1
10
32
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf
81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
LA VANGUARDIA 15
1CataluñalBarcelona
MARTES,
3ENERO
1984
1983:unañotensoperogratificante
La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación
politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.
A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.
de monumentos
—
—
REGALOS
ECONOMICOS
CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—
1DECALIDAD
JOYERIA’
41
1
I
GES
—
cow
GEms
GOLD
1
,
—
Exposicio
deNADAL
CHIFÉ & ESCODAS. L
,
O*O’AL
4&
1LP
311 4
Q
FINS EL 8 de GENER
EXPOSICIO D’AQUAREL-LES
PLJGET
AB4RVs
M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-
-
-
PETRITXOL,5 y 8
-
Grácia,
P.o 43
SYRA
«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-
-
-
-
1
J
,
SALPÇ1’1
de Cent. 323
318-87-36
T.
31B-70--20
Teli.
GALERIA JOAN PRATS
-
:;0]
-
JI
GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211
GaleríadeArte
El CorteInglés
enDiagonal:
ANTONIO RAMOS
, 1
c.
«ENTORN D’UNA PINTURA))
:Jó.C$tl:a,ll,1
-
-
1840--
TI
PEREJAUME
r
OLIS,OBJECTES
1 POSTALS
ç;1]
-
GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-
-
A
DI
EJCPOSICIONIS;1]
gpone
OJeos
Del
—
Desembre 1983 Gener 1984
-
Rambla de Catalunya, 54
‘
Barcelona -7;0]
BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00
Diagonal-Pknta Sótano
PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]
At1IIUCI
PINTADO EN MEXICO
lIiiiie
GALEPIA DE ‘RTF
—
H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *
2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]
3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES
Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14
Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2
‘
de
a9
Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]
10 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1136
Title
A name given to the resource
1983: un año tenso pero gratificante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Balanç
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-01-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/718/19960728_LV.pdf
67d9f6c1dbb1f22f72e78548cccfbebf
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
28/07/1996
La Vanguardia, p.019, Opinión
De 25 de julio a 25 de julio
Autor: PASQUAL MARAGALL
Dejemos el recuerdo emocional -ya mucho se habló estos días- y veamos qué ha ocurrido desde
el 25 de julio de 1992 al 25 de julio de 1996. Qué ha ocurrido en términos de diferencias entre
el 25 J y el 19 J y qué nos ha sucedido a nosotros entretanto.
Las diferencias objetivas entre Barcelona y Atlanta son:
1. Ocho millones de entradas vendidas el 96 contra menos de cinco millones el 92; amplia
superación de la barrera de los 10.000 deportistas en Atlanta; veinte países más; nuevas
especialidades deportivas. En resumen: problemas serios de talla, de dimensión. Dificultades
serias de control del acontecimiento.
Las colas, los colapsos, la congestión, los retrasos... Especialmente en los tradicionales
primeros cuatro días de aprendizaje.
2. En esta fase es muy importante la conexión entre el comité organizador de los Juegos y los
responsables municipales. En Barcelona, el aprendizaje de los cientos de conductores foráneos
se suplió cuando el Centro Municipal de Operaciones (CMO) prestó al Centro Principal de
Operaciones (CPO) del comité organizador personal experto (guardias urbanos jubilados y
activos y personal del Instituto Cartográfico de Barcelona). Esta conexión no está bien
establecida en Atlanta.
3. La proporción y relación país organizador resto de países en Barcelona era amable. En
Atlanta es desequilibrada. La televisión aquí (y aquí quiere decir lo que ven atletas, periodistas
y vip's) sólo da escenas de gran consumo local: equipos USA, emociones USA, banderas
USA... La importancia aquí de la opinión internacional es relativa. Ello hace aún más llamativa
para los expertos la diferencia de algunos procesos tecnológicos entre Barcelona y Atlanta. El
sistema Amic de información y correo electrónico en Barcelona era muy aquí es tan lento que
los periodistas en vez de Info 96 lo han bautizado Info 97. Sería injusto resumir en esta
anécdota la calidad técnica de Atlanta'96. Pero muchos observadores esperaban más de estos
Juegos y de este país.
4. Atlanta es más pequeña que Barcelona en muchos sentidos: población, ciudad central,
etcétera. La congestión es mayor también por eso.
Sin embargo, la animación en las calles y parques -por lo mismo- es aún más notable. Los
espectáculos deportivos están llenos a rebosar siempre.
El ambiente en las competiciones deportivas es sensacional.
El consejo que le di a Billy Payne fue ir a los eventos, pasear por la ciudad, hablar con la gente,
hablar con los periodistas. El ambiente es mucho mejor en la realidad de los hechos que en la
frialdad de las oficinas y en el recinto reducido de la familia olímpica estricta.
Y a nosotros, a Barcelona, ¿qué nos ha pasado como ciudad de 25 J a 25 J?
94 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Hemos superado la más comprometida de las cuatro etapas olímpicas:
1. Concepción. 2. Decisión y puesta en marcha. 3. Realización y 4. Digestión.
La digestión ha sido modélica, a mi modo de ver. La explotación del éxito -que estos días
adquiere caracteres de excesivo narcisismo-; el lanzamiento internacional de la ciudad; la
mejora continuada posterior a los Juegos; el equilibrio entre obras públicas e iniciativa privada,
casi diría el relevo entre aquellas y ésta, que ha adquirido mayor relieve en la cuarta etapa; el
equilibrio entre grandes y pequeñas obras, entre lo proyectivo y exterior y lo social e interior,
entre centro y barrios...; tantos y tantos logros de esta etapa en la que la desmotivación hubiera
podido reinar, sobre todo en una coyuntura económica nada fácil. En los recuadros anexos
pueden comprobarse algunos datos que confirman lo que digo.
De 25 J a 25 J Barcelona ha demostrado ser tan capaz como en los días mágicos del 92.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
95 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1180
Title
A name given to the resource
De 25 de julio a 25 de julio
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics
Barcelona
Atlanta
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-07-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/733/19980109_LV.pdf
bef01e2cbef2223c28d7844d45951a85
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
09/01/1998
La Vanguardia, p.019, Opinión
Montevideo. DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
En las capitales de pequeños países el equilibrio entre significante y significado, o entre ciudad
y nación, se da de manera más confortable. La agresión solemne de lo nacional sobre lo local se
modera. El frenesí capitalino es más dominable. Son las capitales de provincias del mundo.
Montevideo, una de las ciudades más equilibradas que conozco, la capital de la Suiza
americana de los años 20 a 50, ciudad hermana de Barcelona desde 1985, la ciudad de Torres
García y la Xirgu, ha obtenido la secretaría administrativa del Mercado Común del Cono Sur,
Mercosur.
Gracias a la famosa pareja Iglesias-Sanguinetti (una especie de Gonzalvo III-Puchades, o de
Guardiola-Bakero de la política latinoamericana). Y gracias al alcalde Mariano Arana, quien
cedió a Mercosur el hotel Park frente a la costa a estos efectos.
Luego a Mariano Arana ni se lo agradecieron los jefes de Estado. Los alcaldes ya saben de eso.
Los alcaldes del Cono Sur han creado Mercociudades, una red prometedora que quiere ser
integrada en el Mercado Común. Se saldrán con la suya. Son gotas malayas, ya saben.
Los alcaldes son gotas malayas, una "llauna", una lata inmensa, una tortura o garrapata que se
adhiere sin remedio a los pobres gobernantes nacionales, que como es bien sabido son seres que
hacen lo que pueden por satisfacer los deseos infinitos de las ciudades y por tanto de los
ciudadanos. Lo que pueden, es decir, poco.
En este veranillo decembrino Montevideo me pareció, claro, mucho más alegre que en el 85,
pero "no" me pareció "otro" Montevideo sino el mismo. La ciudad equilibrada es siempre ella
misma. Dos imágenes imborrables: el cerrito y el cerro; el cementerio del cerrito, donde
descansan los restos de Torres García y Manolita Peña. Desolación elegante, vegetación
potente, líneas tranquilas y amplias, caballos bañándose en las charcas de nenúfares. Las
"bellaombres", u ombús, dominan la escena. La arquitectura, salvo algunos epitafios
corporativos, es muy digna. El alcalde Arana me conduce con orgullo de alcalde y de
arquitecto.
En el cerro el alcalde me muestra entusiasmado la iniciativa de unos ciudadanos que viven en
lo alto, en la calle Barcelona, dominando todo Montevideo como si de Montjuïc se tratara:
están pavimentando un sendero con adoquines que les cedió el Ayuntamiento. Arana pide -así
se lo transmití al alcalde Joan Clos- una pieza gaudiniana, un banco, una fuente o un farol, para
coronar la obra.
Me doy cuenta entonces, en esa gris mañana de domingo rioplatense, que el último trimestre
del año ha ido pasando y de que estoy haciendo más o menos lo que me propuse.
Releer lo hecho. Pasear sin nostalgia por el recuerdo para ayudar a construir algo nuevo a otros.
Explicarme. Explicarme a mí mismo en qué ha consistido ese tramo rico de mi vida, dejar que
las impresiones se posen, que el agua turbulenta de lo pasado se aclare. Antes de pensar en
nuevas cosas. Respetar la magnitud de lo vivido en los últimos 15 años.
116 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Aquella tarde sopló el sur en Montevideo y la luz austral lo inundó oblicuamente todo con ese
enfoque preciso y un nivel de definición que las ciudades más cercanas al Ecuador rara vez
conseguimos.
117 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1195
Title
A name given to the resource
Montevideo. DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Alcaldes
Urbanisme
Balanç
Uruguai
Ciutats
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-01-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/812/0000001537.pdf
9c4e9047c69c9e3499ffae9913f695e4
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
10/08/1992 (2893535) - Noticias
EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 6
Nos habéis hecho felices
PASQUAL MARAGALL
Barcelona ha vivido unos días irrepetibles gracias al deporte y a los deportistas,
gracias a los voluntarios, gracias a los patrocinadores y gracias a los funcionarios que
han velado por la buena marcha de todo. Pero también gracias al genio creativo de
sus ciudadanos y de la presencia de los que barceloneses o forasteros, han llenado de
vida los magníficos escenarios de la ciudad.
Los Juegos son como una gran fiesta mayor del mundo. Hemos sido, por unos días,
una ciudad feliz. Una ciudad orgullosa de acoger gente de razas, lenguas y creencias
diversas. Hasta hemos tenido que ver la muerte de un bombero voluntario jubilado, el
amigo Ballesteros; de un buen ministro, Paco Fernández Ordóñez; y de un buen
ciudadano, el amigo Octavi Pellissa.
Hemos sido una ciudad ilusionada y solidaria en un mundo que no nos ha ahorrado su
cara turbulenta y desequilibrada. La guerra no ha querido saber nada de la tregua
olímpica. Ni los acuerdos de Londres han sido aplicados, ni las esperanzas de paz del
Papa en su mensaje a los Juegos se han cumplido. El espíritu de Abraham, el espíritu
del diálogo entre religiones, se ha vivido en Barcelona, pero no es todavía el espíritu
del mundo.
Los Juegos de Barcelona han demostrado que es posible que los pueblos compitan
entre sí y formen un mundo sin otros símbolos ni otras banderas que las libremente
compartidas, las que aceptan mezclarse democráticamente con otras y admiten que,
por encima de todas, está la bandera blanca de la paz, la que resulta de la síntesis de
todos los colores olímpicos, que son los del arco iris, los de los cinco continentes.
Pedimos en nombre de los Juegos de Barcelona y de su espíritu especial, único,
irrepetible, que los próximos sean mejores, que el deporte no tenga que sufrir la
arrogancia de la cultura, ni la cultura la del dinero, ni las ciudades la del comercialismo.
Nos habéis hecho totalmente felices durante 16 días. Procuraremos ser un poco más
felices durante muchos años y ayudar a otras ciudades de Europa y del mundo a
afirmar su protagonismo y sus ambiciones.
Somos la capital de Cataluña, una antigua ciudad de la nueva España plural y de la
nueva Europa que se une y se amplía. Una ciudad iluminada por la llama de Olimpia y
de Empúries, que ahora traspasaremos a los Juegos Paralímpicos.
Aquí habéis encontrado miles de amigos. Aquí habéis encontrado muchos voluntarios
de Barcelona, que seguirán luchando para mejorar la ciudad. El civismo y la urbanidad
serán nuestras banderas.
Vosotros, los que habéis venido de fuera, sois los nuevos amigos de Barcelona.
Ayudadnos a explicar que las ciudades tienen futuro. En octubre en Praga, y a finales
de año en Río de Janeiro, las ciudades de Europa y del mundo harán sentir su voz.
En Barcelona tenéis amigos para siempre.
¡Gracias a todos!
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1079
Title
A name given to the resource
Nos habéis hecho felices
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Abstract
A summary of the resource.
Transcricpció i traducció al castellà del discurs de clausura de Pasqual Maragall dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Ciutats
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-08-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1300/19930203d_00523_LD.pdf
109cac35b397e5b4e471c1365266dcf9
PDF Text
Text
DSPC-C. 43
¡ CSJB
1
1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430
1
Serie C - Número 43 / IV legislatura !; Segon període
Dimecres, 3 de febrer de 1993
Comissió de Seguiment els Jocs Olímpics
de Barcelona del 1992
Presidencia
de l'Il.lustre Sr. ¡ Higini Clotas
1
Sessió m)m. 5
1
SESSIÓ NÚM. 5 DE LA COMISSIÓ
DE SEGUIMENT DELS JOCS OLÍMPICS
DE BARCELONA DEL 1992
El debat del punt segon, únic c¡¡ue es transcriu, s' inicia a un
quart de dotze del matí i cinc mjjnuts. Presideix el Sr. Clotas,
1
acompanyat del vice-president, Sr 1 Jané, i del secretari, Sr.
Castellnou. Assisteix la Mesa el lle~ rat Sr. Pau.
Hi són presents les diputades
els diputats Sr. Borras, Sr.
Campuzano, Sr. Codina, Sr. Coll i Be tran 1 Sr. Mir, Sr. Padrós i Sr.
Vil a i Giró 1 pel G. P. de Conve~éncia i Unió; Sr. Ferran (en
substitució del Sr. Abelló i Padró) 1 Sr. Ganyet 1 Sr. Oliart (en
substitució del Sr. Manuel Nadal), ~'r. Sala i Sr. Sobrequés, pel G.
Socialista;
Sr.
Benach,
pel G.
P.
d'Esquerra Republicana de
Catalunya; Sra. Oranich 1 pel G. P. d'Iniciativa per catalunya, i Sr.
Puj~l i Folcrá 1 pel ' G. P. Popular.
<I>Assis.teix en aquesta sessió el president del COOB' 92 1 Sr.
Pasqual Maragall i Mira.
l
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430
Cinta núm. 1
1
<B>Compareixenc;a del ~resident del COOB'92
<B>per fer un balan9 sobre els Jocs Olímpics
<B>recentmen} celebrats
El Sr. PRESIDENT: Procedirem a~ segon punt de 1' ordre del di a,
que és la compareixen9a de l'excel 1lentíssim senyor Pasqual Maragall
i Mira, president del COOB'92 i di~utat, també, d'aquesta cambra, a
qui, en primer lloc, en nom de la ! comissió, vull donar les gracies
per les facili tats que ha donat d!' agenda i de. treball per fer •.• ,
per procedir a aquesta compareixénc;a, fins al punt . --i si m'ho
l
permeten-- que acabem d'acordar la ¡ seva compareixen9a i es produeix
cinc minuts després; per tant, és d ~ una agilitat encomiable.
En tot cas,
permetim,
molt l breument,
fer una brevíssima
introducció sobre el que represertta
la
sessió
d 1 aquesta Comissió
!
d'avui, que és la primera desp~és de la celebració dels Jocs
Olímpics. Per tant, tenim una perspectiva de sis, set meses, ja, de
la celebració d 1 aquests Jocs Olím~ics, que han estat valorats per
tothom d 'una manera extraordinariament
positiva --en paraules del
¡
president del Comi te 01 ímpic Internacional, com «els millors j ocs---.....
que s'han celebrat mai en la lhistoria»--; per tant,
amb la
perspectiva
--ho repeteixo-- de ! sis mesos d'aquell moment o
d'aquells moments especials, irrep~tibles, magics de la celebració a
Barcelona de tots aquells dies de ~ocs olímpics amb una convivencia,
solidaritat,
organització,
partipipació,
afirmació
d'identitat,
voluntat extraordinaria, on varem ~conseguir ser el centre d'atenció
mundial i on --ho repeteixo-- es v~n reconeixer des d'arreu del món
com un gran model d'eficiencia ti d'organització d'un acte tan
complicat,
tan difícil com són 1 uns jocs olímpics en moments
histories on no es facili tava tampoc aquest gran exi t obtingut per
1
.
la ciutat de Barcelona i per tot ¡ Catalunya en la celebració dels
1
Jocs.
1
Jo m'atreviria a dir que aquests Jocs i l'any 92 han suposat el
m±llor any de la historia de la ci~tat de Barcelona i de Catalunya;
sens cap mena de dubte, el milloti any del segle XX per al nostre
país i per a la ciutat de Barcel~na i les ciutats subseus. I des
d'aquest punt de vista, cree que l ens n'hem de felicitar i sentir
orgullosos . Cree que des de Barce~ona i des de la celebració dels
Jocs Olímpics varem ensenyar --i ~ns va ensenyar-- aquest model de
part~cipació de voluntat i d' esp01htanei tat, una determinada manera
de fér institucional i organitz~r actes institucionals de gran
brillantor, i cree --ho repeteixo-1 que, d'aixo, ens n'hem de sentir
orgullosos.
1
El treball d ' aquesta Comissió ~ a estat un treball de seguiment,
de participació i, sens cap mena d~ dubte --i reconegut per tots els
grups parlamentaris al llarg de tbtes les comissions que hem anat
¡,
�DSPC-C,
~3
L
CSJB~
3 de f.brer de 1993 1 D7C40430
celebrant--, d'una gran voluritat de corresponsabílització i de
solídaritat i ajut en la celebraci~ d'aquest excepcional acte per a
la nostra ciutat.
1
Per tant, des d'aquesta afirrnac~ó i des de la satisfacció que a
sis mesas vista o set mesas vista ¡de
la celebració d' aquests Jocs
1
puguem dir amb orgull que han esta¡t un gran exit, cree que mereix
que fem, aquesta Comissió, un balan4 del que van ser els Jocs des de
la més autorítzada veu que hi ha d'~quests Jocs, que és el president
del Comite Organitzador dels Jocs ae Barcelona, COOB'92, el senyor
Pasqual Maragall.
1
Per acabar, agrair en norn del la Comissió --i personalment,
naturalment-- a la Corporació' de Batcelona, municipal de Barcelona.,
la condecoracíó que em varen atorgar, institucional, de la medalla
de Barcelona 92, i ho faig d'aqpesta manera pública perqué se
m'atorga aquella condecoració en Bualitat de president d'aquesta
Comissió, la qual cosa en norn de , la Comissió --he repeteixo-- i
personalment vull agrair, i vull rqanifestar 1' orgull amb que vaig
rebre aquella condecoració, en re~resentació d' aquesta Comissió i
del mateix Parlarnent.
·
.
Sense més prearnbuls, donarem j la paraula al senyor Pasqual·
Maragall perqué faci aquesta primeta intervenció, fent-lí coneixer
també que el procedirnent de la Co~issió sera: després de la seva
intervenció, farero una breu interrupció, per reprendre irnmediatament
la sessió de la Cornissió i els grlups faran les intervencions que
considerin que han de fer.
1
Sens rnés prearnbuls, per tant, ¡. senyor Maragall, té veste la
paraula.
El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92 (Ptsqual Maragall) : Moltes gracies,
senyor president de la Cornissió. É~ un plaer per mi tornar davant
d'aquesta Cornissió, potser per darr~ra vegada, sobre el terna que ens
ocupa i fer-ho arnb el rnateix esperi~ de les anteriors sessions, que
va ser, jo cree, un esperi t enorrne*ent constructiu, per bé que ara
'
és evident que el que ens pertoca l_ de fer --a mi en particular i
també a vestes-- és una cosa di ~ erent: no ja preveure, no ja
an~l i tzar un proj ecte ,
sinó e ~ca tir-ne
les
conseqüencies
i
glossar-ne una mica les conclusions. ¡
M'he preguntat jo mateix que !podía dir, que els podía dir,
senyores i senyors diputats, que v~ stes ja no sabessin, que vestes
no. tinguessin per cert, pels milers l i milers de fulls informatius i..
de rnitjans audjo-visuals que s'han 4olcat sobre aquest esdevenirnent.
I
m' t;a
semblat
que podria dit unes breus paraules sobre
l'organització, sobre corn ha est4t l'organització i coro s'esta
desmuntant
aquella
organització 1--potser aquest és un punt
l
interessant--, sobre l'infrastructuta, sobre l'economia i sobre les
conseqüencies polítiques i socials d~ls Jocs.
Quant a 1' organi tzació, vos tes 1 saben que els quinze di es dels
t
¡
\
1
¡
·
¡
Jocs van estar governats pel Comit~ i organitzador, pel COOB, a través
¡
.
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de ¡¡93 /
!
D7C40430
d 1 un centre específic, el CPO, e , Centre Principal d 1 0peracions, que
és el que ha sigut, el que va $er 1 el nucli a través qel qual les
practicament quaranta mil pensones que estaven treballant en
l 1 organització,
sense
comptar les
forces
de
seguretat,
eren
comandades. Aquest Centre d'Ope~acions, que depenia directament del
COOB -- i, per tant, del seu cqnseller delegat--, era dirigí t pel
senyor Pere Fontana i format piar la senyora Carmen Sanmiguel, el
senyor Ferran Duran, el senyor P~re Miró i el senyor Miguel Botella.
Perqué vestes tinguin una iqea dels problemes de transició i de
desmuntatge del COOB i de la r~inserció d 1 aquest tipus de persones
en la societat, els faré un br$u relat de quina és la situació de
cada un d 1 aquests senyors, una¡' mica com a exemple del que esta
succeint.
El senyor Pere Fontana s'ha keincorporat com a professional, com
a consultor, fent una feina ~ 1 assessoria executiva, a l'Entitat
Metropolitana del Transport, directament lligada al seu president,
que és el senyor Joan Torras (? ~ . Per tant, aquí tenim una primera
mostra del que és la injecció d t esperit 92 i de l'exit del 92 i de
la capacitat organitzativa del! 92 en les feines del 93 i en
!
l'enfocament d'un dels problem~s complexos que té plantejats la
ciutat de Barcelona.
La senyora Carme Sanmiguel, que encara fins avui ha estat
treballant, fins a aquests diesi, en el mateix COOB, s' incorporara
coro a gerent de l'ambit de la via
pública de 1 1 Ajuntament. Ja sabem
1
vostes que l'Ajuntament esta dividit en vuit ambits, i un d'ells --i
potser dels més importants-- ési el de la vi a pública, que Carmen
Sanmiguel coordinara a partir d'~ra.
El senyor Ferran Duran s'ha eincorporat a !'empresa privada; el
senyor Pere Miró viu a Lausana en aquest moment i és el director
d'esports del Comité Olimpic
nternacional, i el senyor Miquel
Botella, que segurament sera l'ú~tim a sortir --a les acaballes del
mes de maig, probablement--, ésl el que tancara la porta del COOB
--en té la clau-- i jo esperp que immediatament després també
s' incorpori en alguna comesa d! caracter metropolita lligada amb
~alguns dels serveis fonamentals d'aquesta area.
.
Per tant, queden ara trenta 1 persones treballant-hi, que estan,
de fet,
fent el que en podr+em dir les feines de liquidació
comptable i economica del mateix omite Organitzador.
Com a complement d'aquest Centre Principal d 1 0peracions va
funcionar un Centre Muni~ipal _ 'Operacions, el CMO, que depenia
di~ectament de l'alcaldia i que ~enia corn 'a directors principals el
senyor Enrie Truñó i el senyor t oan Torras, corn a regidors; com a
coordinador el senyor Longo (?); corn a director, en Manel Vila, i,
com a equip d 'actuació, el que a 1' Aj untament s' anomena «1' area
operativa de la via pública», és a dir, el que en diuen a
1 1 Ajuntament
«els
coronels»,
un
conjunt
de
cornissionats
de
1
'
1 1 alcaldia per a
ternes específic _ que tenen a
4
veure amb el control
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1 D7C40430
de tot allo que passa al carrer, ~igui en el terreny de la neteja,
del transit o de la seguretat. S~n els senyors Sarquella, Conde,
Villalante, Clavero i Murillo (?'). ~quests senyors van estar reunits
vint-i-quatre hores al dia durant rls dies dels Jocs; és a dir, no
tots, amb un sistema de torns; dur~nt els moments crucials, sí, tots
ells, per garantir que el funcio~ament de la ciutat --no ja el
funcionament dels Jocs, de 1 'orga~i tzació estricta dels Jocs, sinó
el de la ciutat-- fos tan perfecte f Oro voliem que fos.
Els diré també que tots ells p1¡acticament segueixen en els llocs
en que estaven, si bé el senyor Lo go ha passat a treballar a ESADE
i el senyor Manel Vila --que és o~ jector de consciencia, per altra
banda-- ha conduit, va conduir l'e~pedició de Barcelona a Sarajevo,
ara fa uns meses, que va resul taf ser una de les primeres i més
efectives aportacions en aquella c i utat. En aquest moment el senyor
Manel Vila continua portant teme~ de relació amb la cooperació
internacional,
i
s'incorporara ~robablement,
en definitiva, en
aquesta area operativa de la via p4blica, que, com els he dit abans,
és una operació especial per mant~nir el control del carrer d 'una
forma detallada i positiva durant ~ota la ... , en fi, durant la marxa
normal dels serveis públics de la c~utat.
Hi havia en aquest CMO, en aqu~st Centre Municipal d'Operacions,
1
també, la presencia dels caps ~ isibles dels serveis municipals
afectats, com eren el senyor Ju f ián Delgado, cap de la Guardia
Urbana; el senyor Lluis Fontanals, !ctels serveis de l'Ajuntament i el
1
•
•
•
senyor
Acebillo
(?) ,
de
l'I'st1tut
Mun1c1pal
de
Promoció
Urbanística; institut, també, responsable d'obres, que entra en
fase, en aquest moment, de liquidad ió.
Jo els volia dir que destaca~ia, de tota 1 'organització, cinc
elements o cinc mornents, com tan~s d' al tres en podriern destacar,
pero potser en el rnornent del re~um fin al són a destacar, en el
terreny tecnolbgic, en primer llo~, l'«Operació Arnic», és a dir, el
sistema «Arnic» de contacte inforrnat.ic entre un nombre rnolt elevat de
'
persones que podien accedir-hi 1 -tots els periodistas, tots els
atletes, tots els voluntaris i, pdr descomptat, tots els membres de
1 'organi tzació . Jo, a través d' aquest sistema «Arnic», vaig rebre
mol ts rnés missatges que no pas per carta' diguern-ne 1 durant els
Jocs, perqué eren conscients, tot}s els que tenien accés a aquest
sistema, que podien adreyar-se, també, a les personalitats o, en fi,
en definit iva, als organitzador~, i és evident que el nom de
l'alcalde,
o nornés posant «alc~lde»,
sabien ells que aquests
miss~tges podien arribar,
i efebtivarnent van arribar i en una
quantia mol t irnpo rtant; alguns nq els els expl icaria, perque eren
irreverents , la rnajoria eren enohnernent posi tius, i, en tot cas,
dernostraven !'existencia d'un nivell tecnolbgic que cap joc, cap
organització dels Jocs havia acons$guit fins a aquest mornent.
1
Jo cree que 1' «Arnic» quedara i com una referencia d' alguna cosa
que es pot anar repetint, i que trigara bastants anys encara a ser
1
1
[
1
!s
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de
f~brer
de 1993 1 07C40430
1
reiterat
i
construit
com
a
sistema
normal
d'actuació,
d' organi tzacions complexes en el n~stre país i en al tr:es 1 pero és·
evident que va demostrar que t~enta mil persones poden estar
connectades en temps real amb una j gran rapidesa i amb un sistema
relativament senzill com el que e$ va muntar 1 tot amb tecnología
local.
i'
Vestes recordaran, segurament 1 ! ~e en els anys anteriors a la
celebració dels Jocs 1 bastant ante~iors 1 es va provar un proj ecte
que es deia BIT 1 Barcelona Informatica i Telecomunicació. Bé 1 un
dels fills d'aquella primera recerc~ 1 conduida per Telefonica i pel
que era el consell rector de la candidatura encara en aquell moment,
un dels f ills ha sigut aquest sis· ema «Ami e» 1 que jo cree que ha
demostrat quina és la capacitat, molt gran, que té la nostra
indústria i el nostre <I>soft<D> 1 la nostra capacitat de generar
sistemes d'informació complexos.
Un al tre, en el mateix ·primet punt 1 dels cinc que jo volia
remarcar, un al tre fill de tot ai¡xo ha sigut el CIOT, el Centre
1
d'Informatica 1 Organització i Telec~municació 1 instal.lat en un lloc
desconegut en 1 'entorn de la munt~nya de Montjuic, que finalment
després es va traslluir, es va ter públic 1 i que practicament
comandava tetes les ordres que es ~roduien i tetes les informacions
que es produien des de les subs · s i des de cada una de les
<I>venues<D>, des de cada una de
es 'instal.lacions en el Centre
Principal d'Operacions.
Cinta núm. 2
Vos tes saben que aquests ordinado rs, enormement potents. . . S 1 ha
arribat a dir que després del 1 Pentagon era la instal.lació
informatica i de processament de ~ades més important que existia
sobre la terra --durant aquests di~s 1 evidentment--, pero una part
important d' aquest sistema es manté¡ i ha sigut venut a una empresa
privada 1 EDS 1 una empresa que, per¡ cert 1 va ser en el seu moment
fundada
--després
venuda-per
Ross
Perot 1
aquest
famós
multimilionari america. En tot cas 1 una empresa en aquest moment que
esta en mans de General Motors i qu . en aquest moment serveix ... , és
a dir la instal.lació que varo tenir, que ha sigut comprada per EDS-serveix coro a <I>back up<D>, ésa ir serveix ... , pot servir coro a
centre ordenador de reserva per é tetes aquelles organi~zacions
públiques o privades, financeres o altres 1 que necessitin tenir un
sistema de suport per al cas en que el seu propi sistema informatic
fallés. És un sistema, dones, de reserva que ha quedat com a
riquesa. És una de les riqueses qu . els Jocs ens han deixat i és,
per tant 1 un dels temes sobre els qu~ls jo avui volia insistir.
Una altra operació a destacar ¡ --jo cree-- en el terreny de
1' organi tzació, pero també en el t~rreny social, 1 'operació torxa,
1
ó
�pSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993
D7C40430
de la torxa olímpica. Ningú podila imaginar que una operació que va
ser dissenyada com un «a més a m~s», en fi, com un :addi tament o com
un preambul lleuger --quasi dirfa-- per a la celebració dels Jocs
s'arribés a convertir en el fenomen de masses que finalment va ser a
tot catalunya i a tot l'Estat es~anyol. Cree que cal esmentar-ho en
el moment de fer un resum i de l1 destacar-ne aquelles parts que jo
cree que a la llarga quedaran ce
les més sorprenentsl com les més
punyents.
Els responsables d 1 aquesta operació ... l també aprofito per
anar-los donant pistes del que e~ta passant en aquesta fase. Un, el
cap de l ' operació 1 el senyor · ossich, el tenim a Kwangtung 1 a
Canten 1 a la Xina 1 dirigint le~ operacions asiatiques per a teta
Asia i la instal.lació d 1 una nFva fabrica d 'una de les empreses
alimentaries catalanes més con ~ gudes. El sots-director i el cap
d 1 operacions 1 senyor Sabadell, e¡sta incorporat en aquest moment en
una operació conjunta entre 1 'A~untament i el sector hoteler i de
restauració que s 1 anomena <I> Batcelona events<D> 1 pero no «a ven<;:»
d 1 avan<;:ar,
sinó en angles <I ' events<D> 1
esdeveniments. Aquesta
operació el que tractara de f -r --i el senyor Sabadell n 1 és el
responsable-- és de coordinar les agendes, coordinar totes les
agendes públ iques de Barcelona, tots els calendaris. És a dir '· és
una operació que pretén teni
en un rnateix esquema tota la
prograrnació cultural, tota la p):"ogramació congressual, firal 1 tots
els grans esdeveniments i
le+ grans celebracions de caracter
artístic, etcetera, i economic ~ Barcelona, de forma que des d 'un
centre d'ordenació, des d'un c~ntre d'operacions es puguin omplir
bui ts i es puguin aprof i tar corycomi témcies. Per exemple, de 1 'any
Miró, aprofitar que hi ha la inapguració de l'exposició Miró per fer
que tots aquells que ens visit#n en aquesta ocasió puguin també
gaudir de música que estigui emBarentada, amb música de Mompou 1 per
exemple, del qual celebrem el ce~tenari. En definitiva, anar lligant
Ul1' programa d 1 activitats que petmeti d'omplir els buits del nostre
sistema hoteler i aprofitar al ~axim totes les oportunitats que ens
doni cada una de les programacio~s.
Destacaría en tercer lloc el~
cinc dies inicials com un període
¡
<I>horribilis<D> --ara que est~ de moda parlar d'aixo-- per al
transport. Tots j ocs ol ímpics ... , els Jocs Ol ímpics, al la on es
facin, mentre no es demostr i e. contrari tindran sempre quatre o
cinc dies horribles quant a 1 ~ posada ' en rnarxa del sistema de
i
transport. 15.000 persones, més 110.000 o 11.000 periodistes, han de
set traslladats des de cinc ~ sis viles olímpiques
viles de
1
residencia 1 fins a una setanten~ d instal.lacions diferents seguint
un nombre de trajectes que és ~uperior al nombre de trajectes que
cada dia
fan
les
companyies ¡l de transports metropolitans de
Barcelona. I aixo ho han de fer ¡ amb uns xofers 1 amb uns conductors
que són nous 1 que són gent qu~ porten, en mol ts casos, els seus
propis autocars 1 que no pertany~n a la ciutat, que vénen de fora,
1
#
¡
1
J
7
�de 1993 1 D?C40430
DSPC-C, 43 1 CSJ B
perque la ciutat no en té prou per ¡ lla mateixa, i que, per tant .•• ,
que no poden haver deixat la seva !feina abans perque, evidentment,
i
a1xo seria enormement car des d'l punt de vista, en ·fi, del
finan<;:ament de tots aquells períodes d' assaigs i que, per tant,
durant cinc dies estan fent al !mateix temps que la feina un
aprenentatge accelerat. Aixo, jo no j veig ni conec de jocs anteriors
ni imagino de jocs futurs que l' es puguin estalviar, com una
exper1encia enormement estressant li'
complicada, els cinc primers
dies terribles de funcionament dels ~istemes de transport.
Destacaría seguidament, en ca*vi, la rnolt bona solució del
problema d'accés a Montjuic, que s'ijavia
plantejat com un dels temes
¡
logístics realment complicats, sens$ metro. No vam estar a temps de
fer arribar el metro a Montjuic i, ¡per tant, aixo es plantejava com
un repte realrnent extraordinari, i 1jo els haig de confessar que jo
rnateix, quan els meus técnics em d~ien
que les escales medmiques,
¡
rnés el funicular, més el sistema d 'jautobusos en forma de llanc;adora
serien suficients, en dubtava. ouptava que realment les escales
mecaniques poguessin portar les deu ~ quinze o vint mil persones per
unitat de
temps que es va de~ensar que podrien portar,
i
efectivament, aixo va succeir així. Justament aquesta va ser una de
les <I>vedettes<D> dels jocs --ho · iré al final-- i un dels temes
que ha tingut més impacte des del · punt de vista internacional: la
capacitat de la ciutat de resoldre l els temes logístics i els temes
d'accés combinant eficacia arnb un~ certa espectacularitat i una
certa qualitat artística o estetica. !
Dels vol untaris se n' ha parl~t mol t. Aquest seria un al tre
aspecte: els 30.000 voluntaris dets 100.000 i escaig que haviem
arribat a allistar el dia 17 d'bctubre
de 1986 com a element
1
fonamental del procés. r com a gran! descobriment, en el fons, i com
a gran secret --si vestes volen-- d~ com una ciutat pot atrevir-se a
'
fer el que realment pot fer en ~inze
di es i que no podría fer,
evidentment,
si
no
comptés
amb¡ aquest
escreix,
arnb
aquest
multiplicador de les feines, de l~s 4. 000 persones f ixes que van
treballar --1.000 fixes , 3.000 ev$ntuals pero a sou del COOB--,
dones, multiplicades per deu, pract~cament, per aquestes 30.000 que
s'hi van abocar voluntariament i qu4 han creat un autentic esperit i
una
certa
continuitat.
Vestes
saben
que
hi
han
diverses
organi tzacions --Voluntaris 2 000, ' tcetera-- c.e voluntaris que es
proposen seguir, continuar i que,
obablement, seran també fills o
hereus d' aquests j ocs i ens perme _ran de mi llorar mol tes de les
nostr(Js
prestacions publiques
o,
en· tot cas,
benevolents o
voluntar1.es.
I en ultim lloc el públic. Tant en els Jocs Olímpics com en els
Jocs Paralímpics, en els quals, pe cert, es v:a repetir exactament
la
mateixa
logística d' organi tz a¡ció,
més
la
presencia d 'uns
responsables
singulars,
com
el 1 senyor
Coll,
al
front
de
l'organització, pero que de fet 'van replicar tota la mateixa
1,
•
8
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer _de 1993 1 D7C40430
organització quasi per primera 'legada --aixo no havia succeit mai-i van aconseguir una eficacia
'organització i una assistencia de
públic de la mateixa magnitud,
om a mínim, que els mateixos Jocs.
cree que s 'ha de destacar: mol _s dels qualificatius que nosal tres
hem rebut, positius, tenen a ve\re, precisament, amb el comportament
del públic.
Infrastructures. Segon cap~tol. Jo cree que es pot dir que
Barcelona i tot Catalunya han mlllorat i que aixo és el millor. Han
millorat i d' una forma mol t sen' ible, i aixo és el millar i el més
just dels resums que podem fer de l'esforc; que s'ha fet en materia
d'infrastructures. En els estadis,
en totes les instal.lacions
!
·'~esportives distribuides al llar<} i. 1' ample de Catalunya seguint les
1
vocacions de cada una de les ci tats, algunes velles vocacions, unes
al tres de noves, a Badalona, a Reus, a Sant Sadurní, a Vi e, a
Granollers, a l'Hospitalet, a
iladecans, a la Seu, al Muntanya, a
Banyoles, i encara me' n deixo --em penso-- alguna que no voldria
oblidar. Pero, en definitiva, consagrant aptituts ja demostrades,
com el basquet a Badalona o l'handbol a Granollers, i algunes
relativament noves, com la mera ellosa instal.lació de la Seu quant
a les aigües braves o la del M~ ntanya per a hípica. Classica també
la de Banyoles amb el rem i la ~e Viladecans amb el beisbol, nova la
d'Hospitalet arnb el beisbol o
de ... , en fi, alguna més: la de Vic
amb hoquei sobre patins. En def ~ nitiva, jo cree que el que s'ha fet
és aconseguir noves insta1.14cions,
reforc;ar les existents en
centres urbans que ja tenien u~a vocació i, en definitiva, crear a
1
Catalunya una xarxa d'instal.la ~ ions esportives que no té parió, no
j a a la península Ibérica sinó - 1-j o cree-- en mol ts paises europeus.
Que haig de dir de les ~ nfrastructures de transport que no
s'hagi dit ja i que no corned:in cada dia tots els ciutadans de
Barcelona i de 1' area?, que
es tal vi en entre deu minuts i vint
l
minuts, i de vegades gent que +xagera una mica diuen que més. Pero
segurament és el mateix entusi r sme de l' ús de les rondes que els
porta a exagerar una mica els ¡ avantatges que tenen. Jo comprenc,
perfectament, que els rnitjan~ de comunicac~o de vegades tenen
~ l'obligació de ser rnés exigent~ que el mateix ciutada i, per tant,
destacar si algunes dificul tat~ es poden trabar en el funcionament
d' aquests nous sistemes de tra.psport. En general, ha sigut --i j a
s'havic:~ prev i st-- un dels ren~iments rnés extraordinaris q1::.e s'han
aconseguit.
Les analisis cost-benefici que es van fer per part de la
U~jversitat Autbnoma de Bellate ra ja van dir --i van crear un cert
escepticisme, que jo cornpartia- .i que arnb dos anys es podía recuperar
tota la inversió. És a dir, < anal i tzant els benef icis obtinguts,
beneficis econbmics i beneficis . socials, pero valorables, perqué per
exernple l'estalvi de temps ... , ~mb les técniques de cost-benefici hi
ha unes imputacions que es fa~ de valor del temps, hora-temps del
ciutada mig, etcetera, valoranlt tots aquests avantatges resul tava
14
J,
¡
9
�DSPC-C, 43 1 CSJB
/~ 3
de feb er de 1993 1 D7C40430
que la taxa de retorn era tant important que en dos anys,
practicament, haurem amortitzat les r ndes. És a dir, el país com a
país, la ciutat com a ciutat --o 1 area, si vestes velen-- haura
1
recuperat en dos anys teta la invers~ó que va fer amb les rondes en
forma de beneficis economics tangib ~ es o intangibles, coro és el
temps estalviat.
¡
Cree que el funicular, les es~ales, els <I>park-and-ride<D>
exteriors ... , aquests, els parquing~ de dissuasió exteriors, amb
menys exit, amb menys implantació és un tipus de cultura del
transport que encara hem --jo cree-- , de llui tar bastant i treballar
bastant perque s' imposi, perqué s' iinplanti sempre en relació amb
!'existencia d'una disciplina intetior de la circulació i
de
l'aparcament, que de vegades voldríem lmolt rnillor que la que tenirn.
En tot cas, jo resumiria el capit 1 d'infrastructures, si pogués
i tingués temps, fent un repas de la valoració que la premsa i els
mitjans de comunicació estrangers van fer, dones, dels nostres Jocs.
Aquí tenen els «Benvinguts als <I>~ atalan Games. »<D> .Aixo és una
doble pagina del <I>Tirne<D>. <I>«Les 'flus grands Jeux du siecle<D>»:
aquesta ja,
practicarnent, és un ~ opic.
En tot cas una rnolt
interessant que jo cree que resumeix jbastant el que vull dir, i que
diu --del <I>New York Times< O> em pjenso que era--: <!>«Barcelona,
the city won the Games, and not the a[thletes.»<D> És a dir la ciutat
va guanyar els jocs. <I>The real winner was Barcelona, not the
athletes<D>:
l 'autentic guanyador ha sigut Barcelona i no els
atletes . .Aquest títol, que pot sembl~r una mica brutal, en el fons
el que ens esta dient és que tothom ~~ entes el que nosaltres volíem
amb els Jocs. En aquest sentit, els .lrocs han sigut 1 'anti-Montreal 1
precisament, el contrari. Barcelona ts la que hi ha guanyat fins i
tot més que els rnateixos atletes en ~1 sentit que, primer, Barcelona
es va bolear i ho va fer bé i, per 1~ant, ha guanyat prestigi, pero
també Barcelona va agafar els Joc
com a legítim pretext per
transformar-se ella rnateixa, amb infr structures i amb serveis, i ho
i
ha aconseguit.
1
En tercer lloc el tema dels dine t s. Hi han dos tipus de diners;
- uns ~ón ... No sé si tinc encara cinc r: · nuts.
El Sr. PRESIDENT: Sí, sí.
El Sr. PRESIDENT DEL COOB'92: Un~ són els diners del COOB, del
'
1
Comité organitzador . Jo els parlo iJ.'una
forma molt grollera, si
¡
vestes velen, amb xifres rnolt redones! per no entrar en massa detalls
que allargarien la qüestió. 180.000 m~ lions és el que han costat els
Jocs i ~ J no hern tingut 180. 000 mil iorJls,
comptant diners i especie,
¡
contribucions en especie de patrocin~dors
que al rnateix ternps eren
t
subrninistradors en alguns casos, qpe
pagaven el seu patrocini 1
¡
dones 1 amb rnaquines o arnb serveis i lno solarnent arnb diners 1 i a~xo
esta balancejat per uns ingressos ~e 180.000 rnilions, exactament
igual, arnb uns 300 o 400 milions de benefici. Aixo és el que s'esta
esbrinant, justament, per les conuss1pns de liquidació creades en el
l
l
1
•
• 1
¡
1
10
l
1
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de f brer de 1993
D7C404JO
COOB, que, efectivament, dependran 1 del fet que els deutors paguin,
dependran del fet que tots aque114 que tenen deutes encara amb el
1
COOB els f~cin efectius, aqu~s~s d+ .utes, en forma de pagaments, que
és el que JO espero que succe1ra.
Si en canvi parlero de les obr s del 92, aleshores ens n 1 anem a
xifres enormement més importants. Hi han hagut diversos conceptes
utili tzats en aquesta ciutat ento n al 92; el més ample, el que
inclou tates les obres que els se\ s protagonistes han anomenat 92.
Suposem el gran complex Winterthul a la Diagonal, 1 ,.«illa>> que en
diuen, o l'«illa d'or»,~ dones, que té molt poc a veure amb els Jocs,
pero que va sorgir i va ser an menat --diguem-ne-- un més dels
projectes 92 i apareix amb el su1oand a les sumes, dones, que de
vegades s 1 han fet respecte a les c9ses que el 92 ha suggerit, si més
no, com a obres importants. Arriba~íem als 900.000 milions, prop del
bilió de pessetes. D1 aquests 900. d¡?o milions, també molt en termes
gruixuts,
en termes molt aproxf mats,
l'Ajuntament n 1 ha posat
lOO. 000, que vol dir. . . --:-en aque~ts quatre o cinc anys darrers--,
que vol dir que per cada pesseta ililvertida per 1' Ajuntament se n 'han
mogut vuit més per les altres admin'stracions o bé pel sector privat.
Cinta núm. 3
La Generalitat, una xifra similar, de 100.000 milions; l'Estat, uns
250.000 milions, i la resta, pr~cti _ arnent el 50%, el sector privat.
L 1 impacte d 1 aquesta inversió -t -que aixo és inversió-- i de la
despesa corrent --que no est~ comp~ada aquí-- ha sigut de l'ordre de
4, 2 bilions llatins --no arnericanf, bilions--, o sigui milions de
milions de pessetes, 4,2, pero, co~ptant la propensió marginal a la
importa ció d' aquesta economía, en~ queden 3, 4 bil ions de pessetes
d'increment del producte nacional ~rut, provocat per l'operació Jocs
en aquest sentit ample, no l'opera~ió Jocs, l'operació 92, el que en
podríem dir els grans projectes dell 92, els efectes fiscals d'aixo,
i, per tant, maj ors ingressos. \fostes saben perfectament que en
aquest moment el sector públic, qu~ es finan9a amb impostas tot ell,
representa el 40% de l'economia na~ional, si és que no el supera, de
manera que hauríem de fer el 4 O~ d' aquesta xi fra per veure, per
imaginar el que pot haver representat d' incrernent dels ingressos
fiscals del sector públic, en el se~ conjunt.
Per tant, ja veuen que els Joc$ han sigut un bon negoci, un gran
negobi
per al país i que els seuk
beneficis han finan9at, fins i
.
f
tot, els seus ingressos fiscals ha~ran finan9at sobrerament els seus
costos. Si anern una mica més a l analitzar microeconomicament si
vestes vol en alguns dels operado~s, i concretament 1 'operador rnés
important en materia d' inversions j, el mateix COOB ho va ser, el
•
1
mateix COOB ho va ser 1 en aquests1 180.000 milions he parlat abans
de 300 o 400 rnilions de benefici, ¡que quedaran al final, pero no he
1
~1
�1
.: .D=.S.:. P.: : C_-.: : C.L.,~4.:::..3-.~-/-.::::C=.S~J.:::::B-.~-/_.:::..3--=de fébrer de 199 3_ 1 D7C404_30
parlat que el COOB no només va
.limentar, . transportar, dirigir,
acreditar i, en fi, organitzar tot4 la massa olímpica, sinó que; a
'
més a més, va invertir 35.000 ~ilions en instal.lacions; part
d'aquestes instal.lacions eren efim~res, eren a la millor mecanotubs
i posats, dones 1 a la pista de t~nnis o fins i tot en el mateix
estadi per incrementar la capac~tat i, per tant, peridors i
desapareguts j a, pero gran part d 1aquests 35.000 milions, suposem
20, 25.000 milíons, coro a mínim, har sigut actius que queden, com a
capital social del . pais i, per tant ~ increments en el capital social
del país i, per tant, també 1 des del me u punt de vista, si no
beneficí, si almenys excedent.
Pero, en fi, deixant de banda 1 · COOB i anant concretament als
'
responsables de les infrastructure~, el Holding ha fet dos tipus
d' obres. El Holding Olímpic 1 que v~stes saben que es va crear per
meitats amb l'Estat 1 després d'una !1 primera proposta de fer-ho per
ter<;os amb la General i tat i 1 'Esta t i, ha fet unes inversions propies
i unes inversions per enc¿rrec, el JHolding ~s va convertir tant en
el
protagonista
de
les
seves ¡ propies
obres,
que
altres
administracions,
el
mateix
Min ~st eri
d~Obres
Públiques,
la
General i tat en part, en una part ~el que se n' ha di t la ronda de
Dalt, el mateix ajuntament, la Ma~cornunitat ... , li van encarregar
obres i, per tant, el Holding va fe~ les seves propies obres del seu
propi cataleg, més obres encarregades per un total de ... , que ara
sabern que és de 270.000 milions. Aq esta és l'obra total realitzada
pel Holding, sigui directament siguj per encarrec. D'una forma també
molt grollera, rnolt aproximada, aqu sts 270.000 milions es financen
50.000 rnilions per vendes, és a dir, part de les obres que s'han fet
o part de les actuacions que s'han ;et han sigut expropiacions, i ha
1
sigut, per tant, adquisició d'actiu~ i de terrenys, aquests actius i
terrenys de vegades en bona part s'qan venut. Per exernple, jo sempre
he explicat corn a xifra punyent ~ue la Rosa Fornes, que era la
directora d' expropiacions del Holding,
aquest equip que él la
1
dirigía, va expropiar un rnilió de cletres quadrats en un any i mig,
un milió de metres quadrats és mol ~, eh?, pensin que Barcelona tot
1
plegat té 97 quilometres quadrats p 9. ooo hectarees 1 dones, vagin
fent sumes i di vis ions i vegin el ~ue aixo representa respecte del
total
del
terme
municipal.
molt
important
l'operació
d' t?Xpropiació que es va fer, i, bé 1 aquestes expropiac~ions en part
han anat a increments de zona verda j i espais lliures 1 equipaments,
pero en una al tra part han anat a ~er venudes per a insta l. lacions
priva9es, siguin les dues torres, M~pfre, Travelstead, de davant de
la vil.a olímpica, sigui en els r ateixos habitatges de la vila
olímpica i, per tant, són vendes q1. e el Holding ha fet, en aquest
cas a Nova Icaria, o a operadors pri ats que els han volgut comprar.
Per tant, aquestes vendes tetes elles sumades representaran en
conjunt uns 50.000 milions d'aquest: 270 que jo els he dit. 100.000
milions --molt aproximatívament-- ha ran sigut encárrecs d'obres, no
1
1
Éf
12
�DSPC-C, 43 j
1'
1
'
CSJ B 1 3 de febrer de 1993
D7C40430
del cataleg del rnateix Holding, i 120.000 milions, aproxirna9.ament,
les aportacions que hauran hagut de fer 1' aj untarnent i 1 ' Estat per
meitats al final de tot. És e ar, vestes em diran: «dones , una
vegada que voste va cornpareixer ~quí ens va dir que el que haurien
de posar-hi l'ajuntament i l'Est-at eren 67.000 milions ... », i és
veritat. Pero, aquests 67.000 mq.ions, en cornptes dels 100 que ara
els die, eren 67.000 mili ons de ~'. any 1988, que és l'any e n que es
van fer els cornptes i
que ~ep r esentarien en aquest moment ,
aproximadament, uns 100.000 mil ~ons de pessetes al 93. Per tant,
efectivament, hi ha una desviacid, pero aquesta desviació de 20.000
milions en total, que ens hem del repartir a mitges entre l' Estat i
1' ajuntarnent, és perfectament defensable arnb un conj unt d' obra com
el que els he dit, de 270.000 milfons,
perfectarnent defensab1 e .
1
A nosal tres, a rnés, j a els ~van9o que no ens representa ra rnés
que admetre un allargament, adm~tre un allargament dels t errninis
d'amortització dels credits corre~ponents, que estaven previ stos per
ser liquidats l'any 99 o l'any 9~ o l'any 2000, segons la l l a rgada
de cada un del credits i ara esteF pensant que s'hauran de fe r durar
fins a l'any 2007, eh? Pensin qu~l les autopistes, norrnalment, t enen
la possibilitat de ser amortitza4es arnb vint-i-cinc anys, és a dir,
els que fan inversions en aut~pistes se'ls adrnet que el ternps
d'amortització d'aquesta inversi~, comparat, evidentrnent, s obre la
base de la vida útil de la rnatei~a inversió, és de vint-i-cinc anys,
i nosal tres havíern fet un plant$j ament de deu anys o rnenys i ara
l'estem allargant, dones, a quin~e, o setze o disset anys. Aquesta
és exactament l'equació que est. fent en aquest moment i que ens
1
permetra, com a ajuntament, de nq haver, practicarnent, d'incre rnentar
les anuali tats, és a dir, nos al ~res seguirem pagant les anua l itats
que havíem previst, lleugerissirn~ment incrementades en els any s que
vindran i en admetre que en com~tes d'acabar-se l 1 any 2000 s' acabi
l'any 2007 l'amortització de les ~bres que s'hagin hagut de fe r .
Pensin que dintre d' aquests 1f21o. 000 milions s 'hi han de posar ,
i, concretament, dintre dels 120.000 rnilions, s'hi han d e posar
i
obres de difícil responsabilitzac~ó. Per exemple 1 la Mancomun itat de
Municipis va comprometre una ~portació de 1.100 rnilions per a
expropiacions,
necessaries
perj construir
les
rondes,
a quest
comprornís no el va fer la Manco;:nuni tat sense abans haver obt ingut
--verbalrnent 1 és cert, no per +scri t 1 potser hi ha alguna carta
escrita per entrernig--, per par~ del conseller Gemís i del mateix
president de la Generalitat ~avant del presidcnt del Conse l l
Confq.rcal del Barcelones, senyor ~lanch, i del president del Consell
Comarcal del Baix Llobregat 1 $enyor Montilla, un compromi s de
1
finan9ar aquestes expropiacions f No s'han rnaterialitzat a quests
compromisos,
ni
per part de 1 la Generali tat
respecte de
la
'
Mancomunitat ni, per tant, per p~rt de la Mancornunitat respect e del
Holding,
que per encarrec --fora del seu cataleg,
eh?,
per
encarrec-va
haver
de
fi~an9ar
totes
aquestes
o bre s
i
1
113
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430
expropiacions. Molt bé, dones, aque~ts 1.100 milions formen part
dels 120.000, que_ els he dit; també ~n formen part compromisos del
Ministeri d' Obres Públ iques amb el passeig marí tim, de 1 'ordre de
1.000 milions, 800, 1.000 milions --80~ o 1.000, eh?
També en formen part les aportajcions de 1 'Estat a la famosa
bossa dels acabats, que es va decildir, practicament, a ~'última
etapa previa als Jocs per, realment 1 acabar-he tot bé, fer uns
¡
acabaments realment brillants 1 com h¡o van ser 1 a 1 'entorn de les
escales mecimiques, les cascades de ~ontjuic, tota la pavimentació
del mateix pare de Montjuic 1 etceter~; bossa en la qual, com vestes
saben, unes institucions ja no hi van ! voler participar i unes altres
que van dir que hi participarien des~rés no van fer efectiu el seu
compromís, com és el cas d'aquests l.poo milions 1 o dels 500 milions
que el mateix Holding havia compropes. Parlaríem també d'alguns
'
compromisos en mitjans de transport, ~om
el funicular, etcétera, que
no s'havien fet efectius. En definitfva, tot aixo va a formar part
d'aquest capmas de 120.000 milions d' ' portacions a financ;:ar <I>fifty
fifty<D> per l'Estat i l'ajuntament, i que seran financ;:ats de la
forma que jo els he dit, sense,
racticament, increment de les
anualitats financeres que l'ajuntame t s'havia marcat, pero sí amb
• t
un allargament de set anys, set 1
anys sobre el període que
s'havia previst.
Políticament --i acabo-- que els haig de dir ... ?, que els Jocs
jo cree que són vistos arrgu del món, excepte potser a Barcelona, de
vegades, sembla, com una base solida re futur. Els Jocs no han estat
una operació pirotécnica estival, el~ Jocs no han estat cap mena de
f
festival, en fi, o de xerinola impbrtantissima, els Jocs no han
sigut, simplement 1 una gran festa m~jor 1 els Jocs han sigut, i el
món ho reconeix aixi, el món sencer, ~na gran operació política, una
enorme operac1o infrastructural i ur. ~ a 1 per descomptat, gran festa
esportiva. Els Jocs no han costat dir _rs 1 els Jocs han donat 80.000
ocupacions/ any. Des del punt de vis a financer, els problemes que
comporten a la ciutat de Barcelona, els ho ben asseguro, no són
importants, els problemes de Barcelc
economics, són uns al tres
molt~ diferents , que aquests si que 110 tenen contrapartida real, no
tenen contrapartida física, en pedra picada, amb rondes, amb estadis
o amb instal.lacions o amb telecomunif' acions; són uns altres i no és
el tema d' avui.
En definitiva --i acabo--, des de ~ punt de _vista global, jo cree
1
que a nosaltres ara ens queda una cora per fer amb els Jocs i cree
que el 1Parlament de catalunya ho ha ¡ de saber i m' agradaría pensar
que ho recalza, no?, el que ens qued~ per fer és vendre, vendre, i
vendre. Vendre la marca 92, vendre
marca Barcelona 92, com deia
'
el senyor ... , aquesta consigna tan 1 maca del senyor Torres, dels
vins, que va morir, pobre, i deia: «+er vendre s'ha d'agafar i s'ha
de posar un la botella sota l' aixelia
i córrer món». Nasal tres en
1
~
1
'
1h
aquest
moment
estero corrent
món,
i
14
ro
1
estero
fent
des
del
punt
de
�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de f brer d.e 199;:3 _L D7C404 30
vista de la promoció turística, ho
fent des del punt de vista
de la tecnología, per a la qual fo arem una empresa específica amb
aquesta finalitat, ho estero fent de del punt de vista de les fires
i congressos 1 tenim una organitzacjó anornenada Barcelona Convention
Bureau, que esta assistint a cad
un dels congressos mundials o
reunions
internacionals que es
fan per decidir on van els
congressos, i ho estero aconseguin• , 1 'any 93 sera 1 'any amb _més
fires i congressos de la historia d'aquesta ciutat.
Per tant, en tecnología, en turisme, en nom, en capacitat
organi tzati va, nos al tres el que h m d' aconseguir és que el p~ís
reconegui els merits, el món recone~ui els rnerits que de vegades el
país ens nega, pero que els barcelonins sabem perf~ctarnent que han
existit.
Moltes gracies.
El Sr. PRESIDENT: Moltes gra ies, senyor Maragall. Tal coro
estava previst, suspendrem ara la s sió de la Comissió per un ternps
de ... , deu rninuts, quinze minuts ... , creuen? <I>(PaJJsa.)<D> Quinze
minuts, i la reprendrem d'aquí a qu:nze minuts.
Se suspen la sessió.
<I>(La sessió se suspen a les otze del ma~i i dos minuts i es
repren a un guart d'una del migdia
deu minuts.)<D>
El Sr. PRESIDENT: Es repren la essió.
Perqué intervinguin els grups 1 no hi ha preguntes presentades a
la Mesa o a aquesta presidencia, per tant, em sembla que el
procediment quasi més agil i més ad~ent
sera que doni la paraula als
r
grups parlamentaris. Podriem cornenpar de menor a major 1 si no hi
tenen inconvenient o si valen ut~litzar un altre procediment jo
tampoc hi tindria cap inconvenient. 1
Fern, per tant, de menor a maj ~r. Interpreto que hi ha --i 1 si
m'equivoco, m'ho aclareixenl sisp~au-- una intervenció per grup.
<I> (Pausa.) <D> D' acord. Dones, pel Grup Popular 1 té la paraula el
diputat senyor Pujol.
El Sr. PUJOL I FOLCRA: Senyo
president 1 senyores diputades 1
se,~yo~s diputat~, senyor presiden~ ¡del .c_omité Organitzador dels Jo~s
Ol1rnp1cs, en pr1mer lloc 1 la fel1citac1o del nostre Grup per l'éx1t
!
dels Jocs,
exit de tates les yes sants, comen<;:ant per l'equip
executiu,
el voluntariat olimpic¡,
els esportistes i
el poble
espectador. :Exi t del president de~ COOB i Alcalde de Barcelcn:i, i
vull
remarcar
la
felicitació
~ersonal
perqué
no
seria
just
¡
ese?.. timar-la davant de l' exi t 1 j a¡ que, en cas de fracas, hauria
sigu~, escruixidora.
Escruixidora ¡des de tots els angles de la
societat, des dels angles politics ~ des de tots els punts de vista
de casa nostra i d'arreu.
,
Cinta núm. 4
lp
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1
~de
ebrer de 1993 j
D7C4043Q
Dit a1xo, m'agradaria des de la crítica constructiva anomenar
els punts positius i negatius en el balan9 olímpic, ja que, en
aquests últims, hem d 1 incidir-hi e els propers anys ja que, de no
fer-ho, la feina i l 1 exit podrien drvenir, si més no, obscurs.
Els Jocs Olímpics han represen~at una reconversió en l'urbanisme
i les infrastructures de la ciutiat de Barcelona. La capital de
catalunya, amb 1 1 esfor9 mancomuna{ de la resta de catalunya i de
l 1 Estat, s'ha dotat d 1 unes noves rqndes de circulació; d 1 un aeroport
renovat, ampliat; d 1 un port modeqützat; d 1 una plataforma litoral
oberta al mar; d 1 uns barris renov~ts; en definitiva, un conjunt de
fites que, amb independenc ia de 1~ realització dels Jocs . Olímpics
eren una ex1gencia indispensable p'r donar a Barcelona una dimensió
europea i posar-la a disposi,ció dej competir al nou mercat únic que
neix enguany.
¡
Els Jocs Olimpics han mobilitza~ les forces de la societat civil
catalana i han donat vida a una 1 veri table <I>entente<D> cordial
entre les institucions públiques, 9a1grat certes puntuals situacions
de polémica partidista. Els Jocs O~impics han permes universalitzar
una imatge, des de Barcelona, de C~talunya, d'Espanya, molt diferent
de la que s'havia consolidat al lla~g de la historia. Pero, els Jocs
Olímpics
han
comportat,
també, 1 un
endeutament
financer
de
l 'Ajuntament de Barcelona que, per, la seva condició de capital de
Catalunya, podría esdevenir un autbntic problema d'estat. Els Jocs
Olímpics han oblidat les necessitc ts urbanistiques i socials dels
barris periferics de la ciutat de Barcelona que, amb 1 1 excepció de
Ciutat Vella, pateixen un bloque ig pressupostari de l 1 execució del
PERI.
Resten oberts,
després dels Jocs Olimpics,
tot un seguit ·
1
d interrogants. Qui finan9ara el .anteniment de les rondes? Qui
garantira un correcte aprofitament social del capital invertit en
les infrastructures esporti ves? I, < ina sera la demanda especifica,
si no existent, sí per les necessit ts dels mateixos Jocs Olimpics i
que, si no s'usen es deterioraran alhb facilitat? Qui donara resposta
!
a la problematica del nou mapa hotel~r de la ciutat de Barcelona?
' S 1 ha produi t -- i nasal tres aixo l ho emmarquem dintre dels peti ts
punts negatius-- una politització parcial dels Jocs Olimpics per
part de moviments nacionalistes 1adicals, que varen fer un ús
partidista de símbols de Catalunya --la senyera, per exemple-- i que
varen voler trencar l'esperit de soJidaritat olímpica ambla ruptura
del projecte olímpic espanyol.
Erv resum, i com a posicionamen del Grup Parlamentari Popular,
entenem' que cal abonar les temp acions de mantenir un esperit
nostalgic de l'exit obtingut i
el qual tots ens enorgullim,
assurnint que ens trobem davant d'un repte més difícil encara que la
mateixa fita olímpica, davant de la importancia que Barcelona té per
a Catalunya i per a Espanya.
En aquest sentí t, donades les 1imensions del problema, entenem
16 l
�<
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fetrer de 1993 1 D7C40430
1
que cal un pacte global entre les !forces polítiques catalanes per
resoldre, en primer lloc, la si tu~ció de fallida técnica de les
finances municipals de la ciutat de ~a rcelona, que s'ha agreujat per
efecte de les inversions i les despeses portades a terme per als
Jocs Olímpics. Creiem que cal a~rofitar el Pla estrategic de
Barcelona per coordinar els esforc;:o¡s de 1 'Estat, Generali tat i el
mateix Ajuntament per posar la ciutlat de Barcelona i la seva zona
metropolitana en situació de compet ~ r amb les zones metropolitanes
comunitaries en atracció d'inversionj .
I, per últim, a part d'aquest resum 1 novament felicitats al
senyor alcalde, felicitats pels exi s dels Jocs Olímpics, pero unes
felicitats que van conjuntament artb un prec: no incrementin la
pressió fiscal en els propers anys
j a que la peti ta empresa, el
comer<;, la gran empresa han sofert una escalada de pagaments, via
impostes, que segurament no es podra aguantar.
Moltes gracies, senyor president ~ senyores i senyors diputats.
El Sr. PRESIDENT: Gracies,
s~nyor Pujol.
En nom del Grup
d'Iniciativa per Catalunya, té la p 4 raula la diputada senyora Magda
Oranich.
1
·
La Sra. ORANICH: Moltes graciel3, senyor president. En primer
lloc, com ha fet també el diputat !ctel Grup Popular que ha parlat
abans, voldria felicitar el senyor lMaragall; agrair-1 i que estigui
aquí en aquesta Cornissió; que tingu ~ la deferencia de venir quan se
li demana a explicar-nos aquí, en e ~ Parlament, com ha anat el tema
dels Jocs Olímpics i reiterar la ~ostra mes fervent felicitació;
1
pero jo ho diría, no només a tota l'prganització 1 sinó també a titol
!
personal, a ell. Jo recordo que a ~ 'anterio~ compareixen<;a li vaig
dir que persones coro ell 1
i
t~mbé altres persones que van
compareixer aquí aquell dia, passarten a la historia --que així ho
esperavem-- 1 corn el bon funcionam~nt dels Jocs i com, d'alguna
manera, la propaganda de Barcelona
, per tant~ de Barcelona com a
capital de catalunya al món.
I en aquest sen ~ - ~ voldria reiterar - la, que per sort aixo era al
mes de j uny 1 que el • . ~mps m' ha donat ¡ la raó 1 que cree que passaran a
la 'historia els Jocs 1 el senyor ~ar agall, la resta del Comite
01 ímpic i 1 per tant, Barcelona 1 i Barcelona corn a capital d 'una
nació que és Catalunya. En aquest s,ntit cree que tots ens en podem
felicitar sense, per altra banda, Prnsar que hi poden haver alguns
problemes; només quan hi ha un cert l risc sorgeixen uns problemes i,
per tant, en aquest sentit, no voldr[em fer cap crítica destructiva,
s inó t~t al centrar i.
[
S'ha dit --i ves te ho ha dit, ¡senyor Maragall-- que eren els
millors Jocs de la historia --no ~ o ha di t vos te aquí; vos te ha
llegit croniques--; en aquest sentit l també hi estariern molt d'acord.
Cree que ens en podem sentir orgullo os. I voldria destacar, i també
ho ha fet veste 1 des del nostre
unt de vista 1 alguns aspectes
constructius del que va haver-hi, a guns petits aspectes que potser
1
¡
·1
1
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de
1
f~brer
de 1993 1 D7C40430
no h:n sigut tan valorats per tothol perque eren desconeguts. Pero,
entre altres 1 per exemple, el que lsí que se n'ha parlat melt --i
veste també he ha dit-- és del ¡tema dels veluntaris olimpics.
Voldríem destacar la solidaritat jque aixo suposa; com aixo va
engrescar mol ts j oves en uns mome~ts on es di u que la gent és
!
insolidaria; com aixo pot tenir una ¡ continuitat i li demanariem que
'
la tingués i que, des d'aquest pu~t
de vista, aprofitéssim aixo,
perqué cree que és fonamental per ~1 país, i jo diría que per al
món, que els joves s'incorporin a tafques voluntaries avui dia.
Voste també ha parlat, senyor M.ragall, del tema de com va anar
una expedició a Sarajevo. Voldria a~rair-li molt especialment aquest
fet, pero també que voste hagi fet ~enció, en un punt molt important
de la nostra manera de veure la p~lítica de pau al món i la meva
especial manera de veure-t¡.o, que q~i ho ha muntat és objector de
consciencia; cree que és important ~e voste ho hagi, aquí, parlat.
Cree, tarnbé ... , també n'han fet rnenqió, pero voldria també tornar-ne
a fer menció, del tema de tot el q~e va suposar els moments magics
de la torxa olímpica i també de tgta la 11 ibertat d' expressió que
van suposar totes les actituds que ~i varen haver al voltant de la
torxa olímpica. Voldria també dest<jtcar tot el tema de la qüestió
tecnologica, que va ser especialrnen~ bona. Voldria destacar-li també
el tema de la seguretat, que tant e~s preocupava a tots --em consta
que 1 i preocupa va a vos te, senyorl Maragall, especialment. I els
juristes, el tema dels jutjats, els b udicis rapids, etcétera, i cree
que
es
va
resoldre d'una mane~a
també magica,
perqué per
qüestions ... , vam tenir menys fe in~ en els jutj ats de guardia en
aquells moments del que es té a 1d .vida normal, i aixo cree que,
d' alguna manera, devia a favor ir tota l la qüestió.
Voldriem destacar també, i molt especialment, el tema dels Joes
Paralímpics. Cree que va ser un ene rt per part de Barcelona i per
part de veste el fet d 1 acceptar aq~est repte; cree que aquí també 1
com en el mateix tema, que els voiuntaris olímpics vam tenir una
mica l'ocasió de veure que no é$ cert que la gent sigui tan
insolidaria, sinó que quan se lt donen camins per a aquesta
sol~dari tat, dones, la gent actua I cree, i espero, i també li
voldria demanar, per l ' autoritat ~ue voste té a la ciutat de
Barcelona, que el tema dels Pararr¡ impics i ajudar la gent amb
deficiencias físiques i psíquiques t1o sigui només un problema dels
Jocs, sinó que realment aquestes ~nfrastructures quedin i que la
gent ho pugui recordar. I voldri~, també, i molt especialment 1
dir-1~ --i potser altres no sabran ~e que va aquest tema ni potser
ho rec'ordaran--, pero jo el volctrta felicitar mol t especialment,
senyor Maragall, quan voste el d~a de la claussura dels Jocs
Olímpics va tenir abé destacar les l persones que havien mort durant
·la celebració dels Jocs, per diferen~s aspectes i, molt especialment
un company rneu --de voste, també-- de lluites per la llibertat i
pels drets humans i per llui tes nac:onals com era l'Octavi Pahissa.
1
¡
.1
18
�1
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d e febr e r
de ~ l993
1 D7C404JO
cree que a1xo,
senyor Maragall --li ho vull agrair, destacar
especialment--, aixo no era una gr - n prop aganda internacional, aixo
era quelcom que vos te sentia,
e jo sentia, que sentien també
altres companys diputats. I, en a~est sentit, recordar que hi havia
gent que no va poder veure el fina~ d 1 aquests Jocs, pero que s í que
estaven al costat nostre amb tot el que suposava d 1 il.lusió en
aquest tema.
Bé, he fet evidentment un bala 9 positiu, que cree que és e l que
correspon. Cert és que hi poden h< ver problemes després dels Jocs.
Veste ens ha dit, senyor Maragall, que hi havien problemes e c onbmics
a la ciutat, que aquests no eren deri vats de les 01 irnpiades, que
eren al tres; bé, esperem-ho. cert és que hi han problernes; h i han
problernes a tot arreu i n'hi ha d 1economics a la ciutat. I de i a el
!
cornpany del Grup Popular que ha pa~lat abans que aixo no voldri a dir
un majar increment fiscal al peti ~ corner9, i aquest és un p roblema
realrnent important que penso que ~ enirn. I alguns d' ells potse r sí
que deuen ser derivats dels Jocs ' limpies --no ho sé, voste ho deu
coneixer millar que jo--, pero, eJ tot cas, recordar-li que aquest
és un dels problemes fonamentals. Perque, és clar, voste e n s ha
parlat i ens ha dit noms --i crEfC que ha sigut interessant - - de
persones que han tingut aquests c~rrecs durant els Jocs Oli mp i c s i
que en aquests moments estan fent *ltres tasques importants no n ornés
1
a Barcelona , no només a Ca tal un~a, sinó arreu del món --ens ha
parlat fins i tot de la Xina-- 1; pero és evident que a questes
persones han tingut sort, pero d~ tots els treballadors que han
estat en el COOB, cert és que la ~ajor part d'ells estan en a quests
moments a l'atur, sense altra fein~. Aquest és un problema que també
d 1 alguna manera hauríern de resoldrE; en coneixern bastants; era l ogic
perque s 'ha acabat aquesta feina. Pero el problema está aqu í , el
problema existeix.
Hi ha tarnbé un dels problemes que voldria jo haver destaca t coro
a positiu, que cree que és fill del tema de seguretat del s J ocs
Olímpics, que en tot cas hi té a v~ ure, i penso que és important per
a la ciutat i sé que veste ... , i h t i ngut importancia, aque s t t erna,
qúe li preocupa el terna, coro és e U tema del nou fiscal de dist r icte
!
al centre antic --fiscal que s'oc~ara del terna de les drogue s , que
és un problema de seguretat de la jciutat; cree que aixo es va v eure
també i d 1 aJ.g•.1na manera té conse~encies-- coro tarnbé el terna del·
funcionarnent dels jutjats de gu~rdia, que han funcionat qu atre
1
jutjats de guardia durant els ~ocs Olimpics; que ha siaut u na
exper,iencia positiva i no podem !amagar que actualment hi ha u na
polemica important, no només amb ~a Generalitat, sinó amb el ma teix
jutge dega escollit recentment, so~re si realment són necessar i s per
a la ciutat aquests jutjats otimp~cs --que podríern anomenar--, o no
la seva continuitat.
Si voste 1 fa després alguna interve nció ,
m' agradaría que ero contestés en aquest tema, tant el terna econ ornic,
1
com el dels llocs de treballs, com jaquest.
]9
�DSPC-C, 43 1 CSJEL_i 3 de felprer de 1993 1 [)7C40430
1
També hi va ha ver alguna cosa p~si ti va durant els Jocs, que va
ser el tema de 1 'Olimpiada Cul turalt Jo li vaig fer, a la darrera
compareixen9a, aquí, una pregunta soijre el tema. També ens agradaría
--potser avui no n'ha parlat-- de sa~er el balan9 sobre aquest tema.
I voldriem acabar amb aquest aspe~te positiu que alguna de les
qüestions potser no del tot resol te~ ... , vos te ens ha dit, senyor
Maragall: «esperem que els deutors lpaguin», el problema és que a
vegades aquesta esperanc;:a no es tr~nsforma en realitat; si alguns
deutors no paguen, com se soluciona~ aquest problema economic, que
evidentment hi és i que potser espe~ava ... , la qüestió economica ha
modificat d' alguna manera algun de~s resultats que podrien haver
donat tot aixo. I jo voldria també j demanar-li, i dir-li, des del
nostre punt de vista, que quan es ve~ --i estic d'acord amb veste-en el món, el que ha sigut Barcelon~-92, que recordin que Barcelona
és la capital d'una nac1o, Catalunya; que per primera vegada ha
tingut amb el tema dels Jocs Olímpic~ una manera de demostrar al món
que nosaltres érem una nac1o: la jllengua, la cultura, l'himne,
etcétera, de manera, certarnent, no lr que hauriem desitjat, pero si
molt positiva. I, per tant, també ¡ de les qüestions a resoldre
després dels Jocs Olimpics --quelco~ que semblava que podia estar
resolt o que es va aparcar per a des~rés-- que en aquests rnornents es
doni ajuda al reconeixernent del Comi~e Olímpic de Catalunya pel qual
molts vam esperar que després dels J~cs aixo es tirés endavant i no
que canviés la situació a nivell internacional.
Per tant, senyor Maragall, donem ¡aquest balan<;: positiu i esperem
que tot el que pugui encara queda[ pendent d'aquest tema sigui
resol t de la millar manera possible 'Pel que és Barcelona i pel que
és Catalunya.
Gracies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: Gracies, seny _ra Oranich. En nom d' Esquerra
Republicana, té la paraula el diputat l senyor Benach.
1
El Sr. BENACH: Moltes gracies, s~nyor president. Bé, d'entrada,
i
afegir-me, amb mol t de gust, a
a més, a la que j a sernbla
tradició, una bona tradició, de fel ~ ~i tació · al senyor Maragall, en
tant? que alcalde de Barcelona i prefident del COOB, per l'exit que
van representar els Jocs Olimpics de l'any passat, els Jocs Olírnpics
celebrats a Barcelona. Insisteixo,
enes, en aquesta felicitació,
que la faig de tot cor i,
t, en representació del Grup
Parlamentari del meu partit.
Bé, un cop feta la felicitaci , penso que hi ha diferents
aspect~s a tractar --el senyor Maraganl ens ha fet una valoració des
1
de diférents punts de vista. A nos ltres tarnbé ens agradaría fer
aquesta valoració i contrastar-la t mbé des de diferents punts de
vista. Probablement un sigui el tema internacional; l'altre, el tema
d'infrastructures; el tema economic; una valoració política que
podría tenir diversos apartats, i una conclusió final.
He dit el tema internacional. : Indubtablement, Barcelona ha
}
mé.r
20
�QSPC-C. 43 1 CSJB /
3 de_febrer de 1993 1 D7C40430
1
tingut, durant el ternps que van d,Jrar els Jocs --jo diria que abans
d 1 una manera important i després, 1arnbé--, com una mena de rentat de
cara mol t important. I des d 1 aqujest punt de vista, la proj ecció
internacional que ha tingut Barcel~na com a ciutat, i jo diria com a
conseqüencia també Catalunya co~ a país, és d 1 una importancia
extraordinaria. El senyor Margal! i acaba va la seva intervenció fent
una r.eflexió en aquest senti t q'.!~ compartim i, en tot cas, també
abonem, i que ens agradaria comen~ ar-la amb més detall probablement
en el camp de 1~ valoraci6 m¿s estricta. Per tant, des del punt de
vista de projecció internacional dlern que la nota dels Jocs Olimpics
és extraordinariamP.nt alta.
1
Des del punt de vista d'infrastructura, el senyor Maragall també
ha fet un repas important. Jo diri~ que ell ha dit --no sé ~i ha fet
servir l 1 expressió d'una manera l:iarroera--; bé, en definitiva, jo
diria d' una manera mol t simple, pero mol t clara, és indubtable 1 i
negar-he seria una equivocació g~eu, que hi ha hagut una millora
' en les seves infrastructures.
sensible de Barcelona i de Cataluny'a
Cinta núm. 5
Penso que aixo és una de les conclusions més positives i dels
aspectes més positius que podem treure dels Jocs, i el que és
evident és que, des d' aquest punt de vista, des del punt de vista
'
infrastructural, el repte contin~a ara amb saber mantenir tota
1
aquesta infrastructura i
saber •¡ adequar la societat a aquesta
infrastructura.
Jo també voldria f er referén~i a aquí i que quedi 'constancia
d'alguna manera que hi ha hagut t dt un seguit de subseus olímpiques
que estan a comarques i que també han fet un esfor9 important en la
seva infrastructura,
i
aquest esfor9 moltes vegades ha estat,
basicament, fet pels ajuntaments d aquestes subseus, evidentment amb
el suport del COOB, amb el suport també, en part, de la Secretaria
General de l'Esport, i prou, en al~un cas de les diputacions i en el
c~s concret de Tarragona, per exelple, la Diputació de Tarragona es
va negar a entrar en el que era e tema olímpic. Bé, en tot cas, el
que queda clar és que hi ha ha ut un esfor<; per part d 1 al tres
'
ajuntaments 1
que
no
ha
est~t
l'Ajuntarnent
de
Barcelona,
d 1 infrastructura,
i que els Joc ~ Olímpics també han servit per
millorar ciutats que no són Barcel~na, pero que si que, dones, tenen
una ~mportancia en el panorama p dli tic de Catalunya. Per tant, en
1 1 aspecte infrastructural també e ~tenem que els Jocs Olímpics han
estat un aven<; important en el con~unt del país.
A nivell economic, a nivell ec6nomic vosté ·no ens fa pas un bany
'
de números, perc sí una dutx~ rap~da,
una dutxa rapida en el sentit
1
que amb una pinzelJ.ada breu ens hjem fet una idea, més o menys, de
com
han
anat
els
números
del
¡ Comite
~1
Olimpic
i
del
que
ha
�l.
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febter de 1993 1 D7C40430
representat, en definitiva, tot el vo~um dels Jocs Olimpics per a la
ciutat de Barcelona. Bé, jo diría ~e dels números se'n treu una
conclusió i més que una conclusió, ptobablement, una pregunta, una
qüestió, una qüestió que s'ha respira~ aquí en aquesta intervenció i
una qüestió que, probablement, es resdiri també a nivell de l'opinió
!
pública, i és fins a quin punt quedJ! hipotecada Barcelona fins a
l'any 2007, veste abans ha parlat de ~'any 2007 com a termini maxim
d'amortització d'alguns aspectes d~ls Jocs.
En definitiva,
la
pregunta és aquesta: fins a quin pul)t queda hipotecada Barcelona,
fins a quin punt queden hipotecades le~ finances municipals?
Jo, d'entrada, insisteixo que aixp és una pregunta, en tot cas
no passa de la pregunta, i com a · val~ració si que hauria de dir-li
que des del nostre punt de vista, prpbablement, Barcelona no quedi
hipotecada, pero el que esta hipoteca~, probablement, sigui un altr~
aspecte important, que és el finan9am~nt del país, el finan9arnent de
l
rnolts ajuntarnents, no és el cas ailla~ de Barcelona. Nosaltres estem
conven9uts que aquest país, aquesta c~utat i aquest país es podrien
perrnetre perfectament uns Jocs Olirnp ~ cs sense especials problemes,
bé, els problernes derivats ,· evidentrnetit d'una organització d'aquesta
magnitud. Pero, en tot cas, el que $s evident és que la situació
financera, tant dels ajuntaments co~ del país en general, no és
massa brillant i, en aquest sentit, probablement, _pugui tenir
consequencies en tot aquest aspecte. fer tant, el dubte, en tot cas
la pregunta de Barcelona econbmicament l¡ corn queda, sí que hi és.
Pel que fa a infrastructures ta~é 1 tot i que 1 probablernent no
ho sigui estrictament 1 hi ha tot el ¡terna de !'Olimpíada cultural,
que també ens hauria agradat una valo~ació més amplia, sobretot 1 pel
que va representar d'expectatives en ~ l seu moment i del que havia
de representar, de fets 1 en el seu mo~ent. Indubtablement, Barcelona
també va ser capital cultural durant ~quella época i penso que com a
conseqüéncia d' aixo, dones, un cert lsolatge ha quedat; tot i amb
a1xo,
tot i
amb a1xo 1
alguns as~ectes culturals han quedat
qüestionats durant aquests di es. Jo r cerdo algunes intervencions a
mi tj ans de comunicació, per exernple, de gent del món del teatre i
que qüestionaven una mica la política en aquest sentit. En tot cas,
sigui com sigui, cal recone1xer l'e .forc; fet des de !'Olimpíada
cultural i ens agradaría també, com ha demanat abans la Magda
Oranich, una mica una certa valoració ~e tot aquest aspect.e.
Bé,
entrant
en
la
valoració lpol i ti ca,
hi
han diferents
qüestions: per una banda, des del pu1t de vista institucional, hem
de cel e):>rar 1 i en aquest sentí t penf;3o que és un dels exi ts més
1
importants i desgraciadament aillats gue s' han donat en els úl tiros
l
anys en la vida política d'aquest paí$, el dialeg institucional que
hi
ha
hagut
amb
motiu
dels
Jo9 s.
Probablement,
un
dialeg
institucional que moltes vegades ha e~tat més de cara enfora que no
pas, probablement, de relació direct~ , pero, sigui com sigui, en
moltes ocasions s'ha donat la imatge ~e quan calia les institucions
J
~
22
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d' febrer de 1993 1 D7C40430
1
1
d' aquest pais sabien dialogar, $abien afrontar els problemes d 'una
manera comuna i sabien, per tÁnt, plantejar solucions a aquells
1
reptes que es tenien més imme~iats. En aquest sentit, nosaltres
entenem que és bo que aquest jdiiüeg institucional continués per
altres qüestions que són importafts per al bon funcionament del país
i que l'exemple dels Jocs Olímp ~ cs es traslladés a altres ocasions.
Abans he fet referencia a un t~ma
mol t concret quan parla va dels
1
diners i, evidentment, el finan9~ment dels ajuntaments i del país en
general jo diría que és un del~ reptes més impcrtants inunediats i
que aquest dialeg institucional ~ue es va tenir amb motiu dels Jocs
es pogués allargar.
1
Pel que fa,
també dintre ¡ la valoració política, al tema
estrictament
esportiu,
probab ~ ement
no
se
n'hagi
parlat
i,
probablement, no se n'hagi pa ~lat perque, realment, !'estructura
esporti va, sense ten ir en compt' el tema instal.lacions, el que és
!'estructura
espo.rtiva
del
j país,
probablement
hagi
estat
l'assignatura pendent dels Jocs p límpics, i aixo no és, en tot cas,
un retret , ev i dentment, ni a l'~juntament de Barcelona, ni al COOB
perque no tenen pas competencia ~obre aixo. Pero si que és un retret
que ens hauríem de fer tots plegats. La vertebració esportiva
d' aquest país, de quina manera l'han afectat els Jocs 01 ímpics,
dones, evidentment, en tema ins al.lacions una part important, sens
'
dubte, sobretot concentrada en unes ciutats, pero tot allo que
representen uns Jocs Olímpics de ~otivació, de motivació a la
practica de 1 'e sport, probableme t, sigui un dels temes que des del
nostre punt de vista ha quedat més fluix. Els Jocs Olímpics han
estat, indubtablement 1 un bany ~e qualitat a l'esport catala, no en
dubtem, pero els Jocs Olímpic~¡ no s'han aprofitat d'una manera
suficient des d'aquest tema estr ' ctament esportiu.
Evidentment, és difícil, · és dificil estructurar, vertebrar el
¡
país esportivament si després a~uesta vertebració no té reflex, per
exemple, en un Comite Olímpic d~ Catalunya. Evidentment, aquesta és
una valoració que cal fer avui a~bé 1 el tema del Comite Olímpic de
catalunya, que 1 d' al tra banda,
al dir que, dones 1 va ser un dels
#principals causants, o un dels p incipals protagonistes en el que es
· va venir a anomenar la pau olímpica,
la pau olímpica,
que
representava un cert pact~ d
diferents forces,
instituci ons,
diguem-n'hi com vulguem, de ca ~ a que els Jocs Olímpics fossin un
exit. És a dir, una mica l'esfor~ col.lectiu per donar una imatge de
país que penso que a tot~ ens i~teressava en aquell moment. La pau
olá..mpica, efect i vament, va ser ~na pau irnportant
i penso que tots
pl~gats ens n ' hem d'alegrar. oe l tota manera, li haig de dir que en
aquest sentit nosaltres hem d'e~pressar una certa desil.lusió, fins
i tot diría una certa ... , en~ sentim en certa manera traits.
Evidentment la traició, sernpre l l'ha de fer algú, i en aquest cas no
podem acusar ningú d ' haver
4et cap traició,
pero l'esperit,
l'esperit si que ens el sentim ~n part trait~ Els Jocs Olimpics de
l
i,
J
i
'!
'1
1
23
�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de
feb~er
de 1993 1 D7_C4_04 30
Barcelona representaven una ocasi ,
una oportunitat d'or per
plantejar d'una manera seriosa i defi itiva la possibilitat de tenir
un Comite Olímpic de Catalunya, que 1 és una de les aspiracions que
molts ciutadans i ciutadanes d'aques ~ país tenen i, a més a més, jo
diria que després de veure la desfi l!1ada de la cerimonia inaugural,
tot el reguitzell de paises que hi v~n desfilar, diria que algú més
se'n va convencer que, realment, c~ta lunya podia tenir un Comite
Olímpic propi.
:
Sigui com sigui, aquesta és una ~portunitat que ha passat i que
després dels Jocs, a més a més, s'ha ist encara més qüestionada, en
aquest sentit 1 jo voldria recordar i reclamar, . en part també, unes
paraules expressades pel senyor Sobrepués en la Comissió de Política
Cultural d'aquest Parlament, en que d~i a: «Passats els Jocs tornarem
a parlar d' aquest tema». Bé, han Bassat els Jocs, ha passat un
periode prudencial de temps, ens sembla
que és el moment també, ara
1
que estero fent valoració de com qan anat els Jocs Olímpics a
Barcelona 92, de tots els grups ra rlamentaris tornar a parlar
d' aquest tema, i fixin-se bé que ¡es tic dient «tornar a parlar
d'aquest tema» .
1
Bé, des del punt de vista naci~al també hi ha una valoració
importantíssima a fer i és que voste !abans ha dit que el tema de la
torxa, jo diria la marató, han esta ~ un gran exit d'organització,
han estat un gran éxit d'organitzaci~, ningú en dubta, i em sembla
que, a més a més, dones, cal una f~licitació expressa per aquests
fets concrets, és a dir, els fets pra ¡ ~ticament de carrer, pero també
cal una felicitació mol t concreta a la maduresa i civisme que va
demostrar el poble d'aquest país, el poble de catalunya en la
res posta que va ten ir. Penso que és important de cara a la imatge
que s 'ha donat, vos te abans j a ha f t esment del públ ic, jo diria
que el públic, en aquest cas, és 1 més que el concepte públic
d'espectador, sinó ... , ésa dir, pra¿ti cament tot un país va sortir
al carrer per celebrar un esdevenim~nt. La maduresa i el civisme
demostrats durant aquests dies són 1 d'un país altament, altament
civilitzat.
1
'Des del punt de vista també, en 1la mateixa valoració política,
des del punt de vista social, jo dir~ a que els Jocs Paralímpics . en
una mesura importantíssima i els Spec~al Games, encara que no siguin
competencia d'aquesta Comissió, han srrvit corr. 3 pedra de toe en la
societat d'avui dia. Jo diria que tot~ plegats hem canviat la nostra
actitud i hem apropat una mica més ~~la r.ormal i tat a teixi ts de la
soeieta;t que no en podien gaudir.
ls Joes Paralímpies només per
aixo ja'són un éxit importantíssim, s ria bo, dones, que l'obligació
que tenim tots plegats en aquest
moments i especialment les
'
insti tucions,
aj untaments 1
consellsj eomareals 1
la Generali tat,
evidentment, i el rnateix Parlament, i dones 1 que aquesta obligació
d'aprofitar l'avinentesa ~els Jocs \ Paralímpics per norrnalitzar
encara més
la societat no sigui desaprofitada -i,
24
en aquest sentit,
�de 1993 1 D7C40430
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de
fem vots perque cada vegada més,
enes 1 hi hagi aquesta normalitat
social que van representar els Jocs Paralímpics.
Acabo j a amb unes paraules sE ves: vos te ha parlat d 1 una gran
operació política en els Jocs,
un enorme
festival
esportiu.
Evidentment, estem d'acord que ha Estat una gran operació polít i c a i
un enorme festival
esport iu,
plobablement les valoracions que ,
podríem fer de les conseqüencies d 1 aquesta gran operació poli t i ca
siguin diferents,
pero, en tot cas,
tampoc és el moment
de
discutir-he.
Sigui com sigui, el que nosalt res si que n 1 estero convenc;:ut s és
i, en aquest sentit, veste ha r clamat un suport del Parl ament,
nos al tres sí que j a li diem que ~onarem suport a aquesta idea que
!
•
s'ha de vendre la marca de Barcelo~a
92. Permet1 1 m, pero, un mat ís,
1
s 1 ha de vendre, vendre i vendre 1 videntment 1 la marca de Ba r cel ona
92, en paraules del president de li Comissió, aquest ha estat un any
extraordinari per a Catalunya, per a Barcelona i per a Catalunya , la
qual cosa, evidentment, compartim, i aquest és un punt de referencia
que no podem obviar i no podem ignorar; hi estem absolutament
d 1 acord, s 1 ha de vendre la marca d1 Barcelona 92. Pero, permeti 1 m el
matís que Barcelona 92, Barcelona 93, Barcelona 94 és la c a pital
d'un país i aquesta marca també s'ha
de vendre.
1
Evidentment, els merits contrets al llarg de tot aquest pe ríode
'
llarg que han representat els Joqs
Olímpics per a la histori a de
Catalunya són importants i és un ~apital que no hi podem renunc iar,
1
no hi pot renunciar ni Barcelona ¡com a ciutat ni Barcelona com a .
capital de Catalunya. En aquest se~tit 1 dones, rebi el nostre s u port
per vendre
aquesta
Barcelona 1 j per vendre
aquesta
Barce lona,
evidentment, en un context amplq en un context de país que és
Catalunya. Per a nosaltres té molt l més futur i molt més sentit si és
venuda així que no pas, senzillament, un punt de referencia hi storie
!
que hi podríem caure en el tema de~s Jocs.
Res més, en tot cas nolJléS tor~ar al que he di t al comenc;:ament:
1
m afegeixo amb mol t de gust, i lern sernbla que ho fem de manera
pública i ho hem fet, amb aquesta ! felicitació, que veste en a quest
1
cas rep com a maxim representant qe l'Ajuntament de Barcelona i del
Comité Organitzador de Barcelona ~2, pero també en aquest c a s, j o
'
diría, com a simbol dels ciutadans jd'aquest país.
Moltes gra8ies, senyor president.
El Sr. PRESIDENT: Gracies,
enyor Benach. En nom del Grup ·
Socialist?. 1 té la paraula el senyol Jaurne Sobrequés.
~l Sr. SOBREQUÉS: Senyor presirent, senyores i senyors dipu t ats,
senyor president del COOB i alcalqe de Barcelona, Pasqual Maragall,
a mig any de 1' ac.abamen~ del·s· q ocs, la nostra .. reflexió s 'ha .de
produir en una tr1ple d1recc1o; i aquesta reflex1o s 'ha de basar,
dones, jo diría, en tres grans p~eguntes: que han representa t els
Jocs, per que han estat un gran $xit i quina llic;:ó ens deixe n els
Jocs?
¡
~5
"""
�DSPC-C, 43 1 CSJB L 3 de fe rer de 1993 1 D7C40430
Seré breu i . em limitaré gairebé a presentar només el guió del
que hauria de ser, del que ha esta' · j a, en certa manera, del que
sera, del que continuara sent en el futur una gran reflexió
col.lectiva sobre aquestes tres grans preguntes.
La primera:
que han representat els Jocs? Els Jocs han
representat, en primer lloc, un impu~s per a Barcelona. Barcelona ha
recuperat en pocs anys molts dec~nnis de retard, en el camp
urbanístic, en el camp de les infrasiructures. Jo diria que l'esfor9
i 1 1 impuls de Barcelona an a~ests d~rrers anys és el rnés important,
histbricarnent, que s 1 ha produi t en ¡la ciutat en els darrers cent
cinquanta anys, d 1 en9a que Cerda va 1 impulsar el Pla de reforma de
Barcelona. Aquest impuls de Barcel ~na s'ha produit en el terreny
urbanístic --com he dit--, en el terrrny de les infrastructures.
En segon lloc, els Jocs han reptesentat un irnpuls de Catalunya
conm a país, també sense precedents. !Han estat els Jocs una operació
no nornés barcelonina --essent aques~ un aspecte mol t irnportant--,
sinó un aspecte general catala. Barc~lona s'ha apropat a Catalunya i
ha obert els seus bra<;:os parque,
través de les subseus i no
únicarnent a través de les subseus, sjnó de tot el país, catalunya es
projectés arnb for<;:a.
Cinta núm. 06
És el tercer aspecte al qual ¡em ·vull referir: la projecció
exterior de la ciutat i de Cataluny ; de la ciutat i de Catalunya
com a naclo. Podern dir que rnai --mai-- Catalunya, des de la
Renaixen<;:a, s'havia projectat arreu el món amb la for<;:a que ho ha
fet arnb motiu dels Jocs. Mai la llen ua catalana, rnai els símbols de
Catalunya, mai, corn a país, Catalun~a havia assolit una imatge tan
important corn a cornunitat diferencirda com ho ha estat amb motiu
dels Jocs. Els sírnbols, els hirnnes ~ la bandera de catalunya han
estat
presents
en
el
que es
p~t qualificar corn 1 'operació
catalanista més irnportant del segle r· XX, com el proj ecte patriotic
més'fort, amb més personalitat del pa ·s en els darrers cent anys .
lloc,
els Jocs han 1 representat 1' impuls de la
. En quart
rnodernitat; en primer lloc, en el t rreny de la creativitat, en el
de !'arquitectura, en el disseny, en l'urbanisrne i també --corn s'ha
referit el senyor Maragall-- en el t cnologic, en l'inforrnatic i en
el de les telecomunicacions, que han fet en tots aquests aspectes de
modernitat que Barcelona es situés, curant la celebració dels Jocs i
la imatge que . n'ha restat, a
antguarda d'aquests movirnents
creatius del rnón.
En cinque lloc,
els Jocs han representant l'irnpuls de la
solidaritat social a través dels J9cs Paralírnpics. La creació de
consciencia
col.lectiva,
de
just t cia
en
relació
amb
aquest
1
col.lectiu,
s'ha
enfortit
i
ha
assolit uns nivells
26
que
pocs haviem
·--.
�DSPC-CL 43 1 CSJB 1 3 de
ebrer de 1993
D7C40430
sospitat. L'exit dels Jocs Paralím~ics, que realment ens ha sorpres
1 aquesta
a tots, ha representant 1' impuls
consciencia de justicia
en relació amb aquest col.lecti
tantes vegades menystingut. I
darrerament, els Jocs han represe tat, han posat 1' e sport o limpie
espanyol --i amb ell el catala- .. ¡al més al t nivell ; no certament,
encara, satisfactori, ni de bon trds, pero al més alt nivell de tota
la seva historia deportiva.
1
Per que ha estat possible aix~ ? Per que els Jocs han estat un
gran exit? En primer lloc --com h~n referit ja i s'hi han referit
d'altres companys que m'han prec~dit-- perque s'ha impulsat una
política de cooperació i de censen~ a Catalunya,, en 1' aspecte de les
administracions i en 1 'aspecte e~trictament poli tic. Els diversos
grups polítics i les diverses ~dministracions de Catalunya han
cooperat amb lleialtat per fer poss ~ble aquest gran exit.
En segon lloc, perque Ca tal unta ha sabut cooperar amb l'Estat
espanyol aconseguint --ens ho ha e*plicat abans el senyor Maragall-uns recursos molt importants per a Catalunya, i aquesta política . de
dialeg, de cooperac1o, s!ha posat de relleu que és sempre més
rendible que qualsevol al tra mena de política que no es basi en
aquesta voluntat de cooperació.
En tercer lloc, els Jocs han , estat un gran exit perque s'ha
sabut impulsar una política de co4peració del sector públic amb el
sector privat, que ha fet que el f ector privat, per primera vegada
en una gran cooperació col.lectivcL hagi abocat recursos sense els
quals els Jocs no haurien aconsegu~ t la projecció a la qual m'estic
referint.
r en quart lloc, els Jocs h~n estat un gran exit col.lectiu
perque aquells qui els han org4nitzat han sabut rnobilitzar la
ciutadania fent que la mobilitzaci ~ popular a través dels voluntaris '
--i no únicament a través del '
voluntaris,
sinó de tota la
societat-- hagi c ooperat desintere~sadament abocant recursos humans
que, si s'haguessin de xifrar, elet arien les quanties a les quals el
senyor alcalde es refería a xifres bolt més elevades.
!
I finalment , quina l li9ó ens d$ixen els Jocs Olímpics? En primer
11oc, que Catalunya i Barcelona 1 són capaces d'impulsar un gran
projecte
col.lectiu;
que
són !capaces
de
fer-ho
amb
rigor
administratiu, amb una gran capac ~ tat de gestió, amb eficacia, amb
una utili tzació dels
recursos ¡economics,
humans
i
financers.
Catalunya té, dones, una gran capa~itat mobilitzadora. Hem descobert
en nosal tres mateixos u na for9a i ~terior col.lecti va que potser no
haviem sospitat mai, de mobilit t1 ació de recursos economics, de
mobili tzació de v oluntats, de capta!ció de voluntats exteriors.
En segon lloc, els Jocs ens de i xen la lli9ó que l a unitat en els
grans
proj ectes és més
rendib~e
que
1 'enf'rontament;
que
la
cooperació i
que el dialeg só$ sempre més ef i ca9os que les
picabaralles partidistes.
{
En tercer lloc --i gairebé f :Lnalment-- els Jocs ens deixen un
1
!
1
27
�repte de futur. Que fer, que hem de er després dels Jocs Olimpics?
Quin nou gran projecte col.lectiu h.bm
d'dimpulsar? Cal, en aquest
¡
sentit, que reflexionem sobre el ¡que ha de ser el gran pla
estrategic del país per al tombant d:e segle en l'aspecte economic,
en 1' aspecte c ol. l ectiu. Quin nou proj ecte nacional, innovador i
renovador volem impulsar en el futur l Tenim 1 dones, en aixo 1 motius
seriosos de ref l exió col.lectiva. S' f bre, dones, aquest periode en
el qual hem de pensar - -i el Par~ament
és un bon lloc, és un
!
magnífic escenari per fer-ho--, hem de
reflaxicnar sobre que fer amb
¡
el país en el f utur .
1
I finalment només em resta, com ~ portaveu del Grup Socialista,
felicitar tots aquells que han fet ppssible aquesta realització. En
la impossibilitat evident d'enumer~-los tots, cree que aquesta
felicitació s ' ha d 1 encarnar avui ~n un nom: en e l de Pasqual
Maragall,
alcalde de Barcelona
i i president del COOB.
Senyor
Maragall, la nostra més sincera enhor~bona.
El Sr. PRESIDENT : Gracies, senyo ~ Sobrequés. En nom del Grup de
Convergencia i Un i ó, dono la . para u a al diputat senyor Francesc
Codina.
El Sr. CODINA: Gracies, senyor president. En aquest ambient
distes i j o i ós, en certa mesura, ~u e x-epresenta sumar-nos a les
felicitacions de t ots e l s grups c~p a !'alcalde d e Barcelona,
president del COOB --que, en definit t va, és en aquesta condició que
avui compareix en aquest Parlament--, ! si, m' he perroet voldria fer una
previa per , aquest a felicitació, c~enc;:ar-la pel president de la
Comissió, per h aver estat la persona !que, en nom de la Comissió, ha
obtingut el reconeixement de la Me4alla de la Ciutat i que, per
tant 1 com a membres d 1 aquesta Comis$ió des del primer di a, dones,
'
també ens en sent i m una mica corres~onsables;
encara que --deixi 'm
que li ho digui amb la simpatía que ~ap que li tinc-- saber-ho avui,
al cap de tants dies després que s$'hagi produit el fet ... , s'ha
produit que ho hagim hagut de fer a~b un cert retard , cosa que ens
hauria agradat fer en el moment en q1.;r¡. es produia . . En qualsevol cas,
senyor president, moltes felicitats.
~Jo intentaré, més que fer preg~ntes, perque no només formava
part de 1 1 aco r d de coro havíem de ~esenvolupar aquesta sessió, no
només
per
aixb ,
sinó
perqué,
~1
llarg
de
l es
diferents
compareixences de l pres ).dent del f OOB, sempre aquest ha estat
1 1 estil que hem emprat perque ens s ~ la que és bo, ens sembla que
és bo que es fac i d 1 aquesta manera ! i, per tant, he procurat anar
recollint,
de t otes les explicac ~ons que ha donat el senyor
Maragall, aquells aspectes que m'ha ¡sembla que no tant s'havien de
contradir, sinó de poder aclarir, ¡ o en qualsevol c as de poder
manifestar qui na és la nostra opini · respecte a la dissertació que
ha fet el senyor Maragall, que, e cara que el termini ha estat
aproximadament d' una hora , · considero que ha estat mol t densa i que
ha donat molt de si --ha donat molt de si. felicitació del Grup de
•
1
(
'
1
28 · l
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de 1993 1
D7C404~0
haver; de la forma com ell ho expli a, gent que comen<;:a a conduir
per una ciutat que no coneix i d'u~a forma gairebé immediata, el
primer día· que arriba, dones, realmen~, era un tema complicat. Jo li
vull agrair la sinceritat que haj tingut --al llarg de tota
l'exposició, pero en aquest tema pun~ual-- pel que fa referencia al
reconeixement que els mitjans de tra,sport de pujada a Montjuic van
estar ben resolts. Van estar molt ben resolts, també des del punt de
vista
estetic 1
és
cert.
Les
escales
mecaniques 1
els
autobusos-llanc;adora, el rnateix fu:r: ~ icular del Paral.lel, i que
aquesta oonstatació desvirtua, amb el pas del temps, la discussió de
si calia o no calia metro: els fets són com són 1 s'han produit
d 1 aquesta manera 1 ens sentim contentf., dones, que vagin funcionar.
Si no haguessin funcionat 1 segurarneJ1t 1 hauríem d 1 estar reconeixent
que no estava ben resol t i possible~ent la discussió del metro de
Montj uic tindria en aquests moments ~ dones, unes connotacions que
queden desactivades per la mateixa re~litat dels fets.
Hern parlat dels voluntaris, de ~es 30.000 persones abocades en
una col.laboració extraordinaria. Ei! voluntari, d'una forma molt
fefaent, es nota en els Jocs, els d ~es dels Jocs i abans 1 i durant
els anys que van estar-se formant !per poder ser vo l untaris dels
Jocs 1 pero no el podem deslligar d'u~ sentiment molt arrelat a casa
nostra,
que
en
altres
acitivat ~
--mai
d 1 aquesta
dimensió,
evidentrnent,
tarnpoc s'havien prod~it rnai actuacions d 1 aquestes
caracteristiques--, pero, el sentimen~ de participació voluntaria de
la gent de Catalunya s'havia anat demostrant durant anys, i tenim la
punta en els Jocs,
1
Cinta núm. 7
cosa que sorprén qui no coneix agues a condició dels catalans, pero
que, en canvi, a tots ens agrada po~er constatar que va estar una
gran operació que no hem de negligir de cap manera en el futur.
Estic també en la línia dels altres qompanys que han intervingut, el
movtment vol untari 1 el mov iment de !vol untaris s 'ha d' intentar que
continui funcionant , perqué poden d ~nar --i estic d'acord amb el
senyor Maragall-- una gran rendibil ~-1tat a Barcelona, i no només a
Barcelona,· sinó a catalunya, en el set conjunt.
I ha parlat del públic, amb ~n comportament extraordinari;
lligat arnb el públic; també el tema be seguretat va quedar clar que
estava~molt ben resolt. Una cosa des del punt de vista organitzatiu,
'
que va·ser
la seguretat, i l'altra e cornportament del públic, tant
en els Jocs Olimpics, en tots els actes, com en els Paralimpics, com
en els <I>Special Olyrnpics<D>, en un~ mesura molt més petita, perqué
el moviment va ser molt petit; pero !els Paralimpics va ser gairebé
de les mateixes dimensions, en qua~ti tat, que el's mateixos Jocs
Olimpics i, per tant, mol t import1 nt ... , i el cornportament del
j
30
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 d
públic, dones, no fa altra cosa
ebrer de 1993
~e
t
D7C40430
reconéixer !'actitud de civisme
del poble de Catalunya, especi~lment,
i logicament, també, de
1' al tra gent de la resta de 1' Est~t i del món que va participar en
aquests actes, pero alguna part 1 en devem tenir els catalans en
general, de ser d'una forma determinada, que donés com a resultat un
comportament absolutament civilitz~t i correcte.
Pel que fa a les infrastructu~es, senyor Maragall, seria absurd
que jo no reconegués, en nom de~ me u Grup, el que ha passat a
Barcelona, i no només a Barcelona,! sinó en molta part del territori
í
i, especialment, a 1 1 entorn de aarcelona
1
pel que han estat les
¡
obres
dels
cinturons,
el
cqnjunt.
Escolti,
extraordinari,
excel.lent. S'ha aconseguit --coro ~eia el senyor Maragall--, gracies
a
la
voluntat,
l'aportació, 1 la
col.laboració
entre
les
insti tucions. . . Jo, en aquest pupt, em voldria aturar un sego·n,
només perque també fa referencia a ! la intervenció que feia el senyor
Sobrequés, de com ha estat d'important la col.laboració de totes les
institucions i, en aquest cas, em! volia referir a la col.laboració
de l'Estat. L'Estat, que ha fet un• inversió --i ens ho explicava el
senyor Maragall-- important. Jo ! cree que el que ha fet, en
definitiva, ha estat, d'alguna ~anera, aprofitant de la mateixa
manera com nosaltres, els catalansl hem pogut aprofitar els Jocs per
rebre diners i actuacions importanfs per transformar aquesta capital
de Catalunya que és Barcelona, de! la mateixa manera l i hem permes
que l'Estat, d'alguna manera, fe~ en part justicia dels molt;; i
'
molts anys que no havia ... I no p~rlo
dels deu ni dels quinze anys,
sinó de molts anys enrere, que ens l havia deixat molt i molt de la ma
de Déu. Ha tingut, li hem donat ~'oportunitat que es pogués refer
d' aquest deute que a mi em sembla 1que tenia --hi insisteixo, perqué
quedi e lar--, no es tic parlant ni !dels deu, ni dels quinze, sinó de
molts, de molts anys, perque no vutl polemitzar de cap manera; no és
el meu interés, avui, en aquest m~ment. Ha fet justicia; ha tingut
la possibilitat de fer unes inve~sions que ens devien --amb totes
les matisacions que vestes vulguin 1 pero ara ho han fet. Benvinguts.
Bona feina en infrastructures, Ba:Jtcelona ha canviat, el cinturó de
Barcelona ha canviat i moltes '~iutats de Catalunya també han
canviat. Era impossible que tot dat
alunya en rebés els beneficis,
¡
obviament,
pero una bona part,
o ciutats molt importants de
Catalunya els han rebut.
Hi ha un tema, dintre de les ipfrastructures, que no s'ha tocat,
i a mi em sembla que s'hauria de ~oc ar i, si més no, jo vull fer-ho
d' une¡ forma personal, perque en la¡ primera reunió que vam ten ir, la
primera compareixen9a d'aquesta Co~issió, no amb anterioritat, en la
Comissió de Cultura, que és on es ¡feia el seguiment dels Jocs, sinó
en aquesta Comissió, que va ser e~ tema dels habitatges. Quan es va
fer la programació, especialment qel que és la Vila Olímpica, i la
visita que vam realitzar a les ¡ mateixes i?stal.lacions, que el
1
senyor alcalde va
tenir
--jo
aix ~ ho
:n
he destacat
cada vegada que
�DSPC-C
43
3 de fe rer de 1993
.
1
D7C40430
n' he
tingut
oportuni tat--,
dones y
una
actuació · absolutament
col.loquial i que era molt bona, ¡ que ens va fer de guia, en
definitiva, no?, i qui millor que é11 ens ho podía fer? va estar
l
molt bé. En aquell moment vam coment4r, ja no ho vam plantejar, sinó
que hi va haver el comentari, en aqjuell moment, amb el qui era el
director del <I>holding<D>: «Home, ~oncs, per que no feia un altre
tipus d'habitatge més social?>> La taó que se'ns va donar la vam
compartir: «Escolteu, si fem un ha~itatge social no sortiran els
números i aquí, del que es tract~, també, és que els números
surtin)). Era una raó que s 'hi podía !estar al cent per cent d' acord,
o no, pero era una raó, que es fes ur tipus d'habitatge, diriem, amb
uns preus que permetessin, al final ¡, poder tancar amb uns números
'
--que en aquest cas, dones, seguram~nt,
no socialrnent eren del tot
favorables, pero si que des del puqt de vista economic podien ser
rendibles. Per tant, aixo bé. Pero ~ arnbé anunciavem les dificultats
que hi podien haver, després, pe~ a la venda i la posada en
funcionament del sector. Podem veure i ho, ho tenim aquí, molt a prop:
s'estan venent habitatges; sembla ~ue hi ha una certa lentitud;
també hi és en el mercat general. 1· No . és un problema de la Vila
Olímpica: és un problema del sector. Pero diriem que ens preocupa
que tot ·aquest bloc de la Vila Olim ica no caigués en una dinamica
que dificultés que se'n pogués tr~ure el rendiment que realment
calia. I al costat d'aixo, el Pla 1 d'hotels, tampoc ens en podem
l
sentir extraordinariament satisfets ~ de com s'ha resolt, i que
cadascú entomi 1 a responsab i 1 ita t ~e 1 i toca; vull di r que tampoc
és una responsabilitat, ni de mol~, exclusiva, pero va ser un
element més dintre de les infrastruc ~ures dels Jocs i sembla que no
ha quedat del tot prou ben resolt.
Pel que fa als diners, jo li ho 1dic amb tota sinceritat, senyor
Maragall: penso que el COOB té el~ mi tj ans per poder esbrinar i
justificar i parlar i discutir el gue faci falta per quadrar els
números quan toqui; no vull perdre d' vista que la Comissió aquesta,
que no mor
avui,
que continuar~ al
llarg de tata aquesta
legislatura, i que possiblement to~i --calgui o no calgui, j a ho
veurem, en funció de com s'esdevingu~ tot plegat--, pero tindriem la
possibilitat, un altre moment, de pdder-ne parlar ... Ho die perque,
encara que el senyor Maragall ha dor at una serie d' informacions, i
ell ho deia, dones, aixi, en número~ grossos, perque no es tractava
tampoc de passar balan<;, d' acord, ~~ dones j a en parlarem al seu
moment, si cal --i, si no cal, mil . or--, pero sembla ser que, en
defini,t:iva, hi ha una aportació imp rtant, una directa, dels propis
'
benef icis.
. . Ell valorava, si no hoi he entes malament, que podien
estar al vol tant dels 3 00, 4 00 mil i!ons de pessetes 1 en el cas que
pagui tothom --i aixo forma part del ¡ joc comercial: vull dir que, si
es cobra hi hauran aquells beneficid i, si no, ja veurem que és el
que passa-- i, per la via inctidecta, tot el que ha suposat
d'impostos, diriem,
generats l'actuació del <I>holding<D>, per
l
1
32
l
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3
l,
. ~
,.
· ~
1
d ~
D7C40430
exemple,
amb
ingressos
que
anat
a
1' Ajuntament
o
als
ajuntaments. Per tant, a mi em ~embla que aixo es també una bona
operac~o,
que ara no hi podem etttrar amb més detall, perque, amb
sinceritat, em sembla que no tocf, pero en tot cas deixi'm que li
comenti que, sobri el que sobri, ~i al final hi ha l'oportunitat que
sobri alguna cosa, dones, que la Ífinalitat estigui molt en la linia
--suggerim que estigui molt en¡ aquesta línia--, de crear una
funda ció, o que el benefici que 1 hi pugui ha ver vagi a manten ir,
precisament,
aquest esperit i !aquesta col.laboració i
aquesta
permanencia de la marca, que ta~bé reclamava el senyor Maragall.
Senyor Maragall,
és un suggeriment,
evidentment; no estem en
'
'
condicions de poder-ho fer d'una 1ltra manera, pero permeti'm que li
faci aquest comentari: si hi h~n alguns beneficis, si es poden .
dirigir en aquesta línia ens sembl~ria oportú.
Hi ha hagut comentaris --jo no
hi entraré, aquest no és per mi
¡
el debat-- que el fet que el deutie, al voltant dels 120.000 milions
!
de pessetes, el 50% an1ra a l'~juntament i el 50% an~ra per a
l'Estat, per l'Ajuntament no supo~ara en principi una major despesa
¡
anyal per les amortitzacions, si~ que suposara més temps per a la
devol u ció. Aixo suposara una cad:ega financera, pero aquest és un
debat, amb tota ·sinceritat, que bo cree que no toca aqu.í dintre;
l'ambient de debat és al mateix Ajuntament, bé, ja ho resoldran i ja
ho discutiran on toqui i, per tan , en aixo no em vull entretenir ni
els vull entretenir més.
1
Des del punt de vista pol~tic, deia, políticarnent, quines
valoracions se'n podien fer? J~i diría que, en trets generals,
fantastic. I és cert que durant m~lts anys a~xo ha fet, els Jocs han
'
estat un moti u perque les insti tilcions
--totes-- hagin col.laborat
d'una forma jo cree que sincera i j tots ·a una. I, mod~stament, també
des d' aquí, i també, modestament ,j mol t modestament, pero també des
1
d 'aquí, des de la primera reunió ! d' aquesta Comissió i abans, a la
Comissió de Cultura, em sembla qub la impressió que es pot endur el
president del COOB no pot ser cap jaltra que hi ha hagut una voluntat
manifesta,
explícita,
anem
to1s
a
una,
anem
en
positiu •..
~omentaris,
és clar, no caldria ¡ sinó que no en féssim, pero en
definitiva, bé, dones, aquesta pdti ta aportació, que ha ajudat que
el el ima pol í tic fos el que ha e~tat, una pe tita participació també
l'hem tingut en aquesta Comissi 9, i aixo ens sembla que s'ha de
reconeixer, perque no fer-ho, do~cs, no seria just, encara que les
capacitats de decisió,
evident~ent,
no han nascut en aquesta
CoffiÁssió, pero sí que hi hem tingu~ aquesta participació.
·'r deia, que queda per fer? j I a partir d'aquí, jo tinc la
sensació que el senyor Maragall ~ .. , a més, comprenc que és mol t
difícil que aixo no es pugui bartej ar, la figura del president del
COOB i la figura de l 1 alcalde de ~arcelona, és obvi. Diu «vendre la
marca»: completament d'acord. Ven4re la marca, també ho ha comentat,
veste deia des de la promoció tur r3tica: molt bé, em sembla molt bé,
\
�1
DSPC_-C__L 4 3 1 _CSJB L 3 _de febrer de 1993 1 D7C40430
com a catala --no com a _ barcelon: , en aquest cas, . perque sóc
hospitalenc,
pero,
vaja,
de rnolt a prop--,
pero em sembla
extraordinari, molt bé, que vagi per aquí. .. Vendre tecnología,
vendre congressos , és a dir, vendre !aquesta imatge. Jo hi afegiria
aixo: de Barcelona, de la Barcelona ~el 92, que ha estat basic~ment
Barcelona, pero que la Barcelona 92, ¡ en aquest concepte que 1' estem
dibuixant, ha estat més que la ciutai de Barcelona; ha estat tot un
conjunt de coses que les dibuixem ~orn «Barcelona 92n. En aquesta
linia «Barcelona 92», a vendre-la, i +ndavant.
¡
També felicitar-lo pel tema del~ Paralímpics, dels <I>Special
Olympics<D>, en la mesura que hi va ~aver la participació que hi va
haver, i només un petit comentari fi~al, pel tema que nosaltres, en
altres comissions ho havíem tret, qu~ era l'Olimpíada Cultural, que
no s'ha tocat. Jo li ho die amb sinqeri tat: penso que ara, en pocs /
minuts,
no és el rnoment de fer juna valoració de !'Olimpíada
Cultural, i que la vida d' aquesta cqmissió ens pot permetre que en
una altra oportunitat --tampoc ve /d' un dia--, un altre dia, el
president, o qui dele~ui, ens ~ingui¡ a ~e~ una explic~ció i pu~uem
debatre,
comentar
~
al
flnal
¡ tel~c~tar-nos
--~
al
f1nal
felicitar-nos-- que els Jocs han estlat una gran inversió, una gran
¡
•
obra, un acte molt 1mportant per a B~rcelona 1 per a Catalunya. Tema
Olimpíada Cultural: ens agradaría patlar-ne; ens sembla que avui, a
aquesta hora, no és el moment, pero ~ue en una altra oportunitat, el
senyor Maragall o qui hi delegui t.i)nguéssirn una reunió específica
per a entrar-hi amb més detalls.
1
Acabant, en nom del meu Grup, sttmyor Maragall, felici tacions a
veste, al que voste va representa~, no només com a alcalde de
Barcelona, sinó com a president ~'un a organització on hi érem
representats --i ens hi sentíern repr~sentats-- tots els catalans, la
nostra felicitació i el nostre de ~ig que, en aquesta línia, en
puguem trabar una altra i moltes vega~es rnés.
1
El sr. PRESIDENT: Moltes gracies, ] senyor Codina.
Tots els grups han fet ús de 1 la para u la, jo cree que en
1' extens ió que el temps obl igadamen~ concedeix, pero cree que és
suf.i:cient com perqué hagin pogut exriressar la valoració que volien
fer.sobre teta la intervenció del s 1nyor Maragall i sobre els Jocs
en general. Cree que correspon i qu ~ és oportú donar la paraula al
senyor Maragall perqué faci també ura intervenció final que podra
ser al voltant de les consideraci~ns que hi han fet tots els
portaveus. Senyor Maragall, té la paraula .
1
'
El 1 Sr. PRESIDENT DEL COOB: _ Agra ~ r a tots els grups les seves
manifestacions. El retard, en tot ca f , de la sessió, és culpa meva,
no de vostés, segurarnent ... La meva ~genda, en tot cas ... <I>(Remor
de veus.)<D> Bé, bé, dones, millar s} és compartida. En tot cas, si
alguna culpa hi ha per la rneva b~nda, demano excuses. L' agenda
\
postolímpica no ha sigut una agenda ~ac il. Aixo és una primera cosa
que els volia dir, i no només l'agef da, sinó el que en podríern dir
34
�DSPC-C. 43 1 CSJB L 3 de
f~brer
de 1993 1 D7C4043Q
convergencia i Unió al president <Jel COOB pel que han representat
els Jocs, pel · que han representa t i i pel que poden representar en
aquesta línia de continuitat de ~.a cooperació --que després m'hi
referiré--, i entrem, dones, a 9 omentar --que em sembla que és
l' expressió que més s' ajusta a la meva voluntat-- aquells aspectes
que el president anava enumerant.
1
Ens ha fet una explicació --he ha iniciat així-- una mica del
que era la liquidació del COOB, i ha fet referencia a les persones
--amb noms i cognoms en alguns cas9s-- que, com no podia ser d'altra
manera, per estricta justicia i p~rque han estat persones que han
demostrat la seva valua person~l i
professional,
s'han anat
recol.locant --per dir-ho d'algurya manera--, dones, o bé a la
mateixa Administració --com deia e jl senyor Maragall--, dones, a la
mateixa
Administració
de
l'Aj~ntament, · o
a
la
Corporació
Metropolitana del Transport, o a l1a Xina. Han pogut demostrar la
seva valua. Aquest tema sembla ~e esta resol t, cosa que ens en
felicitem. Pensem que no es podia Haver fet d'altra manera i que era
just que,
qui ha treballat du1ant tots aquests anys amb la
professional i tat i 1' exi t obtingut. no es podia fer d' al tra manera;
sembla ser que queden unes trenta persones en aquest moment, pero
estero conven9uts que el COOB inten, ara també donar-los sortida i que
aixo no hagi estat res més, dones ~ que un <I>impasse<D> durant uns
dies fins que n o es pugui en~arrilar de nou la seva tasca
1
professional.
.
¡
En el terreny de la tecnoloh ia ens ha explicat el sistema
informatic, que després del que fa ctualment esta en el Pentagon,
dones, esta considerat dels millar~ de món. Esta en la línia: és
dir, han sigut els millors Jocs d~l món, de mai; també el sistema
informatic , segurament, es corresp~nia amb aixo i, per tant, dones,
ho celebrem.
1
I ens ha parlat de 1' opera ció <fTorxa», que jo voldria, en aquest
punt, fer un .. . J a s'ha fet, en palt, perla senyora Magda Oranich i
pel senyor Benach. Jo em permetré, també, en nom del Grup, fer un
comentari pel que va representar de catalani tat, en tota aquesta
of>eració «Torxa » i de la marai ó, de catalani tat absolutame.nt
espontania del poble de Catalunya, i d 1 una forma mol t especial del
poble de Barcelona, i arreu on e
va passej ar. És cert que a la
resta de l' Estat també, pero d' una forma mol t clara el sentiment
ca tala es va poder demostrar en ~os actes mol t i mol t importants.
Per a mi, més que aquells dels pr~pis que se celebraven en un lloc
tanc8,t, com podía ser el mateix e~tadi, sinó que 1 1 espontaeitat de
la gent del carrer va fer poss~ble que es pogués constatar un
sentiment catala absolutament des
la maxima llibertat d'expressió
personal de cadascú dels que eren a~lí i en aquel! moment.
Parlava el senyor Maragall de~ s cinc dies <I>horribilis<D> en
referencia
al
transport,
els ¡ cinc
primers
dies.
s 1 entén
¡
a"'
4e
perfectament, es comprenen
perfect~ment
¡
2~
les dificultats que hi devia
�DSPC-C, 4 3 1 CSJB 1 3 de_ fe r _er _de 1993 1 D7C404 30
1' aterratge del gran jumbo olímpic és tan complicat com el seu
enlairament, eh? El vol ha sigut sl)l,au, excepte turbulEmcies --que
sempre n'hi han--, pero els asse~uro que aterrar un projecte
d'aquesta naturalesa, liquidar-lo, «tiniquitar-lo)>, en fi, tornar a
la realitat, tornar a tocar de peus l a terra, ha sigut realment un
procés complicat, que s'esta acabant, i afortunadament.
1
Jo els vull agrair les f~licit~cions, no tant per mi mateix,
sinó pel fet que, com vestes kaben 'olt bé, no sempre !'alcalde ha
sigut el president del comi te organf tzador. No sempre 1' alcalde de
la ciutat organitzadora, em refereix~, de les ciutats organitzadores
--Los Angeles, Seül, etcétera--, ha 1 sigut el president del comite
organi tzador, i es podía pensar que ! a la millar no era bo que fos
així. Fins i tot , no «es podía», s~nó que es va pensar, i no «es
podía dir», sinó que es va dir, eh?
jo, no com a Pasqual Maragall,
. sinó coma alcalde de Barcelona, estfc rnolt --de debo, mtilt-- agrait
que ·avui tothorn reconegui que era bol que l' alcalde de Barcelona . fos
el president de 1' organi tzació. Per~ue, escolteu, gran part de la
capitalització que ara podem fer com¡ a Barcelona i corn a Catalunya,
i en aixo es tic totalrnent d' acord - ¡- i com a Espanya, en una altra
mesura--, es deu al fet que justame~t aquesta identitat de persona
s'hagi donat. Aquesta identificació ~ntre aquella persona que mana a
la ciutat i aquella persona que m~na en els Jocs que la ciutat
organitza.
!
l
Cinta núm. 8
Tot aixo era discutible; ha an t
bé, jo me'n felicito --ho
representant de
la
repeteixo-no
personalment,
sin~
com
a
institució que represento.
. t
Vull agrair el capteniment de tqts els grups durant tot aquest
període, en les sessions que hem tihgut i més enlla, de tates les
1
institucions catalanes durant el desrnvolupament de les operacions.
Penso que la medalla vestes se l'han rerescut molt sincerament .
.. Deixin-me dir un parell de cose$,
que segur que no responen a
¡
tates les preguntes que aquí s'han f~t, pero em penso que donada la
importancia de la institució on est~ i de les actes que es puguin
fer d'aquestes sessions, a mi m'agra~aria
que en quedés constancia,
1
no? Jo m'he fet una peti ta · llista, pue llegiré telegraficament, de
les coses que ens feien por a tots tlegats abans dels Jots, fins i
tot a ~olta gent malta por; fins i 9 ot alguns tenien la certesa que
no sortirien bé, no? I si les enumetem, veurem fins a quin punt el
fet que les coses hagin anat suaus i lbé representa un canvi respecte
de les expectatives que hi havien.
El transit, que havia de ser j atal. L'estadi, que era massa
petit; és l'estadi més petit de ·s Jocs Olímpics dels últims
vint-i-cinc anys, i alguns ho van di ~ . La seguretat, que aniria molt
l
¡
�1
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de feprer de 1993 1 D7C4043Q
malament, i el terrorisme que hi hav~a d'haver; per a aquells que ja
van acceptar que a la millar n~ n'hi hauria, de terrorisme,
aleshores la invasió policial que h~víem de patir, teoricament. Les
migracions immenses que s'havien d~ produir de ciutadans del sud
perque les construccions que es fes~ in es poguessin fer. Els preus
que havien d'esclatar; havien de se~ els preus més alts del món, i
vos tes em diran: «ho van ser», en e~ cas dels hotels, per exemple;
pero és que aquella gent que abans ehs deia que els preus eren massa
alts, ara ens acusen que els preus b~ixen ~n pel massa, no?
Per tant, sí, els preus van puj~r, potser no tant com s'ha dit,
pero, efectivament --i aquest és un ¡tema crucial--, l'aposta que va
fer la ciutat va ser una aposta pet un dimensionament més gran de
totes les seves infrastructures, inc~oses les hoteleres, no? Aquesta
aposta és una aposta complicada, peto jo els puc dir --i ja avan9o
sobre aquest tema-- que en aquest ~oment els hotels han passat un
trimestre inicialment difícil --inic~alment difícil-- i, en canvi, a
mitjans de l'octubre i concretament purant tot el mes de novernbre ja
amb una taxa d' ocupació del 60%, gjue és mol t bona per al mes de
novembre i que es produeix amb ~n nombre de places hoteleres
incrementat, multiplicat per un fac~or 1,7 respecte del que eren fa
tres anys. És a dir, teniem 18.000 p~aces
hoteleres de quatre i cinc
¡
estrelles, en tenim més de 30.000 i ~egueixen omplint el 60%, que és
!
una miqueta més que el novembre de +'any passat. Per tant, !'aposta
s'ha guanyat; és a dir, els que · deten que no hi havia demanda, no
tenien raó; els que deiem que no ~eníem ofe~ta, teníem raó: és a
dir, no venia més gent perque no hJi cabia i perque el servei era
dolent --per entendren's, eh?--; no pi havia més trafic perque no hi
cabía i perque no hi havien rondes, 1 no? Ara s' omplen de seguida les
noves instal.lacions de Barcelona ... ! Ho deia el Santiago Roldan molt
bé una vegada que vam treure l'últiml con de l'última obra del nus de
'
la Trinitat i en el moment de tr~ure'l
ja practicament ens van
atropellar els cotxes, no? Dei a ell ~ «A Barcelona dóna gust perqué
de seguida s'omple tot, les obres quf es fan tenen vida de seguida.»
I és cert. És a dir, l'aposta gue es va fer per a un nou
dirtl.ensionament de Barcelona, que t~nia
el seu risc, s'ha guanyat,
!
eh?; s'ha guanyat en el sentit que ~ a demanda ha aparegut i ara el
que hem de fer, efectivament, és ! vendre, vendre, vendre, en el
sentit d 1 omplir tates les noves inst41.1acions que tenim.
En fi, si haguéssim de seguir 1 les coses que ens feien por 1
l'organització havia d'anar malarne ~t i les banderes s'havien de
posar~, sernpre al revés. L' excés del... Les perdues del COOB, eh?
Recordin que, en fi, hi van haver d~btes de si el COOB no havia de
perdre rnoltíssirns diners, tants corn '~erque alguna institució demanés
un <I>quantum<D> de sastre del def~cit que podía suportar, deixant
el risc a la resta de les instituci d!ns. L'espanyolització, que es va.
també brand ir com una amena<;:a. j Per al tra banda,
1 1 excés de
catalanització;
ens deien des d 1 ~spanya:
«aixo seran un jocs
1
36 l
�DSPC-C
43
3 de fe rer de 1993
D7C40430
excessivament catalans, etcétera. Ca~alunya a partir d'aqui ens dira
adéu, se n'anira amb un tren cap a Europa, amb el TGV; no la veurem
mai més.» La «bolxevització», la ~bolxevització»; jo recordo en
diaris
d' aquesta
ciutat
que sectors
empresarials van
acusar
l'organització del COOB de ser algun~ cosa així com bolxevic, perqué
!
el sector privat, teoricament, no h ~ era, no?, 1 1 abandó del sector
privat; ara tots estan molt content r· al sector privat i diuen que
l'organització 1 pretesament bolxevic, i dones, no ha anat malament. El
comercialisme; aquí jo mateix vaig f~r un punt de crítica perqué sí
que penso que els j ocs futurs haurah de ser una mica més exigents
amb els patrocinadors per tal que, 4 ixí com en els estadis és cert
que per un~ca vegada en la histbria,j ' només, ' dels Jocs Olímpics no hi
ha propaganda comercial, no n 1 hi h , esta prohibida per la Carta
Olímpica, tal volta les ciutats de f gades es deixen i nvadir un pel
massa per la propaganda que no és e~ els estadis --per entendren's,
eh?--, i en aquest sentí t jo em peJ1so
que sera bo que les ciutats
1
que
ens
segueixin
siguin
creixefitment
exigents
respecte del
comercialisme pri vat. La manca de ipresEmcia cultura l , els barris
oblidats; escolteu, els barris obli~ats de Barcelona, pregunteu-los
-~és clar, que n 1 hi han; sempre · n 1 *i ha, .de barris en que falten
coses per fer mol t ímportants--, pe~o pocs barris de Barcelona, o
districtes almenys, poden dir que n$ van ser beneficiats pels Jocs
1
d 1 alguna forma. La macrocefzü ia ba r celonina, que els Jocs havien
d 1 ajudar a consagrar i a reconsagrar 1 L 1 abandó de les comarques, que
havia aixo de produir.
!
La repetició del model de Moni1 -real i la famosa fallida de
Mont-real que no ha acabat l'estadi tue havia d'haver fet l 1 any 1978
--em penso que va ser-- f ins ara, tracticament que no 1 1 ha acabat
1 1 estadi, i que, practicament, va tenir una fallida. . . Aquesta sí:
Mont-real va tenir una fallida t~cnica com aquí s'ha dit; no
Barcelona, i torno a ins i stir en aq~est
punt. Barcelona esta pagant
¡
els Jocs sobradament. Només demane~ que ens deixin pagar amb una
mica menys de temps que les autopistes paguen els seus deutes, eh?
Pero, no hi haura pressió fiscal i 1 crementada. Nosal tres estem per
sota del 2%,
ho vam prometre,
~h?
En les últimes eleccions,
programes electorals d'Inicíativa j per Catalunya i
Partit dels '
Socialistes van ser de no augmentar ¡ la pressió fiscal per sobre · de
la més alta que h i havia hagut en $1 mandat anterior, que era 2 i
escaig per cent. I estero al 2%; no ~ i hem arribat, ni hi arribar2m,
eh? Vestes d i ran : «hi ha l'impost 1 d'activitats econbrniques»; si,
~=:~::~~:~
:m:
~~im~:th:':~:f:í:::~t¡ e~o~::~~u::~ ~:r~r:~:~~h~i:~:~
no augmenta respecte del que en po ríem dír la renda nacional de
Barcelona per sobre del que nosaltre J vam dir.
Per tant ... , es ci tava mol t s 9vint aquella frase del Rius i
Taulet, no?, que va dir: «Hágase lo ¡ que se deba í débase lo que se
!
haga>> --vestes ho recordaran. Done', no ha sigut així, eh?; tot
37
¡
¡·
�1
DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de ftbrer de 1993 1 07C40430
plegat ha sigut molt, molt, jo cree, molt ben programat; les
desviacions que hi ha hagut no !:$Uperen en molt les desviacions
esperables pel tema de la inflació ji, per tant, estiguin tranquils.
Barcelona té problemes, els ajuntan¡ents tenen problemes --aquí s 'ha
1
dit--,
tots els ajuntaments ten~n problemes; vestes veuran a
Barcelona demanar diners al davantide tates les altres ciutats. Jo
espero que ben aviat hi pugui havejr un segon congrés municipalista
de Catalunya --n'hi va haver un l )'any 33, després de les famoses
setmanes municipalistes dels anys 1~ i dels anys 20--, jo espero que
hi haura un congrés de municipi~ a catalunya, él segon en la
historia, que passi repas de quin, és la si tuació economica i la
situació política i urbanística i ¡1 territorial dels ajuntaments i
cree que alla es demostrara que no ~s que Barcelona estigui malament
pels Jocs; esta bé pels Jocs; ~1 que passa és que tots els
ajuntaments --i Barcelona, també-- j estan malament per unes altres
raons: els serveis de suplencia,! de capitalitat, la manca de
participació en els impostas forts j, etcétera. No em vull estendre
sobre aquest punt.
¡
El sobrant, que aquí s'ha dit 1 per part del senyor Codina, jo
estíc absolutament d' acord í vos te 1 sap que hi ha, en fí, j a hi ha
una decisió presa pel COOB de d~stinar-lo al finan9ament d'una
galería olímpica sota la tribuna ~e 1' estadi; no en diguem museu
perque
de
museus
en
tenim ví~t- i -quatre
en
aquesta
ciutat
--vint-í-quatre museus municipals, ! vull dir-- i aíxí com altres
ciutats els tenen, pero són museus j de l'Estat i els municipals són
un o dos,
aquí és al revés, ~qu í n'hi ha un de l'Estat i
vint-i-quatre de municipals. Per talbt, no hem pensat que se n'hagués
'
de crear un al tre, pero si que ~ota la tribuna de 1' estadi hi
hagués, hi haura una galería amb tots ~ls records dels Jocs Olímpics
que la gent podra visitar perq~e --estigueu segurs-- l'estadi
'
olímpic es convertira, es va convettir
ja, abans dels Jocs, i molt
més ho sera després, en lloc de 11eregrinatge de les comarques de
Catalú.nya, de la gent de tot Espariya i d' arreu del món. Per tant,
aquest sobrant de tres-cents, qu~tre-cents milions, servira per
finanyar la fundació que tindra cura justament d 1 aquesta galeria i
em· penso que amb aixo donarem satül. facció a la inquietud expressada
pel senyor Codina.
S'ha parlat d'hotels, d'estadi., de les rondes, del metro, si
calia o no calia. El metro calia; nosaltres
vam ... --calía, i tant,
¡
que cal! eh?--; nosaltres varn dir -+no sé si ho recordaran vestes--,
pero ~arn dir rnolt clarament: «per a !l quinze dies dels Jocs, no és per
als quinze dies dels Jocs que el vo+em, el metro; ja ens espavilarern
per quinze di es!». És a dir, j a f~rern una operació extraordinaria,
ja la gent psícologicament accepta!ra un típus de despla9ament amb
escales mecaniques, a peu
en fun tcu lar
etcétera, que norrnalment
els costa més d' acceptar, i així \{a ser. Pero vam insísti r-hi: el
1
1
1
¡
metro ens preocupa per al dia
D m~s
!
38
un,
~h?,
per a
1' any següent,
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de l febrer de 1993 1 D7C40430
l'
per al dia després dels Jocs. Eps preocupa que Montjuic no quedi
psicologicament aillat de la ciut4t per les moltes inversions que hi
hem fet i necessitem que el me~ro hi arribi per assegurar-ne la
. .
v~tal~tat permanent.
!
Quant a l'atur del COOB no é5f ... Pensin que guan jo els he dit
els números que els he dit, m'he i referit a mil persones fixes, que
va ser el maxim al qual as va arr+bar, i tres mil d'eventuals. Hi ha
molta gent que són eventuals que 1lvenien de l'atur i que ara hi han
tornat d'alguna forma, eh? Quan e$ diu --avui, em penso que hi ha un
~
diari d'avui que ho explica-- qu. el 50% de la gent té ocupació i
1' al tre 50% no, hauríem de pregu~tar també quanta gent dels quatre
mil, i sobretot dels tres mil eventuals, no venien ells propiament
també de l'atur. Algunes de les persones que jo els he dit --i no
diré quina-- venia de l'atur; alg~n dels noms famosos que els he dit
que s'ocuparien de coses importa~ts, no estava ~upat, diguéssim,
abans de fer la feina que va fer e~ el COOB i de la que ara fara.
Sobre l'Olimpíada Cultural ~stic d'acord que hi dediquem un
al tre día. Jo cree que sera mol f' bo que vinguin, fins i :tot, el
senyor cuyas i Margarida Obiols i 1 el~s mateixos potser expliquin el
que jo ara qualificaria d'un ex1t bastant considerable. No hi ha
hagut déficit, finalment, no n'hli.! ha, i la qualitat, en fi, dels
espectacles em penso que ha sigut considerable.
La <I>pax<D> olímpica hauria j de seguir, la <I>pax<D> olímpica
que va comenc;:ar segurament un a~y abans dels Jocs, no abans, no
abans. Quan jo ho die a vegades e1 recorden, ero recorden d'una forma
constant, dones, que baixi de l ¡'Olimp. He sentit dir: «Heme, el
senyor Maragall que baixi de l'Otimp, que no hi pensi més, que no
tingui tanta nostalgia; que pensi 1 en el present i en el futur.>> No,
no, és que jo penso en el futur, ~recisament, eh? Quan die <I>pax<D>
olímpica
--i
aquí
s'ha
dit--! o col.laboració
institucional,
diguem-ne, perqué no ens puguin a~usar de nostalgia. Jo no tinc cap
nostalgia dels Jocs; m'ho vaig pa~sar tan bé, va anar tot tan bé que
en aquest moment no tinc cap menai de necessitat de tenir nostalgia.
Jo el que tinc és la preocupació J de pensar si estero aprofitant del
.
!
tot 1 'actiu que els Jocs represeljlten de futur per a aquest país i
penso que de vegades no l'estem a~rofitant del tot. I amb aixo --ho
reitero-- no hi ha cap nostalgia, j sinó una preocupació estratégica,
quasi diría, per al futur.
¡
Estero aprofitant-ho poc; és a ! dir, quan el món encara té calent
el record --perqué el món trigar~ mol t més d' oblidar aixo-- per a
nosa,l tres ha s i gut un vist i no 1 vist i ara ens sembla que estem
lluriyíssims psicologicament dels r oes i,. en canvi, per al món no,
aquest temps ha passat amb una 1 al tra lentitud. I a América, a
Indonesia, a la Xina o a 1 'Afripa, Barcelona i els Jocs són una
realitat molt present i molt recept, per dir-ho d'alguna forma. Per
··tant, aprof i tem-ho. Jo vaig fer ~a proposta ... , més ben di t, no la
vaig fer jo, va ser el primer i secretari del partit al qual jo
~
1
. '9
�DSPC-C
de 1993
43
D7C40430
1
pertanyo, durant el debat de l'4stat de Catalunya, el mes de
setembre, va fer aquesta oferta d~ promoció conjunta i cree que
l'hauríem d'aprofitar més. Hi ha h~gut en aquest sentit una certa
decepció per part meva, per part n~stra, en el sentit --per altres
raons que no fan al cas-- que a~esta promoció conjunta, aquest
dialeg de promoció conjunta no s'hag~ pogut produir.
Sí que els he de dir que jo e~tic segur que es pot reproduir~
eh?: jo he rebut mol t recentment ulna carta del pres ident Puj ol en
que recolza la proposta que Barcelona sigui capital cultural a final
d' aquest segle, eh?, en els anys que van del 98 fins al 2001: no
podem garantir que sigui l'any 200d,
no?, i aixo em sembla indicar
¡
una voluntat per part de la maxima i gistratura catalana de realment
reiniciar el camí d'una prospectiva i d'una projecció internacionals
de Barcelona de cara al futur. De anera que siguem ... , tractem de
ser confiats en aquesta materia, t~t i que si que els haig de dir
amb teta sinceritat que el temps pa~sa de pressa i que els terminis
que tenim per, realment, aprofitar '~ls actius que hem creat, dones,
ja no és un temps extraodinariament larg.
Hi
va
haver
una
explotaciq
excessiva,
una
politització
excessiva, per una banda o ~~r una fltra? Vistes les coses des de la
distancia, jo cree que no, jo cree que, finalment, no. Que hi van
haver
intencions,
segurament
si
tothom
les
pot
ten ir
les
intencions, si no passen als fets ;¡ o si passen i després aquests
1
fets no tenen el pes que finalment h .urien pogut tenir, no?
¡
Cinta núm. 09
Jo cree que la torxa, efectiv~ment, va ser una manifestació
esclatant de catalanitat, en el seu onjunt.
Tinc alguns records
amargs, de ... , si, bé, per
exemple, Montserrat, dones, no va s r una gran festa; el día que la
1
torxa va arrib~ a Montserrat va s r realment desagradable, no per
Montserrat, sinó per la gent --poca gent, eh?, d'altra banda--, que
s'hi va acumular amb un ~nim absolu ament negatiu i negativista, no?
Pel!b són records que queden totalypent colgats, diguéssim, per la
quantitat de records positius que aixo va representar. Fins i tot hi
ha hagut quino li va agradar la ban · era de Barcelona ...
Mireu,
la
gent
té
mol tes
maneres
d 'expressar
la
seva
catalani tat,
i
ser
barceloní
una
manera
d' expressar
la
catalq¡ni tat, i la gent que va posa · banderes de Barcelona, en fi,
molt més espontaniament del que cle vegades s'ha dit --molt més
espontaniament del que de vegades s'ha dit-- ho va fer amb el
benentes que la bandera de Barcel na també és la bandera de la
Catalunya que un té quan és barce: oní. La bandera de cada ciutat
d'aquí, Catalunya, representa Cat ~ lunya també per als ciutadans
d'aquella ciutat.
40
�pSPC-C, 43 1 CSJB / _3 de febrer de 1993 1 D7C40430
Ara, curiosament --i ara és
tall d'anecdota, i només us ho
comunico com una curiositat--,
jo vaig rebre una carta d'una
conselleria, que no diré quina és. , . , el senyor conseller i els seus
al ts carrecs em va~ enviar com un~ mena de carta amb una recollida
de firmes a favor d'un canvi de j l'escut de Barcelona. Jo els he
enviat a cada un d'ells --ho rebran dema, suposo, o avui mateix-- un
atles, que al mateix temps és un c~lendari, que ha enviat la mateixa
!
Generalitat, l'Institut de cartogt:afia, i que ve presidit per un
t
magnífic plano! d'Europa d'Abraham ¡ cresques, que vestes saben que va
ser un dels primers geografs de i a historia --aixo, estic parlant
1
del segle XIV, XV. I en aquest ¡papa de 1 'Abraham Cresques hi ha
un ... , és clar, hi ha tots els nots que hi han d'haver, eh?: hi ha
els noms de les ciutats, hi ha el nom de Barcelona, i a Barcelona hi
ha una bandereta, hi ha una bander~ta de Barcelona que és exactament
igual --exactament igual-- que aqut sta tan criticada . I a més, no és
només que sigui igual, sinó que a 1 més esta posada igual; és a dir,
esta posada de forma horitzontal, 1~ue no sé si és erronia o no, des
d'un punt de vista heraldic, a la *il lor sí, perb, en tot cas, en el
segle XV ja s'equivocaven. Ho di~ perque el conseller de Cultura,
dones, ho sapiga. Pero no hi vegin j cap malicia, en aquest comentari,
perque realment aquest és un tema ~e no dóna més de si.
Hi ha moltes virtuts, jo cre<t:, a extreure, i moltes lli<;:ons,
l
també, per la banda ... , , i en fi, qri tica, segurament, dels Jocs. El
tema de la justicia rapida 1 que la ! Magda Oranich ha citat, per mi és
clarament un d' ells i, en fi 1 ensl allargariem mol t si continuéssim
parlant d'aquest tema. Gracies al ~ran pretext dels Jocs també es va
aconseguir un nou tipus de ju~tícia que mirariem, entre tots
plegats 1 que no es perdi 1 no? Jo vaig citar noms que sé que han
emocionat persones en particular, pero és que no es podía no citar
el pres~d~nt Com~anys 1 perqué e~ Pfesident Companys era el p~esiden~
del Com~te organ~tzador de l'Ol~rnp t ada Popular del 36, no? H~ ha qu~
diu que l'aixecament mili tar del ¡ 18 de juliol 1 el dia abans de
l'inici de !'Olimpíada Popular tam~é tenia coro a motiu ... , alguna de
les raons que varen contribuir qu~ aixb fos fet el dia ... , aquest
aixecament, el di a 18 de j uliol, i tenia a veure amb el fet de la
1
vinguda d' estrangers a Barcelona $1
di a 19 per mor de 1 'Olimpiada
1
Popular, no? En f i
són interpret~cions que hi ha. En tot cas, és
ben evident que Companys hi havia d'estar present en aquell moment;
jo ho havia di t des de feia mol t de temps 1 el que passa és que la
gent no se'n recordava, ho vaig d'r aqui 1 em fa l'efecte, i en tot
cas pi que els puc dir que jo he tingut cartes, per exemple, fins i
tot de la República Dominicana, d'~n exilat catala 1 que es va passar
la nit plorant, aquella nit. Perque mai més ... {Jn exiliat que no
esta ni tan sols a Santo Domingo, l sinó terra endins 1 suposo que en
una petita població més o menys se~vatica, no? I aquest home, en una
televisió, va poder veure 1 despré~ de trenta, quaranta o cinquanta
anys de no saber-ne res, que es patl ava del president Companys. I no
1
!
4
�de 1993 1 D7C40430
DSPC-C. 43 1 CSJB 1 3 de
va poder dormir, de plorar tota la nit, per entendre'ns, no? Jo cree
que a1xo era de justicia. Ho era a b l'Octavi Pahissa; va passar que
'
un bomber jubilat, que era vol4ntari, es va morir justament •..
<I>(Per raons tecniques no ha lquedat enregistrada part de la
intervenció
del
senyor Maraga ~l.) <D>
... en
el
cementiri de
Collserola va ser quan vaig trobar~me la familia de l'Octavi, no? En
fi, jo cree que tot a1xo són cose' que s'havien de fer; com s'havia
de citar Saraj evo i coro ets anunc~o que jo continuo pensant que la
promesa que varo fer a 1' alcalde ~e Saraj evo el dia després de la
inauguració dels Jocs, en el dinaf de més de cent alcaldes que vam
tenir en el Saló de Cent de l j1 Ajuntarnent, s 1 haura de complir,
s 1 hauria de cornpl ir. Nornés que l F decisió d 1 anar-hi, per part de
cinc o sis alcaldes irnportants r 'Europa va quedar sotrnesa a la
voluntat del president del Consell Europeu, el senyor John Majors, i
de les Nacions Unides, que són en jdefinitiva qui han de dir si aixo
els interessa o no que es faci ~ Nosaltres varo tramitar aquesta
oferta a través del Ministeri esp~nyol d 1 Assumptes Exteriors, que és
coro s 'ha de fer, i no hern tingut una resposta, pero els garanteixo
que aixo continua viu . Ahir varo tenir reunió d'alcaldes d'Europa
aquí, i continua, aquest esperi t, vi u, i si hi ha alguna ocasió de
fer-ho i té alguna utilitat, dones, ho farero. Cree que aquest tema i
el terna Paralírnpics, és a di f , la propia organització dels
Paralírnpics són els elernents mora ~ s i etics més significatius dels
que es van produir durant els Joc de Barcelona. Per tant, que queda
pendent? Quant a vendre Barcelona ho torno a dir: jo penso que és
vendre Catalunya, Catalunya té un atot irnportantíssirn amb Barcelona,
és el més important; segurament ~s la Barcelona gran --no die la
«gran Barcelona», die la «Barcel qna gran»--, 1' area metropolitana, ·
la que s'hauria de poder vend~e, perqué, si no, ens cornparem
malarnent ,
fins
i tot nurnérica~ent...
Madrid té tres milions
d 'habi tants , i nos al tres també -- ~o ens enganyem--, arnb un t_erri tori
'
fins i tot més xic, eh? Madrid !té
sis-cents quilometres quadrats
--Madrid rnunicipi, cornpte--, sis- ~ents quilornetres quadrats per tres
milions d'habitants; nosaltres t~nirn els 3,1 milions d'habitants
~áteixos en quatre-cents setanta ~uilornetres quadrats. És a dir, són
més ciutat els vint-i-set munici~is metropolitans de Barcelona que
el rnunicipi de Madrid, per entendt e'ns, des del punt de vista de la
densi tat, si def inim «ciutat» conl una si tuac ió densa, no? Jo cree
que és aquesta la Barcelona que r hauríern de vendre, i anuncio una
cosa, sense cap pretensió política --sense cap pretensió política--,
i ~1 president de la Generalit t ho sap perqué en varn parlar
just~rnent dos dies després dels Jocs. En varn parlar, varn parlar de
la necessitat de poder fer que el~ organismes interrnedis derivats de
'
segona elecció, de democracia in~irecta, no directa, llevat de la
Gerúiralitat de Catalunya, és a di ~! , el Parlarnent, i dels ajuntarnents
que són d' elecció directa, tots ells al tres haurien de ser, cree jo
--i creu el president, em penso qt e puc dir-ho en nom d'ell, perqué
¡
¡
1
~2
l
�DSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de febrer de
vam arribar a un acord claríssim en aquest senti t-- haurien de ser
organismes menys polititzats, mFs tecnificats,
més gerencials:
comarques, regions, províncies, ~ree s metropolitanes. Si aixo fos
així ... , i ho die per avalar 1 1 ejsperi t d 1 entesa amb el qual faig .
aquesta informació, que la Barcel~na gran s 'hauria de vendre a tot
el món com un actiu important de 1 tot Catalunya 1 no? Escol tin 1 els
mateixos exportadors catalans a~ els quals ens vam reunir la
setmana passada en un dinar, el gtup més gran d'exportadors, el més
important d'exportadors catalans 1 1 ells mateixos diuen que estan
1
venent més gracies a Barcelona 92.¡ El Saló Gaudí, que ha tingut ara
problemas en l'última edició, en +1 Gaudí Dona de fa uns meses, el
president de la Generalitat i jo ¡ que hi vam estar presents, vam
sentir-nos dir deu, quinze, vint ~egades, que estaven venent més a
fora, i estaven venent més a ~ora no per la devaluació --que
aleshores no s'havia produit, en~ara--, sinó perque la carta de
presentació de Barcelona els ajuqiava molt més que no pas abans.
Abans havien d'explicar on era Ba~celona, i ara els diuen: «No, no,
passin 1 pass in» 1 i amb un somriu~e, corn si diguéssim. o sigui, és
més rapid, i més positiva la rebud~ que es fa dels nostres venedors.
Per acabar, corn aquí ha di t
ami e Sobrequés --com aquí s 'ha
di t-- els Jocs es poden comparar lamb el Pla Cerda des del punt de
vista del seu impacte urbanístic, ! pero jo voldria deixar ben clar
--perque em penso que de vegades ~o ho esta-- que, després del 88 i
després del 29 no hi va haver, propiament 1 «ressaca», no?, i que ara
es diu que n 1 hi ha, moltes vegades l N1 hi va haver el 29 en la mesura
que el 29 va tenir el «dimarts negre» i la crisi mundial més
important que hi ha hagut mai, i ara en tenim una, de no tant
important, pero important. Pero nb és cert que la ciutat no anés
endavant, i precisament la ciutat, tant el 88 com després del 29 va
reaccionar en el terreny cultural . Mireu: 1 1 any 1888 hi havia un
Palau de Belles Arts, que era el ituat davant de l'actual Palau de
Justicia, on ara hi han aquests putjats <I>horrendos<D>, eh?, tan
lletj os, que hi ha. Mol t bé.. . !f.' edifici nou, vull dir. Al la hi
havia el Palau de Belles Arts, qu~ després va ser enderrocat , pero
l/any 1891, tres anys després ~e l'Exposició Universal, es va
inaugurar el Palau de Belles Ar~s com a primer ini ci del Museu
Nacional d'Art de catalunya, que 4ra tenim a Montjuic. És l'any 91
del segle passat, tres anys despJ1· és. El Restaurant del Paro:= r del
Domenech i Montaner, no es va a e bar per l 'Exposició, p~rque don
Manuel Girona, que era el ...
en fi, el president del comite de
finapces de l'Exposició va dir «No serveix per a res, un restaurant;
1 1 important són els salons indust ials, l 'exposició industrial. El
restaurant, per que el volem?» Don~s, molt bé, al cap de pocs anys,
al cap de pocs mesos d'acabada l 1 f xposició Universal, es va acabar
el Restaurant del Pare que ara és !el Museu de Zoología, i que tots
coneixeu, eh?, del Domenech i Mont~ner. I l 1 any 29, en menys mesura,
en molta menys mesura, per raons e caracter politic, inicia lment,
l
r•
l
1993~D7C40430 '
1
11'
1
�OSPC-C, 43 1 CSJB 1 3 de fébrer de 19S3 / 07C40430
pero que després van ser recomp nsades per la presencia de la
República, l ' any 33 va ser possib:Í e d'inaugurar el Museu Nacional
d'Art de Catalunya a Montjuic. Corn? Utilitzant el vell Palau
Nacional --«vell» . .. , el «recent» Palau Nacional-- de 1 'Exposició
per a una finalitat també artística Jo ho die perqué el que ara ens
hem de proposar --i ara ens pro osern-- és, precisament, no una
«ressaca», s i nó un periode de gran creativitat cultural. Un cop la
ciutat ja és coneguda, un cop les ! eves infrastructures ja estan al
nivel! que havien d'estar, jo cree
e és el moment perqué Barcelona
es plantegi vendre, vendre, vendre --com diem-- cultura, que és el
que en definitiva rnés ens distir
corn a poble i rnés actius
positius ens ha de reportar.
Arnb tot aixo estem compl int, ~e fet, el programa que fa cent
anys j a ens van marcar les person4s que van escriure i fins i tot
poetitzar sobre aquesta ciutat, no: Que havia de tornar al mar, que
s'havia de f er més gran, que hav ' a de ser l'esperit catala, que
havia d'anar més lluny, que havia de córrer camp i al mateix temps
fer-se rnés humana portes endins. Af XO, jo cree que és el que hem de
fer, arnb tota sinceritat, i em penfo que els Jocs han sigut el gran
pretext per f er-ho .
1
Vull agrair e l seu captenirnent, no només avui, sinó qurant tot
aquest periode; j o m' he sentí t t ~mbé representant de tots vos tes
durant aquest temps important per a l la historia de la nostra ciutat.
El Sr. PRESIDENT: Gracies, senypr Maragall.
1
Bé, senyores i senyors diputat¡s, amb aixo hem exhaurit l'ordre
1
del dia. Portem tres hores, gai~ebé, de comissió; cree que hem
tingut una informació densa i uha valoració important sobre la
celebració dels Jocs. Dono les grbcies, en nom de la Comissió, al
'
senyor Pasqual Maragall per la ~eva cornpareixenQa , i vull donar
tarnbé les gra ci es a tots els cornpanys,
diputades i diputats
d'aquesta Comiss i ó, pel seu cap eniment --com ha dit el senyor
Codina , no avui, sinó en totes lep comissions celebrades-- ¡ que ha
posat de mani fest aquest el ima i j aquesta actitud de suport total,
sense f isures, i de corresponsabi!li tzació en aquest gran proj ecte
co1.lectiu dels J ocs Olímpics de B~rcelona.
Gracies.
¡i
S'aixeca l a s essió.
<I> (La s essió s 'aixeca a tres quarts de dues del migdia i deu
minuts . ¡
J'
.'
~4
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4206
Title
A name given to the resource
Comissió de seguiment dels Jocs Olímpics de Barcelona 1993
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Govern
Barcelona
Gestió pública
Balanç
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1315/19930319d_00542.pdf
89fd990811bed66fd7d555397aa864bd
PDF Text
Text
19.3.93
CONFERENCIA PREMSA ALCALDE: BALANÇ FINAL DE HOLSA
Les paraules que avui s'han dit, la vista que es veu des d'aquí
i el repàs que estem fent l avui tots plegats ens permet de
reafirmar-nos en la convicció'que hem assistit a una empresa molt
singular, a un projecte enormement singular, segurament sense
precedents, diferent de Sevilla, de Seül, de Montreal, de Los
Angeles i en virtud del qual ha sigut una ciutat la que ha
liderat un projecte però tenint el recolzament decissiu, decidit,
imprescindible, d'una altra administració pública, que ha sigut
l'Estat.
No és corrent que els Estat es deixin envolicar en projectes
dirigits per ciutats, pensoque és una fórmula de futur, les
ciutats coneixen seguramentdes de més aprop els problemes
probablement, són els millo*s empresaris, sent els Estats els
millors capitalistes d'aventures públiques, de projectes com
aquest. Altrament no s'explicria el que s'ha aconseguit.
Vostès saben que quan Barcelona va formular i va posar en marxa
les empreses que estan avui aquí representades, les tres
empreses, no tenia encara el si definitiu ni de la Generalitat ni
de l'Estat, que no el va obtenir de la Generalitat i que, en
canvi, el va obtenir de l'Estat en una proporció superior a la
que s'havia demanat, que era un 33 %. L'ha obtingut d'un 50 %, i
per tant, l'Estat espanyol es pot considerar orgullós d'haver
participat en un projecte l que tot el món reconeix com a
important.
Hi ha dos aspectes del que aquí s'ha fet que es valoren
separadament. Un són els Jocs en sí mateixos, que van costar
180.000 milions, que han tingut un pressupost equilibrat i en
general, la unanimitat per part deis mitjans en la perfecció de
la seva organització.
I d'altra banda, avui estera tancant un altre exercici, un altre
part del projecte, que és elide les obres, que han sigut 275.000
milions, exactament, Inés iaportant aquesta part i des del meu
punt de vista, Inés decissiva per la ciutat en el seu futur,
perquè si la primera li dóna imatge, la segona li dóna
infrastructura física i capacitat práctica de competir.
1
�Jo crec que d'aquí ha de sortir un capital vendible, un capital
rendable, i aquest capital és sobre tot un capital humá, el
capital fornat per les persones que han conduit i realitzat
aquest procés, amb un alcalde empipador que al darrera els hi
estava cada dia pressionant per complir terminis i costos i
exigències de qualitat, equip humá del qual jo estic profundament
orgullós, i no només orgullós, sine) del qual vull que aquesta
ciutat, en el futur, pugui tréure més rendiments.
Aquests dies passats, concretament a Cannes i amb motiu de la
concessió del premi de l'any del Mipim, d'una organització
internacional d'inmobiliaris a la ciutat de Barcelona, vaig
sentir de totes les procedències, de totes les fonts, i després
també a Estrasburg i a París, per part de dos ex-primers
ministres francesos i en general per l'opinió del poder, que el
que ha impressionat ha estat, sobre tot, la transformació de la
ciutat. La gent es pregunta que cóm ha sigut possible, i ha sigut
possible gràcies a l'esforç de les persones que vostès veuen aquí
davant i molt en particular del president del holding i del seu
equip.
Jo vull que quedi ciar que aq41 no ens quedarem, que hem d'anar
endavant, que tenim projectes enormement importants per fer i que
aquest equip, que ha sabut sorprendre al món amb la seva
capacitat de transformació há de continuar sorprenent-nos en el
futur.
Nosaltres tenim l'acord de 14 Generalitat i el Ministeri d'Obres
Públiques per una operació singular important, que és l'operació
llavis deis cinturons, en els quals, i gràcies a les
modificacions que es van ter en la Llei del Sòl, es poden
utilitzar, en bona mesura, per fer vivenda a preu taxat.
Crec que aquesta será una operació molt significativa que
comptarà amb el precedent i l'ajut de les persones que, fins
aquí, han col.laborat.
Hi ha un segon gran projecte, que és el delta del Llobregat, que
a mí em sembla que hauria de tenir també el mateix esperit. Com
és lògic, també el COOB el:va tenir, també el Holding el va
tenir. En la definició de llequip i del projecte hi ha punts de
fricció,
això és absolutament natural.
2
�Però el que és evident és que aquesta inversió, que es calcula en
400.000 milions en un període d'anys que van des d'aquí fins al
final de la década, ha de ser el resultat, per una banda, de la
col.laboració entre les diverses institucions, l'Estat, la
Generalitat, les administraCions locals implicades i per altra
banda ha de comptar d'alguna; manera amb el capital humà que ha
representat la transformació de la ciutat. Em semblaria estrany
que no fos aïxi, d'una maner4 més o menys directe o més o menys
indirecte.
I per últim, l'Ajuntament de Barcelona està disposat a tirar
endavant la creació d'una enginyeria, Barcelona 92, al front de
la qual hi haurà Jordi Mercader, que tractarà de fer rentable en
el món el crèdit que s'ha aconseguit amb la transformació que
tothom vol i que tothom considera enormement important.
Amb el senyor alcalde del Prat i jo vem coincidir fa una colla
d'anys en una sol.lució intermitja que en aquell moment va
satisfer a tothom, i espero que sigui aquesta la que s'apliqui.
Vostè recordarà que en el P14 General Metropolità hi havia una
primera sol.lució de desviació grandilocuent cap a ponent, i que
aquest Pla General Metropolità es va revisar, per part de les
entitats metropolitanes i amb l'acord de tothom, inclòs l'alcalde
del Prat, reservant-se un terreny per fer una desviació menor que
pràcticament continuaria el riu que ara tomba a l'esquerra, en
línia recta fins el mar.
Ens trobem davant d'un seguit de projectes, com l'autovia de la
marge dreta del Llobregat, la segona pista de l'aeroport,
l'ampliació del port, la desviació del riu, l'arribada de l'ample
de via europeu fins el port, la connexió de tot això amb el
Consorci de la Zona Franca i:'Mercabarna, la part de mercaderies
de l'aeroport, molt oblidada fins ara... Aquests projectes, en un
90 %, recauen en l'administració de l'Estat.
3
�Es evident que, per exemple, èl desviament del Llobregat no recau
en l'administració autonòmica perquè va ser transferit, i a més
amb una partida de diners de ;4.000 milions en l'any en que això
es va fer, que en aquell moment deuria ser suficient, no sé si
ara ho serà, però en definitiva, està transferit.
Crec que les entitats metropolitanes hi han de ser d'una forma
inexcusable, perquè les entitats, tant per la depuradora que s'ha
de construir com per la incineradora que es preveu, que són
competència de l'Entitat Metropolitana de l'aigua i dels residus,
com per tot el que fa referència al transport, no poden estar
absents tampoc l'Entitat Metropolitana del Transport.
Per tant, el que hï ha d'haver és una bona coordinació en torn
d'un conjunt de projectes, la majoria dels quals depenen de
direccions generals de l'Estat. Però jo penso que el fet de la
diversitat de direccions generals, per una banda, la diversitat
d'interessos legítims, autonòmics, locals i metropolitans d'altra
banda, aconsellerien trobarluna fórmula del tipus que aquí s'ha
dit, sobre la base d'una persona o unes persones de consens, que
permetés tenir la garantia que el conjunt de les operacions es
porten amb empenta i amb rigor.
Jo crec que, en el conjunt delies persones que han col.laborat en
el projecte del 92, hi ha com perquè no en faltin, precissament.
En quan a la polèmica entre el sr. Molins i el sr. Borrell, jo
estic una mica amb el sr. Borrell, peró no tant per convergència
ideológica, sinó perquè penso que és important començar, molt
important començar aviat, quela conjuntura ho demana, que aquest
és un projecte molt engresacador, que posar-ho en marxa serà un
detonant positiu que jo crec que en aquest moment que estem
vivint fa molta falta.
No estic, però, en contra de les paraules que diu el sr. Molins,
em semblen assenyades, però posats a triar un dels dos criteris,
la ponderació o la urgèncl4, jo diria que el segon és més
important en aquest moment.
En quan a les enginyeries, és evident que normalment estan
relacionades amb grans companyies de construcció, però també és
evident que nosaltres hem generat tot un grup importantíssim
d'arquitectes i enginyers que saben fer coses que altres no saben
fer, com el trasllat d'un pont en el tram 10 de les autopistes
des del Nus de la Trinitat, itécniques enormement sofisticades.
Recordaran la dificultat de moltes de les obres, recordaran els
4
�problemes de creuar per sota del Moll de la Fusta, recordaran la
urgència amb la que algunes de les obres s'han fet i la perfecció
amb que s'han fet, i saben iots perfectament que les obres han
estat ben fetes i amb un costmolt raonable, que mai s'ha pecat
de gegantisme, etc.
Jo crec que tot això són factors a favor de que hi hagi una
utilització màxima d'aquest capital humà que s'ha trobat aquí. Es
pot dir que el mercat ja ho farà, però el mercat, que és
insustituible per moltes coses, a vegades no reacciona amb prou
rapidesa. Jo crec que si féssim cas del mercat aquí, no aniríem
prou depressa en el sentit 'de rentabilitzar inmediatament el
capital que tenim aquí.
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4221
Title
A name given to the resource
Balanç final HOLSA / Conferència de premsa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Torre Mapfre, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Administració local
Urbanisme
Infraestructures
Acció política
Balanç
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-19
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1333/19930630d_00565.pdf
14a8d99b97bc6587d7e4a1061cb53220
PDF Text
Text
Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde a la Sociedad de Estudios
Internacionales
Dimecres, 30.06.93. CSIC (Madrid
19:30 hores
BALANCE A LA OLIMPIADA DE BARCELONA: UNA LECCIóN DE FUTURO"
0.- HACE CASI UN AÑO DE LOS J300. ¿QUE NOS HAN DEJADO,
VERDADERAMENTE? ¿CUáL ES EL BALANCE QUE, UN AÑO MáS TARDE,
PUEDE HACERSE DE LA OLIMPIADA DEBARCELONA?
MáS ALLá DE LA NOSTALGIA -ESA HUMANA, PROFUNDA Y DULCE
NOSTALGIA CON QUE NOS DEJAN LOS GRANDES MOMENTOS DE NUESTRAS
VIDAS- LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE pARCELONA NOS HICIERON MUCHO
MEJORES, COMO CIUDADANOS Y COMO PAÍS.
A BARCELONA, Y A TODO EL PAÍS, EL ÉXITO DE LOS JUEGOS NOS
PERMITE SENTIRNOS MáS SEGUROS EN NUESTRAS POSIBILIDADES,
MáS MADUROS COMO SOCIEDAD, MáS PREPARADOS PARA AFRONTAR LOS
PROBLEMAS, MáS CAPACITADOS PARA ENFOCAR NUEVOS OBJETIVOS,
MáS CONFIADOS PARA AFRONTAR EL FUTURO.
LOS JJOO FUERON QUINCE DíAS1 LA OLIMPIADA DURÓ CUATRO
AÑOS, PERO BARCELONA'92 HA SID EL PROYECTO DE UNA GENERACIÓN.
LA OLIMPIADA DE BARCELONA HA SIDO, ADEMáS, UNA GRAN OPERACIóN DE ESTADO.
�REPITO ALGO QUE CONSIDERO FUNDAMENTAL: SIN 'ESTE) GOBIERNO
NO HABRÍAN SIDO POSIBLES LOS JJOO. ESTE GOBIERNO HA ENTENDIDO MUY BIEN EL PROYECTO DE BARCELONA.
REPITO TAMBIÉN LA GRAN IMPORTANCIA DEL CONSENSO
INSTITUCIONAL Y DEL APOYO POPULAR. EL ENTUSIASMO POR EL PASO
DE LA ANTORCHA OLÍMPICA POR TODA$ LAS COMUNIDADES AUTÓNOMA,
COMO SÍMBOLO.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE BARCELONA HAN SIDO, CREO, LA GRAN
IMAGEN INTERNACIONAL DE LA ESPAÑA DEMOCRáTICA. EN ELLOS SE
VIó EL ROSTRO DE UNA NUEVA ESPAÑA PLURAL, CONFIADA Y
TOLERANTE.
LA REPERCUSIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS EN LA ECONOMÍA Y EN
LA VIDA SOCIAL HA SIDO IMPORTANTE TANTO PARA BARCELONA COMO
PARA TODO EL PAÍS. EL IMPACTO ECONÓMICO DE LS JJOO HA AFECTADO POSITIVAMENTE AMPLIOS SECTORES DE LA ECONOMÍA.
LOS JJOO HAN SIDO UN COLCHÓN OTRA LA CRISIS ECONÓMICA
QUE AFECTA EUROPA DESDE HACE MESES. LA CRISIS LLEGÓ ALGO MáS
TARDE Y NOS HA COGIDO MEJOR PREPARADOS.
EL IMPACTO ECONÓMICO DE LO$ JJOO Y LA CULTURA ORGANITZATIVA Y EMPRESARIAL QUE NOS HAN LEGADO VAN A PERMITIRNOS
SALIR MEJOR DE LA CRISIS.
LOS JUEGOS OLÍMPICOS SON UNA 4JECCIÓN DE FUTURO EN MUCHOS
ASPECTOS:
�A)
LA UTILIDAD DE LOS GRANDES ACONTECIMIENTOS PARA
FORMULAR PROYECTOS DE FUTURO.
B)
LA CONVENIENCIA DE LOS PLANES ESTRATÉGICOS PARA LA
FORMULACIóN DE OBJETIVOS A MEDIO Y LARGO PLAZO PARA LAS
CIUDADES.
C)
EL VALOR DEL CONSENSO POLÍTICO Y SOCIAL EN LOS
PROYECTOS DE FUTURO Y EN LA PLANIFICACIÓN ESTRATÉGICA.
D)
EL PAPEL DE LAS CIUDADES COMO MOTORES DEL DESARROLLO
POLÍTICO Y SOCIAL.
y
ES SOBRE ESTE ULTIMO PUNTO QTJE HOY QUISIERA INSISTIR DE
MANERA ESPECIAL ANTE USTEDES, CON UNA REFLEXIÓN GENERAL
SOBRE LA CIUDAD EN LA ESCENA INTERNACIONAL.
1. PERMíTANME, ADEMáS, SITUAR EL1PAPEL DE LAS CIUDADES EN LA
ESCENA INTERNACIONAL EN RELACXÓN CON EL PROBLEMA DE LA
PROXIMIDAD DE LA POLÍTICA Y DE LA NECESIDAD DE PERTENENCIA.
EN SETIEMBRE DE 1992, JUSTO AL ACABAR LOS JUEGOS OLÍMPICOS Y PARALíMPICOS, RALPH DAHáENDORF Y BRONISLAW GEREMEK
PLANTEARON CON GRAN CLARIDAD ESTE PROBLEMA, EN EL LIBRO DE
LUCIO CARACCIOLO "LA DEMOCRAZIA IN EUROPA" (1992).
PLANTEABA GEMEREK EL PROBLEMA DE LA DEMOCRACIA COMO UN
1
REGLAS E
SISTEMA FRÍO,
CONSTITUÍDO POR PRINCIPIOS,
INSTITUCIONES Y CUYA EXISTENCIAjDEPENDE DEL COMPROMISO DEL
CIUDADANO.
EL ENEMIGO MORTAL DE LA DEMOCRACIA SERÍA, POR TANTO, "LA
INDIFERENCIA, LA PASIVIDAD DE LOS CIUDADANOS, LA IMPOTENCIA
�DEL INDIVIDUO FRENTE AL UNIVERSO KAFKIANO DEL PODER".
LA NECESIDAD, PUES, DE UN SENTIMIENTO CALIENTE QUE SE
DERIVA DE ESTA REALIDAD SE PUEDE CONSTRUIR FáCILMENTE,
CONTINÚA GEMEREK, EN TORNO AL MITO DE LA COMUNIDAD NACIONAL
O ÉTNICA.
DADO QUE "EL SENTIDO DE LA COMUNIDAD TIENDE A ALIMENTARSE
DE AGRESIVIDAD HACIA EL OTRO, HACIA EL NO-HOMOGÉNEO", APARECE "LA FUENTE DE UN NUEVO PELIGRO AUTORITARIO, QUE NO HAY
QUE REDUCIR A LOS FANTASMAS HISTÓRICOS DE LOS TOTALITARISMOS
DERROTADOS".
EN EL MISMO LIBRO, DAHRENDORF, RESPONDE A LA PREOCUPACIÓN
DE GEMEREK APUNTáNDOSE A LA 11110RíA DE LA PERTENENCIA DE
VACLAV HAVEL.
LA DEMOCRACIA Y LA ECONOMÍA DE MERCADO SON, EN EFECTO,
MECANISMOS "FRíOS" Y LO SON DE UN MODO DELIBERADO, DICE
DAHRENDORF -"SON UN MÉTODO PAWREDUCIR LOS COSTES DE LOS
ERRORES HUMANOS, SU OBJETIVO ES EL CAMBIO NO VIOLENTO"- Y NO
RESUELVEN LA NECESIDAD DE PERTENENCIA, DE SENTIRSE EN CASA
PROPIA, QUE ANTAÑO SATISFACÍA LA1RELIGIÓN.
"NOSOTROS DEBERNOS VIVIR CON LOS CIRCUITOS CONCÉNTRICOS DE
PERTENENCIA TAN BIEN DESCRITOS POR VACLAV HAVEL, QUE VAN DE
LA COMUNIDAD LOCAL A LA NACIONAL Y A LA IGLESIA, PASANDO POR
DIVERSAS ASOCIACIONES".
HAVEL ES QUIEN MEJOR HA DESCRITO EL CIVISMO COMO DERECHO
DE CADA PERSONA A SER RESPETADA EN LOS DIVERSOS CíRCULOS DE
4
�PERTENENCIA QUE DEFINEN SU MUNDO 4 EN TANTO QUE CIUDADANOS DE
UNA CIUDAD, CIUDADANOS DE UN ES'*'ADO Y CIUDADANOS DEL MUNDO.
EL CIVISMO SERIA EL úNICO ISMO OUUE NO IRíA CONTRA NINGUNA
DE LAS ESFERAS DE PERTENENCIA 4 YA QUE SE AFIRMARíA EN
POSITIVO Y NO EN CONTRA O EN FRENTE DE LOS OTROS.
LA NUEVA ESPAÑA QUE APARECIÓ ANTE NOSOTROS DURANTE LOS
JUEGOS OLÍMPICO ES UNA REALIDAP DE ESE CARáCTER, CÍVICA,
INTERNAMENTE RESPETUOSA, NACIÓN DE NACIONES. (c. t‹4#\
2. EN EUROPA Y EN ESPAÑA HEMOS *SISTIDO EN LOS ULTIMOS AÑOS ""-----11
A UN FUERTE IMPULSO DEL PAPEL DE LAS CIUDADES.
BARCELONA, COMO ORGANIZADOR* DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE
1992, HA ACENTUADO SU PROTAGONISMO EN ESTA LÍNEA
-PROMOVIENDO EL GRUPO DE EUROCIUDADES ANTE LA COMISIóN
EUROPEA Y LAS REDES C-6 (BARCELO$A, MONTPELLIER, PALMA DE
MALLORCA, TOULOUSE, VALENCIA Y ZARAGOZA) Y G-7 (BARCELONA,
BILBAO, MáLAGA, MADRID, SEVILLÁ, VALENCIA Y ZARAGOZA)CON UN ESFUERZO QUE HA VALIDO A LA ALCALDÍA DE BARCELONA LA PRESIDENCIA DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE
EUROPA.
HACE UNOS MESES, ANTE LOS ALCALDES Y CONCEJALES
SOCIALISTAS DE CASTILLA Y LA MANCHA, EN PRESENCIA DE JOSÉ
BONO Y DE FELIPE GONZáLEZ, PLANTEABA LO QUE PODRÍAMOS LLAMAR
LA FÓRMULA DE TOLEDO:
�A) LA SUBSIDIARIEDAD COMO GUiA DE LA APROXIMACIÓN DE LA
POLÍTICA A LOS CIUDADANOS.
B)
EL ESPÍRITU "DE L'EMPORDà" (DEL AMPURDáN) POR LA
COMARCA CATALANA QUE HACE CIEN AÑOS FUÉ IDENTIFICADA COMO
AQUELLA PARTE DEL TODO (CATALUÑA) QUE MEJOR QUE EL TODO
MEJOR PODÍA EXPRESAR SU SENTIDO DE UNA FORMA MáS CONCRETA Y
TANGIBLE.
EN LA ESTIMACIÓN DE LO PRÓXIMO Y PEQUEÑO SE EXPRESA
SUFICIENTEMENTE NUESTRA ESTIMACIÓN POR LO MAYOR Y ENVOLVENTE
(EL AMPURDáN POR CATALUÑA, CAT+LUÑA POR ESPAÑA) Y DE UNA
MáS SENTIDA.
FORMA MáS NATURAL, MáS AUTÉNTICA
EN TOLEDO PLANTEAMOS, HACE UNOS MESES, LA IDEA DE LA
SEGUNDA PARTE DEL CAMBIO —EL CAMBIO DEL CAMBIO, SE HA DICHO
LUEGO— COMO LA ATENCIÓN A LOS PEQUEÑOS PROBLEMAS MáS QUE POR
LOS TRASCENDENTALES YA RESUELTOS
RESUELTOS O EN VíAS DE SOLUCIÓN LOS GRANDES PROBLEMAS
ESTRUCTURALES E HISTÓRICOS DE ES'bE PAíS —ESTO FUÉ EL CAMBIO—
HAY QUE HACER FRENTE A LOS PROBLEMAS QUE HOY PREOCUPAN MáS,
SOBRETODO EN LAS GRANDES CIUDADES, AGOBIADAS POR SU PROPIO
ÉXITO ECONÓMICOS--
A) EL APARCAMIENTO Y EL TRANSPORTE PÚBLICO; EL RUIDO; LA
/CONTAMINACIÓN; LA CRECIENTE DESAI1DARICIóN DEL PASEO TRANQUILO
/POR NUESTRAS CALLES; EL AUMENTO PE
LAS BASURAS.
i
1
B)
LA INSEGURIDAD; LA CONCENTRACIÓN DE PROBLEMAS EN
'BARRIOS INCAPACES DE SOPORTAR TATO DOLORY SU DEGRADACIÓN;
�LA DROGODEPENDENCIA;
LA INMIGRACIÓN IRREGULAR Y LAS
REACCIONES QUE SUSCITA.
C) LA VIVIENDA DE LOS JóVENES Y DE LOS NO TAN JÓVENES; LA
VIVIENDA ASEQUIBLE, NO SÓLO LA VIVIENDA SOCIAL, Y MáS
CONCRETAMENTE LA VIVIENDA ASEQUIBLE EN LAS ZONAS ANTIGUAS DE
NUESTRAS CIUDADES.
f
DESDE-1987, EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR
EXCUSAS, ES HABER PENSADO MáS E
EUROPA QUE EN MALASAÑA, EL
RAVAL O EL CARMEN.
EL ERROR POR EL QUE TENEMOS QUE PEDIR PERDÓN ES NO
HABERNOS DADO CUENTA QUE, DEBAJO DEL FANTáSTICO TRASLADO DE
MEDIOS ECONÓMICOS A LAS AUTONOMÍAS, LOS AUTÉNTICOS PROBLEMAS
DE LA CALLE SEGUÍAN LEJOS DEL GRAN DINERO PÚBLICO.
UNA CUARTA PARTE DEL ESTADO SE HA DESCENTRALIZADO EN 12
AÑOS EN LAS AUTONOMÍAS EN UN PROCESO HISTóRICO, MIENTRAS LOS
AYUNTAMIENTOS SE ESTABAN EMPEÑANDO HASTA EL CUELLO PARA
HACER FRENTE A LA VEZ A ESOS PROBLEMAS Y DAR CUMPLIMIENTO A
LOS GASTOS CULTURALES, DEPORTIVOS, SOCIALES E
INFRAESTRUCTURALES QUE LOS CIUDADANOS DEMANDABAN Y QUE LA
PROPIA DESCENTRALIZACIÓN AUTONóM CA INCITABA A PROSEGUIR.
3. LLEGADOS A ESTE PUNTO, HAY QUÉ HABLAR DEL PRINCIPIO DE LA
SUBSIDIARIEDAD O, SI SE QUIERE, DEL PRINCIPIO DE LA
PROXIMIDAD.
�LA CALIDAD DE VIDA DE LOS CIUDADANOS AUMENTA CUANDO EL
GOBERNANTE SABE REPRIMIR SUS DESEOS BENEVOLENTES DE
"ARREGLAR LOS PROBLEMAS" Y ADMITE QUE SEAN LOS NIVELES
1-kUl\'Tik
INFERIORES QUIENES LO HAGAN !'---AíLII- CUANDO ESOS NIVELES
INFERIORES SE INHIBEN EN FAVOR D* LA SOCIEDAD CIVIL, SI ÉSTA
ES CAPAZ DE RESOLVER POR ELLA MISMA SUS PROBLEMAS.
ESTO ES LA SUBSIDIARIEDAD Y NO OTRA COSA. iiie~tére---DO.
J-..4511/1"1".~
LA CARGA DE LA PRUEBA DE LA EFICIENCIA
Y DE LA EQUIDAD TIENE QUE PROPORCIONARLA EL NIVEL SUPERIOR,
i
NO EL INFERIOR.
1
1
LA IZQUIERDA QUE SE QUIERE CAMBIAR A
Sí
MISMA ("HEMOS DE
SER CAPACES DE CAMBIARNOS A NOSOtROS MISMOS", DIJE EN TOLEDO) DEBE CAMBIAR TAMBIÉN EN ESO.1
EL OBJETIVO MUNICIPALISTA ypEL PROGRAMA SOCIALISTA] ES
"AVANZAR PROPORCIONALMENTE" HACIA EL OBJETIVO DE FIN DE
1
SIGLO (50/25/25 % EN EL REPARTODEL GASTO PÚBLICO CENTRAL,
AUTONÓMICO Y LOCAL). ESO QUIERE DECIR, APROXIMADAMENTE,
ESTAR EN EL 20 % EN 1997. MENOS QUE ESO SIGNIFICARÍA DEJAR
LAS COSAS DONDE ESTABAN EN 1992
O EN 1993 COMIENZA,
1..
POR
Y EN 1982. IMPOSIBLE.
FIN,
LA DÉCADA DE LOS
AYUNTAMIENTOS O HABREMOS PERDIDO EL TREN DE LA DÉCADA.
NO CONCIBO LA POLÍTICA DE CIUDADANÍA EUROPEA SIN UNA
POLÍTICA DE CIUDADES, SIN UNA CONCEPCIÓN DE EUROPA TAMBIÉN
COMO SISTEMA DE CIUDADES, DE CIU ADES EFICIENTES Y FUERTES.
1
�LO DIGO DESDE EL "REGIONALISMO EUROPEO" QUE COMPARTO Y
APOYO, PERO MáS ALLá DEL REGIONALISMO EUROPEO, YENDO A LA
MÉDULA DE LA POLÍTICA EUROPEA QIIE HA TENIDO SIEMPRE NOMBRES
PROPIOS EN CIUDADES NO CAPITALES DE ESTADOS COMO MILáN,
AMSTERDAM, BARCELONA, TURÍN, MUNICH O VALENCIA.
LA POSICIÓN DE LAS CIUDADES, CADA VEZ MáS ESCUCHADAS, ES
CONSEGUIR DE LA COMISIÓN EUROPEA QUE NO SE PROLONGUE LA
SITUACIÓN DE QUE EL 65 % DE LOS PROBLEMAS Y NECESIDADES DE
LA COMUNIDAD, QUE SE MANIFIESTAJT EN LAS ZONAS URBANAS, SÓLO
RECIBEN EL 25% DE LOS RECtiJRSOS DE LOS PROGRAMAS
COMUNITARIOS.
EN LA REUNIÓN DE PRAGA DEL CMRE (OCTUBRE DE 1992) SE
PLANTEÓ LA ESTRATEGIA DE LAS CI1jJDADES EN UN TRIPLE NIVEL:
EUROPA, SUBSIDIARIEDAD, COOPER14IóN.
4. ¿ES COMPATIBLE ESTA ESTRATEGIA DE FUTURO DE LAS CIUDADES
CON LA POLÍTICA "CALIENTE" DE LA PERTENENCIA,
DE LA
IDENTIDAD, QUE GEMEREK CONTRAP NíA A LA POLÍTICA "FRÍA" DE
LA DEMOCRACIA?
YO CREO QUE LO ES, PORQUE EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO ES LA
BÚSQUEDA DEL OTRO, Y NO SU NEGAC óN.
EL AUTÉNTICO PATRIOTISMO DEBE BUSCAR LAS RAíCES COMUNES,
NO SÓLO LAS RAíCES PROPIAS (PATRIA) Y LAS RAMAS (FRATERNIDAD
HACIA FUERA).
�5. EL ROL DE LES CIUDADES DE CARA AL FUTURO NO DEBE
PLANTEARSE EN EL OLVIDO DE QUE LAS CIUDADES SON CAUSA Y
EFECTO, AL MISMO TIEMPO. CAUSA D$L BIEN Y DEL MAL, EFECTO DE
LO QUE SON Y NECESIDAD DE CORREGIRSE COMO SON.
LOS INFORMES SOBRE EL DESAR*OLLO DE LA HUMANIDAD (IDH)
OFRECEN UNA ILUSTRACIÓN PRECISA Y A MENUDO DRAMáTICA DEL
CONTEXTO MUNDIAL DE DESEQUILIBRIOS EN EL QUE LAS CIUDADES
HAN DE DEFINIRSE.
RíO DE JANEIRO, AMSTERDAM YiTORONTO HAN ACOGIDO EN LOS
ULTIMOS MESES REUNIONES IMPORTANTES PARA EL FUTURO DE LA
HUMANIDAD, EN EL QUE LAS CIUDADES SE MUESTRAN COMO AGENTES
DE CRECIENTE IMPLICACIÓN E IMPORilANCIA.
RíO Y BARCELONA FIRMARON UNA OECLARACIóN EN 1992 A FAVOR
DE LA COOPERACIÓN ENTRE LAS 'CIUDADES DEL MUNDO, COMO
INSTRUMENTOS A FAVOR DE LA PAZ Y ' DEL DESARROLLO, DEL CIVISMO
Y DEL UNIVERSALISMO.
EL PRóXIMO DÍA 21 DE JULIO, CON OCASIÓN DE LA VISITA A
BARCELONA DEL PREFECTO DE RfO DE JANEIRO, VAMOS A
PROFUNDIZAR, EN ESA LíNEA DE TRABAJO Y DE COOPERACIÓN.
AMSTERDAM DIó NOMBRE EN ABRII, DE 1993 A UNA DECLARACIÓN
DE LAS CIUDADES EUROPA PARA LA PROTECCIÓN DEL CLIMA, EN LA
LíNEA PROPUESTA EN 1991 POR EL
IBRO VERDE DE LA COMUNIDAD
EUROPEA, EN CUYA PRESENTACIÓN» AQUÍ EN MADRID, TUVE LA
OPORTUNIDAD DE PARTICIPAR EN 1991, JUNTO A LOS PRÍNCIPES DE
�ASTURIAS Y DE GALES, AL COMISARIO EUROPEO DE MEDIO AMBIENTE
Y AL MINISTRO DE OBRAS PÚBLICAS y TRANSPORTES.
EN TORONTO, A PRINCIPIOS DE ESTE MISMO MES DE JUNIO, LAS
ORGANIZACIONES INTERNACIONALES DE CIUDADES, SE HAN REUNIDO
EN TORNO A LA IDEA DE LAS CIUDADS UNIDAS, COMO COMPLEMENTO
Y CONCRECIÓN, COMO APOYO, DE LAS NACIONES UNIDAS.
Ç---LAI"--\
,kiísm
'12-1/1Ç
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4239
Title
A name given to the resource
Balance de la Olimpiada de Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
La formula de Toledo: la subsidiarietat com a guia d'aproximació de la política als ciutadans i l'esperit de l'Empordà.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sociedad de Estudios Internacionales, Madrid
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Relacions Internacionals
Barcelona
Balanç
Subsidiarietat
Espanya plural
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1751/0000001378.pdf
e5863dfba5e81c052b0621d235e30cf8
PDF Text
Text
El moment polític a Catalunya
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE (28-5-01)
Bona tarda. Moltes gràcies a tots vostès per la seva assistència.
Moltes gràcies al president del Patronat d’ESADE i al president de l’Associació d’exalumnes, els bons amics Joan Josep Brugera i Xavier Pérez Farguell per la seva
invitació a pronunciar aquesta conferència sobre el moment polític de Catalunya i,
sobretot, per a compartir amb vostès aquesta estona.
ESADE proporciona una tribuna pública, amb una llarga trajectòria democràtica i de
servei públic, de gran ressò i prestigi i, per tant, molt exigent. Confio aquesta nit
poder-los aportar idees positives respecte al moment actual i al futur de Catalunya i
contrastar-les amb vostès. Del que estic segur és de que jo en sortiré enriquit.
Vull aprofitar també aquesta ocasió que em brindeu per felicitar molt efusivament a
ESADE, si més no per dos motius recents: pel seu doble reconeixement
internacional amb l’acreditació de la International Association for Management
Education i l’avaluació que n’ha fet el Wall Street Journal, com a primera escola
europea de management i, en segon lloc, per les seves iniciatives de creixement a
Madrid. Necessitem empreses i institucions que creixin i ampliïn el seu mercat. Us
animo a projectar encara més la vostra influència, i també la de la Universitat
Ramon Llull, fora de Catalunya i fora d’Espanya.
També m’atreveixo a animar a ESADE a continuar en la seva línia de treball en la
millora de la gestió i l’administració pública. Els seus programes i tasques de
recerca han estat pioners i estic segur que amb la nova direcció de la Institució i de
l’Escola d’Administració d’Empreses, amb els senyors Carlos Losada i Xavier
Mendoza, aquesta branca del coneixement, tan necessària per al bon govern de
Catalunya, continuarà progressant.
Del que vull parlar-los avui és del moment polític que viu Catalunya. Vull traslladarlos la meva preocupació per una situació que considero força negativa, però vull
expressar-los també un missatge de confiança, perquè disposem de bases sòlides
per afrontar el futur.
El meu sentiment és des de ja fa més de dos anys d’esperança i de decepció a
l’hora. Catalunya no va malament. És més, ho te tot per reeixir en el mon obert
que s’està configurant. Però hi falta una cosa, Hi falta govern, bon govern i, en la
base, una aliança política i parlamentària sòlida que ho permeti. Hem malbaratat
dos anys de vida política a Catalunya, amb la qual cosa hem reculat: hem perdut
liderat, hem perdut capacitat d’iniciativa i hem perdut i continuem perdent
oportunitats. Hi ha una distància molt gran entre les possibilitats del país i la
realitat.
El nostre govern, el govern de Catalunya, està paralitzat, no te projectes. Ha entrat
en una fase d’involució, tirant endarrera els acords inicials de legislatura (com en
l’audiovisual, l’organització territorial o l’aprofundiment de l’Estatut).
Lamento haver de repetir aquests arguments, però la meva responsabilitat
m’obliga, ja que no es perceben símptomes de millora, tan sols una actitud
defensiva i resistencialista i profundament conservadora de "qui dia passa any
empeny", que vostès com a directius be saben, és la millor manera d’enfonsar una
empresa.
1
�Ja fa temps, com a mínim dues legislatures, que es resta en lloc de sumar:
En política hi ha aliances bones i dolentes en funció dels objectius. Com passa en el
món de l’empresa.
Si l’objectiu era aprofundir l’autogovern de Catalunya (l’autonomia), en el marc
d’un procés harmònic a nivell de l’Estat, l’aliat escollit no és l’adequat. Si l’objectiu
era també, conseqüentment, obtenir major finançament per a les nostres
competències, hem quedat defraudats. Si preteníem un major flux d’inversions cap
a Catalunya i resoldre estrangulaments històrics en les nostres infrastructures,
haurem d’esperar temps millors. O canviar de Govern.
L’actual Govern, i la coalició que el sustenta, han errat en les aliances. El resultat
ha estat el no poder avançar en temes clau pel futur de Catalunya i en el paper i
posició de Catalunya a Espanya.
La nostra Comunitat autònoma ha retrocedit posicions relatives en el context
espanyol. No només en renda, també en iniciativa, prestigi i capacitat d’influència. I
el que és també preocupant de cara al futur, en població, en termes relatius.
La població potencialment activa s’ha reduït entre 1995 i 2000 en més de 200.000
persones i, en conseqüència, s’està reduint en volum absolut l’oferta de treball.
Analitzant tots aquests aspectes i la possible evolució de les taxes d’activitat per
sexes i grups d’edat i la de la demanda de treball, Josep Oliver arriba a la conclusió
que, en una estimació moderada, l’any 2010 la demanda de treball no coberta per
residents se situarà a Catalunya entre 350.000 i 450.000 persones. És a dir, un
dèficit de ma d’obra que haurà de ser cobert per població immigrada. No cal insistir
en els problemes d’integració i cohesió social que això pot comportar que cal
preveure i sobre els que cal començar a actuar amb urgència.
Haurem de reconèixer, així ho faig jo, la contribució històrica que Jordi Pujol ha fet
al davant de la Generalitat. Però és llàstima i hauria estat bo evitar que els últims
anys d’un cicle polític tan important, es vegin marcats per greus errors i mancances
de gestió i de govern que afecten, fins i tot, el prestigi de la institució. Citaré dos
casos.
La qüestió del Plan Hidrológico Nacional i l’actitud de la majoria i del Govern han
posat de manifest importants problemes. Un, la falta de projecte sobre la política de
l’aigua a Catalunya (desprès de 20 anys de govern…), l’absència d’una política
sostenible, equilibrada, fonamentada en una correcta planificació i gestió dels
recursos. En segon lloc posa de manifest la inexistència de política territorial,
manifestada en aquest cas en les Terres de l’Ebre, però que fàcilment podríem
estendre al Pirineu, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central o a la pròpia
Regió Metropolitana de Barcelona. En tercer lloc, ha posat de manifest la
dependència del Govern i de la seva formació, que l’obliga a trencar a Madrid la
paraula donada a Barcelona i a donar suport en el Parlament espanyol a polítiques
que el Parlament català qüestiona seriosament.
Una cosa similar ha passat amb la política d’immigració. El marcatge imposat pel
Partit Popular ha impedit a CiU fer cas al que plantegen institucions com la
Sindicatura de Greuges o el propi Consell Consultiu de la Generalitat, que posen en
dubte la correcció i constitucionalitat de la Llei d’Estrangeria; o els ha impedit donar
compliment a resolucions parlamentàries que situaven les qüestions de la
immigració en una perspectiva més constructiva i realista.
2
�D’altres episodis com la incapacitat de donar sortida a la situació de la Sindicatura
de Comptes o els problemes que es multipliquen en la gestió de Turisme, les
subvencions de Treball o la Fundació Catalana per a la Recerca, són també
manifestacions de l’esgotament d’un projecte polític que demana una profunda
renovació. Un canvi (si em permeten novament el símil empresarial), en la gestió i
en la propietat.
Em preocupa la falta de resposta o les respostes inadequades de l’actual govern a
problemes que tenim plantejats i que condicionen el futur de Catalunya. I em
preocupa la perspectiva que als quasi dos anys ja perduts en aquesta legislatura,
encara hi podríem afegir-ne dos més.
Els posaré també un parell d’exemples que considero bàsics:
Quan la nova societat del coneixement és ja un fet i el futur de les societats vindrà
condicionat per la seva capacitat en potenciar-la, nosaltres mantenim les nostres
polítiques tardanes en matèria d’Universitats, de recerca, desenvolupament i
innovació o en la creació d’infrastructures per a les TIC. (La manca d’estratègia
envers les noves tecnologies de la informació i comunicació (les T.I.C.), ha estat
posada de manifest recentment per les entitats sectorials i quan ho han fet han
rebut crítiques del Conseller del ram).
Quan cal debatre una nova organització de l’administració que l’apropi al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la Unió Europea propugna, per
tal d’enfrontar d’una manera més eficaç els problemes de la degradació dels
habitatges, l’educació en els primers i segons nivells, els serveis de benestar social
o la integració dels immigrants, aquí continuem presoners d’un model centralitzat i
poc eficient d’organització de la Generalitat, resistent a crear les vegueries (les
províncies catalanes, si em permeteu), amb o sense refrendament legal a Madrid, i
a dotar de mitjans i de capacitat d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és
el seu municipi.
Estem incorrent en un important cost d’oportunitat per no fer les coses necessàries
en política social, en política de família, en ensenyament, en política de recerca i
desenvolupament, en foment de la innovació i la creativitat.
Quan cal debatre un nou model territorial que apropi l’administració al territori,
seguint els models de proximitat o subsidiarietat que la pròpia Unió Europea
propugna, per a afrontar d’una manera més eficaç problemes com l’habitatge,
l’educació en els primers nivells, els serveis socials de benestar o la immigració,
aquí continuem aferrats a un model centralitzat i poc eficient d’organització de la
Generalitat, resistent a crear les vegueries i a dotar de mitjans i capacitat
d’actuació a l’àmbit més pròxim al ciutadà, que és el seu municipi.
La iniciativa política està en mans de tercers: el PP de Catalunya (que com vostès
saben gaudeix d’una autonomia mínima o nul·la respecte a Madrid), i que imposa
els seus criteris centralistes i conservadors als seus socis de govern amb un
percentatge molt reduït dels vots, tot just el 9,5% (i amb escasses expectatives de
superar-los, per cert).
És necessari superar la crisi de governabilitat que viu Catalunya. Crisi de Govern
que es manifesta en els vuit Consellers que han canviat de lloc en un any i mig,
inclòs el nomenament d’un Conseller primer, fet de forma poc respectuosa amb les
pràctiques parlamentàries, furtant al Parlament la seva capacitat de debat i control
d’un acte de l’Executiu que suposa una modificació substancial a la forma de
Govern que es va sotmetre a l’aprovació parlamentària en el solemne acte
3
�d’investidura.
No obstant això, no vull deixar d’esmentar algunes de les coses positives que
l’actual composició del Parlament ha tingut. L’exigua majoria de les formacions de
dretes (68 diputats front a 67 de l’esquerra), han permès introduir alguns canvis
importants en la dinàmica parlamentària.
Cal reconèixer també les dinàmiques positives introduïdes per la Presidència del
Parlament. Per primera vegada, desprès de 20 anys, s’ha dotat als Grups
Parlamentaris d’una mínima infrastructura per exercir la seva funció. Ha calgut una
composició del Parlament com la descrita per donar més vitalitat a una institució a
la que el pes de la majoria havia mantingut esmorteïda.
Vull reconèixer l’esperit col·laborador i lleial del President del Parlament, que ha
posat en marxa dinàmiques molt positives, encara ens haurem d’afanyar per
completar la revitalització del Parlament, reformant el seu Reglament.
Vull també fer notar iniciatives molt positives com l’inici, encara insuficient, d’un
debat i propostes sobre el problema del finançament dels partits polítics auspiciat
pel Parlament. O la creació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, de forma
pionera, i que s’afegeix a una altra institució parlamentària com és el Síndic de
Greuges, la labor dels quals contribueixen a millorar la qualitat de la nostra vida
democràtica.
Veig, crec que tots veiem, amb preocupació com els ciutadans s’allunyen de la
Política, però també de la justícia o de les empreses multinacionals. Son moltes les
causes, sens dubte, i tots els partits compartim responsabilitats. Però qui ha
governat Catalunya durant sis legislatures probablement té molts motius de
reflexió.
La sensació que té un ampli sector de població de que "això de la Generalitat no va
amb ells", i que es manifesta en els estudis sociològics i es constata en l’elevada
abstenció, té causes diverses, però entre elles, de ben segur, l’empobriment
històric de la vida parlamentària i del debat parlamentari i la seva quasi ocultació
fins ara.
Tampoc la subtil (i no tan subtil) apropiació i identificació entre Generalitat – partit
– líder del partit és aliena a aquest desinterès cívic cap a l’autogovern de
Catalunya, que conviu curiosament amb una relativament alta valoració del Govern
en les enquestes d’opinió. La gent pensa que és millor "govern català" que "falta de
govern". Independentment de l’opinió sobre aquest govern.
El plantejament d’unes relacions interessades amb Espanya on els resultats sempre
es mesuren pel que demanem i pel que "hem tret", no sembla una forma positiva ni
creativa d’establir relacions i una bona part de la nostra ciutadania percep com
desestimuladora per a participar. Sobretot quan el que "hem tret" és tan poc.
El capital adquirit en menys de tres anys de govern del President Tarradellas i en
els primers anys del Govern Pujol l’hem anat perdent poc a poc, però amb
perseverància.
Ara plantegem unes campanyes d’imatge (benvingudes siguin si van en la bona
direcció de Catalunya com a "terra d’acollida"), però hauria anat molt bé aprofitar
aquests 20 anys per transmetre una imatge diferent de la que hem transmès. Ara
ho pagarem en forma de crisi de nombre d’estudiants universitaris (en termes
estratègics) quan s’estableixi del tot el districte obert. Catalunya ha d’aspirar a no
només ser motor econòmic, que no ho estem essent, en termes relatius, cada cop
4
�menys, si no capdavantera en la proposta d’estructuració d’Espanya i dels seus
pobles.
Hem de donar un tomb a aquesta manera de fer les coses.
En primer lloc, cal retornar al Parlament el seu paper central com a cambra
legislativa, de debat polític i de control de l’Executiu. Això passa per les reformes
internes necessàries en el seu Reglament per a dotar-lo d’un major vigor i agilitat;
però també passa per iniciatives com incrementar la seva presència en la vida
ciutadana a través de l’emissió de senyal de TV, que no arribarà fins a la tardor i ja
veurem si serem a temps de donar en directe els dos grans debats que hi tindran
lloc: el de política general –crítica de l’acció de govern, darrera oportunitat del
Govern Pujol per a rectificar i Moció de censura constructiva, és a dir, debat de
l’alternativa de govern.
En segon lloc, cal canviar l’actitud i comportaments de la majoria. Ara reclamem i
oferim, diria que exigim i ho continuarem fent des de la majoria si els ciutadans ens
atorguen aquesta confiança, una actitud oberta, de consens per a tots aquells
aspectes fonamentals que afecten la vida política de Catalunya.
Hem perdut gas en aquests temes: CC/RTV, l’ordenació territorial, Llei Electoral,
revisió de l’Estatut, Llei del Primer Conseller o del Govern.
Els Socialistes - Ciutadans pel Canvi hem ofert un pacte el més ampli possible en
temes com la immigració, la nova divisió territorial de Catalunya, el finançament
autonòmic i les reformes institucionals que cal fer, com l’aprovació de la Llei
Electoral catalana i l’aprofundiment de l’Estatut.
La resposta de la majoria i del seu Govern ha estat la involució: el menyspreu del
Parlament i el Consell Consultiu en el tema de la immigració, la marginació d’un
tema nascut de la voluntat de consens com la nova divisió territorial, amb la
iniciativa del Conseller Duran Lleida, avui dimitit, i el treball dels experts coordinat
per Roca Junyent; la regressió en els mitjans públics de comunicació, el rebuig
d’una posició unitària, sòlida i solvent en la reforma del finançament autonòmic i
del finançament públic en general, en una perspectiva a 20 anys i, finalment,
l’ajornament i reiterat incompliment en les obligades reformes electorals i
d’adaptació de l’Estatut.
Hi ha una altra forma de fer política i haurem de recuperar els valors de la
participació, la pluralitat, la coherència política i el consens en els temes cabdals de
país.
Amb el mateix esperit, Catalunya ha d’oferir un nou pacte a Espanya: federalisme i
subsidiarietat son els conceptes polítics que ens han de permetre avançar en el
projecte conjunt amb els pobles d’Espanya i en la capacitat d’iniciativa des de
Catalunya.
Un nou federalisme en la línia del que els pensadors més lúcids estan proposant per
Europa.
La nova Europa que amb dificultats, és cert, s’està configurant, camina en aquesta
direcció federal. Federalisme que reforça la unitat en el propòsit comú i la pluralitat
de les parts per a desenvolupar la seva pròpia identitat.
Un model que ens permeti superar tant la desorientació actual dels nacionalismes
perifèrics com del nacionalisme espanyol del PP que, al pretendre fossilitzar el text
constitucional de 1978, ens pot abocar a una regressió de conseqüències
5
�imprevisibles.
Proposo treballar en una proposta federal per a Espanya ja des d’ara, encara que
els resultats no es vegin fins d’aquí a uns anys.
No hem fet tard encara des de Catalunya per a fer aquest esforç de pedagogia i
diàleg. Hem perdut, això sí, bastant de temps i oportunitats.
No és possible en la conferència d’avui aprofundir en aquest enfocament. Solament
vull assenyalar la importància de disposar de models de referència que superin el
conjunturalisme, els posicionaments tàctics, el predomini del circumstancial sobre
el substantiu de les idees i projectes.
***
Voldria centrar-me en la segona part de la meva intervenció en el projecte
econòmic i social que crec que és necessari oferir a la societat catalana per superar
l’actual desorientació i perseguir objectius més ambiciosos de futur.
Fa uns sis mesos vam posar en marxa des del nostre Grup Parlamentari, el Govern
Alternatiu, amb una doble missió: avaluar i destacar les limitacions del Govern
actual i de cadascuna de les seves Conselleries i generar una política alternativa en
les diverses àrees de govern. Des d’aleshores, el Govern Alternatiu ha generat
línies d’acció i projectes alternatius en totes les àrees: política universitària i de
recerca, política social, reducció de la pobresa i l’exclusió social, infrastructures,
medi ambient, educació, política territorial, finançament autonòmic i local…
Tots aquests projectes configuren i configuraran una política alternativa a l’actual,
des d’una perspectiva progressista, que creu en una major igualtat i en la capacitat
dinamitzadora de les decisions adoptades el més a prop possible de la gent.
Avui em referiré a tres grans aspectes: els reptes que ens planteja la nova
economia, les infrastructures com a requisit indispensable per a la competitivitat i
la necessària aspiració a una societat més justa.
Ens hem de plantejar reptes més elevats i globals. Cal desenvolupar una visió de
futur i aquesta no pot ser una altra que apostar decididament per la societat del
coneixement.
No podem conformar-nos amb uns indicadors de recerca clavats des de fa anys i
anys en nivells equivalents a la meitat de l’esforç que fan les àrees amb les que
hem de competir. No podem seguir mantenint unes altes taxes de fracàs escolar i
universitari o una formació professional subvalorada. No podem conformar-nos amb
una dotació d’infrastructures econòmiques que estan provocant autèntics colls
d’ampolla en la capacitat competitiva de l’economia catalana.
El repte de Catalunya, vertebrador de la seva estratègia, ha de ser trobar-se entre
les regions capdavanteres que atreguin les activitats econòmiques de la societat del
coneixement. Situar-nos en el cercle virtuós de les societats innovadores.
Hem viscut uns anys molt bons en termes d’activitat econòmica. Des de 1995
l’economia catalana registra taxes de creixement apreciables i la taxa d’atur s’ha
reduït molt per sota de la mitjana espanyola, assimilant-se a la mitjana europea.
Les nostres exportacions avancen a bon ritme i gaudim d’una economia molt
oberta. La situació financera de les empreses és, en general, sanejada i la inversió
ha crescut a taxes elevades. És a dir, analitzant els indicadors conjunturals
habituals, l’economia catalana s’ha comportat molt positivament.
6
�No obstant, existeix una opinió molt extensa que Catalunya està perdent posicions
en la dura i competitiva carrera de la nova economia globalitzada.
Jo percebo autosatisfacció i falta de visió per abordar aquests reptes. L’opinió de
molts dels principals líders empresarials del nostre país va en la mateixa direcció.
Voldria recordar alguns d’aquests indicadors menys favorables. Entenc (encara que
no comparteixo) el costum dels nostres governants de mostrar els indicadors
favorables, que hi són. El que passa és que, com vostès bé saben, sense un
correcte diagnòstic que identifiqui els punts febles, no tan sols els punts forts, és
impossible plantejar-se els objectius i les línies d’acció adequades.
Vegem-ne alguns:
Una cosa ens hauria de preocupar d’antuvi, ja que és símptoma i sintetitza altres
problemes de fons. Em refereixo al comportament de la productivitat, que ha
mostrat un creixement molt feble en els darrers anys amb taxes que difícilment
superen el 0,5%, menys de la meitat de la mitjana europea i menys de la quarta
part de la nord-americana.
La inversió en R+D a Catalunya no arriba a l’1% del PIB regional, molt per sota de
l’1,9% de la mitjana de la UE. O de l’1,6% de la regió de Madrid. Ni la concentració
d’investigadors per cada 1000 actius presenta xifres comparativament favorables (
12 a Madrid, menys de 7 a Catalunya).
Tampoc la despesa en innovació en sectors tecnològicament avançats presenta uns
resultats favorables a Catalunya. Ni la presència d’aquests sectors (TIC) representa
un percentatge del PIB similar a la mitjana europea (2% a Catalunya i Espanya i
3,4% a la UE).
Segons les dades de SEDISI (l’Associació Espanyola d’Empreses de les Tecnologies
de la Informació) presentades al Parlament de Catalunya, Catalunya ha passat de
concentrar un 50% de les empreses tecnològiques fa 20 anys a tenir menys del
30% del total espanyol avui. En el mateix període, Madrid ha crescut del 25% a
més del 41%.
De la mateixa manera, es constata una progressiva pèrdua a Catalunya de seus
d’empreses i centres operatius.
La reunió organitzada fa dues setmanes pel nostre Grup Parlamentari amb una
cinquantena d’experts: universitaris, empresaris i alts executius va posar de
manifest tots aquests problemes.
Com assenyala Xavier Vives, la nova economia global i la implantació progressiva
de les T.I.C. en els processos econòmics estan provocant una concentració de les
activitats productives: concentracions empresarials, però també concentracions
geogràfiques. El procés d’Unió Europea sembla accentuar la tendència a la
concentració geogràfica.
Preocupa el fet que els processos de concentració i aliances empresarials puguin
desplaçar les seus socials i els centres operatius de les grans empreses, restant
capacitat política i d’iniciativa a certes ciutats o regions metropolitanes, encara que
concentrin un bon nivell d’activitat.
El centre d’Espanya ha exercit una força centrípeta molt poderosa: els processos de
privatització i liberalització han afegit a les tendències normals a la concentració
7
�factors molt poderosos de centralització. Aquesta tendència natural dels mercats no
ha estat en absolut contrarestada per una política del Govern Central propiciadora
d’un millor repartiment territorial de l’activitat. La descentralització dels òrgans
reguladors de mercats (Competència, Elèctric, Telecomunicacions) en la línia que
proposava Rodríguez Zapatero el mes de març a Barcelona i com fan altres països
amb estructures polítiques menys descentralitzades que les nostres, propiciaria una
major desconcentració de les seus i centres operatius d’algunes de les grans
empreses regulades i, amb elles, dels seus serveis complementaris.
Catalunya, amb la metròpoli barcelonina al capdavant, ha d’aspirar a jugar un
paper clau en la nova societat de la informació i el coneixement, i ha d’aspirar a ser
una regió econòmica guanyadora en aquesta contesa dura i complicada impulsada
pels processos de globalització.
No n’hi ha prou de mostrar-se satisfet per la bona evolució dels indicadors
econòmics conjunturals. Cal centrar també l’atenció en un altre quadre de
comandament: en la implantació de noves iniciatives en els sectors emergents de
les T.I.C i en altres sectors punta de llança de l’avenç tecnològic; en els indicadors
que configuren l’oferta d’atractius o externalitats per a la implantació de noves
activitats; en indicadors que mesurin el guany o la pèrdua global de capacitat de
decisió del nostre espai econòmic; en els indicadors del nostre potencial en R+D+I,
etc., etc.
I he de dir que ens ha faltat ambició. Catalunya necessita un revulsiu, ja que
l’anàlisi d’aquests indicadors no mostra una situació favorable. Hem d’aspirar a
continuar sent el motor econòmic d’Espanya, ser-ho també en els sectors
emergents avançats tecnològicament i de gran creixement.
Però no només això: hem d’aspirar a ser motor econòmic, però a la vegada també
cervell.
Tenim uns actius considerables: Una economia diversificada, amb una xarxa de
proveïdors força desenvolupada, amb clusters o districtes industrials potents i amb
un bon nombre de sòlides empreses mitjanes en sectors diversos: editorial, químic,
farmacèutic, alimentari, components de l’automòbil, etc. Un potencial investigador
en les nostres Universitats i centres d’excel·lència en diverses àrees, des del
disseny a la biomedicina. Iniciatives importants en el terreny logístic i d’implantació
de noves tecnologies TIC; centres d’excel·lència en medicina o en formació
empresarial. Tenim també un entorn agradable, amb una més que acceptable
qualitat de vida.
Cal preservar i posar en valor tots els nostres actius i concentrar esforços i centrar
les prioritats en invertir en formació (i a tots els nivells, universitari i formació
continuada, però sense oblidar el preocupant aspecte de la formació secundària i
intermèdia). Cal invertir en crear centres d’excel·lència en investigació i
desenvolupament, en vincular la recerca universitària i el mon empresarial. És
necessari seleccionar i prioritzar. Cal crear massa crítica.
De la mateixa manera, cal posar els elements que afavoreixin la creativitat i
l’aparició d’iniciatives: disponibilitat de capital risc i col·laboració entre sector públic
i privat per escometre grans projectes. També és necessari variar el discurs oficial,
basat en un cert cofoïsme que exaltava la petita dimensió i els valors "tradicionals"
de l’empresari català. Sense renunciar a la riquesa que representen les PIMES a
Catalunya, és necessari encetar un discurs que posi l’èmfasi en la necessitat
d’incrementar la grandària de les nostres empreses i en propiciar acords,
col·laboracions i fusions per assolir dimensions més adequades als requeriments
dels mercats globals.
8
�Fomentar l’obertura de la nostra societat: des de l’aprenentatge d’idiomes fins a la
participació activa en les xarxes internacionals on "passen les coses".
Internacionalització vol dir que les empreses venguin i inverteixin en l’exterior, però
també vol dir participar en xarxes de ciutats, associar-se en projectes de
col·laboració transnacional: d’ensenyament, de recerca... estar culturalment oberts.
La dotació d’infrastructures és un factor essencial per a la competitivitat de
l’economia. Però Catalunya té un important dèficit d’infrastructures de caràcter
econòmic que són ja veritables colls d’ampolla per al seu desenvolupament.
Vint anys de competències autonòmiques i set sent "decisius a Madrid", no han
aportat, en el terreny de les infrastructures elements diferencials de competitivitat
per a Catalunya. No cal dir que els actuals plantejaments radiocèntrics del Govern
del Partit Popular encara empitjoren les coses.
Segons els estudis més solvents, els dèficit d’infrastructures econòmiques de
Catalunya és important i limita la seva capacitat competitiva davant altres regions
europees. A la insuficient dotació en infrastructures i despeses en R+D, a que m’he
referit anteriorment, cal afegir l’endarreriment en el desplegament de les
infrastructures de telecomunicacions. I a aquestes els problemes de l’aeroport,
ferrocarrils, xarxa viària i transport metropolità, xarxa viària vertical diagonal i
transversal i infrastructures medioambientals. Podríem afegir el conflicte addicional
de certs peatges i alegrar-nos per la concreció de l’AVE (encara que tindrem que
pagar la connexió amb l’aeroport).
Òbviament, el problema del dèficit en infrastructures prové del dèficit de
finançament: de la insuficient dotació pressupostària per a inversions de
l’Administració central a Catalunya i de la insuficient inversió de la Generalitat,
acumulades ambdues any darrera any. (Entre parèntesi val a dir que s’hi afegeix un
problema de gestió, o millor, d’autonomia de gestió: el Port i l’Aeroport generen
recursos suficients per a finançar els increments d’inversió necessaris).
La capacitat competitiva de Catalunya, el seu paper com a regió capdavantera en
un context global, estarà condicionat a aquests dèficits: a la concepció de
l’aeroport, a la facilitat i amplitud de comunicacions, a les connexions interiors, al
medi ambient i a la qualitat de vida que se’n deriva. I pensant, a més, en la
Catalunya metròpoli, que irradia sobre un àrea europea de 15 milions d’habitants,
el centre de la qual és Barcelona.
Aquesta concepció multipolar, no centralitzada ni radiocèntrica, és compartida
totalment per la nova direcció socialista. No renuncio, amb la complicitat de vostès,
amb la de la societat econòmica catalana, que de ben segur comparteix aquests
plantejaments, a convèncer l’actual Govern espanyol que el model que volen
imposar no maximitza el creixement i renuncia a les possibilitats que ofereix una
concepció multipolar, en el nostre cas, la bicapitalitat.
La nova economia global genera oportunitats extraordinàries, però també riscos i
perills. Hem d’arriscar-nos per guanyar, però també hem de trobar un equilibri
entre creixement i igualtat, entre competitivitat i cohesió. En la nostra Europa,
només una societat forta i cohesionada socialment està en condicions de créixer de
forma continuada i estable i només amb un creixement estable i continuat estarem
en condicions de dur a terme les necessàries polítiques de benestar.
Per al manteniment de l’estat del benestar es poden seguir dues vies oposades: 1)
reduir les cobertures i prestacions o 2) incrementar les bases per a fer el sistema
sostenible.
9
�Jo em pronuncio clarament per la segona (sense renunciar, és clar, a corregir les
desviacions o ineficiències que ara es pugin produir)
Per molts motius. N’esmentaré els que considero més rellevants.
En primer lloc, la globalització i la implantació de la societat del coneixement no es
pot fer (com està passant i correm el risc que s’agreugi) a costa d’incrementar les
desigualtats. Per a nosaltres la cohesió social és un valor bàsic a preservar i, a més,
imprescindible per a garantir la competitivitat i el creixement sostingut de qualsevol
territori.
En segon lloc, perquè moltes de les coses a fer per garantir el benestar, la cohesió i
la equitat social, no tan sols són compatibles amb el que cal fer per ser eficients en
la nova societat global i en la nova economia, sinó que són imprescindibles.
En tercer lloc, perquè les decisions que ara prenem repercutiran sobre el tipus de
societat en que viuran els nostres fills, als quals els hem de proporcionar una
garantia veritable d’igualtat d’oportunitats en la seva vida, que és com entenem la
igualtat.
Aquesta política d’equitat i cohesió social es recolza sobre tres pilars: la prioritat
per l’educació, el desenvolupament dels serveis d’ajut a les famílies i la dignificació
dels barris de les nostres ciutats.
Vull traslladar-los l’absoluta urgència d’aquestes qüestions. Ens hi juguem el futur.
Educació, en el context de polítiques socials a que m’estic referint, vol dir, en
primer lloc, disposar d’un nombre suficient de places en escoles bressol. Vol dir, en
segon lloc, millorar els recursos i la qualitat de l’ensenyament, per evitar l’altíssima
taxa de fracàs escolar que pateix la nostra societat i la consegüent degradació del
nivell mig de qualitat de les classes de secundària i batxillerat.
Amb la primera mesura (a la qual cal dedicar-hi recursos potents) facilitarem la
incorporació de la dona al mercat laboral i empresarial acostant-nos a taxes més
homologables amb la UE, millorarem, potser, la natalitat, i, per tant, contribuirem a
sostenir la necessària política de benestar social.
El fracàs escolar d’avui és el fracàs en la inserció en la societat de demà. És la
consolidació de la pobresa i la marginalitat. I el fracàs escolar té una component
cultural i social, i una component que afecta la qualitat educativa. Invertir per
ajudar a la família i per millorar l’escola és la millor manera d’evitar l’exclusió social
en el futur.
Desenvolupar l’atenció domiciliària d’ancians i persones disminuïdes, és també
facilitar la inserció laboral de les dones.
S’ha de mencionar aquí el fet que la inseguretat afecta especialment les classes
mitjanes i treballadores i els barris degradats. La manca d’una justícia local com la
prevista en la Carta Municipal i la Llei (PP) de Grans Ciutats és francament
dramàtica.
Finalment, avui estem a immersos en una tendència de fons que marcarà el futur.
Em refereixo al fenomen de la immigració. Les dades demogràfiques estan
configurant un mercat de treball en el que les sortides (per edat) superen a les
entrades. Les projeccions indiquen una enorme necessitat d’immigració: a 10 anys
vista, els efectius nous que necessitaran les nostres empreses poden situar-se
10
�entre les 350.000 i les 400.500 persones, segons els estudis que els comentat
abans.
Vint anys d’Ajuntaments democràtics ens han servit per millorar molt
ostensiblement la qualitat de vida a les nostres ciutats. No s’han pogut resoldre tots
els problemes; moltes zones no han pogut superar la degradació de polítiques
urbanístiques i d’habitatge predemocràtiques.
Avui no podem pretendre sobrecarregar aquests barris degradats amb nous
problemes. Invertir en aquests barris, en urbanisme, habitatge, comunicacions,
serveis personals, educació i qualitat de vida en general, és la millor manera
d’integrar harmònicament, amb totes les dificultats que no se’m oculten, aquest
flux de persones, no tan sols inevitable, sinó absolutament necessari per a la nostra
economia.
***
He volgut donar-los una panoràmica de la situació política a Catalunya. He ressaltat
els aspectes que em semblen molt negatius de l’actual moment. Avui, avançar a
poc a poc és perdre posicions. No ens podem permetre l’atonia de projectes, els
condicionaments polítics paralitzadors i la gestió continuïsta. Estem perdent
posicions i oportunitats.
Els he exposat la necessària nova actitud de Catalunya: el paper que li pertoca i pot
jugar en l’estructuració de la nova Espanya que s’està configurant, en lloc de
l’absència dels projectes conjunts i l’actitud d’obtenir rendiments a curt termini que
tan pocs resultats ens ha donat.
Finalment els he parlat del projecte econòmic i social que crec que cal oferir a la
societat catalana, els pilars dels quals són:
L’aposta decidida per la societat del coneixement amb l’educació com a nucli
vertebrador.
La recuperació de l’endarreriment en les infrastructures econòmiques que
Catalunya necessita.
El necessari manteniment d’una societat cohesionada i més justa, que és un
requeriment no només de justícia social, sinó una condició necessària per a
l’estabilitat econòmica.
Els reptes de futur són molt importants. Els processos de canvi i adaptació són
difícils de gestionar i precisen lideratge i voluntat de canvi. Catalunya ha de liderar
aquests processos en el marc de la nova Espanya i de la nova Europa que s’estan
configurant.
Moltes gràcies,
Pasqual Maragall
11
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El moment polític a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
ESADE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall a ESADE sobre la situació política a Catalunya.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Balanç
Catalunya
Política
Oposició
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-05-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2595/19831229_EstatCiutat.pdf
46eff9126f1e274360b011c31c4eb8d0
PDF Text
Text
Balan~
de l'any 1983
S'acaba un any que ha estat qualificat, cree que encertadament, de tens.
Per mi, coro a alcalde de la ciutat on aig néixer i on he
viscut més de quaranta anys aquest ha estat l'any més
apassionant de la meva vida, corn podran comprendre.
Un any tens i apassionant que m obliga afer un balan9
del que ha succe1t en aquest temp pero sobretot que
m obliga a fer-ne un diagnostic i cridar el futur amb esperan9a. Un any abocat cap al següent, cap als següents
com un are ben preparat per deixar anar la fletxa.
En acabar el 1983 tots sabem prou bé on om qui
som que podem fer i que no podem fer o bé ho hauríem
de saber. Totes les cartes estan sobre la taula.
Deixin-me dir pero que cree que les cartes estan barrejades disposades confusament. Deixin-me dir en qualitat d antena privilegiada de l'opinió de la ciutadania
que és 1Alcaldía de Barcelona que els ciutadans estan
sotmesos a una alta dosi de confusió.
En tot cas, abans del present, hem de fer un balan9 de
l'any transcorregut. Aquesta mena d'exercicis humils
9
�ajuden a aclarir les coses. Després els parlaré de 1'estat de
la ciutat actualment i del que penso que hem de fer d'ara
endavant.
L'any que finalitza s'ha destacat per la represa del
mandat democnltic, és a dir, pel final del període de
treball de 1 ajuntament que podríem tornar a anomenar
primer ajuntament constitucional. .A,.quest any ha es~at
marcat perla campanya electoral; pel vot del 8 de mrug·
per la constitució d'un nou equip de g<?~ern amb ~o es
maneres de governar i una Corporac10 Metropohtana
renovada i amb més empenta. Aixo significa tot un_ trasbals que ara m'atreveixo a qualificar de massa llarg 1 costós.
Ens ha costat tornar a comen~ar acceptar els sacrificis
personals inevitables, «rodaD> els nous responsables, reduir el nombre d'arees d'actuació connectar de nou amb
les institucions d'ambit estatal i autonomic i definir problemes i solucions. 1 encara n'hi ha de pendents, de problemes; em refereixo als problemes d'enfocament, ~e cadascú al seu lloc d'acceptació deis papers respectms.
Preveig que la 'rase constituent en _el sentit més aJ?~li
durara encara un parell d'anys: Lle1 de bases de reg¡m
local, Llei de finances locals Llei d'ordenació territorial
de Catalunya, Llei municipal catalana Cart~ de Barcelona amb els seus reglaments carta metropolitana, etc.
S'ha de prendre en compte que ara coro ara l'Ajuntament de Barcelona no té encara un organ de go ern definit legalment. El que té 1 Ajun~ament, i funcioJ?a. ~ és
nou d'en~a de les darreres elec_c10nes es la Conuss10 de
Govern que no es traba defin1da legalment· no obstant
aixo sí que s hi traba la Comissió Municipal Permanent
que no és un organ de govern per la simple raó que 1'oposició en forma part.
.
Tanmateix, la fase constituent, des del punt de v1sta
del que apareix als butlletins oficials no és po~ser el qu~
més ens ha de preocupar, malgrat la seva lentitud. AIXo
no ens ha d'obsessionar. Aquesta ciutat s ha acostumat a
10
inventar fórmules de funcionament mentre les lleis lentaJ?ent, van fent-se. Quan les lleis es fan, aleshore~ sorgetxen com tot el que ha de sorgir. 1 segurament no és del
tot dolent que les coses siguin així.
El q':l~ més ens ha de preocupar és la lentitud en l'assumpciO real d,els p~pers respectius de cada nivell de gov~rn, d~ cada area 1 de cada membre de les administrac~ons d1verses. lncloc aquí els representants electes els
~arrec_s !lome_~ats, els funcionaris i els treballador~ de
1 admmistraciO en general. En aquest sentit cree que podem di_r que l'Ajuntament actual porta un 'cert avantatge, log1c, cronologic més aviat, sobre l'Administració
centr~l i 1'Administració autonómica. L' Ajuntament té
plantilles .c<?ngel~~es des ,de~ 1979. Comparin-ho amb
una AdmmistraciO autonom1ca que s'esta formant fent
dese_t;es de nous contractes cada dia; i amb una Administrac_IO estatal que tot just inicia la seva reforma administr_ahva. Som més aviat creditors de la indefinició d'altres
mvells de govern. Tot i així tenim problemes propis que
estan per resoldre.
D'~ltra ~~nda, l'any 1983 ens ha dut una lli<;ó saludable d humilltat ~ tots els govems i als representants del
P?ble. Em refenxo a la sentencia del Tribunal ConstituciOnal ~el5 d'agost i vull remarcar que és una llic;ó una
~ura garrebé necessaria pera tots els estaments de gdvern
1 de representació.
Sit_u? la qüestió en aq_uest p~nt _del meu discurs per
relatiVltzar_ altre cop la 1mportanc1a del procés constitu~nt cons1derant-lo coro una simple continuació de les
lle1s aparegudes al BOE i al DOG.
~profito per ':lvanc;ar que un deis fets que m'inquieten
de 1 est~t. de la cmtat es tr~ba ben reflectit en la manca de
valorac~o, ~n ~quest senh_t, de la sentencia del 5 d'agost.
La sentencia aJorna soluc10ns aparegudes al BOE i di u als
gove_mants que són els tribunals els que han d'interpretar, 1 no les _majories relatives o absolutes de les cambres
representahves. Em consta la reacció, certament crispa11
�da deis sectors més ingenus de l'Estat central, acostum~ts durant anys i panys a respirar cada dia a travé~ de
la lletra impresa del BOE; més encara, em consta !'actitud
circumspecta de sectors conscients de la hipotecc;t ql:le
aixo representa per a un govern que t~ c~m a obJectm
principal canviar l'estat dels nostres av1s, 1 de fer-ho en
un o dos mandats curts, conscients també de la situació
actual dels recursos humans, tecnics i -diríem- ideologics de l'anomenat poder judicial. He dit canviar l'estat,
no he dit canviar la societat. Se m'ha d'entendre bé i se'ls
ha d'entendre bé, aquests sectors del Govern més conscients. Comparteixo part de la seva angoixa. Només una
part, pero.
.
La meva angoixa particular és una altra, partmt d'una
opinió general positiva que vaig expressar des delyrimer
dia: consisteix a comprovar que a casa nostra nmgú no
ha fet ni tan sois referencia al tema. ¡Fins a quin punten
manca de sentit d'estat! 1 no die estat fort o feble , die
sentit d'estat. ¡Quanta raó que tenia l'amic Bricall en la
.
seva predica solitaria de fa un mes a 1' ~teneu!
Podría pensar-se que a Catalunya, de1xant de banda s1
és millor o pitjor restar, o bé lligats per una llei, o bé
oberts a una negociació permanent que no sabem del tot
coro va ni coro acabara, perque un dia ens diuen que va
bé i un altre que no va gens bé, podria pensar- e die, que
a Catalunya ens ho sabem arr~jar millor sens~ diari~
oficials, dels quals no abusem m abusarem m~t. A qm
pensi d'aquesta manera, !'alcalde de ~arcelona h po~ demostrar que, en el curs de l'any 1983 1 en anys antenors,
el DOG ha manifestat una voracitat digna de millor causa, una alegria propia no ja de reformadors sin~ d~ ;eritables revolucionaris situats a la fase de la reqmsa 11 embargament, una voracitat per la, m~rx~ endav~mt i
enrere· en fi el DOG és a les mans d autentics entus1astes
dels efectes 'de la lletra impresa. No n'hi ha, dones, per
fer repicar campanes, sincerament, davant l'avís del Tribunal Constitucional.
12
Coro que no vull que se m'acusi de no substanciar les
meves afirmacions suggereixo als presents la lectura
deis Decrets 44/81 30/82, 36/82 129/82 i de les Ordres
del 27 de juliol del 1982 14 d'octubre del 1982 8 de
setembre dell982, totes elles de Presidencia la Llei 9/83
i el Decret 315/83 tot plegat referit als serveis d'inforII?-atica de la Generalitat de Catalunya sota la dependencia, finalment del secretari general de la Presidencia
que contracta la planificació inforrmitica a una empresa
suYssa crea una societat anónima i nomena i fa dimitir
responsables, l'un darrere l'altre.
En un terreny que afecta de manera més directa
l'Ajuntament de Barcelona i també la Diputació Provincial i altres ajuntaments i diputacions de Catalunya
vegeu el Decret del juliol del 1981 en que el conseller de
Cultura decreta tot i la redundancia el control absolut
dels museus de Catalunya -decret nul de ple dret que no
ha estat mai anul.lat i que en la darrera versió del Projecte de Llei de museus és fins i tot reivindicat com a
precedent valuós després d'una fase de major modestia
e!l que era relegat a una disposició addicional derogatona.
Anecdotes a part, arrogancia creixent a part, el que és
més greu és el fet que la norma internacional radica en la
no existencia de lleis de museus. El que hi ha són lleis de
protecció del patrimoni artístic i arquitectonic... , amb
1 excepció potser d'algun pais de 1 Est.
M atreveixo a proposar coro a hipótesi que 1 an 1983,
do~~, sobre, una base d evidencia minsa en aquesta expostclo pero lamentablement em temo multiplicable
ad infinitum, no ha estat un any afortunat per a la tranquil.litat dels ciutadans de Barcelona des de la perspectiva de la definició dels serveis basics d ambit autonomic,. com la informatica, la cartografia, el servei de
Geolog1a per a 1'Analisi del Sub sol i la mateixa Escola
d'Administració Pública. Són exemples.
Hi ha amenaces, a més, sobre el nostre patrimoni m u13
�seístic i altres serveis municipals, víctimes de la cobdícia
del DOG. I no em quedo en la formulació d'hipotesis ni
en !'advertencia de perills. Anuncio fermament que la
ciutat de Barcelona no contemplara impassible com es
desvíen els llegats les donacions j les adquisicions culturals que tants ciutadans meritoris v~n acu_mu~ar ~'!-r~nt
segles sota el no m protector de la pnmera mshtuc10 cmtadana cap a mans cobejoses de posseir.
¿Com és possíble que nos hagi volgut entenclre_que ~1
nostre primer deure com a representants de l mteres
públic i quan die ~ostre em ~efere~xo alde~re de tot~ és
i ha de ser el del millor servet posstble als cmtadans 1 no
el de la formulació de propostes d'acumulació de poder
en una sola institució? ¿Com és possible que el Laboratori Municipal de Barcelona el del Dr. Turró el de Pere
Domingo el que va ser laboratori de referencia pera tot
Catalunya durant la Generalitat republicana i que té actualment aquest caracter segons el conveni signat amb el
Consell Executiu sigui abandonat perla primera institució catalana en benefici d'un laboratori substitutiu i difícil de justificar que, aixo sí podra dur al capda ant el
retol de propietat de la conselleria corresponent? ¿Per
que aquesta passió pel retol , perla propietat o per ambdues coses alhora?
Vull que vostes sapiguen que aquest laboratori alte~
natiu si s'edifica es bast1ra en part en un solar ced1t
gratultament per 1' Ajuntament de Barcelona perque
l'alcalde que els parla es va negar a utilitzar arguments
de propietat immobiliaria per obstaculitzar_un projec~e
que sanitariament parlant no és gens convmcent. Va1g
convidar el conseller de Sanitat en fer-li donació del
solar a convencer la ciutat i de fet tot Catalunya que el
projecte és sanitariament justificat. 1 encara estic esperant més ben dit comen9o a desesperar que la netedat,
el plantejament deis problemes alla on toca 1 intent
d acotar camps de seriositat en la producció de serveis al
nivell més adient de 1 administració no comporti una
14
~rima.a les actit_u~s més adquisitives, purament adquisihves, 1 en defimtiva a les actituds alienes a l'interes dels
ciutadans.
Realment, l'any 1983 no ha contribult a aclarir els
papers respectius en la producció de serveis públics.
L' Ajuntament de Barcelona, modestament treballant-hi mo!t,. i ai,xo ho puc dir sense problemes p~rque ha
estat el ment d uns col.laboradors lliurats totalment al
treball perla ciutat, va trobant la seva via de normalització. Aque_st any han estat aprovats dos pressupostos, el
del 1983 1 el del 1984, tots dos en certa manera histories. El del 1983 ha estat el primer pressupost equilibrat
des del 1974. El del 1984 ha estat el primer aprovat
abans de cap q'any. Hem apro at també el programa de
q~atre anys. Es un primer intent sens dubte i es pot
millorar mo!t. Després en parlarem. Pero jo em pregunto: ¿és que hi ha cap altra administració que hagi aprovat
en la seva cambra maxima el que pensa fer durant el
~andat ~~ quatre any~? ¿N'hi ha cap que hagi fet el difícil exercici de convertir el programa electoral en programa de govern?
Entre tots l~~m d'_a,nar imposant uns habits de govern i
de responsabllitzacw del govern que s'han de predir: pel
de~embre el pressupost· pel gener, la liquidació de l'antenor· per cap d any o al fmal del bienni les memories
d'actuació i el balan<;; al comen<;ament del mandat, el
pro~r~ma de_ govern;_ d'any en any, els programes d'inversiO, especlficant-h1la intertemporalitat dels projectes
-quant s'ha gastat en programes anteriors i quant resta
per a programes posteriors.
Aixo és autentica obra de govern, en el millor sentit.
No ho és la inauguració precipitada d'un tren prototipus
que no s'ha provat abans i que ha de ser retirat immediat~m~nt, a més compro~etent innecessariament el prestig1 duna empresa local lDlportant. No ho és tampoc la
inauguració d'un nou tram de línia de metro si no es diu
que l'obra va ser desblocada per una administració ante-
15
�rior i no s'estudien les reestructuracions de línies i de
costums que la nova situació imposa. Per exemple: que
els 150.000 habitants de Santa Coloma hagin redui"t a la
meitat el temps de trasllat de la plac;a de la Vila a la pl~c;a
de Catalunya -vint-i-vuit minuts menys- és una petlta
revolució que tots els nivells de govern implicats han
d'acompanyar de mesures complementaries i d'adaptacions conceptuals. La primera: re~oneixer d'~na vega~a
!'existencia d'una ciutat metropolitana, que m a Madnd
ni -més greu encara- a la plac;a de Sant J aume compta
encara amb una acceptació unanime. I em temo que, un
cop més en aquest cas, com en el d'Ildefons Cerda, no
sigui pri~er Madrid qui caigui del ruc, si em permeten
l'expressió.
.
.
De seguida faré balan<; de les relacwns de la cmtat
amb el govern central. Unes relacions que no són gens
facils ' com vostes poden imaginar. Pero el. que
. potser
costa més de creure és que tampoc no ho s1gum a casa
nostra. Deixin-me prosseguir i acabar aquest tema. No
és facil creure-ho perque, m entre 1'Ajuntament ha pogut
posar ordre en els seus quatre hospitals, un ordre encara
insuficient pero palpable, mesurable estadística~en~ ,
!'Hospital de Sant Pau s enfonsa lentament en un deficit
superior als cinc-cents milions anyals, tot i gaudir d'un
concert molt més favorable amb l'Institut Catala de la
Salut. I és trist veure com es va cobrint part d'aquest
deficit amb l'alienació de propietats.
És imprescindible una renovació d'aquesta institució,
fundada per 1'Ajuntament i l'Església al segle XV, _que la
presidencia nomenada recentment per la Ge~erahtat n~
ha ajudat a endegar. I cal fer-ho en el marc duna defimció del conjunt hospitalari de Barcelona. Hi ha confusió
en els ciutadans sobre on anar, que és millor, que els
toca, de qui depenen les ambulancies, a qui re~lam':l!·. s~
no hi ha ronyons per fer un trasplantament o SI la diahsi
ha demostrat ser una sangonera económica i prou.
Se'm dira un altre cop: falta la Llei de sanitat. I no és
16
ce~. No calla Llei de sanitat perque tot marxi una mica
millor. Cal admetre responsabilitats coordinar passar a
un enfocament de multinivell de govern no posar sempre per davant els problemes de les competencies i del
poder, mentre s esllangueixen institucions seculars i els
ciutadans s ho miren sense entendre-ho.
Deixin-me di.r més. El Consorci del Liceu -que el meu
~redeces~or en el carrec va ajudar tant i tant perque exishs per aiXo ha augmentat la qualitat de 1opera de Barcelona fins a consagrar-se de nou indiscutiblement com
!'operad Espanya igual com La Scala ho ésa Italia- té
un deficit no preocupant pero si seriós i aquest deficit
¿no h~~a ~e ser logicament ates amb una participaciÓ
del Mrmsten de Cultura, que em consta que té voluntat
de ser-hi? De ser-hi no de manar-hi. Dones bé: també
aquesta solució compartida de l'opera de Barcelona enso:peg? amb. lentituds que espero que seran ven<;udes
av1at 1 que son producte d una obsessió desmesurada pel
tema de les competencies exclusives.
¿Qui beneficia que l'Estat italia subvencioni La Scala?
Evidentment Italia, i fins i tot, si vostes volen, !'opera
europ~a,yero en priiR-er lloc Mila. L'alcalde de Mila, que
va ass1st1r a la premzere del Liceu d'aquesta temporada,
n? té cap dubte pel que fa a aixo. I jo tampoc en el cas del
L1ceu.
La formació del Consorci del Palau de la Música amb
la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament, ha permes
repensar el Palau i la seva relació amb l'Orfeó Catala. El
Banc de Credit Industrial, que presideix Rafael Suñol
ha concedit, ja fa un any, un credit de dos-cents milion~
peral rem_odelatge del Palau, segons el magnífic projecte
d~ Clotet 1 Tusquets. Lamentablement, el credit esta per
d1sposar. Els serveis de patrimoni de la Conselleria de
Cultura qüestionen detalls de la realització del projecte
que afecta un edifici catalogat i per tant ha de ser tractat
amb cura. No és facil conjuminar aquesta inversió amb
la queja esta fent la mateixa conselleria a la fa<;ana i al
17
�sostre. o és facil, pero no hauria de ser impossible i el
Palau es mereix que igui possible aviat.
Fóra un error concloure del que he dit que l'actual
govem de Catalunya en realitat esta extremant el
compte en materia de disciplina urbanística. Lluny
d aixo el Palau Moja, el Poliorama, el Pal~~ Robert
1 antena de TV3 al Tibidabo etc. tenen vtcis lleus o
greus de tramitació que 1' Ajuntament de Barcel~n.a ,ha
tractat amb una delicadesa extrema i athora amb diligenCia.
. , ·
t
Hi ha una cosa gue em preocupa extraordmaname~
en aquest temes. Es -tornero-hi-la manca d'assumpctó
deis papers que pertoquen a cada ambit de govern. El
govern de Catalunya no P<?t no_ re~pectar les ordef.lél?C~~
urbanistiques. Abans-~ ,abtr va~g SI~~ !a n~-adiD1D1SSIO
a tramit duna al-legac10 duna mst1tuc10 pn ada, q~e a
ser presentada fora de termini contra una sanctó de
200.000 pessetes pe~ infr~cció ~e les ordenances u~
banístiques. Molt sovmt hatg de st~ar ordres de demol;ció d'obres irregulars. 1 mentre stgno penso que no es
logic que les institucions públiques done~ exemple de
mútua benevolencia. Així no estero con trumt 1 Estat ~n
el millor sentit. No és possible continuar per aquesta vta.
No podem consagrar la irresponsabilitat pública coro a
normal.
El 1983 m ensenya que potser no hem de 0rma~ tants
convenís puntuals -benvinguts tanmate1x- 1 que
hauríem de procurar en canvi unes normes de c<:mducta Pactar no escriure ni legislar. Potser no caldra. Pacta~ amb temps amb dialeg més modificacions indui"des
per 1 experiencia. Pero per a aixo cal u~ dialeg fr,~nc entre les institucions. Exigent pero franc, ~ aquest d_taleg n~
ha estat possible més que d'una forma hmttada mtermttent i al capdavall sense resultats.
.
.
He' parlat de 1evolució de temes relatms als servets
personals o socials en general, temes que _tothom_ r~co
neix que són i han de ser de competencia muruc1pal
18
quant a la seva gestió. També he parlat de la necessitat
totalment incomplerta aquest any de coordinar in erions de programar-les, d actuar objectivament sobre el
territori. Hem de fugir de la concepció de l estat i de
l'~utonomia coro a mecanismes de repartiment discreCIOnal de_ recur os. I bem d'oposar-nos i ens hi oposarem als mtents darrers no ja de repartir en funció de
criteris subjectius, sinó planerament de substituir 1 Administració local passant als nivells superior el que
podriem anomenar acció directa en serveis de contacte
directe al detall amb el ciutada.
¡Que n és d'equivocat aquest mode d'actuació. ¡Coro
ens ho retraura la historia d'aquí aben poc!
~o. e~ tracta insisteixo de defensar competencies per
pnnc1p1. Es tracta d'objectivar 1 acció pública i de donar
als ciutadans dues coses albora: els serveis i la manera de
controlar-los· els serveis i la manera d'avaluar-los de
responsabilitzar unívocament els responsables certs.
No defenso per principi que tot el que han estat fent
históricament els ajuntaments i concretament la ciutat
de Barcelona bo hagi de continuar gestionant l'Ajuntament. Encara que hi tinc una tirada, que correspon a un
taranna solid d'aquest pais. Segurament hi ha materies
COf? ara la formació professional que estarien millor insendes en un esquema d'abast nacional.
En tot cas é ben segur que n'hi ha d altres d alta
especialització com la música classica -queja he esmentat- els temes d investigació -1 Ajuntament té un caramull d'instituts practicament uni ersitaris com lIME
l'IMlPAE 1 IIM el Botanic etc.- que reclamen enfocaments a diferents nivells amb una possible presencia
d'unes universitats dotades propiament de flexibilitat i
de recursos per assumir tasques que li són en part molt
propies. Dones el que esta passant no és aixó· el Conservatori Municipal que és l'autentic conservatori de Catalunya diguem-ho ben dar no és assistit sinó «competit»
pel Govem autonómic.
19
�De tot plegat potser en traurem .algunes .con?eq~en
cies profitoses ja que la competencia entre mstituc~o.l!s
públiques no és dolenta en si. Amb una do~le condicw:
que el cost de la duplicació no sigui excess1vament ~t ~
que el benefici sí que ho sigui. I aix6 nom~s pot succerr ~
no sempre en activitats altamen,t espe.c;ah~zades. Ma1
per mai en serveis personal d atenc10 dtrecta a un
públic massiu.
.
Succeeix ha succe'it aquest any, que en determmades
ocasions la competencia s'estableix en un all!bit c~Il?o~a
tiu. Certs funcionaris, descontents de la rutma htstonca
o de les reformes per canviar-la en volel) crear una de
nova i se ls ofereix aquesta possibilitat. Es a dir que la
competencia s estableix no en la deman~a en, terme~
economics sinó en l'oferta. o é que el cmtada ulgw
triar· és el funcionari el qui pot triar.
Aquest fenomen que té algun aspect~ positiu, és. més
preocupant encara perque per aquesta y1~ estero estlm~
lant no sabem ben bé que. ¿La producttvJtat? ¿~a. creativitat? ¿O més aviat la possibilitat de crear cond1c1ons de
treball noves sense reformar i amortitzar les antigues?
Hi ha a més un factor de manca de llibertat en tot
aquest procés que ~o t_', res d'afala~a~or per ~ _les,pe.rspecti ves de la conshtucw d una auten~1ca func10 pubh~a
al servei del poble-un dels grans deficlts de la nostra historia.
Cal sens dubte entrar en temes relatius a la configura' nostre territori
'
'
ció del
i el seu govern, temes, com es
sabut eminentment sensibles.
L Ajuntament de Barcelona, el 12 de desembre, va
aprovar una nova divisió de districtes i ho va fer per
unanirnitat. De divisions de districtes, n'hi ha hagut tres
en els darrers 120 anys. Vull dir que han estat i han de ser
estables, pel damunt de les majories polítiques relatives
en un mandat.
S'ha aconseguit fer aquesta divisió amb un consens
total, i el tema no era gens facil. Barcelona tindra deu
20
districtes entre 150.000 i 300.000 habitants. És a dir
prou. grans, P.erq!-le la d~sce_ntrali tzació sigui efectiva i
afect1 el mmn~ 1mprescmd1ble de serveis significatius.
S'ha aconsegmt ~~~é conjuminar ~questa exigencia
a~~ el respecte h1stonc. Totes les antlgues viles i muniClpiS entre muralla rius i Collserola llevat d'un han
recuperat la seva personalitat: Sants les Corts SarriaSant .Gervasi Horta-Sant Andreu Gracia Sant Martí.
E!s etxamples antics i nous -el mateix Eixample de Cerda el Poblenou el Poble Sec i el districte de Nou Barrisqueden ben resoJts. El Raval i la Barceloneta s'incorporen per fi al districte representatiu al de la Barcelona
Vella. Encara més, es prefigura una unitat de dimensió
seiJ?.~lant a!s ,munic~pis mitj~s de 1entorn metropolita
facilitant a1x1 una vmculacw alhora estreta i respectuosa que ha d anar progressant en els dos an s que vindran.
H~ ,estat el res!Jltat ~e la toss~deria del trebail parsimo~I~s del senut. de 1oportumtat i de la capacitat pedago.gica persuas1~a dels responsables del projecte.
Sent1t de 1oporturutat perque aquest tema que hauria
po~t estar madur fa ~os~? un any o u~ any i mig, es va
~ryar fins a la constltucw del segon aJuntament democrabc.
El mateix am fer amb el projecte de la Carta municipal. o sé si aquí hem estat tan encertats. Confesso que
el tema no ha progressat. Raons legislatives i raons personals e~ barre~en t::n l'expli_cació d'aquesta fallada.
o soc pa~~dan de l'h1perrealisme en política i
menys en pohuca local que com molt bé a saber-ho
entendre ~~ president Tarradellas és un ambit que cal
respectar 1 encoratjar un ambit on el calcul fred ha de
cedir el pas ben sovint a la humanitat i a la proximitat
amb.~ls problemes.I;'hiperrealisme que condemna tal i
tal q~estló fins d ~q~1 a un any o dos en virtut del fet que
no hi ha pr~u ma~ona, o perqué ~es eleccions s apropen
em fan sentir sovmt vergonya al1ena. Penso: ¡tant de bo
21
�que els ciutadans no sapiguen que estero arx}vant temes!
L'Ordenació Territorial de Catalunya n'~s l'exem~le
precís. ¿Que se n'ha fet? ¿On és el c.o~~rcah~me, on son
les vegueries, les regions, la potenc1ac~o de 1autogovem
arreu de Catalunya? Els nostres somrus han anata par~r
a la paperera de l'hiperrealisme. «No ése~ moment,_ no es
el moment>>, es diu_. En aquests ~~os, stgueu maltJ?tencionats. Cerqueu-h1 una altra rao 1 la trobareu gatrebé
sempre.
. , d
.,
En el tema de la inoperancia en matena d or. enaci<?
territorial jo suggereixo anar a bus~ la causa Pf_lf!lera, 1
no aparent en l'unitarisme -el morusme que dmen els
filósofs- q~e preva! en el nostre país ~c~alment, e~cara
que no durant gaire temps, almenys ~x1 ho espero, 1que
comentaré en tractar de l'estat de la cmta~. Ja avan<;o que
la millor definició d'aquest estat d'espent és que «Catalunya és una>>.
Si la hipótesi és valida, ¿com ?O entendr_e ~ue la se~a
divisió, encara que sigui territonal, produe1x1 una al.lergia paralitzadora?
.
.
,
En aquest moment, la ideologta domma_nt ~o es co:marcalista. Diguem-ho b~n clar. ~ot ~er pa,trahsta, pero
aquesta és una altr,a ~ü~s.t1ó. El pa1ral1~me es un producte típicament urba 1 t1p1cament m~diqcre. No té. res ~
veure amb el camp ni amb la pages1a. Es un so~m. urba
mal dirigit. Aquest any s'han produ'it, en canv1, 1 més
d'uo cop, afirmacions 9'enfrontam~nt entre aquesta
«Catalunya una>> teórica 1 la seva capttal, Barcelona. En
comptes d'estructurar el territori sólidament, es parla de
«contrapesos» a la capital. Es tracta d'un en_focamel_lt
simplista, medmi~, 0neces_sari i d'efectes que JO $osana
qualificar de perniciosos_, s1 no fos que no cree, smcerament en la seva eficacta. En sentrrem a parlar molt,
d'aq~est tema, en el futur, en l'immediat i en _el ~o tan
immediat. El fet és que no s'ha fet res en maten~ d ardenació territorial. El fet és que l'Area Metropolitana d~
Barcelona, que avui és !'autentica capital de Catalunya 1
22
una capital d'Espanya, no em cansaré de repetir-ho va
adquirint empenta i coratge sense que aixo se li vuigui
reconeixer des de dalt. L'altre dia em deia algú que Barcelona és petita, que tots som amics i coneguts. És fals.
Barcelona, la Barcelona metropolitana, la capital social
de Catalunya, si voleo, té més de tres milions d'habitants, la majoria, óbviament, desconeguts en el seu taranna, en el seu entom i en els seus costums, en les seves
tragedies i en les seves emocions.
¿Algú deis assistents coneix el pare de Torreblanca
Can Mercader, el Museu Historie de Gava, el de Mont~
gat, les Caves de Tiana, les mil fonts de ColJserola? ¿Algú
sap on és 9an Pasqual, Can Masdéu, Maspins, Can Galopa? ¿QUJ ha estat a Cinco Rosas, a Singuerlín, al Fondo, a Pomar? Ho ten.im tot en un radi de divuit quilón~etres, en una superfície de 400 quilornetres, -Madridcmtat en té 600-, on viuen densament els milions de
ciutadants que he dit.
De vegades coneixem més el Pirineu, l'Emporda o el
Penedes que no pas la nostra propia ciutat metropolitana desfeta i malfeta perla historia dels darrers cinquanta anys, pero enormement diversa, potent, fascinadora.
L'hem de coneixer. I aixó vol dir lleis i vol dir inversions
moltes, moltíssimes més inversions de les que s'hi estan
fent._ Tot i la d~dicació entusiastica deis ajuntaments respectms, ens hl hem d'abocar des de tots els ambits.
L'any 1983 ha estat el del naixement real de l'esperan9a metropolitana. Pero, pel fet de no haver-hi plantejaments territorials en l'ambit catala, no hem passat de
l'esperan9a. L'any vinent ens ha de dur un salt important
endavant, en aquest punt. Altrament, deixin-me ser
lacónic, Catalunya bo tindra molt malament. O el teixit
industrial terciari europeu s'estén cap a casa nostra, o hi
entrem realment, o el nostre futur l'haurem de reduir a
una escala que no té _res a veure amb L'arrogancia de les
nostres paraules hab1tuals. En aquest punt és essencial
que la capital funcioni. Ha de ser, no la concentració,
23
�sinó la plataforma de llan9ament. D'aquí les dimension~
i l'abast del projecte olímpic, que tirara endavant o no h1
tirara -falta molt i molt pel 1992- pero que es tracta
d'un esperó que tots acceptem per J?Osara~ dia le~ n,ost~es
estructures de recepció, de comumcac10 1 tambe, ,o~v1a
ment, per fer una revolució absolutament necessana en
l'esport de base i en l'esport escolar.
.
U na ciutat no esquifida pero sí densa, una cmtat no
capital d Estat pero sí ambici?~a ha de voler ~quest projecte, com va voler les exJ?OSlCions del 1888 1 del _1~29,
per expandir-se ella mateiXa e? tot~ la seva pr~d1g10sa
creativitat. 1 aquest cop es proJectara com a capital metropolitana -com als vuitant~ i noranta d_el segle passat.
La generació dels nostres avis va constrUir la Barcelona
,
estricta d'avui.
.
Aquest cop la construcció sera rt:con~tru~ció. ~es
cara, més dificil pero també més poss1ble ~,mes apasswnant. Aquesta vegada sera una reconstrucc10 respect_uos_a
de la voluntat d'autonomia loca! de cadascun d_els vmt-Iset municipis que componen l Area Metropoht~a.
1 una altra condició: ha d'afermar-se coma proJecte al
servei de Catalunya i de tot Espanya. 1 ha de ser-ho realment.
., ,
Quan recentment, el 13 de d~sembre, el Com1te 01 Impic Espanyol aprovava la candidatura de Bar~elona per
als Jocs del1992 firma una primera etapa dehcada, feta
amb mesura i co'ntenció, d'elaboració del projec~e. Ara
resta la promoció inte.m.a.cional i, ~ob~etot, no fenr amb
arrogancia la suscept1b1htat. de nmgu -except~ la deis
irritats a priori com el pr~~ndent ,d~ l~ Junta d Andalusia- sinó posar-se al serve1 del pa1s 1 d Espanya. Tots en
podem treure profit. Juguem-hi.
.
Jugar-hi fort i bé vol dir també estructl.~rar senosament les nostres infrastructures. Els voldna parlar de
tres temes que durant l'any 1983 m'han pr~oc~pat_espe
cialment i que no acabo de veure enfo~at~ ~nstltucwnal
ment, tot i que estan sanejats delllast h1stonc: el Consor24
ci _de la Zon_a Franca, Mercabarna i les estacions de camiOns TIR 1 de vagons TIF.
N o els vull cans~r més amb un balan9 en el qual encara
falten co~es. He _dit les que en aquest moment tinc més
p~es~nts 1 necess1ten més de l'ajut d'una bona ventilació
publica.
Parlem u!l sego-!1 de l'estat de la ciutat, molt breument.
Barcelona es avm una ciutat financerament neta; amb
UJ? P!oblema pendent en aquest sentit, el del transport
pubhc.
Aqui és ~ecessa~ fer esment de les relacions amb 1 Estat c_entral J tambe de retop, am.b la Generalitat.
~~ ha dos tem~s més d'un altre caracter que in.flueixen
en_ I e~tat de la cmtat: la ~eguretat i la independencia de
cnten. Respecte de la pnmera podem fer coses i les fa~em. Respecte de la segona vull fer un toe d'atenció aquí
1 ara.
Crido els esperits independents de la ciutat a revoltarse contra a9?est estat de les coses. A revoltar-s'hi pacificamen_t utilitzant la ploma i la paraula. Defenso el dret
de la ~m~at _a la diversitat i al plura~s~e, el dret al dialeg
a la dialectlca enfront del predomtru de les adhesions i
deis_ a1:1atemes. La ciutat necessita aixó. Necessita esdeverur. 1 no només ser. L'obsessió per ser pel que som
par~.htza. ~emostrem-ho i no en parlem tant.
L equac10 entre les arrels locals i la projecció exterior
tan emprada actualment, és certa. L'una és condició de
l'altra. Pero és diferent el gest dels que la diuen del
d'aquells que_la practiquen: un Miró un Casals un Sert
etc., I!i prac~Ic:aven . Altres es dediquen a esbombar-la.
~o~es els d1re una c<?sa per a~ab~r: els uns són imprescmdibles els altres son prescmd1bles. La vida triomfa
fina!ment, sempre, sobre els seus cronistes. Barcelona és
la VIda. Practiquem-la.
Associació de la Premsa de Barcelona
29 de desembre del 1983
25
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L'estat de la ciutat: balanç de l'any 1983
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Govern
Alcaldes
Model social
Acció política
Balanç
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-12-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències