1
10
6
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/770/20070912_LV.pdf
e67032aad159bcd589802eb51f27f170
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
12/09/2007
La Vanguardia, p.025, Opinión
El rey Fernando según Gracián
PASQUAL MARAGALL
EL JESUITA ARAGONÉS Baltasar Gracián escribió para Fernando el Católico lo que Nicolás
Maquiavelo para los Médicis Gracián, jesuita aragonés, escribió para el rey Fernando de
Aragón, Fernando el Católico, lo que Maquiavelo para los Médicis, si bien no defendía tanto la
razón de Estado maquiavélica como "la buena razón de Estado", o tal cosa Tierno Galván
comentaba. Su El político (Zaragoza, 27 noviembre 1640) ha sido situado en la línea de la
República de los griegos y El príncipe de los italianos.
Los de mi generación somos de poco más de 300 años más tarde. Nací justo entrando en el año
1941. Tres generaciones de personas que viviesen 100 años nos enlazarían. Nada. La prueba de
esa cercanía voy a tratar de demostrarla en este modesto artículo.
El padre Batllori, también jesuita, una de las personas más sabias que he conocido, editó las
obras completas de Gracián en 1969.
Según el prólogo de Aurora Egido a la minúscula edición del año 2000, de la Diputación de
Zaragoza - tan minúscula que me cabe en la palma de la mano-, en 1640 Gracián está en
Madrid, pero "admirado, y a la vez asqueado, de las maravillas e intrigas de la Corte" (sic), se
traslada a Pamplona y en diciembre vuelve a Zaragoza.
Gracián fue amigo fiel de Francesco Carafa, duque de Nochera, napolitano, lugarteniente y
capitán general de los reinos de Aragón y Navarra, con el cual instó al rey el 6 de diciembre de
1640, siempre según Aurora Egido, "a que hubiese negociaciones y no guerra con Catalunya en
previsión de la intervención francesa", cuestión en la que la Compañía de Jesús, por lo visto,
tuvo actitudes muy firmes.
"El hecho constatado (es) que el duque de Nochera (dedicó) su vida a la construcción de una
Europa unida y católica". Como virrey representaba la autoridad real en el control de la
impresión de libros, pero en Aragón no hay un virrey único "sino tantos cuantos integran los
reinos y Principado".
En todo caso El político "aparece como un discurso en primera persona ofrecido al duque de
Nochera". La obra es una alabanza ( "paradójica", dice Egido) "de una monarquía austriaca que
en la guerra de Catalunya no había concebido sus ideales políticos con idéntica previsión que el
duque de Nochera". Finalmente, Egido comenta "la ironía que representa proponer como
modelo a Fernando el Católico en momentos de tan grave crisis como los que atravesaba la
Casa de Austria en 1640 en relación con el Principado (Catalunya) y la Corona de Aragón en
general".
Egido señala la existencia de una edición francesa, Le politique dom Ferdinand le Catholique
(París, 1732, es decir, poco después de la entrada de Felipe V de Borbón en Barcelona en
1714). Del libro se hicieron también traducciones al alemán, holandés y polaco, además de las
italiana y francesa.
En la página 14, es decir, para páginas tan pequeñas, al principio de todo, se dice que "En la
monarquía de España las provincias son muchas, las naciones diferentes, las lenguas varias, las
195 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
inclinaciones opuestas, los climas encontrados, y así como es menester gran capacidad para
conservar, así mucha para unir".
(De 1640 a 1998: cuando estando en Roma nos visitó Felipe González yme animó a concurrir a
las elecciones a la Generalitat del año siguiente, habían pasado 350 años, pero el tema de
Gracián coleaba todavía, y sigue coleando. Como he explicado un montón de veces mi
condición fue el federalismo diferencial, lo que aquellos que quisieron desacreditarlo llamaron
federalismo asimétrico.)
Métese luego el autor en una disquisición sobre la genealogía de la Casa de Aragón "que fue
siempre fecunda madre de héroes" y sobre la mezcla de la dinastía borbónica ( "seminario de
valerosos caudillos"), con la de los Austrias, en el príncipe de España - que permitía imaginar
en el futuro rey "el valor para ser Monarca del Universo". Sigue con el cerco a que se vio
sometido cuando niño, con su madre Juana, en Girona, y continúa, en flash back,con un
impagable relato de la infancia de un rey muy anterior y venerado en Catalunya y Aragón
quizás más que ningún otro: Jaime I.
"Desamparó al niño Jaime, famoso conquistador de Aragón, su mismo padre el rey don Pedro;
aborreciole aun antes de engendrarle (*) (...), no quiso darle lo más principal de la educación, y
aquí tuvo su mayor dicha, pues substituyendo (le) el valeroso Caudillo conde Simón de
Monfort, le fue padre y ayo juntamente, pues se han de criar los propios hijos como extraños, y
los extraños como propios" - y pone como ejemplo a Alejandro Magno, que por lo visto, según
Gracián, triunfó por envidia y emulación de las hazañas del padre, Filipo-. "El amor o el recelo
paterno es un fatal escollo", concluye el autor.
Curiosa historia la de Pedro II, Jaime I y Simón de Monfort, que se entrecruza ahora en mi
recuerdo con la de la moderna eurorregión Pirineos / Mediterráneo que creamos con Georges
Frèche (cuando era alcalde de Montpellier, la ciudad donde nació Jaime I), los alcaldes de
Toulouse, Zaragoza, Ciutat de Mallorca y la alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, que ofició de
anfitriona en aquella ocasión. El alcalde de Toulouse, Dominique Baudis, no pudo venir
porque, como es costumbre, o lo era entonces, estaba en París, y le representó el teniente de
alcalde Jacob. Alguien contó que Jaime I era nuestro rey, el de todos los presentes, porque
nació en Montpellier, se formó en Monzón, fue conde de Barcelona y rey de Aragón, y
conquistó Mallorca y Valencia. Y entonces Jacob, bajo el cuadro de Jaime I que preside aquella
sala del Ayuntamiento de Valencia, protestó por la omisión de su ciudad alegando que los
señores de Toulouse estuvieron en Muret contra
Simón de Monfort, y por tanto a favor del padre de Jaime I, Pedro II, que si no recuerdo mal
murió en la batalla que lleva el nombre de la ciudad. Es decir, que todos éramos de la misma
dinastía, por decirlo así.
Lo fuerte en ese caso es que Jaime I se hubiera formado con Simón de Monfort ¡de padrino!,
pero es que perdimos la batalla de Muret, claro, y se quedaron al niño. No sé qué efectos
deducir de ello. Los historiadores nos ayudarán en este punto, seguro. En todo caso Gracián
volverá más adelante (p. 70) a nuestro rey, en el terreno del análisis de virtudes y defectos para
afirmar que "el batallador Don Jaime tuvo algunos defectos de hombre y heroicos desvelos de
rey: de diez años empuñó el cetro con valor de treinta y con madurez de ciento".
Volvamos a Fernando II el Católico, que siendo posterior a Fernando III el Santo, le precede en
la numeración porque más Fernandos hubo en Castilla que en Aragón.
196 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Siendo menor de edad presidió las Cortes de Aragón en Zaragoza. "Previó que los que
procuraban que fuese rey de Castilla no lo hacían porque mandase él, mas cebándoles en esta
su engañada pasión, valiose de sus intentos para revolverse después contra ellos, y vencidos
unos y otros fue rey". Y lo fue, dice, prevaleciendo la prudencia "sobre la común inclinación
(...) a seguir lo contrario del pasado (...) que pudo la naturaleza unir las sangres pero no los
juicios, herédase tal vez el gesto, pero nunca el gusto".
"Pareciéronle a Fernando estrechos sus hereditarios reinos de Aragón para sus dilatados deseos,
y así anheló siempre la grandeza y anchura de Castilla, y de ahí a la Monarquía de toda España,
y aun a la universal de entrambos mundos". Y comparando ese espíritu emprendedor con el del
pasado, se remonta Gracián a la serie de reyes de Castilla que van de Rodrigo a Witiza y
Wamba y a la decadencia de los godos. Pero en Aragón fue distinto: "Sólo en Aragón faltó esa
dependencia del Estado de la Monarquía, porque fueron extravagantes sus reyes, todos a una
mano esclarecidos, desde Ramiro I y aún desde García Ximénez hasta el católico Fernando,
ninguno fue incapaz ni delicioso y al contrario de otras Monarquías, el último fue el mejor (...)
Naciones hay que echan a perder a sus reyes y otras que los ganan". Es más: "Cada uno de los
ricos hombres de Aragón era el espejo de su rey, (y Aragón era) nación al fin propia para
oficina de sus reyes".
En este punto quiero hacer una digresión y recordar algo que Gracián no cita, y es la fórmula
del juramento que los señores de Aragón hacían ante el rey en la coronación, fórmula que creo
recordar citaba Robert Hughes en su espléndido libro Barcelona.Decían los nobles: "Nos, que
cada uno valemos tanto como Vos, y todos juntos más que Vos, os hacemos rey, a condición de
que respetéis nuestros fueros y derechos, y si non, non".
El alcalde Porcioles, al final del franquismo, aceptó el cargo demandando que se respetaran las
tres Ces: Compilación, ASTROMUJOFF Castillo y Carta. La Compilación se refería al derecho
catalano-aragonés (que entre otras particularidades determinaba la primacía del hereu,el hijo
mayor, frente al sistema castellano de reparto más democrático) (**). El castillo de Montjuïc
parece que se ha transferido ya ahora, terminando la sinrazón de que el lugar desde donde el
ejército bombardeó Barcelona y donde fue fusilado el president Companys, mi cuarto
antecesor, antes de Irla, Tarradellas y Pujol, siguiese en manos del Estado. Y la Carta, o
derechos y obligaciones especiales de los ciudadanos de Barcelona, debería replantearse ahora
en el ámbito metropolitano, y ésa es la intención del alcalde Hereu.
Pero volvamos a Fernando el Católico. Y a sus defectos, que según don Baltasar fueron
exagerados en el extranjero. "Si faltó no fue por faltar, sino por contemporizar efectos de la
ocasión, no del vicio. Arguye contradicción que los extranjeros atribuyan todo lo malo, y los
españoles le nieguen todo lo bueno".
No deja de ser curioso: más que ensalzar al rey, al que más bien perdona o del que pide perdón
para sus defectos, ataca o discute a sus adversarios y críticos, que parecen ser legión. "Con ser
tan conocidos y seguros sus aciertos, no contento, no satisfecho de su interior y de la pública
aprobación, solía este gran príncipe examinarse de rey". Y concluye: "Si es tan dificultoso
conocerse cualquier hombre, que será un rey? Conocerse en sí mismo no lo permite la propia
afición, conocerse en los otros no lo sufre la trascendental adulación. Pero aquí entra la
industria de si él es sabio".
Perfecto.
____
197 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
(*) De hecho, Pedro II se encamó engañado, previamente desorientado por su entorno, y
creyendo que la mujer con la que yacía no era su mujer.
(**) Mi suegro, de apellido catalán y familia procedente de Matadepera, nació en La Rioja
porque su padre, segundón, tuvo que hacer las Españas vendiendo tejidos. La tienda la instaló
en la famosa calle mayor de Logroño, donde haciendo algún esfuerzo todavía puede verse la
inscripción "Almacenes Garrigosa", aunque no ya el rimbombante rótulo: "La Gran ciudad de
Londres". En esa tienda trabajó de niño Escrivá de Balaguer (en realidad, Escriba), fundador
del Opus Dei y aragonés de la Franja, como Iglesias, el actual presidente de Aragón.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
198 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1266
Title
A name given to the resource
El rey Fernando según Gracián
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 25, Opinión
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Aragó
Història
Euroregió
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-09-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1015/19860422d_00120.pdf
c7ddca99711c75240d438b2d806a9d1d
PDF Text
Text
CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA"
PRESENTACION DE LA CONFERENCIA DEL EXCMO.
SR, SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE
DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGON.
(22 abril de 1986)
�DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES:
LA FRATERNIDAD QUE PRETENDE SUBRAYAR NUESTRO CICLO
DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA", SE VE HOY
REFRENDADA CON LA PRESENCIA, EN ESTE SALÓN DE CIENTO,
DEL EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENTE
DE LA DIPUTACIÓN GENERAL DE ARAGÓN.
NACIDO EN CANFRANC (HUESCA) EN 1938, EL SEÑOR MARRACO
ES DOCTOR INGENIERO DE MONTES, Y PERTENECE AL CUERPO
SUPERIOR DE INGENIEROS DE MONTES DEL MINISTERIO
DE AGRICULTURA. FUE ELEGIDO PRESIDENTE DE LA DIPUTACION GENERAL DE ARAGÓN EN JUNIO DE 1983.
ARAGÓN Y CATALUNYA HAN ESTADO FRATERNALMENTE UNIDOS
POR LA HISTORIA, A PARTIR DEL ENLACE DE RAMON BERENGUER IV, COMTE DE BARCELONA, CON LA REINA TITULAR
DE ARAGÓN, DOÑA PETRONILA. CON TAL CASAMIENTO SE
COMPLETÓ EL PROCESO DE FORMACIÓN DE CATALUNYA Y
ARAGÓN COMO ENTIDADES POLITICAS Y CULTURALES
�2.
DIFERENCIADAS, A LA VEZ QUE LIGADAS, DURANTE MUCHOS
SIGLOS, DE FORMA CONFEDERADA EN LA CORONA CATALANOARAGONESA.
EN NUESTRA CIUDAD SE ALBERGA EL ARCHIVO DE LA CORONA
DE ARAGÓN, INSTITUCION IMPRESCINDIBLE PARA CONOCER
LA HISTORIA DE CATALUNYA. LAS CUATRO BARRAS QUE,
EN LA EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR, LLEVABAN HASTA
LOS PECES EN EL MEDITERRANEO, SIMBOLIZAN DE FORMA
FECHACIENTE LA UNIÓN DE NUESTROS PUEBLOS.
COMPARTIMOS PUES, SEÑOR PRESIDENTE, IDIOMA PREOCUPACIONES E HISTORIA. Y AHORA, BARCELONA, Y A TRAVES
DE ELLA, CATALUNYA, QUIERE CONOCER EN PROFUNDIDAD
LA REALIDAD ACTUAL Y PROBLEMAS POR LOS QUE ATRAVIESA
ARAGON.
PERMITAME QUE AVANCE ALGUNOS DATOS PARA CONTEXTUAR
SU CONFERENCIA. CON UNA EXTENSIÓN DE UNOS 7.500
KM2. VIVEN ACTUALMENTE EN ARAGÓN MAS DE 1.200.000
�3.
PERSONAS, SU RENTA FAMILIAR DISPONIBLE POR PERSONA
DE, APROXIMADAMENTE, UNAS 469.000 PTAS, CORRESPONDIENDOLE EL NOVENO LUGAR EN EL RANKING DE PRODUCCIONES AUTONOMICAS, SEGUN SIEMPRE INFORMACIÓN DE
LA PUBLICACIÓN DEL BANCO DE BILBAO "RENTA NACIONAL
DE ESPAÑA 1983".
VULL CONCLOURE UTILITZANT LA NOSTRA LLENGUA, QUE
EN ESSER LA DE MOLTS ARAGONESOS, ES TAMBE LA VOSTRA,
. PRESIDENT. VOLEM QUE SAPIGUEU QUE BARCELONA,
Y PER TANT CATALUNYA, SUBRATLLEN AVUI, AMB LA SEVA
PRESENCIA EN AQUEST SALO DE CENT, LA SOLIDARITAT
I FRATERNITAT QUE SEMPRE HA CARACTERITZAT A LES
NOSTRES COMUNITATS.
ES DES D'AQUESTA SOLIDARITAT, QUE US DEMANEM QUE
ENS PARLEU DE L'AUTONOMIA D'ARAGÓ 'QUE , DES D'AQUEST
MOMENT, SENTIM JA MES NOSTRA.
EXCM. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, PRESIDENT DE
LA DIPUTACION GENERAL D'ARAGÓ, TENIU LA PARAULA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3921
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Sr. Santiago Marraco Solana dins el Cicle Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Història
Model social
Aragó
Marraco Solana, Santiago
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-04-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1046/19861005d_00154.pdf
ad144fcf62c437988cc283129463bde1
PDF Text
Text
PI: llll 1
Ajuntament de Barcelona
PREG6N DE LAS FIESTAS DEL PILAR, PRONUNCIADO POR EL
EXCMO. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL, EN EL CENTRO
ARAGONÉS DE SARRIà
BARCELONA, 5 D'OCTUBRE 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
SRES. PRESIDENTES, QUERIDOS CONCIUDADANOS:
QUISIERA AGRADECER AL CENTRO ARAGONÉS DE BARCELONA,
AL CENTRO CULTURAL Y RECREATIVO ARAGONÉS Y AL CENTRO
ARAGONÉS DE SARRIà SU INVITACIóN PARA PRONUNCIAR EL
PREGóN DE LAS FIESTAS EN HONOR DE LA VIRGEN DEL PILAR
ORGANIZADAS CONJUNTAMENTE POR LOS TRES CENTROS.
UNAS FIESTAS QUE ESTE AÑO TENDRáN COMO MARCO
PRINCIPAL EL ANTIGUO MERCADO DEL BORNE. EL AYUNTAMIENTO
SE SIENTE MUY SATISFECHO DE HABER APORTADO A ESTAS
CELEBRACIONES ESTE ESPACIO QUE EN EL PASADO FUE LUGAR
PRIVILEGIADO DE ENTRADA DE LOS FRUTOS QUE LOS
ARAGONESES, CON SU ESFUERZO Y SU LUCHA POR EL AGUA,
HABíAN SACADO DE SU HERMOSA, INMENSA, DIVERSA Y A LA VEZ
DURA TIERRA.
PARA EL. ALCALDE DE BARCELONA SIEMPRE ES AGRADABLE
ESTAR EN CONTACTO DIRECTO CON SUS CONCIUDADANOS.
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EN MIS VISITAS A LAS CASAS REGIONALES, ADEMES, ES
MUY GRATO Y ENRIQUECEDOR COMPROBAR LA DIVERSIDAD DEL
ORIGEN DE LOS BARCELONESES, SU APEGO A LAS TIERRAS Y
COSTUMBRES QUE LES VEN NACER, A ELLOS O A SUS PADRES O
ABUELOS.
Y ESTE CONTACTO CON LOS CENTROS ARAGONESES ES
DOBLEMENTE AGRADABLE POR LOS SIGLOS DE HISTORIA COMúN
ENTRE ARAG6N Y CATALUÑA.
EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL DE ARAG6N,
EXCMO. SR. SANTIAGO MARRACO SOLANA, RECORDABA EN LA
CONFERENCIA QUE DIO EL PASADO MES DE ABRIL EN LA CASA DE
LA CIUDAD CÓMO NUESTRA INSTITUCIóN DE GOBIERNO MáS
ANTIGUA, EL CONSELL DE CENT, FUE CREADA POR EL REY JAIME
I EN JACA Y TRAIDA POSTERIORMENTE A BARCELONA.
ESTE NO ES MáS QUE UNO DE LOS HITOS QUE JALONAN
NUESTRA HISTORIA COMPARTIDA. UNA HISTORIA QUE NO SE
ACABA CON LOS DECRETOS DE NUEVA PLANTA DE FELIPE T ,
SINO QUE HA SEGUIDO BAJO OTRAS FORMAS.
Exp. 82 - 86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LOS ARAGONESES, JUNTO CON LOS VALENCIANOS, FUERON
LOS QUE INICIARON LA EMIGRACIóN A BARCELONA CUANDO ÉSTA
SE CONVIRTIó EN LA PRIMERA CAPITAL INDUSTRIAL DE ESPAÑA.
VOSOTROS SABÉIS MEJOR QUE YO QUE BARCELONA ES LA
SEGUNDA CIUDAD ARAGONESA DE ESPAÑA: 110.000 ARAGONESES
SóLO EN EL TÉRMINO MUNICIPAL, DOSCIENTOS MIL EN TODA EL
áREA METROPOLITANA.
Y DE LA MISMA MANERA QUE BAJO LA CORONA DE ARAGóN
LOS REINOS Y EL PRINCIPADO DE CATALUÑA GOZABAN DE
AUTONOMÍA Y RESPETO, BARCELONA, CIUDAD ABIERTA Y CRISOL
DE CATALUÑA, RESPETA LOS ORÍGENES Y LA CULTURA DE TODOS
SUS CIUDADANOS. A TODOS NOS UNE EL AMOR POR NUESTRA
CIUDAD.
EL RESPETO HACIA LAS RAÍCES, LA CONCIENCIA DE LA
PROPIA IDENTIDAD, SIN EMBARGO, NO DEBE EXCLUIR LA
INCORPORACIóN PROGRESIVA Y PLENA A LA CIUDAD, A LA
SOCIEDAD EN LA QUE SE VIVE. ES MáS, CREO QUE ESTA
INTEGRACIóN SóLO SE PRODUCIR. CUANDO ESE RESPETO ESTÉ
GARANTIZADO. HEMOS DE TRABAJAR TODOS POR CONSTRUIR UNA
EXP.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONA, UNA CATALUÑA EN LAS QUE HAYA UNA DINáMICA
CULTURAL BASADA EN LA TOLERANCIA, LA SOLIDARIDAD, EL
ENTENDIMIENTO úNICO Y EL INTERCAMBIO.
ESTA CIUDAD NO SERIA LO QUE ES SIN EL ESFUERZO DE
TANTÍSIMOS ARAGONESES, VALENCIANOS, ANDALUCES,
CASTELLANOS, GALLEGOS QUE HAN DEJADO AQUÍ LO MEJOR DE SU
ESFUERZO Y DE SU CREATIVIDAD.
EL PRESIDENTE DE LA DIPUTACIóN GENERAL, EN LA
OCASIóN QUE ANTES HE CITADO, RECORDABA AL GRAN NaMERO DE
ARAGONESES QUE LUCHARON POR SUS IDEALES EN CATALUÑA,
C6MO BARCELONA LOS ACOGI6 Y LOS ECOS DE SUS OBRAS
VOLVIERON A ARAG6N. RECORDABA EL PRESIDENTE MARRACO CÓMO
LOS PRIMEROS MOVIMIENTOS ORGANIZADOS DEL ARAGONESISMO
POLÍTICO CRECIERON EN LOS CÍRCULOS ARAGONESES DE
BARCELONA.
HOY ARAG6N, COMO CATALUÑA, TIENE SU ESTATUTO DE
AUTONOMÍA. LA AUTONOMÍA DE ARAG6N PERMITIRá ADMINISTRAR
MEJOR LOS RECURSOS DE ESAS TIERRAS. EL TENER LOS NIVELES
DE DECISIóN MáS CERCA PERMITE GOBERNAR CON MEJOR
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD.
EL ALCALDE DE BARCELONA ESTá A FAVOR DE LA
AUTONOMíA DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES DE ESPAÑA.
COMO TAMBIÉN DEFIENDE LA AUTONOMA DE LOS MUNICIPIOS.
POR ESO QUISIERA RECORDAR AQUí AL QUE FUE ALCALDE DE
ZARAGOZA, DON RAM6N SAINZ DE VARANDA, QUE FALLECI6
PREMATURAMENTE. SU MUERTE FUE UNA GRAN PÉRDIDA NO SóLO
PARA SU CIUDAD, SINO PARA TODA ESPAÑA, QUE QUEDE PRIVADA
DE SU LABOR FRENTE A LA FEDERACIóN ESPAÑOLA DE MUNCIPIOS
Y PROVINCIAS.
DESDE ESAS AUTONOM.AS GANADAS, LOS ESPAÑOLES QUE
VIVEN EN LUGARES DISTINTOS AL DE SU NACIMIENTO, TIENEN
UN MEJOR SOPORTE PARA EL FOMENTO DE LA CULTURA DE
ORIGEN. Y ESTO HA DE SER MEJOR FUNDAMENTO PARA
ENRAIZARSE EN LA TIERRA QUE VIVEN.
LLENGUA CATALANA,
JO VOLDRIA TERDIDWAR EN LA
QUE ÉS LAP RòPIA
►
_
•
c
_
►
e
1
--S.
10L
ES PRòPIA D' ARAGo,
PER SER LA LLENGUA DE MOLTS POBLES I COMARQUES D'AQUELLA
TERRA.
Exp.
82-86 - IMPIREMTA MUNICIPAL
I ÉS PRóPIA DE VOSALTRES,
PERQUE, COM A
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
BARCELONINS, SOU PLENAMENT CATALANS. COM DEIA JAUME
VICENS VIVES L'íaNICA DIFERèNCIA ENTRE ELS CATALANS ÉS
QUE UNS HAN VINGUT ABANS I ALTRES DESPRÉS. PER TOTS HEM
VINGUT DE FORA. I EL TEMPS D'ARRIBADA NO DóNA CAP DRET
D'UNS SOBRE ELS ALTRES.
SENYORES, SENYORS, PERMETEU—ME QUE ACABI AMB EL MEU
HOMENATGE A AQUESTES ENCANTADORES REINES DE LES FESTES I
A LES SIMPáTIQUES REINES INFANTILS. RAMONITA, M. DEL
CARME, CARMEN, ROSER, CRISTINA, MARTA: VOSALTRES
REPRESENTEU LA JOVENTUT D'AQUESTA CIUTAT, D'AQUEST PAIS.
VOSALTRES SOU L'EXEMPLE VIU DEL QUE HE ESTAT DIENT. HEU
NASCUT A BARCELONA, SOU CATALANES. I AIXó NO US
IMPEDEIX LA VOSTRA LEIALTAT A LES COSTUMS I AL FOLKLORE
DELS VOSTRES PARES, DELS VOSTRES AVIS. VOSALTRES SOU
L'ESPERANÇA D'UN FUTUR MILLOR, D'UNA BARCELONA I UNA
CATALUNYA DE TOTS I PER A TOTS.
I ARA QUE COMENCI LA FESTA. I QUE POGUEM DIR SEMPRE
VISCA BARCELONA, VISCA CATALUNYA, VIVA LA VIRGEN DEL
PILAR Y QUE VIVA ARAG6N.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3952
Title
A name given to the resource
Fiestas del Pilar / Pregó
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Centre Aragonès de Sarrià
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Espanya plural
Territoris
Acció política
Aragó
Festes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1665/0000000585.pdf
b417e052d1f0c323f7d561d3c2240881
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La Corona d'Aragó que ens arriba del futur
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Marc de Referències
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Euroregió
Història
Ciutats
Territoris
Acció política
Aragó
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1358
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-01-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf
64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694
PDF Text
Text
y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells
que es petrifiquen. Això pot succeir
perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.
Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?
Perquè
té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com
deien davant del Rei els nobles
aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos
más que vos, vos
facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1
�2
derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.
Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.
Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament
nacionalista.
És
simplement
una
manera
de
demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2
�3
És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,
des de Catalunya un
sentiment de germanor i de reconeixement.
És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.
Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel
futur).
Ens
mou
amb
ells
la
necessitat
d'unes
comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3
�4
president,
unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.
Catalunya
té
un compromís
amb
l'Aragó,
el del
nostre
retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.
President, heu
conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.
El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra
personalitat.
Creativitat
del
valencià
que
podem
4
�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.
Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.
Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.
I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5
�—
6
l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.
La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.
Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.
No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.
Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6
�7
ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.
Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.
Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam
acordar
convidar
i associar
rellevants
personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.
I
de la mateixa
manera vam decidir
impulsar
la plena
incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7
�8
I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.
Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.
Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.
I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8
�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:
La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.
Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,
marc de diàleg permanent entre el President del
Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.
I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.
L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva
9
�10
de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.
En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.
Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.
Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,
factor clau del nostre desenvolupament econòmic:
Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.
10
�11
Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.
De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.
La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió
protagonista de la recuperació d'un
Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.
11
�12
I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.
Guiada, tota aquesta política,
per l'honestedat, el coratge, la
moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.
Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,
representeu
tant
bé com José
Luis
Rodríguez
Zapatero.
Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.
12
�13
A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.
Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües
pròpies
per raons econòmiques
i no per
raons
polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació
de
la
història,
començant
per
la
de
la
Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...
Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres
13
�14
volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.
En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.
El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.
14
�15
Sigueu benvinguts.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De la Corona d'Aragó a la proposta federal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Corona d'Aragó
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Català
Espanya. Cortes Generales. Senado
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Drassanes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf
e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe
PDF Text
Text
L’Euroregió, un futur compartit
Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en
marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà
els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la
nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de
desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.
En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a
França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a
l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les
especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és
suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia
mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas
important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals,
unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran
potencial.
En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més
dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit
mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense
precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del
partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de
característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries.
Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i
mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial.
Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres
metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental,
una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques,
parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica
diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica,
energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i
l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i
de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya,
turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).
Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen :
• la insularitat
• l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades
per una feble densitat de població
• Els cascs urbans i els barris en decadència
• Les àrees industrials en declivi o amenaçades
�Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les
complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió
Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:
Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la
investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les
nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai
europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i
participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar
les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa
pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial
a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als
capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i
innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia
sostenible i competitiva.
A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre
laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les
sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta
estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans
pols industrials euroregionals i la base científica.
Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania
Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement
demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i
amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes
logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels
nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per
això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports
tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i
aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes
transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i
mundials.
L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i
unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la
població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament
sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions
futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les
energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador
en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i
mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i
la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les
dificultats pròpies de cada regió.
�Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural.
Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i
lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves
expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de
treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una
força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.
Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal
crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en
directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals,
salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació
entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art,
teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits
internacionals de la creació artística.
Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural,
històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest
patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la
creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones
pràctiques.
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració
europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les
regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat
Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest
objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a
l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.
Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la
Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten
també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental
(IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació
territorial.
Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem
decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes
tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta
cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions
internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta
Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc –
Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb
vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins
�al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)
Mediterrània Occidental.
i les illes de la
Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a
participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les
ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de
llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells
farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i
creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.
Christian Bourquin
Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló
Marcelino Iglesias
President del Govern d’Aragó
Jaume Matas
President del Govern de les Illes Balears
Martin Malvy
President del Consell Regional de Migdia Pirineus
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Euroregió, un futur compartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Malvy, Martin
Matas, Jaume
Iglesias, Marcelino
Bourquin, Christian
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-29
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Europa
Catalunya
Illes Balears
Aragó
Llenguadoc - Rosselló
Migdia - Pirineus
Description
An account of the resource
Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits