1
10
623
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf
3ae827af6da4d2366795231755aac1de
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA
GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT.
(Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h)
CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS,
ÉS
JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE
CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA
QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE
DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL
PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS.
DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES
RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA
ÉS
UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE
LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES.
ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA
PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI
DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ,
1
�SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS
CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES
CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT
HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS
PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER
PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON
HAN DE SORGIR LES PROPOSTES
E
LES SOLUCIONS.
D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES
EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA
MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA
L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4
T
PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL
MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT.
ÉS
A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT
COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ
EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ.
AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE
TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ
DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS,
ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS
INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ,
PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT
URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT
2
�DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI
TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ.
,...»
'
v
N.
(
I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES
--4-.--,-ku
u
0 1)
1 .0\1
li
/*
-
CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA
CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN
AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE
D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES:
- LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA
D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL
CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE
L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL.
LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA
A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA,
TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS
SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL
DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO
DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC.
QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA
NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN
.¿)
�PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA.
- LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES
QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET
QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI
TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò
ÉS
FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES
ACTUACIONS DIàRIES.
- LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ
DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS
ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT,
AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS,
AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS.
EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS
1
ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA
NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES
ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER
FONAMENTAL.
LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A
CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ
DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA
URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI-
4
�NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ
L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER.
APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE
GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA
NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL
POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H
iThflL í
LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS.
PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES.
2-Clu
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4257
Title
A name given to the resource
150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Seguretat ciutadana
Barcelona
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf
8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5
PDF Text
Text
^ ^^' ^^^^
^
^^^^=^a
'
^^
'
^
^^^^^^^N^
-_ ' ____-Barceloná
is the second largest city in Bpain.
Its
.
population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e
kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of
'
'
a'
about 3.100.00^ over
area of 476 souare 4iIometres.
^
Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f
ep
CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region
'
the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea
of Soain.
`
^^
.
Catalonia
'
'
is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion
inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of
the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater
|
\
than 10.000 oeooie.
T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main
financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out
of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn
tne Mediterrane^n Basin.
Barcelbna
`
was the first olace in Soain ^o exoerience the
Industrial Reyolution,
latec'^ecame a p re^omin^ntly
financial
an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e
^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed
peo^ le ,
we have a high density of research centers and aaove a^l,
we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our
two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of
^ioht ^or renovation and ^rooress.
^
'
�Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It
the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano
. to
.
'
6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e
now linke
are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour
drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty
five minute flioht from Ibiza,
Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of
the South. To a Germen. or Bwedish eve '
e
for • instance ' Barce l ona is
sou^thern `ed M terraheancity.
i
For most Spaniards, on the dther
rand,
B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial,
•
trustwortny.•
We wart to
sdvantage of this orivileoed p osition to •act
as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas
• reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r
an^
Soanis^
^ne
•
'don
^+^storv
^
^
= ^ata`o^ia
Sar^elona an^
have al*a ys
-
dcor w:icn was o p en to new
. orth and
losen
to ne ídeas comind =rc^.
31:4atn'
are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as
is the
States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for
thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC.
S oa i n, as tne States was for Eurooean deople.
ove south p f c rehce ,
doors t" great
Sc:tnern
famices
in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^
^e
r
French oeooIe wno becae Catalans,Just
as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later.
Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_
the wcst •o.f
which is the Cite p f Barcelona.
'-
he
reaI
°
�scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the
strict boundaries of theMetropolitan Prea.
The sbecific authprity for the promotion, management and
of -urdan planning and service producticn
execution
is the
"Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan
planning ano oroviding services, another imoortant function of
the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds:
^e
d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration,
ano financiaI aid.
The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities
of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of
Barcelona
l
:d
¡p f t^a^ budget.
arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion
tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting •
Barcelona as the host ofthis year`s meeting,
Spain,
Càtalonia
^o1itical
recent years,
and Barcelona have w i tnesseC
ityoortant
and social changes. We have unerdore orp c ess
of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia,
together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which
most strong l y feel their regional ïoentit i es'
lt is time to give
:N4ow it is time to contin:e that orocess.
the
degree of self gove rn^e nt that
moóern
cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas
entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry
in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB.
^
During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne
�Fellows will see what we have done and what we ave not; what we
wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such
a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona.
The program of the Conference deals with a broad spectrum of
issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan
Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban
renewal oroJects, coastline developments and port poiicy.
The orogram also includes some tours that,I hooe, will give
the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing
hère.
is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona
ano
a Fellow,
to qive my warmest wel6ome •
to the
15th
Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc
arl
the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine.
^he
H,:eon ^ e of Barcelona are very
pehind aII
forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy•
uroan design and reindustrialization, with a focus on nih
technoIogy,
city.
an the. improvement of the quality
in thíS
�TFie 1992 Glymcic Lames
p lace i n . Barceloria:
sei, ve
which i have no doubt wi ï:. ta:<e •
us a oint of reference in our ai,r,
reach those. c7oals.
ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1
^
corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us,
cEt
to
know 'us arid put your trust in us.
" _cual Maraca:i l i Mira.
Mayor or Barcelona ano,'
5
President of the CLt
�°
.
.
PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY
Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th.
' 19^1. He is
màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3)
'
^
and a ^boy(^).
de
He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad
`
Barcelona (1965),^
were he was a ^rominent le^der of
underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e
^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h.
From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI
Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor
of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer
at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^
works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the
Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and
values.
^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding
Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the
founders of the Catalan Socielist Partv (PSC).
In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City
Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative
`
reform.
When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense,
^
in November 1982,
Paso^al Maragall succee^eó ^im and was
^
`
reelected Mayor in 1983 .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3886
Title
A name given to the resource
15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona)
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1718/0000000952.pdf
f41efc9094f42f5f26ec9d75fe6e0bd3
PDF Text
Text
P U N T D E V I S TA
14
EL PUNT | Dimarts, 22 de juliol del 2008
tribuna | PASQUAL MARAGALL I MIRA. Expresident de la Generalitat de Catalunya
18 de juliol
L’anterior president de la Generalitat explica vivències personals relacionades amb l’inici de la Guerra Civil espanyola
i els Jocs Populars que aquell dia havien de començar, i el cercle tancat amb els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992
D
ia assenyalat, el 18 de juliol. Aquell dia, el 1936,
havien de començar els
Jocs Olímpics Populars a
Barcelona, però un general amb plaça a l’Àfrica va declarar la
guerra a la Segona República Espanyola i
el president Azaña va haver de lliurar una
batalla de tres anys que va perdre, cosa
que el va obligar a travessar el Pirineu.
Poc després va morir a Montalban, a
l’Estat francès, com Machado. Crec que
va deixar per escrit que, un cop mort, ningú mogués el seu cos d’allà.
Aquell 18 de juliol els meus pares eren
a Madrid. S’havien casat l’1 d’abril i la
meva mare ja estava embarassada del primer fill. Van mirar de tornar amb la seva
DKV a Barcelona, però els van requisar
el vehicle i els va haver d’anar a buscar el
meu oncle Leoncio –el meu padrí i germà
bessó de Basilisa, la meva mare. (Caram,
amb els noms dels germanets valencians
de Monòver! Per acabar de completar el
repertori, la meva padrina, la germana
petita de la família, es diu Chonuca, un
diminutiu característic de Santander
d’Ascensión.)
Leoncio, Basilisa i el
los el 18 de juliol, data olímmeu pare van tornar per
pica per excel·lència. Ja
València. I al cap de nou
abans ens havien pres els de
mesos exactes del seu cal’any 1928, que propiciaven
sament, el dia 1 de gener,
els cracks de l’Espanyol i el
va néixer el meu germà
Barça Zamora i Samitier,
gran, en Jordi, que va hequan van tornar, impressioretar el nom del meu pare.
nats, dels Jocs d’Anvers.
Jo tinc el del meu avi matern i republicà, que havia
Cercle tancat
mort amb 51 anys, diuen
que de pena, poc després
Al cap d’uns anys, el sucd’haver-se acabat la guercessor de Coubertin, Joan
ra. Sabater, era. No de Oficina d’acreditacions de l’Olimpíada Popular de Barcelona, el 1936. / AF / AHC
Antoni Samaranch, seguranom, d’ofici. Sabater i de
ment falangista de jove
naixement humil, però llest i valent, i de tar a Espanya uns brigadistes internacio- –com tants altres, quin remei!–, va esmegran, ric.
nals, comunistes tots ells, que venien a nar l’error i després de ser nomenat amsotmetre el país al jou soviètic. És cert baixador a Moscou ens va portar a Barceque algun o molts d’ells es van enrolar fi- lona els fantàstics Jocs del 92.
Els Jocs com a excusa
Del juliol de 1936 al juliol de 1992 es
nalment a l’exèrcit popular, però no haTornem, però, al 18 de juliol. La guerra vien pas vingut per això, havien vingut va tancar un cicle tan contradictori, tràgic
que va començar aquell dia no va ser una als Jocs Populars. Per què «Populars»? i finalment positiu com bona part de la
guerra qualsevol. La va declarar el gene- Doncs perquè el baró Pierre de Couber- història d’això que anomenem Espanya,
ral Franco, el Generalísimo, amb l’excu- tin, l’inventor dels Jocs Olímpics i per aquest objecte polític no identificat,
sa que exposo a continuació. Aquells baró i noble no precisament republicà, es aquesta nació de nacions, que diria AnJocs Olímpics Populars, segons Franco, va estimar més celebrar els Jocs a Berlín, selmo Carretero (un altre republicà de la
no eren en realitat el que semblaven. que ja era llavors el Berlín de Hitler, i va Institución Libre de Enseñanza, com la
Eren, segons ell, l’estratagema per apor- treure a Barcelona el somni de celebrar- meva mare). Per molts anys!
en sísif | JORDI SOLER
l’escaire | MIQUEL PAIROLÍ
A
mb una setmana de diferència, els dos principals partits catalans en nombre de militants i de
vots rebuts, CDC i PSC, han celebrat cadascú
el seu congrés. Han estat reunions multitudinàries, que
desprenien una impressió de força i de festa, de celebració més que de discussió, per bé que, més o menys, de
tot hi ha hagut. Congressos amb un aire de triomf i de
confiança, que s’explica en el PSC, i que sorprèn més en
el cas de CDC, perquè la seva situació actual, pel que fa
a presència a les institucions, no és pas la millor de la
història. Sigui com sigui, mereix elogi que CDC hagi
celebrat un congrés sense grans enrenous, oferint una
imatge de serenitat i evitant crispacions. Són actituds
infreqüents en la travessia del desert, però que denoten
enteresa. Mentre a CDC enduren i no els queda més remei que procurar fer la feina interna ben feta i esperar
temps millors, al PSC exulten. Ha tingut molta sort, els
últims anys, el PSC. Ara ja ningú no recorda que en les
darreres eleccions catalanes va baixar en nombre de
Clavells i roses
Ara tot és felicitat, ningú no recorda que a les darreres
eleccions catalanes el PSC va perdre cinc escons. / EL PUNT
vots i va perdre cinc escons. Un fracàs que la política de
pactes d’ERC va maquillar i va convertir en victòria.
Després van venir les eleccions espanyoles i una bona
part de catalans es va refugiar en el vot socialista per
aturar l’anticatalanisme del PP. El PSC va fer una collita
ubèrrima. Gran èxit. Chacón, ministra de Defensa. Ara
tampoc no fa de bon recordar aquell PSC dels anys vuitanta i noranta, obsessionat amb la figura de Pujol.
Aquell PSC que va convertir l’ajuntament de Barcelona
en un castell i la rodalia roja en una horta fèrtil de negocis i d’influències. Davant l’ajuntament hi havia l’altra
fortalesa, inassequible, del president Pujol. Va caure i el
PSC ara senyoreja tots dos castells. Gràcies, ERC.
Amics per sempre. Ara, en els congressos, fins i tot poden passar l’estona fent tai-txi. Quanta felicitat. Fins
quan durarà aquest peculiar equilibri que s’ha consolidat els últims anys en la política catalana? No ho sabem.
No ho sap ningú. De moment, a CDC fan el cor fort i al
PSC regalen clavells i roses, milers, milers...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
18 de Juliol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Guerra civil
República
Biografies
Història
Barcelona
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-07-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/674/19840103_LV.pdf
81bc87082cb20b6c8993dfb63ff421b7
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
LA VANGUARDIA 15
1CataluñalBarcelona
MARTES,
3ENERO
1984
1983:unañotensoperogratificante
La Diputación
ha invertido
362 millonesen
la conservación
politano. En realidad, no perte para ello se instrumente el nom
nece ya a la Barcelona estricta y bre de Cataluña.
Se utiliza el todo contra la
municipal. Debe irse transfor
mando en una zona industrial- parte. Una Cataluña pura y
-terciaria blanda, amable, ajar- dura cuyos componentes, ciu
dinada, dotada de servicios de dades y ciudadanos, son vistos o
restauración y de otros comple bien como presuntos laminadoMercabarna,
La Diputación de Barce
mentarios. El Cinturón Litoral res de su unicidad, de su ser in
menospreciado
lona dedicó 362millones de
y los cinturones de ronda la mutable, o bien como ciegos sig
pesetas entre 1982 y 1983
Conviene recordar aquí que acercarán a Badalonay el Vallés natarios de un contrato de
para catalogación y conser—
—con
la
consiguiente
incidencia
adhesión.
A
escoger.
En
el
peor
Comoes imposible hacer ba gro. Pero anuncian que la ten- Mercamadrid, un mercado cen en la baja de los precios alimen de los casos, una vez muertos, se
vación de monumentos, se—
lance del tenso año que ha con- Sión continuada de tres años de tral que iba muy retrasado en su ticios— tanto como lo está ya de les declarará grandes naciona
gún ha declarado el presi
cluido en tan limitado espacio, productivismo y amortización constitución y lanzamiento, ha los municipios del Baix Llobre listas lo que no nos atrevimos a
dente de la corporación. Del
prefiero concentrarme en el de- de puestos de trabajo merece pasado este año a ser el primero gat.
total invertido, 176 millo—
decirles en vida—intentando así
sarrollo de un ejemplo concreto ahora una atención y un respe de España, una vez sus instala
nes corresponden al presu
En
la
Zona
Franca
se
han
msconsumar
la
confusión
entre
un
de loque nos ha deparado 1983. to. La consolidación del suelo y ciones han quedado completa talado periódicos importantes, país y un partido.
puesto ordinario y el resto al
Se tratade los mercados centra— la diversificación de instalacio das. Mercamadrid reexpide in servicios municipales diversos,
de inversiones.
La capital hoy metropolita
les de Barcelona.Es un ejemplo nes requerirán una ampliación cluso a Extremadura y Galicia. zonas deportivas y la oficina na—
En declaraciones a Euro—
de
Cataluña,
las
ciudades
Pero Mercabarna es ya un
que lo contiene todo si nos es—de capital, suma de voluntades y
pa Press, el presidente de la
de
Cataluña,
y
sus
ciudadanos,
olímpica.
Es
por
ahí
que
hay
forzamos en analizarlo a fondo. confluencia de contribuciones. mercado primario de ámbito que ir. Si perdemos este tren de se merecen también una cuota
Diputación señaló que en
La operación está planeada y superior al estrictamente me- competitividad mercantil e in— de respeto y prestigio. Por su esHace un par de años Merca
las últimas dos décadas la
barna, el mercado central de en marcha. El Ayuntamiento de tropolitano y tiene una poten dustrial-terciaria, Cataluña y, fuerzo. No se merecen que se les
tarea de la Diputación en
frutas yverduras y nuevo mata- Barcelona aportará su cuota. La cialidad de expansión enorme a en buena medida, España lo trate, cuando conviene, de
este campo —quetanto prodero, cerraba el ejercicio con Coporación Metropolitana de lo largo de la línea litoral de Le- tendrán un poco peor, bastante “contrapesos” de otras ciuda
tagonismO tuvo a partir de
pérdidas, a pesar de no pagar Barcelona entrará en el capital vante e, incluso, dentro de la peor.
1915 con la Mancomunitat
des.
prácticamente por el suelo ocu— de Mercabarna, lo que es lógico Comunidad Económica Eurode Cataluña— habían desSin
embargo,
este
objetivo
no
pea.
Todo
es
proponérselo.
pado en la Zona Franca. En si se tiene en cuenta que el mer—
cendido notablemente.
compartido por todas las iris- Claridad y coherenciaen
1 982Mercabarnaobtuvo un be- cado es básicamente metropoli— Pues bien, el Gobierno Pujol es
Antoni Dalmau afirmó
tituciones
de
gobierno.
La
ciu
neficiode tres millones. El pasa- tano, aunque no sólo metropoli —,falto de dinero?—ha gastado dad y el Area Metropolitana lo 1984
que “no somos partidarios
do año,que ha visto la incorpo— tano. Mercasa, la sociedad esta- 200 millones en un mercado de persiguen en solitario. La Ad Los ciudadanos de a pie acep— de pequeñas subvenciones
ración al complejo del Mercado tal que participa en un 49 por la flor alternativo, en Vilassarde ministración central simple- tan, por lo común, que se está
indiscriminadas y de actua
Central de Pescado —conla Ii- ciento, contribuirá también, un Dalt, que actualmente es muy mente no lo combate. El Go— trabajando con fe. Conviene
ciones dispersas, sino que
poco
rentable
para
los
vendedo
beración consiguiente de un poco a regañadientes. El Gorealizamos
actuaciones a
Pujol lo ignora, en el me- ahora empezar a distinguir.
gran localcentral muy bien ubi bierno actual de Cataluña no res. Es una operación que po- bierno
fondo,
desde
la investiga
Quién
trabaja
en
qué
y
cómo.
dría haberse planteado como un jor de los casos.
cado, junto al Parc de la Ciuta quiere entrar.
ción arqueológica hasta la
Los
ciudanos
con
firma
adop
Aparentemente, son dos los complemento del Mercado
della—,el ejercicio se cerró con
restauración monumental.
tan, en general, una actitud de
un beneficio cercano a los 30 motivos que explican la decisión Central de la Flor, como un Críticas engañosas
En el servicio de catalo
mayor
reserva.
Unos
pocos
endel Gobierno Pujol de no entrar mercado de origen en el mismo
millonesde pesetas.
gación y conservación de
tran
en
el
ditirambo
oficialista.
Esta
es
en
cierto
modo
la
im
Está actualmente en marcha en Mercabarna. Uno de ellos se- corazón de la zona productora
monumentos de la Dipu
de forma mós retorcida,
la instalacióndel Mercado de la ría la falta de dinero. El segun del clavel. Pero no se quiso ha- presión, a un tiempo gratifican- Otros,
tación se encuentran 80.000
logran
unos
efectos
parecidos
te —seha trabajado bien—,y enFlor —queliberará a su vez otro do, que las comunidades autó cer así.
fichas. Entre los años 1981y
apelando
a
la
decepción
frente
a
tristecedora
o,
si
se
quiere,
desEs más. Se han autorizado
magnífico espacio en Mont nornas no quieren comprar las
1 982 se iniciaron diecisiete
los
gobiernos
desde
una
teórica
julc— y del Centro Polivalente participaciones de Mercasa en mataderos en Pallejá —con la gastadora, que predomina en el izquierda a la que, en realidad,
proyectos de restauración y
de productosno perecederos. El sus mercados territoriales res— consecuencia de una disminu ánimo cuando miramos atrás al están fustigando sin contempla
en la actualidad hay treinta
1983
que
acába
de
concluir.
año próximo el suelo ocupado pectivos. Reclaman la herencia ción de ventas del 20 por ciento
en marcha.
ciones.
Permítaseme en este momen
será propiedadde Mercabarna. pura y simple de las acciones de en el matadero de Mercabarna—
Y
están
en
su
derecho.
Pero
to
una
reflexión
en
voz
alta.
y
en
Casteilbisbal.
Son
iniciati
Ramon Mas, el gerente, y su la propia sociedad matriz por
Me resisto a admitir que a no puedo dejar de imaginarme a
equipo están haciendo el mila transferencia gratuita. O, como vas más o menos privadas, poco
revolviéndose en su tum
pensadas, que pronto entrarán unos les corresponda lidiar el Hegel
en dificultades. Convendría te crimen, la suciedad, la conges ba ante tanto funcionario dede la sociedad civil.
ner en cuenta al respecto que tión del tráfico, los impuestos, fensor
Este año 1984 debe traernos
Rungis, el mercado central de las reducciones de plantillas, los clarificaciones
y coherencia. Lo
París, cuenta con un perímetro traslados difíciles... con el obje— deseo de todo corazón.
1 Milesdearticuloa
de protección, en el que están tivo de ofrecer un gramo más de
I
Ejemplo:
prohibidas las operaciones al seguridad, limpieza, fluidez cir
PASQUAL MARAGALL
Pendientes
mayor, de un radio de 40 kiló culatoria, transparencia fiscal y
Alcalde de Barcelona11ORO—PedrerÇo
productividad. A unos solametros.
IlDesde
No ha predominado aquí la mente...
Ptas. 2OO
responsabilidad de gobierno.
¡Qué gran engaño estamos
16 deeneroe marzode 1984. 100 horas 10 semanas.CAMA&
La Zona Franca de Barcelo fraguando!
RA OFICIAL
DECOMERCIO.INDUSTRIAY NAVEGACIO, CEN
&
Me resisto a admitir que la COMPRA
na, uno de los polígonos indus
TRO DEESTUDIOSDE ECONOMIAINTERNACIONAL
CEDEIN
triales más importantes de ciudadanía no se revuelva con JOYAS
MLJNTANER
1283232024
Informacióne ¡nscrlpción:CEDEIN.Oficina de la Cámara. Amtra el maniqueísmo que se le
Europa,
debe
irse
convirticndo
Entre
Provenza
y Mallorca;0]
pie, 11 de 9 a 2 Barcelona-2.Tel.318-08-74
MIJNTANER
128 3232024;0]
en un auténtico distrito metro- propone. Subleva el ánimo que
mal menor, la herencia de las
participaciones de Mercasa en
los respectivos mercados, es decir, Mercabarna en el caso concreto de Cataluña.
A lo largo de un balance sobre la actuación del
Ayuntamiento en 1983, el alcalde de Barcelona, Pas
qual Maragali, llama la atención sobre la incom
prensión que parece existir en diversos estamentos
de la Administración pública catalana en torno a los
esfuerzos municipales realizados para mejorar la
gestión pública del AyuntamientodeBarcelona.
de monumentos
—
—
REGALOS
ECONOMICOS
CURSOPROFESIONAL
deExportación
e Importación
DIPLOMA
DELAGENERALITAT
DECATALUNYA
—
1DECALIDAD
JOYERIA’
41
1
I
GES
—
cow
GEms
GOLD
1
,
—
Exposicio
deNADAL
CHIFÉ & ESCODAS. L
,
O*O’AL
4&
1LP
311 4
Q
FINS EL 8 de GENER
EXPOSICIO D’AQUAREL-LES
PLJGET
AB4RVs
M ELI LLA LEON AROSA PASAJES
STA. MARIA PARAMO
RASTRILLO de los
POLVAZARES;1]
-
-
-
PETRITXOL,5 y 8
-
Grácia,
P.o 43
SYRA
«BONES
FESTES»
CALSINA CAPELLA
J. MERCADE MIRO
PAU ROG PICASSO
AVILA
-
-
-
-
1
J
,
SALPÇ1’1
de Cent. 323
318-87-36
T.
31B-70--20
Teli.
GALERIA JOAN PRATS
-
:;0]
-
JI
GALERIAS
PASEO
MAÑANA
oe GRACIA,
NAUGURACION
e AUGUSTA
TCL.
2163211
GaleríadeArte
El CorteInglés
enDiagonal:
ANTONIO RAMOS
, 1
c.
«ENTORN D’UNA PINTURA))
:Jó.C$tl:a,ll,1
-
-
1840--
TI
PEREJAUME
r
OLIS,OBJECTES
1 POSTALS
ç;1]
-
GRAU SALA JANSANA
MANOLO O. SACHAROFF
SOLER JOVE SUNYER y
ARRUFAT;1]
-
-
A
DI
EJCPOSICIONIS;1]
gpone
OJeos
Del
—
Desembre 1983 Gener 1984
-
Rambla de Catalunya, 54
‘
Barcelona -7;0]
BANCO EXTERIOR
DE ESPAÑA
Paseo de Gracia,19. TeL 301-70-00
Diagonal-Pknta Sótano
PASEO DE GRACIA. 1 14 (DagonaI). TeIéf. 218 33 07;1]
At1IIUCI
PINTADO EN MEXICO
lIiiiie
GALEPIA DE ‘RTF
—
H ANGLADA CAMARASA * U BAIXERAS
R CASAS * R I)URANCAMPS
F GIMENO * J JIMENFZ ARANDA* F ME-IFREN
P PRUNA*E
RECIO*A REYNA*M RICO
y [)F ZUBIAURRF * 1 LLILOAGA
R CANALS *
2 al 25 de Enero
:den4QA:,;0];1]
3ALERV
«IUp
PASSE
de
GRAA»
QIBUJOS,
ACUARB.AS,
GOUACIIES
Gi ronella,Gerzso,Soriano,Felguerez,
Rojo, von Gunten,Cuevas,Toledo
Laborables:de10 a 14y de 17a 21
Festivos:de 10 a 14
Horario de IunLsa sabadoir1Ltuçie de lO -i 2
‘
de
a9
Ganduxer 33 TUs 201 27 11 201 34 47 B4rtelona 21;0]
10 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1136
Title
A name given to the resource
1983: un año tenso pero gratificante
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Ajuntament de Barcelona
Balanç
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-01-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf
84907608462981f1c31c7e6cb0245edb
PDF Text
Text
1
Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana
d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans.
19:80 hores.
"1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA"
Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en
tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és
així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva
000feréocia en tingui menys.
Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per
afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les
inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els
esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells
feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat
causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més
que de problemes.
Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen
sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona
gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació
patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la
solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute
que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és
el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb
l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat;
però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que
encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i
automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i
transports, entre altres.
Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té
escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que
té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso
que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra
ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23
museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat
i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia,
�2
Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers
característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la
compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que
singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les
administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans
ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera
de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de
racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire
ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt
brillant.
Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són
oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs
a superar els tradicionals factors limitatius del seu
desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port,
telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests
sectors han fet un salt endavant.
El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans
operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell
d'inversió pública, raatroctura cultural i de
comunicacions.
Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem
treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics,
Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat
europea.
VoIdria dedicar la primera part d'aquesta
coutazéooia a parlar de
la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que
interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment
post-olímpic.
- Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els
punts següents:
-. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987
i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis
ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de
1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis
ingressos i decreixen les despeses.
-. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis
recursos generats abans d'interessos.
=
|
�3
-, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a
partir de l'any 1991.
-. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un
increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la
máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada
la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se
tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de
darrera hora que tenien una vida d'un
parell o tres d'anys. Després
disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a
l'any 88.
I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va
dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona
part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va
crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les
inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a
la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer
front t d i I'B t t i j la seva
participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb
aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres
havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la
mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital
que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic.
-, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot.
L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de
l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88,
el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un
1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre
pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els
anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es
a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades
el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el
pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost
de la comptabilitat patrimonial.
\/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que
no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest
país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració
pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la
comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un
baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o
guanys.
�4
Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat
tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa
generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de
capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el
paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments.
En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es
compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar
a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está
endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més
amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant
una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia
insistir avui justament en aquest
que és potser el més
desconegut de l'economia pública
.
Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan
dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala
ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat,
que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo
d'abril.
En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i
a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real,
molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda,
generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de
ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica.
Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial,
ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt
més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més
capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa.
Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera
durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir,
en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els
nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més
llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per
a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal;
el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92
i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els
nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt
de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les
inversions olimpïquea de Holsa.
�5
En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es
pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt
menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25
anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que
nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes,
sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de
les Rondes.
- Propostes de cara al finançament dels governs locals.
Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo
d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que
estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades.
Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats
espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants,
Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central,
que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en
població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són
Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han
demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres
per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de
valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar
cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada
revalorització de tots els actius.
L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que
vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda,
és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i
proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li
venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment
amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la
capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no
arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir,
carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament
i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa
dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen
mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i
de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró
inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam
poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i
autoliquidació?
�6
Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les
graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les
graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a
Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem
posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un
sistema de ootificaoiooa i garanties.
Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost
sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina
quantitat. No volem competir amb les autonomies.
Les
grans ciutats espanyoles
proclamen autonomistes i
regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen
que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF
a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia
participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és
l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més
automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que
aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o
cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió.
Per tant, participació en els impostos forts i, finalment,
subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb
motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat
o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat.
Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari
que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea
al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat
hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la
vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos
geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els
ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del
seu paper, dels seus interessos potencials.
Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels
municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si
ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en
els crédito
corresponents,
fi
el
pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en
les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala
espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions,
mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador
de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se
senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera.
�7
Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la
majoria
deIs ajuntaments
'
^catalans, de dotar el fons autooómic de
cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una
manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de
la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del
pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio
ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del
famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que
tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que
aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja
s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa,
si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població
catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una
quarta part.
Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la
realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985,
a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus,
quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la
creació d'aquest fons que després no ha existit mai.
Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí
sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará
moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma.
Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu
interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible
a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el
percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada,
permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara,
cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que
es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres
se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora",
i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident
que la base neta sobre la qual el rebrá el
dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació
local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el
fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament,
desagradable i fins i tot perillosa.
Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de
capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis
prubIemeo '¡
�8
Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades
ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem
oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta
Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII
polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El
que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de
la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la
mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició
i
primer
creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més
endavant, l'aoy 74, creant la Corporació
raoió Metropolitana. Es Iógio
que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que
ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir
de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any
33.
Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que
la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen
unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan
absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin
enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta.
L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a
Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi
ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata
me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el
problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat,
pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no
treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real
la que está mal definida i la que haurien de solucionar.
En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la
Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest
sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^
!
Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou
contracte programa i la participació de la Generalitat en el
fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres
comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro,
que és la Comunitat Autónoma de Madrid.
�9
- Perspectives e000Omigoes de la ciutat
Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar
que més oferta reporta
més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92,
amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer
l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les
companyies taxades.
|
Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis
aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim
l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places
d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's
acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no
aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem
negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la
psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot
aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es
podia f
l'Ajuntament
demanar una exempció fiscal.
AmÓ els hotels els podría di
mateix. Sentir plorar al
gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i
tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en
definitiva el que s'havia de fer era
donar algun tipus de subvenció
o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la
seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos
mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre),
no han baixat.
En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la
`
creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de
Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de
l'oferta en molts sectors.
Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on
faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem
que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona
mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens
demaoeo .
Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels...
Deia Santiago Roldan, d'una manera
maneramolt expressiva, el día que es
va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que
I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar
inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en
quan s'inauguren, s'omplen".
=
�10
Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera
que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació
d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no
hi ha estacions.
Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15
anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya
per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que
quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens
trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers
encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can
Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense
carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per
mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no
havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho
així.
Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al
darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha
estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és
el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu
milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver
en aquesta xerrada.
Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a
llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una
capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté
en un 60 per cent el mes de novembre.
El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats
deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien
8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més
anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de
passatgers.
L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima
d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del
92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920,
xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos
motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període
olímpic-. La previsió de congressos
per al 93, que encara és
provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de
congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es
situará entre les 120.000 i les 140.000 persones.
�11
'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens
diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser
pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i
estic parlant des del punt de vista estrictament municipal.
Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una
potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta
ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha
aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien
que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el
temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa.
Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el
febrer del mateix any.
En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits
directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la
digilitalització ha passat del 33 % al 35 %.
Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies
per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny.
Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar
els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de
Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre
t
hotels i aeroports.
- TráoSït:
-. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se
situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en
toro dels I.500.
-. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien
segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20
hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre
8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions
dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU,
explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué
és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant
que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia
abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer
Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la
circulació de la Meridiana...
�12
Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna
cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han
ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar
i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen.
Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió
de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni
paguen ni tenen semáfors.
Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els
camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan
passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions
demés
de
6
tones
de
í
que
sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de
capacitat.
- Aparcaments. Notable ioc
t
municipals 82-92 i de les places
Aparcaments
privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992.
-. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han
realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en
realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic.
Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses
que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver
inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però
també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera.
-. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del
col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de
100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint
al mar un dia d'estiu.
I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra,
el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes
zones abano d'aquestes iotraatructureo.
Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones
previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es
mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt
aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em
volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint
en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el
que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions
que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat
d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es
produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys.
�13
Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb
facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien
una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua
cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt
i molt considerable.
En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important.
Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2,
amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira
i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les
Arenes en un palau firal.
I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de
congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem
renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar
tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de
convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta
de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I.
Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però
no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a
mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper
importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant
d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar
Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a
ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència
del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat
la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de
New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions
de Barcelona.
També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució
dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur.
L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb
Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu
real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge,
sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims
anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar
baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el
1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits
increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de
preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del
preu real de la vivenda.
�14
Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar
al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de
la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més
amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus
comencen a baixar de nou.
-. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre.
Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les
ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat.
Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit.
No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què
Barcelona sigui més cara del que toca.
El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla
incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va
acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya
i d'Espanya.
-. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que
la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa
en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu,
depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a
Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur
més altes que a Barcelona.
No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de
l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una
economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per
cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en
una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són
exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions.
En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara.
- Barcelona ven a l'estranger:
Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de
millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació
de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té
actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu
nivell d'activitat.
�15
Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius
importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és
Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan
vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan
arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra
vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien
passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a
més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que
hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona
és molt important, però també dels productes públics, de la
tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de
serveis d'organització i de construcció.
Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma
important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té.
- TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència
en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que
s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya
hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està
assessorant els plans estratègics de moltes ciutats.
TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és
a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori
o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga...
- Barcelona Tecnologia:
Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics
liderats.
L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup
d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de
capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i
Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i
una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia
Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va
plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar
Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per
dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls.
�16
B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de
la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la
tecnologia provinent de la investigació fetapels prot
ra
universitaris i
o,
principalment
i é
(5 té una enorme dificultat a
Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot
cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat
una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un
moment molt interessant.
-. Projectes en els qualsBarcelona hi participa,
fioaoÇats
báaioameot per la Comunitat Europea.
El més cooegut^ és el Gaudí,
que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte
d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal
de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent
que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts
o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments
del oeotre.
Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que
es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de
posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis
urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després
d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15
dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans
esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció
d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat
escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta
i atractives des del
punt de vista eacenogr^fic.
Si
de
fer per construi
i
Moscou vingui cap aqui
hi ha
o
aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es
porta
faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha
d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i
Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que
ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí.
Nosaltres
hem tingut un paper destacat en l'organització de les
ciutats
l'assemblea
constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a
ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i
aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia
purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia
de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula.
�17
M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en
afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són
negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats
d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que
s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a
guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement
important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la
urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra
el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de
justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova.
Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida.
En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra
l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els
agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a
l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo
faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens
ajuda.
Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i
desenvolupar la posició obtinguda.
Moltes gráciea,
�NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA
A L'IEC
Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta
guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en
comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca
oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i
una perspectiva (o escenaris) raonable de futur.
Previ Consell Econòmic Assessor
Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993)
ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la
possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i
ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007.
Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant
encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !.
[Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda,
Andreu Mas?].
Referències: J. Semprún ("visionlrio")
- 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets)
- escrits Acebillo, Subirós
- ordenança sobre 1'Eixample
Necessitat Memo Microplans
O$ . 4 2
e^ W 1nrjt .114 vil
ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad)
ca
<10.e/ ,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4209
Title
A name given to the resource
1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Finançament
Lideratge
Acció política
Model social
Planificació
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf
6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c
PDF Text
Text
Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio
Barcelona-Mediterránea
7 de Julio 1986
�SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL
CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU
VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN
MEDITERRáNEA.
LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN
SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE
IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS
QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO
ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE
CIVILIZACIONES.
LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR
EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN
�DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE
LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES
NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL
DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO
QUE ENTRE ESTADOS.
Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS
DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE
ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS
HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN.
BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER
SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS
CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO.
�ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS
EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE
MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS.
EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO
HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN
PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA
GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE
PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y
EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL
DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES
MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA
PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA
�ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS
SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL.
ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE
LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN
ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS
CONCLUSIONES MUY VALIOSAS.
EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE
CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá,
CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS
RECONSTRUYENDO.
NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y
DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3941
Title
A name given to the resource
1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Mediterrània
Territoris
Acció política
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf
fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db
PDF Text
Text
Bienvenida del.. Excmo:
Barcelona , Pasqual Maragall
Internacional sobre
la
al
Alcalde
3er
:,Congreso'
preparación y los Socorros en.
casos de catástrofe_
e noviembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
•
�?
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,'
DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:"
COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA
BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES
EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA
86.
ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR
CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN
ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN
NUESTRA
SENSIBILIDAD
ANTE-:L-OS
PELIGROS
DE
CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA
ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY "
RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS..
JJ.00.
DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS
PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE
-LA-- CIUDAD
ORGANIZADORA-. DE
LOS
JUEGO
S
PA_RA
AFRONTAR'
SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN
•
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació.
IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE
EN
PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA
CAPACIDAD.-
NO OBSTANTE.
NO
NOS DAMOS POR
SATISFECHOS. QUEREMOS
PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE
PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS.
POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,:
CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN
QUE
ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO.
-ESTA
CIUDAD, COMO - - PUERTO DE
.- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL
MAR QUE ES,
TEMA G 1'?ERAL
SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO.
-EL AGUA Y
F `' ADEHáS
LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN,
ESTA•
LA CIUDAD
EL t EDITERRANEO
ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS
RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES.
LA PROPIA
CIUDAD, POR SU
COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN
°F íSICA, -NO
ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO.
r, D ^'.
^ OS LO S
SEGUIREMOS
_. ^ SEGUIR
CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^:
i-
n'
*^-n ^ e 1
^
,\T
�—4—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRABAJOS DEL CONGRESO.
EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA.
CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN
DE NUESTROS.SERVICIOS.
UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS
CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL
DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._
POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS
TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO,
SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It.
SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE
BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES-
OFRECEMOS
NUESTRA
HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE
'NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3962
Title
A name given to the resource
3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Congressos i conferències
Gestió pública
Infraestructures
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1226/19900823d_00400.pdf
689dec34d67b0e7a2b373aa9edb2dec9
PDF Text
Text
MISTER PRESIDENT, DEAR FRIENDS,
IT'S A GREAT PLEASURE FOR ME TO GIVE YOU ALL MY WARMEST
WELCOME TO BARCELONA, ON THE OCCASION OF THE WORLD CONGRESS
OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.'
TONIGHT, I RAVE A DOUBLEREASON TO FEEL HAPPY WITH YOUR
COMPANY. FIRST OF ALL, AS MAYOR, BECAUSE THE CITY HOSTS FOR
THE FIRST TIME A WORLD MEETING OF THE ECONOMETRIC SOCIETY.
BARCELONA HAS INDEED A LONG TRADITION AS A VENUE FOR
CONFERENCES. NOW, WE ARE MAKING HARD EFFORTS TO CONSOLIDATE
THIS PRE-EMINENT ROLE AS A SERVICES CITY, WITH A GREAT
CULTURAL AND ACADEMIC ATTRACTIVENESS. YOUR DECISION TO
CELEBRATE YOUR CONGRESS IN OUR CITY MAKES US FEEL SURE THAT
WE ARE ON THE RIGHT PATH.
BESIDES, WE ARE VERY PROUD OF THE GROWWING GROUP OF
BARCELONA ECONOMISTS WHO ARE ACQUIRING A WIDE
ACKNOWLEGEDMENT IN THE FIELD OF ECONOMETRICS ...
AND, LAST BUT NOT LEAST, I'M VERY GLAD TO BE HERE AS AN
ECONOMIST, TURNED INTO MAYOR BUT WHO HAS NEVER FORGOTTEN HIS
ACADEMIC ORIGINS AND HIS TRUE PROFESSION.
�- COMPARE THE USELFULNESS OF BOTH ECONOMETRICS AND
POLITICAL ECONOMY AS PARADIGM WHEN GOVERNING A CITY.
if
ELABORATE ON:
- FROM CITIES AS MARKETPLACE TO CITIES AS ECONOMIC
ENGINES.
- BALANCED CITIES ARE CREATIVE CITIES.
- EUROPE AS A FUNDAMENTALLY URBAN CONTINENT.
- EUROPE AS A SYSTEM OF CITIES.
LET ME ADDRESS A FINAL WORD TO PROFESSOR FRANCO MODIGLIANI.
HIS WORKS ON THE ROLE OF SAVING IN ECONOMIC LIFE, AND ITS
INFLUENCE ON INVESTMENT AND CAPITAL FORMATION TO PROMOTE
BOTH GROWTH AND WELFARE, HAVE HAD A SOUND ECHO IN OUR
ACADEMIC WORLD. THAK YOU VTRY MUCH, PROFESSOR MODIGLIANI,
FOR YOUR WORK AND YOUR PRESENCE HERE.
THANK YOU VERY MUCH TO ATJL OF YOU, AND HAVE A NICE AND
USEFUL CONGRESS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4132
Title
A name given to the resource
6è Congrés Mundial del Econometric Society / Salutació a la inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Economia
Euroregió
Congressos i conferències
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-08-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1740/19950115_DdG_PM_Article.pdf
cf51ecce2136e1987c39a32fd4ec87f3
PDF Text
Text
1 5 GEN. 1995 (%)
Diari de Girona - ' '
L'alcalde de Barcelona. Pasqual Maragall, fa un
repàs als darrers esdeveniments polítics internacionals, espanyols i catalans a partir d'una carta
en un diari de la Glla d'una víctima del terrorisme
d t'l A. un article de Jean Daniel i una conferencia
de Vaclav Havel. Maragall conclou les seves relie-
sons dient que es pot apostar de valent per la fraternitat, pern -no com una ran prèvia que se ni
imposa, sinó com un designi irrefutable-.
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean
Daniel: Bon any!
per Pasqual Maragall (*)
T a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
T
ots anem en el mateix vaixell
asseljat per mil tempestes, fent
aigües per més d'un forat i tots
sentim els crits d uns passatgers contra d'altres. Els oficials
a bord són desbordats pels esdeveniments.
Es diguin Clinton, Balladur, Berlusconi,
Eltsin o González, cap d'ells no sembla
tenir-ho gaire clar. I un que ho tenia clar,
Delors, ha dit que preferia renunciar als
honors.
El nostre Pujol
semhla més tranquil. Ho sembla.
Però, n'està, com
creuen a Madrid?
Ho està més enllà
de la mesura en
què ser cap d'una
autonomia, àdhuc
forta, permet mirar
les coses amb una
certa distancia? Va prometre per Cap
d'Any que algun dia ens parlarà de moral
en general, i no només de corrupció. Restem a l'espera.
En la calma immerescuda, però total i
invasora, d'aquest final d'any a l'Empordà,
amb poca tele i més música que lletra, vaig
llegint tanmateix, a més de la novel·la
emocionant de Taslima Nasrim i la poesia
justa d'Alex Susanna (Boscos i Ciutats), la
carta de Cristina Cuesta a Martí Gómez y
Ramoneda, a La Vanguardia del 30 /5ÜI /
94, l'article <<Annus terribüis» de Jean
Daniel a El País del mateix dia i el discurs
del meu admirat Vaclav Havel al Congrés
Internacional de Pen Club íAvui 1 /XII /
94) que em va passar Josep M. Jaumà el
dia de Nadal.
Penso en la violència a Euskadi (GAL / ETA) i a Bosnia i a
Algèria i Ruanda, la latent à CisJordània, àdhuc la vehemència
dels acampats del 0,7% a la plaça
de Sant Jaume (santa vehemència! Santa vehemència perquè
mai la indignació que produeix la
injustícia patida pels altres no ha
provejeat una guerra. La dreta pot
sublcvar-se contra la ingenuïtat
de certes reaccions humanitàries,
per'» mai no podrà acusar-Ies de
violentes. Curiosa, per cert, la
negativa de la Generalitat a contribuir a l'any de l'ONU contra la
intolerància) i la força legal utilitzada pels Mossos d'Esquadra i
pels policies municipals (sobretot
pels MORSOB, més inexperts) que
e-lf-' vnn fer tora, i quasi diria també la vehemència d'algun editorinlista que ha vist en aquesta
causa de cooperació una de Ics
poques causes nobles. Violències i
vehemències que són testimoni de
l'exaltació del vaixell Terra, de la
brutalitat i sensibilitat dels seus
habitants, nosaltres, i de la indignació que alguns d'ells senten
espontàniament davant un designi que sembla inexorable.
Cristina Cuesta és lafillad'una víctima d'ETA. Escriu que cl
seu dolor només va començar a
tenir sentit el dia que el va posar
al servei dels altres, de les altres
víctimes, els familiars dels morts
d'ETA La cultura de la violència
ens contagia a tots. «Alguna cosa
deu haver fet» li va dir una noia
quan un policia autonòmic va
rebre puntades de peu a les festes
de Bilbao. Cristina diu que aquesta noia «està malalta de violència», que la síndrome del Nord ha
infectat tot Euskal Herria i que
tanmateix no s'ha de ser derrotista. «Avancem lentament, a empentes i rodolons,
però avancem».
La seva Asociación Paz y Reconciliación
ha atès casos de
familiars do víctimes dels GAL,
com Laura Martín, vídua d'un
dels atemptats
atribuïts a la banda contra-terrorista fa una colla
d'anys. Laura
Martín demana
solament un certificat que digui que el seu marit va morir
víctima d'un atemptat terrorista, suposo
que per poder acollir-se al què la llei estableix en aquests casos. Però la sentència
del judici a Arnedo i Domínguez parla d'associació iLb'cita, no d'organització terrorista. Quanta gent de bon cor considera que
els GAL són un problema menor, i que les
seves víctimes «s'ho mereixien» o «alguna
cosa deuen haver fet», diu Cristina, <es
tanca el cercle de l'horror».
La mare del darrer assassinat per ETA,
Alfonso Morcillo, sergent de la Policia
Municipal de Sant Sebastià, va dir que no
volia que ningú més patis el que ella
mateixa estava patint. «Aquest és l'únic
camí», conclou Cristina.
En les paraules de Cristina Cuesta es
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
sense haver de canviar el món ni convertir
repeteix per dos cops la barreja
l'ètica en acció, -<i d'altres que són aquí per
«'grandesa i misèria», referida al
intervenir en el món i actuar-hi èticament
dolor i als éssers humans, a ella
sense tenir de cap manera la possibilitat
mateixa i als altres. S'hi refereix
d'entendre res del que passa».
com a constatació que «dóna sentit», com deia abans, que ens ajuda
Una divisió del treball més que dubtoa reconèLxer-noB tal com som.
sa, diu Havel: perversa. I fa una crida a un
compromís que comentaré a l'última part
Havel demana mentrestant als
escriptors «una anàlisi mes profun- d'aquestes reflexions.
da de les complexes arrels de la
(11)1/1/95
intolerància, de les fonts de l'agressió
humana, i (...) una clara iLluminadó de la
Finalment ha entrat la tramuntana. Ija
misèria de l'ànima contemporània».
Diana ha inspeccionat els marges i ha
Entres les causes suggereix les frustradecidit quins biirt-s
cions i soledats,
d'alzina s'hauran
lus inadaptacions
• • • • • • • H
de deixar créixer.
individuals i la
Hem anat a Can
pèrdua de les
«Llàstima que assequin el llac Mongol,
també
veritats metafísiques.
d'Ullastret; els quatre xavos que anomenat, segons
l'electricista, Can
«Qualsevol
dona l'ordi no es poden comparar Kelvinator, perquè
acte de violència
els de Can Mongol
contra un indiviamb la joia que donaria el llac» van ser els pridu -diu Havel—
mers a comprar li
deixa de ser una
unfrigoríficd'araó per sentir
qucr,ts marca. No solament els Català han
compassió i esdevé un acte real do violènbarrat el pas del camí del bosc -gràcies a
cia contra tots nosaltres». Com es pot fer
una sentència iniqua, ara que parlem tant
que la gent ho entengui? - e s pregunta.
de jutges- sinó que en Martí Isern, llur veí,
No voldria que ningú pensés que en
hi ha posat del seu cantó unes rodes de
subratllar les barreges misèria / grandesa
regirar els camps per acabar de fer el pas
o violència / vehemència o dolors dels uns /
difícil. Hem passat i hem tirat amunt pel
dolors dels altres, estic suggerint que no es
vell camí de Cursà, tot rumiant sobre l'odi
pot reaccionar a una violència si no és
entre veïns. El de Can Mongol ens diuen
engendrant-ne una altra, que totes les
que si hem vist passar en Maragall. Desviolències són iguals i que al capdavall el
préB, més d'aprop, certifica que el Maragall
món es divideix en ingenus de bona volunde la tele és difhent de l'autèntic, i que en
tat i savis malparits, o com diu Havel,
efecte, el camí de Corsa era aquest quan
«alguns que cobren per escriure dels
ell, de jove, anava a estudi a là Bisbal amb
horrors del món i de la responsabilitat
la bicicleta, però que ara snan perdut els
humana i uns altres que cobren per encarcamins. Terrible sentència també aquesta.
regar-se d'aquests horrors i assumir-ne la
Després de comprovar que la xemeneia
responsabilitat», o si es vol, «alguns que
de la bòvila fa línia recta amb la Mare de
són aquí per comprendre cl món i l'ètica»
Déu del Mont en el mateix indret
del camí, hem tombat cap a l'esquerra i cap amunt, per albirar
les Modes amb l'espetec del
darrer sol. Tot és ple de fang.
Deu meu com ha plogut
aquesta tardor! Tanla aigua com
fruita havia donat el camp. Cine
pots d'olives m'ho li'l aquest, any.
IÎI llac d'Ullastret s'ha tornat :i
fer; llàstima que l'assequin perquè els quatre xavos que dóna
l'on I i no en poden compartir iimh
la joia -i els calers- que domuki
el llac. Els esplugalxws dels
aiguamolls de Castelló s han alineat aquí. Abans-d'ahir, anant cap
a Empúries a veure els Ruhcrt i
el seu pare malalt, vam veun- els
esplugfill·lius campant amb el coll
graciós en essa. Aconseguirà en
Rargatal que el llac es refaci un
dia? L'Albert Vilalta no m'ha contestat el suggeriment telefònic
que li vaig fer quan el llac era ple.
Lex-alcaldc de Fontanilles en
canvi ho tenia dar, el llac sempre
havia estat allà quan ell era jove.
Fa dos anys, tombat d'esquena
n terra al camí de Corsa, meditava sobre els Jocs tot just passats,
i sobre els «jocs» que havien de
venir. Caram si han vingut! De
canto! Tol el que imaginava era
poc. L'èxit no es perdona. Afortunadament ja són passats i Barce-
09.
�1 5 GEN, 1995
Diari de Girona
»
es mantó, Conde i J> la Rosa són al lloc
previsible mentre Berlusconi encara és
limn gaudeix de bona salut No així cl país
primer ministre, a Catalunya hem tingut
en general. A.Catalunya, focs i aiguats,
el primer debat parlamentari seriós..., en
consellers canviats per temes lletjos,
fi, Veix transversal va estrenar el segon
empresaris modèlics a la presó; a Espantram entre Calldetenes i Sant Sadurní
ya, semblantment i, de propina, el tema
d'Osormort: 8,6 quilòmetres. «Més val això
dels GAU que ha marcat el pas de l'any
que res», setze anys després de la recupemés que el show de la genial Lloll des de la
ració de l'autonomia de Catalunya!
plaça Rius i Taulet.
Això sí, les rieres del Maresme contiHe estat mirant enquestes. Del juny
nuen sortint de mare. I a Barcelona ningú
cap aquí hem rebotat amb èxit. CiU, que
no es recorda que ens inundàvem cada dos
ens va passar a la ciutat de Barcelona de
anys: plaça Cerdà, avinguda d'Icària,
moltes desenes de milers de vote ifins i tot
carrer Prim, carrer Cartellà, Sant Pau del
el PP ens va passar), ara ens ha passat al
Camp, el Raval, Eduardo Aunós, carrer
darrere. Gran exit per a una campanya
Mineria, Can Farrero. etc.. Toquem fusta.
pre-elecloral llançada un any abans de la
data: en sis mesos han perdut tot l'avanç
que tenien i una micu més.
(i O I ) 2 / 1 / 9 5
El que ha estat francament ben dut és
Anem per les perspectives i els plans
cl comiat d'en Roca de Madrid. El pobre
d'acció. Jean Daniel no veu més llum a la
Santiago Roldan -el Roldan bo- s'hi va
França del final de l'era Mitterrand, que
tn>bar cl dia abans anant de Barcelona a
en l'Abbé Pierre i els jutges. 1-a seva visin
Madrid eu un avió mig buit amb cl mateix
del món al 94 no pot ser més desespeRoca acompanyat de TV3. Les cameres
rançada. Interesvan invadir la nau
sa la seva reflexió
àuria, ¡i cop d'i us is^^^^^^^^M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ _
després de consitir el comandant,
derar la matança
que protestava:
• pot ser que algun
«En Miquel Roca ha fet el que de 150.000 tutsis
a Ruanda I postesenyor vagi a
Madrid acompaem va anunciar fa quatre anys rior a la de
100.000 hutus a
nyat d'una senyora
(i el contrari del que em va dir Burundi, 1972):
que no sigui la
tant de bo els
fieva i vostès cl
fa dos anys): tornar, però no per afriennistes tinpoden perjudicar!»
guessin raó que
Argumenta l'altuser el dofí consagrat
tots aquests odis
ra de les cirels va dur el colocumstàncies.
nialisme, però em
Finalment en
temo, diu, que no hi va haver una edat d'or
Miquel ha fet el que vam anunciar fa quapre-coloniaJ.
tre ¡mys dinant al Palauet (i cl contrari del
que em va dir fa dos anys a ca la Pilareta ):
' Poques sortides, doncs, en la reivrie histornar, però no per ser el dellï consagrat.
toricista, en l'estat previ o «natural-.
En Pujol encara somnia en aquella -ineCristina Cuesta ens proposa un camí:
xistent- reunió Pasqual, Miquel, Narcís a
la reconciliació de les víctimes, llur renúnRupià, i continua escampant que en Maracia a fer més mal. Camí difícil, que la
gall té la culpa de tot: corrupció de CiU
humanitat ha fet rarament.
inclosa.
Però el crit de Havel des del centre
Històries personals a part, 1994 també
d'Europa i des de la frescor dels que
ens ha dut algunes bones notícies: acord de «vénen del fred» i han patit totes les oprespau Israel-Palestina, reconciliació a la
sions, ens diu que hi ha una sensibilitat
Sud-àfrica de Mandela, inici de recuperamundial creixent en aquest sentit.
ció econòmica sense gaire inflació. Fòrum
No sé si Mendiluce hi estaria d'acord.
5+5 al Mediterrani i anunci de la cimera a
Fa unes setmanes va predicar a la Casa de
Barcelona, una colla de països del Tercer
la Caritat de Barcelona la necessitat de
Món continuen creixent més que el primer
passar a l'atac, de reaccionar davant els
món, primer debat sobre autonomies al
Zhirinovskis, els neo-nazismes i la passiviSenat (el més important a l'Espanya
tat civilitzada d'Europa.
moderna), el 0,7 avança (som al 0,5),
Fa dos mesos, quan vam trobar-nos
SEAT torna a vendre cotxes, l'exportació
amb l'alcalde de Sarajevo i el trio Mendilu-
�1 5 GEN. 1995
Diari de Girona
com el que Susan Soiling ha mostrat a
œ, Kouchner, Cohn-Bendit. ora evident la
Sarajevo - per cumins visible* o invisibles.
doblo necessitat d'una lòcça d ingerència o
por ajudar que la gent pugui obrir els ulls.
interposició i d u n a accióc'..il do wl.lnbinaEls polítics, almenys els mes intel·ligents,
ció entre ciutats: I «ambaixada de In
no rebutjaran una activitat com aquesta,
democràcia" a Sarajevo o«-« la proposta del
al contrari, l'agrairan (...) Una ven que
regidor de Cultura do Frankfurt. Uns
«punts d'encontre de la ciutadania» a Sara- sigui més que una mera queixa!».
jevo, peri) també polsera París, Frankurt i
Ingenuïtat? No m'ho sembla del tot Si
Barcelona, va per el suggeriment final.
que m'ho semblaria que es pensés que e!
que cal purament és com diu Cristina
Ija Guàrdia Urliana de Rarcelona vu
Cuesta, -defensar-nos dels salvadors de
salvar més vides a Ruanda que algunes de
pàtries», o com ha dit Havel algun cop.
les foires ONI 1 d'interposició. Simplement,
defensar-nos de la reacció de les cultures
posant ordre a les fileres de gent famMira i
singulars davant la forçada barreja interposant els febles al davant.
nacional de cultures. Tenir aquestes preHi tornarem. Una col·laboració internavencions per dogma,salvador tampoc no
cional, més ben dit, interciutats, entre poliens du gaire lluny. Es rcforawlar la precies municipals, serveis de neteja i elimigunta sense contestar-la: com conviurà la
nació de residus, salut pública local, comsingularitat amb la universalitat, la raó
panyies municipals o concessionàries d'aiamb l'individu? Kls estats amb les cull ligua, gas, electricitat. concessionàries de
res? .
telecomunicacions, etc.. farà molt pt>r combatre efectivament els desastres. J a va ser
«Ks quan la maldat humana deixa de
un gran èxit que l'ONL" admetés l'ampliaser un assalt ais nostres sentiments -diu
ció del concepte d'ajut humanitari, fins l'a
1 lavcl- i os converteix en una amenaça
poc limitat a
directe contra nnsalaliments,
tres-, que es pel. promedicaments i
duir -un despertar de
vestits, a nous
la gent pel que l'a al
conceptes de
«L·s diferències entre l'eiror i seu sentit de la rescaràcter muniponsabilitat respecte
l'encert són graduals, no són al món». <) com diu hi
cipal: subministrament d'ena Cuesta,
enlluernadores ni categòriques i, Cristi
nergia, calefac••avancem, lentació i aigua, elifiero avancem».
per tant, val més equivocar-se de ment,
mi nació de
Kns fan falta «lues
residus i uniaquest any: ( I )
poc optant per les pàtries petites» cuses,
formitat per les
reconèixer que solament «les deia singuforces de prolaritat i la modèstia
tecció.
podem parlar fort; que parlar dos de la
Això no treu la necessitat de desenvoluuniversalitat, des de la raó. des de la revopar el dret d'ingerència sobre la l>ase de
lució francesa o el dret natural, tant se val.
forces internacionals de voluntaris remuno és ja creïble, perquè totes les revolunerats. La pregunta no resolta és: el dret
cions i totes les raons (i totes les reaccions,
d'ingerència de qui? Els oi-ganismes interi la del Gingrich no serà excepció) han progovernamentals són poc electius perquè
duït monstres; i <2) que les diferencies
tendeixen a la competència a ia baixa deis
entre l'error i l'encert són graduals, no són
compromisos de cada govern: ningú no vol
enlluernadores ni categòriques, i que per
ser titllat de primo.
tant val més equivocar-se de por optant
En cl terreny de la conscienciació Havel
per les pàtries petites i els governs locals,
fa una proposta clam als intel·lectuals:
pel lliure mercat corregit, per la llibertat
«Crear gradualment una mena de lobby
no dogmàtica amb cohesió social, per l'ind'abast mundial, una germandat especial;
terès propi compatible amb el dels altres.
si em deixen fer servir l'expressió: una esA partir d'aquí podrem apostar de valent
pècie de màfia conspiratòria que tingués la
per la fraternitat no com una raó prèvia
intenció no solament d'escriure llibres meque se'ns imposa, sinó com un designi iiTeravellosos o manifestos puntuals, sinó defutable, una tendència m-ixent: no com un
tenir realment força en la política i en el
principi sinó com un fi.
coneixement humà dins d'un esperit de
solidaritat, d'una manera coordinada, deliberada -si cal amb un compromis personal
(*) Alcalde de Barcelona
te
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
A Cristina Cuesta Gorostidi, Vaclav Havel i Jean Daniel: Bon any! I a Ramón Jáuregui, també molt bon any!
Subject
The topic of the resource
Conflictes socials
ETA
Espanya
Globalització
Catalunya
Barcelona
Balanç
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-01-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles