1
10
12
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf
64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694
PDF Text
Text
y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells
que es petrifiquen. Això pot succeir
perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.
Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?
Perquè
té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com
deien davant del Rei els nobles
aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos
más que vos, vos
facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1
�2
derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.
Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.
Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament
nacionalista.
És
simplement
una
manera
de
demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2
�3
És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,
des de Catalunya un
sentiment de germanor i de reconeixement.
És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.
Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel
futur).
Ens
mou
amb
ells
la
necessitat
d'unes
comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3
�4
president,
unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.
Catalunya
té
un compromís
amb
l'Aragó,
el del
nostre
retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.
President, heu
conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.
El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra
personalitat.
Creativitat
del
valencià
que
podem
4
�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.
Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.
Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.
I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5
�—
6
l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.
La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.
Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.
No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.
Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6
�7
ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.
Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.
Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam
acordar
convidar
i associar
rellevants
personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.
I
de la mateixa
manera vam decidir
impulsar
la plena
incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7
�8
I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.
Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.
Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.
I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8
�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:
La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.
Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,
marc de diàleg permanent entre el President del
Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.
I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.
L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva
9
�10
de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.
En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.
Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.
Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,
factor clau del nostre desenvolupament econòmic:
Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.
10
�11
Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.
De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.
La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió
protagonista de la recuperació d'un
Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.
11
�12
I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.
Guiada, tota aquesta política,
per l'honestedat, el coratge, la
moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.
Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,
representeu
tant
bé com José
Luis
Rodríguez
Zapatero.
Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.
12
�13
A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.
Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües
pròpies
per raons econòmiques
i no per
raons
polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació
de
la
història,
començant
per
la
de
la
Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...
Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres
13
�14
volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.
En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.
El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.
14
�15
Sigueu benvinguts.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De la Corona d'Aragó a la proposta federal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Corona d'Aragó
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Català
Espanya. Cortes Generales. Senado
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Drassanes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2755/19830519_Avui_SobreCatalanismeObert_PM.pdf
918756ecca76b67727a4a27f78e7a212
PDF Text
Text
DIÀLEG
AVUI, dijous,
19 de
L 'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i 1\fu'a, dóna
res¡:x>sta en aqriest article a un altre publicat divendres
passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC
en relació amb les paraules pronunciades pel primer
11
maig del
1983
durant un acte electoral, el �t dia 6 de maig. :Maragall
utilitza com a element principal de la seva resposta les
paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que
foren dites emprant principalment la llengua castellana
Sobre el catlllanisme <<obert>>
avi�r Folcb va escri� uns mots
l AVUI en relació amb les
parautes del 6 de maig a la
plaça Catalilllya. Malauradament per
als assistent.S, aquestes paraules esta
ven escrites. Però aixo, ara esdevé
ci rcumstància feliç, perquè em
permet de remetre'm textualment al
que vaig dir, en relació amb la qüestió
de l'idioma i la cultura catalana, que
és del que parla en Xavier FoJch. Crec
que val coma resposta:
<&guirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»Segui.remos por siempre fieles al
servicio de este pueblo.
»Diré �rimero unas palabras en cas
teUano. Uoas palabras de-respeto a los
barceloneses de adopción, que aban
donasteis un dia ya lejano westros
campos y pueblos de Espanya para ve
niros a trabajar, ·a censtruir nuestra
ciudad, a construir Catalunya
» Vuestros
hijos seguramente
a
X
meves
hablan ya
catalan. Vuestros nietos
�lona
se
sera de mis hijos y de
los vuescros. Nuestros nietos del año
2000, dentro de 16 añ.os, seran her
manos de sangre y de lengua, y todos
respetarón las tierras ancestrales de
donde vino su família.
»Yo mismo soy nieto de un barce
lonés del barrio de Ribera que se casó
con una andaluza de Jerez, y de un za
patero alicantino de Monóvar, que se
tasó con una campesina de su pueb1o.
Ella se Uamaba Azorin i él se Damaba
Mira, Pasqual Mira. Y junto al Azoríri
materno estan en mis nombres el Ma
ragall patemo y los Gorina y Benassal
de Sabadell.
»Todos vinieron a Barcelona Bar
celona ha sido siempre abierta y se
guira siéndoio. Ha creado hijos or
gullosos de serlo, críticos, exigentes,
pero orgullosos de Barcelona M�la
dos, procedenles de todas las razas y
.
horizontes, pero orgullosos de Barce
lona.
»He em�o mis palabras con un
verso de Salvador P.spriú. Los barce
loneses tenemos la obligación. de
seguir .siempre fieles al servicio del
pueblo de Cataluña. Somos la capital
de Cataluña.
»La
capital
de una cultura que no
morira porque es del pueblo. Tene
mos que aprenderla y defenderla.
Todos.
>:>Si nuestra eultura se perdiera el
mundo entero saldria perdiep.do. Una
lengua que ban bablado campe§inos y
ciudadan� cómefciantes y poetas,
durànte siglos, es una riqueza de toda
Ja bumanidad. Tenemos que resi;ietar
la y aprenderl.a, respetarla-y enseñarla.
»Seguirem per sempre fidels al
servei d'aquest poble.
»l. ara, un diré a tots que jo crec
que ser fidels al nostre poble vol dir
no tancar-se a ningú, il-lusionar-nos
·
·
tots plegatS amb ob.jectius de con
strucció que eogresqwn, que uneixin,
que arrossegui; (lue no enfrontin, que
no divideixin, que no insisteixin en el
passa t que ens fa díferents., sinó en el
futur que ens farà iguals. Que no insis-
teix:in en el passat si no és amb respec
te per tothom Que .insisteixin en eJ
futur per respecte a un present que ês
difícil per a tots i que cal superar>>.
Crec que sobre la pase d'aqt!e$ta fi
losofia ens podem entendre totes les
forces catalanistes i populars, tant les
provinents de l'antiga Esquerra Repu
blicana..' que pèr a mi, en l'àmbit mu
nicipal de Barcèlona continua essent
la referència històriq¡ obligada
(Aiguader, Oiries Pi i Sunyer), com
les que ha �pat el Partit Socialista
Unificat de Catalunya. Hi haurà difi
cultats, però les vencerem N'estic
segur.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sobre el catalanisme "obert"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1983-05-19
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Cultura
Identitat col·lectiva
Català
Castellà
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Description
An account of the resource
L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall i Mira, dóna resposta en aquest article a un altre publicat divendres passat per Xavier Folch, diputat al Parlament pel PSUC en relació amb les paraules pronunciades pel primer durant un acte electoral, el passat dia 6 de maig. Maragall utilitza com a element principal de la seva resposta les paraules exactes que pronuncià en aquella ocasió i que foren dites emprant principalment la llengua castellana.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 800
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1709/0000000809.pdf
422321050cf654b5fe0297553622dab6
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 05/10/2007 - Hora: 23:48
DISSABTE
6 D’OCTUBRE DEL 2007
Opinió
Reflexions de l’últim president de la Generalitat
el Periódico 5
La roda
Política cultural a Catalunya
FÉLIX
De Azúa
La cultura pot fer més que la política en l’ideal europeu d’esborrar les fronteres
PASQUAL
Maragall
ls primers governs de la
Generalitat postfranquista
van tenir política cultural, ma non troppo. Els intel.lectuals eren vistos per
alguns governants com personatges
en general excessivament desarrelats, universalistes i filaprims.
I vet aquí que, per raons diferents, quasi diria que oposades,
quan les esquerres vam arribar al
Govern vaig tenir el dubte de si calia
crear una Conselleria de Cultura o
no. No per por dels intel.lectuals, en
aquest cas, sinó per un rubor moral
que em deia que potser fora millor
seguir l’exemple d’Anglaterra i no
posar la cultura al Govern sinó en
un consell plural i independent.
Sense pensar-m’ho dues vegades,
vaig encarregar a Josep M. Bricall la
seva creació i direcció. Però en el
procés de confegir el primer Govern
del tripartit, el primer secretari del
PSC i actual president de la Generalitat em va suggerir el nom d’una regidora de Badalona d’origen mallorquí, Caterina Mieras, per ocupar la
cartera cultural, i la vaig nomenar. I
va fer una bona gestió en temes
complicats com el del retorn dels papers de Salamanca –que espero que
arribin totalment a bon port–, així
com en d’altres.
E
CREC QUE
fora del màxim
interès que es demanés tant a Bricall com a Mieras una aportació
personal sobre el tema. Suposo que
ja s’ha fet. Val a dir que una persona
clau en la conducció de les polítiques culturals va ser Gemma Sendra, que provenia del Macba i que
posseïa una bona experiència pràctica en el sector.
No he d’afegir gran cosa més. El
conseller Joan Manel Tresserras és
Animus
iocandi
Ferreres
totalment de fiar.
Solament dues
anotacions, una
referent a la llengua, o les llengües,
i una altra referent a les nostres
connexions culturals a Europa.
Em sembla important que Catalunya es posi al davant de la defensa
de la diversitat lingüística. El Fòrum
de les Cultures, el
vilipendiat Fòrum,
que ara s’ha consagrat a Monterrey
en la seva segona
edició com un esdeveniment internacional amb un
gran futur, va escoltar embadalit el
discurs de David
Crystal sobre la
minva incessant
CABA
del nombre de
llengües vives. Antoni Mir, que s’ocupa de la direcció Catalunya, igual que Euskadi,
de la Casa de les Galícia, Baviera, Flandes, Gal.les i
Llengües eixida
Escòcia, és una nació que no és
d’aquell esdeveniment, en sap un Estat, almenys no ho és a dia d’avui
niu d’això. Catalunya pot esdevenir un centre actiu de la defensa de citat cultural com a valor europeu.
la diversitat en aquest terreny –tot i Als Estats Units, solament es parla
que la cosa defensiva sempre m’ha un idioma o dos, l’anglès i el cassemblat menys interessant que la tellà (al sud). A Europa, 30, per dir
propositiva i proactiva: parlem, una xifra. Per tant, Europa està en
doncs, de promoció de la diversitat millors condicions que no pas els
o de l’interès de la diversitat.
EUA per entendre el món, des
De la mateixa manera, Catalunya d’aquest punt de vista, tot i que el
pot formar part d’una altra avant- món entén probablement millor els
guarda cultural, en aquest cas en el EUA que Europa, per raons lingüíscamp polític: Catalunya, igual que tiques, polítiques i culturals –el ciGalícia i Euskadi, com Baviera, Flan- nema i la música moderna entre
des i Escòcia, Irlanda del Nord i d’altres.
Gal.les, és una nació que no és Estat,
D’altra banda, Catalunya té una
almenys no ho és a dia d’avui. Cata- història relativament turmentada i
lunya ha de fer valer la seva especifi- transnacional, per dir-ho així. Cata-
lunya té connexions fortes (si voleu dialèctiques, per bé i per mal)
amb França. ¿Qui no té un tiet o
un tiet avi que va viure a França o
que va néixer a França, per mor de
la guerra civil o de l’atracció cultural i artística de París i les seves
connexions amb Barcelona? Miró,
Picasso, Pijoan i tants altres van
ser ciutadans parisencs. Essent alcalde vaig fer amistat amb tres dones excepcionals que parlaven
amb l’erra francesa: la Pierrette,
la Mariette i la Nicole (respectivament emparentades amb Gargallo, Llorens Artigas i Fenosa). Totes tres són vives i haurien de ser
objecte de reconeixement per part
del Govern de la Generalitat.
Més encara, Catalunya està emparentada com a mínim, culturalment, amb cinc regions europees,
amb les quals formem l’Euroregió
que enguany va ser objecte d’atenció a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent. Tolosa,
Montpeller, Saragossa, València,
Palma de Mallorca i Barcelona, les
sis ciutats relacionades amb el rei
Jaume, van tirar endavant durant
una colla d’anys una sèrie d’iniciatives culturals i estratègiques interessants.
¿PER QUÈ
no aprofundir
per aquí? Ja sé que fer voleiar banderes és més divertit. Ens agrada.
¿Però és determinant a la llarga,
com la política cultural? ¿No val
més que les autoritats catalanes visitin el Museu de Ceret que du
l’ebrenca Josefina Matamoros? ¿I
que honorin el monument de Dani Caravan a Walter Benjamin a
Portbou? ¿O que visitin la tomba
de Machado a Cotlliure?
Són suggeriments. Siguem
europeus, començant pel començament, que és esborrar les
fronteres. La cultura hi pot fer
molt, en això. Més que la política.
O abans que la política. O com la
millor política. H
Expresident de la Generalitat
Surt d’aquí,
que m’hi vull
posar jo
n una recent entrevista
feta a l’excel.lent director teatral Mario Gas, li
preguntava una empleada de la televisió nacional de Catalunya: «¿I vostè viu a...
a... a Madrid, oi que sí?». Ho deia
tremolosa i incrèdula. L’interpellat, que és molt llest, ho confirmava fent veure que no passava res.
«Però, però... ¿com ho aguanta?»,
repetia commoguda la noia.
Aquesta escena és d’allò més corrent als mitjans de persuasió de la
Generalitat des que els socialistes
van regalar les ràdios, les televisions, la cultura i la llengua a Esquerra Republicana.
En gairebé tots els mitjans pagats pels catalans s’ha instal.lat un
deliri. No obstant, també hi ha designis malèvols. Per exemple, una
multitud de programes que es burlen «dels espanyols» mitjançant
l’exhibició de fragments d’altres televisions en què apareixen dones i
homes d’escassa cultura o simples
energúmens dient barbaritats o
mostrant la seva estupidesa. En un
d’aquests programes vaig enxampar l’altre dia un còmic exigint
que aixequessin la mà els que odiaven Fernando Alonso. En vista de
E
Els d’Esquerra són
insaciables posant
la seva gent en tots
els mitjans públics
l’escàs èxit es va poder veure, gràcies a un error de la càmera, com
la seva secretària sacsejava els
braços molt nerviosa convidant la
concurrència a odiar aquest «símbol espanyol». En fi, impotència i
ressentiment.
Les escassíssimes dades que es
fan públiques des del sanedrí reconeixen que l’audiència d’aquests
mitjans ha caigut en picat des que
els dirigeixen els croats. I tots sabem que això és una sagnia colossal sobre la qual no diran mai ni
piu. El repartiment és descarat i
els d’Esquerra són insaciables posant la seva gent a tot arreu. L’excusa és «fer país», però la veritat és
que tan sols fan clientela. Com
que són diners públics, absolutament ningú els demana explicacions sobre el fracàs dels mitjans
que controlen.
L’expulsió de Cristina Peri Rossi de la ràdio nacional catalana
per parlar en castellà no és només
una repressió lingüística. També
és l’excusa per guanyar un altre
lloc pagat amb diners públics per
posar-hi un client del partit o un
addicte al règim. I tota la resta és
hipocresia. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Política cultural a Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cultura
Política
Llenguatge i llengües
Catalunya
Català
Model social
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1493
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-10-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1687/0000000659.pdf
d3d6a088d41c456979147f28ae92557f
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El futur del català: passió i intel·ligència
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Català
Llenguatge i llengües
Cultura
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1345
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1684/0000000650.pdf
78a53b4cd1815cd0248abc2d020043da
PDF Text
Text
Fent honor al seu nom
Canvi 16 | 07/03/2005
El setmanari CANVI 16, amb la seva iniciativa en català que ve a
sumar-se a les edicions en castellà i en euskera, es converteix en un
exemple pràctic de que és, perfectament possible, una altra manera
de veure les coses. De veure i viure el país en plural. Des de la
perifèria cap al centre, truncant una lògica centenària que per vella
no pot ser acceptada com a eterna. I això, fet per una empresa
privada de comunicació, representa un gran canvi que tant de bo fos
també un canvi de tendència.
Des del Govern de Catalunya estem treballant també pel canvi.
Treballem en la reforma de l´Estatut cercant el màxim consens entre
totes les forces polítiques. Aspirem a un nou marc constitucional que
reconegui Catalunya com el que és; un nou model d´estat que
s´emmiralli en el federalisme, una Espanya que s´allunyi de la idea
centralista i radial i assumeixi la xarxa com a model.
Compartim amb el Govern que presideix José Luís Rodríguez
Zapatero la convicció que el reconeixement de la diversitat i la
diferència són les bases més sòlides d´una España plural unida.
Són temps decisius en el que la voluntat reformadora del polítics i les
institucions necessitarà com mai la complicitat i el suport social. En
aquest context, la incidència dels mitjans de comunicació és
indiscutible. Tant indiscutible com el fet que l´oferta informativa
catalana ha mantingut durant anys un dèficit manifest, el de la
inexistència de l´opció del setmanari com a eina de formació
d´opinió. En els darrers mesos, diverses iniciatives fan front a aquest
repte.
Especial esment mereixen els quaderns per a la integració dedicats a
la immigració que es publicaran a cada edició de Canvi 16. Afavorir la
integració de la gent que per diverses circumstàncies ha hagut de
sortir del seu país i ha vingut a casa nostra en busca del treball que
els permeti desenvolupar la seva vida amb dignitat, és una actitud
progressista que cal valorar molt positivament.
Els impulsors de CANVI 16 creuen en la pluralitat d´Espanya. I la
practiquen. És una aposta valenta, feta des d´una grup i una
capçalera històrica representant del millor periodisme que s´ha fet
en aquest país.
Que els lectors i el mercat us siguin propicis.
Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Fent honor al seu nom
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Canvi 16
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Periodisme
Mitjans de comunicació
Català
Model social
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1341
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf
036f7f390acc257ae10faed2b5a27248
PDF Text
Text
Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97
(versió corregida)
Molt Hble Sr. President, Sr President de
I'Im~titut,
Sr Secretari General de 1' Academia
Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO,
Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que
van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix
el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la
Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la
República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a
l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el
passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al
propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i
després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els
anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al
seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat
que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el
Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el
restabliment
Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem
mai. Pero en aquest moment, és
absolutame~t
necessari rememorar per un segon 1' any
1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar
quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en
1
aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del
Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja
El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també,
han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les
academies en aquest moment
IECPMM
�Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat
un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una
pregunta legítima.
Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no
en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible
de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per
descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant
hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país
com Suissa, que simplement van administran! una bona situació
O bé si necessitem
grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i
dictaminar sobre el nostre present.
I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses ,
refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs:
la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim
preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el
catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la
necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en
front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la
revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han
hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud
excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha
esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat
coses certes
I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny,
i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis
individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si
identítats i diversitat son el mateix.
IEC.PMM
2
�1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish
Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world
is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will
be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in
Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which
were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the
United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten
billion possibilites we have"
That is the question that the President of the Generalitat
was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures
for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as
diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse".
We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether
diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as
identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of
diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider
toda y
The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the
common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something
that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as
such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste
is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv.
!
~
~
Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari
General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat
Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de
ciencia, d'história i de música.
Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut
també
IEC.PMM
3
��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!.
Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores
1
senyors,
autoritats,
Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i
i
amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i
per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres.
En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut.
El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en
particular en el camp de la llengua i en el
sen~t
més estricte del mot de la catalanística,
pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts
altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses.
Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust,
"the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la
mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer
¡
l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer
les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia,
per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí.
També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a
President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual
abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de
qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la
'
mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós
en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important,
i
que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la
IEC.PMM
4
�gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90
anys.
Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha
de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M.
Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota
una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur.
Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer
tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració
i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic,
com una mena
d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió
d'iniciatives, de gent que té ganes de fer
COS'fS,
de creativitat, a tots els nivells i a tot
arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment,
de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo.
Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res,
aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta
iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar
perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer
dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que
!'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de
l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a
fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha
fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O
més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que
estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la
necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida,
globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el
nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització,
i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir
unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans
aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per
raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a
IEC.PMM
5
�firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al
mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa
experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó,
quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar
el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol
i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest
terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a
Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l
j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia,
~
li agreixo de la forma a com ho ha fet,
tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la
tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you
xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la
creativitat, la diversitat i la participació.
Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que
és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero
es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi
hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es
voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et
poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc
aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara
entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no
alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és
"alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix
temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de
identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que
hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens
personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la
defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu),
aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament
intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia
identitat. Pero, professor Castellet, de cara
IEC.PMM
6
a~xó
Catalunya hí ha de fer un esfor9 en
�aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat.
Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes
maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells
anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes
coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i
l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer.
També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la
memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és
molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de
conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a
través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar,
el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt
important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans,
M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot
oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple
d'una cosa molt simbólica del qué hem de
*r
a Catalunya, la Universítat Oberta de
Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la
modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo
;
són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que
a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys,
la seva exemplaritat cívica i patriótica.
1
Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné
1
prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la
pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta
alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es
consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que
no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que
digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat,
encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que
ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i
del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia.
IEC.PMM
7
��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR
í
MANUEL CAStELLET
President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans
¡
Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna
nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona,
mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius
tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura
genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura
exterior.
Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque
com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de
coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>.
Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les
seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la
forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la
dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit
procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo
estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és
una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut
d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop.
Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és
eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!,
com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han
deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un
dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull
referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra
cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al
nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala.
Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la
del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any
1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la
societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any .
L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic
catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una
institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres
numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil
estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren
actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar
amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la
�llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui
coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la
coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la
tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura
catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la
societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i
institucions.
L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació
més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest
l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en
l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus
porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares»,
afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es
representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial
decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació
academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres
de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra,
s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea
d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la
més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del
país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la
comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat
científica.
¡
L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la
diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat
establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que
configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al
mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica
intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les
quals cal vetllar.
La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la
vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats
en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal.
L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les
humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que
serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem
dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els
problemes i llurs solucions.
L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria
estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de
manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris
deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg
entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines
científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg
i
2
�tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li
manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en
consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la
rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg
termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen
actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de
poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són
importants per al futur de la nostra societat.
r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les
deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de
1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres
línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de
catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i
investigacions.
i
La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla
comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i
jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26
de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig,
del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis
Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit,
d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de
normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys,
l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i
lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment,
la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un
estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la
continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de
normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments
governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a
través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la
planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i
la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut
una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament,
el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡
1
!
Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores
en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat
per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder
lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de
transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els
mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua,
més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context
sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes
sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la
legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació
caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb
3
�recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia
d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers
fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la
construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té
l
sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan
dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»?
1
Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben
diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que
J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint
propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell
parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada,
originariament d 'un gruix social ben redui"t.
Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que
l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o
menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el
col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la
!lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la
comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de
Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan
fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra.
l
¡
La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la
!lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet
immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els
l
usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar
1
que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns
usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres
gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida.
Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves
tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu
al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat
aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut
d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja
fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos
productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca
d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en
el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat
de Catalunya, n'és una altra.
Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com
especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per
objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la
cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera
accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén,
obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art,
4
�"-
.
..
la música, les ciencies (naturals i humanes),
més, naturalment, de la !lengua.
d pensament, el dret, els costums, etc., a
1
1
A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de
recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació,
de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel
que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus
documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al
país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la
planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no?
'
És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la
cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de
catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i
cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi
de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les
ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal
ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o
socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la
geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi
ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques,
que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una
Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne
només un.
Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes
d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de
l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca
patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de
dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis
Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a
semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els
Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els
textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat
d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i
documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres
de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen
també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat.
Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i
realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca
Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o
com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de
l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de
l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més
alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de
prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions
5
�organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de
1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i
intel·lectuals.
1
Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a
través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia
Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als
seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador
d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha
d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a
Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos
investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny
de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de
la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca
exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat
científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar
les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda
un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les
academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus
membres han guanyat la confianya de la socie$t.
L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la
comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que
he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests
apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena.
1
6
�LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE
FRANCINE FpURNIER
Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO
l
C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le
Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette
profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre
aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se
joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire
de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur
el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette
importante occasion.
Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous
dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue
des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence.
Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe,
avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la
diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme
1
representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous
ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous.
L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but
de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par
l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration
entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a
I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte
const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes,
c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la
paix"
1
Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus
actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé
le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence
d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes,
ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de
maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien
de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de
fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence
de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui
englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout
chaque individu.
�Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu
jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de
promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur
la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect
mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la
compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au
réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un
processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités,
des
attitudes et des valeurs.
i
Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des
conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée
a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus
importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante
composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de
Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but
d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les
résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport
"Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de
I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres.
Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la
contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y
apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en
décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des
religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes
traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une
réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se
retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui
fait leur richesse
Í
¡
Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le
role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette
Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux.
interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction
d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance,
et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect
de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion
ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que
!'ensemble de l'expérience humaine ne péut
étre exprime par un seul
1
langage" .
¡
Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi.
Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la
culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la
société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable
culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du
11
¡
2
�développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés
fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques.
A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout
dans
le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays
mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont
universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere
explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des
mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et
culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation
tous les aspects de la vie en societé.
a
¡
Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un
modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte,
les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et
UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et
a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la
fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla
démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la
soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques
et religieuses quien sont les expressions 'principales.
a
a
Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique
Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix
et
soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon
fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se
consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au
renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la
promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces
pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les
moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des
acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une
attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce
processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son
travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les
Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les
Organisations
non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions
scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout
part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la
paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche
universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la
promotion de ses idéaux.
Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de
I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e
�a
a
est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme
cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour
les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le
développement et le respect des droits de l'homme et des libertés
fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ».
¡
Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée
généralisée
·
de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une
nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension
s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut
pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont
venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les
différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité
culturelle avec la globalisation de la vie sóciale.
a
Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours
par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux
télévisés nous en donnent les atroces im~ges.
Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et
compréhension mutuelle ?
·
Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot
central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis
acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent
de
toute société moderne.
1
l
Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel,
notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la
Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la
communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention
du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la
propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance.
1
Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents
projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la
tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du
cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété
Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit
dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les
écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public.
q
La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et
appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde,
de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité
d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture
1
4
�d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de
croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas
seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité
politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible
et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ».
Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la
tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque,
vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que
connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues.
L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par
I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la
tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan
s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le
début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de
réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la
justíce et la solidarité.
1
Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des
établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des
organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y
apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se
fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout
spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de
par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de
ce qu'íl a été fait de par le monde.
« Gent amb c1visme
étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en
a la grande salle de la
Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales,
M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son
Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une
féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de
milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la
tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la
tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer
Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a
I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer.
C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant,
plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí.
>> -
1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu
¡
Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en
plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes
mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de
l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des
gouvernements
ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie
!
�integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car
nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de
l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme,
organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de
l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition
de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a
la haine.
L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un
événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la
Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére
fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour
établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits
inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son
caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et
elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le
manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de
notre
monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes
internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque
jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup
avancé en cinquante ans.
a
Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute
la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi
saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la
promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales.
Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons
Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra
l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle
et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de
I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du
renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de
l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi
notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre
circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une
attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels .
En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des
droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux
développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles
qui y sont bien étayées
a
Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier
une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix .
Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut
6
�débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer,
en
agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la
racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table
victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour
prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en
sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la
paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous
faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces
expioits qui passent inaperc;us ».
11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta
l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre
d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re
de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses
moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le
gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ».
11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de
développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix,
suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les
sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne
cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ».
''
En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les
familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au
personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux
artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires ,
sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message
de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils
encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de
solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du
passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire ,
dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les
peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions
encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait
de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre
», « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants
de la Terre ».
a
7
��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE.
ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY
1
STU~E ALLÉN
s·wedish Academy~ Permanent Secretary
··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna.
the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed
it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this.
in surroundings like thes~.
A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav
Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our
spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto
given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius
and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and
1
acadernv.
What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the
·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and
literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art.
choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in
thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is
applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude.
When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of
the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he
looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the
prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc
ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my
main theme has bearing on thern .
Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is
accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the
most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups.
This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source
in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens.
Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They
bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are
videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places.
�. ,;...
1
greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our
good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea.
th~
It is by no means surprising that one of
sixty languages on board is English. But this
language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common
access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly
justified to send another tifty-nine languages along.
In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the
number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains
a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure
guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be
anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we
can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity.
1
But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other
things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad
luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside
down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice
falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to
bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have
been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when
you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread.
Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us.
As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number
of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural
question in view of the fact that every language represents a particular way of
perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are
a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of
consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss
of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights .
In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new
dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the
globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a
renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more
Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a
sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he
maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer.
1
1
Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just
one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the
2
�inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a
non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting
and speaking X-ish banncd ...
Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other
in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation.
The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and.
as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My
answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth
every peseta.
1
In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This
expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an
integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are
spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion
explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it
seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the
Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or
i
one of Dutch and German.
l
l
Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good
taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the
realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural
rrogrammes. etc .
.-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there
knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has
interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole.
lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in
linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed
by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language
banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed
daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the
initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working
along these lincs.
The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means
that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the
general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a
crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is
extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of
natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs.
!
3
�Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite
of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or
tlm frcedom as a self-e\·ident integral
undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg
.._ 1
........
.......
pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel
Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances.
1
Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are
good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of
this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but
currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1
demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are.
1
This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like
Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets.
sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have.
Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these
signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are
quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for
··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer
cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the
tmwilling.
By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor
problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU
lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing
is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless.
Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of
visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you
shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in
your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite
enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the
energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out
your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands.
i
Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation
graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so
with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English
and mathematics, but that is not all.
Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the
demand from the engineering community, he developed to the demand from the
engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including,
4
�among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to
common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference
between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing.
Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this
premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the
family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized
education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led
to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical
practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly
accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics
had to be developed by the originators ofhhe course.
!
l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky,
the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should
like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading.
writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense.
This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be
reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United
Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the
Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and
disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in
from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh
.
instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art.
Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against
what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there
has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is
¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is
the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing
can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real
world - -and. conversel v, whether scienbfic
theories and models can be regarded as
í
artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations
always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another
indication that there is just one culture.
,.r -
.
1
Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies
can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are
products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things
like those discussed here no explosion ou~ht to be needed.
1
.
Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew.
to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in
5
�1
literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as
languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And
all of it presupposes historical insights, i. e. memory ..
1
Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous
bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us
join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic
remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for
a new post: ha ha ha
hah!
6
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4430
Title
A name given to the resource
Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IEC, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Anglès
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Català
Història
Globalització
Acció política
Model social
Institut d'Estudis Catalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1239/19910209d_00422.pdf
0302cf720f5d54e0c79c20b87772b1f3
PDF Text
Text
PRESA DE POSSESSIÓ DE NOUS AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA. Palau
Sant Jordi (explanada). (09/02/91)
Barcelona va endavant. Hem apo tat molt fort i ara tenim els
resultats: CREIXEMENT, MES RQUESA, NOUS ESPAIS, NOVES
INFRAESTRUCTURES, MÉS MERCADERIES, MÉS CAMIONS, MÉS VEHICLES, MÉS
MÉS
(MASSA),
OBJECTES AL CARRER
MÉS
DESPLAÇAMENTS,
ESCOMBRARIES...
I no és cert més CRIM, més droga, ... N'HI HA MENYS. Han
treballat bé.
Com a ciutat no tenim un problema econòmic, tenim un problema
físic. ORDENAR ELS MOVIMENTS EN L"ESPAI DE LA CIUTAT.
150.000 cotxes nous/any (a la província). Un cotxe = 20 m2 /
30m2. Ara es frena, 2 o 3.000.000 m2 nous, equival a 30.000 pisos
nous de 100 m2 i la gasolina baixa!!
Estem fent 30 nous aparcaments per 15.000 cotxes.
suficient. Hem de revisar els sis .emes d'aparcament.
No es
Solucionarem el trànsit. 15% meny4 de trànsit.
Aquest estiu sense semàfors d'aquí a Mataró
Cornellà) per sota de Barcelona. #(Repetim)
3,5/4 anys Metro de
D'aquí
TRANSVERSAL.
(de Badalona a
adalona a Montjuïc:
UN NOU
Solucionarem el trànsit AMB DEU CÓNDICIONS:
1) Que vostès actuin INTEL.LIGENTMENT i ENèRGICAMENT en les
línies que ara els diré.
2) Que els ciutadans vegin que no t han de fer un ús desordenat del
carrer. Les multes es cobrara!, totes les que no s'hagin
reconegut.
El trànsit millorarà un 15%. Sifquan inaugurem els cinturons un
15% més de cotxes surten al carrer No haurem guanyat rés o molt
poc.
Per tant vostès hauran d'actuar impedint que els vehicles
particulars tinguin cap facilitat per incomplir les normes
invadint l'espai dels altres.
Facilitant
la tolerància orientada a aprofitar l'espai de
moviment que no s'utilitza
�Invadir l'espai dels altres és:
a) Aparcar sobre la vorera
b) Bloquejar les cruïlles
Això impedeix els vianants de circular i els altres vehicles de
creuar. Es un perill. MàXIM RIGOR4
D'altra banda, APROFITAR L'ESPÁI INTEL.LIGENTMENT ES DEIXAR
CARRILS DE MARXA PER APARCAR A LES NITS I FESTIUS
També la utilització de les voreres per les motos pel propi
moviment es una invasió .inadmissible de l'espai dels altres.
(Pintarem més i més aparcament per a les motos en calçades
inutilitzades).
També el soroll es una invasió de la tranquil.litat dels altres.
(Farem una campanya amb els fabricants de motos i els tallers per
combatre aquesta invasió. Revisarem totes les sirenes).
Baixarem decibels,
baixarem velocitat màxima,
cinturons 1 perseguirem els que la superin.
excepte als
Si ens repartim ordenadament l'espai, Barcelona serà la millor
ciutat d'Europa.
i.e
La millor ciutat (Punt) ja ho estant dient.
Una altra cosa. M'agradaria demanar-los l'ús del català en les
seves comunicacions de treball. Molts catalans tenen un legítim
desig de veure respectat el llenguatge que va ser prohibit en
aquesta terra durant anys.
Es una riquesa que hem de respectar entre tots. Es una riquesa
per a tots: catalans d'origen i de destí. Tots igualment
respectables. Es una riquesa fins i tot forastera. Vostès són una
generació jove i tenen menys dificultats. FACIN L'ESFORÇ PER
BARCELONA, PER CATALUNYA.
Barcelona va endavant. D'aquí un any i mig, aquí mateix, LA GRAN
TREVA OLÍMPICA. Els jocs del RETROBAMENT de tots.
Aquest magnífic escenari és garantia de qualitat ï d'èxit. Ens ha
costat. Hem patit. Però el tenim. =
2
�Ara només falta una Barcelona que vagi acabant les obres i
ordenant l'ús de l'espai, del poc espai, maravellós espai que
tenim.
Després depén de les actituds.
Nou tema: Barcelona posa't tranquil.la.
Però per això caldrà molta energia, perquè Barcelona estigui
tranquil.la, serena, ordenada. Vostès no han de parar tranquils,
vostès han de ser enèrgics.
Vostès, nova generació de l'estimada Guàrdia de Barcelona seran
l'energia permanent, constant, que posarà pau a la ciutat de la
pau, a la ciutat de la treva Olímpica, a la ciutat del
retrobament.
Visca Barcelona, Visca Catalunya, Visca l'Espanya Democràtica.
Ord. 2 #7
"GU.PM"
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4145
Title
A name given to the resource
Presa de possessió de nous agents de la Guàrdia Urbana
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Sant Jordi
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Benestar Social
Català
Barcelona
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-02-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/879/0000000654.pdf
92b37c2d8eb942428786b003cb30c06b
PDF Text
Text
EN DEFENSA DEL RIGOR LINGÜÍSTICO
El País | 06/11/2004
La Comunidad Valenciana ha solicitado del Gobierno español la presentación,
en Europa, de una traducción valenciana de la Constitución Europea, aparte de
la catalana, aún a sabiendas de que la Generalitat catalana acepta como propia
la versión de Generalitat valenciana.
El Gobierno español ha aceptado la petición de la Comunidad Valenciana y ha
presentado cinco traducciones en Bruselas: La castellana, la vasca, la gallega,
la catalana y la valenciana, siendo las dos últimas idénticas. Si no lo
remediamos con sentido común y rigor lingüístico, a partir de ahora, en Europa,
habría siempre cinco idiomas españoles, aunque dos de ellos sean el mismo.
El "independentismo" lingüístico valenciano es una opción respetable, como
todos los independentismos y todas las ideologías, pero rompe por causas
políticas de corto vuelo con una tradición científicamente sólida de unidad de la
lengua.
Podemos preguntarnos: ¿Qué deben hacer ahora las Illes Balears: Declarar el
balear lengua independiente? Habría que cambiar su Estatuto. Y lo cierto es
que el catalán-balear es tan distinto y tan parecido al catalán de la Catalunya
estricta como el catalán-valenciano.
¿Es el andaluz una lengua distinta al castellano? Entre el castellano de Sevilla
y el que hablan por ejemplo los leoneses, los vascos o los cántabros hay una
diferencia sensiblemente mayor a la que existe entre el catalán de mis abuelos
maternos, que eran de Monóvar, y el del presidente Marcelino Iglesias, que es
de Bonansa, en la franja catalana-parlante de Aragón.
En realidad, la diferencia sensible es la que existe entre el catalán occidental o
catalán-valenciano, desde el Pirineo leridano hasta Monóvar y Petrer, al sur del
Reino de Valencia, y el catalán oriental, o catalán-balear, desde Girona hasta
las Balears o entre la Catalunya vieja y la nueva.
El presidente Matas de Balears sala los artículos con la "s" en vez de la "l",
igual que hacían, tiempo ha, los catalanes de la Costa Brava y el Empordà, y el
Presidente Iglesias dice xiquet i xiqueta por noi i noia (chico y chica) lo mismo
que mi abuela monovera y que el Conseller en Cap, Josep Bargalló.
¿En qué cree el presidente Camps que hablábamos el presidente Iglesias, el
presidente Matas y yo mismo en la reunión de la Eurorregión, a la que espero
que asista él también algún día? En catalán, por supuesto. ¿En qué hablará él
si viene? En el mismo idioma en el que hablamos siempre él y yo.
¿Cree de veras que va a hacer creer en Europa, durante muchos días, que
Iglesias, Matas, Camps y Maragall hablan idiomas distintos?
La repoblación cristiana tras la reconquista de Jaume I, rey de Aragón y
Catalunya, fue dispar entre Valencia y Baleares: la primera se repobló con
leridanos, como atestigua la Porta dels lleidatans, la puerta pequeña -o
románica- de la catedral de Valencia.
�Las Islas se repoblaron con ampurdaneses, hartos de las razzias de los piratas
moros instalados en las Balears y con cabeza de puente en las islas Medes,
frente a la Costa Brava.
Agarrarse a la letra de un artículo del Estatut valenciano, que todos votamos en
Cortes -socialistas catalanes incluidos- para declarar la secesión lingüística del
valenciano respecto del catalán, es una barbaridad histórica inadmisible.
No se debería dar la impresión de que la derogación del trasvase del Ebro está
en la base del intento de ruptura de la unidad de la lengua catalano-valenciana.
No debería dar la impresión de que los catalanes han ganado la guerra del
agua y que ahora los valencianos se quieren resarcir declarando la guerra de la
lengua. Con el agua y con la lengua no se juega.
Me consta que el president Matas intentó evitar la guerra del agua sin
conseguirlo. Tenía que aplicar una directriz de gobierno basada en una
consigna del siglo XIX: conectar la España húmeda con la España seca consigna que hoy, a mi modo de ver, no tiene sentido-. Vamos a enfriar todos
estos temas.
Espero que muy pronto podamos hablar de la lengua seriamente y que
estemos a tiempo de evitar el ridículo en Europa.
Voy a pedir al presidente Marcelino Iglesias, al presidente Jaume Matas y al ex
presidente del Parlament, Joan Rigol que medien en esta cuestión.
Vamos a actuar con mucha cautela pero con determinación. No vamos a
emprender de inmediato acciones judiciales, pero llevaremos la causa del rigor
lingüístico ante las instituciones europeas y la opinión pública. Si fuera preciso
haremos lo procedente para que prevalezca la jurisprudencia que ha venido a
reconocer la unidad de la lengua, sin prejuicio de su denominación legal.
Lo que debe imponerse, hoy por hoy, es el rigor. El Gobierno debería
enderezar el absurdo generado, garantizando que este rigor se traduce
adecuadamente en el Memorando que desarrolla la petición española de que
las lenguas oficiales del Estado tengan, también en la Unión, el estatuto de
lenguas oficiales. Es una ocasión para que se corrija el error y prevalezca la
unidad de la lengua catalano-valenciana tal como establecen todas las
instancias de autoridad lingüística.
Pido que no se eche leña al fuego. Echar leña es fácil. Apagar el fuego, no. Si
el fuego se apaga pronto, la hierba renace a veces con mayor fuerza.
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1342
Title
A name given to the resource
En defensa del rigor lingüístico
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Català
Valencià
Balear
Llengües romàniques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-11-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/782/20071204_LV.pdf
1e0db0501e035d1fe879db7d344d8c85
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/12/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
Catalán y castellano
PASQUAL MARAGALL
El Word catalán, el diccionario de los ordenadores, no incluye por defecto la palabra
Extremadura ni Estremadura. Y por lo tanto la subraya en rojo. Lo he comprobado.
Ya expliqué, como anécdota, en el Simposium Internacional organizado en la Feria del Libro
de Frankfurt, que el Word estaba predeterminado generalmente en castellano, pero que la
versión catalana también es mejorable.
No solo el Word: también el instinto de muchos catalanes trabaja con diccionarios bilingües o
disléxicos. "Ep, mestre!", gritaba en catalán culto la gente a un hombre a punto de ser
atropellado por un tranvía, pero el hombre no reaccionaba. "Compte!". Nada de nada, ninguna
reacción por parte de aquel individuo con aire de profesor. Finalmente alguien dijo:
"OJUUU!"... y Pompeu Fabra, el padre del catalán ortodoxo, se salvó. Esta anécdota, que puede
no ser cierta, se refiere al catalán instintivo por contraposición al codificado, al catalán previo y
al posterior al modernismo y sobre todo al noucentisme: el primero es el catalán vergonzante.
Es el catalán de la Esquella de la Torratxa,un periódico satírico de la época. El del teatro de
Pitarra. El segundo es el del diccionario.
Ahora no se trata de volver atrás. Ahora se trata de que todos los niños y niñas de Catalunya
sepan catalán, castellano, inglés y si puede ser también francés (si los niños y niñas no
entienden a Georges Brassens que era de la Catalunya francesa, se pierden una parte importante
de nuestra cultura, por ejemplo aquella canción del cantante de Cotlliure que decía: "He perdut
la tramuntana en perdent Margot / princesa vestida de llana / deessa amb sabatots" (traducción
libre). Tenemos los mismos vientos, y eso cuenta*. Hace pocos días, en la fiesta del 80. º
aniversario de Xavier Muñoz (que para mí siempre será el primo de Tere Muñoz), la doctora
Ivonne Brestley cantó Brassens y Jacques Brel en catalán. ¡Qué maravilla!
Volviendo a lo que decía, sería deseable que las variantes dialécticas, como la valenciana y la
que se habla en las Terres de l´Ebre, o en los Pirineos, fuesen conocidas por lo menos por los
estudiantes de literatura y los profesores de la zona correspondiente.
"No puc posar en tela de judici", dijo un día un político catalán. Y ninguna de las palabras
queda subrayada en rojo, pero lo cierto es que suenan un poco como Pitarra.
Todos nos equivocamos, sobre todo los de mi generación, los nacidos después de la Guerra
Civil y hasta 1965. Los nacidos posteriormente ya hablan el catalán correctamente. Pero en
cambio dicen cosas que para mí son eufemismos o innovaciones como ficar en vez de
posar:"Em fico la jaqueta", o incluso "em fico nerviós"... y otras similares.
Además han desaparecido expresiones deliciosas que yo oía a mis padres y tíos:
"em fa basarda" (por "angúnia"), "per llogar-hi cadires", "a cor que vols", "àdhuc" (para "fins i
tot") - aunque estas dos resultan un poco amaneradas, demasiado poéticas fuera de los poemas-,
"un munt de coses", etcétera.
199 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Otra cosa es la riqueza dialectal y también la deformación de los nombres de los pueblos por
parte de los oriundos, de lo que he hablado en otras ocasiones: Tarruella por Torroella, Bilcaire
por Bellcaire, Fonalleres por Fonolleres, Rupi-à (con pausa) por Rupià, Palafurgell por
Palafrugell, Pala-mós (también con paradinha)por Palamós, etcétera. Puede que la gente del
campo no se fiara de los forasteros y una manera de saber si lo eran o no era observar cómo
pronunciaban el nombre del lugar.
Ahora que llega Navidad y cantaremos villancicos en catalán - la religión católica fue el refugio
de un cierto catalanismo y los curas como mossèn Batlle, mossèn Llumà y otros fueron los que
lo mantuvieron- volveremos a creer en las raíces y a actuar como si tuviéramos convicciones
heredadas. Y luego volveremos a hablar idiomas extraños que han acabado siendo propios.
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
200 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1538
Title
A name given to the resource
Catalán y castellano
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 23, Opinión
Extent
The size or duration of the resource.
20071204_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Català
Castellà
Idioma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-12-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf
4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 13
P O L Í T I C A
MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004
ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN
Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat
VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la
playa de Sant Salvador, en agosto de 1996
ROSER VILALLONGA / ARCHIVO
DAVID AIROB / ARCHIVO
EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente
PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert
del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999
Catalunya está de luto
PASQUAL MARAGALL
L
a muerte de Joan Reventós es un
momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro
que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat
con todo su legado histórico incorporado. En
junio de 1977, Reventós decidió la suerte de
Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas.
Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo,
quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un
gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se
concretó en los diferentes procesos políticos
que Joan Reventós impulsó siempre con la
voluntad de sumar y de integrar: la unidad
antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo
catalán y la colaboración de las fuerzas de
progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados.
Joan Reventós hoy hubiese visto nacer
otra gobernación de Catalunya, la que a él le
gustaba, basada en la convicción de que el
pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos
que la nación les otorga hoy no solamente en
función del pasado.
Es difícil que un pueblo se atreva a seguir
este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los
pueblos que se atreven a eso acaban siendo
auténticamente naciones.
Joan Reventós era de los que querían una
Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha
de tener de punto de partida, sino también
de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente
y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo.
Ahora estamos iniciando lo que Reventós
quería, la Catalunya gobernada desde una
idea de progreso, de justicia y de igualdad.
Joan Reventós ha resistido más de dos años
hasta ver el inicio del proyecto político que
habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace
veinte años fuimos capaces de formular el
proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del
autogobierno, ahora empieza la hora de un
nuevo proyecto colectivo que nos permita
dar un paso adelante y que esté a la altura de
un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.”
Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una
lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia
personal, la de su capacidad para conjugar la
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente
de la Generalitat
firmeza de sus principios con un espíritu
siempre abierto al diálogo y a los nuevos
planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de
la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también
un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c
ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO
Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000
Viejo amigo, hombre fiel
JORDI PUJOL
C
uando en el inicio de la legislatura
1995-1999, de una manera que me
sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no
a Joan Rigol, que era el candidato de CiU,
me enfadé mucho. Mucho. Pero también di-
je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto
es que el president sea Reventós. Porque se
merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él
mismo.
Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su
esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos
sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido
siempre un sentido muy fuerte de la familia.
Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de
mi parte”.
Esto son anécdotas, pero explican el tipo
de relación que tuve con él, desde que en el
año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de
la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en
DIVERGIMOS CON
frecuencia, pero siempre
nos respetamos y siempre
supimos que teníamos
muchas cosas en común
PEDRO MADUEÑO
LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura
acudieron ayer al tanatorio de Les Corts
PEDRO MADUEÑO
COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran
aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista
las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la
palabra.
Después Reventós decidió pasar al campo
más propiamente político. Y más adelante,
ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero
siempre nos respetamos y siempre supimos
que había entre nosotros muchas cosas en
común.
Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos
años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y
dije una cosa negativa de Reventós y que era
una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”.
Por cierto, que aquello me marcó positivamente.
Y en sentido inverso, recuerdo que en un
momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas
–con fuerte contenido de agresión contra mi
persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero
no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido
el político que menos se me ha dirigido como
“president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo
agradezco.)
Como decía, las anécdotas también sirven
para definir a un personaje. Para definir a un
hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe
respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de
vista político e ideológico. Permítanme que
yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c
JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente
de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1349
Title
A name given to the resource
Catalunya está de luto. Joan Reventós
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol)..
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Acció política
Català
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles