<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=49&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Ajuntament+de+Barcelona&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle&amp;page=2&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-05-12T08:37:39+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>2</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>46</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="662" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="172">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/662/HoraSocialista_1977_n4_InformeEntornMunicipal_PM.pdf</src>
        <authentication>93cad63c9c9ab708adae02fc1f3d7930</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41898">
                    <text>De 1930 a 1960 el pressupost
ordinari de l'Ajuntament de Barcelona, dividit peí nombre d'habitants, es va mantenir igual en pessetes constants, és a dir, descomptant 1'increment del cost de la vida.
En comencar la década del desenrotllament, dones, com és fácil
de comprendre, la ciutat anava endarrerida en tots els terrenys en relació a alió que podríem anomenar
mínims de satisfacció de les necessitats publiques: llits d'hospital,
m2 de zones verdes i esportives,
places escolars, quantitat i qualitat
deis paviments, etc.
La centralització extraordinaria
deis recursos fiscals a la capital de
l'Estat, i la miseria especuladora
de la burgesia local, capaca de fa-

bricar allotjaments sobre quatre
pams quadrats de térra, entre mitgeres, sobre les voreres, al capdamunt deis antics terrats, etc., ens
van proporcionar una de les ciutats
mes atapeides del món i mes mancades d'espais lliures públics i d'equipaments.
Davant d'aquesta situado l'alcalde Porcioles va posar en circulad o el concepte del "déficit" d'equipaments per tal d'aconseguir de
l'Estat mes recursos per a la ciutat, i en part els va teñir, mercés a
l'arbitri de radicació, la partidpad ó en la contribudó territorial i la
llicéncia fiscal i el crédit ofidal.
Aquests nous recursos pero, si
van ser sufidents per a endegar
una colla de grans obres publiques

urbanes i per a convertir aquest
sector en un deis mes próspers de
Barcelona ais anys 60, no van esmercar-se en la produedó de serveis a l'abast de les classes populars: vivenda pública, guarderies,
dispensaris, escoles, ensenyament
del cátala, teatre munidpal, pares i
zones esportives... tot aixó va restar en un segon ordre de prioritat
en comparació amb les grans obres
publiques, espedalment de vialitat,
i les despeses ornamentáis i de
prestigi.
De 1963 a 1968 es van invertir a
la ciutat, per part de l'Ajuntament,
uns 10.000 milions de pessetes. Es
l'época d'or de Porcioles. Un 20%
deis recursos son destinats al transpon públie, un altre 20% a vialitat

(paviments, clavegueres, enllumenat i dnturons) i un darrer 20%,
sempre aproximadament, a urbanisme i vivenda. Cultura, sanitat,
assisténda sodal i zones verdes i
esportives —sectors directament
relacionáis amb necessitats populars— s'emporten entre tots el
16% tot just.
De 1969 a 1974 (final de l'era
Pordoles, i part del curt període de
Massó) les coses no van millorar
sino ben al contrari: coinddint
amb les crisis del creixement económic, les grans empreses constructores pressionen per tal d'obtenir bons encárrecs d'obres publiques i talls de sol urbá per a edificar blocs i vendré. La neteja, la depuració d'aigües residuals, la senyalitzadó per mitjá de semáfors es
converteixen en negoci per ais capitalistes locáis i foranis amb poques oportunitats d'inversió. Es
tracta de munyir la vaca padent i
inesgotable de la dutat. Els terrenys patrimoni del comú (o cedits
d'antic per l'Ajuntament a institudons estatals diverses per a fer-hi
estacions, presons etc.) es converteixen en blocs d'oficines i vivendes.
La inversió total en aquest període va ser de 20.000 milions. Les
obres publiques (vialitat) es menjaren ja mes del 40% del total, mentre urbanisme i vivenda i transport
públie cauen al 12 i al 15% respectivament. Els servéis sodals i els
espais lliures es mantenen en el
percentatge anterior (17%).
Alió que és segons i com encara
mes greu: la inversió en obres publiques es menja una part —un
9%— mes gran del que s'havia
previst en els programes d'inversions de l'Ajuntament mateix!
I tot aixó només fa referénda a
les despeses d'inversió o de capital.
En els pressupostos de funcionament corrent trobarem a mes a
mes 2.500 milions anuals de ' 'contractes" de pavimentado, enllumenat i neteja (1976), quantitat
superior, per exemple, a la invertida en 6 anys en'zones verdes i esportives.
Aqüestes dades provenen deis
programes de l'Ajuntament de
Barcelona {Boletín de Análisis Urbano, núm. 2, 1975). La pressió
de les organitzadons dutadanes
per tal d'obtenir informacions entenedores, rigoroses i detallades ha
de permetre d'avencar molt mes en
l'análisi de les reformes necessáries
en les prioritats de la despesa munidpal. r
No es pot aprovar cap mes pressupost sense audiénda previa a les
organitzacions ciutadanes, sense informado previa a les organitzadons ciutadanes. No es pot aprovar cap mes programa o pressupost
sense informado detallada deis projectes i les ' 'contractes" (costos
unitaris, anys de durado del pro-

�:

Font: Gabinet Técnic de Programado. Ajuntament da Barcelona.

.:*.VÍ

INCREMENTO DE EQUIPO FÍSICO
EN DIEZ AÑOS DE PROGRAMACIÓN
1963-1972

INCREMENTO DE INVERSIÓN ABSORBIDO POR E l

CRECIMIENTO OEMOCRAFICO

INCREMENTO DE INVERSIÓN QUE MEJOR* I O S ESTÁNDARES DE EQUIPO POR HABIT1NTE

jecte abans i després de l'anualitat
aproviada, quantitat i qualitat deis
servéis i infrastructures, etc.) Es
mes: no s'hauria d'admetre que
els servéis municipals efectuessin
compres i vendes o cessions de terrenys i altres actius municipals
sense un procés de fiscalitzadó ciutadana: cal impedir nous atemptats
al comú com ara la venda de la placa Vázquez de Mella a una immobiliária o la venda de sobrants de
via pública a la Via Augusta a un
promotor, o la permuta de les cotxeres de Sarria a Huarte a canvi
d'un solar excéntric a la Zona
Franca.
Si s'hagués consultat les organitzacions dutadanes abans de realitzar aqüestes operadons desastroses
pels interessos col-lectius, es ben
segur que no haguessin tirat endavant. Quan a les llicéndes d'obra,
no n'hi ha prou amb exposar-les al
carrer un cop concedides: és abans
de la concessió que cal fer-les publiques en el barrí per tal que
aquest hi digui la seva.
Nosaltres no creiem que un Pía
d'Urgéncia de sis o nou mesos sigui el que la dutat necessita. La
dutat necessita un Ajuntament democrátic que estigui en condidons
de conjuminar les prioritats globals
ciutadanes sintetitzades pels partits
polítics amb el debat directe de les
barriades i llurs organitzadons, sobre la base d'una informado
exhaustiva per part deis servéis técnics municipals. Aquest tríptic básic per a la elaborado de dedsions
a nivell municipal —básic tant en
el moment inídal de les grans opdons com al moment final de la
discussió del projecte concret—,
Tactual administrado municipal
no está en condidons de posar-lo
en marxa, entre d'altres raons perqué les forces polítiques democrátiques no son presents al pié de la
Corporarió.
Tanmateix, si Tactual administrado disposa, com sembla, de
7.000 milions, per a invertir en el

termini deis propers mesos, les
prioritats podrien anar cap a la reposidó de tot alió que s'ha anat
perdent, la reparado de tot alió que
s'ha fet malament, Tendegament
de les urbanitzacions i els polígons
que manquen deis servéis mes essendals. El Pía d'Urgéncia es convertirá aleshores en un esforc de
recuperado d'espais lliures perduts
i de restitudó de les condicions mínimes d'equipament i vivenda que
la política anterior ha anat malmetent.
Per a poder dur endavant una
petita part d'aquesta tasca, proposem a Tactual administrado munidpal —i aixó es un repte— la publicado del patrimoni municipal de
terrenys i de les seves variadons
ais darrers anys; la publicació en
detall de les contractes mes importants (partides 200-218, 236 i 239
del pressupost de 1976), amb els
seus costos unitaris, les unitats de
servei i desglossament de les despeses*; la publicació detallada de les
retribucions cobrades per tots conceptes pels funcionaris munidpals
de totes les categories, tal com va
resoldre el pie del 23 de Marc de
1976; Tespecificació per zones
(barris o districtes) del nivell d'equipament i d'espais lliures, sector
per sector.

Aquest gráfic dona la ¡matge d'un
increment mes fort en els
equipaments socials (educado,
sanitat, espais verds), que no pas a
les obres publiques (pavimentado,
clavegueres, enllumenat). La
impressió és deguda al baix punt
de partida deis equipaments
socials al 1962. De fet les obres
publiques han acaparat de 1963 a
1974 mes d'un tere del total de les
inversions (11.500 milions sobre
32.000), mentre els espais lliures i
equipaments socials només han
rebut 5.500 milions.

U/.¡

Si Tactual administrado es capac
de fer aixó haurá demostrat almenys que treballa peí futur, amb
consciéncia de la propia provisionalitat, i no purament amb una finalitat demagógica relacionada amb
els propósits electorals del govern.
Avui es tracta no tant de "tirar
diners ais problemes" com de posar les bases d'una próxima política
democrática d'inversions municipals, de clarificar al máxim el processos administratius i de comentar a guanyar terreny perdut. D'aquesta manera será possible demá
de dur a terme el gran debat dutadá sobre alió que cal fer amb els
recursos del comú.

Per tot aixó ens sembla greu la
decisió de la Comissió Executiva
Munidpal del 16 de Febrer d'esmercar quasi la meitat deis recursos obtinguts de la liquidado de
pressupostos anteriors (600 milions sobre un total de 1.400) en
obres publiques. L'administració
actual continua així la tradició de
donar satisfaedó ais servéis munidpals mes prepotents —i ais provei'dors i contractistes de sempre.
Menys demagogia i mes informad o ; menys asfalt i mes recuperado
d'espais lliures; menys formigó
nou i mes endegament de polígons
habitables. Aixó és el que cal avui
per avui.
P.M.
* Fa pocs mesos el Delegat de Serveis Municipals confessava que no
tenia cap coneixement ni control
directes deis recorreguts diaris de
recollida d'escombraries, ni del seu
tonatge (base de la "contracta") i
que calculava que TAjuntament,
només per aquest concepte, era defraudat anualment per valor d'uns
100 milions de pessetes.

Foto: Plaga Vázquez de Mella,
Una plaga que VAjuntament
es va vendré.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9988">
                <text>1826</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9990">
                <text>Informe entorn al Pla Municipal d’Urgència: la necessitat d’equipaments públics i espais lliures a Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9991">
                <text>L'Hora Socialista: portaveu del Partit Socialista de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9992">
                <text>n.4 (abril), p. 4-5</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9994">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9995">
                <text>1977</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9996">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9998">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9999">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10000">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10001">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22174">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10002">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10003">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14350">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9989">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1202" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="732">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1202/19891020d_00354.pdf</src>
        <authentication>8cec8e0121d20eac43eb6c5f9bd30400</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42405">
                    <text>Ajuntament de Barcelona
Alcaldia -

Presidencia

INSTRUCCIÓ DE RèGIM INTERIOR
DESTINADA ALS REGIDORS I ALTRES CàRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL

Barcelona està vivint uns anys d'un dinamisme desbordant, fruít
de la coincidència d'una conjuntura de ressorgiment econòmic i
d'un fet d'una importància enorme com és la preparació dels Jocs
d'Estiu de la XXV Olimpíada.
Aquest dinamisme, amb els seus avantatges d'il.lusió i amb tots
els seus inconvenients d'activitat frenètica, l'estem vivint molt
especialment en aquests mesos i e viurem amb intensitat continuada fins al 92.

l

La ciutat es troba en un d'aquells moments delicats en què és
molt important saber exactament on es va i de tenir molt present
en cada moment el projecte global de ciutat en el qual estem
treballant.
Serà també d'una importància cabdal, en els propers anys, explicitar al màxim, davant els ciutadans, les característiques d'aquest projecte; quina és la raó firal i positiva de tot l'enrenou
que viu la Barcelona d'avui. I ésigualment necessari ser summament sensibles als problemes que genera la dinàmica quotidiana de
la societat barcelonina.
M'heu sentit parlar amb molta in$istència, darrerament, de la
necessitat de vetllar per un millorament progressiu de la qualitat de vida a Barcelona. Voldria que aquesta fos una preocupació
permanentment posada al dia per part de tots aquells qui, en
major o menor grau, tenim la responsabilitat de la bona marxa de
la ciutat.
Un dels problemes que ens hem d'esforçar amb més valor i voluntat
per resoldre és el de la contaminació, tant ambiental com acústica. El problema del trànsit és unas manifestació concreta, potser
la més punyent, d'aquesta necessitat. Per afrontar-lo caldrà
prendre una sèrie de mesures però també caldrà incentivar i
estimular el sorgiment de certs hàbits entre la població.

�Ajuntament de Barcelona
Alcaldia - Presidència

Es en aquest sentit que vull exhortar-vos que utilitzeu, tant com
sigui possible, el transport públic urbà en els vostres desplaçaments per la ciutat.
Per tal motiu s'habilitaran els mecanismes necessaris (taxicard,
abonaments,...), peró és necessària la vostra voluntat decidida a
fomentar obertament l'ús dels transports públics. I no voldria
que aquest fos un gest temporal ;i d'imatge sinó una assumpció
plena de la filosofia de comportament públic que implica.
Amb aixà s'hauria d'aconseguir un doble efecte positiu: per una
banda es posaria en pràctica un petit exemple de la lluita contra
la contaminació i els problemes de la circulació i, per l'altra,
tindríeu una excel.lent oportunitat de ser testimonis directes i
atents del bategar diari de la ciutat.
Es molt important que els representants de la ciutat tinguin la
preocupació permanent d'exercir la seva autoritat, la seva autoritat moral, en el marc natural de la seva actuació política:
entre els ciutadans, en el seu propi medi, en el carrer.
El millorament progressiu de la qualitat de vida vindrà, com us
deia, no només per la transformació profunda que estem imprimint
al conjunt de Barcelona, sinó també i en primera instància per
una atenció molt especial als petits problemes amb què topen els
ciutadans dia rere dia i que per l a cadascun d'ells són, no ho
dubteu, d'una importància incomparable.
Barcelona, 26 d'octubre de 1989.

Pasqual Mara gall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17259">
                <text>4108</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17260">
                <text>Instrucció de règim interior destinada als regidors i altres càrrecs del govern municipal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17261">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17262">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17263">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17265">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22252">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23359">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23360">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23361">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23362">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23363">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23364">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23365">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23366">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40815">
                <text>1989-10-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43439">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17267">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1452" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1115">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1452/19950617d_00689_LD.pdf</src>
        <authentication>6bff0bab6908e45a2e708c7ab12a8ff4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42733">
                    <text>INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE E~
CONSTITUCIÓ DEL NOU CONSISTORI .

EL

CONSELL

PLENARI

DE

17 d~juny 1995

Regidores i Regidors,

Ciuta~ans

i Ciutadanes,

A vui no hauria de fer un, discurs transcendental,
pero si un discurs transcendtrnt.
N o anuncis i anuncis, paraules sobre paraules, sinó
línies d'acció, reflexions mobilitzadores d'energia, de
les immenses energies que ~i ha su1nades en aquest
consistori barceloní, en les persones que el formen,
en aquest any de Deu de 19p5, just al tombant de la
recta final del segle.
1

Com immenses són les energies acumulades per una
ciutat que, com va dir aquel\ "va tocar el cel amb les
mans", es va proj ectar arre4 del món i va pagar per
aquest privilegi, pero va pagar a gust i a consciencia,
i va saber remuntar els petills de la desmotivació
posterior, les dificultats economiques i la
insensibilització a la vida q_uotidiana que és típica
deis períodes festius i euforics.

�El nostre consistori ref1ecteix, en resum, la nostra
ciutadania i les seves ansies, les seves deries i les
seves il .lusions.
Nosaltres - els de l'esquerr~- hem fet el paper més
agraYt, pero també més arriscat, de positivar la visió
de la ci utat i altres han fet fl paper 1nenys agradós,
pero també més segur, de la fvisió crítica.
Són els rols que ens han toqat, sense els quals no hi
hauria contrast ni, per tant, visió autentica de la
ciutat, tal com és i tal com la volem. Ni aven&lt;; cap a
una realitat millor i superior.
Pero hi ha una reflexió sobre el passat que vull fer
de seguida.

2

�les grans obres públique$ i amb uns terribles
problemes de cohesió, de d1aleg i de construcció de
les grans operacions que la ciutat necessita an1b tota
evidencia.
1

Londres -ho deia fa 4 dies ql Financia} Titnes- no té
alcalde ni ajuntament ~i area metropolitana:
solament districtes amb poder fiscal propi. I tampoc
ha trobat !'estructura opti~a per a gestionar la
madures a urbana de tota unla capital ex-imperial, ni
fer jugar les seves cartes en¡el sistetna internacional
de ciutats.
¡

Madrid, entretant, que ha s~guit de lluny el nostre
procés de descentralitzaqió, ha fet districtes
monocolors, prilner tots socialistes, ara tots
populars, negant (en l'altre txtrem) la diversitat i la
vida propia dels barris.
En general, per altra banda, ~n la maj oria deis casos,
els districtes són massa petits per reunir la massa
crítica necessaria per crear! una autentica autoritat
local.

4

�Barcelona esta en bones condicions -avui tothom ho
reconeix- per a fer un pas endavant en el seu procés
de descentralització. Ha c~mbinat significació de
ciutat i consciencia de barr~ en les dosis suficients
per a fer grans coses i coses petites, per a transmetre
a tots, d'una banda, l'orgull de la ciutat millarada i,
d'altra banda, !'ansia de no ser menys que els altres i
de no ad1netre la miseria, l a decadencia o el mal
servei enlloc. En les dosis suficients per a fer unes
rondes que serveixin al tot i 1que tanmateix serveixin
a les parts, que assegurin comunicació pero no al
preu de prescindir deis equipament i dels espais
verds. En aquesta equació ¡rau el gran exit de la
nostra ci uta t.
Res de tot aixo no hagués l estat possible sense el
formidable impuls de les , associacions i entitats
ciutadanes, els col.legis professionals i els tecnics
urbans deis anys setant~; pero ta1npoc sense
l'audacia, el sentit comú 1 i la generositat dels
consistoris prüners de la Qemocracia, marcats per
dues personalitats fortes 4' aquesta ciutat, Narcís
Serra i Ran1on Trias Fargas~ pero també pels Güell,
Abad, Sala, Catnpmany,
i tants
d'altres, i, per cert,
"
i
¡

5

�els Bohigas, Benach, Serra¡tosa, De F om, Canals i
tants altres tecnics magnífic~ .
!

Després van venir els anys pe la transformació o els
prodigis, pero jo recordo ar~ amb enyoran&lt;;a aquells
primers anys de l'entesa -a 'través del debat- en que
tantes bases necessaries es van posar pel que havia
de succeir a continuació (entre altres, certament, la
candidatura olín1pica).
1

Aquesta és la prünera reflexió que volia fer, perque
cree que ara necessiten1 d'~quell esperit d'iniciació,
de renovació, d'il.lusió, d'es~or&lt;; conjunt. Necessitem
de nou ser capa&lt;;os d'albi~ar un món diferent per
Barcelona i un rol tnillor per a la ciutat. I cree que
ho sabrem fer entre tots.
Si és cert, com diem a v~gades, que el secret de
Barcelona han estat els 40 anys de penitencia en que
no varem poder fer res, pero varem pensar-ho i
dibuixar-ho tot, i en que v~rem construir els acords
socials sobre el que fer alrran de mar, com fer el
gran pare central de Collser,ola, que fer-hi al darrera,
com connectar-hi, quins ba)rris definir (els 36 grans
barris ), quin es necessitats ~enien -des de la planta

6

�¡

asfaltica de Roquetes-Trinitat, tot just acabada de
convertir en centre cívic i cultural, fins a la
recuperació deis vells i nqus vapors, estacions de
tren i escorxadors per convertir-los en zones verdes i
aparcan1ents-, que fer am~ el barraquisme de la
Perona, Ramon Albó i lFrancesc Alegre, com
convertir els grans plans d'e~ventrament de la Ciutat
Vella en senders de rehal,ilitació auday i alhora
respectuosa, etc.
!

Si aixo és cert, tatnbé ho és Jque ara hem de tomar a
pensar Barcelona, inevitabl~ment la Barcelona gran,
és ciar, de nou, després de la primera transformació,
sense altra ret1exió reposa~a que la que cada nit
abans de dies i dies
hagim pogut fer després
d'acció, de discussió, d'~bres, de serveis, de
calamitats -cotn la del Lice~, la de Comte Borrell, la
d'Hipercor, la del Turó de la¡Peira, les del Coll, o les
inundacions que semblaver interminables a Sant
Pau del Camp, a Horta, a la¡ Zona Franca i al Poble
No u.

l

O aixo és possible, o la democracia, i en particular la
detnocracia local, no és tan ~ona com ens pensavem.
O som capayos de fer un gran salt endavant en les
¡

7

�regles del joc, en la Llei de Barcelona, en el
municipalistne, en la justícia local, en les condicions
de la quotidianeitat, o haur~m d'admetre que només
sabem fer després de les ll~rgues rumiades a les que
aquesta ciutat ha estat 1 condemnada per les
dictadures 1 altres cálamitats polítiques i
'
.
econonuques.
Aquest cop hem de ser capa9os de pensar i de fer
alhora, gn:lcies a la democracia que permet la
simultaneYtat de la crítica i ~'acció, quan funciona bé.
Acabe1n de passar un ~erío de positiu i 1'he1n
d'encadenar amb un altre per demostrar que
Barcelona no és una gran ciutat de moments, o una
ciutat de grans moments, ~inó una gran ci utat. F or
good, com diuen els anglesos. Per ternps, per
sempre.
i

X

X
1

Una gran ciutat europea, !aixó és el que hem de
poder ser. La capital orgJllosa , d'una cultura, d'un
país, d'una nació: Catalunya. Es a dir, Ja capital
d'una de les lectures possibles d'Europa, fins i tot
.

8

�d'un dels llenguatges d'Europa, que són tnolts pero
no són tants, que es poden qomptar.
..

..

l

I, al mateix temps, la ciutat-ciutat, sense gran ·Estat,
la que s'ha fet a ella mateixla, la que no pot parar de
pedalar perque cauria, la que no té el formidable
estabilitzador d'una burocracia estatal i/o finan cera.
Que no és, corn deia la¡ Ma Aurelia, ni ciutatCasema, ni ciutat-Esglésiaj ni ciutat-Palau (*), sinó
ciutat-ciutat, que ha de ge~erar cada dia la seva raó
de ser, la seva propia rnotiV¡ació, que ha d'inventar la
causa de les inversions q~e s'hi fan, l'interes dels
altres per ella rnateixa, que ningú no li garanteix.
[(* ) Els palaus del carrer Montcapa només ho són a Barcelona]
¡
1

,

Es per aixo que aspirern q¡, ser i necessitern ser la
capital cultural d'Europa l'any 2001, el primer any
del proper segle (no el darr~r d'aquest en que sorn).
(1) Perque ens obliga, ja no tant a projectar i a
fer grans infrastructure~ (aixoja es fa*·) sinó a
18 mesos reobrirem el MNAC amb el Rom~mic i el Gotic, i obrirem el
MACBA, l'AUditori i el Teatre Nacional. I un any després haurern obert el
Liceu i obert el Lliure, a l'altra punta d'bn és el Nacional, a Ponent, a tocar
del Grec i deis museus.
1

* En

9

�mantenir una visió a plig termini, estrategica,
que és essencial per a n~saltres.
1

1

(2) Perque ens permet '"capitalitzar" l'envejable
posició conjuntural dt~ la nostra ciutat en el
sistema de ciutats e*ropees, per tractar de
convertir-la en perman~nt.
La nostra candidatura gaudFix de tates les simpaties
a Europa, fins l'extrem que ens atrevim a dir: aquest
cop ens agradaria convertir la data-horitzó no només
en una excusa per a la trqnsformació de la ciutat,
sinó en una ocasió per a que Europa assagi la seva
propia detinició.
'
A Barcelona, per que no? Barcelona, ja ho he dit, és
l'escenari d'una de les lectll.res possibles d'Europa, i
afegeixo, una de les més tnítides. Sens dubte no la
més rica, pero justam~nt una de les més
representatives: amb un Romanic, un Gotic i un
Modernisme importants i tanmateix amb unes clapes
considerables de grisor en¡ el Renaixement ( sempre
he pensat que el nostre Renaixement és el valencia i
eltnallorquí -passa a Vale~cia i Mallorca) i sobretot
en el Barroc.
1

10 .

l

�Tindre1n o no tindrem la cita del 200 1, pero hem de
convertir el 2001 en la nos/tra cita atnb en futur, en
un repte basat bé en la responsabilitat de reunir a
Europa aquí, bé en la frustració de no poder, altre
cop, fer-ho oficialment; de no ser (un altre cop, com
sempre) capital, i la convicció de ser tanmateix
ciutat europea, ciutat per excel.lencia i, per tant,
cultura per sobre de tot: convenció, construcció
artificial, no pas natu~a, no pas evidencia
automatica.
1

1

Que tinguem la nominació ~epen avui de factors tan
aleatoris -d'un moment tan voUüil- que més val
treballar en la convicció dt1 fer del 2001, en tot cas,
el nostre objectiu volunta)ri. Jo confio en que el
govem espanyol ens nomenara candidats, per bé que
no veig entusiasme de \1egades, ni a Barcelona
mateix (la nominació, per exemple, no figura entre
les reivindicacions més spvintejades per part del
govem catala en els freqüents llistats de "coses
pendents" a Madrid, tot i &lt;¡tue aixó es pot atribuir a
una prudent disminució ael volum sonor de la
reivindicació, justament per fer -la tnés efica&lt;; i
menys "provocativa").

11

�Per que m'allargo en aquesta qüestió? Perque
després de mesos de dema$ar els barcelonins "I ara
que?", després dels Jocs, ~e arribat a la conclusió
que Europa, la cultura i el lcivisme -la civilitat, que
diu l'Espinas- són avui les il.lusions autentiques de
Barcelona. I que són, d'alg~na forma, equivalents.
1

1

1

Diferents tnaneres de dir: '1tenim les infrastructures,
la situació geografica i ecopomica i ens falta només
la voluntat i l'acció conseqÜent per convertir-nos en
una ciutat de qualitat". qe qualitat material i de
qualitat cultural, de qualitat en la producció de
serveis i en la cohesió socjal aconseguida i, també,
en les actituds de la gent: ¡en la tolerancia positiva,
en la urbanitat, en el mante~iment deis espais privats
i públics, en !'exigencia de¡rigor en les expressions,
etc.
1
1

1

Per resumir la segona reflexió, el salt endavant de
Barcelona ha d'estar orient&lt;!tt, al meu entendre, cap a
un futur que s'albira n1olt! diferent: cap a un segle
que no pot ser ja tan cruel !com el segle XX -perque
ens auto-destruiriem- i cap a un espai sempre Inés
gran, en que la nova patria europea esdevé
1

12

�ser, i ha de ser, una conn -xió europea significativa
en el racó on s'ajunten la 1 editern1nia i la Península
· Ibérica ( amb totes les se vi s significacions orientals, ,
meridionals i americanes ), apuntant cap el centre del
continent.
I l'argument de la nostr: connexió europea esta
relacionat amb la cultura, el civisme i la qualitat:
aixo ha estat sempre el que Europa ha significat per a
nosaltres i ara podria ser ue fos també -ha de ser
també- el que nosaltres sig1 ifiquem per a Europa. Un
lloc de cultura. Una espera c;a per a les ciutats.

~
.1

-rJt

-

Treballarem per
.possibilitats que
Barcelona. Pero
Generalitat i amb

X

X

fer la
ens ha
també a
el Goven

arcelona gran. Amb les
de donar la Carta de
b nous acords amb la
Central.

I volem renovar el no~ tre compromís amb la
Barcelona metropolitana. Ens comprometem· a
impulsar el dialeg i a ceJ car el consens entre els ·
ajuntaments germans de Barcelona tenint com a

1~

�Nord les il.lusions, les espErances, les necessitats, les
urgencies deis. milions de cloutadans que hi viuen.
Aquest sera el marc, el dt la ciutat real, en el que
farem maure les nostres iniciati ves de promoció
económica, de construcció 'habitatges, de foment de
l'ocupació,
de canse lidació de les grans
infraestructures basiques, e defmitiva, d'unes xarxes
de serveis basics que e.. tiguin a l'al9ada de les .
aspiracions de Barcelona n aquest final de segle,
· com ho van estar les qut: . ·van posar en marxa la
generació deis nostres avis ara fa cent anys i que van
ter entrar Harceiona en !a ti milla de Ies grans c1uta.ts
d'Europa.
,
1

1

A

.

-

...

""1

r"

T'l

e

'"1

't

•

-

.

Perque ens proposem que Barcelona segueixi esent
una gran capital europea, competitiva en primera
línia en els terrenys de la reatiyitat i de la cultura,
de les. telecomunicacions, ~e la qualitat de vida, del
benestar i la urbanitat.
Una Barcelona que seguir , l essent la gran capital de
Cat~lunya, com ho ha estajt amb molÍ legítim orgull
en uns anys recents de refuperq.ció i projecció del
país. Barcelona vol continu essent el gran motor de
'

.
14

..

�Catalunya i · la gran ciutat moderna i innovadora de
l'Espanya democratica.

...

'

_ Peró ens proposem que si.~ ui també la ciutat oberta i
tolerant de sempre, - ac~llidora per a tots pero
sobretot per als joves i p~r als més grans i els més
febles: solidaria, cívica.¡ p ·, icipativa. .
·
Si cada vegada es fa lllés evident la necessitat
d'apropar l'Administració j la política a aquells que
les justifiquen, als ciutadahs, és .encara més clar que

aquesta p~oximitat ha de c~men~ar pels. pod~rs lo~a.ls

-fent servir el terme poder en el sentrt mes ,pos1t1u
possible-.
.
L'Ajuntament de Barcelolila
ha donat mostres ben
i
reeixides d'aquesta orient~ció en els darrers quinze
· anys, pero hem de ser c~pa9os d'anar més enlhl.
Volem fer de la Casa d la Ciutat una institució
veritablement propera i mable, que . tingui en el
.treball a favor dels ciutad ns la seva raó de ser. Per
aixo, oferirem més i millot s canals de participació "i
cog~stió, i demanarem corresponsabilitat activa als
ciutadans i els usuaris de 1~ ciutat.

1

·

�La proximitat sera la no~tra clau, i la qualitat el
nostre compromís. Les noves tecnologies de ·
comunicació ens serviran, també, per acostar-nos al
ciutadá,- per donar a conéi. er l'acció de govem i" al
mateix temps, per que el ci' tada exerceixi la crítica o ,
la queixa i ens faci sugger· ents.
._

.....

...

Barcelona assajan1 i ·després establira noves formes
de participació, que ha an d'incidir en la presa
d'obrir el ventan
decisions. Hem de ser capayOS
í
d'opcions a aquesta part
. ic~pació. No descartem les
consultes obertes, els ref4renduri1s per discernir o
debatre qüestions determirlades o la utilització deis .
nous mitj ans electronics i i · formatics.
!

L'Ajuntament estara prese t en tots els .combats pel
...f
... '
..
..
• ..
•
• •
benestar, Ia quaHtat cte v1aa, la 1gua1tat 1 la JUSticia.
· Una Barcelona plural i tol rant ha de donar espai i
integració al dinamisme i 1 iniciativa, pero ·també a
les dificultats i a la diferen ia.
"

..

... •

'

'1

•

Des d~ l'Ajuntament, ~ctuarem ·. · en . ~om deis
con,~um1dors enganyats o ~al servlts, v1gllarem els
abusos fmancers, immobilfaris o comercials, serem
actius en els conflictes entre propietaris i llogaters.
1

16

.

•.

�:

Lluitarem per la integr ~ ó deis nouvinguts, de
qualsevo l origen o condici .
Defensarem els vianants del transit agressiu o
invasor de voreres.
Vetllarerri per la igualtat r al entre-dones i homes en
els camps laboral, professi~nal, social i cultural. .
1

.

La nostra única intra ,sigencia sera amb la
intolerancia i la discrimin ació en q~alsevol de les
seves formes.
1

Protegirem els drets del discapacitats, guanyant
noves fronteres d'accessibi1 itat.
Volem compatibilitzar el , et deis joves allleure i la
diversió amb el dret al desqans i al silenci. Uns joves
que hauran de trabar a la ciutat les opcions per fer .
valer el dret a l'habitatge .~e: l'ocupació.
Fom.entarem l'acció emp~enedora i creativa 'deis
joves artistes, assegurant-1~~ la possibilitat de fer-se
veure i escoltar.

17i .

..

�Ajudarem el naixement de nous empresaris i
creadors de riquesa, pero serem bel.ligerants amb els
especuladors, els monopolis abusius i el
corporativisme insolidari.
Posarem els mitj ans per arimar el petit comen; i
!'artesa a ser competitius i alguanyar qualitat.
'

X X X
Pero no farem el paper que olem fer a Europa si no
complim dues condicions:
1) Tenir la talla urbana i regional adient, i
1

2) "Llanc;ar" els ponts que convenen, construir les
línies d'enllac;.
1

Tenir la talla adequada vol dir el següent: les tres
prioritats sectorials que ens hem marcat (ocupació,
habitatge i transport públi&lt;¡; ), totes tres, ten en un
ambit que supera el municipL

18

�El Inercat de treball dels nostres conciutadans abasta
ben bé 30 tnunicipis, el d~ l'habitatge també i el
transport públic, i concretament el tnetro --d'aquí el
seu non1-- és tnetropolita per definició.
1

N osaltres, tots, tots els gJtups del consistori, per
respondre a les detnandes d~ls electors, hem assumit
compromisos en aquest camp.
!

•

1

Dones bé, els haurem de complir en el marc d'unes
polítiques de transport, d'pcupació i promoció i
d'habitatge que ens superen lterritorialment, que hem
de definir amb els muntcipis veYns i amb la
Generalitat, i a voltes també amb l'Estat.
Altrament no tindrem la qualitat de vida que ens
proposem de tenir.
El Pla Estrategic Barcelona 2000, obra de més de
200 entitats barcelonines, v~ definir des del primer
n1o1nent l'an1bit de l'aglomeració real com el més
significatiu pels nostres objdctius.

19

�N o hi ha volta de full. S'haun1 de reconeixer atnb
valentía la realitat i actua~-hi conjuntament. Amb
respecte per tothom: tnunícipi i Generalitat, pero
sense escandols farisaics sobre banderes i himnes
que mai no han existit ni tenen perque existir. Es
tracta d'una organització administrativa tecnica, de
caracter gerencial, agil i no sobrecarregada, no
excessivatnent polititzada ni presidencialista. O
sigui: tal com era al principi pero ara sota el control
d'alcaldes i regidors elegits qemocraticament.
i

1

I en el marc d'aquesta org~nització hem d'establir
les línies de connexió que ens uneixin al centre
d'Europa per un cantó (pel Congost del Besos) i al
centre de la península pelt un altre (pel pas del
Llobregat).
Hem de lligar-nos als nrrercats d'origen de la
producció arreu del tnón¡ mitjan9ant el port i
l'aeroport, i de les línies "ruteres" i ferroviaries de
gran velocitat i l'ample euroPeu. Hem de fer-ho amb
respecte pel medi i creant entom deis dos rius que
definien els límits de la nostra ciutat ("de riu a riu
estesa") fa cent anys, un ample espai de lleure i de
'
residencia, de comunicació internacional no

20

�obstaculitzada --com fins ara-- de les connextons
entre barris i municipis.
Relligant els barris separats, humanitzant els espais
intersticials, les servituds gravíssimes de les grans
infrastuctures. Urbanitzant, en el millor sentit,
l'espai tnetropolita. I nomé$ les adtninistracions de
caracter urba i local saben fer-ho: urbanitzar és "lo
seu ", és "lo nostre ". I ho ferh bé, a tot el món ens ho
reconetxen.
i

Som conscients que t~ts aquests projectes
requereixen d'una entesa estreta amb la Generalitat
de Catalunya, que té la co1¡11petencia de definir les
grans infrastructures del pqÍS. El nou conseller de
Política Territorial és una garantia de coneixement
deis nostres problemes. ~i no fos perque sóc
totalment contrari a la relegació deis municipis al
nivell d'escola pritnaria de lit política --entesa com a
activitat superior com més ~llunyat de la gent és el
nivell territorial-- diria que ~1 nou conseller prové de
la millor escola política de atalunya, que és aquest
consistori.
1

21

�En fi: avui, quan anirem a saludar el president de la
Generalitat no estarem fent ~ltra cosa que manifestar
el nostre respecte absolut per la institució que
presideix. I més endavant, quan tingui ocasió de
parlar-hi amb tranquil.litat, i superades les actuals
urgencies i trasbalsos, espero que, amb quatre anys
per endavant i unes e[eccions autonomiques
properes, trobaren1 necessar}ament el to i la voluntat
de
construir
aquesta
entesa
absolutament
imprescindible per la nostra piutat i per tant, sigui dit
amb tots els respectes, per C,atalunya.
1

l

Catalunya presideix les reg1ons europees i
Barcelona, les ciutats. Ben aviat tindrem un paper
rellevant en la revisió del tractat de la Unió Europea
--concretament en el rol que hi han de j ugar els
govems territorials-- i en la :propia presidencia de la
institució que els representa. Molt sera que no
trobem la formula de cjol.laborar per fer de
Catalunya, de Barcelona les puntes de llan9a del
reconeixement del paper qle les ciutats i de les
regions en la construcció real i concreta de l'Europa
dels ciutadans. Es la nostra vocació compartida.
Ningú no en dubta arreu d'Europa.
,

1

22

�La Conferencia Euromediterninia del novembre i la
trobada no govemamental i posterior serviran per
posar més de relleu totes ! aquestes possibilitats i
faran de Barcelona, més que en cap altra ocasió, la
porta d'entrada del Mediterr*ni a Europa.
;

Cotn sempre aixo ha estat ppssible perque primer hi
va ha ver la Convenció de Barcelona de 197 5, que
ara hem renovat, la c bnferencia de Ciutats
Mediterranies del man; passat, el treball de l'Institut
Catala d'Estudis Mediterranis i de tantes altres
institucions de Barcelona com el CIDO B o les
universitats.
í

1*

bona entesa amb les
Cree que és fonamental
ciutats i regions d'aquest rae~ de món on el Pirineu i
el mar es descobreixen cad~ matí: la xarxa C-6 amb
Tolosa, Montpeller, Valenc~a, Saragossa i Ciutat de
Mallorca, amb els seus 15-1~ milions d'habitants, és
el nostre ambit natural d'aqció comuna. Si no fem
fort aquest espai no serem nilngú.
En resutn, si volem ser ehropeus hem de fer la
Barcelona gran. Amb la Barcelona xica no anirern
enlloc.
¡
1

�Si l'any 1983, en tal dia corp avui, vaig parlar de la
"Barcelona olünpica i metropolitana", ara hem de
formular la "ciutat metropolitana i europea" .
1

La Segona Gran Transformació de Barcelona, la de
l'ocupació, l'habitatge i el transport públic, sera
pensada i realitzada en el mfirc de la Barcelona gran
o no sera.
1

1

1

***
1

Per últim, una altra refle~ió sobre el temps que
vivim, com la pritnera.
Es panya ja ha fet la sev a primera gran onada
descentralitzadora. El 20% ~e l'Estat ha marxat cap a
la periferia. De vegades np ens n'adonem i l'any
1980 el 80-85o/o de la despesa pública (neta de
pensions i amortitzacions ~el deute) era despesa
central i el 15-20%, local. ~vui és el 60o/o contra un
15% local (igual com sempre o pitjor) i un 25o/o
autonon1ic (des de zero ).
Ara resta la segona gfan onada i aquesta
inevitablement, logicament, 1d'una forma imparable,
1

24

�sera una onada de redistribqció cap a les ciutats i en
general cap als municipis ~ Sense augment de la
despesa total, Inés aviat amq una disminució, deguda
a la majar eficacia d'una fidministració local més
propera a la gent, Inés cqntrolable, més facil de
comptabilitzar en costos i beneficis per part del
ciutada.
1
J

1

1 si no hi ha d'haver increm~nt d'impostos, sinó més
aviat el contrari, aquesta lfedistribució només pot
vo ler dir també una redistribució de competencies i
d'autoritat. Les ciutats estajn tipes de veure grans
competencies llunyanes, ineficaces, inadequades i
inadaptades a les seves pror#es necessitats. Tipes de
sentir discursos sobre la qualitat
de vida, lluny de la
i
realitat quotidiana. Tipes delveure passar lleis i més
lleis, sentencies i rnés senteqcies, que ignoren el més
elemental, que és el prindipi de subsidiarietat o
proximi tat.
i

Barcelona, que ha estat l'única ciutat espanyola on
s'ha implantat de debo la justícia rapida - un 40o/o de
les qualificacions fiscals 1corresponen a judicis
n1pids - vol ara la justícia im~ediata, no solament en

25

�el temps sinó en l'espai; la justícia de reparació, no
de presó o de grans sancion~ pecunü1ries.
1

Barcelona vo 1 més autoritat al carrer. N o més
guardies necessariament, sirtó guardies més etlca9os
gn1cies a !'existencia de jutges locals, cotn la
mateixa Guardia Urbana. 1 j¡utges tan preocupats pel
vandalisme, la petita delinqüencia, la urbanitat i la
disciplina vial com la propia Guardia Urbana. De
que serveix la policia local s~ no hi ha justícia local?
Barcelona vol una llei ¡propia on aixo sigui
reconegut. Una llei que pre!vuen l'Estatut i les lleis
municipals espanyola i catalhna. Una llei compartida
amb altres grans ciutats si qal. Una llei que retomi
a Barcelona l'aprovació dels plans urbanístics i no
limiti el seu paper en 1~ política d'habitatge a
l'aportació d'un sol inexistent. Perque altres, que no
coneixen tan bé el problem~, siguin els qui fan els
habitatges. Una llei que retorni a Barcelona el
Patronat Municipal d'Educa~ió. Aquests són els tres
punts fonan1entals .
1

Juntament arnb les altres ciufats i municipis catalans,
farern l'esperat Segon Congrés Municipalista de

26

�Catalunya, seixanta anys pesprés del primer. El
acordar el Parlament
farem a la tardor - tal com :va
i
de Catalunya el 27 ~'octubre de 1994. I
l'inaugurarem, si ens accept~n la invitació que el 15
de febrer de 1993 van i¡ formular els alcaldespresidents de la F ederació de Municipis de
Catalunya i de l'Associació fCatalana de Municipis,
en el mateix Saló on es va c~lebrar el prüner congrés
l'any 1933: en aquest matei~ Saló de Cent.
1

Senyores i senyors regidors, jciutadanes i ciutadans,
Tractem de superar el brogit del moment i situemnos en els grans corrents ! de la histOria. Estem
entrant en una fase decis~va de la vida política
d'Europa, d'Espanya i de Catalunya. Barcelona n'és,
com sempre, potser mé~ que altres vegades,
protagonista entre altres pro~agonistes.
1

1

Entraretn en el segle XXI qüan Barcelona tot just ha
fet els seus dos mil anys i Catalunya els seus mil
anys. Hem viscut un formidable procés de refortnes
po lítiques, economiques il urbanístiques en els
darrers quinze anys 1, en particular, en els últims
.
!
ctnc anys.
1

27

�Resta per fer la revolució local. Resta per aplicar a
fons el principi de subsid~arietat o de proximitat.
Queda per aprovar la Carta de Barcelona. Aquest
sera el principi d'un gran progrés de tot Catalunya,
en cadascun dels seus municipis. Catalanisme i
Municipalisme han anat serppre junts. Ara - aquest
any - tomaran a avan&lt;;ar plegats.
1

Formulem des del Saló de Oent una invitació cordial
a tots per a aquest salt enda"Jant.
i¡

N omés els puc dir que pe~sonalment es tic obert a
profunditzar imtnediatatnen1 en les converses amb
tots els grups per donar ¡ronna definitiva a les
majories i minories d'aqliest Consistori. I que
maldaré per garantir a les c~utadanes i ciutadans de
Barcelona una governació efica&lt;; entorn d'un
progratna derivat de la voluntat expressada en les
darreres eleccions munici~als, així cotn acords
d'ample espectre per fixar les regles del joc polític
en aquesta ciutat per al proper quart de segle.
En el breu Plenari extraondinari que obrirem tot
seguit donarem compte dels acords mínims que la
1

28

�Llei detnana i que l'experiepcia aconsella per tal de
posar en marxa sense 1 demora l'anomenada
"maquinaria municipal", així com per donar a
l'oposició l'estatut que es mereix; a tota l'oposició,
tal com vam fer l'any 1Q83 amb resultats molt
encomiables.
1

A tots, regidores i regido~s, benvinguts al darrer
mandat democratic del segle. Estic segur que
honorarem les esperances de les ciutadanes i
ciutadans que representem.
1

1

Som-hi.
S'aixeca la sessió.

29

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19825">
                <text>4358</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19826">
                <text>Intervenció de l'alcalde en el consell plenari de constitució del nou Consistori</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19827">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19828">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19829">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19830">
                <text>Saló de Cent</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19832">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19833">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21141">
                <text>Competitivitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21143">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21144">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21145">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21146">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22104">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41065">
                <text>1995-06-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43680">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19834">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2672" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1442">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2672/BolAnUrb_1975_n2_DualidadProductorCiudadano_PM_LD.pdf</src>
        <authentication>875b502b41cde330a23ae705127cbac6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43028">
                    <text>BOLETIN DE ANALISIS URBANO
Gabinete Téenieo de ~maeión
del Ayuntamiento de&amp;reelona ~~~~
No2 Otoño 75
~~,~

•

.~

SUMARIO

Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974.
Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales.

F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano.
P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal.
Notas.

P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada
1963-68, 1969-74.

Datos.

M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o
butlletins.

J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona.

�La dualidad productor-ciudadano en el programa
de actuación municipal
PASCUAL

El Ayuntamiento, como productor de serviciOs
públicos locales, mide las necesidades de la ciudad
en términos ante todo físicos (camas de hospital,
dis!Jensarios, plazas escolares, puntos-luz, m2 pavimentados, equipo de extinción de incendios,
etcétera ... ), tras un examen simplificado de los
factores de la demanda (población, movilidad, población en edad escolar, superficie viaria, siniestralidad, parque de vehículos, etc .... ). La relación
entre aquellos parámetros físicos y esos factores
de demanda o variables de base ha sido denominada estándar; «estándar deseado» si corresponde a
la dotación física que los técnicos municipales consideran óptima, o «estándar real o existente» si se
refiere a la situación actual. La diferencia entre el
estándar existente y el deseado, referida a toda la
ciudad, constituye el déficit físico o conjunto de
necesidades acumuladas en el sector o servicio en
cuestión. Este déficit, valorado a los costes unitarios corrientes de la dotación física indicada al
principio (coste de construcción por plaza escolar, cama de hospital, punto-luz, etc .. .. ), arroja el
déficit en términos monetarios y la suma de esos
déficit por sectores constituye el déficit total o
parcial de necesidades acumuladas.
En programas anteriores se comparaban tres
elementos para asignar los recursos disponibles:
(1) el vector o serie de déficits sectoriales, (2) la
suma total de recursos de inversión disponibles y
(3) los llamados costes de crecimiento o nuevas

~ARAGALL

necesidades, es decir, la serie por sectores de costes monetarios de dotar al nivel deseado a las unidades de demanda (nueva población, nueva superficie viaria, etc .... ), que se supone aparecerán
durante el período programado. El criterio utilizado para la asignación de recursos se desdoblaba
así: primero se reserban a cada sector o servicio
los recursos precisos para cubrir los costes de crecimiento, que se consideraban prioritarios ,y luego
se repartían los recursos sobrantes entre los mismos sectores en proporción a un índice de capitación, D/ N, que relaciona el déficit (D) con el
nivel relativo de capitalización o equipo existente (N).
Los problemas que plantea esta manera de proceder son varios. Unos se refieren a la fase de
medición y otros a la fase de reparto o asignación.
Todos estos problemas pueden resumirse en uno:
el lenguaje de los productores (los técnicos y servicios municipales) no es el mismo que el de los
ciudadanos, y el cálculo de las preferencias por
parte de los técnicos municipales puede no corresponder a las preferencias comunitarias, aunque
tenga una racionalidad.
Es muy difícil conocer las preferencias comunitarias en productos de consumo colectivo por la
vía usual del mercado, al menos en muchos sectores. Entonces es el técnico municipal el que
propone (y el representante o concejal el que
implícitamente aprueba) cuáles son las dotaciones

�deseadas para la ciudad. Para ello los técnicos se
basan en comparaciones ínter-ciudades e información no sistemática acerca de las preferencias comunitarias expresadas por distintos canales.
Por otra parte, en la fase de medición, al pasar
de déficit físico a déficit valorado en dinero, se
utiliza un coste unitario no discutido. Normalmente hay diversas formas de producir un resultado en términos de servicio público, y a esa diversidad corresponde una diversidad de costes unitarios. P. ej., la construcción de escuelas puede
utilizar o no elementos estandarizados o prefabricados, las camas de hospital costarán más o menos
según el tamaño del mismo, la coordinación de
obras de vialidad puede ahorrar costes (ahorro que
se reflejará en el coste unitario del punto-luz, del
m. lineal de alcantarilla renovada o del m2 de
pavimentación), la utilización de sistemas de control de pérdidas en la red de abastecimiento de
aguas puede disminuir el coste unitario de ofrecer
un m3 de agua, etc.
Además, a partir de un grado de cobertura de
las necesidades reflejadas en el estándar, este último no basta para reflejar las preferencias comunitarias. Así, el objetivo de disponer de tantas
plazas escolares de E.G.B. como niños en edad
escolar, deja de ser reflejo de los deseos comunitarios cuando las familias piden no sólo esa plaza
para sus hijos, sino una plaza a una cierta proximidad de la vivienda, con una determinada proporción máxima alumnosjaula y alumnosjmaestro, proporción que a veces es más exigente que
los parámetros legales, etc ....
El ideal del planificador sería disponer de una
función de bienestar social que relacionase una
serie de indicadores sectoriales de dotación con el
bienestar global, especificando la forma de la relación y el peso de cada indicador sectorial. La
maximización de esta función, sujeta a la restricción impuesta por una ecuación de balance relacionando recursos disponibles y costes unitarios
(previamente discutidos en cuanto a su eficacia),
daría como resultado el valor óptimo a adoptar
por cada indicador sectorial. Pero este ejercicio

es impracticable. Solo podemos aproximarnos a
este ideal y aún de una forma indirecta, pues no
conocemos ni la forma en que los componentes
sectoriales se relacionan con el bienestar global,
ni el peso de cada sector dentro de esta relación.
Pero implícitamente estamos suponiendo ese
conocimiento cuando consideramos que el bienestar global (Z) se maximizaría, dentro de lo admitido por los recursos disponibles (l) si, dados
unos costes unitarios, la proporción de inversión
Ii
en cada sector (-) es equivalente al nivel relativo
1
Di
D
de descapitalización ( - - 1 -). Y eso es lo que
Ni
N
hicimos en el programa 1969-74 y en el proyecto
1973-78 con los recursos sobrantes tras la cobertura de los costes de crecimiento.
Podría pensarse que una función lineal del tipo
Z = F (x1 x2 ... x) =
n

~

S

(x.- x.), donde x. es
1

1

1

S

un indicador de situación en el sector i y x. es el
1

indicador o estándar deseado, expresase un tipo
de ordenación de las preferencias similar a la implícita en nuestro programa *. Pero una función
lineal no daría como resultado de la maximización
condicionada un criterio consistente en hacer similares los grados de descapitalización relativa de los
sectores. En cambio, suponiendo dos sectores x e
y, una función del tipo

donde x es la dotación del sector x en el período t
t

-

y es la dotación del sector y en el período t
t

-

sujeta a la condición de que 1
X

+1 =

1 (2)

y

es decir, de que las inversiones en los sectores x e
y totalicen un quantum 1 de inversión disponible,
''' Ver P. M. "Sobre la selección de inversiones", en Boletín
de Aná.l.isis Urba no lllÍm. 1, abril 1975, y Luis Racionero
"Cuantific ación y agregación de medidas de bicoe¡¡tar regional '', comunicación n In 1 Reunión General de Servicios de
Estudios Económicos, Madrid, Dic. 1973.

Lt(j

�siendo así que las molestias producidas por la incomodidad de malos pavimentos existentes pueden
no poseer la misma urgencia, dentro de la escala
presumible de preferencias de la ciudad, que los
perjuicios causados por la escasez de camas hospitalarias.
Problemas de este tipo no cabe resolverlos mediante una labor de especificación matemática más
elaborada de la función que expresa las preferencias comunitarias, aunque sí hay que intensificar el
esfuerzo por obtener informaciones más próximas
al lado de la demanda (probablemente por vía de
encuesta), lo cual nos acercará a un conocimiento
más detallado de la forma de la función de preferencias, del peso de cada indicador en ella y de
cuáles son los indicadores idóneos. De lo que se
trata ahora fundamentalmente, a nuestro entender, es (a) de extremar el rigor en el análisis de los
estándares por el lado de la oferta, desagregándolos
por barrios o distritos, añadiendo componentes de
calidad ,análisis de congestión y calidad de los servicios, y (b) de discutir económicamente Jos costes
unitarios y su eficacia.
Indirectamente, al adoptar estos dos objetivos
en el presente programa, estamos en la buena vía
para conseguir un acercamiento entre los lenguajes del productor de servicios locales y el consumidor de los mismos -elemento clave, a nuestro entender, de la filosofía del programa, en la fase en
que estamos, y problema cuya solución persiguen
los esfuerzos que a nivel teórico y empírico se
realizan en el campo de la economía pública urbana para especificar funciones de bienestar comunitario y medir los indicadores sectoriales qt1e las
componen.
Esto es así porque al ofrecer a la ciudad (p. ej.),
una información desagregada por barrios, distritos
o zonas de los estándares, tanto existentes como
deseados, que hasta ahora se ofrecían sólo para la
ciudad en conjunto, nos estamos aproximando al
ciudadano y a su forma de experimentar los déficits: una elección entre destinar recursos para mejorar la dotación de zonas verdes a nivel de toda
la ciudad o incrementar la dotación de camas has-

sí que tiene un maXJmo para valores de la inversión sectoriales que cumplan la condición
Iy
Dy e y

-1- - - D- -e X

X

S

X

S

donde D = y - y D = x y

'/

.¡:.

x

x ,y e , e
t

yx

son los costes unitarios en Jos sectores respectivos.
Esta condición, que teniendo en cuenta la condición (2), puede escribirse también
1
D e
y
y y
- - - - - - - donde D = DX eX + D y ey
I
D
es muy similar a la condición
1
D e
D
y
y y
- - - - -- : - donde N = e (Y )
N
Y
y
t-1
T
N
contenida en nuestro programa, con la diferencia
de que en éste, el déficit relativo del sector viene
ponderado por el nivel relativo de capitalización.
La función de bienestar implícita en el programa
es, pues, del tipo (1).
Este rodeo formal permite comprobar hasta qué
punto la ordenación de prioridades implícita en
nuestro programa es sólo una entre las muchas
posibles -tantas como distintas especificaciones
posibles de la función de bienestar social relativa
a servicios locales. Se postula en el programa no
solo que la ciudad prefiere estar lo más cerca posible del estándar deseado en cada sector, sino
que prefiere aproximarse a ese óptimo en forma proporcional en todos los sectores, tomando como base de la proporción una formulación de objetivos y de la situación existente en
el sector que no tiene en cuenta la posibilidad de
distintos grados de urgencia entre las diversas
demandas.
Un ejemplo: si el Ayuntamiento actuara en solo
dos sectores, Pavimentación y Hospitales, y el estándar deseado de esos sectores estuviera cubierto
en un 1/2 y 3/5, respectivamente, siendo el déficit
abmluto de 2.000 millones en ambos sectores por
igual, el primero (pavimentación) obtendría más
recursos de inversión que el segundo (hospitales),

47

�pitalarias puede representar para el ciudadano una
alternativa sobre la que le sea imposible pronunciarse razonablemente; en cambio una alternativa
que especifique los efectos a nivel de barrio o distrito de tal elección, suministrando información
relativa a las dotaciones existentes a ese nivel y a
la ubicación física de las mismas, permite a cada
zona pronunciarse coherentemente con sus intereses, minimizar los desplazamientos precisos, evaluar el nivel de congestión de los equipamientos y,
en definitiva, comparar las dotaciones ínter-zonas
y tratar de reducir o compensar las disparidades.
Algo semejante ocurre si se le ofrece a la ciudad la posibilidad de discutir los costes implicados en la obtención de objetivos previamente fijados. El consumidor de servicios locales está
entonces en mejores condiciones para apoYar o
desaprobar alternativas, y el productor de esos
servicios se ve obligado a mejorar sus técnicas de
producción al verse privado de la facilidad que
supone la ignorancia del demandante acerca de
tales técnicas y especialmente acerca de la posibilidad de adoptar técnicas alternativas. En realidad
es el mismo productor quien al verse forzado a
explicitar, por decirlo así, su función de producción, tiende a adoptar la técnica o procedimiento
que minimice sus costes.
El incremento de la información, por tanto,
lejos de constituir el punto de partida de una competencia desaforada por obtener niveles comparativos mejores, promueve una competencia que
es expresión de un mejor conocimiento de las
necesidades y recursos a nivel global, facilita el
siempre difícil ejercicio de relacionar esos datos
globales con las necesidades y preferencias tal
como cada ciudadano individualmente los experi-

menta. Nos referimos a un incremento de la información relevante al nivel de las comunidades
inferiores dentro de la ciudad (barrios o zonas) y
de los costes inherentes a la producción de los
servicios que esas comunidades reclaman.
Producir esta información implica un esfuerzo
conjunto de los servicios municipales y el órgano
de programación y coordinación -esfuerzo que
en muchos casos puede parecer excesivo o no claramente justificado. Sin embargo, en una fase dinámica de las relaciones sociales urbanas como la
que estamos viviendo, fase en la que las comunidades de base están llevando a cabo por sí mismas
una tarea intensa de información y comparación,
la no realización de tal esfuerzo por el lado de la
oferta equivaldría al desbordamiento de la misma
por unas demandas imposibles de evaluar sistemáticamente que se impondrían en cada caso según
el grado extremo de su urgencia y de su poder de
negociación. No solo la planificación no existiría
sino que los servicios tendrían que soportar costes
y realizar esfuerzos adicionales para adaptarse a un
permanente cambio en las proporciones sectoriales
de la oferta.
Hay indicios de que estos cambios de ritmo, con
sus elevados costes marginales, están ya produciéndose, si bien en la mayoría de los casos no se
trata de modificaciones drásticas en la composición sectorial de la oferta (cuya inercia es notoria),
sino que se deben a desajustes en el proceso financiación-ejecución y en el equilibrio territorial de la
oferta. Es preciso actuar pronto para disponer del
sistema de indicadores que nos permitan una mejor
ordenación de la oferta, un aumento de la eficiencia de los servicios y una mejora sustancial en la
transparencia de las relaciones entre oferente y
demandantes o Ayuntamiento y ciudadanos.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="5">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="27">
                  <text>02.02. Gabinet tècnic de programació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="28">
                  <text>1965-1978</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="29">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43842">
                  <text>Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37272">
                <text>La dualidad productor-ciudadano en el programa&#13;
de actuación municipal</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37273">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37275">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37276">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37277">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37278">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37279">
                <text>Planificació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37280">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37281">
                <text>Gabinet tècnic de programació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37282">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="37283">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37284">
                <text>n.2 Otoño 75, p. 45-48</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37285">
                <text>Boletín de análisis urbano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37286">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37287">
                <text>Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41473">
                <text>1975-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37288">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="95">
            <name>Arrangement</name>
            <description>Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="44954">
                <text>UI 796</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2715" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1499">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf</src>
        <authentication>1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43061">
                    <text>Agermanaments i convenis de col·laboració

Nombre de convenis 164

Any 1972 - 2007
Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

30-03-1984

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Colònia

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Norbert Burger-Alcalde
Colònia

01-12-1984

Conveni de col·laboració

Assessorament i cooperació en materia
de circulació

Manuel Pons-Cónsol Major
del Comú Andorra

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

23-03-1997

Conveni de col·laboració

Procés verbal de Col.laboració entre La
Wilaya d'Alger i Barcelona

Cherif Rahmani-Ministre
en Missió Extraordinaire

Pasqual Maragall-Alcalde

· Buenos Aires

22-04-1985

Conveni de col·laboració

Accions de intercanvi en temes urbans

Pasqual Maragall-Alcalde

Julio Cesar SaguierIntendente Municipal

· Buenos Aires

24-09-1986

Conveni de col·laboració

Conveni entre Corporació
Metropolitana de Barcelona i Àrea
Metropolitana de Buenos Aires

Agustí MarinaVicepresident CMB

Juan Antonio Portesi-Mtro
Govern Provincia Buenos
Aires

· Buenos Aires

23-06-1987

Conveni de col·laboració

Instrument de Ratificació Conveni
Col.laboració entre CMB i AMBA

Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires

Pasqual Maragall-Pte.CMB

· Buenos Aires

17-01-1990

Conveni de col·laboració

Addenda al conveini de cooperació de
22-4-1985

Carlos Grosso-Intendente
Municipal Buenos Aires

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Córdoba

22-04-2005

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre Córdoba i
Barcelona (PECba)

Guillermo MarianacciSecretari de Govern
Córdoba

Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelona

· Córdoba

26-07-2006

Conveni de col·laboració

Adenda al conveni de cooperació de
22-4-2005.
Reemplaçament de la clausula 1ª
incorporant els punts 6,7i 8

Xavier Casas-Primer
Tinent d'Alcalde Barcelna

Luis Alfredo JuezIntendent Municipal
Córdoba

· La Plata

11-03-1987

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions entre La Plata i
Barcelona

Enrique BarésRepresentant Municipalitat
La Plata

Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona

· La Plata

27-04-1992

Conveni de col·laboració

Conveni Cooperació Tècnica entre La
Plata i Barcelona.

Julio Cesar Alak-Intendent
Municipal La Plata

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

ALEMANYA

· Colònia
ANDORRA

· Andorra la Vella
ALGÈRIA

· Alger
ARGENTINA

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 1 de 14

�Ciutat

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· Partido de General Pue 11-06-1992

Conveni de col·laboració

Protocol Col.laboració, intercanvi
experiències urbano-deportives Jocs
Olimpics 1992, Jocs Panamericans
1995

Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Rosario

31-07-1999

Conveni de col·laboració

Declaració conjunta

Hermes Juan BinnerIntendent Rosario

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Anvers

13-06-1997

Conveni de col·laboració

Declaració d'amistat entre Barcelolna i
Anvers

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Leona Detiège-Alcadessa
Anvers

· Ostende

16-06-2006

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions. Col.laboració en
matèria de planificació urbanística

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Jean VandecasteeleAlcalde Ostende

07-06-1990

Conveni de col·laboració

Potenciació relacions económiques i
culturals

Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Data

BÈLGICA

BOLÍVIA

· La Paz

BÒSNIA I HERCEGOVINA

· Sarajevo

10-11-1994

Conveni de col·laboració

Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar
efectes de la guerra (antiga Iugoslavia)

Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Sarajevo

10-11-1994

Conveni de col·laboració

Addenda al protocol de 10-11-1994.
Entrega del telèfon satèl.lit

Tarik Kupusovic-Alcalde
Sarajevo

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Sarajevo

21-09-1996

Conveni de col·laboració

Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio
Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo

· Sarajevo

31-01-1998

Conveni de col·laboració

Declaració. ( Ratifiquen els acords
anteriors)

Midhat Haracic-President
Cantó Sarajevo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Sarajevo

04-11-2000

Agermanament

Protocol d'Agermanament. Potencià
relacions económiques i culturals.

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Mirsad Kebo-President
Cantó Sarajevo

· Campinas

31-03-2000

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica
entre Campinas i Barcelona

Francisco Amaral-Prefeito
Municipal Campinas

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Porto Alegre

23-03-1999

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Raul Pont-Prefeito Porto
Alegre

· Porto Alegre

29-01-2002

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Porto Alegre.

Tarso Genro-Alcalde Porto
Alegre

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Rio de Janeiro

29-09-1972

Agermanament

Carta-Declaració de proyecte de
agermanament

Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona

R.B. Dents-Cónsol General
Brasil

BRASIL

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 2 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· Rio de Janeiro

15-05-1993

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre Rio de
Janeiro i Barcelona

Cesar Maia-Prefeito Rio de
Janeiro

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Salvador de Bahia

09-06-2006

Conveni de col·laboració

Protocol d'Intencions entre L'Institut
Mpal Paisatge Urbà i el PMS

Joao Herinque de
Barradas-Prefecte del
Salvador

Jordi Portabella-Pte IMPU

· Salvador de Bahía

15-07-2004

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions

Antonio José Imbassahy
da Silva-Prefeito Salvador
de Bahia

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Santos

05-10-1989

Conveni de col·laboració

Promoure activitats d'intercanvi en
sector d'interès mutus

Telma de Souza-Alcalde
Ciudad de Santos

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Sao Paulo

15-05-1985

Agermanament

Promoure activitats d'intercanvi
d'interès mutus

Pasqual Maragall-Alcalde

Mario Covas-Alcalde

· Bogotá

26-09-2003

Conveni de col·laboració

Anexe al Protocol d'amistat i
cooperació del 22-3-1999

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Antanas Mockus-Alcalde
Mayor Bogotá

· Bogotá

18-07-2005

Conveni de col·laboració

Protocol d'amistat i cooperació

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá

· Cartagena de Indias

15-03-1997

Conveni de col·laboració

Protocol d'amistat i cooperació

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Guillermo Paniza-Alcalde
Cartagena de Indias

· Medellín

02-10-1992

Conveni de col·laboració

Declaració d'Intencions

Carolina Homar-Regidora
Serveis Socials Barcelona

Alvaro Jimenez-Secretario
Serveis Socials Medellín

· Santa Fé de Bogotá

22-03-1999

Conveni de col·laboració

Construcció Archivo Districtal

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Enrique Peñalosa-Alcalde
Mayor Santa Fé de Bogotá

· Kyonggi

23-11-2000

Conveni de col·laboració

Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Kyinggi

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial
Kyonggi

· Pusan

25-10-1983

Agermanament

Carta-Declaració d'Agermanament

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Alcalde de Pusan

26-04-1991

Conveni de col·laboració

Protocol. Restauració del carrer
Barcelona a l'Havana

Wifredo Espinosa-Comité
Executiu L'Havana

Jordi Borja-Regidor
Relacions Internacionals
Barcelona

COLÒMBIA

COREA DEL SUD

CUBA

· La Habana

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 3 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· La Habana

25-10-1993

Agermanament

Acord d'Agermanament. Intensificar
les relacions enrtre els dos Governs

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Pedro Chávez-Pte
Assamblea Poder Popular
L'Havana

· La Habana

05-12-1994

Agermanament

Acord d'Agermanament entre el Dtre
de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro

Juan José Ferreiro-Regidor
Dtro Nou Barris

Noelio Portal-Representant
Aj. L'Havana

· La Habana

10-05-1997

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre el
Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de
Marianao de l'Havana

Pere Alcober-Regidor
Dtre. Sants-Monjuic

Arturo R. BasPte.Assamble Poder
Popular Municipi Marianao

· La Habana

02-10-1997

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre Dtre
de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi
Plaza de la Revolución

Jaume Ciurana-Regidor
Dtre.Sarrià-Sant Gervasi

Jorge Pollo-Cònsol
República de Cuba

· La Habana

22-05-1998

Conveni de col·laboració

Conveni de Col.laboracio entre Cuba i
Barcelona. Cesió de peçes i vehicles
usats amb destinació Cuba

Carmen San Miguel.
Regidora Mobilitat i
Seguritat Barcelona

Gastón Gorrita-Assamblea
Poder Popular L'Havana

· La Habana

22-09-1998

Conveni de col·laboració

Protocol per recuperar l'herència
arquitectónica catalana a l'Havana

Teresa Sandoval-Pta.IMPU
Barceloana

Eusebio Leal-Historiador
de la ciutat de l'Havana

· La Habana

14-09-1999

Conveni de col·laboració

Protocol per donació de pintures per
la Restauració del Palau Convencions
de l'Havana

Jordi Portabella-Pte. IMPU
Barcelona

Joan Marull-Consell
Delegat grup AZKO NOBEL

· La Habana

20-09-1999

Agermanament

Protocol d'agermanament entre el
Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de
Boyeros

Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros
Regidora Dtre Horta
Guinardó

· La Habana

16-11-1999

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre Dtre.
Les Corts i Assamble Poder Popular
Municipi de Playa

Jordi Hereu-Regidor Dtre.
Les Corts

Manuel Hermida-Cónsol
República de Cuba

· La Habana

14-11-2000

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre Dte
Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est

Francesc Narvaez-Regidor
Dte. Sant Martí

Carlos A. Roche-Pte
Assmblea Habana del Este

· La Habana

19-01-2002

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre Dtre
Nou Barris i el Municipi de El Cerro

Manuel Pérez -Regidor
Dtre. Nou Barris

Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El
Cerro

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Sto Domingo de Guzmán i Barcelona

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Rafael Suberví-Alcalde Sto
Domingo Guzmán

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions

Omar Abdel AkherGovernador del Caire

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

REPÚBLICA DOMINICANA

· Santo Domingo de Guz 05-07-1996
EGIPTE

· El Caire

dijous, 17 / maig / 2007

23-06-1992

Pàg. 4 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

14-09-2006

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Dubayy

Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona

Hussein Lootah-Dtor
General Dubayy

· Guayaquil

23-06-2005

Conveni de col·laboració

Conveni d'Amistat i cooperació entre
Guayaquil i Barcelona

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Jaime Nebot-Alcalde
Guayaquil

· Quito

14-10-2002

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre Quito i
Barcelona.

Paco Moncayo-Alcalde
Quito

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Quito

18-10-2005

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperacio entre Quito i
Barcelona.Renovació conveni de 14-22002

Paco Moncayo-Alcalde
Quito

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· San Francisco de Quito 28-03-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica

Rodrigo Paz-Alcalde San
Francisco de Quito

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

EMIRATS ÀRABS UNITS

· Dubayy
EQUADOR

ESPANYA

·

24-05-1990

Conveni de col·laboració

Addenda al conveni entre Barcelona i
la Societat Estatal del Cinquè Centenari

Jordi Borja-Regidor
Barcelona

Angel Serrano-Conseller
Delegat Societat 5è
Centenari

·

24-05-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de col.laboració entre
l'Ajuntament de Barcelona i Societat
Estatal Quinto Centenario

Pasqual Maragall- Acalde
de Barcelona

Luis Yañez-Barnuevo- Pte
Sociedad Quinto
Centenario

· Agencia Española de C 30-10-1990

Conveni de col·laboració

Conveni-Marc de Col.laboració entre
AECI i Barcelona

Fernando M.ValenzuelaPte. AECI

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Agencia Española de C 03-11-1995

Conveni de col·laboració

Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola
de Cooperació Intenacional i Barcelona
per a territoris ocupats durant 1995

Ana Mª Ruiz-Tagle
Pasqual Maragall-Alcalde
Morales-Agència Espanyola Barcelona

· Agencia Española de C 22-09-1997

Conveni de col·laboració

Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc
de Col.laboració entre l'AECI i
Barcelona

Fernando Villalonga-Pte
AECI

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Madrid

08-09-1988

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre el MOPU,
Ajuntament Barcelona i la
Mancomunitat de Municipis de l'Àrea
Metropolitana

Angel Menendez-Dtor Gral
Instituto Territorio i
Urbanisme

Jordi Borja-Tinent Alcalde
Barcelona i Lluís TejedorVicepresident
Mancomunitat Municipis

· Madrid

18-10-1997

Conveni de col·laboració

Acord entre Madrid i Barcelona per la
fusió de candidatures per la Xarxa
nº4. Programa URB-AL

Jose Mª Alvarez del
Manzano-Alcalde Madrid

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 5 de 14

�Ciutat

· Montevideo

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

18-09-2003

Conveni de col·laboració

Conveni de Col.laboració entre
Mercociutats i el CIDEU

Javier Sanchez-Secretari
Gral CIDEU

Enrique Riera-Secretari
Executiu Mercociudades

ESTATS UNITS D'AMÈRICA

· Boston

23-11-1983

Agermanament

Carta -Declaració d'Agermanament
entre Barcelona i Boston

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Kevin H.White-Alcalde
Boston

· Boston

15-10-1998

Conveni de col·laboració

Memorandum d'Intencions en temes
econòmics entre Barcelona i Boston

Maravillas Rojo-Regidora
Barcelona

Robert J. Wolfang- Per la
Ciiutat de Boston

· Chicago

20-11-2006

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions entre Barcelona i
Chicago.

Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona

Richard M. Daley-Alcalde
Chicago

· Seattle

06-12-2003

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Seattle i Barcelona

Gregory J.Nickels-Alcalde
Seattle

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Albertville

05-12-1988

Conveni de col·laboració

Declaració de Cooperació entre
Barcelona i Albertville

Henry Dujol-Alcalde
Albertville

Pascual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Lió

06-12-2004

Conveni de col·laboració

Acord de Cooperació Econòmica
Barcelona-Lió-Torí.

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Gerad Collomb-Alcalde Lió

· Lió i Marsella

09-07-1998

Conveni de col·laboració

Acord de Concertació Internacional
entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean
Claude Gaudin-Alcale
Marsella

· Montpeller

24-02-1986

Agermanament

Acord Complementari de la carta
d'agermanament entre Barcelona i
Montpellier de 23-11-1963

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

George Freche-Alcalde
Montpellier

· Perpinyà

21-01-1994

Conveni de col·laboració

Addenda al Conveni-Marc del 21-11994

Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona

Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà

· Perpinyà

21-01-1994

Conveni de col·laboració

Conveni-Marc de Cooperació
Intermunicipal

Pasqual Maragall-Alcalde
de Barcelona

Joan-Pau Alduy-Alcalde de
Perpinyà

16-02-1999

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

15-03-1997

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala

FRANÇA

GRÈCIA

· Atenes
GUATEMALA

· Guatemala

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 6 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· San Pedro de Sula

12-02-1993

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica

Hector G.Guillen-Alcalde
San Pedro de Sula

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· San Pedro de Sula

16-03-1994

Conveni de col·laboració

Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica de 12-2-1993

Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· San Pedro de Sula

31-01-1996

Conveni de col·laboració

Protocol de Col.laboració "Barcelona
Solidaria"

Tona MascareñasAjuntament Barcelona

Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del
Sula

· San Pedro de Sula

10-07-1998

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula

· Tegucigalpa

13-11-1998

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central
Tegucigalpa

01-02-2007

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Budapest i Barcelona

Gàbor Demszky-Alcade
Budapest

Jordi Hereu-Alcalde
Barcelona

14-01-2000

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació enre
Esfahan i Barcelona

Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

28-05-1998

Agermanament

Conveni d'Agermanament entre Dublín
i Barcelona

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Jhon Stafford-Alcalde
Dublín

24-09-1998

Conveni de col·laboració

Acord d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo

· Gènova

09-07-1998

Conveni de col·laboració

Acord de concertació Internacional
entre las ciutats de Barcelona,
Gènova, Lió i Marsella

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Carlo Repetti-Alcalde
Gènova

· Gènova

17-02-1999

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Atenes, Barcelona i Gènova

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Giuseppe Pericu-Alcalde
Gènova

· Nàpols i Regió Campan 22-05-2002

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Nàpols, Barcelona i la Regió Campania

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Rosa Iervolino-Alcaldessa
Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania

HONDURES

HONGRIA

· Budapest
IRAN

· Isfahan
IRLANDA

· Dublín
ISRAEL

· Tel aviv-Yafo
ITÀLIA

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 7 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

06-12-2004

Conveni de col·laboració

Acord de Cooperació Econòmica entre
Barcelona-Lió-Torí

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Sergio ChamparinoAlcalde Torí

· Azuchi

21-11-1989

Conveni de col·laboració

Acord com Ciutats Promotores
d'Intercanvi cultural Internacional

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Alcalde de Azuchi

· Iokoama

25-04-1990

Conveni de col·laboració

Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama
sobre l'exposició Barcelona Creation
1990

Pasqual Maragall-Alcalde

Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma

· Kobe

15-07-1991

Agermanament

Carta d'Intencions de Agermanament
entre Kobe i Barcelona

Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Kobe

06-04-1993

Agermanament

Acord d'Agermanament entre Kobe i
Barcelona

Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Kobe

03-04-2003

Agermanament

Declaració amb motiu Xè aniversari
Agermanamet entre Kobe i Barcelona

Tatsuo Yada-Alcalde Kobe

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

25-11-1991

Conveni de col·laboració

Acord Intencions Cooperació Tècnica
entre Barcelona, El Mina i L'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics

Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina

Jordi Borja-Delegat per
L'Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernandez-Pte
Entitat Metropolitana de
Serveis Hidràulics

· Agadir

05-10-1993

Conveni de col·laboració

Conveni de Col.laboració entre La
Mancomunitat de Municipis Area
Metropolitana de Barcelona i la Ciutat
d'Agadir

Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir

Pasqual Maragall-Pte.
Mancomunitat Municipis

· Agadir

29-07-1994

Conveni de col·laboració

Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir

Joan Parpal-Àrea
Metropolitana de Municipis

· Casablanca

05-10-2004

Conveni de col·laboració

Protocol de Cooperació entre
Barcelona y Casablanca

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Mohamed Sajid-Alcalde
Casablanca

· Tànger

25-11-1991

Conveni de col·laboració

Acord d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Barcelona, Tànger i
l'Entitat Metropolitana de Serveis
Hidràulics

Dehman Derham-Alcalde
Tànger

Jordi Borja-Delegat
Ajuntament Barcelona i
Manuel Hernández-Pte
Entitat Metropolitana
Serveis Hidràulics

· Torí
JAPÓ

LÍBAN

· El Mina

MARROC

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 8 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

13-12-2006

Conveni de col·laboració

Conveni entre Ajuntament Barcelona,
Comuna Tetuan i Agencia Urbana
Tetuan per la rehabilitació placetas
medina de Tetuan

Jordi Hereu - Alcalde
Barcelona

Rachid Talbi El-Alami Pte
Comuna Tetuan i Salim
Znibar Dtor Agencia
Urbana Tetuan

· Ciutat de Mèxic

07-09-1995

Conveni de col·laboració

Conveni Marc de Col.laboració entre
Promoció Ciutat Vella S.A i El
Fideicomiso del Centre Históric de la
Ciutat de Mèxic

Francesc Compta-Gerent
Promoció CiutatVella S.A.

Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso

· Ciutat de Mèxic

14-09-1995

Conveni de col·laboració

Protocol de Col.laboració entre Agència
Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre
Históric Ciutat de Mèxic en materies de
Protecció paisatge urbà

Ferran Ferrer Viana-Dtor
Agència Paisatge Urbà

Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso

· Chihuahua

19-09-1994

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona y Chihuahua

Patricio Martínez-Alcalde
Chihuahua

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Distrito Federal de Mèx 08-12-1989

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Districte
Federal Mèxic i Barcelona

Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre Federal
Mèxic

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Distrito Federal de Mèx 08-12-1992

Conveni de col·laboració

Acord de ratificació Conveni de
Cooperació Tècnica entre Districte
Federal de Mèxic i Barcelona

Manuel Camacho-Cap
Departament Dtre.
Federal Mèxic

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Estados Unidos Mexica 28-06-1986

Conveni de col·laboració

Memorandum de Cooperació entre la
Secretaria de desenvolupament urbà i
ecològica dels Estats Units Mexicans i
Barcelona

Manuel Camacho-Secretari
Desenvolupament Urbà

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Guadalajara

13-05-1998

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació Entre
Barcelona i Guadalajara

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara

· León

14-07-1990

Conveni de col·laboració

Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i
Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona)

Carlos Medina-Pte Mpal
León

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· MÈXIC DF

23-03-1999

Conveni de col·laboració

Protocol d'amistat entre Barcelona i
Mèxic

Joan Clos - Alcalde de
Barcelona

Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de
Mèxic

· Monterrey

27-06-1977

Agermanament

Proclama de "Ciutat Germana"

Cesar Santos-Cabildo de
Monterrey

· Monterrey

14-02-1990

Agermanament

Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Monterrey i
Barcelona

Sócrates Rizzo-Pte.
Municipal Monterrey

· Tetuan

MÈXIC

dijous, 17 / maig / 2007

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Pàg. 9 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· Monterrey

16-02-1990

Agermanament

Acord per un programa de
Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey
en el marc de l'agermanament del 142-1990

Sócrates Rizzo-Pte Mpal
Monterrey

Jordi Borja-Pte. TUBSA

· Monterrey

05-10-1992

Agermanament

Protocol de Ratificació al Conveni
d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990

Albert Batlle-Regidor
Ajunta. Barcelona

Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey

· Monterrey

05-10-1993

Agermanament

Protocol de Ratificació al conveni
d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992

Lluís Armet-Primer Tinent
Alcalde Barcelona

Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey

· Monterrey

15-10-2001

Conveni de col·laboració

Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Monterrey i Barcelona

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Felipe de Jesús Cantú-Pte
Mpal Monterrey

· Puebla de Zaragoza

21-09-2005

Conveni de col·laboració

Conveni d'Amistat i Cooperació entre
Puebla de Zaragoza i Barcelona

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza

· Puebla de Zaragoza

03-07-2006

Conveni de col·laboració

Conveni d'Assitencia Tècnica entre
Puebla de Zaragoza i Associació
Mundial de Grands Metropolis

Enrique Doger-Pte Mpal
Puebla de Zaragoza

Joan Clos-Pte Metropolis

· Tijuana

13-07-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica entre
Tijuana i Barcelona

Carlos Montejo-Pte Mpal
de Tijuana

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Veracruz

06-06-2002

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Barcelona i Veracruz

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

José Ramón Gutierrez-Pte
Mpal Veracruz

07-06-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre
Barcelona i León

Luis Felipe P. CalderaAlcalde León

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Deir El-Balah

09-03-1995

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah

· Gaza

24-09-1998

Conveni de col·laboració

Acord d'Amistat i Col.laboració

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Aown Shawa-Alcalde Gaza

· Gaza

05-12-2001

Conveni de col·laboració

Acord entre Barcelona i Gaza.
Construcció en Gaza de "Barcelona
Peace Park"

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Nassi Khayet-Alcalde Gaza

· Jericó

09-03-1995

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Hassan Saleh-Alcalde
Jericó

NICARAGUA

· León
PALESTINA

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 10 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

13-12-1991

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació entre Asunción
i Barcelona

Carlos Filizzola-Intendente
Asunción

Albert Batlle-Regidor
Barcelona

· Lima

22-05-1986

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Científica i
Tècnica entre Lima i Barcelona

Alfonso Barrantes-Alcalde
Lima

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Lima

22-03-1999

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Lima i Barcelona

Alberto Andrade-Alcalde
Lima

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Trujillo

04-02-1991

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions de Cooperació
Tècnica entre Trujillo i Barcelona

Eduardo L. Cuba-Rpte
Trujillo

Jordi Borja-Tinent
d'Alcalde Barcelona

· Trujillo

22-02-1991

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica entre
Trujillo i Barcelona

José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

27-09-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica i
Cultural entre Gdansk i Barcelona

Jacek Starosciak-Alcalde
Gdansk

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Leningrad

24-10-1985

Conveni de col·laboració

Conveni d'Amistat i Col.laboració entre
Barcelona i Leningrado

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

V.Hodyrev-Comité
Executiu Soviet Leningrado

· San Petesburgo

25-04-1994

Conveni de col·laboració

Conveni de Col.laboració entre
Benestar Social i Salut Pùblica de
Barcelona; L'IMAS el GASI i
L'Hospital Municipal Maria Magdalena
de San Petesburgo

Eulàlia Vintró-Ajuntament
Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep
Fité-IMAS, Francesc RilloGASI

Yuri Gorbachev-Dtor
Hospital Sta Magdalena
San Petesburgo

· San Petesburgo

29-03-2002

Conveni de col·laboració

Protocol entre San Petesburgo i
Barcelona

Vladimir Yakovlev Governador de San
Petesburgo

Joan Clos - Alcalde de
Barcelona

· San Salvador

19-05-1995

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistad i Cooperació

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Mario Valiente-Alcalde San
Salvador

· San Salvador

09-06-1998

Conveni de col·laboració

Ratificació Protocol d'Amistat i
Cooperacio signat el 19-5-1995

Joan Clos-AlcaldeBarcelona

Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador

· San Salvador

09-02-2007

Conveni de col·laboració

Renovació llaços d'amistat i vincles de
cooperació suscrits el 19 -5-1995 i
ratificat el 9-6-1998 entre San
Salvador i Barcelona

Ramón Nicolau, Regidor
de Participació Ajuntament
BCN

Violeta Menjivar, Alcaldesa
Municipalidad El Salvador

PARAGUAI

· Asunción
PERÚ

POLÒNIA

· Gdansk
RÚSSIA

EL SALVADOR

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 11 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

05-01-1997

Agermanament

Conveni d'Amistat i Agermanament

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Recep Tayyip-Alcalde
Istanbul

· Montevideo

17-04-1985

Agermanament

Acta Conveni d'Agermanament

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo

· Montevideo

14-05-1986

Conveni de col·laboració

Acord complementari de la carta
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona d'abril 1985

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo

· Montevideo

15-07-1991

Agermanament

Acord Complementari al Conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona

Tabaré Vazquez-Intendent
Montevideo

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Montevideo

28-03-1995

Agermanament

Protocol Ratificació acord
complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Mariano Arana-Intendent
Montevideo

· Montevideo

31-10-1995

Conveni de col·laboració

Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo

· Montevideo

22-05-1997

Agermanament

Acord Complementari al conveni
d'agermanament entre Montevideo i
Barcelona

Maiano Arana-Intendent
Montevideo

Eulalia Vintró-Segona
Tinent Alcalde Barcelona

· Montevideo

22-03-1999

Agermanament

Ratificar el Conveni d'Agermanament
entre Montevideo i Barcelona

Mariano Arana-Intendent
Montevideo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Montevideo

30-01-2002

Conveni de col·laboració

Acord de Cooperació en materia
d'arxius municipals entre Barcelona i
Montevideo

Mariano Arana-Intendent
Montevideo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Montevideo

21-11-2003

Conveni de col·laboració

Memoràndum d'enteniment entre
Montevideo i Barcelona amb motiu de
la celebració del Campament de la
Pau en el marc del Fórum Universal de
las Cultures Barcelona 2004

Mariano Arana-Intendent
Montevideo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

15-03-1997

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Bolivar i Barcelona

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Manuel Rocca-Pte Càmara
Mpal Bolivar-Barcelona

11-03-1997

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

Ariel Ulloa-Alcalde
Concepción

TURQUIA

· Istanbul
URUGUAI

VENEÇUELA

· Bolivar
XILE

· Concepción
dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 12 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· Santiago de Chile

10-10-1990

Conveni de col·laboració

Conveni de cooperació tècnica entre
Santiago de Chile i Barcelona

Jaime Ravinet-Alcalde
Santiago de Chile

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Santiago de Chile

26-04-1991

Conveni de col·laboració

Conveni de Cooperació Tècnica entre
Barcelona i el Ministeri de Bens
Nacionals de Chile

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals

· Santiago de Chile

25-01-1992

Conveni de col·laboració

Protocol de Col.laboració entre
Fundació Salvador Allende i Barcelona
(Creació Museu Salvador Allende)

Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Santiago de Chile

12-11-1992

Conveni de col·laboració

Acord de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona

Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Santiago de Chile

15-03-1997

Conveni de col·laboració

Protocol de Ratificació del Conveni de
Cooperació Tècnica entre Santiago de
Chile i Barcelona

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Jaime Ravinat-Alcalde
Santiago de Chile

· Valparaiso

28-03-1990

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions de Cooperació entre
Valparaiso i Barcelona

Tona.M. Mascareñas-Dtra
Cooperació Amërica Latina
Ajuntament Barcelona

Raúl García-Dtor
Extensión Cultural
Valparaiso

· Valparaiso

19-12-1995

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

· Valparaiso

28-12-2001

Agermanament

Protocol d'Agermanamet entre
Valparaiso i Barcelona

Xavier Casas-Primer
Tinent Alcalde Barcelona

Hernán Pinto-Alcalde
Valparaiso

· Valparaiso

27-07-2005

Conveni de col·laboració

Protocol. (Campanyes de Millora del
Paisatge Urbà)

Jordi Portabella-Pte IMPU
Barcelona

Aldo Cornejo-Alcalde
Valparaiso

· Viña del Mar

19-06-1997

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació

Maravillas Rojo-Tercera
Tinent d'Alcalde Barcelona

Rodrigo González-Alcalde
Viña del Mar

· Guangzhou

29-10-2003

Conveni de col·laboració

Conveni d'Intercanvi i cooperació entre
Guangzhoi i Barcelona

Zhang Guangning-Alcalde
Guangzhou

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Ningbo

27-10-1995

Conveni de col·laboració

Protocol d'Amistat i Cooperació entre
Ningbo i Barcelona

Zhang Welwen-Alcalde
Ningbo

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Ningbo

15-06-1999

Conveni de col·laboració

Carta d'Intencions entre el Port de
Ningbo i el Port de Barcelona

Chen Qi Hong-Autoritat
Portuaria Ningbo

Joaquim Tosas-Pte Port
Autònom Barcelona

· Shanghai

14-04-1989

Conveni de col·laboració

Memorandum d'Acord entre Barcelona
i Shangahi

Pasqual Maragall-Alcalde
Barcelona

Zhu Rongji-Alcalde
Shangahi

XINA

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 13 de 14

�Ciutat

Data

Tipus de conveni

Descripció

Signatari 1

Signatari 2

· Shanghai

31-10-2001

Agermanament

Protocol d'Agermanament entre
Barcelona i Shangahi

Zhou Muyao-Alcalde
Shangahi

Joan Clos-Alcalde
Barcelona

· Shanghai

24-07-2006

Conveni de col·laboració

Memoràndum sobre intercanvis i
cooperació entre Xangai i Barcelona

Feng Guoqin-Tinent
d'Alcalde Xangai

Jordi Portabella-Tinent
d'Alcalde Barcelona

dijous, 17 / maig / 2007

Pàg. 14 de 14

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="32">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39361">
                  <text>09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39362">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43074">
                  <text>Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43062">
                <text>Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43063">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43064">
                <text>2007-05-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43065">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43066">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43067">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43068">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43069">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43070">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43071">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43073">
                <text>Relacions establertes amb ciutats de tot el món.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43072">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2716" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1500">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf</src>
        <authentication>1c902ec599b1b009a884ff1037536eab</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="43075">
                    <text>Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)

Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS

Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances

Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.

Àmbit / Àrea

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA

Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals

1

�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL

3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor

Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge

Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA

2

�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura

Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA

Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU

Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA

3

�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU

Regidor
Regidor
Regidor
Regidora

Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis

Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor

Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis

Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

President Comissió / Regidor Ponent

Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ

Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ

Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ

Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge

4

�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES

Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme

Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor

President Comissió / Regidor Ponent

Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES

Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="32">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39361">
                  <text>09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39362">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43074">
                  <text>Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43076">
                <text>Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43077">
                <text>Arxiu Digital Pasqual Maragall</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43078">
                <text>2019</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43079">
                <text>Informe</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43080">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43081">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43082">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43083">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43084">
                <text>Ciutat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="43085">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43086">
                <text>Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43087">
                <text>Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43088">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="19">
        <name>Informes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="673" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="375">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/673/19830101_LV.pdf</src>
        <authentication>98f19d8adecd369bffa6a5e8fce181b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42049">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

1 Y 2 DE ENERODE 1983

LA VANGUARDIA•

JA. Samaranch,
J. Pujol,
N. Serray P. Maragail
escriben
sobrela citabarcelonesa
de 1992;0]

1992: ocho ciudades

postulan los JJ.00.

Juegos Olímpicos:
objelivo de todos

Uno de los peligrosqueamenazaba
al dadespostulantes,
ya queconsuprepara

Consideroqueel año1982ha sidomuy La capacidad
de la capitalde Cataluña
positivo parael deportecatalány no tan quedademostrada
y avalada
por loséxitos
sólo por losresultados
obtenidos,
sinotam conseguidos
enla organización
decertáme
biM por el aumento
deposibilidades
quese nesimportantes
denivelinternacional
quese
ha manifestado
entodoslos aspectos
rela han estadoorganizando
en nuestropaís:
cionadosconla candidatura
dela ciudadde Juegosdel Mediterráneo,
Campeonatos
del
BarcelonacomosededelosJuegos
Olimpi MundodeCiclismo,
Campeonatos
deEuro
tura paralosJuegos
de la XXIII Olimpia dad moderna,
cualesla de convertirse
en
cos de 1992.
pa de Natación
y deBaloncesto...,
objetivos
da. quedebecelebrarse
enel año1984.Nin sedede unosJuegosOlimpicos.
Las experiencias
optimistas
estánavala inolvidables
quemerecieron
la felicitación
de
guna otra ciudadse atrevióa enfrentarse Y losde 1992cerrarán
das
en
primer
lugar
por
la
manifiesta
volun
participantes
y
visitantes.
la épocamásden
con la grandeza
y el gigantismo
que,hacesa, másimportante
tad delpueblo
y delasInstituciones
catala Pero no esnecesario
remontarse
a tiem
y
popular
quejamásha
dos lustros,rodeaban
a los Juegos.
nas
en
trabajar
conjuntamente
para
proyec
pos pasados.A lo largodel pasadoaño
vivido el olimpismo.
tar y potenciar
a todoslos nivelesnuestra 1982nuestro
Aquellofuepenible,
nosolamente
por la
pueblodemostró
unavezmás
capacidad
organizativa,
nuestratradición su vocación
positiva
y
capacidad
detrabajo
escasaconvocatoria
quehablansuscitado
Juan Antonio SAMAPÁNCE
deportiva y nuestra
vocación
olímpica,
rei con motivodel Mundial-82
los JJ.00.,sinoporquepodiareflejaruna
de fútbol,no
teradamente
manifestada.
solamente
conla colaboración
organizativa
menguaen la expansión
de nuestromovi Presidentedel ComitéInternacionalOlímpico
miento. Afortunadamente,
aquellacautela
del propioespectáculo
futbolístico
sinotam
bién con iniciativas
propias,enmarcando
y
de las ciudades
postulantes
desapareció,
al
comprobarse
quenuevasfuentes
de finan
dando apoyoal Campeonato
del Mundo
ciación de los JJ.00. habíansurgidoy
con actoscomplementarios
culturales,
cien
aumentado,compensando
el costo del
tíficos y deportivos,
comopor ejemploel
gigantismo,y para los JJ.00. de 1988
« Mundialet».
Esta tradicióny experiencia
sirvenpara
fueronyavariasciudades
dedistintos
conti
animarnosen el compromiso
quea todos
nenteslasqueconcurrieron
a Baden-Baden
nosafecta,
desde
el Municipio
barcelonés,
la
para solicitarconvertirse
ensedeOlimpica.
Generalitat,
las
Federaciones,
el
Comité
Para los Juegos
de la XXV Olimpiada,
OlímpicoEspañol,el Consejo
Superior
di
que cerraránel primersiglodel restableci
Deportes
y
la
propia
Administración
Cen
mientode nuestromovimiento
—yquepor
tral.
esta razón,entreotras,tendránun relieve
Nuestrasposibilidades
han sidodemos
singular—son ya variaslas ciudades
que
tradas.
La
voluntad
colectiva
esfirme,Asi
han anunciado
suintención
desolicitaraco
mismo,tenemos
por delante
un futurolleno
ger a lajuventud
detodoel mundoconoca
de esperanza,
pueslosJuegos
Olimpicos
son
sióndelosJJ.00.Estaesunadelasrealida
la granoportunidad
paranuestro
deportey
des mássatisfactorias
que heexperimenta
para nuestros
deportistas,
qüetendránun
do enlosdosañosquellevoenla presiden
objetivo
concreto.
No
hay
mejor
recompen
cia delComitéInternacional
Olímpico,
pues
sa queuna buenaclasificación
olímpicaen
revelael renaciente
interésquepor el Olim
la propiatierra,conel públicodecasay en
pisto se sienteen todoslos continentes.
unasinstalaciones
queposteriormente
serán
Europa,Asiay Australia,
cuentan
con ciu
el
gran
legado
para
las
futuras
promociones
dadesquealientan
ambiciones
deconvertirdeportivas.
Paraalcanzar
el objetivo
olímpi
se en sedeolimpicapara1992.Laspeticio El pasadomesdenoviembre,en Lausanne (Suiza), sede aei ComiteOlímptcoIn
co hayquetrabajardesde
ahora,colaboran
nesparaaquella
granmanifestación
olimpi ternaclona4 su presidenteJuan Antonio Samaranek recibióal alcalde de Barce
do todaslas Instituciones
y evitandotodo
ca podrán presentarse
hasta 1985.Este
tipo deimprovisación.
Laempresa
nosafec
interésdeochociudades
queestánavanzan lona Narcís Sn, a su derecha,y al directorgeneralde Deportesde la General!
tal
Jaiep
Lluís
fllaseca.
Ambos
presentaron
oficiosamente
la
candidatura
de
Bar
ta
a
todos
y,
por
ambiciosa,
es
irrenunciable.
do ensustrabajosparaalcanzar
la elección,
es altamente
positivo,tantoparael Movi celona para los XXV Juegos Olímpicos,de 1982, ante el ComitéOlímpicoInterna
lord! PUJOL
cional y supresidente,barcelonés. (Foto: R. SEGUL)
mientoOlímpico,
comoparalaspropias
ciu
Presidentedela Generalitatde Cataluiia
olimpismo, y que siguegravitando sobre los ción de la candidatura
mejorarán
enorme
Juegos cuatrienales,es su gigantismo.Hasta mentesuinfraestructura
deportiva,
sensibili
tal punto que cuandoen el año 1977el zaránnotablemente
a susciudadanos
enla
Comité Internacional Olímpico celebró su filosofiay la moralolimpicas,
y darána su
79 Sesión
en Praga,solamente
unaciudad,juventud una ocasiónúnicapara vivir la
Los Angeles,
habíapostulado
su candida más nobleilusiónquepuedesentirunaciu

—

Barcelona
quiere
serolímpica Manos a la obra
Barcelona ha crecidourbanísticay carácterurgente,con el fin de recuperar
socialmenteduranteel últimosigloenel una ciudadqueseencontraba
desanima
marco de grandesacontecimientos.
La da. Aquel trabajo de «zurcidora»sin
ciudad, que ya había derribadosus embargo,no era suficiente.Era preciso
murallas,conla Exposición
Universalde dotar a la ciudadde un proyectoque,
1888 urbanizóla Ciudadela,construyó teniendoen cuentasu condiciónmetro
un mercadocentral,el Borne,y seabrió politana, actuarade catalizadorde ilu
al Ensanche.La entoncespujantebur siones y voluntades:los JuegosOlímpi
guesíabarcelonesa
acogiócon ilusiónel cos de 1992.
proyecto e hizo posiblecon su actitud
abiertala presencia
creativade hombres Una vez expuestaestavoluntadante
como el arquitectoGaudí, el pintor 5. M. el Rey de España,con ocasiónde
el Dia de las Fuer
Ramon Casaso el poetaJoanMaragall, su visita a Barcelona
zas
Armadas,
en
1981,
después
por citar tresnombres
representativos
de unánimementepor elapoyado
Consistorio,
la
toda una época.Era toda la sociedad
la
Corporación
Metropolitana
y
la
que bullíaen Barcelona.
Generalitatde Catalunya,
encargamos
el
Años más tarde, la Exposiciónde estudio de la viabilidadde esteproyecto
1929 se constituyóen motor de otros a RomáCuyás.
impulsos ciudadanos,La urbanización En octubrede 1982sehizopúblicoel
de la montañade MontjuTc,
los primerosresultad) del estudiorealizadopor el
kilómetrosdeFerrocarrilMetropolitano,equipo técnicoquetrabajóa las órdenes
el Gatopac, nombres como Riba, del hoy presidente
del ConsejoSuperior
Segarrao SalvatPapasseit
sonlosexpo de Deportes:Barcelona
puedeserla sede
nentesde unaépocaquequedócercena de los JLOO.de 1992,por
sucapacidad
da con el estallidode la guerracivil.
organizativa y por su potenciacomo
Barcelona
quiereser olimpi
Cuando en 1979cuarentay tresciu capitalidad.
ca.
dadanosnoshicimoscargodelgobierno
de la ciudad,Barcelonase encontraba
huérfanadeproyectosdefuturo.En pri
Narcis SERRA
mer lugar, nos pusimosa trabajar en
Ex alcaide de Barcelona
pequeñas acciones urbanisticas, de
Ministro de Defensa
LA VANGUARDIA1
—

El Ayuntamiento de Barcelona de unagran tradicióndeportiva,lo cual
aprobó unánimemente
iniciar los estu no excluyeotros puntospara pruebas
dios para ser candidataa sede de los muy especificas
o eliminatorias.
JLOO. de 1992.De forma inmediata La voluntad del Ayuntamientode
recibimosel apoyode instituciones
(Ge Barcelonay de cuantosestamostraba
neralitat de Catalunya,Diputaciónde jando en esteproyectoolímpicoes de
Barcelona,CorporaciónMetropolitana),recuperar el humanismode los Juegos,
de partidos, entre ellos el del actual lejos detodo gigantismoy con un denso
Gobiernoespañol,de clubsy, finalmen contenidouniversal.
te, del COE.
La metrópolisde Barcelonaganará
Este amplioabanicode institucionescalidad de vida con la realizaciónde los
públicas y privadasque apoyan a Bar Juegos.Los Parques
del Litoral, delDel
celonacomosededelos33.00. de 1992, ta del Llobregat,del Tibidabo, verte
nos sitúa en el marcoque presideesta brarán el áreade esparcimientos
de sus
voluntad, quees el marcoespañol.
habitantes.Las realizaciones
en la red
El quintocentenario
deldescubrimienviana, ferroviariay de metrosdela Cor
to de Américadebeconstituirun año de poración,la terminación
delejeBarcelo
España en el Mundo. Sevillaya tiene na-Manresa y la adecuadaconexión
concedidala organización
de la Exposi Maresme-Deltadel Llobregatno son
ción Universal.Barcelonadebeconse realizacionesutópicas,sino previstas,
guir la sedede los JLOO. Es y seráel algunasya proyectadas,
y detodo punto
empeñode toda unasociedadquetiene necesariasparauna nivelaciónde servi
diez añosparaprepararse,
parair dotán cios en toda el área.
dose de las necesarias
infraestructuras Son diez añoslos que tenemospor
que haganposibleunadignarepresentadelante.Por ello hemospuestoya manos
ción de nuestros
deportistas
en un marco a la obra.;1]
urbano y social que garanticenel éxito
de la organización
y una mayorcalidad
de vida parala población.
Pasqual MARAGALL
El áreabásicade los JJ.00. serála
CorporaciónMetropolitana,
y alcanzará
AlcaidedeBarcelonaypresidente
esta connurbaciónque acogeTerrassa,
de la CorporaciónMetropoiltanade
Sabadell,Granollersy Mataró,ciudades
Barcelona

Y 2 di enero de 1983— Director l-4oracio Sáenz Guerrero — T.I.S.A., Redacción Y Talleres: Pelayo, 28

9 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10182">
                <text>1135</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10184">
                <text>Manos a la obra</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10186">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10188">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10189">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10192">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10193">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10195">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10196">
                <text>Acció política </text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26616">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="26617">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14361">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40343">
                <text>1983-01-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10183">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10185">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1449" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="974">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1449/19950525d_00686.pdf</src>
        <authentication>cd5cb476f12595667ceb970c61b1a2b6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42647">
                    <text>MÍTING CENTRAL AL PALAU SANT JORDI
Dijous 25 de maig. A995

- ESTEM ARRIBANT A L'HORA DE LA VERITAT D'AQUESTA
CAMPANYA.
- ESTEM EN EL PUNT CULMINAN
HA PERMÈS EXPLICAR-NOS.

D'UNA CAMPANYA QUE ENS

- I QUE ENS HA PERMÈS, UN COP MÉS, D'ESCOLTAR EL
BATEC DE LA CIUTAT, DELS SEUS HOMES I LES SEVES
DONES. DE LA GENT QUE FA, VIU, TREBALLA I DISFRUTA
AQUESTA CIUTAT MAGNÍFICA I ÚNICA QUE ÉS BARCELONA.
- HEM POGUT EXPLICAR ARREU, PAM A PAM, LA BARCELONA
QUE HEM FET.
- PERO SOBRETOT HEM
VOLEM FER.

EXPLCAT LA BARCELONA QUE

- HE TINGUT OPORTUNITAT DE DIBUIXAR LA BARCELONA
DEL FUTUR. D'UN FUTUR QUE ÉS AQUÍ MATEIX. A TOCAR DE
LA MA.
- I DE FER-HO DEMANANT QUE ES CONEGUÉS I ES
RECONEGUÉS LA BARCELONA DEL PRESENT.
- SÍ SENYOR! LA BARCELONA (UE HEM FET ENTRE TOTS.
UNA CIUTAT QUE ÉS MAGNÍFICA'
ENCARA QUE A ALGUN CANDID^IT LI SAPIGA GREU HAVERHO DE RECONÈIXER 1 HO VULGUI AMAGAR.
- HEM TRANSFORMAT LA CIUTAT DE DALT A BAIX. ENCARA
QUE LI SAPIGA GREU.
- HEM PROJECTAT BARCELONA AL MÓN. 1 AMB BARCELONA
HO HA FET TOTA CATALUNYA. E CARA QUE LI SAPIGA GREU.

�- NO TENIM TOTS ELS PROBLEES RESOLTS. ÉS CERT. ELS
CONEIXEM I HEM EXPLICAT LE3! NOSTRES PROPOSTES PER
RESOLDRE'LS.
- PERÒ DEIXEU-ME QUE US FACI UNA PREGUNTA:
ESTEM O NO ESTEM MILLOR DEL QUE ESTAVEM FA DOS, FA
QUATRE, FA SIS, FA VUIT O DEU ANYS?
- DIGUEU: ESTEM O NO ESTEM MILLOR?
I '' "]
[" S I I I I I I I I I I I I I I I I II I !mur]

- I, DONCS, PER QUÈ NO HO PODEM DIR?
PERQUÈ NO HO PODEM DIR AMB ORGULL?
QUIN MAL Hl HA?
- SABEU QUÈ PASSA? QUE EL CANDIDAT QUE VA VENIR DE
MADRID ESTA DESCENTRAT.
- PERQUÈ TOTHOM LI DIU CUE LA CIUTAT ESTA CANVIADA,
MILLORADA, ESPLÈNDIDA. I SE SANT INCÒMODE.
- PER AIXÒ HA MUNTAT UNA CAMPANYA ACUSANT-NOS A
NOSALTRES DELS SEUS PROBLEMES.
- PERQUÈ AIXÒ ÉS EL QUE HA FET:
- MIREU, AVUI NO ÉS EL MILLOR DIA DE PARLAR-NE, JA HO SÉ.
PERÒ A MI M'HA SABUT MOLT GREU QUE EL MEU
ADVERSARI FALTÉS TANTES VEGADES A LA VERITAT.
- QUE DIGUÉS QUE ERA UN CAPRICI MEU EL QUE
UN INCOMPLIMENT SEU.

- QUE DIGUÉS QUE NOSALTRE
HAVIEN D'HAVER FET ELLS.

NOMÉS ERA

NO HAVÍEM FET EL QUE

- QUE HAGI DESCRIT UN PANORAMA NEGRE D'UNA CIUTAT
QUE SI ALGUNA COSA POT LLUIR AVUI ÉS LA SEVA LLUM

�- I QUE HAGI ESTAT AMAGANT NEGANT QUE ESTAVA
DISPOSAT A TRAIR FINS I TOT E S SEUS MÉS FIDELS PER LA
SEVA AMBICIÓ PERSONAL.
PERQUÈ PER EN ROCA BARCELONA ÉS UN INSTRUMENT. UN
INSTRUMENT PER A LA SEVA CARRERA POLÍTICA.
I JO US DIC: BARCELONA NO POT SER MONEDA DE
BARCELONA ÉS UNA PASSIÓ.

CANVI.

AMB BARCELONA NO S'HI JUGA.
AMB BARCELONA, O T'HI CASES PER AMOR O NO Hl VINGUIS.
A BARCELONA NO S'HI POT VENIR QUAN S'ESTA CANSAT DE
MADRID.
BARCELONA ÉS SENTIMENT.
- PER AIXÒ LA NOSTRA VICTÒRIA DE DIUMENGE SERA DOBLE:
GUANYAREM LA CAMPANYA:
LA CIUTAT ES RECONEIXERA LA MATEIXA, RECONEIXERA
EL SEU PROGRÉS I AFIRMARA QIE VOL MÉS PROGRÉS.
PERÒ TAMBÉ GUANYAREM UN CANDIDAT QUE HA FET UNA
CAMPANYA QUE LA CIUTAT NO ES MEREIXIA.
- BARCELONA GUANYARA UNM VEGADA MÉS. NO ENS
PODRAN ATURAR. AIXÒ JA NO Hl HA QUI HO PARI!
- I VULL FER UN ADVERTIMENT: JO NO CANVIARÉ MAI.
NO EM FARAN CANVIAR.
JO SEGUIRÉ ENTOSSUDIT PER BARCELONA.
SEGUIRÉ LLUITANT PER ALLÒ QUE LA CIUTAT DEMANA I HO
FARÉ ALLA ON CALGUI.
- ARA US VULL PARLAR UN MOMENT DEL
PERSONAL AMB EL FUTUR DE LA CIUTAT.

MEU COMPROMÍS

UN COMPROMÍS QUE JO ENTENC COM UN COMPROMÍS AMB
TOTS I CADASCUN DE VOSALTRES, I AMB TOTS ELS
BARCELONINS 1 BARCELONINES QUE DIUMENGE DIRAN:

�VINGA MARAGALL, SOM-HI!
I TAMBÉ UN COMPROMÍS PERSONAL AMB TOTS ELS ALTRES.
PERQUÈ VULL SEGUIR SENT L'ALCALDE DE TOTS:
L'ALCALDE DELS NENS, QUE EM TRACTEN COM UN NEN.
L'ALCALDE DELS JOVES QUE EM DIUEN: El, TIO, PASQUIS,
CANYA!
L'ALCALDE DELS QUE VAN NÉIXER AQUÍ
I L'ALCALDE DELS QUE EM DIUEN "PAISANO" "PAJCUÁ"
L'ALCALDE DELS QUE EM VEUEN COM UN FILL.
VULL SEGUIR SERVINT-VOS A T

S.

NO PATIU: EL MEU COMPROMÍS Ni0 ÉS DE CONVENIÈNCIES.
ARA JA FA TEMPS QUE ENS CONEIXEM I SABEU QUE NO PUC
SERVIR LA MEVA GENT, LA MEVA CIUTAT, EL MEU PAÍS, ELS
MEUS IDEALS, SIN() ÉS AMB PASSIÓ, AMB ENERGIA, AMB
TOSSUDERIA, AMB IMAGINACIÓ.
FENT-ME PESAT SI ÉS PER ACONSEGUIR EL MILLOR PER
BARCELONA.
POSANT-HI TOT EL QUE TINC A DINS. POSANT-HI EL COR.
ESTIGUEU-NE SEGURS. EL NOSTkE CAMÍ VE DE LLUNY
I JUNTS ANIREM MOLT MÉS LLUNY ENCARA.
NOMÉS NECESSITO QUE QUAN SORTIU D'AQUÍ ENCOMANEU
AQUESTA EMOCIÓ D'AQUÍ DINS ALS DE FORA.
I BARCELONA, DIUMENGE, GUANYARA EL SEU FUTUR.
Has de presentar Felipe González tu, recorda-ho

�BARCELONA HA DE DECIDIR PER ELLA MATEIXA
NO VOLEM QUE BARCELONA VAGI A REMOLC
BARCELONA ES JUGA EL FUTUR EN AQUESTES ELECCIONS
ARA ES QUAN BARCELONA HA D

DIR SOM-HI!

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19796">
                <text>4355</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19797">
                <text>Míting central eleccions municipals 1995</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19798">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19799">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19800">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19801">
                <text>Palau Sant Jordi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19803">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19804">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21156">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21157">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21159">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21160">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21161">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22102">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41062">
                <text>1995-05-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43677">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19805">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="663" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="198">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part1de2.pdf</src>
        <authentication>7dd25ff972c6cb2c1949cff0db3db25d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41922">
                    <text>�-t,

CUADERNOS

ANEXOS
Comunicado de la conusion de
información y prensa de la ASAM-

SUMARIO
I NTROD UCCI ÓN
HIST ORI A D EL CO NF LICT O : D ESDE LOS INI CI O S HA STA EL 17 D E FE BRE RO D E 19 76
LA " NO C H E DE LOS FUNC IONA RIOS"
D E LA " N OCH E D E LO S FUNC IONARIOS" AL
" PLEN O DE LA VE RGÜENZA"
ANE XOS

Colección dirigida por :
ALrDNSO C. CO M t N
JUA N N . G ARC tA NIETO

MANUEL LUD EVID
EDUARDO MARTíN
C ARLOS
RAMÓN
RAFAEL
C ARLO S

OBESO
FERNÁNDEZ J U RAD O (UGl)
MADUEÑO ( USO)
NAVALES (CSC COO)

SrcT(U.ria de rnbcción de' Cuadernos e Primero de Mayo ,.;
C ARLO S NAVALES
MANUEL LUDEVID

H an elaborado nlC: número :

Comisión de inform,¡ción de' 1.1 A~mblC'a de represenrantes de."
los tubJ¡jJ¡OOfC'S del AyuntJ¡mie." nlO de." Barcelona
Lo han redactado :

MARIO GIMÉ NEZ
PASCUAL M ARAGALL

MARGARITA OfHO LS
' :otogufías:
JORD! SaC rAS
D ¡~e."ñn :

ENRIC SAT U É

w fotografíJ¡§ }' el disefio del interior y cubiertas] :
Editorial Laia. S,A.. Constitución. 18-20. Bucd onJ¡_14
Primera edición: diciembre, 1976
D~il o legal: B. 46 .242 _ 1976

de C'S U edici én (inc!uid.a IJ¡ ~rC'Se."nución.

ISBN , 84 • 7222 . 801 . O

Impreso y encuadernad o en ; Roman}'l!Va.lk Vt rd.1guC'r 1. Capdl .1dC'S [Barce lona]
Prim ed in Spain

INTRODUCCION

El relato que presentamos en este Cuaderno es la historia
de unos hechos sin precedentes. D urante febrero y
BLEA DE REPRESENTANTES
sobre la aplicaci ón de los acuerdos marzo de 1976, tras largos años de pasividad y después
del Pleno de 23 de marzo de 1976 de un período de fermentación. la mayoría de los diez mil
funcionarios y empleados del Ayuntamiento de Barcelona
E l 23 de marzo de 197 6 se cele- protagonizaron una dura lucha contra los responsables de
bró el llamad o Pleno " de los funcio- su situación económica y laboral en un serio intento de
narios" y, ta mbién "de la vergüen- mejorarl a.
za" por lo inconcreto y vago de las
Los aspectos más conocidos de esta lucha fueron : la
soluciones aportadas.
huelga, las concentraciones y marchas masivas. las asamRecordemos cuáles eran las petibleas de centro y generales y el encierro en las Casas
ciones de los trabajadores del Ayun(amiento (funcionarios y eventua- Consistoriales la tarde y noche del 17 de febrero. Este
les): no a las represalias y a la milita- encierro terminaría, tr as la entrada violenta de la policía
rización; aumento lineal de 7 000 armada que lanzó bombas lacrimógenas. en una marcha
pesetas -luego, tras la negociación. nocturna hasta el cuartel de bomberos. acompañada por
aumentos de 6 000, 4 500. 3 000 las sirenas de coches-bombas y ambulancias municipales.
Esta victoria . de la que los trab ajadores del Ayuntay 2 000 pesetas de las categorías
bajas a las altas. con un coste total miento son conscientes. no ha producido todavía los
para el A'yuntamiento de cua troci en- resultados apetecidos. A la lucha siguió la represión y la
tos millones de abril a diciembre ; negociación; a la ola creciente del movimiento siguió la
solución a los eventuales. a las muje- tregua, dolorosa para los que por primera vez descubrieres de limpieza y cantine ras; paga
ron la fuerza de la unidad, y que. a pesar de todo. querían
doble real y reconoci miento de los
seguir adelante.
representantes del personal para
Pero las semillas de un cambio irreversible ya están
todas las cuestiones pen die ntes. parsembradas. Lo están, ante todo. en la mente de miles de
ticulares y generales .
Hasta hoy. 4 de mayo (más de funcionarios que presenciaron atónitos y esperanzados lo
un mes después del Pleno). no se ha que estaba ocurriendo .
La resonancia de los hechos acontecidos aquellos
publicado la relación de los acuerdos
de la Ejecutiva que un par de días meses fue internacional. Desde el estallido de Barcelona.
no pasaron muchos días sin que los bomberos franceses se
antes prepa ró el Pleno, con alguna
de las modificaciones y añadidos manifestaran en París y el sindicato de bomberos ingleses
que éste introdujo. Los acuerdos
enviase su adhesión. prometiese su ayud a y pidiese la deseran los siguientes : M odi ficar la
militarización al gobierno.
plantilla en at ención a la dur ación
En el ámbito local, los funcionarios y empleados de
de los empleados eventu ales y conlos ayuntamientos de Hospitalet. Cornell á, SabadelJ, etc.,
tra tados que no tienen cabida en la así como los de Madrid, iniciaron movimientos reivindivigente. mediante su ampliación con
cativos consiguiendo ver satisfechas algunas de sus petilas ochocientas sesenta y cuatro placiones básicas. Otros trabajadores de la administración
zas que figuran por categor ías y respública. como el Personal N o Docente (PN D) de las dos
pectivo número , en el cuadro adjununiversidades
de Barcelona. desarrollaron luchas de una
to; refund irla con la vigente y. en su
amplitud desconocida.
caso, proceder al adecuado reajuste
En resumen. los trabajadores municipales y de otras
del grupo del que procedan y darle
administraciones públicas han descubierto su identidad
el trámi te que dispone el artículo 13
como tales y la posibilidad de manifestarla y de orga nidel Reglament o de Funcionarios de
la Admini stración Local .
zarse.

�2

Es más, el cambio sin posible vuelta atrás afecta también a los ciudadanos, que han podi do comprobar con sus
propios ojos cómo los funcionarios y empleados municipales sufren en el trabajo sus mismos problemas, que ya
no son enchufados y parásitos a costa de la sociedad. El
escrito de treinta y cuatro entidades ciudadanas, cuyo
texto se reproduce en el capítulo 4, es una demostración
de lo antes expuesto. Por eso tiene un valor incalculable.
Por primera vez, agrupac iones ciudadanas de base rompen el hielo de las relaciones entre el pueblo y el funcionan o.
¿Cómo explicarse este hecho? Simplemente, como
decíamos, la ciudad ha descubierto que un bomb ero, un
policía municipal, un matarife, un empleado de hacienda,
un operador del Centro Ordenador M unicipal (COM), o
una "mecánica" del Hospital del Mar, son trabajadores
con los mismos problemas que los demás. La prensa y la
radio han informado puntualmente de los comunicados
de la asamblea de representantes elegidos por los pro pios
funcionarios y empleados; ello ha contribuido también a
. . .,
esa concienciaci ón.
Toda la ciudad estuvo pendiente del conflicto; primero con espectación y quizás escepticismo, luego con
franca simpatía . No obstante, no faltaron en las marchas
por las Ramblas las increpaciones del ciudadano tradicional que considera unos" enchufados" a todos los funcionanos.
En la base de los cambios observados están una serie
de fenómenos que lo explican todo, o casi todo .
En primer lugar, los funcionarios municipales han
pagado COIll O nadie la factura de la inflación. Al estar sus
remuneraciones sujetas a ley, y no a convenio, éstas no se
han acompasado al aumento del coste de la vida. Piénsese
que el sueldo base está calculado como resultado de multiplicar el salario mínimo de hace doce o quince años
(3000 pesetas) por un coeficiente que va de 1,1 a 5. Aunque en los dos últimos años se aumentó el módulo de tres
mil pesetas; primero en un 25 % y luego en un 14 %, el
punto de partida es ridículo. El resultado es una retr ibución compuesta de mil pequeños conceptos y pluses, y
unas pensiones y pagas tan ridículas como la base.
En segundo lugar, esta situación común a todos los
funcionario s, tanto del Estado como locales, se agrava en
el último caso por la enorme centralrzacidn estatal y por la
consiguiente fa lta de autonomía de los municipios y diputaciones. T odo hay que ped irlo primero a Madrid. Esta es
la cantin ela que más se ha repetido en estos meses de
lucha.
En tercer lugar, el estatuto laboral del personal que
trabaja en las administraciones públicas es irracional y

Convocar lo s co ncursos y
concursos-oposiciones, según proceda regl am entariamente, y en los que
se procure tener en cuenta los servicios prestados. para, en forma escalonada. proveer primero las plazas
vacantes de la plantilla actual vigen te y. luego. las que resulten de la
nueva plantilla una vez aprobad a
por la superior idad.
Establecer que las mejoras económicas que seguidamente se aplicar án
lo sean con efectos desd e el 1 de
abril de 19 76 . aunq ue la aprobación
de la superior ida d tenga lugar más
tarde.
Con efectos a igual fecha se establecerá un sistema de co mpensacio nes par a que el person al eventual y
contratado pueda per cibir compensaciones que cubr an las actuales di ferencias que hoy tienen co n los de
plantilla.
E stablecer. además de las mejoras de la Orden de 9 de febrero de
19 76 (en sueldo base y compleme ntos) y d e los complementos que se
disfruten actualment e, los siguientes:

1. Incremento del plus regulad or.
fijado por la comisión muni cipal ejecutiv a de 8 de enero de 1975. para
todo el personal , exceptuando el del
servicio de Extinción de Incendios y
Salvamentos. de la Policía Municipal y los co mpre ndi dos en el
siguiente número 5. según su co eficiente:
Pe setas
mensuales

Hasta 2,30
. 3000
2000
Superior a 2,3 hasta 4.0
5.0
. 1 00 0
2. Especial para el personal del
Servicio de Ex tinción de Incendios

y Salvamentos, un nuevo plus de
toxici dad de tres mil pesetas mes.,»

además. otro plus de dos mil cien peselas mensuales al gmpo de treinta y tres
bomberos "sabmarinistas ". (En cursiva, lo añadido por el P leno.)

Lo s funcion arios hacen "la rueda"

en la plaza de Sant [ aume, la mod alidad de manifestación que resultaría
tradici onal en todo el conflicto.

3. Policía muni cip al: a) E l actual
plus de peligros ida d que perciben de
dos a cinco mil pesetas mes, según
situaciones. se convier te en un plus
fijo O igu al para todos de cinco mil
pesetas mensuales ; b) Se recon oce a
su favor un nuevo " plus regulador"
de tres mil quinientas pesetas mes
para Motor istas y C aballería, de
dos mil pesetas mes para Motorizada y Tráfico y de mil quin ierrtas
pesetas mes para los de servicios de
Vigilancia.
Acom odar las retribuc iones globales de los profesor es de Enseñanza G eneral Básica y Pr eescolar a las
del Estado. así como las de Ayudantes T écnicos San itarios a las de la
Seguridad Social. siempre uno s y
otros en relación a iguales categorías
y situaciones.
Solici tar a la Dirección General
de Administración Local autorización para que las do s pagas extraor- .
dinarias sean incrementadas co n el
"incent ivo de poblaci ón" ,
Cumplimiento de la norm ativa
vig ente. en especial el decreto de 17
de agosto de 19 7 3. sobre jornada

contradictorio. La Ley Sindical se aplica a todos los españoles que participan en la producción, pero no a los funcionarios, cuyo trabajo se define como un "servicio" y no
como una actividad produ ctiva. En cambio , las circulares
de la Di rección G eneral de Administración Loca l, ya en
los años sesenta, comenzaron a exigir que las retribuciones complementarias se adoptaran a la " productividad" .
Según una disposición, pues, no producimos; según otras,
sí. La primera sirve para negarnos un sindicato ; las otra s
para ir conv irtiendo el trabajo en las adminis traciones públicas en lo más parecido al trabajo en cualquier empresa.
La pérdida relativa del poder adquis itivo deb ida a la
inflación y a la centra lización estatal, entre otras, han
hecho el resto.
Por último, esta situación contradictoria y conflictiva
no ha tenido cauce para expresarse y se ha enfrentado, en
el caso del Ayuntamiento de Barcelona, con una administración autor itaria , desfasada en relación a un país que se
ha puesto en marcha hacia la democracia. La intemperancia, la falta de comprens ión y de hábito dialogante con
representantes elegidos desde la base; en fin, el innato
desprecio de las autoridades municipales por todo lo que
surge de abajo, por todo lo que huela a democracia , han
sido los factores que han llevado el conflicto a un terreno
duro y enconado .
Los trabajadores del Ayuntamiento habíamos podido
comprobar la cerrazón y el autoritarismo del actual consistorio y del " alcalde" en ocasiones anteriores. Y el desprecio de muchos altos cargos por el trabajo de la base es
una experiencia diar ia.
Conviene insistir en este punto. En el Ayuntamiento
impera la filosofía de que los prob lemas de un funcionario
nunca tienen que ver con los del funcionario de al lado.
Cada categoría, según esta filosofía, tiene sus prob lemas
particulares ; cada dependencia, los suyos. Este compañe ro "ti ene tardes"; el otro, antigüedad o puntos. N o existen problemas generales, y por tanto no tiene por qué
existir una organización sindical general de todos los funcronanos .
Esta gran mentira va acompa ñada casi siempre de
alguna referencia al privilegio que significa trabajar en la
administració n pública, tener una plaza para to da la vida,
un horario que permite el pluriempleo, etc.
Pero ya vimos que to dos estos argu mentos parten de
bases falsas. Para la mayoría de los funcionarios hace ya
tiempo que se terminaron los privilegios. Son los altos
cargos los que constantemente recuerda n al personal su
condición de "parásitos" ; son ellos los que tratan de convencerle de que es mejor callar y no dar golpe... y por
cierto, en muchos casos predican con el ejemplo.

3

�El conflicto del Ayuntamiento demuestra que todas
estas historias ya no sirven para convencer al personal trabajador d e que no se organice y no luche por sus derechos.
Los funcio narios y empleado s del Ayuntamiento no queremos " recupera r pri vilegios perdidos", ni gozar de las
" vent ajas" del pluri empl eo. Queremos que se nos reconozca el derecho a negociar nuestras cond iciones de trabajo a través de representa nt es elegid os sin correr el riesgo d e ser militarizad os. Queremos sueldos dignos y que
se respete el derecho que tenemos a org aniza rnos . Todo
ello pa ra trab ajar al servic io de la ciudad , a tr avés de un
Ayuntamiento dem ocrático, y no al servicio d e cuatro
personajes que se han elegido a sí mismos, que viven de
espaldas a la ciudad .

HISTORIA DEL
CONFLICTO:
DESDE EL INICIO
HASTA EL
1 7 DE FEBRERO
DE 1976
Las condiciones de trabajo de los funcion arios

normal de trabajo de cuarenta y dos
ho ras semanales. Se satisfarán los
incrementos regl amentarios que
correspondan a horas nocturnas y en
festivos.

Ges tionar

la

mej o ra

co tizaciones-prestaciones

de

directa-

mente con la Mutualidad Nacional
de Previsión de la Administración
Local (M UNPAL) o mediante
seguros co mplementarios para cubrir
las prestacione s. al menos en función
del salario mínimo interpro fesion al

y contratar en defecto de la misma
MUNPAL. una póliza de seguro
. para cubrir un complemento de pensión hasta la totalidad de la remune-

de las remuneraciones. (En cursiva, lo
añadido en el Pleno.)
Establecer la posibilidad de
transferir, en su día, al capítulo 1 del
Presupuesto ordinario para 1976 Y
con el fin de atender los mayores
gastos de personal. cantidades hasta
un importe global de ochocientos
cincuenta millone s de pesetas .

Patronato M édico de Asistencia a

El coste para el Ayuntamiento de
los acuerdos del Pleno es muy inferior a los mil millones propuestos
por el señor Tarragona, de la ponencia mediadora de concejales, y es

los Empleados Municipales (PAMEM) aseguren la prestación far-

inferior incluso a los ochocientos
cincuenta millones que. según parece

ración real. en los casos de muerte o
invalidez permanente en acto de serVICIO.

Establecer que los servicios del

macéutica en todas las farmacias de

por los acuerdos. iban a costar los

la ciudad y la asistencia médica fuera de ella.
Constituir un órgano de política
de personal. con participación del

aumentos .

mismo. para atender en fo rma cons-

tante sus problemas y proponer
cuantas mejoras estime co nveniente.
tanto en el orden retr ibutivo como
en el de la productividad y eficaz
prestación del servicio . teniendo
co mo primer cometido el estud io de
los problemas concretos que por
afectar a determinados grupos espe-

cíficos no han tenido cabida en estas

4

pllblicará una relatidt detallada de
todo el personal del Ayuntamiento, en
la qlle sin necesidad de expresar nombre
y apellidos, se cono7Jan conf acilidady
claridad los sueldos qlle cobran cada
lino de los grupos, servicios, departamentos o secciones, para una info rmacióny transparencia totales en el orden

El 25 de octubre de 1974 podía leerse en un diario normas generales. y resolrer la situad e nuestra ciuda d : "Hay funcionarios muni cipales con un ciólI y clasificacidn adecuada NI cada
sueldo base inferi or al salario mínimo." Así, saltaba a la caso del personal de limpie7,[J, segúlI el
palest ra pública un conflicto surgido en julio del mismo horario trabajado. (En cursiva lo
año con la famosa y esperada equiparación de los funcio- añadido en el Pleno.) Se establecenari os muni cipale s a los del Estado . Antes, cobraban por d o y perfeccion arán técnicas de
control. sobre el real cumplimiento
grados, y a partir de entonces pasaron a cobrar por coefide los servicios. Se utilÍ7t.'rá un
cientes que 'iban del 1, 3 al 5,5 con un módulo de tr es mil
amplio criterio illf oN/lativo de la
pesetas. E s decir, que los de abajo pa saron a tener un sitllaciólI laboral y retributiva de los
sueldo ba se de tres mil novecientas pesetas y los de ar rib a [uncionariosy personal t11 gttltral. tande dieci séis quinientas.
to t1I lo que concierne ti estos mismos
En julio, los funcionari os con coe ficientes más bajos (01/10 11 la dud,:dy medios de informarealizaron un plante en la plaza de San J aime - enton ces tidn ptiblica. A tal fin, con cardtter
iban sólo uno s pocos- y fuero n recibidos por el alcald e inmediato y periodicidad anual, se

¿ Dónde quedan los cuatrocientos
millon es restantes hasta och ocientos

cincuenta? El coste del aumento en
policía municipal y bomberos, que
es imposible de calcular exactamente
con el texto de los acuerdos en la
mano, puede ser algo más alto de lo
estimado, y el del aumento de las
mil ochocientas empleadas de la limpieza puede representar todavía un
incremento más. Pero ni en

el c álcu-

lo más optimista se cubriría la mitad
de los millones que faltan.
Por esto. quizás, un grupo de funcionarios de altos coeficientes pidie-

ron a los pocos días que, debido a
que su "moral de trabajo" se resent ía tras el gran aumento de los funcionarios "de abajo". se les concediera un aumento escalonado. esta

vez proporcional a la categoría y no
inversamente proporcional, aumento

Masó, quién prometió subir el coeficiente de todos aquellos cuyo sueld o base no llegara al salario mínimo, es
decir, todos los coeficientes hasta el 2,1 (pue s en aquellos
momentos el salario mínimo era de seis mil setecientas
cincuenta pesetas).
El 25 de enero de 1975 la Dirección General de
Administración Local denegó el aumento propuesto por
Masó y a partir de ese momento la diferencia ya no formó parte del sueldo base sino que se cobró en forma d e
plus, sin efecto s para pagas, antigü edad ni pen sion es.
El núm ero de funcionarios afectados era muy alto.
La gran mayoría de los del Ayuntamiento, sobr e un to ta l
de unos diez mil, cobran un sueldo base inferior al mínimo
legal . Ap arte de estos siete mil setec ientos funci on arios,
están los eventuales, contratados e interinos (un total d e
uno s dos mil), que sufren una situ ación similar .
Hoy, el módulo ya no son las tre s mil pesetas, sino
tre s mil setecientas cincuenta pesetas (1975) y a partir del
1.0 de enero de 1976, un 14 % más . Pero el probl ema
sigue siendo el mismo, porque el salario mínimo legal
subió a ocho mil cuatrocientas, y este año se adapta también al coste de la vida (once mil pesetas).
Es verdad que los funcionarios cobran por todos conceptos : un incentivo de capitalidad, que en Barcelona es
igual al coeficiente pero con un módulo congelado en tres
mil pesetas. Un plus regulador ogratijicació'l, que compensa la pérdida de los antiguos "trimestres" y que oscila
mucho por categorías (algunos no lo cobran, por ejemplo,
las bibliote carias), pero que en general se sitú a entre cuatro y cinco mil pesetas. En total, y sin contar antigüedad,
complementos familiares ni descuentos (IRTP , Mutua.
P atronato de Asistencia Médica, Colegio de Funci onarios), un funcionario con el 1,3 cobrará aproximadamente
cinco mil doscientas de base, tres mil novecientas de
incentivo y cuatro mil de gratificación; es decir, una s trece mil pesetas. Un funcionario con el 2 ,3 cobrará unas
nueve mil doscientas de base, seis mil novecientas de
incentivo y el plus regulador; es decir, un total de unas
veinte mil pesetas.
Hoy, los obreros de la construcción están pidiendo
seis mil pesetas semanales y cuarenta y dos horas, lo que
nos parece muy justo. En el convenio del Metal se piden
veintiséis mínimas para el peón. La mayoría de los funcionarios no están en situación mucho mejor.

que llegaba en algunos casos hasta
veinte mil pesetas mensuales .

Los caballos de batalla de la
negociación habían sido. por parte
del concejal Tarragona, que el
gobernador no aceptaría aumentos

Los inicios del conflicto
Volvamos a la historia. En enero de 1975, por fin se
aplicó totalmente la equiparación. Muchos funcionarios

�perdían o se quedaban igual después de ocho años de
esperar la famosa igualación con el Estado. Un mes más
tarde, los funcionarios comenzaron a organizarse. Unos
setecientos cincuenta dirigieron al presidente del Colegio
de Funcionarios, señor Aymar, pidiendo la convocatoria
de elecciones para cubrir los puestos de compromisarios
vacantes, la formación de la asamblea de compromisarios
y la elección de nueva junta . Se pedía, además, la intervención del Colegio a favor de los funcionarios en la
cuestión de retribuciones, Mutualidad (que paga unas
pensiones de hambre), mejora de los sistemas de trabajo,
ayuda a los eventuales y mejoras en el funcionamiento del
PAMEM. Desde su creación en 1970, el Colegio 'era
totalmente inoperante.
Poco después se entregó un escrito explicando cuáles _
eran las reivindicaciones más urgentes: aumento lineal de
cinco mil pesetas en concepto de carestía de vida (luego
ascendió a siete mil); reajuste semestral de los sueldos con
el aumento del coste de vida; adaptar el sistema de pensiones para cobrar el cien por cien del sueldo regulador y
capitalidad; estabilizar la situación de los contratados y ~-ª",§;i§.~
eventuales, y que el Ayuntamiento, como sucedía antes,
corriese a cargo del IRTP.
"Denegadas todas las peticiones", titulaba un artículo de "El Correo Catalán" (16-111.75) comentando la
circular. Esta ha sido la cantinela repetida una y otra vez
desde entonces.
Por fin, el 19 de abril, el presidente del Colegio
comunicó que Madrid había autorizado elecciones para
cubrir las mil doscientas vacantes dé la asamblea del
Colegio, a razón de un puesto por cada diez funcionarios,
repartidos en cinco grupos (técnicos, administrativos, servicios especiales, subalternos y policía municipal).

La primera asamblea de funcionarios

6

El 23 de mayo, un mes después, se celebró la primera
asamblea de funcionarios y empleados del Ayuntamiento
en el Saló de Cent. Unos quinientos funcionarios habían
acudido a entregar al alcalde el escrito de las peticiones,
avalado por más de dos mil quinientas firmas.
Sucesivamente, fueron desfilando por el Saló de Cent
los altos jefes del Ayuntarniento para afirmar que el alcaIde no acudiría, porque estaba en una visita a los barrios, y
que aquello tenía que disolverse. Los reunidos contestaron que, si fuera preciso, se quedarían allí a comer y dormir hasta que viniese el alcalde. Mientras se discutía la
propuesta en la asamblea, apareció el entonces alcalde
Masó (eran ya más de las tres de la tarde) y manifestó

que estaba satisfecho del trabajo de los funcionarios, que
agradecía el pliego de firmas -pues le iba a ayudar mucho
«en Madrid»-, que estudiaría las peticiones y que el lunes
o el martes siguiente daría una respuesta a la comisión.
El día 28 Masó estaba en Madrid y no pudo recibir
a la comisión. Entre tanto, el Colegio publicó una circular
prohibiendo las reuniones semanales en el edificio del
paseo del Borne, admitiendo como máximo reuniones de .
cinco personas (una de cada grupo) o bien de veinte,
comunicándolo con días . de antelación e indicando las
señas y DNI de los asistentes. Los asistentes contestaron
con un escrito en el que se protestaba por la escasa publicidad que se estaba dando a la convocatoria de elecciones. Se terminaba con lo siguiente : "Por último, queremos resaltar la voluntad de los funcionarios de la Administración local de participar activamente en la resolución
de todos los problemas que nos afectan , tanto a nivel
salarial, laboral y de condiciones de trabajo, como de
nuestra inseparable condición de ciudadanos».

La entrevista con Masó
El 10 de junio se celebró la entrevista de la comisión
con Masó. «Más noes que síes», tituló al día siguiente "El
Correo Catalán». Masó dijo que no había dinero para
acceder a la petición de cinco mil pesetas mensuales reclamadas por los funcionarios, pero no descartaba la posibilidad de un aumento de dos mil quinientas pesetas, tal
como tuvieron los funcionarios estatales. En cuanto al
coeficiente, parece ser que el alcalde pensaba proponer al
Pleno un aumento de puntuación de los mismos, de modo
que el más bajo sea el 2,3. También sugirió el alcalde una
gestión ante la Dirección General de Administración
Local, solicitando un aumento de la base multiplicadora
de los coeficientes (el módulo de tres mil setecientas cincuenta pesetas), pero los funcionarios más modestos opinan que esto serviría para abismar aún más las diferencias
salariales existentes entre diversas categorías.
En el Pleno del día 22 de julio de 1975 tres concejales, como había prometido Masó, presentan una moción
proponiendo el 2,3 de coeficiente mínimo y comprometiéndose, los que fueran procuradores en Cortes, a pedir
un proyecto de ley, si el acuerdo del Pleno era denegado
. de nuevo. Ni proyecto de ley ni acuerdo.
Los funcionarios denunciaron este estado de cosas en
una
mesa redonda autorizada, celebrada pocos días desLa tradicional asamblea en la plaza
del rei. Participan bomberos, poli- pués en el Colegio de Aparejadores, en la cual examinaron su situación laboral, sus organismos representativos y
cías municipales y funcionarios.
sus condiciones materiales de trabajo.

7

�La «candidatura unitaria y de renovaci ón»
y el nuevo alcalde
Pasaron los meses de verano sin que la situación
variara. El 25 de octubre. en los locales de la U nión de
Trabajadores del Matadero Municipal tuvo lugar una
reunión preparatoria autorizada. por el gobierno civil, de
la candidatura unitaria y de renovación para el C olegio de
Funcionarios de Administración Local. cuyas princ ipales
directrices eran las siguientes:
•

C onseguir las elecciones para la asamblea y renovación de la junta.

•

Lograr que el Colegio de Funcionarios sea un instrumento de diálogo con la Administración Local.
en todo lo relacionado con reivindicaciones salariales y profesionales.

•

8

Montar una asesoría jurídica y un boletín de
información.

En este momento se había producido ya en la alcaldía el relevo de Masó por Vi ola. hecho que tendría sus
consecuencias. Viola venía a poner orden. La comisión de
funcionarios y empleados resumió la historia de las infructuosas peticiones y negociaciones con M asó.
El escrito fue entregado pocos días después. Viola
recibió a la comisión y se negó a dar respuesta. pero indicó que estudiaría el asunto. La comisión salió indignad a
por los modos del nuevo alcalde e informó a varios cent enares de trabajadores allí present es. C aund o salió el alcalde. éstos pidieron a gritos su dimisión.
El escrito llevaba tres mil ciento sesenta firmas. lo
que indica cómo se iba ampliando el movimiento reivindicativo. Poco después. Vi ola hizo pública una de sus
confusas notas de prensa. (Ver anexo.) Los funcionarios
reunieron a la prens.a el 12 de diciembre para contestar a
los argumentos de Viola. argumentos que a pesar de tergiversar algunos puntos parecían representar una actitud
de apertura por par te del alcalde.
Los hechos se encargaron de desmentir sus buenas
palabras: ni «los altos funcionarios» de la Dirección
General se presentaron en Barcelona, ni del estudio de la
Comisión Ejecutiva se supo nad a en los dos meses cruciales que transcurrieron desde aquella fecha. D os meses cruciales. en los que debían haberse celebrado las elecciones
del C olegio. debían haberse solucionado los problemas
económicos y hacerse efectivo el aumento prometido.

que situaran el salario de la categoría más baja (base más pluses) más
allá de las diecinueve mil pesetas
brutas. que era lo concedido en el
convenio de la construcción a los
obreros que en los días de lucha nos
encontramos en la calle: y por parte
de! "alcalde" Viola. que no participó en la negociación tras la noche
de los gases. la falta de dinero y de
competencia por parte de! Ayuntamiento para resolver el problema.
En cuanto a los límites del personaje político que estaba detrás de
Tarragona (el "jefe". según le llamaba el concejal). su insistencia en no
pasar de las diecinueve mil traduce
la solidaridad de clase de la patronal
y la necesidad que tiene la burguesía
de actuar unitariamente. como los

propios trabajadores. Por otra parte.
esta unidad de la patronal se ha quebrado. gracias a la presión de abajo.
puesto que tanto el convenio del
metal. como la huelga de barrenderos y limpieza [seis mil cuatrocientas
pesetas lineales de aumento. sobre
unos sueldos miserables de doce mil
pesetas). como el acuerdo del Hospital de San Pablo (3 de mayo; seis
mil pesetas mensuales de aumento

"provincias" más que otra cosa , son

más centralistas que los propios
altos funcionarios madrileños. y este
es el caso de nuestro "alcalde".
como demostró la visita aquí del
señor Mahillo , jefe del Gabinete
T écnico del Servicio Nacional de
Inspección de las Corporaciones
Locales. cuyo informe no ha sido
aún publicado.
En cuanto a la falta de dinero del
Ayuntamiento. vamos a transcribir

aquí unas cuantas partidas del presupuesto que se presentaron al Pleno
para transferir dinero a las de personal y aumentarlas. Con estas partidas habría suficientes recursos para
pagar el aumento concedido y
podría ahorrarse la demagogia de
las reducciones o transferencias de
partidas de vestuario, co nservació n

La situación dd bombero hasta hoy
ha sido catastrófica.

de edificios. etc.• que son casi todas
las demás. Las que bastarían son las
siguientes:

lineal), como los aumentos concedi-

dos en e! Ayuntamiento de Cornellá
(cinco mil lineales) y en la Diputación (en torno a las seis mill. sobrepasan en mucho el mísero aumento
escalonado concedido por el Pleno
de 2 3 de marzo.
y en cuanto a los límites de Viola. la falta de poder y de dinero. es
bien sabido que son cortinas de
humo, mont adas sob re una base

real. pero totalmente inventadas de
base para arriba. La dependencia de
M adrid. el centralismo asfixiante
del Estado español. es un dato real.
pero es un dato que debemos a los
políticos que. como Viola. hacen
todo lo posible por reforzarlo. ya
que su nombramiento y su influencia
vienen precisamente de! Estado y
no de una elección democrática.

Mu chas veces estos personajes locales. representantes de Madrid en

200 Contrat a limpieza alcantarillado

250974060

201 Contrata de extracción de letrinas
202 Reconstrucción de

pavi~entos

.

204 Conservación de pavimentos por trabajos de administración
2 0 5 Renovación y conservación general de pavimentos a precios unitarios

20 7 Co ntrata de conservación montaña de Montjuich
208 Conservació n y entretenimiento de maquinaria

5 6666 70
9000000
400000000
28 000 000
3000000
1400 000

209 Conservación alumbrado público . .

300000000

2 10 Conservación iluminaciones especiales

7 200 000

2 11 Consumo de alumbrado vías públicas

202234420

2 18 Conservación instalaciones aguas . .

8000000

236 Contrata de limpieza pública

750000000

239 Eliminación de basuras. vertido y funcionamiento

443870000

240 Gastos sal nevada

750000
266 541 600
90 7 40 4 3 12

. . . .

249 Int ereses de la deuda a emitir
250 Intereses de préstamos concertados con el Banco de Crédito Local

9

�El señor Travé y el Pleno de final de año
E n el Ple no de final de año, Trav é, el primer teniente
de alcalde, una vez más ent erró el problema, afirmando
. que «el funciona rio más modesto cobraba en aquella casa
la cifra de dieciocho mil pesetas al me s». Al día siguiente,
«Mun do Diari o » publicaba un caso , uno entre muchos,
que desmentía las afirmac ion es gratuitas de Travé: «Un
operario con once años ' d e antigüeda d en la plantilla del
Ayuntamiento, a pesar de los tres trienios, cobra qu ince
mil qui nientas sesenta pese tas al mes, un a vez hechas las
deducciones.»
D e estas qui nce mil qwruentas sesenta pesetas, sólo
cuatro mil ochocientas sete nta y cinco correspo nden al
sueldo base. Si sacamos de este sueldo mil veinticuatro
que corresponde n a los tres trienios, comprobarem os que
hay func ionar ios en el Ayuntamiento cobrando menos de
qu ince mil pesetas .
En el Pl eno, también afirmó Travé que el problema
no se podía solucio nar en Barcelona, que era M adrid
- concretamente la D irecció n General de Administración
Local- quien tenía poder par a soluci onar el cambio del
coeficiente. E s incalificable el ánimo que se encubre en
estas palabras, por mucha ver da d que contenga n. Basta
preguntarse: ¿por qué el Ayuntamiento no recurrió en su
dí a contra la resolución de la Dirección General?, ¿por
qué no invocó los pr eceptos legales que obligan a satisfacer un salario mínimo sup erior a estos sueld os ?, ¿ qué se
hizo del acuerdo del Ple no de julio de 1975?, ¿qué han
hecho en este sentido concejales y procuradores en C ortes?
El Plen~ ha bía pasado, una vez más, sin soluciona r
na da .
El 30 de diciembre se informaba que los bomberos
sólo atend erían llamadas urgentes. «El conflicto de los
funcionarios se extiende», info rmab a «El Correo Cata-

lán».
La «paga doble» fue la gota qu e desbordó el va so .
El resto de los funcionarios se solidarizó con los bomberos . L a Alcaldía reaccionó prometiendo pagar la diferencia hasta diez mil pesetas, limosna que provocó reacciones
co ntrarias en numerosas dependencias.

Sin contar los intereses de la
Deuda y préstamos, estas partidas
totalizan dos mil quinientos millones. U na reducción del treinta por
ciento bastaría para financiar el
aumento salarial. Se dirá que esto
significaría oscuridad en las calles,
falta de pavimentos y suciedad.
Pero esto es muy relativo. Las contratas de conservación son la gran

fuente de ingresos de las compañías
contratistas que juegan prácticamente con los Ayuntamiento s e impon en
sus condiciones monopolistas a los

mismos, a cambio de algún favor
sustancioso a algunos funcion arios
en cargos estratég icos. Recientemen-

te el Ayuntamiento de Hospitalet
redujo el coste de su contrata de limpieza de edificios a menos de la
mitad por el sencillo procedimiento
de prescindir de la empresa contratista tradicional. Es más. el delegado de Servicios Municipales del
Ayuntamiento explica a quien quiera
escucharle que sólo en la contrata de
limpieza se le defrauda al Ayuntamiento un total de unos cien millones anuales. y que no hay forma de
controlar los cost es y el servicio
efectivamente prestado por las contratistas (pesaje. recorrido de los
camiones, etc...)
Con estos datos a la vista,

adquiere todo su sentido la respuesta
del "alcalde" Viola a los vecinos de
Prospcritat que reclamaban un semdloro en un cruce en donde había
habido' ya dos accidentes mortales.
El "alcalde" dijo que no podía instalarse tal semáforo porque necesitaba dinero para pagar el aumento de
los funcionarios. Sin com entarios.

Pero esto es sólo una parte de la
historia. En.realidad, el presupuesto
de 1976. del que hemos sacado
estas cifras, es un presupuesto muer-

Paro de cuatro horas en el Matadero
y la «huelga de multas»

10

El d ía 12 la ma rea seguía en aumento. El «Diario de
Barcelona» informaba de un paro de cuatro horas en el
Matadero en su artículo , Sigue el descontento en losfuncionarios municipales : « F unc ionarios del Ayuntamiento de

to. sin ningún valor. La aprobación
de la nueva Ley de Régimen Local
(19 de noviembre 1975) hace que
los ingresos previsto s en este presu-

puesto no sean válidos y deban ser
sustituido s' por otros conceptos. Por

ello la Dirección General de Admi-

nistraci ón Local ha dictado unas
" Instruccio nes

complem ent arias

Barcelona, pertenecientes a gran número de dependencias, siguen manteniendo sus quejas, al no ser ate ndidas
sus peticiones presentadas y redam ad as diversas veces y
por dist intos co nducto s. Muestran, así mismo , su discon-

para la formación de los presupuesros de las Corporaciones locales del
ejercicio de 1976", publicadas en la
formidad con el aumento de retribuciones de un 13%, acordaGaceta Municipal de 30 de enero.
do en el último Consejo de ministros, porque « es clarament e
En estas instrucciones se especifican
insuficiente y no satisface ninguna de las reivindicaciones
los -nuevos impuesto s que cobrarán
los Ayuntamientos ya este año y los planteadas». Denunciamos -dice el escrito- la política
impuesto s ant iguos suprimidos . emprendida por la alcaldía de encargar el estudio de las
Tod avía no se sabe a ciencia cierta si distintas situaciones de los funcionari os a una comisión en
el Ayuntamiento de Barcelona sal- la que éstos no están representados, a pesar de ser los directos
drá beneficiado en cuanto a ingre- afectados, así como los intentos de dividir a los [uncionarios
sos. Pero a título de ejemplo se sabe a b ase d e pequeñas mejoras para dist intos sectores. S e
que el impuesto de circulación nuevo quejan, así mismo, de la falta de actuación del C oleg io de
vendrá a representar unos novecien- Funcionarios, que «no ha tomado n inguna postura en
tos millones de pesetas, cuando en el defensa de sus teóricos representados, poniendo de mani presupuesto provisional está calcula- fiesto, una vez más, su total inoperancia y la necesidad de
do (capítulo Il, concepto 21) en
que sr elijan verdaderos representantes de los trabajadores de
trescientos millones. Es decir. que
la Administración P ública.»
sólo con esta partida el AyuntamienA fin al de mes se hizo efectivo el aumento del 14 %
to dispondrá de seiscientos millones
más. con lo que cubriría gran parte sob re el sueldo base, general para todos los funcionarios
del aumento salarial aprobado. Es del E stado y de la administración loc al. E ste aumento
cierto que otros impuestos desapare- representa para un funcionario del 1,3 Y treinta años de
cen, com o 10 es que la contribución ant igüed ad una subid a de ochocientas veintiocho pesetas
territorial se cobrará al cien por cien mensuales . En cambio, para un funcionario de coefi ciente
y no al noventa por cien co mo hasta
5, con los mismo años de servicio, este aumento representa cuatro mil cuatro cientas sesenta y dos pesetas.
A últimos de enero.Ja policía municipal de Barcelona
inició su huelga de multas exigiendo un a serie de reivindicaciones, comunes y especiales, así co mo un a v'o t ación
libre y democrática en el C olegio de Funcionarios.
El día 5 de febrero los func ionarios obtuviero n , tr as
numerosas gestiones con la secretaria de Viola, el permiso
para realizar el día siguiente una asamblea en el Sal ón del
Tinell.
La asamblea general del Tinell
. Esta asa mblea general, cuyo úni co precedente era la
del Saló de Cent en mayo del año anterior, tr an scurrió d e
la siguient e manera, según información de la pren sa: «Se
reunieron en el Salón del Tinell cerca de un millar de funcionarios municipales. La reunión había sido autorizada
por la alcaldía, que había dispuesto, asimismo, los medios
oport
unos para llevar adelante la reunión. A la misma han
Votando a mano alzada frente al
Ayuntamiento. Todas las decisiones asistido representantes de todos los grupos y escalas del
se tom aron de forma demo crática a' Ayuntamiento, con el fin de informar se' acerca de l ~ propartir de las asambleas masivas de blemática de las próximas elecciones en el Colegio de
trabajadores.
Funcionarios. ,
»Estas elecciones están sufriendo una serie de demo-

11

�ras harto sospechosas po r pa rte d e la actua l junta. que
sabe que una vez eleg idos los compromisarios. éstos efectuarán una renovación total de la jun ta recto ra.
"Entre los asistentes se ha podi do constatar la presencia de varios jefes de negociado y departamentos;
parecían expectantes por cuanto se decía allí. Han intervenido funcionarios por cada una de las escalas y cuerpos
-policía municipal y bomberos- todos ellos fueron muy
aplaudidos. Asimismo. se ha cons tituido una com isión
para defender ante el alcalde Viola las siguientes reivindicaciones: plus lineal de vida cara de siete mil pesetas;
1RTP a cargo del Ayuntamiento; sueldo base no inferior
a ocho mil cuatrocientas pesetas; pase a plantilla de los
eventuales; pagas dobles sobre el sueldo real; dos mil
pesetas a los funcionarios y empleados que trabajen los
festivos; mejor servicio del P AM EM o pase a la Seguridad Social y reforma de la Mutualidad: jubilaciones
sobre el sueldo actualizado : inmedia tas elecciones en el
Colegio de Funcionarios : no repr esalias y reconocimiento
de la Comisión Provisiona l de Trabajadores del Ayuntamiento .

"Lo.' empleado.' J funcio narios hall empla"«}do a la
comision para qlle el alcalde se manifieste plÍblicamenle acerca
de lo.' puntos anteriormente citados antes del dia 10 defebre ro.
"Se tramitó un escrito dirigido al director genera l de
Admin istración Local. para que el pre side nt e del C olegio
d e Funcio na rios. señor Aymar, sea cesad o en el caso de
que su act uació n como tal no se haya ajustado a las no rmas del Colegio d e Fun cion arios.
"El acto se d esarroll ó en to do mom ento en perfecto
orden y civismo, a pesa r d e las medidas tomadas por el
Ayuntamiento. quizás en un exceso de celo. para con tro lar la buena marcha del misrno. »

10 de febrero:
termina el plazo

12

ahora. Lo que es practlcamen·
te sl'guro es que la cifra global
del presupuesto ordinario

( 14 68 5 0 00 000)

aumenta rá,

y

inmensa mayoría del personal de
co labo rar en la implantación de un

Ayunt amiento al servicio del pueblo.

que por tanto carece de sentido

hablar de limitaciones presupuestarias definitivas.
La aplicación concreta de los

acuerdos del Pleno es muy desigual.
Es preciso consolidar las conquistas

obtenidas. La asamblea de representantes . la asamblea de centro, las
elecciones de representantes. la
comisión negociadora y la práctica

del diá logo entre Ayuntamiento y
personal es algo totalmente nuevo
pero absolutamente claro en la men-

te de todos los que trabajamos aquí.
Para nosotros es

el embrión de un

planteamiento sindical del cual
hemos carecido hasta ahora . No
cejaremos en conseguir que se nos
reconozca este derecho que hemos
obteni do contra viento y marca,

Las elecciones del Colegio Provincial de Funcionarios de Adm inistración Local demostraro n cuál es la

voluntad de la mayoría del persona l.

La policía interviene en el H ospital
d el M ar: sus tr abajadores - funcionarios

municipales

tambi én-

se

hab ían sumado a la huelga.

Esta vo luntad se: expresa también en

la lucha por el funcionamiento real
de la comisión mixta de personal del
Ayuntam iento . Este es hoy un edificio sin base democ rática , plagado de

El comunicado de la Comisión Provisional
de Funcionarios y Empleados del Ayuntamiento

procedimientos burocráticos , donde

impera la ley del silencio y el secreto, do nde unos cuantos contratistas

(ayudados por un puñado de altos
cargos) hacen grandes negocios y
donde se intenta dividir y someter al
pe rso na l, disconforme con es ta

SIO

respuesta oficial

EllO de febrero -como se ve- era el día clave. Lle gó sin que hubiera ni un mínimo gesto por parte de la
alcaldía sobre las peticiones formuladas. ni por parte del
presidente del Colegio en cuanto a la fijación de fecha
para las elecciones.
Los bomberos entregaron un comunicado a la prensa.
do nd e expo nía n las razones de su pos ición : « Tras la
nega tiva del Ayunt amiento a las reivindi cacione s de los
bomberos, de cidimos con centrarnos todos en nuestr os
respecti vos cuart eles -por tiempo inde finido- a partir de
las siete horas del d ía II (hoy) de los corrientes .

"Como se recordará, los bomberos iniciamos una
huelga de " servicios no urg entes» el día 28 d e d iciembre
del pasado año 1975 que duró cuatro d ías. Fin alizada la
huelga se nomb ró una comi sión que presentó un estudio
d e nuestr as necesida d es, prometi éndon os que sería estudiad o por la C omisión Ejecut iva. con respuesta el día 10
d e los corriente s.
»Después del estudio. la C omisión Ejecutiva ha llega do al acuerdo de no aprobar nada de nuestras peticiones. por falta de dinero . Ante este N O del Ayuntamiento
la postura de los bomberos es la ya indicada.
»Comunicamos a nuestros conciudadanos que seguiremos prestando cuantos servicios se nos soliciten.»
Al día siguiente todos los diarios daban cuenta de la
concentración y asam blea de funcionarios informando los
g rand es titulares en los siguientes términos : «Paro general de funcionarios municipales.» " Conflicto de los Iuncionarios.» " Los funcionarios reafirman sus peticiones en
la plaza del Rey ... entre ellos bombero s. urb anos. mat arifes. etc.»
El alcalde contestaba este mismo d ía en " La V anguardia » con una nota legalista que no apo rtaba nada
nuevo y que hac ía referenci a a "rigid ez legal». "falta de
pod er fiscal», "agravios comparati vos" y ot ros t érminos
que hoy podemos valorar en su aut éntico sentido. Se trataba com o siempre de ganar tiempo y seguir confundiendo, si no ya a los funci onarios, sí al men os a la opinión .

situació n, a base de mentalizarlo,
convencerle de su impotencia y ofrecerle un premio a tÍtulo persona l si
colabora en mantener las cosas

igual.
Pero la rebelión de los funcionarios ha roto la paz y ha puesto al
descubierto la realidad d e las cosas.
H a obligado a una Corpor ación
antidernocrática a reunirse y d iscutir
de los problemas municipales. H a
sensibilizado a la ciudad sobre dónde están en realidad los males del
Avunramicnto y la voluntad de la

Bomberos frente a policías dur ant e
la noche del encierro. Por algunos
momento s se vivieron horas de ten-

sión. La plaza rebosada de camiones
de bomberos solidarios.

A raíz de la asamblea del Tinell y en vista d e la negativa del presidente del C olegios de Funci on arios a cumplir los preceptos legales que le obliga ban a convocar
eleccione s. se había forma do una Comisián Prooisional de
Funcionarios y empleados del A yuntamient« de Barcelona en
la que se integraban tr abajad ores de todas las depend eneras.
.Dicha co misión elaboró el día 12 un comun icado en
respuesta a la nota de la alcaldía. Ese mismo d ía la con centración se repiti ó. así como la marcha. esta vez hasta el
cuartel de bomberos de la calle Provenza. (Ver anex o n.?
2. en columna adjunta.]
La comisión provision al se entrevistó con el pr imer
teniente de alcalde. quien. sin dar ninguna respuesta, citó
a sus componentes para el d ía siguiente con el fin de parlamentar con Viola.
"Mundo Diario" informaba de las siguientes palabras de Trav é: "No habrá represalias par a nadie por

13

�manifestarse y pedir las cosas con orden, tal como se está
haciendo ahora.» La prensa se hallaba presente en la reunión. A la salida de la misma, la comisió n informó de los
resultad os de la entrevista, solicitando ayuda para los
bomberos que llevaban cuarenta y ocho horas acuartelados en condiciones muy duras . Se puso de relieve que en
este cuerpo los oficiales se hab ían sumado a la actitud de
los bomberos.
Al día siguiente, nueva concentración, cada vez más
numerosa (más de cuatro mil personas ), e intento de
entrevista con el alcalde, que se fustró por su negativa a
admitir a la prensa en dicha entrev ista.

Lunes día 16: nueva concentraci ón
y negativa de Vio la
El lunes, día 16, nueva concent ración pacífica y
entrevi sta de la comisión provisional con Viola. Repuesta: un NO rotundo a todas las peticiones. El alcalde se
declara ba illco1lipefel1fe e insistía en que el Ayuntamiento
no tenía dinero. Anunciaba la presencia del señor Mahillo
del Servicio Nacional de Inspecció n y Asesoramien to de
las Corporaciones Locales de Madrid, 'quien iba a iniciar
un estudio de la situación . Hoy sabemos cual fue el resultado de dicho estudio : no hay ningún obstáculo legal
para que el Ayuntamiento, sin necesidad de ir a Madrid,
resuelva los prob lemas planteados.
Este día el paro se había generalizado a la casi' totalidad de las dependencias. El personal concentrado en la
plaza decidió permanecer en la misma hasta las' 20,30
hora s. Entre tanto, a cien metros de allí, los reyes eran
recibidos en el T inell por. un V iola más nervioso que de
costumbre y que pro nunció frases ininteligibles.
Con la llegada de fuertes contingentes de policía
armada se decidió abandonar la plaza, aunque algunos
grup os eran partidarios de quedarse hasta el final. Se marchó en manifestación por la Puerta del Angel hasta la plaza Cataluña. Una vez allí, un policía municipal, a trav és
del megáfono justificaba la decisión diciendo: «compañeros, comprended que no nos podíamos enfrentar con los
compañeros (sic) de la policía armada, no nos hemos ido
por cobard ía.» Esta actitud comprensiva no fue correspondi da .

14

Masó, les había prometido el estudio y ate nderles, hacía muchos
meses. Naturalmente, tuve que mantener lo ya dicho . U no de ellos dio
nombre y categoría para recibir la
contestación, que le doy por carta
de igual cont enido a esta nota, para
general conocimiento :

LA NOCHE
DE LOS
FUNCIONARIOS

A . Las peticiones son numerosas:

l . Plus lineal mínimo de cinco mil
pesetas mensuales; 2. Su IR TP a

M artes, día 17: huelga genera l de funcionarios

Ese día, la huelga fue practicamente total, excepto en
las oficinas centrales de la plaza de San Jaime. En muchos
centros se realizaban asambleas y sobre la una de la tarde
narios de inferiores "co eficientes" unos seis mil funcionarios confluyeron allí para realizar
(1,3 a 2,1) el salario mínimo (que una asamblea general y decidir la posición a tom ar ante el
me informan perciben en diferencallejón sin salida al que les habí a abocado la posición de
tes) ; 4. Incluir en "plantilla" al "eV iola.
ventual"; 5. Cumplir una promesa
En el patio interior de la Casa Gran se inform ó por
del señor Masó de percibir la paga
extraordinaria de julio, sobre salario depen dencias sobre la situación y posibilidades del paro .
A las dos de la tarde se comunicó que la policía municipal
"1"
fea y no eI " b
ase" .
se declaraba en paro total y que a las tres y media un alto
B. La relación de los funcionarios
jefe de la policía municipal -señor Rojo- había agredido
con el Ayuntamiento está reglada ,
a un guardia urbano produciéndole heridas de pro nóst ico
por leyes y reglamentos , aparte de
reservado.
lo s condicionamientos resultantes
C on la llegada de varios centenare s de guardias' urbadel vigente presup uesto de 197 5,
nos
pro cedent es de distintos cuarteles, la decisión estaba
naturalmente aprobado antes de
tomada. La asamblea permanecía en el Ay untamiento
nuestra pose sión . Por , ello . hemos
dado cuenta: a. A la D irección hasta recibir una respuesta a sus peticiones y se convocaba
General de Administración Loca l, el paro rotal para el miércoles, día 18 , desde las ocho de
atendido el número de dichos fun- la maña na.

cargo de la Corporación (significa
un aumento real para ésta del
13,63 %); 3. Asegurar a los funcioL a Guard ia Municipal de Tráfico
entre los aplausos de sus conciudadanos. La respuesta de la administración no se hizo esperar: la militarización .

(La entrevista de noviembre vista

por Viola en su nota oficial (de la
prensa)
El pasado jueves, día 4, a las 14
'ho ras aproximadamente. mi .secretaria me adv irtió que una comisión de
funcionarios quería entrevistarse
conmigo para entregarme un documento . Accedí . a los pocos minutos.

personánd ome en el salón del "Quijote" , donde se encontraba un grupo
integ rado por diez o quince personas.
Me entregaron un escrito , a máquina. sin firma. así 'como uno s plie-

gos separados que formaban varios
fascículos, con firmas que, según
aquel escrito, ascienden a 3 126.
Pidieron que la leyera y que tomara
una decisión, enseguida. pero . a
poco de conocer su contenido . les
co ntesté que era preciso un detenido
estudio : me apremiaron para hacerlo

en muy breves días y les repliqué
que podía ser de la compe tencia de
la Comisión Ejecutiva o del Consejo Pleno. Vo lvieron a insistir que
también el anterior alcalde, señor

cionario s y la importancia de sus

peticiónes, siendo prob able que se
desplacen a Barcelona altos funcio-

Preparándose para pasar la noche

narios de dicho centro directivo.

Se empezaron los prepa rativos para pasar la noche.
C omo caídas del cielo empezaron a aparecer mantas,
compartió nuestro criterio de objeti- sacos de dormir, linternas de butano (no se descartaba
vidad y estudio ante tan delicado que trataran de aislar a los reunidos cortando la luz y el
planteamiento.
teléfono) y cantidades ingentes de bocadillos . Por el
En virtud de todo ello, espera- megáfono se daban instrucciones y se leían mensajes de
mos la asistencia de la superio rida d solidari dad. Los mozos de escuadra de la Diputación
y. entre tanto . ordenamos un estuenviaron botellas de coñac y mantas, el ICESB (Institut
dio de plantillas ind ispensables y de
C atólic d'Estudis Socials de Barcelona) nara njas y seis
condiciones adecuadas , por grupos y
mil pesetas para víveres. El ambiente era de gran compahasta por casos si fuere menester, a
fin de armo nizar la necesaria pro- ñerismo. En un cuartucho habilitado como sala de prensa
ductividad de la función , que precisa se grababan entre vistas para la radio a la vez que se manla ciudad y no mermar sus expectati- tenían contactos telefón icos constantes con los periód icos.
Hubo un momento de alarma cuando aparecieron
vas en obras y servicios mínimos.
con la dign a y merecida remunera- fuerzas de la reserva especial de la policía armada en la
plaza San Jaim e, pero la calma se restableció cuando se
ció n de sus funcio narios.

dentro de breves días ; b. A la Comisión Ejecutiva, celebra da ayer, que

( ,

15

�bastantes con pistola . no debía infundir mucho ardor
comba tivo a aquellos policías armad os.

supo que estaban allí por una manife stación de padres de
escolares .
La comisión empezó a plant earse la ne cesidad de
organizar algún t ipo de activ ida d para pasar la noche. Un
miembro de la camisón. conocido por su aust eridad. est aba bastante alarma do por la abundancia de bot ellas d e
coñac. ante la posibilidad de que aquello pudiera convertirse en una bacanal. E l megáfono empezó a habl ar :
«compañeros. la noche es larga. no os bebáis todo el
coñac ahora. guarda dlo para cuando h aga más frío. »
Silencio .

L a policía dispara los gases
De to das maneras. sonaro n los estampidos secos de
los fusiles. seguidos del «p of» de la bomba lacrimógena al
esta llar en el suelo. M ás de seis granadas llenaron el edificio de una densa y asfixiante niebla. que impedía ver y
respirar. La con fusión fue espantosa. La mayoría de los
funcionarios sufría n por primera vez los efectos de una
bomb a lacrimógena. D e todas formas. en aquel momento, no se sabía si los estampidos de los fusiles habían lanzado gr anad as o b alas. Además. se desconocía lo que les
esperaba si salían a la plaza: ¿ serían detenidos. golpeados. las dos cosas o se les dejaría en paz?
L a mayor part e de los funcionarios subieron por la
escalera principal hasta la antesala de la alcaldía; otros lo
hicieron por la escalera trasera. junto a la puerta de la plaza San Miguel. y otros quedaron desconcertados o paralizado s por el miedo entre el humo de la planta baja.
Un miembro de la comisión se encontró en uno de
los pasillos a T rep at. jefe de la policía municipal . y a Abella, segu ndo ten iente de alcald e. a los que intentó persua·
dir de la necesidad de que el alcalde recibiera a la cornisión, así como d e ponerse en contacto con el gobierno
civil. para pon er fin a una situación que podía desembocar en un enfrenta miento sangriento. La respuesta fue :
« E n estos mom entos. el orden público está en manos del
ministro de la Gobernación.»

Interviene la policia armada

y en esas estábamos , cuando se oyó otro megáfon o ,
más lejano pero de voz más cortante. D os compañías de
la reserva especial de la po licía armada , al mando de un
teniente coronel. y con un to tal de unos doscientos hornbres, conminaban a d esalojar el Ayunta miento. Rápidamente se montó un d ispositivo de d efensa. L os bomberos
y policías municipales se coloca ron delante. taponando la
puerta; el resto de lo s funcionarios. al fondo del pati o. L a
comis ión pro puso a la asamblea dial og ar con la fuerza pública para cana lizar pacífi camente la situación . Pero est a
propuesta fue atajada por la policía con estas palabras:
«Esa comisión no existe. L es están engañando a ustedes.
El gobierno está decidido a la milit ariz ación. Desalojen
pacíficamente el edificio y no sucederá nada. » Nuevamente. silencio.
Viola: «la ley se ha de cumplir... »

16

E nto nces. la asamblea apro bó la iniciativ a de la
comisión d e ir a parla menta r con el alcalde y concej ales
reunidos en el primer piso para negociar la salida. Simultáne amente. el mando de la policía armada subió a habl ar
con Vi ola, y según un testigo presencial. le dijo: «Señor
alcald e. le pido que recons idere la situación; ahí abajo
hay dos mil per sonas encajonadas. y pueden producirse
rnuertes. » A lo que Viola respondió: « E jecut e sus órdenes. M i vid a ta mbién peligra. pero la ley se ha de cumplir. » Después de abrazar a Vi ola. según algunos testigos.
el teniente coronel bajó a la plaza y ordenó a sus fuerza s.
provista s de caretas antigás y fusiles lanzagranadas, que
disparasen. Tuvo que repetir las órdenes varias veces y. al
parecer. hub o que obligar físicamente a hacerlo . Es de
suponer' que la visión de quinientos bomberos con sus cascos. sus ros tros decididos y sus cinturones de cuero con
garfios. respald ados por otros tantos policías municipales.

«Se decide a salir... »
En la ant esala de la alcaldía se improvisó una asamblea entre los que se habían concentrado allí. Se repetían
los llam ami entos a la calma en medio de ataques de histeria y cuan do ya empez aban a llegar hasta allí los efluvios
del gas. Finalmente , en vista de lo insostenible de la situa.
ción. se decidió a salir.
Llegan los coches de los bomberos

El homenaje del pueblo de Barcelona a sus bomberos en lucha. Entidades cívicas y particulares ofrecen 110-

res al monumento al bombero de la
calle Villarroel.

Pero la ten sión sólo había empezado. Cuando los
encerrados salieron. veinte coches de bomberos. la totalidad del parque. llegaron en tromba a la plaza de San Jaime, rodearon a los coches de la policía armada y permanecieron con las sirenas encendidas. El espectáculo. visto
desde la 'plaza fue alucinante. Un grupo compacto de
ciento y pico policías armadas ve de repente cómo un
monstruo rojo aullante, desprendiendo destellos amari-

17

�llos, se le echa encima a cerca de ochenta kilómetros por Comunicado de la Comisión de
hora. Y detrás vienen más y más. Los policías, despavori- Funcionarios, elaborado el día 12
dos, se dispersan en todas direcciones; e! primer coche en respuesta a la nota de la Alcaldía.
frena a un centímetro de donde estaban los armadas. De! (ANEXO pág. 15)
coche salta a tierra un bombero que, furibundo, se encara
"La ciuda d conoce la actitud
con e! primer policía armada que encuentra y le dice:
decidida y cada vez más extendida
«¿ D ónde está vuestro jefe ?» El policía excitadísimo, saca
del person al del Ayuntamiento de
la pistola, apunta al bombero y le grita: «¿ es que nos que- Barcelon a. en defensa de sus reivinríais matar a tod os?» Y e! bombero responde: «dispara, dic acion es econ ómicas y laborales.
anda».
N uestras justas reivindicaciones
Por otra parte, varios jóvenes policías municipales, •correspo nden al rechazo total de la
conla pistola en la mano, eran sujetados por compañeros situación que Impera en las altas
mayores y por bomberos, evitándose la masacre . Otro esferas del Ayunt amiento y concrepolicía municipal, también pistola en mano, se golpeaba tamente de la falta de racionalidad,
la cabeza contra la pared para no disparar. Los mandos los int ereses creados y, en fin, la
de la policía armada, en medio de la confus ión, trataban ausencia de clarid ad y repre sentativida d en la forma de llevar las cuesde dom inar la situación a su modo. El teniente coro ne!
iba diciendo «hagan honor al uniforme », mientras que a tiones relativas al personal.
H ay se ha repetido la concent raun sargento se le oyó decir a un número armado de
ción y marcha de más de cuatro mil
metralleta, y señalando al grupo de bomberos concentrafuncionar ios de todas las catego rías
dos frente a la Diputación: «si hacen algo, cargue y dis- y dependencias. unidos por primera
pare»; a 10 que, parece ser, que e! número contestó : «no vez en defensa de un estatuto digno .
puedo , mi sargento)).
N os dirigimos pues a la op inión
Por parte de los bomberos y policías municipal es, su pública:
máxima preocupación era que no sucediera nada a los pai• Pedir la solidarida d ciuda dasanos. «Iros de aquí, dejad esto para nosotros», repetían.

18

Simultáneamente, los bomberos intentaban entrar en
e! Ayuntamiento para rescatar a los posibles desmayad os
que hubieran quedado atrapados dentro de! edificio. P ero
una ba rrera de policías, situada en la puerta, impedía e!
acceso. Un bombero se dir igió a un brigada de la policía
armada y le dijo: «¿ no sabes que mi obligación como
bombero es entrar a por gente y sacarla?»
Los protagonistas de la «noche» todavía no se explican cómo aquello no se convirtió en una matanza, pero lo
que sí es cierto es que la situación se salvó gracias al
valor, serenida d y sentido de responsabilidad de los bom beros y policías municipales.
Poco a poco, la tensión fue decreciendo y se decidi ó
'abandonar, la plaza, Los bomberos, con lágrimas en los
ojos, decían a los paisanos : «lo sent imos, no hemos podido hacer m ás. » Los paisanos, emocionados, sólo podían
responder vit oreándoles, aplaudiendo y gritando «unidad, unidad». Un motorista de la policía municip al, también llorando, contaba cómo , una noche de patrulla,
había estado a punto de morir por los tiro s que habí a reci-

municipales) se compone básicamente de los siguientes

puntos :
•

•

Ad vertir a la op inión, si es
que hace falta, pues bastante
claras están las cosas, de lo
injusto de los argumentos
dad os por la alcaldía en su
nota de prensa.

•

Decl arar que la alcaldía, y el
grupo de altos jefes que

dora , sin perjuicio del posterior que se produzca tra s las
modificacione s legales que
permiten aumentar los coeficiente s de lo s funcion arios

que en la actualidad , con el
beneplácito del Ayuntamiento , perciben un salario base
inferior al mínimo legal .
•

ha querido decir que el mismo compense con un plus
equivalente a la cantidad
detraída por este concepto a
los funcion arios.

•

nes y demandas que tambi én
merecen respuesta, segu ra-

ment e porque sólo al Ayuntarniento compete resol verlas. y nada tienen que ver
Madrid ni la ley en estas
cuestiones (P AMEM. ho rarios , erc.}
•

po las justas reivindi caciones
del mismo, así como su
deseo de poseer representantes democráticamente elegi-

la situación laboral de bomberos. policías. matadero,

P edimos tambi én solución al
problema de los más de dos
mil eventuales. mucho s de
ellos con años de tra bajo en
el Ayuntamiento y sin un
futuro claro , mientras no se

solucione para to da la Administr ación Públi ca la entrada
única igual para todos y
racion al en los empleos públicos.

dos a través del hoy inoperant e Colegio de Funcionanos.
Repetir que nuestra platafor-

La not a del Ayuntamiento
silencia varias reivindicacio-

nes de personal, vienen desconociendo desde hace tiem-

ma reivindi cativa (basada en

¡RTP a cargo del Ayuntamiento , petici ón que siempre

tom an decisiones en cuestio -

•

Un aumento lineal de siete
mil pesetas, como muestra
de nuestra actitud negocia-

na ante una situació n que no
puede co ntinuar.

.)

Los bomberos en ayuda de los «paIsanos))

hospitales, museos, vialidad
y todas las dependencias

•

La Alcald ía olvida que la
Diputación de Barcel ona,
además de estudiar un
aumento lineal, abona a su

bido en la barriga por defender a un policía armado atacado por un ladrón.
«No existía ya ninguna diferiencia
con los arras trabajadores»

•

Estaba ya clarísimo .para todo e! mundo que no existía ninguna diferiencia entre un trabajador de la administraci ón y los demás . Se les había gaseado, desalojad o,
como ocurría casi cada día con los trabajadores de la
construcción, de! metal, de! textil , etc.
Se abandonó , pues, la plaza, iniciándose la gran
manifestaci ón que, de doce a una de la madrugada , recorrió las calles de la ciudad entre e! ulular de las sirenas y
gritos de «Vi ola, dimite , e! pueblo no te admite». Los
sentimientos de los manifestantes eran una mezcla de
rabia, humillación, sensación de impotencia. Pero, por
encima de esto, pesaba mucho más la conciencia de que,
pese a todo, aquella noche habían conseguido una gran
victo ria, porque se encontraban más unidos que nunca ,
por haber dominado la situación, po rque Viola, con su
actuación salvaje 'e irresponsable, había puesto en evidencia ant e todo e! país la sinrazón de su postura y la justicia
de la de los funcionarios.
La «manifestación de las sirenas»
La crónica de la «manifestación de las sirenas»,
como la llamó «Canig ó», la dejamo s para un testigo al
que no se puede acusar de parcialidad hacia los funcion arios : la propia policía gubernativa. Lo que sigue es la
transcripción de las conversaciones de los coches de la
policía entre si y con e! puesto de mando, captadas por la
radio y grabadas en cinta:
- H 25 comunica que se encuentra aquí, en la calle
San Jaime (sic). La calle está obstruida por los bomberos,
y ha habido un municipal que ha hecho mención al decirle
nosotros que se reportase, ¿eh?, y que accediese a una
comp ostur a razon able.
-RTO enterado, H25, echen pie a tierra, echen pie
a tierra y sigan hacia la plaza San Jaime , y pónganse en
contacto allí con e! teniente coronel, J2. Cambio.
-2 I 0, me comunica e! señor jefe de sala que siga a
esra., concentración de personal en la dirección que
tomen y vaya informando.
-Recibido. También iba a decir que ahor a' también
se ponen en marcha los vehículos, cambio.
:...Bueno, pues continúe usted detrás de ésto s de a pie,
a ver la dirección que toman y como van, y vaya informando de la situación .

19

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
      <file fileId="199">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/663/CuadernosPrimeroMayo_1976_n3_NosotrosLosFuncionarios_PM_Part2de2.pdf</src>
        <authentication>157da5d960656112f28c8886710c7cfe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41923">
                    <text>20

-J3 . He llamado a J2, pero J3 está arriba. Esto ya
está totalmente despejado. En cuanto a lo de dentro, ya
ha salido toda la gente, ha habido sus más y sus menos de
humillo, pero vamos. Y ahora ya se están marchando porque los coches de bomberos que habrás oído hablar es
porqu e los de dentro, que no querían salir, llamaron ellos
pidiendo auxilio. Ya listo el auxilio, se ha acercao todo el
mundo ... ya los coches están arrancando, la plaza ya está
bastante despejada y ahora esperemos que arranquen los
coches de bomberos, que son bastantes y que van por
Fernando ... y después de eso hablaremos, porque todavía
quedan por aquí, pero vamos, esto ya es quedar cuatro,
seis, ocho grupillos, peo 10 más importante, que era que
estaba la plaza ocupada por los coches y por camiones de
bomberos, éstos ya están saliendo y están arrancando, de
manera que (se oyen sirenas) de momento la cosa va bien.
(A partir de aquí, todas las conversaciones tienen como
música de fondo las sirenas de los bomberos.)
- ... ahora lo 'importante aquí es que se están marchando los coches, porque esto era un diluvio de coches
de bomberos.
-]3 para RTO (bastante nervioso) desde luego, tod a
la manifestación, que verdaderamente aquí ha sido una
lucha, desde luego ha habido, es decir, que ha habido hasta intentos de sacar la pistola, algunos señores de éstos, y
ha habido que, es decir, éstos van con sus coches, parque
completo de bomberos, van por la calle de san Fern ando
(sic) y creo que van hacia la plaza Cataluña. Cambio.
-J2. Dice el alcalde que convendría que aquí se quedara al menos un retén, yo no creo, no lo creo necesario,
pero sí considero conveniente que se quedara un 2 para
vigilar las puertas y todo eso, 10 menos avisar si vuelven a
tratar de reintegrarse aquí, no creo que lo hagan, pero en
fin ellos tienen mucho miedo de que les vuelvan a ocupar
el...1a...el al...el...1a alcaldía, vamos. Cambio.
-Entendido, J2 . Ahí, de momento, hasta que comuniquemos nosotros abajo, a ver si dejan un 2, podríamos
dejar una escudera de las nuestras y ya sabe J2 que tenemos en servicio el M I O con todos sus efectivos que se ha
dirigido a plaza Cataluña y ahí tiene para maniobrar el
RTO y el H25 para 10 que quieran disponer de ellos,
cambio.
- H 25 va a seguir detrás de la manifestación.
-Entendido, J2, cambio y corto.
-MIO, estén alerta por 10 que pueda suceder.
- Enterado, J3, estamos alerta. A los coches, ¿se les
bloquea o se les corta el paso o se les deja caminar?
-MIO, a los coches hay que dejarlos continuar, contra esto de momento no hagamos ninguna resistencia.
Cambio.

personal las pagas reglamentar ias sobre el sueldo real y
sobr e el sueldo ba se, y ésta
es otra petició n que hacemo s
nuestra.

El funcionario . el tra bajador d e
la Administr ación P ública, no pid e
un trato de favor ni menos horas de
trabajo. Pid e salario igual a trabajo
igual. Pi de una organización representativa de sus intereses: ahora el
Colegio Provincial, ma ñana el Sindicato .
Barcelona. 12 de febrero de 19 76 .

Comisión provisional de funcion a-

Un dirigente de los po licías mun icipales se dirige a sus compañeros de

rios y empleados del Ayuntamiento
de Ba rcelona.

trabajo en una asamblea masiva de
funcio narios.

"Mundo D iario" 1 3-febrero-76

N ot a de los funcionari os tr as la
nocbe del 17 d e febrero

I. H acemos responsable a un
alcalde, al que no reconocemos ya
como alcalde, de la situación que se
pro dujo en las Casas Consistor iales
con el lanzamiento de gases lacrimógenos y disolución de la asamblea
reunida pacíficamente.

2. La comisión ejecutiva reunida
en la planta primera no dió otra respuesta a los funcio narios que las

nega tivas y el gas lacrimógen o.
3. A esta situación se ha llegad o
tras más de un año de pasivid ad,
promesas , amenazas y esperas. que

no han resuelto ninguno de los problemas planteados . L a última semana de paros, co ncentraciones y marchas pacíficas ha demostrado hasta
el colmo que las autorida des muni cipales só lo quieren una cosa : mante-

M anifestándose ante la Jefatura
Municipal de Tráfico . Los funcionarios se solidarizan con los guardias
militarizado s.

ner el principio de autoridad y dejar
los problemas sin resolver. Q ue la
ciudad no funcione . qu e los funcionarios y emplead os siga n sometidos
a un régimen que dicen que es de

privilegios y en realid ad es de indig-

- Enterado, ]3.
- El personal, con vehículos y todo va bajando hacia
arriba (así), la cabeza sigue Rambla arriba , y van más de
trescientos guardias urbanos y más de mil en total.
- M I O, en estos momentos salen por las Ramblas
unos cuantos coches con un motorista delante, los bomberos vienen tocando las sirenas y con sus iluminaciones,
cambio.
- Enterado, M I O, mientras que no hagan ninguna
locura, corta r tráfico y demás, déjenlos circular, cambio.
- Enterado, J 3, siguen ahora mismo hacia plaza U niversidad, cambio.
-MIO para notificar que han pasao unos veinte
coches con sus sirenas y, ahora, se ve justo a la salida de
las Ramblas, en estos momento s se ve venir bastant e personal, con dos o tres coches con sus sirenas y con sus...
lámparas, allí vamos, con sus farolillos, pues viene mucha
gente, cambio.
-Enterado, M lO, estén a la expectativa y ya diremos si hay que intervenir, cambio.
- M 1O para notificar que en estos momentos suben
por la calle ésta... Rambla Cataluña, con unos cuantos
coches, ya oirán ustedes las sirenas... En fin, pero van
momentáneamente pacíficos, cambio.
- Recibido, M l O, d éjelos, déjelos que continúen,
cambio.
- H 2 5 es para comunicar que ahora mismo cruzo
con el M 10 . Yo considero que es demasiada gente det rás
de ellos. Somos dos compañías , cambio.
-No conviene, no conviene que sigan todos. El
M 1O quedará en plaza Cataluña. Ustedes, a bastante distatlcia,.a bastante distancia, continúen, cambio.
-Ya me voy acercand o yo, síquela tranquilo, tran quilo, a ver como va la cosa, va bien, va bien, va estupendo, estupend o.
-Van calle Aragón para adelante cubriendo toda la
calzad a.
- En esta zona hay mucha circulación y estafan interrumpiendo.
- Pues sí, está interrumpida" aunque no mucha.
- H 25 , es para comunicar que de momento se dirigen por la calle Aribau como hasta ahora.
- Entendido. Si siguen en esta dirección es que va
bien, cambio.
- Lo único que hago constar es que se le está agregando numerosos grupos de paisanos, cambio.
- Entendido, H 25. Esté a distancia, no lo siga muy
de cerca.
-26 en Perecamps están asistiendo a cuatro o cinco
de los municipales, cambio.
21

�- Bueno, esta gente está entrando al parque de bomberos, cambio.
.
- 2 6, bueno, me encuentro aquí en Perecamps con
este individuo eeeeehhhh... Efectivamente, han asistido
aquí a cinco empleados aquí municipales, cambio.
- Bien, mire a ver de hacerse cargo de los partes médicos, ya les diremos lo que deben hacer, cambio ,
- ¿ N os hacemos cargo de los partes médicos?
- H an entendido bastante bien.
- H 25, bueno, parece ser que todos los coches están
encerrados en este cuartel de Provenza, eh, y de momento no hay nada, cambio.
-Debe haber algunos grupos de individuos alrededo r, pero nada más, cambio.
-210, bueno, los bomberos se han quedado aquí en
su cuartel... El resto de los municipales están en la calle
Casa novas pabajo.
- ¿ Cuántos van aproxim adamente ?
-Pongamos quinientos, cambio.
-210, aquí delante del cuartel de bomberos, que se
han metido con 28 Y han efectuado algunos disparos.
- ¿O sea que los bomberos se han enfrent ado a 28 Y
28 ha tenido que hacer uso de las pelotas?
-No se han enfrentado, se, eeeehhh. han manifestado desde el parque ' contra ellos, y, sí, y 28 hizo un ...
solo una pelota, cambio.
-226, bueno, voy a llevar al hospital este part e
facultativo y luego ya llamaré a ver que hacemos con
estos cuatro, cambio.
-Entendido.
-Atención 26, atención 26 . Los restantes part es
facultativos pertenecientes a los funcionarios intoxicados
tienen que traerl os a jefatura.
-21, bueno, es para informar que cuando llegaron
aquí, al parque de bomberos, hubo un señor que sacó más
fotografías , eeehhh, a la cabeza de la manifestación. N o
fue posibleeee cogerlo puesto que venía en la manifestación. Cambio.
- Entonces es de suponer que el maniii... el... que ha
sacado las fotografías era de los municipales, cambio.
-Bueno, eso, tanto' como eso no le podemos decir yo
casi apostaría que sería un periodista, cambio.
- Bien, yo de lo único que le puedo inform ar es que
han sacado unas fotografías a la cabeza de la manifestación. Nosotro s no le hemos podido echar mano porque
iba en la manifestación, cambio.
- Bien, recibido.
- Supongo que aquí será la central de bomb eros.
- Si, sí, retiraros, retiraros de ahí, pero que quede un
22 retén, cambio. (Fin de la transcripcción.)

nidad y desprecio. todo esto es lo de
menos.
4 . Repetim os los puntos esenciales de nuestr a plata forma :
a) Au ment o lineal de siete mil
pesetas
b) Salario base igual al mínim o
interprofesional
c) So lución a los eve ntuales
d) Compensación por el IR TP
para los coeficientes inferiores. .
Además de estas peticio nes. exigimos. tal como prometió M asó, que
las paga s dobles sean sobre el sueldo
real y no el base; que se paguen los
domingos y festivos trabajad os;
mejora de servicios asistenciales.
concesión de permisos reglamentan os, etc.
5. Los argumentos de Vi ola
sobre imposibilidad de me d ios
monetar ios y legales para resolver el
problema se han demostr ado falsos
a través de dos hechos concretos :
- E l jefe del Servi cio de Inspección y Aseso ram ient o de la Administración Local. seño r M ahillo,
reg resó a M ad rid después de declarar qu e Vi ola podía solucionar el
problema perfectam ente co n los fono
dos municipales de que dispo ne.
- U na hora antes de la intervención policíaca. el señor Trav é, primer tenient e de alcalde. infor mó a
algunos de los funcionarios prescntes en la asamblea sobre las propuestas concretas que pensaba presentar
en la ejecutiva que estaba a puntO de

iniciarse. y que consistÍan en la apertura inmediata de negociac iones
sobre la base 'd e una importante co ncesión de aumento lineal para todos
los funcionarios.
6 . P or encima de todo pedimos y
exigim os, nada de represalias co ntra
un movimiento que ha sido y es
pacífico. reivindi cativ o, unitario y
JUsto.
7 . La respuesta ha sido: inv asión
del Ayuntamiento por los gases

lacrimógenos. militarización de
bomberos y policías. quin ce funcio narios asistidos en Pere camp s, dos

enfermeras brutalmente apaleadas
por la policía en la calle Pro venza a
la una de la madrugada. detenci ones
en la plaza de San Jaime el miércoles
por la mañana. etc.
8 . Agrad ecemos la ayuda llegad a
de lugare s diversos y pedim os. a
todas las organizaciones representativas y centros de enseñanza y trabajo de la ciuda d. su apoyo.
9 . N o a la militarización. Que
bomberos y policías vuelv an a su
situación normal. Que se reconozca
a nuestra comisión provi sional. Que
se fije fecha de elecciones por el
C olegio Provincial. Q ue se ga rant icen los mínimos que pedimos.
Aho ra. como siemp re hasta ho y.
estamos dispuestos a abrir un di álogo que ponga fin a esta situación.

Comisión provisional defuncionarios y
empleados del Ay nntamient» de Barcelona.

DE LA «NOCHE
DE LOS
FUNCIONARIOS»
AL «PLENO DE
LA VERGÜENZA»
18 de febrero: paro generalizado

Al día siguiente, 18 de febrero, a las ocho de la
mañana ya empezaron a concentrarse e; los alrededores
del Ayuntamient o funcionarios de los diversos servicios
municipales. Las informaciones corrieron de boca en boca
y todo aquellos que iban llegando al trabajo tomaron
mayorit ariamente la decisión de no entrar. T an sólo algunos casos muy aislados (funcionarios que ocupan altos
cargos), se obstinaron en «cumplir con su deber" y penetraron l'I1 el Ayuntamiento. actitud que naturalmente provocó la indignación de los concentrados en la plaza.
El paro fue total en el edificio cent ral y en las dependencias. exceptuando los cementerios. T ambién se registraron paros de solidaridad en el Patronato Municipal de
la Vivienda y en el Consorcio de Información y Documentación de Cataluña. y se recibieron not as de adhesión
por parte de empleados municipales de H ospitalet y del
movimiento de los TAP (T rabajado res de la Administración Pública).
La militarización
Los periódicos de la mañana ya publicaban el decreto

de militarización de bomberos y policía municipal, decreto que, al parecer, ya se hallaba redactado con anteriori dad. Bomberos y policías no se encontr aban. por tanto.
entre los que. reunidos en el patio de entrada del edificio
consisto rial. celebraron una asamblea.
Los jeeps de la policía patrullearon constantemente
por los alrededores del Ayunt amiento e impidieron cualquier tipo de concentración. Sin embargo. y a pesar de' los
inconvenientes que acarreab a la falta de espacio y de
megáfono. la asamblea pudo prolongarse durante más de
dos horas, en las que se estuvo informando y discutiendo
sobre las actitudes a tomar . Alrededor de las once y

23

�media. la fuerza pública desalojó el patio y disolvió la
concentración.
La comisión de representantes hace pública una nota
A última hora de la tarde. la comisión de representantes hacía pública una nota. Al mismo tiempo. se conocía otra de la Alcaldía. firmada por el «alcalde» y tod os
los miembros de la corporación exepto siete. en la que
además de lamentar los hechos ocurridos y afirmar su
confianza en la voluntad de servicio y espíritu de colaboración de los funcionarios. declaraban que era su deseo
encontrar fórmulas para resolver los problemas. y que por
ello nombraban una potencia constitu ida por los concejales Calvo. Sahún, Cañellas y T arragona.
La situación de paro, práctic ament e total, se mantuvo durante el jueves, día 19. T an solo se trabajó con
regularidad en algunas dependenci as.

La noch e del encierro : especración
ant e bomberos y policias. Poco después se prod uciría d desalojo de los
encerrados con profusión d e gases
lacrimógenos.

Con los concejales de la ponencia
Por la tarde. la comisión provisional de funcionari os
se reunió con los concejales de la ponencia. Las conversaciones se prolongaron durante más de cinco horas y se
pudo constatar que dichos concejales. al conocer las
revindicaciones ·que dicho sea de paso. ignoraban de foro
ma sorprendente-, reconocieron que estab an basadas en
razo nes de justicia.
A efectos de negociación. las revindicaciones fueron
desglosadas en dos apartados. por un lado el económico y
por el otro el de los eventuales. La comisión negociad ora
expuso como puntos previos de diálogo la condición de
que no se produjeran represalias de ningún tipo y plante ó
asimismo la necesidad de su reconocimiento como representativa de la asamblea de funcionarios. Estos punto s no
recibieron una respuesta satisfactori a.
Solidaridad con los militarizados
H acia las ocho de la tarde del mismo jueves. varios
centenares de funcionarios civiles se concentraron ante e!
cuartel de bomberos de la calle Provenza para expresar su
solidaridad con los compañeros militarizados. Se profirieron gritos de «unidad. unidad» y se aplaudió durante largo rato a los bomber os sin que las fuerzas policiales presentes int ervinieran. Al pie de! monumento al bombero
habían sido depositados multitud de ramos de flores por
24 parte de algunos funcionarios y se podIa ver. además. un

NOTA DE LA
ALCALDÍA
HABRÁ PLENO SOBRE FUNCIONARIOS
Pero el trámite preciso requiere:
tiempo .
A primera hora de la noche de
ayer recibimos la siguiente nota o ficial de la alcaldía de Barcelon a :
Ant e la reiterad a publicación de
noticias sobre la situación de los funcionarios del Ayuntamiento, para
general co nocimiento de los mismos
y de la opinión pública, se informa
de lo siguiente :
l. La Pon encia Especial compuesta por los concejales señores
Cal vo Sahún , Cañellas Sidós y
T arragona Corbell a ha celebra do
numerosas y largas reuniones. todos
los días laborables, con representa ciones de diferentes grupos de funcionarios o designados por los de
sus respectivas Delegaciones. Las
situaciones y los problem as de

dichos gru pos no son homogéneos y
el conjunto tiene gra n complejidad .
2. La Ponencia está procurando
acelerar su com~ido y redactar un
resumen de posibles propuestas en la
presente semana. Una vez redactado, tendrá lugar una reunión de los
miembros de la Corporación. para
preparar la actuación imprescindible
de los órganos del Ayuntamiento
(C omisión de Presupuestos, Comisión Ejecutiva y Consejo Pleno).
3. Para celebrar un Consejo Pleno, es preciso presc:ntar un dictamen
o propuesta concreta. que, previa.
mente, haya sido informado por la
Comisión Ejecutiva. Cumplido el
trámite: previo citado. se convocará
enseguid a el Consej o Pleno.
4. Las modificaciones de planriUas y retribuciones de funcionarios
son de la competencia del Consejo
Pleno y no dd alcalde o de la Comisión Ejecutiva y para quedar en
vigor. requiere su aprobación por la
dirección General de Administración Local. Sin estas aprobaciones
serían actos nulos.
5. El alcalde ha instruído a la
Secret aría General para la escalonada preparación de concursos para
prov isión de plazas vacantes de
plantilla, que puedan da r oporrunidad para acceder a ellas los funcionarios interinos o los de: contrata-

gran cartel con la inscripción: «Al bombero descon ocído» .
Esa misma tarde se celebró una asamblea de representantes con asistencia masiva. en la que se discutió
ampliamente y se acrodó suspender la huelga entreta nto
se celebraran las negociaciones. reservándose la decisión
de reernprenderla en caso necesario.
Al día siguiente -20 de febrero- todo e! personal se
reintegró al trabajo.

Las elecciones y la asamblea de representantes

En la mayoría de dependencias se iniciaron unas elecciones promovidas por los jefes respectivos y destinadas a
la constitución inmediata de una nueva asamblea de
representantes.
Esta iniciativa apareció como una maniobra. impulsada desde arriba y destinada a confundir y dividir a los
funcionarios. Sin embargo. la práctica fue demostra ndo
que los nuevos delegados elegidos se adhiriero n en su
mayor parte a la asamblea prov isional que había venido
funcionando hasta entonces. A parti r de este momento se
abandonó el término «provisional» para constituirse en
«asa mblea general de representantes» . Los disidentes de
esta actitud mayorita ria pertenecen exclusivamente a
dependencias municipales y se han distinguido a lo largo
del conflicto por su afición a los «méto dos tradicionales»
de arreglar las cosas en el Ayuntamiento (particularismos.
división en categorías. cohecho. erc.).
Así, en los días que siguieron a la reanud ación del
trabajo. e! problema se centró principalmente en la cuestió n de la representatividad. A pesar de que quedaba claconvenio.
ro que más de siete mil funcionarios apoyaban a la «corni6 . El proceso expuesto y necesasión
de los quince» -denominación de la comisión
rio requiere un tiempo . pero ha
negociadora-o los concejales de la ponencia tuvieron
seguido sin pausa . D ada la positiva
mucho
interés en recalcar que dicha comisión no era más
evolución de las reuniones con disque una entre varias.
tintos grupos funcionariales . es de
esperar que en breve se pueda preEl proceso de clarificación que culminó en una reusentar al Consejo Pleno una pronión celebrada en el Antiguo Hospital de la Santa Cruz y
puesta definitiva sobre las retribu- San Pablo. el día 1 de Marzo, consolidó definitivamente
ciones de los funcionarios. En tanto.
la representatividad de la asamblea. Se trabajó intensaesta alcaldía exhorta a todos al cum- mente en la organización y se crearo n varias comisiones
plimiento de su deber y a evitar
con funciones específicas: comisión de prensa. de coordicualquier actitud que pueda reprenación. de extensión. de asesoría y tesorería.
sentar un perjuicio para los servicios
Las reuniones se celebraron diariamente y las discupúblicos que el Ayun tamiento presta
siones se llevaron a cabo con gran vivacidad. Se insistió
a la comunidad .
en todo momento en las reuniones y discusiones por ceno
Barcelona , 10 de marzo de 1976. tros, que estaban en la base de las posteriores elaboraciones en la asamblea de representante s.
El alcalde .
25

�Las presiones. amenazas y maniobras de todo tipo
por parte de los superiores fueron constantes en todas las
dependencias. Diariamente corr ían rumores de expedientes y otra clase de represalias encubiertas. algunas de las
cuales llegaron a aplicarse. Las «listas fantasma» -procedimiento entre medieval y propi o de un parvulario, según
el cual, un funcionario del N egociado de personal se presenta en las dependencias a pasar lista-«, circulaban con
una frecuencia poco acostumbrada e iban dirigidas a
dependencias escogidas «estratégicamente» . En una ocasión el «listero » iba acompañado de dos personas desconocidas. ajenas a la casa, que se negaron a identificarse.
Hay que resaltar, sin embarg o, que el clima de solidaridad y la tensión de la lucha se mantuvie ron a pesar de
tod as las contrariedades.
Al acto de adhesión a los bomberos. se sucedió una
concentración con idénticos fines frente al cuartel de la
guardi a urbana de Montjuich.
El día 24 la prensa publicaba una nota del Ayunta miento en la que la ponencia especial comunicaba que
había recibido numerosas comisiones y que pensaba
seguir recibiendo informaciones hasta el día 25, para luego elaborar un resumen y alternativa de solución que sería
expuesto a los demás miembros de la corporación el 27 .
Hasta este momento la plataforma reivindicativa se
había concretado en los puntos ya conocidos. más la desmilitarización de bomberos y policías.

ULTIMA HORA:

El «estudio-proyecto» del Ayuntamiento
N o podemos dejar de mencionar el estudio-proyecto
que se realizó a instancias de las altas esferas del Ayunt amiento y que. a la hora de las negociaciones, se convirtió
en el documento base de discusión, impuesto por los concejales comisionados. Dicho estud io proponía unos
aumentos escalonados y arbitrarios. Como ejemplo de
ello, citaremos el caso de más de ochenta funcionarios de
coeficiente 1,9 cuyo aumento propuesto era de mil pesetas, y el de un solo funcionario del coeficiente 5 que
ascendía a treinta y una mil.
Las negociaciones se dieron por concluídas el 27 de
febrero con un acuerdo de principio -dado que el definitivo dependía exclusivamente del Pleno - que parecía
satisfacer a ambas partes y que se ajustaba de form a limitativa a la propuesta inicial de la comisión.
Este mismo día se celebró una reunión informativa
del Consistorio en la que los concejales de la ponen cia
informaron al resto sobre las conclusiones a las que se
26 había llegado tras las negociaciones. Inmediatamente des-

RENACE EL CONFLICTO
ENTRE FUNCIONARIOS Y
AYUNTAMIENTO
N ueve meses más tarde del co nflicto que da o rigen al presente
" Cuaderno" , renace el con flicto de
los funciona rios del Ayuntamiento
de Barcelo na (mientras observamos,
de modo significativo. el surgimientO de importantes movimientos reivindica tivos y de protesta entre los
funcion arios de los M inisteri os y de
las instituciones penite nciarias en
toda la geografía del Estad o español) .
El día 23 de noviembre de
197 6, el " C orreo C atalán" se hacía
eco del malestar que vo lvía a crearse
entre los funcionarios barcelon eses
muni cipales. al no ser atendi das sus
reivindi cacione s:
Los funcion arios del Ayuntamiento de B arcelon a pueden ser
nu evam ente un g rave problema para
el C onsistorio . Tras la visita que una
comisión de bomberos, en nombre de
sus compa ñeros, hizo al alcalde V iola hace unos días - visita que por
otra parte resultó totalmente negativa - , el malhumor se hizo sentir no
sólo en este cuerpo. sino en la Pol icía Municipal -que se ha solidarizado con los bomberos- y en el resto
de tr abajad ores del Ayuntamien to .
C on relación a la citada entrev ista V iola-bo mberos, según éstos han
informa do, el alcalde se declaró « incom petente para resol v er la cuestión ». sin dinero y que la solución le
correspo nde al G obie rno. Ante esta
actitud a parti r de hoy. se ob servará
una actitud de paro interior. es
decir. sin realizar una serie de acciones qu e diar iamente llevan a cabo
co mo son por ejemplo la gimnasia y
demás ejercicios obli gatorios. y no
se asistirá a ciertos lugares calificados como de «no urgente». Por su
parte. la Polida MUllicipal. a través

de sus representantes, han rnanifestado también que to dos los argumentos utilizados por el alcalde sólo
sirven para «p erder el tiemp o» , Por
este motivo apoyan la postura de los
bomberos . Sus reivindicaciones son:
aumento de sueldo proporcional al
crecimiento del coste de la vida: tres
mil pesetas por cada domingo y día
(estivo tra bajado; 14 pagas anua les:
ho ras razonables convenientemente
pagadas; posib ilida d de acogerse a
la Seguridad Social cuan do se
encue ntren fuera de Barcelona ; suel-

pués, el Ayuntamiento hizo pública una nota que se caracterizaba por su inconcreción y vaguedad de los término s
empleados. La respuesta por parte de la asamblea de funcionarios no se hizo esperar; desglosada en ocho apartados, aludía punto por punto a todos los temas básicos que
el Ayuntamiento se negaba a tr atar con claridad. Se exigía en el plazo de una semana una decisión que resolviera
definitivamente todos los problemas.

do mínimo interprofesional; un día
y medio d e fiesta semanal; jubila ción vo luntaria a los 55 años y Iorzosa a los 60. co n el cien por cien de
sueldo .
HOY UNA ASAMBLEA GENE-

Paralelamente, la cuestión del Colegio de Funcionarios seguía evolucionando. Finalmente prosperó la petición, formulada por los funcionarios, de que fuera destituido el presidente. señor Aymar. Un a orden de la Dirección G eneral de Admini stración Local de primeros de
marzo nombraba un nuevo president e. El cargo recayó
sobre el señor José María Prat, jefe de negociado de
Mercados y Comercios.
La nueva situación -que en el panorama de relatividad supuso una victoria de los funcionarios- les permitió
la utilización de los locales del Colegio de Funcionarios
para las reuniones y la organización diaria de una comisión permanente para coordinar todas las cuestiones de la
asamblea .
Es de destacar el papel de la prensa diaria y de otros
medios de comunicación que - salvo raras excepcionesdesempeñaron en tod o momento una función fundamental en el desarrollo del conflicto. La objetividad y amplitud con que se trataron todos los temas favoreció en gran
manera el avance de la lucha por cuanto cubrió la deficiencia insalvable que constituía la precaried ad de la
comunicación entre los funcionarios.

RAL
P aralelam ente, los fundo narios
del AY/lntamim/o. han fund ado sus
puntos reiv indicativo s sobre los
siguient es: 1ncor poració n a plazo
fijo de to dos los eventuales a plantilla en el puesto realm ente desempeñad o; aumento lineal de 6.000

Destitución del presidente del Colegio

de Funcionarios

Nuevo plazo sin respuesta. La huelga y la «nona»

Los bomberos se manifie stan po r las
Ramblas en la noche barcelon esa .
La marcha se prol ongaría desde la
alcald ía hasta el cuartel general de la
calle Mallorca.

Elide marzo la asamblea de funcionarios decidió
por mayoría absoluta conceder un plazo hasta el 8 de
marzo para que el Ayunt amiento diera una respuesta concreta ; transcurrido dicho plazo, se manifestaban dispuestos a efectuar nuevas acciones.
Durante la semana fracasaron todas las gestiones realizadas por la comisión negociadora para ser recibida por
los concejales. Se alegaba la prioridad de los casos de
bomberos y policías. En realidad, resultaba obvio la
ausencia de voluntad para resolver unos problemas cuya
urgencia ya no permitía dilaciones.

27

�El día 8. tal co mo estaba pr evisto . se celeb ró una pesetas; salario real del cien por cien
asamblea en la que se deliberó sobre la acción qu e d ebía en caso de jubilación; equiparación
emprenderse. Se d ecidió ir de nuevo al paro total con al régimen de la Seguridad Social e
inmediato reconocimiento de los
concentraciones en la plaza a media mañana.
derechos sindicales.
Este mismo día. y coi ncidiendo co n la festividad de
Para tratar de coordinar todos
su santo patrono. se celebró un homenaje en honor de los los esfuerzos. esta tarde a las dos. se
bomberos. en el que participaron numerosos ciudadanos. celebrará en la Placa del Rei, una
entre los que se contaban muchos funcionarios y miem- asamblea general. Previamente a lo
bros de la asociación de vecinos de l' Esquerra de l' Eixam- largo de la mañana. se irán celebranpla, se concentraron ante el cuartel de la calle Provenza y do diversas asambleas locales en
depositaron ramos de flores . Se oyeron los conocidos gri- cada centro. A dicha asamblea genetos de "unidad. unid ad » y otros contrarios a la militariza- ral acudirán representaciones de
todos los cuerpos afectados. Dado
ción y a la continuidad d el alcalde.
Al día siguiente. la plaza de San Jaime volvía a apare- que parece próxima la celebración
cer como en los pasados días del conflicto; esta vez sin la del Pleno de Presupuestos -que el
presencia reconfort ante de bomberos y policías. La huel - alcalde Viola había anunciado para
ga se había segui do mayorit ariament e y se habían celebra- principios de noviembre-o los fundo asambleas en to dos los centros. La concurrencia masi- cionarios quieren presentar previa.
mente sus peticiones antes que se
va de funciona rios .contrib uyó a reforzar la confianza en
consignen las partidas destinadas a
la lucha y reafir mó. una vez más. su unidad. Muchos fun- ellos y. en consecuencia, se determicionarios portab an brazalet es negros en señal de duelo ne lo que van a cobrar. ¿HABRA
por los graves h echos oc urridos recientemente en V itoria.
DIN ERO ?
Ente las órdenes conmina to rias de la po licía armada
No parece probable que el Ayund e que se circulara . los mani festant es decid ieron dar vuel- rarniento previendo la posibilidad
tas a la plaza ordenadamente. L a «no ria» , co mo se le Ha- de tenerse que enfrentar otra va
m ó, se co nv irtió en la nueva modalid ad de mani festación con el problema de los funcionarios.
haya dispuesto en el Pleno extraoren la plaza d e San Jaime durante aq uellos d ías.
El co ncejal Tarragona empezó por aq uel entonces dinario -que por otra parte tampouna política perso nal a través de declaraciones a la prensa co se sabe si va a celebrarse o no-,
alguna partida destinada a satisfacer
y promovió unos contactos " informales» con la comisión
sus reivindicaciones. Por ello. se
de los quinc e. a la que convocó repetidamente con la
quiere que antes de decir sí o no a
int ención de formular una propuesta que se comprometía las cuentas municipales. se haga oír
individualmente a apoyar.
la voz de cuantos trabajan para la
A últ ima hora de la tard e del mismo día 9 de marzo. Casa Gran. Algunos piensan que
se celebró una asa mblea en la que. tras un análisis de la con un presupuesto ordinario que
situación. se acordó proseguir el paro un día más mientras ronda los 17.000 millones de pesese aguardaba la convocatoria definitiva del P leno munici- tas. el problema económico que puede presentar el aumento salarial de
pal.
El "alcalde» fue llamado aquel mismo día a Madrid la plantilla. puede ser perfectamente
para informar de la situación del func ionariado barcelo- cubierto, Faltaría saber ahora cuál es
nés. Según el señor G óm ez P icazo , director general de la opinión de los «cerebros grises»
Administración L ocal, «aunq ue el problema es municipa l del Ayuntamiento.
Por otra pane. pasado mañana.
y aferra y co mpet e al Ayuntam iento de Barcelona. guarjueves. a las j de la tarde. tendrá
da una interrelació n por lo que no nos es indiferente ni
lugar en el Colegio de Ingenieros de
mucho menos.» Estas palabras d efinen clar am ente el Vía Layetana 39. la primera asamalcance d e la situación que ya empezaba a exas perar al blea de jubilados de la Administrago b ierno por cuanto temía seriamente que el ejemplo cuno ción Local. a la que se ruega. acudan
diera ... y co n toda razón. puesto qu e ya en algu nos muni- todos los interesados. En definitiva.
cip ios se estaba iniciando mo vimientos d e fun cion arios pues. los funcionarios después del
28 co n objetivos similares a los de Barcelona.
famoso pleno «de los funcio narios»

y ante la cantidad de promesas
incumplidas por pan e del Ayuntamiento, se ponen nuevamente en

marcha. No es improbable que el
tema «func ionarios» vuelva a ser

noticia.

Los transeúntes de las Ramblas sonr íen a los bomberos . Las muestras
de simpatía se repitieron durante

todo el transcurso del conflicto.

NUEVA ASAMBLEA EL DIA
23
La anunciada asamblea tuvo
lugar. en efecto. el día 23 de
noviembre en la barcelonesa Placa
del Rei, En ella se analizó la actual
plataforma reivindicativa. y se debatió acerca de la huelga de bomberos.
Como recogía "El Correo Cataldn"
del día siguiente :
Ayer. a las dos del mediodía. se
celebró una asamblea general de
todos los cuerpos dependientes del
Ayuntamiento en la Placa del Rei.
La asamblea tenía como objeto la
coordinación de la lucha reivindicativa, surgida a raíz de la huelga de
bomberos que se inició ayer. y la
aprobación o modificación de la platafo rma reiv indi cariv a unitaria, que

a mediodía de hoy. será presentada
al alcalde.

E l jueves. día 11 . la prensa d iaria hacía pública una
nota oficial de la alcaldía.
Los objetivos inm ediato s de la asamblea estaban.
pues. muy claros : cons egu ir la celebración del Pl eno y no
cesar en la actitud de paro hasta que no estuviera convocado.
.
.
El lunes. día 1 5. la situación continuaba estancada. la
huelga seguía y las concentraciones en la plaza se repetían
diariamente . Por la mañana se celebró una reunión en el
Consistorio. El alcalde negó la entrada a los periodistas.
como ya era su costumbre. Los concejales expusieron sus
propuestas finales. propuestas que. al parecer, alcanzaban
una cifra global que oscilaba entre los ochocientos y mil
millones de pesetas. Al término de esta reunión el alcalde
hizo pública una nota en la que se definía ya su propuesta
concreta sobre cada una de las reivindicaciones. Como ya
veremos más adelante. esta propuesta sería la aprobada
en líneas generales por el Pleno del día 23.
El día 16 fue nuevamente una jornada de paro. aunque en la asamblea de aquella tarde se acordó la reincorporación al trabajo hasta el día del Pleno. en que se iría a
la huelga y se realizaría una concentración para conocer
las decisiones finales. El H ospital del Mar (más de cien
tra bajado res) aceptó la decisión de parar la huelga sólo
d espués de dos asa mbleas y vo tac iones. pues predom inaba la impres ión de que era imprescindible seguir en huelga para conseguir algo.
L a luch a de los fun cion ari os
y el serv icio a la ciuda d
Viola arreció su campaña para desprestigiar a los funcionarios ante la ciudad. en la que burda ment e an unciaba
sacrificios para los ba rceloneses así como la suspensió n de
obras y servicios públicos que no po drían llevarse a cabo
por culpa del aumento sala rial previsto para los funcionarios. Esta campaña. co mo era de esperar. cayó en el
vacío. por cuan to an te la ciudad ya había quedado suficientemente claro quienes eran sus enemigos y quie nes la
estaban defraudando . Se hablaba mucho aquellos días de
los gastos sun tuarios del Ayuntamiento. de los lujos y
otros gastos sup erfluos . pero esto co nst ituía la xocolata del
lloro - expr esió n utilizada por T arragon a- y no tenía ni
el valo r ejemplar que quería dársele. L a realida d de las
cuentas del Ayuntam iento no tie nen otra alternativa que
una opción radicalmente distinta. una opción de gestió n
democrática del municipio. que natu ralm ent e significa un
ca mbio en todas sus estructuras. Las reivindicacione s de
los funci onarios tendrían cabida en un Ayuntamiento
democrático que. entre otras cosas. acabase de una v ez

29

�Al mismo tiempo, debía formarse
con estas partidas que no constan en el presupuesto (fon(omisión negociadora y un orgauna
dos de indemnización, inspección y VIAP) y co n aquellas
que ascienden a cifra s totalmente injustificadas, como son nismo representativo. para discutir
los problemas concretos de cada
las «c ontratas».
L a réplica de la asamblea a la nota de la Alc aldía no cuerpo y generales. de forma que la
lucha siga manteniéndose.
se hizo esperar. En ella, además de mostrarse descontenRespecto a la huelga de bombetos ant e la reducción de sus peticiones, los funciona rios
ros. se informó que ayer por la
recalcaban los " olvidos" de la nota : la petición de desminoche. una comisión de delegados,
litarización, la falta de plazos y las mejoras salariales de elegidos en asambleas el pasado 5
las emp lead as de limpieza y cantineras.
de noviembre. se entrevistó con
A todo esto , las amenazas de sanciones y las presio- Viola, el cual declaró que el asunto
nes de todo tipo seguían en aum ento. L os ru mores, muy no era de su incumbencia. y respecto
insistentes y no infundados, decí an qu e se iban a abrir a la huelga, dijo que ellos mismos
unos expedientes, pero el rechazo y la denuncia un itaria decidieran cuáles eran. los servicios
salva ro n nuev amente la situació n. Ante la noticia de que necesarios. Ayer. pues, el cuerpo de
habían acudido al H ospital del Mar un os fun cion ar ios bomberos entró en huelga, limitánco n el deber de informar para la instrucción d e expe die n- dose únicamente a intervenir en
tes, todos los demás compañeros se desplazaron hacia allí situaciones urgentes, y dejando de
lado las salidas de Barcelona. los
en pleno para manifestar su apoyo a los amenazados.
salvamentos y los servicios innecesaHay que hacer constar, sin embargo , qu e los jefes de
rios.
quienes se requirió información para la instrucción, se
REPRESENTANT ES.- Por
negaron a dar nombres.
otro lado se propuso exigir el recoLa prensa hizo público por aquellos días un docu- nacimiento de los representantes de
mento que suscribían treinta y cuatro entidades ciudada- cada cuerpo. elegidos libre y demonas en apoyo de los funcionarios y solicitando la dimisión cráticamente en asamblea . y rechadel alcalde y de todo el con sistorio . Asimismo, proponían zar to da impos ició n de com isiones
su colaboración para la constitución de un Organismo mixtas o, lo que es lo mismo . «comisiones Viola», puesto que éstas no
Municipal Provisional.
son representativas.
A co ntinuación, se abrió

El Pleno "de la vergüenza"

30

P or fin llegó el esperado día del Pleno, que la pr ensa
calificó del "día má s largo". L a huel ga se siguió con éxito
en la ma yor patte de los centros y a mediodía to dos los
funci onarios acudieron a la plaza de San Jaime, fuertement e ocupad a por la policía armad a. P or la mañan a,
cada uno de los concejales había recibid o en su domicilio
un a carta firmada por la asamblea de representantes, en la
que se hacía constar su disconformidad con la pro puest a
del "alcalde" y se denunciaban nue vamente los procedimientos.
A primera hora de la mañana, un numeroso grupo de
funcionarios intentó penetrar en el recinto del salón de la
Reina Regente destinado al público; sin embargo, su
intent o fracasó porque, de fo rma "inexplicable" , la tribuna fue ocupada por unos escolares del instituto Balmes
acompañados por el profesor de formación política, un tal
señor Manzano. A dicho señor se le explicó que el Pleno
constituía un hecho importante en la culminación de la

Los funciona rios municipa les so r-

prenden a los ciudadanos de Barcelona con sus marchas y manifestaciones. Se rompía la "imagen" del
funcionario tradicional. (por las
Ramblas)

de discutir y elaborar por centros de
trabajo.
Los distintos cuerpos manifestaron su total apoyo a los bomberos. y
señalaron que toda la actuación que

el turno

se está lleva ndo a cabo es una mues-

de intervenciones que giraron en

tra de ello.
Se añadió un último punto reivindicativo a la plataforma. de la cual
ya informamos ayer. que es el reco-

torno a modificaciones de la lucha
reivindicativa, proponiéndose que la
plataforma fuera elaborada considerando los puntos más urgentes en

no cimiento d e la comisión negocia-

primer ligar, y sin abordar cada uno
sin que antes se hubierasolucionado
el anterior. Si bien el aumento lineal
de 6.000 pesetas es muy necesario,
se considera de mayor urgencia la
incorporación en plantilla de los trabajadores eventuales. de los cuales
hay algunos que llevan 20 y 25

dora elegida siempre democráticamente y rechazando la comisión
mixta que pretende imponer el alealde.
Se propuso asimismo, unir la
Administración Local, para poste-

años en esta situació n labo ral. así

como la adecuación del sueldo base
para todas las categorías, partiendo
del mínimo interprofesional. .
Otr a de las reivindicaciones a largo plazo, para lo cual se han de
co nstituir organismos representativos . es la formación de un sindicato

libre y democrático. lo cual se habrá

riormente coor dinarse con la Administració n C entral, co n vistas al
futuro sindicato. Finalm ente. se
decidi ó reunirse esta mañana en

asambleas en cada centro y posteriormente. a las dos del mediodía,
concentrarse en la Placa de Sant

Jaurne, para entrev istarse co n Viol a.
T od os los asistent es estuviero n
de acuerdo en la negociación con el
alcald e. aunque reinaba la pesimista

lucha y se le rogó que no ocupara las plazas, pero se negó
con obstinación. El hecho es probablemente irrelevante,
pero constituye una prueba más de estos mecanismos burdos que cada vez han funcionado "casualmente" en favor
de Viola. Tan sólo cinco funcionarios tuvieron acceso al
Pleno . Fue muy agitado. Ya de entrada, se pr esentó un a
moción de censura contra el "alcalde" por part e de TaITagona. N o prosperó la propuesta de Font Altaba para que
la vo ta ción fuera secreta, ya que Viola se negó a ello, por
lo cual, además de aquel, do s concejales más abandonal
ro n la sala, C ánova s y Pérez Pardo. L a votaci ón fue
ro tunda: veinticinco concejales votaron con fianza al "alcalde" - y con ello, una vez más, mostraro n su to tal dist anciam iento con el sent ir popular- y tan sólo Soler
P adró y T arr ag ona apoyaron el vo to de censura.
N o prosperó ninguna de las enmiendas presentadas,
entre ellas la de Soler P adró, de que fue ra el E stado qui en
fina nciara el incremento de costes. L as discusiones se llevaron a cabo con gran confusión y Viola mostró en todo
momento una prisa desmesurada en aprobar sus propuestas. En definitiva, la propuesta del alcalde " fue globa lmente aprobada".

A LA CIUDAD
Las entidades firmantes, ante la situac ió n sin precedentes históricos que se ha producido en el Ayuntamiento
de Barcelona, con la penetración violenta de la policía
arma da en el interior de las Casas Consistoriales, en el
curso de una asamblea pacífica de funcionarios y empleados muni cipales,

declaramos:
l. Que conocemos y apoyamos las reivindicacion es
de los funci onarios y empleados municipales, así como la
forma pacífica de manifestar su protesta.
2. Que los servicios vitales de la ciudad no han sido
de satendidos y que por tanto la militarización de los
bomberos y policías municipales -medida que reelamamas sea revocada- no tiene justificación alguna.
3. Que hacemos responsable de los gra ves hechos
del día 17 de febrero al alcalde Viola y a todo el C onsistorio , así como a los responsables de la política muni cipal
d e ·' crsona1.

31

�4. Que sin organismos sindicales representativos, no
podrán ser resueltos los problemas de los funcionarios y
empleados de la Administración pública, contando con
las limitaciones que haga falta en el caso de desatención
de los servicios públicos que afecten a la vida de las personas: incendios, unidades de Tratamientos Intensivos en
los Hospitales, etc .

5.

Que en el presente conflicto de funcionarios se ha
puesto de relieve una vez más la incompetencia, la falta
de representatividad y la negligencia del actual alcalde y
de todo el consistorio en orden a solucionar los problemas tamo int ern os del Ayuntamiento como generales de
la ciudad.

6. Q ue sólo la democratización general de nuestros
ayuntamientos y otras instituciones públicas creará las
condiciones para tratar correctamente los problemas, tanto del personal de las instituciones como de la ciudad.
7. Por tanto, las entida'des firmantes pedimos la
d imisió n inmediata del alcalde y de todos los concejales,
y proponemos su colaboración para la constitución de un
O rg anismo Municipal Provisional hasta la celebración de
elecciones d emocráticas.
8. Que, como primer paso en este sentido, las entidad es abajo firmantes iniciarán una investigación detallada de los hechos acaecidos entre el día 10 y el día 19 de
febrero de 1976 Y de sus antecedentes, así como un estudio de las grandes necesidades municipales, de la situación del personal del Ayuntamiento y de la situación de
las finanzas muni cipales, con el fin de informar a la ciudad y preparar la llegada de un Ayuntamiento democrático.
(Siguen las firmas de las entidades)

impresión de que ello no serviría de
nada.
En otro orden de cosas, se
recuerda que el jueves, día 25, a las
5 de la tarde, tendrá lugar en el
Colegio de Ingenieros, la I Asarnblea de Funcionarios jubilados de la
Administración Local.
LA HUELGA.- Los bomberos
en huelga Son 627 -r-todos los
miembros del cuerpo-s, que prosiguen en actitud de brazos caídos y
únicamente efectúan salidas conside-

radas de urgencia. El paro afeera a
todos

los

restantes

servicios,

incluyendo los retenes que habitual.
mente están de servicio en el Liceo y
en la fábrica de cervezas Damm.
Son los propios bomberos quienes
deciden los servicios que prestan, ya
que se consideran con los suficientes
conocimientos para tomar tan
importante decisión.

Cabe señalar, por otra parte, que
los acentuados rumores en tomo a

1. LAS ELECCIONES SINDICALES. E. Martín/J. Salvador
Cuestiones prácticas para la lucha sindical. Secuestrado a las pocas horas de habersido presentado a la prensa.

2. EL RESURGI RDEL MOVIMIENTOOBRERO. Nicolás Sartorius. Prólogo de Simón Sánchez Montero.
Por primera vez. la historia del movimiento obrero bajo el franqu ism o, vista por los mismos protagonistas ob reros.

3. "TIEMPOS MODERNOS.: Juan N. García-Nieto

un cambio en la alcaldía, con la salida de Viola. sólo pueden contribuir
a dilatar el conflicto, pues no es des.
cabellado suponer que el actual
alcalde. sabedor de su próximo rele-

4. CHARLAS EN LA PRI SION. Marcelino Camacho. Prólogo de Alfonso C. Cornín

vo . si éste: finalmente se confirma,
evite tomar decisiones importantes.

Una guía práctica para orientarla acció nde los representantes ob reros.
Una propuesta rupturi sta de acción sindical.

En cuanto a las rtivindicaciontJ de
los huelguistas. éstos Se concentran
en: aumento de 6.000 pesetas para
el bombero; 5.500, para el cabo;
5.000, para el sargento; 4.500,
para el suboficial y 4.000 para el
oficial; percepción de las pagas
extraordinarias al cien por cien del
salario real; dos días de fiesta semanal; elevaci ón del salario base, para
equilibrarlo al mínimo interprofesional, y revisión salarial semestral
acorde Con el incremento del Coste
de la vida.

los mecanismo s de la empresa ca pitalista y la respuesta obrera organizada.
En el Xaniversario de la creación en España de CC.oO.. un texto ya clásico de lucha sindica l.

5. LOS ENLACES SINO/CALES. E. Martín/J. Salvador

6. CUARENTA AÑOS DE SINDICATOVE RTI CAL Manuel Ludevid

El bisturí aplicado a la CNS' l a propu esta . l-si . .
. . ..
.
na CID na -sinnicahsta de orgaOlzaclD npa ra la clase obrera.

UADERNOS

ERODE AYO

. 'd'
a InCI Ir en el debate cotidiano del mcvimiento obrero.
parecen mensua mente. Il ustrados. De venta en qu ioscos y librerías. P.v.P.: 60.- Ptas.

Una colección popular destinada

A

I

1. .MARCElINOCAMACHO y EL DEBATEDE COMISIONES OBRERAS

32

.... _-----------------....._-- - - - --- - - - - - - ----

2. BAIX LLOBREGAT: i HUELGA GENERAl!
3. NOSOTROS. LOS FUN CIONARIOS
4. NOSOTROS. LO S BANCARIOS
5. NOSOTROS. LOS MAESTROS NACIONALES
Editorial laia. S. A.. Constitución. 18-20. Barcelena.j q
Pedidos a; Distribuciones de Enlace. Ausias March. 49. Barcelcna.f jj

..;..¡f~:&lt;t~
¡'_'':\
~K.i~¡"
·..t~os ..' ')"

DIPUTAGlO R PRDY IROIAL
DE BA ROELO NA
Biblioteca de Cataluña

Reg. \!.~l,t ,~3

S igo ~JA(qB2..A)
..........._-_ ... __ ..._..._ ~

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10004">
                <text>1827</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10006">
                <text>Nosotros, los funcionarios: la lucha de los trabajadores del Ayuntamiento de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10007">
                <text>Cuadernos Primero de Mayo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10008">
                <text> 32 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10011">
                <text>Giménez Yuste, Mario</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10012">
                <text>Obiols Llandrich, Margarita</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14351">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10013">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10014">
                <text>1976</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10015">
                <text>Administració municipal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10016">
                <text>Sindicalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10017">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10018">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21698">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10019">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10020">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10088">
                <text>n. 3</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10005">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1185" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="716">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1185/19890228d_00325.pdf</src>
        <authentication>5934efa2c0768732d1720f07891fc069</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42389">
                    <text>NOTES PER LA INTERVENCIO DEL SENYOR ALCALDE A LA SESSIO DE SITGES
DEL DIA 28-2-89
1. Des de l'inici del mandat, amb la inauguració de les sessions
de la Comissió Tècnica no havia tingut l'ocasió de fer una sessió
de treball amb tots vosaltres.

Això significa que tinc plena confiança en el treball que esteu
fent i en els equips que hem constituït.
Indubtablement, si no hi hagués aquesta confiança, la meva
intervenció hauria estat molt més intensa, ja que el bon
funcionament de l'Ajuntament és el mandat central que hem rebut
dels ciutadans.

2.

Gràcies a que estem aconseguint un Ajuntament més eficaç i

eficient hem pogut posar en marxa amb tanta ambició, tants
projectes que han de fer canviar aquesta ciutat i garantir una
millor qualitat de vida dels seus ciutadans.
En la primera etapa de l'Ajuntament democràtic l'objectiu era
preservar la ciutat, garantir que no es degradés més. En una
segona etapa vàrem poder iniciar la reconstrucció, no només
física. Vàrem començar també a apropar l'Ajuntament als
ciutadans. La descentralització és l'exemple més clar d'aquesta
política.

�-2-

Ara ja podem pasar a l'etapa de recreació de la ciutat, de
posicionar-la en millors condicions a Europa. Per això, no cal
només la participació dels agents econòmics, polítics i socials.
Cal que nosaltres siguem capaços de crear una organització viva
que respongui a les exigències del canvi de ciutat i en sigui el
seu dinamitzador principal.
3. Esteu tenint un debat intens i molt profund que només és
possible quan una organització és dinàmica i té idees i capacitat
d'acció. Una organització sense conflictes està morta. Veient
l'esquema de la discusió, he de dir que mai no havia trobat una
visió de conjunt tant àmplia, una capacitat tan evident de posar
tots els problemes, tant polítics como econòmics i organitzatius,
sobre la taula. Peró, a més, i això és el factor més positiu, hi
ha una capacitat per aportar solucions als problemes.

El sacseig organitzatiu que vàrem generar a l'inici de l'últim
mandat, difícil de dur a terme des d'un punt de vista humà i
personal era imprescindible per adaptar l'Ajuntament a les noves
demandes de la ciutat i els ciutadans. Per a cada etapa cal
trobar l'equip més idoni.

�-3-

El canvi ha portat una crisis d'adaptació i creixement, però la
missió d'un equip de govern és preparar estratègies i accions de
canvi. Per això és important la reunió d'avui ja que esteu
enfocant les principals línies que vàrem pensar per aquest
mandat.
4. La recreació de la ciutat a partir d'un Ajuntament d'esquerres
significa que volem una Administració més a prop dels ciutadans,
més al seu servei i més activa en la recerca de les solucions
dels problemes. Una Administració que fomenti la participació del
ciutadà, que generi un esperit col.lectiu de fer ciutat i que
entengui la informació com signe de qualitat de vida.
Una Administració que corregeixi els desequilibris socials i
promogui al màxim la redistribució.
Una Administració que vulgui fer una ciutat atractiva des de tots
els punts de vista, base del desenvolupament econòmic i social i
única garantia per a un creixament continuat i equilibrat per
sobre de les eufòries o depressions monetàries,
Una Administració que tingui un model físic del territori i
garantitzi la connectivitat i l'equilibri entre tots els elements
i alhora faci accessible la ciutat a tots els ciutadans.
Una Administració que generi polítiques específiques en el camp
dels serveis personals i que tingi en compte l'efecte social i
econòmic dels mateixos. Que treballi por aportar la cultura als
ciutadans i alhora es precoupi per les puntes de llança que faran

�-4-

atractiva la ciutat. Que garantitzi una política sanitària
bàsica. Que es preocupi de definir polítiques educatives,
esportives i socials, des d'un punt de vista global de la ciutat,
més que intentant gestionar òrgans i dependències.

Una Administració que tingui en compte que la gestió social no és
un problema només d'objectius sinó també d'eficiència. Que els
costos dels serveis tenen una importància política.

5. Per aconseguir aquests objectius bàsics en una etapa de
creixement de la ciutat, en una etapa d'il.lusió col.lectiva en
la que els Jocs Olímpics en són la manifestació més evident i en
la que trobem molta col.laboració ciutadana en totes les
propostes, des de la neteja de les façanes al pla estratègic, cal
aprofundir la transformació municipal.
Cal posar instruments per fer cada vegada una política més àmplia
sobre tots els aspectes que afecten a la ciutat i garantir
alhora, la gestió més eficaç dels serveis que tenim.

Els que esteu al centre de l'Administració municipal heu observat
amb reticència la creació d'òrgans funcionals independents que
poc a poc s'han anat incrementant. S'ha de dir que és una línia
tendencial positiva, que l'Ajuntament té diversos braços i que
tots són Administració municipal.

�-5-

Per això es fa necessari clarificar les condicions organitzatives
i les condicions operatives. Assegurar que el control polític és
global i que no hi han accions contradictòries. Probablement cal
canviar els Consells d'Administració i garantir un control global
de les empreses i instituts. També cal verificar les possibles
diferències de tracte econòmic i organitzatiu que s'han generat i
que afecten els que quedeu a l'Ajuntament central. Estan
treballant en això. A vegades és més fàcil medir l'eficiència i
la capacitat de producció que la eficàcia i direcció de
polítiques.
Una de les línies del Pla Estratègic Municipal aborda la
transformació de l'Ajuntament. Es una línia a impulsar en la que
convé que hi participen per anar gestionant el canvi des d'una
Administració burocràtica a un altra basada en l'elaboració i
aplicació de polítiques i simultàniament, gestora, amb
eficiència, dels òrgans que depenen d'ella.

6. El programa electoral pel present quatrienni abordava cinc
objectius: Una ciutat per a la gent, més benestar per els
ciutadans, qualitat de vida moderna, el rellançament de
l'economia com motor de la ciutat ï una administració més a prop

�-6-

del ciutadà. Algunes d'aquestes accions són responsabilitat única
de l'Ajuntament i les estem tirant endavant emprant tots els
mitjans al nostre abast i cercant la col.laboració econòmica de
les altres Administracions, incloses les europees, i, per què no,
del sector privat.
D'altres impliquen directament una activa cooperació públicoprivada i la complicitat dels ciutadans. Instrumentar la
cooperació público-privada comporta definir clarament els seus
límits i les garanties per als ciutadans. Creiem que fins ara és
un treball ben fet, però que en alguns cassos s'ha interpretat
com un afavoriment dels interesos econòmics.

Es, potser, una conseqüència inevitable de l'èmfasi que s'ha
posat en el rellançament eonòmic. La creació de llocs de treball
ha de ser prioritària per a qualsevol Ajuntament d'esquerres. Cal
afirmar, però, que el nostre principal dèficit és encara la
comunicació i la participació dels ciutadans en el projecte de
ciutat.
Reforçar la descentralització, millorar els serveis públics,
canviar les relacions amb el ciutadà,

portar polítiques

especifiques en aquest camp són reptes que encara hem de superar.
D'això en tenim la responsabilitat els polítics però també
vosaltres.

�-7-

7. El gran procés que queda pendent és el de la definició de
Barcelona, el seu àmbit territorial real, de la seva financiació
i de les relacions amb el govern de la Generalitat, el govern
Central i l'Europa de les ciutats que s'estan creant. Hem posat
les esperances en que la Carta Municipal, consensuada, permeterà
resoldre la base de molts d'aquests temes ja que ha de
propocionar:
a) Un nou marc polític, jurídic i administratiu que doni major
autonomia a l'Ajuntament.
b) Una nova organització política institucional que, canviant
procés electoral, asseguri més participació ciutadana.
c)

Un nou marc de financiació, més coherent amb els altres

models financers i públics que, garantint els principis
d'autonomia local i suficiència financera, tendeixi al 25/25/50
que creiem just.

d)

La capacitat de gestió i planificació de la Barcelona real

de 4 milions d'habitants, qüestió considerada primordial per
tothom i el gran dèficit polític i institucional, d'avui.
La Carta Municipal i el seu desenvolupament s'enfronten a una
voluntat del govern de la Generalitat en la que els seus models
són molt diferents dels nostres: El pla Metropolitá que s'està

�-8-

fent a esquenes nostres, els problemes amb els Jocs Olimpics, la
no participació al Pla Estratègic, l'impuls per fer a Perpinya la
zona central de la Euro regió nord-mediterrània, etc., posen en
evidència les dificultats que hem de superar per imposar, no tant
la nostra línia política, com l'estricta racionalitat.

8. Parlar amb vosaltres de la Casa Gran i els seus grans
objectius, quan ja estem propers a la meitat del mandat, també
comporta parlar i preparar les eleccions de 1991.
Les enquestes actuals són molt favorables, la ciutat reconeix els
nostre esforç i el valora, per tant estem optimistes. Però cal
que sapiguem explicar el que hem fet, perquè ho hem fet i com ho
fem, i també el que no hem fet i perquè. Què deixarem per
l'endema dels Jocs i com hem escollit les prioritats. Cal deixar
clar que la nostre política és responsable,

eficient i

afavoridora del benestar de tots els ciutadans.
Només posant en marxa algunes coses de les que s'han dit avui,
haurem provocat suficients canvis com per que d'aqui a poc temps
estiguem en condicions d'orientar el futur amb una perspectiva
àmplia i fermament optimista.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17083">
                <text>4091</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17084">
                <text>Notes per la intervenció del Sr. Alcalde a la sessió de Sitges. Reunió de Coordinadors de l'Ajuntament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17085">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17086">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17087">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17088">
                <text>Sitges</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17090">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="21897">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23447">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23448">
                <text>Benestar Social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23449">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23450">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="23451">
                <text>Ajuntament de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40798">
                <text>1989-02-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43422">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="17092">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
