2
10
45
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf
a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09
PDF Text
Text
PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE
LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE
BARCELONA
Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008
Molt Honorable President de la Generalitat,
Senyor Ministre d’Exteriors
Senyor Alcalde,
Senyores i senyors Tinents d'Alcalde,
Consellers,
Amic Narcís Serra,
Senyores i senyors Regidors,
Autoritats,
Estimades amigues i estimats amics.
Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys,
devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un
escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant
i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus
pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i
la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han
passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a
ciutat i com a família.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la
meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una
colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra
ciutat.
La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut,
de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè
Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom.
1
�En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut
moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè
després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que
vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de
funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara
davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els
haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al
matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les
nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que
en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de
hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral
com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es
treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en
jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de
tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a
una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el
Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia
sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de
funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van
fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i
vàrem haver de sortir corrents.
He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt
bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que
des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i
l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita
revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i
als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de
la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em
semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació,
una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat
Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas
de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri
també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu,
que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que
formava part de la majoria de govern.
He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home
privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser
alcalde d’aquesta ciutat, que és única.
2
�Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat
al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent,
durant molts
anys.
I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde,
ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació
del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte.
Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les
tres C: carta, compilación y castillo.
L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va
aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la
Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i
que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000
habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una
de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament
demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i
que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de
Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys.
En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo
tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per
companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i
Santi Udina –que també ens va deixar.
Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per
haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta
gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde,
entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant
més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell.
Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec
que ho van ser.
Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla
pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a
tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar.
3
�I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu
n’hi do el que van haver d’aguantar.
I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí
alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal
indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la
meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de
Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys.
En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també
en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no
haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es
diu Ernest.
Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació.
De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom
vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot.
Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona
d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato
Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les
Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys,
arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest
senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut
gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han
explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb
ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més
famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat
que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de
Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que
hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i
portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible
d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons
de Barcelona.
Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del
món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit
somiàvem i de dia construíem.
4
�Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat
la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres
mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a
viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de
fer.
En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig
repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no
repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar
algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde
abans d’acabar.
Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat.
En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere
any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la
voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats,
ho hem anat aconseguint.
Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència.
Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el
que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més
sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè
quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que
es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima
controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és
absolutament sana i necessària.
Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest
Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un
llistat de greuges per
posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a
pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys,
corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar
sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que
amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i
fent Europa.
.- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa
referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i
l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí
5
�present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la
ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les
5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid,
Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana.
.- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni
Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental.
Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que
hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor
d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir
que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però
AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara.
Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que
siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una
cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però
d’altres tampoc.
.- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta
velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una
vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de
provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a
Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens
van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats
de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat
era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i
això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat
molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat
amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà
mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital
que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran
que ja som tots plegats, uns més que d’altres.
Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells
anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no
pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho
va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad
que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les
hem acabat de pagar fa un o dos anys.
6
�I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara
és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament
ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç.
Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho
han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la
connexió amb la cornisa cantàbrica.
Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari
d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer
Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja
és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat
que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per
sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per
la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per
Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de
fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que
és un perjudici que no s’hauria d’admetre.
No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes
pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria
dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem
audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho!
L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França.
I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran
àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar.
.- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I
ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats
motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han
estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els
camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de
cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en
formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que,
junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a
Europa.
7
�Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho
és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al
català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som
europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir:
somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens
definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament
europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en
aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de
frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya
sinó també d’Europa.
.- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat
assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan
Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant
Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i
el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional.
És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual
Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir,
amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent
mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè
ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions
que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un
món molt complicat.
Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho
aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el
camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents
propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i
amb alguna persona més.
El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que
quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el
món. I és veritat.
La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les
malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives,
i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i
inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de
la ciutat.
8
�Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els
problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per
això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris.
Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són
importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González,
Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà
seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el
moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se.
La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació
recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li
el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi.
Per a tot això compteu amb mi.
Gràcies Barcelona!
T’estimo Barcelona!
Pasqual Maragall
9
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Language
A language of the resource
Català
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Medalla d'Or
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1102/19870629d_00226.pdf
00c698734f0cf5d82d3d41fe60725a09
PDF Text
Text
29-6-87
NOTES SENYOR ALCALDE PER DI`EERENTS' DISCURSOS
�. v) GIAN
uu\j-/._;
71
(
11 -}
Ç-19(Anz
1
uf_c.,147~ 64,11.64-1
7À U
tv
<
4 ¿I
b/1/-"‘",
--(-)4. ~-1)
Gtr
,
ii\J
ALLp
1,1A-t1
1-44L,
<4'
71
1,4)cvÁ,
eüttiabC-Al
114.A."1
A
(11-(
..74
1:),
Ovt/t:`
Cr4-144_,2
71:
M f , _,//1
"
111:14
Cal
r
4
(-1
jc.
(
5
'
�4,1
(97-
j
(-k("3`•4-
ce..2.-/s
tfe /fe ç)-4
'tí
-
níA
(A'
e(Citrl;)
1G
t
e, ve
i's-L Coi
>
�-(,d
f
,¿,t,
iVt
1
4
Á., 5 fruo,..rf
ita.„
1,4
b/
4tI
0,(4,1".¿
#5 (4
1.4.4C1-44
/ v-¿¿<4.4
ci
1
14.1
tcif-
írT
U rtt)
(J'
/1-)
tid 9.,u1,4) c
/-
Ciwuti
1/
u
T&-ti urwe
fAy-
/11)(cuS
4- if«
ce
ci
t-r) [74 e.i4
LA
Çk
14.40KL)
5004
:-
-ryrk
ipt
j(
l'ficra;
t
N C9
/k (A litrA
Ch hit II A/ •Of
(nm
„LA..., 1 4
14.4.9-1/1.494"1
Irtj /,
#‘114--,11
Pk1
111".4 ¿I
/(t
(
" PA4. 1 r
/74-‘941
vi
(tí-,
4 rot.j-wl/(„1 cyt...t,;‹,t;
yvv
44-'1
Lit
cAlub...ái
c,
1.<1 I 1-4-,
"11 ,5W (V
a-vt\
d
k..1--0
kuo..4),A.":4
cr{,1
4.
ti. e-,
a(
~1. c...
(4.
f
d<-4
�)0.,t
11:4-1-vt,ty: '
4:
1
1
. 5 44.-{„Lb
igL
LL.k-W
n 1411.1 a, ,}5 ‘,444,2
C14-.1ii, ah F14-
t¿
/
Le
ij
1711U ,t<
ram-uu-k
Lsr/,;(-7
4-1
5
7 d-t..4
t-II
C
4A1 (44./41,14 •
G4,
cLÁ
•
,j)(4...„4
(A-11- ,if,449.! 1
1_
1tL
ctt
14
ttp.
LJL
0,‘-v1.1 ti
ItÁru>1.—.
4,1-<4 1t--1 CL%
,Ltt,
u 4 -1.44 C 6L4Y
Guth li (ya,
L.-14ti //(/`)
“tak'
t(
(1,12)41,12-1.A.-,
oLt
(4, CA
<-44.- .,1:0■-■.
44.4
�(-1.-6A---¿
(
C4
)
Le „p
9
c>i
iryi.
41
Cru
.¿„¿.,
ai
ti/U'
,
GL4LLIfawd, Irom
mit, -AA^
CC 1:,e-j-11
t
CíVt,
i/W.,14›-Lkii
/t/tA.-
U-4
`-kl
1/tAA
vtivt44
ti)
ííw
�tè-
14-i¿Zç
5
t'o
t/tLA
C'\(
fk"
• Cco N (t-a, t~;
trrL‹
(
JI
AA.> 1,_¿1-4/ Uy--
1/',
(
5-
¿AA (e'
1
4"
(1,
vt
e
,SÁ-vtr-v„
cta,
( .
C5 -Árr
IrelitrLs.
1,1
L4,4—, (y
/U"urt/s otfi:,\
(fc--e
)
\v„..k (44 zi
''Uti/,"
-
�(1, h
'C'LC4.¿<
1
ðv""--- Ótv,
Ni
t
¿'t..~
-, ).--tA_.¿.,
/ foi,..,,,
1
-A—z ct
1).
9-1 (44
*14.1.4.4
~t'ir
j
r
5:,..,..1.
114-g-Ln eLLs-
IzZA.,/i-e'
,
Á
71.2, t),„,
Ltt
t f
el
•
j
cp-
‘;‘-7,■_
ri
Gr...-.¿í<
14,1
ÇA
1--evk
Ce
C44.44
�,
L
I
(
(OLt.
tic<
•
rbrr-'
s
ctfi,f
Vð
1.4
1\-€1,Qu( ) -
.
rUt.c 7
1
t
(0k410 ,k
PU,
/4-LIA
-1
F
•
CÁ‘^íijth
CLIA,
•44
‘.4
2,4 ,4
CÁkì-
Lf-
o
(,),1",/,'
C42^',
14 il/L,L4,
21
ai
L L c.1
.91 p."-L,v1-1,Asi; jc•:17
C
,
t UA...tt„,x<,C"t<...,4
y:
c
(4,41
Le A
kt_ke‹.)3
,L, ceu–y,t>ai
ufa.4.;„ L.1 (A..w¿
f1,1,,*t )
U-It.L L44 ,
�V&
r.
(el
(
1f
/4-5
cc-,-71
^
x
u()
71,4-,'
vt",t,u
:
cul
C'17)
-1' (LI.,
r
r -
C
LAA
i.ç-1.4
if
s L„„it(_<_,
G
o `--vt,
—
5
L
iteu. C-
???z P3 V(
9
co-Ctru,v,
i
S
114
trv ,- "r241-1, i;
r&v t
O
1.1i
p
t 1
'
L-gileql
u 1111—
4 19 k1
ilr,t
fl 11.-w
rk.
/Uf 4s-dLS
4L-(-4-•'j
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4008
Title
A name given to the resource
Notes Senyor alcalde per diferents discursos
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Eleccions
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Barcelona
Description
An account of the resource
Notes manuscrites de PM revisant discursos i intervencions propis anteriors.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1103/19870630d_00225.pdf
4521fe2a926bd3ec24c2ef166d9e2df0
PDF Text
Text
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Da:
30 de juny de 1987
Hora: 12'00
Lloc: Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització,
Funcionament
i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor electe de menor edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asseguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer
lloc
m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
(gent-pedres)
- Humanització de la ciutat
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�c
)
I el President Tarradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total i decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és bó i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�1
A-,),514A-1-74-irs
i,tfá-1
^^S
_
US
1Ï'^ti^! Y,0C^C,
l {o N nA./l-f Go dA
(An t
Q C
f14 Y2 L.'Z
^D l
A GDw .I^^LLv1^,S
Dt-N L c^2 DO' 11-
.^
/t u s
M,-^t^ L^ ^v^ ^
l
Dei)
k4ex1 1iAzwvSIN-
l niv
,
V
L Cs i^ d31 ÍMyt.^ ^ v ^ (U U
A-
Cerkvrj
11)
, 1^
r1
J
ue'
I C711-
C 2 eZ-t n-
(b 7 07;19
UA1 Í
t`r^v
^
b t^ P^^ ^t rL^.^^
‘
Put-').) cn J
q
DYi^S
kP /1-Ç S/
(A5 ■S
C,¿; tAn D
INJ
^^W (i1)
p entk,¿
^
111-5-1 L1W7
^v Fr1'f
0S 1 c,1Nh-o qu e¡ ^)
c:^ D tI y^ ,^ ^
0-0
YtIUU^
b ÑNI^-^
L^
611) A4( vti.fthJT
L^ll G^ G/Ío ¿y-y\
^ ^ L^
}^ c. L Zo3
C;-?c t 61=
c4-1,
c—t ti
S
u7,r4-
E1-
/
a ,J , crws
�J4
Po
r f'(-h• 1M
coitit ew
01)1,Ç
,41-)/L_
^' (.17 .
f (14
CAl/t/( pkiv►
,ti 4744
79
t(,t,v (43
c1 v C,
eA-S71i.otw 4
^^
f () 1.,t ZJi GJS 17,19,kly ^^^
4
a_
c^ v l ^- ^
ó Gi-t-t) L-r
At
^'
ficol.
L4 v i 04
v t'1 '
c-r
.1 c-11
E 1yt 0 kJ St774
r ^
le"
Fitvmy usrtyl
A ' 41tU
\10--yriN4g
Mc-r
A v U iT eh\JY S
iZ
1
G\D
hívYI
D ~Y-1M–
jP Ah n'(,
4^1 ci2o^v(71
DGI'tivT-
--Yuk)
1^ L^
A
► ^-,.—
G4
Vl\1
HAA b pe r n(''cit L
cnte
In cz' 1.4vJD'j ThA
Col'c.&-47\fl
L1P-)<^^ 0c5
jk
rLLo-rul- G°v nt- DhtilA
p U)c---tGt b
AIN
u---Lo !/`41
c.
'4-u 12)6-0 uUe,v,
�hot ,
^ c7Jr"7.-11v7D
L
t p
1)1^-
^
S
n'NS Ol t
L^
t=
P irn C_ 4-Y1
(us CN - (^hGt ^3 j
t
r
11--5 C ^t ç
rt,-n
iy NY2 o r5 ca m d n b i3 S
US
u uLL
jP
trLt- A-1A
PliLLYt 16-1 ')/1-
n.!44
cR
U ti- Tnti
41-1R4o5 uN iuutJ
i
Lsdervut—
(; tS
,
p o.o1DCpLs
J-r
01^-17S
)S
^L
^3
V rV
r
^ ^
^^
^(^
J f^n
U ^ L / ^- ^
`^
v ^.
/
L—^
P Pi4
(;9,) S O
Ce
tiwt
41144
^
JC
117`17
O'
5
4
COLAti'bt 7/i U/
L-3-1. 1)) //t LA.)
A
:
P
0J-
LO
6-‘31P fGi.
^n-4-00-71.4
D el4,oG^/}.^ l9
t- . -y e)x ^ ^ S ^ ^L^
/9-7`k LZ I.t
t L^
N 1--t-t .vL"
cA-0
,(4 C11 Z-Lv£_
T^v i^
^C
^^/^
^i V
^ ' i
^
dl-vio c13~ z4 j
C1 U T11-
1
l
¡^
^/ ^
" ""^]/J.^.^
^/1 U ^ (^( ^ ^ l i^
itt
1
arkf S
MI-
11-74-24
- (51N., 7 S
14
<
go 074 Mi L`^^
c t ._ ó
^
�^ efik
Lsw " T-v\i tk. V^11
e-)'"\J
ct-
CvLIA
A
120
2^
- ^ i: 5 C,e^S e'S
v 0.5 ICI ft P--Z5
O n24
(,r,Ur
L-7.r
^(2 .S£44' yv ï3
0 91-ü
Q
e" S
c,Yv7
1-tau (7-3
4_
Cc) CD-J04 hotte4'44 Al&
P
/4-7-,^l s
(7) ^ C
a u`
^
hvys
bz
c^ [
,
/{-I" "c
S-ur tJn
^
ti)7
c,‹
^^ I` leyL
E 1/1 (,(yuik P KA) luz-1---b A-
ü-wh\i~n
t
J
c.^U 7r7rOt –
1,-^-5 7fi^ AYI
p (fYL UrPuzi/rK
pm; A-,cit-K
cu u-2,)
n
^
^ j^ L^ ^^ r
YL.
KLI GI:ank
i~pfnui v-5
?lo h tivus
T71-1,0,-,t-/-
Pi-uC
Al ,u
a <.t.,ec
�,{,i,o r'tQjLfr
ND
Puc
C? o
^ Lf,^ ^
L`"1'U 7
u, v 4
^
C7,‘ 71FIA:3
^^
r
C.
°S -
Dc -
-ceJL- 7.i-10 /^(
^ ^ ^^ ^ G ^ G ^r-
2.,
9--
^
av
t.?Ki
^^ /hko *R el
' -C7H- ^h xt ^^
Po,t/i d1X.
J 15 T
IA5 D
G, l> 1-1-1DA,,,15
S
p A714-1 1,114uS
ím i l L-44C-M
^,fr_
3 Nl vrv t PltiJ
3
Tinkt Bvz No o& .L.i jor.(.^
1 ,1-711-vn &Pi
c.rpkm-y„
C-c)N^tZ,--5 c-" '-S-
t-c-'5
- 9-
^ ¿Ykio
M74..
Cv74-/J/YW3
Crimfh
p c-k q
^^"
fcwiYtit c^^^l
�1
g-rl
otw
Alt)
^
–
v
i
^ PC i ^N
bel_
L Yf
ci
‘14-7-\1
tML7 ún G^^
/14O> Pn`vr
,
¿
^^c^ ^b o t
PC^2
•
)cos
^ t"
^,( /^
L ^l^tGt, ^c )17z /jr7.^ U
(47l cw.071
r'
–
e\i
b et_
A li M
r
-+
^(
1J--00
ntyv-7{
AA
Lt-vv `^L
t
J
L4 /Lt 2m b
l{'(ivp
-
w-19
/7A
4h,t 1-2-4212-t5
it---M, G= s
r(---&91
çi pt
(D /,6Z,, 7j
II-
/4 E
U t-T-k iJ Uj Gh/LS
Pa /t–v cid d4tt,1 vh3'
Alti(
---
U N (_^5 k1791 C^ '
flj
^7
7-711+) 11 Gl-12i
t
F71
C^
t't.
L. át
(3 ü.t
^ v^
Q e-
-
fe/In-el ),vd,f
/27 c L
1;2
Gd l ztPc774 /4t71A-
L
Q v^^^ 91- Lo
6t,--Kif
d Li c' o1ss¡í^
eít,-c, e,-S c
P (.yt
U(
' U 111
C,
CeJvv ttll ee PI-vc J ^
Jtgv "r 14-te" k CA-1'
J
C'3í^
�rity,i /44ll-1
es•ÍLtjDyl arvi -cYrn_
jjL
L/t-nik
(len
/Luz: te,7701,1 c..€11Jr
E--"I■J7k 491
L
LLI\I
us-71
e_
I
Ín-
A2-0-kf)
5 1,9 u7t.lo-rv--41—s
'J Lyt
El- 5 fi
eu
.
t. cit, 1---5
/su,e
e-s si P11-5
if-U;
bc.,)
Ác Eliírifrrs
P
E-YT
egve-SZYte
c 3
M
j9t-
cís 7)7h L-zip-v-2
pe-e A.
L3 c 4-9
VVD firuk-bncp,fr
P (144; C.)‘/771, 474 cti
nnA,
Vik.,
t-G-; f
Q ue - É-1.4
J119 . 11.0 U-5 Cfru
&iet kl
1114& 5-
011bt e 4-- C- 14 f o
C.71 &À-t) O 'Un&
I,
IV) G blv él- e t
f Libi)e.-}vr
k7v Prqvc---01:'S
Uh) tO U c'n
ci)-V ¿A/
(.1401-1. D-DE 'c. elArzl
LL-5 fc-vc-1 uffigt-c, TrÏ
p tru o'
P■JD
t 4- Lt- Cibg\-)7
MA1-u
ItyLfrucik 4
ch .
J
"-13
1-1 tti
017Pos703
A
rEP rt e o14, e
ç
�/LÁ- P4"(
~^¡^,
¡AA
^^^
^
P9/1/0
Ca-
&--).4
Df
i-^GM^Q
^^
^
d? ^ ^c-
^
2^.
x-c/
^
;
u")
cr^A.L.^r1vL: S
(^uc
V".9/1
'ti
L A G2 r^t
¡1ti^1^ ^ ^ ' ^1 ^
L
^
.
U
_
5^7^ ^, ^ ^ ` ^ ^^t^ ^t-i-1 u4
4 su- wJ tx t` ^^ 1"7il ^ t)1 Lrz.^ (
d^ r
P^t`ltL
c,fvt.^ t^i
^
04
Ntrht74
Am5 9 (41- 711--if
^^
¡ hr
i`
l^-^ ' ^^ ^ U`Ún ^ Vry ^`^ l i 2^/ ^ ÜD CjÍp^I A,^1q}^(^t 17
U tV
77
//
ti AYA UML,t2- 4-v o
mL)
cnCrA
Dt-.7Z.s
ti) 1 ^
V r^14 i141(. t 72-/I z-^- 6 /41-5 i 'f-~
P4_,/,{)(? li c2vn1 `vf P on/' ,w) "--3
AQZ 577-1,3
As a) pve-
t'
D
Ps
'An 4-7fv ^
d-bi
lu.)-D ^
f
^ L 9 C.^j ! Z.,/tZ, Ü
t
D
N- t
vn¡t
Oc-S P
1A ,
(414-1l iJ1A`^
-'144
^ "
Ghï`^ U ,1'^ dl ^l ' 1J)
n ` Pri7R U
9)
lN 1-)
a t/
,910/,'N
4-70s,
1 At ï 7^^
L..--s FA 1,14A/1/1 !
¡v J3 ?-" Cs,
A
I 4 iYh/vw
1('
(AJA
Les
)
(-‘e
Gt vrft-0 )4,`,1
A
A» DST/j
ftz c,‹ I'J,J'3t
A CLR.c11rdL --t---7A--rx- C. 2 j
p,uop
ï
o
L2 ^
/1,0^L^^^
LU c.r 0ijI
�ÌD
t
u¿\)
pe-1' G-7 (.5-n\
Cer.:Nir
ka
Out,-
f ft ku L-7-7.
1YL AA
5
-
?c, citius .9,4,,h—
cé.).<
Íric,
fu4c--( a(,1
(AA,LAA"'("t/M utA ‘G,"(
(
‘.)(
di aya; (4- c._„i,u,t; („.51\-7-L-'
duveAL
4
CA-ec
r-- (Culit14^Ae
CO-/W140,7c- ,
Un-1-1 U—.
5
ICAttj4714"' ic--
•
(c./m'ci,r trA,,i)ti
A
co<¿,,.
Ce,
d..-‹
ru-Tch,-. 1
[,,..(a4.-47-
C
~e'
ti t'A-44,4'7 5
3,,,,,Lpt1Ä'(
t,
/11.4
-11/r44
1
kV
pc m c
1),,,,u(„„.4---
1141c--
)›--3
ti-9 /„„9,. ;r-4
1 4449 ,y
Co.-4-7--(.4~47
ft^'-'44-`11ru,,,ÁzA_efr-stk:
1(e.4 -
CuLY" ac-e
o-rr=
c._ 1( ,7---LQ
5- c.,1
4-7
trt.p„,.(
(72,-,a7c,a,L
t
(
att,~4,,,4 c,_
(
/4
�A
77t71 fi
PA/1F-
cy1L--kn
IY del-ul
U
\
-
-(
ç;-;£-Q Jilt-¿W1/4
0 47
6,
j(.}
,,,-,1—‘1,42{-
Q.,
_9)
çv...t.ti„eidbb
«,utfle
,(Nu_1 -24(m-t7
..6(27
ublUt &-T74
LA- (.)-~ 1' -tAr7i-1—
D
e
oti-0
't
x.4 tl
¿
e_es T i\J
ï P\--vuk / ("ID A14 4 ik
UNÍ o _e Titz_
l
(-;A
L--75
P
Ftki"Oi
A t?'1 ".CUU
0&-R- CoVA-LC_
Pu& (-- (ftc
efZiUT1U
6-1-11 ,,cadh
0- U kl f.-4(
t-t1-»11
17 6-u (91,1
ckf9k-L.o ,,J94
S
ni,71-1t4 crin'
6-2-Ç
Q
C
Cocfripay _
—
t
&fa) \J k)
QÁ.&: fui) Pu 51) /A)
p
f\-)S-
414,5
ke:h
C.( 4v toivómi -)1
v-
c
bt
,(21L-
- -
-f he t aleud,rtz_
(uf c-~4,
N„,-(±.e
2+
txt
C4e U2nA-¿.'
u*.
A-4/1-rfb(k
�f2
v
Ut .
15
7 zA
- J ru
u 'D
M cMLt,r71
u/1 ► li-u it il.P fi- th~T-
s t fi1 l4 -u '0
.
kif /v
t^S
s ^.s
N D 1t1177N1
“F5 1,c .^ r' S -r111,x,f g-in
c./Y/u
v il-tD Cj
F-t `ptS
C":7‘.1
Lï'N
PS
Cvs
ds7Yt.e_
LA ,ft---U
G"-
(ejPt 41,L^
A Méss-
E-wS
U^
EL J' e:v p c S L-nr\t bc,v P/1-1/1 riv(7
^ CZ^ {^ B¡^,(,^i c^'^3
Q uL
`C
-n-liL,s. "
PoDevu Dv ^
1^
1l1'0 --f7t-hti
b)171-\---
O ^^zs- -6S
N1
7-1)T iz-7vtr-i -
J12
1>4
ú
!)P>Jtz-►Mi-14—L(
QV t
:0`.11
p us
pruv p t
1tGevv r
kue- v- u it t'AJA./
Coi( k
U:7
D e- COAlL-ZUt,tv
CA-MI+ Lituo-14 M'u ^t u (7- P73-
`113L i-Jm
O
vt--cb
Po r
it vL-73
i.
-RJ-,n/19-Z" v/
�péi,„ [(Hl_Ð
Q (A-9 ibiL aci(1
T7 us3
c
Ceri
ue- V?
ile9~
Jc' ni?tìmNzA
J'v&liu 1-1)
Mi44l7Z
O/
U
usTÆ ,te-ibt
t-gv 02? ue5
i; 5 9-)
Je-1-ru
14' >c:
fuccE9 .")i,
Svet cs;-1 ./4 /\/Pie e)
A-V1 -4-7-- Ni- a ue--I 2
�)4
d Fb91/tht°u4 UP Irm PA,'
(j-p
`
Oc
r2'ld
un-ftt u ~
f
rcl ur,^ S
^vú' l b 9
(
c'-5
H- S ^--qtr
N(--2/1t
_
/t?p( 60 /ecu c¿&.e
Cau-^-^w
-•••■••"".
G/VIh. i14-,(11^ &15^ a^24 ^ ( ,c ^
^
17,1
^
^
A-e4Al ,1r, ClitLúu,ti Ced,<,91.4
^
AA,k,a;ur dut:
,(AA) `-1-U.uvce'
cuit
^
te
^,^ ^
1
^
fvcoui\ N a-ti Y
-e
^ ^C^^
„ J-7,1 ► ^ ^ í^u.
^
p
t r ct-t
(W¿_, 416 7 é 7
T
cf,J V4
^
i(t;
(1{A)14
(Ar-
t1(1
t 121,_
s^
c
^
�r/tdr~
/N eL ÜDJntti
^
Lel
6-~1-14: 71-r(- i
o hal
r1-S ^^^
^
Evt11. en) \b 7.10}
O`_ C` /4"Yii (,► Í E^ t^i2
rii-vbx-Lh
r1722ni l. A
^P
c3-(1 /thi
O)» Z
q
vviii 4
Jt-
tup T17J7r)
/\ p cz--i t'ç 1 v al_ s, I1v -DvÚ d-id'c.S
cía(
f-1"Nb ei"1
P
c'
t5 ïyritz -S
^^ c.04P
L^ -t-
0E
uJD t h" 111
U^
n' 1v c, o Aat_
/^^:u j^^n
s
v^ l f
¿A f
t, v
1'77f 47V) ^) - runYLp ïA-r
rX- C 4- Cu y t'
("fi->‘-/-t L__49 .D nirZm.
Gi.-i (in
/k r
['dd91/1ti-s?)-wwiint^
6-yL/n,.1)
^.^ :e-v\--. 1\->■/ 7
AA-
02-9
c^J^
OC-C-UiP rz
^ ^i
d'c -
s P,L07r-tA-4~-1 6 r. V íl^ p.,rM^
�1
^
2-'114c5v
3
^
bes-
li^óc ^U S'
r
D ^ Gc
kt-n-b-krn.
L'wt 1-7 . UJ
wtev 4 Lit- 3ersPc4
t7
krt.
ti
3 4-xce9.
tpv i` )k-,5
4».fy.
ut-
P e->.■
'ID T
k651, 'PA
19vm &U` 77,2--ç
?be/
t3 474
h c-
P /1-YL YvT Ceritk
p1_ é
^-^ Po-e5,`
o sin oc
P ^^
ot c,^-, c-úrv2/4 0 e ïtit-t ^vu ^
-
W o c.--5
/1-1'
i^^
4- L
471- 11 v d.21
E"v
L^3 Dl e- r.Nv
c- vfl )(.
p c'ç y7w ^^ k
^(_^j (^a a
p,t_c_r
¡
N h5- /rZ.
a v/^t^cr Si b-.!
�/M-Y1 c c24)-24
G/1-
^^^ ^
bcw
®i7-/ 0(7 i1.-t un-ilft--cc--5
L
t_ 4 it/NV4
VA ïtti- t7rk fr
A-
4 . P ezs 7?i ita")
¿.--^-_5 Fryï k-A4
f ti,t n^_
f
^^ti i^-lA
/^1C ^ ! ^í^L(sS
t1l
o )11-714.(2117–
T yl,-r i 1 IJ
A- tcy `)k)
cC"Njit-
,^
LC,v r c^D ú^ l^ ►
tit ttn%,Dn-os
1/1z.-01 /541-31 c,¿2,0-"Al-
0,-
c.^ j-iu r.a-^ o"
4
t'
771/t (7) Z-4
7U r5
jer■ v^^
?^^^
,
^^^ ^ G^ 41,1)(^
^^s (D)kfhP ► ityJm
litio
f(xit
PE'r
^ ah`kv
L4
e^ rtiL^ t ^^
_1-11‘rv
cS: C
c. 1-&314 Ps L1.. t en
¿,e t1 ï 7^i
C.i)-Mr t-rbwQ
-'1\i
^
L•^
15-1^-5'
J'7' A-t ds 5-2"-7/ ' X-4j
(410- t \/"Ut' US
A-"(410
L 41497 ° t" uf 144
5'4 4-)
�t-'
ORDRE DE LA SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA CORPORACIÓ
Dia:
30 de juny de 1987
Hora:
12'00
Lloc:
Saló de Cent
1.-
Oberta la sessió, el SECRETARI GENERAL, de conformitat
al que disposa l'article 195,2, de la Llei Orgànica'
5/1985 del Règim general Electoral i 37,2, del Reglament
d'Organització, Funcionament i
Règim
jurídic
de
les Entitats Locals, prega que el Regidor electe
de major edat que, segons les dades obrants a la
Secretaria general, resulta ser la senyora Má AURELIA
CAPMANY I FARNÈS, passi a presidir la Mesa d'edat,
acompanyada del Regidor
electe de menor -edat que
és el senyor JOSE ALBERTO FERNANDEZ I DIAZ.
2.-
Queda constituida la Mesa d'edat pels dos Regidors
esmentats i el Secretari general.
3.-
La President de la Mesa, senyora CAPMANY pronuncia
una breu al.locució i dóna la paraula al Secretari general.
4.-
El Secretari general dóna lectura al certificat
de la Junta Electoral de Zona de Barcelona.
5.- La Mesa comprova les credencials del Regidors elegits,
les quals estan sobre la taula.
6.-
El Secretari dóna lectura als articles 6, 7, 177 i
178 de la Llei Orgànica electoral.
7.-
La President de la Mesa invita als Regidors electes
que expressin en aquest acte si els afecta alguna
causa d'incompatibilitat.
8.-
La President anuncia que tot seguit els Regidors
electes han de prestar jurament o promesa d'acatament
a la Constitució, d'acord amb el que disposen els
articles 18 del R.D.-L. 781/1986 i el 40,2 del R.O.F.,
�AUTORITATS
REGIDORES I REGIDORS
Us agraeixo, als que m'heu votat, el vot amb el que m'heu honorat
com a consellers de Barcelona.
I als altres, la vostra dedicació igualment intensa a la Ciutat
que entre tots hem de regir.
Em consta l'estimació que tots'plegats tenim per Barcelona
i desitjo especialment als nous vinguts un aprenentatge
apassionat del regiment de la Ciutat.
- Perquè us asséguro que no és cómode però que és
apassionat, engrescador i una exigència que ens ha de dur, si
cal, fins a l'esgotament.
Ja n'hi ha pocs dels qui han començat al 79.
Però n'hi ha molts que s'han anat escampant per la política
catalana i la política espanyola i per la vida civil. Poc o molt
al servei de la Ciutat.
TOTS, EM CONSTA,
La vostra confiança em farà estar ara ja més de vuit anys
dirigint Barcelona i 12 anys participant en el seu govern.
Ha estat un periode difícil però magnífic de la nostra vida
col.lectiva:
perquè ens hem desvetllat a l'autogovern, a la millora ciutadana
i a la projecció Barcelona enllà.
I per a mi personalment, una joia sense límits, sense més límits
que els sofriments que veiem cada dia.
Però avui, més que parlar de la dedicació fins a l'esgotament, i
de la intensitat en l'esforç
que donc per descomptades
us vull parlar amb un nou esperit que hauria de presidir, crec,
els propers quatre anys.
Un esperit de civilitat, de rigor, de servei al públic, de
concreció i d'autocontenció que considero que la ciutat ens
demana cada cop més.
En primer lloc m'agradaria ser breu i tanmateix precís:
8 anys de democràcia ens han d'haver ensenyat al menys a dir
el mateix i millor amb menys paraules.... i més gràcia.
�Ahir en vam tenir una prova:
- en el comiat es van dir moltes coses
(terrorisme, Madrid, cultura)
la destilació de molts mesos en pocs minuts
Tant de bó que d'aquí a quatre anys, ens poguem acomiadar amb el
mateix esperit.
Estic segur que així serà.
En primer lloc
em comprometo a treballar per aplicar el programa guanyador de
les eleccions que ens han dut aquí.
Però també a llegir i rellegir els altres programes, especialment
el del PSUC
Però també AP, CIU àdhuc CDS, ERC.
No puc, no podem, oblidar que el socialisme ha estat la opció més
recolzada,
en 7 de les 9 conteses electorals en aquesta ciutat (dont
3
municipals)
77, 79-79
82, 83, 86
87
Però tampoc no oblidarem que en alguna mesura, si això ha estat
així, és perquè haurem sabut interpretar sentiments ciutadans no
partidaris.
I que sense diversitat d'opcions, govern i oposició, no hi ha
autèntic govern local democràtic.
Simplement ciutadans.
Els grans eixos del 79 es van acomplint en mesura important
(si miressim des del Tibidabo)
- Humanització de la ciutat
(gent-pedres)
- Reforma de l'Administració i l'Hisenda (13.300 v.s + de
15.000)
- Ordenació de la Regió Metropolitana (nosaltres sí)
- Descentralització i Participació
�Del 83 ençà hem aprés a més a simultanejar
Aquelles primeres preocupacions amb unes altres:
Tanmateix les pedres són importants i cal embellir-les.
També les pedres són la gent, és el que queda de la gent que
passa i el que necessita la gent per a viure i conectar-se i
sentir-se a casa seva.
Tanmateix és important crear riquesa per distribuir-la i
entrar modestament però entrar-hi en les causes del malestar
econòmic i social per aconseguir més benestar. No solament més
serveis personals per atendre els problemes i necessitats (que
també ho hem fet), sinó menys problemes i necessitats per
atendre.
Val a dir,
Més acció sobre les causes que els generen
Més camp a la societat i a la gent per modificar conductes
en un sentit d'iniciativa, de creació i de plena ocupació de les
seves capacitats.
No solament anar-hi al darrera quan aquestes no es poden
esmerçar.
Tanmateix encara
Tot això que hem après en 'carn pròpia' no ens
ha de fer oblidar
que de nou
i com sempre
la ciutat és la gent
i que ara
hem d'anar
BARCELONA ENDINS
Potser menys patètica
menys desordenada
amb més recursos
amb les nostres empreses i iniciatives
i serveis
renovats en una mà
però també amb l'altra mà disposada al contacte novell sempre
comprenedor amb la gent, amb els seus problemes sense arrogància,
sense solucions prefabricades
disposats a aprendre de nou
�En aquest línia m'hi trobaran perquè sé que els mecanismes
d'autopropulsió econòmica ja funcionen i seguiran funcionant.
Però el nou esperit, repeteixo, hauria de ser un que
combinés
d'una banda
la creativitat, l'entusiasme,
la iniciativa i la sensibilitat
directa, de primera má
amb d'altra banda un cert rigor, una certa autoconvenció una
utilització més discreta dels simbols, dels missatges i dels
medis.
Inclús una utilització més harmoniosa del nostres propis
recursos personals del nostre temps i de la nostra capacitat
d'iniciativa i de dedicació.
No hauríem, ara ja, després de 8 anys, ni d'atavalar-nos
nosaltres, ni d'atavalar ningú.
La ciutadania està massa sotmesa a una ansietat permanent
que les nostres accions i solucions ajuden a crear tant com els
propis problemes
Fa vuit anys es deien en aquest saló de Cent paraules que ara
voldria re-llegir.
"Hem de fer de Barcelona el que no va poder ser fa cinquanta
anys... un dels llocs de creativitat, de riquesa cultural de
tota Europa... obrir-la a la mar Mediterranea, fer-ne una
plataforma de decisió, de capacitat administrativa, de serveis de
tot ordre, de força cultural, de creació i absorció tècnica en la
qual es recolzi el creixement de Catalunya.
Aquesta Barcelona, ha de tornar a ser com en el passat, quan era
la primera ciutat d'Espanya en instal.lar la llum de gas o
l'electricitat , o fabricar vaixells de vapor o aplicar qualsevol
avenç tècnic, avuí informàtica, micro-electrònica
Ingenyeria Social, Ingenyeria Financera".
I també es va dir :
"Hem de treballar tots junts per tal d'obtenir del Parlament
Espanyol una LLei-Marc de Règim Local que permeti que Catalunya,
una vegada obtingut' l'Estatut i
plenament la
Generalitat, es doti d'una llei municipal pròpia que representi,
en els
temps presents, la innovació, i obertura democràtica que va
sofrir la llei municipal aprovada pel Parlament de Catalunya
l'any 1934."
PM
En que han quedat
aquelles esperances?
�I el President Tàrradellas en aquella ocasió deia aquí mateix:
"L'acte que estem celebrant i la presència entre nosaltres del
Consell Executiu de la Generalitat es la voluntat i el
símbol de representar aquí també tots els Ajuntaments de
Catalunya. Siguin grans o petits, sigui quina sigui la seva
importància, siguin quins siguin els homes que els representenEs pel que acabo d'expressar-vos que cal que els Ajuntaments de
Catalunya sàpiguen tothora i tinguin la completa seguretat que
l'acció del Consell Executiu de la Generalitat no serà mai
centralitzadora i tampoc no serà mai un obstacle perquè no puguin
exercir les seves funcions amb l'Autonomia i amb la llibertat a
que tenen dret i de la manera que creguin convenient, etc. etc.
etc.
amb la total • decidida cooperació de la Generalitat."
I cita l'Estatut necessari i la necessària Llei Municipal, com la
del 34.
PM
Que no interpreti l'absència
d'autoritats.... al contrari
menys solemnitat i més sinceritat.
Sí que haguessin vingut.
Peró crec que l'ordenació
territorial i local que respecto
i acato, no és aquella que el 1934
va ser rebuda amb esclat o al menys esperança, i que en dir-ho
obligaría a una incomoditat que cal evitar
Avui no tenim malhauradament aquella situació somniada.
Les Lleis territorials no han estat aprovades per consens
I fins i tot tenen defectes al nostre entendre greus en la seva
concepció i encara més en el seu desenvolupament reglamentari,
que ens poden dur a objectar-les davant de qui sigui i a
acompassar-hi el nostre propi desenvolupament reglamentari.
Com a penyora de consecució de la carta Municipal que tots volem
i que pot i ha de resoldre aquesta situació
Però ha de quedar ben clar que nosaltres acatem lleis i
jurisprudència
i sobretot
Sobretot
que en aquesta Casa estarem sempre disposats als gestos que
calguin, als esforços que calguin, per a reconduir el marc de
conducta
dic El Marc
cap a les vies de consens d'on mai no haurien d'haver sortit
�Es més: estic segur que això succeirà i succeirà més aviat del
que ens pensem
Oferirem un ample enteniment al Govern de Catalunya
sobre aquests temes i sobre tots els temes d'interès comú
- Concepció del paper de Barcelona
- Serveis de Capitalitat i serveis de ciutat
- Institucions compartides o d'interès comú
Port, Fira, Aeroport, Mercats Centrals, Institucions
Metropolitanes.
Però també,
+ Liceu, Teatre Nacional, Museu d'Art Contemporani
+ Palau Nacional, Olimpiades culturals, Orquestra C. de
Barcelona.
+ Parc Tecnològic FPIS, Parc Biomèdic, Eix del Vallés.
+ Universitat i Borsa
+ Escoles i Hospitals.
I tractarem amb el Govern Espanyol,
Si pot ser de la mà de la Generalitat, dels temes de Barcelona
que entren dins el camp de l'àmbit estatal
que són molts!
Ja sabeu la meva convicció que no hi ha cap gran tema que no
tingui aspectes locals, autonòmics i estatals.
No solament en el camp institucional, sinò en el camp dels
serveis
de la seguretat
de la lluita anti-terrorista
de la llluita contra la droga
i de les grans infraestructures
i els grans projectes
començant pel projecte olímpic
i acabant pels programes ocupacionals.
Solament us haig de dir per acabar que em tindreu a la vostra
disposició,
Per anar
Barcelona endins
i
Barcelona enllà
Per treure tot el profit de les immenses possibilitats de la
Barcelona de sempre.
Parant compte,
que la Barcelona de sempre no és mai igual,
que creix i s'arronsa,
es renova i envelleix,
crea i destrueix
i és be) i natural
que així sigui.
La Barcelona treballadora i menestral
La de dins de muralles
La que va saltar a la plana
i avui s'enfila pel turons
i els forada impetuosament
i genera aleshores tristors i problemes a dins
�La Barcelona lluitadora i mandrosa a l'hora
La Barcelona esplèndida i la tràgica
Ens ha de tenir a tots al seu servei
Però aquest cop amb més confiança,
amb més serenitat,
amb més rigor i això
donarà a la Ciutat, Regidors i Regidores, la confiança en sí
mateixa, que tant de temps li ha mancat i avui és a l'abast de la
mà.
Gràcies
�A-UOvrAt--Yrrs
/ta-i
v l^
('Y
Aly-14i115- 1 YoC,rL, fD
U
^
C.t3 ^Vl
l % Dtt m/-1
(ivt , ( trv
f11-t /-21.JZ
l
Q v u-
GrJ)\i I^ L "^^^1
S
0`7 bi,nL C2¿»01--
^}lS
1
C^ ^
it4
fl(C,iP43
11■1
r u-n iv
t fit-19
S 17)-
e-55rt 12-
L' Us -TY
í^l ^
^^ 1^.. ^ift L^M
J
n;
eirt/117
lb
Ce-rl`"C) ^1 ^
L`YL
C-Ç , , 7 ^j b
V
^
L4 Gt u PM- a
i nt Tz-rNisik
ur+11
L- y U -Due- f^ 17
C°
Da ïrkAv
ü th
L
A,^,-d cf.),N l
As-rd-1
A-P 4-ç
(j)L'`h (.1)
Uc>
^j
11/1-5tv"D U
u
Vkik tDG
L-TV 6-1W c/►1!) rrn
p
0.51L-ffrow
S
3 ^1^1(a.) {Ç
pu--1
^
ué
d( c-zs t x t
(A
(-^
f ï
c, ínf
L t"-Y?
L-f-Y
J^
iJn( it
C,-?c rÜ-J074'4
ói 'N s
C!}--41
ci-o ^ c;^1J +
a'
c-k)f
�J4
'c fi.
M'-
k-- 7 9
i Jut
ANittr—
LA- id
Lit
cp1---s-21-t.~ 4..
.174--my ^L^
f'
Pc91 L4 v1.04
e
AA
L^ utm ppty\fT
G1
< ti1,244
/2,0 c.43
1
4
oeL S
Po (-Ç
viZ
L A U<^^
ffik_4
\
u_71Ní
Mc- r
A
i2
C
GO/Usi-74
r ^
^^ ^y► Ar
4-11‘) ^ d^
1
^^ ^c
p`
v Vi c
Dr74AiJ -tWT-«C.i(2-o^
dNyS
p AK
thf\P
pipu r
Lfz_
t-v
Cy\) A2-)Lck3
vN
/14 oirZy-11 ryc
P
A
Q
G
em
b
oerPc'ci
Ldt
II
O c.--^7 u
r\l")
4 UVi rL L¿,../
^ vw^ c2 ub
G°v ntmit
DkullA
COL " (-(-(----1-9
-9.
LLA"-i-
A-
C.
c ^^
'4-1)
1 bG-rJ k_i(,^iv>
�U
p c,,,)
6
kv
u ti
á1A e-
n-w 5
c)(74114 . o
L4
^
t p rtinr
dt
C 'C-
3 Cn^ l ^C
US vul,
91D-3c
trut/tlit
c^v3 i' r
t
^ c=
r^tç
D') co au 6 7-4 D erS
01
uní
41-im g
rYI 1ái Vt_ ,
1D^
14-4-u
O1 L4
^
^^ t ^s
v e-
ty1
`'L"
M0
G .J1. L C ,
P/MJ;
v
(^
S d Ul.v1DCoZS
TYlAz- grv-iyS
^3 >^^ v11-'
¡n
VN
CA" \-) c 1,t17/1- r
t3sPux, 1 1.
^ ,^"
,, ^ ^
Cí^nv ^ 1 d„ ^.^ l^
G
v 111- (f›,) r O evi atrnaI
L-^ P
r
Cp.31l.1
Thiv iiRÁ
cgt_
,x Prutz+ S:
D eitt oGl^;^}.^ ^ lE .,ct 5 Ci-0-»
9' ' 4"1-\[ bg\
V'r
L. G¢
t^ ^^Yl^
4--biAjpo /41,/, 7.1
g f^ 7 S O `:
nenk
161-ft4
C2
Ik,t 4 -5 L i <
M c'Yvt
_
^^ dLt (J-á'^ , c,owt2eu
91-0 4 C¿nP
cl/t Z-Lv£
E
iff-L.
c,-w 7 .S
1'
tl4 r ' L 0 lA_
/tu uc,:s
b
�1A-)-1A,Usvf VII/u( T11\J t^kt_
L^
v iAl\i
S e'S
Di
,
b
Z4
U
O esn
• c;-^ P
23
cw
E
C
D r itu
G^Uitct'y4 47(
( ()
4l^ lid-ni'
tLtvLi-3 ^^^7
1,14'W v G3.
Q ueen'') S
u-N A
x
4v 4--77,msMA4 ,5
4-71-/Liç
uz
e--5-
^,^1 ^ ^^ ¿^ ^_ /1-1
J t/?/ 4-
( -L-
h C;oA vt,o 1,1,u41)
A-
Tft ¿G l\--1,c-o-K. P cfn--
CÁ u/rK
fN14v -~ 1) e- t,e-`
(---21-7\J Dvr
u
^-91i0
TI-114
PÍt. 1Y1.
17 e.—
(.)^
4-- 1.,ue,-1 i ►2
KG-1 c, i.,-^zn k
,t-DDIAinui
r J
ft19, C,r
I9Jvc
UÓ' JGt,,, ,_
Ct^S , Gol(
�No P U c
.^^
vlut,`Q4it-
j
r
" s r^ ^ ^^ ^t c^s
Gt L- -ce)t.-
7,4-1)4
1.-1v 7 Dc-
C--t Lic-Drkt s^ ^
C.t)"^L
i -^
011-t)
Lyy,1
c7/.715.t.a
7)1
,n
G
^
Al Ufva,^^^
^
1G
ó ^-p ¿yw
7-7/ViM Q
^ us -~
1,1-74vn¿i114
G, u n1-0,"b
OZ /V D O b ,L4
^x^
9 l^ h- (m4 ^ :Je--
*4L^^1-i- ^ . x^
JA- 1,1 oT
(`
es•
dví ÍZ`YL
im 0 P /1714`1 D 6l-v/-iS
S( sm D l e- r1/l
G-`h/F
cr U 74-t/J /j'LF3
/1-¿-~
^ eh Q
LA`-
rCrY3P 4 6-}17/f)
�g- n
bki„)
^I^O lUt P C i rN i
H
b e--L_ 7. 01
k,D S
s
L–`Yf
(-7"3
1Prie\1
1114/(>2 Prk/r
G14 uriGI -
^ t 1.^ ^ v ^ ¿
v 14 ityi v-z A-1,1 b
G'I^1DtGt lwc)71141.7U
t
-
ne-w
xI s
heL 8 2,
A
s,*
~Pu
6P ^
4/14/72-111A–t)
t-
e-\)
u
-1- cLt Li óv o
41,4;6^t
a^ t.-"Pl.lMC527
– ^% C.-5 c
W-19
1
C' 471c-W,07]
ÚgrrrA{-
c17.r 1^ /fij^, ^j
pu b, S
A i4 G- S.
t---(7v- ^ej
? U4
N1-S /a2 (-)1C-S
hit
^---^
Pn,c.--v c;v P m, Uhfç
C'kt C:5
i #11'21:1
7-41"
I
^
C. AA'1,.,
(-
27
M
" CL i Yl -
Pe--`b •rtc.^ Yu<
AA 1
C^ et_. que:I t'L
^^ul.r3
1-14,00-
L r5 Pulo ive-5
q v ^-WA 911-
c.–c,c-:s
^:"
^ (rvl
°
G4- ^r-r.rnv i
C O 6t,--K i 4
u^'
bi4 61,-`7„►
u r `U Ult
C..epA, iN l^C ^i%t^Vl
.1t9v n A-1 r" 4-
1 L^
C4`--s.C'3 ^
V frs.s4
�/tt b°17)1 arkfr
t-70,\J Imi-11--7) ' )c
e
10i S ^^i11,1 A tJ r1/l ^
cyz
t_^.fC71 /¿h
^
L^nl
L ^3
i/14.
litmik
( Ui
, d-c.c7 h t`7T77►t "ir
c'3v ï 71. 421 - et,
p
c
c tkJ T US p é c /t4 vs rnh
211.-.-
¡
cs71.
3v^
t-&-t) t YL
t^`
rirt_4tyvupnr Tv-X--
r
L-'Yt v (›--)` S
A- Z^1
^-^ -5
iÍr eni A —n1 l
ojlad-e-.-g
s1
l
it4C-'Yxf YS
A/
c.iierSZir1/4„
p 2^^ c C^ t–s
N^zi3ss^ T7t7-5
>r
4,6-r S
Á/
C.^^^
, ^c-^ ^3I
,Z,i(3
t^^
ni-),
f ^z.U^y 57n9 C.Lç C ihlics q veCY-G-1U-91,LjW
^L S
at
CA-wit e 4-- Ld4 Jo
kit o o('
1
zrrik C.rnv
Al ) (,{ A-11\M-
(7
u
érgv tit? ve'') ^ t S
al-13"
^ ^ " C,I/t c?g-u up
p fru ó
fü
rtr-
kikvviS t fi
LL5
42-
egli
sp-kr n'
^D
cy,tf®Jt,,
70114.,6-14-4
d cul 1-7 4 LYt ç
i a
Gc>g■.)!
/^
�f»,1,<
1
^
^^
^^
Gu^
111
t-f-5 (s94-t
oftru
kv-0
De–
1-1irvna4
.)at v,n)
O' di«
LA CA
r ^^11/ ^ 77t 1
ih /N ^^
L' i
ft1 51711 ^^
S c- wi t^c5,` ^ ï 17t'1 ^ rn tz,^7^ ( 6) t
L
U N C.e.sn7
UAM
‘71/1
Ú &S /1 U n'L,TzEí'tA u
cz
c
0-1-z-S^ 4
mvs^t,c.^ ('/u)Pr ?
S
^c2
c.,07,f
cn ^^i Pu- ZS s(94G71-S
V ►^ kt nLrïz / -7, -á
^ FJ G^ ú S
^
P^2c ` ltf- C^ trL4 r{/ p4
277t 41J
Pt
Am r1'^-t-r5
O
'vi -4W
U ik
911-714- N7tho 4
him5
^
2^` x ^,
CoA:tJ- f5r1v c S
Q u^
f
C'
, ^ F4--
^
t^i /RAg ,v r DsA
/1 c2via-1vf Punja»
v) Pue 17:--9(11 ns
^ D F-141J ^^^ r
c/h0 í1Z4
11\27. 71-11
"
A-Yk A
A , ous
- Ap s
Ni
krA
bJ i
/^^+-UkL Arn_
GU
b1
il tk) A
4t7714;-5
Us F-A
/v c)) 7ak rS
A
f 11 1 0 `+ -7r c'S
T2^^
A-;-1 D
LL5
,9//`N
cr 4-h)yS,
(,,}°
■
Lc^ cA `v`i-71-0 A-Y.)1 -21
A
69` r /vi GA-7 fu 4
411/L-1-si
ftz G( u k,f7
t'iR-c-iiin- --t7A-Nr-
P 01-0 pr 3
r J o C. u u o r^r1
C.v Aij [2
s
Po+--a c. cid,/ e-5
�D
r4
,k--Ary
-ux
pt-lu2N5
R- fru
\
kf (). C71,1 -71
4-tRA-
4.b- - C-Lcb-01,
y
5
e
cb ))ct, cbe-o-Le_ .e.) cu
414, cu
4.7
,(CA. CM, ' ç&k.C4(n/rC
°O
44 / 4 d.,
-
fi-t-tc~( ,(/ (4- utic,
v¿,161/ il,frfr&-,L 4 Cc- CP6-¿-(
c,i4ÁÁ;
cú(a;
d-11
21/
(
(11M/1(44‘6•-
Ci,>V
A co-44,4.
kU44 J./ tt,f •' e 4" Pl-/;.
-k\--ountA[
je
4
ttc
c‹,r:14,,
d (4.440-4/G
Ct
Hm.
kJ
I'l"r"
vrAi w
tt
_114-t, .4(
j4,a_1_421,A . GV"T;et„¿_.
- 4
í4
}>-'5
(iPc44
fc(Aeu..441,4— 1 ,449 =Pe
îìt
/
m14 _
Pydr-
1""-(»44- L
Lr
u.21t, (£1.„
c,/
Cj--<_,eculur
CA-ui (
5 34
�pS ÔcitJ r 71--na dult,t(
r
cdL--t-N
k -? d-tA
-t-ukr-157-1:1(
,
C4
Afp-i- kk cti-0
_s
jicAuLd
2;u1LA
p
itZ/1/1-7
,-24ttn,t'
elAip 0:r - vi«)
ae.trz
u&
-
E7c-e z,oT) u
L.E
.7Y
LL
ï1
_Jet
e( " c/tb
fljz
rkplA
S&Æ s
FIrti
4 í1
c?
b
í\--"S
111/
A/0 i
4 x. 4 /r1
R Alitl• IL-1
Pc-51,1 QÁ,¿- Aft Pu h
1=1- rte-rh
c r 4vA5N-bA4 1 "
-7t-wehS Dvt. LÇ
- -
CV
h.) L4(
A-tA rirr
Ley,s Thi
uNf o
J A/7M.4
UttQt
441i&uL---K1 -7b-r- tt-pkt
(1,0h-7k-L ,,J9
frw
t
qatle
it-44-vbn9'
_
)21¿■
—
de c.; d-.\ cbt_
1‘
Gte umz: vLL: 1 62.t:
�f2
7Z^l3A
^ v Ul 'VD
A-9 0eL,Loa
üLRz
s t'11.J 11-1,, O
t^ r7. ^D ^ ^i^T
) D U N f ^l
Na
^^S ^^.^ r S 71-71,14 . 9-y1 117,5
f-PmV/1-10 ti
(
l-10-7k) br(T-71-5—
Pum_ C.uus ^JS
^1 n^S
r
/`2
7UÍ 7Z^vt^ ^ ^^^ ^^
b-Yv r1.,^J \Ove:
lJs
.
(7!4 t-UÇ
^ N j,A XL-VA C,jrv ^-zA Ú
L-YN
- i{ MéS ryv
9 rv
p e S c---)v ¿g.-U
414 cl-v7--
CC)--L42{,R c.:Yv rYtvt,a '
Y vrL í^OP> J CC-i1-1-4 - 1-V5
P"t1^s J
vt7- Evs
,
/'^.,'/^ ,Y1's►'-r■-•' i/
_iYht°11-NfrQv ^
(N t `
f 40'45"....
.151 l.L- rv9-5,-9vti p
n-v
p r • D cs t-vv nm-c.0 ti aúezv 1
^/Lc:1--• L ^-
k
\XC. uviik c Q
roa-
^.
IN-
to.7J1ewuv
i-t. uU)'z,, )9 42—
Prf5"
PU291-1714
CA-M71-
JE
^
tJt"
Por- ,.
^-
.(
DA-c-- /9-c?vL-;5V)/)- J-1 TV )9-Z"v
�fs
iM
Du Q LA79 411--
if\--zy rho
u-4k
c (..€n' I
1.
ue- \))0(
Áry~,
j (444? ',bu e:7 AR-7
v-71/&-
-i---
f-agittiro
&"-
L--Ç
A-• t
t-gv 0-0 u e5
lit& f
1,-2 917_ dr-Z-U t/L
fUcc en'
A-VÇ9i
n_c(
cAz--
Li c (.5---114
Q
›C
�)4
4-M duí pvt-Lid,wt
4
FI:m411 c
e-1J i
41-
ItZ U ^^
N Oc-
urS C'. S ?Z—^t c,'^
7`oH- S -&-qtt
J-U-19n,^.'
rYt
dU^2^ u
('o^U
de AGLtG^^^2R
/
i
^/ u". U
UlA r
vli ri/L,S ¿d1-4"14/1/
^
f
if\fr,a/u.ta-Ac.^^ , ^h^
/(4 k C
^r,
ICAJAN1 NiatiAY;AA-e J7,/► ^ u-^r ^
^
p
t
C/1
^
z.
T
r
CL&I ut tif";
WA1 11/' r-44— 5-Y‘
(sf—e/
t
s^.
A6kte d,
c
�) ffi.drut2huik /txt
ffiJsik ti
el,
.K 111-)J1.
12-I p c L6i
uJ
C (-B1
G-~ 1-vx. -1"-
i-
^-t dl
)t-f
r
S rtaitotc? t-ohín
dL Evrn eyd \I)7),\-)) CL L./tuit
o`_
C`no
T E^^
-)-(2-71
^^
UP
^
(L)O
(,^a^^ z (Ab
f^,^,/ 1 ^ 14 KM
P
(5-n fiU viAit
4
Jt" "11D
v -cAtz.. s, Av n)ruÚ
f 1- 2\f-b ti") É--1,
^ e ¿A
f
-t'c-S
' L-7;^912-S
éu
//uS Fi NtÁ t) A-r«._
cirim
n A,1/42_.1
jém
c ZAJ /Gt--5-7K–
^C L^ I. GU, - 771
c4
th" l^
T^7JZrJ ('
c^
1-01A--kit c.-2u T
^ ^.;^^ luz)
.4-7u)7 - f2D2!'Lo tri-t -172).
\
i*" 9-1
De-
("-A-51-1-t
Lel
6:5 b-r1 /p /J/
5-11 Gw f
,L at-JZ,i).
t-09244-Js !7w ci-vn e-3
p n4) } efl-i2 =5-
m.ri
~ firJl fe t--
Pc-t- PiteJci--JV
s P4_-01-vt-~-3
ó CitY/%zr AJ'/tt
�^
cr-
Ullti(5vvru 5 r1tn-Q_
tfic-)n
a v^
^ ^n
p •W /fuel! 4
^
P 1 1 N ^r ^c7
L1t
A-N /In
494 cc2p 1/4-
(_Yxl
n4a-m cci- Co--›si A
P(191.
o/5e.
i`)1/4-J5
C.-'^vLL.,,t
rui
190 jo
tbtl Atit..-Yoc)
h e- L A /3494 L22- o
11,
u t^--Ç
jitjn
^ ^`_, j ^
P AYL ÍN ► CE" P r^^^ v é" tA
Ld>10/4 OC
1N o t-S a,1 Ah'
1- ,q.-Am. v d-^S Z^
6 1 )(
1
L") Ezc-
L^ 1,1L-rAIVvict-
r22
r
N
1.5-Y 3t
av
,r1 ^j^l [
P
^r
�mg/ C tSw7a1
bCW
ru`c-`-5
L-_ 0,15
M
A
VA Jtrl-z- rirk
14 Q
J tiv
P
L4 fC ~_
Itc9i) S
r ¿A-5 Fcg4, A-A4
r át
PE No J /hti+. t9V
TYL-c^ t Ul^s
kt_c.^
áxiog
ee-u.c (75
/4- © a)
^
/W-il C0z4J7,4-
LLU
4"11 Dyt,os
ift-ITY.tF, ).
14641->t Gíl2c9
L^v S
¿>5 P L
^(.-^^
.
DA-- ('
^^^} ^)^ T^v 1')/_ 4 71,7-5
kt-
f^
`1-10-1,1- ^t
,
6^e
^ c^-`5 i
I
v e -)'
c-u
(-°‘°
4v e
GDV 11,\J ç't
^.
-^ i 7)1-1-- %ify0
6^P E ' r- rut otC
x¿
<00-14-n 31,-
/F--
t^^n17)4 c-S , C A-
cl ^
ïP'hy i
A
L4
rt-r
t
/46/1)-1 0-61-,‹
C-(>47C, ^^^ ^ ^i /4./b1-&-'x.4
Ps t^' f^i 1Lt /^tiv c/fri
Uc•
L'S
Í
LA-1497 °e¡
c^t
m44-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4009
Title
A name given to the resource
Ordre de la Sessió Plenària Constitutiva de la Corporació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Gestió pública
Autogovern
Eleccions
Acció política
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Investidura
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf
5934efa2c0768732d1720f07891fc069
PDF Text
Text
NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES
DEL DIA 28-2-89
1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions
de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió
de treball amb tots vosaltres.
Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu
fent i en els equips que hem constituït.
Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva
intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon
funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut
dels ciutadans.
2.
Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i
eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants
projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una
millor qualitat de vida dels seus ciutadans.
En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era
preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una
segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només
física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als
ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta
política.
�-2-
Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de
posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal
només la participació dels agents econòmics, polítics i socials.
Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva
que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el
seu dinamitzador principal.
3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és
possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat
d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient
l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una
visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar
tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius,
sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi
ha una capacitat per aportar solucions als problemes.
El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim
mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i
personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves
demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal
trobar l'equip més idoni.
�-3-
El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la
missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de
canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu
enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest
mandat.
4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres
significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans,
més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions
dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del
ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que
entengui la informació com signe de qualitat de vida.
Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i
promogui al màxim la redistribució.
Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots
els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i
única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per
sobre de les eufòries o depressions monetàries,
Una Administració que tingui un model físic del territori i
garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements
i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans.
Una Administració que generi polítiques específiques en el camp
dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i
econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als
ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran
�-4-
atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària
bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives,
esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat,
més que intentant gestionar òrgans i dependències.
Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és
un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els
costos dels serveis tenen una importància política.
5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de
creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en
la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en
la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les
propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal
aprofundir la transformació municipal.
Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia
sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir
alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim.
Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat
amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que
poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia
tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que
tots són Administració municipal.
�-5-
Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives
i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és
global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal
canviar els Consells d'Administració i garantir un control global
de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles
diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i
que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan
treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i
la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de
polítiques.
Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la
transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que
convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una
Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i
aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb
eficiència, dels òrgans que depenen d'ella.
6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc
objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els
ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de
l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop
�-6-
del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única
de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els
mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de
les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no,
del sector privat.
D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la
cooperació público-privada comporta definir clarament els seus
límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és
un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat
com un afavoriment dels interesos econòmics.
Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha
posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball
ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal
afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la
comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de
ciutat.
Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics,
canviar les relacions amb el ciutadà,
portar polítiques
especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar.
D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també
vosaltres.
�-7-
7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de
Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació
i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern
Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat
les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà
resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de
propocionar:
a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major
autonomia a l'Ajuntament.
b) Una nova organització política institucional que, canviant
procés electoral, asseguri més participació ciutadana.
c)
Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres
models financers i públics que, garantint els principis
d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50
que creiem just.
d)
La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real
de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per
tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui.
La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una
voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models
són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està
�-8-
fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la
no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la
zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en
evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant
la nostra línia política, com l'estricta racionalitat.
8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans
objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també
comporta parlar i preparar les eleccions de 1991.
Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els
nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal
que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho
fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per
l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar
clar que la nostre política és responsable,
eficient i
afavoridora del benestar de tots els ciutadans.
Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui,
haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps
estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva
àmplia i fermament optimista.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4091
Title
A name given to the resource
Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sitges
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Gestió pública
Benestar Social
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-02-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf
8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Alcaldia -
Presidencia
INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR
DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL
Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít
de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i
d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs
d'Estiu de la XXV Olimpíada.
Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots
els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt
especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92.
l
La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és
molt important saber exactament on es va i de tenir molt present
en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem
treballant.
Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou
que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de
la societat barcelonina.
M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la
necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació
permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en
major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de
la ciutat.
Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat
per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser
la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà
prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i
estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població.
�Ajuntament de Barcelona
Alcaldia - Presidència
Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com
sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat.
Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard,
abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a
fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria
que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció
plena de la filosofia de comportament públic que implica.
Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una
banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra
la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra,
tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i
atents del bategar diari de la ciutat.
Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la
preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política:
entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer.
El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us
deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint
al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per
una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els
ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho
dubteu, d'una importància incomparable.
Barcelona, 26 d'octubre de 1989.
Pasqual Mara gall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4108
Title
A name given to the resource
Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Ajuntament de Barcelona
Govern
Benestar Social
Infraestructures
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-10-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1212/19900119d_00367.pdf
967cdfa71141b4f0b36bcd230848e48a
PDF Text
Text
EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
DISSABTE, 19 DE GENER DE 1990. PARAULES DEL SR. ALCALDE A SAIFORES, DOMICILI SRA. MARTA MATA, AMB MOTIU DEL DINAR AMB EL PERSONAL DE L'AREA D'EDUCACIO
Moltes gràcies. Per molts anys, Marta. No sabia que feies anys.
En tot cas, per molts anys a tots. Esteu representant una ciutat
que avui en dia és una mica vigilada quasi des de tot arreu, des
de molts punts de la geografia política i de la geografia cultural de Catalunya, de tota Espanya.
Crec que se'ns mira una mica des de per tot arreu, a veure
què fem com a ciutat. I no només si a l'Estadi hi ha goteres o no
hi ha goteres; o si el Bob Beamon o el seu succesor batran el
rècord o no; o si els Cinturons estaran acabats per l'abril del
92 o no ho estaran, per poder anar de l'Aeroport fins els Hotels;
o si haurà metro a Montjuïc o no n'hi haurà; sinó -i sobretot- a
veure quina ciutat és aquesta, que tothom en parla.
Però la gent té curiositat per més: la gent vol saber la
Ciutat com és, com son els seus habitants, els seus sistemes com
van. I els seus sistemes van de coses tan prosaiques com les
clavegueres -però tan importants, que s'estan arreglant- fins a
la seva cultura, els seus Museus o el seu sistema educatiu.
Com a molts indrets a arreu del món, el sistema educatiu no
és un sistema elegit per la Ciutat, és un tema nacional: l'escola
nacional. Però en el cas de Barcelona hi ha un ingredient ciutadà, hi ha un ingredient municipal de gran tradició que la Marta
ens explica millor que ningú, quan cal, de tant en tant, quan
s'ha de recordar i a mi m'agrada tenir present sempre.
La Ciutat és un laboratori, la Ciutat no és la Nació, la
Ciutat no és en majúscula, la Ciutat no té himne, té bandera,
però, en fi, no és la bandera, no és la senyera. La Ciutat té una
identitat, però és una identitat esportiva, cultural, que hi és
sempre en to menor. I per tant, la Ciutat ha de ser -i és de fet,
ja us ho he dit alguna altra vegada- el lloc on es troben al
laboratori -on s'assagen- els instruments nacionals, del que la
Nació necessita per ser tal com és i millor del que és.
A Barcelona això ha estat així, històricament, de moltes
maneres diverses. Catalunya ha estat un país dual sempre -no en
els seus pitjors moments i perquè no hi havia més remei, sinó en
els seus millors moments i, justament, perquè ens ho podíem
permetre-. A la baixa Edat Mitjana ja hi havia la Generalitat, hi
havia Les Corts i la Diputació del General o Generalitat i també
hi havia el Consell de Cent. I hi havia aquesta -diguem-ne ara
modernament- dialèctica entre dos poders, perquè ens ho podíem
permetre i això enriquia el país, no l'empobria. Doncs bé, aquest
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
2.
element barceloní, que era present en tantes i tantes coses, en
l'educació ho ha sigut d'una forma molt important durant tota la
història i, en particular, durant aquest segle. Per tant, vosaltres teniu una herència que heu de mantenir i que heu de desplegar i desenvolupar d'una forma digna. 1 és l'herència de la
contribució que la Ciutat ha donat a la Nació o al País, en un
moment en què tothom ens mira.
Jo us vull animar a seguir en aquesta línia. Des de l'última
vegada que ens vam veure, fa cosa d'un any, ha passat un any dur,
un any difícil en el qual la Ciutat s'ha concentrat -i l'Ajuntament en particular- en posar en marxa el que n'hem dit "els trens
del 92", encara que el metro no ha sortit. Però entenem per
"trens del 92" tots aquells projectes que s'havien d'endegarperquè necessiten una maduració en el temps-, s'havien d'endegar
l'any 89: treure la via del tren del Poble Nou i arribar al mar
era necessari per poder començar a construir les cases que han
d'estar acabades -suposem- el 31 de desembre del 91; signar els
convenis que hem signat pel Cinturons o les "potes" aquestes que
tant trigaven, doncs també s'havia de fer l'any 89; o definir el
Museu d'Art Contemporani; o tirar endavant tantes i tantes coses
com aquest any s'han tirat endavant i això ha fet que per a molta
gent, dels temes de qualitat -no els trens dels grans projectes
amb 1'Abatex, com diuen els urbanistes de l'any 92-, sinó els
temes de qualitat de vida i de sensibilitat hagin quedat no
endarrerits però si en un segon pla. Se'ls ha donat menys atenció públicament.
Jo, aquest any 90, l'enceto amb la confiança de pensar que,
finalment els trens han endegat, potser en queden un parell -el
metro per exemple, el Palau Nacional de Montjuïc, però això ja us
ho puc dir que serà per a la setmana que vé, pel dia 26, que
endegarem el tren del Palau Nacional de Montjuïc reformat i el
Museu d'Art de Catalunya. Es a dir, que els grans projectes que
ha costat tant de concebir ja son en marxa i que, ara, hem de
retornar, afortunadament per a tots, una mica a les coses que son
realment més importants en el cor de la Ciutat, que son les que
tenen a veure amb la qualitat dels seus serveis.
Vosaltres esteu al capdavant del front més significatiu o
d'un dels més significatius -la cultura també-, de l'educació per
descomptat i jo us volia agrair -i acabo- que darrerament he
sentit (i ho volia comentar amb la Marta i la Montserrat) de veus
independents i neutrals i que no tenen res a veure amb l'Ajuntament, ni amb cap tendència política, doncs que a Barcelona si hi
ha millora pedagògica, això es deu als Serveis de l'Ajuntamentho he pogut sentir més d'un cop-. Jo us faig un cabal molt ràpidament de quines coses son les que es diuen per dir, quines coses
son les que es diuen perquè son veritat de debó, i aquesta em fa
l'efecte que es veritat de debò, que hi ha una opinió no pública
majoritària, però si aquella que compta que és la que crea l'opinió dels altres, hi ha una opinió minoritària, important de la
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
3.
Ciutat, que sap que les Arees de l'Ajuntament -i en particular
la de l'Educació- estan creant, generant, millora pedagògica. I
aquest grans de millora son molt més importants que molts dels
projectes dels "trens del 92" sumats amb uns altres: perquè son
grans de millora que s'acumulen a l'interior de les persones de
la Ciutat, i per tant, tenen una garantia de continuïtat. Sabem
que aquestes estan ben plantades, amb un material que és molt
noble, que son els ciutadans joves -sobretot- de Barcelona.
Us vull agrair que hàgiu fet que això sigui així i que
encetem, els que estem al davant de la Ciutat, aquest any amb
esperança, per tant, amb il.lusió i sabem que ara, a més a més de
grans obres, a més a més de posar la Ciutat de potes per amunt, o
de potes per avall i de regirar-la tota ella per fer les coses
que s'hi havien de fer des de fa molts anys, en el cor dels
barcelonins també hi ha un canvi en marxa.
Moltes gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4118
Title
A name given to the resource
Paraules del Sr. Alcalde a Saifores, domicili de la Sra. Marta Mata, amb motiu del dinar amb el personal de l’Àrea d'Educació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saifores
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Educació
Ajuntament de Barcelona
Lideratge
Barcelona
Territoris
Model social
Mata, Marta, 1926-2006
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-01-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1247/19910705d_00444.pdf
e2b6fe4863c9cef1f01d6613f5e4ea78
PDF Text
Text
^-
)
L'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA hi respon afirmativament, s'atansa a la taula
presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució que hl ha al damunt, manifesta:
'Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec
d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de
Catalunya".
El Sr. MARAGALL rep, entre aplaudiments dels presents, la v ar a i el faixí d'Alcalde de
mans de la Sra. President de la Mesa d'edat i pren possessió del càrrec d'Alcalde de Barcelona
passant a ocupar, acompanyat del Secretari General, la presidència del Conseil Plenari, que és
abandonada pels components de la Mesa d'edat, els quals s'incorporen ais respectius escons.
El Sr. ALCALDE, després d'an ti cipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de
llista de les diferents candidatures per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts perquè
expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat.
La Cap de llista d'Inicia ti va per Catalunya, la Ilma. Sra. Eulàlia VINTRO i CASTELLS,
pronuncia el següent parlament:
"Exceientíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, companyes i companys Regidors,
senyores i senyors:
Unes breus paraules per explicar el sentit del nostre vot en blanc en la votació d'aquest
matí.
Com vostès han pogut apreciar en el moment en què s'ha demanat si hi havia alguna
renúncia a la votació, jo com a cap de llista d'Iniciativa per Catalunya he fet constar que no
presentava la meva candidatura; i, en el moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc responien,
com vostès deuen haver imaginat, a la llista d'Iniciativa per Catalunya.
Iniciativa per Catalunya ha estat durant quatre anys en el govern de la Ciutat i se sent
satisfeta, com a força política, d'haver contribuït durant aquests quatre anys, importants en el
procés de transformació de la Ciutat, a aportar-hi les seves idees, la seva sensibililtat i el seu
contacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa aquest vot en blanc és la de seguir en el
govern de la Ciutat. Entenem que els propers quatre anys són, també, molt importants per a la
Ciutat: quatre anys, en els quals nosaltres pensem, i els vots dels electors ens ajuden a reafirmar el
nostre criteri, que cal insis ti r en una polí ti ca adreçada al territori, que encara té mancances. Pensem
que en els quatre anys que ens esperen, hem de posar, encara més, l'èmfasi en les persones i en
la política adreçada a les persones i a aquells sectors als quals l'Ajuntament ha d'ajudar a fer valer
els seus drets de ciutadans.
Nosaltres estem convençuts que aconseguirem, a part ir de la nostra aportació i del diàleg
que hem iniciat amb el Grup Socialista, trobar la forma d'acord que ho permeti des de la
corresponsabilitat, des del govern de coalició, però també des del respecte i la fidelitat a les pròpies
propostes programàtiques i ala necessitat de fer aquestes aportacions en positiu. Repeteixo que
estic segura que trobarem la forma de gar an tir aquest govern estable, aquest govern que la ciutat
de Barcelona ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra plural; i que serem capaços de
concitar la il.lusió i la participació cada vegada més àmplia dels ciutadans perquè, per a nosaltres
almenys, és motiu de greu preocupació l'abstenció en els processos electorals.
Sàpiga, Sr. Alcalde, que tindrà en els Regidors i la Regidora d'Iniciativa per Catalunya un
suport a partir d'un acord que respecti els nostres programes; i sàpiguen tots els Regidors i
Regidores de Barcelona que en el nostre Grup tindran, igual que han tingut els quatre anys
anteriors, un Grup disposat a treballar, com estic segura que ho estem tots, pel bé dels nostres
ciutadans.
Moltes gràcies."
5 - 91705AP1.DOC
�Ei Cap de llista del Partit Popular I'llm, Sr. Enric LACALLE I COLL, pronun ci a ei següent
parlament:
"Excei•lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes Autoritats, il.lustríssimes i il.lustríssims senyores i
senyors Regidors, companys, amics i ciutadans de Barcelona presents en aquest Salo de Cent:.
Com a esportista que sóc i tenint en compte l'esperit que ha de presidir aquesta Casa Gran
els propers quatre anys de cara al més gran esdeveniment ciutadà de la història de B arcelona, que
seran els Jocs Olímpics de 1991, vull que les meves primeres paraules siguin de sincera felicitació
a l'Excm. Senyor Pasqual Maragall i Mira per haver estat reelegit Alcalde de Barcelona, amb la
confiança que entre tots, uns des del governi altres des de l'oposició, sabrem trabar el bon camí pel
bé de la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seus ciutadans. Al mateix temps, vull
manifestar-li que el nostre Grup municipal farà una oposició real, seriosa, construc tiva, vigilant i
crítica, però, sense cap dubte, lleial, com és la nostra obligació per la responsabilitat contreta amb el
poble de Barcelona,
Dit això, com és preceptiu, passo a explicar el nostre vot.
El Grup Popular ha votat en consciència en suport a la meva persona, encara que tos un
acte formal, sabent tots que la majoria estava ja donada i representant en aquest acte una
trajectòria ciara i conseqüent, fins a l'últim moment, amb el proposat en el nostre projecte de govern
per a l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona.
El Grup Municipal Popular continuarà la línia seguida durant els últims quatre anys, en els
quals hem encunyat un lema que ha consolidat una forma de fer política: "EI que es bo per a
Barcelona, és bo per a nosaltres, presenti-ho qui ho presenti", cosa que, possiblement. ens hagi fet
veure incrementada la confiança dels ciutadans amb un Regidor més.
Aquest projecte parteix d'uns principis polítics que defineixen la forma de ser i d'estar que
configuren el Partit Popular de Catalunya i que passen per un respecte a la persona i la necessitat
que l'Estat ï, en el cas que en ocupa. els òrgans de govern de la Corporació local, siguin al servei
del ciutadà i no a l'inrevés:
Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels col.lectius, amb un suport al seu esperit
creador i un impuls a totes les idees que signifiquen benefici per a la societat.
Un suport total i decidit a les aspiracions de la societat per a acconseguir un veritable
benestar, amb un respecte als drets adquirits i una millora deis mitjans per fer veritable el principi de
solidaritat social, que sorgirien per l'incompliment d'aquest principi.
Un respecte total als ciutadans amb la seva participació en la consulta per a la presa de
decisions, per mitjà de les associacions que els aglu ti nen i els conformen, i donant-los tota la
informació per a una total transparència de la gestió, en definitiva, diàleg amb els administrats.
Un suport a tots aquells actes que signifiquin un impuls al saber i a la Cultura, sense
diferències de cap mena que representin marginacions per raons contràries a la pluralitat de la
població catalana i de Barcelona en par ticular.
Aquests principis polítics integradors del Partit Popular es reflecteixen en el programa de
govern que el meu Grup municipal defensarà al llarg dels propers quatre anys, i és la raó per la qual
no ens és possible dipositar la nostra confiança en altres Grups municipals que tenen programes
que no coincideixen en alguns dels principis abans esmentats i en múltiples aspectes programàtics.
Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al principi democràtic que aquest acte
solemne d'elecció d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelona representa, el Grup Popular
ha dipositat el seu vot a favor del seu programa i, en conseqüència, ha votat a favor de la meva
persona.
Aquest programa estudiat amb minuciositat, elaborat amb un rigor i una seriositat pròpia
d'un partit polític que vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es desenvolupa en els
diferents aspectes que necessita Barcelona en aquests moments i davant el repte important i
històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al futur, en pa rticular mitjançant els Jocs Olímpics de
6 - 91705AP1.DOC
�1992, en els quals tant de recolzament i il.lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva
consecució, juntament amb tot el poble de Catalunya.
Barcelona entra ja en la recta final que;ens po rt arà als Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en
aquests ultims metres, d'una pau institucional entre Generalitat i Ajuntament. Necessita diàleg,
col.laboració, unitat de criteris en els temes importants. Necessita abandonar els partidismes inútils i
estèrils per a volar més alt pensant en el molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim
davant nostre. Per això, avui podem i volem garantir que el Grup Municipal Popular assegurara
durant aquest període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot el referent a temes olímpics,
malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostra opinió, hauria estat una bona solució; i
garantirà aquesta governabilitat olímpica, fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que
l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i consens en els temes que ens resten
pendents, més els que sorgeixin nous per la dinàmica de la Ciutat. Ara no és moment de friccions ni
de travetes, perquè, repeteixo, és molt el que ens hi juguem.
Però aquest important esdeveniment no ha d'impedir el desenvolupament normal i
equilibrat de B arcelona, ni ha de conve rtir-se tampoc en un fet negatiu per als interessos tan
socials com econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió
d'dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de tots, a fi d'assolir el consens i la unitat
necessaria perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història.
Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'Ajuntament amb un reconeixement dels
drets adquirits i una justa valoració dels seus mèrits professionals.
Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Catalunya, sense que això signifiqui una
imposició a les altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el motor que ajudi a un
desenvolupament econòmic i social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç,
a la indústria, com a generadors de béns i de serveis i com a única via per fomentar l'ocupació i
disminuir l'atur.
Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris
perifèrics no es trobin discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; en la qual els serveis
socials estiguin en relació amb les necessitats reals; en la qual les persones de la tercera edat
tinguin el reconeixement a què la seva vida d'esforç i treball els dóna dret; en la qual els problemes
dels disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en compte i solucionats.
I seria important també, ara que les gran obres olímpiques estan ja totes en marxa o
acabant-se, que el nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a
dia, els de la Barcelona real, els que en defini tiva fan una ciutat més humana i habitable, i per la
qual tots paguem els nostres impostos. Temes com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una
ciutat més verda, més neta, més il.luminada, i tantes i tantes assignatures pendents que té enc ara
la nostra ciutat.
Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra decidida col.laboració al senyor AlcaldePresident de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra
Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la
nostra tasca de crí tica constructiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona,
una Barcelona a la qual ja va se rvir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la qual tant
el meu Grup com jo mateix servirem. Treballarem per a ella amb la mateixa il.lusió i entrega, perquè
no hi ha satisfacció personal més gr an que la de treballar per la teva ciutat.
Moltes gràcies."
El Cap de Insta de Convergència i Unió, I'Hm. Sr. Josep Ma. CULLELL 1 NADAL pronuncia
el següent discurs:
"Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes Autoritats, benvolguts Regidors i
Regidores, senyores i senyors:
7 - 91705AP1.DOC
�En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El principal adversari felicita avui l'Alcalde de
Barcelona elegit pel poble de B ar celona a traves dels vots dels Regidors socialistes. Crec que un
sistema democràtic, en tr e altres coses, és fonamental sobretot. l'existència. sempre i en tot
moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són la garantia de l'alternativa. Una
democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una
alternativa amb força i amb cos que estigui preparada en un moment determinat, quan el poble ho
decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la nostra voluntat: Ésser oposició
assegurant l'existència d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia que els ciutadans
així ho decideixin.
Amb el nostre vot d'avui, un vot, si vostès volen, mes simboiic que altra cosa, nosaltres
volem expressar ï hem expressat aquesta voluntat nostra de se rv ir la Ciutat des de l'oposició per
ésser alterna ti va de futur; una oposició cl ar a, cons tr uctiva, i contundent quan calgui; i hem deixat
clar que Convergència i Unió és l'única alternativa real a l'actual majoria minoritària. Aquest, i no
altre, és el sentit del nostre vot d'avui perquè, repeteixo, la votació tenia purament i simplement
caràcter simbòlic.
Però permetin-me que faci dues consideracions. Una ja s'ha fet de passada, però jo voldria
insistir-hi. Valdria expressar la preocupació del Grup, però també personal i, em sembla,
compa rt ida per tots plegats, pel fet que el 26 de maig la meitat, pràcticament, de la població de
Barcelona passa olímpicament (i mai no tan ben emprat el terme) de tots nosaltres. A la meitat de la
població de B ar celona tant li feia que fos en Pere o Berenguera qui governes aquesta Ciutat. Diuen
alguns que no hem de fer catastrofismes perquè amb aixà ens anem apropant als percentatges
europeus; i potser és veritat, encara que hauríem de veure quantes eleccions es realitzen i quin
sistema polític tenen els paisos en què es donen aquests percentatges de participació; però també
és cert que en aquests paisos no fa tampoc només quinze anys que gaudeixen de la democràcia.
Em sembla particularment greu, i és un toc d'atenció no a l'equip de govern, sinó a tot el Consistori,
que quinze anys després que en aquest país hi ha llibertat i que tots plegats hàgim lluitat perquè
aquest país pogués elegir els seus Alcaldes i perquè aquesta Casa fos governada per aquells que
el poble de Barcelona decidís, la meitat de la població de Barcelona deixi d'anar a votar el dia de les
eleccions. Em sembla, i aquesta és una reflexió que invito a fer a tot el Consistori, que alguna cosa
no deu acabar de funcionar i que alguna casa tots plegats no acabem de fer quan es produeix
aquest fet el dia de les eleccions. Tindrem temps, tindrem altres moments, per continuar
reflexionant sobre tot això.
La segona consideració que voldria fer i és conseqüència una mica de la primera, és que
aquest Consistori ha de començar el seu mandat i el seu treball amb una gran dosi d'humilitat per
part de tots, tant pels que siguin en el govern com pels que siguin a l'oposició. De cada deu
ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig; això no treu cap mena de legitimtitat a la seva
victòria electoral, ni bon tros; en el meu cas, no arriba ni a dos i mig. Però, en tot cas ens ha de fer
entendre que des d'aquest tipus de participació i amb aquesta majoria minoritària no es pot
governar com si els resultats haguessin estat uns altres. Aquests resultats obliguen a buscar més el
consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb totes les
altres forces, sobretot en aquells temes que comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo que
l'abstenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen més prudència alhora de prendre
decisions i cercar el màxim de suport en aquesta C as a i fora d'aquesta Casa.
Valdria també avui, en el primer acte d'aquest Consistori, explicar, encara que fos amb uns
trets impressionistes, quins seran els grans objectius del nostre Grup en els propers quatre anys.
En primer lloc, valdria deixar ben alar que volem ésser instrument de pacificació i de
col-laboració ins ti tucional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui possible la col.laboració
institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és important en política, el fet que després
d'aquest acte. avui al migdia, el Consistori en Ple travessi la plaça de Sant Jaume i vagi a visitar el
President del Govern de Catalunya. Em sembla molt bé aquesta iniciativa, però evidentment
aquesta litúrgia no tindria cap sentit si no anés acompanyada d'un fet que considero capital: que el
8 - 91705AP1.DOC
�Saló de la Reina Regent deixi d'ésser plataforma d'oposició sistemàtica i constant al Govern de la
Generalitat. Vostès, els de la majoria minorit ar ia, els que estan en el poder, tenen representants en
el Parlament de Catalunya i vostè mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em fa la impressió que la
col.laboració institucional seria molt més fàcil si les legitimes discrepàncies que ni pugui haver en tre
els Regidors del govern de la Ciutat i el Govern de Catalunya s'expressessin allà on s'han
d'expressar, que no és el Saló de la Reina Regent, sinó el Parlament de Catalunya. Per tant,
nosaltres estem disposats a ésser aquest estri, aquest instrument de col.laboració ins titucional.
En segon lloc, aquest és un Ajuntament democràtic que ha estat elegit pel poble de
Barcelona. però nosaltres votem també que aquest Ajuntament funcioni més democraticament per
dintre i que no hí hagi Regidors de primera i Regidors de segona. Volem senziiiament que tots els
Regidors, siguin de la majoria o de la minoria, tinguin els mateixos drets a l'hora d'expressar-se, a
l'hora de preguntar, interpel•lar i de qüestionar els problemes de la Ciutat: 1 aquest també serà un
dels nostres objectius.
En tercer Iioc, oferim la nostra lleial, absoluta i total col.laboració sense cap mena de
fissures respecte als Jocs Olímpics. En això pot comptar, senyor Alcalde, amb la total disponibilitat
del nostre Grup, que no utilitzarà els Jocs (no ho féu en els quatre anys passats i tampoc no ho farà
en els mesas que resten) com a eina de desgast del govern municipal ni d'erosió de l'Alcaldia. En
aquesta línia de consens, és també voluntat del nostre Grup de reiniciar el clima de diàleg i entesa
que propici] la redacció final del que ha d'ésser la Carta municipal de Barcelona.
En quart lloc. vull adve rtir que serem bel.ligerants i vigilants contra una denúncia que ja
avui es fa des de les seves pròpies files: l'especulació. Controlarem, fiscalitzarem i denunciarem els
vicis d'una política urbanís ti ca que pot -no dic que ho hagi fet- haver afavorit processos
especulatius espectaculars a la Ciutat.
En cinquè lloc, volem treballar conjuntament amb vostès per tal de trobar solucions als
problemes financers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense protagonismes. com vostès han
fet en altres ocasions. Des de la rebotiga, des la sala de màquines, si vostès ho valen, volem
ajudar-los a resoldre un problema que, tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta
Ciutat: el del finançament municipal, la solució del qual no admet ni més endeutament ni més
impostos.
En sisè lloc, volem impulsar l'acció de govern perquè l'actual majoria posi més l'accent en
la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans de Barcelona: els problemes del medi ambient,
la neteja, la seguretat, el transport públic, els aparcaments, l'enllumenat, la pavimentació, la
circulació, etc., que afecten el quefer quotidià dels nostres ciutadans.
En setè lloc, volem, amb el nostre esforç, que Barcelona no expulsi gent i que tothom que
vulgui viure a Barcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar des d'aquesta C asa una política
d'habitatge en col.laboració amb les altres institucions, que fins avui creiem inexistent.
En vuitè lloc, volem instar l'equip de govern a prendre totes les precaucions i mesures per
tal que no torni a passar com els anys 1888 i 1929, sinó que després de la gr an festa major que
seran els Jocs Olímpics, la Ciutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a batzagades com
tradicionalment ha estat i vostè, Sr. Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots els
possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no sigui així i Barcelona, després de 1992, no resti
marginada i no quedi parada la seva constant vocació i la seva voluntat de progrés.
En nové lloc, estem oberts a examinar responsablement tota la problemà tica metropolitana,
sempre que això no signifiqui valer fer passar per l'entrada de servei solucions passades de moda o
pròpies d'èpoques passades en què no hi havia democràcia ni autogovern.
En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho farem els propers quatre anys, que
tothom pugui beneficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat experimenta per causa
dels Jocs Olímpics, és a dir, els problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri en tre col.lectius i que
els fruits del creixement i de transformació de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó que
s'estenguin a tots els ciutadans.
9 - 91705AP1.DOC
�Aquests són, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals de la nostra voluntat de treball en els
propers quatre anys.
Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincerament: Ens agradaria acab ar el mandat en
un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com comença i, per
això, no ho dubti, per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostre servei a la Ciutat, farem
un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible
que tots plegats, quan estiguem asseguts aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas
I'enemig a abatre, sinó que pot tenir raó en alguna cosa i és una persona que val la pena escoltar i
de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que quedin arxivades per sempre i
absolutament marginades certes operacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm
esforç parqué això sigui així.
Aquests són els objectius de la nostra feina els propers quatre anys. Convergència i Unió
és l'alterna ti va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta,
servirem Barcelona amb ei nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vegades, poc agraït des de la
nostra fidelitat a la llibertat i des del convenciment íntim que Barcelona és la Capital d'un país, d'una
nació, Catalunya, que encara no és un país normal. Aquesta afirmació. aquesta creença, serà molt
present en l'acti tud i en el posicionament de Convergència i Unió en els propers quatre anys.
Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del
govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la
ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària de la nos tr a
acció dins aquest Ajuntament.
Moltes gràcies."
El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual MARAGALL I MIRA, pronuncia el següent discurs:
"Senyores Regidores i senyors Regidors:
Amb una excusa que demano a tothom per la manca de confort d'aquest Saló de Cent que,
almenys, té el confo rt de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents
que la Ciutat ha viscut en tre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra. Vintró, Sr. Lacalle i Sr.
Culleli, els seus mots. Els ben asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els mesos i els
anys que vindran.
Sr. Culleli, malgrat els seus mots a vegades una mica agres, li prenem el mot. Moltes de les
coses que ha dit, i que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la
cortesia i amb la necessitat de manifestar una posició (cosa que potser, no és el motiu principal
d'aquest acte), sinó que tenen a veure efectivament amb un desig de millorar la governació de la
Ciutat. Per tant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que
s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la govemació de la Ciutat.
Barcelona és, avui, una ciutat que s'acosta bastant a aliò que fa nou anys, en aquesta
mateixa Sala, van qualificar de ciutat olímpica i me tropolitana. ¿Què queda d'aquella pretensió que,
mirada des de la pespectiva actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus moments de suspens i
d'interrogació però, sens cap mena de dubte, la gratificació dels seus moments de realització que
han estat, són i seran tan importants en els dies de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta
pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la
ciutat que sempre hem volgut ésser. Estem molt a prop d'ésser la ciutat que l'ambició infinita dels
ciutadans de Barcelona ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les darreries del segle
passat en el moment de la Renaixença i de la formulació d'un projecte urbà d'aquell renaixement,
dins tots els racons de la nostra història hi ha hagut una formulació constant d'ambició que a
vegades des de fora de Catalunya perd també des de dins de Catalunya, ha estat considerada
excessiva; perd no ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser la ciutat que sempre hem
dit que volíem ésser.
Som també una ciutat preocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de
comportament a fer en el moment en què les nostres infrastructures comencen a estar en el nivell
10 - 91705AP1.DOC
�que havien desitjat. Es evident que B arcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunya autónoma, i
referència amiga per a territoris que van més :enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea
mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de
preocupar pels ajustas que ei mateix creixement econòmic i infrastructural oblig ar a a realitzar en els
nostres comportaments.
Som una ciutat com altres d'Europa, que tenint problemes de qualitat molt considerables.
No us n'escatimaré la concreció ni que sigui molt breument, ja que la crec obligatória en aquesta
Sala i en tots els nostres actes.
Som una ciutat que, si es vol estudi ar si s'ajusta ais límits desitjables en una qüestió tan
urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i la nit, s'haurà
d'admetre que, si de dia esta frec a frec amb elilímit, a la nit està, desgraciadament, per sobre, és a
dir que, no és una ciutat que tingui el silenci que es mereix. Potser no l'hem ambicionat prou, potser
no l'hem dibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors
han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Noucentisme. En tot cas som una ciutat
que està més a prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix cada dia i cada tombant del
seu decurs históric que hi ha moltes coses que semblen allunyar-se i estan molt Iluny d'ésser
assolides. Una ciutat vella de 2.000 anys, la nostra, que està encara tot just en el camí de torn ar a
ésser el que fou históricament, d'una forma distinta. Una ciutat envaïda per vehicles de dins i de
fóra, més problemàtics els segons ben segur, però no solucionat l'aparcament dels primers. Amb un
creixement excepcional que ha estat proporcional, jo diria més que proporcional, al mateix
creixement de l'economia de la Ciutat. En un estat d'excepció, que algú ha qualificat, no
humorísticament sinó gràficament, de suficient per a donar al nom de la nostra ciutat el tombant de
Barcelobra. S'ha parlat de Barcelobra perquei Barcelona és la ciutat de les obres, en la qual els
ciutadans tenen la convicció que els sofriments, les molèsties i els patiments tenen un objectiu, una
compensació, una raó d'ésser, cosa que no succeeix en moltes ciutats, on aquesta sensació de
veure's agafat, atrapat, per una maquinària urbana moltes vegades bloquejada, no té cap mena
d'explicació.
No és aquest el nostre cas, i vull insistir en el fet que és molt important que en aquests
moments en què la ciutadania sap que estem molt a prop de resoldre els problemes d'infrastructura
que se'ns havien plantejat les darreres dècades, ens fem forts d'aquesta legitimitat moral d'estar
segurs que la ciutadania ho entén per demanar-li una enginyeria més complexa que la de les obres
i el formigó, l'enginyeria deis comportaments. Hem de saber induir en la ciutadania un grau
d'urbanitat, una modificació de comportaments i, a vegades, d'estils de vida que és enormement
més difícil d'aconseguir que el pur aixecament dels edificis més importants o l'excavació de les
obres subterrànies més difícils. Aquest és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar
l'urbanisme del fruïment; és el moment en què Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar
l'èmfasi no en el "hardware", la infrastructura, l'aparellatge de la ciutat, que creiem cada vegada
més aconseguit, sinó en el 'software", l'educació, la instrucció, la cultura d'ús de la ciutat. Això, tots
ho sabem en aquesta Sala, és enormement més difícil, és enormement més arriscat i, tanmateix, és
la pàgina de la Ciutat que està esperant que la passem. Jo us demano a tots i a tots els que
vosaltres representeu, la col.laboració en aquesta tasca difícil però apassionant.
Vosaltres sabeu que en la solució dels problemes de qualitat, d'igualtat, de misèria, de
benestar social, aquesta Ciutat ha fet avenços molt importants. Nosaltres ens neguem al simplisme
del mètode dialèctic, tan útil en moltes situacions, segons el qual, darrera de cada riquesa hi ha una
misèria nova que es genera, pensament ú ti l que, tanmateix, simplificat no serveix per a actu ar .
Nosaltres sabem que tot alió que és bo és també dolent; perd sabem també que les coses tenen
noms i cognoms i que els problemes s'han d'enumer ar . Estem en un moment en què no haurien
d'ésser permeses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinó I'anàlïsi, perquè estem convençuts
que el domini del territori que en aquesta Ciutat hem aconseguit com a Corporació (no p ar lo tant
sols com a govern), la legitimitat que la Corporació barcelonina té avui davant els seus ciutadans,
(no la genèrica, d'aquells que segueixen la polí ti ca de cada dia, sinó la concreta dels ciutadans dels
11 - 91705AP1.DOC
�barris que saben que tenen un President, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament, que, en
definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol racó), aquest domini del territori del qual poeticament
parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al domini concret del territori urbà, ens permet
avui d'imaginar que cadascun dels problemes té escrita la seva solució i que aquesta escriptura de
la solució no és molt iluny deis recursos que tenim al nostre abast. Per tant, més enllà dels
sentiments i de l'abstracció, ens hem exigir la concreció, l'anàlisi, la humilitat davant els problemes,
però també la gosadia de saber que, pràcticament, no n'hi ha cap que no puguem resoldre. Els de
comportament són, ben segur, els més difícils; però, per a això, us demano a vosaltres que en
definitiva representeu tota la ciutadania que tant ens ha ajudat individuaiment i agrupada en aquests
dotze anys, que ens trenquem el cap per trobar les maneres de suggerir als ciutadans aquell grau
d'adhesió que ha de permetre que la majoria efectuï aquestes petitíssimes però difícils
modificacions del seu angle de visió i del seu estil de conducta que faran que aquesta Ciutat que
per la seva densitat podria ésser un infern, esdevingui la joia que està començant a ésser.
Densitat significa ciutat. Tenim la ciutat més densa d'Europa: per tant, tenim d'alguna
manera la ciutat més ciutat d'Europa. Tanmateix sabem que els costos d'aquesta densitat ens
poden dur al més gran i al més patent dels problemes de la gran ciutat moderna, que és la
congestió. Ens hem de fixar codis de conducta i d'urbanitat. Hem de passar del període del gran
urbanisme que hem viscut, al període de l'urbanisme de la perfecció, de la urbanitat en l'ús de l'urbs
i de les estructures que hem creat, de manera que totes les potencialitats de qualitat de vida i de
benestar social que les nostres accions asseguren en el futur proper de Barcelona, siguin
realitzades.
Per això, i vaig cap a un tema esmentat en les paraules dels representans dels attres Grups
municipals, treballarem per tenir la Llei de Barcelona, la Ca rta Municipal. Ja !'any 1904 o 1906,
Cambó la demanà davant el Rei, i en cada tombant de la història Barcelona n'ha formulat la
necessitat. Vull dir que aquesta Ca rta Municipal, de la qual sobre la taula hi ha un projecte que
coneixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Administracions Públiques, la simplificarem.
Nosaltres farem l'esforç aquesta vegada d'asseure'ns per esborrar i esmoiar més que no pas per
escriure. Em penso que serà un esforç ben rebut. És ben cert que hauríem de poder afegir-hi
algunes coses més i s'hi afegiran, perquè cada dia i cada hora de la història té la seva intuïció que
correspon a una realitat profunda; però en tot cas hem de fer l'esforç, els que l'hem impulsat,
d'admetre que segurament hem d'ésser una mica més modestos en l'abast de la nostra pròpia
dimensió legislativa a nivell de proposta (nosaltres no podem anar més enllà i fins i tot en aquest
nivell hauríem de refrenar la nostra creativitat, la nostra imaginació, per anar a una simplificació i a
una certa humilitat d'una Carta Municipal que, tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a
aconseguir les millores de comportament que estem demanant). No té cap altre sentit la llei, la
Carta, que esdevenir l'instrument amb el qual els barcelonins s'autogovemin per solucionar els
problemes de la seva vida quotidiana: això vol dir del transport i de la congestió, del soroll, de la
contaminació i de la inseguretat No serviria una Carta Municipal sense cap referència a problemes
com aquests que ens aclaparen cada dia. No serviria, si no ens ajudés a posar en pràctica
solucions, fórmules que nosaltres sabem eficaces i al nostre abast i que, tanmateix, la inexistència
d'una llei especial i la pura aplicació de la Ilei general no ens permet desenrotllar. Tots sabem que la
nostra Guàrdia Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que encara impedeixen la seva
actuació, que és ïmportantíssima, i amb una porta per a la col.laboració amb el poder judicial hauria
millorat extraordinàriament la sensació de seguretat en els nostres carrers per tal com és ella la que
coneix el dia a dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima,
potentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest problema no arriba allà on hauria d' arribar,
justament per la inexistència d'una especialitat legal que potser altres ciutats no han arribat a tenir ni
la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir.
De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo crec que serà el tema
central del mandat que s'obre. Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge extraordinari,
sota la guia de lluís Armet, d'haver encetat el meló dels nostres somnis, deis nostres ideals ja
12 - 91705AP1.DOC
�plantejats aquí fa tants anys, però que a vegades ens espanten. Algú havia de tall ar pel mig i dir:
obrim. Això ho féu una persona que havia dirigit la nova descentralització de la Ciutat en els
Districtes i la redacció deis nous Reglaments de Descentralització i de Par ti cipació,
descentralització que no ha funcionat perfectament (com en altres coses, en aquest mandat hem de
millorar) potser per manca d'incentius en el sistema creat perquè els protagonistes es moguin, amb
tota la seva energia, per aconseguir tot el que es pot aconseguir, i potser per manca de reciprocitat
a un gest que, iniciat en aquesta Casa, no va tenir una torna dimensionada i simè trica en
l'ordenada territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a punt de
parti da d'un diàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces
polítiques. En aquest moment, estem en condicions de millorar marginalment; creiem profundament
en les millares marginals, de detall, que són aquelles que poden portar-nos amb més facilitat als
objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que va tenir aquesta història i aquests
protagonistes, serà la carta de naveg ar de la vida quotidiana, en tr e el Dret civil i el Dret
administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret català, del Dret barceloní, que té tants
precedents; aquí és on políticament i jurídicament ens movem amb confo rt i amb saviesa i en
aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millora de la qualitat de vida i, ben segur l'avenç
cap uns drets de Barcelona més ben reconeguts tant al terreny econòmic com en el polític.
Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anar a un urbanisme humà, que se'ns ha reclamat en
aquesta campanya i abans. M'agradaria cit ar textos -que no cit ar é per raó de la calor, del moment,
del temps i del feixuc que podria ar ribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt
savies, d'un urbanista i bon amic com és Lluís Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en
el centre i sobre els corol•laris que aquesta tesi de la ciutat humana ha de tenir en la solució dels
problemes del transport.
Crec que tot això s'ha de posar a collació i estic disposat a entrar, ben properament, a
treballar en aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó
també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles noves, amb voreres més
amples però també més respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la qualitat de vida,
amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els
escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible,
però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaços
d'això. Hem d'ésser capaços de pos ar en el frontispici de la nostra actuació la cultura i l'educació.
És el moment de les persones. És el moment de posar les pedres al servei de les persones. És el
moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presència directa, els serveis
personals. No hi ha benestar social en sentit profund en aquelles ciutats que no han tingut la
potència per traslladar els seus sentiments de les pedres i la infrastructura, que són les condicions
sense les quals la polí ti ca de les persones i del benestar social és frágil. Aquesta ciutat ha tingut la
sort de tenir les regnes d'aquests dos cavalls que són la polí ti ca urbanística i la política humanística,
ben agafades a les mans per avançar amb totes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han
deixat emmirallar per l'obsessió que una sola d'aquestes qüestions era la més important, sentiment
que tots tenim, legítimament, en moments diferents de la nostra història com a ciutadans: hi ha
moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha moments que hom voldria des ti narho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit del govern, sinó de
la Corporació i de la Ciutat, que ha estat per ella mateixa, en defini ti va, qui ha suggerit, en un
noranta per cent, totes i cadacuna de les actuacions que nosaltres d'una manera amatent hem
sabut, crec, traduir en polítiques per retornar-les als ciutadans que les havien demanat o inventat.
Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de no qued ar -nos amb un sol sentiment. Hem
d'estar amb tots dos perqué només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més
constructius, més creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar
realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors ï nosaltres mateixos ens
hem fixat per a aquesta Ciutat.
13 - 91705AP1.DOC
�Hem tingut i tenim, en el terreny de la Cultura, oberts projectes d'un abast extraordinari,
disset grans projectes deis quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcalde, que aniran donant el
seus fruits i que no vull enumerar aquí, pero que, en tot cas, seran les fites d'un progressiu
descabdellament de la cultura barcelonina, altrament potent, que la que hem estat capaços no de
desitjar o de suggerir i començar, que l'hem` suggerida i començada moltes vegades, sinó de
completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el Museu d'Art Contemporani, en
tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument perd contundentment, l'aliança d'un efecte deis
Jocs sobre la Cultura que no ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixera la contribució deis
Jocs a la Cultura, amb el Festival de Tardor que quedarà i arribará a tenir una potència que el
nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, atnb la recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb
les exposicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb la senyalització del nostre
Patrimoni Històric en cadascuna de les seves èpoques; amb uns Premis a Barcelona. algun dels
quals qued ar à per al futur com a Premis internacionals reconeguts; amb l'empenta per a refer el
Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art de Qatalunya, que no hauria tingut la potència que ha
tingut si no hagués estat per la fita de 1992.
Nosaltres tenim un programa de gestió que no és el moment de descabdellar, pero sí que
vull dir clarament, i crec que és el moment de dir-ho perquè les paraules que es diuen el dia d'avui
queden, que Barcelona ha fet un esforç immens, que no l'ha treta dels seus límits des del punt de
vista de la seva capacitat económica, urbaná, tècnica i financera, tanmateix és el moment de
demostrar a tothom, a nosaltres i a tercers, p•ró sobretot a nosaltres mateixos en primer lloc, que
som capaços de dominar la màquina de la' Nosaltres volem mantenir una despesa
d'inversió important Que se sàpiga; que ningú no es pensi que Barcelona està acabant la seva fase
inversora. No l'està acabant; seguirà invertint 'i d'una manera important 20.000 milions és la xifra
mínima que ens hem proposat amb els nostres companys de coalició fins ara i, espero també en el
futur, en cada un dels quatre anys vinents, inversió important que els dos primers anys tindrà una
traducció més gran per mitjà de les institucions en què participem, que no pas directament. Estem
fent moltes aportacions financeres de consorcis culturals, de renovació de Ciutat Vella, d'obres
olímpiques, que seran els protagonistes de gran part de la inversió que ens espera.
Nosaltres volem mantenir la pressió fiscal sobre el producte interior brut en el nivell en què
ha estat en el darrer quinquenni, els anys 1986-1990. Volem augmentar els ingressos propis
només en la mesura que puguem estendre els padrons a la totalitat deis subjectes i objectes
tributaris en la mesura que ens obligui al marge que ens pertoqui en la realització del objectiu, que
sabeu que és el nostre i que creiem compartit per tothom, d'una distribució de la despesa pública
neta en tr e els tres nivells, central, autonómic i local, del 50, 25 i 25 per 100.
Pensin, que si fos veritat que l'any 2000 haguessim d'arrib ar a aquesta tríada i, per tant, al
25 per 100, la despesa pública neta de bis els Ajuntaments del Estat Espanyol s'hauria
d'incrementar cada any un 1 per 100 per sobre del seu creixement vegetatiu a través del Fons
nacional i dels seus ingressos propis; un 1 per 100 cada any, són molts diners a disposició dels
Ajuntaments, objectiu que nosaltres sabem de difícil obtenció en la pràc ti ca
Nosaltres situarem l'apel.lació al crèdit en un volum important de 30.000 milions de
pessetes l'any: podem fer-ho i és el que necessitem; i disminuirem el deute de l'Ajuntament en
termes reals al final de període en un interval que se situa entre el 6 i el 12 per 100, depenent de la
nostra capacitat, que haurem d'extremar, de con trol de la despesa i d'obtenció de transferències
dels nivells superiors de l'Administració. Vostès saben perfectament que B arcelona està fent una
despesa anual de l'ordre dels 12.000 a 17.000 milions de pessetes a compte d'altres
Administracions. No hi renunciem, no ens sap greu fer-la, però és el moment de dir que ha arribat
l'hora que les Administracions per compte deies quals la fem, en prenguin el càrrec i assumeixin la
seva part de responsabilitat. Nosaltres preferirem sempre, i així ho oferirem, que la gestió d'aquests
serveis (des del Conservatori i l'Escola Massana fins a l'Orquestra Ciutat de Barcelona i tants
museus com tenim, fins a les guarderies i a les escoles especials bàsiques i primàries) sigui local,
perquè creiem en aquest model més anglosaxó que no pas continental, germànic o fr ancès, de
14 - 91705AP1.DOC
�descentralització dels cen tr es de decisió sobre els serveis personals. Tanmateix estem disposats a
discutir quina sigui la solució: potser hauran d'ésser serveis nacionals, en tot cas necessiten i tenen
arreu, en bona part, un finançament nacional.
Nosaltres amb les altres Administracions superiors prac ti caren una política de ma estesa en
temes concrets: la Fira, el Liceu, el Palau Nacional. Quant a la Fira, vostès saben perfectament, i tot
el que està informat ho sap, que el seu desdoblament en un nou recinte avui només té una solució.
Sera òptima o no ho serà, potser no serà la solució de l'any 2000 o de l'any 2010, però en tot cas de
cara a 1993 només hi ha una solució. Amb la autoritat que ens dóna l'exigència que ens imposa el
fet de la nostra participació, a la qual no renunciem, en la Institució firal, amb la qual, esperem,
tothom justament ha de col.laborar, obrirem el camí i el pas cap a l'obtenció d'aquest nou recinte en
el lloc que la mateixa Fira havia decidit mesas endarrera. Hem fet tots els esforços d'entesa que
han estat possibles. Tornarem a obrir i oferir la possibilitat que la Generalitat s'incorpori sincerament
a la Institució firal per tal com, i això és més ignorat, la Generalitat i l'Ajuntament ja havien acordat
aquesta integració fa un any i mig, però no fou possible perquè en aquell moment la Corporació
comercial i industrial no considerà necessari acceptar aquest compromís. Doncs bé, ens consta
que avui la Presidència de la Cambra de Comerç e.à en una ac ti tud més posi ti va respecte a
aquesta modificació dels Estatuts, pactada en el seu dia en tr e un Tinent d'Alcalde d'aquest
Ajuntament i una Directora General de la Generalitat: per tant, confio que la Fira serà de nou el lloc
de tothom.
I parlant de palaus, crec que la Generalitat hauria de tenir l'ús i gaudi d'un dels dos Palaus
reials que Barcelona té. Crec que és necessari que tots plegats ens acordem no només en el nivell
dels serveis i en el nivell dels diners i recursos que s'han de repa rtir, sinó també en el nivell de la
simbologia i de la realitat de l'existència d'uns recintes de la nostra Ciutat. La Generalitat de
Catalunya es mereix i la Ciutat li oferirà, torno a dir, l'ús i gaudi d'un dels Palaus reials que estem
administrant.
Mireu: aquesta polí ti ca de mà estesa,que desenvoluparem des d'avui mateix quan passem
la plaça, serà una política que no tindrà ni un gram d'hipocresia, que serà realitzada mirant fit a fit, si
voleu amb un pel d'ingenuïtat ¿qui ha dit que la ingenuïtat a vegades no venç?, i dient a la
Generalitat: volem estar al servei de Catalunya, al servei de la Generalitat, en concret, del seu
President, del seu Consell Executiu i de les seves institucions. A nosaltres se'ns ha dit gairebé de
tot durant la campanya electoral; no vull tornar-hi. No és dia per fer la síntesi de moments passats,
és un dia per mirar el futur. Per altra banda, com diu la meva mare polí ti ca, les coses no s'obliden,
però es poden perdon ar absolutament totes. Em consta que hi ha una ciutadania molt àmplia que,
per citar noms els quals hauré de demanar excuses, va des de Maria Macià a Maria Carrasco, que
s'han alegrat del resultat d'aquestes Eleccions; i això ve a certificar allò que per a nosaltres era una
convicció profunda: que estem treballant al servei de Barcelona i al servei de Catalunya.
Nosaltres, doncs, ens posarem al servei de Catalunya com sempre hem cregut estar,
equivocadament o no. Ens hí posarem reiteradament des de l'orgull barceloní, per descomptat,
exigint cordialment que se'ns reconegui la nostra contribució innegable a Catalunya i al
desenvolupament i creixement de la Catalunya forta d'aquest final del segle XX.
Pensant en això, ens obrirem a acords programàtics dintre la Casa amb totes les forces
polítiques.
Ja he donat instruccions al Primer Tinent d'Alcalde perquè es trobi amb el President del
Grup Popular per p ar lar sobre les idees d'urbanisme que la seva canditura exposà durant la
campanya electoral. Hi ha un lloc important a Barcelona per a les actituds liberals, poc
representades en el nostre mapa polític, però que, tanmateix, existeixen, h an existit sempre i tenen
força sign if ica ti va.
He donat també instruccions al Segon Tinent d'Alcalde perquè amb la meva presència,
sempre que calgui, es posi en contacte amb el Regidor Cullell -la capacitat del qual en matèria de
negociació económico-financera ha estat demos tr ada en l'exercici de càrrecs anteriors- per entrar
en el tema de la relació econòmica en tr e Barcelona i la resta d'Administracions. Per dir-ho
15 - 91705AP1.DOC
�clarament, el Conseller d'Economia, l'Honorable Senyor Macià Alavedra ha de plantejar a Madrid el
tema de Barcelona ï, fins diria, el de l'Àrea Metropolit ana de Barcelona, que, com vostès saben té
unes aportacions financeres fonamentals del Govern de l'Estat. Si no ho fa, si no aconseguim, crec
que podem fer-ho, persuadir-lo que ho faci, Catalunya no haurà solucionat la seva suficiència
econòmico-financera. No ens enganyem: hi podria haver fins i tot un acord en tre la Generalitat de
Catalunya i el Govern Espanyol i no haver-hi una solució a la suficiència economico-financera de
Catalunya, perquè Catalunya és també, d'una m an era molt principal, Barcelona i la resta
d'Ajuntaments de Catalunya. No ens enganyem sobre aquest punt, que és fonamental. Hem d'ésser
capaços de plantejar davant del Govern Central, que és aquell que lògicament té menys facilitats
per comprendre'ns, que hi ha una colla de serveis que estem donant d'una manera important i amb
un nivell d'excel.lència força significatiu, que corresponen als nivells superiors de l'Administració i
que s'han de dotar. Quan ens diuen que la redistribució de recursos ha de compo rtar una
redistribució de competències, nosaltres diem que juguem aquest joc, que firmem aquest paper
perquè sabem que l'endemà que s'hagi firmat la nova distribució de recursos sera sobre la base de
noves delegacions de competències, Barcelona estarà acreditant de 12.000 a 17.000 milions de
pessetes, que són el valor dels serveis que ja estem donant per compte de les Administracions
superiors.
Per últim, amb Iniciativa per Catalunya hem aconseguit el 49,5 per 100 del vot d'aquesta
Ciutat, un resultat remarcable (no hi ha practicament cap ciutat important que no sigui capital de
l'Estat, on les taxes de votació siguin tan altes com es diu i on abundin les majories absolutes) d'un
punt percentual més, un resultat en el qual l'esquerra votant supera el 50 per 100 en un escenari
electoral reduït i en una ciutat sense suburbis obrers importants dintre: una situació remarcable que
posem a estudi dels especialistes. La fórmula, doncs, de la nostra col.laboració ha estat bona
perquè ha produït uns resultats remarcables: hem augmentat el bloc de l'esquerra de B arcelona per
primera vegada des de 1979; però es pot millorar. Si no és per millorar, no la voldríem perquè
també podria empitjorar. La vida és així. Per tant, ha de quedar clar que les condicions en les quals
Iniciativa per Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya col.laboraran en els propers quatre
anys, són unes condicions de govern millorat, més eficaç, més corresponsable. Més obert per part
de la majoria de la majoria, més corresponsable per part de la minoria de la majoria.
Encarem un període difícil i apassionant alhora: la immensitat de l'esforç que s'ha fet, pot
fer creure que ja n'hi ha prou, i no és cert. Hem d'entrar a modificar comportaments més que
estructures. Ha de quedar ben clar que en som capaços. Ha de quedar ben cl ar davant de tothom
que som capaços de fer aquest canvi de marxa i aquest canvi de prioritats. Per tant. és un moment
molt delicat. Per començar, el primer comportament a modificar és el nostre. Molta més
responsabilitat en els actes, i en el seu sentit. Malta més convicció amb una doctrina i ac titud global
de contenció de pressupostos base zero; ensems més consciència de l'enorme patrimoni de
prestigi i qualitat que estem administrant i per conse rvar o, millor, per incrementar el qual hem de fer
opcions, definir prioritats, seleccionar unes qüestions i no unes altres, i dir que sí a unes coses i dir
que no rotundament a unes altres que també ens agraden. De la nostra capacitat de selecció i de la
fidelitat a les prioritats que enunciem, dependrà l'èxit, que jo espero esclatant, dels anys que
vindran. Per això citarem a col•laborar ciutadans il.lustres que se situen, a voltes calladament, en el
món dels ciutadans actius, de l'esquerra no necessàriament, però si del progrés i de la fraternitat.
Per fer això, senyors Regidors i senyores Regidores, si vostès m'admeten la convocatòria
al termini d'aquesta sessió d'una altra per a l'assabentament de les decisions de l'Alcaldia en
matèria de cartipàs, Comissió de Govern, Tinències d'Alcaldia i Àmbits d'actuació, comptarem des
d'avui (la Ciutat ho vol, la ciutat ho necessita i el record del company Regidor que ha estat amb
nosaltres fins fa poc i avui no hi és, ens obliga a posar-nos a treballar immediatament i a fer-ho
amb la passió amb què ell ho va fer), amb un nou org an igrama basat en set Àmbits: AlcaldiaPresidència, Organització i Economia, Benestar Social, Via Pública, Educació i Cultura, i
Descentralització i Participació Ciutadana, que s'acosten una mica a l'esquema que el projecte de
Carta Municipal havia descabdellat i al davant dels quals, tret el de Benestar Social, que
16 - 91705AP1.DOC
�momentàniament queda vacant hi haurà els Srs. Guerau Ruíz i Pena. Lluís Armet, Joan Clos, Joan
Torres i Albert Batlle, Regidors que formaran el Comitè de Govern juntament amb els Srs. Joaquim
De Nadal i Oriol Bohigas, el Regidor Portaveu del Govern Municipal, Sr. Antoni Santiburcio, el Cap
del Gabinet Tècnic de Programació i el Cap del Gabinet de l'Alcaldia, que en serà el Secretari ,
mentre que la Comissió de Govern estarà formada, com en els darrers quatre anys, per tots els
Regidors de la majaria i, per tant, no encara pels Regidors d'Iniciativa per Catalunya, sinó només
pels de la llista socialista.
Tenim al davant la tasca de fer una ciutat més forta, una ciutat més sàvia, amb millor
urbanisme, pero també amb més urbanitat. Potser és la urbanitat, l'actual o la nova que s'hagi de
crear, no ho sabem ben bé, la que hauria d'anar abans.
Comencem quatre anys apassionants, amb més il . lusió que mai. Gran part de la feina ja és
feta: acabem-la bé entre tots. Pensem que si el 1992, com tots els Grups s'han ofert perquè ho
sigui, serà un esclat, el 1993 haurà passat la festa i serà l'autèntic any de Barcelona.
El dia 15 probablement, el 20 potser, sota la presidència de Sa Majestat ei Rei, es reunirà el
Consell General del Pla Estratègic a l'edifici de l'Institut Nacional d'Educació Física de Montjuïc, que
s'estrenarà com a recinte ciutadà aportat per 11 Generalitat de Catalunya. Gran diada aquesta, us hi
convido a tots; mirarem que sigui un acte amb ` assistència de públic.
El dia 30, si tot va bé (es pot retardar uns dies, encara que espero que no) celebrarem la
inaguració del Cinturó Litoral de Cornellà a Badalona: us hi convido.
El dia de la Mercè, la recepció municipal se celebrar à en un altre lloc nou, el Port Olímpic, la
pèrgola que s'endinsa 300 m dins el mar com un braç que mira al Maresme i al Montjuïc: us hi
convido.
Barcelona comença l'esprint final. És cert, esprint en el qual ens ha de preocupar ja més la
qualitat que la velocitat; curiosament la qualitat dels acabats ha d'ésser la nostra preocupació. Ve
un esprint final per seguir després, per seguir sempre, quedant-se Barcelona, per primer cop a la
Història, les rese rves per a un gran viatge, cosa que en altres segles no va fer com aquí s'ha dit
Esprint final, però també un llarg viatge. Un llarg viatge al cor del segle XXI.
Moltes gràcies.'
Tot seguit la Presidència, donat que es troben presents la totalitat dels membres de la
Corporació els proposa, de conformitat amb l'art. 36,2 del Reglament d'Organització i Administració
municipal, reunir-se a les dotze hores i quaranta-cinc minuts, per celebr ar una sessió
extraordinària per a l'assabentament de propostes en compliment de diversos punts de l'a rt. 38 del
Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.
La Banda Municipal interpreta l'himne 'Els Segadors', que canten, dempeus, el Consistori i
el públic assistent.
Finalment la Presidència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta minuts.
17 - 91705AP1.DOC
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4153
Title
A name given to the resource
Constitució del nou Consistori a l'Ajuntament. Parlaments dels caps de totes les candidatures, i presa de possessió de Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Vintró i Castells, Eulàlia
Lacalle i Coll, Enric
Cullell i Nadal, Josep Maria
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Auditori, Museu d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani, Fira de Barcelona, Liceu, Palau Nacional, Escoles.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Benestar Social
Infraestructures
Acció política
Govern
Model social
Alcaldes
Investidura
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-07-05
Description
An account of the resource
Constitució del consistori després de les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig anterior, amb victòria de la llista del PSC encapçalada per Pasqual Maragall (PSC 42.80% i CiU 34%). Inclou les intervencions de tots els caps de llista. La intervenció de Pasqual Maragall comença a la pàgina 10.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf
cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6
PDF Text
Text
MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI
Dijous 25 de maig. A995
- ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA
CAMPANYA.
- ESTEM EN EL PUNT CULMINAN
HA PERMÈS EXPLICAR-NOS.
D'UNA CAMPANYA QUE ENS
- I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL
BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES
DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA
AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA.
- HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA
QUE HEM FET.
- PERO SOBRETOT HEM
VOLEM FER.
EXPLCAT LA BARCELONA QUE
- HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA
DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE
LA MA.
- I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES
RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT.
- SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS.
UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA'
ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR.
- HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA
QUE LI SAPIGA GREU.
- HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA
HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU.
�- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS
CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER
RESOLDRE'LS.
- PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA:
ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA
QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS?
- DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR?
I '' "]
[" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur]
- I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR?
PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL?
QUIN MAL Hl HA?
- SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE
MADRID ESTA DESCENTRAT.
- PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA,
MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE.
- PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A
NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES.
- PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET:
- MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ.
PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU
ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT.
- QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE
UN INCOMPLIMENT SEU.
- QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE
HAVIEN D'HAVER FET ELLS.
NOMÉS ERA
NO HAVÍEM FET EL QUE
- QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT
QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM
�- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA
DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA
SEVA AMBICIÓ PERSONAL.
PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN
INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA.
I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE
BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ.
CANVI.
AMB BARCELONA NO S'HI JUGA.
AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS.
A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE
MADRID.
BARCELONA ÉS SENTIMENT.
- PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE:
GUANYAREM LA CAMPANYA:
LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA
EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS.
PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA
CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA.
- BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS
PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI!
- I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI.
NO EM FARAN CANVIAR.
JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA.
SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO
FARÉ ALLA ON CALGUI.
- ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL
PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT.
MEU COMPROMÍS
UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB
TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS
BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN:
�VINGA MARAGALL, SOM-HI!
I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES.
PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS:
L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN.
L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS,
CANYA!
L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ
I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ"
L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL.
VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T
S.
NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES.
ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC
SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS
MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB
TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ.
FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER
BARCELONA.
POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR.
ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY
I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA.
NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU
AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA.
I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR.
Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho
�BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA
NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC
BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS
ARA ES QUAN BARCELONA HA D
DIR SOM-HI!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4355
Title
A name given to the resource
Míting central eleccions municipals 1995
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Eleccions
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-05-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1450/19950530d_00687.pdf
1e4aa3ba0a2f373ed67fb1a3b0f04ab8
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
Declaració de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona
Les eleccions municipals de diumenge passat, 28 de maig, van ser un èxit molt notable de
participació, en superar-se en 7 punts el percentatge de ciutadans que havien anat a votar a les
eleccions de 1991. Aquesta més alta participació ha estat fruit, sens dubte, de la netedat,
l'interès, la calidesa i fins i tot la passió amb que s'ha viscut la campanya electoral, durant la
qual s'han pogut debatre les qüestions que tveritablement afecten els barcelonins i les
barcelonines,
En aquests moments vull reiterar una vegada mps, amb la màxima formalitat i solemnitat, el
meu agraïment als ciutadans de Barcelona i el rneu convenciment que amb la seva confiança
han respost majoritàriament a les propostes de progrés i de futur que els hem formulat durant
tota la campanya.
Barcelona ha dit sí al seu futur. El nostre compromís és, a pa rt ir d'ara, que el govern de la
ciutat de Barcelona respongui a les expectatives que el nostre programa ha generat en el
conjunt dels ciutadans. I, en aquest sentit, reitetlo que les nostres prioritats durant el mandat
que ara comença seran el transport públic, l'habitatge i la creació d'ocupació, i que per això
serem estrictament exigents amb les administraci.bns responsables del compliment de les seves
obligacions competencials i dels seus compromisos adquirits amb la ciutat.
Els dos grans atots amb què Barcelona encara el mandat actual són el civisme i la cultura, que
han de ser els instruments que coronin i materialitzin el canvi fisic que ha experimentat la
ciutat.
Aquesta acció de govern serà conduïda com fins ara pel compromís d'eficiència, d'honestedat i
de transparència en l'acció de govern.
El nostre estil de govern les nostres prioritats d actuació, al marge de les grans operacions de
transformació urbanística -que avui tenen ja una dimensió metropolitana, amb les operacions
del pla del Delta del Llobregat i del congost 41 Besòs- i de dinamització econòmica de la
ciutat que ja es troben en marxa, es concretar4n en les pròximes setmanes en una sè ri e de
gestos i de mesures que vull anunciar avui mateix:
Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelon Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
L'aspiració a aconseguir la nominació de Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Durant
aquest any 2001, Sarajevo es constituirà en "l'onze districte" de Barcelona i compa rt irà algunes
de les activitats de la capitalitat cultural, coma mostra del nostre compromís solidari amb la
capital de Bòsnia i Hercegovina.
-
- La reiteració de la voluntat de la ciutat d'hostatjar amb èxit la Conferència intergovernamental
Euromediterrània, que tindrà lloc a Barcelona a finals de novembre.
- La celebració immediata d'una reunió amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona
(FAVB), l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i els ajuntaments metropolitans per
tractar de l'extensió de la xarxa del metro i del tralnspon públic, i l'exigència a la Generalitat de
l'acompliment dels compromisos que ha adoptat durant la campanya electoral en aquest camp i,
particularment, de la signatura immediata del contracte-programa, que no admet més espera.
- L'adopció de mesures, d'acord amb els representants del sector del taxi, que permetin una
millora d'aquest servei públic, i que en fomentin la seva racionalització i l'optimització dels seus
nivells d'ocupació.
- Negociar de forma immediata amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient
(MOPTMA) la posada en marxa d'iniciatives urgents per a la promoció d'habitatges de lloguer
assequible destinats especialment als joves, i l'impuls del Pla Central del Raval.
- Impulsar la creació d'ocupació, amb l'ajut a la reació de noves empreses i la facilitació dels
tràmits per establir-se a Barcelona.
- Promoure amb caràcter immediat l'adaptació als minusvàlids dels accessos als edificis públics,
en el marc del pla municipal vigent, tot posant l'èmfasi en els locals que són utilitzats com a
col. legis electorals.
- Posar l'accent en la gestió de les obres al carreo- amb el doble objectiu de donar prioritat als
vianants i de mantenir la dignitat de l'espai urbà.
- Visitar oficialment les tres presons de la ciutat i impulsar el seu trasllat. Reclamar igualment al
Departament de Justicia la construcció de la cinquena presó, amb vistes a reduir la densitat
actual d'ocupació de les instal . lacions penitenciàries de la ciutat.
- Reprendre les negociacions per a l'aprovació definitiva de la Carta Municipal de Barcelona i
impulsar el municipalisme mitjançant la celebraci 4 del II Congrés de Municipis de Catalunya, la
tardor que ve.
Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia
els terminis de l'aplicació de la Justícil Local amb el Ministeri de Justícia i Inte ri or i
impulsar el desenvolupament del Pacte Local a les grans ciutats, amb l'objectiu d'aconseguir
una distribució de la despesa pública del 50-25-2 % entre els tres nivells d'administració.
- Negociar
La confiança que els ciutadans i les ciutadanes delBarcelona han dipositat en l'opció de progrés
que represento permetrà a Barcelona de situar-se}novament a l'avançada del moviment que, des
de les ciutats europees, pugna per una més gran proximitat de l'administració als ciutadans. La
consolidació del poder local, amb un nombre més gran de competències i de recursos, serà la
garantia d'una renovació i revitalització de la cultura democràtica i de progrés al nostre país.
Barcelona, 30 maig de 1995
Plaça Sant Jaume, 1 08002 Barcelona Tel: 402 75 23 Fax: 402 75 32
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4356
Title
A name given to the resource
Declaració de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona. Valoració de les eleccions municipals de 28 maig 1995
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Govern
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1451/19950614d_00688.pdf
011f82d3791f4851c1c127d0b8e4dba5
PDF Text
Text
/).€5","'d l4. ‘.
9 S`
Últim aspecte, i aquest és motiu d'orgull personal: sóc una persona a qui li
interessa profundament defensar la seva autoritat moral i que aquesta autoritat moral
pugui ésser reconeguda no públicament, sinó per la gent que treballa amb mi, de
manera que vegi fets exemplars i aquests fets exemplars tinguin un clement de
multiplicació i aqucst clement de multiplicació constitueixi una lògica de
comportament, que es la lògica de comportament que jo valoro. Hi ha ducs maneres
de valorar com és la gent cntom del poder. Una que és la fàcil i que no és de dretes ni
esquerres, sinó que és una qüestió de sensibilitat humana, de gruix humà, és la més
habitual: una persona arriba a un nivell i es comença a preocupar dels que estan al seu
nivell o dels que estan més amunt; si arriba molt amunt, s'ha de preocupar de molt
poques persones. Això sempre dóna molta rendibilitat, però és una cosa que no puc
entendre com a persona progressista amb sentiments igualitaris i amb sensibilitat
envers les persones, perquè un, quanité una responsabilitat, ha de saber mirar cap avall
en tot moment, atendre personalment tothom, tenir el principi de la cordialitat estès a
tothom per una raó molt simple i 4lemental, perquè és l'única manera profunda de
crear motivacions i responsabilitats iprofundes i de fer treballar positivament la gent:
no crec que el crit, la por o el control econòmic sigui el mecanisme per fer treballar la
gent. Dic això com a persona que durant vuit anys ha estat treballant amb una fi gura
tan important com l'Alcalde de Barcelona, de qui he dit que es el millor Alcalde 'e la
història de la Ciutat, estretament i amb una intensitat equiparable a la d'un matrimoni
de cent anys no consumat, com vaig dir en un programa radiofònic. Jo sempre he
defensat la llibertat, la llibertat del$ equips, només faltaria, i la llibertat en la vida
política; i m'agrada remarcar qu e es imprescindible tenir una actuació que és
fonamenti en un cert gruix humà. Aquí em refereixo a tots els Regidors: hom pot
divergir dels Regidors (els Sr. Lacalle i jo pensem coses diametralment oposades),
però aquesta divergència no ha de treure uns elements de cordialitat humana.
Igualment amb tots els alts funcionaris de la Casa hi ha d'haver una relació de control
de legalitat, però pot haver—hi tamle elements d'interès i positius. En una societat
deshumanitzada molta gent troba 4 faltar una mica de sensibilitat, una mica de
tendresa i una mica de valoració del $eu petit o gran treball. Fer això ha estat per mi la
satisfacció niés gran. El meu cercle íntim, format per molt poca gent, s'ha comportat
excepcionalment be: he tingut algu>ies sorpreses, totes elles vingudes de baix que,
amb tata confiança, us he dir que m'han emocionat profundament.
Aquí no hi ha un comiat: jq sóc un polític que va començar als setze anys,
estic al Parlament de Catalunya, ori sóc Vice—president del mcu Grup i, per tant,
continuo en la batalla política. L'Alcalde sap perfectament que continuo a la seva
disposició per a tot allò que convin g ui en relació a la ciutat de Barcelona. El que sí
que he volgut és fer una cosa que és poc habitual. No crec en la gent que no té un
pensament polític: la gent que no té nin pensament polític no m'interessa des del punt
de vista de la possibilitat transformadora en la qual jo crec en relació a moltes coses.
Només crec en aquella gent que té pensaments polítics i pensaments morals perquè,
en última instància, la moral i l'estètica van molt unides i són transcendentals per
poder dur una activitat política presidida pel següent: un polític democràtic que porti
divuit anys en llocs transcendentals econòmicament claus de la política que pugui
anar en tot moment amb la cara alta la feina ben feta es en aquests moments, si em
pel meten amb tota confiança, un luxe més gran que fa dos anys",
El Sr. ALCALDE pronuncia frinalment el següent parlament:
"Anem cap a la cloenda d'a'questa sessió, que no és de tràmit si algú s'ho
pensava, sinó molt impo rt ant. Tant, que m'allibera de dir res perquè entre allò que han
dit els uns i els altres, els de dalt i el; de baix, els de la dreta i els de l'esquerra, crec
�que la Ciutat està en aquest moment ben informada de quins són els meus i els nostres
pensaments.
De tota manera, he de manifestar l'agraïment en nom personal i de la Ciutat a
tots vosaltres per haver format cl Consistori del prodigi dcl 1992. Que va rematar les
obres a temps. Que va mantenir la Ciutat en tan bon funcionament que la gent d'arreu
del món va dir que era tant o més Important la Ciutat que els atletes, amb més elogis
per a l'escenari que no pas per al f e/ t. I, sobretot, que ha coronat l'obra més important,
la de la confiança de la Ciutat en si, mateixa, molt especialment en haver resolt l'etapa
niés difícil del projecte del 1992, que han estat el 1993 i el 1994, és a dir, els anys
posteriors en què es va ensorrar Montreal i en què segurament tampoc Barcelona va
excellir el 1889 i el 1930, mentre que la Barcelona de 1993 i 1994 sí que ho ha fet: no
s'ha desviat una pesseta i, sobretot s'ha tingut mà feria per retallar la despesa i per
absorbir el fabulós desplegament organitzatiu que s'havia fet en els primers anys
d'aquest mandat i en els darrers de l'anterior, sense tremolar i sense perdre la
sensibilitat.
Hauríem de tenir un recorkl per a tots aquells que sense ésser Consistori han
estat Ciutat, però seria massa llargs molts noms lligats a dies i a nits, a setmanes, a
mesos de treball durant aqucsts quatre anys. En la sessió d'avui vostès han anat molt
més enllà, en alguns casos fins al 11)82 i en d'altres fins al 1979 perquè podien fe¡-ho.
Cree, ho to rn o a dir, que aquesta sessió no es de tràmit: la memòria es un luxe que s'ha
de mantenir. La memòria és curta i recordar no és ociòs; i sabent que tenim el
Secretari General que tenim, el qual prendrà nota completa del que aquí s'ha dit, ja
estic disfrutant de pensar en quan legirem tot el que aquí s'ha dit, perquè, d'alguna
forma, aquesta és la millor història, la millor crònica de la Ciutat que es podia fer.
Cree que us he d'agrair en ara més: haver cregut en els trumfos de la Ciutat
en una fase de desmotivació i de recessió, perquè aquesta virtut cabdal que ens ha
permès passar be el període més difícil, no hagués estat perfecte si no haguéssim jugat
tots el nostre rol amb dignitat, cadascú el scu: uns, assenyalant les obligacions
contretes, les càrregues de futur i les necessitats del manteniment, de la quotidianitat i
de l'equilibri territorial després d la batalla, després de la gran feta; els altres,
assenyalant, en canvi, la possibilitat real d'aquest manteniment i d'aquest equilibri i de
fer front a les obligacions tot mante tint el cap clar respecte a les enormes perspectives
que s'obrien i que s'han obert a la Ciutat si orem capaços de mantenir el rumb, que és
el que hem fet uns i altres.
A aquells que ara pleguen i que poden dir "ahí queda eso", com diu la dita
castellana, els he de dir que els envejo perquè deixen una feina que han perfeccionat.
Els que continuem, encara no, i net sabem com la història ens recordarà; en canvi a
vostès ja comencem a saber com la història els recordarà.
Tot això no vol dir que 4'ostès pleguin, com han dit a bastament; vostès
segueixen al servei de la Ciutat i molts hi tornaran, segurament. M'agradarà que hi
hagi un bon manteniment d'aquesta memòria i d'aquesta amistat. En entrar cm
preguntava: què farem sense l'Auc et? i en sortir cm pregunto: i què farem sense
l'Armct? Perquè si jo ho hagués de lcomcntar, hauria de parlar com a mínim tant com
ell i no ha sobrat ni una sola paraula en tot allò que ha dit. I en tot allò que han dit
vostès, tampoc. Per tant, encarrego 'J' a ara a l'Armet i a l'Audet que posin fil a l'agulla
del manteniment de la memòria; i facin allò que es van comprometre a fer l'Abad i en
Pons Valon de muntar una associ a ció de Regidors i Ex-regidors, però no s'hi han
dedicat prou i no ha acabat de st.rar. Estic segur que l'Armet i 1'Audet la tiraran
endavant ï, a més, ja tenim secretària, perquè ahir, en acomiadar la Sra. Montserrat
Ubach, que es va jubilar l'altre dia després de quaranta anys de feina (que començà a
l'Àrea d'Esports i que va acabar, després de molts anys a l'esmentada Àrea, essent
secreta ri a del Grup de Convergència i Unió), li vaig demanar si volia ésser-ne
�secretària i animadora i de seguida Om va dir que trucaria a l'Enriqueta, amb la qual
cosa estem salvats perquè tindrem tots els ets i uts i totes les dades.
Tornant a allò que els volia dir, crec que aquest mandat, després de començar
dramàticament amb la marxa de dues, persones que ho havien donat tot pel Consistori
i per la Ciutat, passarà a la història com un dels més productius i brillants de la nostra
Ciutat, no per l'Alcalde -això haurem d'esperar una mica més per saber-ho-, sinó pel
mandat, i això es dcu a vosaltres: ningú no us ho pot treure. Govern i oposició hem
teixit, hern construït lentament el dret que ens diguin sempre más: aquest o aquesta va
ésser Regidor de Barcelona en aquell mandat famós en què la Ciutat va meravellar
tothom i va cuidar-se de si mateixa, especialment d'aquells que més ho necessitaven.
Només puc dir que aquesta certesa es pot veure com tot un repte per al mandat que
s'obrirà dissabte vinent: tant de b $ que d'aquí a quatre anys puguem, els que
continuem, tancar ei període amb la mateixa satisfacció personal i corporativa amb
què avui ho fcm".
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a
les tretze hores i deu minuts.
^^^5 9Lt-a I
.(^ic^-^
-\tldl i Q
,(,o
_
I
^-a' LANul1v\
-
1-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4357
Title
A name given to the resource
Ple comiat. Paraules de comiat regidors legislatura 1991-1995
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ajuntament
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Govern
Política
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-06-14
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències