2 10 51 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1415/19941013d_00652.pdf a69e1c4a0dc874fb3efb921ccbb85305 PDF Text Text Intervenció de l'Alcalde en l'homenatge a la Sra. Tarradellas amb motiu del seu 90è aniversari (Saló de Cròniques, 13 d'octubre de 1994) Celebrar el 90è aniversari d'una conciutadana nostra és un motiu de satisfacció. Noranta anys permeten acumular una experiència vital única i són una riquesa per a tots nosaltres. Però quan aquesta conciutadana ha estat testimoni, al costat del seu marit Josep Tarradellas, d'una part tan important i decisiva de la histbria de Catalunya, aleshores l'experiència és més transcendent i la satisfacció és més gran que mai. Antònia Maciá ha estat una figura discreta però decisiva al costat del qui va ser president de la Generalitat durant vint-i-sis anys. Amb ell va poder viure la joia del retorn, enmig de l'aclamació popular, el 23 d'octu 77. Fou, sens dubte, un moment que justificava tota una vida. Per?) abans havia sofert amb ell les penalitats de l'exili, durant trenta-vuit llargs �anys. Mitja vida gairebé, doncs, a l'exili: es diu ben aviat. arradellas suportà l'exili, n'estic segur, gràcies al suport i l'estimació que va trobar en l'Antonieta i en llur filla Montserra . Ara que ni ra són entre nosaltres, l'Antonieta sap que compta amb l'estimació del qui sd ^^x ', a Í .1111.1Selliy~~D.'.tl1~' .. . ~41.~0%tiW,N.,~+S+ *y¡rov10eOMfirW.~ NRi :iR 9/Nr1''StiR9#ir[4 F5k FAMF1Ria.K^,ygp~ ..ovey...- per celebrar el seu noranta aniversari: els seus amics i tots aquells qui admirem la tenacitat i la claredat de conceptes del president Tarradellas. 0131~"Aiwz , Perquè l'Antònia Macià ha mantingut en certa manera, en aquests sis anys que fa que va enviu dar, el testimoni de l'actitud d'observador crític de la política catalana i espanyola que Josep Tarradellas va adoptar en els últims anys de la seva vida, des que va deixar la presidència de la Generalitat. Ella ens ha fet recordar sovint que avui, a Cata lunya, 's més necessària que mai una actitud crítica. Com la que va mantenir, sense complexos, el president Tarradellas, que sabia que un país r només es podia construir des de l'assumpció clara �de quina era la realitat d'aquest país, de con, s'integrava en el conjunt espanyol i de com calla guanyar, Espanya endins, el prestigi i el bon nom de Catalunya. com veieu, us seguim necessitant. ,: Antonieta, -~,~~~ , x -;,>:^: ^semorm~R...wr~101~1^~»~... : , Encara que això sigui, potser, demanar -vos massa als noranta anys, que sigui per molts anys! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4321 Title A name given to the resource Homenatge a la Sra. Tarradellas en motiu del seu 90è aniversari Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Història Biografies Política Acció política Tarradellas, Josep, 1899-1988 Macià, Antònia Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1402/19940906d_00638.pdf 5bbe731b68e7160f07c2147d292d5ad3 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS DEL SR. ALCALDE A L'HOMENATGE A FERNANDO RUBIO I TUDURI EL6 DE SETEMBRE DE 1994. �Honorable Conseller Trias, Síndic Canyelles, Comissionat Laporte, Regidor Nadal, Regidor Fuster, Regidor Amat, membres de la Presidència, estimats amics, aquest acte toca cap a la fi; almenys la fi de la seva primera part, perquè després escoltarem tres peces de la Coral Thau. Hem sentit paraules molt ajustades, molt plenes de coneixement. Només vull afegir les d'una persona que és avui aquí i representa una ciutat que se sent orgullosa d'éssers humans com el que ens ha estat descrit. Éssers humans que són capaços, al mateix temps, d'una fidelitat al seu origen, a la seva circumstància, a la seva cultura, al seu país, a la seva ciutat, i al mateix temps al mar i tot alió que el món ofereix com aventura, com a repte, com a una cosa desconeguda que cal conquerir. Ell ho va fer, es veu evident en les paraules que hem sentit ï en les que han estat escrites per Pau Faner; ens agradaria avui, justament, que les que aquí s'han dit, aquelles que s'han dit tan sàviament i les que estan escrites, s'afegeixin al conjunt de coses que s'hauran dit i que s'hauran de dir encara sobre Fernando Rubió i sobre la seva família magnífica, de la companyia de la qual avui tenim el privilegi de gaudir. Jo vaig ser hoste fa tres anys, no em voldria equivocar, a Montgofre (poc després de la coleada de Maó) d'una coleada particular, que dl va muntar, que ell va organitzar justament per disfrutar de la vida (no diria en privat, perquè alió era un petit col.lectiu, un col.lectiu enormement seleccionat, jo crec) i recordo la brillantor d'aquella tarda, la coleada mateixa que s'hi va fer i recordo com ens van venir a cantar uns amics joves, perquè ell tenia amics joves també. I recordo els glossadors, com després ens van estar entretenint hores i hores, segurament minuts llargs, en tot cas, que es feien perfectament plaents en aquella tarda que anava caient. És una imatge que em quedarà per sempre més i que sempre busco quan to rn o a Menorca; ara mateix que hi he estat, un dia que em vaig mig perdre entre Binimalà i la Pregonda, en aquells camps hi tornava a veure cada vegada Montgofre; a �cada racó em semblava que havia de sortir la taca blanca que el Nicolau Rubió havia fet per en Fe rn ando, el seu germà. Mireu, aquesta ciutat -crec que parlo també en nom de tots, de les nostres institucions- té un deure amb Fe rnan do Rubió que no s'acaba amb aquest acte, que jo no m'atreveixo a qualificar de l'homenatge a en Rubió. L'homenatge a en Fe rn ando Rubió s'ha de fer, i l'hem de fer tots junts, l'hem de fer Barcelona, Catalunya i probablement Menorca i l'hem de fer gran. Avui és un petit recordatori i un avenç, és una anticipació del que després es farà. Avui és una cosa que està feta en calent: ell em parlava sovint de la Capella, i jo n'havia parlat amb el regidor del Districte; sabíem la dificultat de definició, sabem encara' que els serveis de Cultura de l'Ajuntament diuen que potser no és òptima per a una finalitat bibliotecària. Ho haurem d'acabar de mirar: en tot cas per a una finalitat de caràcter cultural, polivalent, Veurem exactament quina forma se li va donant. Quan jo venia pensava: trobaré la família, trobaré la Jacqueline, la Mercè, la Montserrat, trobaré els seus parents i ja serem prous perquè és una data una mica desavinent, avui; per la calor que fa, per les vacances, que quasi encara hi som; pel Giotto que avui s'inaugura, per tantes coses, i us agraeixo molt, autoritats i amics, que avui sigueu aquí. Aquest és un tast de l'homenatge que avui ha començat meravellosament amb les paraules que hem sentit aquí i que ha de continuar. Amb una funció per aquest indret que és únic i podria estar caient; i que no ho està gràcies a ell, i que mirarem, entre tots (perquè estic segur que ningú n¢ hi faltarà, en aquest esforç) que sigui útil a la societat i que sigui un petit racó, un lloc de record, d'en Fe rn ando Rubió, de la seva bonhomia, de la seva creativitat, de la seva 1 capacitat. Aquí s'ha dit que la nostra realitat prové dels confins del Mediterrani, de llocs diferents del Mediterrani. I és cert: ;hi haurà lleis o no hi haurà lleis, però en tot cas les lleis del cor poden més que les de la lletra i les del paper i n'hi ha una que ens dicta l'amor i l'estimació. �Entre nosaltres, en Fe rnando Rubió ho va fer tot amb respecte, més enllà de Catalunya i més enllà de les illes, ho va fer tot amb gran elegància. Nosaltres hem de mirar de ser-hi fidels. I és amb aquest esperit que ara m'agradaria fer el lliurament en nom de la ciutat de Barcelona d'un petit record, d'una mostra del nostre agraïment, que no es pot materialitzar en aquesta petita peça, a Jacqueline, vídua de Rubió i Tudurí, i a Mercè Rubió i a Montserrat Rubió. Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4308 Title A name given to the resource Homenatge a Fernando Rubió i Tudurí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Capella de les Reparadeores, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Model social Acció política Rubió i Tudurí, Fernando Farmàcia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1309/19930304d_00535.pdf 973bebcc149d240c22a8d4e9ed7ef0f4 PDF Text Text ACTE D'HOMENATGE A WILLY BRANDT Paranínf de la Universitat de Barcelona 4 de març de 1993 13:00 h. Excm. i Magnific Sr. Rector, Sr. President de la Internacional Socialistía, companys companyes, amics i amigues, La darrera visita de Willy Elrandt a Barcelona va ser al febrer de 1988 per a la presentació, de la mà de Hans Mainke, d11 seu llibre "La locura organizada: carrer armamentista y hambre en el mundo" al Círcul o de Lectores. En aquella ocasió vam comprovar que Willy Brandt no oblidava Barcelona, perquè el record que en tenia anava unit a coses molt sentides per ell, com la causa de la llibertat per la qual havia conegut Barcelona per primer cop en aquell any dramàtic del 1937 quan va venir-hi per coordinar el suport dels socialites nòrdics a la República. Aquest, avui, és, doncs, un homenatge de Barcelona a Willy Brandt, no solament merescut sinó també degut. Un homena ge per demostrar �la nostra admirad() per la selva memória, en un moment en que la radical honestedat i el ciar humanisme de Willy prandt resulten estimulants. Pertany a la privilegia 4a generació de polítics que han estat contemporanis de bona part d'aquest segle, i que han participat de manera activa, i a vegades delcisiva, en alguns dels seus esdeveniments més importants. A mi m'agradaria recordar ara, i vosaltres segurament les recordareu, dijes fotografies de Willy Brandt. Dues fotografies que van donar la volta al món i que il.luétren dos moments estelars de la seva trajectlória política i vital. de juny de 1963 La primera és aquella del 2 al costat de John Kennedy, el mític president nord-americà, quan aquest va dir allò de "Ich bin berliner" (sóc berlinès) 1 en un directe desafiament a la pressió soviética sobre Berlín. Willy Brandt era aleshores l'alcalde de la resistència, l'alcalde del Berlín resistent, �el polític de la fermesa enfront de l'amenaça. L'altra fotografia que m'agradaria recordar és la d'un Willy Brandt aggnollat, el 7 de desembre de 1970, davant del monument a les víctimes del ghetto de VarsòMia, destruït per les tropes alemanyes l'any 1944. Es aquest el polític de la reconciliació, l'home de l'obertura a l'Est i del realisme aplicat a la divisió d'Alemanya. Willy Brandt va recórrer tota l'escala de les des de l'acta de responsabilitats polítiques, diputat fins a la pregidéncia de la Internacional Socialista, can avui és succeït pel meu amic, i amic de Barcelona, Pierre Mauroy, i va servir a tots;els llocs amb el mateix entusiasme. Però n'hi ha un que sempre va considerar d'una manera molt especial, i és È el lloc d'Alcalde-president de Berlín. Recordo la primera visita d V ell a Barcelona, sent ja nosaltres a l'Ajuntament democràtic, i com Narcís Serra, enfatitzarit la seva pròpia experiència com a Alcalde, 11 deia: "Willy, hauríem d'aconseguir que hi hagués una llei o �una obligació moral que digués que per ser polític d'Estat s'hagués hag4t de ser, primer, polític de ciutat, s'hagu4s hagut de ser regidor d'una ciutat". I Willy Brandt va contestar: "No només hi crecl sinó que vaig convertir això prácticamentt en llei en el Senat de Berlín quan hi vaig ser". I va fer d'aquesta obligació o d'aquest deure moral una obligació práctica. I volia, va voler i aconsegui que la maj ria deis polítics de l'Alemanya d'aquella época passessin efectivament per l'experiénCia de la política local. Aquella experiència el va ma car profundament. I no només perquè va haver de veure, sense poder-la impedir, la doloro0a divisió física de la ciutat des de 1961, sin?) perquè la ciutat dividida i amenaçadd li va permetre forjar la idea que presidir a des d'aleshores la seva pròpia orientació pública: la conjunció de llibertat i justf.cia. Des del càrrec de cancellet de la República Federal d'Alemanya va impulsar les reformes socials i la unió econò*ica 1 monetària �europea. Dirlem que Willy Brandt va saber anticipar una combinació de Bad Godesberg i de Maastricht. Willy Brandt, doncs, es va deixar guiar sempre per la raó i l'ètica. I si algun cop van entrar en conflicte totes dues, l'ètica sempre va guanyar la partida. Alg4nes de les seves decisions -per exemple, cancelleria federal l'any l'abandó de la 74- reflecteixen aquest combat intern. Alguns deis honors i càrrecs de qué va ser mereixedor, com el Premi Nobel de la Pau, la presidència de la Comissi4 Nord-Sud o la presidència de la Interna ional Socialista mateixa, són el reconeixement del seu compromís amb l'ètica i la r Es parla ja avui de la generació del néts de Willy Brandt. No tots són però, alemanys. Felipe González no amaga ni la seva admiració envers la figura de Willy Irandt ni el seu deute d'agraiment envers e4 aquella persona que va creure en aquell jóve de 32 anys, nomenat Secretan i General del PSOE a Suresnes, �en el congrés de la renovació del socialisme espanyol, que el portaria vuit anys després a les responsabilitats del govern. Més que fer l'elogi dels mèrits passats prou coneguts, voldria destacar ja no només la vigència del seu pensament com el caràcter precursor i moralment inobjectable de les seves propostes. Willy Brandt es va sentir ompromés amb els problemes de seu temps: pex a resoldre'ls va apostar sempre pel futur; per això era un precursor. Willy Brandt es va distingir per fer propostes concretes i possibles. L4 diferència amb altres que també en fan, de propostes, és que les seves es fonamenten se pre en el destí comú de la humanitat; per a x8 eren moralment inobjectables. Moltes de les coses que Will la pura evidència. Però Brandt deia eren rquè l'evidència sigui eficaç ha de ser explicada amb arguments i armada amb idees. �Es el que feia Willy Brarldt. Situava les mancances de llibertat, d'igualtat, de seguretat i de solidaritat $n l'únic context on poden ser enteses i supe ades: el context del món, que per a ell era Est i Oest, Nord Sud, a i'ensems i indissolub ement. La relació entre despesa en armament, miséria económica i cultural i destrtcció ecológica repeteixo, despesa en armament, misèria econòmica i cultural i destrucc ó ecológica- era per a Willy Brandt la causa primera del desordre actual i deis perills que amenacen el nostre futur. Willy Brandt demostrà que el futur de la humanitat és un futur comú, i perquè aquest futur sigui possible afirmav , que la humanitat s'havia de comprendre i organitzar com a tal humanitat. Això tan senzill de dràstiques mesures i però, requereix illy Brandt les proposava. Deia, primer, d'una opinió cal fo entar la pressió pública il lustrada per que estimular els governs indecisos. a �Que cal substituir l'es ratègia de la intimidació per un concepte de "seguretat comuna". Aquestes eren les s ves paraules. Que cal utilitzar en projectes de desenvolupament econòmic i social una part substancial dels recursos perduts en l'armament. Que cal crear un "fons de solidaritat internacional" en què partielpin sobretot els Estats Units i altres grans potències, els que més per a aportar i ttambé tenen més per a comprometre. Deja coses terrenys persones molts similars com semblants han dit Vaclav Havel a les que en i han escrit Raimon Obiols. Deja coses que avui a Pier e Mauroy i a mi mateix ens obliguen. Ens obliguen perquè ell parlava de la unificació a eEcala mundial, de la mundialització deis problemes. I heus aquí que Pierre Maurchr, que ha estat fins ara President de la Federació Mundial de Ciutats Unides, i jo mateix4 com a president �de les ciutats europees, eétem embarcats en l'aventura comuna d'aconse uir que el món tingui una sola organització de ciutats, que davant o el costat de les acions Unides hi hagi ben aviat les ciutats 4nides, una sola organització de ciutats. Willy Brandt de ja que la pau és inseparable de la llibertat. Willy Brandt parlava de la tolerancia. Willy Brandt Va ser potser el primer, potser el precurs del que ara anomenaríem una acció cívica europea. Willy Brandt va ser en molté sentits també un sant del voluntariat, de la 4edicació lliure i voluntaria a les finalitatl de la minora social. De j a, ho repeteix que la pau és inseparable de la llibertat. Ho va creure i l'Ostpolitik que va encapgailar apuntava en aquesta direcció. El 1989, aquest any que dé vegades Raimon Obiols ha qualificat com l'autèntic canvi de segle, li va donar la raó. La unificació d'Alemanya en pau i democràcia va ser la darrera gran satisfacció de la seva �dilatada vida política. El 22 de desembre de 1989 q an va participar al costat de Von Weizácket, de Kohl i de Modrow en l'obertura de la Porta de Brandenburg va ser en aquel moment l'alcalde moral d'un Berlín per fi reuhificat. L'exemplaritat personal de Willy Brandt consisteix en haver estat alhora líder polític i líder moral. Jo diria, ut3ilitzant paraules de Havel, líder cívic, igual com ho va ser Olof Palme. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4215 Title A name given to the resource Homenatge a Willy Brandt / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Paranínf de la Universitat de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Política Acció política Brandt, Willy, 1913-1992 Alemanya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-03-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1295/19921104d_00512.pdf 3583fbd7e9866a3cdd4dee1f9013ebfe PDF Text Text Acte d'homenatqe a la memòria de Lluís Casassas i Simó al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona /4 novembre 1992) PARAULES DE CLOENDA DE L'EXCM. SR ALCALDE PASQUAL MARAGALL En el moment de cloure aquest act , voldria només reflexionar uns segons en veu alta sobre la dive sitat de les contribuciones que aquí s'han pogut i s'han hagut de sentir per fer justícia a la personalitat de Lluís Casassas. r Si no fos perquè es tard, hauria de parlar una molt bona estona sobre la seva contribució magnífiÇa, no només a l'estudi, sinó a la transformació d'aquesta ciutat, a la seva organització, a la seva divisió en districtes, que ha estat aquí citada i que, al capdavall, és probablement un de.s exercicis polítics més difícils que es pot imaginar: dividir un territori i, tanmateix, mantenir-lo unit. Va ser ell, amb en Joaquim Clusa i amb d'altres col.laboradors, qui va saber formular allò que altres políticament haviem de decidir i que vam poder decidir amb unanimitat, aquesta cosa que ens falta tant de vegades en aquest país, quan es parla de territori i que, en canvi, és la gondició indispensable per poder parlar de territori. Perquè el territori és, ben segur, tant per als geògrafs, tant. per als polítics, com per als ci tadans, el marc de tot allò que s'hi escau. I, per tant, en el moment d'ordernar-lo, en el moment de dividir-lo, d'organitzar-lo, segurament que no és regla d'or la de la majoria simple, la de la meitat més u. Lluís Casassas va ser la perdona entorn de la qual es va galvanitzar un estudi, una proposta que va poder arrossegar majories molt més àmplies, un consens total dels regidors d'aquesta ciutat, en una fase d'empenta inicial, en una fase jo diria constituent del propi ajuntament com a tal. Estic segur que el resultat serà durador. Això no li venia segurament només d'una dedicació momentània, sinó d'una història de la qual j4 vull remarcar un fet potser no molt conegut. Ell va ser un dels primers estudiants detinguts a la Universitat, potser l'any 1945, potser l'any 1947, a l'entorn d'aquests anys, en el marc d'algunes detencions d'estudiants progressistes que s'havien produït, en un moment en què realment ser detingut representava un perill, un perill molt gran. Ell va �ser, per altra banda, i així quedarà, aquell que ha distingit millor els conceptes del que és comarca, del que és àrea metropolitana, del que és conurbació estkicta, del que és regió metropolitana com a àmbit més ampli de planejament. No voldria estendre'm més, però, sí, en canvi, obrir al final d'aquesta sessió -que ha estat digna i completa- la porta a una reflexió col.lectiva de la nostra ciutat, del nostre país, sobre les coses que queden per fer en mOtèria de territori, justament: per què no imaginar que aquestes 1.leis que encara s'han d'aprovar i que estan mandatades pel calend ri legislatiu -com són la Llei de Regionalització, de creació de/les regions de Catalunya, com a demarcació de l'acció de la GOneralitat, i el Pla General Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial de la Regió I- puguin ser discutides, no ja per comissions tècniques, sinó també pel propi Parlament, amb los seves pròpies comissions, que existeixen -existeix la ComiOsió Institucional de Lleis Fonamentals, que és la que haur4 de discutir, ben segur, els temes de la regionalització, tant de temps esperats-, i puguin ser discutits seguint la geografia d'aquest territori estimat que és el Principat? És un suggeriment que faig no taüt com home de partit, no tant com a persona que té les seves pròpies opinions, sinó com a Alcalde d'aquesta ciutat. Per què no imaginar que la ComisOió Institucional del Parlament de Catalunya es reuneixi no notés a Barcelona, sinó també a Girona, també a Reus-Tarragona, jambé a Lleida, també segurament a Tortosa o a la Seu, o a Manresa o Vic, per discutir en diverses sessions el que haurà de ser, en definitiva, l'esperada Llei de Regionalització? Una llei que en ha d'obrir la porta, segurament, a moltes de les qüestions e fins ara per la nostra pròpia manca, per la nostra pròpia limit ció no hem sabut enfrontar. I per què no imaginar, també, que el Pla Territorial de Catalunya i el Pla Parcial Territorial d la Regió I, el de la Regió Metropolitana, es puguin discutir el primer en aquests mateixos escenaris, per part de la pròpi comissió -que aquesta és una altra, la de Política Territorial- i el segon a les ciutats regionals que formen aquesta cprona perifèrica d'una enorme potència, com és Mataró, com és Granollers, com són Terrassa i Sabadell, com són -per a aquells que així ho pensin, perquè aquest és un tema encara per debatre- Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, i per tont fer partícep el país de la discussió de la seva pròpia organització?. Estic segur que Lluís Casassas, això -no dic que ho volia, perquè trairia un pensament que no va* compartir en cap moment amb aquesta concreció- ho hagués imag nat com a positiu. �Jo tinc aquí les paraules, ben onegudes, que ell va escriure després de pujar a la Torre de Co lserola. Ell va ser el primer científic, jo diria fins i tot el primer ciutadà que, oficialment, acompanyat de la regidora Marta Mata, va pujar a la Torre de Collserola, aquesta torre que es va fer amb la condició que fos un mirador, el mirador de la Regió Metropolitana. Després de ser-hi, va escriure un meravellós article de geografia i de sentiment, que acaba dient el següent: "Només cal esguardar-ho lot amb els ulls ben atents i oberts amb esperança. Nomép cal recollir, en aquesta mirada, l'alè de les coses, el batec de les lluites, l'esplendor de les realitzacions neves -i la cúpula refulgent del Palau Sant Jordi n'és el seu símbol més alliçonador-, l'esperança que brilla en tetes direccions seguint les vies noves ja obertes com solcs generosos fendits en el territori, i totes les altres vies que ja se sent palpitar en tota la rosa dels vents i que sorgiran de l'entranya de la torre, el batement incessaflt i pregon del cor de Barcelona". Lluís Casassas i Simó. Universitari, geògraf i ciutadà eminent. Moltes gràcies. Pasqual Maragall C;A'')ASS: T � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4201 Title A name given to the resource Homenatge en memòria a Lluís Casassas Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Urbanisme Política Barcelona Acció política Casassas i Simó, Lluís, 1922-1992 Description An account of the resource Paraules de l'alcalde a la cloenda de l'homenatge. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1294/19921029d_00511.pdf 0b8b0fabc5dd47bb7bbd7b8ba9078124 PDF Text Text PARAULES DE L'ALCALDE A L'HOMENATGE AL CARDENAL NARCíS JUBANY AL PALAU DE LA MÚSICA. 29.10.94 El camí de l'estreta col.laboració entre la ciutat i l'Arquebisbat va començar darr4rament amb el Cardenal Jubany. Aquesta col.laboració ha donat uns resultats' extraordinariament positius. Alguns dels quals jo vull, per tangibles que són, referir-me novament: - El diàleg Esgl4sia-Ciutat sobre qüestions urbanístiques, teme materials, no menys importants per això, a alguns dels quals, potser, la ciutat no ha correspost encara amb la diligència suficient, com és el cas de la parròquia de Sant Narcís. Però estic en d'afirmar que es condicions això desencallarà molt aviat. - La Campanya per a la Millora del Paisatge Urbà amb l'església de la Merce, l'església de Sant Jaume, la Pia Almoina, el Palau del Bisbe i aviat de la Catedral. I tamb4 l'església de Betlem, aquesta impulsada, dintre de la Campanya, per la Generalitat de Catalunya. - El Centre Abraham. Una col.laboració que ha estat emblemàtica, crec, per a un període excepcional de la ciutat. Hi ha hagut un altre diàl g, tant o més ric, encara que potser no tant palpable com e que acabo de descriure i que, al capdavall, és el que ha fet possible el primer: em refereixo al diàleg franc, sincer, des de posicions més diverses o singulars que no pa distants. Vull referir-me, finalrrent, a la Universitat Ramon Llulll, que ha suposat un impuls de conjunt a una sèrie d'institucions estimades i fructíferes de la ciutat de Barcelona. El camí iniciat amb el Doctor Jubany està tenint una continuïtat igualment positiva en les relacions entre la ciutat de Barcelona, el seu Ajuntament i l'Arquebisbat. I és gràcies a la seva empenta que avui ens podem sentir satisfets �del balanç d'aquestes relacion Del cardenal Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, retindrem sempre la dignitat institucional de la seva manera de representar a l'Església barcelonina , una singularitat càlida o una proximitat respectuosa i sobretot, sobretot la valentia de trencar barrere g en nom i en interès de la seva alta representació. Vostè, Doctor Jubany, h contribuït a enaltir Barcelona en un moment molt important do la seva història. Es per això que, aquesta nit, he vingut dir-li, moltes gràcies Doctor Jubany. �z ^ U J C qq!¿¿A^` J ^ ^ `\` ( \ 1 33 v ` ^ ^ \ ^^ ^ 1 ^ VV• JJJ, ^^Y.\WLJ ^LiL.•J ^ ^^-- ^ V ^ ^^ ^^ ^ ^^ cd i^ V +C-616^ ..O ,L) cd Y u" t cn V] . p ^ YN Y ^ X O ty .^ ^ ^ ^ v, 7„^_,) y c^s..^^ s y^ 'A v ^ cd a^ rd Q-I 9, E 1. el cC •^ „ ^ ^n v y 1-4 ^ 9 ^ .^ Q ^ —c ^ ^ Ó. . u ^ ^ ^O "5 , ^ Cl. -01 ^ ^ ^ G1.1 O ^ ^ ^ a.^ ii 112, ^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4200 Title A name given to the resource Homenatge al Cardenal Narcís Jubany Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Biografies Religions Acció política Barcelona Model social Jubany, Narcís, 1913-1996 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-10-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1289/19920923d_00502.pdf 5447e1fe5fc5a06ae2e9d8b3ad445208 PDF Text Text 6? ^ PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE E LA PRESENTACIÓ DEL PREGONER DE LES FESTES DE LA MERCè, EXCM. SR. JOAN ANTONI SAMARANCH DIMECRES, 23.09.92. 20:00 HORES. SALÓ DE CENT. - EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR Dp LA MERCè D'ENGUANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ. AQUESTES PARAULES, SENS DUBTE, 'HAURIEN POGUT DIR DE MOLTES DE LES PERSONALITATS QUE HAN PRECEDIT EN AQUESTA COMESA A JOAN ANTONI SAMARANCH. LA DIFERèNCIA ÉS QUE EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY NO NECESSITA PRESENTACIÓ GAIREBÉ ENLLOC D L MÓN. JOAN ANTONI SAMARANCH, EL PRESIDENT DEL COMITè OLÍMPIC INTERNACIONAL, ÉS EL BARCELONÍ QU* HA ASSOLIT UNA POSICIó PÚBLICA MÉS DESTACADA A NIVELL INTERNACIONAL; ÉS EL MàXIM DIRIGENT DE L'ESPORT MUNDIAL. - NO HE DE PRESENTAR, DONCS, A JOAN ANTONI SAMARANCH I MENYS DAVANT DELS SEUS CONCIUTADANS. �NO HE DE DEIXAR DE RECORDAR LES DADES BàSIQUES DE LA SEVA BIOGRAFIA, COM ÉS COSTUM EN AQUESTS CASOS. SóN MOLTS ANYS DE DEDICACIÓ A L ESPORT I A LA POLíTICA, COM A JUGADOR, SELECCIONADOR I PRESIDENT FEDERATIU D'HOQUEI SOBRE PATINS, COM A REGIDOR D'ESPORTS D'AQU*ST AJUNTAMENT, (DEIXEU-M'HO SUBRATLLAR, REGIDOR D'ESPORTS DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, L'ANY 1956, DESPRÉS DE L'èXIT DELS JOCS DEL MEDITERRANI) COM A DELEGAT NACIONAL D'ESPORTS I PRESIDENT DEL COMITè OLíMPIC ESPANYOL, PROVINCIAL DE BARCELONA I COM A PRESIDENT DE LA DIPUTA PROCURADOR EN CORTS, COM A MEMBRE DEL COMITè LíMPIC INTERNACIONAL I DESPRÉS VICEPRESIDENT COM AMBAIXADOR D'ESPANYA A MOSCOU FINS ACCEDIR L'ANY 1980 A LA PRESIDèNCIA DEL MàXIM ORGANISME DE L'ESPORT MUNDIAL. 2 �PRESIDENT DES DE 1987 DE L'ACTUA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I INVESTIT, ENCARA NO F UN ANY, DEL TíTOL NOBILIARI DE MARQUèS DE SAMARANCH, EL NOSTRE PREGONER D'AQUEST ANY ACABA DE TENIR EL PRIVILEGI I LA SATISFACCIÓ DE PRESIDIR LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA, LA SEVA CIUTAT, QUE ELL MATEIX HA QUALIFICAT, AMB MÉS CONEIXEMEN I AUTORITAT QUE NINGÚ, COM ELS MILLORS JOCS OLíMPICS DE LA HISTò IA. BARCELONA, CATALUNYA I ESPANY ESTARIEN EN DEUTE AMB JOAN ANTONI SAMARANCH, PEL SOL FET DE REPRESENTAR DIGNAMENT EL NOSTRE PAíS DAVANT DEL MÓN EN L'EXERC CI BRILLANT I EFICAÇ DEL SEU CàRREC. HO ESTAN PER MÉS MOTIUS. LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLIMPIC S DE BARCELONA NO HAURIA ESTAT POSSIBLE, PROBABLEMENT, SENSE LA SEVA PRESéNCIA AL CAPDAVANT DEL COI. L'AJUNTAMENT AIXí HO VA RE CONèIXER EN ATORGAR-LI, L'ANY 1987, PER ACORD DEL CONSELL PLENARI, LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT. EL SOL ARGUMENT DE LA SEVA PROVADA DEDICACIÓ A LA CAUSA DE L'OLIMPISME I L'ENCERT AMB QUè HÁ DUT LES REGNES DEL COI DURANT AQUESTS DOTZE ANYS VA DONAR A LA CANDIDATURA DE BARCELONA LA �OPORTUNITAT DE SER CONSIDERADA AMB EL MàXIM INTERèS I OBJECTIVITAT PELS MEMBRES DEL COMITè. SAMARANCH HA AUGMENTAT EL PRESTIGI DE L'ORGANITZACIÓ OLíMPICA ARREU DEL MóN I SOTA LA SEVA PR4SIDèNCIA ELS JOCS HAN PRèS UNA NOVA IMPORTàNCIA COM LA PRIMERA M4 NIFESTACIó ESPORTIVA DEL MóN I COM A OCASIó DE TROBADA, DE PAU I DE FRATERNITAT ENTRE ELS ATLETES I ELS PAïSOS. AVUI ESTEM MOLT CONTENTS DE TENER-LO AMB NOSALTRES, EN AQUEST SALó DE CENT, UN UN ACTE íNTIM I OLEMNE ALHORA COM ÉS L'INICI DE LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT, DE 1.44 SEVA CIUTAT. TÉ LA PARAULA 4 �?CR 24 de setembre de 1992 Paraules pronunciades per l'Alcalde a la Basílica de la Mercè després de la celebraciíí de l'ofici amb motiu de la festivitat de la Patrona de Barcelona Vull agrair, en nom del Consistori i davant la Mare de Déu que dóna nom i color a la Festa Major de Barcelona, a tots els ciutadans de totes les creences i actituds, de totes les procedències, el seu capteniment en aquest estiu que tot just s'acaba. I que s'acaba emportant-se'n una ciutadana prototípica de Barcelona, i deixant-nos tristos; tristos però confiats que l'esperit barceloní que ella mateixa també encarnava ha viscut, està vivint i viura moments esplèndids, en què la generositat s'imposarà a la gasiveria, la prudència a la precipitació i l'austeritat anirà acompanyada de la col.laboració de tots per aconseguir les fites significatives que la ciutat avui pot pretendre. L'arquebisbat ens ha ajudat fer del Centre Abraham un lloc de trobada momentània de totes les religions, però també una referència de fut r per a tots aquells que creuen que la única via de so ució dels problemes que ens enfronten en el Mediterrani i el Sud-Est d'Europa passa per una actitud positiva de 1 s idees i les creences, i d'aquells que les administre , envers les actituds de concòrdia que han d'anar creixent abans d'imposar-se lentament però amb determinaci4. Aquest és l'esperit d'alliberament i de pau de la Mercè, tal com el veiem els barcelon4ns de tota mena, i és també l'esperit de Barcelona. 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4195 Title A name given to the resource Presentació del pregoner Joan Antoni Samaranch. Pregó a les Festes de la Mercè 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Esport Acció política Barcelona Samaranch, Joan Antoni, 1920-2010 Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-23 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1246/19910604d_00447.pdf 77d30ec976ee364e9d93310188521238 PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN L'ACTE D'ACOMIADAMENT D E L'IL.LM. REGIDOR JOSEP MA. SERRA MARTI. (Barcelona, 4 de juny de I991. Saló de la Reina Regent) En Josep Ma. Serra Martí ha eStat un fiII estimat d'una familia barcelonina antiga. Un oatalá fidel a les virtuds que ens han fet respectats com a pObI8: el tr8baIl i el vitaIïSme' la tenacitat i l'abund^uoia cordial, la generositat i la fza 'esa, Un enginyer doblat, quan ha calgut, d'editor. Ha estat més de 10 anys regidor de la Ciutat, el més entregat, el més apassionat, el més iotraosigeot en el fonamental i el més transigent en la relació personal. Ens honora a tots. L'hem dut aquí perqué ens honora i pecgué la seva familia ha considerat, com jo, que ha mort sobretot per la Ciutat. Es el més natural que un Tineutd'Alcalde de Barcelona, mDrt en l'exezoici com qui diu del seu cázz2o, sigui acomiadat en el lloc on va abocar tanta energía i tanta vida, en el Saló de Plens que durant 10 anys l'ha vist recuperar ±aÇaoea, canviar els mercats, els petits i ele grans, multiplicar el clavegueram, netejar la Ciutat i els seus carrers, presidir les seves empreses i finalment, en els darrers 4 anys, aconduir la més gran transformació urbanística que Barcelona haurá vist en el segle, sense oblidar el verd de les gespes que floreixen noves cada setmana, i de nou les alzines, i fins i tot oliveres en els nostres carrers. Cap de nosaltres deixazá una petja tan profunda en els carrers de la Ciutat transformada. 8'hao acabat les discusions electorals i tots podem recooéixer aquesta veritat que ens honora independentment del nostre partit, Dergué ha estat de Xots una mica, i per tots ha tingut l'actitud adequada. Seguirem veient en Josep Ma. en les noves rambles, molt singularment en la Rambla de Catalunya que travessa la Plaga i uneix la Barcelona dele senyors i 14 Barcelona del poble (eIl que ve de senyor i es va saber juntar amb el poble), envaïda en aquesta primavera per milers de barcelonins feligos de ser-ho gzáciea a la tenacitat den Josep Ma, Serra Martí. �2. La seva mort no ens entristeix a oosaltceS, Consellers de la Ciutat, sí als a0icG que som però no als Consellers, estimats Tere i fïIlS i Sra. Rubió, 'é eis Consellers teoim ja o^»ostáncia que no es podrá tOzcez una tra'ectórïa que per nosaltres té ja el valor immutable deis modeIs perfectes, de les obres acabades, ï aixó ens ajuda a creure sempre més en la vida i en la Ciutat. xorable exigéooia d'en Josep Ma per la perfecció i el detall, planejat damunt de altrea, exigéocia ara ja inapel.lable pergué el seu autor ob hi ás per transigir un cop més, si calla, davant les nostres Iimitaoioos. I així els que l'bem `S, des del govern i l'opOoioió r` a donar més de sí, ens veiem ara i el.Iits per la seva }? ia energía, que entre tots vam dur fins el limit, a no defallir mal en l'eaforF per fer de Barcelona la Capital que Catalunya es Es tant el que resta per fer, ens dizia, entre uns i altres, que fáoilmeot tiraríem la tovallola del cansament, o fins i tot la de la prudéooia i la modéstia, O la de la privacitat. Peró és tanta l'eoezgia i tant torta la vibració, que des d'aquesta Sala de Plens i fins fa tzo mes, fins a l'esgotament, fins a avui mateix, ens ha transmés i ens transmet el Regidor Serra Martí, Tinent d'AIoaIde de 14 Ci tar, que fáoiImeut també caurem un cop sí i un altre be segur, presoners de la seducció que a ell el va arrossegar i a nosaltres ens ha d'animar fins al final: la seducció de Barcelona, la Ciutat dels Comtes, la Ciutat de les bombes, la Ciutat deis seoyora, la Ciutat deis obrers, la Ciutat deis botiguera, la Ciutat deis ciutadans de tota PezÓ a1l també, encara ens diz la Ciutat del Boroll ' del desordre, deis bábita d'urbauitat !gue es perdeo, que es poden perdre si no reaccionem aviat com en Josep Ma. Serra Marti va fer constantment fios al final, fins a la mort que el dignifica a eIl i ens obliga a oOSaItree. Imposo a Josep Ma. Serra Martí/ en nom de tots vosaltres i de la Ciutat, la banda de Regidor de Barcelona, de Regidor de carrer, com tots hauríem de ser en tot moment, pergué la Ciutat ens faci lliures. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4152 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Sr. Alcalde en l'acte d'acomiadament de l’Il.lm. Regidor Josep M. Serra i Martí Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Serra Martí, Josep Maria, 1927-1991 Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències