3 10 51 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1141/19880229d_00270.pdf 2af0926cbdade97dbacc36a0329b233b PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL,— E Ñ LTACTE DE CLOENDA DE LA COMMEMORACIO DEL CENTENARI DE CARLES PI I SUNYER. Barcelona, 29 de febrer de 1988 �SENYORES I SENYORS: DE LA BIOGRAFIA DE CARLES PI I SUNYER, IL.LUSTRE ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT, ADMIRA SOBRETOT LA QUANTITAT I LA QUALITAT DE TOT EL QUE VA ARRIBAR A FER. ph IN COM A INTEL.LECTUAL I COM A POL1TIC DESTACA PER LA PREC04REA I LA TENACITAT AMB 0. 11 . VA SABER DEFENSAR LES SEVES IDEES I EL SEU COMPROMÍS AMB BARCELONA I CATALUNYA. VISQU ¿. I UN TEMPS REVOLTAT I APASSIONANT EN QUil RES NO FOU FACIL, 1, POSSIBLEMENT,LA MENYS FACIL DE LES TASQUES POLÍTIQUES QUE LI TOCA DESENVOLUPAR VA SER L'ALCALDIA DE BARCELONA.71 EL PREDOMINI ACLAPARADOR DE LES DECISIONS DE CARáCTER EMINENTMENT POLíTIC QUE VA HAVER D'ADOPTAR COM A ALCALDE DE BARCELONA DURANT ELS ANYS 34, 36 I 37, I QUE TRANSCENDIEN L'àMBIT DE LA CIUTAT, NO L'IMPEDIREN, PERCS, QUE FES D'ALCALDE EN,SENTIT N-~11, ) Crti ritionA en GrAkm 5 Iii) 34 A noud'i, f(' iWiiii )”4-1,1 6i, o-- Mti " /4,1 '4 ikL iO: 1 (' : eli t„&t,t h 1 ijuo 61tiL1-5& .-/k-2lilz44 196' jA),er rea_ f gcÁc rri4 x -4( 1 ;T I trtittti, it4 P/CYZ) /1-j,p-e„.e-1 ¿z, 1, im �QUAN ES VA FER CáR RE C DE L' ALC ALD I A S ENCARa DE SEGUIDA AME ELS PR OBLEMES DE PORTES ENDIN S DE LA CASA, QUE S ARROS SEGAVEN DES D EL S TEMP S DEL P.¿SG IM ANTERIOR. VA PROMOURE AMB ¿.;XIT EL SANEJAMENT DE LES FINANCES MUNICIP ALS I POSA. EN MARXA UNA REORGANIT ZAC I6 ADMINISTRATIVA QUE, 1' 1AL HAU RA DAMENT , QUE DL I NT E R ROMP UD A P EL S F ET S DEL 3 4 , QUE PR OVOC AREN LA SEVA ,SEP ARAC I6 DEL C á« RREC PR OP DE DOS ANYS. DE PORTES EN FORA, PO GU É EN ORGUL LIR - SE DE LES OBRES DE REMOD ELAC I6 DE LA PLACA DEL REI BERENGUER , DE LA FORMAC I6 DE LA PLACA DE EL GRAN, DE L' IN IC I DEL S OTERRAMENT DE LA LÍNEA DEL FERROCARRIL DEL NORD AL SEU P AS PER L AVINGUDA DE LA MERIDIANA, DE LA REHP.BILITACI5 DE L EDI FIC I DE LES DRASSANES I DE L ANT I C •^, HOSPITAL DE LA STA. CREU, DE LA I NAUGURAC I6 DEL MUSEU D ART DE CATALUNYA. ES MOLT , S I CONSIDEREN QUE EL MANDAT FOU BREU, ELS RECURS OS ESCASSOS I LA HISTORIA MOLT PESANT. AMB CARLES PI 1 SUNYER LA CIUTAT ARRI Bá A ENTREVEURE EL GRAN ALCALDE QUE HA GUÉS ESTAT EN ALTRES C IRCUMSTáNC IES �EL SEU PAS PER L'ALCALDIA RESTARA, PER, EN LA MEM(SRIA HIST(SRICA DE LA CIUTAT. LA SEVA CONDICIó D'INTEL.LECTUAL SENSIBLE I EXPERT, COMPROMS AMB ELS PROBLEMES DEL SEU TEMPS I AMB LA CONSERVACIó DE ' L'ESPERIT DE CATALUNYA, RESTARA EN LA MEM óRIA DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES. jo t-k 1 cv It- ti5 t() ciz4 12,ittl -rks (141 t,91,( 4-N1,4i r itd kl.C))01-1,( btadi d cd C1 9,1 C7 IY:L 5 Pftr u /itf 9 41.1b Q uc tC(ffrf-¿'0.-KMIX124(f O itim tyl 117-kgi it A) It O f u j)" 01) A41 t(ío T Zt mye-71,1 u-1,T ( (' 101147Ck u /PA O( 6,01 t15 (-¿1,0z/ri, ik t9Cr 401jr- ¡C 1 ' JA)r. t 1 .7-2 471/ I [Ríf'; ,-- r 11-711&" ltA- ti 91 kit' Y / Cb 111 ac /11,11) é I 4 tN711, ft),, L cfi ti A, I Pe A-¿A 17ìi cc_ P 4,--Otaurnf- (d-7v d./1 euf A 4 (- 4r4 oc;( o ¿'4 v4 4 (-- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4047 Title A name given to the resource Paraules de l’Excm. Alcalde de Barcelona, sr. Pasqual Maragall, en l'acte de cloenda de la commemoració del Centenari de Carles Pi i Sunyer / Cloenda Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Tasques polítiques: Llei Municipal, Pla Macià, Carta Sanitària de Barcelona. Altres: remodelació de la Plaça del Rei, rehabilitació de les Drassanes, soterrament de la línia del ferrocarril, etc. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alcaldes Biografies Història Administració local Barcelona Pi i Sunyer, Carles, 1888-1971 Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-02-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1161/19880603d_00295.pdf ca4b096f5150e9307d62c0c39032984d PDF Text Text Q Par aule s de 1 ' Ezen. Alcalde de Barcelona, Sr. :squal Maragall, gre sent ac i6 de Claude Chevs son E.1111b mot in de la seva any a , E urop z-at i la Me di terr as ni a " al Col. 1 e cji de Con ferencia Per inca ste s. Barcelona, 3 de j uny do 1988 �La qualificacio- de Claude Cheysson per parlar-nos des de la política internacional, d'Espanya, d'Europa la .',,, iediterrtnia no ofereix cap dub-hc, sine; tot el contrari la certesa d'una brillant dissertacic). trobem Ene davant d' un expert que t un coneixement a p rof un dit de les matarles de que ens parlara, constrastat aquest coneixement per l'exercici de l'activitat diplomatica i per l'alta responsabilitat de la direcci5 dele Afers Internacionals d'una pot2mcia com Franca. Des del seu ingr j s en el servei diplomc-itic 1948, CJaude Cheysson manifesta un interes evident pel c o n ei xerae af,_ic l'activitat relacionats arab el mon ¡fa mers ale. hores la 'superacio de la seva condiciO colonial. El •1954-55 fou Conseller te- cnic del IL•linistre per ale Af ors del Harroc i Tunisia, del 1957 al 1966 o cup:i.eiverses responsabilitets impor tants en organismes de cooperacio ab Africa, i especialment amb el Sahara i Fou Ambaixador del seu Dais a Indonc2,.sia de 1956 al 69, i el 1973 s'incorpor73. a una altra activita.t csue perfila tambe la sa y a personalitat poi1t1caicue le ona un a-nple domini deis afers �europeus. De 1973 a 1981 fou Comissari de la Comunitat Europea 7)er 1' Aj uda al De s e nvo 1u73ame nt . El 1931 fou nomenz-3.t Ministre d'Afers Estranqers de Franca i dirigí la política exterior francesa fins al 1984, coincidint durant p ro9 de 2 anys amb Fernando Moran com a Ministre espanyol d'Afers Exteriors, aran gui va treballar a fons per Preparar una nava etapa de les relacions entre Espanya i Franca, basades en el boa veinatge i en la cooperaci5. Des de 1985 C',1au.(1..e Cheysson e' s Comissari de Comunitat per la política mediterrAnia i les relacions Aguo s te s breas binze llades deis trets •profe S sionals i • polítics de Claude Cheysson avalen, se.nse que calquin me- s cone.ntaris, la seva gualificaci6 indiscutible, C ord els dala al comencament, pc--1: parlar- nos del ., 5.edit.¿-7.1.rrani, d'Europa 1 d'Espanya. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4067 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, de presentació de Claude Cheysson amb motiu de la seva conferència "Espanya, Europa i la Mediterrània" al Col.legi de Periodistes Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Biografies Acció política Cheysson, Claude Espanya Europa Mediterrània Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1188/19890314d_00331.pdf cac2c261a72c7d5823ce40588eb23830 PDF Text Text 14 DE MARÇ DE 1989 PARAULES DE L'EXCM. SENYOR ALCALDE A L'ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR AL MÈRIT ARTÍSTIC AL SENYOR TETE MONTOLIU (SALÓ DE CRÒNIQUES) �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES PER A LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A TETE MONTOLIU (Es va concedir el 18-3-83) - Neix a Barcelona el 23 de març de 1933. - Es forná amb el seu pare, que fou fundador del grup Montoliu Jazz i amb Daniá Cots. - Estudia a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de Don Byas (1945-1947). - Formá part del grup barceloní Latin Quartet i el 1958 actua en el Festival Internacional de Jazz a Cannes. - Dedicat exclusivament al Jazz ha assolit categoria internacional. - Actuacions als Festivals de Jazz de Berlin i de Baden-Baden i a molts països d'Europa amb d'altres figures internacionals. - Ha folmat tercet anb el contrabaixista Peter Trunk i el bateria Al Heath. - 1966 participá en el I Festival Internacional de Jazz. - Arreu del mon s'el coneix can "Tete, the Catalan piano player". - L'Enciclopedia del Jazz de Leonard Feather que és la referéncia més important en el món del jazz, dedica un detallat estudi de la seva perso- nalitat, de la que destaca la creativitat quan actua can a solista i la facultat d'adaptació a qualsevol estil, quan ho fa amb altres músics. - 1988 Premi Ciutat de Barcelona "Al conjunt de la seva obra a Barcelona i a l'ámbit internacional". �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Dírecció de Serveis de Difusió Relacions Culturals MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT, MÈRIT ARTÍSTIC A 1LIE MONTOLIU Quan Tete Montoliu s'asseu al piano, en fa sortir una melodia que anmonitza amb una rara perfecció la tristesa í el vigor, l'elegáncia de la fauna i el joc de la descoberta, sempre és nou i sempre es fa escoltar. És una d'aquelles persones per les que la música és l'expressió real deis seus sentiments escoltant-lo, un s'adona no tan sois de la qualitat dels sentiments que expressa sinó també de la seva capacitat de creació d'un llenguatge musical que arriba al més profond del ser humá. El Jazz és el crit que unifica l'ánima i el cos i Tete Montoliu d'aquest crit en fa una autentica obra d'art. �Ajuntament de Barcelona Àrea de Cultura Direcció de Serveis de Difusió i Relacions Culturals NOTES MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT A rtah MONTOLIU L'any 1955, Tete Montoliu coneix a Lionel Hampton que, desprès d'escoltar -lo el va contractar per a la seva orquestra i comença així una serie de concerts per Europa d'un mes de duració. Amb ell grava el disc "Flamenco jazz". L'any 1961 és convidat al Festival de Jazz de Berlin i s'integra en els European All Stars, un grup format per els milors solistes de cada pais, dona una serie de concerts i grava un disc a Alemanya. - Pianista de Jambore on comparteix música amb Lee Konitz, Stephanne Grappelli, Dusko Gojkovitch, Ornette Coleman, Lucky Thompson, Perry Robinson, Chuck Israels o Peanuts Holland. - Pianista resident al club Blue Note de Berlin, i Montmatre Jazzhus de Copenhague. - Toca amb Dexter Gordon, Johnny Griffin, NHOP, Archie Shepp, Kenny Dorham, Don Cherry, Roland Kirk, Benny Golson, Ben Webster, etc. - 1963 Forma part del Newport Jazz Festival en la seva gira europea. - 1967, la Cambra de Comerç espanyola l'inclueix a la Setmana de Barcelona a New York i d'un contracte per una sola nit va esdevenir contracte per a dos mesos i mig al Village Gate, un deis clubs de jazz de més prestigi als E.E.U.U. - Fa un .11arg recorregut per tot Espanya amb Joan Manuel Serrat. - Torna a ser pianista resident al club Domicilie de Munich on hi toca amb Art Farmer, Joe Henderson, Slide Hampton, Ponny Poindexter, etc. - 1974 signa un contracte en exclusiva amb la Casa Danesa SteepleChase, el primer disc dels quals es diu "Catalonian Fire". - Ha estat donant concerts a diverses ciutats japoneses, llargues temporades a Bélgica, Holanda, París i els Nadals, quan tornava a Barcelona feia les cèlebres sessions de jazz nadalenques a la Jazz Cava Terrassa, una costum que tenia fins que el club va tancar definitivament. - 1979 - Primer Palau de la Música Catalana tot sol. També en aquest any actua a la Biennal Musical de Zagreb, en el Ronnie Scott's londinense i torna als E.E.U.U. per un llarg recorregut que inclou el Festival de Monterrey i el mític Lighthouse de Hermosa Beach. En aquest viatge grava a dúo amb Chick Corea el disc "Lunch ín L.A." �Ajuntament de Barcelona Área de Cultura Direcció de Serveis de DifusiO Relacions Culturals - 1982 el Festival de jazz de Sant Sebastiá li fa un homenatge en el que participen Frank Foster, Frank Wess, Billy Mitchel, NHOP i Ed Thigpen. - La seva grabaciú supera els 70 discos. - En l'actualitat Tete Montliu está gravant una serie de 10 discos compactes per a la Casa Italiana Black Saint/Soul Note, considerada la més interessant casa discográfica de jazz fins i tot per a els crítics nor teamericans. amb el títol "The Music I like to play". En els ultims cinc anys Tete Montoliu és a la capçalera dels llistats de la revista norteamericana Down Beat, en les votacions deis crítics i del públic, entre tots els pianistes europeus, i és entre els cinc o sis internacionals. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4094 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte de lliurament d ela medalla d'or al mèrit artístic al senyor Tete Montoliu Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cròniques Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Art Cultura Biografies Model social Montoliu, Tete, 1933-1997 Música Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1251/19911003d_00454_0002.pdf ca8aa9fa2dfcd17f4256e7a5c7a82509 PDF Text Text ^. t,I,U,\- ^ ^4, ► ^ ^ 4.9(4; r 1,~1:¿-) (,I^,,, ? e.e. A cu d,c vft ^ 3^ ^ (1' 1 LAL.,, L a is i ^ ^^ ? rc ^^ &(-1-t,u3k CL-, 1nG^- /eIL /1/-t-t"Je e,,t tsANit f / / 20._ nk?-k ote_ 014 4-1-0e4a \AA-PA-a, (a194- ^ ^ ^^^^^ ^ ^ ^ ► f ^ ..Q-^ \/‘/` ^`^_^ç^^'n~ ^ ^ ^ t/•.^`P,, ,,t^Z... ^. ` ^ ^^., ,ee c. 7 ae L‹An- 4-11 f ^ ^% ^^^.. 1 ^,. ""ir i l c-t.^.^, ^^ ^ t n ^. /^ ` ^! ^' ^ .^^. l ^ �(Ht,( 3t tel,? -1,CcAn e-r . (ii ' r-a... ^-e V.o \J\,e_ "LA' p9~_e 9t^.€ {,,-z.. ("do a v-t_ cc-}ir ^ - , Lss Am."fr N ‘) y fkiu,k- 1 ~,/ • 6-\", rds.4,1, (7t-k. c\ U•41()L4 -dM .P.t 2._ ^^-. »L; otm),„2,,A-- (tA,z u-vy P/2972,3..( td«.• t4~¿,,) �^^^. IVI t/4""-Irj-1 )—(QM-1^ EL ALCALDE DE BARCELONA 0."..„13 7^ I ^` ^ 174s4s4 ^^ f/ Á"/ -1/j-'^._ ¡ h' ut„,uvecl.t,,/U 1-"1"- , 9-7 9*.‹.2.9, ^._ vv D rC,^^ C tAds `J!" L ->i ?k, H ^G l.t:.1 - ^-^ p c.^ ' X .! ^^ /(.9 fr ^ C ét-- ildb, Asz.„Q t-4-~" V tAZ -^- Dr2-5S V ' CIMA cA-ceck., 1- ff\- ^ ^^ ^ ,^. v^` ^, ` ^. ^-.ti, t, (-",12,k,u2 J,A U.. v , ^ c_ ^-^ -, .^.3 t,^.c . ^^,,,,.3(^ vr ; 4114,4-V1- u^ ^.^ tsA..„:„ ..^ (,-^t.tn„ I , k t,..3L. 014 tc: c (Ah Mdus. +x--ekA c u t,t,t,ka. 140\ _ VArt_ /(-1 Í^ t ^ ^^e^^^ il.xc^L.t,.^ ^..%"' ^ ^`^,^n^f (d"'‘-.c- ^ ef u' Ï Y4 ( 14 Le �EL ALCALDE DE BARCELONA ) ,/^ u)L dLC Lt.A" ^,(^ `L-^ r ^ 'L.t^^ ` L / , Lt.ti. p t '“A} ^i/L^ ^ 1 ^/ -U Y r, Le.4_ cJU2 /J-27cic j"d(f. CQ-( (57 (4 L vAlvÁ,L.J2-^ ,^ , U.G - l I c/te 10Y-4L) , c.tÁÁA-4 {I1•^.c.^.. , ^ ^-^-^- ts2 G<A,„Af ^ U ^ t `^ -1-1 c e,t LA,t ^ ^^ ^ ^^ C^- ^ ut.t.¿-€,Le, c,cz- f.A _emy ,, ,^ ^ °2( ^ ^ ( 5^ /e ^ jc.- ^ i * u^ ^ ,^ �EL ALCALDE DE BARCELONA 1- L%\At 1 U •s/ 1' ^u^^-^ tJtA-J _(),-UT 9:7--1)1^^ /Uvo r (^ ^ 1('^t^-, 1` u,^^,ti,i.^-3 ^ ^ l_.ti ^ ^ r ^ ►/ vv "^ ^% (í^ J f , ¿WtAtb, vLa-sAg-t k /1-) CA'q (\f¿G,0\/->(1 y&p. o /1--k-R- y -()\tze ^^ S /tÁ,1 v1A-/ �EL ALCALDE DE BARCELONA C1'^` X1 ^1: ^ww le u utrv .., ^(//\ ) li au 9- ^^ ^,^ ^^ ^ ^ L4 _„. 3 °^y`'^^-.^v^ f`1 ( -'^./^ u_ :^^ ^ ^ -.^ ^ • iv■ GQ,^ ^- , �EL ALCALDE DE BARCELONA r Í d2tadolt-.– , r' t U u^ ^ 1/<)-(9 (2tÁ) t *L1 1 1tc, ^ ^^^ e<_>^., A 7 t 1\(1Cl' k L a^ rubt `1 \ ^f `D N (Ái■ ^ ^ _ ' L r ► ^. ^--- ^^ kflJtA-(1/-e( i^- tk . v^ �PARAULES DE COMIAT DE L'ALCALDE A LA IL.LMA. SENYORA M. AURELIA CAPMANY I FARNES. 3 d'octubre de 1991 Entre la me y a pregunta i la seva resposta no van passar ni cinc segons. La pregunta havia estat: "Vols ser Regidora de Cultura de Barcelona?". Sí. Ni cinc segons. La seva mirada brillant, insolent de tan neta i llesta, l'havia traït. Ja ho sabia abans. Quan la vaig trucar ho va endevinar tot. Es va preparar la frase i va esperar pacient que la portés al restaurant, que el sopar s'anés descabdellant poc a poc, fins l'esperada pregunta final: "Al fill d'en Jordi i de la Basi no li puc negar res!' --va ser la resposta--. Per què ho sabia tot? per què no ho semblava mai? per què aquella memòria? per què l'escandalosa facilitat de dir el que volia? per què la impertinent honestedat, rotunditat i destresa? Per què l'habilitat de ser alhora tantes coses: escriptora, Regidora? per què li agradava l'Administració i la poesia? No va acceptar l'escapada final d'en Jaume Vidal i Alcover. Se li va esmunyir entre els dits. Ella sabia que no era un encostípat sinó una neumonia. Ella ho sabia tot. �2. Sobretot, ella estava enamorada i depenia d'en Jaume. Sense en Jaume, no sabia què fer, contra qui esmolar les eines de la seva intel.ligència admirable. El dia que en Jaume va morir, ella va començar a morir, poc a poc, amb fatalitat. Ella també ho sabia. No suportava la infidelitat final del seu company, la traïció de la natura, la impotència de la societat, tan estimada però tan feble. Avui que tu marxes, tots comencem a plegar poc a poc, sistemàticament. Això sí, amb l'espurna dels teus ulls com una pessigolla estimulant que portem dins. Hi ha escenes de violència, malalties i petites o grans decepcions que ens marquen per sempre. Ens deixen una ferida amb crosta a l'ànima. Ens parlen de la mort, de l'absència, de la privació, del no-ser. I ens hi acosten. La Maria Aurèlia ens ha deixat una marca contrària: des què la vam conèixer estem unia mica més condemnats a creure en la vida i militar -hi. Hi ha alguna cosa en el seu gest que és innegablement real, que prové d'alguna amagada essència que ens atrau intel.lectualment sense resistència possible. �3. La Maria Aurèlia ha estat, doncs, un luxe per molts de nosaltres: un luxe gratuït, un ajut no demanat, impensable, caigut del cel o, més ben dit, nascut de la terra, nascut diria- de l'asfalt de la ciutat, de les pedres de la ciutat convencional. Criatura urbana, enamorada del mar, nedadora del Malpàs, amiga d'altres ciutats, tarragonina del bell mig de Tarragona, on potser devia anar a cercar una altra Barcelona com la que va conèixer temps enrera, amb ella es tanca harmoniosament e l cicle de la vida: de la ciutat gran a la ciutat antiga i més petita i al camp i al mar. Si ara reaccionéssim polí?ticament davant el partit rival de la natura que ens ha llevat Maria Aurèlia, l'acusaríem d'insolent. Però no estem segurs que el seu final no sigui justament la condició del seu principi, de la seva vitalitat, que solament podia ser temporal i tanmateix eterna pel record i per les paraules escrites, però sobre tot pel record, que de boca a orella va transmetent una emoció incomparablement rnés persistent que qualsevol altre. �4. Qui oblidarà la cadència dels seus mots, com d'una reina de Barcelona, quan deixava anar que ens havien pres la corona però no :La mar "del mar ets reina encara, ton ceptre és lo trident". Altres no l'hauran sentida, però en l'emoció amb què ens sentiran dir "Maria Aurèlia" endevinaran un dring especial. �C.O SW ^a ^ •, ^ oa--` ,^, ^ ¢ 9 =+ ^ 3 ^ ^ `'^ l' 9- .' ^ 47 4D 5' ro a ^ ro ^ ñ. ó L ^ ^ ^o ?j n A O ^ o `,= a n n " a y, ^ o- C5 " ^ x ^_ q a t ro r; p C ^ , n, ^ rn ^ — _ a ^ ro -^, `G ^ • Cn á `°^ O ^ CA CA C¡ n rD , `^ cz ^ AD to 3. á ^ c 1,1 -O ' -, ó z., = — ^o n n ^. T • A^ ^• ^ ^' t'''• R ^ ^ n ¢ C O n p- ^^ CD a ^ n— t^ , ,., n. n rD ^ n y o _ro ^ ^ F.> ó ^ á ^ ^ t^ N ^< ro o ó ç =-C c •_ -, -^+ ^ A. Bó • s y ^' `^^ 0 ^^ ^ n ^^ ^ C ^ ro ^ s' ^o ^ ^ Ç.^ ^ ^ = ^ ^ ^, ^. ^ ^ ^^ a á m^ _` CD ^ .z....^ -Z1 Cn ^ ^ O 1.-4 y -0 •• n c 7^ ^ ^n ^ _^ ^ CD11 ^^ 1^ ^= ^^ á • •• ^ 9 — ^' ^ x ^ on^ _ n ^ p "Ir/ o á n ^ ^ ric^ 7 . ñ tn � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4157 Title A name given to the resource Paraules de comiat de l'Alcalde a Il.lma. Senyora Maria Aurèlia Capmany i Farnés Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Barcelona Acció política Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991 Necrologies Cultura Socialisme Description An account of the resource Conté la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-10-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1646/0000000925.pdf 4321f2df5e62fe75f7a4bcabb6bd0327 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03095B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/03/2008 - Hora: 00:25 La sort Reparar les fuites del Ter costarà més del previst ONCE > 6 MARÇ 59.818 Les obres acabaran el 2009 i el cost pujarà a 78 Avaria a la xarxa elèctrica Els estudiants protesten contra el pla de Bolonya Una «desconnexió fortuïta» a la subestació d’Urgell evidencia les deficiències de la xarxa i n’amenaça el subministrament. 33 BCN 40 de Catalunya Més de 5.000 universitaris ocupen els carrers de BCN per manifestar-se contra la reforma. 33 SOCIETAT 35 milions d’euros elPeriódico vuit vegades més del pressupostat el 1989 33 SOCIETAT 32 PRIMITIVA > 6 MARÇ 2 - 14 - 18 - 19 - 25 - 33 C: 36 R: 4 Gadair comprarà Spanair a SAS L’operació es formalitzarà durant les pròximes hores a un preu que rondarà els 500 milions d’euros. 33 ECONOMIA 50 www.elperiodico.cat LOTERIA NACIONAL > 6 MARÇ Primer premi: 93.868 Segon premi: 93.472 TRIO > 6 MARÇ 744 33 PÀGINA 46 i 54 ISSN 1578-746X Ediciones Primera Plana SA. Atenció al lector: tel 902 100 575. Subscripcions: tel. 902 45 45 14. Ediciones Primera Plana es reserva tots els drets sobre els continguts d’EL PERIÓDICO, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita. Difusió controlada per l’OJD. Any XXXI. Número 10.446. D.L.: B 36.860 - 1978 AGUSTÍ CARBONELL Set x set ELS CANDIDATS A CATALÀ DE L’ANY / 4 JOSEP MARIA Pasqual Maragall Lluitador contra l’Alzheimer Ha estat alcalde de Barcelona (1982-1997) i president de la Generalitat (2003 - 2006). FONALLERAS «Crec en els somnis que mouen voluntats» JOAN TAPIA –¿La nova Barcelona comença l’any 1992? –Sí i no. El maig del 1981, després del cop d’Estat, se celebra aquí el Dia de les Forces Armades. Es temia, però va ser un èxit. I l’alcalde Serra va tirar a terra els tinglados del port perquè desfilés l’Exèrcit. Tot estava en marxa. –¿També els Jocs Olímpics? –Sí, ja en la primera visita del Rei a Barcelona, Narcís, que ho havia parlat amb Samaranch, demana suport per al 92. Jo només era tinent d’alcalde, estava amb la pasqualina. –¿La pasqualina? –Els funcionaris van batejar així la targeta amb què havien de fitxar a l’entrar i sortir. No va ser fàcil. El bloc BLOQG –¿Samaranch? –Sense ell no hi hauria hagut Jocs. Com un torrent –¿Per què? –Dos dies abans de guanyar la nominació, contra París i Chirac, vaig haver de venir a Barcelona per un atemptat d’ETA. Al tornar a Lausana, li vaig preguntar a Rodés, que sondejava els 90 membres del comitè: «¿Com respiren?». «S’aguanta», va contestar. Cita al seu despatx de Diagonal-passeig de Gràcia. Surt al balcó i convida a pujar al terrat. Exhibeix la simpatia i la proximitat de sempre. Al minut t’obliga a submergir-te en la seva idea de Barcelona, la Catalunya mediterrània, de l’Espanya maragalliana. D’Europa. I explica que, al fer públic el seu Alzheimer, va rebre moltes cartes que respon d’una en una. –¿Tant pot fer una persona? –Els Jocs van ser també una gran complicitat. Molts empresaris s’hi van bolcar. Leopoldo Rodés, amb els 90 electors; Ferrer Salat, Vilarasau, amb el finançament (ja hem pagat els crèdits). Sense complicitat, de burgesia a sindicats, no s’haurien superat les reticències. I n’hi va haver. –¿Sense Felipe González? –Tampoc. Va resistir la pressió a favor de París i em va oferir un pacte: «Recolzaré a fons els Jocs, però l’AVE ha de començar a Sevilla». –¿Què van ser els Jocs? –Invertir 290.000 milions de pessetes en 10 anys. L’excusa per canviar la ciutat. Es podien fer sense les rondes, però sense Jocs no hi hauria rondes. I la Vila Olímpica, el nou Poblenou, l’obertura al mar, va ser recuperar el pla de la Ribera de Duran Farell, que abans no va ser possible. –¿Per què? –És sevillà i pensava que Barcelona tindria AVE. Però que el sud se’n podia quedar sense. –¿I el pla d’hotels? –Els hotels eren necessaris, però els hotelers, recolzats per CiU, es pensaven que s’arruïnarien. El pla va ser de cinc hotels. Se n’han fet 200. –El Fòrum no va entusiasmar. –Perquè era repe. Un déjà vu. Però va acabar Barcelona, va portar la Diagonal al mar i va acabar el front marítim. Sempre hem necessitat excuses –Han passat 16 anys. –Després va venir la crisi econòmica, Felipe va perdre el 1996. I vuit anys d’Aznar. per créixer: 1888, 1929, 1992, 2004. No som capital d’un Estat. –Va aconseguir també l’alternança política a Catalunya i ha sigut el president del nou Estatut. ¿De què està més orgullós? –De les tres coses. I d’haver llançat l’Euroregió, el futur. –Va lenta. –Potser. Els meus substituts són més pausats. Però és l’aposta. L’Euroregió és filla de Jaume I, nascut a Montpeller i educat a Montsó, que va ser comte de Barcelona i va fer seves València i Balears. Va tenir influència de Simó de Monfort, de Tolosa. Si vol votar Maragall truqui al 806 11 77 11 i indiqui el nom del candidat (cost màxim 0,41 euros / minut). O enviï un SMS al 7033: CATALÀ (espai) i el cognom del candidat (0,75 euros / minut). Participi en el sorteig d’un cap de setmana en un Parador. –¿I ara? –Somiem. Andorra hauria de ser la capital. I amb Andorra estaríem a l’ONU. –El seu avi discutia amb Unamuno de Catalunya i Espanya. ¿Ara? –Ara, Europa. –¿Què se sent: català, espanyol o europeu? –Les tres coses. –Va anar a la manifestació pel dret a decidir. –Sí. Els vaig dir que estava a favor del dret a decidir, però no de la independència. Catalunya és Europa. ¿Com es menja estar a Europa sense Espanya? –Europa està en crisi. –Els estats nacionals ja no tenen moneda. Les normes són europees. I la presència al món serà europea. O no serà. –Serà dels Estats Units. –En renda per càpita, estem gairebé igual que Amèrica. Però socialment Europa està més cohesionada perquè la dispersió de renda és menor. Europa és més diversa. Això ajuda a entendre el món. –¿Creu en el miracle europeu? –Crec en els somnis que mouen voluntats. La riquesa d’Europa és la seva diversitat. Però també és el seu problema. Té més nacions que estats. La Gran Bretanya, Bèlgica i Espanya són plurinacionals. El somni és una entitat supranacional amb pes al món. H Demà: BOJAN KRKIC Demà naixerà un nou bloc. Demà és molt probable que en neixin milers, de nous blocs, aquesta espècie de quadern de bitàcola que serveix perquè molts hi deixin els pensaments, els dibuixos, les fotos, el lent transcórrer dels dies i les dones. La pregunta és la següent: si demà en poden néixer tants, ¿per què dimonis els anuncio l’arribada d’un en concret? No s’espantin. No és el meu. Una vegada em vaig voler apuntar a la moda, però vaig desistir poc temps després d’haver-hi escrit la capçalera. No estic fet per això. Els aviso de la imminent arribada d’un bloc perquè aquest té una característica singular. Començarà el dia 8 de març i s’acabarà el pròxim 15 de novembre. A més a més, ja està escrit. És el dietari de Josep Pla, també conegut com El quadern gris, que explica les vicissituds de l’estudiant de Dret que, l’any 1918, abandona Barcelona per culpa de l’epidèmia de grip i decideix escriure sobre la seva vida a la comarca. Bé, no és exactament així. Com va demostrar el savi Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, el quadern de l’altre Pla no és un dietari habitual, sinó la recreació fictícia d’un any que havia de canviar els camins de la literatura catalana perquè l’escriptor s’hi va fixar per construir aquest monument. Ara, la fundació que porta el seu nom el converteix en bloc (en BLOQG, tal com l’han batejat). A partir de demà serà a la xarxa i vostès s’hi poden subscriure si el volen rebre. Com si acabés de sortir del forn. Com si Pla tornés, 90 anys després, a escriure per a tots i cadascun de vostès. No sé què en diria de tot plegat el de Palafrugell. «Collonades», segurament, però ja sabem com era. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall: Crec en els somnis que mouen voluntats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Tapia, Joan Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Euroregió Independència Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1357/19931013d_00590.pdf da9bdebd59462da13794e5ace82b9f50 PDF Text Text Transcripció de l'enregistrament de les paraules de l'Alcalde en la Presentació del Premis Barcelona-Economia. Saló de Cent. 13.10.93 t és, abans que res i abans de tot, un gran amic Andreu Mas Cu-11G4-1 de molts dels que estem en aquesta sala - entre els quals m'hi compto- i que considero que som priviligiats per aquest tipus d'amistat. Es tracta d'una persona que, en temps diferents d'aquests, va fer el que en aquell moment s'havia de fer -i que no tots van saber-ne- que era, evidentment, alguna altra cosa a més a més d'estudiar economia. Hem de confessar, modestament -i no sé si e11 estarà d'acord amb mi- que, de vegades, fins i tot aquestes obligacions es van sobreposar a les estrictes de l'estudi. Va ser bastant derprés, en molts casos, que vam començara aprendre autèntica economia. I no perquè la nostra facultat- fundada per l'estimadíssim Fabià Estapé- no fas una gran facultat -que ho era- sinó perquè en aquella facultat se'ns va inculcar un interès que després es va poder desenvolupar, en el seu cas, d'una forma molt brillant, brillantísima. I tot això, però, convivint en unes altres circumstàncies que no feien la vida senzilla des del punt de vista polític ï social. L'Andreu Mas va ser una persona responsable des d'aquest punt de vista polític i social. Això=li va portar unes determinades conseqüències, no agradables en aquell moment. Després va fer una cosa que molts d'altres, després d'ell, també vam fer: Andreu Mas va estar a' Es un dels primers, junt amb Joaquim Sivestre i alguns d'altres, del que després ha estat un nucli de pensament econòmic català important, des d'Amerïca i des d'aquí estant, i que va deixar petjada a més d'una universitat- i no vull donar noms, perquè tothom les coneix- de les quatre que tenim en aquest moment. Estic segur que aquestes universitats seran , que són, el ferment d'una escola potent de pensament econòmic que no m'atreveixo a nomenar nacional ni catalana ni espanyola , perquè en economia difícilment es pot ser massa nacional. Es justament la branca del saber en què, precisament, la internacionalitat està imposant-se amb més força i, de vegades, amb=gran sacrifici per part de molts dels actors en aquest joc. Andreu Mas era per mi , us ho dic amb tota sinceritat, l'equilibri general. Representava, d'alguna forma, una escola i era, a més, una persona equilibrada, és una persona equilibrada. Quan li he preguntat sobre realment què valorava, què pensava que jo havia de dir d'ell -de tantes coses com puc dir i que faria aquesta sessió enormament llarga, inecessàriament llargaevidentment m'ha dit: 1'equilibrií general. �Andreu Mas Cullell és un especialista d'explicar el si i el no de l'equilibri general. E11 ho explicarà millor que jo, però en tot cas, és un especilaista en explicar per què la competencia és un model perfecte en determinades circumstàncies i justament per què les coses no són perfectes quan aquestes circumstàncies no es donen i la competència aleshores no va. Per tant, equilibri general com a model de referència. Recordo molt be que quan jo estava a Nova York, una ciutat més prosaica que Minnesota i, segurament, més carregada en aquell moment d'altres interessos que no pas 1'estrictament acadèmic, ell em va dir un dia "per mi l'economia té més de semblança amb els escacs, segurament, que amb algunes d'altres ciències socials que es preocupen de la significació, d'allò que és relevant. La història l'ha desmentit, perquè ell ha acabat dient coses enormement relevants. I coses enormement relevants des d'una base teòrica enormement sòlida, que és aquella que s'obté només quan es renuncia inicialment a la relevància i a les ganes d'influir per endinsar-se en l'estructura de la lògica , en aquest cas econòmica, i després ser capaç, des de la mesura de la distància entre la lògica i la realitat, de dir coses significatives per la realitat. L'Andreu Mas ha dit coses enormement significatives. Algunes doloroses com, recentment, en algun article en rotatius locals, respecte als aventatges i perills i les debilitats i les fragilitats de la nostra situació econòmica.I tots ho tenim present perquè, d'alguna forma,; algunes de les coses que ha dit han tingut confirmacions que no són precisament optimistes però que confirmen les coses que ell havia dit. Per altra banda, Andreu Mas és també teoria dels jocs. Ell em diu "la competència no és només la competència en senyores que van a comprar patates al mercat; No és el mateix la Volkswagen que aquella senyora que compra en el marcat de la Vall d'Hebron ,no és exactament igual". Per tant, segurament fa falta alguna altra teoria, i aquesta és la teoria dels jocs en la qual ell s'ha endinsat d'una forma important. La teoria dels actors grans, la teoria d'aquells actors que no es poden passar pel sedàs de la hipòtesi inicial de l'economia, de la interdepèndencia de les funcions de cada un dels que juguen . En aquest cas són persones que influeixen, segurament, en el joc dels demés. Andreu Mas és premi Juan Carlos:, i jo crec que en aquest país, tots esperem que tindrà, no només aquest, sinó alguns d'altres premis així com d'altres de caràcter internacional. Andreu Mas té la Paraula. (Conferència Sr Andreu Mas Cullel. "L'economia de les Ciutats ") �Moltes gràcies Andreu Mas. No em resisteixo a fer un molt breu comentari en el sentit que l'interessant de la conferència que hem sentit és tan evident i és tan obvi que si considerem que el campus universitari pot ser una de les formes del gènere que Andreu Mas ha citat al principi de la seva conferència de concentracions no urbanes, - ha dit ell militars, camps de concentració etc,- l'interès de la conferència seria una prova de què potser les ciutats no són tan útils. Perquè l'Alcalde que us parla, tot i ser economista, sap menys coses de la ciutat que el conferenciant que acaba de parlar. Es a dir, que en un campus universitari americà es pot saber més de Barcelona que no pas governant Barcelona durant una colla d'anys.I això ho dic amb la convicció que, evidentment, un campus universitari - com ell ha dit al final- no és un artefacte no urbà sinó fonamentalment urbà. Quantes coses més no podríem dir respecte de les mil idees suggerents de la conferència que, acabem, de sentir?. Les pairem, les llegirem, li demanarem al seu autor que en faci dos o tres articles per ser publicats en els rotatius de la nostra ciutat i, a més, li publicarem i el distribuirem profusament en aquesta ciutat. Penso que és una de les xerrades més interessants que s'han sentit en aquesta sala en molts mesos. Moltes gràcies Andreu Mas. (Lectura de la resolució del jurat i proclamació de l'empresa premiada a càrrec del Tinent d'Alcalde) ( Discurs del Sr. Josep Esteve, President de Laboratoris Esteve) ( Discurs del Sr. Joan Molins, President del Cercle d'Economia) Estimats amics, hem arribat al final d'aquest acte. Crec que és una magnífica il.lustració del triangle que regeix la nostra societat - quan va bé-, que és el triangle empresa-universitatciutat. M'he cansat de repetir, però penso que avui en tenim una prova fefaent, què és aquest triangle la base de l'èxit o el fracàs de les nacions i dels països. Sense un sistema de ciutats que impulsi, un país no va. Un sistema de ciutats es basa en el saber i en la producció; ho hem sentit abastament i d'una forma intel.ligent, equànime i modesta -com és l'aproximació que els autèntics científics fan de la realitat- en les paraules d'Andreu Mas. Mentre nosaltres tinguem assegurada l'existència d'una classe empresarial -no sé si la paraula classe és estrictament la que �hauria de ser en aquest cas i-, d'empresaris que ho siguin autènticament, per sobre de tot, mentre tinguem assegurat que hi ha universitats vives i que no només promouen la recerca sinó que s'impliquen amb la societat d'una forma progressiva, mantenint aquella distancia que és la condició de la ciència que deiem però implicant-se d'alguna forma amb la relevancia abans, práctica, mentre les ciutats siguin respectades en tant que tals i no es considerin poders menors -que no ho són-, sinó l'autèntica base de l'existència de les nacions, tindrem el futur assegurat, passi el que passi, en els sectors inclús més claus, i aquells en els quals d'una forma temporal o permanent , una ciutat s'hagi especialitzat. Vull dir un parell de paraules sobre aquest tema, abans d'acabar, perqué em sembla que és de rigor. En primer lloc i sobre el sector farmacèutic, aquí s'han dit paraules enormement significatives per part de persones també enormement significatives com són el Dr. Esteve , la seva familia i, en definitiva, tota una indústria que ell representa en aquest moment dignament i que ell ha sabut citar. La indústria farmacéutica va viure anys difícils. Jo haig de recordar altra vegada, i perdonin les al.lusions personals constants,una revista, publicada en una época que no n'hi havia massa de revistes que realment es poguessin llegir o que tinguessin un gram de llibertat, que es deia, Industria Farmacéutica. Aquesta revista era dirigida, si no recordo malament, alternativament per l'Esteve i l'Oriach i tenia un director que es deja Jordi Maragall i Noble, que avui és senador i és el meu pare i un, si no cap de redacció sí un redactor important, que es de j a Jordi Pujol i Soley. Aquesta revista va ser un sistema modest d'anar produint idees que, finalment, com un filet primíssim, es van convertir en un teixit important , tan important que segurament és el teixit, la malla básica, d!'aquest país. Que tingui la seguretat la indústria farmacéutica que l'Ajuntament de Barcelona , la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol, perqué cm consta , estem totalment darrera la petició de l'Agència Europea d'Avaluació deis medicaments per a la nostra ciutat. Hl ha moitesç raons que ens avalen i l'esforç que s'ha fet és importantíssim. No haig d'amagar que hi ha factors que se'ns escapen en aquest joc enormement complexe, que ni una teoria de jocs desenvolupada a fons per l'Andreu Mas permetria de preveure'n exactament, creo, el resultat que ha de tenir. Són dotze països, és una joc de combinacions enormement complexes les que es produiran i no podem tenir la certesa que els esforços que s'han fet donaran fruit, però, els hi ben asseguro, que si alguna vegada un premi té un esforç al darrera aquest será el cas. I hi ha hagut l'esforç. 4 �Vull parlar també del Cercle d'Economia, que representa una mica tots els sectors. Torno als records. En aquest cas no tant personals, però en tot cas significatius per a molts de nosaltres, jo creo que per a la majoria. Recordo aquella gestió en el caos, aquell ... (cinta en mal estat) ... en la qual es plantejava, amb serietat, quin era el problema real del nostre sistema de ciutats, i de la capçalera del nostre sistema de ciutats que és la ciutat de Barcelona. En aquesta publicació que vostès tenen a les mans es parla de l'evolució de la ciutat des d'un, punt de vista económic i de la població. Algun mitjà de comunicació d'aquesta ciutat ha titulat, amb gran profusió del tipografia, inclús en primera página si no recordo malament, 'el fet que la ciutat ha perdut disset mil habitants - em penso que la xifra exacta és de 17.159 - en l'any 1992. Bastaria llegir, tornar enrera vint o vint-i-cinc anys, potser ja, -el Sr. Gueli, el Sr.O1ler, el Sr. Molins o el Sr. Coromines, que també está present, ens podrien dir exactament la data- aquella primera publicaci& pionera, per saber que la ciutat real de Barcelona no és el municipi. Aixó ho sap tothom. Barcelona no és una ciutat "mono-municipal". Hi ha ciutats que ho són. Madrid té 600 Km2 i 3.000'1.000 d'hab. Nosaltres tenim 3,1 millions d'hab. en 470 Km2. Som més ciutat que el municipi de Madrid, d'alguna forma. Però somi vint-i-set municipis. Aquesta és la realitat. S'han perdut els habitants?. No O'han perdut. Els habitants estan a la ciutat real. En aquesta c4itat real que és més xica, tot i tenir els mateixos habitants que, el municipi de Madrid . A veure si d'un cop ho expliquem clarament, i som capaços d'entendre que no es pot fer d'una frontera municipal-administrativa, més o menys arbitrària, per comengar la frontera de Sant Adrià del Besòs, que com vostès saben Salta el Besòs i el barri de la Mina, que és de la part d'aquí del Besòs, forma part del municipi del costat - que havia de ser annexionada durant la República, però durant el franquisme es va probibir aquesta annexió- . Cosa que, per altra banda,no té! major importància si som capaços de donar a la ciutat real un contingut que nosaltres no demanem que sigui polític. Demanem que sigui social, econòmic, tècnic, que no tingui cap mena de paper de contra-poder, però que tingui un paper real de direcció económica, d'una ciutat real que s'ha d'estudiar com a tal. L'altre dia amb el Sr. Joan Clo$ vam rebre els representants de Wolkswagen i Seat. I em preguntar en per les preferències respecte de Martorell i la Zona Franca. Jo els vaig dir que, evidentment, nosaltres lluitarem fortament per la Zona Franca. En primer lloc, perquè la ciutat de Barcelona, l'Ajuntament, és propietària, en darrera instància, d'aquets terr$nys valuosíssims i, per tant, és un tema que ens interessa des deA, punt de vista patrimonial. Però �ens interessa sobretot des del punt de vista social. Ara, no tinc cap mena de dubte que la nostra, preocupació serà pel conjunt de l'actuació dintre del que nosaltres en podríem anomenar la regió de Barcelona. L'altre dia, no fa pas massa dies, va venir l'Alcalde de Perpinyà a Barcelona, per dir que aquesta ciutat formava part de l'àrea metropolitana de Barcelona Li vam dir que sí, que ,efectivament, era benvingut, Potser àrea metropolitana és un xic exagerat. Però segurament del que estava parlant és d'una regió econòmica més gran -del C6, d' Euroregions etc-. Però en tot cas és evident, tornant al que és realment la nostra ciutat real, que a nosaltres el que ens preocupa i ens preocuparà sempre no és només el nostre municipi -que hem de regir, que hem de governar i ens hem de limitar en ell-, sinó també tots aquells fenòmens que es produeixen més enllà dels seus límits municipals - com les pròpies rondes que passaran, finalment, per nou municipis però que formen part de la nostre vida quotidiana-. Per tant, estimants amics, Barcelona no ha perdut ni un sol habitant. Diguem-ho clarament. Senzillament hi ha més mobilitat, no la mobilitat americana - que és d'una mitjana de 2 anys i mig per cada canvi de domicili, inclús canvis de ciutats freqüents, i que estan a la base, jo crec, del sistema de ciutats americanes especialitzades: justament perquè la gent es mou tant, les ciutats es poden especialitzar; justament perquè la gent té tan poques arrels, en el sistema americà és possible que tots aquells que hagin d'estar a la indústria de l'automòbil estiguin a Detroit, tant si han nascut a Nova York com si han nascut a Pensylvania-. Però en aquest país, Europa ,com ell ha dit molt bé, no evolucionarà cap al model americà, estic absolutament d'acord amb ell. En aquest continent , i en aquest país sobretot, en els països mediterranis, la centralitat té un importància, i les arrels també. Es valora enormement aquesta inèrcia, que té defectes -des del punt de vista de la productivitat-, però que té altres virtuts des del punt de vista de la permanència. La setmana passada vaig estar a Praga. Es una ciutat que l'any 1940 tenia un nivell de vida dues vegades el de Viena. Txecoslovàquia era la vuitena potència industrial del món en aquell moment. Avui no figura en la classificació, i Praga té un nivell de vida que és la tercera part, segurament, com a màxim, de la que té Viena. I, tanmateix, quan hom arriba a Praga , té una certesa immediata en veure els immobles, en veure, quasi diria, l'atmosfera de la ciutat;, l'aire de la ciutat. I és que Praga serà l'àncora sobre la qual, no diguem Txecolslovàquia perquè ja no existeix, la República Txeca tirarà endavant.I aixó s'evidencia d'una forma palmària,total, en el moment en què un entra en alguna d'aquestes ciutats en les quals la història , el �d'alguna forma les ciutats, es fa evident en els ulls d'aquell que hi arriba. Nosaltres hem de mirar d'anai. per aquest camí i seguirem intentant-ho. I mirarem de ser fidels a una frase d'Alfred Marshall,i que Andreu Mas ha citat profusament, i que també el doctor Fabia Estapè va citar una vegada -o potser més d'una, inclús, però una vegada, en tot cas, en aquesta sala. I és una frase alemanya que deu ser molt¡anterior a Alfred Marshall i que es refereix, segurament, al final de l'edat mitjana, al moment en què els serfs feudals es volien alliberar dels senyors i buscaven en les ciutats, justament, la seva llibertat. Com a Barcelona, al segle XIV, ara fa sis-cents anys exactament, quan moltes ciutats catalanes hi buscaven una solució per la via de ser vila real -és a dir, de pagar al rei la seva llibertat del senyor feudal, per no tenir que dependre d'aquell sényor, bisbe noble o guerrer, i dependre només d'ells, de la seva burgesia o de la seva manufactura, de la seva pròpia creativitat o dels seus artesans. I així moltes ciutats van aconseguir la seva llibertat; però es van trobar que els reis, a vegades, es tornaven a vendre les ciutats perquè havien de fer més guerres. I Jaume I després de València havia de conquerir Mallorca, o a l'inrevés. Un altre sistema que van trobar les ciutats per ser lliures va ser demanar al Consell de Cent -que aquí es reunia, en aquesta sala, que era exactament igual com aquesta - i, per cert, amb aquell escut que es veu allà, que té quatre barres i no vuit, us ho dic de passada- venien les ciutats a demanar ser carrers de Barcelona. Aixï ho van ser Mataró, Moià, Igualada i tantes i tantes ciutats que si ho mireu en el seu escut tenen l'escut de Barcelona més algun element característic de la pròpia ciutat. I per què? Perquè sabien que sent carrers ficticis de Barcelona tenien els drets i les obligacions del Consell de Cent. I bé, aquesta frase, i ara hi torno, que tant s'adiu a 1' esperit del carreratge de les ciutats catalanes del segle XIV, que volien ser lliures , volien ser burgeses en aquell moment perquè era la paraula , aquesta frase és una frase que els que volien ser lliures en el mateix moment a Alemania deien en Alemany i deien "..." l'aire de la ciutat ens fa lliures". Aquest és el nostre desig. Moltes gràcies Ordenador Docu/Marta r ��19.97,-1n-i7 13:50 0++ ÑREH ECO-10111111 1 EMP f 1 AJunl31r1C`I11 de Barcelona Área d'Economia I Empreses Idees per a la intervenció del Sr. Alcalde en l"entrega dels Premis Barcelona Economia 1. Sobre la Revista "Barcelona Economil" Expressa la voluntat de l'Ajuntament: De fer un seguiment atent i detallat de la conjuntura econònric.i empresarial de la ciutat. b) Analitzar en profunditat aspectes específics de l economia urbana i projectes de promoció econòmica de la d,iutat . Vull reconèixer aquí el rnacnïfic treball desenvolupat els darrers 3/4 anys per Xavier,, Güell, Ma. Jesús Calvo i Lluís Hansen. 1 2. Sobre els premiats l) %aboratoris del Dr. Bsteve Aspectes a destacar: (1) (2) (3) Esforç de recerca continuat. Internacionalització constant, sense perdre el carácter català del capital. Arrelament al pair. (Veure nota Permanyer) 3. Sobre els premiats j2): Cercle c_ Economia Aspectes a destacar: (1) (2) (3) (4) Oberts al diàlegIde tots els rectors socials: foro democràtic, per la democràcia. Acció per la 11i1?ertat econòmica, en el sentit més noble del teisme, contra el proteccionisme competidor de 1-autarquia. abans moment, Acció en tot europeista (dificultats ara (franquisme), durant, i Maastrich). Acció per la çompetitivitat de les empreses, en base a la millor gestió í. eficàcia empresarial. Z:30C2 barcelona Plau Sant Miquel 4. 17a. ;1 Tels. 402 72 34 - 402 7? 33 Fax 409 77 25 �1993-10-13 12:51 AREA ECUNUM1H 1 t1r1r-'. Ajuntament de Barcelona Área 4. Sobre d'Economia i Empreses els Pre m í s en general Exemples de trajectòria, individual o col.lectiva, feta a base d'esforç, de vigor, d'empenta, de voluntat creadora,"' d'il.lusió i de paciéncia. Un bon exemple per a tots en aquests moments econÒmics. ALCALDIA Ragistrw d'l,r+erada 1 h0ti'i333 N4 c\ Plaça Sant Miquel, 4. 12a W. 08002 lian;elana Tels. 402 72 34 • 402 12 33 Fax 402 72 25 ��Premis "Barcelona Economia" Intervenció del Sr. Joan Clos 1. Benvinguts a l'acte de lliu ament deis Premis "Barcelona Economía". Gràcies per estar avui amb nosaltres. 2. La Revista Barcelona Econom4.a segueix, des de fa 4 anys, la conjuntura económica de la nostra ciutat i reflexiona sobre aspectes específics de la realitat económica urbana i de la promoció de Barcelona. "Barcelona Economia" ha esdevingut ja un "clàssic" a la ciutat, ben conegut per tots el qui s'interessenl per aquests temes. Vull reconèixer el bon treball realitzat per Xavier Güell, Ma. Jesus Calvo i Lluís Hansen, en tot aquest període. 3. No és aquesta la única publicació periódica dedicada a la promoció económica de la ciutat. Ens plau presentar aquí avui, també, la Revista Barcelona Bones Noticies adreçada a la comunitat empresarial c4talana, espanyola i europea. En moments on sovintejen les "males noticies", nosaltres volem fer arribar cada tres mesos les millors noticies econòmiques de la ciutat. Q e n'hi han. 1 forces. �4. Finalment, avui inaugurem els Premis Barcelona Economia, adreçats a reconèixer persones, empreses o institucions que han treballat amb en9ert pel desenvolupament i la promoció de l'àrea econòmica de Barcelona. 5. Peró, abans de fer públics els guardonats d'enguany, tindrem l'ocasió de-sentir un conferenciant de primer nivell, Es l'economista barceloní Andreu Mas Colell, x professor de la Universitat nordamericana de Harvard. El professor Mas Colell ens parlarà ara mateix d'un tema íntimament relacionat amb el que ens reuneix avui aqeusta tarda: "Algunes idees Sr. Mas Colell .. sobre l'economia de les ciutats". � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4263 Title A name given to the resource Lliurament Premis Barcelona Economia / Paraules Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Economia Biografies Acció política Barcelona Mas-Colell, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-10-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1412/19941006d_00649.pdf 2932b1253fb1774c05f2f243c8cc4aac PDF Text Text Excm. Sr. Alcalde Gabinet (JMM) Lliurament de medalles de la ciutat (6 d'octubre de 1994) •rt• Els premiats d'avui tenen en comú haver portat el nom de Barcelona lluny de la nostra ciutat, empesos per les circumstàncies històriques que els ha tocat de viure -tots ells eren o són nascuts abans de la guerra- o perquè la projecció de la seva capacitat professional 1 artística els ha dut fronteres enllà. Dos dels guardonats són, malauradament, ja morts: el Dr. Josep Casanova, insigne representant del que podrlem anome- nar l'escola barcelonina d'oftalmòlegs, més en general, d'una més que prestigiosa i prestigiada tradició de la medicina barcelonina i l'actor Albert Closas, desaparegut fa ben poques setmanes. Albert Closas, que havia debutat amb la mítica Margarida Xirgu, té avui el reconeixement de la seva ciutat, d'on va viure gairebé sempre allunyat -primer a Buenos Aires, �després a Madrid-, però que sempre l'havia acollit amb els braços oberts i amb un bon èxit de públic. 1 Closas forma part d'una tradició teatral en la qual va tenir també un lloc destacat, bé que en una vessant més còmica, la família Santpere, que aviat tindrá un monument al capdavall de la Rambla, dissenyat per Oscar Tusquets. Avellí Artís-Gener, que tots coneixem pel seu pseudónim "Tísner", és un escriptor eficaç i un magnífic representant del periodisme d'abans de la guerra, d'aquell bon periodisme forjat en una ciutat que bullia socialment i intel-lectualment. Després de prendre part la guerra (de la qual ens ha deixat testimoni literari en el primer volum de les seves memóries, tan interessants), va conèixer l'exili mexicá. Allá feren cap molts deis intel . lectuals d'una generació irrepetible: Ramon Xirau -\71;NLAVw-- c-elebrarem el centenarij, Eduard Nicol (mort no fa gaires anys), Pere Bosch i Gimpera, els Pi-Sunyer, i altres. Allá referen les seves vides i trobaren noves oportunitats. Però alguns d'ells optaren pel retorn, i els ho hem d'agrair. Ens feien falta. Eren, són, la generaçió que ens va salvar els mots, que ens ha donat el testimoni d'una Catalunya republicana que no havíem pogut conéixer, �Estic segur que Tisner voldrá que el nostre homenatge d'avui no sigui només cap a la seva persona, sin() que el fem extensiu al qui fou el seu cunyat, Pere Calders, la mort recent del qual hem sentit tots el$ qui n'admiraven la bondat de la seva prosa tant com la bondat de la seva persona. La ciutat de Barcelona, que havia reconegut ja Pere Calders l'any 1992 amb l'atorgament de la medalla d'or al mérit artistic, renova aixi el seu homenatgé. Federico Correa representa la finor, l'elegancia i el bon gust dins d'una escola d'arquitectura, la de Barcelona, d'un nivell artistic i professional altissim. Amb accents britànics i italians, Correa és, potser per això mateix, un personatge rotundament bargeloni -tan barceloní, que viu i treballa sobre mateix de la , plaça de Sant Jaume. Amb el seu soci Alfonso Milà, membre d'una altra familia de pregona tradició a Barcelona, han estat muestres de les joves generacions d'arquitectes. La seva intervenció en la definició de l'espai més emblemàtic deis Jocs Climpics, l'anella de Montjuïc, i en la reconstrucció de l'Estadi de Montjuïc els han lligat per sempre a un dels moments àlgids de la història d'aquesta ciutat. �El pare Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, representa un cristianisme obert, djalogant, atent als problemes del seu temps i del seu país, que sempre hem associat al monestir de Montserrat particularment, a la revista "Qüestions de vida cristiana", que v fundar el 1958 i que dirigeix d'aleshores ençà. No és habitual, i és per això mateix que vull ressaltar-ne la importancia, que la mena de guardons que lliurem avui vagin destinats a un teòleg, la feina del qual associem més aviat al silenci monàstic que a la celebració ciutadana. Per?) és indubtable que la riquesa d'una ciutat, d'una comunitat, és indissociable de la seva riquesa espiritual, sobretot quan aquesta s'expressa a través de la paraula sàvia de Vilanova, Núria Espert és, aquest vespre, la representant de la parau- í la i el gest. Tots recor~ amb emoció la seva intervenció, al costat d'Irene Papas, enfila rebuda de la torxa olímpica a Empúries, en un acte d'arrels mediterránies i noucentistes que pregonava, des d'un bon principi, que no conceblem uns Jocs Olímpics sense fer una especial atenció a l'art i a la cultura. Núria Espert és, sens dubte, l'actriu barcelonina més internacional. Ella, com d'altres companys de la professió, �estan duent arreu mostres de la creativitat i del bon ofici del mon teatral barceloní molt particularment, del món operístic, al qual ella s'ha associat en els darrers anys, amb un èxit inqüestionable.1 Deja en començar que els guardonats d'avui tenen en comú l'haver portat lluny d'aquí el nom de la nostra ciutat. Pera més enllà d'aquest tret cornil, i amb això acabo, el que els caracteritza sobretot és la seva diversitat: les seves distintes professions, les seves distintes sensibilitats, les seves distintes tradicions intel . lectuals. Pera és justament aquesta diversitat el que fa rica ï atractiva una ciutat. La ciutat és la gent, i la gent és diversa. A tots els premiats, els qui ja ens han deixat i els qui encara continuen actius, els hem d'agrair que, des de la seva diversitat, hagin contribut a fer de Barcelona una ciutat més culta, més integrada 4 més solidària. Perquè hi ha moltes maneres de fer ciutat, moltes maneres de fer ciutadans i ciutadanes lliures. Els guardonats d'avui, amb la seva vida i les seves obres, ens n'han ofert un bon testimoni. Sapiguem ser-ne dignes. Moltes gràcies, doncs, a tots ells, 1 gràcies a tots vostès. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4318 Title A name given to the resource Lliurament medalles d'or de la ciutat de Barcelona al mèrit artístic i al mèrit científic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Mérit artístic: N. Espert, A. Artís-Gener Tísner, A. Closas, F. Correa. Mérit científic: J. Casanovas i E. Vilanova. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Art Ciència Biografies Model social Artís-Gener, Avel·lí, 1912-2000 Closas, Alberto, 1921-1994 Correa, Federico, 1924- Vilanova, Evangelista, 1927-2005 Espert, Núria, 1935- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/242/20060117.pdf f65a1883ba46a45833ba5a07c75d35b4 PDF Text Text Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Palau de la Generalitat | 17/01/2006 Entre les gratificacions immerescudes que la vida m'ha deportat -i n'hi ha bastants-, i que la vida política m'ha ofert en abundància, poques tan desitjades com aquesta, en què en nom del poble de Catalunya, agraeixo a un home, Gregorio López Raimundo, el bé que ell, el seu equip i la seva gent han fet al nostre poble. Aquesta nit celebrem un acte de memòria i de reconeixement, recordem i reconeixem l'aportació al país d'un home i, de fet, d'un partit. L'aportació en un temps de resistència i de reconstrucció. Gregorio López Raimundo va jugar un paper destacat, destacadíssim, però ignot en les files de l'antifranquisme i en la recuperació de la democràcia. I bé, no va ser ell sol. Ell va treballar en equip. Aquí amb nosaltres hi ha l'Antoni Gutiérrez Díaz que, potser com cap altre, personifica justament l'equip. Veig Xavier Folch, veig Paco Frutos, veig el Rozas, veig el Jordi Soler, la Teresa Pàmies, el Francesc Baltasar, i altres que ara em deixaré. I que per aquells que no érem d'aquell equip, però que treballàvem pels mateixos objectius, són referents de gran potència a nivell sentimental, polític i humà. La vida de López Raimundo, i la dels seus companys i companyes, ha estat marcada per una lluita tenaç a favor dels drets dels treballadors i de les treballadores, per les llibertats democràtiques i nacionals. En aquelles circumstàncies difícils mostrava un perfil polític de gran valor, basat en la perseverança, en la fortalesa i en la determinació. Només així s'explica la capacitat de sacrifici, de renúncia en el temps de la clandestinitat, lluny de la família, i amb sotmetiment a la disciplina dels que eren buscats per la dictadura. Per una circumstància de la història, records de la meva família, em fan conèixer al detall quina va ser la vida i quina va ser l'estretor de la vida que Gregorio López Raimundo va haver de viure en la clandestinitat, en una casa del carrer Muntaner, moltes hores, ajudat per un industrial òptic que havia sigut del Partit Comunista, que va estar empresonat un parell de vegades, i de la mà del qual vaig conèixer també a Miguel Núñez, que avui m'ha enviat una carta que us vull llegir: "Molt honorable president, me permito escribir un mensaje para hacerle llegar a Gregorio López Raimundo con motivo de la concesión de la Medalla d'Or de la Generalitat. Gregorio, mi compañero de tantas luchas y comunes esperanzas, ha ido dejando su indeleble huella de maño defensor de Cataluña. En este día, entre tantas cosas que podría destacar de su aportación a la historia de Cataluña, quiero señalar especialmente que en todo momento Gregorio defensó y mantuvo contra todas las dificultades y a veces frente a las demandas incesantes de nuestros camaradas la necesidad de publicar Treball en catalán. Sabía Gregorio, sabíamos los que estábamos con él, que editar Treball en lengua catalana era defender en su esencia genuina el ser profundo de la nación catalana, de su historia, de su presente, pasado y futuro. Era afirmar el carácter del pueblo catalán, abierto a todos los valores de los otros pueblos de España y del mundo. Treball fue en tiempos difíciles nuestro emblema y sin duda una de las más decisivas aportaciones a la lucha antifranquista y democrática por las libertades nacionales del pueblo catalán. Gracias Gregorio, por tu vida, por tu obra, por tu trabajo". Jo penso, de vegades, si aquesta generositat de "maños" i de castellans la tenim ben present. Gregorio López Raimundo tenia una tenacitat demostrada en les condicions més dures, a la presó, a la tortura, a la repressió en el camp de concentració de Saint Cyprien, a la generació que hagué de començar des de zero com en Joan Reventós, com en Josep Benet, entre d'altres. Jo de vegades em pregunto si no convindria a Catalunya que decidíssim caminar junts, més junts vull dir, els socialistes catalans de Reventós i els "psuqueros" de Gregorio, Gutiérrez Díaz i Saura. M'ho pregunto. Aquesta generació va fer el que va fer des de dues premisses: la reconciliació i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya. Ha estat cantat i evocat pels poetes, cantava Raimon a Gregorio T'he conegut sempre igual, "amb els cabells blancs i la bondat a la cara". Gregorio, la teva ha estat també la història d'una família política, la del PSUC, el segon partit més votat de Catalunya en les primeres eleccions democràtiques, cosa que em fa pensar que quina justícia estranya la de la història, que ens tria perquè fem una determinada tasca i després gira el cap cap a uns altres protagonistes, aliena a tota gratitud. 1 �Sort que els aficionats amargs, més o menys ja sabien aquestes coses. Que la història passa dos cops, com a mínim, abans de passar del tot. I encara no ha passat del tot. Vosaltres vau ser homes i dones que en moments gens fàcils vau empènyer amb fermesa la bandera de la llibertat, de la democràcia i dels drets socials dels individus. El partit que vas dirigir ens ha llegat una cultura política de la qual aquest govern se'n reivindica com a hereu. Una cultura d'esquerres, catalanista i defensora de l'entesa amb els altres pobles d'Espanya. Aspiracions que el govern de la Generalitat assumeix i defensa a través de les seves polítiques. La trajectòria del PSUC ocupa un espai propi i destacat en la nostra memòria política. És cert que el pas del temps ha anat ubicant les idees polítiques en el lloc que els correspon. Hem après que el món canvia amb passos petits i modestos però que, de tant en tant, cal una proclamació clara. Una proclamació clara és necessària ara a Catalunya, i, de fet, ho està fent cap Espanya, proclamant clarament el que és i el que vol. Tot i que pesi als que voldrien consagrar la pèrdua lenta i imperceptible de vegades, però pèrdua, al fi i al cap, de vigor que el pas del temps imposa sobre les lleis. Gregorio, els somnis col·lectius no s'han perdut, la flama segueix ben viva. Tal com va clamar Juan Panadero, Rafael Alberti va dir fa més de 50 anys, des de l'Argentina: "Y cuando la mar comienza, no hay playa que ponga dique, ni aire en contra que la venza. Los que caminan conmigo me dicen que caminamos". Fi de cita. Moltes gràcies Gregorio. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1724 Title A name given to the resource Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a Gregorio López Raimundo Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Biografies Democràcia Franquisme Política Premis i reconeixements López Raimundo, Gregorio, 1914-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-17 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1177/1988114d_00314.pdf 7d7c5b3482774ccc29390957a759d6dc PDF Text Text PARAULES DE L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE : LLIURAMENT DE LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT AL MOLT HONORABLE SENYOR COLL I ALENTORN SALE DE LA REINA REGENT, 16 DE NOVEMBRE DE 1988 �MOLT HONORABLE SENYOR MIQUEL COLL I ALENTORN. MOLT HONORABLE PRESIDENT DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. HONORABLES SENYORS CONSELLERS. IL.LMS. SENYORS REGIDORS DE LA CIUTAT. DISTINGIDES AUTORITATS. SENYORES I SENYORS. PODER AFIRMAR D'ALG11 QUE HA ESTAT ENSEMS I AMB PLENITUD HISTORIADOR I POLITIC, DEU SER UN DELS MILLORS ELOGIS QUE ES PODEN FER A UNA PERSONA. PER E SI LA PERSONA ELOGIADA RESULTA QUE HA DEDICAT LA VIDA AL CONEIXEMENT I A L'ENSENYANÇA MILITANT DE LA HISTERIA DEL SEU PAIS, I HA VISCUT COM A POLITIC LES PAGINES MÉS INTENSES DE LA HISTERIA RECENT DE LA PATRIA ESTIMADA, ALESHORES ENS TROBEM DAVANT D'UNA PERSONALITAT EXCEPCIONAL. AQUEST ÉS EL CAS DE MIQUEL COLL I ALENTORN A QUI HE CONEGUT COM A HISTORIADOR I COM A POLITIC, I NO SABRIA DIR QUIN DELS DOS VESSANTS DE LA SEVA PERSONALITAT [l'HA FASCINAT MÉS. COM A HISTORIADOR HA SABUT PENETRAR AMB AGUDESA I MESTRATGE EXEMPLARS ELS FETS DE LA HISTERIA, SEMPRE SUBTILS I RESISTENTS A DEIXAR-SE DOMINAR. �COM POLITIC EL SEU NOM APAREIX VINCULAT, AME NOBLE FIDELITAT, A UN DELS PARTITS HISTCSRICS DEL PAÍS QUE MS HA FET PER SERVAR L'HONOR DEMOCRáTIC I CATALANISTA. EN ELS ANYS MÉS FOSCOS DEL NOSTRE PASSAT IMMEDIAT, QUAN TOT SEMELAVA ATURAR-SE I LES IL.LUSIONS DEFALLIEN, MIQUEL COLL I ALENTORN VA MOSTRAR-NOS EL CAMí DE L'EUROPEISME, AMB PRIMERENCA I SINCERA VOCACI6, BO I FENT UNA SíNTESI ENGRESCADORA DE CATALANISME, FEDERALISME I EUROPEISME QUE CONTINUA AVUI PLENAMENT VIGENT. DESPR1S, QUAN HAN TORNAT ELS TEMPS NORMALS, MIQUEL COLL I ALENTORN HA REBLAT UNA TRAJECTUIA VITAL, y& RICA I PLENA, ,.‹91 POTSE AME EL SERVEI AL PAíS QUE 'MES DIGNAMENT S'ADEIA AMB LA SEVA PERSONALITAT: LA PRESIDNCIA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA. DES D'AQUESTA ALTA FUNCI6 NO HA OBLIDAT LA CIUTAT QUE ÉS ALHORA CAPITAL I SERVIDORA DEL PAíS. SOTA LA SEVA PRESID¿.:NCIA HONORABLE LA COL.LABOPACI6 ENTRE EL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA CASA GRAN HA ESTAT UN EXEMPLE D'ENTESA INSTITUCIONAL, I FAIG VOTS PERQUe AIX2) SIGUI UNA CONSTANT PEL BÉ DEL PAíS I DE LA CIUTAT. UN PAíS MAI NO ÉS PETIT SI ELS SEUS HOMES SCSN GRANS. AQUESTA SENTNCIA DELS CLáSSI S TROBA EN MIQUEL COLL I ALENTORN LA SEVA MILLOR CONFIRMÀCI6. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4083 Title A name given to the resource Lliurament de la medalla d'or de la Ciutat al Sr. Coll i Alentorn Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de la Reina Regent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Biografies Història Acció política Coll i Alentorn, Miquel, 1904-1990 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1553/0000000725.pdf f66b2d063d75d16a136a8542986733c3 PDF Text Text ���������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La diversitat té sentit com a suma d'identitats Source A related resource from which the described resource is derived L'Avenç Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep Maria Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Identitat col·lectiva Espanya plural Catalunya Federalisme País Basc Acció política Territoris Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes