1 10 4 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2760/20030629_Proclamacio_Candidatura_Auditori.pdf 46444f91e0ee7b2adc9fb2a12dcbd561 PDF Text Text M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A DISCURS DE PASQUAL MARAGALL EN L'ACTE DE LA SEVA PROCLAMACIÓ COM A CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA �M f t R A G f t L L P E R C A T A L U N Y A Amics i companys, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, Ahir, el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i els Ciutadans pel Canvi, van fer-me l'honor de proclamar-me candidat a la presidència de la Generalitat. Vull agrair aquesta decisió i la confiança que suposa. Sóc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest moment en acceptar la seva confiança per proposar al poble de Catalunya el projecte del canvi i per liderar la mobilització social que l'ha de fer possible. Ho faig amb la convicció que aquest moment històric ens reclama a tots, i em reclama a mi personalment i en particular, que convoquem voluntats que van més enllà, molt més enllà, de l'estricta filiació socialista. Em proposo fer possible la més gran coalició que hagi conegut aquest país: la de tots els catalans que creuen, com nosaltres, que ha arribat l'hora de Catalunya. De la millor Catalunya. De la Catalunya autèntica. De la Catalunya real, tal com és. No és l'hora de la queixa: és l'hora de la proposta. És l'hora de l'afirmació. Ara és l'hora de convertir en realitat els nostres somnis personals i col·lectius. Accepto la designació dels meus companys i companyes amb la il·lusió de qui es veu cridat a donar el millor d'ell mateix per servir el seu país, en el moment del gran pas endavant, no dic «salt» endavant, dic gran pas endavant. Ho assumeixo conscient, també, de l'alt grau d'exigència que comporta liderar una ambició col·lectiva d'aquest caràcter. Podeu estar segurs que no m'espanta el repte. Els que em coneixeu, els que em coneixeu bé, sabeu, -a vegades perquè ho heu 3 �hagut de patir-, que la tenacitat i l'obstinació em fan suportar i vèncer, finalment, els reptes més difícils; aquells que es resisteixen més. En aquest moment de la veritat, que és solemne i emotiu per a mi i per a tots, sabré estar a l'altura de les esperances dels qui ja no hi són, però que tinc presents, i de les expectatives dels que ens han de seguir, que tracto d'intuir, d'interpretar i d'entendre. No sé què em mou més, companys, si el sentiment d'obligació que jo crec que comparteixo amb vosaltres respecte d'aquells que van voler i no van poder viure una Catalunya que nosaltres hem somiat i que ells somiaven, que quasi dibuixaven, que podien descriure, però que no van poder viure, o el joc, també apassionant d'interpretar, d'intuir, d'endevinar el que la joventut realment farà, el que la joventut vol com a país. Les dues són forces que a mi em belluguen. Sóc hereu d'una llarga tradició i em sento responsable del llegat acumulat durant cent cinquanta anys pels homes i dones progressistes d'aquest país que han lluitat per Catalunya, pel seu progrés, per la justícia social i per la convivència. En aquest moment passen pel meu cap els noms que ha citat Manuela de Madre i alguns altres. Per descomptat Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Josep Rovira, Josep Pallach, Pep Jai, Paco Ramos, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Llimona, Antonio Santiburcio, Ernest Lluch... En aquest moment assumeixo el compromís de preservar dignament el llegat dels presidents Macià, Companys, Irla, Tarradellas, i de respectar, malgrat el seu final, que ha estat poc a l'altura de la seva pròpia dignitat, també la contribució de Jordi Pujol al capital polític de Catalunya, que malgrat això ha estat immensa, molt important. I vull citar com a deutes que jo tinc i que crec que tots tenim, el de reconeixement a Joan Reventós, Raimon Obiols i Joaquim Nadal. Perquè han representat un esforç enormement útil per a Catalunya, perquè ha estat justament el que ha permès que aquest país sabés que la veritat no era una de sola, que aquest país era plural, que tenia ànimes diverses i, tanmateix, tenia coincidències fonamentals, que aquest país era un país que tenia una ànima i, tanmateix, idees diferents i projectes diferents, dignísims. Jo crec que amb la dignitat amb què Reventós, Obiols i Nadal van saber lluitar van aconseguir petites victòries, però encara no la gran victòria, i ens vàrem forjar el dret que avui proclamem a governar aquest país. Gràcies Ouim, gràcies Raimon, gràcies Joan. 4 �M A R A G A I L P E R C A T A L U N Y A LA CATALUNYA QUE VULL Deixeu-me que us esbossi ara quina és la Catalunya que vull; la Catalunya per la qual, avui, val la pena tot el nostre esforç i el nostre compromís. La Catalunya que aconseguirem si obtenim la confiança necessària dels nostres ciutadans i ciutadanes la propera tardor. Tot i que insisteixo una vegada i una altra a dir que estic més disposat que mai, vull que entengueu que no es tracta de la proposta d'un home, no es tracta de la proposta d'un partit, no es tracta ni tan sols del projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. No. Es tracta d'una aventura sorgida de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. En el fons i en la forma. En les maneres de fer i entendre la política i la gestió pública i econòmica i, també, en els mapes. En les infraestructures, en l'organització del territori, en el disseny i respecte d'un paisatge que adorem, però que en bona mesura estem malmetent. La Catalunya que vull és una Catalunya gran, és una Catalunya amb ambició, no un país que vagi arrambant amb allò que pugui a cada cantonada de la història. També, però no només això. Catalunya ha de ser tan gran com la volem i tan perfecta com la voldríem. Catalunya ha d'afegir valor a la gran família dels pobles d'Espanya i d'Europa. Depèn de nosaltres arribar-hi. Depèn de la capacitat que tinguem de convèncer, d'engrescar els catalans amb un projecte innovador, net, amic, convincent, bolcat cap al futur. No volem, com alguns ens proposen, posar-nos a la cua dels pobles d'Europa que esperen amb la instància a la mà que els donin el carnet d'estat independent. Pobles que romanen ancorats a mirar lluny per la incapacitat de resoldre el problema que tenen més a prop i d'aprofitar les oportunitats que se'ls presenten. Però això no ens treu ni un bri de l'ambició que tenim com a país. En aquest sentit, us diria que ni els independentistes poden imaginar el que Catalunya donarà de si mateixa. El projecte d'una Catalunya respectada, realment autònoma, amiga �dels seus amics, desacomplexada, lliure, creativa i justa és a l'abast. La tenim a l'abast. La nostra proposta, ja ho he dit altres vegades, és la de liderar, conjuntament amb els pobles d'Espanya, que ho voldran i que cada dia són més i n'estan més convençuts, l'avenç d'Espanya cap a un rol decisiu a l'Europa dels pobles. Europa ha deixat enrere la fase de la lenta unificació sota el paraigua de la seguretat americana, per oferir al món una política diferent, una globalització amb principis, una governació i una justícia internacional efectives, un mercat mundial regulat per la prudència de la humanitat i no pels seus instints més o menys destructius. Aquesta és la missió d'Europa, i està començant. Un altre món és possible però sense una altra Catalunya, nosaltres en aquest nou món no hi seríem. Pel que fa a nosaltres, el canvi del món comença per casa, ha de començar per aquí. Els socialistes catalans tenim una cita amb la història. I no farem tard. Als que diguin que la realitat pesa més que els projectes i que el desig, als hiperrealistes, als hiperpragmàtics, als escèptics de torn, els passarem una pensió perquè segueixin rumiant i no facin nosa. Nosaltres anirem per feina. Sabem com arreglar els nostres problemes. Pagarem tots els deutes que tinguin contrapartida real, que tinguin obres al darrere. Honorarem els crèdits. Engrescarem la funció pública. La Catalunya que vull serà el motor de l'euroregió mediterrània. Sabem com enfocar el paper de Catalunya al món. És ben senzill de dir i ben difícil de fer, però no és impossible: es tracta de veure on som i treure'n partit. Tenim més gent, més empreses i més universitats a prop que qualsevol altra comunitat espanyola, en un radi de dos-cents, quatre-cents o sis-cents quilòmetres. Som la frontissa entre la península i el cor d'Europa. Treballarem junts amb les comunitats de l'antiga Corona d'Aragó i les del nord dels Pirineus, que també volen ser més del que són i estan tan tipes del centralisme com nosaltres. 6 �M A R A G A L L P E B C A T A L U N Y A Tots plegats formem una regió econòmica d'uns disset milions d'habitants que té tot el que cal per ser algú en el món obert. I convencerem els nostres amics de la resta d'Espanya que el mapa radiocèntric de la península, aquest que tenim, no té cap sentit. Que cal potenciar l'eix mediterrani, l'eix cantàbric, i la unió entre tots dos, que és la vall de l'Ebre, tant o més que els enllaços Madrid-províncies, que en definitiva són el mapa que Aznar ha dibuixat. Aquests eixos són d'interès general per a Espanya. La Catalunya que vull tindr una nova organització territorial amb set veguetieí. i amb un nou mapa. Dins de Catalunya s'ha de reconèixer d'un cop l'existència de territoris amb entitat pròpia, a part de la regió metropolitana de Barcelona i les altres tres províncies actuals, cadascuna de les quals té una àrea urbana central important. Aquests altres tres territoris són la Catalunya central, les Terres de l'Ebre i els Pirineus. Complirem, amb vint-i-quatre anys de retard, el que l'Estatut obligava a fer i no s'ha fet: la llei electoral catalana, basada en la representació dels territoris i el principi de proporcionalitat, «una persona un vot, i tots els vots valen igual». Encetarem el gran projecte d'infraestructures del primer quart del segle xxi: el de vessar cap a les planes de l'interior la congestió de les comunicacions a la franja costanera i atacar, un segle i mig més tard del primer ferrocarril, la segona gran connexió ferroviària: el tren de l'eix Transversal. Sabem quin ha de ser el mapa de la Catalunya del 2020. Tenim fets tots els mapes parcials que fan el nou dibuix de Catalunya. Aquesta regió de disset milions d'habitants a l'entorn de Barcelona no es pot concebre sense un gran aeroport. Catalunya té el sistema aeroportuari més ben ubicat de la península, comparable al de Milà a la península Itàlica. Necessitem tenir vols intercontinentals directes a les grans ciutats d'Europa i d'Amèrica. Aquest és un objectiu perfectament raonable. Si el mercat hagués decidit, en comptes de l'Estat, ja hi fórem. El govern que tenim es diu neoliberal, però jo els dic: per què deixeu que les grans empreses de Madrid, Ferrovial per exemple, pugui 7 �tenir el 35 % de l'aeroport de Sidney i no pugui tenir el 2 % de l'aeroport del Prat? Qui ho decideix? L'Estat, el senyor Cascos, vet aquí la contradicció. Nosaltres necessitem això i ho tindrem, perquè finalment la realitat s'imposa. A Catalunya la connexió telemática a través de la banda ampla ha d'arribar a tot els territoris, com a condició imprescindible per construir un país més just, eficient i equilibrat. La xarxa viària s'ha de completar amb vies troncáis que descongestionin i millorin les esgotades connexions metropolitanes. La superposició, en el territori, de les noves xarxes viàries i ferroviàries ha de permetre l'establiment d'un abundant sistema de nusos que actuarà com sistema logístic per a tota Catalunya. La Catalunya que vull serà respectuosa com mai amb la natura i el medi. Catalunya podria ser el primer país del Mediterrani on s'apliqui un respecte nòrdic pel paisatge. Una xarxa de ciutats d'on hagin desaparegut les immenses tanques publicitàries. Política real, pràctica, per dibuixar un país real, canviar allò que veiem i la manera com vivim. Serem el primer lloc del sud d'Europa on es persegueixi el soroll. I on l'aïllament acústic i tèrmic siguin exigits i respectats, tant en els habitatges nous com en els locals públics. La Catalunya que vull proposarà la revisió de la Constitució i de l'Estatut, per adequar-los als nous temps. Espanya ha de fer un pensament i revisar els seus textos legals bàsics, vint-i-cinc anys desprès de la seva aprovació. Hem de tenir un senat federal, tal com prefigura l'article 69 de la Constitució. Espanya ha de resoldre el tema basc, però no ho farà si Catalunya no s'avança a dir què vol, independentment del final d'aquell conflicte. 8 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A Catalunya vol una Espanya seriosament plural, formada per un conjunt de pobles disposats lliurement a la unió després de vint-i-cinc anys de convivència profitosa, però francament millorable. Mai no havíem tingut tant de temps de democràcia i autonomia, és cert i no es pot oblidar. Però si haguéssim de suportar cinc anys més d'un govern com el d'Aznar, Espanya esclataria. Ho dic a Madrid i ho dic aquí a Catalunya. Per què volem l'Estatut nou? El volem per ser el que som, per viure millor, per governar-nos millor i per avançar en la definició de Catalunya a Espanya i a Europa. ua Catalunya que vul·l ve: soanva h-: 'fa! Catalunya vol una Espanya federal, organitzada entorn de quatre principis: el federalisme polític, el federalisme fiscal, el cultural i el judicial. I què volem dir amb això? 1. El Senat federal, de tall germànic. No pactarem per menys. Això és el que la Constitució ja permet, més ben dit obliga, i tanmateix ella mateixa s'entrebanca quan diu que els senadors seran escollits per províncies, quan abans havia dit que el Senat és la Cambra dels Territoris. Ha de ser això: la Cambra dels Territoris. 2. La igualtat de resultats per habitant entre el sistema foral o de concert i el sistema fiscal comú. 3. La defensa per part de l'Estat del català, dels altres idiomes oficials i de la plurinacionalitat d'Espanya. És l'Estat qui ha de defensar el català. No és que la Generalitat no ho hagi de fer. És clar que ho ha de fer! Però no ha de semblar que són els catalans qui es defensen. No hem quedat que Espanya ens agrada per la seva pluralitat? Per això, l'Estat, com altres estats federals, hauria de ser el més interessat que en els carnets, els passaports, els documents nacionals d'identitat i les matrícules es defensés el català. I, llavors, nosaltres podríem dir que el castellà és un gran capital per a nosaltres. No és això la pluralitat, allà i aquí? Qui governa a Espanya? Tres nacionalismes. Un, el més important, el més 9 �acreditat, el més fort, el més dur, el més perillós, és el nacionalisme espanyol. Dos: el nacionalisme català, que fa el que pot. Tres: el nacionalisme basc. I després, m'ho deia José Bono, fins i tot a la Manxa han hagut de ser nacionalistes per guanyar, i Bono guanya de llarg. Nosaltres no hi estem pas en contra d'aquests nacionalismes, però diem que amb això no n'hi ha prou, perquè per aquesta via Catalunya i Espanya no són allà on haurien de ser i no arribaran allà on haurien d'arribar. 4. Una justícia local. Que la policia local pugui ser policia judicial dels petits delictes i faltes. Ho tenim escrit a la Carta Municipal de Barcelona, aquesta Carta que vàrem començar l'any 1980, i que encara no tenim. Fins i tot Franco, amb Porcioles d'alcalde de Barcelona, la va concedir l'any 1960; i ara amb l'Estat actual no surt, no ens la donen. Perquè vegeu que ens hem anat carregant de raó. La Catalunya que vull serà activa a Europa i al món. Catalunya vol que l'Europa federal sigui també l'Europa de les regions, l'Europa dels pobles, que vol dir una Europa més pròxima i més democràtica. Per molt que Aznar i Blair hagin frenat l'expressió «l'Europa dels pobles», aquesta Europa és més viva que mai i no hi haurà qui la pari. Catalunya vol participar en els afers europeus, directament en l'àmbit de les seves competències i indirectament -amb la resta de comunitats espanyoles- en el procés de formació de la voluntat general. Però Catalunya també vol ser especialment activa en l'àmbit de la Mediterrània, que avui crida a la nostra porta. El dramatisme amb què hem viscut els anys que hem passat, la incapacitat de Clinton i de la socialdemocràcia per resoldre el conflicte de Palestina sembla que ha fet un pas endavant, com ens va explicar recentment Moratinos a Barcelona. Recordem que Catalunya i Espanya tenen un paper importantíssim en una Europa que els darrers catorze anys ha oblidat el Mediterrani, s'ha encarat a l'est, s'ha oblidat del sud, i ha ignorat gue el perill d'Europa, del món, no està a l'est, sinó precisament al Mediterrani i en els enfrontaments que s'hi poden encendre. La Catalunya que vull canviarà les polítiques: tot és diferent de fa vint-i-cinc anys. Jo vull que aquestes eleccions autonòmiques siguin, i seran, les primeres eleccions 10 �M A R A G A L L P E R C A T A L U N Y A «britàniques». Es discutirà de polítiques, de com i de quina manera s'arreglen les coses. No pas tirant diners als problemes, com diuen els americans, o com fa la dreta moltes vegades. Parlem de coses reals, perquè nosaltres venim d'on venim, dels barris de Girona, Barcelona, Lleida, i perquè sabem com s'han de fer les coses. Hi ha tota una concepció darrera que hem estat discutint durant quatre anys. Em pregunten, quina és la diferència amb fa quatre anys? Fa quatre anys hi havia molta il·lusió, però només il·lusió i unes intuïcions certes: educació, educació, educació. Teníem raó i continuem tenint més raó que mai. Però ara sabem què hem de fer també amb l'habitatge, la seguretat, la protecció de la família; l'ajut als pares i mares que volen tenir criatures i, tanmateix, treballar. Ho sabem perquè ho vivim. La Catalunya que vull sera acollidora, integradora i plena d'oportunitats. Catalunya es pot convertir i es convertirà en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir i es convertirà en la pàtria dels emprenedors, dels emprenedors econòmics i socials: • dels treballadors que innoven a la feina, • de les dones empresàries i autònomes, • dels pagesos moderns, • de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives, • dels investigadors i inventors reconeguts, • de la gent gran activa, • dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d'un món sense fronteres, • dels empresaris conscients que guanyar diners augmentant els costos socials i ambientals no és crear valor, sinó traspassar el mort a un altre, • dels funcionaris motivats pel servei públic, • d'uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials i, també, exigents amb si mateixos. En resum: Catalunya ha de passar a ser un país d'actors, no un país d'espectadors. No un país de propietaris d'uns quants pams quadrats que van augmentant de preu sense fer pràcticament res. Però Catalunya serà també, com ho ha estat sempre, terra d'acollida. La dreta està a favor de la immigració. No dic els empresaris, dic la dreta ideològica. Per dues 11 �raons. Perquè saben, com sabem nosaltres i compartim, que és necessària la mà d'obra, perquè amb la natalitat que tenim no podríem créixer, probablement, pagar les nostres pensions. Però la dreta, a més, sap - i ho sap més directament perquè una bona part prové d'aquests sectors-, que els salaris es mantenen baixos també gràcies a la immigració. No ens enganyem. Però la dreta política sap, a més, que els seus vots poden pujar. Perquè, qui paga els costos de la immigració? L'immigrant que ha arriscat, que ha travessat l'estret com ha pogut, jugant-se la vida. Però, qui els paga també? Els paguen els treballadors d'aquells barris on aquests immigrants poden anar a parar. I, quins són aquells barris on aquesta gent poden anar? Doncs, no són els barris de classe mitjana o alta. Són aquells on viuen, amb molt esforç, els nostres treballadors, immigrants dels anys seixanta, que ja no són immigrants, que són catalans de sang, que ja formen part del nostre passat, que ja són pares i mares de la Catalunya actual, que tenen fills que parlen català: aquests són els que paguen els costos. Perquè a la seva escola, a la seva parada de metro, a la seva escala, és allà on hi ha problemes, on arriba la misèria que ells ja havien superat. I molta gent els diu: vosaltres que ja vàreu ser immigrants i, per tant, ja sabeu el que és, no podríeu fer amb aquests que ara arriben allò que us van fer a vosaltres quan vàreu arribar? Es demana als qui ja van fer l'esforç, als qui van abandonar la seva pàtria, creant-ne una de nova, que no és fàcil, que vegin com els seus barris es degraden perquè en venen uns altres que estan pitjor que ells quan van arribar. És això el que els estem dient? No és un gran sarcasme això? Els estem dient que acceptin tenir de nou un barri amb les condicions que tenien els barris fa quaranta anys. I, ara que els havien arreglat, han d'acceptar que les coses empitjorin. A mi això em revolta. Jo crec que l'esquerra a més de la indignació moral ha de tenir una altra cosa. No només valors i indignació, ha de tenir solucions. Les solucions es diuen barris segurs, barris tranquils i escoles dignes. La immigració és un problema de polítiques. La preocupació que tenen al Marroc per la immigració és escassa. No esperem que de les lleis o els pactes en surtin massa resultats. Algun se n'ha de treure, però a còpia de dir a la gent que nosaltres tenim la solució a aquests problemes que ells viuen, i de resoldre'ls. Catalunya es pot convertir en el banc de proves d'una colla de polítiques socials que ens agradaria que fossin les més avançades d'Europa. Ens hem passat vint, trenta, quaranta, cinquanta, seixanta anys copiant la socialdemocràcia nòrdica, la centroeuropea. Ara estan passant per moments de dificultats. Però nosaltres tenim 12 �M A R f t G A L L P E R C A T A L U N Y A tot allò que cal perquè Catalunya es converteixi en un referent. Hi ha els recursos i el coneixement. I hi ha l'experiència. Venim de baix, dels ajuntaments, ho hem après. Venim dels sindicats, de l'esquerra, del moviment de ciutadans que se'ns ha volgut aplegar a l'entorn. I és des d'aquest coneixement i aquesta experiència que aconseguirem el que vulguem aconseguir. Vull, per anar acabant, formular davant vostre un parell de compromisos personals: Primer. Durant molts anys, Catalunya ha tingut un president que deia el que calia i el que no calia, i un país que havia d'escoltar i aplaudir o tancar-se a casa seva. Ara, vull que Catalunya sigui un país que parli i que tingui un president que escolti. I que després governi. No que només escolti. Que escolti i que després governi. Però que abans de res sàpiga escoltar. I sàpiga escoltar per tots i en nom de tots. Un president presidencial, valgui la redundància. Que estigui un xic pel damunt. Segon. Un compromís amb la regeneració de la política. Una vegada més estem veient que la força del diner pretén subjugar la força o l'acció de la política. Altres vegades m'ho heu sentit dir i crec que ha estat una constant en la meva carrera política. Penso perseguir i espero aconseguir un grau zero de tolerància amb el transfuguisme, amb la col·lusio d'interessos entre el diner i la política. Ho hem aconseguit allà on hem estat, allà on hem governat. Lluitaré perquè a Catalunya sigui així a partir d'ara. Em proposo convocar, des d'avui mateix, totes les catalanes i tots els catalans a donar el millor d'ells mateixos pel país. A canviar tot el que cal canviar: tot. I si, com espero, el poble de Catalunya em fa confiança per obtenir la presidència, em proposo treballar de valent i sense defalliment per aconseguir aquest objectiu de canvi, amb el meu exemple i el del meu govern. Tenim el deure de fer tot el que estigui a les nostres mans per comprovar el que Catalunya pot donar de si. I tenim el dret de gaudir d'aquest país mai vist que podem construir entre tots. No en tingueu cap dubte, és possible fer-ho. Hem de fer-ho. I ho farem. Ara és l'hora de fer possible el gran canvi. 13 �Res no em faria més feliç que servir una Catalunya dempeus, jove, justa, autoconfiada, competent i innovadora. Una Catalunya que canviï la queixa per la proposta. Una Catalunya que recuperi l'energia positiva que fa anys que va perdent lentament. Una Catalunya que es reconegui ella mateixa, amb les seves capacitats extraordinàries, i avanci confiada i segura. Res farà més honor a la història recent del nostre país i la seva gent que una gran victòria a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Compto amb vosaltres! Endavant! Visca Catalunya! L'Auditori de Barcelona 29 de juny de 2003 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de Pasqual Maragall en l'acte de la seva proclamació com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-06-29 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Candidatura Eleccions Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Discurs de proclamació com a candidat, en el marc de la campanya Maragall per Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2659/RetornRoma_AnunciCandidat_LVG19980626-014.pdf 01697495ce97b6a433d5370d393ddab4 PDF Text Text 14 POLÍTICA LA VANGUARDIA Pasqual Maragali no ha esperado la cena conmemorativa del XX aniversario del PSCpara anunciar oficialmente su candidatura a la presidencia de la Generalitat. El ex alcalde de • VIERNES, 26JUNIO 1998 Barcelona se adelantó un día para proclamar, desde el punto más alto de su ciudad, su voluntad de encabezar un “movimiento” de centro izquierda similar al que representa Blair en Gran Bretaña Maragailse presenta comoel líderdeuna alternativa “amplísima” queincluyeel centro El ex alcaldeconfirmaoficialmente queseenfrentaráa Pujoly dejaclaroquenoquieresersóloelcandidatodelPSC EL REGRESO “Ya he vuelto y el ‘souflé’ no se ha deshinchado” DIÁLOGO “Dialogaré con todos los partidos de izquierda y con algunos que no lo Son, incluidos empresarios y gente avanzada de la Iglesia” PARTIDOS “Igual que las empresas se fusionan para competir, se acabáron los que conducen a los militantes hasta la tumba” SALVADOR SANSUÁN EL PROFETADEL“CAMBIO”. Maragail subió a Coliserola para anunciar su deseo de pilotar el “cambio” en Cataluña RAMON SUÑÉ BARCELONA. Ya es oficial: Pasqual Maragall disputará la presi dencia de la Generalitat a Jordi Pujol. El gran duelo quedó servido ayer al mediodía cuando el ex alcal de de Barcelona, desde el mirador de la torre de Coilserola, confirmó que está “ilusionado” y “decidido” a “encabezar una alternativa de cambio en Cataluña”, un “movímiento amplísimo”, un proyecto que no sólo represente al PSC o a la izquierda, sino que integre “fuerzas de gran espectro”, incluidas las de un centro “radical”, al estilo de lo - Maragail abogapor la ‘fusión de los partidos” en genérico,pero evita pronunciarse sobre una coalición con otrasfuerzas que significa en Gran Bretaña el nuevo laborismo de Tony Blair. Maragall quiso marcar el territo rio desde el primer momento y dejar claro que su liderazgo pretende traspasar las fronteras de los partidos tradicionales, en general, y del PSC, en particular. Por ese motivo, anun ció su candidatura lejos de la sede de su partido y antes de intervenir esta noche en la celebración del vigési mo aniversario de los socialistas catalanes. Como testigos, su esposa, Diana Garrigosa, su hermano Er nest, concejal del Ayuntamiento de Barcelona, y tres de sus “familiares” políticos más directos: Narcís Serra, Joan Clos y Joan Reventós. A ellos se unió posteriormente en un almuerzo el secretario de organización del PSC, José Montilla, máxi mo exponente de ese aparato socialista con el que Maragali tendrá que lidiar a partir de ahora para aunar posiciones políticas e intereses per sonales (léanse listas electorales) no del todo coincidentes. El aspirante socialista a la presi dencia de Cataluña inició su com parecencia ante la prensa con una sorprendente puntualidad y con un saludo con reminiscencias tarrade llistas. Con un “ya he vuelto”, puso punto y final a lo que él mismo defi nió como un año de “libertad perso nal, familiar y profesional”. El candidato —condición que asumirá el próximo otoño cuando el PSC reali ce primarias—recuperó un símil que él mismo empleó el verano anterior cuando respondía con evasivas sobre la posibilidad de enfrentarse a Pujol. “El ‘souflé’ —afirmó— no se ha deshinchado, sino que ha subido un poco más. Esto me ilusiona y me gratifica.” Aseguró que muchos catalanes le han animado a encabezar el “cambio” y anunció que regresa dispuesto a “escuchar sin poner lí mites” y a dialogar “más allá de nuestra familia política”: con “em presarios, gente avanzada de la Igle sia, ONG, movimientos sociales...” Pese a todo, Maragail no olvidó su origen y filiación política. Recor dó que sigue siendo miembro del PSC, “mi partido, del que no he renegado jamás y que piensa, como yo, que tenemos que ampliar fronte ras y que existe una posibilidad muy grande de ganar”. La proclamación de su fidelidad al PSC no le impidió hacer suya la teoría que señala que los partidos, como las empresas, tenderán a fusionarse. Sin embargo, no concretó si se refiría a la posibili dad de que el PSC se presente a las elecciones autonómicas coaligado con otras formaciones. “No sé las fórmulas”, confesó. Pero añadió que lo que tenga que hacer, “lo haré de acuerdo con mi partido”. Pasqual Maragall no pronunció ni una sola ocasión el nombre de Jordi Pujol, ni siquiera de CiU. También dejó para próximas ocasiones la explicación de su progra ma político. Tan sólo dio alguna pis ta. Así, proclamó la “absoluta” soberanía del PSC respecto del PSOE en aquellas cuestiones propias de la política catalana, y abogó por “un catalanismo menos agrio, más expresivo, abierto y fraternal que el que es en este momento el catalanis mo oficial”. Y explicó lo que la Europa en construcçión espera de Cataluña: “En Europa se ve el modelo catalán como lo que nunca debía haber dejado de ser, como un entendimiento muy amplio, de fuerzas diversas, que están por un autogobierno fuerte y una lealtad fe- deral (. . .), que están por afirmarse, pero también por explicarse, lo que no se ha hecho o no se ha hecho bien”. El líder socialista tampoco quiso entrar en cuestiones como la políti ca lingüística de la Generalitat: “Pregunten a Joaquim Nadal y Nar cís Serra, que han mantenido una lí nea muy coherente. Yo no tengo opiniones diferentes”. Y negó la existencia de profundas diferencias entre sus planteamientos y los de Josep Borreil. “Los dos son discursos del PSC —afirmó—y no creo que pueda haber discrepancias.”. La llaveinglesaparadestornillar a Pujol A descender 1 del mirador de la torre de ColI serola, Pasqual Maragall recordó que esta espada de Excalibur-de las comunicaciones hundida en el Tibidabo la había inaugurado él, en compañía de Josep Borrell. Entonces, Maragall subió a la montaña doméstica con una llave in glesa en la mano, así que, tras la formalidad propia de un acto de alcalde con ministro, invitó al titular de la cartera de Transportes y Comunicaciones a acercarse a la antena de Radio Barcelona, con sus raíces de acero fijadas en la cima y procedió con la herra mienta a desenroscar simbólicamente uno de los tor nillos de la añeja instalación. Seis años después, Maragall ha vuelto a la torre diseñada por Norman Foster con el discurso de Blair como llave inglesa —“sepuede ser radical y centrista”— para intentar destornillar los anclajes de Jordi Pujol, fuertemente amarrados a la Generalitat desde hace dieciocho años. El ex alcalde volverá a tener cerca a Borrell, ahora sin más cartera que la caja de herramientas del socialismo y con un manual que no es un seguro contra reparaciones. Pasqual Maragall y Josep Borrell tienen criterios dispares sobre el diagnóstico de las averías y sobre cómo corregirlas. Borrell piensa que el Foro Babel es una buéna escuela de formación profesional para proceder contra los tomillos que mantienen sujeta la silla presidencial de Pujol, pero Maragali sabe que si se le va la mano en la operación el mecánico no sólo puede desencajar el trono, sino todo el condado. El discurso de Blair es siempre una apología del “tres en uno” para evitar que chirríen las reparacio nes en el tejido social. Ya sea en el Ulster o en Esco cia. Su llave inglesa es, en realidad, una llave maes tra, que abre puertas en lugar de desajustarlas. MÁRIUSCAROL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall se presenta como el líder de una alternativa "amplísima" que incluye el centro Creator An entity primarily responsible for making the resource Suñé, Ramon Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Candidatura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Eleccions Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Abstract A summary of the resource. Article que explica l'anunci de Maragall a presentar-se com a candidat a la presidència de Catalunya, al seu retorn de Roma. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Torre de Collserola Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-06-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1010/19860405d_00115.pdf 0b652c5af47b2bd3039ab8a8b4cddf9b PDF Text Text tÁ Ajuntament de Barcelona CONFERENCIA ALCALDE --JJ.00.'92~~ BANYOLES DISSABTE DIA 5 D'ABRIL DE 1986 �EL DIA D'OCTUBRE D'ENGUANY, ELS 90 MEMBRES DEL COEITE CLIMPIC INTERNACIONAL ES REUNIRAN A LA CIUTAT SUISSA DE LAUSSANNE PER A DECIDIR LES CIUTATS QUE SERAN SEUS D'ESTIU I D'HIVERN DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992, EL PROPER 17 D'OCTUBRE SE CE PRESENTA, DONCS, COM UNA DATA QUE POT SER HISTORICA PER A BARCELONA 1, EN CONSEQUENCIA, PER A CATALUHY'A_ I MOLT fSPECIALMENT PER A AQUESTA CIUTAT DE BANYOLES, LES CONDICIONS »E LA QUAL JUGARAN UN PAPER FONAMENTAL EN EL CO'JJUNT D'AVANT',TGES SUE OFEREIX LA NOSTRA CANDIDATURA. DES DEL NOSTRE PUNT DE VISTA, QUE BARCELONA ORGANITZI ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES, GAIRABE ,UNA QUESTIO DE JUSTICIA HISTORICA. ABANS D'ARA, BARCELONA JA HA ESTAT CANDIDATA EN UNES ALTRES TRES OCASIONS A ACOLLIR UNS JOCS. AIXO VA. SER LLS ANYS 1.924, 1.936 I 1.972. CADASCUNA D'AOUESTES CANDIDATURES, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT AL SEU OBJECTIU, MA. DEIXAT LLECATS POSITIUS PER A LA CIUTAT. LA �CANDIDATnA ALS JQCS OLIMPICS DE 1.924 ENS VA DEIXAR L'ESTADI DE LA FUXARDA.; LA DE 1.936, L'ESTADI DE MONTJUIC, I LA DE 1.972, LES PISCINES BERNAT PICORNELL. LES POSSTEILITATS QUE TE AVUI BARCELONA D'ACONSEGUIR LA NOMINACIO PER A. ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92 SON, FUGINT DE OUALSEVOL TIPUS DE TRIOMFALISME, RAONABLEMENT ELEVADES. DE L'ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMA NO ESCRITA DEL C.I.O., SON POT DEDUIR QUE ELS JOCS OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992 ES CELEBRARAN A EUROPA. ES DIFICIL QUE AQUESTA TRADICIO ES TRENQUI, I NO S'HA D'OBLIDAR QUE, ENTRE ELS 24 PAISOS DE L'EUROPA OCCIDENTAL QUE TENEN PRESENCIA EN EL SI DEL COMITE oLImp ic INTERNACIONAL, ESPANYA ES L'UNIC GRAN PATA QUE MAI NO HA ORGANITZAT CAP EDICIO DELS JOCS OLIMPICS. CON VAIS DIN EN EL MEU DISCURS DE PRESENTACIO DE LA CANDIDATURA A. LOS ANGELES I HE REPETIT DESPEES A BERLIN-EST, A LISBOA, A ROMA I A MOLTS ALTRES LLOCS, BARCELONA VOL FER ELE JOCS, BARCELONA. ES MEREIX ELS JOCS, BARCELONA ESTA HADURA PEP. A ONGANITZAR ELS JOCS. I HA D AL TRES RAONS, -44-0----E-STRICTA4ENT --E-SPORT IVES- P-ERO MO--PER-AIMYS-SOLIDES, QUE JUSTIFICARIEN UNA DECISIO �FAVORABLE A LA NOSTIJA CANDIDATURA. D'UNA BANDA, BARCELONA ARRIBARA, TOE COINCIDINT AMB LA FI D'AQUEST SEGLE, AL SEGON MILENAPI DF LA. SEVA EXISTENCIA, I, D'ALTRE BANDA, EN 1.992 ES CUMPLIRA EL CINQUE CENTENARI DEL DESCOBRIMENT D'AMERICA. PERO TARES jUGUEN EN FAVOR DE LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA LA REALITAT ESPORTIVA EXISTENT AVUI EN LA NOSTRA CIUTAT. G...ACIES A LA. SEVA CONSOLIDADA TRADICIO ASSOCIATIVA I A L'EXEMPLAR COL.LABORACIO MUTUA ENTRE LES ENTITATS I ELS CLUBS ESPOPTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PUBLICA, BARCELONA POT ARA GAUDIR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES -TANT PUBLIQUES COM PRIVADES- O BARCELONA NO EA DE PARTIR DES DE ZERO CAP A LA META DEL 92. L'ANELLA OLIMPICA DE MONTJUIC I LES AREES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL I EL VALE D'HEBRON SON BONS EXEMPLES D'AIXO QUE DIC. DE PACA COSA ENS SERVIRIEN, TANMATEIX, TOTS ELS NOSTRES ARGUMENTS ESPORTIVA I LA. DISPONIBILITAT CAPAC, D'UNA INFRAESTRUCTURA SI BARCELONA NO TINGUES DOS ELEMENTS ESENCIALS PER A SER MEREIXEDORA D'UNS JOCS OLIMPICS. AQUESTS DOS ELEMENTS ALS QUALS M'ESTIC REFERINT SON LA UNANIMITAT POLIT T CA -,TMJE ABONA. LA CANDIDATURA. 1 LA FERMVOCACIO OLIMPICA �DELS SEUS CIUTADANS, .'?ICA T. UNA VOCACIO QUE ES VEU AVALADA PER LA ININ'»E.rv:RUMPUDA TRADICIO ESPORTIVA I7L.. QUATRE DE }3ARCELONINS. I AI }CO NO SOLS ES I M PORTANT, GENERACIONS SINO GAII2EI3E DECISIU C CONCLOENT. 10 C BST ANT, NO ENS PODEN PERMETRE EL LUXE D'UN OPTIMISME EXCESSIU. JA HE DIT ABANS QUE LES POSSIBILITATS DE BARCELONA DE SER DESIGNADA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON EL E VADES r RAONABLEMENT ELEVADES . tia JUGANT PERO, BARCELONA ESTA A `a5 LA CUAL NO TE TOTS EL NÚMEROS. EN TENIM MOLTS, ES CERT, PERO NO ELS TENIM TOTS . ELS TIUDREE TOTS ARA 1U GMïE r I, ES MES, NO DEL DIA 17 D'OCTUBRE D'ENGUANY. At SU LES MOSTRES PROBABILITATS . III TRE}3ALLAREM DE VALENT, AIXO SI, PERO NO PODEN CAURE EN L'ERROR DE SUBESTIMAR LA CAPACITAT I LA FORÇA DE LA RESTA DE LES CA."DIDATURES QUE ASPIREN A ORGANITZAR ELS JOCS DEL 92. ES PER AIEO QUE SERIA UNA GREU IRRESPONSABILITAT BAIXAR LA GUARDIA ? ,'}LAXAR EL MOSTE1. ESFORÇ COL.LLCTIU. PURQEJE, EL MOSTEE 1 . ENOPQ E S, EN DEFINITIVA, LA MILLOR I MES EFECTIVA ACREDITAC tO QUE PODEN DUR A LA CIUTAT DE LAUSANNE EL DIA 17 D'OCTUBRE. I PERQU}" SOC CONSCIENT DE LA NOSTRA CAPACITAT �D'ESFORC COL.LECTIU ES PERQUE TINC PLENA CONFIANCA EN LA CANDIDATURA OLTMPICA DE BARCELONA I PER QUE DIC QUE LES NOSTRES POSSISIEITATS SON RAONABLEMENT ELEVADES. UN COY? DIT QUE, SENSE SUBESTIMAR NINGU, HIREM CAP EL PROPEP 17 D'OCTUBRE AME CONFIANÇA PERMETEU-ME INSISTEIXI UN ASPECTE QUE QUE CARACTERITZA A LA NOSTRA CANDIDATUE.A OLIMPICA I QUE ES DE TRANSCENDENTAL IMPORTANCIA PER A LA CIUTAT DE BARCELONA I, EN TANT QUE CAPITAL DE CATALUNYA, PER AL CONJUNT DEL NOSTRE PAIS. AQUEST ASPECTE FONAMENTAL AL OVAL M'ESTIC REFERINT ES QUE ELS JOCS OLIMPICS NO CONSTITUEIXEN EL OBJECTIU ULTIM DELS NOSTRES ESFORCOS. PER A BLRCELONA, PER A CATALUNYA, ELS JOCS DEL 92 REPRESENTEN UN VERITABLE CATALITZADOR CAPAÇ DE DINAMITZAR TOTES LES INICIATIVES DE DESENVOLUPAMENT QUE LA NOSTRA SOCIETAT TE ANEJADES CARA A UN FUTUR PROPER. UNA. HERENCIA QUE TINC DEL MEU PAS PER LA FACULTAT DE CIENCIES FCONOHIOUES, UNA DE LES IDEES -FORÇA DE L'ECONOMIA QUE EH. VA QUEDAR GRAVADA, ES QUE LA REALITAT DEPEN MOLT DEL FUTUR. EL PEEPENT DEPEN MOLT DEL FUTUR, NO NONES DEL PASSAT; NO DOMES DEL QUE SON LES ARRELS; NO NONES DEL QUE ENS �DETERMIUA DES DEL PUNT DE VISTA DEL QUE JA ESTA FET I DE LA INFRAESTRUCTURA QUE 'I'ENIN I DE TAL CON. SON. EL PRESENT D PEN TAP BE D'ALL() QUE VOLEN SER O ESPEREN SER. E N AQUEST SENTIT, CREC QUE ELS GRANS CANVIS DE LA HISTORIA DE LA HUMANITAT NO ES PODEN, SEGURAMENT, EXPLICAR SI NO ES PRECISAMENT EN FUNCIO DEL FUTUR I DE LA PERCEPCIO QUE ELS C rU`vADA.NS VAN TENINT DEL FUTUR, MES QUE NO PAS DE LA INFLUENCIA DEL PASSAT. SI EL PASSAT FOS SEMPRE L'UNIC DEi'LRM'INA JT DEL QUE ESTA PASSANT EN EL PRESENT, NO HI HAURIEN HAGUT ELS GRANS CANVIS QUE S' HAN PRODUIT A LA HISTORIA, A NO SER AQUELLS QUE S'ESPERAVEN, AQUELLS QUE EREN PREVISIBLES; ï'ERO NO AQUELLS QUE VAN SER IMPREVISIBLES I QUE CONSTITUEIXEN LA MAJORIA DELS GRANS CANVIS QUE S'HAN PRODUIT. ES EN AQUEST SENTIT QUE VULL REMARCAR AVUI , LA I'-`[POR`ANC'_A DE QUE LA II:UMANITAT, ELS PAISOS, LES CIUTATS, ELS POBLES, TINGUIN OBJECTIUS CONEGUTS O RELATIVAMENT COiNI-.,,Ç};, EN TOT CAS, ASSUMIBLES I QUi? ES POGUIN ACONSEGUIR. QUAN AQUESTA CIRCU NSTAITCIA ES DONA EN EL SI D'UNA SOCTETAT DETERMINADA, L'OBJECTIU MARCAT ACTUA UNA MICA �COM A MOTCR INPULSOR DEL MOVIMENT DEL SISTEMA- AQUESTA. nlInExio TE MOLT A VEURE AMB LA CANDIDATURA DE BARCELONA ALA SOCA OLIMPICS D'ESTIU DE 1.992. PENSO, ESTIC BEN SEGUR, OUA EL PROJECTE DELS JOCS OLIMPICS POT REPRESENTAR PERFECTAMENT EL PAPER DE L'OBJECTIU CONEGUT, ASSUMIHLE 1 ACONSEGUIBLE QUE FACI DE MOTOR DINAM1TZADOR. EL PROJECTE EFES DOCE DEL 92 CONSTITUEIX, SENSE CAP DUBTE, EL MES 'DON'. CATALITZADOR DE LES VOLUNTATS I ENERGIES DE PROGRES CUE JA EXISTEIXEN ARA AL SI DE LA NOSTRA SOCIETAT. PER QUE, EN AQUEST SENTIT, A NINGU NO SE LI ESCAPA QUE AL DARBERA ÍD LA CANDIDATURA OLIEPICA III HA UNA TENSIO SOCIAL PREVIA, UNA. TENSIO CULTURAL PREVIA, UNA TENSIO ANIMICA PREVIA. D'UNA CIUTAT QUE VOL PROJECTAR-SE EN L'ESPAI 1 EN EL TEMPS; D'UNA SOCIETAT QUE ESTA CERCANT EL MILLOR CATALITZADOR POSSILLD PER A REALITZAR LA SEVA PROJECCIO, EL MILLOR PReJECTF QUE PUGUI VESTIR, ARTICULAR I VEHICULAR LES SEVES ASPIRACTONS. PENDO, ESTIC SEGUR, INSISTEIXO, QUE AVUI NO EXISTEIX CAP ESTAD FSDEVENIMENT PACIFIC CAPAC DE CATALITZAR INICIATIVFS DE DESENVOLUPAMENT 1 DE CRIDAR AME TANTA FORCA �L'ATENCIO INTERNACIONAL, COM A UNS JOCS OLIMPICS, ELS JOCS OLIMPICS DE 1.992 SON, DONCS, AVUI PER AVUI, 'LIMA HES ADIENT PER A CATALITZAR LES INICIATIVES DE DESENVOLUPANENT ECONOMIC, URBANISTIC I TECNOLOGIC QUE BARCELONA TE PLANTEJADES PER A PROJECTAR-SE CAP ENDAVANT EN EL TEMPS I L'ESPAI. L'ORGANITZACIO DELS JOCS OLIMPICS DEL 92 COMPORTARIA PER A BACELOMA UNA EXTRAORDINARIA I DECISSIVA EMPENTA PER ACONSEGUI POSAR-SE AL DIA EN EL TERRENY DE L'URBANISME I DE LES COMLINICACIONS, ESPECIALMENT PEL QUE FA A LES TELECOMUNICACIONS. D'ALTRA BANDA, ELS ESFORÇOS QUE DES DE FA TEMPS JA ESTEN. FENT PER A PROJECTAR BARCELONA INTERNACIONALMENT I CONVERTIR-LA EN UNA METROPOLI EFICIENT I ATRACTIVA .PE. A LA UBICACIO DE NOVES ACTIVITATS INDUSTRIALS I DE SERVEIS D'ALTA. TECNOLOGIA, REBRIEN AMB ELE JOCS UN SUPORT POlAMENTAL. TAMPOC ES POT OBLIDAR LA REACTIVACIO DE QUE SERIEN OBJECTE EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIO (AIXECAMENT DE LA VILA OLIMPICA A. BOLLE NOU, RECUPERACIO DE LA FAÇANA MARITIMA PER �A LA CTUTAT, MODERNITZACIO I CONSTRUCCIO D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES...), AIXI CON ELS DEL TURISME 1 EL COMERC (UNES 300.000 PERSONES VISITARIEN BARCELONA AMB MOTIU DE LA CELEBRACTO DELS JOCS). ELS JOCS OLIMPICS, EN DEFINITIVA, PROVOCARIEN UNA DINAMITZACTO GENERAL DE L'ECONOMIA, NO SOLAMENT DE LA CIUTAT SINO DE T)T EL PAIS. NO VULL FUGIR, PERO, DEL TEMA QUE TOTS VOSALTRES TENIU ARA AL CAP. SOC CONSCIENT DE LA VOLUNTAT OLIMPICA DE LA CIUTAT D? BANYOLES, AMPLIAMENT DEMOSTRADA AL LLARG DE LA SEVA TRADICIO ESPORTIVA I TAMBE SOC CONSCIENT DEL DESIG DE BANYOLES D'ACOLLIR LA CELEBRACIO DE LES PROVES DE REM I PIRAGUIISME SI BARCELONA ES DESIGNADA, FINALMENT, SEU DELS JOCS OLIN?ICS DE 1992. NO VULL, DEIA, FUGIR D'AQUEST TEMA, NO S'HA PRES ENCARA UNA DECISSIO DEFINITIVA. S'HAN FET I S'ESTAN FENT ESTUDIS I VALORACIONS TECNIQUES PER A DECIDIR LA LOCALITZACIO DE LES PROVES DE 1 DE PIRAGüISME; ESTUDIS I VALORACIONS QUE, NO HO DUBTEU, TEMEN MOLT EN COMPTE LA LLARGA 1 BRILLANT �TRADICIO ESPORTIVA, ESPECIALMENT EN EL CONPETICIONS NAUTIQUES, EL MAGNIFIC SCENAR Ji TERRENY LES DE LA CIUTAT DE BANYOLES, AIXI COM NATURAL D'AQUEST INDRET DEL NOSTRE PATS. NO OBSTANT, LA DECISIO FINAL NO ESTA PRESA ENCARA. DEIZEU-ME QUE UN DIGUI QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA DECISIO QUE ES PRENGUI NOMES ES GUIARA PER FINALITAT CLARA 1 UNICA: FER EL MILLQR PER. LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, FER EL MILLOR PER ACONSEGUIR DUE ELE JOCS VINGUIN A CATALUNYA. ESTIC CONVENCUT QUE, SI FINALMENT, ELS JOCS DEL 92 VENFM' A BARCELONA, INDEPENDENTMENT D'ON ES LOCALITZIN LES DIFERENTS PROVES ESPORTIVES, IHI)ORTANTISSIHA PER AL EL FET TINDRA UN REPERCUSIO CONJUNT DEL PAIS I, MOLT ESPECIALflEMT, PER A. LES COMARQUES GIRONINES. AQUI ES ON LA CIUTAT DE BANYOLES I, EN GENERAL, TOTES LES COMARQUES CIRONINFS PODEN, I FINS I TOT, DEUEN, JUGAR UN PAPER FONAENTAL. UN PAPER QUE PASSA PER LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS, PEL FOMENT DEL SECTOR TURISTIC, DESENVOLUPAMENT DEL CONJUNT DE L'OFERTA DE SERVEIS. PEL �PENSAR NONES EN EL QUE SIGNIFICARIA LA PROLONGACIO DE L' AUTOPISTA ESTRE MATAR° I MALGRAT PER A LA PROMOCIO DEL SECTOR HOTELER, I DEL COMERC EN GENERAL, DE LA COSTA BRAVA, ESPECIALMENT DE LLORET DE MAR 1 LES SEVES POBLACIONS VEINES. ¡(UN CALCULA QUE SI ES CELEBREN A BARCELONA, ELS JOCS DEL 92 ATRAURAN A UNS 300.000 VIS ITANTS AQUEST FLUX TURISTIC S'ALLOTJARA EN ELS HOTELS D' UNA FRANJA DE TERRITORI COMPRESSA APROXIMADAMENT ENTRE: LLORET DE MAR I TARRAGONA. ES IMPORTANT QUE DESCARTEN LA VISIO DELS JOCS COM UN MANNA, CON UF REMEI, COM UNA PANACEA PER ALE S . COSES QUE NO RUTLLEN.. rs JOCS SON UN CATALITZADOR , -. CON ELEMENT DE MOVILITZACIO . OESFORCOS. SI ES TREBALLA AMB IMAGINACIO, AMB ENTUSIASME I AMB RIGOR, L'HORITZO 92 SERA TAMBE UN HORITZO DECISIU PER A LES COHARDUES DE CIRONA. D'ALTRA BANDA I AL MARGE DELS INDUBTABLES BENEFICIS DE TIPUS ECONOMIC, ESPORTIU 1 DE PROJECCIO INTERNACIONAL, Hl �PAN ALTRES ASPECTES DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELS JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUBTE, UNA MIMA DE PRIMER ORDRE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA EINA QUE HA DE SERVIR EPA PI ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS LUPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL NON A COMPETIR I A SUPERAR-SE. UNA EINA, AL CAP I A LA FI, CAPAC DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUATRE ANYS, SETi LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES ARTS PLASTIOUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRE... EL SEU PASSAT I EL SEU FERESENT. RE DEDICAT LA PRIMERA PART/D'AQUESTA CONFERENCIA A =POSAR LES POSSIBILITATS pn LA CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA, LA NECESSITAT/ D'ORGANITZAR ELS JOCS QUE TE BARCELONA PER A C0ALITZAR I DINAMITZAR LES SEVES TNICIAT7VES DE FUTUR, I ELS BENEFICIS QUE ELS JOCS OLIMPICS REPORTARIENÇA LA/NOSTRA SOCIETAT. ARA, PERO, CAL DIR COM HA DE SER AQUESTA. CIUTAT QUE PRETEN ACOLLIR ELS JOCS DEL 92. "1"1,A BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE �1.992 , LA BARCELONA QUE VOLEM QUE CONSOLIDI LA SEVA CAPITALITAT NN EL NORD DEL SUD, LA METROPOLI QUE HA DE SER RECONEGUDA CON UNA GRAN CAPITAL EUROPEA EN LES PROXIMES DECADES, LA BARCELONA CAPITAL LLATINOAMERICANA I PORTA D'ENTRADA A EUROPA, LA BARCELONA QUE REPREN EL SEU LIDERATGE CULTURAL, LA BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELE "NORANTA" HA SER [IRA CIUTAT QUE TINGUI UNES EONES COMUNICACIONS CONVENCIONALS 1 UNES EXCEL.LENTS TELECOMUNICACIONS, UNS ENLLAÇOS ATERIS INTERCONTINENTALS ESTABILITZATS, UN PORT ACTIU I MONELL, UNA FIRA CONSOLIDADA I, ENTRE MOLTES ALTRES COSESLES, UN GRAN MERCAT CENTRAL I UNA ADMINISTRACIO EFICAC.. BARCELONA HA DE SER, RESUMINT, UNA CIUTAT EFICIENT. ESTIC CONVENÇUT QUE LA CAPITALITAT QUE PROPOSEM ES POT DERIVAR. AL7 TOTA NATURALITAT D'AQUEST OBJECTIU D'EFICIENCIA. UNA CAPITAL NO LA FAREM PAS AMB VOLUNTARISME UNICAMENT. LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI BARCELONA ES LA CIUTAT QUE CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL PER A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA NO PODRA PERMETRE'S EL LUXE DE DEIXAR DE RANDA SI VOL TENIR UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENT LE UNA SERIE DE TERRENYS BEN CONCRETS I �IDENTIFICABLES. ES, EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA EIDEPAP EL QUE NNE ANOMENAT "NORD DEL SUI)". HEN INTCNTAT QUE AQUEST PROJECTE TINGUI EL SUPORT D' UNES POLITMUES COHERENTS I CONSISTENTS EN L'AMBIT CATALA, ESPANYOL 1 INTERNACIONAL. HEM INSISTIT EN AQUEST MISSATGE I HEM PROCURAT DE MANTENIR LA DIRECCIO. AIXO S'HA TRADUIT, EN EL TEREENY DE LA PRACTICA, EN LA GRADUAL DEFINICIO D' UNA POLITICA DF PRESENCIA EXTERIOR ENCAMINADA A PROPICIAR LA CIUTAT QUE PEMSEM PER AL FUTUR IMMEDIAT. COESEQUENTMENT, HEM FET UNA POLITICA DE PROMOCIO DE LA CIUTAT I D SEU PORT COM A PORTA D' ENTRADA A EUROPA, I IIEM ABONA TOTES LES PROPOSTES DE COMUNICACIO INTERIOR EN L'AREA TRANSPIPENENCA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA ESTAT, EN AOUEST SENTIT, UN DECIDIT IMPULSOR DE LA INICIATIVA ADOPTADA PER L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL DE TIRAR ENDAVANT UNA MILLOR COMUNICACIO I UN MILLOR INTERCANVI D'IDEES ENTRE LES PRINCIPALS CIETATS DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, ES LA. CIUTAT AME MAJOR PES ESPECIFIC D'UNA AMPLIA ZONA GEOGRAFICA �TRANSPIRENENCA QUE FA BASTANT DE TEMPS VAN COMENÇAR A IDENTIFICAR COI": EL "NORD DEL SUD", EN UNA CARACTERITZACIO QUE HA TINCUT UN EXIT MOLT NOTABLE. EL "NORD DEL SUD" NO ES UNA REGIO DE FRONTERRS BEN DEFINIDES, PERO ABASTA, A MES DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCES -QUE GRAVITA. ENTORN DE TouLousE-, TOTA LA REGIO LLANGUEDOC-ROSSELLO PROBABLEMENT, UNA 130NA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA ELAVA FRANCESA. LA INCORPORACIO D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECONOMICA EUROPEA HA DE PRODUIR UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANGA, AQUESTA REGIO PASSARA -HA PASSAT JA- DE SER FRONTERA,CUL DE SAC, A. SER UNA ZONA DE PAS. UNA ZONA DE PAS, PER CERT, QUE EL SETMANARI ECONOMIC NORDAMERICA "BUSSINES FUER" CLASSIFICAVA, FA. ARA UN MES I MIG, ENTRE LES REGIONS EUROPEFS QUE ESTAN EXPERIMENTANT UN CREIXEMENT RAPID. I AQUI ES ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVE CRUCIAL. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA, POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D' UNA METROPOLI MODERNA QUE LA CONFICURIN COM. LA CAPITAL D' UNA REGIO EUROPEA EN TRANSFORMACIO, EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES �A7MI'ES INTERNACIONALS, UNS POLIGONS INDUSTRIALS MODERNS, UN CENTRE ' r itfRVEIS SOFISTICAT, UNA AMPLIA OFERTA CULTURAL, UN I UNA NOTABLE CONCENTRACIO UNIVERSITARIA PODEN D S I,AÇAR C YP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT I, D ' AQ U ï:rft TRA BANDA, CAL NO OBLIDAR ELS DECIDITS ESFORÇOS QUE t T^: T ^^ ^ P v r¡.^Y ^ CONVERTIR BARCELONA EN UNA CIUTAT PEP F ^^.., i\ . COMPETITIVA 1'TI c:'ANALITZI EL FLUX RC ADERIES 3' n r+ iS^tl^n, = ^ , _u AMERICA DE RELACIONS I DE LLATINA CAP A EUROPA I D' EUROPA CAP A 7r'T ïr -T'' - _ .Z I sl-1. nUAN ES PARLA DEL DESENVOLUPAMENT DE BARCELONA, DE LA I'ROSI'i'Ï?ITA`t' 'ÏI BARCELONA, CON EN AQUEST CAS, CAL TENIR SEMPRE PE SE'' T L'OBRA DEL PROFESSOR PI.ERRE: VILAR. EL PROFESSOR. VILAR ENE NOSTRA COM LA PROSPERITAT DE CA`T'ALUNYA COINCIDEIX HI` TORIC'AM NT AMB LES FASES DE L' EXPANSIO URBANA BARCELONA 1 OIrAN CONS LES INSTITUCIONS CATALANES HAN FUNCIONAT HAN FUNCIONAT LES BARCELONINES. ES UN CONJUNT DE CIUTATS QUE ARTICULEN UN SISTEMA, EI, CENTRI, DEL QUAL ES BARCELONA I LA SEVA AREA METROPOLITANA— TANMATEIX, LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS �CATALA S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTEN COM UNA TACA wom OCUPANT-HO TOT. CATALUNYA COMPTA AMO UNA XARXA DE CIUTATS QUE, SI FUNCIONA BE, SI ES EFICIENT, POT rIANTEMIR L'EQUILIBRI DEL TERRITORI. PERO TOT AQUEST CONJUNT DEBEN TAMBE DE QUE BARCELONA FUNCIONI. 50 SR, AMICS DF BANYOLES, QUE NO TROBARR UN AUDITORI BILLOR PER COMPRENDER EL QUE ESTIC DIENT. BANYOLES ES UN EXLEMPLE D L'SYISTENCIA D'UNES CIUTATS QUE HAN SABUT MANTENIR SEVA PERSONALITAT 1 A LA VEGADA ADAPTAR-SE A LES EXIGENCIES DE LA VIDA D'AQUEST FINAL DE SEGLE. ES UNA PROVA DE LA VITALITAT D'AOUEST PAIS, I, ALHORA, DE LA FALSETAT DELS PLANTEJAMENTS QUE VEUEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE EAncELoNA PP PERILL PER A LA RESTA DE CATALUNYA. CATALUNYA ES WS PAIS PETIT, PERO H1 HA ESPAI, H1 HA PROU CAPACITAT CREATIVA., 1 HA PROU TARIMA PER A QUE TOTS H1 CAPIGUEM. SI LA MOSTRA CANDIDATURA OBTE LA ORGANITZACIO DELS JOCS, BANYOLES POT TENIR UN LLOC PRIVILEGIAT EN EL PROCES DE MODERNITZACIO DE CATALUMYA QUE S'ENGEGARA, QUE S'HA ENGEGAT 5A, 72.1.E LA IB.LUSIO D'ACOLLIR ELS JOCS. �EL sIsTnmA CATALA DE CIUTATS, LA CATALUNYA DE LES CTUTATS, LA CATALUNYA QUE TENTE AVU1, FUNCIONARA SI L'ESTPUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI AQUEST ESTA Dì E CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALLA DE HAN D'ARM-_WR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR, LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA LESA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D' UNA LINIA QUE LLIGA LONDRES AME LA CONCA DEL RHuR, PASSANT PER AMSTERDAM 1 PARIS, 1 QUE PER LA VELE DEL SOLEE ENLLACA AME LA VALE DEL PO, A ITALIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALA ELIGE. BARCELONA AMB EL ONE ES PODRIA QUALIFICAR DE "CARRER MAJOR D'EUROPA". EN AOUEST MOMENT, ALGU PODRIA ESTAR COMENÇANT A PREGUNTAR-SE CJE TE A VEURE TOT AIXO AMB LA CANDIDATURA DE • ‹ ARCEEW - A ALS JOCS OEIMPICS DE 1.992, QUE ES, EN DEFINITIVA, EL TEMA D'AQUUSTA CONFERENCIA. DONCS SI, LA CONSOLIDACIO DE BARCELOIE:, 1 LA SE VA ARFA METROPOLITANA COM A CAPITAL DEL SISTEMA DE CIUTATS DE CATALUNYA SI TE A VEURE AME LA �; ;PICA. SI ABANS I-IEM DEJAT CLAF< QUE ELS JOCS APILE PER A BARCI3LONA UNA OPORTUti ITAT IDONEA AR I DINANIT'I,Aí2 LES SEVES INICIATIV3S DE D E Sï EVOI I' A'ENT, A. NINGU NO SE LI POT ESCAPAR QUE UNA CIUTAT ) r)` aA, 1`'`: UNA ECONOMIA DINAMIC.A I: UNA INDUSTRIA TECUOLC)c'I(:.L CREIXEUT FARA MILLOR EL SEU PAPER Di' MOTOR DEL -? ';I;', i°)I" CAPITAL CONSOLIDADA DF, CATALUNYA. L'QT i `' i ;' >>CAB Y, REPRENENT UNA IDEA OUE ABANS JA HE EXPOSAT. !) :#. , QI,I, EL PRESENT NO NONES DEPEN DEL QUE VAM FER IDA, D'AI.^LO QUE ( ^'T:"t.`+,, SINO{'%UE TAI4iI3E DI;PIE3, ??N BONAM EL r..., .. . ;I'MEM PER AL FU"w'U:', . 'UN ANY QUE VAIG CITAR PER PRIM E R COP UN =BALL _^.^ ' PROFESSOR GARCIA DURAN, ON DEFINIA EL CONCEPTE , "Tt E CANO T)' Ui`IFORMITAT" . VAIG APROPIAR–ME UNA MICA DEL ISSï`'TGL :4'A(;U LIS TREBALL, EN LA PART QUE ENUNCIiÀVA COM ELS SISTEMES ES D -..SESTABILITZAVEN QUAN LES EXPECTATIVES EREN MES PE SS: ,T;.'_ DF'..I QUE LA PROPIA REALITAT ACONSELLA. I IIE ANAT REPETINT DURANT AQUEST ANY PASSAT LA IMPORTANCIA QUE TENIA E LP ;RE EE I:` PT RECOMEI3 ER QUE EL FUTUR PODIA NO SER TAN EESIN. _`=ME QUE LA SITUACIO INMEDIATA SUGERIA. �ARA QUE A TOPA EUROPA I A ESPANYA COMENÇA A VEURE'S UNA CLARA LEACTIVACIO ECONOMICA, VAL LA. PENA RECUPERAR AQUEST nIscuns T. A(UI ES ON ELS JOCS OLIMPICS TAMBE PODEN JUGAR UN PAPEN IMPORTANTISSIM CON A INSTRUMENT TRENCADOR DE LA UNIFOIMTAT DEL PESSIMISME ECONOMIC PREVALENT. PENSO, Y)ONCS, QUE UNA VEGADA MES BARCELONA I LES SEVES INSTITUCIOMS EMPRENDRAN AME AVANTATGE EL CAMI DEL REDREGAMENT, PERQUE EN UN MOMENT DE PESSIMISME HEM SABUT SER AGOSARATS I nEm CONFIAT EN LES NOSTRES CAPACITATS. DES D'AQUI VULL ANIMAR ALS CIUTADANS, A LES ENTITATS I A LES INSTITUCIONS ID 'ABREU DE CATALUNYA A DONAR SUPORT CANDIDATURA OLIMPICA DE BARCELONA. 3APCELOW, NO US FALLARA, EN PODEU ESTAR SEGURS. A � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3916 Title A name given to the resource El Projecte Olímpic Barcelona'92 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Hi ha dos raons favorables a la candidatura: Barcelona arribarà al segon milenari de la seva existència i al 1992 es compleix el 5è Cententari del descobriment d'Amèrica. Els Jocs seran un dinamitzador de totes les iniciatives de desenvolupament que Bcn té plantejades per un futur proper. Promoció internacional. Reactivació econòmica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Monestir de Banyoles Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Esport Barcelona Banyoles Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-05 Description An account of the resource 21 p. Conferència sobre la candidatura olímpica de Barcelona 1992, al poble de Banyoles, que en seria subseu. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1007/19860314d_00111.pdf b9d01684f3fe27365249d8c8a4e9eb14 PDF Text Text kit*.tett, - Agradecimiento a técnicos y personal de la Oficina Olímpica por haber superado el reto del Dossier de Candidatura. Agradecimiento a personal especialista, ajeno a la estructura de la Candidatura. Mención de: - Carlos Sentís, autor del 1,ibro."Ahora, Barcelona" _ ItP"‘ e14'444v °te '9 de 4 -ml - André Ricard, diseñador "" - Leopoldo Pomés, realizador del video Tito Muñoz, realizador del audio - Toni , ¿Jordi Sánchez 4 P A t, 7C, zak.:47 ■J' " ( ¿ 9 Ls: Agradecimiento a la colaboración prestada por los medios de comunicación por sus ~0.£ cómplices" y su respeto a no desvelar noticias del Dossier que pudieran enturbiar el efecto sorpresa ante el COI. Agrdecimiento a la prensa de Madrid que asiste, especialmente, al acto. - La Oficina Olímpica, la Candidatura, se planteó confeccionar el dossier más completo, el más coherente, el mejor. Se ha trabajado mucho y con rigor. LA CIUDAD DE BARCELONA pudeolt sentirse, debe sentirse, orgullosa del dossier presentado. Con este Dossier, Barcelona hace honor a la frase del Baron de Coubertin, pronunciada el 7 de noviembre de 1.926 y que encabeza los libros del Dossier: "Antes de venir a Barcelona, creía saber qué era una ciudad deportiva". - Desde 1.981, techa del anuncio de las aspiraciones de Barcelona, hasta ahora, se han supero positivamente muchos obstáculos. El primer Informe Cuyàs sentó las bases; el Anteproyecto de Los Angeles 84 fué el primer borrador, el esquema de trabajo sobre el que posteriormente se ha construido; e l Raport de Progrès de Berlin 85 fué la consolidación de ese trabajo. Hoy, el Dossier de Candidatura, es la realidad de la ambLclón, del rigor4de la coherencia de un proyecto.Si en esta carrera por la nominación, en concordia con el espíritu deportivo, el pi-6m±~ 17 de octubre gana el mejor, yo tengo la fé de que Barcelona ganará, porque nuestro Dossier as, sin duda, el mejor. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3913 Title A name given to the resource Acte presentació del Dossier de la Candidatura Olímpica 1992 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Candidatura Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-03-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències