passa, per nosaltres poguéssim actuar d'alUn altre article de la llei de cia, en això és perfectament subsi- exemple, amb el dret de vot reco- guna manera, però aquestes lleis
negut al tractat de là Unió (només pretenien molt més que això. PreBarcelona ideal fóra la possibilitat diària, la construcció europea.
Ens agradaria poder dir en una en les eleccions locals poden votar tenien donar-nos-ho fet, pretenien
d'establir que de la totalitat dels
els ciutadans europeus residents a resoldre el tema i no el resolien.
la nostra ciutat), nosaltres hau- Nosaltres sabíem que si treballàríem de .poder dir en la nostra llei vem en habitatges i en sortir de
qui reconeixem com a empadro- l'habitatge t'atracaven doncs no
nable a Barcelona. La qüestió de anaves a viure en aquell carrer i
fins,a quin punt això genera dret per tant allò se seguia degradant.
La majoria dels problemes que
respecte a l'Estat és molt delicat.
Gener, febrer, març 1996
Això hauria d'anar acompa- s'anuncien com a problemes genenyat, a Barcelona, d'una certa rals no ho són. Són una suma de
obligació per a aquells que arriben problemes particulars que només :
de respectar les regles bàsiques de tenen solució amb una suma de
solucions particiutadania. Si nosal,— culars.
tres poguéssim doI en aquestes sonar ciutadania hauSi poguéssim
dtì Rodolf Sirera
ríem de poder exigir
lucions particulars
respecte a les nor- donar ciutadania nosaltres tenim el
Dirtíccio Joan Lluís Bozzo
dret i demanem,
mes bisiques de
convivència que hauríem de poder perquè ens ho hem
guanyat com a ciunosaltres ens hem
donat, i em penso exigir respecte a tat i perquè hem resolt molts probleque amb això, si ho
les normes que mes, que hi hagi
poguéssim fer, estaconfiança en nosríem trencant les baens hem donat
altres.
ses del que moltes
vegades és finalNosaltres què
proposem? En habiment el racisme i la
•„
xenofòbia, perquè la gent té por de tatge, per exemple, proposarem
l'altre quan l'altre apareix com a que els diners que pertoquin a la
majoria en un punt en què un es ciutat de Barcelona per a protecconsidera'majoritari.
••-_.',• ció de l'habitatge, per algun barem
Ens agradaria poder din les ac- de proporcionalitat, segons el
tivitats productives que malmetin nombre d'habitants, necessitats,
l'entorn, discriminin els ciutadans etc, que en comptes d'abocar-se
.per raons de sexe, raça o edat, o segons els barems de la llei, que
M M* g«* dmdt Mm no compleixin les normes de ciuta- aquí no serveixen —perquè aquí
dania, no podran establir-se al ter- no hi ha sòl urbanitzable; perquè
aquí els preus són més cars; perme municipal.
Si no actuem així tindrem ciu- què aqui tes rendes són més altes
Elan Teatro
tadans atemorits, que és el que diu en general—, que aquests diners
Dahrendorf sobre tes relacions en- que ens pertocarien es capitalitzin
tre les generacions a Europa. La i se'ns donin per a dotar tes emprepor creix per moltes raons: el fu- ses que efectivament estan fent no •
tur, la por a la inseguretat al ca- ja habitatge, sinó barri. Perquè a
•» NCM AZMM
rrer, a la delinqüència. La por a Barcelona si no es canvien els bauna situació —diu— en què l'atur rris no es fa habitatge.
Que fugi el cofoisme: tenim
juvenil és considerable, la gent
Mrecdfe
gran es fa mes gran, vivim més molts problemes. Però també tes
Antonio Simón
anys, i els joves triguen molt més a solucions. Cofoisme no, però conHtml Muai ¡Mà «•* «N
entrar en el mercat de treball du- fiança sí, que en tenim molta.
Nosaltres sabem que si se'ns dóna
rant l'etapa del major vigor físic.
Estats, qu
Ciutadans atemorits que na es confiança podem donar molt.
T I Q U E T S veuran
construcció èti.
protegits. A vegades, però, Molt al país. Molt a Catalunya,
s'han de sentirr <coi Al
els ciutadans exigeixen una protec- molt a Espanya. I podem jugar un
construcció de l'Euri
ció que no els podem i que no els paper a Europa.
Ve de la pigli» S
La. nova cultura politica ha de
permetre que aspectes que l'Estatut preveu amb timidesa es puguin
desenvolupar amb franquesa, i aspectes que la Constitució permet,
igual. Però fer-ho també amb un
nou esperit, jo crec, Hauríem de
poder din a Barcelona les competències concurrents o delegables
s'entendran atribuïdes al nivell
més proper al ciutadà, punt.
Aquest seria un article fantàstic i
aquesta una llei magnífica. No seria res més que l'aplicació d'una
altra Constitució (que és l'europea) al cas de Barcelona. I el nivell
més proper al ciutadà voldria dir
districte per relació a ciutat o ciutat per relació a autonomìa, i així
aniríem seguint, llevat del cas que
per raons d'eficàcia, equitat o cohesió social o nacional, s'estableixi
legalment el contrari clar. Però
aquestes raons, en tot cas, s'haurien de substanciar pels nivells més
llunyans del govern i no al revés.
En realitat Maastricht, si ho
pensem (tomo a provocar), el que fa és capgirar el model politic nascut de la Revolució Francesa. No
hi ha minories, en aquest model.
És el federalisme, és la subsidiarietat, el societarisme, quasi diríem el
liberalisme polític, el que va desenvolupant després conceptes de defensa de les minories. El model en
què Paris decideix per la pàtria decideix malament. Als diaris francesos sempre hi ha una secció que .
és "Elmalestar del suburbi", erròniament plantejat com un problema nacional. No és un problema
nacional, és un problema civil, un
problema de les ciutats, que s'ha
de resoldre a la ciutat.
Crec que a Barcelona harían de
ser capaços de dir aquestes coses en
la nostra llei, de dir veritats com les
M aror
Croades
«v
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per un llenguatge europeu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-01-25
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Balanç
Ajuntament de Barcelona
Europa
Subsidiarietat
Description
An account of the resource
Resum publicat al suplement Quadern, de la conferència anual sobre l'estat de la ciutat i balanç de l'any 1995 de l'Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/4/2796/19800705_ElPeriodico_CorporativismoAdmPub_PM.pdf
c8e09772247ea335baa2102dbba56ce5
PDF Text
Text
EL PERIÓDICO
opinión
Sábado. 5 de julio de 1980
V.Htfv
..i-oV
Tía.
Congreso
socialista
L congre«) d« kM »oclall·la* catalan«* e» un toma qu« inter«*« no
aòlo a lo« militant«*. Lm tonatone«
y lo« •nfrentamtonto· Intorno« qua viva
el PSC «n ««to« dia* «on, an gran parto,
la* tentions* y lo* conflicto« aotorrado«
de nueatra aoctodad.
En el PSC no a* ha conaeguMo la deseada amalgama entre loe hombre« y la«
mujer«* proveniente« de diferente* colectivo« político«. Laa grieta« que lo
cuartean «urgen también de diferencia*
entre naclonallataa y obrerista«, antro loa
que conciben un partido de maaaa y k»
que apuestan por un partido de cuadro*,
entre marxistas y no mandata«.
No parece malo, en principio, que
cualquier grupo político atrae «ua dlacre(Sancias interna«, que practique la catarsi« de una autocrítica feroz, atompre que
eio iirv« para au aeentamiento como
grupo y para una aportación mea coherente a la política global del pala. Lo verdaderamente lamentable, tonto para un
partido como para la comunidad «obre la
que debe actuar, ea que laa poaturaa
ideológica* •* personalicen y que la critica *e convierta en linchamiento dialéctico del oponente.
Esta« reflexione*, al filo del congre*«
del PSC, pueden estrapolane a otroa
grupo* político* en un momento en que
el pal* necesita máa «any qua rauxa. El
PSC puede y debe «er un partido armónico, en el que, a imagen y «ematoma de
otro* partido» de Europe, coextotan dl»tinta* corriente« de opinion, con una linea oNcfaf y una a/ternalfVa intoma a lo»
que mandan en el propio grupo. Y ello
lien« que ear aai porque un partido fraccionado y empequeñecido no reaponderia a laa nece*Made* y loa Intere»«» de
sus votante«, ni tampoco cumplirla el papel que de él »aperan au» rivale« pofltJco*. El pal«, en definitiva, necearla partido» con proyecto»
politico» coherente« y
no grupHoa enzarzado« en Ilo» doméatico». Eu e« la reaponlabllidad que el PSC
tiene qua a*umlr.
E
Tribuna
Corporativismo y Administración Pública
M
ARX describió el capitalismo en
la primera página de El Capital,
como un montón de mercancías.
Hoy, las sociedades occidentales no
responden totalmente a esa imagen: de
un 25 por ciento a un 40 por ciento de
este montón de productos consiste en
servicios públicos. El sector público ya
no es una pequeña isla en un océano
productivo.
Pero el centro-derecha que manda en
este país sigue considerando el trabajo
en el sector público desde el ángulo de
Marx, Adam Smith y los clásicos de la
Economia Politica. Interesadamente. Se
trata de mantener aparte el mundo de la
Administración, compensar con privilegios la ausencia de los derechos reconocidos al trabajador y ganarse asi una
casta fiel de administradores mudos.
Lo bueno es que, llegado el momento,
esos administradores reúnen tanto poder que los propios políticos en el poder
! no pueden con ellos. Es el reino del derecho adquirido sobre la voluntad de la
mayoría.
En nuestro pais no mandan hoy los
gobiernos. Mandan las corporaciones,
mandan los notarios, los médicos, los
I abogados del Estado, los altos funcio| narios -profesiones todas ellas respetables y admirables protesionalmente,
pero que, enquistadas en forma de corporación autodefensiva, constituyen
una remora insalvable para la transformación de nuestra sociedad en crisis.
En EEUU, la fe pública la da sin coste
el farmacéutico del barrio; en España,
los gastos indirectos de toda transmisión inmobiliaria -entre los que hay
que contar los de notaría y registro- se
comen un 10 por ciento de su valor,
obstaculizando las transacciones con
mucha más eficacia que el Ayuntamiento más parco en la concesión de licencias.
Un abogado del Estado puede informar favorablemente un recurso interpuesto por otro abogado contra el propio Estado o contra una Administración
Pública y nadie se parará a pensar que
este hecho, legitimo en si mismo pero
ciertamente considerable, merece una
lectura atenta y preocupada.
Pasqual Maragall
L Colegio de Médicos quiso intervenir en contra del control horario
de los médicos municipales por
parte del Ayuntamiento, con argumentos de sabor decimonónico.
E
Muchos ciudadanos avalaron esta posición, opinando benévolamente que el
Ayuntamiento no conseguiría su propósito o, con más astucia pero igual fatalismo, que asi no mejora la productividad de los servicios sanitarios. ¿No seria más lógico pensar que sin esta premisa es absurdo plantearse siquiera el
tema de la productividad?
Asi lo han entendido los directores territoriales del INSALUD en Catalunya y
los diputados provinciales que en Madrid llevan la responsabilidad de la
enorme Ciudad Sanitaria (5.000 trabajadores), interesados inmediatamente por
la medida aplicada en Barcelona.
El trabajo serio y eficiente de tantos
trabajadores y profesionales al servicio
de la Administración Pública, o en menesteres quasi-públicos, queda desdibujado por la falta de valentía de los políticos electos a la hora de crear, en sus
áreas de responsabilidad, unas condiciones de trabajo propias del mundo
productivo. Sindicalmente, económicamente y moralmente.
Hay que reconocer que muchos de
los más de 250 centros de trabajo del
Ayuntamiento de Barcelona son una cochambre indigna de ese nombre. Sillones desvencijados, vidrios rotos, sótanos con ratas y altillos desbordantes de
sosa caustica olvidada de un destino anterior del edificio (como ocurre en el
servicio municipal de la calle Pujadas)
son ejemplos no atípicos, desgraciadamente.
'NTRETANTO, el Ayuntamiento de
Barcelona, no puede consignar
una sola peseta al arreglo de esos
edificios. ¿Por qué? Porque los altos
funcionarios del Ministerio de Hacienda
no han tenido a bien, a 25 de junio, visar
unos presupuestos que aprobamos
aquí en Consejo Pleno el día-14 de mar-
E
zo. Se trata de un ritual incomprensible
y humillante para una ciudad como la
nuestra. Y lo mismo ocurre a lo largo y
ancho de este pais. ¡Ni el Ayuntamiento
de Barcelona ni ningún otro ayuntamiento democrático han dispuesto todavía de un presupuesto aprobado por
ellos mismos!
La lacra de este país es el cor. orativismo y la complacencia de las profesiones para con ellas mismas -avalada
por el enorme poder que nuestra sociedad les da para auto-regularse o influir
en su regulación.
No creo que la ley hipotecaria -que
regula la actividad de notarias y
registros- llegue pronto a buen puerto.
Se ha perdido en el proceloso mar de
los anteproyectos antes de que la Comisión parlamentaria correspondiente pudiera echarle el ojo.
Tampoco creo que Manuel Sacristán,
Cattili* dal Pino o Vicenta Navarro
puedan llegar pronto a catedráticos extraordinarios. El Consejo de Rectores es
quien decide en última instancia.
Habría que pedirles —exigirles si es
preciso- a los profesionales, que actuasen en tanto que profesionales, no
en tanto que profesiones. Que se agrupen y actúen en el seno de las organizaciones de defensa de los derechos de
los trabajadores y que se organizan
aparte, colegiadamente, lo hagan con el
fin de hacer valer las razones de su
ciencia; no las de su poder táctico.
Y habría de exigírsenos a los políticos
que actuásemos de modo que nuestro
respeto por las situaciones establecidas
no llegase al extremo de cerrar los ojos
a la realidad descrita.
Estoy convencido que a este pais le
hace falta una buena dosis de ingenuidad y buen sentido -de ingenuidad militante, dispuesta a resistir- y le sobran
toneladas de cinismo y benevolencia.
¿Qué puede decirse, qué dirá la historia, de un pais que puede inscribir en
sus banderas el lema «no hi ha un pam
de nei»?
Peeovaf «erase*. EconomtoU. Primer tant
de alcalde del Ayuntamlenlo de Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
08. Tinent d'Alcalde
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1979-1982
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Tinent d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Corporativismo y Administración Pública
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1980-07-05
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Administració pública
Espanya
Ajuntament de Barcelona
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 538
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf
e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1968-03-14
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gabinet tècnic de programació
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Description
An account of the resource
Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación".
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf
1c902ec599b1b009a884ff1037536eab
PDF Text
Text
Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)
Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS
Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances
Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
1
�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
2
�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
3
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ
Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
4
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Govern
Ciutat
Barcelona
Description
An account of the resource
Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf
1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20
PDF Text
Text
Agermanaments i convenis de col·laboració
Nombre de convenis 164
Any 1972 - 2007
Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
30-03-1984
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Norbert Burger-Alcalde
Colònia
01-12-1984
Conveni de col·laboració
Assessorament i cooperació en materia
de circulació
Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
23-03-1997
Conveni de col·laboració
Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona
Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire
Pasqual Maragall-Alcalde
· Buenos Aires
22-04-1985
Conveni de col·laboració
Accions de intercanvi en temes urbans
Pasqual Maragall-Alcalde
Julio Cesar SaguierIntendente Municipal
· Buenos Aires
24-09-1986
Conveni de col·laboració
Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires
Agustí MarinaVicepresident CMB
Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires
· Buenos Aires
23-06-1987
Conveni de col·laboració
Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA
Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires
Pasqual Maragall-Pte.CMB
· Buenos Aires
17-01-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985
Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Córdoba
22-04-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)
Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona
· Córdoba
26-07-2006
Conveni de col·laboració
Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8
Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna
Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba
· La Plata
11-03-1987
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona
Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona
· La Plata
27-04-1992
Conveni de col·laboració
Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.
Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
ALEMANYA
· Colònia
ANDORRA
· Andorra la Vella
ALGÈRIA
· Alger
ARGENTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 1 de 14
�Ciutat
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Partido de General Pue 11-06-1992
Conveni de col·laboració
Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995
Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Rosario
31-07-1999
Conveni de col·laboració
Declaració conjunta
Hermes Juan BinnerIntendent Rosario
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Anvers
13-06-1997
Conveni de col·laboració
Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Leona Detiège-Alcadessa
Anvers
· Ostende
16-06-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jean VandecasteeleAlcalde Ostende
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Potenciació relacions económiques i
culturals
Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Data
BÈLGICA
BOLÍVIA
· La Paz
BÒSNIA I HERCEGOVINA
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
10-11-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit
Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
21-09-1996
Conveni de col·laboració
Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo
· Sarajevo
31-01-1998
Conveni de col·laboració
Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)
Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Sarajevo
04-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo
· Campinas
31-03-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona
Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Porto Alegre
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre
· Porto Alegre
29-01-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.
Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Rio de Janeiro
29-09-1972
Agermanament
Carta-Declaració de proyecte de
agermanament
Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona
R.B. Dents-Cónsol General
Brasil
BRASIL
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 2 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Rio de Janeiro
15-05-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona
Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Salvador de Bahia
09-06-2006
Conveni de col·laboració
Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS
Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador
Jordi Portabella-Pte IMPU
· Salvador de Bahía
15-07-2004
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Santos
05-10-1989
Conveni de col·laboració
Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus
Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Sao Paulo
15-05-1985
Agermanament
Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus
Pasqual Maragall-Alcalde
Mario Covas-Alcalde
· Bogotá
26-09-2003
Conveni de col·laboració
Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá
· Bogotá
18-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá
· Cartagena de Indias
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat i cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias
· Medellín
02-10-1992
Conveni de col·laboració
Declaració d'Intencions
Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona
Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín
· Santa Fé de Bogotá
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Construcció Archivo Districtal
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá
· Kyonggi
23-11-2000
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi
· Pusan
25-10-1983
Agermanament
Carta-Declaració d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Pusan
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana
Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana
Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona
COLÒMBIA
COREA DEL SUD
CUBA
· La Habana
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 3 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· La Habana
25-10-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana
· La Habana
05-12-1994
Agermanament
Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro
Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris
Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana
· La Habana
10-05-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana
Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic
Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao
· La Habana
02-10-1997
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución
Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi
Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba
· La Habana
22-05-1998
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba
Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona
Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana
· La Habana
22-09-1998
Conveni de col·laboració
Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana
Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana
Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana
· La Habana
14-09-1999
Conveni de col·laboració
Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana
Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona
Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL
· La Habana
20-09-1999
Agermanament
Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros
Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó
· La Habana
16-11-1999
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa
Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts
Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba
· La Habana
14-11-2000
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est
Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí
Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este
· La Habana
19-01-2002
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro
Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris
Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions
Omar Abdel AkherGovernador del Caire
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
REPÚBLICA DOMINICANA
· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE
· El Caire
dijous, 17 / maig / 2007
23-06-1992
Pàg. 4 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
14-09-2006
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy
· Guayaquil
23-06-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil
· Quito
14-10-2002
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Quito
18-10-2005
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002
Paco Moncayo-Alcalde
Quito
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· San Francisco de Quito 28-03-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
EMIRATS ÀRABS UNITS
· Dubayy
EQUADOR
ESPANYA
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari
Jordi Borja-Regidor
Barcelona
Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari
·
24-05-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario
Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona
Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario
· Agencia Española de C 30-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona
Fernando M.ValenzuelaPte. AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Agencia Española de C 03-11-1995
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995
Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona
· Agencia Española de C 22-09-1997
Conveni de col·laboració
Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona
Fernando Villalonga-Pte
AECI
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Madrid
08-09-1988
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana
Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme
Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis
· Madrid
18-10-1997
Conveni de col·laboració
Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL
Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 5 de 14
�Ciutat
· Montevideo
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
18-09-2003
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU
Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU
Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades
ESTATS UNITS D'AMÈRICA
· Boston
23-11-1983
Agermanament
Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Kevin H.White-Alcalde
Boston
· Boston
15-10-1998
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston
Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona
Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston
· Chicago
20-11-2006
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
Richard M. Daley-Alcalde
Chicago
· Seattle
06-12-2003
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona
Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Albertville
05-12-1988
Conveni de col·laboració
Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville
Henry Dujol-Alcalde
Albertville
Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lió
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Gerad Collomb-Alcalde Lió
· Lió i Marsella
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella
· Montpeller
24-02-1986
Agermanament
Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
George Freche-Alcalde
Montpellier
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Addenda al Conveni-Marc del 21-11994
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
· Perpinyà
21-01-1994
Conveni de col·laboració
Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal
Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona
Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà
16-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala
FRANÇA
GRÈCIA
· Atenes
GUATEMALA
· Guatemala
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 6 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· San Pedro de Sula
12-02-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica
Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
16-03-1994
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993
Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· San Pedro de Sula
31-01-1996
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"
Tona MascareñasAjuntament Barcelona
Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula
· San Pedro de Sula
10-07-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula
· Tegucigalpa
13-11-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa
01-02-2007
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona
Gàbor Demszky-Alcade
Budapest
Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona
14-01-2000
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona
Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
28-05-1998
Agermanament
Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Jhon Stafford-Alcalde
Dublín
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo
· Gènova
09-07-1998
Conveni de col·laboració
Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Carlo Repetti-Alcalde
Gènova
· Gènova
17-02-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova
· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania
HONDURES
HONGRIA
· Budapest
IRAN
· Isfahan
IRLANDA
· Dublín
ISRAEL
· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 7 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
06-12-2004
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Sergio ChamparinoAlcalde Torí
· Azuchi
21-11-1989
Conveni de col·laboració
Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Alcalde de Azuchi
· Iokoama
25-04-1990
Conveni de col·laboració
Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990
Pasqual Maragall-Alcalde
Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma
· Kobe
15-07-1991
Agermanament
Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
06-04-1993
Agermanament
Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona
Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Kobe
03-04-2003
Agermanament
Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona
Tatsuo Yada-Alcalde Kobe
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina
Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics
· Agadir
05-10-1993
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir
Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir
Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis
· Agadir
29-07-1994
Conveni de col·laboració
Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir
Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis
· Casablanca
05-10-2004
Conveni de col·laboració
Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca
· Tànger
25-11-1991
Conveni de col·laboració
Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics
Dehman Derham-Alcalde
Tànger
Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics
· Torí
JAPÓ
LÍBAN
· El Mina
MARROC
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 8 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-2006
Conveni de col·laboració
Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan
Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona
Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan
· Ciutat de Mèxic
07-09-1995
Conveni de col·laboració
Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic
Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Ciutat de Mèxic
14-09-1995
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà
Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà
Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso
· Chihuahua
19-09-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua
Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992
Conveni de col·laboració
Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona
Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Estados Unidos Mexica 28-06-1986
Conveni de col·laboració
Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona
Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Guadalajara
13-05-1998
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara
· León
14-07-1990
Conveni de col·laboració
Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)
Carlos Medina-Pte Mpal
León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· MÈXIC DF
23-03-1999
Conveni de col·laboració
Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic
· Monterrey
27-06-1977
Agermanament
Proclama de "Ciutat Germana"
Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey
· Monterrey
14-02-1990
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona
Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey
· Tetuan
MÈXIC
dijous, 17 / maig / 2007
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Pàg. 9 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Monterrey
16-02-1990
Agermanament
Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990
Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey
Jordi Borja-Pte. TUBSA
· Monterrey
05-10-1992
Agermanament
Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990
Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey
· Monterrey
05-10-1993
Agermanament
Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992
Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona
Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey
· Monterrey
15-10-2001
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey
· Puebla de Zaragoza
21-09-2005
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
· Puebla de Zaragoza
03-07-2006
Conveni de col·laboració
Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis
Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza
Joan Clos-Pte Metropolis
· Tijuana
13-07-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona
Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Veracruz
06-06-2002
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz
07-06-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León
Luis Felipe P. CalderaAlcalde León
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Deir El-Balah
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah
· Gaza
24-09-1998
Conveni de col·laboració
Acord d'Amistat i Col.laboració
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Aown Shawa-Alcalde Gaza
· Gaza
05-12-2001
Conveni de col·laboració
Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Nassi Khayet-Alcalde Gaza
· Jericó
09-03-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Hassan Saleh-Alcalde
Jericó
NICARAGUA
· León
PALESTINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 10 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
13-12-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona
Carlos Filizzola-Intendente
Asunción
Albert Batlle-Regidor
Barcelona
· Lima
22-05-1986
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Lima
22-03-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona
Alberto Andrade-Alcalde
Lima
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Trujillo
04-02-1991
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona
Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo
Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona
· Trujillo
22-02-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona
José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
27-09-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona
Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Leningrad
24-10-1985
Conveni de col·laboració
Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado
· San Petesburgo
25-04-1994
Conveni de col·laboració
Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo
Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI
Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo
· San Petesburgo
29-03-2002
Conveni de col·laboració
Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona
Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo
Joan Clos - Alcalde de
Barcelona
· San Salvador
19-05-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistad i Cooperació
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mario Valiente-Alcalde San
Salvador
· San Salvador
09-06-1998
Conveni de col·laboració
Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995
Joan Clos-AlcaldeBarcelona
Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador
· San Salvador
09-02-2007
Conveni de col·laboració
Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona
Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN
Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador
PARAGUAI
· Asunción
PERÚ
POLÒNIA
· Gdansk
RÚSSIA
EL SALVADOR
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 11 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
05-01-1997
Agermanament
Conveni d'Amistat i Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul
· Montevideo
17-04-1985
Agermanament
Acta Conveni d'Agermanament
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo
· Montevideo
14-05-1986
Conveni de col·laboració
Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo
· Montevideo
15-07-1991
Agermanament
Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
28-03-1995
Agermanament
Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
· Montevideo
31-10-1995
Conveni de col·laboració
Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo
· Montevideo
22-05-1997
Agermanament
Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona
Maiano Arana-Intendent
Montevideo
Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona
· Montevideo
22-03-1999
Agermanament
Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
30-01-2002
Conveni de col·laboració
Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Montevideo
21-11-2003
Conveni de col·laboració
Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004
Mariano Arana-Intendent
Montevideo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona
11-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción
TURQUIA
· Istanbul
URUGUAI
VENEÇUELA
· Bolivar
XILE
· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 12 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Santiago de Chile
10-10-1990
Conveni de col·laboració
Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona
Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
26-04-1991
Conveni de col·laboració
Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals
· Santiago de Chile
25-01-1992
Conveni de col·laboració
Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)
Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
12-11-1992
Conveni de col·laboració
Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Santiago de Chile
15-03-1997
Conveni de col·laboració
Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile
· Valparaiso
28-03-1990
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona
Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona
Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso
· Valparaiso
19-12-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
· Valparaiso
28-12-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona
Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona
Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso
· Valparaiso
27-07-2005
Conveni de col·laboració
Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)
Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona
Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso
· Viña del Mar
19-06-1997
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació
Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona
Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar
· Guangzhou
29-10-2003
Conveni de col·laboració
Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona
Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
27-10-1995
Conveni de col·laboració
Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona
Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Ningbo
15-06-1999
Conveni de col·laboració
Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona
Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo
Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona
· Shanghai
14-04-1989
Conveni de col·laboració
Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi
Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona
Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi
XINA
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 13 de 14
�Ciutat
Data
Tipus de conveni
Descripció
Signatari 1
Signatari 2
· Shanghai
31-10-2001
Agermanament
Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi
Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi
Joan Clos-Alcalde
Barcelona
· Shanghai
24-07-2006
Conveni de col·laboració
Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona
Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai
Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona
dijous, 17 / maig / 2007
Pàg. 14 de 14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-17
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Ciutats
Description
An account of the resource
Relacions establertes amb ciutats de tot el món.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2673/BolAnUrb_1975_n2_CumplimientoInversion_PM_LD.pdf
c94f6acc5c883ec8d1b5a8160f0ae5fc
PDF Text
Text
BOLETIN DE ANALISIS URBANO
Gabinete Téenieo de ~maeión
del Ayuntamiento de&reelona ~~~~
No2 Otoño 75
~~,~
•
.~
SUMARIO
Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974.
Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales.
F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano.
P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal.
Notas.
P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada
1963-68, 1969-74.
Datos.
M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o
butlletins.
J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona.
�Cun1plimiento de la znverszon municipal programada
1963-68, 1969-74
P. M.
El primer período de seis años comprende los
programas provisionales 1963-64 y 1965-68: el
segundo período de seis años coincide con el programa 1969-74. La inversión total en el primer
período fue de 10.000 millones y en el segundo de
22.000 millones, en pesetas corrientes. En pesetas
contantes de 1969 los totales son, respectivamente, de 12.000 y 18.000 millones, es decir, un promedio de 2.000 millones/año en el primer período y de 3.000 millones/año en el segundo.
«Vialidad» es el sector con prioridad absoluta
en 1969-74, frente a «Transportes» en 1963-68.
La inversión en «Urbanismo y vivienda», baja de
año en año, excepto en 1974.
En términos globales el grado de cumplimiento
de! programa fue más satisfactorio en 1969-74
(79 % ), que en el período anterior. En pesetas
constantes, los resultados ya no son tan halagüeños (64% de cobertura de lo programado).
La dispersión del grado de cumplimiento es
menor en 1963-68. La programación 1969-74 fue
en este sentido, menos «eficaz»: la estructura prevista de la inversión fue menos respetada que en
el período anterior.
Las causas de incumplimiento no pueden atribuirse, en general, a los presupuestos extraordinarios, pues la serie de grados de cumplimiento sin
tales presupuestos (que publica anualmente la Memoria del G. T. P.) no es superior al indicado
79 %, excepto en un año (1972). Si excluimos el
sector transporte de esa serie, en cambio, sí que
es mejor el grado de cumplimiento de la programación sin presupuestos extraordinarios.
Conviene hacer una aclaración en cuanto a la
política de suelo (incluida en Urbanismo y vivienda). Las cifras anuales en descenso, relativas a la
inversión realizada, no concuerdan aparentemente
con los datos de adquisición de suelo a título oneroso que se publican en las Memorias del G. T. P.
y eme muestran un progreso sustancial (excepto en
1974, véase Tabla 0). Ello se debe a que tales
datos de adquisición de suelo incluYen tanto las
adquisiciones pagadas por el Ayuntamiento como
las financiadas por concesionarias o contratistas
(segundo cinturón, accesos a túneles del Tibidabo),
en tanto que los datos de inversión excluyen la
mayoría de estas últimas.
TABLA O
Adquisición de suelo a título oneroso
Viales
Ptas.
1969
1970
1971
1972
1973
1974
Total
Has.
-121,2
--
212,3
143,3
252,0
782,2
237,8
0,29
0,07
13,36
21,48
1,82
-1.748,8
-37,02
Esp. verdes
Ptas.
Has.
--24,3
44,0
67,5
61,8
122,2
123,2
Equipos
Has.
Ptas.
-22,0
--
29,5
95,4
49,1
25,8
30,8
0,51
3,17
1,65
18,77
3,95
---
--
--
252,6
24,10
9,64
37,2
18,2
26,2
93,4
63,7
-443,0
- -238,7
Vivienda
Ptas.
Has.
No se dispone de datos completos. Valores en millones de pesetas.
49
--
5,69
-
--
0,10
0,21
-0,31
-
Total
Ptas.
Has.
-161,5
258,8
311,9
363,0
930,3
395,7
-2.427,2
-
-38,9
21,6
41,2
114,9
102,7
- 319,3
�TABLA 1
Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes)
1969-74
Total
%
627,9
1.483,8
2,8
6,7
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1970-74
Total
%
Servicios generales
Cultura
Sanidad y asistencia
social •
116,7
179,7
94,1
229,5
126,1
296,11
113,2
259,4
106,1
390,1
71,7
128,3
511,2
1.304,7
2,5
6,5
139,3
214,2
207,6
210,8
206,6
242,1
1.081,3
5,4
1.220,6
5,5
IV. Urbanismo y vivienda
V. Vialidad •
VI. Zonas verdes y deportivas
473,4
560,8
435,0
1.146,0
463,0
1.870,4
460,1
2.275,6
397,8
1.806,5
482,2
1.819,6
2.238,9
8.918,1
11,1
44,3
2.712,3
9.478,9
12,2
42,8
101,9
290,0
268,3
196,4
260,0
78,3
1.093,0
5,4
1.194,9
5,6
32,9
32,5
32,7
23,9
234,2
92,2
415,5
2,1
447,5
2,0
377,8
45,8
568,3
23,4
400,2
65,1
694,8
292,11
741,9
56,5
607,2
1.103,5
3.012,4
1.541,3
14,9
7,6
3.390,2
1.587,1
15,3
7,2
2.027,9
3.033,2
3.730,2
4.527,2
4.199,7
4.625,8
20.116,1
100,0
22.144,0
100,0
l.
n.
m.
vn.
vm.
Abastecimiento
Transportes y circu!ación.
IX. Otros
Total
TABLA 1 bis
Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969)
1 Servicios generales
11 Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
.
IV Urbanismo y Vivienda
V Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
.
vn
vm
Abastecimiento
Transportes y circulación
IX Otros •
Total •
Notas: lndice desvalorización
1969
1970
1971
1972
1973
1974
Total
%
116,7
179,7
139,3
88,7
216,4
202,0
110,6
260,3
182,1
92,3
211,4
171,8
77,4
284,11
150,8
45,3
81,1
153,0
531,0
1.233,7
999,5
2,911
6,91
5,60
473,4
560,8
101,9
410,2
1.080,7
273,5
406,0
1.640,3
235,3
375,1
1.854,6
160,1
290,4
1.318,7
189,11
305,2
1.150,0
49,5
2.260,3
7.605,1
1.010,1
12,70
42,6
5,66
32,0
377,8
45,8
30,6
535,9
22,1
28,7
351,0
57,1
19,5
566,3
238,6
171,0
541,6
41,3
58,3
383,7
697,4
340,1
2.756,3
1.102,3
1,91
15,4
6,2
2.027,4
2.860,1
3.271,4
3.689,7
3.065,11
2.923,5
17.837,9
100,00
1,00
0,943
0,877
0,81 5
0,730
0,632
NOTAS: Fuente: Memorias G .T. P . 1970-74; Coste Analíticos 1969.
- La inversión del año 1969 (igura en In fuente en un formato distinto en cuanto a la clasificación sectorial: parte de la
inversión en Vialidad (Obras Conjuntas) y Zonas verdes (Nuevos espacios verdes) figura incluida en el apartado de Urbanismo.
- ConteJtldo de los grandes sectores:
T. - Administración general; Policía Municipal; Extinción de incendios (y en 1969 Parque Móvil).
II. - Enseñanza: M useos (Zoo); Otros actividades.
liL - Salud Público y Asistencia Médica; Asistencia Soc.ial; Cementerios; Pompas Fúnebres.
IV . - Planteamiento urbanfstico; Gestión urbarusticn; Absorción suburbios y vivienda.
V. - Estructuras viales; Alcantarillado; Pavimentación; Alumbrado.
VI. - P arques y J ardines; Nuevo espacios verdes ;Instalaciones deportivas .
VII. - Abastecimiento de Agua; Mercados centrales y Matadero; Mercados zonales.
VU1. - Transportes de superficie; T ransportes subterráneos; C irculación.
IX. - Limpie7.a viarin; Recogida y tratamiento basuras: Depuración aguas residuales.
50
�TABLA 2
Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes)
Realizada
Total
1969-74
Prevista
Total
1969-74
(1)
1 Servicios generales
n
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV
V
VI
VII
VIII
IX
%
(2)
%
Grado
de
cumplimiento
Desviación
(1)/(2)
% (1)- % (2)
627,9
2,8
720,6
2,6
0,87
1.483,8
6,7
1.609,5*
5,8
0,92
1.220,6
5,5
1.018,8
3,6
1,19
+ 0,2
+ 0,9
+ 1,9
.
2.712,3
12,2
5.385,7
19,3
0,50
-7,1
. ..•.
9.478,9
42,8
9.369,4
33,5
1,01
+ 9,3
Zonas verdes y deportivas
1.194,9
5,6
5,6
0,76
0,0
Urbanismo y Vivienda .
Vialidad .
1.563,8**
447,5
2,0
814,7
2,9
0,54
-0,9
Transortes y Circulación
3.390,2
15,3
5.810,4
20,8
0,58
-5,5
Otros (limpieza)
1.587,1
7,2
1.645,0
5,9
0,96
+ 1,3
Total . . . .
22.144,0
100,0
27.938,3
100,0
0,79
Abastecimiento
'''
''"'
/
/
Sin Zoo.
/
Con Zoo y Nuevos espacios verdes
TABLA 2 bis
Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969)
Realizada
1
11
m
IV
V
VI
VIl
VIII
IX
Servicios generales
531,0
Cultura
Sanidad y Asistencia Social
Prevista
720,6
Grado de Cumplimiento
(1)/(2)
0,74
1.233,7
1.609,5
0,77
999,0
1.018,8
0,98
Urbanismo y Vivienda
2.260,3
5.385,7
0,42
Vialidad
7.605,1
9.369,4
0,81
Zonas verdes y deportivas
1.010,1
1.563,8
0,65
Abastecimiento
340,1
814,'7
0,42
Transportes y Circulación
z.756,3
5.810,4
0,47
Otros (Limpieza)
1.102,3
1.645,0
0,67
17.837,9
27.938,3
0,64
Total
.
;)1
�TABLA 3
Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes)
1963
1
11
1964
1965
1966
1967
1968
Total
%
Senicios generales
42,9
43,7
20,7
38,3
65,2
88,5
299,3
3,0
Cultura
61,7
53,6
102,5
86,4
159,5
193,8
657,5
6,6
36,3
33,5
65,9
104,1
121,7
118,9
480,4
4,8
258,4
367,4
366,0
313,7
248,3
281,4
1.835,2
18,5
178,9
212,0
306,1
470,0
427,5
496,0
2.090,5
21,1
115,5
39,2
79,6
76,0
96,7
104,4
511,4
5,2
326,4
325,0
336,6
324,0
114,7
95,4
1.522,1
15,4
220,1
201,5
218,2
283,5
384,9
841,6
2.149,8
21,7
64,1
64,1
64,1
39,4
123,3
355,0
3,6
1.340,0
1.559,7
1.760,1
1.657,9
2.343,3
9.901,2
100,0
111 Sanidad v Asistencia Social
IV Urbanismo y Vivienda
V Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
VIl Abastecimiento
VIII Transportes y circulación
IX Otros senicios urbanos
Total •
1.240,2
TABLA 3 bis
Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969)
1963
1 Senlcios generales
11
.
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV Urbanismo y Vivienda
V
Vialidad
VI Zonas verdes y deportivas
VII Abastecimiento
Vlll Transportes y circulación
IX
.
...
1965
1966
1967
1968
Total
%
63,6
59,2
25,1
44,5
70,7
91,1
354,2
3,0
91,4
72,6
124,5
100,5
173,1
199,6
761,7
6,4
53,8
45,6
80,1
121,1
132,0
122,4
555,0
4,7
382,9
497,5
444,7
364,8
269,4
289,8
2.249,1
19,0
265,1
287,0
371,9
546,6
463,8
510,9
2.445,3
20,7
171,1
53,1
96,7
88,4
104,9
107,5
621,7
5,3
483,7
440,0
409,0
376,8
124,4
98,3
1.932,2
16,4
326,2
272,8
265,1
329,7
417,6
866,8
2.478,2
21,0
86,8
77,9
74,5
42,7
127,0
408,9
3,5
1.814,4
1.895,0
2.047,0
1.798,8
2.413,6
11.806,8
100,0
Otros servicios urbanos
Total •
1964
1.838,0
;) 2
�TABLA 4
Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes)
1 Servicios generales
11
Cultura
111 Sanidad y Asistencia Social
IV
V
VI
Desviación
%(1)-%(2)
Realizada
(1)
%
Prevista
(2)
299,3
3,0
314,8
2,2
0,95
+ 0,8
657,5
6,6
903,7
6,3
0,73
+ 0,3
480,4
4,8
689,5
4,8
0,70
%
Urbanismo y Vivienda .
1.835,2
18,5
2.895,0
20,3
0,63
-1,8
Vialidad •
2.090,5
21,1
3.348,4
23,5
0,62
-2,4
511,4
5,2
463,1
3,2
1,10
+ 2,0
1.522,1
15,4
1.922,7
13,5
0,79
+ 1,9
2.149,8
21,7
3.294,8
23,1
0,65
-1,4
355,0
3,6
422,4
3,0
0,84
+0,6
9.901,2
100,0
14.254,4
100,0
0,69
Zonas verdes y deportivas
VII Abastecimiento
VIII Transortes y Circulación
IX
Grado
de
cumplimiento
(1)/ (2)
Otros servicios urbanos
Total .
TABLA 4 bis
Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969)
Realizada
(1)
VI
VII
Desviación
%(1)-%(2)
3,0
426,2
2,2
0,83
+ 0,8
6,4
1.223,6
6,3
0,62
+ 0,1
555,0
4,7
933,6
4,8
0,59
-0,1
Urbanismo y Vivienda .
2.249,1
19,0
3.919,8
20,3
0,57
- 1,3
Vialidad .
2.445,3
20,7
4.533,7
23,5
0,54
-2,8
621,7
5,3
627,0
3,2
0,99
+ 2,1
1.932,2
16,4
2.603,3
13,5
0,74
+ 2,9
2.478,2
21,0
4.461,2
23,1
0,55
-2,1
408,9
3,5
571,9
3,0
0,71
+ 0,5
11.806,8
100,0
19.300,5
100,0
0,61
Zonas verdes y deportivas
Abastecimiento
VIII Transortes y Circulación
IX
%
761,7
111 Sanidad y Asistencia Social
V
Prevista *
(2)
354,2
1 Servicios generales
11 Cultura
IV
%
Grado
de
cumplímiento
(1)/ (2)
Otros servicios urbanos
Total •
q
Se aplica el índice de desvalorización para 1964 (previsiones 1963-64 y 1965-68).
s:3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Administració local
Gabinet tècnic de programació
Economia
Barcelona
Description
An account of the resource
n.2 Otoño 75, p. 49-53
Source
A related resource from which the described resource is derived
Boletín de análisis urbano
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1975-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 796
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2672/BolAnUrb_1975_n2_DualidadProductorCiudadano_PM_LD.pdf
875b502b41cde330a23ae705127cbac6
PDF Text
Text
BOLETIN DE ANALISIS URBANO
Gabinete Téenieo de ~maeión
del Ayuntamiento de&reelona ~~~~
No2 Otoño 75
~~,~
•
.~
SUMARIO
Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974.
Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales.
F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano.
P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal.
Notas.
P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada
1963-68, 1969-74.
Datos.
M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o
butlletins.
J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona.
�La dualidad productor-ciudadano en el programa
de actuación municipal
PASCUAL
El Ayuntamiento, como productor de serviciOs
públicos locales, mide las necesidades de la ciudad
en términos ante todo físicos (camas de hospital,
dis!Jensarios, plazas escolares, puntos-luz, m2 pavimentados, equipo de extinción de incendios,
etcétera ... ), tras un examen simplificado de los
factores de la demanda (población, movilidad, población en edad escolar, superficie viaria, siniestralidad, parque de vehículos, etc .... ). La relación
entre aquellos parámetros físicos y esos factores
de demanda o variables de base ha sido denominada estándar; «estándar deseado» si corresponde a
la dotación física que los técnicos municipales consideran óptima, o «estándar real o existente» si se
refiere a la situación actual. La diferencia entre el
estándar existente y el deseado, referida a toda la
ciudad, constituye el déficit físico o conjunto de
necesidades acumuladas en el sector o servicio en
cuestión. Este déficit, valorado a los costes unitarios corrientes de la dotación física indicada al
principio (coste de construcción por plaza escolar, cama de hospital, punto-luz, etc .. .. ), arroja el
déficit en términos monetarios y la suma de esos
déficit por sectores constituye el déficit total o
parcial de necesidades acumuladas.
En programas anteriores se comparaban tres
elementos para asignar los recursos disponibles:
(1) el vector o serie de déficits sectoriales, (2) la
suma total de recursos de inversión disponibles y
(3) los llamados costes de crecimiento o nuevas
~ARAGALL
necesidades, es decir, la serie por sectores de costes monetarios de dotar al nivel deseado a las unidades de demanda (nueva población, nueva superficie viaria, etc .... ), que se supone aparecerán
durante el período programado. El criterio utilizado para la asignación de recursos se desdoblaba
así: primero se reserban a cada sector o servicio
los recursos precisos para cubrir los costes de crecimiento, que se consideraban prioritarios ,y luego
se repartían los recursos sobrantes entre los mismos sectores en proporción a un índice de capitación, D/ N, que relaciona el déficit (D) con el
nivel relativo de capitalización o equipo existente (N).
Los problemas que plantea esta manera de proceder son varios. Unos se refieren a la fase de
medición y otros a la fase de reparto o asignación.
Todos estos problemas pueden resumirse en uno:
el lenguaje de los productores (los técnicos y servicios municipales) no es el mismo que el de los
ciudadanos, y el cálculo de las preferencias por
parte de los técnicos municipales puede no corresponder a las preferencias comunitarias, aunque
tenga una racionalidad.
Es muy difícil conocer las preferencias comunitarias en productos de consumo colectivo por la
vía usual del mercado, al menos en muchos sectores. Entonces es el técnico municipal el que
propone (y el representante o concejal el que
implícitamente aprueba) cuáles son las dotaciones
�deseadas para la ciudad. Para ello los técnicos se
basan en comparaciones ínter-ciudades e información no sistemática acerca de las preferencias comunitarias expresadas por distintos canales.
Por otra parte, en la fase de medición, al pasar
de déficit físico a déficit valorado en dinero, se
utiliza un coste unitario no discutido. Normalmente hay diversas formas de producir un resultado en términos de servicio público, y a esa diversidad corresponde una diversidad de costes unitarios. P. ej., la construcción de escuelas puede
utilizar o no elementos estandarizados o prefabricados, las camas de hospital costarán más o menos
según el tamaño del mismo, la coordinación de
obras de vialidad puede ahorrar costes (ahorro que
se reflejará en el coste unitario del punto-luz, del
m. lineal de alcantarilla renovada o del m2 de
pavimentación), la utilización de sistemas de control de pérdidas en la red de abastecimiento de
aguas puede disminuir el coste unitario de ofrecer
un m3 de agua, etc.
Además, a partir de un grado de cobertura de
las necesidades reflejadas en el estándar, este último no basta para reflejar las preferencias comunitarias. Así, el objetivo de disponer de tantas
plazas escolares de E.G.B. como niños en edad
escolar, deja de ser reflejo de los deseos comunitarios cuando las familias piden no sólo esa plaza
para sus hijos, sino una plaza a una cierta proximidad de la vivienda, con una determinada proporción máxima alumnosjaula y alumnosjmaestro, proporción que a veces es más exigente que
los parámetros legales, etc ....
El ideal del planificador sería disponer de una
función de bienestar social que relacionase una
serie de indicadores sectoriales de dotación con el
bienestar global, especificando la forma de la relación y el peso de cada indicador sectorial. La
maximización de esta función, sujeta a la restricción impuesta por una ecuación de balance relacionando recursos disponibles y costes unitarios
(previamente discutidos en cuanto a su eficacia),
daría como resultado el valor óptimo a adoptar
por cada indicador sectorial. Pero este ejercicio
es impracticable. Solo podemos aproximarnos a
este ideal y aún de una forma indirecta, pues no
conocemos ni la forma en que los componentes
sectoriales se relacionan con el bienestar global,
ni el peso de cada sector dentro de esta relación.
Pero implícitamente estamos suponiendo ese
conocimiento cuando consideramos que el bienestar global (Z) se maximizaría, dentro de lo admitido por los recursos disponibles (l) si, dados
unos costes unitarios, la proporción de inversión
Ii
en cada sector (-) es equivalente al nivel relativo
1
Di
D
de descapitalización ( - - 1 -). Y eso es lo que
Ni
N
hicimos en el programa 1969-74 y en el proyecto
1973-78 con los recursos sobrantes tras la cobertura de los costes de crecimiento.
Podría pensarse que una función lineal del tipo
Z = F (x1 x2 ... x) =
n
~
S
(x.- x.), donde x. es
1
1
1
S
un indicador de situación en el sector i y x. es el
1
indicador o estándar deseado, expresase un tipo
de ordenación de las preferencias similar a la implícita en nuestro programa *. Pero una función
lineal no daría como resultado de la maximización
condicionada un criterio consistente en hacer similares los grados de descapitalización relativa de los
sectores. En cambio, suponiendo dos sectores x e
y, una función del tipo
donde x es la dotación del sector x en el período t
t
-
y es la dotación del sector y en el período t
t
-
sujeta a la condición de que 1
X
+1 =
1 (2)
y
es decir, de que las inversiones en los sectores x e
y totalicen un quantum 1 de inversión disponible,
''' Ver P. M. "Sobre la selección de inversiones", en Boletín
de Aná.l.isis Urba no lllÍm. 1, abril 1975, y Luis Racionero
"Cuantific ación y agregación de medidas de bicoe¡¡tar regional '', comunicación n In 1 Reunión General de Servicios de
Estudios Económicos, Madrid, Dic. 1973.
Lt(j
�siendo así que las molestias producidas por la incomodidad de malos pavimentos existentes pueden
no poseer la misma urgencia, dentro de la escala
presumible de preferencias de la ciudad, que los
perjuicios causados por la escasez de camas hospitalarias.
Problemas de este tipo no cabe resolverlos mediante una labor de especificación matemática más
elaborada de la función que expresa las preferencias comunitarias, aunque sí hay que intensificar el
esfuerzo por obtener informaciones más próximas
al lado de la demanda (probablemente por vía de
encuesta), lo cual nos acercará a un conocimiento
más detallado de la forma de la función de preferencias, del peso de cada indicador en ella y de
cuáles son los indicadores idóneos. De lo que se
trata ahora fundamentalmente, a nuestro entender, es (a) de extremar el rigor en el análisis de los
estándares por el lado de la oferta, desagregándolos
por barrios o distritos, añadiendo componentes de
calidad ,análisis de congestión y calidad de los servicios, y (b) de discutir económicamente Jos costes
unitarios y su eficacia.
Indirectamente, al adoptar estos dos objetivos
en el presente programa, estamos en la buena vía
para conseguir un acercamiento entre los lenguajes del productor de servicios locales y el consumidor de los mismos -elemento clave, a nuestro entender, de la filosofía del programa, en la fase en
que estamos, y problema cuya solución persiguen
los esfuerzos que a nivel teórico y empírico se
realizan en el campo de la economía pública urbana para especificar funciones de bienestar comunitario y medir los indicadores sectoriales qt1e las
componen.
Esto es así porque al ofrecer a la ciudad (p. ej.),
una información desagregada por barrios, distritos
o zonas de los estándares, tanto existentes como
deseados, que hasta ahora se ofrecían sólo para la
ciudad en conjunto, nos estamos aproximando al
ciudadano y a su forma de experimentar los déficits: una elección entre destinar recursos para mejorar la dotación de zonas verdes a nivel de toda
la ciudad o incrementar la dotación de camas has-
sí que tiene un maXJmo para valores de la inversión sectoriales que cumplan la condición
Iy
Dy e y
-1- - - D- -e X
X
S
X
S
donde D = y - y D = x y
'/
.¡:.
x
x ,y e , e
t
yx
son los costes unitarios en Jos sectores respectivos.
Esta condición, que teniendo en cuenta la condición (2), puede escribirse también
1
D e
y
y y
- - - - - - - donde D = DX eX + D y ey
I
D
es muy similar a la condición
1
D e
D
y
y y
- - - - -- : - donde N = e (Y )
N
Y
y
t-1
T
N
contenida en nuestro programa, con la diferencia
de que en éste, el déficit relativo del sector viene
ponderado por el nivel relativo de capitalización.
La función de bienestar implícita en el programa
es, pues, del tipo (1).
Este rodeo formal permite comprobar hasta qué
punto la ordenación de prioridades implícita en
nuestro programa es sólo una entre las muchas
posibles -tantas como distintas especificaciones
posibles de la función de bienestar social relativa
a servicios locales. Se postula en el programa no
solo que la ciudad prefiere estar lo más cerca posible del estándar deseado en cada sector, sino
que prefiere aproximarse a ese óptimo en forma proporcional en todos los sectores, tomando como base de la proporción una formulación de objetivos y de la situación existente en
el sector que no tiene en cuenta la posibilidad de
distintos grados de urgencia entre las diversas
demandas.
Un ejemplo: si el Ayuntamiento actuara en solo
dos sectores, Pavimentación y Hospitales, y el estándar deseado de esos sectores estuviera cubierto
en un 1/2 y 3/5, respectivamente, siendo el déficit
abmluto de 2.000 millones en ambos sectores por
igual, el primero (pavimentación) obtendría más
recursos de inversión que el segundo (hospitales),
47
�pitalarias puede representar para el ciudadano una
alternativa sobre la que le sea imposible pronunciarse razonablemente; en cambio una alternativa
que especifique los efectos a nivel de barrio o distrito de tal elección, suministrando información
relativa a las dotaciones existentes a ese nivel y a
la ubicación física de las mismas, permite a cada
zona pronunciarse coherentemente con sus intereses, minimizar los desplazamientos precisos, evaluar el nivel de congestión de los equipamientos y,
en definitiva, comparar las dotaciones ínter-zonas
y tratar de reducir o compensar las disparidades.
Algo semejante ocurre si se le ofrece a la ciudad la posibilidad de discutir los costes implicados en la obtención de objetivos previamente fijados. El consumidor de servicios locales está
entonces en mejores condiciones para apoYar o
desaprobar alternativas, y el productor de esos
servicios se ve obligado a mejorar sus técnicas de
producción al verse privado de la facilidad que
supone la ignorancia del demandante acerca de
tales técnicas y especialmente acerca de la posibilidad de adoptar técnicas alternativas. En realidad
es el mismo productor quien al verse forzado a
explicitar, por decirlo así, su función de producción, tiende a adoptar la técnica o procedimiento
que minimice sus costes.
El incremento de la información, por tanto,
lejos de constituir el punto de partida de una competencia desaforada por obtener niveles comparativos mejores, promueve una competencia que
es expresión de un mejor conocimiento de las
necesidades y recursos a nivel global, facilita el
siempre difícil ejercicio de relacionar esos datos
globales con las necesidades y preferencias tal
como cada ciudadano individualmente los experi-
menta. Nos referimos a un incremento de la información relevante al nivel de las comunidades
inferiores dentro de la ciudad (barrios o zonas) y
de los costes inherentes a la producción de los
servicios que esas comunidades reclaman.
Producir esta información implica un esfuerzo
conjunto de los servicios municipales y el órgano
de programación y coordinación -esfuerzo que
en muchos casos puede parecer excesivo o no claramente justificado. Sin embargo, en una fase dinámica de las relaciones sociales urbanas como la
que estamos viviendo, fase en la que las comunidades de base están llevando a cabo por sí mismas
una tarea intensa de información y comparación,
la no realización de tal esfuerzo por el lado de la
oferta equivaldría al desbordamiento de la misma
por unas demandas imposibles de evaluar sistemáticamente que se impondrían en cada caso según
el grado extremo de su urgencia y de su poder de
negociación. No solo la planificación no existiría
sino que los servicios tendrían que soportar costes
y realizar esfuerzos adicionales para adaptarse a un
permanente cambio en las proporciones sectoriales
de la oferta.
Hay indicios de que estos cambios de ritmo, con
sus elevados costes marginales, están ya produciéndose, si bien en la mayoría de los casos no se
trata de modificaciones drásticas en la composición sectorial de la oferta (cuya inercia es notoria),
sino que se deben a desajustes en el proceso financiación-ejecución y en el equilibrio territorial de la
oferta. Es preciso actuar pronto para disponer del
sistema de indicadores que nos permitan una mejor
ordenación de la oferta, un aumento de la eficiencia de los servicios y una mejora sustancial en la
transparencia de las relaciones entre oferente y
demandantes o Ayuntamiento y ciudadanos.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La dualidad productor-ciudadano en el programa
de actuación municipal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Planificació
Gestió pública
Gabinet tècnic de programació
Ciutadania
Barcelona
Description
An account of the resource
n.2 Otoño 75, p. 45-48
Source
A related resource from which the described resource is derived
Boletín de análisis urbano
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1975-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 796
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2671/BolAnUrb_1975_n1_SobreSeleccionInversiones_PM.pdf
f04fa361acdeba1a5009b37991aa75b8
PDF Text
Text
BOLETIN .DE ANALISIS URBANO
Gabinete Téenieo de ~maeión
del ~ntamiento de Bareelona ~~~~
Nol
SUMARIO
Verano 75
.,~,,.
Artfculos. J. M. Canals, La estructuración locacional de las profesiones en Barcelona, 1972.
J. A. García Durán, Notas sobre la función de costes públicos urbanos.
P. Maragall y M. Giménez, Los precios del suelo y el tamaño de las
ciudades en el area regional de Barcelona.
Notas.
G. Lucena Ocaña, La renta del territorio municipal metro-
politano de Barcelona. Cinco versiones.
J. A. García Durán, La valoración de la riqueza urbana en Gran
Bretaña.
,
P. Maragall, Sobre la selección de inversiones.
--
r
�Sobre la Selección de Inversiones
PoR PASCUAL MARAGALL
Los índices de prioridad tilizados para el reparto proporcional de la inversión en el Programa
(ver FA «Metodología para la selección de inversiones~, lEAL Dic. 73) son del tipo
D
puesto que D
N
Déficit
d
Eq.
. 1 eXIstente
.
Ulpo cap1ta
= Equipo
=---=-------=--=--=----=-capital deseado
Ed = 4
D
E e =2
-=4
N
Sector 1
1
3
1
4. (--)
3
E d -Ee
Ee
D
N
11
=
=
Sector ll
1
3
1
8. (--)
3
y la inversión en el período siguiente seguirá siendo proporcional al estandar deseado por la variable de base ( = equipo deseado).
Caso 2.0
seado
Dos sectores con igual equipo de-
Sector 1
Sector ll
Ed = 8
Ed Ee
Si 1 = 3 se invertirán 1 en el primer sector y 2
en el segundo, con lo que la situación final es:
¿Significa este tipo de índice una prima para
los sectores muy capitalizados, o para los poco
capitalizados? ¿Prevalece la tendencia histórica de
inversión por sectores dado este criterio de selección? Estas y otras preguntas cabría formularse
en el supuesto de que la incidencia del ejercicio
de selección fuera real, pero también en la situación actual en que sirve de punto de referencia.
Contra lo que pueda suponerse, el criterio señalado favorece más a los sectores atrasados que
a los sectores muy inversores en el pasado. Un
sencillo cálculo lo demostrará:
Caso 1.0 Dos sectores con igual nivel relativo
de capitalización = 1
Sector 1
1o bien = Ed 1Ed
Si los recursos de inversión disponibles {1) son
por ejemplo, = 6, se invertirá 2 en el primer sector y 4 en el segundo, con lo que ambos se cubrirá el déficit totalmente (Ed = E e ).
donde
Ee
Ed1 Ed-Ee
Ee
con lo que el reparto de la inversión sería proporcional al equipo deseado.
-N - -----------------Nivel de capitalización
N = -E
=
Ed = 10 E e
D = 8
D
= 10. (4)
N
E e =4
D
-- = 8
N
46
Sector ll
=
2
40
Ed = 10 E e = 5
D = 5
D
= 10. (1) = 10
N
�DÉFICIT ESTIMADO EN 1971
(Sectores de inversión continua)
La inversión será pues más que inversamente proporcional al equipo existente, (4: 1 en vez de 5: 2).
Si I = 1O, se repartirá en 8 para el primer sector
y 2 para el segundo. Situación final
Sector 1
Sector 11
Ed
10
E e = 10
10
7
e
El sector que antes cubre su déficit es el más atrasado, suponiendo equipos deseados equivalentes.
Paradójicamente este criterio contrario a la tendencia histórica de la inversión puede explicar el
poco éxito de la programación, si aquella tendencia se traduce en presiones proporcionales a la
hora de asignar recursos (mayor peso decisorio
de los sectores más capitalizados).
Ahora bien, dentro mismo del marco de este
criterio de selección es posible manipular las cosas
para salvar la contradicción apuntada, dado que
los estándares se fijan por los técnicos (y mayormente por los técnicos de los sectores correspondientes) y no son objeto de una valoración social,
ni siquiera simulada por un gabinete económico.
Así, es posible pensar que los sectores más capitalizados sean los más ambiciosos en la formulación de objetivos, los que más «hinchan» relativamente sus estándares deseados.
Supongamos el mismo ejemplo anterior con diferentes grados de «inflación de estándares»:
Sector 1
Ed = 10
E
2
e
d
Ee
en%
Pavimentación
Alcantarillado
Alumbrado
SUB-TOTAL
5.300
2.200
625
8.100
44.4
18.4
5.2
68.0
Parques y jardines
Instalaciones deportivas
SUB-TOTAL
2.302
287
2.319
17.0
2.4
19.4
Salud pública
y Asistencia médica
Asistencia social
SUB-TOTAL
345
108
453
2.9
0.9
19.4
Educación
Museos y Cultura
SUB-TOTAL
100
377
477
0.8
3.2
4.0
FUENTE: Proyecto Programa pág.
183.
Casi la mitad del déficit de los sectores que
podríamos llamar «pequeños» (de inversión continua) se atribuye a Pavimentación, y el 68 % a
vialidad en conjunto. (La cosa no varía mucho si
consideramos la totalidad de los sectores -inversión continua y discontinua- y añadimos a los
de vialidad los dos conectados con la creación de
casco urbano, Estructuras viales y Gestión urbanística: la participación de éstos en el déficit total
es del 45 % - o bien 60 % del total sin Remodelación, sector éste al que no se asigna en la
práctica ninguna inversión).
Sector 11
«E»
En 10° pesetas
10
= 5
pero «E d» está hinchado 1,5 veces, por ejemplo.
(E d real = 6,66) en relación al estándar dese&do
del sector I. Entonces al obtener 2 de inversión
(ver más arriba, caso 2. 0 ) se sobrepasa en el primer ejercicio el E real (E final = 7 > 6,6).
e
e
Un ejemplo de distorsión en el sentido indicado
podría ser el de los sectores de vialidad y concretamente pavimentación. Veamos las siguientes cifras del proyecto de Programa 1973-1978:
De 1968 a 1971 el déficit o necesidades acumuladas (NA) de los sectores de vialidad ha disminuido poco (menos que el promedio):
47
�Pavimentación
Alcantarillado
Alumbrado
D1fcrencia
NA
NA
31-XII-1968
31-XII-1971
5.366,2
2.414,6
735,5
5.296,4
2.194,4
626,5
69,8
220,2
109,0
8.516,3
8.117,3
399,0
última página). Parece que hay una reducción en
los viales existentes estimados y un aumep.to de
los previstos o deseados (ver también pág. 156)
- lo cual de paso repercute no ya en Pavimentación sino en Alcantarillado, que calcula sus necesidades sobre la base de los metros lineales de
vialidad. También el mejor conocimiento de las
calidades (ver pág. 112) puede haber inducido a
una reevaluación de las inversiones necesarias
(aunque sobre 13 M de m. 2 de viales pavimentados, 1972, nueve se consideran de calidad «admisible», «buena» o «muy buena»).
Tal revisión de estándares, especialmente si obedecen a un mejor conocimiento del equipo existente no es objetable en sí. En cambio la selección de inversiones se enfrenta con el problema de
comparar los estándares resultantes en este sector con los de otros sectores quizás menos preocupados por la calidad o por un conocimiento detallado de su situación. Tal comparación presenta
dificultades como hemos dicho al principio (véase
también el tratamiento del problema de la agregación de indicadores sectoriales en Luis Racionero
<< Cuantificación y agregación, medidas de bienestar regional», 1 Reunión General de Servicios de
EstL:dios Económicos, Madrid, diciembre 1973,
donde sin embargo se presta la mayor atención al
problema estricto de la medición por encuesta de
indicadores simples) .*
La consecuencia de esta situación podría ser
la sugerida antes: la selección de inversiones en
el Programa por medio de los índices de prioridad D/N quizás refleje el peso político y la preparación técnica de los sectores antes que una
ordenación cualquiera de preferencias sociales.
FUENTE: Proyecto Programa pág. 183 (datos en 10° pesetas).
Sin embargo la participación de estos sectores
en la inversión total en los años 1969, 1970 y
1971 ha sido muy fuerte (y es creciente en 19721973):
1969
1970
1971
1969-1971
806,6 1.792,9
560,8
425,5
Vialidad
3,730,4
8.791,7
2.027,9
3.033,4
Total
21,6
14,0
27,6
% Vial/Total
FUENTE: Memoria Gabinete Técnico de Programación.
Si estimamos los costes de crecimir"lto de vialidad para este período 1969-1971 en unos 250M
anuales (aproximadamente los costes de crecimiento anuales del período 1973-1978, pág. 197)
las necesidades acumuladas deberían haberse reducido en una cuantía igual al total de la inversión menos 750 M ,es decir, unos 1.000 millones.
La reducción admitida, sin embargo, es sólo de
400 M (ver tabla pág. 183).
¿Qué ha ocurrido con los 600 M restantes? La
inflación no puede explicarlo todo. Evidentemente se ha producido una elevación de los estándares deseados, una disminución de la estimación
de los existentes y1o un aumento de los costes
unitarios. La revisión de la estadística de viales
en 1972 puede explicar la <<inflación de estándares» (ver págs. 102-3 y 112 del Proyecto Programa y especialmente la nota a la tabla de esta
*
Véase en este trabajo una enumeración de alternativas en
la construcción de funciones agregadas de bienestar social.
Una de ellas. F (x1 x• ... xn)
~ (xi xn) (donde xi
es un indicador de situación en el i y xs es el indicador
o estándar deseado) es similar a la implícita en nuestro
Programa.
=
48
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02.02. Gabinet tècnic de programació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1965-1978
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sobre la selección de inversiones
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Planificació
Gestió pública
Economia
Description
An account of the resource
n.1 Verano 75, p. 46-48
Source
A related resource from which the described resource is derived
Boletín de análisis urbano
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1975-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 796
Articles
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
17:21 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jacint Ros Hombravella
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Hombravella Ros, Jacint
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Gabinet tècnic de programació
Ajuntament de Barcelona
Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993
Front Obrer de Catalunya (FOC)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Entrevista a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934), catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona.
Ex Síndic de Comptes de Catalunya. L’any 1965, treballant al Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona com a economista, proposa incorporar-hi al jove Pasqual Maragall, recentment llicenciat en econòmiques, qui accepta i és contractat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Jacint Ros Hombravella de </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2013-12-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall