1
10
37
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2819/19880708_MitingLaMonumental_PM.pdf
85f82eb3a01ad89d5400f3765ee53260
PDF Text
Text
MÍTING MONUMENTAL
8 de juliol de 1988
Vosotros
esperanza
-vosaltres-,
en
el
futuro
vuestro
que
entusiasmo,
représentais,
la
es
la
herencia, sois los herederos, de lo mejor que ha tenido
este país, y esta ciudad.
No
olvidemos de donde venimos y no
olvidemos
lo
que representamos.
Venimos de lejos, de muy lejos, de más de 10 años,
de mucho más.
Venimos
de
la
tradición obrerista, de
la
gran
tradición obrerista de este país.
Venimos
del conflicto como fuente de innovación y
de progreso.
1
�Venimos de la tradición heroica de la resistencia.
Venimos de los dolores del crecimiento.
Venimos de la vanguardia cultural.
Venimos
de
la lucha por la
democracia,
por
la
autonomia y por la libertad.
Representamos
la
tradición
progresista,
representamos el futuro de este país.
ESCOLTEU,
representem,
no
hem
d'oblidar
d'on
venim
i
què
però també hem de dir què aportem i també
hem de dir quin és el nostre compromís amb Espanya, amb
el país i amb la ciutat.
¿Què aportem els catalans a la política espanyola?
Potser
aportem
només
reclamacions,
gemecs ?
2
queixes
i
�Potser aportem només irritació i conformisme ?
Seria molt trist que només aportéssim això.
Pero
no.
No
us inquieteu.
aportar molt a la política
Podem
Els
catalans
podem
espanyola.
aportar una Catalunya oberta,
dialogant
i
constructiva per fer una Espanya moderna i equilibrada.
Per
fer una Espanya que compti en el gran projecte
de
la unitat europea.
Podem
aportar
una Catalunya capdavantera
en
la
concepció federal de l'Estat.
Podem
aportar
una Catalunya
solidària
amb
els
altres pobles d'Espanya.
Podem
obligada
aportar una Catalunya que sigui
en
la
cultura
i
en
la
solidaritat i en la distribució.
3
referència
riquesa,
en
la
�I
podem fer-ho perquè molta gent -nascuts aquí
vinguts de fora- creu en el futur de Catalunya,
o
com hi
creieu vosaltres.
Son gent que desitgen sentir un discurs esperançat
sobre el futur, com el desitgeu sentir nosaltres.
Son
en
la
gent que desitgen apassionadament
il·lusió
de fer
realitat
la
participar
Catalunya somiada.
Son gent que desitgen soldar el destí personal amb
el destí col·lectiu del país estimat.
Aquesta gent són
majoria en el nostre país, no ho
dubteu.
Aquesta
gent no es mereixen una vida pública orfe
d'esperança.
Aquesta
gent
no
es mereixen
irritat, immòbil.
4
un
país
insegur,
�Estic
convençut -com esteu convençuts
vosaltres-
que tenim les idees, l'habilitat i l'energia suficients
per moure aquest país.
Estic convençut que tenim la prudència
necessària
per asserenar aquest país.
No
sucat
ens
amb
quatre
podem conformar amb una Catalunya
oli,
adagis
basada en quatre adagis i
que
són una caricatura
de
de
prou,
la
pa
amb
nostra
manera de ser.
No ens podem conformar amb una Catalunya orgullosa
i prou, suspicaç i prou, més atenta als símbols que als
fets.
Hem de voler una Catalunya jove,
d'una
colla de virtuts,
moderna,
que compti en
els
hereva
projectes
importants de futur.
Que compti en el treball de les dones,
en la sort
dels marginats, en el futur dels joves, en la confiança
dels empresaris.
5
�Una
Catalunya
millor,
en art,
Catalunya
que
en què la vida de cada
en ciència,
tregui
tot
dia
sigui
en qualitat de vida, una
el
profit
de
les
seves
energies.
No
ens
construirem
poden conformar,
i no
ens
conformarem,
la Catalunya dels nostres somnis.
El país
amable, obert, tolerant, liberal (en el millor sentit),
de progrés (per tothom),
la nació no excloent, formada
de tots els rius que l'han regada,
construïda,
pam
a
pam, per les seves viles i ciutats, pels seus ciutadans
més actius.
I per aconseguir-lo la ciutat de Barcelona farà la
seva aportació al país.
Hi aportarà
el seu dinamisme.
Hi aportarà el seu
esperit de ciutat oberta i de progrés.
Catalunya
i Espanya poden comptar amb
Barcelona,
esteu-ne segurs.
Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca Espanya !
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Míting 10è aniversari del PSC a La Monumental
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-07-08
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Acció política
Model social
Catalunya
Espanya
Commemoracions
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
La Monumental (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
Acte de celebració dels deu anys de la unitat socialista a Catalunya, amb la formació del PSC.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 176
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2817/19880430_PerUnaCatalunyaMesIgualitaria_RObiols.pdf
d1439034254ab285a1849677c4e878f7
PDF Text
Text
PER UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA
¿¿sy*
G*S^U f
p~
RAIMON OBIOLS
30 d'abril de 1988
�LA TERRA DELS NOSTRES PARES, LA PATRIA DELS NOSTRES FILLS
NINGÚ NO TE LA POSSIBILITAT D'ESCOLLIR EL PAIS ON LI HA TOCAT DE NÉIXER. BEN MIRAT, NI TAN SOLS ELS QUI ES VEUEN OBLIGATS A CANVIAR EL SEU LLOC DE RESIDENCIA TENEN LLIUREMENT AQUESTA OPCIÓ. L'ATZAR, UNA CONJUNCIÓ DE FACTORS QUE NO CONTROLEM, ENS
HAN FET
SER CIUTADANS
D'AQUEST PAIS
CONCRET,
CIUTADANS DE CATALUNYA. AQUESTA HA ESTAT LA TERRA DELS NOSTRES PARES O SERA, EN UN DEMA QUE JA PALPEM, LA PATRIA DELS
NOSTRES FILLS.
NO HEM ESCOLLIT, SI MES NO AMB PLENA LLIBERTAT O AMB UN CALCUL DE CONVENIENCIA, LA TERRA ON ENS HA TOCAT DE VIURE. HEM
TRIAT, AIXÒ SI, MOLTS DE NOSALTRES, LA VOLUNTAT DE SER SOLIDARIS AMB LA GENT QUE HI VIU, LA VOLUNTAT DE TRANSFORMAR-LA,
D'ALLIBERAR-LA DELS ESCLAVATGES QUE ENS VENEN IMPOSATS DE
FORA I DE LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES QUE NEIXEN I ES
MULTIPLIQUEN DINTRE NOSALTRES MATEIXOS, PER LES DIFERENCIES
DE CLASSE, PER L'AFANY D'ACUMULACIÓ DE RIQUESA, PER L'EXPLOTACIÓ MES O MENYS DISSIMULADA D'UNS HOMES DAMUNT DELS ALTRES.
HEM FET L'OPCIÓ DE NO RESTAR INDIFERENTS A ALLO QUE HEM VIST
I HEM SENTIT I HEM VISCUT. HEM DECIDIT DE NO FER-NOS COMPLICES AMB EL NOSTRE SILENCI O LA NOSTRA INHIBICIÓ D'UNA SOCIETAT DESIGUAL I CLASSISTA. ENDUTS PER UNS IDEALS SEMBLANTS I
1
�SOLIDARIS, HEM ESCOLLIT POTSER CAMINS DIFERENTS QUE CONFLUEIXEN: UNS QUANTS ENS HEM DEDICAT A LA FEINA DE LA POLÍTICA; D'ALTRES, MOLTS DELS QUI M'ESCOLTEU AQUEST MATI, HEU
NODRIT ELS RENGLES DEL TEIXIT SOCIAL D'AQUEST PAIS. EN VOSALTRES ES TROBA LA REPRESENTACIÓ MES VIVA DE LES ENTITATS
CULTURALS, DE LES ASSOCIACIONS DE VEINS; DELS TREBALLADORS
DE LES GRANS EMPRESES DE CATALUNYA -DE SEAT, DE LA MAQUINISTA, DE PEGASO O DE LA SEDA-, DELS SINDICATS DEL METALL, DEL
TEXTIL, DE LA CONSTRUCCIÓ, DE LES INDUSTRIES QUÍMIQUES, DELS
SERVEIS; HI HA ENTRE
VOSALTRES LA VEU
DEL MON RURAL,
DELS
MOVIMENTS DE JOVENTUT, DELS GRUPS D'ESPLAI; VOSALTRES FEU
POSSIBLE L'ACTIVITAT I LA PRESENCIA DE LES ASSOCIACIONS DE
CONSUMIDORS, DELS MOVIMENTS ECOLOGISTES, DELS CLUBS I LES
FEDERACIONS ESPORTIVES, DELS GRUPS DE JUBILATS...
LA NOSTRA OPCIÓ PERSONAL
HA ESTAT SOVINT
UNA OPCIÓ DE
PER
VIDA, QUE ENS ACOMPANYARÀ SEMPRE MES ENLLÀ DELS PROBLEMES I
LES CONTRARIETATS. JO VAIG PRENDRE-LA JA FA MOLTS ANYS, 31,
NO PAS PER UN DESIGNI PERSONAL SINO PERQUÉ BEN AVIAT VAIG
SENTIR-ME INTEGRANT D'UN PROCES COL·LECTIU, UN PROCES DE
RESISTENCIA CONTRA UN SISTEMA POLITIC QUE OFEGAVA LES LLIBERTATS INDIVIDUALS I COL·LECTIVES DEL POBLE DE CATALUNYA I
QUE IMPEDIA DE FORMA AUTORITARIA QUE FESSIN CAMÍ LES NOSTRES
LEGITIMES ASPIRACIONS A UNA SOCIETAT MES JUSTA, MES IGUALITARIA, ON FOS POSSIBLE L'EMANCIPACIÓ DE LES CLASSES POPULARS.
UN PROCES DE RESISTENCIA COMPLEX, SOVINT CONTRADICTORI, PERO
2
�QUE S'ALIMENTAVA D'UNA LLARGA TRADICIÓ, D'UNES PROFUNDES ARRELS QUE HEM ASSUMIT I QUE HAN MARCAT LA NOSTRA PERIPECIA
PERSONAL. UNES ARRELS QUE, EN EL MEU CAS, S'ENFONSAVEN EN LA
TRADICIÓ DEL SOCIALISME I DEL CATALANISME D'ESQUERRES, ALIMENTAT SOBRETOT PELS TREBALLADORS I ELS PAGESOS, LA GENT QUE
MES HA LLUITAT SEMPRE PER TOTES LES LLIBERTATS, PER QUALSEVOL LLIBERTAT CONCRETA QUE HAGUÉS ESTAT ARRABASSADA O ES
TROBES EN PERILL. SEMPRE HE SENTIT L'ORGULL D'AQUESTA TRADICIÓ PROGRESSISTA, SEMPRE HE ADMIRAT EL TREMP DELS HOMES I
DONES QUE VAN CREAR-LA I VAN SERVIR-LA, SEMPRE HE CONSIDERAT
UNA SORT IMPAGABLE LA COMPANYIA DE GENT DE PROCEDENCIA DIVERSA AMB QUI HE COMPARTIT UN PROJECTE COMÚ, PER CATALUNYA I
PEL SOCIALISME.
UN PROJECTE COMÚ QUE EN ELS TEMPS DE LA DICTADURA POSAVA
L'ACCENT EN LA LLUITA UNITARIA, EN L'ANHEL D'ACONSEGUIR UN
MARC DEMOCRATIC QUE PERMETÉS DESPRÈS EL LLIURE JOC DE LES IDEES I DELS PROGRAMES, DE LA DISCREPANCIA I DE LA DISCUSSIÓ
POLÍTICA, DE L'ENTESA I DE L'ACORD SEMPRE QUE FOSSIN NECESSARIS .
AMB AQUELLA OPCIÓ DE FA MES DE TRENTA ANYS, JO VAIG CERCAR
LA MEVA PROPIA MANERA DE SERVIR CATALUNYA, DE CONTRIBUIR
MODESTAMENT A FER QUE FOS MES LLIURE I MES JUSTA. PER AQUELLA ÈPOCA, NO HI ÉREM TOTS EN LES PRIMERES LÍNIES DE COMBAT
PER L'AUTONOMIA I PER LA DEMOCRACIA. I DELS QUE HI ÉREM, LA
MAJORIA HAVIEN SORGIT DELS SECTORS POPULARS DE CATALUNYA.
3
�DESPRÈS, AMB EL PAS DELS ANYS I L'EIXAMPLAMENT PROGRESSIU DE
LES POSSIBILITATS D'ACCIÓ POLÍTICA, HEM ANAT VEIENT COM INVOCAVA TAMBE LA CAUSA DE CATALUNYA MOLTA GENT NOUVINGUDA,
PROVINENT DE SECTORS DE LA DRETA QUE ANAVEN DESCOBRINT EN LA
NOVA SOCIETAT MOLTES
POSSIBILITATS D'ANAR PERPETUANT
TAMBE
ELS SEUS INTERESSOS. MES D'UN COP HEM ASSISTIT, SORPRESOS, A
LA IMPARTICIO DE DISCURSOS, DE CONSELLS I DE RETRETS, HEM
VIST COM ES DONAVEN PATENTS I ANATEMES DE CATALANISME. I, US
HO HE DE DIR AMB TOTA SINCERITAT, BEN A PROP DE LA INDIGNACIÓ CONTINGUDA I DE LA SORPRESA DAVANT DE TANTA AUDACIA, HEM
SENTIT EN EL FONS LA SATISFACCIÓ DE COMPROVAR QUE, MES ENLLÀ
DELS OPORTUNISMES, ELS CAMINS QUE HAVÍEM AJUDAT A TRAÇAR EREN TRANSITATS CADA COP PER MES GENT I ENS PORTAVEN A DESTINS QUE MOLTS ANYS ENRERA NO PODÍEM SOSPITAR.
AQUESTA ES LA CATALUNYA QUE ARA TENIM, AQUESTA D'AMPLES VIES
TRANSITABLES I DE NOMBROSOS DESTINS PER EXPLORAR I PER RECORRER. AQUESTA ES LA
CATALUNYA DEMOCRÀTICA I AUTÒNOMA
QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES PARES VA VEURE DESAPARÈIXER I QUE
LA GENERACIÓ DELS NOSTRES FILLS PETITS CONSIDERA TAN NATURAL
COM L'AIRE QUE RESPIREN. ¿ES, PERO, LA CATALUNYA QUE VOLEM,
AQUELLA CATALUNYA QUE HAURÍEM SOMNIAT? NO, CERTAMENT, I LA
SATISFACCIÓ DEL BALANÇ POSITIU QUE OFEREIXEN ELS ANYS MES
RECENTS DE LA NOSTRA HISTORIA,
NO ENS HAURIA DE FER
PERDRE
LA NOCIÓ DE TOT ALLO QUE ENCARA ENS RESTA PER ACONSEGUIR.
4
�CATALUNYA ES ENCARA UNA SOCIETAT INJUSTA
CATALUNYA ES, ENCARA AVUI, UNA SOCIETAT INJUSTA, ON ES PRODUEIXEN DESIGUALTATS FERIDORES. ES CERT QUE PER TOT ARREU
RECOLLIM INDICADORS QUE ENS PARLEN D'UNA MILLORA SUBSTANCIAL DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I QUE, SI SOM CAPAÇOS D'APROFITAR-HO, HI HA LES CONDICIONS SUFICIENTS PER FER UN SALT
ENDAVANT EN LA MODERNITZACIÓ DE LES NOSTRES ESTRUCTURES PRODUCTIVES. EN ELS DARRERS TEMPS S'HAN HAGUT DE FER MOLTS SACRIFICIS, I LA
CLASSE TREBALLADORA ES,
SENS DUBTE, QUI
HA
FET LA CONTRIBUCIÓ MES IMPORTANT. PERO ARA, S'OBREN NOVES
POSSIBILITATS I POTENCIALITATS. VAL A DIR QUE L'ACCIÓ DEL
GOVERN SOCIALISTA HA ESTAT ESPECIALMENT BENEFICIOSA PER A
CATALUNYA, I QUE LA NOSTRA RENDA PER CAPITA CREIX MES QUE
LA MITJANA ESPANYOLA, I QUE L'ATUR ES MES REDUIT AQUI. HI
HA SÍMPTOMES EVIDENTS, DONCS, DE MILLORA GENERAL EN L'ECONOMIA, MILLORA QUE ARA AMB GRAN OPTIMISME, INTENTA D'ATRIBUIR-SE UN GOVERN CATALÀ DE SIGNE CONSERVADOR QUE SE N'HA
MANTINGUT FONAMENTALMENT AL MARGE, QUE POSAVA LA SOLUCIÓ
DE
LA CRISI ECONÒMICA EN MANS DE LA LÒGICA DEL MERCAT, I QUE
S'HA ESCUDAT SOVINT EN UNA
PRETESA MANCA DE COMPETENCIES
I
DE RECURSOS PER JUSTIFICAR LA SEVA INHIBICIÓ.
PER UNA CATALUNYA MES JUSTA I MES IGUALITARIA
ASSISTIM, DONCS, SEGURAMENT, A UNA NOVA ETAPA DE CREIXEMENT
ECONOMIC, DE PROSPERITAT. PERO CATALUNYA ES ENCARA AQUELL
5
�PAIS ON HI HA UN DIVUIT PER CENT D'ATURATS, AQUELL PAIS
QUE
PRECISAMENT REPARTEIX DE FORMA DESIGUAL FINS I TOT EL SEU
ATUR: I AL COSTAT DE COMARQUES QUE SE SITUEN ENTORN DEL 10%,
DEL 15%, N'HI HA D'ALTRES QUE ARRIBEN EN CANVI AL 30% D'ATURATS O L'ULTRAPASSEN. I CATALUNYA ES AQUELL PAIS ON LES COMARQUES QUE TENEN UNA RENDA SUPERIOR SUPEREN EN UN 50% AQUELLES QUE LA TENEN MES BAIXA. I ES EL PAIS ON ENCARA ES
VIUEN A DIARI LES SEQÜELES D'UN URBANISME FEROTJAMENT CLASSISTA, EN POBLACIONS DE MILERS I MILERS D'HABITANTS ON ELS
AJUNTAMENTS ESMERCEN UN ESFORÇ TITANIC PER ANAR COBRINT ELS
DEFICITS D'EQUIPAMENTS
CATALUNYA ENDINS, ENCARA
I
D'INFRAESTRUCTURES.
HI HA
UN CENTENAR
MENTRESTANT,
DE POBLES
AMB
PROBLEMES D'ABASTAMENT D'AIGUA, I CENTENARS DE MASIES ESPEREN ENCARA, A FINALS DEL SEGLE XX, L'ARRIBADA DE L'ELECTRICITAT O DEL TELÈFON. NO US HO PENSEU PAS QUE VULGUI CARREGAR LES TINTES, PERO SERIA ESTÚPID I CRUEL D'IGNORAR QUE ELS
NOSTRES JOVES, MES DEL CINQUANTA PER CENT DELS NOSTRES JOVES, ACABEN ELS SEUS ESTUDIS I PASSEN QUATRE, CINC, SIS ANYS
SENSE TREBALL 0 AMB FEINES ESCADUSSERES, MAL PAGADES O QUE
NO TENEN RES A VEURE AMB ELS ESTUDIS QUE HAN FET. I QUE HI
HA, APROXIMADAMENT, UN DEU PER CENT DELS CELEBRES SIS MILIONS DE CATALANS QUE ES TROBEN EN ALLO QUE ELS ESPECIALISTES EN DIUEN SITUACIÓ DE RISC, ES A DIR, AMB PENSIONS INFERIORS AL SALARI MINIM O EN ATUR SENSE SUBSIDI I AMB POSSIBILITATS NUL·LES DE TROBAR FEINA A CAUSA DE LA SEVA EDAT
AVANÇADA. I SON MOLTES LES ASPIRACIONS LEGITIMES QUE RESTEN ENCARA SENSE RESPOSTA, DES DEL DRET A UNES CONDICIONS
6
�DE VIDA MES DIGNES PER A TOTHOM FINS A L'ANHEL DE TANTS I
TANTS JOVES QUE VOLDRIEN ANAR A LA UNIVERSITAT I NO PODEN;
DES DEL DRET A L'ASSISTÈNCIA SANITARIA EFICAÇ I HUMANITZADA
FINS A L'OBTENCIÓ D'UNA AUTENTICA IGUALTAT D'OPORTUNITATS
PER A TOTS...
TOTES LES LECTURES SON POSSIBLES, JA HO SABEM. TOT ES QÜESTIÓ DE POSAR L'ACCENT EN UNS INDICADORS O EN UNS ALTRES,
PERO CATALUNYA ES TAMBE, AVUI, EL PANORAMA QUE HE ESBOSSAT
AMB UNS QUANTS EXEMPLES. SEMPRE HE CREGUT QUE LA FORÇA DE
L'ESQUERRA EN GENERAL, I DELS SOCIALISTES EN PARTICULAR, RAU
EN LA SEVA CAPACITAT DE MANTENIR SEMPRE LA SENSIBILITAT SUFICIENT PER ADONAR-SE DE LA VIDA DE LA GENT, DELS SEUS PROBLEMES REALS, DE LA SITUACIÓ
D'INDEFENSIO EN QUE ES
TROBEN
ELS MES FEBLES, ELS OBLIDATS.
ELS PROBLEMES REALS DEL PAIS NO HAN MERESCUT L'ATENCIÓ DEL
GOVERN DE CIU
I NO ENS AGRADA
LA POLÍTICA DEL GOVERN
QUE HEM CONEGUT
EN
LES DARRERS VUIT ANYS DE CATALUNYA. PERQUÈ CREIEM SINCERAMENT QUE ELS GRANS PROBLEMES DEL NOSTRE PAIS NO HAN MERESCUT
L'ATENCIÓ PRIORITARIA; PERQUÈ HEM VIST NÉIXER I MULTIPLICARSE EXTRAORDINÀRIAMENT UNA
NOVA ADMINISTRACIÓ QUE
AMB UN MIMETISME LAMENTABLE ELS
REPRODUÏA
VICIS I LES INÈRCIES DE
LA
VELLA ADMINISTRACIÓ CENTRALISTA; PERQUÈ HEM VIST QUE LA RE-
7
�TORICA I LA PROPAGANDA SENSE MANIES PRETENIEN EL LLOC DE
LA
GESTIÓ ORDENADA I PERSISTENT; PERQUÈ HEM ASSISTIT A UN INTENT CONTINUAT D'APROPIACIÓ DE LA NOSTRA PRIMERA INSTITUCIÓ
NACIONAL, FINS A FER-NE EL REDUCTE D'UNA MINORIA DE CATALANS EN LLOC D'ANAR CONSTRUINT UN GRAN CASAL, AMB PORTA
FRANCA I FINESTRALS OBERTS; PERQUÉ HEM VIST QUE L'ENTESA
NECESSÀRIA EN MITJA DOTZENA DE COSES ESSENCIALS PER A LA
RECONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA ERA SACRIFICADA EN BENEFICI D'UN INTERÈS PARTIDISTA QUE HA CONFÓS LA MAJORIA
PARLAMENTARIA AMB EL MONOPOLI DE LA VERITAT; PERQUÈ HEM
ANAT VEIENT QUE CATALUNYA PERDIA GRADUALMENT LA SEVA VOCACIÓ D'ENCAPÇALAR EL PROCES DE TRANSFORMACIÓ DEL VELL ESTAT
CENTRALISTA I ANAVA APAREIXENT ALS ULLS DELS ALTRES POBLES
D'ESPANYA COM UNA COMPANYA INSOLIDARIA QUE PERSEGUIA D'ARRENCAR NOUS BENEFICIS SOBRE LA BASE D'UNA CONFRONTACIÓ PERMANENT PERQUÈ HEM
CONSTATAT AMB SORPRESA
QUE LA
CATALUNYA
AUTÒNOMA S'EDIFICAVA SOBRE UN CENTRALISME OFEGADOR I QUE LES
ALTRES ADMINISTRACIONS CATALANES EREN CONSIDERADES ENEMIGUES
POTENCIALS I NO COL·LABORADORES LLEIALS AMB LA MATEIXA EMPRESA; PERQUÈ HEM VIST COM ELS SINDICATS I ELS
TREBALLADORS
HAN ESTAT IGNORATS SISTEMÀTICAMENT PER LA POLÍTICA DEL CONSELL EXECUTIU; PERQUÈ HEM POGUT COMPTAR QUE ELS DINERS DE
LES INVERSIONS NO HAN ESTAT GASTATS JUSTAMENT EN LES COMARQUES QUE MES HAN PATIT LA CRISI INDUSTRIAL I QUE MES DEFICITS TENEN ACUMULATS; PERQUÈ
HEM ASSISTIT A LA
IMPLANTACIÓ
D'UNA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL QUE, LLUNY DE PERSEGUIR UN
CREIXEMENT HARMONIC, HA OBERT LES PORTES A NOVES POSSIBI-
8
�LITATS DELS INTERESSOS ESPECULATIUS; PERQUÈ HEM VIST QUE
EL JOC, EN COMPTES D'ANAR-SE TROBANT REDUIT A UNS MARGES
PRUDENCIALS, HA ESTAT FORTAMENT INCENTIVAT I HA FET ENTRADA A LES BOTIGUES I ALS FORNS DE PA; PERQUÈ HEM SABUT QUE
LES SUBVENCIONS DE LA GENERALITAT HAN ESTAT CONCEDIDES SOVINT SOTA PRESSIÓ DE GRUPS D'INTERESSOS, EN LLOC DE CERCAR
UN REPARTIMENT EQUILIBRAT I JUST. I TANTES I TANTES COSES
QUE DIFUMINAVEN AQUELLA IDEA QUE ENS HAVÍEM ANAT DIBUIXANT
DE COM SERIA GOVERNADA UNA CATALUNYA QUE RECUPERAVA LA SEVA LLIBERTAT, LA SEVA AUTONOMIA I LES SEVES INSTITUCIONS
NACIONALS.
ARA, EN AQUESTA PRIMAVERA DE 1988, CATALUNYA ES TROBA EN
PLE PROCES ELECTORAL, ES A DIR, ES DISPOSA A FER BALANÇ DEL
GOVERN QUE HA TINGUT I A DESIGNAR LA MAJORIA QUE DONARA SUPORT AL NOU GOVERN. ES UN MOMENT IMPORTANT, UNA
OPORTUNITAT
QUE, SIGUI QUINA SIGUI L'OPCIÓ QUE PRENGUI LA MAJORIA DE CATALANS, CAL QUE S'APROFITI ADEQUADAMENT.
ELS SOCIALISTES ANEM ESPERANÇATS
ENS HI PRESENTEM, HO DIC
A LES PROPERES
ELECCIONS.
POTSER AMB IMMODESTIA PERO AMB
UN
ORGULL LEGÍTIM, AMB UN BAGATGE FORÇA IMPORTANT: UN PARTIT UNIT; UN PARTIT
AMB UN INDEX
NOTABLE D'AFILIATS; UN
PARTIT
AMB UNA AMPLIA EXPERIENCIA DE GOVERN, FORJADA EN ELS AJUNTAMENTS, EN LES DIPUTACIONS, EN EL GOVERN DE L'ESTAT, EN
LA
MATEIXA GENERALITAT, ON ELS CONSELLERS SOCIALISTES VAN MARCAR UN ALT NIVELL EN L'ÈPOCA DE LA GENERALITAT PROVISIONAL;
9
�UN PARTIT QUE SENT I VIU EN ELL MATEIX TOTES LES
ESPERANCES
I CONTRADICCIONS DEL NOSTRE POBLE; UN PARTIT DE SOLIDA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL, QUE ES, DE FET, UN REFLEX FIDEL DE LA
SOCIETAT CATALANA.
UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
PERO MES ENLLÀ DE LA
VE D'UN PROCES
NOSTRA FORÇA, SENTIM L'IMPULS QUE
QUE HA ANAT
AGLUTINANT ENTORN NOSTRE
ENS
MOLTS
SECTORS PROGRESSISTES QUE NO MILITEN AL PSC PERO QUE CREUEN
I LLUITEN PER LA FORMACIÓ D'UNA MAJORIA ALTERNATIVA, UNA MAJORIA NACIONAL I
DE PROGRES QUE
PUGUI DISPOSAR DEL
SUPORT
PARLAMENTARI SUFICIENT COM PER GOVERNAR CATALUNYA.
HI HA MOLTA GENT QUE HAVIA ANAT ABANDONANT LA SEVA MILITÀNCIA POLÍTICA, MOLTA GENT QUE DESITJAVA D'ESTRENAR-LA D'UNA
VEGADA, QUE HA DECIDIT QUE NO PODIA DEIXAR-SE ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT DE LA PRIMAVERA DE 1988. HI HA MOLTA GENT QUE
HA ASSISTIT AMB IMPOTENCIA I DISGUST A LA CONFIGURACIÓ
D'UN
MODEL DE GOVERN PER AL NOSTRE PAIS QUE NO S'ADEIA GENS, TAMPOC PER A ELLS, AMB EL QUE HAVIEN DESITJAT: I SABEN QUE NOMES AMB L'ESFORÇ DE TOTS ELS QUI PENSEN COM ELLS ES POSSIBLE
DE CANVIAR DE MODEL I DE GOVERN. PER AIXÒ S'HAN MOBILITZAT,
I HAN ESCOLLIT LA VIA QUE ELS HA SEMBLAT MES OPORTUNA. SABEN
QUE QUATRE ANYS MES AMB EL MATEIX DISCURS POLITIC, AMB EL
CONTINUISME TRIST D'UNA LÒGICA POLÍTICA QUE NO PODEN COMPAR-
10
�TIR, SERIEN JA UN CUMUL
D'ANYS EXAGERAT, UN AUTÈNTIC
EXCES
EN LA MESURA SEMPRE DESITJABLE. SABEN QUE SI NO PARTICIPEN
ACTIVAMENT EN EL PROCES DEL CANVI, MAI NO PODRIEN PERDONARSE UN DESENLLAÇ QUE ELS DESPLAURIA I QUE ELS SEMBLARIA PERNICIÓS PER A LA CATALUNYA QUE ELLS VOLEN. PER AIXÒ S'HAN
POSAT EN MARXA, I SUMEN EL SEU ESFORÇ A LA CAUSA PROGRESSISTA DE TANTA I TANTA GENT.
DARRERA DELS SOCIALISTES, DARRERA D'AQUESTA GENT D'ESQUERRA
QUE TREBALLA PER UNA NOVA MAJORIA, HI HA UN DISSENY, UN MODEL, UN SOMNI DE LA CATALUNYA QUE VOLEM. HI HA UN PROJECTE
POLITIC, HI HA UN PROGRAMA DE GOVERN, PENSAT I DEBATUT,
PONDERAT I POSSIBLE. JO US INVITO A TOTS VOSALTRES, I INVITO A TRAVES VOSTRE TOT EL POBLE DE CATALUNYA, A FER VOSTRE
I A COMPARTIR I A REALITZAR AQUEST PROJECTE. I HO FAIG AMB
LA CONVICCIÓ QUE HA ARRIBAT EL MOMENT DE DUR-LO A BON
ENTRE ALTRES COSES PERQUÈ ESTIC
CONVENÇUT QUE ES EL
PORT,
MILLOR
POSSIBLE PER A CATALUNYA I PERQUÈ HA ASSOLIT UN GRAU DE MADURESA I DE PENETRACIÓ SOCIAL
QUE EL FAN IDONI PER
CONDUIR
EL GOVERN DE CATALUNYA EN ELS PROPERS ANYS.
A CATALUNYA S'OBREN ARA DAVANT NOSTRE DUES ALTERNATIVES:
UNA JA ENS ES CONEGUDA, I SUPOSA EL CONTINUISME D'UNA POLÍTICA QUE NO HA SABUT RESPONDRE ALS REPTES BASICS DE LA
SOCIETAT CATALANA I A LES NECESSITATS MES URGENTS DEL NOSTRE POBLE; L'ALTRE, QUE ES L'EXPRESSIÓ D'UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES, VOL FER LES COSES D'UNA MANERA COM-
11
�PLETAMENT DIFERENT.
L'ATUR, EL PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA
JO PENSO EN UN GOVERN DE CATALUNYA PREOCUPAT PER AQUELLS
QUE MES HO NECESSITEN TOT, QUE DONI L'ATENCIÓ NECESSÀRIA ALS
SECTORS MES MARGINATS DE LA NOSTRA SOCIETAT, AQUELLS QUE SOVINT QUEDEN DESPENJATS DELS BENEFICIS DE LA PROSPERITAT.
PENSO EN UN GOVERN QUE COMENCES CONSIDERANT QUE L'ATUR ES EL
PRIMER PROBLEMA DE CATALUNYA, AQUELL QUE HA D'OCUPAR LA NOSTRA ATENCIÓ PRIORITARIA. UN GOVERN QUE, DES DE TOTS ELS DEPARTAMENT, ENFOQUI LA SEVA GESTIÓ SITUANT LA LLUITA CONTRA
L'ATUR EN PRIMER TERME. QUE HI DEDIQUI RECURSOS, QUE DESTINI UN MINIM DE VINT MIL MILIONS DE PESSETES EN AQUESTS QUATRE ANYS A CREAR OCUPACIÓ PER ALS JOVES.
UN GOVERN QUE GOVERNI AMB RIGOR I EFICACIA
PENSO EN UN GOVERN QUE, A COSTAT DE LA QUE ACABO DE DIR, DIBUIXI LES SEVES PRIORITATS, CLARES I DEFINIDES, I LES TRADUEIXI EN UNA ACCIÓ DE GOVERN PLANIFICADA, AMB CALENDARIS
CONCRETS I AMB PARTIDES DELS PRESSUPOSTOS. QUE NO IMPROVISI,
QUE NO CANVIÍ DE RUMB A CADA MOMENT, QUE NO ES MOGUI PELS
CAPRICIS INESPERATS DEL SEU PRESIDENT, QUE NO HO CONDICIONI
TOT A LA CONJUNTURA MES IMMEDIATA, A LA CONVENIENCIA DEL MOMENT I QUE EXPLIQUI AL POBLE DE CATALUNYA ELS PROPÒSITS QUE
L'ANIMEN I ELS MITJANS DE QUE DISPOSA PER DUR A TERME ELS
12
�SEUS PROJECTES. QUE LI DIGUI QUE NO HO FARÀ TOT EN UN SOL
INSTANT NI AMB LA PERFECCIÓ MES ABSOLUTA, PERO QUE TE UNA
IDEA CLARA D'ALLO QUE CONVÉ DE FER EN PRIMER TERME I EL QUE
ANIRÀ VENINT DESPRÈS. QUE LI RECORDI QUE ELS RECURSOS SON
ESCASSOS PER DEFINICIÓ, PERO QUE NO DEIXARÀ DE BELLUGAR-SE I
DE NEGOCIAR PER OBTENIR UN MILLOR FINANÇAMENT PER A LA GENERALITAT, QUE SERA DUR I TENAÇ
A L'HORA D'EXIGIR ALLO QUE
CATALUNYA MEREIX I LI PERTOCA, PERO QUE OFERIRÀ LA VOLUNTAT
DE CORRESPONSABILITZAR-SE DE TOTS ELS COMPROMISOS QUE ASSUMEIXI. I QUE SI ELS RECURSOS SON ESCASSOS PER DEFINICIÓ, NO
SE'N PERDRA NI UN EN PROPAGANDA ESTÈRIL, EN AJUTS CLIENTELARS O EN CONCESSIONS ESCANDALOSES EN BENEFICI DE SOCIETATS
PRIVADES. I QUE LA LLUITA PER AUGMENTAR LA CAPACITAT D'INVERSIÓ SERA UNA OBSESSIÓ PERMANENT. I QUE NO DEIXARÀ DE CERCAR EN TOT MOMENT LA MANERA DE MILLORAR L'EFICACIA DE L'ADMINISTRACIÓ, DE REDUIR LA DESPESA CORRENT, DE CONTRACTAR EL
PERSONAL ESTRICTAMENT NECESSARI, D'AGILITZAR TANT COM ES
PUGUI LA BUROCRACIA, D'HUMANITZAR TANT COM SIGUI POSSIBLE
LA RELACIÓ AMB ELS CIUTADANS, DE FER QUE LA GENERALITAT SIGUI SENTIDA PER TOTHOM COM UNA INSTITUCIÓ ESTIMADA I PROPERA, UTIL I HONESTA. I QUE DIGUI EL POBLE DE CATALUNYA QUE
AIXÒ NO S'ACONSEGUIRÀ D'UN DIA PER L'ALTRE PERO QUE L'ESFORÇ
PER ASSOLIR-HO SERA SOSTINGUT I TENAÇ.
PENSO EN UN GOVERN AIXÍ. NO INTENTO FER-VOS UN DISSENY FANTASTIC, PERFECTE, ALLUNYAT DE LES LIMITACIONS DE LA PROPIA
CONDICIÓ HUMANA. PARLO D'UNA VOLUNTAT, D'UN ESFORÇ, D'UNES
LÍNIES MESTRES QUE PRESIDIRAN UNA ACCIÓ POLÍTICA.
13
�LA FORMACIÓ, UN ELEMENT FONAMENTAL
EN
LA
CONSTRUCCIÓ
DEL
PAIS
PENSO EN UN GOVERN QUE CONSIDERI QUE LA FORMACIÓ ES UN ELEMENT FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ D'UN PAIS. UN GOVERN QUE
SE SENTI ORGULLOS DE LA TRADICIÓ PEDAGÓGICA DE CATALUNYA I
QUE, LLUNY DE SOMNIAR INÚTILMENT, ES PROPOSI UNA COSA TAN
SIMPLE I TAN IMPORTANT COM RECUPERAR AQUESTA TRADICIÓ I
CONTINUAR-LA AMB EL MATEIX ESPERIT DELS HOMES I DONES DE
LA
MANCOMUNITAT I DE LA REPÚBLICA. UN GOVERN QUE FACI QUE CATALUNYA DEIXI D'OSTENTAR EL TRIST RECORD DE SER L'ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA D'ESPANYA ON L'ENSENYAMENT, PUBLIC I CONCERTAT, ENCARA NO ES PLENAMENT GRATUIT.
UN GOVERN QUE REGULI EL PRIMERISSIM NIVELL DE LES ESCOLES
BRESSOL, QUE EIXAMPLI EN UN CURS EL PARVULARI FENT UN NOU
CICLE DE 3-6 ANYS, QUE DEDIQUI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
UN LLOC PREFERENT PER TAL QUE DEIXI DE SER L'ENSENYAMENT
VERGONYANT, UN INDRET DE FORMACIÓ ON NO S'EDUCA PER AL
TREBALL DEL DIA DE DEMÀ, UN CONJUNT DE MATÈRIES MES O MENYS
INUTILS ALIMENTADES PER UN PRESSUPOST INSUFICIENT. UN GOVERN
QUE NO PRETENGUI RECUPERAR DINERS SINO MILLORAR LA
DE L'ENSENYAMENT I
LA PREPARACIÓ DELS
MESTRES, QUE
QUALITAT
SÀPIGA
QUE ELS TEMPS ESTAN CANVIANT A RITME ACCELERAT I QUE LES NOVES TECNOLOGIES ENS PREPAREN UN FUTUR COMPLETAMENT DIFERENT,
14
�QUE LA UNIVERSITAT NO PODRA SOBREVIURE GAIRE AMB ELS DEFICITS ACTUALS, AMB LA INSUFICIENCIA RADICAL DE LES INVERSIONS, AMB LA SENSACIÓ D'INUTILITAT QUE FORÇOSAMENT S'HA APODERAT DE MOLTA DE LA GENT QUE HI TREBALLA. NO ES UNA CATALUNYA IDEALITZADA: ES, SI FA O NO FA, LA CATALUNYA DE LA
ROSA SENSAT I DE L'ARTUR MARTORELL, DE L'ALEXANDRE GALÍ I DE
LES ESCOLES D'ESTIU, DE L'ESCOLA DE TREBALL I DELS MOVIMENTS
DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA.
UNA CATALUNYA MES IGUALITARIA I TERRITORIALMENT MES
EQUILIBRADA
TENIM DRET A CREURE I A ESPERAR EN UNA CATALUNYA AIXÍ. UNA
CATALUNYA, AIXÒ SI,
QUE VAN DISSENYAR-NOS
TERRITORIALMENT MES
ELS POLITICS I
EQUILIBRADA DE
LA
ELS ESPECULADORS
DEL
FRANQUISME. UNA CATALUNYA AMB UNA CAPITAL GRAN I FORTA,
QUE
HA RECUPERAT L'ORGULL D'ELLA MATEIXA
MON
I QUE ES PROJECTA
ENLLÀ AMB EL CAP BULLENT DE PROJECTES I D'IDEES I AMB LA VOLUNTAT DE FER-LES REALITAT. UNA CAPITAL, BARCELONA, QUE NECESSITA EL SUPORT DECIDIT DEL GOVERN DE CATALUNYA PER CONTINUAR JUGANT I JUGAR-LO MES ENCARA, EL PAPER DETERMINANT
QUE SEMPRE HA TINGUT EN LA VIDA ECONÒMICA, CULTURAL, ARTÍSTICA I RECREATIVA DE CATALUNYA. I A COSTAT D'ELLA, UN TEIXIT DE CIUTATS ESTESES HARMONIOSAMENT PEL TERRITORI, AMB
UN
EIX DEL PIRINEU I UN EIX TRANSVERSAL QUE LES ATANSIN HORITZONTALMENT, ENCAPÇALANT UNES COMARQUES QUE, LLUNY DE SER UNA
AGENCIA PARTIDISTA BUIDA DE CONTINGUT, SIGUIN UN
15
INSTRUMENT
�DE REEQUILIBRI I LA GARANTIA DE LA IGUALTAT DE LA
PRESTACIÓ
DE SERVEIS EN EL CONJUNT DEL TERRITORI DE CATALUNYA.
DE FET, EN EL
PASSAT HISTORIC I EN
SEMPRE LA FORÇA
DE CATALUNYA
ELS TEMPS MES
HA DESCANSAT
RECENTS,
SOBRE LA
DOBLE
BASE D'UNA CAPITAL DINÀMICA I FORTA I D'UNA TRAMA DE CIUTATS
INTERMEDIES QUE HAN ESTAT EL MOTOR DEL SEU AMBIT D'INFLUENCIA. NO HI HA CONTRADICCIÓ NI PUGNA ENTRE UN ELEMENT I ALTRE: TOTS DOS S'AJUDEN I ES POTENCIEN. PER AIXÒ SERA BO SEMPRE DE NO UTILITZAR EL TERRITORI I LA SEVA ORGANITZACIÓ
UN INSTRUMENT D'UTILITZACIÓ
PARTIDISTA. PER
AIXÒ HA
COM
ESTAT
TAN MALAGUANYADA LA DIVISIÓ TERRITORIAL QUE S'HA APROVAT RECENTMENT SENSE EL CONSENS NECESSARI.
EL DIÀLEG NECESSARI
CONSENS QUE NOSALTRES MANTINDREM EN AQUELLES QUESTIONS BASIQUES DE DESENVOLUPAMENT DE L'ESTATUT O D'INTERÈS NACIONAL.
PER AIXÒ PENSO SOVINT EN ELS BENEFICIS INDISCUTIBLES QUE,
PER EXEMPLE, OBTINDRIA LA NOSTRA CULTURA SI HAGUÉS ESTAT
SINCERA LA VOLUNTAT D'ACORD QUE HI HAVIA DARRERA LA SIGNATURA DEL PACTE CULTURAL. PER AIXÒ PENSO SOVINT QUE CALDRÀ
RECUPERAR-LO I AMPLIAR-LO, PERQUÈ
LA CULTURA ES UN
ELEMENT
ESSENCIAL DE LA IDENTITAT DE CATALUNYA, PERQUÈ EL DEFICIT
DELS NOSTRES
EQUIPAMENTS CULTURALS
PODREM COMPENSAR-LO AMB
ES TAN
LA COL·LABORACIÓ
16
GRAN QUE
FRANCA I
NOMÉS
LLEIAL,
�PROJECTE A PROJECTE, PRESSUPOST PER PRESSUPOST, DE TOTES LES
ADMINISTRACIONS CATALANES.
NO PRETENC AMB LES MEVES
PARAULES DE FER-VOS LA RELACIÓ
LES LÍNIES MESTRES
LES MESURES
I DE
PROGRAMA DE GOVERN.
SI FOS
CONCRETES DEL
AIXÍ, NO PODRIA
DE
NOSTRE
PAS DEIXAR
DE
PARLAR-VOS DE LA NOSTRA VOLUNTAT DE FER POSSIBLE UNA AGRICULTURA VIVA I DINÀMICA, EN UN MON RURAL ON VALGUI LA PENA
VIURE. O DELS NOSTRES PROJECTES PERQUÈ EL PANORAMA DE LA SANITAT CATALANA NO ES VEGI PRESIDIT, COM AVUI, PEL DEFICIT ECONOMIC, PEL DESENCÍS DELS SEUS TREBALLADORS I PROFESSIONALS
I PER L'EXCES MASSIFICAT DE LA POBLACIÓ ALS SERVEIS SANITARIS. O DEL QUE VOLEM FER PER GARANTIR A LA GENT GRAN, A AQUELLA GENT QUE HA DEDICAT TOTA UNA LLARGA VIDA AL TREBALL I
A LA CONSTRUCCIÓ D'AQUEST PAIS, EL DRET A UNA VELLESA DIGNA,
PARTICIPADA I ACTIVA. I TANTES
I TANTES COSES QUE ARA
M'ES
IMPOSSIBLE DE DETALLAR-VOS. HE VOLGUT, NOMÉS, ASSENYALAR UNA
VOLUNTAT, UN DETERMINAT CONCEPTE DE CATALUNYA I DE LES SEVES
INSTITUCIONS, UN MODEL CONCRET DE COM PODRÍEM ANAR TRANSFORMANT AQUESTA PATRIA NOSTRA. LA RELACIÓ D'EXEMPLES CORRE SEMPRE EL PERILL DELS OBLITS I PER AIXÒ NO M'ESTENDRE MES EN LA
DESCRIPCIÓ DE CADA PEÇA D'AQUEST MOSAIC. PERO VULL QUE SAPIGUEU TAMBE QUE HEM DISSENYAT TOTES LES PECES, QUE LES HEM
TREBALLADES I DISCUTIDES AMB CURA I AMB ENTUSIASME. QUE
VOLGUT PENSAR EN
TOTS ELS
PROTAGONISTES D'AQUEST
HEM
PROJECTE
COMPARTIT QUE ELS SOCIALISTES US VOLEM OFERIR EN LES PROPERES ELECCIONS.
17
�CATALUNYA, DIVERSA I PLURAL
SABEM QUE CATALUNYA ES DIVERSA, I ES PLURAL. QUE LA SEVA RIQUESA VE, PRECISAMENT, DE LA SEVA DIVERSITAT. QUE LA NATURALESA ENS HA ESTAT JUSTAMENT PRODIGA EN LA VARIETAT DEL NOSTRE PAISATGE, I QUE LA HISTORIA,
LES GENERACIONS, ENS HA
AL LLARG DELS SEGLES I
DE
ANAT CONFORMANT COL·LECTIVAMENT
EN
LA SUMA I LA INTEGRACIÓ D'ORÍGENS I CULTURES DISTINTES. SABEM QUE TOT AIXÒ ENS HA EDUCAT UN XIC MILLOR EN LA TOLERANCIA, I QUE MAI UN VALOR TAN DEMOCRATIC COM AQUEST NO HAURIA
DE RECULAR NI UN PAM EN LA NOSTRA VIDA POLÍTICA I SOCIAL.
SABEM QUE LA NOSTRA DIVERSITAT
ES TAMBE LA GARANTIA
CONTRA
EL MONOPOLI, CONTRA L'APROPIACIÓ DE CATALUNYA, CONTRA LA DIVISIÓ MANIQUEA ENTRE ELS BONS I ELS MALS CATALANS. ELS SOCIALISTES HEM INTEGRAT AQUESTS VALORS COMUNITARIS, ELS SENTIM PROPIS, LLUITEM PER REFORÇAR-LOS EN LA NOSTRA EXISTENCIA
I EN LA NOSTRA ACTIVITAT POLÍTICA.
UN MISSATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO
PER AIXÒ EL NOSTRE PROJECTE POLITIC VOL SER OFERT D'UNA MANERA GENEROSA I PARTICIPADA. PER AIXÒ VOLEM RESPECTAR LES
ALTRES OPCIONS POLITIQUES, PER BE QUE DENUNCIEM SENSE EMBUTS ELS INTERESSOS QUE SOVINT S'AMAGUEN DARRERA D'ALGUNA
D'ELLES. PER AIXÒ VOLEM OFERIR AL POBLE DE CATALUNYA UN MIS-
18
�SATGE D'ESPERANÇA I D'IL.LUSIO. PER AIXÒ RECLAMEM LA PARTICIPACIÓ DE TOTS
ELS CATALANS EN
LA CONSTRUCCIÓ D'UN
FUTUR
QUE ENS APASSIONA. UN FUTUR QUE JA ES AVUI MATEIX I QUE ANEM CONSTRUINT ENTRE TOTS.
M'HA CORRESPOST A MI D'ENCAPÇALAR AQUEST PROJECTE POLITIC.
ME'N SENTO AUTOR EN UNA PART, RESPONSABLE EN EL SEU CONJUNT, PROTAGONISTA AMB
LA COL·LABORACIÓ I
MOLTA GENT QUE L'HA FET
POSSIBLE. JO VULL APROFITAR
MATI PER PROPOSAR-VOS QUE EL
MES ENLLÀ DE LES COLUMNES
LA COMPANYIA
FEU VOSTRE, QUE EL
DE
AQUEST
COMUNIQUEU
D'AQUEST PATI, QUE JUNTAMENT
NOSALTRES EL FEU ARRIBAR A TOTS ELS RACONS DE CATALUNYA.
HI HA CAP POBLE QUE HAGI D'ACCEPTAR FATALMENT EL SEU
AMB
NO
DESTÍ.
TOTS SOM PROTAGONISTES DE LA NOSTRA PROPIA HISTORIA. PER
AIXÒ US DEMANO QUE AMB LA COL·LABORACIÓ DE TOTS SIGUEM CAPAÇOS DE MATERIALITZAT AQUEST
PROJECTE EN UNA NOVA
MAJORIA
QUE GOVERNARÀ CATALUNYA A PARTIR DEL 29 DE MAIG. A LES NOSTRES MANS TENIM LA CAPACITAT DE FER-HO POSSIBLE...
19
�'W
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per una Catalunya més igualitària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Acció política
Desenvolupament econòmic
Desigualtats
Model social
Campanyes
Description
An account of the resource
Conferència de Raimon Obiols, que va ser presentat per Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2816/19880430_Presentacio_RaimonObiols_PM.pdf
ec23167464c4ba56f0dd38bdc58896f8
PDF Text
Text
PARADLES D'INTRODUCCIÓ DE L'EXCM. SENYOR PASQUAL MARAGALL A LA
CONFERENCIA "PER ONA CATALUNYA MES IGUALITARIA" CELEBRADA EL DIA
30 D'ABRIL DE 1988, AL PATI MANNING DE LA CASA DE LA CARITAT.
Bon dia a tothom, a mi m'agrada de diu-se que el qui us parlarà
ara» Raimon Obiols, és un vell amic i a vegades amb l'amistat i
amb l'amistat llarga és justament quan un es posa en condicions
de conèixer a la persona que ha de presentar i de fer-ho amb
consciència, amb coneixement, encara que evidentment amb el biaix
que dóna el fet de molts anys de coneixement.
Amb en Raimon Obiols, ahir ho recordava l'Isidre Molas, fa vinti-sis anys vam crear una primera organització socialista a la
Universitat unitària, un embrió potser del que hagués poder ser
un partit socialista en aquells anys, en tot cas, un embrió del
que és el socialisme català avui.
I vull recordar un fet de com va néixer fisícament aquell moviment, va néixer una nit a casa d'un bon amic, en Raimon Obiols i
jo mateix, amb una ciclostil de fusta, em penso d'aquelles que
utilitzaven alcohol que feien aquella tinta de color morat,doncs, vam estar imprimint sobre els clixés el que seria la primera octaveta d'aquell moviment, moviment del febrer del 62 i
aquesta octaveta era un colom, un colom de Picasso dibuixat que
en Raimon — j a sabeu que Raimon dibuixa molt bé, le ve de son
p a r e — va dibuixar el colom de Picasso sobre la cera del clixé i
tal com anaven sortint les octavetes una per una de la maquineta,
les anaven pintant resseguint una de cada color, una de blau, una
de vermell i una de groga. Aquelles octavetes col.leccionades i
amuntegades, a mitja nit,, ja^ quatre de la matinada, apilades,
embolicades i lligades, anaven al dematí, de la mateixa mà, ademes pràcticament nosaltres mateixos, de la Facultat de Deret de
la Diagonal i a les dotze que era el moment de màxima acumulació
des del Seminari, (no diré de quin perquè encara haurien baralles
per veure de quin va ser) els tiraven les octavetes que baixaven
volant sobre els estudiants que sortien en aquell moment, aquell
va ser el llançamen del moviment del febrer del 62. Es a dir, era
una època de la política en la que es combinava el valor, digueum'ho tot, que una mica es necessitava i també l'artesania, la
capacitat de fer la política amb les mans, de fer-la des de cero,
de fer-la des de quatre idees, en grups de poquíssima gent que
començaven a actuar i, és cert, que aqui a Catalunya hi ha altres
persones digníssimes que han fet i vam fer des d'aquella època
accions tan importants com aquella o d'altres o més importants
encara, però el que jo no he sapigut trobar (i us ho dic amb tota
la sinceritat i desafiu a ningú a que em demostri el contrari)
és, cap persona, de la història política de la Catalunya moderna,
estic parlant dés de l'any 50 cap aqui, que amb la mateixa continuïtat hagi estat present en totes les batalles per a la democràcia i per Catalunya, —• he dit en totes-- i estic segur que hi
ha moments, hi ha persones què tenen un clar protagonisme, però
són persones i són moments, no és la continuïtat que ha hagut en
l'acció
d'en Raimon Obiols des de l'any 1957 que jo el vaig
conèixer, fins ara.
1
�Va ser en aquell 62 famós, en el qual es va començar a contruir
reaiment el que seria el moviment de la llibertat i la democracia, en que per primera vegada va semblar, no només a aquells q ie
més obsessivament s'ho creien sempre que erf - va tot a punt de
caurey sino, a tothom, que el franquisme podria caure, la vagr
d'Astúrias, la vaga d'' la Maquinistf , /a ser present en aquell
moment, no romes a la Universitat oinò que estava present a través del movime-ií. socialista de Catalvnya en el món obrer i er. el
món pol'tia .' ser.y-re.-, sempre, el ^moviment socialista d'en Joan
Raventós \ Raimen O':iols
¿ irantanir en peu les dues banderes
del Cc ;a.i.a.:iftme ; ":l socialisme, d'una forma clara, d'una for^a
toçuca, i ; a ..orma que inclus en alguns els bagués pogut sembler
en aquell moment que era excessivament eru^nime quan hi Lavis?i
coses més importants per les quals lluitar 1 ells van manteni'
sempre en pet la dobZe bandera cel sojialisire i de Catalunya qu<=>
en definitiva era la mateixa bandera.
Però va estar present també en el 66, 67, 68 i en aquells primera de maig que en la primera crisi del capitalisme desarrollista van anunciar realment el que podia ser una crisi posterior
més gran i va ser present en el 70-71, i va ser present en l'Assemblea de Catalunya, en una Assemblea que va marcar teta una
etapa de la transició política i en la qual si ara repassem qui
era i qui no hi era, doncs-*- realment/molts no hi eren, dels que
avui s'omplen la boca amb el nom de la llibertat i amb el nom de
Catalunya i en aquell cas tan important de l'Assamblea de Catalunya i en aquell moviment tan important no hi eren i va ser
present a la Capuxinada i va ser empresonat i, una, dos i tres
vegades va ser detingut, per defensar una causa que en tot moir:ent
va saber servir amb modèstia, amb eficàcia i amb un lideratge que
li ha segut reconegut poc a poc però amb seguretat, en la història del nostre passat més immediat, en el nostre present i que li
serà reconegut en el nostre immediat futur.
Mireu, igual com els alcaldes de Catalunya hem lluitat per conseguir que la base d'aquest país estigués en condicions, de fer
front al repte immens d'estar a l'alçAda del que eren els nostres
somnis a l'any 75, 76, 77, aquells somnis de llibertat, d'amnistia, d'Estatut d'Autonomia, d'una Catalunya més gran, d'una Catalunya que empalmés amb l'esperit democràtic i autonòmic de la
República, igual com els alcaldes, repeteixo, de les grans ciutats de Catalunya han fet mínimament possible que avui puguem dir
que alguns d'aquells sommis s'han acomplert, jo crec que avui
tenim l'obligació de fer el mateix en tot Catalunya, que allò que
s'ha fet possible en trossos de Catalunya, en el territori de
Catalunya o sigui en la seva totalitat.
Hi ha qui enfronta el tot i la part, hi ha qui diu que tot Catalunya ha de passar per davant de les parts que formen Catalunya
i, nosaltres que l'ha hem feta des d'abaix, des de cada una de
les ciutats, de les seves parts, estem convençuts que justament
en cada una de les parts de Catalunya hi ha l'engruna de la seva
totalitat, nosaltres ho entenem perfectament, ho entenem des de
la Terra Alta, ho entenem des de Barcelona, des de la Garrotxa o
des de l'Empordà, que en cada una d'aquestes cornaques, en cada
una de les nostres ciutats, hi ha l'engruna, hi ha la llavor, hi
ha l'embrió de la totalitat de Catalunya, ja sabeu que el poeta
2
�va dir al principi de Segle, els hi deia ell als empordanesos".. si de Catalunya es perdés l'Empordà, Catalunya ja no seria e
mateix, Catalunya ja no fóra Catalunya., en c?T"i ;. ^.e Cataluña
només queda l'Empordà, tornarà a ser, t ^ r n è ?. *. .^porfià tornar-?
reconstruir el conjunt" el raateic diríem ..--"^l'cx *.$ «àe Barcelona :..
cada un de's que la treballat aqursts ;.../"•• sv?. v.'-v.1. _art do Cats
lunya de la part que V
""'.vit, si de
:V-i<;: :s -;rdés .-rcelona, Ca ta. .lui? y a ne fòr
.a nrsti*, no :-/;..->. "a . ...jt^í.xa, rerù .'
de CataJ.i.T.j.r nonn-*- qu^'i-o* 1? >-;e 1 >n? ïo ::" - ".',.". ;^s.*gu:r.-) •;;•'"•. Catalunya tairbd tcv.r.c.:.:'. • i jer ^ \.
.A- ':"'. -v."'? 3;/"u.i
"^sible
tenim un hav.ç que s- ~-'\ .;:..'>' /'.J:- ".:;.•:'-'
;•-, .^v c~ la '-. ..rrra i
,sfl'.';!aç t S o r t i s ?:,1 •";v.r.".r-..-i3. "'/"':.£ v.v".'.*. *•'. ri'*',:..' '.-.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules d'introducció de l'Excm. Senyor Pasqual Maragall a la conferència "Per una Catalunya més igualitària" de Raimon Obiols, celebrada el dia 30 d'abril de 1988, al Pati Manning de la Casa de la Caritat.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-30
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Obiols, Raimon, 1940-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Campanyes
Description
An account of the resource
Transcripció poc curosa. La part final del document no es pot llegir.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat, Pati Manning (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2792/19880305_ConvencioMajoriaSocial_PM.pdf
227f4df0d70909f5b116c1d9a91f852a
PDF Text
Text
PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE PROGRES
I. Un moment decisiu en el procés d'afirmació nacional de Catalunya.
Durant deu anys, entre 1977 i 1987, els catalans hem viscut el període
més llarg d'autonomia política de la nostra història contemporània.El
poble de Catalunya ha recuperat les institucions d'autogoven i, malgrat les dificultats, incomprensions i insuficiències que com a poble
hem hagut de vèncer, el marc ofert per la Constitució i l'Estatut
d'Autonomia
ha
permès
que
el
país
tirés
endavant.
A
diferència
d'altres moments de la nostra història nacional, avui aquest procés
sembla assentar-se en un marc democràtic irreversible, caracteritzat
per
la voluntat
de
tots de viure en pau
i llibertat
i d'assolir
progresivament uns nivells més alts d'autogovern i de prosperitat.
En aquesta etapa de la història recent de Catalunya, l'esquerra i els
sectors més progressistes de la societat catalana han tingut un paper
cabdal. Aquestes forces foren decisives en la resistència al franquisme durant els anys més negres de la dictadura i ho foren també en la
transició democràtica. Van saber interpretar millor que ningú les aspiracions nacional del poble de Catalunya, les van saber traduir en
iniciatives polítiques concretes i van ser destacadament presents en
els moments decisius de la formulació de l'alternativa democràtica a
Espanya. Avui, al cap de deu anys, perquè els intents de tergiversació
histórica no acabin emmascarant la realitat, cal afirmar clarament que
el camí fet només ha estat possible perquè a les primeres eleccions,
el juny de 1977, les esquerres van ser majoritàries.
Aquella majoria nacional de progrés féu possible el ràpid procés de
restabliment de la Generalitat i el retorn del President exiliat, Josep
Tarradellas.
En
una
transcisió
complexa
i a voltes
confusa,
aquells esdeveniments catalans constituiren el fet més nítid de trencament democràtic: entroncaven
la nova democràcia amb la que havia
caigut sota el franquisme, reivindicaven amb honor la nostra pròpia
�historia
nacional
i
mostraven
nítidament
no
tan
sols
la
nostra
voluntat de ser, sinó també la nostra voluntat i capacitat d'avançar
en el camí de l'autogovern democràtic, de la creixença nacional i del
progrés.
Durant la dècada 1977-1987 hem assistit a profundes transformacions en
la configuració del sistema de forces polítiques de Catalunya. El mapa
polític de la dreta s'ha recompost i la representació dels sectors socials més conservadors de la societat catalana -que el 1977 era exercida en primer lloc per la UCD- és avui pràcticament monopolitzada per
la coalició de Concergència Democràtica i Unió Democràtica.
També el bloc de les forces d'esquerra ha estat sotmès a intensos processos de canvi. L'espai comunista, que durant la dictadura va desplegar una tasca essencial per als interessos nacional de Catalunya i que
en els primers anys de la transcisió es va constituir en la segona
força política de Catalunya després del socialisme, ha viscut una profunda crisi. El nacionalisme radical, no ha aconseguit mai de superar
el caràcter de força minoritaria i no ha pogut connectar realment amb
els amplis sectors d'esquerra i catalanistes que havien protagonitzat
la transició. L'espai socialista s'ha consolidat com a punt de referència fonamental de l'esquerra, i gradualment s'hi han anat aglutinant els sectors progressistes més nombrosos de la societat catalana.
Però també aquest espai ha hagut de passar un procés complex i difícil.
El Partit dels Socialistes és el resultat del procés d'unitat or-
gànica probablement
més complicat
i arriscat
viscut per cap força
política durant la transició. I aquest procés s'ha saldat positivament. És hora de reconèixer la importància innegable d'aquest fet,
gràcies al qual els sectors populars i progressistes han donat la seva
representació política a unes forces de signe catalanista, les temptacions "lerrouxistes" no han trobat un espai on prosperar i el procés
de recuperació de l'autonomia política s'ha pogut establir i fonamentar sobre una voluntat d'integració de la societat catalana.
Però els costos d'aquesta unitat també han estet considerables. La veu
del socialisme català ha estat sovint condicionada per la seva
�vinculació
societat
amb
el
catalana
socialisme
han
trobat
esperaven de l'esquerra
n'hi
ha
espanyol.
a
faltar
Sectors
importants
la posició
majoritària per denunciar
hagut, d'una política
poc
respectuosa
de
de
fermesa
la
que
els errors, quan
amb
l'autonomia
de
Catalunya per part del govern central.
Les
conseqüències
d'aquests
canvis
són
evidents.
El
nacionalisme
conservador ha assumit la representació política del catalanisme de
molts sectors de la població que no comparteixen pròpiament el seu
projecte nacional ni la seva ideologia. El projecte nacional de les
forces
d'esquerres
superat per
s'ha
vist
l'enfrontament
difuminat
i, políticament,
entre el nacionalisme
ha
estat
conservador
i el
centralisme; aquest ha estat el signe dels darrers anys a la vida
política de Catalunya.
Aquest enfrontament és frustador i desgastador, perquè serveix per reforçar políticament i electoralment l'espai de la dreta conservadora,
pero no permet obtenir
resultats apreciables en l'aprofundiment
de
l'autogovern. Convergència -que va aprofitar amb èxit les contradiccions i limitacions de les esquerres catalanes- ha assolit una posició
fortament predominant i s'ha instal·lat amb una desimboltura abusiva a
la Generalitat, mentre que ha anat decantant-se ostensiblement cap a
la dreta. En part, pel seu propi impuls i pels seus propis interessos
-sovint no gaire coincidents amb els de la seva base electoral- i en
part per unes circumstancies que l'han anada involucrant cada vegada
més
íntimament
amb
les
percepcions
i
els
interessos
de
ladreta
espanyola, i d'una dreta espanyolista a Catalunya, que en el passat
havia
donat
proves
permanents
de col.laboracionisme
amb
qualsevol
aventura anticatalana i antidemocràtica quan això semblava afavorir
els
seus
interessos.
L'expansió
d'una
mena
de
neonacionalisme
instrumental de la dreta, que s'aprofita a fons de l'altual estat de
coses, és un dels trets més inquietants d'aquesta evolució.
Avui la vida política de Catalunya apareix marcada per un fet: la recuperació de l'autogovern és un èxit que correspon al conjunt de la
societat catalana i a la totalitat der les seves formacions polítiques; però els rendiments polítics d'aquesta recuperació no seran òp-
�tims mentre apareguin monopolitzats per un projecte polític de signe
conservador.
Per això, el moment és decisiu. Es donen les condicions necessàries
perquè de nou un projecte nacional impulsat pels sectors més progressistes de la societat catalana pugui permetre, com ara fa deu anys, de
fer un salt qualitatiu endevant.
En el terreny econòmic, el país pot fer un gran pas endavant en la mesura que se sàpiga aprofitar una conjuntura especialment favorable, a
condició que l'obra de govern resolgui satisfactòriament alguns reptes
fonamentals en els terrenys de les infrastructures, de l'ensenyament
universitari, del desenvolupament tècnic i de la formació professional
i tecnològica.
En el camp de la cultura, les energies estan a punt per avançar significativament, sempre que el preces de catalanització no sigui segrestat o minimitzat per unes opcions reaccionàries i sempre també que la
creació
no
sigui
pel
dirigisme
i el
d'ensenyament,
l'atenció
preferent
a
Universitat, a la formació professional
i tècnica
i a la millora
clientélisme.
pedagògica
En
sota
paralitzada
matèria
unes
guies
o
de
entrebancada
renovació
i
rigor
ja
no
la
depnèn
fonamentalment dels condicionaments pressupostaris o de competències,
sinó de factors polítics de decisió, entusiasme i participació.
En el terreny social, l'autogovern, més que predicar la compassió, ha
de prendre consciència que té la possibilitat real de fer una política
de redistribució social i d'equilibri territorial capaç d'evitar una
escissió comunitària com les que avui viuen les societats regides per
governs neoconservadors (dualisme social que a casa nostra prendria un
caràcter de més específica gravetat en la mesura que s'hi imbricarien
factors culturals i lingüístics.)
En conjunt, tot sembla a punt per a una nova situació. Es donen les
circunstancies necessàries perquè pugui reeixir una gran iniciativa
nacional de signe progressista. Però la situació en què estem és una
cruïlla. També s'hi poden interposar factors de signe negatiu. La con-
�1
f
tinuïtat de l'actual projecte conservador corre el risc de mantenir la
seva lògica estèril i frustradora. I, cosa que encara seria més greu,
corre el risc de mantenir els sectors populars i progressistes de la
societat catalana al marge del procés de consolidació de l'autogovern;
aquest fet fóra de conseqüències imprevisibles sobre les formes de representació política que aquests sectors poden acabar adoptant i, per
tant, sobre la configuració del sistema de forces polítiques a Catalunya .
Estem doncs, en un moment especialment decisiu. Un procés fràgil, reeixit a base de difícils equilibris, que tant es pot consolidar i aprofundir com començar-se a esquerdar. Naturalment, la direcció que
seguirà el curs de la vida política de Catalunya depèn de la voluntat
de les forces polítiques, de l'encert que puguin tenir a formular els
seus projectes i a corregir i modular les seves propostes. Però també
depèn, fonamentalment, de la capacitat de mobilització i d'incidència
dels sectors més actius i progressistes de la societat catalana per
particpar en aquest procés i condicionar-lo.
Es per aquests motius que els sotasignats creiem necessari de platejar
a la consideració pública unes propostes que ajudin a desbloquejar
l'actual situació política catalana.
II. Unes propostes per a una nova majoria nacional de progrés.
Volem assenyalar la nostra convicció que l'objectiu d'una nova majoria
nacional i de progrés, en el Parlament i en el Govern de Catalunya, és
avui a la vegada convenient i possible.
És un objectiu convenient per a Catalunya perquè és la fórmula capaç
de permetre unes noves cotes de competencies i un nivell més ample i
potent d'autogovern polític, no pas en el simple terreny de l'enfrontament retòric, sinó de la negociació concreta. Aquests darrers anys
hem fet la prova que una tàctica orientada al conflicte formal no
reporta resultats pràctics perceptibles. Les relacions entre el Govern
de Catalunya
i el Govern de l'Estat han d'estar presidides per la
�lògica
dels
interessos, moltes
vegades contraposats,
i no per
la
lògica de l'emotivitat. En aquest sentit, una nova majoria progressista de govern, bastida al voltant de les opcions majoritàries de
l'esquerra
i amb els més amplis suports parlamentaris, és avui la
solució més idònia.
Un govern nacional de progrés també és convenient en una conjuntura de
rellançament econòmic, per donar a l'obra de govern una perpectiva
reformadora favorable als sectors populars de la societat catalana i
per tornar a la Generalitat una coloració més oberta i plural, que
permeti aglutinar esforços més amples i potents i, en conseqüència,
una
ambició i un dinamisme de més volada.
Avui aquesta nova majoria de progés és possible. El temps pitjor de
1'ofensiva conservadora que s'ha produit a Catalunya i a tot Europa ja
ha passat. Les crisis, grans
i petites, dels diversos
sectors de
l'esquerra han estat superades. La coalició Iniciativa per Catalunya
ha emprès un procés de recuperació. Esquerra Republicana s'ha alliberat de la presència minoritària i coactiva en el govern de Convergència i dels nuclis que, des de dins mateix del partit, preconitzaven
l'entesa subordinada amb la dreta. Els socialistes catalans apareixen
units
i amb
testimonia
el
un marge
ressò
de maniobra
de
la
seva
cada vegada
proposta
més
ample, com
federalista.
El
ho
debat
d'orientació política al Parlament (octubre 1987) ha posat de manifest
un sensible acostament de les perspectives i els projectes immediats
d'aquestes forces polítiques.
Però la possobilitat -que afirmem ben real- d'un canvi de la correlació política no depèn únicament -ni tan sols, potser, fonamentalmentd'una recuperació d'aquestes forces polítiques i d'un acostament entre
elles. Depèn substancialment deia capacitat de reacció i mobilització
general dels sectors de progrés de la societat catalana, que avui,
n'estem persuadits, són majoria en el nostre país.
Es a aquesta majoria social, activa i dinamitzadora deia societat civil, des de les classes treballadores fins als sectors empresarials
més
dinàmics,
a
qui
avui
correspon, des
del
seu
pluralisme,
la
�possibilitat
de decidir. Homes i dones que volen participar
en la
definició del nostre futur col·lectiu: obrers, professionals i
tècnics, joves, pagesos, empresaris de mentalitat oberta i moral de
treball, gent de la cultura i les arts... Tots ells tenen avui la
capacitat de deicidr si volen que la situació continuï com ara o si
volen un canvi de panorama i l'obertura d'unes noves perspectives.
El nostre missatge a aquesta majoria és ún missatge concret. Avui
convé una nova majoria política a Catalunya: una majoria nacional i de
progrés. Per fer-la possible en les eleccions de 1988 són necessàries
les condicions següents: que els socialistes catalans aconsegueisin
dinamitzar
al
voltant
del
possible; que es produeixi
seu projecte
el màxim
suport
electoral
un increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament entre aquestes opcions a fi de
constituir una majoria parlamentària i de govern; que l'esquerra no
enquadrada
en els partits es mobilitzi; que hi hagi un gran debet
nacional sobre la tasca política i de govern que haurà de realizar la
nova majoria.
Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg
i de debat amb les
forces polítiques que poden representar aquest projecte nacional i de
progrés, en especial amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. Una
iniciativa que permeti establir un espai de suport, però també de
condicionament crític, que serveixi per aglutinar forces i que ajudi a
conformar aquesta nova majoria nacional i de progrés. Us convidem a
participar
en
aquesta
iniciativa
guanyar aquests objetius.
- i -
i a
treballar
amb
nosaltres
per
�"GRANS EIXOS D'ACTUACIÓ DEL NOU
GOVERN"
"PER UNA MAJORIA NACIONAL I DE
PROGRÉS"
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 7.00 h. tarda.
Presentació de la Declaració de la Convenció.
• A les 7.30 h.
Parlaments.
• A les 9.00 h.
Festa.
M A les 11.00 h.
Ponències "Grans eixos d'actuació del nou
govern".
• A les 12.30 h.
Debat.
• A les 2.00 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Desenvolupar el país:
innovació tecnològica, creixement econòmic i
equilibri mediambiental"..
Ponències i debat "Governar amb els
ciutadans, administrar amb rigor".
Ponències i debat "Superar les desigualtats:
solidaritat social i reequilibri territorial".
Ponències i debat "Preparar el futur, formar la
joventut".
• A les 6.00 h.
Debats.
• A les 7.30 h.
Debat sobre l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• A les 9.00 h.
Fi de la sessió.
Informació i secretaria
Adreça: Rosselló, 2293er. Ia., Barcelona 08008.
Telèfon: 238 31 79.
M Convenció
Per Una M a j o r i a
Nacional i de
Progrés.
_^g
Butlleta d'inscripció
Nom i cognoms,
Adreça
Població
D.P.
Telèfons
Professió
Observacions ¡propostes
Preu d'inscripció: 500 pts.
Inscriviu-vos telefònicament, o bé per correu, mitjançant la butlleta.
•
�El desembre últim, un grup de
seixanta-vuit persones de procedències
polítiques diverses i vinculades a diferents realitats associatives, culturals i
territorials, va donar a conèixer un
document, titulat "Per una majoria
¿; c-onal i de progrés", on s'afirmava la
necessitat i la conveniència d'una
majoriaxl'orientació progressista per
governar el nostre país, i es proposava un
procés de reflexió i mobilització que la fes
possible. Posteriorment, en el congrés
del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Raimon Obiols recollia la iniciativa i proposava dos nivells de diàleg en el si del progressisme i de l'esquerra catalana: el diàleg amb les altres forces de progrés; i,
molt especialment, el diàleg amb l'esquerra no enquadrada, desmobilitzada en
molts casos. Un diàleg que tingués com
objectiu el disseny de les grans línies programàtiques del nou govern, així
com la mobilització del poble català per
una nova etapa de construcció nacional.
D'aquesta voluntat compartida,
n'ha sorgit la convocatòria d'aquesta Convenció per una majoria nacional i de progrés, que vol ser la plataforma on tingui
lloc el diàleg de l'esquerra no enquadrada
amb els socialistes catalans i des d'on,
alhora, es promogui la idea d'un acord
programàtic i de govern entre les forces
d'esquerra catalanes.
En el document inicial que desencadenava aquest procés, hi dèiem, entre
altres coses:
I "Volem assenyalar la nostra
convicció que l'objectiu d'una nova majo; ria nacional i de progrés, en el Parlament
I i en el Govern de Catàïuâyà,<jés avui a
! la vegada convenient; impossible. "
I "Per fer-la possible en les eleccions
de 1.988 són necessàries les condicions
següents: que els socialistes catalans
aconsegueixin dinamitzar al voltant
del seu projecte el màxim suport electoral possible; que es produeixi un
increment general de les opcions de
progrés; que es verifiqui un acostament
entre aquestes opcions afide constituir
una majoria parlamentària i de govern;
que l'esquerra no enquadrada en els
partits es mobilitzi; que hi hagi un gran
debat nacional sobre la tasca política i de
govern que haurà de realitzar la nova
majoria".
I "Es, doncs, necessària una iniciativa de diàleg i de debat amb les forces
polítiques que poden representar
aquest projecte nacional i de progrés,
en especial amb el Partit dels Socialistes
de Catalunya. Una iniciativa que permeti establir un espai de suport, però
també de condicionament crític, que
serveixi per agrupar forces i que ajudi a
conformar aquesta majoria nacional
i de progrés. Us convidem a participar
en aquesta iniciativa i a treballar amb
nosaltres per guanyar aquests objectius. "
"UNA NOVA ETAPA DE CONSTRUCCIÓ
NACIONAL"
Dissabte, dia 5 de.Març
• Des de les 9.00 h. matí
Recepció, informació i lliurament de
documentació.
• A les 10.30 h.
Acte de Presentació de la Convenció.
• A les 11.30 h.
Ponències "Una nova etapa de construcció
nacional".
• A la 1.00 h.
Debat.
• A les 2.30 h.
Descans per dinar.
• A les 4.30 h. tarda.
Ponències i debat "Catalunya: perspectiva
europea i internacional".
Ponències i debat "El desenvolupament
institucional".
Ponències i debat "Municipis i construcció
nacional".
Ponències i debat "Catalunya i Espanya:
democràcia i federalisme".
• A les 6.00 h.
Debats.
• Ales 7.30 h.
Presentació de l'esborrany de Declaració de la
Convenció.
• À les 9.00 h.
Fí de la sessió.
�EL SECRETARI PARTICULAR DE
L'ALCALDE DE BARCELONA
COMUNICACIÓ INTERIOR
( Copia d"arxiu )
Data: 28-04-88
Ref. : 05116/88
Senyor Xavier Roig
Cap del Gabinet de Comunicació
Assumpte: Convenció per una Majoria Nacional i de Progrés
Resposta: S
Us adjunto fotocòpia de la transcripció de la
intervenció del senyor Alcalde a la primera sessió de la
Ce?..venció Per Una Majoria Nacional i de Progrés, que ens ha
ríreçat el senyor Carles Navales, de la Comissió Organitzadora.
«";:-'• agrairia que? tal i com sol·licita, vulgueu examinar el text,
c< r::agir-lo, si s'escau, i enviar-lo abans del dia 9 de Maig.
Gràcies i cordialment,
Salvador Sarqueila
ALCALDIA
Registre de sortida
Ne
005205
�_ J * Convenció
Per Una M a j o r i a N a c i o n a l
¿S
f'; '€. r
r i
Barcelona, 26 d'abril de 1988
Benvolgut Pasqual Maragall,
T'adrecem la transcripció de la teva intervenció a
la
la. sessió
¿e i a Convenció, amb
1
l objectiu de que corregeixis el text adequadament, modificant-lo,' en el seu cas, de la manera que creguis més
convenient, a punt de publicar. Per complir els plaços que
ens hem marcat, convindria tenir enllestida la correcció, i
entregada al carrer Rosselló, abans del dilluns dia 9 de maig,
Ben cordialment.
f}--^~r
Carles Navales
Comissió organitzadora
A L C A
!.. D I A
'• " ; * *..
rñSfi¿SÍL«...í:
_ 2 7 04 !968_ j
¡7o
0051 fe
Secretaria: Rosselló, 229 3er. la., Barcelona 08008, Telèfon 238 31 79.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a la primera sessió de la <em>Convenció Per Una Majoria Nacional i de Progrés</em>.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-05
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Parlament de Catalunya
Campanyes
Acció política
Description
An account of the resource
Transcripció de la intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cotxeres de Sants (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2791/19880412_FuturEsperancat_Campanya_PM.pdf
7848df711773d57282d87a35d9f0935f
PDF Text
Text
.o
¿ft \»j//f>5- •
ON DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FÜTOR DE CATALUNYA
Abril 1988
�UN DISCORS ESPERANÇAT SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA
Però abans els haig de dir unes coses sobre el passat. Molts
de vostès, potser, no recordaran qui i com va fer més per a Catalunya i per la llibertat en els anys negres de la dictadura, en
els cinquantes, en els seixantes i en els primers setantes.
Ara és fàcil omplir-se la boca de paraules sobre Catalunya i
l'Autonomia i la Llibertat, però la veritat és que en aquells
anys molt pocs dels que avui s'omplen la boca d'aquestes paraules
estaven entre tots aquells, entre nosaltres, quan fèiem front a
una situació d'opressió i de persecució dels drets més elementals.
Jo recordo perfectament que aleshores els onzes de setembre
no eren com ara una processó pacífica, per davant del monument de
Rafael de Casanova, sinó una manifestació de poca gent i molts
policies al darrera, convocada en bona part pel moviment sindical
clandestí i, -els ho asseguro-, no gens agradable. Molts d'aquells que ara parlen de Catalunya i de la llibertat no estaven
entre nosaltres.
Però, potser no cal anar tant lluny. Recordem, tan sols el
primer de febrer de 1976 i el vuit de febrer de 1976 i les grandioses manifestacions pel Passeig de Sant Joan i per tot el centre de Barcelona. No recorden vostès aquella fotografia que s'ha
fet famosa d'una colla de ciutadans asseguts a terra en el passeig central del que encara es deia Passeig General Mola, rebent
les bastonades de la policia del règim?. Si esbrinen bé qui hi
havia allà, distingiran una colla de ciutadans, majoritàriament
d'esquerres i, si s'hi fixen prou, descobriran Joan Reventós, en
Xirinachs, en García Faria... i podríem anar seguint.
Però el que m'interessa ara, és recordar el què pensàvem en
aquells moments, i des del moment actual preguntar-se avui, "Què
caldria haver fet?" Què pensàvem al 76 i al 77 que en dotze anys
estaria fet?
Molts, la majoria, imaginaven que en dotze anys tindríem més
que enllestida la divisió territorial de Catalunya i l'organització d'una nova Administració, que l'Eix Transversal estaria acabat, que Tarragona i Reus i el Garraf tindrien aigua, que les
rieres de Catalunya no serien pudentes i el sistema de depuració
hauria millorat ostensiblement, que l'escola catalana seria capdavantera a Espanya i comparable a les millors d'Europa, que la
tradició del Patronat Municipal Escolar i la Universitat Autònoma
de la República no s'haurien estroncat, que els 600.000 pobres
que avui hi ha en aquest país estarien atesos, que els problemes
d'inseguretat i drogaddicció no haurien arribat al grau de manca
de polítiques definides que avui observem. En fi, que l'atur
hauria disminuït i que una política industrial de promoció pròpia
de Catalunya hauria contribuït clarament a la millora de la situació, en aquest terreny. És cert que també pensaven que el
�2
Tribunal Superior de Justicia de Catalunya ja s'hauria format,
que l'Administració Perifèrica de l'Estat s'hauria adaptat als
esquemes territorials catalans, que s'haurien d'haver aprovat
temps enrerra, molt abans i, per tant, que molts problemes que
tenim, no només a Catalunya, sinó a la Governació espanyola en el
seu conjunt, també estarien més ben solucionats, més avançats.
Però això no treu el fet evident que ara, i aquí, a Catalunya, no s'ha sabut donar solucions originals i profundes a molts
dels problemes del moment, que Catalunya, la Catalunya que tenim
avui, no és ni de bon tros, aquella que fa dotze anys esperàvem
de tenir, a hores d'ara.
Després els parlaré de les coses que s'han fet bé i de les
coses que no s'han fet bé i d'aquelles que caldrà fer. Però per
començar aquest discurs esperançat sobre el futur m'han de deixar
que faci una petita reflexió sobre el present i sobre les eleccions que s'acosten.
Molta gent pensa que allò que hem aconseguit és important (i
tenen raó). Molta gent pensa que el govern de Felipe González a
Madrid i el govern Pujol a Catalunya estan presidint sobre una
situació que és francament millor del que era fa uns anys. Potser
no tan bona com esperàvem fa dotze anys però potser millor del
que fa 4 o 5 podríem esperar. I en funció d'aquesta regla de tres
molta gent diu "ja ens estan bé els governs que tenim i, per
tant, potser que continuem igual". Per què és això? perquè els
governs actuals tenen una especial legitimitat, el govern espanyol representa no només un govern sinó l'Espanya democràtica,
l'Estat de les Autonomies, el país que entra a Europa, el país
que s'arrenglera clarament amb les seves aliances internacionals
i que li sap plantar cara als EE.UU., el país que ha aconseguit
una inflació i un creixement econòmic que són perfectament comparables, si no millors, a la de molts països europeus; en definitiva, un país que pot començar a anar amb la cara alta pel món.
I tot això és cert. Però per la mateixa regla de tres també
es pensa, a vegades, que l'actual govern de Catalunya representa
l'Autonomia, la Catalunya que s'autogoverna, la Catalunya que
torna a créixer econòmicament, que mira esperançadament el futur,
en definitiva, la Catalunya que som.
I, per tant, de la mateixa manera que qui vol una Espanya
democràtica vol el govern actual, espanyol, sembla que es vingui
a dir que qui vulgui una Catalunya autònoma que voti el govern
actual que tenim.
�3
Hi ha un 20% de persones a Barcelona que voten Felipe González, Jordi Pujol i Pasqual Maragall i que no hi veuen cap contradicció.
Cada un representa, respectivament, la democràcia, l'autonomia de Catalunya i la pròpia ciutat de Barcelona.
Però jo els haig de dir que s'ho pensin dues vegades. Jo
els haig de demanar que analitzin detingudament qui ha fet què i
com ho ha fet i que vegin fins a quin punt és veritat que el que
tenim avui a Catalunya, més que un govern, és una digníssima
representació que els catalans es van donar l'any 1984, però que
aquesta representació no ha estat a l'alçada del que Catalunya
podria esperar.
Que aquest govern es gaudeix d'unes millores majorment aconseguides per altres nivells de govern i que més aviat actua com
un no govern, gairebé diria com un sindicat, com un grup de
pressió que tracta de posar punts i comes i accents i de criticar
o aplaudir les accions que els altres governs, el de l'Estat i el
de les ciutats van fent dia rera dia. No és que el govern de
Catalunya no faci res, ja hi tornarem sobre això; però sí que és
ben evident que esmerça tant o més d'energies, d'esforços i de
temps en comentar, en criticar i, a vegades, en combatre el que
els altres nivells de govern fan.
Nosaltres el que necessitem ara és un autèntic govern, un
autèntic equip de govern, amb un autèntic director de l'equip i
amb un programa, amb un programa clar per desenrotllar.
No necessitem d'un gran solista, necessitem d'un gran director. No necessitem d'un solo, necessitem un concert, una orquestra.
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip, un govern
dirigint Catalunya que aprofités tota la immensa experiència
acumulada en el govern de les grans ciutats de Catalunya, i en el
govern de l'Estat ?.
Vostès s'imaginen el que podria ser un govern presidit per
un President que representés la totalitat de Catalunya, que quedés al marge de la lluita partidària, en Raimon Obiols, amb un
equip que podria molt bé ser dirigit per un Conseller en cap, com
ell ha promès, com ara en Narcís Serra ?
Vostès s'imaginen el que podrien aportar en aquest govern
personalitats com l'Ernest Lluch o en Joan Majó ?
�4
Vostès s'imaginen el que podria ser un equip de govern amb
un Conseller de Governació com en Joaquim Nadal, l'Alcalde de
Girona, i amb uns altres Consellers que es diguessin Lluís Armet
o Mercè Sala o Antoni Siurana o Rafael Suñol, l'actual President
del Banc de Crèdit Industrial, o Francesc Raventós, l'home que ha
creat 16 empreses en un any, sota l'impuls d'Iniciatives, S.A., o
una Conselleria d'Educació dirigida per la Marta Mata ?
S'imaginen el que això significaria per a Catalunya? Jo no
dic que aquests siguin els noms que hagin de ser. Serà en Raimon
Obiols qui haurà de decidir. Jo només dic que dintre de les possibilitats que ofereix l'opció socialista hi ha tots aquests
noms. I, afegeixo: en aquest govern hi haurien també tots aquells
noms que la resta de les formacions de l'esquerra catalana pogués
oferir.
Catalunya faria un salt, Catalunya faria un bot endavant, no
en dubtin ni un segon. Tota l'energia i tota l'experiència acumulada en el govern de l'Estat i en l'enorme impuls de canvi que
han vist les nostres ciutats, els nostres carrers, les nostres
places, les nostres iniciatives empresarials, les nostres iniciatives culturals, es reflectirien en una nova situació en la
qual Catalunya seria dirigida pels millors catalans per dirigirla.
Parem-nos un moment a pensar què és Catalunya. Catalunya és
un nom, una bandera, una unitat, una totalitat?. No és més cert
que Catalunya és una diversitat de ciutadans i de ciutats i de
pobles que li donen el seu caràcter, que la fan tal com és? No
és veritat que Catalunya és la suma de Barcelona i Girona i Manresa i Tarragona i Lleida i Reus i Olot i Figueres i Amposta i
Tortosa i Terrassa i Sabadell i Vic i Ripoll... i que Catalunya
no serà forta fins que no sàpiga sumar bé les potencialitats de
tots aquests noms, de totes aquestes ciutats, de tots aquests
ciutadans amb l'única i estricta finalitat de fer-la gran?.
A principi de segle un poeta va dir que "Catalunya sense
l'Empordà no fóra Catalunya, i que, tanmateix, si de Catalunya
només quedés l'Empordà Catalunya tornaria a ser". Què vol dir
això? Vol dir que la veritat no està en el tot sinó en la part.
Vol dir que la llavor del creixement del nostre futur s'ha d'anar
a cercar en cada una de les parts que fan de Catalunya una cosa
diferent, plural, rica, diversa, heterogénea i, tanmateix, única.
Aquests darrers anys se'ns ha vulgut contraposar la idea (i
dic la idea) abstracta de Catalunya a la realitat de Barcelona o
d'altres parts del nostre país. I s'ha especulat amb què els
interessos de l'una i 1'altra o les altres podien no ser coincidents; i això és fals.
�5
Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya; que
quedi clar. Més enllà de la distribució de recursos, més enllà de
la gran concentració de despeses de govern, de funcionariat que
es donen a Barcelona... Més enllà de totes aquestes inèrcies que
un govern conscient hauria de corregir, en allò que és fonamental, repeteixo, allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya.
I ara ens hauriem de preguntar què caldria haver fet a Barcelona i caldrà fer a Barcelona. Refer la Barcelona vella, tirar
endavant un autèntic pla de metros d'àmbit metropolità, abonar a
Barcelona les despeses de capitalitat d'aquells serveis que fa
per suplència en museus, en cultura, en ensenyament, en sanitat,
en joventut, en serveis socials... en tantes i tantes coses;
millorar el seu tràfic, construint definitivament els cinturons
de ronda, disposar d'una autèntica política social autonòmica que
faci front a les bosses de misèria que encara hi ha; recolzar la
Barcelona que mira esperançada el seu futur i el 92 i no negar-li
el pa i la sal, posant en qüestió constantment els petits detalls; ajudar a escampar pel món la bona nova del nou urbanisme
barceloní: això és el que caldrà fer, això és el que caldria
haver fet i que es farà; n'estic segur.
A Barcelona què li cal? Un govern de Catalunya que s'estigui
barallant amb el govern de l'Estat un dia sí i l'altre també
sobre quants mossos d'esquadra hi ha d'haver, o si han de portar
pistoles o no a l'estranger, o si ens sentim ofesos per unes
paraules dites per un artista en havent sopat?. No és més cert
que a Barcelona li cal un govern de Catalunya que col·labori
clarament i es comprometi a fons en el Consell de Seguretat Urbana que hem creat, en una política de seguretat conjunta de tots
els nivells de govern per fer front als problemes que creen la
drogaddicció, la marginació i l'envelliment d'algunes zones de la
nostra ciutat, d'alguns barris de la nostra ciutat?. No és més
cert que a Barcelona li cal un govern que ens digui "Mireu, Ajuntament de Barcelona, estem disposats a arribar fins aquí, o fins
allà; això us ho podem oferir; més enllà no hi podem anar, però
amb això hi podeu comptar"?. No és més cert que és millor això
per a Barcelona, i per tant per a Catalunya, que no pas un govern
que a cada demanda barcelonina només sap contestar "demaneu
massa"?. No ens hem guanyat el dret, amb el nostre treball, el
nostre esforç i la nostra contribució a una comprensió més gran
dels nostres problemes?
Penseu que l'ARl (l'Area de Rehabilitació Integrada) de la
Ciutat Vella vam trigar dos anys per a tenir-lo acceptat, i quan
es va aprovar l'Estat ja havia decidit, o pràcticament va decidir
desseguida, de suprimir-lo, de suprimir-lo en general, a tota
Espanya, per tal com les Comunitats Autonomes no havien fet bon
ús dels instruments que s'havien creat per rehabilitar. Penseu
�6
que l'actual pla de
arribar a dos barris
tan sols es planteja
Montgat, o d'Horta a
i la Zona Franca.
metros només preveu unes petites cues per
propers de l'Area Metropolitana, però que ni
l'anar de Sardanyola a Sarrià, o de Papiol a
Sabadell, de la Ciutat Meridiana a Montjuïc
Pensin que l'Ajuntament de Barcelona, el contribuent barceloní, segueix pagant 24 museus, 20 escoles, entre E.G.B. i F.P.,
i encara més escoles d'Educació Especial. Penseu que paga una
part del Liceu, del Palau de la Música, de la Fundació Miró, de
la Fundació Tàpies, la totalitat de l'Orquestra Municipal, la
totalitat del Conservatori Municipal, sense cap mena d'ajuda; i
que l'Estat diu que no pot pagar perquè tot això ja està transferit, com a competència de la Comunitat Autònoma, i que la Comunitat Autònoma ens diu que no pot pagar-ho perquè l'Estat no li
va transferir. En fi, que Barcelona no s'ha vist acompanyada en
la solució dels seus problemes financers, s'ho ha hagut d'arreglar tota sola. Volen creure que els cinturons de ronda, que tot
just ara s'encetaran, estaven dibuixats, ja, i projectats l'any
1965?, fa 23 anys, per tant, i que encara és l'hora que el govern
de Catalunya i el govern de l'Estat es posin d'acord per fer les
cues d'aquests cinturons, des de Trinitat fins a Montgat i des de
la Diagonal fins a l'Aeroport.
Algú podria creure l'any 76, l'any 77, quan va tornar Tarradellas, l'any 78 quan vern votar la Constitució, l'any 79 quan
les primeres eleccions municipals, l'any 80 ja amb el nou govern
que 8 anys després, 9 anys després, 10 anys després, tot això no
s'hauria encetat?
Mirin: Barcelona, com deia
gran fornal de Catalunya", és la
totes les viles, pobles i ciutats
ció, a la seva cultura, a la seva
Josep Garriga i Massó, és "la
resultant de la contribució de
de Catalunya a la seva governaexpansió internacional.
Barcelona no ha creat Catalunya: és Catalunya qui ha creat
Barcelona, és Catalunya qui ha tingut prou força com per dotar-se
d'una capital, a diferència de tantes regions europees
respectables en la seva cultura, fins i tot, el seu idioma i els
seus habitants, però que no tenen aquest caràcter de nacionalitat, justament perquè no han estat capaces de crear una capital i
un sistema de ciutats. Doncs bé, aquesta Barcelona necessita més
que mai d'un govern que l'ajudi a tirar Catalunya endavant, no
ella sola sinó amb totes les ciutats i pobles de Catalunya, però
a tirar Catalunya endavant, tan endavant com pugui anar. Si
Barcelona no va, els ho asseguro, això sí, que és ben cert,
Catalunya tampoc no anirà.
�7
A partir del 29 de maig caldrà fer molt perquè aquesta connexió funcioni bé. Perquè mai més un govern de Catalunya deixi
d'avançar cap a 1'objectiu raonable d'una xarxa de rehabilitació
i reinserció que permeti estabilitzar el nombre d'heroïnòmans,
impedir el creixement d'altres addiccions i decididament, tenaçment, lentament, però amb tota fermesa, anar acotant, primer, i
disminuint, després, la magnitud d'aquest problema pavorós.
Citaria set polítiques concretes: la lingüística, la de
serveis socials, la de política industrial, la de sanitat, les
escoles, la marginació i la droga. Són set mostres, set qüestions
en les quals hem de millorar, clarament.
Deixin-me que els digui una cosa: cap d'aquestes qüestions i
cap altra gran qüestió de Catalunya no millorarà decididament si
no hi ha un canvi en les relacions institucionals.
Torno a repetir-ho i ho repetiré tantes vegades com calgui:
no hi ha cap gran problema que tingui solucions que sigui competència d'una sola de les tres Administracions que treballen en el
nostre país. Tots els grans problemes són, de fet, competències
compartides i requereixen una entesa.
Jo, personalment, oferiré un acord en nom de la ciutat de
Barcelona, al proper govern de Catalunya, sigui quin sigui el
resultat de les eleccions, per tal que aquests problemes, almenys
aquí a Catalunya, puguin ser resolts dins d'un clima d'entesa.
En tots els camps que he citat, hi ha indicis d'aquesta
entesa o hi ha també manca de generositat, manca d'una decidida
voluntat de posar els problemes i les necessitats per damunt de
tot.
La ciutat de Barcelona necessita un gran acord nacional, amb
el govern català, per elaborar la seva Carta Municipal, que com a
Llei especial haurà de ser aprovada pel Parlament de Catalunya,
abans de ser enviada al Parlament espanyol; per resoldre els
grans temes culturals del país, els grans museus, la política
musical i els grans equipaments culturals; per aconseguir per a
Barcelona, vinguin d'on vinguin, els diners que li han de ser
estalviats al contribuient barceloní pel pagament dels serveis de
suplència que realitza l'Ajuntament de Barcelona, avui; per promocionar, conjuntament, l'Area de Barcelona i tot Catalunya, en
el món econòmic internacional; i per organitzar els millors JJ.00. de la història, de comú acord totes les Administracions, sota
la direcció inescapable, perquè així ho diu la Carta Olímpica, de
la pròpia ciutat.
Al mateix temps, oferiré i, evidentment, demanaré, un acord
per les grans infraestructures de la nostra Area Metropolitana:
metros, port, aeroport, cinturons, depuració d'aigües i col·lectors necessaris per lluitar contra les inundacions.
�8
Jo soc un convençut que en totes aquestes qüestions el Poder
Local hi té molt a dir, perquè és aquell que està més a prop del
ciutadà i el qui sap realment a on li apreta la sabata, per on
s'ha de començar, com s'han de fer les coses, com s'han de negociar, com s'ha d'expropiar, com s'ha d'indemnitzar, com s'ha de
dialogar amb els veïns, com s'han de gestionar els serveis.
Però
temps que
d'aquests
cessàries
la ciutat de Barcelona és generosa i sabrà, al mateix
reclama la seva part de protagonisme en la solució
problemes, sabrà, dic, oferir les compensacions neal govern de la Generalitat.
És evident que Barcelona, com a ciutat, ha anat acumulant,
durant el période d'inexistència de l'Autonomia catalana, una
colla de significats i de representacions que, pròpiament, pertocaven a un govern de Catalunya que en aquell moment era inexistent. Avui el tenim, i és de rigor que el govern de Catalunya
tingui un paper important en molts d'aquests temes, un paper
presidencial, un paper directiu, un paper orientador, un paper
d'un fort simbolisme, en el millor sentit de la paraula, d'exercici del simbolisme nacional, de posessió d'alguns equipaments i
infraestructures que tenen un abast català, però aquest intercanvi, aquesta compensació, aquest gran acord no ha estat possible
fins ara, perquè no ha existit el clima en el qual aquestes ofertes es poguessin encadenar positivament, no hi ha hagut ganes
d'escoltar, ni a l'hora de pagar ni, per descomptat, tampoc a
l'hora d'obtenir les compensacions, hora que, com és lògic, no ha
arribat mai; ni a l'hora d'ajudar ni a l'hora de rebre.
Quin efecte enormement positiu no tindria un acord, en virtud del qual, la ciutat de Barcelona renunciés a algun dels seus
actius més simbòlics en benefici del govern de Catalunya i obtingués, en canvi, un recolzament total en la seva lluita per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i la qualitat de la nostra ambició com a ciutat europea ?
No cal fer grans cabòries per imaginar els efectes, enormements benèfics, que tot això podria tenir. Doncs bé, ha arribat
el moment de plantejar-s'ho, sigui quin sigui el resultat de les
eleccions, repeteixo. Però com és natural, no hi ha cap mena de
dubte que si les eleccions del 29 de maig permeten un canvi de
majories, tots aquests resultats estan garantits.
Però sàpiguen que en cas contrari, jo igualment oferiré un
acord.
No sé si saben que hi ha autonomies a Espanya, concretament
la de Castilla-Leon, on s'ha iniciat ja un procés de transferències de serveis de l'Autonomia als Ajuntaments en els camps en
què aquesta delegació és més natural i lògica: joventut, serveis
socials, esports i escoles Bressol.
�9
Aquest procés que va ser aprovat en un mandat anterior, amb
presidència socialista, està essent respectat per l'actual President d'AP, el senyor Aznar, i s'està tirant endavant. És un procés modèlic que s'ha de seguir de prop i que tant de bo pogués
desenvolupar-se en el nostre país.
Però jo no demano només això, que estic segur que es produirà, per la força de les coses, sinó que ofereixo un acord global
perquè Catalunya i la seva capital treguin el màxim profit de les
seves energies.
No ens podem conformar amb una Catalunya de pa sucat amb
oli, basada en quatre adagis i prou, quatre adagis que són una
caricatura de la nostra manera de ser, amb una Catalunya orgullosa i prou, suspicaç i prou, atenta als símbols i no als fets.
Hem de voler una Catalunya jove, moderna, hereva d'una colla de
virtuds, que compti en els temes importants de futur, en el treball de les dones, en el de la sort dels marginats, en el del
futur dels joves, en el de la confiança dels empresaris, en que
la vida de cada dia sigui millor, en art, en ciència, en qualitat
de vida, una Catalunya que tregui tot el profit de les reflexions
que sobre ella han fet els catalans. Llegiu un Ferrater Mora, un
Vicens Vives, recordeu un Bosch Gimpera, aquesta Catalunya que
ells han descrit i que està encara desgraciadament tan lluny però
que en el fons si hi pensem, està a tocar de dits.
No ens podem conformar i no ens conformarem, construirem la
Catalunya dels nostres somnis. El país amable, obert, tolerant,
liberal, en el millor sentit, la nació no excloent, formada de
tots els rius que l'han regada, construïda, pam a pam, per les
seves viles i ciutats, pels seus ciutadans més actius.
A Catalunya, avui, a molta gent els fa mandra de venir:
forasters, estudiants, empreses que ens diuen la veritat, jutges
i policies, artistes i científics que no troben l'escalf que voldrien. Els hem de fer venir. Ens consolem, a vegades, amb els
afalacs d'aquells que prenen la nostra causa com a seva. Però
aquests són una minoria. No hem d'exigir una militància per
conviure aqui amb nosaltres, sinó senzillament respecte, com
arreu. No n'hi ha prou en aparèixer com un país singular, diferent, propi, com nosaltres, com el que som. Hem de fer l'esforç
pedagògic d'explicar que som un país obert, diferent, però obert;
singular, però senzill d'entendre; amable, tolerant, desitjós
d'explicar-se, de rebre, d'integrar. Un país atractiu, no solament per a aquells que ens coneixen i ens estimen, sinó també per
a aquells que no ens coneixen.
�10
Que ningú no s'imagini, del que he dit, que jo em cregui que
no hi ha res que es faci bé; ben lluny d'això. Hi ha moltes coses
a la Catalunya d'avui i a la Catalunya oficial d'avui i en el govern de Catalunya d'avui que van bé. I m'agradarà de dir-ne unes
quantes: les carreteres durant el primer mandat del govern de
Convergència, els ferrocarrils catalans, el mini-transvàs -encara
que massa tard-, el projecte de TGV, és a dir, el conjunt de
projectes, que jo en diria els projectes Vilalta, perquè tots
venen del mateix lloc.
La ubicació de serveis a la Barcelona vella, el Palau Moja,
el Palau Marc, l'Esglèsia de Santa Mònica, evidentment totes
elles iniciatives del primer mandat o bé de l'època Rigol, però
que són aquí i contribueixen a la millora de la Barcelona vella.
I més que n'hi haurien d'haver. Les cases de l'Onyar, el "Catalunya Música", la calitat mitja de TV3 i de Catalunya Ràdiomalgrat del Dallas-, els bons professionals, molts d'origen
esquerrà que hi ha en aquestes emissores, i també Ràdio 4 i el
segon canal que, fet i fet, van ser les primeres estacions en
català i tenen també una qualitat digníssima; la política lingüística i la seva Llei unànimement aprovada, tot i que falta la
política i la campanya del "Català és fàcil", del català proper;
la dedicació dels mestres, malgrat les crítiques que se'ls ha
adreçat, el Laboratori d'Assaig, l'Institut de Cartografia, el
Consorci Hospitalari de Barcelona. Aquestes i altres coses que
segurament no sentiran anomenar en les exposicions, aquestes
d'auto-complaença, d'auto-bombo, que s'haurien de prohibir en
període pre-electoral i que jo no vaig fer en el període préélectoral de la campanya municipal, de l'any passat. Aquestes i
altres coses com aquestes són coses que van, que funcionen, que
se'ls poden posar pegues, però que estan ben fetes, en principi i
en general.
Però hi ha dues coses a dir: una és que n'hi haurien d'haver
moltes més de coses que anessin bé, i podrien i podran haver-n'hi
moltes més; i també, que hi ha coses que no van bé, que no es fan
bé. Hi ha coses que van bé perquè una cosa és la cúpula de govern
i una altra la dedicació, gens sectària, de molts departaments i
responsables que treballen tan bé com poden, sota un govern que
ells no han triat. I hi ha coses que no van bé.
Els parlaria hores i hores de com s'hauria d'enfocar la
política de l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la seguretat, la universitat, les presons, la pesca, la música, i tantes
altres coses que no van com haurien d'anar.
Deixin-me que els doni alguns exemples:
�12
L'habitatge: No hi ha a Catalunya, una autèntica política de
rehabilitació de cascs antics.
Es fa el que migradament puguin fer els Ajuntaments, i algunes
accions aïllades. A la Ciutat Vella de Barcelona s'ha trigat vuit
anys a acabar les cases de la Maquinista i gairebé el mateix amb
les cases del carrer de l'Om, quan les necessitats que hi ha són
d'una extraordinària urgència i d'una enorme dimensió. Aquí no
podem anar amb mit jes tintes, ens hi hem d'abocar.
Però l'Ajuntament de Barcelona ha decidit fer una inversió
de 13.000 milions a partir de fons de les Caixes, d'empreses
interessades i de comerciants i empresaris de l'entorn, per tal
de rehabilitar espais, obrir carrers i crear infraestructures i
permetre la construcció de vivenda nova, que sigui atractiva per
preu i per qualitat per la joventut barcelonina, i per les classes mitges.
L'Ajuntament s'ha compromès a incloure una partida de 1.500
milions cada any fins l'any 2.000 en els seus pressupostos, per
tal de garantir als que aportin aquest capital la seva rendabilitat.
Hauríem d'estar més ben acompanyats en aquest esforç, que és
crucial per recuperar el cor de Barcelona.
La sanitat: Hi ha desenes de petits hospitals de comarques
que no han rebut l'empenta que esperaven. Hem estat vuit anys
esperant el Consorci Hospitalari de Barcelona, per fi el tenim.
Però Sant Pau ha empitjorat des que està en mans d'una Presidència anomenada pel govern de Catalunya, hi ha acumulat un dèficit
de més de 10.000 milions de ptes.
Policia i seguretat: No pot ser que mentre a la nostra ciutat, a les nostres ciutats, com passa a Madrid, com passa a la
resta d'Europa, en les grans aglomeracions urbanes, s'estan vivint moments, a vegades dramàtics, d'explossió de la delinqüència, l'única preocupació del nostre govern sigui el de poder
utilitzar pistoles fora del nostre país, acompanyant amb els
viatges oficials. O dictaminar els uniformes que han de dur les
policies locals, sense donar un impuls que tothom esperava a
l'Escola de Policia Local de Catalunya, o enviar els Mossos d'Esquadra a les festes majors i en algunes accions de prestigi.
Hauria de quedar més clar que, tot i reivindicant, les dotacions de Mossos d'Esquadra que l'Estatut permet i les competències que l'Estatut reconeix, la gran preocupació, la prioritat
fonamental és en la coordinació de totes les forces per combatre
un mateix mal.
�13
Les presons: No fa pas molt, el dia 3 d'abril, els diaris
portaven el nombre de places penitenciàries a Catalunya i el
nombre de presoners: 2.000 places, 4.000 presoners. Les presons
de Catalunya s'han convertit en autèntiques escoles del delicte.
I no perquè hi manqui l'esforç dels funcionaris que hi treballen,
sinó per la senzilla raó que uns equipaments pensats per una
determinada població reclusa no fan els seus serveis, sinó el
contrari, quan són invadits per un nombre infinitament superior
de reclusos.
Vagin a la presó de joves de la Trinitat Vella, la presó de
dones de Wad-Ras, vagin a la Model i veuran el que no és un
servei públic, sinó tot el contrari.
Vagin, passegin pels entorns del barri de la Trinitat Vella
i veuran fins a quin punt una presó es pot menjar un barri.
I que no se'ns digui que no arriben els "quartos", (perquè
això està transferit i ben transferit) o que els Ajuntaments no
volen tenir presons. Naturalment que tothom s'hi resisteix, però
l'habilitat d'un govern ha de consistir, justament, en imposar
raonablement a cada ú la part de càrrega que li toca. He dit raonadament, persuassivament, i això és el que no s'ha sabut fer.
Algú s'estranya, aleshores, que els jutges tinguin problemes
de consciència, a l'hora de dictar actes d'empresonament de joves
sense antecedents o fins i tot reincidents? Algú se n'estranya?
Algú se'n pot estranyar? Fins que no s'arregli aquest punt cabdal
de la nostra política d'ordre públic i de seguretat, tot ballarà,
tot el sistema funcionarà malament. Hem de fer un esforç important perquè les presons de Catalunya siguin dignes, estiguin ben
ubicades allà on han d'anar i contribueixin a la rehabilitació
del delinqüent. Tota la resta és música celestial.
La universitat: La Universitat sembla ser l'esgraó més feble
de la nostra societat. Ni s'hi dediquen tots els recursos que
calen, (només la meitat), ni els que s'hi dediquen són ben distribuits. Avui la Universitat resta desbordada per l'increment
massiu de la demanda d'educació superior. I aquí rau una de les
claus del que ha de ser el nostre èxit en un futur de competència
europea.
Un país amb la Universitat malalta és un país malalt. S'ha
de fer un gran esforç financer per dotar les Universitats catalanes de l'espai i els equipaments, els mitjans d'investigació i
els mitjans retributius necessaris.
�11
L'esport: En el camp de l'esport, del qual tant s'ha parlat,
s'ha fet tot al revés del que s'hauria de fer. Recolzar els clubs
ha de significar donar-los el seu lloc, no substituint una escola
insuficientment dotada, sinó complementant una escola eficient,
que selecciona, que tria els nanos i els adreça cap a nivells
específics de perfeccionament en els clubs. Avui en dia per manca
de dotacions escolars, de mestres i d'instal·lacions, de mestres
reciclats i d'instal·lacions, els clubs estan substituint l'escola, estan fent el paper que a Alemanya Oriental, o a França o a
Itàlia o a qualsevol altre país fa la pròpia escola.
L'esport ha estat una mica concebut com a una mena de sindicat nacionalista. S'ha practicat la política de l'afalac, com a
sistema. Hi ha anècdotes divertidíssimes, hi ha aquells anuncis
que en Comas va encarregar als diaris per a la famosa manifestació de la querella, en els quals els espeleòlegs se'ls anomenava
jugadors i als excursionistes atletes, per error, amb les presses. Hi ha aquella iniciativa, tan "xusca", de Convergència adreçant-se als clubs, per tractar de prohibir l'homenatge que em van
fer després de la consecució de la nominació de Barcelona com a
seu dels JJ.OO. del 92. En fi, hi ha tota una antologia d'una
concepció de l'esport com a massa de maniobra política. Tots hem
vist el fill del Secretari General de la Presidència amb pancartes amb referència a una campanya llançada contra l'actual directiva del "Barca". Tots hem sentit a Terry Venables referint-se al
mateix. I bé; els polítics no ens hauríem de ficar en tot això.
No hem de tenir altra ambició, en el món de l'esport, que concebre'1 com un sistema educatiu, com un sistema formatiu, integrat
dins del món escolar i perfeccionat, després, a través dels clubs
i del sistema de perfeccionament d'alta competició. Com en altres
països, simplement.
L'escola: Hem perdut l'empenta del Patronat Escolar Municipal, de la Universitat Autònoma de la República - que es va muntar en un tres i no rés- fins i tot el Rosa Sensat. Quin gran
desencís! Es fan coses magnífiques, però no hi ha l'escalf des de
dalt. No som capdavanters i hem de ser-ho; ens toca, ho podem
ser, ho fórem. No hi havia més autonomia en la Mancomunitat i ho
van fer. I el mateix en la República.
Hauríem d'optar pel model anglosaxó: l'educació no ha de ser
nacional, sinó local. Que s'expressin les comunitats bàsiques,
que s'expressi la llibertat ciutadana dins unes normes nacionals.
Hi sortirem guanyant. Entre l'escola nacional i l'escola privada
hi ha un esgraó privilegiat que és l'escola local, municipal o
comarcal, on es dóna el respecte a l'orientació nacional i la
vivacitat de l'iniciativa de baix, diversa, competitiva sí, en el
bon sentit.
�14
I ara els parlaria de la música i de com, Catalunya que té
en l'Orquestra Ciutat de Barcelona la seva, de fet, orquestra
nacional, no contribueix al seu finançament. I com el Conservatori Municipal de Música de Barcelona que, de fet, és el gran
conservatori central de música de Catalunya, tampoc no rep l'ajuda que necessita. Més aviat es pensa en alternatives en aquesta
Orquestra i en aquest Conservatori, de forma incomprensible.
I els parlaria de la pesca, per a la solució als seus problemes només els haig de dir una cosa: preguntin als pescadors de
Begur, als pescadors de Port de la Selva i els explicaran què és
el que cal fer i què és el que no cal fer en aquesta metèria. Els
ben asseguro que el que cal fer no és el que s'està fent.
Hi ha moltes coses que no es fan bé. Hi ha massa coses que
no es fan bé. És dificil de pensar que tot això es pugui redreçar, si no hi ha un canvi de majories. Són massa falles. Un país
en què l'esport, l'escola, la vivenda, la sanitat, la inseguretat, la Universitat, les presons, la música, la pesca, la política de comunicació no van com han d'anar en un país que està
demanant a crits una empenta nova. Perquè volen, ara, un altre
canal de televisió? No seria millor arreplegar els canals locals
que ja hi ha i els canals per cable que comencen a existir i que
es poden implantar i crear una autèntica xarxa, aquesta sí que
seria una autèntica xarxa comarcal, d'interès comarcal i d'interès local a Catalunya? Per què les comarques s'han d'expressar
des d'una nova TV4 i no per elles mateixes?
A Catalunya hi ha els homes i les dones i les idees que
permetran de fer-ho millor, tot això.
A Catalunya hi ha l'orquestra i el director d'orquestra,
Raimon Obiols: casat, tres fills, llicenciat en Geologia, fill de
Josep Obiols, pintor al servei de Catalunya, científic, polític,
tres vegades detingut i empresonat, actiu des de 1958 en la causa
de Catalunya i el socialisme, sense falles, sense ni un minut
d'absència, com ningú, present al 59-60 i al 62 i a la Coordinadora de Fonts Polítiques i a l'Assemblea de Catalunya (quan pocs
dels que avui manen eren a l'Assemblea), en fi, sempre present,
testimoni viu del que ha passat, jove encara, honest 100%, sense
cap taca, expert, bon home, dur quan cal, i tant!, però d'una
gran tendresa i una gran poesia com demostra el seu llibre (escrit per ell) "Els futurs imperfectes": un èxit editorial sense
precedents entre els escriptors progressistes.
Raimon Obiols: el futur possible, perfectament possible, de
Catalunya.
�K'Ct'yT
^
1^,}\
J*. LLf'I^IUAKI"
•4- ) ! C/
t/í/j
(vu QJU li
^^v/i
/-.faytsui.
¿¿P_J^vC^^y> ¿:¿¿2Í^ f
' fer^MA ¿&
fe,
UJr"
J?)
^ u
ft-W cd.dt,u ^-^
Jj «. [U/u'
1
V
/
2).
c^^-^iL
\) i - - _ : - — + t ^ù
: ¿ *l^f ¿A,w
M i4o) A, ^ w ^ - > ^ ^ ^
! >n .'v·-í
l'VM/*~
a*-K
Lf- A/.
/•'
¿•¿•Le,
V«
-'• - ' - U ^ Q
t
i
'^í-''
/I*
¡ ,
/
V
n>
;i/U
4 5"}
¿
K W ^,i¿^)^-íLJít
TtK . " V . - ^ t í ^ 'A;'
L,-.'--/ i.'•K: O-í U.i'' cbí*. \ ' /Vi I/I-'"U.^.
, f,JvT
\ .*
Vi-
o'
tUi
r/^l-.'Vl
/-Ó ¿¿C£ -
Cf^
�J/MA
¿U^utoiU' {câ
tjW)
i/l
l) ¿ 1
liíti^Z.
S3
C
(LiíeMJr.
lH
lusH "C '• Ç\AA Un ¡¿X ico,
\U
ÍS&MJ
UM
l
U
u 1 ^' 1
4
J
>1 ,AU-Çt^A
"il
Ut*.
¿ t /
l'U y»f> - ^ \H ft^ÁAAA.
//w
•.ifCtM
1
^
r-f^ ai.../
J-Cttr,
�•1.
y
L·ol^
, áuíí^H^ : ''#/>«/'<^°' ^ huillak A k y ^
fet")
^ ^ /
C^fJuu^^
^^^
^ > ^ 7 (XT
^.
,
,,/
ù ^
Y
r't
CíUWW^'
i^> í ^
5
^ '
�3
f
jiLÙUlV'^
/*"
/
;}..{1lfl<Ct¿K^)
:¿C iféJgêd-
¿VL
Ui
¡4^
/H*,IIW
i*
V
inte*
i'^
-l-lü'óu. -¿> ^ ' ' V "
y
/
-
-
"ft, á, .,U. «w.— ^ J ^ J i - ^
~-
¡T"^7
ívH^i' - ^
?u ;u
"
' ^ u "' '
Atj>
UA.¡^/'
/I^VvUi 7 5 ^
/l^'
t-l·
�¿•(X.16',"u¿> •• ¿- ^ W t
ls)
tó—
|-V
h ^ 4,L-
-, -j"'
,JV>A
T^CL^
\ ¿
, •
• •
1
>
V
\ ni
l·
7^7
\
i I
.
/lli]
Cc-i l U£
>¿U
tAMAdJ)
i 'iXy
/ W
fciU-4\As\H._
Aj
L
HLL,,'^
/"*-' - /-t 4
b
A
/A
iw
¿vuH 7 i p
(h cJ :h M\7 • M -**«-
&uw¿> i / / ¿ ¿ ^ ¿ ' y ' " 1
;
-
-•>
,
.v .
¿Oi't**-
a«^
"'-C/V . / V / / ¿ (
l ^ ^ / t - Z ^ w i ' ¿>'
ví
^7'^'7f tr'^'
/UlM /
�^
I
'i Li
,vv
V\Atb'y-
A
!»i^
•TTK
A.>
V
'\
. \S
<-x
$-.*>
"\xV
V ^
O
y
C
M 71'
1
fne^-Á^l *' ^-
>
•ri"
(j-ÁltrU.
•c , Uiv~f-i
W°'
. ' iM '
~>
1
ív *ï.
V
l(k k l Tl'•>''- <¿(
J
Cana ;M
„ ,, Í-MA -
iA
^
H
'
fF*z&%,
I
aJ
; & - * <**'?
" ^
•
I
v
�í
'lu ^ 4P
'¡~a~rnT
M)
/
/U/w
i' T"> ¡
• IY**
fl'-ut )
^-^-^
Sj H^ faç ¡.VCA
¿J*
^{M^^:AF
A
n Lz.
i'liA w w * ' ^
I A
h
chd^ ¿J ¿k^ K^Jû.
n
/ Ú, c^h/"*^
'^^f^'
.Ù ^
fa™
a û'^'H/
^
W ¿
/i/jVr™^ 1 ^'
ftiMi >^^/
fori
7T
X/n-.,
/ Vi.vi ' v
7
..Lifl-ufxû/e..
~
�?
IrHKO'f***
)ç\
U-
1
::
tó^^7^fl^-^i^-^-^ — —
,
¿A 7A ? a
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un discurs esperançat sobre el futur de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-04-12
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Campanyes
Obiols, Raimon, 1940-
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Parlament de Catalunya
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
Discurs de Pasqual Maragall en un acte de campanya del PSC per les eleccions autonòmiques de 1988, amb Raimon Obiols de cap de llista i candidat a la presidència de la Generalitat. Conté diversos fulls amb notes manuscrites de PM.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2789/19880303_SoparAlcaldes_PM.pdf
04aabc742b3add24cf10c20db0234716
PDF Text
Text
PARADLES DE PASQUAL MARAGALL AL "SOPAR D'ALCALDES" CELEBRAT A
L'AREA DE BELLATERRA (B-30), EL DIJODS 3 DE MARÇ DE 1988
Em fa l'efecte que tots sabem que treballar municipalment vol dir
moltes coses; i que hi ha moments de la nostra trajectòria en els
quals posem més enfàsi que aquestes coses es sàpiguen i es vegin.
Penso que això és, una mica, el contingut de les paraules, que ha
dit en Lluís Armet.
Per tant, fer campanya vol dir treballar municipalment; és a
dir: treballar de la manera que vosaltres sabeu que arriba a la
gent.
Fa cosa de dos anys i mig, — penso que era en aquest mateix
local, si no recordo malament — , ens vam reunir una colla d'alcaldes per discutir en quin punt ens trobàvem. En aquell moment,
— si ho recordeu, cap al maig del 85 aproximadament—, encetàvem
una campanya sobre el "Pas de l'Equador" del nostre mandat municipal i encunyàvem aquell slogan d'"Anem més enllà", que es
basava en el fet d'haver comprovat que havíem fet una colla de
coses, que s'havien de fer, de sanejament, de reforma; i que era
possible a partir d'aquell moment no parar-se, no seguir rutinàriament, sinó anar més enllà, agafar fites més agosarades, d'anar
,.la detalls. Ho recordeu? d'anar als detalls; detalls que potser
durant els dos primers anys de mandat haviem abandonat com impossibles d'atacar. Tot des del punt de vista de la nostra ambició.
Recordo que vam fixar quatre o cinc objectius:
Anar al detall. I això volia dir, també, descentralitzar, en el
cas dels Ajuntaments grans.
Promoció econòmica. Es a dir, deixar o abandonar la idea
que
davant de l'atur no es podia fer res més que lluitar contra les
seves conseqüències; per tant: fer llars de vells, fer parcs...
fer tot allò que fes possible que la gran bofetada de l'atur fos
absorbida per la població, es pogués sobreviure, contra aquest
fort atac, contra les seves condicions de vida, a través de
l'existència d'un entorn municipal millor que és el que havíem
estat fent els primers dos anys i en els primers sis anys, — j o
diria—, dels Ajuntaments democràtics.
1
�Per tant, no parar-se aquí, sinó, anar a veure les causes de
l'atur en cada una de les nostres poblacions i mirar d'atacar-Íes
també des del punt de vista de 1'animació econòmica.
Millorar el funcionament de la ciutat i dels pobles en els primers quatre anys. I per aixo en els primers sis, ens havíem
quedat una mica en l'empenta fortíssima dels serveis personals,
però havíem deixat de banda, — e n algunes poblacions al m e n y s — ,
el funcionament tècnic de la ciutat. Aquells serveis més tradicionalment municipals de les clavegueres, de la neteja, de la
circulació, etc., que havien pogut quedar una mica al marge i
que, tanmateix, s'estaven convertint en temes perillosos, en
temes de complicació de la ciutat; i, d'altra banda, estàvem
disposats a entomar totes les competències que nosaltres anàvem
veient que cada vegada més els Ajuntaments podien realment entomar.
Que eren competències que la nostra Constitució i el nostre
Estatut deixaven en mans, potser, de poders més alts, però, que
no impedien (ni impedeixen) que siguin delegats o transferits a
nivells més baixos i que nosaltres preconitzem sempre que estiguin en el nivell més proper del ciutadà.
Aquesta era la filosofia d'aquell moment. Després van venir
moltes coses, però jo crec que això va tenir un ressò entre
nosaltres.
Vam engegar al 85-86 unes etapes de gran il·lusió municipal.
Finalment van venir, al 87, les eleccions (no descriuré la campanya) .
Tota campanya és un aprenentatge. Aquesta ho serà. Acabarem la
campanya sabent coses que no sabíem de nosaltres mateixos, de la
ciutat, de Catalunya. Això és segur.
Jo diria que de la campanya passada hi ha dues lliçons que hauríem de reternir: Una, al tanto! amb les tècniques de la dreta.
Sembla mentida, però encara ho hem de repetir. Hi ha una tècnica
de la dreta que es basa en la connexió, en el pensament més
tradicional, més tradicionalista, més de dret natural, més d'estar convençuts que porten la raó que la història ha portat sempre
i que de fet, els ha portat a governar i ha deixat a l'esquerra
en el racó durant molts segles de la nostra història. Cosa que
crea una facilitat immesa per la maledicència, per la calumnia,
per l'atac personal que va sovintejar a la campanya municipal, a
tots nosaltres.
2
�Maledicència, calumnia, atac personal... fets des de la tranquil·litat de saber que al darrera hi ha tota la història de la
humanitat, que és quasi com dir tota la història dels governs
conservadors.
En definitiva doncs, una colla de poders morals que són encara
presents a la nostra societat; una colla de convencions i una
colla de tradicions des del punt de vista ideològic que fan
fàcil, que fan relativament fàcil per a la dreta pensar que pot
aïllar l'esquerra, els homes i dones de l'esquerra, les persones
de l'esquerra, caracteritzant-los com alguna cosa estranya, de
sempre, tocada d'algun tipus de pecat, per dir-ho d'alguna manera
Això, es va veure d'una forma molt expressiva en aquesta campanya, fins i tot, després de la campanya.
Jo tinc un President de Districte de Barcelona al qual la dreta
li ha fet una campanya després de les eleccions, pel fet que és
President de Districte i va estar en discussió si podia ser-ho o
no. Doncs, davant de l'escola dels "nanos", que a més a més, és
una escola que és fora del Districte, d'aquest company, octavetes
dient "fulano, ves-te'n", muntanyes de paperetes dient, "fulano
ves-te'n". Coses que ataquen realment la tranquil·litat, l'equilibri, la psicologia de les persones i que nosaltres sabem que a
la dreta no li costa res de fer.
Això va ser un aprenentatge dur d'aquesta campanya que ens ha
deixat a tots marcats segurament d'alguna forma, però, que l'hem
d'haver après.
I, en segon lloc, aquesta berreja que en Raimon Obiols ha denunciat també de darwinisme social, de cinisme respecte de la impossibilitat de millora de molts sectors de la nostra societat, del
tercer terç, del quart món, -com es diu de vegades-, barrejada
amb aquesta mena de beneficència, de sentiment benèfic que semblaria que és l'única sol.lució per aquests temes almenys l'única solució per la "bona consciència" de la "bona gent" que després d'haver dit que no hi ha res a fer, diu: "jo dono la meva
almoina perquè aquells pobres, que el meu sistema, el sistema que
jo pregono, deixa a la cantonada ara els aniré a veure perquè
tinguin alguna cosa de la qual menjar". I criticant les esquerres que, en el fons, — s e m b l a — no estan disposades a aquesta
beneficència i, per tant, no tenen, — d i u e n — , sensibilitat.
Primer condemnar la gent: després donar almoina i, tercer, condemnar l'esquerra per no tenir la sensibilitat de l'almoina quan
l'esquerra el que està fent, el que ha de fer, -amb pausa, amb
prudència, però amb tenacitat-, és desmontar la màquina de la
misèria, desmontar aquesta màquina que crea marginació i no pas
acceptar-la com una cosa absolutament intocable i després tirarli al damunt l'aigua beneita de la beneficència.
3
�Hi ha una altra cosa que vam veure a la campanya anterior de les
municipals i que, d'alguna manera, configura el que és el clima
polític d'avui: no seguiré amb els temes de campanyes personals,
in'hi ha molts; hi ha companys que són aquí, altres que no hi són
(no hi és el company, per exemple, de Sant Feliu de Guíxols)
campanya brutal, personal, "bustiades" contra aquest company
Nosaltres, per tant, hem de partir de la base que ens hem fet més
grans en aquest sentit, que sabem que això pot succeir i que
sabem els valors que hi ha darrera d'això i això és el més important, són valors coherents, coherentment dedicats a la conservació del domini social permanent de les forces de dreta.
Si repasem què se'n va fer, després d'aquests mesos en la situació actual, què se n'ha fet d'aquelles pretensions nostres de
l'any 85, jo diria que Déu n'hi do si hem anat més enllà! Miremho ara amb fredor, mirem-nos-ho amb tranquil·litat: Deu n'hi do!
els avenços que hem fet, Déu n'hi do! els detalls que hem aconseguit canviar, Déu n'hi do, també, els nous problemes que han
sorgit i que en aquell moment potser no hi eren. Amb el canvi de
situació de la crisi econòmica també han aparegut nous problemes.
En el cas de ciutats grans: la circulació, evidentment; en matriculacions masives en els últims catorze mesos, que porten cotxes
al carrer, cotxes a la vorera, problemes d'aparcaments, problemes
de tot tipus que no eren tan palesos fa dos anys i mig i que ara
ho són. Però, Déu n'hi do! el que els alcaldes socialistes hem
arribat a fer en el sentit d'arribar als detalls que pensava
molta gent, que mai hi arribaríem. Déu n'hi do! el que s'ha fet
en matèria de descentralització en les ciutats grans. Déu n'hi
do! el que s'ha fet en matèria de millora del funcionament, tot i
que com he dit, també, en aquest camp, han aparegut molts problemes .
Hi ha un nou orgull de les ciutats. Molt clarament a partir del
85. Un nou orgull, inclus unes noves campanyes, hem tret slogans.
Hem sapigut dir que estimàvem les nostres ciutats de formes
diverses
Déu n'hi do la promoció econòmica que hem fet i,
Déu n'hi do! fins a quin punt la gent identifica els Ajuntament
amb agents de desenvolupament econòmic, amb gent que anima la
ciutat. Déu n'hi do! la quantitat d'empresaris, de gent de clase
mitja que veuen que en el seu Alcalde hi tenen un interlocutor
vàlid (cosa que abans se'ls prohibia ideològicament, d'alguna
forma, i que ara, evidentment, s'ha perdut com a prohibició). Déu
n'hi do també, la quantitat de competències que hem entomat,
encara que aquí és evident que els diners són el límit i no hem
aconseguit, diguem-ho clarament, - ni de l'Estat encara-, després
de la gran empenta del 82-83, de la gran empenta de l'entrada
d'en Borrell en el Ministeri, no hem aconseguit encara un nou
model de finançament que sigui suficient, ni de l'Estat ni, per
descomptat hem aconseguit que es formi una cosa que les Lleis de
Bases, l'Estatut, preveuen, que és el Fons de Cooperació Autonòmic.
4
�Avui a Madrid he tingut ocasió de comprovar, parlant amb l'Alcalde de Valladolid, una colla d'Alcaldes també, discutint temes de
finançament, que una de les comunitats autònomes que ha desenvolupat més el model de transferències de serveis als Ajuntaments
és Castella-Lleó. Castella-Lleó, per una llei que va ser votada
amb majoria socialista però amb unanimitat, (A.P. també la va
votar) i que en aquest moment el President d'A.P. està practicant, ha creat Comissions Mixtes de traspasos de la Comunitat
Autònoma als Ajuntament i, en concret a l'Ajuntament de Valladolid, que comprenen: tots el temes de Joventut, per delegació,
prevista en l'Estatut i en les Lleis Bàsiques; es pot fer, tots
els serveis socials, guarderies i esports. I no han fet l'ensenyament, perquè l'ensenyament no està transferit; és una d'aquestes Comunitats Autònomes que se'n diuen territoris "MEC", del
Ministeri d'Educació i Ciència, encara no hi ha aquesta transferència. Si algun dia hi és, el model que jo en diria "castellà"
en aquest cas, aprovaria probablement, la seva transferència als
Ajuntaments.
Això està passant ja a Espanya. Està passant (hem de recordar-ho
al Govern que tenim aquí) amb un Govern de dreta que, senzillament, està seguint la Llei, que es va aprovar amb majoria d'esquerra, però també, amb unanimitat de la dereta, -tema que hem de
recordar-. Potser això, ens ha impedit aquí anar molt més enllà
en el terreny de l'assumció de competències i esperem que el
canvi de clima polític de Catalunya ens permetrà començar a
plantejar aquestes coses a partir del dia u de juny.
Aquí mentrestant, no es compleix la LLOT. La FMC denuncia que la
LLOT preveia la creació de la Comissió d'Administració Local, per
la discussió dels grans temes del país, entre els quals, evidentment, els temes de finançament, però els temes comarcals i els
temes de desenvolupament de la pròpia LLot. No s'ha creat la
Comissió d'Administració Local (sabeu que la FMC està estudiant
aquest tema per veure quin posicionament ha de pendre sobre
aquesta qüestió) reitero que no s'aplicat ni la Llei, ni la LLei!
que a nosaltres no ens agrada i, que tanmateix, té alguns aspectes positius.
Inobservancia de l'Estatut, de l'esperit de l'Estatut en aquestes
Lleis. No hi ha en el tema metropolità, — e l qual, és evident,
l'Estatut en l'Article 5 parla del fet metropolità i que s'ha de
regular i el que veiem és una regulació, com a mínim, risible
d'aquest fet i, complicada—; No ja en el tema de les comarques,
en el qual hem vist una aplicació d'un sistema mecànic de formació de majories contra la professionalitat dels vots; no en la
delegació de competències, sinó al contrari: l'absorció de competències d'una forma claríssima en aquest moment a partir de
l'atac a la Diputació de Barcelona; la falta de creació d'un
fons autonòmic de cooperació local, tema en el qual insistim
constantment i que ha de ser una de les conquestes que nosaltres
trèiem d'aquesta nova contesa electoral.
5
�Evidentment que aquestes Lleis tenen algunes coses bones. I evidentment, que no seríem segurament seguits si només diguéssim que
hi ha hagut coses dolentes. Per exemple en la LLOT, l'Alcalde és
declarat representant ordinari de la Generalitat, és a dir, hi ha
una reiteració de l'esperit de l'Estatut que veu als Ajuntaments
com Administració de la Generalitat de Catalunya i ho diu l'Estatut: " la Generalitat és composa de l'Administració Central i
dels municipis de Catalunya". Per tant, som Generalitat i, aquesta Llei en algun punt recòndit
—d'això no se'n ha tornat a
sentir parlar, però hi é s — , diu
" que els Alcaldes són els
representants ordinaris de la Generalitat en el seu municipi."
Tots vosaltres, tots nosaltres, som els representants de la Generalitat en el nostre municipi. Es per això, que nosaltres tenim
la força per dir, per la nostra trajectòria i pel que hem vist de
les lleis que hi ha, que confiem en una Generalitat diferent, en
un President que sigui sensible a les necessitats i possibilitats
del govern local, que hi vagi de cara, (com ho va fer el President Tarradellas), que simbolitzi no només el pluralisme ideològic del nostre país, o sectorial, o comarcal, sinó també,
l'institucional. Un president que ens representi a nosaltres
Alcaldes. Un President que quan el veiem parlar com a President,
al tanto!, no com Secretari General (que aquí podríem estar-hi
sempre en desacord), sinó com a President, penséssim "aquest és
el nostre President que està parlant en nom nostre". També davant
de Madrid; davant de Milà; davant d'Europa o davant de Catalunya.
Quan fa servir, com és normal que ho faci servir el President de
la Generalitat de Catalunya, aquesta invocació "Jo com a President de Catalunya..." i a continuació tots hauríem de pensar
"aquest home està parlant per mi i, m'està representant".
Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que pressioni, a Madrid evidentment, per a Catalunya. Però no
només per la Generalitat entesa com una administració central de
Catalunya. Per Catalunya!, Per tot Catalunya. Es a dir, nosaltres
no hem vist casi mai i ens agradaria de veure (i pensem que això
pot arribar) una Generalitat que pressioni a Madrid en nom dels
catalans, en nom dels municipis de Catalunya també i, que sàpiga
fer l'esforç. Que això és una qüestió de generositat, és una
qüestió d'imaginació inclus, de no estar obsessionat pels conflictes i tenir l'amplitud d'esperit i d'ànima de saber que hi
han molts que esperen molt d'un .
El President de la Generalitat ha d'anar a Madrid i ha de demanar
per tot Catalunya; no només per l'Administració; no només pels
"serrells"; no només el finançament d'allò que falta per finançar
i aquell pressupost que no ens arriba de TV3 (que, per cert, la
poden gestionar millor des del punt de vista financer) o els
mossos d'esquadra; sinó també, demanar obertament, intensament i
tenaçment a Madrid -i a Europa si cal-, per a tots. I per tant,
pels Ajuntaments; per allò que els Ajuntaments estan demanant a
Madrid. Quina no seria la nostra força si veiéssim que el President de la Generalitat està abogant a Madrid pel mateix que
nosaltres estem abogant i que no es dóna aquesta situació en la
qual el Govern, sigui el Govern que sigui, pot tendir a jugar a
la contradicció entre Comunitat Autònoma i Ajuntaments, sinó que
hi hagués una pinya.
6
�Aquesta és la Generalitat que nosaltres volem. Una Generalitat
que sàpiga compaginar la satisfacció prudent i equilibrada dels
desitjós de les diferents ciutats i comarques de Catalunya; que
no contraposi el Segon Cinturó a l'Eix
Transversal: aquest
sistema tan fàcil de no fer, de mai no fer res, ni l'Eix Trasversal ni el Segon Cinturó complert. (Només se'n ha fet un tros
d'Eix, que és l'Eix Pirineic i l'ha fet l'Estat, hem de recordar-ho, això.
Una Generalitat que acabi el que comença. Si es fa el Túnel del
Cadí, es podria discutir que el més important a fer fos l'Eix
del Cadí o el Túnel del Cadí, fa cinc anys, fa sis anys, i la
carretera de Sitges que ara es parla de fer i totes les carreteres que surten de Barcelona amb aquest esquema radial que la
Generalitat està aplicant, - ho dic jo que soc l'Alcalde de
Barcelona-, es podria discutir que això fos el més important.
Però si es fa, que s'acabi!. El que no té sentit és que es faci
el Túnel del Cadí i com que resulta que el fa una empresa privada
i potser hi ha alguna reticència respecte el seu president, d'un
altre grup diferent, "no és una cosa feta exclussivament a dintre
de casa nostra: Presidència de la Generalitat és Convergència i
Unió", llavors ja no s'hi està d'acord i no s'acaven els accesos
i tota aquella inversió s'està morint de fàstic per una manca
d'equilibri financer perquè els accesos no hi arriben o no hi
arriben bé.
Una Generalitat que no exclogui ningú, del fet de ser català o
de tenir responsabilitats importants dins de Catalunya. Que no
exclogui precisament el President del Cadí, precisament al President de la Companyia que va fer el Túnel del Cadí, que va ser
públicament vetat per la Generalitat, per un càrrec en l'esquema
olímpic; que no exclogui directors de diaris, dels quals s'ha de
suspitar que són enemics de Catalunya, deseguida que no són amics
d'un; que no exclogui fiscals i jutges o mossos d'esquadra, pel
cas, que també se'ls exclou; que no exclogui evidentment dissenyadors i modistes
Una Generalitat que no ocupi o faciliti l'ocupació de places de
funcionaris a persones que ocupen càrrecs de designació política, cosa que està succeint.
Una Generalitat que formi un govern de Consellers coneguts i
reconeguts per la seva tasca. No (i perdoneu-me) un "Consell
d'Oriols Badies", ( no perquè l'Oriol Badia no sigui una persona
respetable, que ho és; jo me l'estimo, el conec i en Manel Royes
us en parlaria des de que feien la guerra de petits contra el
franquisme). Però, escolteu, pregunteu qui és l'Oriol Badia. No
ho sap ningú. Rematadament ningú. Es un Consell format per persones desconegudes per la gran majoria dels catalans. Un Consell
amb un Conseller en cap que prengui la responsabilitat de dirigir
un govern, deixant en el President aquesta feina de representació
del conjunt que el Raimon Obiols tant sovint demana.
7
�Una Generalitat formada per persones a les que se suposa el seu
catalanisme i la seva fidelitat a la Institució i al President.
Però no només aquesta fidelitat; també 1'eficacia; també la
personalitat; també l'honestedat personal.
En fi, crec que nosaltres el que podem fer avui com Alcaldes en
aquest moment, en aquesta campanya és:
Primer.-Ajudar que la política catalana toqui de peus a terra.
Portar al Parlament les preocupacions dels Ajuntaments que en
definitiva, en primer lloc, són Generalitat (cosa que s'oblida
massa sovint) i, segonament, són les preocupacions més semblants
a les preocupacions de la gent: no dic demagògicament que són les
preocupacions de la gent. Dic que són les preocupacions més
semblants de les preocupacions de la gent perquè tenen més a
veure amb el dia a dia i amb els temes del govern de nivell més
baix, que toca més a la gent.
Segon.- Millorar les relacions Institucionals: i millorar-les,
no per una frase que jo dic ara en aquí, sinó perquè serem capaços, crec, de situar la polèmica en el seu camp propi, que és el
Parlament. Des d'allà és on s'ha de fer la polèmica i bandejar de
les relacions entre Institucions, tot ànim polèmic.
Crec que realment a partir d'aquestes eleccions és en el Parlament on es jugaran moltes polèmiques que, de vegades, s'han
volgut o s'han pogut confondre en debats entre Institucions.
Les relacions entre Institucions s'han de respectar al màxim,
seguint les consignes del llibre d'en Raimon Obiols. S'ha de
bandejar de les relacions Institucionals tot el que és polèmica
ideològica; hi ha un camp per aquesta polèmica i en aquest camp
poden parlar-hi alcaldes; poden parlar-hi regidors; poden parlarhi polítics de diferent signe i fer arribar a tot Catalunya a
través del portaveu que ha de ser el Parlament, tota la transcendència i tot l'interès dels debats que estan coent-se en
l'interior del nostre país, sense tacar les relacions entre
institucions, que han de mantenir-se en un pla d'estricte respecte i,
Tercer.- Realitzar tot això en el marc d'un canvi de la política
catalana, cap a l'obertura i cap al progrés. Aquesta és la nostra
tasca, aquesta és la nostra funció i això hem de fer-ho com
alcaldes i com alcaldes socialistes. M'agradaria que això ho
féssim reflexionant durant aquests dies, abans del mes d'abril
que diuen que és el mes dels alcaldes. Treballant però reflexionant una mica en fredor, tractant de treure'ns de sobre les imatges de cada dia pensant en tot el que ha succeït, reflexionant
que venim de molt lluny, des del punt de vista ideològic, des
del punt de vista polític, Déu n'hi do! la tasca que portem i el
temps que portem, reflexionant el que s'ha fet en tots aquests
anys,particularment, en aquests quatre anys.
8
�Recordar, per altra banda, que totes les coses són mudables en
política. Que al juny del 83, tot just després de les eleccions
municipals la cotització de Convergència i Unió era zero, just un
any abans era zero, era baixíssima, era el moment pitjor de tots
el punts de vista: d'imatge, personal, inclus del President i del
Partit que dirigia Catalunya i, tanmateix, en uns mesos això es
va capgirar i es va capgirar amb la sentència de la LOAPA d'aquell estiu i, d'una manera formidable, amb l'aparició de TV3 al
desembre d'aquell any, al gener del següent, 84, quatre mesos
abans de les eleccions.
Ara som en un moment molt diferent. Aquell era un moment en què
es configurava, com ens recordaven l'altre dia, primer: per un
estat de gràcia que va ser produït per aquesta combinació d'elements: sentència de la LOAPA, aparició de TV3, etc. I pel màxim
vent contrari al govern PSOE..., la cotització del govern socialista a totes les enquestes era mínima, és de les més baixes que
ha hagut des del 82 fins ara. No és aquest el cas. Ara estem amb
un govern socialista amb cotització en alça, molt més alta,
sobretot, després del tema de les bases americanes, del tema del
principi d'"acotament", sembla, del tema del terrorisme i de la
millora econòmica que s'està produint amb un increment dels llocs
de treball nets creats en aquest país.
Per tant, una situació totalment contrària aquella del 84. I per
altra banda, una situació d'evident (i necessari i lògic, quasi
diria) desgast del Govern de la Generalitat després d'aquests
quatre anys. Evidentment que s'ha de tenir en compte que aquests
quatre anys, a més de degast i de desil·lusió de coses que no
s'han fet, (n'hi ha la pila, de coses que no s'han fet), hi ha
quatre anys de TV3, quatre anys de Cadena Tretze, quatre anys de
Catalunya Ràdio, quatre anys de Ràdio Associació, quatre anys de
l 1 AVUI, quatre anys de premsa comarcal, en part, dirigida.... I
això evidentment, es nota. I això evidentment, pesa en el país.
Però, no es suficient com perquè la gent en el seu fur interior
no estigui més influïda, crec jo, per aquests factors profunds de
canvi d'época històrica. Evidentment que hi ha hagut accions.
Evidentment que hem de ser capaços de veure que hi ha hagut de
bo; però també, passant llista a les coses que s'han fet, aquelles que més es veuen, les grans comissions de modernitat a
Europa (Europa sí, molta Europa, però perden les eleccions europees, al tanto!). Una millora econòmica, però una millora econòmica que el propi Govern de la Generalitat ha d'aplaudir al
Govern de l'Estat. Perquè ha de reconèixer que és l'acció del
Govern de l'Estat qui l'ha canviada. I aquí l'únic que pot fer
el Govern de la Generalitat és a corre-cuita tractar d'enganxarse a les faldilles d'aquells que han fet aquests canvis econòmics
i tractar d'aparèixer no separart d'ells. I diria el mateix dels
temes del terrorisme, en quina pessa i en quina presa no han
corregut doncs, des del Govern de la Generalitat actual de Convergència i Unió, a agafar-se també a aquesta política del Ministeri de l'Interior, aplaudint sempre al Ministeri de l'Interior
sobre tot d'ençà dels últims catorze mesos i d'ençà de la possibilitat evident
que la gent pensés que el tema del terrorisme
era un tema no prou condemnat a Catalunya.
9
�En definitiva també els quatre anys han acabat amb la LLOT i la
LLOT té dos aspectes: el primer, un intent d'afirmació del Govern
de la Generalitat, per sobre de tot, tractant de demostrar que el
més important és governar, peti qui peti!, caigui qui caigui! (Si
pot ser que caigui algú dels altres millor, que per això manen
ells) Però, evidentment també, amb les despeses que això representa, perquè no ho dubteu que això té despeses. Té despeses que
nosaltres hem de saber explicar, sense amargor; però hem de saber
explicar que hi ha hagut unes despeses pel país del fet d'aquestes lleis i que una llei tan fonamental com aquesta feta sense
consens, és una mala passada al país.
Jo crec que, a partir d'aquesta reflexió feta fredament, més
enriquida per la situació que cada un de nosaltres hem vist en
els nostres municipis, podem oferir en el nostre públic, dels
nostres municipis, de cada municipi i, el públic en general de
Catalunya, si som capaços de transmetre això, a més, en el centre
de la direcció política del nostre esforç, serem capaços de
transmetre una imatge ben diferent del que moltes vegades ens
pensem que la gent pensa.
En definitiva, hauríem d'anar a aquestes eleccions amb l'esperit
que alguns dels companys que són aquí, com en Carles Alsina, la
Montse Tura, han demostrat en una època en què no han tingut la
facilitat de la majoria de nosaltres. No eren alcaldes i ara ho
són. I per arribar a ser-ho, ha calgut tenir un tremp i una capacitat de lluita, ha calgut saber disfrutar amb la lluita quan
inclús s'està en minoria. Aquest és un punt fonamental. Aquest és
un Partit que ha de prendre la cultura de la lluita, perquè
moltes vegades se'ns ha donat amb una certa facilitat, un excés
de facilitat potser, la capacitat de guanyar, per tal com es van
desenvolupar les coses en aquest país al principi. Doncs mirem
l'esforç d'aquests companys i em penso que anirem endavant.
10
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de Pasqual Maragall al Sopar d'Alcaldes del PSC celebrat a l'àrea de Bellaterra (B-30)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-03
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Municipis
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Catalunya
Eleccions
Generalitat de Catalunya
Territoris
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Bellaterra
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 175
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2766/19990707_NovesOportunitatsCat_PM.pdf
d4479411aaf17cf645df944808af1970
PDF Text
Text
Ciutadans pel canvi
Maragall
%
/ÚOÍM/H
Ciutadans pel canvi
Consell de Cent, 323 baixos
08007 Barcelona
Tel. 93 215 41 81 / 93 272 38 38
Fax 93 272 38 42 / 93 495 54 43
email, maragall@canvi.com
Là /ÛL
CMMjauu
per a Catal
Paraules d e Pasqual M a i
Barcelona, 7 de juliol de 1999
�A favor de la transparència
Bona nit. En primer lloc, els agraeixo molt, de
debò, que siguin aquí: demostren un interès
pel que s'esdevindrà a Catalunya. Un interès
que comparteixen amb una majoria de ciutadans del nostre país. Vostès han fet una aposta
per la transparència i els ho vull agrair de debò.
Quatre-cents empresaris catalans reunits avui
aquí és una expressió de normalitat i vol dir
que hi ha un desig de transparència.
Volem que la nostra campanya també es pugui
finançar amb recursos aportats pels ciutadans.
Però d'una manera oberta i transparent. Sense
cap ànim de ser massa transcendent, els puc
dir que el pas que avui donem és positiu per la
normalització de la política. Tractaré de respondre les seves expectatives.
�Catalunya
espera molt
d'ella mateixa.
Hi ha una gran
expectativa que
no podem
defraudar.
También hay entre nosotros algunos empresarios venidos del resto de España, sea por curiosidad, por interés o sobre todo por amistad:
gracias redobladas. Intentaré hablar en un
catalán que se entienda. Con buena voluntad
nos entenderemos siempre.
El primer missatge és justament aquest:
Catalunya s'ha de fer entendre dins i fora.
Tractarem que ens entenguin els ciutadans
d'aquí, els de les altres Comunitats Autònomes
i els de la Unió Europea. El que ara tenim és,
potser, massa publicitat i "autobombo" a dins,
i poques explicacions sinceres i convincents
cap a fóra.
No tinc cap
mena de dubte
sobre les
possibilitats
del país.
Però el que ara veiem és qüé Catalunya espera
molt d'ella mateixa, de les seves possibilitats.
Hi ha una gran expectativa que rio podem
defraudar.'! per això sóc aquí. Perquè no tinc
cap mena de dubte sobre les possibilitats del
país; ni cap dubte, tampoc, sobre la decisió que
vaig prendre ara fa un any.
Un país esplèndid
Tenim un país esplèndid i ünà capital magnífica que guanya tots els ratings internacionals: la niedálla d'òr del RIBA, el Royal
Institute of British Architects; el premi de
�Harvard de disseny; una bona posició a les
classificacions de Healey and Baker.
Tenim un
sistema de
ciutats potent,
unes empreses
agràries
competitives,
uns sindicats
moderns i unes
classes mitjanes
cultes i
preparades.
Tenim un sistema de ciutats potent, unes
empreses agràries competitives, uns sindicats
moderns i unes classes mitjanes cultes i preparades. Potser, això és el més específic de la
nostra situació social i de la nostra herència
cultural, a les ciutats i al camp. Per tant, no
es justifica el tremendisme, ni és raonable l'acritud quan s'estableixen comparacions amb
altres autonomies.
Tenim en el territori, avui, el poder de decidir el 50% o més de la despesa pública.
Encara que a Catalunya, la Generalitat, per
diverses raons, no té el pes inversor que
tenen altres comunitats autònomes.
Espanya arribarà, en cinc o deu anys, a una
situació en la qual el 60% de la despesa es
decidirà en territoris autonòmics i
Catalunya -que està per sobre de la mitjana- podria ser que arribés al 70% d'autonomia financera. Es a dir, al 70% de despesa decidida des d'aquí.
I
Ja saben que
sóc optimista
però també sóc
obstinat.
Hem d'acordar un objectiu, que he reiterat
sovint, del 40-30-30 com a mitjana espanyola de repartiment de la despesa entre
l'Estat (40%), les autonomies, (30%) i els
5
�El pessimisme
metòdic i
l'acritud encara
donen pitjors
resultats.
ajuntaments (30%). És possible i, fins i tot,
és probable.
Però això s'aconseguirà amb tenacitat i amb
imaginació, no pas amb pessigades ni amb
amenaces. Ja saben que sóc optimista. Però
també sóc obstinat. L'optimisme sense
insistència a vegades esdevé una mica ingenu. Pot ser o es pot convertir en ingenuïtat.
I el pessimisme metòdic i l'acritud encara
donen pitjors resultats. No aporten gaire i
creen males vibracions dins i fora de
Catalunya. Aconseguirem aquests objectius; no en tinc cap dubte.
Volem un país
que no divideixi
entre els que
tenen com a
llengua pròpia
la llengua
pròpia del país
i els que tenen
com a llengua
pròpia la
llengua comuna
de tots els
espanyols.
Però els vull explicar què ha passat en
aquest dotze mesos que portem des que
vaig anunciar el meu compromís electoral i
també vull explicar què pretenem que passi
en els propers anys.
Volem un país més participatiu, que no pot
ser solament un concepte identitari com el
que s'expressa en les emocions esportives o
en altres ocasions de vibració col·lectiva.
Sóc dels que vibren molt en aquestes ocasions. Ningú no ens pot prohibir aquest
tipus d'emocions, però això no és suficient
per desenvolupar un projecte de país. No
en pot ser l'únic fil conductor.
�Catalunya mereix molt més
Catalunya mereix molt més. Mereix allò que
els altres esperen de nosaltres. Es a dir, que
sigui un país amic, un país amistós. Un país,
per començar, amic dels seus ciutadans, que
mereixen ser tractats d'una altra manera.
Sense divisions entre els que s'adhereixen a
una filosofia de govern i els que en discrepen.
Un país que no divideixi entre els que tenen
com a llengua pròpia la llengua pròpia del
país i els que tenen com a llengua pròpia la
llengua comuna de tots els espanyols.
Un país amic dels seus alcaldes i dels seus
ajuntaments, a prop dels seus intel·lectuals
i crítics; amic dels seus empresaris i emprenedors; proper als seus professionals i treballadors. Un país, en definitiva, que no
sigui desconfiat.
Jo no aspiro a dir als catalans allò que han
de fer. Jo no vull dir als empresaris catalans
què han de fer. He tingut moltíssimes reunions amb empresaris del país. Ho saben
bé, perquè són aquí. Amb la Cecot de
Terrassa; amb el Gremi de Fabricants de
Sabadell; amb els empresaris de Manresa;
del Ripollès i del Berguedà; del Camp de
Tarragona, dos cops: un a Reus i un altre a
Tarragona, però en totes dues ocasions fent
I Jo no aspiro
i a dir als
catalans
allò que han
de fer.
�ús del mateix llenguatge. Per cert, que Reus
i Tarragona estan d'acord a crear una regió
metropolitana* una àrea metropolitana que
es dirà'El Gamp de Tarragona'.
Estratègia,
consens i
eficàcia Això
és el que se'm
demana. I la
meva resposta
és: d'acord.
També m'he reunit amb les Juntes de
Regants de l'Urgell, del Segarra-Garrigues,
del Canal d'Aragó i de Catalunya, de Pinyana
i d'Algerri-Balaguer; ; i amb els regants del
Ter. Amb els ramaders del Pallars, amb els
empresaris de Granollers, d'Igualada, de la
Garrotxa, de l'Empordà. Amb els porcins
d'Osona i de Lleida. Amb els propietaris de
boscos del Bages i del Solsonès. Amb la Unió
de Pagesos, que té empresaris i empresàries
molt viables. Amb els representants dels sectors de ja informàtica, de la indústria farmacèutica. Amb els executius de la petroquímica de Tarragona. Amb els vinaters del
Penedès, els cooperativistes del Priorat, els
hotelers de Lloret, els pescadors de Vilanova,
de Blanes... No continuo perquè la llista
seria molt llarga, és molt llarga.
Estratègia i consens
Tots aquests contactes m'han confirmat que
aquest país necessita una estratègia, opcions
estratègiques. No podem continuar amb
improvisació, sense prdre ni concert, amb
�esquitxades interessades, però sense planificació i projecte previ. Les accions públiques
i les privades que les acompanyen han de respondre a uns objectius estratègics de país.
I El nou govern de
Catalunya serà
el govern de tots
els catalans
I és imprescindible el consens. Un consens
ampli. Els reitero que aquesta és justament
una de les meves conviccions més rotundes.
He dit estratègia i consens, i ara hi afegeixo
eficàcia. És a dir: aconseguir els objectius. I
també fer-ho amb eficiència. Es a dir, aconseguir els objectius amb els mínims recursos.
Això és el que se'm demana. I la meva resposta és: d'acord.
Per això he dit que el nou govern de
Catalunya serà el govern de tots els catalans,
perquè és exactament allò que els catalans,
en aquest moment, esperen i reclamen. I
que sigui un govern competent i eficaç.
Aquesta eficàcia, l'aconseguirem si som
capaços de posar en marxa la coordinació
estratègica i operativa entre els territoris, els
empresaris i el sistema educatiu. Poders
locals, empresaris i escoles o universitats. És
un esquema triangular fonamental. Les seves
possibilitats són enormes.
Pensem, per exemple, en un assumpte central com és la negociació clàssica entre
empresaris i treballadors. Avui, vostès ho
1 Els catalans
i reclamen un
govern
competent i
eficaç.
9
�Les
comunicacions
i els eixos
territorials
seran una
prioritat del
nou govern.
saben millor que ningú, el pacte social
basat només en l'equació salari-benefici és
molt poc viable. Les autèntiques taules de
negociació són aquelles que permeten als
sindicats, en un territori determinat, relacionar les seves demandes salarials amb la
viabilitat dels projectes empresarials i amb
el salari en forma de serveis. Es a dir: els
pactes territorials. Perquè els beneficis han
de permetre fer front, significativament, a
les demandes dels ajuntaments per
finançar serveis eficients: serveis educatius,
de formació professional, de comunicacions, de seguretat...
I si ens referim a la formació, és obvi que les
empreses hi han de ser presents. Han de ser
presents a l'escola per donar una direcció al
tipus i la qualitat del treball necessari. Ara no
m'estendré sobre aquest punt, però us podria
donar compte, d'entre aquests contactes que
he tingut, de la gran quantitat de persones
que feien referència a aquesta qüestió. És
una visió qualitativa que cal tenir en compte,
molt particularment, pel que toca a la
presència de les dones en el mercat de treball
i en el mercat empresarial.
En això hi vull posar un èmfasi molt especial. Es tracta d'estimular i de respectar l'especialització o les especialitzacions locals,
10
�però sobretot de crear xarxes de ciutats que
siguin competitives i que formin part d'un
sistema. Les accions públiques no han de ser
unes gotes d'aigua llançades a l'atzar en funció de necessitats singulars per crear adhesions polítiques. Hi ha d'haver unes prioritats. I aquestes prioritats, per a mi, són clares: l'educació, els serveis, el territori, el
paper de la dona, les noves oportunitats
econòmiques i les xarxes d'infraestructures.
Inversions necessàries
Certament, totes aquestes prioritats demanen
unes
determinades
inversions.
Catalunya no ha estat prou previsora. Més
ben dit, el seu govern no ho ha estat. En les
ratios d'infraestructures, Catalunya no té el
pes que la seva massa crítica exigiria. Les
comunicacions i els eixos territorials seran,
doncs, una prioritat del nou govern.
L'eix transversal s'ha acabat. Més ben dit:
quasi s'ha acabat; no s'ha acabat del tot i ha
quedat estret. I queden altres connexions
pendents: l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc. Són
eixos que han d'acostar poblacions, que han
d'ampliar mercats, tant pel treball com per
l'ensenyament o per altres serveis socials.
Olot i Igualada, avui mal enllaçades, han de
�decidir la seva adscripció territorial. I ho han
de fer sobre la base de bones connexions
Igualada-Manresa i Olot-Ripoll-Vic.
En els darrers anys, les inversions en comunicacions s'han limitat, pràcticament, a les
carreteres. Però s'ha demostrat un certa incapacitat per pensar en el futur i, a vegades,
més aviat s'ha tractat de dur a terme grans
obres per resoldre qüestions que poc hi
tenien a veure. I penso en l'autopista de
Manresa -tan buida- i en l'abandonament, en
canvi, de l'Eix del Llobregat.
Ens cal una
xarxa de trens
que inclogui els
tramvies
lleugers a les
àrees
metropolitanes i
un metro de
Barcelona que
de debò sigui
"metro-polità".
I la xarxa ferroviària, què? Catalunya és un
país que no té els trens que necessita. Ens
cal una xarxa ferroviària forta per a les connexions que el mercat reclama, però també
per garantir la mobilitat ciutadana. Una
xarxa de trens que inclogui els tramvies
lleugers a les àrees metropolitanes i un
metro de Barcelona que de debò sigui un
metro, sigui "metro-polità".
Però també les connexions amb la Cerdanya
i França; la Manresa-Lleida; la IgualadaMartorell. Amb doble via, que avui només
n'hi ha una. Les comunicacions ruteres entre
la Plana d'Urgell i el Port de Tarragona...
�Els empresaris afectats ho tenen ben clar, i jo
també. Les comunicacions s'han de resoldre
d'un cop. Entre les planes de Lleida i el Port de
Tarragona hi ha carreteres molt boniques, però
molt poc eficients. El Penedès-Garraf, que es
troba dins de la regió metropolitana de
Barcelona, és el coixí entre les dues àrees
metropolitanes, la de Barcelona i la de
Tarragona, i s'ha vertebrar millor. Perquè està
creixent a un ritme molt fort. Es tracta de configurar sobre bases realistes les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona, les xarxes
urbanes de Lleida i Girona, de la Catalunya
central, del Pirineu i de l'Ebre.
El nou govern de la Generalitat establirà en
aquests territoris, en les set regions reals que
existeixen a Catalunya, delegacions territorials que es coordinaran amb els ajuntaments. I s'ha de parlar encara, evidentment,
de l'Eix costaner; el més potent de Catalunya
i de tota la Península.
Catalunya ha de treure el màxim profit d'un
triangle Madrid-Barcelona-València fort;
fort i equitatiu. Es a dir: que tots tres braços
siguin iguals. Això és de gran importància; i
que apunti de manera eficient cap al cor
d'Europa. El creixement de Saragossa no fa
més que enfortir aquesta estratègia.
Definirem
estratègies pels
aeroports de
Reus, de Girona
i els de
muntanya.
�Són situacions de competència que no constitueixen cap amenaça; ben al contrari, són
una fantàstica oportunitat. Això vol dir que
l'alta velocitat ferroviària i l'ample de via
europeu han de connectar aquest triangle
abans que altres xarxes competitives ens deixin fora de lloc.
No vull ser pessimista i no dic que estiguem
fora de joc. Estic dient que sense les inversions
necessàries, sense les infraestructures que hem
de potenciar, no aconseguirem els nostres
objectius. Hem de tenir un port potent a
Barcelona i un port àgil a Tarragona, per competir amb els mercats globals i per ser la porta
real del sud d'Europa.
La mateixa prioritat, o encara més, ha de tenir
l'aeroport de Barcelona. Un aeroport que el
Govern actual ha descobert fa poc, després
d'una trajectòria una mica confusa sobre
aquest tema; després d'haver tingut la temptació, fins i tot, d'iniciar una política de cert fre al
seu desenvolupament. Sembla mentida que en
aquesta qüestió estiguem igual que el 1992.
Ens hem quedat allà. Mireu les tones mètriques de cargo, que és l'element més creixent
dels aeroports a tota Europa en aquest
moments: està encallada des de fa quatre o
cinc anys a 80.000 tones. Això no passaria mai
en una empresa. És impossible d'imaginar com
�pot succeir això. Una demanda disparada i una
oferta que espera tranquil·lament, amb el seu
límit cobert, ben cobert, és clar...
Caldrà definir unes estratègies específiques
també per als aeroports de Reus i Girona i per
als aeroports de muntanya, que tenen més possibilitats de les que s'aprofiten actualment. En
aquest terreny, com en tots els altres, tindrem
molt en compte, molt particularment, la diversitat de les prioritats estratègiques que tenen els
territoris de Catalunya. L'aeroport de Reus no
és igual que el de Girona. Igual com les universitats de Lleida i Girona i la Rovira Virgili no
han de ser l'expressió de decisions centralitzades. Els territoris han d'expressar la seva voluntat de futur. Aquesta diversitat portarà a una
gran creativitat i farà encara més patètics els
intents de confrontació que hem viscut.
No es pot posar Catalunya contra Barcelona ni
Barcelona contra Catalunya. Ja saben que això
ha perjudicat el conjunt del país, això ha fet mal.
No estem parlant, quan parlem de totes aquestes inversions i d'aquestes infraestructures, d'impossibles, sinó de propostes que hem mesurat i
que hem calculat. I us dic que tot això que he
anat exposant, en un termini que s'ha d'estudiar
i en un termini que no és immediat -encara que
algunes coses han de ser immediates-, es pot fer.
No es pot
posar Catalunya
contra
Barcelona
ni Barcelona
contra
Catalunya.
Això ha
perjudicat
el conjunt
del país.
15
�La nostra experiència,
garantia d'eficàcia
És trist haver-ho d'admetre, però des de les
inversions de 1992, no hi ha hagut cap
altre període inversor important a
Catalunya almenys en termes que fossin
mínimament comparables amb aquell període. Les estadístiques canten en aquest
sentit. I això que els Jocs Olímpics no
tenien, almenys d'entrada, el favor de tothom. Però finalment el van tenir i, per tant,
passem aquesta pàgina...
Les arques són
buides però
pitjor estàvem
quan vam
entrar a
l'Ajuntament de
Barcelona.
Vostès es poden preguntar d'on sortiran les
misses, d'on sortiran els diners per a tot
això. Les arques són buides, prou que ho
sabem. Doncs bé, pitjor estàvem quan vam
entrar a l'Ajuntament de Barcelona. I alguns
dels presents aquí ho saben per experiència
pròpia. Ningú no pot negar que la transició
ha estat considerable.
Hem de fer a Catalunya, a tot Catalunya, el
que ja s'ha fet a Barcelona, a Girona, a
Sabadell, a Terrassa i a tantes altres ciutats.
Però tots d'acord. Les dues bandes de la
plaça de Sant Jaume, per començar.
Treballarem en la direcció adequada per
reforçar l'operativitat de la magnífica xarxa
16
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
Paraules de Pasqual Maragall
Candidat a la Presidència
de la Generalitat de Catalunya
Hotel Juan Carlos I, Barcelona
7 de juliol de 1999
r-~,
(r)
Ciutadans pel canvi
—Maragall
�de ciutats que té Catalunya. Això que els
experts avalen com l'única resposta possible
al caos i als costos immensos de la ciutat
difusa. Perquè ara està sorgint una ciutat
difusa que ocupa els sòls que eren forestals
o agraris amb urbanitzacions amb pocs serveis. Moltes cases adossades, però fora dels
nuclis rurals; urbanitzacions penjades d'un
fil que no disposen dels serveis de qualitat
urbana imprescindibles. És un sistema que
suposa un consum immens de territori i que
fa inviables la majoria dels serveis públics.
Des de la seguretat a la recollida de les
escombraries o el transport. I es podria
haver fet d'una altra forma.
Nosaltres hem consultat els geògrafs, els
urbanistes, els economistes... i ens diuen
com es poden trobar solucions a un desgavell que malmet, també, l'aspecte d'un país
que és essencialment un país bonic, un país
bell. Tenim una Catalunya desendreçada
que creix sense mesura, sense planificació i
sense estratègia.
El consens, aquí, haurà de ser l'eix bàsic del
nostre programa. És l'eix bàsic del programa
que els estic començant a desgranar i que en
el seu moment aniré explicant amb més
detall. El consens l'hem aplicat a Barcelona i
els resultats han estat molt bons. En alguns
�I
PropOSO el
Consens, el
ll diàleg i la
| participado
COm a motors
del Canvi que el
pais pOt fer.
casos podríem dir, fíns i tot, espectaculars.
Doncs bé, els resultats seran igualment briliants a Catalunya. Perquè tenim uns avantatges singulars que provenen de la nostra
dimensió com a país, i de la nostra relació
amb la resta d'Espanya, amb Europa, amb el
Mediterrani i amb Amèrica llatina. Proposo,
per tant, el consens, el diàleg i la participació com a motors del canvi que el país pot
fer. I com a garantia de la meva asseveració
que el canvi portarà noves oportunitats per a
tothom.
Més recursos i competències
pels ajuntaments
Noves oportunitats per a Catalunya, per a
les empreses, per a les escoles, per a les
dones i el seu rol social, per als municipis i
per al territori. Els ajuntaments hauran de
disposar de més recursos, de més competències i de més possibilitats. Ja m'han sentit
explicar, més d'un cop, que penso que un
6% del conjunt de la despesa pública que es
fa a tot Catalunya i per totes les administracions -no el 6 % del que gasta la Generalitat,
sinó el 6% del que gasta tothom, tots els
governs, tots els subsectors públics a
Catalunya- s'ha de poder passar de la
Generalitat als ajuntaments. I estan estu-
�diats quins són els serveis que es poden traspassar: l'educació, l'habitatge en una bona
part i les polítiques actives d'ocupació.
Campanya electoral neta
i de continguts
Permetiu-me ara una breu referència als
mitjans de comunicació. Molt breu.
Assistim, a tota Espanya, com a Catalunya,
a una privatització esbiaixada de patrimoni
públic i de xarxes de comunicació i d'informació. Això s'ha d'acabar.
L'objectiu és aconseguir la màxima normalitat; donar per acabada l'actual situació
extraordinària. Escapar de les excepcionalitats i acostar-nos a la normalitat com a país.
Per això penso en un govern que governi, en
una oposició que faci oposició, de manera
contundent, però sense estridències. Perquè
tampoc no hem sabut -i això potser sigui
una mica culpa de tots, com a país- trobar el
to i el nivell europeus.
M'atreveixo a demanar-los que juguin un
paper en aquest projecte. I els demano, per
exemple, que m'ajudin a centrar el debat en
les autèntiques qüestions i no en les falses
qüestions. Vostès tenen molta capacitat de
| El canvi portarà
noves
oportunitats per
a tothom.
�El meu objectiu
no és una
Generalitat
socialista ni
m'agrada
l'actual
Generalitat
convergent.
El país reclama
la Generalitat
de Catalunya,
la de tots els
ciutadans de
Catalunya.
Tindrem un
govern de tots
els catalans
que impulsi un
país més obert,
més amistós
crear opinió, molta. Posin-la al servei del
país, al servei de l'interès del país. És a dir, a
favor d'una campanya electoral neta, interessant, no visceral. Una campanya que porti a
un debat de continguts. Tot això que és habitual, i que ja ho coneixem, ha de canviar. Els
asseguro que per la meva banda, així ho faré.
I els garanteixo que el canvi no serà pensat a
favor de cap partit: serà pensat des d'unes
posicions partidàries, ben amples, per cert.
Però no serà pensat a favor d'aquest partit ni
a favor de cap sectarisme alternatiu.
Ja ho he dit en altres ocasions i els ho vull
repetir avui: el meu objectiu no és una
Generalitat socialista, i no m'agrada l'actual
Generalitat convergent. Allò que el país
reclama és la Generalitat de Catalunya. La
Generalitat de tots els ciutadans de
Catalunya, un govern de tots els catalans que
impulsi un país més obert, més amistós, més
franc, per encetar una etapa fecunda d'inversió estratègica que asseguri les noves oportunitats que Catalunya mereix i pot aconseguir.
Tinc molta confiança i estic convençut que
el canvi es produirà. Els garanteixo que
compto amb tothom, amb tothom, per tirar
endavant els projectes que volem posar en
marxa; m'hagin votat o no m'hagin votat el
dia que toqui votar.
�Deu principis
de l'acció del nou govern
Permetin-me, per acabar, que sotmeti a la
seva consideració deu proposicions que
volen resumir les idees bàsiques que he tingut l'oportunitat de començar a explicar.
Són deu proposicions que aspiren a configurar unes grans línies de força de la futura
acció de govern.
1.- El consens com a base de l'acció política
És un concepte central i de màxima rellevància. La nova política de govern es basarà en
la cohesió, el consens, el diàleg i la participació del màxim nombre de ciutadans, institucions, empreses i administracions.
Encetarem una
etapa d'inversió
estratègica que
asseguri les
noves
oportunitats que
Catalunya
mereix i pot
aconseguir.
| Compto amb
* tothom per tirar
endavant els
projectes que
volem posar en
marxa.
2.- Els territoris de Catalunya tenen prioritats estratègiques pròpies i diverses
Catalunya és un país divers que no pot ser
observat amb una visió estrictament unitària. Els territoris de Catalunya tenen unes
vocacions i unes possibilitats estratègiques
prioritàries que són diferents. Les accions
del Govern han de tenir en compte aquesta
realitat, en tots els terrenys.
21
�I La nova política
1 de govem es
basarà en la
" COhesiÓ, el
COnsenS i el
diàleg.
3.- Anar de la cultura de la identitat a la cultura del projecte
El projecte és l'expressió d'una decisió complexa, d'una suma de decisions. El projecte
pot tenir una gran rellevància com a mobilitzador de les energies ciutadanes. Els projectes grans i ben entesos creen sinèrgies
entre els actors socials. I és d'aquí que es
deriva l'autèntica identitat; d'haver fet junts
aquests projectes.
Catalunya ha de recuperar la cultura dels
projectes, que és una cultura dinàmica,
participativa i mobilitzadora; es refereix als
homes i a les dones, a les empreses, a tota
una diversitat d'actors que hi poden prendre part.
En conseqüència, Catalunya hauria de matisar la centralitat de la cultura de la identitat,
que implica acceptació, més que no pas participació. És més passiva.
4.- Un lideratge públic potent
El lideratge públic és fonamental per dinamitzar polítiques basades en el consens. El
lideratge públic significa impuls i pot ser
decisiu com a garantia de qualitat, de sostenibilitat i de viabilitat a mig termini.
22
�El lideratge públic no ha de suposar intervencionisme ni intromissió. Em deia l'altre
dia un representant de l'empresariat: "Hi ha
massa intromissions". Crec que tenia raó. La
participació, la integració dels sectors públic
i privat és la millor garantia dels efectes multiplicadors que qualsevol política pública
pretén.
5.- La importància de les opcions estratègiques
Catalunya ha d'ordenar les seves actuacions
públiques i privades a partir d'unes grans
opcions estratègiques. Ho resumeixo aquí,
com a punt de partida d'una reflexió que el
país haurà de fer conjuntament durant els
mesos que vindran, si el debat és seriós.
Primer: l'autèntica reforma educativa.
Segon: la devolució de responsabilitats i
recursos al territori i a la societat. Tercer: no
perdre cap oportunitat de futur en el camp
tecnològic i en el de la innovació. Massa que
n'hem perdut. Ara no faré la llista. Casar l'empresa amb l'escola, la formació professional i
la universitat.
I finalment, last but not least, la logística de
les grans inversions infraestructurals apun-
1 El Hderatge
públic 110 ha de
SlipOSar
intervencionisme
"I intrOITIISSIO.
?
�tant al cor d'Europa, al Mediterrani i a
l'Amèrica Llatina.
El plantejament estratègic suposa concentració de recursos i una magnificació dels
impactes. Es el contrari de les polítiques
estrictament tàctiques, del curt termini i de
les decisions aïllades.
6.- Més inversió, menys despesa
Menys despesa corrent. La nova administració farà un esforç contundent. Nosaltres
tenim moltes despeses generals, a
Catalunya. I no pensin que, a vegades, no li
trobo una causa a tot això. Un altre dia en
parlarem. Però tenim massa despeses generals si ens comparem amb la resta de comunitats. Ho dic perquè els empresaris amb els
que m'he trobat, sobretot els que són a prop
de les fronteres de l'Aragó o de València,
miren a l'altra banda i veuen el que veuen.
Veuen serveis que, finalment, tenen més
despesa específica per a objectius; i per alguna cosa ha de ser, perquè els números no
sortirien si no hi hagués aquí molta més despesa general. En tenim més que la d'un petit
estat. Repeteixo que això no és tant una crítica com una descripció. Ho hem de saber i
ho hem de corregir.
�La nova administració farà un esforç, en
aquest sentit, contundent, des del primer
moment, per frenar l'increment de la despesa corrent. Ho hem fet en els ajuntaments i
ara ho farem a la Generalitat. És possible.
En tenim l'experiència. Demostrarem que
en el nostre món d'avui els bons projectes
obtenen, a més a més, el finançament
necessari.
7.- Polítiques integrades
El nou Govern, d'acord amb la visió estratègica que proposo, farà un esforç de definició
de polítiques integrades. Veig venir una
Catalunya amb territoris homogenis per a
l'educació, la salut, les comunicacions locals
i comarcals, l'ocupació, l'habitatge i fins i tot
la seguretat. Amb aquests instruments a la
mà, la Generalitat i els poder locals, juntament amb les empreses i la contribució d'altres sectors socials, fins i tot de les ONG,
podran resoldre, cada dia millor, els problemes de qualitat de la vida quotidiana, que
afecten, sobretot, joves i persones grans, les
zones amb perill d'abandonament i els barris
metropolitans més degradats. Amb tots
aquests instruments a la mà; en el territori i
en un territori dividit racionalment.
La nova
administració
farà un esforç
contundent per
frenar
l'increment de la
despesa corrent.
Demostrarem
que en el món
d'avui els bons
projectes
obtenen el
finançament
necessari.
�8.- Desenvolupament de les infraestructures
Es evident que les infraestructures del país,
ho he dit, necessiten un impuls potent, focalitzat i Ilegible. Un impuls que permeti coordinar i aplegar les contribucions de totes les
administracions i del sector privat. S'ha de
fonamentar, per tant, en la nova cultura del
projecte i s'ha d'aprofitar la considerable
experiència que tot Catalunya va poder
viure en el període immediatament anterior
als Jocs Olímpics de 1992.
9.- Un govern de qualitat
S'ha
d'aprofitar la
considerable
experiència
que tot
Catalunya va
viure amb els
Jocs Olímpics
de 1992.
26
L'alternativa que proposo vol tornar la
màxima rellevància al concepte de qualitat
de govern. Catalunya es mereix un govern
de qualitat. Quasi diria que l'ha tingut
històricament. Poc govern hem tingut, però
quan n'hem tingut, era de gran qualitat:
sigui amb la Mancomunitat, sigui amb la
Generalitat Republicana, que va acabar
dramàticament, però tenia un sistema educatiu d'enorme qualitat.
Catalunya es mereix aquest govern de qualitat, ben estructurat i coordinat, format
per personalitats d'altíssima preparació
�política i tècnica, un govern del qual es
puguin sentir orgullosos els ciutadans de
Catalunya. En aquest marc, em proposo de
promoure la màxima projecció per al debat
pressupostari i per al control de qualitat:
què gastem, com gastem, on gastem, per
què gastem, quins indicadors de qualitat
tenim, quines cartes de serveis, com es diu
tècnicament, i quines garanties es donen
als ciutadans.
El govern, els governs, ens haurem d'acostumar a pensar (també els governs locals), que
hem de ser avaluables. I no solament cada
quatre anys.
10.-Tres opcions immediates i dues fites
L'esperit de les proposicions anteriors el
centrarem en tres grans prioritats i dos
objectius político-socials de gran abast.
Les tres prioritats són: educació, educació i
educació. Aquesta és la primera de les tres,
però tres vegades educació.
Atenció al territori i als eixos vertebradors,
al triangle empresa-municipi-escola en cada
territori.
�I promoció de les noves activitats econòmiques. Massa; que n'hem perdut.
Educació,
educació i
educació.
Aquesta és la
primera de les
tres prioritats.
I les dues fites de gran abast són: la prioritat
de ^acompanyament del procés d'entrada de
la dona en l'economia productiva i el federalisme. N'he parlat molt darrerament i considero que vostès estan informats. Ocasions hi
haurà de parlar-ne amb més detall. Però no
voldria que tot es centrés aquí, justament
aquesta nit, ni tampoc en el conjunt de la
campanya. Hi ha solucions millors que les
que s'estan dient. Hi ha debats sobre temes
més interessants que els temes de greuge fiscal i polític que s'estan començant a aixecar.
Dedicarem a això una altra sessió.
La prioritat a l'acompanyament del procés
d'entrada de la dona en l'economia productiva és de llarg abast; no és només de quatre
anys, però s'ha de començar.
El canvi de les condicions de vida de les
dones, per a la seva entrada massiva en l'economia productiva pot facilitar l'equilibri
del sistema de benestar social.
El sistema de benestar social en què estem
nó és sostenible. I unà de les vies més importants per a què ho sigui decisiva aquí a
Catalunya, a tot Espanya i a Europa, és jus^-
28
�tament aquesta participació més gran de les
dones, no només en el mercat del treball,
sinó també en el mercat empresarial.
I el federalisme és la gran oferta política de
Catalunya a Espanya. Crec que Catalunya
no ha de demanar per a ella. Catalunya no té
una solució per a ella sola, com a excepció
de la solució general d'Espanya. Pot ser que
hi hagi altres autonomies que sí... Per la
seva història, per la seva mida. Però
Catalunya, no. Catalunya és massa gran,
massa important, massa decisiva. Catalunya
no se salvarà si ella no salva a Espanya, si em
permeteu la redundància i la pretensió de
l'expressió.
Hem de trobar una solució per a Espanya
que sigui la solució de Catalunya. I fora
d'això, no tenim solució. Convertir
Catalunya en un altre cas excepcional, reivindicar drets forals, buscar unes arrels
històriques en aquest terreny que no tenim,
que no hem tingut mai i que no tenim per
què tenir, a més, perquè el que volem són
resultats iguals i no procediments estranys,
no funciona. No solucionaria res, ni a
nosaltres ni a Espanya. Però, tampoc a
nosaltres,
que
quedi
clar.
Però
ja ens hi aturarem el dia que parlarem
de federalisme.
I Hem de trobar
I una SOllICiÓ per
§ 3 Espanya OUe
sigui la SOllICiÓ
de Catalunya a
Espanya.
�Vot per la transparència
Per avui, moltes gràcies per la seva atenció.
Gràcies per ser aquí. Per haver volgut venir
a escoltar i per haver contribuït amb la seva
presència al finançament, ni que sigui
modest, d'una candidatura que pretén el
millor per a Catalunya i el millor per als
catalans. No entenc que la seva presència
sigui una altra cosa que un vot a favor de la
transparència. I és molt. És moltíssim...
Moltes gràcies.
30
�Ciutadans pel canvi
Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Noves oportunitats per a Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Generalitat de Catalunya
Catalunya
Finançament
Description
An account of the resource
31 p. Discurs de campanya electoral, en un sopar d'empresaris (fundraising).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Juan Carlos I (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2751/19830506_ParaulesMitingFinalCampanyaBCN_PCatalunya.pdf
0ee648a9389fd6edbce8f524284fcf98
PDF Text
Text
P~. RAULES
DE P?.SQUAL l·l?.HAGALL
6 Maig 1983.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
Seguiremos por siempre fieles al servicio de este pueblo.
Diré primero unas palabras en castellano.
Unas palabras
de respeto a los barceloneses de adopción, que abandonasteis
un dia ya lejano vuestros campos y pueblos de España para veniros a trabajar, a construir nuestra ciudad, a construir Cataluña.
Vuestros hijos seguramente hablan ya catal¿n. Vuestros nie
tos seguro. Barcelona sera de mis hijos y de los vuestros. Nues
tros nietos òel año 2000, dentro de 16 años, seran hermanos desangre y de lengua, y todos respetaran las tierras ancestrales
de aonde vino su f amilia.
Yo misrno soy nieto de un barcelonés del barrio de Ribera
que se casó con una andaluza de Jerez, y de un zapatero alicantino de Monóvar, que se casó con una campesina de su pueblo.
Ella se llarnaba Azorín y él se llamaba Mira, Pasqual Mira.
Y
junto al Azorín materno estan en mis nombres el Maragall paterna y los Gorina y Benassa de Sabadell.
Todos vinieron a Barcelona. Barcelona ha sido siempre
abierta y seguira siéndolo. Ha creado hijos orgullosos de serlo,
críticos, exigentes, pero orgullosos de Barcelona. Mezclados,
procedentes de todas las razas y horizontes, pero orgullosos de
Barcelona.
He empezado mis palabras con un verso de Salvador Espriu.
Los barceloneses tenemos la obligaci6n de "seguir siempre fieles
al servicio del pueblo de Cataluña. 5omos la capital de Catalu
ña.
blo.
La capital de una cultura que no morira porque es del pueTenemos que aprenderla y defenderla.
Todos.
Si nuestra cultura se perdiera el mundo entero saldría perdiendo.
Una lengua que han hablado campesinos y ciudadanos, comerciantes y poetas, durante siglos, es una riqueza de toda la
hurnanidad.
Tenemos que respetarla y aprenderla, respetarla y en
señarla.
Seguirem per sempre fidels al servei d'aquest poble.
_.
··--. ·-. - -.-.-
--·- -
- .... --·~··
.
- -- ·
---
-:-,__.
.:..-:
-.~ ... ·~-
-·
-- -~--- -~-
,:\"
~·
�I ara, us diré a tots que jo penso que ser fide]s al nostre poble vol dir no tancar-se a ningú, il.lusionar-nos tots
plegats amb objectius de construcció, que engresquin, que uneixin, gue arrosseguin; gue no enfrontin, que no divideixin, que
no insisteixin en el passat que ens fa diferents, sin6 en el fu
tur que ens farà iguals. Que no insisteixin en el passat sinó es
amb respecte de tothom.
Que insisteixin en el futur per respec
te a un present que es difícil per a tots i que cal superar. Ahir a la nit vaig tenir un sorrmi.
La Barcelona d'aquí a deu anys, d'aqui a quinze anys, hauria recuperat el que va perdre fins al 1979 i hauria fet molt més.
Des del Carmel, des del Parc GUell i el Putxet, des de Mont
juic i la serra de Collcerola, veuríem trencada la monotonia dels
terrats per les taques de verd i els colors policromats dels parcs
i places de l'Escorxador, les Glories, la plaça Soller, Mart! Codolar.
Una colla d'espais oberts ens arrenglaràn l'existència
de places i placetes, sí , placete s, allà on abans hi havia maó i
ciment i bruticía.
La Plaça Reial, la de la Mercè, els Jardins del Mestre Dalmau a Gràcia, els de l'Emili Vendrell a Joaquim Costa, la plaça
Trilla, la plaça Navas del Poble Sec, la de les Cotxeres a Sants •.•
i totes les que seguirem fent.
El Raval, aqui baixant a la dreta de la Rambla, convertit
en un seguit d'espais lliures davant dels antics Convents dels
Angels, de la Casa de la Caritat, i de la Misericordia, lligant
amb el redós de la Virreina i del Mercat de la Boqueria, la plaça Vicenç Martorell i els Jardins de l'Hospital de la Santa Creu.
En els antics Convents els Museus d'Art de Barcelona, relligats i potenciats per la proximitat, beneficiant la qualitat
de la vida des de la Rambla fins a les Rondes de Sant Antoni i
Sant Pau, que gaudiran de l'afluència de milers de visitants del
nostre art.
Al fons, blau, el mar, net d'aigua i net d'entrebancs, sen
se la grisor i l'amuntagament de materials del port comercial, convertit el port antic i les platges del Poble Nou en lloc pre
ferent d'esbarjo dels barcelonins.
El dogal de les vies del tren hauria desaparegut entre
l'Estació de França, que es conservarà neta i polida, i l'estació del Nord, seu d'equipaments importants; i entre l'estació
i el Besós, alliberant el llevant de la ciutat a la proximitat
del mar. L'Estació de "Cercanias" ja no hi és i l'espai lliure
.. - - - - -· - - - - - - - - - - -
-·~·--~.--
---- .. -
_..___. --·--
___ _. •• 1--;:: _~-3:;;; ;.~·-;-.
..
- -::-.- 71' .- - -"' ¿ ~==
·-=-:
�l
••
l
l
•
.l'
t
gue oeixa lljga amb el triangle gue ja hem alliberat òe camions
darrera l'Escola de Nàutica, al començament del Passeig Nacional.
Una nova bocana a l'escollera permetrà tencar el port vell
al tràfec pesat i obrir la sortida directa a les barques i velers.
El Montjuic, imponent i olímpic, connectat amb Colom per
un jardí que ja s'endevina i unes escales que hi son, encara
abandonades. Al cim, el vell estadi de 1929, remotllat, i el mo
dern polí-esportiu, i baixant cap a ciutat, del Palau Nacional
la Plaça d'Espanya, el merevell6s espectacle que imaginà en Buigas, realitzat. Les fons acompanyaòes de música, que s'inauguraran per la Fira d'enguany, i tota l'Avinguda de Maria Cristina ro
dejada per l'aigua de 206 brolladors.
a
Seguin amunt, Les Arenes, l'Escorxador, la futura Plaça Miró i més amunt a l'esquena el Parc equipat de l'Espanya Industrial
i l'Estació de Sants, ja avui nou centre de la Barcelona de Ponent.
A la dreta, l'eixample, viu corn sempre, amb façanes netes i
edificis rehabilitats, amb interiors d'illes recuperats per la vi
da social, corn els de la casa Elizalde.
A cada districte, a la plaça de la Vila de Sarrià, a la de
Rius i Taulet de Gràcia, al Centre Cívic del Guinardó, a la plaça
Orfila de Sant Andreu, al Clot, els Consells de Districte i els
Centres Cívics que donaràn vida als nostres barris antics i nous,
a les ciutats petites de la Ciutat.
Al tràfec, potenciat el transport públic, construïts els
aparcaments perifèrics, acabada la vialitat bàsica del segòn Cinturó, la Ronda del Guinardó i la Ronda de Sant Martí, estarà més
ben repartit.
Al fons el Tibidabo, redescobert com a parc metropolità, se
rà el nexe d'unió els diumenges d'una clase treballadora que ja és unitària a les fàbriques de la Zona Franca, Sant Andreu i el
Poble Nou.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall al míting final de campanya del PSC a les eleccions municipals de 1983
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-06
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Barcelona
Identitat col·lectiva
Immigració
Espanya
Catalunya
Model social
Territoris
Cultura
Description
An account of the resource
Discurs celebrat a la Plaça de Catalunya davant unes 4000 persones, amb intervencions també de Joan Reventós o Narcís Serra.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Plaça de Catalunya (Barcelona)
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 799
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf
ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c
PDF Text
Text
5617 Master pag Educaci
5/5/06 13:17 P gina 1
art. 44.1/educació
“Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema
d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de
l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme,
responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i
universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que
volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i
la distribució de beques i ajuts.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1
art. 16/família
“Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per
la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars”
art. 17/menors
“Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context
familiar i social”
art. 18/persones grans
“Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació
i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders
públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat
tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple,
el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1
art. 5/els drets nacionals
“L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics
del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...”
En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència
als drets històrics del poble català.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1
art. 202.1
Els recursos de la Generalitat
“La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
Estableix una nova cistella d’impostos:
IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%.
IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%.
Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de
gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%.
Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà
posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà
en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1
art. 169/transport
“Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports
terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que
transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència
de la titularitat de la infraestructura”
El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la
Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran
impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més
a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar
les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant.
La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels
trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser
més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris.
Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
C. Fons de la Generalitat de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Subfons
Description
An account of the resource
Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006
Type
The nature or genre of the resource
Propaganda
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual i gràfic
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Promoció
Campanyes
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Publicitat
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2660/1998_PerCatalunya.pdf
5a693b900a56e58f125b13e0a3dcd704
PDF Text
Text
�1
.
PER CATALUNYA
PSC
�2
INTRODUCCIÓ
El catalanisme polític ha estat un moviment plural com plural ha estat i és Catalunya. Tot i
que en alguns moments de la nostra història els demòcrates i els catalanistes hem coincidit
amb la defensa d’unes mateixes prioritats nacionals, com per exemple durant el període de
l'Assemblea de Catalunya, el catalanisme polític des del seu mateix inici ha estat integrat
per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i
les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultural. De vegades s'ha
volgut donar una imatge monolítica del catalanisme, però això no correspon a la realitat.
Fins i tot, s'ha volgut identificar el catalanisme amb una única tradició política, la de
caràcter conservador, en una afirmació que encara s’ajusta menys a la realitat.
El pensament catalanista, i per tant el pensament que defineix els catalans i les catalanes
com a membres d’un mateix poble i que proposa uns objectius col·lectius a assolir, pot
remuntar-se tan amunt en la història com es vulgui. Però el catalanisme polític formulat a
finals del segle XIX es composa bàsicament d’una vessant que insisteix en el caràcter
progressista, democràtic, liberal, republicà, federal i laic del catalanisme, i d’una altra que
ofereix una visió des de concepcions de caràcter més tradicionalista, religiós i conservador.
Des dels seus inicis el pensament catalanista viu aquest doble origen: una orientació
progressista, amb una forta petjada de Pi i Margall i el seu federalisme, i una altra de tipus
tradicionalista fortament influïda per Balmes. Una i altra tradició responen a interessos i
valors diferents i connecten amb línies polítiques diferents: per un costat el catalanisme és
hereu del pensament revolucionari, de les revolucions liberals americana i francesa. La
nació és considerada com una agrupació d'individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns
drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només
pugui realitzar-se encara dins d'un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit
viure plegats a través del pacte o d'un contracte lliure -la constitució, que expressa l'acord
fundacional de la comunitat política per tal de regir la convivència de la comunitat- tot
recollint dos trets essencials dels estats liberals: els drets humans i la separació de poders.
La nació és el resultat d'un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la
manera que creuen més adequada. La sobirania resideix en els individus, que passen de ser
considerats només súbdits a ser ciutadans, amb drets i deures. És el concepte de nació
política i aquesta manera de considerar la nació marcarà a fons el catalanisme progressista
des de Pi i Margall a Valentí Almirall, des de Rovira i Virgili a Rafael Campalans. La nació
deriva de la voluntat de les persones.
Al costat d'aquesta tradició n'existeix una altra, hereva del tradicionalisme i que s'identifica
amb el pensament contrarevolucionari estès arreu d'Europa, en especial a França i
Alemanya. Aquesta tendència de pensament parteix de la idea que la nació és una realitat
�3
natural, que s’identifica per posseir un esperit nacional, que es manifesta en una llengua i
comunitat forjada per la tradició i la història. Les nacions estan vivificades per un esperit
que els és propi. Aquest és el concepte de nació cultural objectiva, que no depèn de la
voluntat dels individus que hi viuen.
D’aleshores ençà les evolucions han estat òbviament molt grans i les transformacions que
ha viscut el catalanisme com a conjunt han estat enormes, molt relacionades amb les que ha
viscut Catalunya. La II República és inseparable del Primer Estatut, així com el final de la
Guerra Civil amb el triomf dels franquistes significà la seva abolició, juntament amb la de
la democràcia i de les llibertats. Al final de la dictadura, el catalanisme va trobar un moment
de nova eclosió quan ara fa vint anys, a partir de la tasca d’articulació d’un ampli concepte
de catalanisme i democràcia, que s’havia iniciat al voltant de l’Assemblea de Catalunya,
s’aconseguiren dues fites d’importància cabdal: la recuperació de la Generalitat, sota la
presidència de Josep Tarradellas, que entroncava amb la institució supervivent a l’exili, i
l’acord del nou Estatut d’Autonomia de 1979. L’any 1980 les primeres eleccions
democràtiques al Parlament de Catalunya obriren un nou període per refer la Catalunya
malmesa.
Cal insistir en la importància d’aquests aspectes de la formació del catalanisme per recordar
el caràcter plural de l’origen del catalanisme polític, en íntima connexió amb aquesta
manera diferent de comprendre el país i de configurar la seva identitat. De vegades
l’actuació dels catalanistes ha estat coincident, de vegades ha estat enfrontada. La iniciativa,
segons les èpoques, ha correspost sempre a un o altre sector. Però sempre s’han influït
mútuament i s’han manifestat hereus d’un tronc comú. Les aportacions dels uns i dels altres
han esdevingut part substancial del dipòsit compartit de reflexió col·lectiva i d’afirmació
d’identitat que les noves generacions han anat assumint com a substrat per tal d’afrontar la
resolució dels nous problemes dels catalans i les catalanes i per expressar les alternatives
plurals que els defineixen.
Els socialistes i les socialistes ens situem dins del catalanisme i sintonitzem, de manera
especial, amb la tradició de Pi i Margall, Almirall, Coromines, Martí i Julià, Seguí, Peiró,
Rovira i Virgili, Campalans, Alomar, Comaposada, Maurin, Nin, Cornudella o Serra i
Moret. Abans de Pi i Margall i d’Almirall trobem Narcís Monturiol, divulgador del
socialisme utòpic d’Etienne Cabet, i promotor del moviment republicà federal i l'intent de la
seva Icària. I hi trobem Anselm Clavé, també republicà federal, que organitza les societats
corals, molt sovint espais d'expressió de les prohibides societats obreres. Cal recordar
encara durant el Sexenni Revolucionari la figura d'en Josep-Narcís Roca Farreres, que
propugnarà un catalanisme progressista. Un catalanisme progressista que restarà sempre
molt vinculat a les incipients societats obreres i a l’organització del moviment obrer català.
�4
El nostre catalanisme arranca d'aquesta concepció de la nació i de la societat en què el
protagonisme correspon a la ciutadania. En ell hi trobem també la formulació d'un altre
aspecte que serà decisiu en la definició del catalanisme progressista: l'orientació
federalista. Ja en aquells moments el catalanisme progressista contemplava l'articulació
federal com un projecte per a Espanya.
La tradició del catalanisme popular i integrador continuarà amb figures tan rellevants com
Josep Rovira, Josep Pallach, Ramon Fernández Jurado, Alexandre Cirici Pellicer, Pep Jai,
Maria Aurèlia Campany, Paco Ramos, Cornudella, entre d’altres. Hem volgut citar aquests
noms perquè ens cal rellegir la història del catalanisme polític des d'una perspectiva més
global, popular i integradora.
Aquest impuls dels sectors progressistes, obrers, socialistes i demòcrates fou fonamental
durant la lluita contra la dictadura franquista i durant els anys de la transició. El catalanisme
com a expressió que la defensa dels interessos de Catalunya significa la defensa dels
interessos dels catalans i les catalanes va ésser liderat per les forces democràtiques i
d’esquerres. El PSC va tenir un paper decisiu en la formulació del catalanisme polític de la
dècada dels setanta i dels vuitanta. El restabliment de la Generalitat i el retorn del president
Tarradellas en bona part es va produir per la insistència i per la voluntat dels socialistes.
No és cert que el catalanisme sigui patrimoni dels conservadors, avui de CiU i en el passat
de la Lliga Regionalista. Hem d'insistir en la tradició popular, federalista, obrera i
republicana que ha ofert unes altres visions de Catalunya, i que de fet ha estat pionera del
catalanisme polític. Així mateix cal evitar la confrontació simplista entre les dues
concepcions de catalanisme. Tota realitat nacional és una realitat complexa en la qual
s’entrecreuen elements d’una i altra concepció. En aquests darrers vint anys, però, s'ha
produït un decantament del catalanisme polític cap a la tradició més conservadora com a
conseqüència de la política realitzada per CiU des del govern de la Generalitat. Aquesta
situació ha provocat l’allunyament d’amplis sectors populars del procés de construcció del
nostre autogovern.
Compartim amb Vicens Vives que la característica més específica de la psicologia del
poble català és "la voluntat de ser". Ens cal, però, concretar-la. Hem d'acabar amb les
ambigüitats i els essencialismes del discurs conservador que porten a la frustració o no
condueixen a res. Catalunya porta massa anys de victimisme estèril, de confrontacions
inútils, de mercadeigs que han afectat profundament la nostra pròpia imatge com a poble.
Hem de proposar amb coratge i fermesa una altra visió de Catalunya. Hem de refermar la
nostra proposta catalanista.
Una proposta que lògicament es troba davant d’uns canvis de gran profunditat. El fenomen
de la globalització ens afecta i ens afectarà cada dia més. La globalització és una dada de
�5
la realitat, una dada nova però irreversible, i l’aproximació de l’esquerra a aquest fenomen
no pot ser de rebuig. El que cal fer és analitzar-lo, veure quins efectes produeix, potenciarne els avantatges que pugui tenir des d’un punt de vista progressista i minimitzar-ne els
inconvenients. Un món més ampli ens convida a treballar per viure amb harmonia i
plenitud, amb tota la gosadia que els canvis reclamen. Ens convida a participar-hi tal com
som, amb la nostra identitat, amb la consciència que només una societat sencera, que no
oblida cap de les persones o sectors que l’integren, solidària amb tots els seus membres,
plural en la seva expressió, pot fer-ho amb garantia de futur. Més que mai, en una etapa de
canvi, ningú no pot ésser oblidat per la comunitat de què forma part. La injustícia i la
insolidaritat provocarien la debilitació del conjunt. Catalunya té l’exigència d’adaptar-se a
les noves relacions d’intercanvi mundial i de “saber viure la globalització”; és a dir, de
saber afermar la seva identitat en el nou context. És un gran repte per a un país petit. Però
sabem que podem i volem fer-ho.
D’altra banda, la realitat d’una Unió Europea forjada en el darrer decenni és un signe
esperançador d’aquesta adaptació al nou marc d’intercanvis. Però caldrà distingir entre
l’Europa de tothom, la dels ciutadans i l’antiga Europa, la dels exclusius acords entre estats.
Un dels aspectes més decisius del catalanisme polític es troba precisament en l’articulació
del nou procés europeu i en la capacitat dels catalans i les catalanes de cercar-hi un paper
rellevant i propi.
Globalització i realitat europea són dos factors que ens han de permetre superar la vella i
paralitzadora recerca d’una correspondència exacta entre l’estat i la nació.
Ens trobem vivint ja uns canvis de gran magnitud. Vivim una veritable mutació de societat.
I la primera responsabilitat de tot governant és situar el país dins el circuit del
desenvolupament, no perdre la oportunitat de la revolució tecnològica. Aquesta revolució
tecnològica, per altra banda, exigeix una reforma permanent d’estructures i planteja de
manera aguda com competir i crear ocupació. La segona responsabilitat dels governants és
que la revolució tecnològica es posi al servei de les persones, no les persones al servei de la
revolució tecnològica, tot adoptant com a punt de referència els drets dels ciutadans. Els
canvis socials i culturals que les noves tecnologies afavoreixen i l’explosió d’una societat
de la informació cada cop més mediatitzada però també cada vegada més lliure, demanen
una reformulació política que tingui en compte els riscos de la concentració del poder en
centres de poder que no es basen en la legitimació i el control democràtics, però que a la
vegada es faci ressò de les possibilitats esperançadores d’una participació ciutadana més
intensa que aquests nous instruments provoquen.
La Catalunya del segle vinent viurà dins un món cada vegada més interdependent. La
nostra proposta catalanista ha de permetre desplegar la nostra identitat pròpia i afavorir
que Catalunya tingui un paper més actiu en la construcció d’un món més just i lliure.
�6
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
�7
1. CATALANISME ÉS AUTOGOVERN
L'element central del catalanisme polític és la voluntat d'autogovern del poble de
Catalunya. El fet nacional s'expressa per la voluntat del poble de Catalunya de constituir
una comunitat política diferenciada que decideix en última instància per si mateixa sobre
els aspectes fonamentals de la seva identitat col·lectiva. És aquesta la característica
essencial del catalanisme modern. Som una nació perquè avui i aquí els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya volem ser-ho i aquest fet es tradueix en l'aspiració a
autogovernar-nos a través de les nostres institucions. Això significa tenir l'ambició
d'eixamplar el màxim possible la nostra capacitat per decidir per nosaltres mateixos en els
diferents camps de l'activitat pública i reforçar la identificació del poble de Catalunya en les
seves institucions d'autogovern.
Tota realitat nacional és una realitat complexa. El que afirmem és la primacia de
l'autogovern com element constitutiu del fet nacional. Això vol dir que la nació és allò que
expressa la voluntat dels ciutadans i les ciutadanes. No és el poble que està al servei d’una
idea de Nació abstracta, sinó la nació que està al servei del poble. Però vol dir alguna cosa
més. Vol dir que el catalanisme es mesura sobretot pels graus d'autogovern que puguem
assolir. El vigor i la força de la realitat nacional catalana està en relació, abans que res, amb
la capacitat que tinguem per decidir per nosaltres mateixos sobre les qüestions que fan
referència a la nostra vida col·lectiva. Des d'aquest punt de vista, les relacions CatalunyaEspanya i la inserció precisa de Catalunya dins l'Estat Espanyol és una qüestió central del
projecte catalanista, perquè, ara juntament amb Europa, és el marc on caldrà adequar el
nostre nivell d'autogovern.
Cal que siguem conscients que l'element essencial que tenim plantejat en el futur del nostre
país no és la qüestió abstracta de la sobirania. En un món d’interdependències, allò que cal
és enfortir i precisar els continguts polítics del nostre autogovern, en llenguatge i conceptes
propis de la realitat sociopolítica del segle XXI i molt particularment en la perspectiva
institucional i coherent de la construcció europea. Estem, de fet, en un procés de reformes,
de recomposicions i de renúncies de sobirania.
El debat central de la sobirania avui no radica a assenyalar qui pot exercir-la plenament, és
a dir, quin és l'àmbit territorial que en té la potestat, en última instància, per constituir-se en
comunitat política i, per tant, per decidir la seva existència independent o la seva integració
dins d'altres realitats polítiques. Aquest no és el debat central perquè de fet formem part de
realitats polítiques plurinacionals, en les quals ja no hi ha la concentració exclusiva del
poder nacional en una sola instància de govern. Des d'aquest punt de vista, la capacitat de
decisió, i si es vol la sobirania, és compartida pels diferents nivells de govern. Les dues
qüestions essencials que hem de decidir són, per una banda, quina és la distribució
territorial del poder polític a què nosaltres aspirem i, per altra, com es fa conciliable
�8
l'existència de diferents realitats nacionals amb la integració de totes elles en sistemes
polítics descentralitzats.
Si l'element essencial del nostre catalanisme és l'ambició d'autogovernar-nos, la
determinació dels continguts polítics de l'autogovern esdevé la qüestió central. És en aquest
punt on el federalisme és un punt central de referència. El federalisme ens ofereix el millor
model en què inspirar-nos a l'hora de decidir quins són els continguts de l'autogovern de
Catalunya, tenint en compte que aquest autogovern haurà d'exercir-se en un marc polític
complex caracteritzat per l'existència de diferents nivells de govern (l'europeu, l'estatal, el
català, el local) i en el qual cada un d'aquests nivells disposarà d'uns determinats graus de
poder polític.
Més endavant ja entrarem en el federalisme; però cal insistir en el fet que el federalisme ens
interessa més per la qüestió dels continguts polítics de l'autogovern que no per la qüestió de
la sobirania. Des d'aquest punt de vista, a més, tampoc ens seria fàcil trobar punts comuns
entre els països federals
Nosaltres hem d'afirmar la vigència del pacte constitucional com un pacte, tant entre
ciutadans com entre territoris, que suposa una afirmació i una doble renúncia. L’afirmació
que democràcia i autonomia estan indissolublement unides a Espanya, i en concret que
l’autonomia de Catalunya ha anat sempre lligada a l’existència de democràcia a Espanya.
La renúncia de la democràcia espanyola a imposar a Catalunya un Estat centralista i unitari,
i la renúncia de Catalunya a la reivindicació de la independència. En aquest context,
l’objectiu essencial del catalanisme ha de ser més el de reforçar i ser ambiciós en els
continguts de l’autogovern que no el de plantejar el debat de la sobirania.
Com recordàvem en la introducció, el catalanisme polític és plural. El catalanisme és el
denominador comú de diferents formacions polítiques que, amb plantejaments diferents
quant a model de societat i a projecte nacional, comparteixen en canvi una mateixa voluntat
per a fer efectiu l'autogovern de Catalunya. El caràcter plural del catalanisme no significa
que hi hagi d'haver diferents projectes catalanistes. Significa, per contra, que no totes les
formacions catalanistes pensen el mateix respecte a la manera de resoldre els problemes
bàsics de la societat catalana. Per això, la confrontació política entorn dels temes
programàtics i de model de societat ha d'anar acompanyada per la voluntat de cercar una
unitat bàsica de les forces polítiques catalanistes respecte a les qüestions que fan
referència als continguts polítics de l'autogovern, tot i reconeixent les diferències derivades
dels models diferents de configuració de l’Estat. El fet que aquest autogovern vulgui ser
exercit per a aplicar polítiques diferents -i fins i tot contradictòries- no vol dir que les forces
catalanistes no puguin tenir un interès comú a aprofundir l’autogovern al màxim. Respecte
a les qüestions que fan referència a l'autogovern cal assolir el màxim nivell d’unitat.
Aquesta unitat és complementària del caràcter plural del catalanisme, precisament perquè el
�9
catalanisme no és patrimoni de cap formació política en concret, sinó de totes les
formacions catalanistes en conjunt.
La vida política catalana no estarà plenament normalitzada mentre el tema central de la
discussió interna entre les formacions polítiques de Catalunya continuï estant vinculat a les
qüestions que fan referència a l'autogovern. Aquests temes són bàsics, certament. Les
relacions Catalunya-Espanya i el contingut polític de l'autogovern seran durant molt temps
encara el tema central del catalanisme, tot i que no haurien de ser temes de confrontació
sinó més aviat d'acord. La línia divisòria dins de la política catalana ha de situar-se sobre les
qüestions de programes i polítiques, sobre la forma concreta d'exercir aquest autogovern per
opcions polítiques de signe diferent, no sobre l'abast i el contingut de l'autonomia. De fet,
però, des de l'any vuitanta la vida política catalana ha estat marcada per aquest debat.
Hem assistit a la voluntat d’apropiació del catalanisme polític per part d’una sola força
política, i això ha situat el debat polític a Catalunya entorn de la qüestió del catalanisme.
Aquesta situació no és la desitjable. La història ens passarà la factura dels intents de CiU
d'apropiació partidista del catalanisme. Això no ha fet cap bé al país. CiU ha renunciat als
objectius de país per propòsits partidistes. Ha tendit sistemàticament a excloure del camp
del catalanisme aquells que no compartien els seus plantejaments de partit.
L'autogovern no pot ser excloent, sinó que ha de ser integrador. No només per una raó de
principi, sinó també per tal de poder-lo reforçar i aconseguir que arreli al màxim en el si de
la societat catalana. Un catalanisme basat només en els aspectes lingüístics i culturals corre
el risc d'excloure dels seus plantejaments una part important de la societat catalana, que no
té el català com a primera llengua. Dir que per ser catalanista cal expressar-se en català i
estar impregnat de la cultura catalana és excloure avui del catalanisme el 50% de la
població. És, doncs, afeblir la causa que es pretén defensar. El nostre autogovern es veurà
reforçat el dia que hi estiguin a favor i el sentin com a seu (i per tant participin en els
processos electorals) els ciutadans de Catalunya que no s'expressen en català però que
veuen en l'autogovern la manera d'exercir els seus drets i de defensar els seus interessos. Per
això és important subratllar l'estret lligam entre el catalanisme i l'autogovern, en una doble
perspectiva: per una banda, l'autogovern permet la defensa dels interessos de tots els
catalans, més enllà de la seva procedència cultural; per l’altra, ofereix la possibilitat de
desenvolupar un projecte comú de país en el qual la identitat cultural es va construint dia a
dia com a resultat de la dinàmica social i de l'ambició, i té la voluntat d'assegurar la
continuïtat dels elements lingüístics i culturals que ens ha legat la història.
La realitat, però, és complexa. L'autogovern és una qüestió d'interessos, però també de
sentiments. La nació és l'autogovern, la voluntat col·lectiva de ser; però és també un
conjunt de símbols i elements intangibles amb els quals ens sentim identificats amb major o
menor grau. Tota realitat nacional construeix el seu propi relat articulador. Està clar que
aquesta realitat és, en molt bona part, la reconstrucció interessada d'una determinada
�10
història, en la qual uns fets són ignorats i altres destacats, d'acord amb uns determinats
propòsits. Però el fet cert és que acaben adquirint vida pròpia. I que no hi ha poble, ni país,
ni nació, sense uns signes d'identitat nacional que l'uneixen, el cohesionen, li donen una
perspectiva de conjunt, permeten que tingui força al món, que valgui i sigui alguna cosa.
Els elements d’identitat, i entre ells els culturals i lingüístics, no els podem, doncs, oposar a
l'autogovern com a fet fundacional de la realitat nacional. El que hem de fer és evitar que
siguin elements excloents i segregadors; i convertir-los, en canvi, en factors de síntesi i
d'agregació.
�11
2. CATALANISME ÉS INTEGRACIÓ I COHESIÓ SOCIAL
Catalunya ha estat sempre un país de pas, un passadís per on han desfilat i en el qual han
restat gent i cultures diverses; i, a causa d'aquesta condició de terra de frontera, ha estat
també un país sotmès a pressions bèl·liques successives. Tot plegat ha generat, al llarg dels
segles, dues característiques bàsiques del seu temperament col·lectiu: la permeabilitat; la
capacitat d'acollida i d'integració de la diversitat, i la resistència contra la invasió
assimiladora, la voluntat de romandre com a poble. Així ho explica Jaume Vicens Vives. I
afegeix: "Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una
biologia i a una cultura de mestissatge". Per això, la xenofòbia no ha adquirit mai carta de
naturalesa a Catalunya, no ha quallat mai en res de significatiu.
Algunes veus d'esquerra de principis de segle, que s'oposaven tant a la dreta catalana i a
algunes derives tradicionalistes com a l'actuació divisora del lerrouxisme, ho havien
formulat amb contundència. Pere Coromina havia dit: "No som els fills d'una sola sang". I
el socialista Rafael Campalans en feia una bella afirmació de present i de futur, amb unes
paraules que han figurat en el projecte del socialisme català des de la seva unificació:
"Catalunya no és solament -com voldrien alguns- la geografia i la història passada. És
sobretot aquest deler regenerador que s'encomana a tots els homes que hi viuen, és a dir,
aquesta voluntat d'història futura. No és la història que ens han contat, sinó la història que
nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de
venir." En un breu eslògan, l'Assemblea de Catalunya va fer d'aquesta voluntat integradora
un crit multitudinari: "Som i serem un sol poble."
En els grans països receptors de fluxos immigratoris (EUA, Canadà, Austràlia), no és fins
als anys seixanta que comença a obrir-s'hi camí aquesta concepció pluralista i integradora.
Fins aleshores, hi havia dominat un altre model: l'assimilacionisme. La ciutadania plena no
es guanyava sense l'abandó de les pròpies senyes d'identitat i sense la total supeditació al
patró establert prèviament com a necessari; se n'ha dit "l'angloconformitat". A partir dels
anys setanta, la creixent pressió en favor del pluralisme cultural es generalitza i, amb ella,
l'exigència del dret a la diferència (nacional, d'origen migratori, de gènere...). Així acabarà
deixant-se enrera el model assimilacionista envers el fet immigratori i es reconeixerà el dret
de tothom a mantenir els seus signes d'identitat i a associar-se amb aquesta finalitat.
El camí fet des d'aleshores, amb encerts i derives, ha posat de manifest, en els països de
referència, la cristal·lització de dues ortodòxies oposades i socialment molt negatives.
D'una banda, la pervivència de la vella ortodòxia tradicionalista, en versió uniformadora assimilacionista- o en versió excloent -"apartheid". D'altra banda, una nova ortodòxia:
l'ortodòxia del multiculturalisme incondicional que propugna la "separació en la igualtat",
l'amanida inconnexa. Es tracta, aquest darrer, d'un exasperat zel diferenciador que, en nom
dels interessos dels "diferents", obre dinàmiques de contrasocietat, és a dir,
d'automarginació, amb la qual cosa coincideix paradoxalment amb els objectius del
�12
tradicionalisme excloent. Aquest multiculturalisme incondicional, de fet, ignora la
mobilitat del procés social i tracta de congelar les coses, reduir-les a foto fixa, perpetuar-les.
Enfront d'això, cal afirmar sense equívocs que la diversitat es reconeix però no es projecta.
Projectar la diversitat és organitzar la segregació.
Els sectors progressistes dels països en qüestió estan afirmant una tercera posició que
coincideix plenament amb el model integrador que entre nosaltres hem batejat amb el nom
de "societat gresol". Es basa en dos conceptes fonamentals: primer, el ple reconeixement
de la diferència; segon, un fort designi unitari, comunitari i integrador. Els drets de
ciutadania han d'alliberar-se de motlles culturals rígids. Entre nosaltres, per exemple, ha de
considerar-se catalana tota expressió cultural que hagi arrelat a Catalunya, vingui d'on
vingui. Certament, no és aquest el criteri que avui separa la cultural tradicional autòctona i
la immigrada; la primera conduïda per la Conselleria de Cultura i la segona per la
Conselleria d'Afers Socials. Cal afegir a aquest reconeixement una potent acció unitària i
integradora, contra tota deriva separadora. Hem de dir no a la cristal·lització de les
diferències, hem de dir no a la compartimentació en realitats estanques. La fusió, la
construcció d'una identitat comuna, és un objectiu inexcusable, perquè la nostra concepció
de les coses passa per l'existència d'una societat cohesionada, perquè sabem que només en
aquest terreny poden créixer i estendre's la llibertat, la justícia i la igualtat.
Aquest procés de fusió que considerem imprescindible no comporta un dibuix final
preestablert. El resultat depèn sempre d'un procés de selecció social de les matèries
primeres identitàries que hi concorren i que és imprevisible en els seus resultats. Entre tots
aquests ingredients, la mitjana de la gent va produint uns determinats decantaments en favor
d'aquells que els resulten més útils, més satisfactoris respecte de les seves necessitats.
És evident, però, que l'assumpció d'aquest model dinàmic pels respectius segments socials
reclama la visualització d'algunes poques garanties bàsiques que esdevenen pressupòsits del
procés, mínims prefixats, objecte del consens social que ha de quallar a l'inici del procés. A
Catalunya, aquests mínims haurien de ser, d'una banda, la garantia que el procés està
certament obert a la diversitat, sense restriccions, inclosa la diversitat i llibertat lingüística
com a valor de present i de futur; i, d'altra banda, la garantia que el català, la llengua
especifica del país, serà salvada, esdevindrà causa comuna de tota la ciutadania. Aquestes
són condicions bàsiques a partir de les quals tots els segments socials han de participar
confiadament en el procés, han de lliurar-se sense recances a la recreació de la identitat
col·lectiva de Catalunya, a la reactivació del vell gresol català.
La cultura democràtica comuna està cridada a ser un desencadenant, un catalitzador,
d'aquest procés de fusió. No va costar gens, en la transició democràtica a Catalunya, que els
catalans nascuts a Andalusia entenguessin de seguida com a patrimoni seu l'herència
política de la Generalitat republicana, del president Companys... I no era menys cert que
molts catalans autòctons sentien García Lorca o Blas Infante com a propis en el combat
�13
comú contra el franquisme. Símbols, fets, fesomies d'origen divers, projectes de futur,
valors democràtics i progressistes, s'unien en un mateix impuls col·lectiu, en una mateixa
significació democràtica, transformadora, catalanista. Aquest és un element decisiu en la
reactivació de la Catalunya-gresol: els valors, la cultura democràtica com a realitat comuna.
La Catalunya dels anys trenta va ser això. L'impuls social i polític que va culminar en la
República i que va inspirar l'obra de la Generalitat va tenir aquest doble ingredient: impuls
comú i integrador, projecte transformador. Catalunya, en l'imaginari col·lectiu català -i fins
i tot internacional-, va aparèixer com la suma dels millors ideals, una causa que s'ho valia,
una causa que molts podien fer seva. Catalunya va ressorgir amb gran força. Així va ser
com el gresol català va funcionar plenament.
Va passar el mateix amb les grans mobilitzacions dels darrers anys del franquisme, als
setanta. L'esquerra catalana en general i després la unitat socialista en particular en van ser
el desencadenant i canalitzador. El nou PSC sorgit de la unitat socialista i revalidat per les
urnes com a primera força política esdevenia l'expressió d'un nou impuls transformador i
integrador a Catalunya. Aquesta realitat conjurava definitivament un perill ben present
aleshores en la ment de tots: la reedició de qualsevol nou intent lerrouxista. Aquesta havia
estat una de les raons de ser del procés d’unitat socialista a Catalunya, ara ja una gran fita
guanyada: haver assegurat, en la transició democràtica, la unitat civil del nostre poble.
A partir dels anys vuitanta, es produiria la gran frenada: amb la victòria electoral del
catalanisme conservador, tenia lloc un desplaçament decisiu del centre de gravetat del
catalanisme, situat fins aleshores en els segments populars de la nostra societat, en part
autòctons, en part immigrats. Ara requeia en el segments mitjans i alts. Així, el catalanisme
oficial -i la imatge de Catalunya que se'n desprenia- generava una visió cofoia i abrandada,
a la mida de certs sectors mitjans; mentre que, amb l'altra mà, feia d'expenedor de
passaports de demòcrates i catalanistes pels sectors provinents del vell règim. Això,
acompanyat d'una concepció del país culturalment tradicionalista i acompanyat també del
brutal anatema conservador contra els socialistes, va allunyar del catalanisme sectors molt
actius en l'etapa anterior i va arraconar un ampli segment social cap a l'atonia i
l'abstencionisme. Això va comportar un greu alentiment, quan no l'estancament, del procés
de socialització política i nacional que hi havia en curs. Aquest és el gran cost nacional del
període conservador al govern de la Generalitat.
Catalunya necessita un nou període d'impuls social, que només pot basar-se en un nou
projecte. Un projecte transformador cap a majors cotes d'igualtat entre la ciutadania, cap a
una més gran cohesió social, a partir del qual el gresol català s'ha d’activar plenament, amb
el reconeixement de la diversitat, de manera integradora, cap a una realitat comuna de
futur. La viabilitat nacional de Catalunya depèn d’aquesta reacció social. Cal que
Catalunya torni a ser el compendi de les millors causes, un país pioner, obert i integrador.
�14
La cohesió social esdevé un factor essencial del nostre projecte catalanista. Ens cal una
distribució de la riquesa i la cultura més equilibrada. Cal que el creixement econòmic pugui
arribar a tots els sectors de la societat i a tots els racons del país.
A Catalunya, constatem amb especial preocupació l’erosió del sistema educatiu i l’abandó
de l’escola pública catalana durant l’etapa del govern de CiU. L’educació ha de convertirse en la primera prioritat de les polítiques catalanistes. El catalanisme progressista confia en
el valor cívic de l’educació, alhora que comprèn l’abast social que la caracteritza. La
igualtat d’oportunitats com a acció equilibradora i la millor preparació com a acció
inversora.
La cohesió prové també de la participació, de les conviccions democràtiques de la societat.
Per això el nou valor de la proximitat, que acosta els poders públics a la ciutadania, serà
sens dubte fonamental per a sostenir una política que compti amb el suport cívic necessari.
D’aquí que el catalanisme progressista tingui en la seva arrel el concepte del
municipalisme, una tradició basada en la confiança, en el reconeixement mutu de ciutadans
i governants i en el respecte institucional que ara, amb el valor de la proximitat, es renova
en la certesa que el màxim acostament de les decisions no sols incrementa l’eficàcia sinó
que també esdevé un factor de cohesió mitjançant la participació cívica.
En la nova societat de la informació, aprendre a créixer també és aprendre a competir, en
un món estretament comunicat que intercanvia mercaderies i alhora idees. La capacitat
innovadora i l’esperit creatiu de les societats determinen l’eficàcia en la competència i
també permeten nous reptes. La cadena consecutiva fóra aquesta: un país més participatiu
és més responsable, o sigui, més lliure. Un país més lliure és més creatiu i això li permet
guanyar nova confiança per emprendre amb més èmfasi l’afany participatiu. En aquest
cicle, el màxim rendiment es dóna quan hi ha el gruix suficient com per emprendre els
grans canvis que impulsen les transformacions a més llarg termini.
Una societat més lliure i responsable, més innovadora i alhora més segura, per la confiança
obtinguda en ella mateixa més que no en l’exercici mandrós de dipositar la confiança en
lideratges asfixiants, és una societat més cohesionada, on les diferències se salden en les
accions equilibradores, on la necessitat de llibertat i la voluntat d’igualtat tendeixen a un
desplegament paral·lel. En aquesta combinació rau justament la força del progressisme.
�15
3. CATALANISME ÉS FEDERALISME
Com ja hem insistit al llarg del document, el catalanisme polític no és un moviment
monolític, unívoc; sinó que, al contrari, una de les seves característiques més marcades és la
seva varietat de tendències. No és reductible a una classe social, a una ideologia, a un
programa polític. Té, ja ho hem vist, si més no, un element definidor comú a tots ells: la
lluita en defensa de la personalitat de Catalunya i del seu autogovern. És també un
moviment que demana o exigeix la reforma democràtica de l’Estat espanyol perquè la seva
visió de les Espanyes és antagònica amb el centralisme. Tot i que el catalanisme, per la seva
pròpia exigència de l’autogovern, és autonomista. Dins del catalanisme autonomista hi
trobarem tot un gran corrent que és federalista. Al seu costat hi trobarem el catalanisme
regionalista, que procedeix de les tradicions del foralisme tradicionalista.
A finals d’aquest segle el federalisme és, potser encara més, un aspecte decisiu del nostre
projecte catalanista.
Fins ara hem vist com, pel catalanisme de progrés, l’autogovern, per una banda, i
l’integració i la cohesió social, per una altra, esdevenen els dos objectius essencials de la
nostra proposta. El tercer objectiu, que a més de lligar-los els articula, és el federalisme.
El federalisme és, avui més que mai, la clau que ens obre la porta al model de la nostra
relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més
democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les
ciutadanes.
El federalisme és, en primer lloc, un pacte d’individus en llibertat
El federalisme, alhora que és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un
Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la
prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella
part de la seva llibertat que vol entregar; a més, decideix a qui vol entregar-la, i no l’entrega
mai a un sol poder, sinó que la pot distribuir entre els poders que cregui oportuns.
En aquest sentit el federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar
la convivència en llibertat. Aquesta concepció de la llibertat individual, estructurada a partir
del radicalisme democràtic del segle XIX, contempla la Constitució com un pacte entre
subjectes. En aquest pacte els individus conserven el poder personal que volen i, aquell que
entreguen a la comunitat, l’organitzen de tal manera que mai no pugui concentrar-se tot en
una única institució o en un nivell polític.
Aquesta és la idea de fons del federalisme. No n’hi ha prou amb la divisió de poders de
l’Estat entre el Legislatiu, l’Executiu i el Judicial. Cal una divisió vertical de poders entre
�16
l’individu, el poder local, el poder regional, el poder nacional.. L’Estat-nació no és el
resultat necessàriament d’un acte únic de disposició de llibertat de tots; ho és únicament en
un dels nivells de comunitat en què un accepta integrar-se.
Per tot això, en aquest moment d’articulació del procés de construcció europea el
federalisme esdevé clau per una doble raó: per un costat, perquè permet l’articulació i la
reforma de la sobirania dels estats membres i, per un altre, perquè és l’instrument que
permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més
propers als ciutadans i a les ciutadanes . L’aposta per una Europa unida, que estimula un
sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels estats que el principi
europeu de subsidiarietat assegura. A la vegada, s’aferma una acció paral·lela de
“devolució”, des d’aquests esglaons intermedis, cap a les regions i als municipis. Aquesta
Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es
convertirà en l’instrument per adequar-los. Per això mateix, més que una reforma del
concepte de sobirania, el federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania,
vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions, països tinguin el
seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu.
El nostre “catalanisme federal” convoca a la construcció d’un projecte per a Catalunya,
per a Espanya i per a Europa des del catalanisme polític progressista. En lloc de l’ús i
abús de les situacions conjunturals, que ha convertit les relacions polítiques emeses des de
la més alta institució de Catalunya en un estira i arronsa interessat, hi ha una altra actitud
del catalanisme que suscita més esperança que la migrada visió dualista i victimista. Hem
d’acabar amb les maneres provincianes i estèrils de relacionar Catalunya amb la resta de
l’Estat i amb la Unió Europea. Hem d’acabar també amb les visions ambigües, sovint
contradictòries, que demostren, de fet, la inexistència d’un projecte per a Espanya i per a
Europa des del catalanisme conservador. Aquest tipus de política està resultant molt
negativa per a Catalunya i per a la percepció que es té de Catalunya a l’exterior.
Un pas més endavant en el pacte constitucional
Ens trobem en una nova situació que ens demana un pas més endavant en el pacte
constitucional per avançar en la consolidació d’una Espanya plurinacional, democràtica,
federal. Vint anys després de la Constitució, Espanya ha canviat molt. Amb la Constitució
hem acabat amb aquell Estat centralista, unitarista, autoritari que només perdura en les
actituds personals d’alguns governants. Hem aconseguit anar desplegant una reforma en
profunditat del vell Estat centralista. La Constitució de 1978 consagra un model
d’organització territorial del poder polític que pretén respondre alhora a un doble repte: per
un costat, resoldre el problema històric de l’articulació territorial d’Espanya, i per l’altre,
proposar l’aproximació dels centres de decisió política a la ciutadania. Estableix un model
obert, dinàmic i flexible, que permet perfectament la lectura federal de la Constitució i que
�17
ha ajudat a la transformació d’un Estat molt centralitzat tot impulsant l’Estat de les
autonomies.
La Constitució espanyola de 1978 ha fet possible una autonomia molt satisfactòria, en la
seva aplicació més amplia. En general el Tribunal Constitucional ha demostrat una i altra
vegada que la Constitució és un paraigua protector de l’autonomia i no només dels poders
centrals de l’Estat.
Però per a continuar en el desplegament federal de la Constitució, cal un nou pacte
constitucional que permeti aprofundir al mateix temps l’actual transformació de l’Estat de
les autonomies, el procés d’unitat europea i les reformes democràtiques a partir dels
principis de la subsidiarietat, de la proximitat i de la transparència.
Ens interessa ésser actius amb el nostre projecte hispànic, naturalment des de la nostra
concepció d’aquest projecte, des de la nostra interpretació constitucional lleial i generosa al
mateix temps. Ens interessa participar i decidir. De fet, com més participem, millor anirem.
Això els socialistes i les socialistes ja ho vam entendre, i practicar, durant la transició.
Si volem anar endavant és necessària la nostra total imbricació en la consolidació i
aprofundiment de l’estat autonòmic per tal d’anar-lo conduint cap a criteris federals. Cal
anar perfeccionant el nostre autogovern -i el dels altres- i molt especialment s’han de trobar
les fórmules en matèria de coordinació i presa de decisions.
L’actual govern de la dreta no pot ocultar els seus orígens ideològics en una concepció
unitarista i redemptora d’Espanya, però la conjuntura ha forçat fins i tot aquests sectors
reticents a la realitat plurinacional a l’adopció d’unes conviccions autonomistes més o
menys versemblants. A més a més, els corrents del federalisme europeu també fan possible
nous punts de vista en la política espanyola. Aquesta nova situació convida a l’acabament
definitiu de les polítiques basades en recels o en el contrajoc d’intercanvis sempre
provisionals, perquè les actituds favorables a l’autonomia són un bon camí per a avançar
més graus de proximitat del poder polític a les persones.
El federalisme més sincer parteix del reconeixement de les diferències. Catalunya expressa
el seu caràcter nacional a partir de la història, la llengua, la cultura, el dret i la política.
Aquest indispensable reconeixement de les diferències ha de suposar també que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tinguin els mateixos drets que altres ciutadans de
l’Estat; és a dir, han de poder comptar amb el mateix finançament per als serveis bàsics i
amb la proximitat elegida en la gestió dels afers públics.
Tot i que hi ha raons històriques no gaire llunyanes que podrien alimentar la malfiança o
l’acritud, i malgrat el soroll minoritari, però efectiu, que prové d’actituds hostils, el
catalanisme té l’obligació de liderar des de Catalunya la recomposició històrica d’aquests
�18
sentiments, per participar amb lliure responsabilitat en les garanties d’una Espanya
plurinacional, democràtica, federal i europea.
El catalanisme progressista ha de substituir un model basat en influències, tal vegada
punyents, però massa sovint mesquines o febles, a causa dels dèficits d’inici, per un
compromís ferm amb el manteniment i aprofundiment de les llibertats democràtiques
d’Espanya, molt més ara que s’endevinen voluntats regressives i es lesionen principis
establerts des de fa temps.
La coexistència en llibertat a partir d’una societat que s’organitza lliurement ens porta al
concepte alemany de bundestreue traduït com a fidelitat a l’esperit federal, lleialtat federal
o confiança federal.
La confiança constitucional aplicada al sistema polític espanyol és un element de primer
ordre ja que l’estructura de l’Estat espanyol té totes les característiques essencials que la
doctrina sol exigir als estats federals. Per un costat, estructura l’exercici del poder polític a
través de l’organització de dos ordres: un de comú i un altre d’organitzat a través d’ens
territorials que gaudeixen de poder legislatiu sobre les competències que li han estat
atorgades en els estatuts respectius. Per l’altre, estableix una garantia constitucional de
l’autonomia concretada en el control de constitucionalitat de les lleis realitzat pel Tribunal
Constitucional. La Constitució és el marc que permet l’encaix dels actors polítics i la seva
interpretació permet una visió plural, flexible i dinàmica del sistema polític. La confiança
constitucional significa l’acceptació del pacte constitucional, lluny d’una idea jeràrquica de
lleialtat; significa la plena acceptació solidària de la pluralitat i de les diferències a partir
d’un pacte constitucional compartit i dinàmic.
Cal anar a fons amb la federalització de l’Estat de les autonomies
S’obre una etapa del federalisme de les propostes i de l’acció. Cal concretar les propostes.
En aquest sentit, cal recordar els cinc punts bàsics de la proposta federalista del PSC, en els
quals hem insistit des de fa uns anys i que hem anat desplegant:
Primer. El federalisme com a sistema de distribució de competències entre l’Estat i les
comunitats autònomes. Nosaltres apostem clarament pel desplegament de les transferències
encara pendents per tal de facilitar d’aquesta manera l’exercici de l’autogovern.
Segon. Completar la reforma en profunditat de l’Administració de l’Estat que afecti tant
els serveis centrals com els perifèrics.
Tercer. La reforma en profunditat del Senat. Apostem per un Senat federal que sigui una
veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional de l’Estat. El Senat
és l’espai on s’ha de confeccionar i manifestar amb autenticitat i de forma representativa i
�19
entenedora la confiança federal. El Senat federal haurà d’esdevenir la cambra de primera
lectura en tots els assumptes relacionats amb la realitat autonòmica i l’espai privilegiat de
pacte entre els governs de les comunitats autònomes. Serà també el marc idoni de
reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya.
Proposem un Senat més reduït composat per representants dels parlaments autònoms. Un
Senat on pugui expressar-se també de manera normal el pluralisme lingüístic de l’Espanya
plurinacional.
Quart. Ens cal un nou model de finançament autonòmic. El PSC ja ha presentat la seva
proposta. Una proposta que es fonamenta en els principis d’autonomia i suficiència
financera, de corresponsabilitat fiscal i solidaritat interregional, a partir dels següents eixos
bàsics: igualtat dels ingressos per habitant, incorporació de la sanitat al model general,
autonomia financera i corresponsabilitat, diversificació dels tributs (l’anomenada cistella
d’impostos), suficiència, solidaritat, transparència, trencament amb els sistemes de
discriminació, gestió participada dels impostos, oficina de seguiment financer al Senat i
suport a l’administració local. Tot això en un marc fiscal federal que tindrà com a tasca
inicial recalcular els recursos de cada Comunitat Autònoma per poder així garantir la seva
suficiència i igualtat en la prestació dels serveis.
Cinquè. Reforçar el paper de les corporacions locals en la nova estructura de poder
territorial. La “proximitat municipal” esdevindrà un factor decisiu en els processos de
cohesió social i de legitimació política. Governar la globalització significarà aproximar el
poder polític al ciutadà desplegant a fons el principi de subsidiarietat.
I el federalisme és també la nostra proposta per a Europa
La construcció d’Europa és vista des de Catalunya com allò que és bo per tots els europeus
però especialment pels catalans i les catalanes. A més de sumar tots els arguments en favor
de la unitat europea com ho fan arreu, nosaltres hi afegim la convicció que la dimensió
europea pot ser el desllorigador de les nostres expectatives col·lectives. Hem de ser
conscients que el nostre futur és Europa.
L’objectiu és ben senzill: es tracta que Catalunya pugui encaixar en la política,
l’economia, la societat i la cultura europees amb tota comoditat i amb una garantia de la
seva identitat. Catalunya un país de rang europeu. ¿De quina manera? Mitjançant la relació
indirecta -que li procura l’Estat- i a través de la relació directa que ofereix ja, encara que de
manera incipient, el moviment regional europeu institucionalitzat.
En la relació indirecta, cal aprofitar plenament el paper que l’Estat espanyol pugui jugar en
matèria comunitària. S’han de perfilar competències, definir les regles de la coordinació
autonòmica en matèria europea: conferències sectorials, observador comunitari, decisions
�20
vinculants o no, el paper del Senat, la legislació estatal o autonòmica, representació de la
Unió Europea, institucions europees en territori espanyol, etc. Cal que les decisions que es
prenguin es facin en una orientació federal.
No oblidem en cap moment que Espanya és, pel seu pes específic, una magnífica porta
d’entrada a Europa. Hem de saber aprofitar-ho però, sobretot, hem de voler aprofitar-ho.
Després hi ha la relació directa amb Europa, en l’àmbit del que podem anomenar -perquè
així ha estat batejada- la política regional europea. És a dir, l’acció que Catalunya pot
menar en tant que regió -nosaltres en diem nació o nacionalitat- dins la Unió Europea.
Aquesta acció pot tenir tres eixos:
Un és l’accés directe que la normativa comunitària permet en quant a programes,
subvencions o fons de desenvolupament. Accés que caldrà anar ampliant en el futur.
El segon és la pertinença als òrgans de representació del món regional europeu dins les
institucions de la UE. Per començar, el Comitè de les Regions, que augmentarà la seva
força en el futur, sense cap mena de dubte, tal vegada fins a ser una segona cambra europea
de caràcter territorial. Aquesta possibilitat és més real del que sembla i preveiem que a1
mig termini contemplarà la seva existència.
En tercer lloc, hi ha l’organització i associació del regionalisme europeu que arriba força
més enllà dels actuals límits geogràfics de la UE. Aquest món de poders territorials,
nacionals, regionals, locals, ha de ser el gran impulsor d’una construcció europea que tingui
en compte les realitats culturals, ètniques i nacionals que constitueixen la diversitat europea.
La unificació la faran els estats, no cal donar-hi més voltes, però les realitats sub-estatals
han de promoure que el resultat de la unificació sigui plural, respectuós amb les diferències
i la diversitat que hi ha en la realitat social i cultural europea i que n’és una de les seves
riqueses.
Proposem una Europa que sigui més un Estat plurinacional que una nació pluriestatal. La
nació europea no sabem si existirà mai: l’Estat europeu és possible ja. Pensem en una
Europa respectuosa amb una nació com Catalunya, que vol contribuir amb tota la il⋅lusió
del món a l’edificació d’una nova Europa unida, pacífica, pròspera i justa.
La complexitat de l’Estat autonòmic i de la construcció europea només es pot resoldre des
dels criteris federals, que són els més eficaços, els més respectuosos i els més democràtics
ja que són la garantia que Europa respectarà el pluralisme de la seva diversitat cultural i
política.
Per tot això, el federalisme es converteix, alhora, en l’eix vertebrador del nostre projecte
d’aproximació del poder polític als ciutadans, i en el sistema per a trobar una solució
estable i dinàmica a la relació de Catalunya amb Espanya i Europa. El nou federalisme de
�21
l’acció i de la subsidiarietat ofereix unes perspectives per a obrir una etapa
d’aprofundiment democràtic de les institucions polítiques i per a cercar un marc estable de
desplegament del nostre autogovern de manera pròpia i solidària.
4. Per un catalanisme ciutadà, federal i de progrés
A cada període històric li correspon la formulació del seu projecte catalanista que ha de
ser compartit amb il·lusió per la majoria de ciutadans i ciutadanes. L’esgotament d’idees
del catalanisme conservador que ha estat hegemònic en la fase constituent de l’autonomia
catalana i l’exhauriment lent però inexorable de la seva capacitat paralitzant, desvelen la
necessitat d’aquest altre projecte de catalanisme i desvetllen les esperances d’un canvi
possible. Només depèn d’allò que cadascú faci per a tothom. El govern actual de
Catalunya, i molt especialment des de la seva presidència, és un fre real al desenvolupament
d’aquests canvis possibles.
El canvi de segle i de mil·leni no significa un traspàs mecànic cap a una societat diferent;
però és ben cert que en coincidència casual amb el calendari estem vivint una etapa
transformadora que és intensa i sovint es manifesta amb un ritme trepidant. El segle XXI és
el temps immediat que ens toca viure, una època de profundes transformacions que han fet
molt més que insinuar-se i que tenen encara uns marges molts amplis per a la concreció.
Que les relacions ciutadanes es repleguin en l’egoisme individual o que, pel contrari, es
decantin cap als valors del progrés i de la solidaritat universal, no és una incògnita atzarosa
sinó un interrogant que només la suma d’actituds personals sabrà respondre. Els ciutadans i
les ciutadanes del món tenen ara moltes més possibilitats que en períodes anteriors
d’esdevenir els autèntics protagonistes de les transformacions futures. Per això la política,
entesa com l’expressió de la convivència civil, reprèn nous valors i adquireix una
importància més rellevant, més immediata i propera.
La Catalunya del segle vinent, per tant, tindrà un paper més o menys actiu en la
construcció d’un món més just i solidari segons quina sigui la voluntat dels catalans.
Catalunya es podria adormir en la petita satisfacció dels reptes assolits, en el somni del que
podríem ser però no ens deixen; o, pel contrari, emprendre amb vigor i decisió una nova
etapa que es comprometi amb el conjunt de la humanitat i que adopti Catalunya com a punt
de partença, com a experiència concreta de participació en el món.
El catalanisme conservador està col·lapsat. El seu projecte exhaurit. No té ni la força ni la
empenta per a respondre als nous reptes del proper mil·leni.
El catalanisme de progrés ha de liderar la il·lusió de futur del país del segle XXI.
És l’hora del catalanisme ciutadà, federal i de progrés
�22
Del catalanisme ciutadà que cercarà noves maneres d’aproximar la política i que afavorirà
noves maneres de participació. Que concreta el seu compromís genèric amb els interessos
de la nació catalana amb un compromís més directe amb els interessos de tots els ciutadans
i ciutadanes de Catalunya.
Del catalanisme federal que convoca a la participació efectiva d’un projecte per a Espanya
i per a Europa. Que substitueix un model d’influències tal vegada efectives a curt termini
però mesquines si el que volem és un compromís ferm amb el manteniment i
aprofundiment de les llibertats democràtiques a partir d’un federalisme explícit i diferencial
i que se sosté en la confiança de la lleialtat responsable, o sigui, lliure.
I del catalanisme de progrés, que prioritza la integració i la cohesió. Un projecte polític
progressista que ofereix la proposta de polítiques concretes que responguin al dret del
treball i que a la vegada adaptin les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen a la
realitat d’un país on es treballi més i millor. Un projecte d’esquerres inseparable de la
proposició de mesures concretes que situïn al primer nivell de les prioritats la igualtat,
l’educació i la cultura, la justícia i la transparència de les institucions, respecte del medi
ambient i el territori, la solidaritat i la pau.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Per Catalunya: ara, un nou federalisme. La proposta dels Socialistes de Catalunya.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Eleccions
Federalisme
Catalanisme
Catalunya
Parlament de Catalunya
Abstract
A summary of the resource.
La proposta catalanista del PSC és configura a partir de tres eixos:
. Catalanisme és autogovern.
. Catalanisme és integració i cohesió social.
. Catalanisme és federalisme, un projecte per a Espanya i per a Europa.
Description
An account of the resource
Bas programàtica del PSC per les eleccions autonòmiques de 1999, encapçalada per Pasqual Maragall.
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals