2
10
45
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf
98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
1 Y 2 DE ENERODE 1983
LA VANGUARDIA•
JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]
1992: ocho ciudades
postulan los JJ.00.
Juegos Olímpicos:
objelivo de todos
Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara
Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu
—
Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—
El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona
Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28
9 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1135
Title
A name given to the resource
Manos a la obra
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Acció política
Govern
Alcaldes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-01-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_0001.pdf
c985578953b64300d37889bbfc40dad0
PDF Text
Text
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
REGIDORES i REGIDORS DE BARCELONA
SI NO VAIG ERRAT SETZE DE VOSALTRES COMENCEU, COMENCEM, UN SEGON
MANDAT AL SERVEI DE BARCELONA I VINT-I- SET SOU PER PRI ME R COP
REGIDORS DE LA CIUTAT.
A UNS I ALTRES US DEMANARIA ARA UN PENSAMENT AMISTÓS PELS QUI DES
DEL 19 D'ABRIL DEL 1979 FINS AVUI MATEIX VAN FORMAR PART DE LA
CORPORACIÓ BARCELONINA, JUNTAMENT AMB EL SR. SECRETARI GENERAL.
TOTS VAN SABER ESTAR A L'ALÇARIA DEL PRESTIGI DE LA CORPORACIÓ I AIXO ELS HONORA DAVANT ELS CIUTADANS. QUATRE D'ENTRE
ELLS, AMB NARCÍS SERRA AL DAVANT, SÓN ARA BARCELONINS AL SERVEI
DE L'ESTAT ESPANYOL, EN LLOCS PROMINENTS, ACOMPANYATS DE DEU MEMBRES
MÉS DEL NOSTRE EQUIP DE GOVERN I HONOREN TAMBE LA CIUTAT I AQUEST
AJUNTAMENT, ESDEVINGUT ESCOLA POLITICA DE PRI ME RA MAGNITUD.
ELS QUI ENS DEIXEN AVUI SEGUIRAN EN MOLTS CASOS AL SERVEI DEL PAIS
O DE LA CIUTAT I PODRAN EN TOT CAS DIR A LLURS FILLS I AMICS, AMB
ORGULL: JO VAIG SER REGIDOR DEL PRI ME R AJUNTAMENT DEMOCRÁTIC DE
BARCELONA, DESPRÉS DE QUARANTA ANYS SENSE LLIBERTAT.
JO NO VOLDRIA ALTRA COSA QUE DESITJAR QUE ELS NOSTRES SUCCESSORS
D'AQUI A QUATRE ANYS, PUGUIN REFERIR-SE A NOSALTRES AMB EL MATEIX
ESPERIT AMB QUE NOSALTRES MIREM ARA ENRERA I RECORDEM ALS COMPANYS
QUE HAN DEIXAT LA CORPORACIÓ.
�2.
AJUIWSENT DE BARCELO NA
PRESIDE N CIA
US AVENCO QUE NO SERA FACIL. LA NOSTRA TASCA SERA ALTRAMENT
JUTJADA, SENSE EL VOT DE CONFIANiATNHERENT A UN PRIMER MANDAT
DEMOCRXTIC, AMB MES RIGOR, COM ES MIRA LA MADURESA D'UNA PERSONA
I ND PAS LA SEVA JOVENTUT, SENSE BENEVOLENCIA.
FRANCAMENT US HE DE DIR, PERO, QUE SOC UN CONVENC UT DE QUE REUNIM LES DUES CONDICIONS QUE S'ESCAUUEN PER A QUE EL JUDICI DELS
CIUTADANS I DELS QUIELLS ELLEGEIXEN AL 1987 SIGUI FAVORABLE:
lr. LA PROPIA FEINA FETA PER TOTHOM, GOVERN i OPOSICIO, REGIDORS,
DELEGATS,IFUNCIONARIS, EN EL PRIMER MANDAT -FEINA MOLT DEMANDANT,
INNOVADORA, SENSE MASSA REFER E NCIES, MOLT INTERIORITZADA EN LA
PROPIA CREACIO DE MECANISMES I REFLEXES POLITICS I ADMINISTRATIUS
INEXISTENTS QUATRE ANYS ENRERA, PERO ARA JA EXISTENTS I PROVATS.
2na. LA COMPOSICIO PERSONAL D'AQUEST CONSELL PLENARI EN EL QUAL
HI VEIEM LA PRESENCIA D'HOMES I DONES FORMATS, A ALT NIVELL, EN DIVERSES VESSANTS DE LA POLITICA I LA CULTURA D'AQUEST PAIS, BARCELONINS CONEGUTS i RECONEGUTS.
A TOTS VOLDRIA FER COMPARTIR, SI MES NO, UNA AMBICIO QUE IMAGINO
PRESENT, AMB MATISSOS DIVERSOS, EN CADASCU DE NOSALTRES: L'AMBICIO DE FER DE BARCELONA L'AUTENTICA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL QUE CATALUNYA ES MEREIX I QUE ALHORA NECESSITA.
US DIRE MES. AQUEST PROJECTE INDISCUTIBLE EN COMPORTA UN ALTRE
DE GERMA, DE FORMULACIO DIFICIL, PERO QUE VOLDRIA FER ENTENEDOR:
�3.
AJL LAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
DUES AGLOMERACIONS URBANES PUNTERES, DE MES DE TRES MILIONS D'HABI
TANTS, CONSTITUINT UN EQUILIBRI SINGULAR QUE NO ES DONA A FRANCr A,
NI A ITALIA, NI A ANGLATERRA.
•
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET, CREAT PER LA DINAMICA ECONOMICA,
POLITICA I SOCIAL DE MES D 'UN SEGLE, I MATERIALITZAT, SI VOLEU
BRUTALMENT EN ELS DARRERS QUARANTA-CINC ANYS, PLENS DE TRANSFORMACIONS DEMOGRAFIQUES I SOCIALS D'UNA GRAN TRANSCENDENCIA.
HEM DE RECONEIXER AQUEST FET I L'HEM DE FER RECONEIXER I ACCEPTAR.
TANT AQUI COM A FORA D'AQUI.
DE CARES ENDINS HEM D'ORDENAR LA NOSTRA PROPIA EXISTENCIA,
LA
CONSTRUCCIO QUE ENS VA FER SER EL QUE SOM, I GUARIR LA DESTRUCCIO,
LES DESTRUCCIONS PRODUIDES SINGULARMENT ENTRE 1950 i 1975, I QUE
ENS IMPEDIREN POSSEIR NATURALMENT, AMB RESPECTE, EL QUE AVUI ENS
MANCA DE QUALITAT URBANISTICA, MEDI NATURAL, PATRIMONI CULTURAL I
SIGNES D'IDENTITAT.
TANMATEIX, NO N'HI HA PROU JA EN CONSERVAR EL QUE QUEDA; RECUPERAR
I GUARIR, NO N'HI HA PROU AMB ACTITUDS QUE TENEN MÉS DE RESPOSTA
QUE D'AFIRMACIO.
BARCELONA HA D'OFERIR UN PACTE METROPOLITA ALS VINT-I-SIS MUNICIPIS
QUE AMB NOSALTRES FORMEN LA CORPORACIÓ ME TROPOLITANA; PER TAL DE
CONSTRUIR MIRANT AL FUTUR I CONSTATANT EL PRESENT, LA CAPITALITAT
CATALANA QUE NECESSITEM.
�^.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
HEM DE CONSTATAR I INSTITUCIONALITZAR TAMBE UNA CULTURA METROPOLITANA QUE EXISTEIX PERO NO ES RECONEIX. ELS TREBALLADORS A LES
FABRIQUES DE SANT ANDREU, SANT ADRIÁ, LA ZONA FRANCA O L'HOSPITALET FORMEN UNA CLASSE SOCIAL METROPOLITANA . ELS JOVES TAMBE. HEM
DE POSAR AL SEU SERVEI ELS MITJANS PUBLICS DE REALITZAR AQUESTA
VOCACIO I FER-HO JUSTAMENT POTENCIANT ALHORA LES IDENTITATS LOCALS
DE RESIDÉNCIA, SENSE LES QUALS TOT L'EDIFICI PÚBLIC FALLARIA PER LA
BASE, QUE ES UNA VIDA QUOTIDIANA AMB SENTIT, AMB CANALS DE COMU.. ♦
NICACIO I INTERVENCIO PUBLICA, TANT AL LLOC DE TREBALL COM AL MUNICIPI O AL BARRI DE RESIDENCIA.
EN RESUM: HEM DE CONSTRUIR UNA CAPITALITAT CATALANA D'ABAST ESPANYOL, TANT GRAN COM LA SEVA DIMENSIÓ DEMOGRAFICA.I SOCIAL I TAN
RICA COM LA SEVA DIVERSITAT I LES SEVES HERENCIES. UNA CAPITALITAT
METROPOLITANA, ES A DIR, POLICENTRICA. AQUI RAU LA NOSTRA PECULIA
RITAT COM A CAPITAL, PECULIARITAT QUE ES LA NOSTRA DIFICULTAT I LA
NOSTRA FORCA.
r
LA CIUTAT METROPOLITANA, TAL COM VAIG ANUNCIAR AQUI MATEIX EL 2 DE
DESEMBRE, S'HA DE FER PARTINT DEL RESPECTE A LES MUNICIPALITATS QUE
LA FORMEN, PERO AMB VOLUNTAT DE CONSTRUIR-LA.
QUE ENS FARA FORTS? JUSTAMENT LA QUALITAT I LA QUANTITAT DELS
SERVEIS PUBLICS I DE LA VIDA URBANA. COMPETIREM FENT VALDRE LA
NOSTRA DIVERSITAT. LA PROXIMITAT DELS NOSTRES GOVERNS LOCALS I DISTRICTES AL CIUTADA. PERO COMPETIREM TOTS PLEGATS. NO HI HA ALTRA
CULTURA VIVA I PERDURABLE QUE LA QUE ES GENERA DES DE BAIX I QUE
I
TROBA AL CIM UNS GOVERNS DISPOSATS A EXPRESSAR A ALT NIVELL LA SIN-
�__
^
5.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
A LA BARCELONA ESTRICTA, EL PROJECTE DESCENTRALITZADOR AL CAPDAVANT,
EN AQUESTS MOMENTS,DE LES CIUTATS EUROPEES QUE HAN EMPRES AQUESTA
VIA, HA DE MATERIALITZAR-SE EN LA NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I EN
LES TRANSFERENCIES PROGRAMADES DE COMPETENCIES I RECURSOS ALS CONSELLS
DE DISTRICTE.
CREC QUE ES POT ARRIBAR A AQUEST OBJECTIU PER LA VIA DEL CONSENS.
TOTS HI CREIEM.
NO HAIG D'AMAGAR, PERO, QUE SI UNA UNANIMITAT NO
FOS POSSIBLE , O NO HO FOS TOTALMENT, LA CIUTAT NO ENS PERDONARIA
EL NO TIRAR ENDAVANT: EN TOT CAS EM TROBAREU AMATENT A LES POSSIBILITATS D'AMPLIS ACORDS EN AQUEST TEMA QUE CAL CONSIDERAR "CONSTITUENT" AL NIVELL DE BARCELONA I ALHORA DECIDIT A NO DEIXAR PASSAR
AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT DE DOTAR BARCELONA D'UNS DISTRICTES RACIONALS, POSAT AL DIA, CAPACOS DE GOVERNAR REALMENT DES DE LA PLA'
►
CA ORFILA, LA DE RIUS I TAULET, LA DE SANT MARTÍ O LA DE LA VILA
DE SARRIA.
AQUEST PROJECTE, JUNTAMENT AMB EL NOU REGIM INTERIOR I LES RELACIONS
AMB L'ENTORN METROPOLITA, S'HAURIA DE REFLECTIR EN LA NOVA CARTA
DE BARCELONA. PER ELABORAR LA QUAL PROPOSARÉ CONSTITUIR UNA COMISSIO ESPECIAL DEL CONSELL PLENARI.
EN L'HORITZO D'AQUEST MANDAT VEIG UN NOU CONSELL DE CENT, METROPOLITA, I EL NOSTRE CONSELL PLENARI, AQUI CONSTITUIT, DIRIGINT LA
BARCELONA ESTRICTA.
FORMAREM, IMME DIATAME NT, DOS
COMITÉS DE GOVERN DE DEU REGIDORS,
L'UN PER AREES D'ACCIO, L'ALTRE TERRITORIAL, AMB ELS PRESIDENTS
�6.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDPNCIA
NOVA DIVISIO EN DISTRICTES I DESCENTRALITZACIO. TOTS DOS SERAN
PRESIDITS PER L' ALCALDE.
L'ANTIGA CARTA PREVEU SOLAMENT DE SIS A VUIT DELEGATS DE SERVEIS,
PROFESSIONALS BARCELONINS NOMENATS PER L'ALCALDE PER TAL DE
DIRIGIR LES AREES D'ACTUACI6 I QUE CESSEN AL FINAL DEL MANDAT.
AQUEST NOMBRE S'HA DEMOSTRAT INSUFICIENT. NO HEM BUSCAT NI LA
♦
♦
DEPURACIÓ POLITICA DELS FUNCIONARIS NI LA INVASIÓ DE NOUS ENTRATS AUGMENTANT LA PLANTILLA. CAL DONCS ATORGAR A VINT o TRENTA PROFESSIONALS, PREPARATS I COMPTANT AMB LA CONFIANçA DELS REGIDORS DE LA MAJORIA, LA DIRECCIO TECNICA DE LES AREES, EMPRESES
I DISTRICTES, EN QUALITAT DE DELEGATS; DIRECTORS I GERENTS.
DIGUEM-HO SENSE EMBUTS: LA CORPORACIÓ BARCELONINA I LES EMPRESES MUNICIPALS, LES INSTITUCIONS I CONSORCIS EN LES QUALS PARTICIPA, I LES CONTRACTES QUE CONTROLA, AMB MES DE 30.000 TREBALLADORS, 600 CENTRES DE TREBALL, 50 LINIES DE PRODUCCIÓ i
100.000 MILIONS DE PESSETES DE PRESSUPOSTOS, CONSTITUEIXEN PROBABLE
MENT LA CONCENTRACIÓ PRODUCTIVA MES COMPLEXA I DE MAJOR SIGNIFICACIO PUBLICA D'ESPANYA.
TOTS ELS AJUTS SON POCS PER A FER-LA FUNCIONAR A SATISFACCIO
DELS CIUTADANS I A TENOR DE LA SEVA RESPONSABILITAT.
�4 • ,%
^,
7.
y^
V
AJL.'TAMEIvt' DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA COL.LABORACIÓ ENTRE ELS CIUTADANS ELEGITS, ELS PROFESSIONALS NO
MENATS I ELS FUNCIONARIS DE L'AJUNTAMENT HA D'ANAR DONANT MES I
MÉS FRUITS.
PER TAL D'ACONSEGUIR-HO ES PRECIS QUE CADASCÚ ESTIGUI AL SEU LLOC,
SENSE RENUNCIES NI INVASIONS DE COMPETENCIA, AMB L'ESFERA D'AUTONOMIA IMPRESCINDIBLE PERQUÈ LATASCA SIGUI ENRIQUIDORA.
ELS REGIDORS HAN DE SER REGIDORS, NO PROFESSIONALS NI TECNICS. DES
D'AQUI I DES D'ARA US EMPLAçO A VIURE INTENSAMENT LA VIDA DEL CARRER,
EN CONTACTE AMB LES ASSOCIACIONS, ENTITATS I SECTORS ECONaMICS DE LA
CIUTAT AFECTATS PER LA VOSTRA ACTUACIO I IGUALMENT US DEMANO QUE US
FEU CABAL COMPLERT I CONTINUAT DE LES CONDICIONS DE TREBALL I LES AS
PIRACIONS DELS VOSTRES FUNCIONARIS.
DEIXEU LA VIDA DE DESPATX TANCAT A QUE BEN SOVINT ENS HA OBLIGAT L'ETA
PA DE SANEJAMENT ANTERIOR, PER A CERCAR EL CONTACTE VIVIFICANT AMB EL
POBLE QUE US HA ELEGIT, I AMB ELS TREBALLADORS DE LA CASA.
SIGUEU PRESENTS EN ELS LLOCS D'ACCIO I DE TREBALL EN LES OBRES I SERVEIS, EN ELS CONFLICTES, EN ELS BARRIS, EN ELS MITJANS DE COMUNICACIO;
EN UN MOT, EN LA VIDA QUOTIDIANA.
DEIXEU LA TECNICA PELS TECNICS. PORTEU EN CANVI LA REPRESENTACIO
DE BARCELONA ALLA ON CALGUI. CUIDEU AMB UN COMPTE MOLT ESPECIAL
LA RELACIO ENTRE ELS VOSTRES SERVEIS I EL PÚBLIC.
�8.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
ES AQUÍ, AL FINAL DE LA CADENA D'UNS SERVEIS PÚBLICS FRANCAMENT MILLORATS EN TOTES LES SEVES CONDUCCIONS, A ON CAL MILLORAR MOLT ENCARA.
D'ALTRA BANDA CAL INTENSIFICAR LA VIDA DE LES COMISSIONS INFORMATIVES D'OBRES, DE FINANCES I DE REGLAMENTS, COM A ÓRGANS DE DEBAT I ELABORACIO DE LES GRANS DECISIONS MUNICIPALS,
DEIXANT AL CONSELL PLENARI EL PRONUNCIAMENT DEFINITIU, EFICIENT,
I SOLIDAMENT ARGUMENTAT.
LA JUNTA DE PORTAVEUS I ELS GRUPS MUNICIPALS, AMB RECURSOS SUFICIENTS, HAN DE VETLLAR PEL BON FUNCIONAMENT DE TOT EL PRO.
CES DE DEBAT, CONSIDERANT IMAGINATIVAMENT LES LLEIS I REGLAMENTS QUE EMMARQUEN LA NOSTRA ACTUACIO, AIXI COM EL PROCÉS DE
LA SEVA MODIFICACIO.
NO OBLIDEM QUE L'ANTIGA CARTA MUNICIPAL, TOT I ELS SEUS DEFECTES, LLIGATS AL MOMENT DE LA SEVA FORMULACIÓ, ES UNA LLEI ESPE
CIAL DE BARCELONA I COM A TAL MEREIX EL NOSTRE RESPECTE. SERA
QUAN EN TINDREM UNA DE NOVA QUE PODREM ARXIVAR-LA. NO ABANS.
HE PROPOSAT AL CAP DEL GRUP DE CONVERGENCIA I UNID, COM A COALICIO MÉS VOTADA DE L'OPOSICIO, QUE ACCEPTI L'ESTATUT DE CAP
DE LA MATEIXA AMB TRACTAMENT I CONSIDERACIO DE TINENT D'ALCAL
DE. ÉS UN LLOC D'HONOR QUE NO S'HAURIA DE MENYSPREAR -LA CIU-
�9
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
TAT NO HO ENTENDRIA- I QUE EN EFECTE NO HO HA ESTAT. AIXO
EM SATISFA I EM FA CREURE QUE TINDREM QUATRE ANYS DE DEBAT
DUR, ON GOVERN I OPOSICIO ESTARAN ARA CLARAMENT DIFERENCIATS,PERO AMB DEBATS A L'ALTURA QUE BARCELONA ES MEREIX.
INSTITUCIONALMENT HEM DE CONSOLIDAR, A MES DE LA NOSTRA PRESÉNCIA SIGNIFICATIVA A LA CORPORACIO METROPOLITANA I LA DIPU
TACIO, ELS MILLORS LLAÇOS D'ENTENIMENT I RESPECTE ENVERS LA
PRIMERA INSTITUCIO CATALANA, LA GENERALITAT.
AMB EL SEU PRESIDENT, TRACTARE DEMA MATEIX D'ENGEGAR DE NOU
LA COL.LABORACIO JA DESENVOLUPADA EN MOLTS ASPECTES DE POLÍTICA TERRITORIAL, SERVEIS SOCIALS I CULTURA I EIXEMPLAR-LA
A LA POLÍTICA DE MUSEUS, EL FINANçAMENT DELS SERVEIS DE CAPITALITAT I ELS CONVENIS DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS, TEMES TOTS
ELLS QUE PREOCUPEN ESPECIALMENT A BARCELONA.
L'ENTRAMAT INSTITUCIONAL QUE VAM HERETAR S'HA D'ACABAR DE MODIFICAR. L'AJUNTAMENT TINDRA UNA PRESENCIA MÉS RELLEVANT A LA
FIRA DE MOSTRES, EL CONSORCI. DE LA ZONA FRANCA, JA SANEJAT I
JUTJATS PER QUERELLA MUNICIPAL ELS RESPONSABLES DE LES MALVERw
SACIONS QUE S'HI PRODUIREN, HA DE COMPTAR AMB LA PRESENCIA DE
LA GENERALITAT, QUE JA ES VA DONAR A LA GENERALITAT REPUBLICANA I
QUE HA ESTAT REPETIDAMENT SOL.LICITADA. EL MATEIX HA DE SUCCEIR A MERCABARNA. ES TRACTA DE CORPORACIONS D'INTERES CAB
DAL
PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA EN EL TERRENY
COMERCIAL.
INDUSTRIAL I
�1
0
A,Tï -NI_\Sllï NT I)E BARCELONA
PRESDÈNCIA
LA CORPORACIO METROPOLITANA HI HA DE SER TAMBE PRESENT, IGUALMENT COM EN EL PORT AUTONOM DE BARCELONA.
ES LICIT QUE ENS LAME NTEM, ARA SI, PER LA INEXISTENCIA D'UN
MARC TERRITORIAL DE CATALUNYA QUE DONI EL SEU SENTIT I EL
SEU LIMIT RAONABLE A LA CAPITALITAT METROPOLITANA.
MENTRE AQUEST DEBAT DIFÍCIL ES VA DESCABDELLANT UTILITZAREM
A FONS L'ACTUAL CORPORACIO ME TROPOLITANA. FORA ABSURD PRESCINDIR-NE EN LA TRANSICIO A UNA ORDENACIO MES DEFINITIVA.
EN EL FUTUR, SENSE PREJUTJAR EL PAPER D'AQUESTA CORPORACIO
DE CARÁCTER LOCAL QUE CAL POTENCIAR PER LA VIA DEL PACTE, BARCELONA HAURA DE TROBAR EL SEU PAPER EN EL SI DE LA PREVISIBLE
REGIÓ METROPOLITANA, POTSER REGIO-PROVINCIA, L'ANTIGA REGIÓ I DE
LA DIVISIO COMARCAL DE PAU VILA.
i
ENTRE TOTS HEM D'EDIFICAR LA CATALUNYA DEL FUTUR, MES SEGURA
DE LA SEVA HISTORIA I MENYS NECESSITADA D'UTILITZAR-LA COM A
ARGUMENT I-NOSTALGIA, JUSTAMENT PER MES RECONEGUDA, MÉS CONFIADA EN LES
SEVES FORCES I EN LES SEVES OBRES I
COMPE'TIpA I QUASI
DIRIA AGRESSIVA, PERO FRANCAMENT, CIVILMENT, AMB ELS INSTRUMENTS
DEL GENIT I L'ENGINY, COM S'ESCAU A UN GRAN POBLE, GUARDANT LA
INTRANSIGÉNCIA PER TAL DE NO DEVALUAR-LA, PER LES GRAN OCASIONS,
COM S'ESCAU TAMBÉ A UN GRAN POBLE.
�AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
BARCELONA POT FER-HI MOLT EN AQUESTA LINIA. LES CIUTATS NO
TENEN FRONTERES NI EXERCITS I SI HAN DE COMPETIR HO FAN AMB
L'ENERGIA I LA CREATIVITAT DELS SEUS CIUTADANS.
LA NOSTRA HA ESTAT SEMPRE UNA CIUTAT OBERTA, TRACUDA I DE BONA
PLANTA. LA "MENESTRALA PREVINGUDA QUE HO FA TOT PER PUNT".
ES QUELCOM QUE PORTEM A DINS PERO QUE NO HAURIEM DE DEIXAR
SURAR.
EL BARCELONI VOL ABANS QUE TOT HONESTEDAT I TREBALL, ACTITUDS
OBERTES I ENERGIA, DECISIÓ. AQUESTS HAN DE SER ELS NOSTRES CRITERIS COM A REGIDORS DE BARCELONA.
LA CAMPANYA ELECTORAL, MES NETA QUE CAP DE LES ANTERIORS, ENS
VA PERMETRE A TOTS UN CONTACTE ESTRET AMB LA CIUTADANIA, QUE
HEM D'ANAR MANTENINT A TRAVÉS DEL GOVERN DE CADA DIA, TROBANT
LES FORMES ADIENTS DE PARTICIPACIO I PROXIMITAT.
ELS MITJANS DE COMUNICACIO, QUE SEGUEIXEN DE PROP TOT EL QUE
r
PASSA A AQUESTA CASA I A LA CIUTAT, ENS EXIGEIXEN TAMBE RIGOR
I TRANSPARENCIA. ES EL SEU DRET I EL NOSTRE DEURE. CREC SINCERAMENT QUE UNS I ALTRES N'HEM APRES FORÇA EN ELS DARRERS
QUATRE ANYS, I QUE EL RIGOR QUE TAMBÉ NOSALTRES ESTEM EN CONDICIONS D'ESPERAR I D'OBTENIR PER PART DELS MITJANS HA ESTAT
CREIXENT.
D'ENÇA DE LA CAMPANYA ELECTORAL HE VOLGUT SIGNIFICAR AMB LA
MEVA PRESENCIA, QUE ESPERO QUE APROVAREU, ALGUNS PUNTS PENDENTS
QUE LA CIUTAT HA DE RESOLDRE BEN AVIAT: LA PRESO MODEL I EL
�12
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDÈNCIA
MONUMENT A LLUIS COMPANYS AL FOSSAR DE LA PEDRERA. HE GOSSAT
FER-HO EN LA SEGURETAT 'DE COMPTAR AMB L'APROVACIO DE TOTS
VOSALTRES REGIDORES I REGIDORS ELECTES. TAMBE HE VOLGUT ANAR
A SIGNAR UN CREDIT INTERNACIONAL PER A INVERSIONS. SE QUE
AQUEST TEMA ESTA SUBJECTE A MES DEBAT, I DE FET JA EL VA TENIR
EN LA SESSIO PLENARIA EN QUE ES VA APROVAR L'APERACIO. PER LA
MEVA PART ESTIC DECIDIT A FER EL QUE SIGUI NECESSARI,
DINTRE ELS MARGES D'UNA ORTODOXIA FINANCERA QUE ELS NOSTRES
BANQUERS SÓN ELS PRIMERS A JUTJAR, PER TAL QUE BARCELONA SEGUEIXI INVERTINT I ACCEPTANT CREDITS PER A OBRES I EMPRESES
NECESSARIES, LES QUE HAN DE FER QUE ARRIBEM A SER LA CIUTAT
QUE ELS NOSTRES ELECTORS I TOT CATALUNYA ES MEREIXEN.
�13.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
PRESIDENCIA
LA CRISI ACTUAL, L'ATUR, LA INFLACId I LA DEMANDA SOCIAL CONTINGUDA EM CONVENCEN CADA DIA MES QUE EL RENDIMENT DE LES NOS
TRES INVERSIONS, SI VIGILEM COSTOS I EVITEM PROJECTES MAL FETS
I GENERADORS DE DESPESES ADDICIONALS I COMPLEMENTARIES, RENDEIXEN BEN PER DAMUNT DEL SEU COST, TOT I QUE AQUEST, ES AVUI
ELEVAT.
L'AUSTERITAT EN LA CONCEPCIO, LA VIGILANCIA DEL COST LA IGUALTAT COM A OBJECTIU, LA CONTENCIO DE LES DESPESES CORRENTS, HAN
DE SER EL NOSTRE NORD EN EL CAMP ECONOMIC. HEM DE CONSTRUIR,
GUARIR, APOSTAR PEL FUTUR. HI ESTEM COMDEMNATS.
TANT DE BO QUE LES CONSEQUENCIES PREVISIBLES, EN EL NOSTRE ENTORN, D'UNA LLEI ELECTORAL DOLENTA, TINGUESSIN ARRANJAMENT EN
ELS DIES QUE SEGUIRAN I QUE BARCELONA PUGUI TIRAR PEL CAMI DE
LA CONSTRUCCIO I EL DIALEG, DEL GOVERN DECIDIT I L'OPOSICIO
FERMA, SENSE HAVER DE REFLECTIR LES MALES PASSADES D'ALTRES
MUNICIPIS.
PER LA MEVA PART US BEN ASSEGURO QUE FARE VALDRE TOT EL MEU
PES PER TAL DE DECANTAR LES COSES EN EL SENTIT QUE HAGUES RE
i
SULTAT D'UNA LLEI MES LOGICA I PER DESCOMPTAT EN EL SENTIT
DE MODIFICAR LA LLEI ACTUAL PER TAL QUE EL POBLE PUGUI ELEGIR
DIRECTAMENT EL SEU ALCALDE.
�14.
1J1-YTAMr:M DE rs. \ RCEION 1
PRESIDENCIA
PERÒ ARA, ACABADA LA REMOR DE LA CONTESA ELECTORAL, AFECTUOSAMENT ACOMIADATS ELS ANTICS REGIDORS, NOMÉS EM RESTA DIR DE TOT
COR: BENVINGUTS ELS NOUS!.
L'ACTE D'AVUI ENTRA DINS LA CATEGORIA LLARGAMENT ESPERADA DELS
ACTES DEMOCRATICS PROPIAMENT HABITUALS: EL DEL RELLEU D'UNS RE
GIDORS ELECTES PER UNS ALTRES.
SENYORES i SENYORS REGIDORS:
UN SOL OBJECTIU ENS HA D'OBSESSIONAR: BARCELONA.
DIGUEU INTERNAMENT AMB MI: "SEGUIREM PER SEMBRE FIDELS AL SERVEI
D'AQUEST POBLE", NO ENS CAL CAP ALTRE JURAMENT EN COMENÇAR DE
NOU LA TASCA.
MOLTES GRACIES.
BARCELONA, 24 DE MAIG DE 1983.
�
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2593/19830524_00014_manuscrit.pdf
7ed189a71a160251d5e8e749641a2eb4
PDF Text
Text
( 04t-- Nl-E M 1 UN
ft1l
ftO-otJ
J.Ait.NtJff"
,4-t.. 1Vl vei
(II'I.A' 11.1. é\11 e ~
uq
Dt;-
Pf
Bl'l~ C-b?..oN'J'If
c.¡ u T7f- T
2J
FDu
.
,.
J. A C-m\.P o-"1.-lr"A
0
f
i
1
Jo
JvTJAI)A
1
. . . __ ,
~
J t1'J ('16
t:-1.- V OT
~
r--
1
1.\-'r'"'
1)1'-MOU\AI
11 (.
, ~{J
eN h lhV hf
(
i N ctt::;:"'Yt t-'liJi
A
\)N
.4
/..,r:;.J J2A(Hn{_!
t..()i;¡_
e'".i
L1 rQ.i
p11. ,·1..-t tJYL
~A
Lut-óv«.--(4
�r;_n hoJ eAl ~ f= "'1
V
fl 1:::\.J N ' Alt
Dv f'1
Ll )
F.<\v~h. t
~ tft=-- ~e=- DOt , f t:li ~ t q l.k &'o c._
~~~
·.
Q vt:
C.wJ () 1 CIO N (
l'llo~ 1 4
L4
; , t'l" e Jl v t;""1"'J
P ~:-vt
f"t:1?1
rc-tf\JA
~~ftMll~s;~t:Uo..tU , fvNc.·mltruJ0
rJ.Po ~ u ~- . ( FN e'\.. 1\v¡,· ¡,.._~:·~t. ~~t.lt-f kt'\J~e-
ttHA
_
M f\fi pt:"f\. 6 1\ll.A·c--s
i
~~-t:--rt¡,vd
M()I.-T
Oc14A1vi)Jt7V'i,
(;Ail:..""Yt
'¡nwrs.
4
1;;-r.( f
í
Vt"}( f t ~
Qt
'1/C 1.- OY\.1 )l
Pt"/'l
ll!it~
~~· 'f7f\..
Dt;
;'~~tett'IJo
Ql.AT'
rvoJm, Th-ts
L'
:
e c~t..t ~1) 1'1">\.:n)\..
1
J;
~ir
f" ~r:7~.::"Ñi,
u.S [}¡ /1..0 ' Mf~ .
6-t-'l\"'A '- ~(·
uNA
No,
4PI() 1<1f.!··i1.JJos
t-"<; fl'l1\f t)
V
A-q vb T plit. OJ e-vn::- j ND 1}C., Un· ~ L ~
ftmhuLKVri7 . 1J/'P1'cAL
1
t'c'l;¡;c
1
A~.-t~ 1 -úv ~
Dive'rt.f.oS , oJ
~ l?l. (:::1,.i
t5.
"11(
" · A-unf=~vnt..n
t"?"S C4t. péi"V"Jf. UIV
qu¡¿- v ¡)t.-ótu)l.
·11i _!>ue.
l"\1i
1!JC
r
H0'\.
.-o ¡' ....v-.
t ,, ~.r-
L-f' 1 .-
~1-Q III t"V\kCt .ON<;
O1 t3
u!l~~
P1t'N )'A .
PuNnl'Le:-J
1
A-
A\ ~ 91+
,.~
.t)t
f
A ,¡j L-t/f
1
!h. "1ll. <=-
Ft1L t1VTI;"A.Jt::~.'
t.").J/l::N t:V
oc-
Q u-?"'
t'
1
J fT1't t. ~'YOI'J 4
v.l c--
¡
~~; -1.,.·; Df Fc-11. Y.Jt: ._b/1')1. L~::Lol\1~
C.~ UN .)1.11-, J., Ir -6.- A;'U {)ff'¡_ Q U'é ~v N
D.C
T/;fYvf'
Pt~.ov~t-Tr.
t:~-v ¡'Al~ t--z...c fl/t-U. U iJ .
lS1f{1 (
D' ko 1.1 l:'~ 1
c.11 ohc.v ~é
O.;f\iOV,I(Y)tJtt!f-
JfW'YJ
únvt:ü-11/"I"
7<J i>
'
/N~ Io/l..t · Í ?lh-1)f
t-"7\f
Á-
6-vvi:'YJ.I'V.#
; A()/4 rm ~ rnt'f1U$" ..)
'
?to~ln·~ 5
kc'?-lf'"WI( /J.t'J
M0t..7'
1
rn·Nxt
IVIINAA,
"N 't
- ~ i"' : 6 P
Mfis ()C
.s
A-1/L..71Vf
o
rt~~~ iX(:n.
McJ
0' UN
olt'f\.l\.~
O· VtJ 0t
.fcO.Lii
L¡.,r
1
,"
&flk..v 'i)\
M~~~~+f
1
PrTvvs
fLti~.s
t\
'-1
r,..c
1\5 c. ~)V o¿. " '-'t1f. .
�3
hf
é)VfJ/# f
Cl'iVlt=.$"
-
c--")(r~TI;"Il.JI.Aif
PnoPf4
L ¡4- vJocTrt¡¡
{) ' uf!.D t Nfh.\._
ft"l-;ffll
1
r
L~s
·,?cs:tl'\uc u o
1--/!l..
v)~lT\ucuOINS
1
J ¡ 'IV(~Jt..fb-t.tL-tewT
PttuOull}t:)
~
/)OSft::-111...
( 'J~
Qu~
¡
tL. QUB'"
TtkN M.~ix
Qu~::1>A
1
tJo
lleWft:JI\..Il1L /
fft\
i~P i" ./J1. n..c-r.J
~
IVA-í\.Jilltl. ~cfVT 1 ll~./J.
~tó"n,· NATV ~
~>
?1vvi
tv • th.
0\1 S
1-A.Ic;rJ C-A
V.V/trvt"!L
~&
.JiJ
Rflou
1
QuAvt·nrr- UA.I).+w 7~n ·CA, ( flt·rtúJA.cJN.·
f)t!'
Jo~e:I'VT
NV t\N-h ft74..
L!NS<:1tV/f-7t.
M{~
{?fl o u
tt. q.Jc-
A-c:n'rvT> QVc~~
~
!J r ¡f1.1 Í\M .-1-t.. 'p '
1-?l.k
iiJt ~ ro~-IL
Mu"w 1J4
kM~ rJ~pl(¿.~)
MtftltrV r
F1Jit.kt"'N M
!h.. rurv rt.
,
/
~o~ ~l=7rt.o/o~..t'n:>eJ4}
aws~ t'L-
ftvr:J eVí
1¡,¡; n . 11! VI;:,
{ ' ifo \f,. J+w"'f
~-n:
¡ r1'"VX
,
Ftfftft.t:N
1\"1-
-J C::'
j_ l (f1yLA
f>é
TlL
ftX
¡fv.:;-
!Jé Ct:Jt.l;,7'ilvtit_
(~;f?JA
,
U/'fll UkTVtiA
Tttt14t!"
,(;!~ IPJ\.t ~
v:-v;
v !Otvei
tuJIV,-tt'ltS"
Clrf>i r.ttA r;tr
i..1t
1
v 1'vi f¿.. /trl
vNJt- c..ut~st fin-.,.7}-L
~ ,_,()0 ~
C
26
tlN fJ/fz,lr 11ÓPLD/oc.-t77f 11l.f
I.At 771f1VS
fl-CJ i 1) é AU.-t .){
t't5 )oc.~e::--f;j.
¡J ~(.,..-(r_ ~
) ~.S~
t.e')
}Jf:F
~ v~',
1
AA&. Jt:'Wil-7
eN
r\.tj Vt.t
IY M~í
: l~
t"j
Dt.
fv¡~
c,t?J h~
1/41
C-tJW~ 1\ CJ ~~-
PIIN~..td...~~lthf cou
__ ,r
1 11.
()e ~JA.vv ZAM..tJ
,__JO.
,
C)f\14
St·v 1\
,
CAf/'rlrlA 17/1
~t'Wi'\..0..
ú1
~ l\'rt'71.
...
"er-vJ o b
CA-17h..II7V11
!J r::x.._~"' A l4(
�r~u~7711
/~ ll(! t~
c__..f'P
rons:--A
•.· L~
2
Mvt~n,.'#~ i)t1~
l(vf' 1....1\-.
FonT~
fM\A
4lUt OJ<;
{..,ft viMt U~Bit1\JA .
{j(
rO«.'I'I~ ,
?
~i) VCLIJNTJtr
ftM
Ct>tHTnVtÍ'\. ~~f.
i)-('
; qv~~
.<.~ C(VJtt,;71ff ~;;._> f'ozvt~S frJI)~.-ür ,'
JtJS1'7rL!~
POVT V~t\f
[OktETÍILV--t
Lit rJO.Sli1'l~
D(vt;1U'tJ7h-
'
~....~
r~~
'Pilox..·~n:r
on~ A.JDffilfJ
&v•~\NS
ct.•l-\6101rt oar "'1'11} ~~..t~_u
(--~'o
th
lintf
H1l
'!) r ~6,4,',x..
Tltol)-1
Q\JC
1
f(.II.,TVIlA
A 1:0)( fvtt:>fAR-
4 I[Z,T
vtvA
fUtO\.Yl.Mlt
;
~ U~
tvllléLL
Á..'\>CI}t..-~
iDt5íhl<...:n:s
t(llt- Cf/
UN~ (troVt:'M..S
"'
.
LA
¡
civllttJ~.
¡ft...
b> Gwt9t~ '1t"\
c¡u'c;-:
~
f).t)(?o.Y;h)
.ftNT61
e vUll fJ\-t..S' .
¿~¡rvrq~
f~AJt:Z...n3'"
t'?...
Dd cc-wl1t,t1. .d2~
f
r
c#DJ1vlf"M"
1(1_
!;;M f rl ~
ltf<N
t:V
th{ u¿.f' /.-c<JLtbtt\J'f
4-r.? UL':> ft Vi~
f'"b1
LtS
(){
rD-!.
C--fV77/"í1
cvn.-off=c)
l1 P/-119ti/J'Vi721f'n ~! ~ f
IV
1
()t'Vtlto~
o1i'flt_..tlJID"S
W
f.'.-m\1 1t n;..flf LA tr
Pfl(nON1hvi~
Tl:;--Nf A
~A
t
d) ¡_-r.,·¡n¡
~
Oc oo~ t11t1t t0-or0?t
CMI\yoJ
r"-11.1>
i
o(
11tVL.t'
No
o· u1\JJ
üt-i~
f~nfh_
p~i w" nr')
OrE .l\, ¡¿,~¡)
/)1 .'i. ll'-t 'L-J~r.
~?e;
lh(ot?ri:¡
11 /h.(D 1\J ttz.s,
Lit
erJ
th. N .Yt:;:l-L ~F
ncs o¿- L-+
o LA-
é~ 7/L-oj..trtt:U A-M-4
O' kf.At'L-tJ hu'1A.I)S
··uwsn W~ ..
Ú"'V\iat.Nmt.. nt7tl.AA~
• LA-
Pe:
¡¿-;.,¡ 11Jí cA)
~
UlJ~I\)~kfl_
\..1· AAW4
lf\/hJSfb~C'VL ~·c:J 1'11.00-1\.mtfltfh~ OC:
M:J LA/J-t:.'l\S
Aca»fliv f>
¡?or.s·1'>, .L<TitfS
av~· ~
At.rtv""nA
t"N LO
(l)o Tii\AYL t:~DIIvMIT.
t'l
t.t-s
,·
E;vt2
V
il..A
J
11-qv~T
6ttn L.c...-"1-()lv~
ft.t,v/l- DIO"YLT1JN/1~ttr
1'o s~s. ~ q, ~
Pt-~
t7nñl4
~e;=- ~ IMI\A',1
•
1
U/ Oc-
�~f\J
LA-
t.AvYnt tJr tJ ttn ~"-.1 q , P~
('1 ()J lt
~ f1WPor~
¿_nv<;.1)'TlJi~t_
cJNit
e)~c'"Zt?tl,..
CNMJ'fz·D-
.4 flte~
(}¡ { f/'¡,1· CAY"
~ U , 0¿¡-
!) ' 1\U.A ¡)~
.
c-·v.J C/ti\flfú-11-f
~f) r f fYI., ur:r
tN
4'-t.·171.K TCtl r¡,.( 7D llf.A?'h-
e·
1
PAL
e /Vt.~*j~-
¡,_ 'J'<Nn iHt
~ P~eWU J~LMA~ Oe
~P¡rl U:1.A..;>I\/IIVS
D1M:Tll
L
N P ftt?lll
~uJut-r f\h L.4
o~.-- ~
~
J_O
e
t)
A-A.t1;:.J
bJ
/
!hJ i~rJkf~-
~c,;Bí
t'I-1A o' (
~t.1>vfl#"Vt'ti
~
NOVt;
t..~ file c.;.)
Poc~n 'c.A
pr¡~:;""f;A<¡tffl
i
C/h. n~~
Úl-
MVrJ,'\...T~s,
(J.-::;
@ é{ Ve-
L1;7 CAJfú., C\.. A-c(t't::,
L-N
~~-~~n·1Vu1WS
Dt.-
f/VII~o~
41l)'<.~ '
~JD!Il
cMf111-N'r4
( &fr¡ t'Z..M..)
-
4 Jf: 1/f'vlf\uV'kf, 1
- ~¿,..... ~ ·-~ ··~1
(..IJV'J Tito L-'--' t1
1' .·-- ~1 ~~
~(!StttL~
..St. tn
Pé J<->¡v<O]
K]li t..t:) ~~tf:'"S,
Dtu~ rr;
e:Mfr-1§1:?)
...... ~
1-t~vm,
NI Uf
!fi}-QIJ 1.CA
í{) t'nt:UA?!
f) 1:...,..
(J c"'"X1.cJS'f>lt'1-'í ¡'li.Jr:; vf\t..t:"(r.
~~
c..friJ)f?(rt/f
Lit
l)t'L
filtvuONihMJ
/Jt Pl..ltNilUf
' 1.)0
N.:::J-1. A-I V
OoS'
f't:V\.. t '4A.t!HAJ~ Pt11.. fltt_
IJRS
L
fk- NOI/4
~t'Le{,Jif)
6 " Ji'
fVOk iJ l'lt: .S'/'!Jtl
thJG-ttew714Nr
{J(LfJM'?ÚJIV/tf,)
Cv"WS:t-'l..L fLt-...JJtY4' .
¡ c¡ut:"" ciTrc=w A-t.. AN1L
'
a_ u lf/1__
f 11 1?11 ·O r:!hiD
L'L.- 5'
oe) Ct·rv f>1.4-u.'IL /ftA ·0 ,.. . ~ 'ibT>
,
!h/vlb-t 1\.
~6
,· r:..tJ27rt(}¡~
•IJ' t'i.fiVUtrvt
Pn c7 t'Oi/5
rncP!;JSt bN.,..VC:
1
11t'L
LJ:+
~ flc-1:/-?V~,
ro
Oc
P~
~cm >tYL
E::'"L
GP"V
{...@VTflÓ
!JC ()Jc:)'!) ·1 fd,_ 1
(
roo
1
Pll.O () 1/ [_ ÚD
cW~'P-TUc;' 'Xr:.:rJ
w-ttPL€KA
\J1l T)
1;:1,. e;
ffl-{)
~
tJb VT)
ons e: ~~~s
~
r ~
~ (!3ce qewT
t:.,i'}
J
A
,~,
o;dtwrJ
m~
•
¡' DE
poeS
-A.
f.-1-AíPil
r en_
'TYN1JY....
I7K. Af N c:swtvJrvs,·
tJ ~
r. lt.IJ/1! r->
'
'
f'f!.,DOUt-rtfJI[
1
J t"'HL/tA MUo fJUI3'v1GJf
1-155
11 t'! jJ.(rv~ .
1
1'
A
De:
PE..sn- \....4
Llf
HJ ll) ¡,.;V V 4-ct\_ A ..s An'? Rz t~to
s ~4
11..0- ¡JJ ?JIV ~u~.
�6
/Jt w L-L1 ~A-ub if>Jm ¿r{\.() ~ fi (b(}) JtG~ .nv "1 &111,f1)
b
f+1l ~ 'ttru.tn. OoiV!tw"l ME'r ,·
reV\...
t~lJ LA-o~
t
trvoiJJt:?.>-u i~t -t<ifD
fiq~,c.r..
b~
1
tf1ki ~ t
1> / A-Qv ¡
tv Pv.JYJ ~A uaVr
fi¡ /IÍZA ¡) ,-,j)fYvf J
Pn 1/115
f>n r:u( fl ut-:-
/)e
Cltz,1.1!"
t.iv ¡/11f-, PJ_s
r..;¡"
t
r_-/r h .;J
t;¡L~
,
'ttj VNf#f_ t9U1
L
.
--!1&
v t:?n 'iN 1 lf11(14.1
CJMit=1-;:.V (A ;f.,
MJ1 vr r1 e/N!> / IJ t r; Jr11 ~ v ~ J.A 1J:> ~
.{t?L ll tfH )J iJYL S'
--.0 ti-
1
N o 1' ¡;¿.~ /1;'.!, $-1 (}h)?fu
1
cJ ~
' l>c<; ü 1-tn A
vm 'lt,
A.lt
n-S
l?í
J t7'1Vif ft Z"(\)u' N vt'~
/Lb'ú-t -~
0-.S
c/v í7f!J ?flVS
ucfs
1
~ •ht/TV A.~ o MP ·4
A 'ts n.lY\.íf
l
~
·TlH_.
et ~
[;111 ~_ltc¡!)
C¡fiUit::Vt_
i1-
v/u IL~
(~
<.-'l.
1
IV {
~ 1?:.
l +!> ~(M::. ·7j-o. o111 ~, erv "· 7Jl-IJ
\A 11o.rm~t
¡hr t"L11hs tt:YL
~c.Y :n::-v
A.A
t:'rv S JI-A
A
tJt
[.@l.
t'~
tH> e(6-1/-'Í
ef/r7A... ha t:u-{1.
516-.u-clJ
Af" f:J0>Pfr1-k:
v(·DA
Pftf};t;;ryi7
¿
1
f{;lW J1.
WM1'fCFF
~
Tt=-w'-k A
t!J<;-
que
J'A:rv t¿J tf/vt tfYV r
fJfiU
fvc;/JVí
1-r--'TC!YI/!J l'v ¡J t:){_
e? u~
V 1'¡¡/ P7' (ArJ/ A:-t11J fL. 11oiJ L <::?
tL.S LLtkS
~'l:z.-uo~ en;
L2r 8Af'lt:$
r
J 0t_vt!lf
J
éN
C'{)n¡{:..[¡ ' ~)
f?L.S
1
~rv
t~ulf/l~i>'l C.?hJ ~
{J Ci -f. t;:lJ
!.A
-
~
D' vtJ J
( et- v' n' 5 f J!) u¿ S
(
ft or.J
A/+
lft"' ct..S ~tJ_,f,J..s
UoT 1 erJ
~e- f)A1(_ t t:Lor-04
ciJ~.,ttn..;-,._ rf>~t!lt!f1.
t_).["vi:F) c.ONDVLU DNJ
U/1)
1 (;'1- 5 -r-ti ~ 1'vf .
w~-r
UN
fSitntV'J,
~
Tc:-CNt0Ji
/L~ n tS t+-' /JlrtAó'"
ct.>
c.t4 v/iJJf
flM¡ -r-tV
YJe:_r
fcJV'l)./Jr)fNJI_
t'W CAlttN r .
~ o,J Cltt- 6-v 1 ·~
f18"L~v"" t:?Vlfl &-· · f::!L-~
¿r:-t1 flll ¿~ ud T /41L.J.. ~ 1VMI
UU.... -1\11 rWrtlfk
0-'V
l--1f
C/C/!·11ev
v~~
ñ f71s it:;S
fvtoi.J b-JCJt!UI.
�CBJ.1
14-
Ct1 6-4Ns.
Jt
/J r"'Mtl
~ .¡;.l/1' }-. ftll_> M e) ¡j.J (i, ·p!hvj
a ·li/IS iJYllftÁ 'tJ
1
/)e-
M ~'lWs
Lee;
kt uYJt/5C.--!2..L d~ ( &N ~.
/J '(l' '11 N J
t-L
f
f-rt p#V 1i .11 (,., ~~ é1U ,-
11 t-'ñ .Ni D .U
t4UI1 ~ 1..
'
~
;a
('!~
UNir- LLv ·
1
LLI ?fhb~
er tP t"-'tl- tJ t='
t!l- N~~ n~Pt~n::-.
M'
k
/
l)t
~
t::hf ~·
t7Vl rtPrir Pi¡
Df'VI ~
n(l;úttfvJ
/PJA.Nf?t
n l-~D
Jufí·wf-w~
P~ fl;J;V
FvtA.Jt-t~
/
tfL Íú/4~
/5f!n c.tl.o ,J)tJ
\~--rt.-11
f/Vl 0-t~ k éh/fltr.,
t.)::J /f4 C"1U j-
·
g,ut"- ~· t..'!fwnh ~rrl
!Jí:f"F~0M
\ evS
lt1lfv
fm't.zlvtu~
~( - k~ ft-:V-,1
fr¡o( t;f
N1J of)ut.VIA.
eFt .CA t:r'VT
~AJ~c..·l~, 'ft11A~
__
De·
1
1
qvltnJ
1)(--
kvM.c-f/>41....,
~~~ St:vl? RH1 L-tvr+ut,~
, · c~tt 11- Tifi__
E0'V
roT ,· t!2.5
i;'tJtrt_,~¡
Mcrn. e:n
I)JUI?
¡¿
~ 11/ma
�J
vN ~~n Gt. vrJ f\t- u C1UT
'tJO~mA
t..4
t:)c
~
~e-
~
&) '1·(S CIJ vt~
~·
WYJ }ol..;~
h {rt.J¡~ U(I'Vd.
Uf rJJ!Pullt0o".
t'
Of NOV t..A C~C.Lt111c:Jn/(t,b~ JJ?
-r- i '< ~~ PL/frl - e~
flt¡t'~l JJ-tt.~
J'i)lU(:t)
C-VN J p,,,vc. CA~>
(
PoC.r~·C-11
Dt
Ct'tf>;Vffvt~"-
4) t
r
uz. (~ Lj
S'
H rJJ ¡¿7_) S,
t"L
""e'S
nt tcvmvT 4 L-!1
1..1 frt \J B-1 ~-/Tz.i 'u 1\.3
Qu&" S ' ~-
~YI v\ ;.1\ft-'1~
.fJ~
(;pj¡m.
fjN l:?\.1
A.ft
k
J "J 4-
Fl'A.A- L)~ /t-zc?:s:fltlt:5.
J
<)(
e e-¡· lt.
r(/ o.[) V ,.~ t;)v ) HVi
1
W
1\
t#{'
¡a(\ LÍ\) \) ¡fJ o1) Mlv 1h.-
1.
lAt"'TM pot) ~
iJt
Lt l{'ft;) ·1(
1-1-t?h C/!1)4-n N 71 _ K
~Óh,.
C.Vlt? 8-1
Lf;
U/U/)~
u~ '-1 clr\J)I ,-
lb e e re;.·TibJ 71 . L~
,· J vt:;» Ts
IJc-
oé
Oe'-- kA o-&v'twl. ~ PH- fu e
UJ61 ()o h-Vfv, .tr1JJ ~~ 1 ~/R::n
'"·~tJ7\.~V-
/lhJ po-NI~ <.-63
t!2- T
~-trv 0'\IMA. 0tH-
A c..:Pf
fl e-& t<-n ~ tr'f\J 1
~
n '!J lflVc;l/
.....
T f/IJ/h r¡ ft
l · A--.1 urv 'i71hJ.¡(:¿t})
u uN 1V! Pm
~ m~ ~
YJ c7V/I.{j_
.
f.ot o)t;lttt..L ~
L-J1
1•
t::L-\ ~1\Jt/tJ'V/s
/
(})_,. [1A.J r9ft. Vl ·.· ~ti' ~ 11- ~ fYl. ~, Jri J'/fNV.f1
~~
i(JLfS
¿h)r tó t1h c~'\PI- .
tx!- oLw ~ 'h -~ .
j~t)ttv(;1)¡-
C7J
!J(fóWvO'-v)4fj,q
A- U1
/JW(!$~
l,N~'\)YV~b~ c4u1: vft{A ~t:-~ f'(fll IY/It(J
1
~
-
C' Co Ubt ~ 1 1 fC1A e::.=s ro "K ·t:Lcs. e¡ v~.::- 111 t:ó -
ecJ ti: rJ t3 1t:?Am u
..( m~~U/t'l
~tlbr;;f 0 1 f:1J
trtlff"b'JL'
htitvfl't
~ f t:--u-t'> IJt~ Po~ fJ ·41 "1'f:717t< ~ 'h_ , ( .rt:l'\ ur:1
¡'
U.
"
CL .e~ r'Jne"S·itJ c.cwj Thtfz.Jittu;
1\1-W
~
1-\IUcJtt~
t"LS
.
, ~
~~ vrT
t44 t'f:TM".
,J¡t"
(rL lh-l"A-
1aa·"'""
Df:ó-
~TOT óii+NYf1.-
né"'h
¡Jfrt/h_ V IV~
u~ .
4-1. vbl
oe- ~ f!iut ii;B"/
�UTI"L-t'~~
~~ ~tt
.
A- Fot.Jc; Á' !{U?uh
_r-ofL4- lt{J s-v /");o
pn f;) l//)(.1¡/l- N'r
ít- JANf trl\&1t1Ú~b ~
ULD-
-
~f(.)YI.~- ;itcfnc)fo
i? '\J
u
J\AN~ ·
-
flM;}vt{fY/l-.
U1J t0 PVlVrl- ~ JcWJc k-b-:fui)lf{IA_ ~(_
DA#)
/
1
1qy§l D /f.Q\J~~ cJf\.ff't:JW./~ JJc ~-*-«'l ~
G~
tA7_
f Ol6sYú ¿,~ IV'- ¿~ u/1/ IJ& PtuGr
f¿{lt1l~
C L -1/
t~
---~.(" J./t.
·v-.. !>tto
~dl4
P1e-tt.0 '~ tt-
D?- ¡ru;~ tZ- .J'cv PlrPWL ·f:N
lltEt;b Mt!J!Lu /)ou ·7J{Wif
lo lJtJ)_
(
11~ IIJ ¿;, 11
{~ ífh é4-t-
1
L~ ~ ~ tLt&-.o, .:1 ,ó(? Llf ~('Vr~
!Jt: /}/fv
V 1 'l1
.
�4r' S
C.0'-1/ti¡ .IJVA
~
fpfi.>LC,
,
ttt17ñ~0t;-éDC-11¡
C-r;A-rtf)mv'Í ,fA
Ld
-
Nt ' t'Xt:"n uT~
,.
q~surves ~J
r~-Yt
/Tiv't)
'
�-
~ 1\Vl Le:.~~- orJ'
~·v liTo lhJlf'\
1'-1 (í(J'"V\_
Qu e
q 0¿-
, tL~
r
Tfh...t tS ~
N
voL
D( /t"tU)l ~
o5m..Th t ~
.+ J3. fh'V r a u ~..:--
lk-A-1.Jítrv1iVr
ID r
A-
1+-v 1\) c-e;; '["'F"" 1:) ,. r
1
n~tue-J
PtL
�)L
•
f
fr-.J\f+:Í•. ¡.._,_,
C1)\ll,_ ~
~pv YS
ArL
d''lt5S'o .- kOVJ1.!l.
rvs ~
1--/1
()e
L4
() f\._,-j
~~·tj
btn. &t')
Pt:7Yl t 11.- ~ .
A
ft-.:h..
t+t Cro sift f t.-Yl- Jto
tL
~ v'C!" J-¡
--
z.-v ¡"
te tSJ~.
N
)
Fi'u lhV c.t;fL.tt qut::/l-
J V IJ trv\..
.
t
�8\tJ
tl
A;- ~ ~; \\1'm__
C/tVtP
P-.:.1...
/-ttlM.
ezoNOAAi(. .
Út
Ú>/.lJ~T>tLilV\. 1 L-+-U~Il.
FU ;u rt . r-h· t:s-n:\.tf\.
S
·-- ~
T
t
f:-'1,
-.
fp -X\ L-t0-
At) ·to h.-)
l ~lQJ,.~~
.
h= . ~
t
t:)V
a
S&/11 'f
q vC ttlró-1J ~S'
f\ L S u i....-~
fJ 'v NI.¡
�(L(
1
N lf"A-t t: 5
L1.1
fl ~
T7!
D-?11...
{) t::..- TDI Cl'5/A._ : f1;, ~::rJ v rf\f 6-tJ f)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Constitució del nou Consistori Municipal i presa de possessió dels regidors i l'Alcalde, 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Govern
Acció política
Description
An account of the resource
Versió transcrita i versió manuscrita de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf
81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
LA VANGUARDIA 15
1CataluñalBarcelona
MARTES,
3ENERO
1984
1983:unañotensoperogratificante
La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación
politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.
A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.
de monumentos
—
—
REGALOS
ECONOMICOS
CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—
1DECALIDAD
JOYERIA’
41
1
I
GES
—
cow
GEms
GOLD
1
,
—
Exposicio
deNADAL
CHIFÉ & ESCODAS. L
,
O*O’AL
4&
1LP
311 4
Q
FINS EL 8 de GENER
EXPOSICIO D’AQUAREL-LES
PLJGET
AB4RVs
M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-
-
-
PETRITXOL,5 y 8
-
Grácia,
P.o 43
SYRA
«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-
-
-
-
1
J
,
SALPÇ1’1
de Cent. 323
318-87-36
T.
31B-70--20
Teli.
GALERIA JOAN PRATS
-
:;0]
-
JI
GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211
GaleríadeArte
El CorteInglés
enDiagonal:
ANTONIO RAMOS
, 1
c.
«ENTORN D’UNA PINTURA))
:Jó.C$tl:a,ll,1
-
-
1840--
TI
PEREJAUME
r
OLIS,OBJECTES
1 POSTALS
ç;1]
-
GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-
-
A
DI
EJCPOSICIONIS;1]
gpone
OJeos
Del
—
Desembre 1983 Gener 1984
-
Rambla de Catalunya, 54
‘
Barcelona -7;0]
BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00
Diagonal-Pknta Sótano
PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]
At1IIUCI
PINTADO EN MEXICO
lIiiiie
GALEPIA DE ‘RTF
—
H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *
2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]
3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES
Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14
Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2
‘
de
a9
Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]
10 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1136
Title
A name given to the resource
1983: un año tenso pero gratificante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Balanç
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-01-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/677/19840718_LV.pdf
b053c0439dca5196ca49bf82ff96a406
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
6 LAVANGUARDIA
--
.
-
.ODiniones
El futuro
Un reciente congreso de
futumnología, que ha contado
con la discreta presencia de
observadores
políticos
y
miembros de diversas escalas
de la Administración,
ha ca—
tegorizado sus conclusiones
con nuriafrase cabalística: el
futuro ya no es lo que era.
Para los congresistas, el futu
ro ha dejado de interesar a la
especie humana, que empie
za a no vanagloriarse de sus
conquistas y es más pesimista
a medida que avanza en sus
conocimientos.
Con razón
Júpiter se enfurruñaba con
los petulantes.
El afán diario que parece
imponerse
por encima de
planes y proyectos, ha tenido
sus períodos eqnmivalentes
en
la historia. Sófocles ya planteaha cmi su “Antígona”
la
cuestión de la desobediemicia
civil, tan actual en estos días.
y muchos autores trataban
de escrutar el paso del tiempo
en busca de alternativas a si-
a excepción de los cerdos. la
clase dominante,
que son
más iguales.
Eso último es tiranía, cu
yas raíces están en la envidia,
el desprecio y el odio de los
dirigentes hacia el pueblo y
en la ignorancia moral de los
súbditos cuando consideran
que la política es un juego del
que son espectadores irres
ponsables. En este mundo
que apremia soluciones y en
pocos casos ofrece esfuerzo e
imaginación,
cabe pregun
tarse si los mecanismos que
hasta ahora se tenían poco
menos que por infalibles, siguen siendo válidos, y si el
papel del Gobierno
debe
quedar reducido a un puro
arbitraje
o de verdad se le
concede la administración de
la felicidad,
Algunos creen que es bue
D
Señoríoy humanidad
ONJosé M.” Pi Suñer ha cumplido
95 años. Casi un siglo de vida, de
vida llena y fecunda, dedicada siempne yen todo momento a proyectar a su alre
dedor el ansia y la inquietud, la inteligencia.
no como suma de conocimientos, sino en su
más noble concepto de actitud total frente al
cotidiano vivir.
Amante ferviente de la libertad, ha dedi
cado su larga vida a la defensa y reivindica
ción de todos los derechos inalienables de la
persona, y en especial de u pueblo. Fundador a la temprana edad de 25 años de la Es-cola de Funcionaris d’Administració
Local,
de AccióCatalana, funcionanio,jurista cmi
nente, catedrático, con ferenciante, etcéte
ra.... en toda manifestación de su actividad
ha dejado la impronta de su personalidad.
Su paso por el Ayuntamiento de l3arceloria,
del que fue secretario genérál durañte la Re-
E
pública y en el difícil período de la guerra
civil, por la Facultad de Derecho y el Cole
gio de Ahogados de Barcelona, no podi’á sen
olvidado, no sólo por u gran capacidad in
telectual y por su labor docente de forma
ción de innumerables promociones dejunis
tas y funcionarios, sino también por su prestancia, señorío y humanidad.
Entre las distintas facetas de su personali dad, encomiables todas, destacaría, en espe
cial, su aspecto humano. Alto, elegante, con
aire de “genuleman” inglés o aristócrata
francés, amable, galante, irónico, cori un ingenio rápido y bnillamite. es la encarnación
del humanista del Renacimiento y del ro
mántico del siglo XIX. Su facilidad en ex
plicar conceptos tan abstractos como, por
ejemplo, el acto administrativo,
con palabras exactas y poéticas, como si de un poema
de Verlaine se tratara (“Hojas amarillas del
tablón de edictos que van cayendo cuino las
brujas caducas de los árboles en otoño”),
como el rigor lógico de su exposición y el
sentido estético de su discurso,
Aunque ni) nacido en nuestra ciudarl, domi
José María es un barcelonés insigne que ha
pregonado siempre la realidad viva yespinitual de Barcelona.
Por ello, como alcalde de Barcelomia, barcelonésyamigo,quiero
manifestar públicamente mi más cordial y cariñosa felicita-ción. Y cmipruueh de ello he firmado la propuesta de iniciar los trámites para la
concesiómi de la Medalla de la C’iudad al cmi
miente jurista y antiguo secretario general de
la Corporación.
PASQtJAI.
MARA(;ALI.
A/tal,),’
MIRA
4,’ ¡lar,,/oua
Una vida humana
Lpasado
sábado, día l4 zoide del padre y un óvulo d la
ho el pesimismo. siempre y
dejulio, José María Bru
cuando conduzca a un punto
madre, Victónia Anna no estaría
net, con urgencia infor
de reflexión doble: los hom
ahora ante las cámaras.
mativa, daba cuenta en las púgi
bres que ejercen el máximo
No hace falta ser médico, ni
tumacionesindeseaclas,Ahora poder no son sujetos incon
nas de hueco de ‘La Vanguar
biólogo, ni siquiera adulto, para
niisnio, no sabemos si en el trolables, y el individuo debé -día.. de un hecho, informativasaber que el ser humano nace,
mente hablando, de primera
¡uño 2000 estaremos todos plantearse qué es lo que pue
porque así lo dispuso I)ios, de la
provistos de una tarjeta mag
magnitud: la vida normal, des- unión de un espermatozoide y
de hacer, consciente de que
nética que nos abrirá las no está completamente depués de una cesárea, de la priun óvulo. Los niños, cuando lle
puertas de la patria celestial samparado frente a su propio
mera “n iña-probeta” española.
ga el momento de poder enten
o, por el contrario, el MinisEn el repoitaje se daba pun
derlo, lo entienden y saben que
egoísmo ni frente al egoísmo
teno del Amor se encargará de los demás. El tiempo
tualmente
cuenta de todo lo en el momento en que hay un ser
de que no nos falte la ración transcurrido
demuestra que
acontecido hasta llegar al feliz
vivo, aunque sea incompleto.
resultado, esperado con in usita
imperfecto, en el sentido de que
diaria de miafta al vapor: si el no han ido tan nial las dosasy
nuestro será un país de ren
da esperanza por la madre y el comienza a configurarse, lleva
que el ser humano ha corre
padre de ia criatura: cómo na
tistas y parados o conocerá gido un bucñ número de des
impreso en su naturaleza física
insospechados períodos de viaciones
ció, cuánto pesaba. como se ges-- su código genético.
contagiosas. Ya,
tú. -- 1-lay una frase que a mí me
Y mi pregunta, que no soy
exuberancia.
apenas, nadie se cne predes
hizo pensar en una tremenda,
médico, ni biólogo, pero sí adul
El horizonte utópico, que tinuado a redimir a los demás
tantas páginas de litenatum’a a garrotazos, aunque exista
trágica contradicción
de nues
to, es: j,cómo es posible que, sa
política ha - llenado, desde un largo camino por recorrer
tros días, una contradicción
hiendo todos que- un ser huma-Tomás Moro ¿oMalraux, de en la corrección de esta ten
dialéctica si se quieie. qúe nos no es un ser humano desde el
llevará a resultados catastrófi - momento en que empieza a ser
Dostoievski a Orwell, planea dencia. Por eso, la incerti
por lo común un futuro altacos para el país cuando se aprue
lo, aunque no haya llegado to
dumbre que domina en los
he —que ese camino lleva— la davía a su pleno desarrollo, a su
fluente sugestivo. En “Un
unonientos actuales debería
mundo feliz”, Huxley nos servir para encarar su misma
Ley del Aborto.
íntegra personalidad, a disponer
La frase de mi colega de «La de la capacidad, al menos de
transporta al siglo XXV! con realidad, Este viene a ser el
Vanguardia’
es clara, enorme
una hunianidad
satisfecha
pensamiento,
de defenderse
mensaje que, sin pretensio
mente expresiva: Al referirse a ante los ataques injustos a su
gracias a la eliminación de la nes moralizadoras, se extrae
desunión y el desorden por la de la estrambótica reunión
la doctora Veiga, dice que ella vmda, se diga que un ser humano
eugenesia, pero en “Rebelión de futurólogos.
fue “uien en noviembre último
puede ser eliminado de la exis
en la granja”, de Orwell, tounió en el laboratorio el esper
tencia porque molesta a su manatozoide y el óvulo en los que dre’?
dos los animales son iguales.
RO(;ER JIMÉNEZ
tiene origen la vida de la pequ
Hay quienes prefieren argu
ña”. C’ierto que la vida tiene un - mentar sobre la “legalidad” del
origen más-trascendental, pero aborto,
aduciendo que el ser
cierto también que, en este caso, concebido y todavía no nacido
sin la intervención de unas ma
—al que siempre se le han reco
esta vez veinte minutos antes, y nos de bióloga que facilitaron el nocido derechos expectantes en
Como ganado
inc integro en la cola va tram
encuentro entre un espenmato
todas las legislaciones.civilizaSeñor Díiector:
curniendo el tiempo y llegadas
Como ci udada no español se las 6, sin haber recibido aviso
me impone la obligación de re
previo, igual que el día anterior,
novar mi DNI cada cinco años.
el policía nacional de guardia
tegernos y cuidarnos. Ciertagumendo libertades para- (‘atal u—
Esta vez he acudido a la Co
nos dice que ya no se atiende a mente los modales del individuo
ña estábamos trabajando por la
misaría de la calle Santaló, de más gente.
en cuestión inc han recordado
liberación
de ti uestra nación,
esta ciudad, y deseo dar a cono
En la última hora tan solo han épocas afortunadamente ya pa - Andalucía.
(‘onsulte o no los
cer a mis conciudadanos unos entrado 23 personas de la cola.
sadas.
diarios de sesiones del Parla hechos para que, aprovechando
Pido al policía nacional de
mento de Cataluña y podrá
JOSE M -‘ l)ORIA
}‘RAN(’ES
mi triste experiencia, no sufran
guardia por el comisario o per
coni probar
la veracidad
de
el tratamiento borreguil que yo sona responsable, y en forma
cuanto aquí aseguro.
he padecido.
Como se verá, los andalucis
impertinente
me indica que el Réplica del PSA
tas no abrigamos los más mini-El pasado día 3, a las 5 de la responsable es él. Expongo mi
Señor I)irector:
mus deseos de practicar eso qtie
tarde, me integré en una cola queja por tenernos esperando
El viernes, día 15 de junio,
que nacía en la puerta de la Co
inútilmente
y con malos modos
el señor Madueño, sin saber lo
aparecio en «La Vanguaidia’.,
misaría. A las 6, el policía nacio
me dice que se ha avisado a las 5 firmado por don Eugenio Ma— que significa, denom ma “le
rrouxismo”.
nal que estaba de guardia,, nos que, a partir de una cierta perso
dueño, un artículo que titulaba:
indicó (con mucha cortesía) que na de la cola ya no se atendería a “t)e cuando el PSA pensaba,
RAÍ-AEL. FURNANI>LtZ
las señoras y señoritas encarga
nadie niás ni las cinco personas que había dos Catatuñás,
LUQUE
5e,rti,,r,a
de /,,I,,rmat-uin ,1,’I
das de tramitar los DNI no aten
que estaban delante mío ni las
Es tal el cúmulo de inexacti¡‘art uit’ 4 ,uiu/,u-,.vta íi.’i C’,,,,,u.
derían a más personas. Previa
veintiséisque haba detrás, ni yo tudes que dicho periodista vierle (‘ata/uSa
mente no habíamos sido advermismo hemos sido advertidos
te en sus comentarios que--para Jubilaciones:
tidos en absoluto de que no de nada.
aclarar el tema, espero contar
suma y sigue
Como el policía nacional en con la oportunidad de nianifes
seríamos servidos. En la cola es
tábamos unas treinta personas.
cuestión continuara dinigiéndo
tan lo siguiente:
Señor E)irector:
Solicité del policía nacional
sea mí en un tono terriblemente
El articulista parece ignorar
Mis más sinceras felicitacio—
de guardia hablar con el comí
impertinente,
le he pedido su el significado del término “le— nes para don Manuel Ibáñez Es
a lo rrouxismo”.
sano o persona responsable para numero de identificación
Ante tamaño des
cofet, por su defensa en los te
cual se ha negado con mayor
exponer mi queja, por no haber
conocimiento.
me permito re
mas de lasjuhilacíones de la Serecibido aviso alguno al respec
brusquedad y malos modos.
cordarle el significado exacto de gunidad Social y al qu rogaría
En fin. no alargo más estas lí
to de que no seríamos atendidos.
la palabra: el lerrouxismo fue muy encarecidamente siguiera
Considero que hubi,era sido ló
neas, tan solo finalizan expre
una práctica política, ensayada sin desmayo, y si lo cree necesa
gico qqe. al menos, media hora sando que los administrados so
por Alejandro Lerroux y apoya-- rio contar con los que formamos
antes de las 6 indicaran el máxi
mos merecedores de un mínimo
da por la burguesía catalana con este colectivo dej uhmlados,marrespeto y atención no es posible
mo de personas que podríamos
intereses económicos españolisgmnados mientras no se necesita
pasar a cumplir nuestra obliga
ni aceptable seguir siendo trata-- tas en contra de la hoirguesía ca- ti uest ro vot o, para ti ni r a más
ción de renovar el 1) N J, con lo dos por aquellos que teórica-- talana de miras catalanistas. Por voces, con el f’in de hacernos oir
cual nos hubieran evitado una mente están a nuestro servicio
consiguiente.
Lerroux
jamás cori mas fuerza, por ni i parte no
inútil pérdida de tiempo.
como si fuéramos “ganado”.
pretendió defender los intereses hay nimngúmi inconveniente y es
No creo que la Administra
El
policía nacional, muy
culturales de los andaluces, mi
toy seguro que seguirían con
amablemente, me indicó que en ción torne ninguna medida dis
noritarios entonces, en Catalu - mmi
ticho gusto, el resto de perso
la Comisaria aparte de él mís
ciplinaria.
cosa que sería nece
mi.
nas en idénticas condiciones y a
mo. un compañero y las señoras saria. En una empresa privada
Yo le rogaría al senor Mad tic msque se nos quiere esquilmar,
o señoritas del D Nl, no existía
no se aceptarían estos compon - ño hiciese un repaso de la aci ua
des oiosde toda u ua y ida de co
ni comisario ni persona respontain icn tos del personal afecto a cion de los andal ucistas en Cata - litaciones,
lo q ticr:milios a mio.
sable.
la misma, sin tomar en cuenta su hiño, ero los siguientes moflen
mmiiptiestas [)01 decreto.
Pido hablar con las señoras o poca efectividad en el trabajo
tos:
Y a imiavor abuimda ni en lo,
señoritas del DN l se me autori
que tienen encomendado.
A) la lucha contra la LOA - solo dos iccomd:otorios: 1-lace¡mlza a entrar en las dependencias,
Es triste pensar que hay pci
PA: mientras partidos que se
unos anos y yo comila renovada
les expongo a las mismas mi ex
sonas que se encuentran en el denominan
catalanes,
tales
democracia, los del colectivo del
rañeza por la falta de atención
paro y que desempeñarían con como el PS(’, apoyaba u la “aceite de eolia”,
solicitaron
al no avisar y solicitando me ex- un mínimo de eficiencia este LOA PA, los andal ucistas lu
ayudas.
paliar en algo su
cnda ti una certificación
con
ra bajo de las señoras o señoritas
chihamos con el pueblo catalán
ma It recha salud, y al Gobierno
forme he estado una hora ha
del 1) Nl de la (‘oniisaría de la hasta conseguir la derogaerón
de entonces, no se le ocurrio muís
ciendo cola. M uy poco amable’
calle Santaló, las cuales perci
de dicha ley.
que echar ruano de 2.000 tui lb
ben tinos ingresos pagados con
mente me indican su extrañeza
R) Ciii ndo pa rtitlos de corle
mies de pesetas, que estaban des
ante ni is indicaciones pues —di
el dinero que nos recauda la Ad
centralista van al Parlamento de tinadas a alenemomiesde Minos
niinistración.
ecu — habitualmente se quedan
(‘:otal uña a frenar el desarrodlo s ilmo.los, toiitoi psíquicos coiiio
personas en la calle sin ser avisa
Y cii cuanto al l0licia nacio— autonómico
de (‘atal uña, los fistcos. Y q miese desviaron para
das con antelación, y que. de
ial a que hago mención, en poco a ndal ucmstashemos estado en la a tender dicha petición, y síu que
favorece la imagen que los ciu— defensa de aquellas leyes q nc fa
certificados ni hablar.
mmiadme
pidiera que en el srgum
rente
dada nos debemos tener de quie
vorecenían al pueblo) catalán.
mesu p uest, i. se rec upe ra ni la
El día 4 me persono nueva
roes t citeil - como objetivo, pro
ntcnte en la citada ( oni sana.
e spmesad:meamitm,lad. l-ri mesu
nc pen sí ha mt s que con si
Cartase los lectores
MIERCOLES,18JULIO
1984
das del mundo, ya desde el Derecho Romano— es “una parte”
del cuerpo de su madre y cttmesu
madre puede hacer con su cuen
po lo que le dé la gana.
La ciencia médica nos está
demostrando con verdadera in sistencia que tal afirmación es
científicamente
falsa, Que no es
verdad que el ser concebido y no
naCido— al que, si dejamos en
paz, acabaremos llamando An
drés o Marta o Pepe— sea como
umi gran grano que molesta a su
madre y ella puede arrancar o
quemar. Se trata de tun ser hu
mano, de una vida que no se
puede matar por el contrario,
tina vida que tiene derecho a su
plenitud y esa plenitud se logra—
ná a partir del nacimiento. Una
vmda a la que hay que defender,
proteger, garantizar su derecho
inexcusable a vivir.
He dicho que s trata de umia
trágica contradicción
de nuestro días, de una contradicción
dialéctica.
Por una pante, la
ciencia se esfuerza en dar hijos a
quienes hasta ahora no podían
tenerlos por determinadas cm
cunstancias de tipo físico. Por
otra, se trata de facilitar legal-fluente la muerte de los que ca-rnmnanhacia su nacimiento y. no
puederiefenderse.
Hace años. exactamente
treinta años, escribí un amplio y
pienso que bastante bien docu
mentijdo trabajo sobre los con-
mmmcmi:
U ii colectivo “silencioso”,
cargó con bis consecuencias. Y
ahora, ante la tan anunciada
quiebra de la Segurmdad Social,
el señor Boyer, que formna parte
de uin Gobierno (le tan distinto
signo al de entonces (al miuenos
teónicaniente) también sólo se le
ocumrre congelar las pensiones y
reducir
las próximas, por lo
bajo. o sci “t&)dt.)Spobres”, es de--cir, al revés del slogamide la Cul—
1 tira: “Elevar el coelicicuite cul
mural, para elimuumnar
las tan caca rc:mdas rl il’erencias sociales’.
- Sin contar, que tu uchos de los
jubilados,
ya tenemos demos
trada nuestra solidarklad, al re—
miunciar a un puesto de trabajo
antes de los 65 años y sin haberse
cumplido
la promesa electoral
de otorgarla a los 64, y por tanto
esta nios cobrando la pension
más reducida. ¡jI no haber llega-do a la citada edad. (Un 8”, de
red ucción por año.) Todo sea en
¡tras de conservar los puestos (le
trabajo de los restantes compa
ñeros de las empresas. Y encima, si a los que “prod ticen” para
el vemiidero 1985, les aumentan
cmi uit 6 u 8”,, y a los pensionistas
nada, entonces resultará qume
miumesm
ras mermadas pensiones se
verán rehajaulas al doble nc lo
que aumenten a los pnimneros,ya
(jtie el coste de la vida seguirá smi
rít mo ascendente, y no habrenos percí hmdo absol uitamncnte
nada en compensación, y po—
dreumios hacer bueno aquel fa
imioso slogamm
: “Proletarios
del
mmimmiido,
tumimos
, o bien: “En
pie,
lammielica tegíómm’’. Vaya estala
comi el camimbuo!
JOSE
I’AMIUS (AR 1:1 LA
-
gresos de población y cierto)s ¡ir-gumentos manejados por los pe
sirnistas participantes en estos
congresos para demostrar la
conveniencia de reducir la po-blación del mundo por cualquien procedimiento, humano o
no, lícito o no, racional o nr),
honrado o no. Dije entomices
—puede verse en el número 4 de
la revista “Nuestro liempo”—
que tales argumentos eran falsos
y que, por otra parte, aunque
fueran verdaderos, que mio lo
son, hay que respetar la libertad
y dignidad de todo ser humano
y su fundamental derecho húsi
co a la vmda.
Llega ahora a mis oídos la no-tucia de tun próximo congm’eso
mundial de la población en Mé
jico,
convocado
para agosto
próxinuo. Mi pregunta es: ¿se-gumrán dominando estos con—
gresos los pesimistas, los partidanios de eliminar seres huma—
nos incluso por la vía del
a borto’?
Q Imizá,su así l’uese, un ejemii—
plan de ‘. La Vau’mguardío». del
pasa-dr) stbarlo, día 14 dejulmo, o
ml menos el recorte del reportaje
de José María Brunet y las srm—
páticas fotos de la pnimnera niña—
probeta española. ¿les haríanpensar en lo eontrad ictorio de
sus post uras’.’
MANUEL
l’ERNANDEZ
AREAL
cult ural de Am’agómi”. Después
de hablar de los límuirtesdiocesa miOs po1it icos de A ragóm y Ca taluñ-.m,dice: “... bueno sería que,
defmnitmvamncnte,se imitentuse re
ltrimr este genocidio ctult ural,
comnel ido d uran te tamm
tos anos, y
qnmemiadie, pum-mii ngún unenivo,
intente truncar el proceso de re-cuperación de identidad quie es-tas tiernas han ernprendmdo”.
Pm’ecisaniente, todo It) cori trorío, ‘Ç doy le, pr e ruin to comiozco la comnarca de Valdcrrohles
tan profumidmunemite corno la
pueda conocer el señor Mon
clús, y aIIm tienen a gala. entre
otras cosas, cantar y bailar la
jota, celebrar romerías y t’iestas
de atutémitucOsabor aragouués,
sestír el trm1eregional de It etnia
mrmgonesmy, cómo no, hablar
catalán con su peculmar mudis
Dio. Pero el hecho de que los ha-hitantes de la l—ranja de 1tmient
se smeuitauiaragomiesesO cmtal.m
mies,o a ni baoscosas a la vez (corno
Ui mitosot ros aragoneses q nc Ile
v:miflos media vida viviendo en
(‘ataltuña)
no ímponta tanto
para la prosperidad de sois tie
rras comiio el docto señor Mon
clús arlnmce, ptmes son gentes
prácticas qtmehin vivido en pu.
sin horror ,meste tipo tIc l’arilas
mas, desrle q nc el re Jmmme1 el
(‘onq tuisuador repartió la Coro
na ele Armgóii cnt re stus hijos, en.
1262, después de veínte años de
cae ilosas rl iv ísiones.
Por tilia parte, y para teumuti
ml,ur,el señor Monci ús es coauitom
del libro “El Matarraña
la sic rma tiurolemuse’, cii él dice: “l)í
elio CstO, ha- que decir también
(time la lengua miotuene por qtié
separan.
¡,,‘ua/ad,, Tu u a ragorueses somilos
de L,ledó . A,rens o (‘alaremtc
cuino el señor Moimicluus)por el
La Franja de Ponent
hecho (It’ ser lo, pueblos mis
ceir’:milos a la Ironiera catatan,u,
Señor l)mrcctor:
1-mt ‘‘1 a V:mmig
na id ma’’ del como los ti ujnisele ‘lamiste, rrme sr’
hallumi cmiel cent ro, pues amiibos
21 6 84, .JoaqtmímtMommclmms
l.s
ielmamil’iniimamrui,mmtictmlo
t mttitado
pueblos se bat amicmieuadr:mdos
1 .i ieilidarl
It istormca de l,m nlentuo ele los tinuít.:s del reuno ele
Iramija (le Pouiemmt’.
Se efiere cmi m:ugámi 5 iuiibos pimell0s estími
:iiiip:urodos iu)i las !mumsiuims
le
el a la declamación hecha en Me
u u enza po m-¡iii t or irlad es de la
)ttmi,1e, pues, el gemiiicirt mo.’
I—iamij:m
recomloe’memiIo
‘‘que el ca
it N
N tONtO
tSl--R()
t,mlámi pr’rtetlr’cr’ ¡ml pmtmiimntmlio
13 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1139
Title
A name given to the resource
Señorío y humanidad
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pi i Sunyer, Josep M. (Josep Maria), 1889-1984
Medalla d'Or
Ajuntament de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf
00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09
PDF Text
Text
29-6-87
NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS
�. v) GIAN
uu\j-/._;
71
(
11 -}
Ç-19(Anz
1
uf_c.,147~ 64,11.64-1
7À U
tv
<
4 ¿I
b/1/-"‘",
--(-)4. ~-1)
Gtr
,
ii\J
ALLp
1,1A-t1
1-44L,
<4'
71
1,4)cvÁ,
eüttiabC-Al
114.A."1
A
(11-(
..74
1:),
Ovt/t:`
Cr4-144_,2
71:
M f , _,//1
"
111:14
Cal
r
4
(-1
jc.
(
5
'
�4,1
(97-
j
(-k("3`•4-
ce..2.-/s
tfe /fe ç)-4
'tí
-
níA
(A'
e(Citrl;)
1G
t
e, ve
i's-L Coi
>
�-(,d
f
,¿,t,
iVt
1
4
Á., 5 fruo,..rf
ita.„
1,4
b/
4tI
0,(4,1".¿
#5 (4
1.4.4C1-44
/ v-¿¿<4.4
ci
1
14.1
tcif-
írT
U rtt)
(J'
/1-)
tid 9.,u1,4) c
/-
Ciwuti
1/
u
T&-ti urwe
fAy-
/11)(cuS
4- if«
ce
ci
t-r) [74 e.i4
LA
Çk
14.40KL)
5004
:-
-ryrk
ipt
j(
l'ficra;
t
N C9
/k (A litrA
Ch hit II A/ •Of
(nm
„LA..., 1 4
14.4.9-1/1.494"1
Irtj /,
#‘114--,11
Pk1
111".4 ¿I
/(t
(
" PA4. 1 r
/74-‘941
vi
(tí-,
4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t;
yvv
44-'1
Lit
cAlub...ái
c,
1.<1 I 1-4-,
"11 ,5W (V
a-vt\
d
k..1--0
kuo..4),A.":4
cr{,1
4.
ti. e-,
a(
~1. c...
(4.
f
d<-4
�)0.,t
11:4-1-vt,ty: '
4:
1
1
. 5 44.-{„Lb
igL
LL.k-W
n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2
C14-.1ii, ah F14-
t¿
/
Le
ij
1711U ,t<
ram-uu-k
Lsr/,;(-7
4-1
5
7 d-t..4
t-II
C
4A1 (44./41,14 •
G4,
cLÁ
•
,j)(4...„4
(A-11- ,if,449.! 1
1_
1tL
ctt
14
ttp.
LJL
0,‘-v1.1 ti
ItÁru>1.—.
4,1-<4 1t--1 CL%
,Ltt,
u 4 -1.44 C 6L4Y
Guth li (ya,
L.-14ti //(/`)
“tak'
t(
(1,12)41,12-1.A.-,
oLt
(4, CA
<-44.- .,1:0■-■.
44.4
�(-1.-6A---¿
(
C4
)
Le „p
9
c>i
iryi.
41
Cru
.¿„¿.,
ai
ti/U'
,
GL4LLIfawd, Irom
mit, -AA^
CC 1:,e-j-11
t
CíVt,
i/W.,14›-Lkii
/t/tA.-
U-4
`-kl
1/tAA
vtivt44
ti)
ííw
�tè-
14-i¿Zç
5
t'o
t/tLA
C'\(
fk"
• Cco N (t-a, t~;
trrL‹
(
JI
AA.> 1,_¿1-4/ Uy--
1/',
(
5-
¿AA (e'
1
4"
(1,
vt
e
,SÁ-vtr-v„
cta,
( .
C5 -Árr
IrelitrLs.
1,1
L4,4—, (y
/U"urt/s otfi:,\
(fc--e
)
\v„..k (44 zi
''Uti/,"
-
�(1, h
'C'LC4.¿<
1
ðv""--- Ótv,
Ni
t
¿'t..~
-, ).--tA_.¿.,
/ foi,..,,,
1
-A—z ct
1).
9-1 (44
*14.1.4.4
~t'ir
j
r
5:,..,..1.
114-g-Ln eLLs-
IzZA.,/i-e'
,
Á
71.2, t),„,
Ltt
t f
el
•
j
cp-
‘;‘-7,■_
ri
Gr...-.¿í<
14,1
ÇA
1--evk
Ce
C44.44
�,
L
I
(
(OLt.
tic<
•
rbrr-'
s
ctfi,f
Vð
1.4
1\-€1,Qu( ) -
.
rUt.c 7
1
t
(0k410 ,k
PU,
/4-LIA
-1
F
•
CÁ‘^íijth
CLIA,
•44
‘.4
2,4 ,4
CÁkì-
Lf-
o
(,),1",/,'
C42^',
14 il/L,L4,
21
ai
L L c.1
.91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17
C
,
t UA...tt„,x<,C"t<...,4
y:
c
(4,41
Le A
kt_ke‹.)3
,L, ceu–y,t>ai
ufa.4.;„ L.1 (A..w¿
f1,1,,*t )
U-It.L L44 ,
�V&
r.
(el
(
1f
/4-5
cc-,-71
^
x
u()
71,4-,'
vt",t,u
:
cul
C'17)
-1' (LI.,
r
r -
C
LAA
i.ç-1.4
if
s L„„it(_<_,
G
o `--vt,
—
5
L
iteu. C-
???z P3 V(
9
co-Ctru,v,
i
S
114
trv ,- "r241-1, i;
r&v t
O
1.1i
p
t 1
'
L-gileql
u 1111—
4 19 k1
ilr,t
fl 11.-w
rk.
/Uf 4s-dLS
4L-(-4-•'j
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4008
Title
A name given to the resource
Notes Senyor alcalde per diferents discursos
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Eleccions
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Barcelona
Description
An account of the resource
Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2604/19870630d_0225_bo.pdf
707b682583046e6c4a856b8af431fd5e
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses ḏ
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont ḏ
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat ḏ
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives ḏ
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,ḏ
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i ḏ
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar ḏ
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
f14 Y2 L.'Z
^D l
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
J
r1
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
c1 v C,
t(,t,v (43
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
P irn C_ 4-Y1
L^
t=
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
`^
v ^.
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
120
A
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
i
^ PC i ^N
‘14-7-\1
bel_ḏ
ciḏ
L Yf
tML7 ún G^^
¿
^b o t
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
(47l cw.071
r'
–
/14O> Pn`vr
,
v ^^c^
PC^2
•
)cos
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
II-
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
jjL
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
ItyLfrucik 4
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
u")
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
ICAttj4714"' ic--
•
5
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
Q.,
,,,-,1—‘1,42{-
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfleḏ
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
M cMLt,r71
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
usTÆ ,te-ibt
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
O)» Z
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
^^ c.04P
cía(
f-1"Nb ei"1
0E
P
c'
t5 ïyritz -S
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
L^ -t-
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
^^^ ^
G/1-
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
^^^ ^ G^ 41,1)(^
,
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a la sessió constitutiva de la corporació municipal de 1987
Subject
The topic of the resource
Investidura
Barcelona
Alcaldes
Ajuntament de Barcelona
Govern
Acció política
Model social
Description
An account of the resource
Conté la transcripció i l'original manuscrit de PM
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf
4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
f14 Y2 L.'Z
^D l
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
r1
J
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
t(,t,v (43
c1 v C,
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
L^
t=
P irn C_ 4-Y1
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
`^
v ^.
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
A
120
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
v
i
^ PC i ^N
bel_
L Yf
ci
‘14-7-\1
tML7 ún G^^
/14O> Pn`vr
,
¿
^^c^ ^b o t
PC^2
•
)cos
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
(47l cw.071
r'
–
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
II-
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
jjL
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ItyLfrucik 4
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
u")
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
5
ICAttj4714"' ic--
•
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
,,,-,1—‘1,42{-
Q.,
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfle
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
M cMLt,r71
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
usTÆ ,te-ibt
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
O)» Z
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
cía(
f-1"Nb ei"1
P
c'
t5 ïyritz -S
^^ c.04P
L^ -t-
0E
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
G/1-
^^^ ^
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
,
^^^ ^ G^ 41,1)(^
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�t-'
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Dia:
30 de juny de 1987
Hora:
12'00
Lloc:
Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica'
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització, Funcionament i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor
electe de menor -edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asséguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
- Humanització de la ciutat
(gent-pedres)
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total • decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és be) i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�A-UOvrAt--Yrrs
/ta-i
v l^
('Y
Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD
U
^
C.t3 ^Vl
l % Dtt m/-1
(ivt , ( trv
f11-t /-21.JZ
l
Q v u-
GrJ)\i I^ L "^^^1
S
0`7 bi,nL C2¿»01--
^}lS
1
C^ ^
it4
fl(C,iP43
11■1
r u-n iv
t fit-19
S 17)-
e-55rt 12-
L' Us -TY
í^l ^
^^ 1^.. ^ift L^M
J
n;
eirt/117
lb
Ce-rl`"C) ^1 ^
L`YL
C-Ç , , 7 ^j b
V
^
L4 Gt u PM- a
i nt Tz-rNisik
ur+11
L- y U -Due- f^ 17
C°
Da ïrkAv
ü th
L
A,^,-d cf.),N l
As-rd-1
A-P 4-ç
(j)L'`h (.1)
Uc>
^j
11/1-5tv"D U
u
Vkik tDG
L-TV 6-1W c/►1!) rrn
p
0.51L-ffrow
S
3 ^1^1(a.) {Ç
pu--1
^
ué
d( c-zs t x t
(A
(-^
f ï
c, ínf
L t"-Y?
L-f-Y
J^
iJn( it
C,-?c rÜ-J074'4
ói 'N s
C!}--41
ci-o ^ c;^1J +
a'
c-k)f
�J4
'c fi.
M'-
k-- 7 9
i Jut
ANittr—
LA- id
Lit
cp1---s-21-t.~ 4..
.174--my ^L^
f'
Pc91 L4 v1.04
e
AA
L^ utm ppty\fT
G1
< ti1,244
/2,0 c.43
1
4
oeL S
Po (-Ç
viZ
L A U<^^
ffik_4
\
u_71Ní
Mc- r
A
i2
C
GO/Usi-74
r ^
^^ ^y► Ar
4-11‘) ^ d^
1
^^ ^c
p`
v Vi c
Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^
dNyS
p AK
thf\P
pipu r
Lfz_
t-v
Cy\) A2-)Lck3
vN
/14 oirZy-11 ryc
P
A
Q
G
em
b
oerPc'ci
Ldt
II
O c.--^7 u
r\l")
4 UVi rL L¿,../
^ vw^ c2 ub
G°v ntmit
DkullA
COL " (-(-(----1-9
-9.
LLA"-i-
A-
C.
c ^^
'4-1)
1 bG-rJ k_i(,^iv>
�U
p c,,,)
6
kv
u ti
á1A e-
n-w 5
c)(74114 . o
L4
^
t p rtinr
dt
C 'C-
3 Cn^ l ^C
US vul,
91D-3c
trut/tlit
c^v3 i' r
t
^ c=
r^tç
D') co au 6 7-4 D erS
01
uní
41-im g
rYI 1ái Vt_ ,
1D^
14-4-u
O1 L4
^
^^ t ^s
v e-
ty1
`'L"
M0
G .J1. L C ,
P/MJ;
v
(^
S d Ul.v1DCoZS
TYlAz- grv-iyS
^3 >^^ v11-'
¡n
VN
CA" \-) c 1,t17/1- r
t3sPux, 1 1.
^ ,^"
,, ^ ^
Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^
G
v 111- (f›,) r O evi atrnaI
L-^ P
r
Cp.31l.1
Thiv iiRÁ
cgt_
,x Prutz+ S:
D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-»
9' ' 4"1-\[ bg\
V'r
L. G¢
t^ ^^Yl^
4--biAjpo /41,/, 7.1
g f^ 7 S O `:
nenk
161-ft4
C2
Ik,t 4 -5 L i <
M c'Yvt
_
^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu
91-0 4 C¿nP
cl/t Z-Lv£
E
iff-L.
c,-w 7 .S
1'
tl4 r ' L 0 lA_
/tu uc,:s
b
�1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_
L^
v iAl\i
S e'S
Di
,
b
Z4
U
O esn
• c;-^ P
23
cw
E
C
D r itu
G^Uitct'y4 47(
( ()
4l^ lid-ni'
tLtvLi-3 ^^^7
1,14'W v G3.
Q ueen'') S
u-N A
x
4v 4--77,msMA4 ,5
4-71-/Liç
uz
e--5-
^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1
J t/?/ 4-
( -L-
h C;oA vt,o 1,1,u41)
A-
Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn--
CÁ u/rK
fN14v -~ 1) e- t,e-`
(---21-7\J Dvr
u
^-91i0
TI-114
PÍt. 1Y1.
17 e.—
(.)^
4-- 1.,ue,-1 i ►2
KG-1 c, i.,-^zn k
,t-DDIAinui
r J
ft19, C,r
I9Jvc
UÓ' JGt,,, ,_
Ct^S , Gol(
�No P U c
.^^
vlut,`Q4it-
j
r
" s r^ ^ ^^ ^t c^s
Gt L- -ce)t.-
7,4-1)4
1.-1v 7 Dc-
C--t Lic-Drkt s^ ^
C.t)"^L
i -^
011-t)
Lyy,1
c7/.715.t.a
7)1
,n
G
^
Al Ufva,^^^
^
1G
ó ^-p ¿yw
7-7/ViM Q
^ us -~
1,1-74vn¿i114
G, u n1-0,"b
OZ /V D O b ,L4
^x^
9 l^ h- (m4 ^ :Je--
*4L^^1-i- ^ . x^
JA- 1,1 oT
(`
es•
dví ÍZ`YL
im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS
S( sm D l e- r1/l
G-`h/F
cr U 74-t/J /j'LF3
/1-¿-~
^ eh Q
LA`-
rCrY3P 4 6-}17/f)
�g- n
bki„)
^I^O lUt P C i rN i
H
b e--L_ 7. 01
k,D S
s
L–`Yf
(-7"3
1Prie\1
1114/(>2 Prk/r
G14 uriGI -
^ t 1.^ ^ v ^ ¿
v 14 ityi v-z A-1,1 b
G'I^1DtGt lwc)71141.7U
t
-
ne-w
xI s
heL 8 2,
A
s,*
~Pu
6P ^
4/14/72-111A–t)
t-
e-\)
u
-1- cLt Li óv o
41,4;6^t
a^ t.-"Pl.lMC527
– ^% C.-5 c
W-19
1
C' 471c-W,07]
ÚgrrrA{-
c17.r 1^ /fij^, ^j
pu b, S
A i4 G- S.
t---(7v- ^ej
? U4
N1-S /a2 (-)1C-S
hit
^---^
Pn,c.--v c;v P m, Uhfç
C'kt C:5
i #11'21:1
7-41"
I
^
C. AA'1,.,
(-
27
M
" CL i Yl -
Pe--`b •rtc.^ Yu<
AA 1
C^ et_. que:I t'L
^^ul.r3
1-14,00-
L r5 Pulo ive-5
q v ^-WA 911-
c.–c,c-:s
^:"
^ (rvl
°
G4- ^r-r.rnv i
C O 6t,--K i 4
u^'
bi4 61,-`7„►
u r `U Ult
C..epA, iN l^C ^i%t^Vl
.1t9v n A-1 r" 4-
1 L^
C4`--s.C'3 ^
V frs.s4
�/tt b°17)1 arkfr
t-70,\J Imi-11--7) ' )c
e
10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^
cyz
t_^.fC71 /¿h
^
L^nl
L ^3
i/14.
litmik
( Ui
, d-c.c7 h t`7T77►t "ir
c'3v ï 71. 421 - et,
p
c
c tkJ T US p é c /t4 vs rnh
211.-.-
¡
cs71.
3v^
t-&-t) t YL
t^`
rirt_4tyvupnr Tv-X--
r
L-'Yt v (›--)` S
A- Z^1
^-^ -5
iÍr eni A —n1 l
ojlad-e-.-g
s1
l
it4C-'Yxf YS
A/
c.iierSZir1/4„
p 2^^ c C^ t–s
N^zi3ss^ T7t7-5
>r
4,6-r S
Á/
C.^^^
, ^c-^ ^3I
,Z,i(3
t^^
ni-),
f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW
^L S
at
CA-wit e 4-- Ld4 Jo
kit o o('
1
zrrik C.rnv
Al ) (,{ A-11\M-
(7
u
érgv tit? ve'') ^ t S
al-13"
^ ^ " C,I/t c?g-u up
p fru ó
fü
rtr-
kikvviS t fi
LL5
42-
egli
sp-kr n'
^D
cy,tf®Jt,,
70114.,6-14-4
d cul 1-7 4 LYt ç
i a
Gc>g■.)!
/^
�f»,1,<
1
^
^^
^^
Gu^
111
t-f-5 (s94-t
oftru
kv-0
De–
1-1irvna4
.)at v,n)
O' di«
LA CA
r ^^11/ ^ 77t 1
ih /N ^^
L' i
ft1 51711 ^^
S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t
L
U N C.e.sn7
UAM
‘71/1
Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u
cz
c
0-1-z-S^ 4
mvs^t,c.^ ('/u)Pr ?
S
^c2
c.,07,f
cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S
V ►^ kt nLrïz / -7, -á
^ FJ G^ ú S
^
P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4
277t 41J
Pt
Am r1'^-t-r5
O
'vi -4W
U ik
911-714- N7tho 4
him5
^
2^` x ^,
CoA:tJ- f5r1v c S
Q u^
f
C'
, ^ F4--
^
t^i /RAg ,v r DsA
/1 c2via-1vf Punja»
v) Pue 17:--9(11 ns
^ D F-141J ^^^ r
c/h0 í1Z4
11\27. 71-11
"
A-Yk A
A , ous
- Ap s
Ni
krA
bJ i
/^^+-UkL Arn_
GU
b1
il tk) A
4t7714;-5
Us F-A
/v c)) 7ak rS
A
f 11 1 0 `+ -7r c'S
T2^^
A-;-1 D
LL5
,9//`N
cr 4-h)yS,
(,,}°
■
Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21
A
69` r /vi GA-7 fu 4
411/L-1-si
ftz G( u k,f7
t'iR-c-iiin- --t7A-Nr-
P 01-0 pr 3
r J o C. u u o r^r1
C.v Aij [2
s
Po+--a c. cid,/ e-5
�D
r4
,k--Ary
-ux
pt-lu2N5
R- fru
\
kf (). C71,1 -71
4-tRA-
4.b- - C-Lcb-01,
y
5
e
cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu
414, cu
4.7
,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC
°O
44 / 4 d.,
-
fi-t-tc~( ,(/ (4- utic,
v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-(
c,i4ÁÁ;
cú(a;
d-11
21/
(
(11M/1(44‘6•-
Ci,>V
A co-44,4.
kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;.
-k\--ountA[
je
4
ttc
c‹,r:14,,
d (4.440-4/G
Ct
Hm.
kJ
I'l"r"
vrAi w
tt
_114-t, .4(
j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_.
- 4
í4
}>-'5
(iPc44
fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe
îìt
/
m14 _
Pydr-
1""-(»44- L
Lr
u.21t, (£1.„
c,/
Cj--<_,eculur
CA-ui (
5 34
�pS ÔcitJ r 71--na dult,t(
r
cdL--t-N
k -? d-tA
-t-ukr-157-1:1(
,
C4
Afp-i- kk cti-0
_s
jicAuLd
2;u1LA
p
itZ/1/1-7
,-24ttn,t'
elAip 0:r - vi«)
ae.trz
u&
-
E7c-e z,oT) u
L.E
.7Y
LL
ï1
_Jet
e( " c/tb
fljz
rkplA
S&Æ s
FIrti
4 í1
c?
b
í\--"S
111/
A/0 i
4 x. 4 /r1
R Alitl• IL-1
Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h
1=1- rte-rh
c r 4vA5N-bA4 1 "
-7t-wehS Dvt. LÇ
- -
CV
h.) L4(
A-tA rirr
Ley,s Thi
uNf o
J A/7M.4
UttQt
441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt
(1,0h-7k-L ,,J9
frw
t
qatle
it-44-vbn9'
_
)21¿■
—
de c.; d-.\ cbt_
1‘
Gte umz: vLL: 1 62.t:
�f2
7Z^l3A
^ v Ul 'VD
A-9 0eL,Loa
üLRz
s t'11.J 11-1,, O
t^ r7. ^D ^ ^i^T
) D U N f ^l
Na
^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5
f-PmV/1-10 ti
(
l-10-7k) br(T-71-5—
Pum_ C.uus ^JS
^1 n^S
r
/`2
7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^
b-Yv r1.,^J \Ove:
lJs
.
(7!4 t-UÇ
^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú
L-YN
- i{ MéS ryv
9 rv
p e S c---)v ¿g.-U
414 cl-v7--
CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a '
Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5
P"t1^s J
vt7- Evs
,
/'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/
_iYht°11-NfrQv ^
(N t `
f 40'45"....
.151 l.L- rv9-5,-9vti p
n-v
p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1
^/Lc:1--• L ^-
k
\XC. uviik c Q
roa-
^.
IN-
to.7J1ewuv
i-t. uU)'z,, )9 42—
Prf5"
PU291-1714
CA-M71-
JE
^
tJt"
Por- ,.
^-
.(
DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v
�fs
iM
Du Q LA79 411--
if\--zy rho
u-4k
c (..€n' I
1.
ue- \))0(
Áry~,
j (444? ',bu e:7 AR-7
v-71/&-
-i---
f-agittiro
&"-
L--Ç
A-• t
t-gv 0-0 u e5
lit& f
1,-2 917_ dr-Z-U t/L
fUcc en'
A-VÇ9i
n_c(
cAz--
Li c (.5---114
Q
›C
�)4
4-M duí pvt-Lid,wt
4
FI:m411 c
e-1J i
41-
ItZ U ^^
N Oc-
urS C'. S ?Z—^t c,'^
7`oH- S -&-qtt
J-U-19n,^.'
rYt
dU^2^ u
('o^U
de AGLtG^^^2R
/
i
^/ u". U
UlA r
vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/
^
f
if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^
/(4 k C
^r,
ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^
^
p
t
C/1
^
z.
T
r
CL&I ut tif";
WA1 11/' r-44— 5-Y‘
(sf—e/
t
s^.
A6kte d,
c
�) ffi.drut2huik /txt
ffiJsik ti
el,
.K 111-)J1.
12-I p c L6i
uJ
C (-B1
G-~ 1-vx. -1"-
i-
^-t dl
)t-f
r
S rtaitotc? t-ohín
dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit
o`_
C`no
T E^^
-)-(2-71
^^
UP
^
(L)O
(,^a^^ z (Ab
f^,^,/ 1 ^ 14 KM
P
(5-n fiU viAit
4
Jt" "11D
v -cAtz.. s, Av n)ruÚ
f 1- 2\f-b ti") É--1,
^ e ¿A
f
-t'c-S
' L-7;^912-S
éu
//uS Fi NtÁ t) A-r«._
cirim
n A,1/42_.1
jém
c ZAJ /Gt--5-7K–
^C L^ I. GU, - 771
c4
th" l^
T^7JZrJ ('
c^
1-01A--kit c.-2u T
^ ^.;^^ luz)
.4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172).
\
i*" 9-1
De-
("-A-51-1-t
Lel
6:5 b-r1 /p /J/
5-11 Gw f
,L at-JZ,i).
t-09244-Js !7w ci-vn e-3
p n4) } efl-i2 =5-
m.ri
~ firJl fe t--
Pc-t- PiteJci--JV
s P4_-01-vt-~-3
ó CitY/%zr AJ'/tt
�^
cr-
Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_
tfic-)n
a v^
^ ^n
p •W /fuel! 4
^
P 1 1 N ^r ^c7
L1t
A-N /In
494 cc2p 1/4-
(_Yxl
n4a-m cci- Co--›si A
P(191.
o/5e.
i`)1/4-J5
C.-'^vLL.,,t
rui
190 jo
tbtl Atit..-Yoc)
h e- L A /3494 L22- o
11,
u t^--Ç
jitjn
^ ^`_, j ^
P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA
Ld>10/4 OC
1N o t-S a,1 Ah'
1- ,q.-Am. v d-^S Z^
6 1 )(
1
L") Ezc-
L^ 1,1L-rAIVvict-
r22
r
N
1.5-Y 3t
av
,r1 ^j^l [
P
^r
�mg/ C tSw7a1
bCW
ru`c-`-5
L-_ 0,15
M
A
VA Jtrl-z- rirk
14 Q
J tiv
P
L4 fC ~_
Itc9i) S
r ¿A-5 Fcg4, A-A4
r át
PE No J /hti+. t9V
TYL-c^ t Ul^s
kt_c.^
áxiog
ee-u.c (75
/4- © a)
^
/W-il C0z4J7,4-
LLU
4"11 Dyt,os
ift-ITY.tF, ).
14641->t Gíl2c9
L^v S
¿>5 P L
^(.-^^
.
DA-- ('
^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5
kt-
f^
`1-10-1,1- ^t
,
6^e
^ c^-`5 i
I
v e -)'
c-u
(-°‘°
4v e
GDV 11,\J ç't
^.
-^ i 7)1-1-- %ify0
6^P E ' r- rut otC
x¿
<00-14-n 31,-
/F--
t^^n17)4 c-S , C A-
cl ^
ïP'hy i
A
L4
rt-r
t
/46/1)-1 0-61-,‹
C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4
Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri
Uc•
L'S
Í
LA-1497 °e¡
c^t
m44-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4009
Title
A name given to the resource
Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Gestió pública
Autogovern
Eleccions
Acció política
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf
5934efa2c0768732d1720f07891fc069
PDF Text
Text
NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES
DEL DIA 28-2-89
1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions
de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió
de treball amb tots vosaltres.
Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu
fent i en els equips que hem constituït.
Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva
intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon
funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut
dels ciutadans.
2.
Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i
eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants
projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una
millor qualitat de vida dels seus ciutadans.
En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era
preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una
segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només
física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als
ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta
política.
�-2-
Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de
posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal
només la participació dels agents econòmics, polítics i socials.
Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva
que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el
seu dinamitzador principal.
3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és
possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat
d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient
l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una
visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar
tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius,
sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi
ha una capacitat per aportar solucions als problemes.
El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim
mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i
personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves
demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal
trobar l'equip més idoni.
�-3-
El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la
missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de
canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu
enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest
mandat.
4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres
significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans,
més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions
dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del
ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que
entengui la informació com signe de qualitat de vida.
Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i
promogui al màxim la redistribució.
Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots
els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i
única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per
sobre de les eufòries o depressions monetàries,
Una Administració que tingui un model físic del territori i
garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements
i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans.
Una Administració que generi polítiques específiques en el camp
dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i
econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als
ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran
�-4-
atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària
bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives,
esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat,
més que intentant gestionar òrgans i dependències.
Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és
un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els
costos dels serveis tenen una importància política.
5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de
creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en
la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en
la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les
propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal
aprofundir la transformació municipal.
Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia
sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir
alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim.
Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat
amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que
poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia
tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que
tots són Administració municipal.
�-5-
Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives
i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és
global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal
canviar els Consells d'Administració i garantir un control global
de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles
diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i
que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan
treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i
la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de
polítiques.
Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la
transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que
convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una
Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i
aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb
eficiència, dels òrgans que depenen d'ella.
6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc
objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els
ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de
l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop
�-6-
del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única
de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els
mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de
les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no,
del sector privat.
D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la
cooperació público-privada comporta definir clarament els seus
límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és
un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat
com un afavoriment dels interesos econòmics.
Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha
posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball
ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal
afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la
comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de
ciutat.
Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics,
canviar les relacions amb el ciutadà,
portar polítiques
especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar.
D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també
vosaltres.
�-7-
7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de
Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació
i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern
Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat
les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà
resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de
propocionar:
a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major
autonomia a l'Ajuntament.
b) Una nova organització política institucional que, canviant
procés electoral, asseguri més participació ciutadana.
c)
Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres
models financers i públics que, garantint els principis
d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50
que creiem just.
d)
La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real
de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per
tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui.
La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una
voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models
són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està
�-8-
fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la
no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la
zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en
evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant
la nostra línia política, com l'estricta racionalitat.
8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans
objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també
comporta parlar i preparar les eleccions de 1991.
Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els
nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal
que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho
fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per
l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar
clar que la nostre política és responsable,
eficient i
afavoridora del benestar de tots els ciutadans.
Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui,
haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps
estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva
àmplia i fermament optimista.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4091
Title
A name given to the resource
Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sitges
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Gestió pública
Benestar Social
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-02-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf
8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Alcaldia -
Presidencia
INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR
DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL
Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít
de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i
d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs
d'Estiu de la XXV Olimpíada.
Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots
els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt
especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92.
l
La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és
molt important saber exactament on es va i de tenir molt present
en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem
treballant.
Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou
que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de
la societat barcelonina.
M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la
necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació
permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en
major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de
la ciutat.
Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat
per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser
la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà
prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i
estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població.
�Ajuntament de Barcelona
Alcaldia - Presidència
Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com
sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat.
Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard,
abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a
fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria
que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció
plena de la filosofia de comportament públic que implica.
Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una
banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra
la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra,
tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i
atents del bategar diari de la ciutat.
Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la
preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política:
entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer.
El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us
deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint
al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per
una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els
ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho
dubteu, d'una importància incomparable.
Barcelona, 26 d'octubre de 1989.
Pasqual Mara gall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4108
Title
A name given to the resource
Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Ajuntament de Barcelona
Govern
Benestar Social
Infraestructures
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-10-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf
967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO
Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys.
En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat
que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des
de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya.
Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure
què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no
hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el
rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del
92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels;
o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a
veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla.
Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la
Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com
van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les
clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a
la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu.
Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no
és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola
nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta
ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan
s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre.
La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la
Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera,
però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una
identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és
sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet,
ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al
laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la
Nació necessita per ser tal com és i millor del que és.
A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes
maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en
els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en
els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem
permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi
havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també
hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara
modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem
permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
2.
element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en
l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la
història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la
contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un
moment en què tothom ens mira.
Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última
vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur,
un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens
del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per
"trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar
l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar
era necessari per poder començar a construir les cases que han
d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els
convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que
tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el
Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses
com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta
gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes
amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els
temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no
endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament.
Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que,
finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el
metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us
ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que
endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el
Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que
ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de
retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son
realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que
tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis.
Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o
d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per
descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he
sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus
independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi
ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses
son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa
l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública
majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
3.
Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular
la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I
aquest grans de millora son molt més importants que molts dels
projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son
grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de
la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem
que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt
noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona.
Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que
encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb
esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de
grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o
de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses
que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels
barcelonins també hi ha un canvi en marxa.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4118
Title
A name given to the resource
Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saifores
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Educació
Ajuntament de Barcelona
Lideratge
Barcelona
Territoris
Model social
Mata, Marta, 1926-2006
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-01-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències