1
10
64
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2779/20000527_ConvencioCpC_ProgramaTriptic.pdf
dc8b1abd1d5e32c1cd7223dcdce05eec
PDF Text
Text
Què és?
<
3
El 1998, com un moviment de suport a la
candidatura de Pasqual Maragall a la
Presidència de la Generalitat. El resultat de
les eleccions autonòmiques del 17 d'octubre
de 1999 posa de manifest que la voluntat
de canvi és compartida per la majoria dels
votants i suposa l'empenta definitiva del
moviment.
3
i3
n>
-i
QJ
D
D
D
« "
m
¡4-'
><
3 3
a- —
— 3! 5
0 / rr>
<
fD
c"
3
r+
O
3i
3.
QJ
fD
Q-
rp
QJ
n
57
~o_
QJ~
O '
fD
l/ï
a.
^
3
-+i
3
n
o
T3
n
Q,, ™
3
S
2. -
1|
O
3
D
t/5
tu
Q.
n>
L/l
>
QJ
QJ
= 1
- o<:
. .
QJ
t r ¡u
LTt
O
tu
Q QJ
3
.
—
3
fD
z:
0. -o
fD
(X3
fD
-u
.ucu
Set respostes
sobre
Ciutadans
pel Canvi
DooD
Quan neix?
-
ro
O
3
tu
Z5
O
O
is *g.
ol
n
!S
QJ
!
o
=
w
t/l
TJ
D
n>
r>
=3
<
o^
% SOJ
Un moviment que treballa per una Catalunya
més plural, més oberta i més solidària.
Quins són els seus objectius?
Com s'organitza?
—
A través de plataformes autònomes:
territorials, sectorials i temàtiques.
fD
3
QJ
r+
ut
S
QJ
—
O
QJ
3
1=
"S.
tu
QJ_
-Apropar els ciutadans a la política per
prestigiar l'espai públic.
-Lluitar contra qualsevol forma d'exclusió
social i d'injustícia que amenaci la llibertat
i la dignitat de les persones.
-Promoure un creixement econòmic sostenible
i no depredador.
-Defensar un catalanisme integrador i solidari
que impulsi l'autogovern i contribueixi a la
construcció d'una Espanya federal.
On actua?
C
ua
in
n>
3.
L'àmbit principal d'actuació és Catalunya,
sense excloure activitats d'abast espanyol
i internacional.
El Parlament de Catalunya, on compta amb
15 parlamentaris integrats en el Grup
Socialistes-Ciutadans pel Canvi, és la primera
institució pública on el moviment es troba
representat.
3
D
D
0
P
i!1 =
*Î
00 lT
8«
il
Per què?
1
ÛJ fD»
r* Vi
S-o
ft
i"1 O"
2"
O
^
O
t/i
Q)'
Oí
oo
•—
D
oj
<
|&
2.
oi
^
*—•
&j
2ocr
QJ
2¡
3
c
T3
O5
OJ
IQ
"*
tu
ro n>
o
M
Si.
3. 23
1
S- ">
<">
r+
QJ
I—I
r»
oo ffi
Qui en forma part?
D
D
ro o
O
Í
"O
OJ
o.
OJ
Dones i homes progressistes i convençuts
que la democràcia només s'enfortirà creant
nous canals de participació que permetin
retornar als ciutadans el protagonisme en
la presa de decisions col·lectives.
Catalunya necessita un canvi profund en
les seves formes de governar i de fer política.
Ciutadans pel Canvi promou una societat
civil forta i dinàmica que sigui capaç de
donar al país l'empenta que necessita.
?•!•
I >
S
"O ÍD
•Sx
i
O»
�Si vols una Catalunya
més plural, més
oberta i més solidària,
ets un ciutadà o
ciutadana pel canvi.
Participa amb
nosaltres:
Ciutadans pel Canvi
tel. 93 317 12 14
fax 93 317 82 14
e-mail: ciutadans@pelcanvi.com
web: www.pelcanvi.com
Apartat de correus 587 08080 Barcelona
Fòrum Maresme
tels. 93 796 19 79 / 93 790 13 25 / 93 799 53 66
e-mail: maresmecanvi@hotmail.com
Comarques Gironines
tels. 972 206 763 / 972 224 303
Lleida pel Canvi
tel. 973 228 023
fax 973 228 354
Pi i Margall 14, altell C 25004 Lleida
Ciutadans de Reus pel Canvi
tel. 977 314 334
e-mail: aaml@tinet.org
Plataforma Latinoamericana
teL/fax 93 318 73 83
Fòrum universitari
tel. 656320911
e-mail: forumuni@hotmail.com
Corral 18-20, lr 08014 Barcelona
Nom
Primer cognom
Segon cognom
DNI
Codi postal
Educació pel Canvi
e-mail: educaciopetcanvi@hotmail.com
Plataforma d'arquitectes
La Rambla 74, pral. l a 08002 Barcelona
Xarxa voluntaris
Domicili
Població
e-mail
tel. 93 436 86 41
e-mail: xarxavoluntaris@teleline.es
web: www.teleline.es/personal/xarxavoluntaris
Nàpols 31, 4rt 2a 08018 Barcelona
Telèfon de contacte
Fax
Professió
Ciutadans Pratencs pel Canvi
tel. 93 379 16 18
e-mail: masefa@teleline.es
Estany de l'Illa 1-3, baixos 08820 El Prat de Llobregat
Ocupació actual
Any de naixement
Partits i altres entitats a què pertanys
Si formes o has format part d'alguna plataforma de CPC
fins al moment, indica quina
(r>
(Omple el dors de la butlleta i envia'ns-la)
Ciutadans pel
Canvi
Ciutadans pel
�Ciutadans pel
( &
Canvi
o
-V
w
V/VJ
.V
Convenció '2000
Dissabte 27 de maig del 2000 - 10,00 h
PALAU SANT JORDI - Sala Barcelona'92
Passeig Olímpic, 5-7 Barcelona
�/-N
Ciutadans pel
(w)
—
1
Canvi I
Convenció '2000
Programa
10,00 h - Inscripció *
10,30 h - Obertura
10,45 h - Primera sessió. Benestar i territori
12,30 h - Segona sessió. Per una democràcia dels
ciutadans: d'espectadors a protagonistes
14,00 h - Dinar * *
16,00 h - Tercera sessió. Catalunya, Espanya,
Europa: una resposta federal
17,30 h - Intervenció de Pasqual Maragall
18,00 h - Cloenda
*
Inscripció gratuïta. Es prega confirmació
de la teva assistència.
** Preu ticket dinar: 3.000 pta.
Imprescincible reservar ticket.
INSCRIPCIONS I RESERVES: Fins el 25-5-2000
al telèfon: 93 400 50 33
Uà Aparcament en el mateix recinte
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Programa i tríptic de la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Ciutadans pel Canvi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-05-27
Type
The nature or genre of the resource
Propaganda
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutadans pel Canvi
Congressos i conferències
Description
An account of the resource
Tríptic informatiu de participació a Ciutadans pel Canvi i programa de la Convenció'2000.
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Publicitat
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2778/20000527_ConvencioCpC_PM.pdf
79e861565d6cd2455069cb7054d1c4ac
PDF Text
Text
CIUTADANS PEL CANVI
CONVENCIÓ 2000
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
(Palau Sant Jordi, Barcelona, 27 de maig
2000)
Amics i amigues, ciutadans i ciutadanes!
I . [Som fruit d'una onada d'entusiasme]
Hem arribat fins aquí portats per una gran onada
d'entusiasme. L'entusiasme dels qui no es resignen.
L'entusiasme dels qui creuen que a Catalunya cal,
ben cert, un canvi en la forma de governar, però
sobretot un canvi en les formes de fer política.
L'hem vist créixer plegats aquesta onada. L'hem vist
créixer des de molt mesos abans de les eleccions al
Parlament de Catalunya. En recordo bé els primers
�moments: quan un centenar de pirinencs -de la
Seu, de Pobla, de Tremp, de l'Aran,...- varen
impulsar un primer "manifest pel canvi", ara fa prop
de dos anys. I des de llavors, el ferment s'anà
estenent per tot Catalunya. Dotzenes de
manifestos, de plataformes: d'ensenyants, de
sanitaris, d'arquitectes, de funcionaris, de dones, ...
des de Vic a l'Hospitalet, de Girona fins a Miravet.
Centenars, milers de persones, treballant amb una
il·lusió, una empenta, una ingenuïtat com feia
temps que no veien.
Ciutadans pel Canvi és fruit d'aquesta onada
d'entusiasme. I es fruit també de la trobada de dues
generositats.
En primer lloc, la generositat d'un partit, el PSC,
que conscient de la necessitat d'obrir-se a la
societat, conflueix amb un moviment integrat molt
majoritàriament per persones independents
(procedents d'organitzacions no governamentals, de
les empreses, de la universitat,...) per tal d'impulsar
un projecte comú. I, en un gest sense precedents,
comparteix les llistes electorals un nombre
�elevadíssim de candidats procedents d'aquest
moviment.
I, en segon lloc, la generositat de centenars i milers
de ciutadans que, al costat de la vida professional i
familiar, creuen necessari impulsar un projecte
col·lectiu, democràtic, engrescador. I s'hi
comprometen.
I I . [Volem ser llevat de canvi]
Per això podem afirmar amb rotunditat que
Ciutadans pel Canvi no vol ser ni una alternativa ni
un apèndix.
Ni vol ser una alternativa als partits, ni vol ser un
simple apèndix del PSC o de qualsevol altre partit.
No s'ha de diluir, ni ha de configurar-se com un nou
partit.
Ciutadans pel Canvi vol ser, i és, complement. Vol
ser, i és, llevat.
�No resta res a ningú, ni pren res a ningú. ¿Suma,
doncs?. No: multiplica.
Multiplica l'energia del projecte comú d'alternativa,
de transformació del país en la direcció de progrés i
innovació que la majoria social necessita i desitja. I
ho fa en un espai cívic i polític en el que cada
vegada més ciutadans i ciutadanes volen participar.
I I I . [Junts hem fet j a molt de camí]
Plegats hem fet ja molt de camí. Hem guanyat les
eleccions al Parlament de Catalunya, que no és poca
cosa.
I malgrat que, per raons prou conegudes, no hem
pogut formar govern, hem començat a influir de
manera decisiva en la marxa de les coses. Hem
començat a canviar les dinàmiques polítiques:
a)Hem aconseguit, en primer lloc, revitalitzar el
Parlament. I així, després de tants anys de
�menysteniment i ensopiment, el Parlament torna
a ser avui el centre de la vida política catalana.
b)Hem posat sobre la taula la necessitat que els
mitjans de comunicació públics siguin
veritablement independents. Que trenquin la
dependència escandalosa que els vincula al
govern i als partits que li donen suport. I hem
aconseguit fer avançar les coses en la bona
direcció. Tenim ara millors garanties de control,
tot i que els esdeveniments d'aquests darrers dies
ens mostren que la batalla serà llarga i caldrà
encara estar molt vigilants per tal d'evitar
qualsevol involució.
c) Hem retornat al centre del debat polític la qüestió
de l'educació: la necessitat que l'educació sigui
tractada com el principal factor de
desenvolupament econòmic i de progrés social. I
aconseguirem que se celebri enguany una
Conferència General d'Educació que posi les bases
de futur en aquest camp.
�d) Hem vist com els territoris retrobaven la seva
veu. Com el Pirineu i l'Ebre es desvetllaven. Com
el Govern, arraconat pel seu clam i el nostre
impuls, no ha tingut més remei que engegar un
procés que culminarà amb la descentralització de
la Generalitat, la regionalització de Catalunya i la
devolució de poders als municipis. Municipis que
prenen també cada vegada més empenta, que
celebraran enguany el I I Congrés de Municipis de
Catalunya (el primer es va fer el 1933!) i que en
molts casos són, ja des d'ara, dia a dia, les
principals palanques de millora de la qualitat de
vida dels ciutadans i ciutadanes.
Tots aquests són temes fonamentals del nostre
programa del canvi. I ja hem començat a aplicarlos.
IV. [Junts n'hem de fer molt, encara]
Ara bé, per aconseguir el canvi que volem, el canvi
que, recordem-ho encara, no és un simple relleu en
�el govern, sino en la política i les coses de cada dia,
cal que anem molt més enllà.
Per aconseguir el canvi que desitgem hem de ser la
primera força política de Catalunya. Hem de ser els
primers en tot.
I encara no ho som. Vam ser els més votats però
encara no arribem a tot arreu. Encara no arribem
prou als pobles petits, a la pagesia, a la joventut,
als estudiants, als empresaris, als treballadors
autònoms.
Ciutadans pel Canvi ha de ser la punta de llança per
a la incorporació d'aquests nous sectors. I ja ho
està sent. Ja s'estan fent moltes coses: tenim
plataformes com la de l'Hospitalet (on, durant la
campanya, vàrem arribar a ser 800!), les de Reus,
Sant Cugat, Mollet, Terrassa, Tarragona, Cambrils,
Girona, l'Empordà, ... Tenim presència a les
Garrigues, al Baix Llobregat, a la Segarra, al
Maresme, a l'Anoia,... Hem contribuït decisivament
al desvetllament de l'Ebre i del Pirineu i hauríem de
fer el mateix a la Catalunya Central. Comptem amb
�pagesos, amb mestres, amb regidors, amb
joves,...Tenim les millors relacions amb entitats
com Fem Via o Catalunya Progrés.
Som, fins i tot, referència en d'altres llocs d'Espanya
i encara més enllà, des d'on no deixen d'arribar
demandes i interès per a la nostra experiència.
, '
.
El que ara cal, doncs, és aplegar esforços i seguir
:
/.
•
'
• ' '
i ' /
I -,
(
avançant en tots els territoris, en tots els sectors.
I
' '
! i
{
[
•
I «; V
\
\..
\
•!. >
•',
'
i
i
V. [El Congrés del PSC és una oportunitat de
' (.is\>i
i
• .
primer ordre: aprofitem-la!]
A'Í
En aquest context, el Congrés del PSC és una
!
oportunitat de primer ordre. És un aconteixement
essencial per a l'evolució política dels propers tres
anys. I ho és no només per als afiliats al PSC, sino
•I .
també per tots nosaltres i per tot Catalunya.
*r*v<Ciutadans pel Canvi l'ha de seguir doncs ben de
prop. Jo us crido a fer-hi sentir la vostra veu. El
reglament del congrés ho permet i d'altres forces i
V
�moviments ho faran. He vist ja la dels Victors, la de
Catalunya Segle XXI (que és excel·lent) i moltes
d'altres. Us asseguro que la de Ciutadans pel Canvi
serà rebuda amb la màxima expectació i interès.
Ens hem embarcat plegats en un projecte comú. I
plegats, dialogant els uns amb els altres, hem de
trobar les vies per fer-lo avançar
V I . [Tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta:
endavant!]
Amics i amigues: som l'expressió d'una voluntat
d'innovació i de solidaritat, som el llevat del canvi,
plegats hem fet ja molt de camí, plegats n'hem de
fer molt més encara.
l
~\^'
!
J
i^-'ú:.^-
._U\^.
:
L L -
' (l.("'. /
Í
'""^
;V
't'cift.'.,'
^
••'•"'•'--';
Ciutadans pel Canvi ha de créixer, s'hà d'enfortir.
Li: 4 ;
'
Ha d'esdevenir un instrument essencial per atreure r? , ¿]
ciutadans i ciutadanes cap el compromís col·lectiu, (
J
per retornar el prestigi a la política, per guanyar el
;
govern, per transformar Catalunya.
P
¡
-
�Se ns ha girat molt feina.
Però tenim la il·lusió, la capacitat i l'empenta per
fer-la.
Endavant!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall a la Convenció 2000 de Ciutadans pel Canvi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-05-27
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ciutadans pel Canvi
Congressos i conferències
Acció política
Description
An account of the resource
10 p.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau Sant Jordi (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf
73c6d426fe126707f76520e1291e5bde
PDF Text
Text
•·
Catalunya Segle XXI
CONVENCIÓ CÍVICA
CATALANA PER A
LA RENOVACIÓ
DE LA CULTURA POLÍTICA
Barcelona, 1997-1998
El punt de partida
Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents
socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics
o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant
interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle
XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura
política, econòmica i social del nostre temps.
Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA
En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és
necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en
un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la
Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els
treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de
1998.
l
�Des de Catalunya i més enllà
Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va
molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i
d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han
tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de
celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a
temple enclaustrat.
Una convocatòria oberta
Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a
la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del
paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements
caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i
política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de
les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables.
Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball
amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments
universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats
del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i
voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final.
Un esforç d'interpretació
polític
reflexió. Però no un programa
El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt
de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té
l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques
específiques.
Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en
marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques,
contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política
democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i
acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors
col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte.
2
�Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics
La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la
realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment
sobre la mateixa.
Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics:
Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai
(territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la
proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs.
identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els
Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució
de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La
subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer
des de Catalunya?
Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques
que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar.
Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la
dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer
compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió
social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió
global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i
quines potencialitats presenta la societat catalana?
Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han
anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions
polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot
contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en
la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions
polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions
amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i
de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a
compensar determinats desequilibris?
Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix
en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva
supervisió dels textos elaborats.
3
�Els Grups de Treball de cada Àmbit
Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació
adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els
Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de
formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la
Convenció.
El calendari
El procés es desenvolupa en dues fases.
En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball
examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final
cada Grup.
En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos
anteriors i la seva elaboració final.
El resultat final de la Convenció
La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual
de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el
material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després
de la corresponent selecció i integració.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.01. Activitat associativa
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Catalunya Segle XXI
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Catalunya Segle XXI
Convenció Cívica Catalana
Catalunya
Catalanisme
Política
Congressos i conferències
Description
An account of the resource
Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Catalunya Segle XXI
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf
707b85c376ff505fcf00b977e659f387
PDF Text
Text
PROCEDIMIENTO
DE ELABORACION
La España Plural: La España Constitucional,La España Unida,
La España en Positivo
DE CANDIDATURAS
consejo territorial
30 agosto 2003
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Introducción: la España Plural es la España Unida
Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las
urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en
Resolución
del Consejo
Territorial
marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a
las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta,
desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra
manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la
construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España
en la Unión Europea.
Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar
todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos
sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de
Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía
de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia.
También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que
marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que
la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a
la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa
autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos
Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos.
Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa
y a las etapas de su construcción constitucional.
Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años,
contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un
gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria
se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una
nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho
a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base
de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política,
lingüística y cultural.
La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la
España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con-
2
�Partido
Socialista
Obrero
Español
forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor
superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que
es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción
Resolución
del Consejo
Territorial
sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país.
Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la
pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común,
dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en
un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no
solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma.
Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades.
Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito
educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de
la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en
todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la
Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el
conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras
políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de
sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista.
Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida
en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara:
la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad.
Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero
esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos
3
�Partido
Socialista
Obrero
Español
mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido,
pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de
presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en
la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva,
Resolución
del Consejo
Territorial
se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las
Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España.
Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los
problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar,
confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese
a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las
Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la
solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores
condiciones los nuevos retos de futuro.
El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica,
desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido
cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que
mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos
nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición
frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de
CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios,
el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de
conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro.
Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra
sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de
todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro.
El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por
unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos
4
�Partido
Socialista
Obrero
Español
donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía
plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité
Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25
Resolución
del Consejo
Territorial
de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003,
así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado
“Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y
las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico.
Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de
Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado
de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es
la prolongación de una labor histórica, continuada y constante.
Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio
común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que
garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas.
Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar
de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar
España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni
necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su
Historia y en cada generación.
El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio
de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en
las instituciones democráticas.
Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el
momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los
últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los
gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar
de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en
lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri-
5
�Partido
Socialista
Obrero
Español
zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma
o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una
influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y
reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los
Resolución
del Consejo
Territorial
gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las
propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido
infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar
anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para
debatir los problemas que a todas ellas afectan.
En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno
del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu
constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que
por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más
inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la
Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles.
Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el
PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas
necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para
aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente,
de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional.
El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España
y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos.
Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la
Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos
espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos
y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en
las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos
aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y
autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán,
principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro.
6
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la
mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es
Resolución
del Consejo
Territorial
poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y
cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que
siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político.
Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes:
1. Reforma del Senado
El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que
debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo
como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o
Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de
Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después,
necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda.
El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma
mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que
debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de
las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo
una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que
estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de
participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades
Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política,
puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio.
7
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica
cámara de representación, participación e integración de las Comunidades
Autónomas en el Estado Autonómico.
Resolución
del Consejo
Territorial
Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y
Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables,
porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio.
Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno,
para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede
solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad
Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de
cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o
para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias
administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de
la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria.
2. La integración de la España Autonómica en Europa
En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo
largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan.
En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que
en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci-
8
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Resolución
del Consejo
Territorial
siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más
que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado
Autonómico.
En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia
la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo
año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento
institucional.
Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben
decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial
definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos
sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes
europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio
de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la
Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados
autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial,
directamente entroncada con la europea.
Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien.
Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación
activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni
más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que,
con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito.
Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades
Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la
reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países
de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el
principio de lealtad.
9
�Partido
Socialista
Obrero
Español
Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas.
Resolución
del Consejo
Territorial
Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial
que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con
el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por
tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general.
En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La
Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de
las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la
Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra
“Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es
anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad
europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial
para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales.
3. Conferencia de Presidentes
Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el
Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del
Senado.
España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La
España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del
Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de
Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga
haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la
voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del
Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las
Autonomías cuya representación ostentan.
En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde
se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del
Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno
10
�Partido
Socialista
Obrero
Español
del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de
las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los
problemas más importantes del país desde el punto de vista de las
Resolución
del Consejo
Territorial
Comunidades Autónomas.
4. Reformas de Estatutos de Autonomía
Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia
constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y
oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos.
Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden
modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la
gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión.
Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas
modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale
más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en
los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España
como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español;
y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del
papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo
a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de
cambio, modernización y progreso.
Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas
donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos
sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de
los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional.
Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de
11
�Partido
Socialista
Obrero
Español
reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere
oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma
y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia.
Resolución
del Consejo
Territorial
5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación
y futuro
Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el
sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los
ciudadanos.
La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo
ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales
en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como
la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el
fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de
progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado
Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos.
6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural
El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras
que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y
África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más
intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello
la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la
formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi-
12
�Partido
Socialista
Obrero
Español
tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de
gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro
Resolución
del Consejo
Territorial
que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez
aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del
Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica.
También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en
función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios:
archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de
Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y
aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos
de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión
territorial y social que demandamos.
Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado
español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el
proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas.
El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se
corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy
debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes
en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea.
En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como
arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte
son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial.
Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles
para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio
de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas.
El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política
territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci-
13
�Partido
Socialista
Obrero
Español
miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la
corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno
ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo
del Derecho regional europeo.
Resolución
del Consejo
Territorial
7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de
las libertades y de la ciudadanía
En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la
mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en
identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común
que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de
nadie en particular.
Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003
14
�xxxxxx
xx
xxxxxxxxx
xxxxxx
xxxxxxxx
socialistas ahora
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La España Plural: La España Constitucional, La España Unida,
La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partido Socialista Obrero Español
Type
The nature or genre of the resource
Resolucions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partido Socialista Obrero Español
Congressos i conferències
Espanya plural
Socialisme
Federalisme
Description
An account of the resource
Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Santillana de Mar
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Declaración de Santillana
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-08-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Resolucions
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf
abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86
PDF Text
Text
Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X
Congrés PSC
25 de juliol de 2004
Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país
que estima i un partit que va ajudar a néixer.
Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest
No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no
tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a
dir-vos.
(No moltes)
En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el
president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i
ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el
PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe.
Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro
como España.
Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos
aquí.
Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4
años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza,
considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de
mano maestra tras la derrota de Marzo.
El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el
cambio y por Zapatero. Y acertamos.
Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones,
como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros
ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales,
autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años.
Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a
nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir
victorias.
El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i
innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social.
autor PMM
1
�En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar,
sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament
President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica
que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap,
amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla.
La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha
donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció
del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se
sumen, el present i el futur es troben.
De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i
amb tots vosaltres
El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de
Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip
ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i
Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha
permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més
apassionants de la història política recent, però també un dels
dramàtics.
Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui?
Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest
ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni
Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que
per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora.
Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar
tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i
Iberoamèrica en política internacional i economia internacional.
Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe
González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de
defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern
socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de
llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels
socialistes catalans.
La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del
1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola
recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit.
autor PMM
2
�La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya
només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories
absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els
nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte
entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que
per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces
de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan
en el 35 Congrés deia:
“Tenemos que reafirmar el proyecto de la España
constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un
proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región,
de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de
tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y
amplia”.
Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla
de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del
compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència
entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la
justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes
d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar
un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com
exterior.
Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns
ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a
l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres
nets.
Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els
nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la
realització, difícil però possible, de les seves esperances.
Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en
condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre
la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el
basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com
l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se
nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal
denominar-se així.
Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se
nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a
l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre
projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte.
autor PMM
3
�I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la
immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de
debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està
garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de
la humanitat, no podrem anar junts.
Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys
en aquesta direcció.
A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició
més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les
mans. Fins demà!
PM
autor PMM
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Congressos i conferències
Catalunya
Socialisme
Acció política
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-07-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2588/19890303d_00329.pdf
3be6b0fae9061f84ab137ceaa9c0e49d
PDF Text
Text
·,
t
)J/
(j
./
fut"'<-' c....
[JSLf/1~'1 J"c &r'if - t0t~ [)lA ¿~
(
, "'- V ' C-.,
1
A.~'--af.: ~
~ lMfVLt_ l._f_, ---:)
k ~. . ~
{,. -w{;{- V~
f'v ·""""
f
G<A-"-----,
!~
Notes
Alcalde
per
a
a la intervenció de
l'Excrn.
la
Jornades
Cloenda de
les
Sr.
de
Presentació de l'Enquesta Metropolitana 1986.
Barcelona, 3 de rnar9 de 1989
�Comentaris
I.
polítics
sobre
enguesta
metropolitana (*)
1.-Intrument
d'informació i analisi
per
orientar
acció pública. Voluntat de continuar. Ja es comen9a
a preparar nova enguesta (89-90).
Enquesta
la
raó
metropolitana és la principal activitat i
fonamental que
justifica
existencia
del
IEMB.
2.- Nova
Enquesta
manten ir
l'ambit
pot ampliar-se fins a Regió
dels
municipis
27
uni
com
I
~
t:~ S(}!:.
d'analisi per fer comparacions.
Cal,
pero,
col.laboració
Important col.laboració de
altres
l~INEM
Institucions.
en Enquesta feta.
Pel futur esperem altres col.laboracions.
També de
la Generalitat.
3.- Ajuntament
de
Barcelona
contradictori
que
problematica
global,
localment,
fragmentada,
i
hi
ha
assumeix
el
fet
un
territori
amb
una
encara
que
s'expressi
una realitat 2olitico-administrativa
que dóna lloc també a
pertenen9a i d'autonomia.
No podem,
sentiments
Borja.
de
pero, defugir
(*) Aquest text ha estat facilitat al Gabinet pel Sr.
~
Jordi
¿
�-2-
"•'\"'-"
J
\1
l'existéncia d'una ciutat rea _,
el que vol dir que
instruments d'actua~ió conjunta i també
calen
redistribució
d'aquests
social i territorial.
de
L'IEMB és
instruments i amb funcions més
un
globals,
més polítiques la Mancomunitat de Municipis.
II.
Notes
conclusions
sobre
de
l'Enquesta
Metropolitana
FETS
A
DESTACAR EN LA PRESENTACIO
DE
L'ENQUESTA
METROPOLITANA
- Potser
el fet més important a destacar és el
de
_ ___ _____ _ ___
la constitució d'una base
i un projecte de
, - - - _ de dades
recollida
. ' - -·
sistematica d'informació sobre processos
--- ---
socials,
------------
-
fet
que
mostra
de
fer
estudis
únicament
concrets
sinó
que
ja
puntuals
disposar
de
d'informació periodica més potents,
llarga
permeten
socials
benestar.
i
els
de
coneixer
efectes
no
de
be
les
es
tracta
sobre
temes
d'instruments
únics que a la
les
tendencies
polítiques
de
�-3-
- Dit
als
aixo,
i per a referir-nos més
r esultats de la primera edició
Metropolitana
que
destacar
molts
exempl e,
el
es
presenta
aspectes,
paper
de
conjunt d'aquesta area.
concretament
de
l 'Enquesta
avui,
es
els
quals,
entre
Barcelona
en
poden
per
relació
al
En efecte, Barcelona actúa
com a centre urba extremadament important , tant des
del
punt de vista de l'oferta de llocs de
com pel que fa a l'tracció comercial,
lleure
venen
ve u re
i sobretot,
simbolica (per
treball
cultural, de
exemple,
quan
forasters gairebé tothom (93 %) els porta
a
lloc~ ~e~ Ba':cel~na'----cce~~~C:ia_~en_:_ ~ Montjuic, ·y
que es confirma com el llocr més atractiu de 1 'area. /
L'area
no
Barcel ona
és un territori policentric,
sinó
que
concentra gairebé totes les funcions
de
centre urba d'ús no quotidia.
- Alhora
pero,
Barcelona
com
/'
també
a
cal remarcar
centre urba per part
--- ------ ------~--~---, ... ,.
nombre
<:- -
que
l'ús
d'un
de
gran
- - -- -- - · - - --
de persones que viuen fora de la ciutat
____ __
,,_, ____._..,.
~-------·---~-----·~------------ - - ------------- -
- ---- - --..._"'
...-...---~----·
"
-~ ~----- -----
produeix al mateix temps que un fort arrelament
-- -- ~~--~· - -
.
es
en
els municipis on viuen. Peques persones d'altres
_.. ---------- - -municipis desitgen viure a Barcelona,
i
peques
,
..
desitgen
s'expr essa
viure
als
centres
urbans.
En
general
una elevada satiasfacció en relació
al
\
�-4-
propi
barri o municipi,
cosa que queda reflectida
en la poca mobilitat en l'habitatge, si la comparem
amb altres ciutats europees.
mena
Hi ha,
per tant, una
d'equilibri entre l'ús de l'espai immediat
i
l'ús de Barcelona coma centre, que no es presenten
com a actituds en conflicte.
- Hi ha més acceptació de Barcelona _eel:"__ pa_rt
-- ---- -- -- -- - - - --població de l'area que a l'inrevés.
d~--
la
( -
e ·
- Globalment,
ciutat
Barcelona esdevé molt rapidament una
terciaria
i
professional,
davant
d'una
periferia basicament obrera. P~ro t~;bé--hi-iia grans
ctíferencTes_______ine-erñiis- -~a
,-------- ------- -----
districtes
·-
la
·-·--
i uns altres.
socio-economiques
deteriorament
jubilació
·- ...
----------.._
ciutat,
Es mantenen
importants,
diferencies
de la plena ocupació i el pas
són únicament d'ingressos,
de
moments de crisi,
pel
a
la
Les desigualtats no
sinó també de
capacitats
uns
agreujades
de molts individus.
d'equipament,
entre
per
a fer
vivenda,
front
a
fins i tot de tipus de lleure
i
d'utilització de l'espai.
- Cal
seguint
fer menció de la pobresa,
altres estudis,
que hem
definit,
no en termes de qui passa
')
�-5-
..
(
( ~,
gana,
sinó
de
qui
troba
es
lluny
de
les
-po~ibl ~~-:itj an~~-~~-- -la
població. La pobresa es
- - -- -sobretot per la manca de treball
- ___.....-- -
- L'oriaen
~ - -~~--
migratori
é- ~--~
no
variable descriminant,
a altres fets,
les
en
és
si
f-~r
mateix
una
sinó que va associat sovint
com el baix nivell educatiu, o, per
l lars on tots els membres són nascuts fora
Catalunya,
d'edat
el
fet
que
es tracta avui
mitjana molt elevada,
de
i per tant
de
llars
pateixen
e l s efectes de la vellesa.
- Hi
ha
tendencies a
cultural
encara
una
i lingüística,
molt
d'origen
notables
geografic,
certa
homogeneització
pero les diferencies
Les
fortes
són
diferencies
cultural o social,
no donen,
pero, una gran conflictivitat. Aparetment hi ha una
compartimentació
social
grups
amb
conviuen
que fa que
poques
els
relacions
diversos
i
pocs
conflictes, probablement perque l'any 1986, quan es
va fer l'enquesta,
es vivia encara una situació de
cris i economica que limitava molt les possibilitats
d'ascens social.
�-6-
- En
aquest
aspecte,
s'observen peques
tendents a l'ascens social.
oberta
és
actituds
L'única via que sembla
l'ensenyament,
i
es
constata
una
aspiració molt generalitzada a que els fills
facin
estudis superiors.
grups
- Queden
en
situació
preocupant:
molt
socialment, una de les zones amb més dificultats de
tota
l'area
és Ciutat Vella;
pero també
a
Nou
Barris i en altres zones s'observen situacions molt
precaries,
manca
de
que
no
diners,
d'instrucció,
i,
consisteixen únicament
sinó
en
en
els
general,
baixos
en
en
la
nivells
la
manca
d'oportunitats en tots els terrenys: manca de feina
o precarietat,
limitació
limitació dels contactes personals,
de la informació a la que es
té
accés,
limitació d'accés als recursos economics,
etc.
aquests
és
grups,
important
el
paper de la
familia
en
molt
coro a suport en les situacions extremes.
Aixo explica que la família tingui encara una
for9a
En
aquest territori,
a diferencia del
passa en altres ciutats europees.
gran
que
�ENQUESTA METROPOLITANA 1986
Condicions
de
vida i habits de la població
de
l'area metropolitana de Barcelona
L'enquesta
lloc,
metropolitana
té un doble objectiu:
en
primer
s'ha volgut crear una base de dades sistematica sobre
les
característiques socials de l'area metropolitana. En el moment en
que
l'antiga
Corporació
Metropolitana
de
Barcelona
ens
va
encarregar la con fecció de l'Enquesta, fa quatre anys, vam creure
que calia anar més enlla d'un estudi puntual, i que era necessari
crear un sistema de recollida periodica d'informació de
social per poder analitzar,
produeixen.
caracter
a mig termini, les tendencies que es
Aquesta analisi només és possible amb instruments de
caracter periodic.
En aquest sentit,
pensem que el majar interes de l'Enquesta
és la presentació de la base de dades existent i el projecte
seu
caracter periodic,
del
ates que se n'esta preparant ja una nova
edició.
El segon objectiu de l'Enquesta és arribar a una radiografía
acurada
de
les
condicions
de vida i
habits
de
la
població
d'aquest territori. Així, com a resultats concrets, podem dir que
l'area
es
caracteritza per una població d'una
gran
diversitat
�-2-
d'origens
geografics,
els
quals
conformen
una
societat
que
podríem qualificar de gresol de cultures múltiples. Cal fer notar
la
baixa
conflictivitat
entre
aquestes
diverses
cultures,
sorprenent si la comparem amb el que succeeix en altres societats
sotmeses a fenomens similars.
Es
detecten,
a
través
d'integració del conjunt,
la població,
de
l'Enquesta,
forts
elements
estabilitat i arrelament creixents
inici d'homogeneització cultural,
etc.
Així,
de
per
exemple, si bé només el 43% dels habitants de l'area es considera
de
parla
catalana,
s'observa
una tendencia a la
millora
del
coneixement del catala, sobretot entre les generacions més joves.
L'Area
amb
Metropolitana es presenta coro una unitat
una forta mobilitat interna.
neuralgic d'aquest territori,
com
a
centre
concentra,
de consum,
geografica
Barcelona ciutat és el
centre
sobretot coro a mercat de treball i
activitats
en aquest territori,
culturals
i
lleure.
Es
la més elevada taxa d'activitat
de Catalunya i una de les més altes d'Espanya.
Barcelona
professional,
esdevé
rapidament
una
ciutat
terciaria
i
davant d'una periferia basicament obrera. Aixo pot
tenir conseqüencies polítiques importants en el futur.
�-3-
Divisió
entre
promocionar-se,
precari
un col.lectiu amb
treball
segur,
que
pot
amb unes condicions acceptables, i un col.lectiu
(aturats,
submergits,
temporals)
que
tipologicament
tendeixen a enfrontar homes madurs amb joves, dones i vells.
Grans
augmentat
diferencies
com
a
socio-economiques
conseqüencia
que
del deteriorament
semblen
de
haver
la
plena
ocupació i del pas a jubilació de molts individus. Amb la pobresa
económica
coincideix una posició de débil
participació
en
els
béns i oportunitats socio-culturals i amb poques possibilitats de
millorar en el futur.
Les
tres
formes
de desigualtat més
generalitzades
a
la
nostra societat són les de sexe, edat i classe. Cadascuna d'elles
fa que les dones siguin un grup més heterogeni que el dels homes;
de
fet,
resta
de
el sexisme es tradueix,
factors com l'edat o el
negativament,
amb
entre altres coses,
nivell
d'estudis
en que la
incideixin
més intensitat entre les dones que entre
els
homes.
Amb
constatar
societat
les
dades de l'Enquesta Metropolitana 1986
hem
que el sexisme com a fenomen generalitzat a la
pogut
nostra
és molt més intens al món domestic (la família) que
no
�-4-
pas
al
món públic (el treball remunerat,
Hem
vist
també
els
estudis,
que l'alta esperan9a de vida de
les
etc.).
dones
tradueix en solitud i pobresa a la fi de la seva vida.
es
Hem pogut
constatar finalment que l'eliminació de discriminacions per raons
de
sexe es materialitza amb la promoció d'una minoria
privilegiades,
poc
a
veure
dependencia
especials
(si
amb
de
dones
unes condicions de vida i treball que
tenen
amb la gran majoria,
financera
les quals estan
respecte als seus
marits
sotmeses
o
dificultats per trobar feina remunerada,
pares,
a
amb
i treballant
sumen les hores de treball domestic a les de remunerat)
més
hores per terme mig que els homes.
Es constata,
finalment, que les fortes desigualtats socials
que es produeixen en l'area queden,
per
mitja
de
relativament
dues institucions:
en certa manera,
la
familia,
limitades,
que
és
més forta que en altres ciutats europees,
encara
fet
que
provoca que la nostra sigui encara una societat molt familista, i
l'Administració
indirectes
tendents
socials.
1oca~,
que
a
través de
opera un cert reequilibri
recursos
directes
i
d'unes diferencies socials
a augmentar pel desenvolupament dels
altres
processos
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Notes per a la intervenció de l'Excrn. Sr. Alcalde a la Cloenda de les Jornades de Presentació de l'Enquesta Metropolitana
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Àrea Metropolitana de Barcelona
Model social
Barcelona
Planificació
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1989-03-03
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2585/19880813d_00300.pdf
d45c0ad83b98c707cce7b360a06f45b3
PDF Text
Text
PERHÍ'fANJ!lE
LAJ.'1EN'l'O
POR
QUE HAGA,
NO
ANTES DE EMPEZAR,
SIQUIERA UN
TENER SENTADO EN ESTA MESA
A
E.
AT_JCALDE DE 1\!YlSTERD.l\f\1 . DE ÉL HUBIÉRAfvlOS PODIDO SACAR
BREVE
VAN
THIJN,
UtJA LECCIÓN
Y UN EJEMPLO: EL ABORDAJE DE TODA LA PROBLEM~TICA DERIVADA DE LA
DROGODEPENDENCIA
ES
ACOSTUMBRADA
CIUDAD
LA
ALGO
A
DE
LO
QUE,
POR
EST~
EXPERIENCIA,
AMSTERDAM Y EN LO
QUE
ES
PIONERA
AVANZADA DENTRO DEL MARCO EUROPEO.
ADEM~S,
AJ.'1STERDAM
DEL
DE
Y
CONTRASTE DE MATICES ENTRE LAS EXPERIENCIAS DE
BARCELONA,
PROVECHOSO PARA TODOS .
GUSTO
MUCHÍSIMO
UNIVERSIDAD
ESTE
FORO
EXPERIENCIA
HE
HUBIERAJ.'10S
PERO,
EN FIN,
ACEPTADO
LA
SACADO
UN
FRUTO
NO HA PODIDO SER
l-~.l\1ABLE
INVITACIÓN
Y,
CON
DE
LA
INTERNACIONAL ~1ENÉNDEZ PELAYO PARA PRESENTARME
Y
HABLARLES EN ALTA VOZ DE ALGUNOS
DE BARCELONA ¡
ASPECTOS
DE LA EXPERIENCIA Y DE LOS
MaS
AN'fE
DE
LA
PROBLEMAS
DERIVADOS DEL TRáFICO Y DEL CONSUHO DE DROGAS, QUE BARCELONA EST~
AFRONTANDO
PARA
DESDE HACE YA ALGUNOS AÑOS Y DE LOS CAI·UNOS
CONSEGUIR MERMAR CAUSAS Y EFECTOS DE UN HECHO ANTE
POSIBLES
EL
QUE
TODOS NOS HEMOS SENT ID O Y NO SENTIMOS A VECES IMPOTENTES , PERO EN
EL
QUE
NADIE
NOS PODR~ REPROCHAR EL NO
NUESTRO ESFUERZO.
1
HABER
INVERTIDO
TODO
�ANTE UNA CUESTI6N TAN ACUCIANTE COMO EL TR~FICO,
Y
LA
ADICC I6N DE Y A LAS DROGAS,
NI R~PIDA NI ~NICA.
SOLUCI6N,
HABLAMOS
DE
DROGAS
Y
NADIE PUEDE ALZARSE
FiJENSE VDS.
SOCIEDAD,
EL CONSUMO
QUE,
O DE LAS
CON
HABITUALMENTE
ACTUACIONES
SOCIEDAD Y DE LAS ADMHIISTRI\CIONES PÚBLICAS EN FACETAS
CON
UN
DENOMINADOR COMÚN QUE,
DE
LA
MÚLTIPLES
DE FORMA ESCALOFRIANTE A
CONDENSAHOS EN UN SOLO VOCABLO:
UNA
VECES,
DROGA; PERO QUE NO ES MáS QUE LA
ABREVIACI6N DE UNA PROBLEMáTICA COMPLEJA QUE DEBE ABORDARSE DESDE
FRENTES DISTINTOS Y POR DISTINTOS AGENTES. ES POR ESTE MOTIVO QUE
LES
DECil\
CAl-UNO".
QUE
NO PUEDE HABER NADIE QUE NOS DIGA
PODEMOS
CAMINOS,
Y
EHPRENDER
--LO
HEf\10S
HECHO
DEBEMOS HACERLO DE FORMA COORDINADA,
"ÉSTE
ES
EL
YA-- DIVERSOS
NO
ÚNICAMENTE
DESDE Y EHTRE LAS ADMINISTRACIONES P~BLICAS SINO QUE ES NECESARIO
CONSIDERAR
LA DROGA EN TODA LA DIMENSI6N SOCIAL QUE EL
PROBLEMA
ENCARNA.
CON
'TODO
ESTO
IIE
QUERIDO
PREVENIRLES
DE
BARCELONA HA DADO CON LA SOLUCI6N ÚNICA Y fvJáGICA,
PERO
ESTá
LINEA
CON
QUE
TAMPOCO
QUE NO EXISTE,
CONSOLIDANDO UNA SERIE DE ACTUACIONES QUE VAN
EN
LA
DE CONVERTIR TODA LA SOCIEDAD EN AGENTE ACTIVO EN RELACI6N
EL
PROBLEMA
DE LA DROGA.
QUIZáS EN LA
PR~CTICA
DE
POLITICA HAY ALGO DE NOVEDAD DADO QUE DE UNA VEZ POR TODAS SE
2
ESTA
HA
�ENTRADO
NADIE
EN LA VERDADERA CONSIDERACIÓN GLOBAL DE LA CUESTIÓN Y
EXTRAQA
COMPUESTO
POR
YA
QUE
MULTITUD
HABLEMOS DE DROGAS
COMO
DE CARAS Y AL QUE HAY
DE
QUE
UN
PRISMA
ANALIZAR
TRl\.TAR DES DE POSICIONES DISTINTAS PERO CON UN COHÚN OBJETIVO.
3
A
Y
�..
DROGAS Y SOCIEDAD
-
0.-DEFINICION DE DROGA
DE
ACUERDO
CON EL PLAN NACIONAL SOBRE
DEFINICI6N
DE
DROGA,
LA
DE LA OMS:
INTRODUCIDA EN UN ORGANISI-'10 VIVO,
DROGAS,
ADOPTAMOS
Cür·10
QUiMICA
QUE,
"SUSTANCIA
PUEDE MODIFICAR ALGUNA DE
SUS
FUNCIONES, ES SUSCEPTIBLE DE CREAR DEPEDENCIA Y PUEDE PROVOCAR AL
MISMO TIEMPO TOLERANCIA".
ENTENDEMOS,
SIN
EMBARGO,
QUE
ESTA DEFINICI6N HECHA DESDE
PERSPECTIVl> ESTRICTAHENTE SANITARIA Y CENTRáNDOSE EN EL
ORGáNICO
DE
TOXIC6l\1ANO
LAS SUSTANCIAS,
ÚNICAMENTE
DH1ENSIONES
COJ\10
UNA
COMO UN ENFERMO,
DEL PROBLEMA.
ENFERHEDAD,
LLEVARlA A
DEFINIR
AL
SIN ABARCAR
UNA
U1PACTO
INDIVIDUO
TODAS
LAS
DEFINIR LA DROGODEPENDECIA ÚNICAMENTE
PUEDE
SER TA REDUCCIONISTA
Y
TAN
POCO
OPERATIVO COMO LO FUE EN OTRO MOMENTO DEFINIRLA COMO UNA FORMA DE
DELINCUENCIA.
1
�EN CAMBIO,
COMO
SI Af•1PLIAt-10S LA PERSPECTIVA, VEMOS QUE TANTO LA SALUD
LA NOCI6N DE INTEGRACI6N SOCIAL O LA SEGURIDAD
OTROS,
COMPONENTES
DE
UN
BIENESTAR
SOCIAL.
DEFINIR
OPERATIVAMENTE
ALREDEDOR
DEL
CONCEPTO
M~S
TOMANDO ESTE MARCO COMO
CUAL,
LA
GLOBALIZADOR,
REFERENCIA,
DROGODEPEDENCIA
EN UN CONTEXTO
SON,
Cür-,10
DETERMINADO,
UN
SE
ENTRE
EL
DE
PODEMOS
ESTADO
PRODUCEN
Cül1PORTAMIENTOS QUE INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE ATENTAN CONTRA EL
BIENESTAR SOCIAL.
2
�1.- EVOLUCION DEL PROBLEMA DE LA DROGA
EL CONSUMO Y EL TRáFICO
DE DROGAS HA PROVOCADO UNA ALARfvlA SOCIAL
MUY IMPORTANTE, TANTO POR EL PROPIO EFECTO DE LAS DROGAS COMO POR
LAS
CONSECUENCIAS
QUE
SU TRáFICO ILEGAL
COMPORTA
SOBRE
LAS
PERSONAS Y SOBRE DETERl'HNADOS BARRIOS Y LUGARES DE LA CIUDAD.
A
DE
PESAR
QUE
FUNCIONAHIENTO
EL
CONSUMO
NOR~1AL
DE
SUBSTANCIAS
DEL SISTEMA NERVIOSO
QUE
Y
ALTERAN
PRODUCEN
EL
ALGUNA
FORHA
DE PLACER Y ADICCIÓN ES MUY ANTIGUO,
A PARTIR DE LOS AÑOS
60-70
CON
Y
LA APARICIÓN DEL f'.1ERCADO ILEGAL
INTERNACIONAL
DE
A PRINCIPIOS DE LOS 80 DE
LA
HEROÍNA,
EL
CANABIS Y MáS TARDE,
COCAlNA,
EL
FENÓMENO SOCIAL Y CULTURAL DEL CONSDr-10 DE DROGAS HA
CAMBIADO TOTAL!'1ENTE.
POR UN LADO, LAS DROGAS QUE SE UTILIZAN TIENEN UNOS EFECTOS MUCHO
~:IáS
POTENTES
FUERTES,
TANTO,
GENERAN FORMAS
DE
ADICCIÓN
Y DE ALGÚN NODO CONSECUENCIA DEL ANTERIOR,
SE
HA EXTEND I DO
BENEFICIOS
INCENTIVA
DEL
POR
MaS
DIFICULTANDO EN CONTROL DEL CONSUMIDOR SOBRE SU HáBITO.
POR OTRO,
ILEGAL
Y,
INTERNACIONALHENTE,
PRODUCE
EL TRáFICO
ALTÍSIHOS
A SUS CONTROLADORES Y COMPORTA UN PRECIO ELEVADO
LA COMISIÓN DE DELITOS DE TODA ÍNDOLE.
TRáFICO
LOS
ILEGAL Y LOS LIGADOS A LA NECESIDAD POR
DROGADICTO DE SATISFACER SU ADICCIÓN.
3
QUE
DERIVADOS
PARTE
DEL
�POR TANTO,
ENTENDER
LAS ESTRATEG IAS DE LUCHA CONTRA LAS DROGAS,
ORIENTADAS A IMPEDIR AL MaXIMO SU CONSUMO,
EFECTOS
DE
COHPORTAN,
POSIBLE,
POR
HARGINACI ÓN
SOCIAL,
INDIVIDUAL
Y
SE DEBEN
EVITAR
LOS
COLECTIVA
QUE
AYUDAR A LAS PERSONAS AFECTADAS A FIN DE QUE,
SI
ES
ABANDONEN SU HáBITO Y ALCANCEN LA REINSERCIÓN SOCIAL, O
LO
MENOS QUE SU fi áBITO TENGA LOS MiNIMOS
EFECTOS
POSIBLES
SOBRE SU SALUD, SU VIDA Y SU ENTORNO SOCIAL.
EN CUl\LQUIER CASO, ES NECE SARIO POTENCIAR DESDE TODOS LOS aMBITOS
LA
POSIBLES,
QUE
ALEJAN
CREACIÓ N DE HáBITOS DE VIDA PERSONALES Y
A LA POBLl\CIÓN Y,
EN ESPECIAL A
LA
SOCIALES
JUVENTUD,
DEL
CONSUMO DE DROGAS PSICOACTIVAS.
EN CUANTO A LAS ACTUAC IONES REPRESIVAS ANTE EL TRáFICO DE DROGAS,
CONSTATAMOS
EL HECHO DE SU INTERNACIONALIDAD Y POR TAN'l'O,
NECESARIA COLABORACIÓN POR PARTE DE TODOS LOS PAISES
DESDE
LA PRODUCCIÓN AL CONSUMO.
ACTUAL
MARCO
PENAL ,
CUERPOS DE SEGURIDAD ,
A NUESTRO NIVEL
DE LA
IMPLICAODS,
LOCAL Y EN
ES NECESARIA LA COLABORACIÓN DE TODOS
CON UNA ESPECIAL DEDICACIÓN A LOS
EL
LOS
EFECTOS
AS OCIADOS AL TRáFICO , CON LA COHISIÓN DE DELITOS CARACTERiSTICOS:
TIRONES,
TAHBIÉN
ROBOS
DE COCHES,
MERCADO DE OBJETOS ROBADOS ETC .••
A LA PROTECC IÓN DE LOS ENTORNOS INFANTILES
Y
(ESCUELAS, ZONAS DEPORTIVAS, ZONAS DE RECREO, ETC •.• ).
4
Y
JUVENILES
�LA
ACTUACibN
CONTRA
LAS
DROGAS
QUE
GENERAN
DEPENDENCIA
Y
MARGINACibN SOCIAL, ES UNA TAREA QUE EN EL ACTUAL CONTEXTO SOCIAL
SE
CONTEMPLA
LOGRAR
SU
ERRADICACIÓN
IMPLANTADA
PUEDE
COMO PERMANENTE,
DESDE
LOGRAR
PERO
CON EXTREMAS
QUE,
DIFICULTADES
ADECUADAMENTE
LAS ADMINISTRACIONES Y
DESDE
PARA
DISEÑADA
LA
Y
CIUDADANÍA,
LA DISMINUCibN DE LOS EFECTOS DEGRADANTES TANTO
A
NIVEL INDIVIDUAL COMO COLECTIVO. EN ESTE SENTIDO, SE HAN SUPERADO
CIERTOS CONCEPTOS PESIMISTAS SOBRE LA POSIBILIDAD DE CONSEGUIR EL
ABANDONO
DE
LA
DROGADICCibN
Y
EXISTE
TAMBIÉN
UNA
MAYOR
UN MARCO DE ACTUACibN ANTE EL PROBLEMA DE LAS
DROGAS
COMPRENSI~N SOBRE LA COMPLEJIDAD DEL FENbMENO.
EXISTE
CON
YA
EL PLAN NACIONAL CONTRA LA DROGA,
ASISTENCIA
DEPENDENCIA"
CATALUNYA,
MATERIA
EN
DE
LA LEY DE
SUBSTANCIAS
QUE
"PREVENCibN
Y
GENERAR
PUEDAN
Y EL PLAN DE DROGODEPENDENCIAS DE LA GENERALI'fAT DE
LA
ACTIVIDAD Y EXPERIENCIA DE MUCHOS
AYUNTAMIENTOS,
Cür-10 EL DE BARCELONA. Y EL DESARROLLO DE UNA SERIE DE ASOCIACIONES
•
Y FUNDACIONES QUE EST~N IMPULSANDO Y COLABORANDO DESDE DIFERENTES
áHBITOS EN LAS TAREAS DE PREVENCIÓN, ASISTENCIA, REHABILITACibN Y
REINSERCibN.
LA
COMPLEJIDAD DEL LOGRO DE POLÍTICAS EFICACES CONTRA
OBLIGAN
A
ESTAR
ATENTOS
A
LA
EVOLUCibN
PLANTEARSE PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS
FRENTE.
5
DEL
LA
PROBLET-1A
~-iEDIOS
DROGA
Y
A
PARA HACERLE
�A
PARTIR
DE LOS A~OS SETENTA,
INCREMENTO
PARTE
COMO
SOSTENIDO
BARCELONA SE HA ENFRENTADO A
DEL USO DE HEROiNA Y
COCAiNA,
TANTO
DE SU POBLACIÓN (UNOS 6.000 CONSUMIDORES EN EL
POR
LA
DEL
~REA METROPOLITANA (SE
ESTIMAN
AÑO
UN
POR
1987)
UNAS
CIFRAS
A PESAR DE QUE LOS INDICADORES DEL PROBLEMA APUNTAN A UNA
CIERTA
SIMILARES), LO QUE REPRESENTA LOS 2/3 DE CATALUÑA.
ESTABILIZACIÓN,
LOS
AÑOS
80
HAN
INCORPORADO
UNA
NUEVA
ANGUSTIOSA PROBLEM~T IC A VINCULADA A LA TRANSMISIÓN DEL VIRUS
SIDA
(CASI
EL
50%
DE
LOS
AFECTADOS
POR
EL
SIDA
Y
DEL
TIENEN
ANTECEDENTES DE USO DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA).
EN EL CONTEXTO DE NUE STRA LEGISLACioN,
20/85
DE
LA
GENERALITAT
Y EN PARTICULAR DE LA LEY
SOBRE MEDIDAS
PARA
LA
PREVENCIÓN
Y ASISTENCIA EN SITUACIONES DERIVADAS DEL CONSUMO
DE
SUSTANCIAS
QUE
DIFERENTES
LiNEAS DE ACTUACIÓN QUE
GENERAN DEPENDENCIA,
DIA A LA LUZ DE LOS NUEVOS DATOS.
6
Y
ACCIONES
BARCELONA
HA
ESTABLECIDO
CONVIENE REVISAR Y PONER
AL
�2.- INDICADORE S
DE
LA EVOLUCION DEL PROBLEMA DEL ABUSO
DE
LAS
DROGAS NO INSTITUCIONALIZADAS EN LA CIUDAD DE BARCELONA
l.
INICIOS DE TRATAMIENTO Y VISITAS DE SEGUIMIENTO POR ABUSO DE
DROGAS
INSTITUCIONALIZADAS EN LOS _QJ:¡S DE
NO
GARBIVENT,
SANTS,
SARRiá-SANT GERVASI I BARCELONETA.
AÑOS
INICIO TRATAMIENTO
VISITAS SEGUIMIENTO
1984
l. 010
5.924
1985
l. 070
9.200
1986
962
10.415
1987
725
1 1.7 11
2. MORTALIDAD POR SOBREDOSIS DE DROGAS.
SON
DATOS
ESTIMADOS
DEL
INSTITUTO
ANATÓt-1ICO
FORENSE Y DEL DEPARTAHENTO DE BARCELONA DEL
INSTITUTO
NACIONAL
DE
SOBREDOSIS
A PARTIR DE LOS
TOXICOLOGIA.
AQUELLAS
QUE
SE
HAN
REGISTROS
CONSIDERADO
IMPLICAN
UNA
DE
MUERTES
LAS
POR
SIGUIENTES
CONDICIONES:
l. EL M~DICO FORESE REGISTRABA QUE LA MUERTE RABIA ESTADO CAUSADA
POR
DROGAS
Y
EL
CADáVER
PRESENTABA
SOBREDOSIS.
7
SIGNOS
DE
MUERTE
POR
�2.
QUE
EL
M~DICO FOREN SE SOSPEClffiBA ANTES DE TENER LA
LA
MUERTE HABIA S IDO CAUSADA POR DROGA Y LA
TOXICOLOGIA ,
ANALiTICA
ERA
POSITIVA.
AÑO
NÚM. MUERTES
19 7 8
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
198 7
3.
CASOS
DETECTADOS
2
o
2
7
7
22
30
48
42
55
DE SIDA EN PACIENTES TOXICoMANO S
POR
VIA
ENDOVENOSA . EVOLUCIÓN SEMESTRAL.
SEMESTRES
NÚM CASOS
o
1983 .1
1983 .2
1984 .1
1984 .2
1985 .1
1985 .2
1986 .1
1986 .2
1987 .1
1987 .2
1
1
4
3
5
21
29
38
40
TOTAL
14 2
LOS
142 CASOS REPRE SENTAN EL 48,9% DE TODOS LOS
QUE
SE CORRESPONDE CON LAS FORMAS DE EXPANSIÓN DE LA
EN LOS PAISES DEL áREA MEDITERRáNEA.
8
DETECTADOS,
LO
ENFERMEDAD
�AL
EVALUAR ESTOS DA'rOS TAMBIÉN CONVIENE ADVERTIR QUE
INCREMENTO
PARTE
ES DEBIDO AL AUMENTO DE LA CAPACIDAD DE DETECCI6N,
DEL
E
f\
INCLUSO A LA AMPLIACI6N DE CRITERIOS DE DEFINICI6N DIAG6STICA.
4.
DILIGENCIAS PREVIAS POR TR~FICO DE DROGAS Y DELITOS COTRA
LA
SALUD INSTRUIDOS POR LA FISCALiA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA.
AÑO
NUM. DILIGENCIAS
1984
756
1985
867
1986
957
3.- LA DROGA Y LAS CONDUCTAS QUE ACOt-1PAÑAN EL USO Y EL TRAFICO
COMO CAUSA DE DISMINUCION DE LAS COTAS DE BIENESTAR SOCIAL.
SEGURIDAD CIUDADANA
BARCELONA
COMO
CIUDAD
INDUSTRIAL
PRESENTA
UNA
TASA
DE
DELINCUE NCIA ALTA CON APARICI6N DE NUEVAS MODALIDADES DELICTIVAS,
LIGADA O NO AL CONSUMO I TR~FICO DE ESTUPEFACIENTES,
PERO QUE ES
Ll\ QUE PROVOCA EL SENTHíiENTO DE "INSEGURIDAD CIUDi\DANA".
9
�* ESTE SENTIMIENTO SE MANIFIESTJ',:
- ACTITUD DE IHIBICI6N.
- CAIDA DE LA TASA DE DENUNCIA.
- DEMANDA DE MEJORAMIENTO DE LOS SISTEMAS PENAL Y JUDICIAL.
- TENDENCIAS DE AUTODEFENSA.
*
LA CALLE ES EL ESCENARIO PREDOHINANTE DE LOS HECHOS DELICTIVOS .
* COMPLEJIDAD DE LOS NUEVOS PERFILES DE DELINCUENCIA:
- DROGA.
- PARO.
- MARGINACI6N SOCIAL.
D
ESTOS TRES ASPECTOS CONFIRMAN LA CRISIS DE LOS SISTEMAS JdiCIAL Y
PENAL, APOYADA EN LA TRILOGIA:
POLICIA -- TRIBUNAL -- CARCEL
AUMENTO
DE LA REPRESI6N Y DEL DISPOSITIVO POLICIAL Y CONSECUENTE
ENDURECIMIENTO DE LAS PENAS,
ACTUANDO M~S SOBRE LOS EFECTOS
SOBRE LAS CAUSAS.
lO
QUE
�INDICE DE VICTIMIZACION DE LA CIUDAD DE BARCELONA
- UN
12,7% DE LOS ENTREVIS'rADOS RECUERDAN ESPONTáNEAI"l.ENTE
HABER
VIVIDO ALGUNA EXPERIENCIA DE VICTIMIZACI6N DURANTE 1987.
- EL
iNDICE DE VICTIMIZACI6N CALCULADO A PARTIR DE LA SUGERENCIA
DE
UN LISTADO DE HECHOS ES CASI EL DOBLE QUE EL
ESPONTáNEO
25,39%
- EL
ROBO
FRECUENTE
DE OBJETOS DEL INTERIOR DE VEHiCULOS ES EL HECHO
REPRESENTANDO
POR si SOLO
CASI UNA
TERCERA
MAS
PARTE
DEL TOTAL DE LA VICTIMIZACI6N- 29,67%
- LOS
PARTIR
ACTOS
CONTRA LA SEGURIDAD PERSONAL (TIRONES) CALCULADO
DE LA SUGERENCIA ES DEL 10,66%
EVOLUCION DEL INDICE DE VICTIMIZACION
CUANDO
A
HABLAMOS
AÑOS
%
1984
1985
1986
19R7
29,1
25,5
26,2
25,4
(SUGERIDA)
DE LA OPINI6N DE LOS ENTREVISTADOS
- VIVENCIAS
SUBJETIVAS DE LAS CAUSAS DE INSEGURIDAD • .___ _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ __
/
ll
�UNO DE CADA CINCO ENTREVISTADOS CONSIDERA QUE LA CUESTI6N QUE MAS
LE PREOCUP A DE CARA A SU SEGURIDAD PERSONAL SON LOS
DROGADICTOS .
1
ESTA
PREOCUPACió1' SUf.1ADA A LA DEL ROBO ALCANZA HASTA UNA
TERCERA
PARTE DE LA POBLACIÓN ENTREVISTADA.
DE LAS
EVOLUCION
M.AS PREOCUPAN.
DOS
CUESTIONES
QUE
CUESTIONES
1984
1985
1986
1987
DROGADICTOS
24.4
22.7
31.5
33.9
ROBO,ATRACO,AGRESION
42.2
40.9
36.2
33.1
IR AL PARO
35.7
29.1
25.4
25.1
AUMENTO COSTE DE VIDA
21.3
19.0
17.8
21.9
CONTM1INACIO CIUDAD
12. 5
17.8
15.2
17.4
ASISTENCIA MEDICA
12.4
13.4
13.1
16.5
ATENTADO TERRORISTA
13.0
13.4
25.0
15.0
ACCIDENTE CIRCULACION
12.7
13.1
11.4
12.9
7.3
8.9
8.7
11.8
LOC.PUBLICO
9.0
10.0
6.5
5.4
ESTAFA COMPRAS
2. 7
3.3
2.6
4.5
ALIMENTOS MAL ESTADO
INCENDIO O ACC.
LOS
ROBOS,
ATRACOS Y AGRESIONES VAN PREOCUPANDO MENOS CADA DIA:
~STOS YA NO SON LOS TEMAS QUE M~S PREOCUPAN Y SU EVOLUCIÓN ES
DESCENSO
UN
SIN I NTERRUPCIONES (DEL 42.2% EN 1984 HASTA EL 33.1% DE
ESTE AÑO)
12
�EL
DESEMPLEO HA IDO TAMBI~N PREOCUOANDO CADA VEZ UN POCO
MENOS:
FORHA PARTE CLARAMENTE DE NUESTRO PAISAJE VITAL.
EN CAMBIO,
TEMAS DE "CALIDAD DE VIDA" COMO LA ASISTENCIA
M~DICA,
J
LOS ALI MENTOS ÉMAL ESTADO Y, EN MENOR GRADO, LA CONTAMINACIÓN DE
LA CIUDAD, VAN PREOCUPANDO CADA VEZ MáS. SOBRE TODO LA ASISTENCIA
MÉDICl'•.
Y LOS DROGADIC'rOS YA SON EL TEMA MáS PREOCUPANTE.
-SIGUIENDO DENTRO DE LA OPINIÓN:
EL
CONSUHO
DE DROGAS ES LA CAUSA PRINCIPAL DEL
AUMENTO
DE
LA
DELINCUENCIA (EN UNA ESCALA DE 1 AL 9 RECIBE UNA PUNTUACIÓN MEDIA
DE 8.4)
DE
TODAS FORMAS,
LA OPINIÓN SOBRE LAS CAUSAS DEL AUMENTO DE
DELINCUENCIA
OSCILA
ESTRUCTURALES
DE
ENTRE
LA
COMPRENSioN
LA PROBLEMáTICA
DE
(POR EJEMPLO:
LAS
EL PARO
LA
RAICES
Y
LA
SITUCIÓN ECONÓMICA RECIBEN PUNTUACIOES DE 7.52 Y 7.28 EN LA MISMA
ESCALA
DE
INSEGURIDAD,
POCA
1
A
QUE
SEVERIDAD
9) Y LA DENUNCIA,
Y
LA
ES MAS COYUNTURAL Y PUNITIVA (LAS DROGAS Y
LA
DE LAS PENAS,
MáS PROPIA DEL
RECIBEN PUNTUACIONES
MIEDO
DE
8.40
Y
7.11).
ANEXO:
INTERVENCIONES,
DETENCIONES
ENERO-JUNIO 198 8
13
EN "TOXICOS" DURANTE 1987 Y
�4.- ACCIONES POLITICAS - FORMAS DE ABORDAJE
- ATENCI6N
CONSTANTE A LA EVOLUCI6N DEL
PROBLEMA
- PLANTEARNOS
PERIODICAMENTE LA ESTRATEGIA Y LOS r1EDIOS PARA AFRONTARLO.
UN~NIME DEL CONSISTORIO DEL
- CREACI6N
POR
TRABA,10
DROGODEPEDENCIAS DEL AYUNTMUENTO DE
DE
ACUERDO
GRUPO
BARCELONA
DE
CON
PARTICIPACI6N DE:
TODAS LAS FUER 7.AS POLÍTICAS.
COMO ECO DE LA VOLUNTAD GENERAL-PREOCUPACI6N SOCIAL.
FORHA PARTE DEL PACTO DE CIUDAD.
LAS
DEFINE
LÍNEAS
DIRECTRICES
DEL
PLAN
MUNICIPAL
DE
ACTUACI6N SOBRE LAS DROGODEPENDENCI ~
------·----
, .. . -
---
-
~ SERVICIOS Y J;}i LAS ACTUACIONES QUE SE DEDIQUEN A TRABAJAR EN ESTE
CAMPO
DESDE EL AYUNTlu"liENTO,
DESDE EL RESTO DE ADT'>li NISTRACIONES
PÚBLICAS, INSTITUCIONES SOCIALES O GRUPOS FORMADOS POR INICIATIVA
CIUDADANA,
DE
TIENE COMO FINALIDAD ASEGURAR EL MEJOR FUNCIONAM IENTO
LAS LÍNEAS B~SIC AS DE
ASISTENCIA
Y
INTERVENCI6N,
REINS ERCI6N
DENTRO
DE
PREVENCI6N,
UN
DISEÑO
OB JETIVO S COMUNES Y ACTUACIONES INTERRELACIONADAS,
ALCANCE
DEL
CIUDADANO
A
TRAVES
AC CESI BLE .
14
DE
UNA
DISUASI6N,
UNITARI O
CON
Y PONERLAS AL
FORHACI6N
CLARA
Y
�CREEMOS
QUE
EL
HECHO DE THASCENDER
AL
~MBITO
CIUDAD
PLANTEAMIENTO
GLOBAL
QUE
MUNICIPAL
INTERVENCIONES
CUALITATIVO
OBJETIVO:
Y QUE ESTO
a!-1BITO
SE
CONSTITUYE
FACILITARá
LA CONSECUCIÓN
REDUCCIÓN Y SI ES POSIBLE,
INCIDENCIA NEGATIVA,
ESTRICTAMENTE
REALICE
VAYA l'-1aS ALL~ DE LA
PARCIALIZADAS,
QUE
LA
DEL
UN
DESDE
UN
SUHA
DE
SIMPLE
IMPORTANTE
DE
NUESTRO
SALTO
ÚLTIMO
LA DESAPARICIÓN DE
LA
INDIVIDUAL Y SOCIAL, DEL ABUSO Y EL TR~FICO
DE DROGAS.
5.- PLAN MUNICIPAL DE ACCION SOBRE LAS DROGODEPENDENCIAS
LAS ACTUACIONES TIENEN UN DOBLE DESTINO:
A.- LAS
PERSONAS
DROGODEPENDIENTES
Y
SU
ENTORNO
FAHILIAR
Y
INMEDIATO COMO GRUPO MáS DIRECT.l\MENTE AFECTADO.
B.-LA
SOCIEDAD/LOS
BIENESTJ'.. R
A.
CIUDADANOS
QUE
VEN DISMINUIR
CAUSA DE LAS ACTITUDES Y
LOS
SU
COTA
COMPORTAMIENTOS
DE
QUE
ACOMPA~AN EL USO Y EL TR~FICO CONSECUENTE DE DROGAS ILEGALES.
SE CENTRAN EN CUATRO GRANDES EJES:
1 -ACTUAR SOBRE LOS COLECTIVOS DE RIESGO PARA MOTIVAR PRáCTICAS Y
HáBITOS
SALUDABLES
AJENOS A LA DROGADICCIÓN Y BUSCAR EL
NIVEL DE PREVENCioN.
15
MáXIMO
�2 - GARANTIZAR LA ATENCIÓN AL DROGADICTO Y A SU ENTORNO
PARA
CONSEGUIR EL ABANDONO DE LA DROGA,
FA!'-1ILIAR
LA REHABILITACIÓN I
LA
REINSERCIÓN SOCIAL LO ANTES POSIBLE.
3 -GARANTIZAR EL ACCESO,
CON ADECUADA SUPERVISIÓN PROFESIONAL
A
PRáCTICAS
HIGIÉNICAS PARA EL COLECTIVO QUE NO PUEDE ABANDONAR LA
ADICCIÓN,
A
FIN
DE
QUE EL HáBITO
ADICTIVO NO
LOS
MARGINE
TODAVÍA HáS.
4
- REPRESIÓN
DEL TRáFICO,
SU l•1ERCADO ASOCIADO Y
LOS
DELITOS
VINCULADOS.
ESTOS
CUATRO EJES FUNDAHENTALES RECOGERáN TODAS LAS
ACTUACIONES
DE TIPO PREVENTIVO, ASISTENCIAL, DE REINSERCIÓN Y LAS ACTUACIONES
DE TIPO DISUASIVO-REPRESIVO.
ACTUACIONES DE CARACTER PREVENTIVO
DEBE TENER COMO OBJETIVO:
- LA
PRmlOCIÓN ALTERNl\T IVA DE UNA VIDA MáS SANA Y CON COTAS
MáS
ALTAS DE BIENESTAR.
- LA
DISMINUCioN
DE
LA DELINCUENCIA DERIVADA
DEL
TRáFICO
DE
DROGAS Y DE OTROS DELITOS COMETIDOS A FIN DE OBTENERLAS.
- LA
MODIFICACIÓN
CIUDADANOS
HACIA
DE
LA
PERCEPCioN Y DE
EL PROBLEMA,
LA
ACTITUD
FUENTE DE ANGUSTIA
SOCIALES.
16
Y
DE
LOS
TENSIONES
�PARA FoACER EFECTIVA UNA POLÍTICA DE PREVENCIÓN ES HUY
LA
H1PORTANTE
PARTICIPACIÓN DE GRUPOS O ASOCIACIONES QUE VERTEBREN SECTORES
DEL
CUERPO
SOCIAL,
INCORPORACIÓN
SE
EFECTIVA
DEBEN TRAZAR
DE MEDIOS DE
LINEAS
QUE
PERMITAN
COMUNICACIÓN,
LA
SINDICATOS ,
GREMIOS, ASOCIACIONES DE EMPRESARIOS, AA.VV., ETC.
ACTUACIONES DE CARACTEH. ASISTENCIAL Y DE REINSERCION
- LA
POBLACIÓN A LA CUAL SE DIRIGEN LAS INTERVENCIONES
DE
TIPO
ASISTENCI~.L Y DE REINSERCIÓN ESTá CONSTITUIDA BáSICAMENTE POR LAS
PERSONAS DROGODEPENDIENTES Y SU ENTORNO MáS INMEDIATO.
- EL OBJETO CONSISTE EN DISMINUIR,
PROBLEMAS
DE TIPO ORGáNICO,
PARA LA CITADA POBLACIÓN , LOS
PSICOLÓGICO O DE MARGINACIÓN SOCIAL
DERIVADOS DEL ABUSO DE DROGAS.
- EL
ABORDAJE
ESPECIFICO
DE
LA
DROGODEPENDECIA
COMO
UNA
ENFERMEDAD CRÓNICA RECIDIVANTE SEGGN LA DEFINICIÓN DE LA OMS.
- EL
TRATAMIENTO DE LAS ENFERHEDADES ORGáNICAS VINCULADAS AL USO
DE DROGAS,
ENTRE LAS QUE ACTUALMENTE DESTACAN LA HEPATITIS Y
SIDA.
17
EL
�- LAS
COMUNIDADES
OBJETIVOS
TERAP~UTICAS
FUNDAMENTALES
LA
QUE
TIENEN
REEDUCACI6N
COMO
PARA
UNO
DE
MODOS
DE
SUS
VIDA
SOCIALMENTE ACEPTADOS.
ACTUACIONES DE CARIZ DISUASIVO-REPRESIVO
. ----------~-------
LAS
ACTIVIDADES
DE
CARáCTER
DELICTIVO
ASOCIADAS
A
LA
DROGODEPENDENCIA PUEDEN AGRUPARSE EN DOS CAMPOS.
- EL TRAFICO DE DROGAS, CONTEMPLADO COMO DELITO TIPIFICADO POR EL
CODIGO PENAL.
- LOS DELITOS COt-.1ETIDOS PARA PROCURARSE EL DINERO SUFICIENTE PARA
PAGAR LA DROGA.
ES
PRECISO EVITAR LA IDENTIFICACI6N
VECES
ASOCIADAS,
A
DROGA-DELINCUENCIA,
MENUDO PORQUE OBDECEN
A
UNAS
MUCHAS
CONDICIONES
PERSONALES, CULTURALES O SOCIO-ECON6!'1ICAS COMUNES.
EL
PLAN MUNICIPAL DEBE PRESTAR ESPECIAL ATENCioN AL
EN LA APLICACI6N DEL ARTÍCULO 93 BIS DEL CÓDIGO PENAL,
LA
SUSTITUCIÓN DE CONDENA POR PROCESOS TERAPÉUTICOS
GARANTIZADOS.
18
DDESARROLLO
QUE PREVE
DEBIDAMENTE
�EL
PLAN
MUNICIPAL DE ACTUACI6N CONTRA LA DROGA SE BASA
EN
LOS
SIGUIENTES PRINCIPIOS GENERALES:
\.~·
---
"----/
'
·\_/
1.- DE ORDENACI6N DE LAS ACTUACIONES.
_;
-
-------
- INTEGRACIÓN DE LAS TAREAS GENÉRIC~S DE INFORI1ACI6N DENTRO DE LA
RED DE SERVICIOS PERSONALES DE LOS DISTRITOS.
- ARTICULACIÓN
DE
LOS
TRABAcTOS DE PREVENCIÓN A PARTIR
DE
UNA
LÍNEA DE ACCI6N PRIORITARIA, TERRITORIAL A NIVEL DE DISTRITO Y DE
OTRA COMPLEMENTARIA, SECTORIAL.
- SECTORIZACI6N
ADSCRIPCIÓN
SECTOR
A
TERRITORIAL
CADA
DE
LA
ASISTENCIA
DISPOSITIVO ASISTENCIAL DE
GEOGR~FICO Y POBLACIONAL,
A
LA
UN
CIUDAD:
DETERMINADO
RESPETANDO EN TODO MOMENTO
LA
ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA B~SICA, EL DISTRITO.
- UNIDAD
DE ACTUACIÓN DE LAS DISTINTAS REDES ASISTENCIALES Y
DE
REINSERCIÓN DE LA CIUDAD.
- COORDINACI6N FUNCIONAL DE TODOS LOS SERVICIOS Y CENTROS DE
LAS
ADf-'liNISTRACIONES PÚBLICAS DE LA CIUDAD.
- INTEGRACIÓN
TRATAMIENTO
PROGRESIVA
DE
LAS
DE
LOS RECURSOS ESPECÍFICOS
DROGODEPENDENCIAS EN
SANITARIAS Y DE SERVICIOS SOCIALES.
19
LAS
REDES
PARA
EL
GENERALES
�[~ .- DE ACUERDOS INSTIT~_:~-~-NALE §_.
,--· ------"
- CON
EL
DEPARTAMENTO
DE
SANIDAD I
SEGURIDAD
SOCIAL
DE
LA
BAS¡NDOSE
EN
GENERALITAT DE CATALUNYA.
- CON LA DIPUTACIÓN.
- CON ENTIDADES SIN ¡NIMO DE LUCRO.
e
3.- DE AUTONOtviÍA DE _GESTIÓN.
- ASIGNACIÓN DE RECURSOS PARA CENTROS Y SERVICIOS,
CRITERIOS OBJErriVOS DE NECESIDAD Y DE DEMANDA.
- IMPLANTACIÓN DE LA DIRECCIÓN POR OBJETIVOS.
6.- NUEVAS ACTUACIONES
1.- MAYOR INCIDECIA EN LA PREVENCION
EN LA DOBLE VERTIENTE DE PROMOCIÓN DE LA SALUD Y BIENESTAR POR UN
LADO Y DE PREVENCIÓN DE LA DELINCUENCIA POR OTRO.
EL CA1"'1BIO DE ESTRUCTURAS SOCIALES CON LOS CONSIGUIENTES PROBLEMAS
DE REACOMODACIÓN,
LA
INCITACIÓN
PRESIONES
AUSENCIA DE REFERENNCIAS O DE VALORES SEGUROS,
AL
DE GRUPO,
CONSUMO
COMO
MEDIDA
DE
CRECIMIENTO,
LA NATURAL TENDENCIA A LA TRANSGRESIÓN
20
LAS
POR
�PARTE
DEL JOVEN EN UN DETERMINADO ESTADIO DE SU VIDA,
DUDA
RELACIONADOS
DROGODEPENDIENTES.
MERCADO
QUE
COMPLETO
CON
LA
AÑADAHOS
PRODUCE
LA
APARICIÓN
PRESIÓN DE
GRANDES BENEFICIOS,
ESTáN SIN
DE
LA
CONDUCTAS
OFERTA,
Y TENDRáN
UN
Im
UN
CUADRO
DE LOS FACTORES QUE DEBE AFRONTAR <~ARA MODIFICARLOS)
LA
PREVENCIÓN.
HEMOS
APUNTADO
ASOCIACIONES
ANTES LA NECESIDAD DE LA
DE
VECINOS
Y ENTIDADES,
PARTICIPACIÓN
ASi COMO LOS
DE
LAS
GRUPOS
DE
VOLUNTARIOS Y GRUPOS JUVENILES, EN LOS PROGRAr-1AS DE PREVENCIÓN.
DEBEMOS PRESTAR UNA ATENCIÓN ESPECIAL AL ABSENTISMO ESCOLAR Y
AL
~1AN TENU1IENTO DE LINE AS PERMANENTES DE INFORMACIÓN CON LOS l'lEDIOS
DE COMUNICACIÓN.
ES
EVIDENTE
QUE,
DROGODEPENNDECIAS
EN
EL MOMENTO ACTUAL,
EL
ABORDAJE
EXIGE UN TRATAMIETO ESPECiFICO DESDE EL
DE VISTA DE LA SEGURI DAD,
NO PUEDE SER
DE
LAS
PUNTO
ÚNICAL'1ENTE UNA RESPUESTA
RE PRESIVA, DEBE EXISTIR UN TRABAJO DE PREVENCIÓN.
ANEXO
(DOCm.lENTO DROGA Y SEGURIDAD, PREVENCION DE LAS DROGODEPENDENCIA: - - l
/ PREVENCION DE LA DELINCUENCIA)
21
j
�2 .- ASISTENCIA
DROGODEPENDIENTES QUE NO PUEDEN O NO QUIEREN
-------------------------·-- ---- - ---------------- ABANDONAR LA ADICCION.
A
,.--------
LAS
PERSONAS
COMISIÓN
DE
DEL GRUPO AL QUE NOS REFERIMOS,
IMPULSADAS
A
LA
DELITOS PARA HANTENER SU ADICCIÓN O CONVERTIDAS
EN
AGENTES DE TRANSMISIÓN DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS Y
CONTAGIOSAS
A CAUSA DE LAS PRECARIAS CONDICIONES SANITARIAS EN QUE SE MUEVEN,
REPRESENTAN UNA AHENAZ A REAL PARA LA SALUD PÚBLICA Y EL BIENESTAR
SOCIAL.
ASi
PUES,
ES
NECESARIO
EL
ESTABLECIMIENTO DE
UNA
SERIE
RECURSOS ASISTENCIALES ORIENTADOS A LA DEFENSA DE LA SALUD Y
BIENESTAR
BIENES PuBLICOS Y QUE NO ATENTEN
COMO
DE
DEL
SIMULTaNEAMENTE
CONTRA LA LIBERTAD INDIVIDUAL.
PROGRAMAS
DE
MANTEN IMIENTO CON METADONA
SUBSTITUTORIOS,
LA
COMISIÓN
SANrrARIAS
ASi
COMO
DE
O CON OTROS
PERMITIRaN EL ACCESO A SUBSTANCIAS QUE NO EXIJAN
DELITOS.
Y
EL
CONTROL
DE ADHIN ISTRACIÓN DE LAS
DE
LAS
SUSTANCIAS
REPERCU'riRáN
(CAMBIO DE JERINGAS 1
POSITIVAt·1ENTEI
UTILIZACIÓN
DE
CONDIC IONES
ESTUPEFACIENTES
LA PROMOCIÓN DE MEDIDAS HIGI¿NICAS ENTRE LA
CONTACTAD,Z\
PRODUCTOS
POBLACIÓN
LEJIA 1
ETC.
1 )
TANTO EN LAS CONDICIONES DE VIDA DE
LOS INDIVIDUOS AFECTADOS COMO EN LA SALUD PÚBLICA Y EL
SOCIAL.
22
BIENESTAR
�EL
ESTABLECIMIENTO
DE
UNA
TERAP~UTICA
RELACI6N
PACIENTES Y LA RED ASISTENCIAL PODRá,
PROCESO
POSITIVO
TRATAMIENTOS
QUE
CON
LLEVE
A
OBJETIVOS
ENTRE
POR OTRO LADO,
MUCHOS
DE
AHBICIOSOS,
ELLOS
QUE
ESTOS
GENERAR UN
A
EMPRENDER
INCLUYAN
LA
REINSERCIÓ N SOCIAL.
ATENCIÓN ESPECIAL A LOS TOXICoMANOS SEROPOSITIVOS
SEGÚN
EL
DATOS DEL SERVICIO DE EPIDEMIOLOGÍA DEL IMS,
50%
DE
NUESTRA
CIUDAD
PACIENTES
DATOS
AUNQUE
LOS CASOS DE SEROPOSITIVIDAD AL
TOXICÓMANOS
FIABLES
SÍ
ENTRE
SOBRE
PODEMOS
LOS
ANOS
1983
- 1987
POR VIA ENDOVENOSA.
LA PROPORCIÓN
DE
VIH
NO
PRáCTICAMETE
DETECTADOS
EN
CORRESPONDEN
A
TENEMOS
TOXICÓMANOS
ASEGURAR QUE SE ESTa PRODUCIENDO
TODAVIA
AFECTADOS,
UN
FUERTE
INCREHENTO.
ESTO OBLIGA A UNA ACCIÓN DECIDIDA QUE SE PUEDE ARTICULAR A TRAV~S
DE DOS TIPOS DE ACTUACIÓN.:
- INFORMACIÓN SOBRE EL TEMA, CON CONTENIDOS ESPECÍFICOS DIRIGIDOS
A DOS COLECTIVOS CONCRETOS:
*
PARA LOS QUE YA ESTáN AFECTADOS:
MEDIDAS PROFILáCTICAS Y
HIGIENE TENDENTE S A EVITAR LA DIFUSIÓN DE LA ENFERMEDAD.
23
DDE
�* PARA LOS GRUPOS DE RIESGO QUE SE PUEDEN INICIAR O EN LOS CUALES
SE
QUE EST~N EN FASE DE INICIACI6N
DETECTE
INFORHACIÓN
CON
UNA
FINALIDAD DISUASIVA,
A
LA
TOXICOMANiA:
DE LOS
RIESGOS
QUE
COHPORTA LA CONSUMICIÓN DE DROGAS POR VIA ENDOVENOSA.
- GARANTIZAR
AFECTADA,
LA
ASISTENCIA
INDUCitNDOLA,
SOCIOSANITARIA
EN TODO CASO,
PARA
LA
POBLACIÓN
A ADOPTAR LAS
PR~CTICAS
HIGI~NICAS YA MENCI ONADAS EN SUS RELACIONES.
INSERCIÓN PROGRESIVA DE LOS RECURSOS ESPECÍFICOS PARA EL ABORDAJE
DE
LAS
DROGODEPENDENCIAS
EN LAS REDES
GENERALES
SANITARIA
y
ASISTENCIAL
-SE
DEBE
HACER ESPECIAL MENCIÓN AL ASPECTO
PROSTITUCIÓN-DROGA-
SIDA.
EN ESTOS MOMENTOS I SEGÚN LA OPINIÓN DE EXPERTOS,
DEL
SIDA
A LA POBLACIÓN HETEROSEXUAL PASA POR
LA TRANSMISIÓN
LA
PROSTITUCIÓN
TOXICÓMANA SEROPOSITIVA.
3.- LLEGAR A TODOS LOS MOMENTOS DEL CONSUMO DE DROGAS
--·---- EXISTENCI A DEL CÍRCULO "DROGAS - JUSTICIA -CARCEL - DROGAS"
- NO RDr<1PER LZ\ RELACIÓN QUE EXISTA CON EL DROGADICTO.
24
�- CONTINUAR
LOS
SERVICIOS DE APOYO AL DROGADICTO CUANDO
YA
HA
NUEVO
AL
ENTRADO EN EL PROCESO JUDICIAL.
- CUANDO
SALE
- VUELVE A LA CIUDAD Y SE INCORPORA DE
PROCESO DE LA DROGA/DELINCUENCIA.
- PONER
EN
REALIZACIÓN
ENTREDICHO
EL
DDESARROLLO
DEL
SISTEMA
PENAL
DE PENAS SUSTITUTORIAS ALTERNATIVAS A LA CONDENA
EN
LA CáRCEL.
- ATENCIÓN ESPECIAL A LOS DROGADICTOS SEROPOSITIVOS.
DATOS DE LA POBLACION RECLUSA DROGODEPENDIENTE DE CATALUYA 1987.
HEROÍNA
40% DE LOS INGRESADOS
PS ICOFáRMi'\COS
28%
11
"
COCAÍNA
22%
11
"
CANNABIS
31%
"
11
CON SÍNTOMAS DE S1NDROME DE ABSTINENCIA 5% DE LOS INGRESADOS.
25
�DATOS ESTADISTICOS DE LA POBLACION RECLUSA CATALANA 1987
ALGUNOS 1NDICES DE CONSUMO POR CENTROS PENITECIARIOS
HEROlNA
CáRCEL DE GERONA 27%
CáRCEL DE MUJERES DE BARCELONA 57%
PSICOFáRHACOS
CáRCEL DE GERONA 5%
CáRCEL DE MUJERES EN BARCELONA 50%
COCAÍ~A
CáRCEL DE LERIDA II
6%
CáRCEL DE J6VENES EN BARCELONA 40%
7.- EL TERRITORIO
EFECTOS
DE
LA
DROGA Y LOS Cür-1PORTAMIENTOS
DELICTIVOS
QUE
LA
ACOMPAfiAN SOBRE UN TERRITORIO.
-
C I UT Nr VELLA DE BARCELONA.
.........__.....--~...,...._.......·~-"'·"'" _.
_
............_.,...
.
f\
\~-¡--y;,¡ -ro
·f')
EN EL ABORDAJE INTEGRAL DE LA PROBLEMáTICA DE Ll1. DROGA LO HACEMOS
DESDE DOS PERSPECTIVAS:
- LA
DE LA POBLACI6N AFECTADA Y SU ENTORNO INMEDIATO,
MINIMIZAR
LOS
EFECTOS QUE SUFREN ~L,
SOCIAL.
26
SU FAMILIA Y
A FIN
EL
DE
ENTORNO
�- LA
OTRA , LA DEL TERRITORIO AFECTADO POR EL MECADO ILEGAL DE
f\
DROGA
Y
POR
EL
CIRCUITO
DE
OBJETOS
ROBADOS
COMO
LA
DELITOS
CONSECUENTES, CON LA CONSIGUIENTE DEGRADACI6N DEL ENTORNO FÍSICO.
EN
AMBOS CASOS EL TRATAr-HENTO DEBE CONTAR CON ALTOS
NIVELES
DE
PARTICIPACIÓN SOCIAL Y LA ELABORACIÓN DE LOS PROGRAMAS EN BASE AL
CONSENSO POLÍTICO.
EL
DEL
TRABAJO DEL GRUPO POLÍTICO DEL AYUNTAMIENTO Y LA
POSTERIOR
INQUIETUDES,
PLAN
PERO
MUNICIPAL
DE
ACTUACIÓN,
ESPECIAL
EN
TODO LO
EN
ELABORACI6N
ESTAS
RECOGE
QUE
CONCIERNE
AL
EJEMPLO
EL
ELEHENTO HUMANO.
EN
EL CASO DEL "TERRITORIO"
QUISIÉRAMOS PONER COMO
DISTRITO DE CIUTAT VELLA DE BARCELONA.
- CENTRO
HISTÓRICO
DE
LA CIUDAD - CENTRO DE
ACTIVIDAD
URBANA
HASTA 1850.
- DISTRITO QUE ADOLECE DE UN GRAVE PROBLEMA DE
DEGRADACIÓN,
CON
UN DESCENSO DEMOGR~FICO A PARTIR DE LOS AflOS 60 QUE CONFIGURA UNA
POBLACIÓN
MUY ENVEJECIDA
( UN 23%
DE 65 AÑOS).
27
DE LA
POBLACIÓN TIENE
M~S
�- CALIDAD DE VIVIENDA riUY BAJA,
RUINA,
LA
ALGUNOS
CON UN 1% DE FINCAS EN ESTADO DE
MAYOR PARTE DE LOS EDIFICIOS TIENEN MáS DE 100
DE
ELLOS
MEDIO
DESHABITADOS.
EXISTENCIA
DE
AÑOS,
PATIOS
INTERIORES, AZOTEAS, DESVANES.
URBANA DE CETRO HIST6RICO CON CALLES ESTRECHAS.
- ESTRUCTURA
UNA
INFRAESTRUCTURA
URBANA
DE
DIFiCIL
CONSERVACI6N
CON
Y
MANTENIMIENTO Y QUE PADECE UNA DESCAPITALIZACI6N IMPORTANTE.
EL
- EN
TERRENO
DIFERENCIAR
PEQUEÑOS
DOS
DISTRITO
LA
ACTIVIDAD
REALIDADES:
COMERCIOS,
CARACTERIZADA
ECON6rHCA
DE
Y
POR
FORMAL,
UN
UNA.
LA
LAS
DEL
PROFUNDO
ECON6MICA
ZONAS DE
INTERIOR
ES
GRAN
NECESARIO
ACTIVIDAD
DE
LA
TRAMA
DECAIMIENTO
DE
LA
CIERTA EXTENSI6N EN ALGUNAS
EN
URBANA
ACTIVIDAD
PARTES
DE MERCADOS INFORMALES O ILEGALES Y CON ZONAS DE
DEL
VACiO
ECON6MICO CASI TOTAL .
EL CAI1PO SOCIAL DOHINADO POR EL DECAIMIENTO DEMOGRáFICO Y POR
AFLUENCIA DE POBLACION MARGINAL,
OCUPA
LA
EN CIERTO PORCENTAJE ILEGAL QUE
ESPACIOS DEJADOS POR LA EMIGRACI6N AUT6CTONA,
DIFICULTAD
LA
DE INTEGRACIÓN SOCIAL A PESAR DE LA
QUE PROVOCA
DOTACI6N
DE
SERVICIOS PÚBLICOS EXISTENTES EN LA ZONA.
ESTA POBLACI6N MARGINAL ACOSTUMBRA A VIVIR EN PENSIONES
SIN NINGÚN TIPO DE CONDICIONES.
28
ILEGALES
�TODOS
ESTOS
"INSEGURA"
FACTORES CREAN UN SENTHUENTO HUY ELEVADO
DE
ZONA
DONDE ES POSIBLE EL TRaFICO DE DROGAS Y CONSIGUIENTES
DELITOS.
•rAMBIÉN
ES
L.Z\
SUHA DE TODOS ES'fOS FACTORES
LO
QUE
HA
HECHO
NECESARIO EL DI SEf1o DE UN PROGRAHA INTEGRAL DE ACTUACION QUE PARA
INCIDIR EN UN PROCESO COMPLEJO DEBE CUMPLIR UNAS CONDICIONES:
-VOLUMEN
ECON6MICO SUFICIENTE PARA QUE TENGA EFECTIVIDAD Y ACTUE
DE MASA CRÍTICA.
-EL PROGRAI\1A DEBE SER CONCENTRADO EN EL TIEMPO Y EL ESPACIO.
-DEBE SER CONSULTADO Y CONCERTADO CON TODOS LOS AGENTES
SOCIALES
QUE H:TERVENGAN.
A
FIN
DE CUfv1PLIR ESTAS CONDICIONES,
SE PROPONEN UNA
SERIE
DE
PARA AGILIZAR LA GESTI6N
DE
ACTUACIONES.
- POLITICAS,
DE
DESCENTRALIZACI6N
CONCERTACI6N SOCIAL A TRAVÉS DE LOS MECANISHOS DE
PARTICIPACI6N,
~
CONSULTA Y NEGOCIACioN DE LOS QUE SE DISPONE.
- ECONOMICAS, CREACI6N DE UNA
SOCIEDAD DE ECONOMIA MIXTA PARA LA
REALIZACI6N DEL CONJUNTO DE OBRA PÚBLICA OREVISTA EN EL PROGRAMA.
29
�LAS
INTERVENCIONES
ECONOt.IJIA
MIXTA
REVESTIRáN
SIN
PREVISTAS
SOBRE
DUDA
LA
A
TRAVÉS
DE
INFRAESTRUCTURA
UNA MAGNITUD SUFICIENTE
ESTA
Y
SOCIEDAD
LA
PARA
DE
VIVIENDA
PR0!10VER
SOSTENER UN PROCESO DE PROMOCIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL DEL
Y
DISTRITO
Y SUS Hl1BITANTES.
AL
MIS!'>10
TIEHPO
ACTUACIONES
COHO
DE
SE DEBERá HACER CONFLUIR EL
CONJUNTO
DE
MUNICIPALES TANTO EN SERVICIOS DE BIENESTAR
SEGURIDAD
SOBRE EL TIEMPO Y EL ESPACIO PARA
LAS
SOCIAL,
HACER
DE
Y
SU
ESTE, UN PROCESO IRREVERSIBLE.
CUANDO
SE
ABORDAJE,
Itz\BLA
DE LOS EFECTOS SOBRE UN
SIGUIENDO
TERRITORIO
DE
EN EL MISMO EJEMPLO DE CIUTA'f VELLA HAY QUE
MENCIONAR LA POLÍTICA PREVENTIVA SOBRE LA SEGURIDAD CIUDADANA QUE
SE LLEVA A CABO A TRAVÉS DE DEL CONSEJO DE PREVENCIÓN Y SEGURIDAD
DE
CIUTAT VELLA,
SEGURIDAD
EL CUAL,
SIGUIENDO EL ESQUEMA DEL CONSEJO
DE CIUTAT VELLA GOZA DE LA PARTICIPACIÓN DE TODOS
DE
LOS
ACTORES:
JUSTICIA.
FISCALÍA.
AA.VV. DE VECINOS.
AA.VV. DE COMERCIANTES.
ADMINISTRACIONES.
FUERZAS POLICIALES: GUARDIA URBANA I POLICIA
NACIONAL.
30
�•
8.- PROCESO JUDICIAL
COMO PARTE EN LOS PROCESOS JUDICIALES POR TR~FICO DE
- ACTUACI6N
DROGAS M~S SIGNIFICATIVOS.
- INMEDIATEZ DE LA ACCI6N JUDICIAL.
- ALTERNATIVAS PARA LOS JUICIOS DE FALTAS - ARBITRAJE.
- TERRITORIALIZACIÓN DE LA JUSTICIA.
ACTUACI6N DEL MINISTERIO FISCAL.
ACTUACI6N JUDICIAL.
- HACER
QUE
LA
DECISIÓN
JUDICIAL
- SENTENCIA,
SEA
DECISIÓN
SOCIAL.
DISMINUIR EL EFECTO DE DEMANDA EXCESIVA DE JUSTICIA.
- INSISTIR EN EL CUMPLHHENTO DE LA SENTENCIA FUERl\ DE LA
PARA
LOS
DROGADICTOS
QUE COMETAN DELITOS
MENORES.
C~RCEL
EVIATR
INGRESO EN LAS INSTITUCIONES PENITRENCIARIAS Y SOBRE TODO EN
EL
LAS
PRISIONES DE JÓVENES.
- (!UE
LA
CONDENA
SE
PUEDA
TERAPÉUTICAS.
31
TAMBIÉN
CUHPLIR
EN
GRANJAS
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Drogas y Sociedad en Jornades de Drogodependència organitzades per la UIMP
Subject
The topic of the resource
Drogoaddicció
Congressos i conferències
Ciutats
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-08-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2584/19880530d_00292.pdf
e33da85e40cb763efebf1528c18769ee
PDF Text
Text
Baraules de l/E^cm. AI^alde Sr. Paonual Ma^agall, en I"acte
d/ioauguracio- del 3imposi "La veu de la dona en el (11_5leg NordSud" al Salo del 0ooseIl de Cent,
Barcelona, 30 de maig de 1988
�Be
nvinguda
Les doy la binevenida a la ciudad de Barcelona que
se siente honrada por la celebración de este Simposium
sobre "La veu de la Dona en el dileq Nord-Sud" en el
marco de la "CaiipaKa pu-Inca eurropea sobre la
Interdependencia y la Solidaridad Norte-Sur", que lleva
a cabo el Consejo de Europa.
Con este Simp osium Barcelona se incorpora al grupo
de grandes ciudades europeas que participan en la
camp afia que tiene por objetivo fundamental fomentar la
cooperación Norte/Sur.
Cuando parece qie la escisión .política-ideolo-gica
del mundo en Este y Oeste, traducida en una irracional
carrera armamentista, esta dando unos primeros pasos
firmes hacia su superac ion, la escisión (economica-,"
social del mundo en Nory Sur continua siendo la mas
...--dramática fractura de la Humanidad.
Le corresponde a Europa tomar iniciativas como
esta del Consejo de Europa para iniciar una etapa de
cooperación entre el Norte y el Sur que es, a la vez,
�'
una obligooi o racional y un deber moral.
En el diálogo necesario y urgente para ponernos en
e 1 camino de la cooperacio- n tiene mucho que aportar la
voz
de
la
mujer.
^ °
Z'o
~
Tiene la palabra Miss Nawal C. Saadawi.
Tiene la palabra Miss Eveleyne Herfkens.
^
~^^^^-~^^
`^^`~^~~^^^~~~^`^
^`^~^^`^~~^~~~``^^^^~
Tiene la palahraDña. Carlota Bustelo.
^
~^``^~^~~^~-^^`^^^^^^^~~^^-^~^`~^~^`~~~~^~~`^`^^
«^.V
^
4010.
Um"
�Cloenda
rPspres
de
les
magnifiques
intervencions
precedents no cm resta me- s que desitjar-los l'e- xit que,
no dubto, que assoliran en els treballs del Simposi.
Pero volia anbe recordar-los que en aquest
dias leg necessari entre el Nordi el Sud les ciutats
poden fer una gran aoortacio- a la comprensio- mutua que
es un pas ineludible en el camí de la cooperacio.
Sas piguen
que
en aquest
s ntit
d'anortaci6
es p ecífica de les ciutats poden comotar amb Barcelona,
c iutat ober ta per exce .1e- noia, una de les portes
d'Europa al mo-n.
Reiterant-los la benvingud.a a Barcelona, declaro
inaugurat el Sinposi "La veu de la Dona en el Dia-leg
loc,*".1116
Nord-Sud".
�NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI
La iniciativa del Consell d'Europa de convocar una
campanva
p ública europea sobre la interdependència i la
solidaritat Nord-Sud té la virtut de l'encert.
Efectivament, el futur de la humanitat és un sol futur,
perc,uè aquest futur s iqui p ossible la humanitat s'ha de
comp re ndre i organitzar com a humanitat. Li correspon a
Europa fer el primer pas, es un imperatiu moral i un deute
històr ic.
Per això l'encert d'una campanya que compta entre els
seus objectius el propòsit de conscienciar la població
europea del gran repte que tenim plantejat com a humanitat
en aquest final de segle: el sol futur. Barcelona se suma a
la campanva convençuda 1 solidària.
Pasqual Maragall
Alcalde de Barcelona
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Alcalde Sr. Pasqual Maragall, en l'acte d'inauguració del Simposi "La veu de la dona en el diàleg Nord-Sud" al Saló del Consell de Cent
Subject
The topic of the resource
Dones
Congressos i conferències
Solidaritat
Cooperativisme
Model social
Description
An account of the resource
Paraules d'obertura i cloenda del simposi. Inclou, al final, un escrit que probablement anava inclòs en el material imprès sobre la campanya "NORD-SUD, UN ENCONTRE NECESSARI".
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-05-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2580/19860923d_00152.pdf
a608244dc1776c993f0e498369757a2a
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre,
"Liber 86"
Barcelona, 23 de setembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
A-u-DA4~ ',
4-14zm
...
i,
NORABL PRESID
UNA VEGADA MÉS COMENÇA A BARCELONA EL SALE
INTERNACIONAL DEL LLIBRE, "LIBER 86".
COM ALCALDE DE BARCELONA, EM COMPLAU PROFUNDAMENT
L'EXIT CREIXENT D'AQUESTA MANIFESTACIó.
T T"s
LLS
ES EVENIt NTS D
D'INTERCANVIS I DE
EL CAS DEL SALE DEL LLIBRE ÉS
SATISFACTORI, EN SER UNA DE LES ACTIVITATS ON BARCELONA
SEMPRE HA DESTACAT MÉS.
6
QU EXP I UI A
ER
PR FE I O
BA 'C y
o N:
L
• B i1 C
O
•:
L HIS oRIA I LES VICISITUDS D 'L LL : RE A
.^
L 'L
1
ir
DE RECONEIXER
EL DEUTE QUE LA CIUTAT TÉ AMB ELS EDITORS, DISTRIBUIDORS
Exp.
82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL
^^cG^lor/A
011
�—3—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I LLIBRETERS CATALANS.
QUAN NO EXISTIEN ELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS
QUE ARA TENIM, EREN ELS LLIBRES ELS QUE, IMPRèS A LA
PRIMERA PLANA SOTA EL NOM DE L'EDITORIAL, PORTAVEN EL
NOM DE BARCELONA A TOT ARREU. LA GRAN MAJORIA DELS
LLIBRES EN LLENGUA ESPANYOLA QUE ES TROBAVEN A LES
LLIBRERIES, BIBLIOTEQUES, UNIVERSITATS I CASES
PARTICULARS DE MóN HAVIEN ESTAT IMPRESOS A AQUESTA
CIUTAT.
GABRIEL GARCíA MáRQUEZ, GRAN AMIC DE BARCELONA, HA
IMMORTALITZAT A LA SEVA OBRA LA FIGURA DEL LLIBRETER
QUE LI VA FER DESCOBRIR EL MóN MAREVELLóS DEL LLIBRE. NO
ÉS
CASUALITAT QUE AQUELL PERSONATGE, D'ALTRA BANDA
INSPIRAT EN UN DE REAL, FOS CATALt.
QUAN A CONSEQÜèNCIA DE LA GUERRA CIVIL MOLTS
PROFESSIONALS DEL LLIBRE VAN HAVER DE DEIXAR EL PAIS,
VAN PORTAR ELS SEUS CONEIXEMENTS I LA SEVA EMPENTA A
AQUELLS PAïSOS ON JA ELS CONEIXIEN PELS SEUS PRODUCTES.
I ALL1 VAN CONTRIBUIR ENORMEMENT A LA VIDA CULTURAL DE
Exp.
82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�—4—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
LES TERRES QUE ELS VAN ACOLLIR. I TAMBÉ A FER MÉS
SOPORTABLE EL TENEBROS AMBIENT CULTURAL QUE ES VIVIA A
ESPANYA. ELS LLIBRES DE LOSADA, GRIJALBO, DEL FONDO, ENS
VAN PERMETRE DE SOBREVIURE CULTURALMENT. AQUEST ÉS UNA
ALTRA DEUTE QUE, TENIM AMB ELS CATALANS, MEXICANS,
ARGENTINS, QUE HAVIA DARRERA D'AQUELL ESFORÇ EDITORIAL
LATIONOAMERICà. UN DEUTE ACREDITAT TAMBÉ A FAVOR DELS
LLIBRETERS QUE AQUÍ, A BARCELONA, ÉS JUGAVEN EL
NEGOCI VENENT AQUELLS ARTICLES TAN PERILLOSOS.
SEU
.A-(-__,Çfreliu rb'y
4
PERQUE, EFECTIVAMENT, ON HI HA LLIBRES HI
HA
LLIBERTAT O UNA ESPERANÇA DE LLIBERTAT. PER AIXò
UN
DICTADOR SEMPRE VEURà ELS LLIBRES AMB DESCONFIANÇA.
AVUI BARCELONA JA NO TÉ EL QUASI MONOPOLI EN LA
PRODUCCIó EN LLENGUA ESPANYOLA. ALTRES CENTRES
EDITORIALS HAN SORGIT AMB FORÇA I AMB EMPENTA. AIXò NO
ÉS DOLENT. AIXò ENS HA D'ESTIMULAR PER SER MILLOR; PER
MANTENIR EL PRESTIGI DE LES NOSTRES EDITORIALS.
LA
TRA
IN
IA EDITT /t
CRIS DE LES XPORTACIO
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
•
HA S
AMèRIC Á LATINA,
.6).a
SUPERA; LA
A OBRIR
�—5—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
I AR` EMBLA QU EL MER
DE
LA MATEIXA MANERA ESTIC SEGUR QUE EL SECTOR
EDIT AL SABRà SUPERAR EL REPTE DE LA INCORPORACIó A
EUROPA I DE LES NOVES TECNOLOGIES. NO CREC QUE ELS
MITJANS AUDIOVISUALS I ELECTRòNICS, A LA LLARGA, SIGUIN
UNA AMENAÇA SERIOSA PER AL LLIBRE. ANS AL CONTRARI,
PENSO QUE PODEN AJUDAR A AUGMENTAR LA QUALITAT DELS
PRODUCTES EDITORIALS.
EN QUALSEVOL CAS, LA HISTòRIA ENS HA DONAT PROVES
QUE EL MATERIAL HUMà QUE HI HA DARRERA DEL LLIBRE ES
CAPAÇ D'AFRONTAR AMB ÉXIT LES MÉS GRANS DIFICULTATS.
AQUESTA ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA ELS LLIBRES, COM
ESTIMA LA CULTURA I EL TREBALL BEN FET. TOTA LA CIUTAT,
I EL SEU AJUNTAMENT DAVANT, ESTA ORGULLOSA DE SER LA
CAPITAL DE LA PRODUCCIó EDITORIAL EN LLENGUA ESPANYOLA.
COM ESTA ORGULLOSA DE SER CAPAÇ DE MANTENIR UN ALT
NIVELL DE TíTOLS EN LA LLENGUA PRòPIA DEL PAíS, EL
CATALà, TOT I SER UNA LLENGUA MINORITàRIA I FINS FA POCS
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
Ref.:
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
ANYS SENSE EL SUPORT DE L'ENSENYAMENT I DELS MITJANS DE
COMUNICACIó.
DES D'AQUEST ORGULL US DESITJO QUE LA QUARTA EDICIó
DEL SALó INTERNACIONAL DEL LLIBRE TINGUI L'ÉXIT QUE
MEREIX.
I A TOTS ELS PARTICIPANTS, EXPOSITORS,
PROFESSIONALS I VISITANTS ELS VULL DONAR LA MÉS CàLIDA
DE LES BENVINGUDES, EN EL MEU NOM, EL DE L'AJUNTAMENT I
DE TOTA LA CIUTAT.
Exp. 82-86 -
IMPREMTA MUNICIPAL
—6—
Ref.:
�Liber'86
PROMUEVE:
Federación de Gremios de Editores de España.
Gremi d'Editors de Catalunya.
r 42 Salón
Internacional
ílipp del Libro.
Ministerio de Cultura.
Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
ORDRE DE L'ACTE INAUGURAL
ORDEN DEL ACTO INAUGURAL
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S,A,R, LA INFANTA DOÑA ELENA
DONARÁ LA PARAULA A:
CONCEDERÁ LA PALABRA A:
- EXCM. SR, JOSEP MA, FIGUERAS
- EXCMO. SR, D. JOSEP MA, FIGUERAS
PRESIDENT DEL COMITÉ EXECUTIU
PRESIDENTE DEL COMITÉ EJECUTIVO
DE FIRA DE BARCELONA,
DE FERIA DE BARCELONA.
- SR, D. PERE VICENS
- SR, PERE VICENS
PRESIDENT FEDERACIO DE GREMIS
PRESIDENTE FEDERACION DE GREMIOS
D'EDITORS D'ESPANYA
DE EDITORES DE ESPAÑA.
- SR, FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENT DE LIBER-86
- SR. D. FRANCISCO PEREZ GONZALEZ
PRESIDENTE DE LIBER-86
- EXCMO. SR, D. PASCUAL MARAGALL
- EXCM. SR, PASQUAL MARAGALL
ALCALDE DE BARCELONA
ALCALDE DE BARCELONA
- EXCMO. SR, D. JAVIER SOLANA
- EXCM. SR. JAVIER SOLANA
MINISTRE DE CULTURA
MINISTRO DE CULTURA
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
- MOLT HONORABLE SR, JORDI PUJOL
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
PRESIDENTE DE LA GENERALITAT
S.A.R. LA INFANTA NA, ELENA
S.A.R. LA INFANTA DOÑA ELENA
A L'ACABAR, DONARA. PER INAUGURAT
AL FINALIZAR DECLARARÁ INAUGURADO
EL SALO "LIBER-86",
EL SALÓN "LIBER-86",
BARCELONA, A 23 SETEMBRE DEL 1986
BARCELONA, 23 SETIEMBRE 1986
SECRETARIA LIBER'86:
Hasta 30 Julio: Federación Gremio Editores España
P. • Castellana, 82 - 28046 Madrid
Tel. (91) 411 57 95. Télex: 48457 FGEE E
A partir 30 Julio: Feria de Barcelona.
Avda. Reina M. Cristina, s/n.
08004 Barcelona
Tel. (93) 223 31 71. Télex: 50458 FOIMB E
ORGANIZA:
Feria de Barcelona!!'
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la inauguració del 4art Saló Internacional del Llibre, "Liber 86"
Subject
The topic of the resource
Cultura
Congressos i conferències
Barcelona
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-09-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2566/19821202d_00004.pdf
0268d2ba340633e29c9acfbe0d0571ce
PDF Text
Text
DISCURS DE PRESA DE POSSESSIO
(2 desembre de 1982)
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Clausura del 1er Congreso de Economía y de Economistas de España
Subject
The topic of the resource
Economia
Congressos i conferències
Ajuntament de Barcelona
Gestió pública
Ciutats
Finances públiques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Abstract
A summary of the resource.
PM, intervé l'últim, segons:
1. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC SANTACANA
2. TIENE LA PALABRA D. FRANCESC RAVENTÓS
3. TIENE LA PALABRA D. CARLOS SÁNCHEZ-REYES
4. CLAUSURA A CARGO DEL EXCMO. SR. ALCALDE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-11-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències