1
10
40
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf
588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c
PDF Text
Text
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed
Barcelona+10
Parlament de Catalunya | 25/11/2005
Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del
Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés
dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel
Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu
anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del
Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és
un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre
en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments
euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del
Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en
el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de
Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a
situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el
centre d'atenció de l'agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any
1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis,
continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc
amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua
sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir
en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant.
La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el
potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha
convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures
compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i
volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint
al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V
Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país
compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i
avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la
Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en
1
�matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i
de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper
avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi
contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte
mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al
procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta
identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o
projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la
Generalitat és continuar treballant activament per al seu
desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que,
mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de
res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per
haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una
nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la
Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el
banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la
Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació.
Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el
"partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més
generositat per part europea i més compromís de reforma per la part
del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent
diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible
però no és suficient.
La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i
l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a
la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la
regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic
i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una
dècada, amb alguns avenços, però també amb carències
significatives, la regió està preparada per assumir una associació més
profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents
de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els
deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa
de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor
homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en
l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets
2
�humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra
ciutadania.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1711
Title
A name given to the resource
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Congressos
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1254/19911008d_00456.pdf
40d5290efa225437a54045f7706ccac9
PDF Text
Text
ce>,\\f
r
r`.^ 4.^
-2, A °t-`
0,,w ^ti,(^.^ox.a.,, csLp. 4)6 -1
-.^,
Acte de cloenda de la conferència "El repte mediterrani
i la resposta europea". Fundac ó Bertelsmann (Hotel
Hilton), 8 d'octubre de 1991.
A.R., PRÍNCEP FELIP DE BORBó, Prince Talal, AUTORITATS,
dear consuls, Herr Mohn, SENYORS
SENYORES,
Alteza, permitame reiteraros
honor que nuestra
ciudad siente por vuestra presencj. a entre nosotros, no
sólo como presidente de honor d 1 comitè organizador de
los Juegos de Barcelona, sino pfesidiendo una sesión
como esta, tan relacionada con 14s preocupaciones de
nuestros ciudadanos más allá del S2.
President,
us felicito vivame t per l'alt nivell
d'aquesta reunió, que sota el vostre impuls supera de
molt l'ambició de tantes trobades que dia rere dia ens
enlairen bén poc per damunt de les preocupacions més
immediates.
Herr Mohn, I very much appreciate the value of your
actions as a private person whi h has found surplus
time and ressources to foster human understanding in
matters of deep importance,
y
see mingly very far
away from the quiet surroundings ¢f G. where i met you
and your wife six years ago.
\`
Ck
f i(?.l :,
VYq^1yybi
e CP.J iJti,
�PERMETIN -ME QUE, D'ENTRADA, FAC
UNA AFIRMACIó, QUE
TRACTARÉ DE DEMOSTRAR SEGUIDAMENT
NO ÉS CASUAL QUE SE
CELEBRI A BARCELONA UNA TAN IMPOR'ANT CONFERèNCIA DE LA
FUNDACIÓ BERTELSMANN SOBRE "EL REPTE MEDITERRANI I LA
RESPOSTA EUROPEA", QUE COMPTA AMB L'ALT PATROCINI DE SA
MAJESTAT EL REI D'ESPANYA, DON
OAN CARLES I, I DEL
PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA, DR. RICHARD
VON WEIZSACKER.
BARCELONA, la orgullosa capital !e Catalunya,
ÉS
UNA
CIUTAT AMB UNA LLARGA TRADICIó D
PRESèNCIA ACTIVA EN
el mediterrani, ENCARA viva EN E
PATRIMONI HISTòRIC I
ARQUITECTòNIC DE LA CIUTAT.
CAL NOMÉS RECORDAR QUE DES DEL SALó DE CENT DE LA
CIUTAT, DURANT LA BAIXA EDAT D [ITJANA, SORTIEN LES
ORDRES COMERCIALS DIRIGIDES ALS C( )NSOLATS QUE BARCELONA
TENIA ESTABLERTS EN TOTA LA MEDI: 'ERRàNIA. I EL LLIBRE
DEL CONSOLAT DE MAR (s. xIV),
COL.LECCIó PRIVADA
D'ORDINACIONS, USOS I COSTUMS M RíTIMS I COMERCIALS,
REDACTAT A BARCELONA, ARRIBà 1
TENIR UNA DIFUSIó
GENERALITZADA EN LA MEDITERRàNEA I JURANT SEGLES.
LA BARCELONA CONTEMPORàNIA HA REPRèS AMB NATURALITAT LA
RELACIÓ AMB LA MAR mediterrània Q E LA BANYA.
�VOLDRIA CITAR, A TALL D'EXEMPL3, EL PRECEDENT QUE
SIGNIFICA EL FET QUE EL NOM DE BARCELONA VAGI UNIT ALS
ESFORÇOS COL.LECTIUS DELS PAïSC)S DE LA REGIó PER
TRACTAR DE RESOLDRE UN DELS PROBLEMES MÉS GREUS DE LA
MAR COMUNA: LA CONTAMINACIÓ.
LA CONVENCIó I ELS DOS PROTOCOLS PER PROTEGIR EL
MEDITERRANI CONTRA LA CONTAMINAC4, SIGNATS A BARCELONA
EL 1976, I EN VIGOR DES DEL 1978, CONSTITUEIXEN EL
MODEL DE CONCERTACIÓ QUE HAUtIA DE PRESIDIR LES
RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS RIBERENCS. (1)
EN LES AUTORITZADES INTERVENCIONS QUE S'HAN SUCCEÏT AL
LLARG DE LA CONFERèNCIA -la darre a, la del Prof. KüngS'HA RECORDAT QUE AQUESTA ÉS U A REGIó D'UNA GRAN
DIVERSITAT I DENSITAT CULTURAL,
QUE CONTÉ ELS ORÍGENS
HISTòRICS I LES ARRELS DE TRES àM$ITS DE CIVILITZACIó,
EXPRESSATS EN TERMES RELIGIOSO PEL JUDAISME, EL
CRISTIANISME I L'ISLAMISME, QUE HAN ESTAT COMPARTITS
PER RACES I CULTURES DE TOT EL M N. NO PODEM MÉS QUE
SENTIR-NOS-EN ORGULLOSOS.
1: Aspen Institute, 4 years ago/ [+e Michellis)
�PERÒ AL COSTAT D'AQUESTA APORTAC ó EXTRAORDINàRIA -CAP
ALTRE ESPAI GEOGRàFIC I HUMà
HAURà PRODUÏT TANTA
CIVILITZACIó-, TAMBÉ S'HA DEIX T CONSTàNCIA QUE LA
REGIó MEDITERRàNIA ÉS UNA ZONA PRENYADA DE CONFLICTES
DE TOTA MENA, ENDèMICS I POTEN IALS, INTERNS I DE
CARàCTER INTERNACIONAL, èTNICS I RELIGIOSOS, ECONòMICS
I SOCIALS.
I COM A ALCALDE D'UNA CIUTAT HE DE MANIFESTAR LA MEVA
INQUIETUD, QUE ESTIC CONVENÇUT QU
COL.LEGUES DE LES CIUTATS DE LA
COMPARTIRAN ELS MEUS
MEDITERRàNIA, EN EL
SENTIT QUE ELS CONFLICTES SEMPRE AFECTEN, D'UNA MANERA
O D'UNA ALTRA, LES CIUTATS.
ES INDISCUTIBLE QUE LES CIUTATS, els ciutadans, SóN LES
PRIMERES A PATIR LES CONSEQÜèNCIES, TRADUÏDES EN
VíCTIMES I DESTRUCCIÓ, DELS ENFRONTAMENTS ARMATS. EN LA
MEMòRIA DE TOTS NOSALTRES ESTAN E S SOFRIMENTS IMMENSOS
DE LES CIUTATS SOTA ELS BOMBARDEJQS, I SI ENS QUEDEM EN
L'àREA MEDITERRàNIA, LA CIUTAT TORTURADA DE BEIRUT
CONFORMA UNA PARADIGMàTICA I LAMENTABLE IL.LUSTRACIÓ
DELS EFECTES DELS CONFLICTES EN LES CIUTATS.
Bagdad,
jueves
i
i
Barcelona
en menor mesura Tel Aviv i
saudites,
...
cada
s'ha
segle.
de
altres
recordar
Barcelona
El cas de
aquí
capital
ciutats
també.
d'una
�cultura no sempre lliure: nosaltres entenem.
APROFITO PER ASSENYALAR QUE LA III CONFERèNCIA MUNDIAL
DE CIUTATS HISTòRIQUES, QUE SE CELEBRARá A BARCELONA I
A GIRONA ELS PROPERS DIES 28 AL 3
D'OCTUBRE, ES FARá
RESSó DE LES CONSEQÜèNCIES PEt A LA CIUTAT DE LA
i
GUERRA, COM L'EXPRESSIÓ MÉS AGUDA D'UN CONFLICTE,
DEDICANT-HI UNA DE LES SESSIONS D LA CONFERèNCIA.
A
LA LLISTA DE CIUTATS HISTòRIQUES INVITADES A APORTAR LA
SEVA TRISTA I ALLIÇONADORA E{PERIèNCIA HEM HAGUT
D'AFEGIR DUBROVNIK, CIUTAT MEDITERRàNIA, PATRIMONI DE
LA HUMANITAT.
LA VARIETAT I LA COMPLEXITAT DELS CONFLICTES QUE ES
DETECTEN EN LA MEDITERRàNIA NO
PERMETEN FER-SE LA
IL.LUSIó QUE A MIG TERMINI PODRAN SER SUPERATS. HEM DE
TREBALLAR AMB TENACITAT PENSANT QUE, SI D'UNA BANDA HI
HA NECESSITATS QUE REQUEREIXEN DITA ATENCIÓ IMMEDIATA,
D'ALTRA BANDA LES EVOLUCIONS EN AQUESTA REGIó ACOSTUMEN
A SER LENTES PERQUè SóN PREGONES, PERQUè HAN DE
REMOURE LES PROFUNDITATS DE MANERES D'ENTENDRE LA VIDA
SEDIMENTADES DURANT SEGLES.
VOSTèS AL LLARG DE LA CONFERèNCI4 HAN PROPOSAT MESURES
SERIOSES, CONSTRUCTIVES, A ADOTAR EN ELS DIVERSOS
�CAMPS QUE TENEN UNA INCIDèNCIA TAWT EN LA GENERACIÓ DEL
CONFLICTE
COMERÇ,
COM EN LA SEVA SUPERAIó: L'ECONOMIA I EL
EL DESENVOLUPAMENT SOIAL I CULTURAL, LA
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT, LA IMMIGRACIó, LA SEGURETAT
MILITAR. POC ES PODRIA AFEGIR A
RIQUESA DE REFLEXIÓ
QUE INCORPOREN LES MESURES APUNTADES.
VOLDRIA sumar -HI, TANMATEIX, NO PiS UNA MESURA CONCRETA
SINó UNA MESURA INSTRUMENTAL I, PROBABLEMENT, NO FARÉ
MÉS QUE REITERAR EL QUE JA S'HAURI DIT.
AQUESTA MESURA, IMPRESCINDIBLE iER FER POSSIBLES LES
ALTRES,
ÉS
EL DIàLEG: UN DIàLEG MULTIDIMENSIONAL I EN
TOTES DIRECCIONS.
NO N'HI HA PROU AMB LA DIPLOMàCI* TRADICIONAL, TOT I
QUE PRESTA SERVEIS RELLEVANTS. DAYANT LA TENDèNCIA A LA
CRISTALITZACIó
VERITAT
LES
PRòPIA,
RELACIONS,
DE LES POSICIONS,
EN
LA
ES FA NECESSàRIL LA MULTIPLICACIÓ
DE
DELS
DE
CONTACTES
AL TANCAMENT
EL
DIàLEG
HA
DISCÓRRER D'ESTAT A ESTAT, DE REGIó A REGIó, DE GRUP A
GRUP, I, AIXò ÉS EL QUE PUC APORTAR COM A ALCALDE, DE
CIUTAT A CIUTAT.
I de reli
a religió (molt
important, decissiu, perquè si analitzem els conflictes
nacionalistes a Europa i a la M
iterrània, pocs dels
�més persistents deixen de tenir up element de conflicte
religiós) (2). (Altres defensarien el realisme. Les
ciutats, com el Prof. Küng,
P o en l'accent en altres
aspectes, més aprop de l'ètica i la utopia).
NO FA PAS GAIRE, AMB MOTIU DE LA PRESèNCIA DE L'ALCALDE
DE PARíS, JACQUES CHIRAC, EN EL SALÓ DE CENT DE LA
CIUTAT ON VA DICTAR UNA B ILLANT CONFERèNCIA,
PRECISAMENT, SOBRE LA VOCACIÓ MEDITERRàNIA D'EUROPA,
vam coincidir en QUE LES CIUTAT PODRIEN FER ACCIONS
D'ACOMPANYAMENT SITUADES EN EL TERRENY DE LA
CIVILITZACIÓ, EN EL TERRENY DE LA CULTURA, EN EL
TERRENY DE LA RECREACIÓ DE LA CONVIVèNCIA.
SóN,
AQUESTES,
ACCIONS
DE COMP EMENTARIETAT PER
LES
QUALS LES CIUTATS ESTAN ESPECIALMENT BEN PREPARADES,
I
DISPOSADES
PATIR
ELS
JA QUE SI,
CONFLICTES,
COM DEIA,
SÓN
T
SóN LES
PRIMERES
A
BÉ
PRIMERES
A
LES
BENEFICIAR-SE DE LA NORMALITAT I DE L'INCREMENT DELS
INTERCANVIS.
2: Visita al papa/abril. Carta del papa a l'Islam.
Zimmerman: Religion is the respiration of people.
Sulzberger (NYT): war in the name of god.
Saddam i Bush: Deu, poca cosa més que una bandera
nacioanl.
"Jo puc transigir, el meu deu 4o pot ".
�EL DIàLEG DE CIUTAT A CIUTAT, DUNA RIBA A L'ALTRA DE
LA MEDITERRàNIA, CREARIA UNA XARXA DE COMUNICACIÓ
DIVERSIFICADA I DE FLUXOS DE RE#,ACIó QUE AJUDARIA A
CONÉIXER-NOS MILLOR I A ESTABLIR PONTS QUE NOMÉS PODEN
SER úTILS.
BARCELONA ESTà DISPOSADA A SEGUtR AQUEST CAMí I ESTà
OBERTA A TOTES LES INICIATIVES ( UE SERVEIXIN PER A
ENCETAR-LO.
Es per això que la nostra ciutat es va oferir -oferta
que ara reitero- al President d la Generalitat, als
ministres espanyol i italià d'a
rs estrangers, Fdez.
Ordóñez i De michellis, i al pre4dent Mitterrand, per
hostatjar la conferència de Cooperació i Sequretat, si
finalment, com és el nostre desig
s'arriba a fer.
QUAN L'ESTIU DEL 1992 SE CELEBRI
ELS JOCS OLÍMPICS A
LA CIUTAT, AQUEST ESPERIT de d àleg inter-cultural,
inter-religiós,
inter-ciutadà,
ESTARà PRESENT EN
L'ACOLLIDA QUE DISPENSAREM ALS Q E ENS VISITIN DES DE
QUALSEVOL PUNT DE LA MEDITERRàNIA i des de tot el món,
I SERà EMBLEMàTICAMENT VISIBLE PER ALS CREIENTS de
totes les religions monoteistes
N EL CENTRE ECUMèNIC
"ABRAHAM" DE LA VILA OLÍMPICA.
(que té, per cert,
algunes dificultats financeres
er ser construït i
8
�acabat) .
Que
aquest esperit d'Abraham,
cultures
cristiana,
del
mediterrani,
presideixi
t onc comú de les
1'àtab,
la
jueva
la conclulió d'una reunió
tres
i
la
tant
prestigiosa i de tant alt nivell com la que vostès han
realitzat aquí.
MOLTES GRàCIES ...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4160
Title
A name given to the resource
Acte de cloenda de la Conferència "El repte mediterrani i la resposta europea". Organitzat per la Fundació Bertelsmann
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
El llibre del Consolat del Mar. Religions del mediterrani: cristianisme, judaisme i islamisme. Els conflictes al mediterrani: Beirut, Tel Aviv, etc., i ara Dubrovnik. Diàleg multidimensional. Barcelona es va oferir a hostatjar la Conferència de Cooperació i Seguretat al Mediterrani (CSCM), esperem que s'arribi a fer.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Hilton, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Barcelona
Model social
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-10-08
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1055/19861030d_00163.pdf
bcfccf13cdac7c0c8545a99d55907991
PDF Text
Text
E ME
Ajuntament de Barcelona
1) )4' cm45
D7
I y 31
Paraules de l'Excm. Sr. Alca de a l'acte de lliurament deis
orernis d'Honor "Jaume I"
Saló de Cent, 30 d'octubre 1986
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
REVERENDISSIM PARE ABAT, SENYORES, ENYORS:
PRIMER DE TOT VULL FELICI`I AR ELS GUARDONATS
D'AQUESTA EDICI6 DELS PREMIS DE LA FUNDACI6 JAUME I.
AI`1B
AQUEST ACTE RENOVO UNA
TRADICIó QUE L'ANY
PASSAT NO VAIG PODER SEGUIR, PERÇ Uè ERA DE VIATGE A
LENINGRAD, COM RECORDAREU.
TAMBÉ RECORDAREU QUE L' úLTII-.A VEGADA QUE VAIG
PRESIDIR EL LLIURAMENT DELS PREMI ç D'HONOR I D' ACCIó
CÍVICA VAIG FER AL.LUSI6 ALS MOMENTS CRISPATS QUE EN
AQUELL MOMENT, HAIG DE 1984, PASSAVA LA SOCIETAT
CATALANA.
AVUI ENS
HEM DE FELICITAR DE ÇUE L'AMBIENT ÉS MOLT
DIFERENT. TOT JUST ACABEN DE VIURE L' EXPLOS Ió D'ALEGRIA
DE TOT UN POBLE, DE BARCELONA, DE CATALUNYA, D'ESPANYA,
DESPRÉS D'ACONSEGUIR
y 9 2,\
plv■ ^
p
rs
"A
Fr'77\ D:
t`^.t^ +rt ' t IN ^
u--LA,
r
^J
l.
l
fJ j0 A -
%. Cl^.,'
AL 1 t
2
Qv
^ ^
t.
,I
v
ks S
V IC O C>) bAn.1:
-Y\J
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FEIA TEMPS QUE NO S'HAVIA VIST UNA MOVILITZACIó
COL.LECTIVA TAN UNANIM DARRERA D'UN OBJECTIU COMi. FEIA
TEMPS QUE NO VEIEM TANT DE JOVENT IL.LUSIONAT PER UN
PROJECTE AMB CONSENS GENERAL.
AIXÒ EM FA PENSAR QUE ESTEM RECOBRANT L'ESPERIT DE
FRATERNITAT QUE VEIA EN PERILL FA DCS ANYS. FRATERNITAT
AME ELS POBLES GERMANS AMB ELS QUALS HEM COMPARTIT, DE
MÉS O MENYS BON GRAT, SEGLES D'HIST RIA. PERo, SOBRE
TOT, FRATERNITAT ENTRE NOSALTRES MATEIXOS, SENSE LA QUAL
QUALSEVOL ALTRA ES INVIABLE.
HEU HONORAT AVUI UNA PERSONA I UNA ENTITAT QUE SON
A LA VEGADA HISTÒRIA I JOVENTUT EN A TIU. AVEL.Lí ARTíS
I GENER, "TÍSNER", UN EXEMPLE VIU
EL QUE HA ESTAT LA
HISTÒRIA D'AQUEST PAIS EN MIG SE LE. EN TISNER HA
CONEGUT LA CREATIVITAT DE LA GENERAL TAT REPUBLICANA, LA
CRUELTAT DE LA GUERRA, LES MISPRIES DE L'EXIL, LA
GENEROSITAT LLATINOAMERICANA, LES ACABALLES DEL
FRANQUISME I LA RECUPERACIó DE LES NOSTRES INSTITUCIONS.
I ENCARA ENS DóNA EXEMPLE A TOTS DE CURIOSITAT PER
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA NOVETAT, DE DINAMISME, D'INOUIIITUD, DE LLIURAMENT A
UNS IDEALS. ENS DóNA EXEMPLE DE JOVENTUT.
L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, VIV ER DE JOVES MGSICS
CIUTADANS EXEMPLARS, INTIMAMENT LL1CADA A UN MONESTIR I
A UNA MUNTANYA QUE SóN SiMBOLS DE CATALUNYA. LA. SÍNTESI
ENTRE EL NOSTRE RESPECTE A LES TRADICIONS 1 LA FE EN EL
FUTUR.
DES D'AQUEST SALó DE CENT QUE TAMBn PORTA UNA GRAN
C3RREGA SIMB6LICA PER AL NOSTRE PAIS, US FELICITO
VIVAMENT UN ALTRE COP, COM TMIBn FELICITO ELS PREMIATS
PER LA SEVA ACTUACIó CÍVICA. TOTS ELLS HAN SABUT
PROMOURE, CADA UN A LA SEVA ACTIVITPT, L'INTERèS PER LES
NOSTRES COSES 1 L'ESPERIT DE CONTROVèRSIA PROPI D'UNA
SOCIETAT DIN7.1MICA.
A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABdNA I LA DE TOT EL
CONSISTORI.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3961
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament dels Premis d'Honor Jaume I
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Cooperativisme
Catalanisme
Model social
Fundació Jaume I
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1270/19920424d_00479.pdf
de175132c55a953b97e6304e09e135af
PDF Text
Text
P\°1-1ç)
(X) Ref.:GUIó /92
Data: 24/04/92
GUIó
Per: Pasqual Maragall
De: J. Badia X. Roig
ASSUMPTE: ACTE DE SUPORT A JOSEP PUJADAS, ALCALDE DE GRANOLLERS
"COMPANYES I COMPANYS; AMIGUES I AMICS,
"COM DEIA EN MANEL RO'ES FA UN MOMENT, AQUEST ACTE ÉS
MÉS QUE UNA MANIFESTACIÓ DE SUPORT A L'AMIC I COMPANY
JOSEP PUJADAS. PERÒ ÉE, SOBRETOT, AIXò. I CAL DIR-HO,
D'UNA MANERA CLARA I C(NTUNDENT: FINS QUE ELS GRANOLLERINS DIGUIN UNA ALTRA COSA, L'ALCALDE LEGíTIM D'AQUESTA
CIUTAT ÉS EN JOSEP POADAS I NINGú MÉS! FINS QUE LES
URNES NO DEMOSTRIN E CONTRARI EL NOSTRE ALCALDE ÉS
AQUEST HOME QUE TENIU L DAVANT.
"I HO ÉS PERQUé S'HO H GUANYAT, PERQUè HA FET, DURANT
ANYS MOLTA FEINA I BEN FETA AL SERVEI DE LA CIUTAT I AL
SERVEI DE TOT EL VALLèS DES DE GRANOLLERS. I SERà, PER
TANT, ABSOLUTAMENT INJUST QUE UNA MANIOBRA BRUSCA I
BRUTA COMPORTI AQUEST TRENCAMENT DE LA VOLUNTAT DEMOCRàTICAMENT EXPRESSA4 PER PROP DE DEU MIL HOMES I
DONES DE LA CIUTAT DE GRANOLLERS ARA FA 11 MESOS.
�-2"MIREU, JO, COM A ALCALDE DE BARCELONA I COM A RESPONSABLE MàXIM DEL PROJECTE OLiMPIC DE BARCELONA, HE RECLAMAT I RECLAMO INSISTENTMENT LA COL LABORACIÓ I L'ENTESA INTERINSTITUCIONAL. ELS HOMES I DONES DEL PSC QUE
TENIM RESPONSABILITATá EN ELS DIFERENTS GOVERNS LOCALS
A CATALUNYA SABEM COD1 COSTA QUE SE'NS RECONEGUI QUE
TAMBÉ NOSALTRES SOM GE ERALITAT I QUE TENIM, NO JA EL
DRET SINO PER DAMUNT E TOT EL DEURE DE TREBALLAR PER
CATALUNYA. I QUINA RE POSTA TROBEM, MOLT SOVINT? DONCS
TROBEM LA NEGATIVA P1RSISTENT I TOSSUDA, TROBEM UNA
OBSESSIÓ PERMANENT A SOSTREURE'NS COMPETèNCIES I A
ESCATIMAR-NOS RECURSOS
PERQUè ELLS POSEN, MOLT SOVINT,
EL PARTIDISME I LA SUBMISSIÓ PER DAMUNT DE LA LLEIALTAT
INSTITUCIONAL.
"I BE; ELS QUI TENEN I MANTENEN AQUESTA ACTITUD SóN ELS
QUI ENS ACUSEN A NOSAL'RES DE TENIR UN MAL ESTIL DE FER
POLíTICA; ELS QUI RENEGUEN DELS SEUS COMPROMISOS SóN
ELS QUI RECLAMEN CONTT*NTMENT EL CONTRARI DEL QUE PRACTIQUEN. NO PODEM PARAR NI UN SOL MOMENT DE DENUNCIAR
AQUESTS DOBLE JOC AQ JEST DOBLE LLENGUATGE. NO PODEM
PARAR FINS QUE LA DENNCIA SIGUI UN CLAM QUE ELS FACI
AVERGONYIR DE LA SEVA ACTITUD.
"NO ESTIC DEMANANT PA1 QUE S'ADOPTIN ACTITUDS D'INSUBORDINACIÓ PERÒ Sí QU CREC QUE CAL MARCAR CLARAMENT
�-3LES DISTàNCIES ENTRE LA INSUBORDINACIÓ I LA
CLAUDICACIÓ. PUJADAS VA GUANYAR I REVALIDAR L'ALCALDIA
DE GRANOLLERS EN UNA JUSTA CONFRONTACIó DEMOCRàTICA.
ARA PRETENEN QUE AQUESTA RESPONSABILITAT PASSI A UNA
ALTRA PERSONA QUE ESTá DISPOSADA A SOTMETRE LA VOLUNTAT
MAJORITàRIA DELS GRANOLLERINS A UN INTERèS PARTIDARI,
UTILITZANT, PER FER-H0, UN SUPORT ABSOLUTAMENT ANTINATURAL.
"QUE HO TINGUIN CLAR:
PODEN FER UNA ACCIó LEGAL; PERO
MAI NO SERà LEGITIMA L
LEGITIMITAT LA DONA LA VOLUNTAT
POPULAR DEMOCRàTICAMEN
MANIFESTADA. I LA LEGITIMITAT,
AVUI, A GRANOLLERS, L
TÉ EL CANDIDAT I ALCALDE SOCIA-
LISTA, LA TÉ EN JOSEP PUJADAS. I SERà CONSEQÜENT, PER
TANT, QUE NO ES RECONEGUI LA LEGITIMITAT A QUI NO LA
TÉ. SERà CONSEQÜENT
UE NO SE SIGUI LLEIAL AMB QUI ES
FONAMENTA EN LA DESLLE ALTAT PER ACONSEGUIR EL PODER.
"PODEN OBTENIR EL REpONEIXEMENT D'UNA O MÉS FORCES
POLÍTIQUES, PERÒ HO FARAN A COSTA DE LA DEGRADACIÓ DE
LA CREDIBILITAT DEL SISTEMA DEMOCRàTIC I DE LA DIGNITAT
DE LA CLASSE POLÍTICA EN GENERAL.
"PUJADAS HA TREBALLA PER ACONSEGUIR QUE GRANOLLERS
PARTICIPI PLENAMENT DE L'EMPENTA I LA DINAMITZACIó QUE
EL PROJECTE OLÍMPIC H
DE CATALUNYA A MÉS DE
SIGNIFICAT PER A MOLTES CIUTATS
,A
DE BARCELONA. NO DESITJO, COM
�-4-
A COMPANY SEU, COM A KILITANT SOCIALISTA, VEURE COM
DESPRÉS DE LA CURSA D'AQUESTS ANYS, A GRANOLLERS PUJA
UNA ALTRA PERSONA AL
òDIUM EL PROPER MÉS DE JULIOL.
ELS QUI HI HAN TREBALLAT TANT, AMB PUJADAS AL CAPDAVANT, NO S'HO MEREIXEN.
"QUE SàPIGA TOTHOM QU
NO ESTEM D'ACORD AMB AQUESTA
TRAMA INJUSTA I MAL ORD DA. QUE SàPIGA TOTHOM QUE ELS
GRANOLLERINS I ELS SOCIALISTES VOLEM QUE EL COMPANY
PUJADAS SEGUEIXI ESSENT L'ALCALDE DE GRANOLLERS. AVUI,
DEMà I PER MOLTS ANYS MpS."
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4176
Title
A name given to the resource
Acte de suport a Josep Pujadas, Alcalde de Granollers
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Democràcia
Acció política
Granollers
Pujadas, Josep
Alcaldes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-04-24
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1312/19930313d_00538.pdf
bfff98d242b29f55142ced15e0a75860
PDF Text
Text
ACTE PUBLIC A PRADES
13 mars 1993.
C'est
un grand plaisir pour moi
d'étre
aujourd'hui parmi vous dans fine ville
voisine
de l'Espagne:\ et qui a tOujours
accueilli
généreusement les catalans.
Nous ne pouvons pas oublier que Prades a été
le refuge de beaucoup de caalans illustres,
de Pompeu Fabra,
par exemple, Pau Casals
aussi, le grand violoncelliste, et a été
aussi, le centre de son succ s international à
travers du Festival de Prades.
Et nous ne pouvons pas oublier que votre ville
a également accueilli
l'Université Catalane
d'Eté à des moments où la liberté d'expression
était gravement atteinte dan$ mon pays.
Chers amis, je veux expriter, aujourd'hui,
profitant du fait que je peux m'adresser à
vous personnellement et directement,
reconnaissance
pour cet
déjà
ma
longue
démonstration de sensibilité et de solidarité.
Pendant longtemps, les_pyrnnées furent non
seuleument une frontiér politique mais aussi
�une
barrière,
un
obstacle pour
communication entre les gen
la
d'un cóté et de
l'autre des Pyrénnées.
Aujourd'hui, nous avons surpassé, en bonne
mesure, ces deux inconvénients.
Les français et les espagnol , les allemands,
les italiens, ainsi que d'autres peuples amis,
nous partageons un
mémeyrojet politique pour
Europe quí nous a permis dlenterrer une fois
pour toutes,
nos rivalités,ipour aider ce qui
nous unit à fleurir et convertir l'Union
Européenne en une référence de stabilité et de
bien-étre.
Nous avons déjà en partie réussi.
Depuis le premier janvier dèrnier, le marché
intérieur est en route, ceci, d'ailleurs
paraissait impossible il y a quelques années.
Les pessimistes de nos
pa yt reapectifs ont
toujours prétendu que ce proet seraít dans le
meilleur des cas irréalisable, catastrophique,
dans le cas d'oser sa réali4ation et d'avoir
la chance de compter sur unelréussite.
�Et bien, le Marché Intérieur fonctionne
et
quand ses potentialités auront pu se
développer pleinement, il deviendra une source
de progrés et de création d'emploi.
Ensemble, nous constituons déjá le plus grand
póle commercial du monde.
Ensemble, nous
représentons aussi le plt?s large espace
international de paix, de stabilité et de
progrés.
Cependant, nous devons étre Conscients du long
thin qu'il nous faut encare parcourir, et
sur lequel nous rencontreroné des difficultés.
Que personne ne croit que Ce chemin est un
chemin facile à parcourir,1 qu'on pourra le
longer sans renoncer à des choses, sans faire
í
s'agit cependant
le moindre sacrifice. Mais
cl-tumL_cheanin qui vaut 1P
Ceux, qui faisons de la politique, nous devons
étre sinceres, nous devons parler des vrais
gens,
du
problèmes,
des problémes des
quotidien,
de "la culturé de toutes les
choses", comme dit Vaclav Havel.
�Je crois aussi que les gens doivent bien aimer
qu'on leur dise les choses clairement, qu'on
leur parle de leurs problémes, des problémes
de la société en fin de compte.
Les gens veulent bien qu'on leur fasse des
propositions raisonnables, 'Mime si celles-ci
supposent á un moment donné des efforts. La
yeritá_n_e_
promesse
7--
sera
iámai moinl__DIZantgWune
non acconipii_e_i_qu'up problemepeine
effleuré.
Et je peux vous dire aussi que vos inquiétudes
sant nos inquietudes, que +os problémes sont
nos problèmes. Dans l'Eurpe Communitaire,
nous partageons une base commune solide.
On parle, dans toute l'Europe, d'une perte de
prestige de 1 pplitigue. El quelque sorte la
politique s'est vue complétement dépassée par
une explosion d'événements,i comme on n'en a
jamais vue en Europe depuis la fin de la
Deuxiéme Guerre Mondiale.
Vous ne croyez que c'est tout de méme
exceptionnel qu'en moins d trois ans nous
du mur de Berlin,
ayons témoigné de la tombée ---------
�de l'effondrement des régim s communistes de
l'Est, de la réunification de l'Allemagne, de
4--
la dissolution et du démembrement
de l'Union
. _.
Soviétique et de la guerre dans
l'ex-
Yougoslavie?
Tout cela ayant eu lieu, ou ayant lieu dans un
contexte de crise économique généralisée, qui
est certainement cyclique dans le cadre du
systéme,
mais
qui
aurait tendance
correspondre à un probléme de nature
structurelle. Une crise e onomique qui en
bonne partie est une cris du sens et de
l'orientation du systéme en loi.
Les citoyens attendent_donc-,_
es réponses
. _.
_
venant de
la politique,
à toutes
ces
questions.
Le reproche que l'on peut faire réellement à
la politique est que les réponses ne sont pas
toujours venues à temps, rìpidernent et avec
l'efficacité que les circomstances exigent.
Mais je suis également convaincu que les
réponses ne peuvent venir que de la politique,
�de la démocratie, en définit ve. Elles doivent
surtout compter sur la participation des
citoyens dans un nouveau dialogue, continu,
1
sincere, constructif, entré les citoyens et
les élus.
Ceci est un probléme commun 4ue nous avons en
Europe, comete je vous disais'auparavant.
Un autre problème qui se pose,
c'est cometent
maintenir le bien-étre social et continuer de
est encore
soigner cet equilibre
nécessaire dans nos sociétés
et dans les
circomstances actuelles.
Si nous pouvons étre fiers de quelque chose en
Europe dans le domaine social, c'est d'avoir
construit un niveau de bien-étre, dans un
systéme de garanties et dé protection des
droits de l'homme, qui cpnstitue l'espace
juridique le plus avancé du Monde.
Ceci est irrenonçable et sans qu'on puisse
dire que ce bien-étre soit
globalement en
danger, on ne doit pas oubl er que pas toutes
les forces politiques ont Le méme degré de
sensibilité par rapport á ce réussites-la, ni
�toutes
les forces politiques sont aussi
exigentes au moment de défenìre leur maintien.
L'efficacité
doit
gouvernement,
mais
présid
l'action
aussil la
de
sensibilité
sociale pour permettre le choix des objectifs
vers lesquels l'action du g uvernement devra
se tourner.
Permettez-moi de vous parlei-. d'un autre point
------commun que noU-S--partageons én Europe.
Permettez-moi de vous parle
des villes.
Jvaine beaucoup parler de l'Europe comme étant
n _systémee---viljes.
effectivement,
L'Europe est,
le continent urbain par
excellence.
Un jour, à Vienne, on m'a dit : nous sommes à
300km de Budapest, à 300k41 de Prague et
300km de Munich, plus ou
frontières
-quand on m'a
moins. Sans les
dit
cela,
le
lamentable mur d'acier ex stait toujours-,
j'étais à trois heures de voiture de ces
villes, un voyage à peine pus long que celui
�de Barcelone-Prades.
Dans aucun endroit du monde, en dehors de
l'Europe, il est possible de se trouver à
trois heures de voyage Ie trois villes,
chacune d'elles étant un_vé4. itable bijou, au
point de vue de la culture, jde l'histoire, de
la créativité,
et de la lutte de leurs
habitants en faveur de leurs libertés et du
progrès.
Ceci est la richesse de l'Eu ope.
La plupart des grandes villes mondiales de
premier ordre sont situées e Europe, et elles
sont d'une très grande acces ibilité physique.
Le
système européen
des
villes
est
caractérisé, en plus, par un‘ cohésion globale
et par sa diyérsité„interne. Ii accueille
depuis la grande métropole
la petite ville,
Paris_étTrades, Barcelone e
la Seu d'Urgell.
Et les villes sont en soi compétitives et
complémentaires. Dans un
4s ens
strátégique,
nous pourrions dire que les jîilles sont un peu
comme des entreprises qui fotit la concurrrence
�entre elles, pour attirer 6es inversions et
des visiteurs, pour pouvoir roposer des idées
et des produits. Mais les villes ont aussi
énormément besoin les unes es autres, pour
partager leurs différentes apportations, pour
faire ensemble, des proposit ons.
Dans ce sens, je vais vous raconter une
expérience très positive, une expérience
franco-espagnole de coopération entre des
villes qui rentrent parfaiteMent dans la ligne
de l'esprit du Traité de Maastricht.
i
I
f
1
Six villes, dont deux frangálles : Toulouse et
Montpellier, et quatre villes espagnoles :
i
Zaragosse, Palmal de Mallorca
Valence,
Barcelone,
constituent
n
"réseau"
et
de
coopération que nous appellons C-6.
Chacune de ces villes est le centre d'une aire
importante, un point de référence pour un
territoire qui dans son ensemble correspond á
une population de 16 millionl_salhabitants.
C'est
à
population
dire
total
qu'en
nous
tout
parait
le
volume
adéquat
de
pour
C (?L
�pouvoir offrir aux citoyens exigents, ceux de
nos capitales et à cux des villes
intermédiaires, le genre
chp
services qu'ils
croient étre en droit d'util ser.
Ensemble,
nous formons un m rché de services
et d'opportunités très at irant. Ensemble,
nous
avons une place da s la Communauté
Européenne.
Les
données
nous disent que
ce
réseau
représente
le 5% de la population de la
Communauté
et le 8% de soni territoire. Les
données
nous disent également que
notre
"réseau" a un pourcentage de!chómage supérieur
à celui de la moyenne commun taire. Mais, par
contre,
notre groupe démontre une croissance
plus importante que la moyen e européenne, et
surtout, des possibilité$' de croissance
sensiblement plus importantes que la moyenne
des possibilités de richesseeuropéennes.
Si aujourd'hui, nous somme, sous la moyenne
européenne, ensemble nous pouvons prétendre
l'atteindre et aussi à la dépasser.
Depuis le réseau, nous av ns fait part de
notre
opinion
sur les ci rands
10
axes
de
�communication ferroviaire et routière, qui
unissent fié--t~érfit-oire de la C-6 avec le reste
de la France, et à trayers elle, avec
l'Europe, sans oublier le re$te de l'Espagne.
Le 12
janvier—dernter
eut lieu la
présentation á Barcelone de l'"Axe
TGV Euro-
pee_h_RhIn-Rh8~diterrane
Cet axe TGV est un véritable outil
d'intégration et d'aménagemeht du territoire à
l'échelle de l'Europe.
C'est un outil indispensabl
pour trouver un
juste et nécessaire équilib*e entre les pays
de l'arc méditérranéen et ceux du Nord et du
Centre de notre continent.
Le TGV Rhin-Rhóne-Méditerr née donnerait à
l'Europe une dimension concrete d'ouverture et
de solidarité.
C'est un enjeu majeur pour l'Europe toute
entière et naturellement,
de la C-6.
ur le territoire
�Et peu après, fin janvier, j ai eu l'occasion
d'assister a l'inauquration áe la "percée" du
Tunnel de Puymorens au cour d'une cérémonie
présidée par_le_premier_miniltre P. Bérégovoy,
qui avec sa présence a voulii mettre en relief
l'importance
que France attache à la
communicatíon avec 1'Espagne1
Le Tunnel de Puymorens sititiera Toulouse et
Barcelone à un peu moins d deux heures et
demi en voiture.
J'ai eu l'honneur de recevol le Président de
...
la République française, Frang s Mitterrand
-Zernier;
mois
Barcelone,
le
e mal
à
d'ailleurs
monsieur Mitterrand est
Barcelone
pour
assister
à
la
revenu
à
cérémonie
d'inauguration des Jeux Olympiques.
Lors
de
sa
premiére yisite,
François
Mitterrand, voulut se rendre personnellement
Barcelone, j i voulait con aitre la ville,
parce qu'il croit en les villes, en la force
créative des villes, en leur role de cohésion,
celui qu'elles ont en Europe,
Je luí ai parlé _k_cette occaSionduréseau C-6
12
�et 11 nous a demandé de continuer dans cette
voie lá,
celle de la coopérltion, comete nous
avait déjà encouragés Jacques Delors, et
récemment Felipe Gonzalez, que nous sommes
allés rencontrer, les six maires respectifs de
C-6, le mois dernier.
Voici les choses que les hOmes politiques,
somnies
en mesure de proposerl
-Cooperation entre les institutions.
-Idées stimulantes.
-Nouveaux projets.
-Sincérité dans l'exposition des problèmes.
-Sensibilité pour maitenir les progrés sociaux.
Le reste dépend en grande pa4tie des citoyens.
D'ailleurs les citoyens 4hoisissent aussi
leurs hommes politiques.
9A
\--(NA U/q\AL
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4218
Title
A name given to the resource
Acte públic a Prada. Míting en les eleccions generals de França 1993
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sistema europeu de ciutat es caracteritza per la seva cohesió global i per la diversitat interna. Les ciutats són competitives i complementàries. Els polítics poden oferir cooperació entre institucions, idees estimulants per a nous projectes, sinceritat en l'exposició dels problemes i sensibilitat per mantenir conquestes socials.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cinema Lido, Prada, França
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Política
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Territoris
Acció política
Eleccions
França
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1437/19950309d_00674.pdf
92a0f862a79a83c8c74ac9570bac6073
PDF Text
Text
Gabinet Tècnic de
Relacions Públiques i Wr6tocol
L1P
!■7
e c)--
Q
SESSIÓ DE CLOENDA .DE LA CONFE,1949bA
"ClUTATSPEL MEDITERR fi/z
t-"1-L----
(--(;)
Día: 9 de març de 19
Hora: 19.00
Lloc: Auditori CCCB
(Á NA./t 1/111''
• 4v-)
\
•
- t-
-
ORDRE DE L'ACTE
Q
\ssi
\SI
11/
3r)
U q
* Obre Pacte l'Excm. Sr. Pasqual Maraball, Alcalde de Barcelona, 'u- i dóna la
paraula a,
5-•Mk,k
J
- Sr. Alfred Bosch, qul Ilegirá la resolució de la Conferencia "Ciutats del
Mediterrani".
- Excm. Sr, Vladimir Petrovsky, Representant de les Nacions Unides.
- Excm. Sr. Daniel Tarschys, Secretan i General del Consell d'Europa.
- Excm. Sr. Manuel Marín, Vice-president Comissió Comunitats Europees.
* Cloenda de Pacte
Barcelona.
S
Pasqual Maragall,
Alcalde de
Asz. sh1/43-2
kslj`"
4,13
ss)i-
--‘11/i" I Uk
\
�Intervenció de l'Alcalde en la cloenda de la Conferència de Ciutats del
Mediterrani (Casa de la Caritat, 9 de març de 1995, 19:00 h)
Autoritats, amics,
La celebració de la Conferència de Ciutats del Mediterrani a Barcelona ha
posat de relleu un fet fonamental: la consciència creixent de la necessitat
d'impulsar el diàleg i la cooperació a la í Mediterránia com una garantia
d'estabilitat, de pau i de convivència a la regió. Una pau i una convivencia
que només seran possibles si entre tots posem els mecanismes per a la
correcció de les injustes desigualtats econòmiques i socials que existeixen
entre les dues riberes, i que són el ferment del malestar polític i cultural que
somou la riba sud .
En una de les sessions d'ahir, i per part d'un representant de l'antiga
Iugoslàvia -que és un dels països mediterranis on hem vist que la lògica
absurda d'un nacionalisme exacerbajt s'imposava, fatalment i
destructivament, sobre la realitat d'una €' ciutat diversa i tolerant com
Sarajevo-, vam sentir la queixa amarga qu e, la Mediterrània era una realitat,
però no pas encara un projecte. Jo espero, honestament, que la Conferència
que ara es clou contribuirà a fer realitat aqu e st projecte comú i solidari.
La Conferència de Barcelona ha coincidit feliçment en el temps amb dues
expressions clares, per part d'un dels dos principals partits polítics europeus,
el dels Socialistes, i per part de la, mateixa Comissió Europea,
respectivament, d'aquesta voluntat. El PS>, reunit també a Barcelona, ha
defensat una associació privilegiada i permanent entre la Unió Europea i la
ribera sud del Mediterrani per a la cooperació política, econòmica,
tecnològica, comercial i cultural. I ha subratllat la necessitat d'una política
de solidaritat i responsabilitat dels països europeus cap a la immigració
�nord-africana i, en particular, magribina. Cree que aquests són dos grans
ohjectius a compartir per toles les forces polítiques i socials d'Europa.
La Comissió, com acabem d'escoltar del Vice-president Manuel Marín, ha
aprovat, ahir mateix, un pla de cooperació,lque és la traducció práctica més
important d'aquesta nova consciencia europea. Jo vull agrair particularment
al Vice-president Marín el suport de la Comissió a la Conferencia i, ben
especialment, la seva presencia avui aquí.
1
Al mateix temps, vull reiterar el suport d la Conferencia de Ciutats a la
celebració de la Conferencia Intergovernamental Euromediterránia, que
tindrá Iloc a la segona quinzena de novembre a Barcelona -que d'aquesta
manera es consolida i s'ofereix novament don] a plataforma privilegiada de
diàleg a la regió- i que sentará les bases della nova mirada europea cap a la
ribera sud de la Mediterrània.
1
La Conferencia que ara cloem ha posat de lrelleu que, per sota -o al costatdel paper dels estats, les ciutats tenimj molt a dir en aquest diàleg
euromediterrani, i que podem contribuir activament, des de la nostra
experiencia de ciutats amb problemes comuns, a la cooperació. Però per
això, perquè la "xarxa de seguretat" a qué dl ministre Solana i jo mateix ens
referíem ahir funcioni, ens cal que s'escolti la veu de les ciutats. En concret,
la Conferencia ha resolt reclamar la creació de comissions de poders locals
a totes les instàncies que impulsen la pu i la seguretat a la regió, i
incrementar la seva participació en els programes de cooperació i d'anida
económica que la Unió Europea i d'altres organismes europeus aprovin.
Hem sentit ara mateix les paraules del Seeretari General de les Nacions
Unides, que s'adiuen perfectament amb l'esperit que hem volgut donar a
aquesta Conferencia: les ciutats com els llocs que poden impulsar millor la
diversitat i el diàleg, i fer front a l'exclusió i el prejudici. En aquest sentit,
vull fer, d'acord amb la Declaració final, una crida a la recuperació del
model convivencia] que havia caracteritzat històricament la mar
Mediterrània i a la utilització del diàleg en la resolució deis con filetes que
ens afecten actualment.
Les ciutats, motors de dinamisme económid i de canvi social, hem de jugarhi un paper capdavanter. La capacitat d'integració, la densitat de les
relacions humanes, la diversitat, l'enorme capacitat d'intercanvi són els
2
�actius amb què ens comprometem a treballar, amb veu pròpia, en els
esforços que els estats despleguen a favor de la pau, la llibertat, la seguretat
i la tolerància en el marc de la Mediterrània.
Jo espero que aquesta iniciativa tindrà una continuïtat. Barcelona s'ofereix,
des d'avui mateix, a seguir-li treballant, dos de la confiança que els passos
endavant que hem donat aquí són ja irreversibles, i que podem comptar amb
tots vostès, alcaldes i representants de les ciutats de tota la Mediterrània, per
seguir avançant en aquest camí.
Moltes gràcies.
CLOENDA.JMM
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4343
Title
A name given to the resource
Cloenda conferencia Ciutats del Mediterrani
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casa de la Caritat
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Política
Acció política
Mediterrani
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-09
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/176/20040825.pdf
d2520e9cdb3674fa63affd6816ec87e0
PDF Text
Text
Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada
Prada de Conflent | 25/8/2004
EUROREGIÓ I CONSTRUCCIÓ EUROPEA
Fa un any, convidat per la Universitat Catalana d'Estiu, justament en
aquest mateix indret, els vaig venir a parlar del propòsit d'impulsar,
si els ciutadans de Catalunya em feien la confiança necessària per
encapçalar el Govern de la Generalitat, l'Euroregió PirineusMediterrània.
Ha passat un any, i aquí em tenen; més ben dit: aquí ens tenen,
novament, manifestant, visualitzant i avançant en el dibuix d'aquesta
regió europea que té els Pirineus com a frontissa. Una regió que ,
com tractaré d'explicar-vos avui, pot començar a existir en els fets,
en la realitat, a partir d'un fet que és ben evident i que és la
desaparició de les fronteres.
El naixement d'Europa és la desaparició progressiva de les fronteres
entre els Estats europeus. Això és el que permet avui imaginar espais
de col·laboració i alhora impulsar en els territoris que abans havien
sigut barrera, o frontera, el retrobament.
Ara mateix venim de Céret, el Céret de Picasso, de Manolo Huguet,
de Fenosa, el Céret de Josefina Matamoros i del seu museu...És
impressionant de veure com en aquest racó de món s'ha pogut reunir
tanta sensibilitat, tants patiments, però també tanta qualitat, tant
art, tanta capacitat, tanta joia de viure, tanta capacitat de fruir de
l'art, sigui de l'art de la gastronomia, sigui de les arts més superiors,
de la pintura, de l'escultura...
Aquest ha sigut un territori que la història va separar però que la
història està reunint.
Aquest matí mateix s'ha dut a terme una reunió d'electes locals, dels
municipis i ciutats d'un i altre vessant pirinencs. S'han tractat i
debatut qüestions relacionades amb el programa interregional i
també sobre l'etapa present i futura de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, que no és ben bé el mateix que l'Euroregió. L'Euroregió és
un concepte que equival l'antiga Corona d'Aragó, si voleu, mentre
que la Comunitat de Treball dels Pirineus, com el seu mateix nom
indica, arriba fins al final, fins a l'oceà atlàntic, fins al País Basc.
El proper 17 de setembre, a la Seu, celebrarem la reunió anual del
Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Allà ens
proposem de tirar endavant això que el cap de Govern d'Andorra i
Christian Bourquin estaven proposant , que és l'existència d'una
1
�estratègia pròpia de la regió pirinenca. I per l'octubre està prevista
una primera cimera de les comunitats nacionals i regionals de
l'Euroregió.
Això va endavant. Governs locals i regionals d'estats diferents,
conscients tots ells que les àrees frontereres veuen arribada la seva
gran oportunitat de desenvolupament, s'han llançat per aquest camí.
Aquesta és l'hora de la construcció institucional. Són aquests
moments històrics que triguen a arribar, però que finalment arriben i
en els quals és possible de moldejar i de crear noves institucions,
donar nom a les coses. Construcció institucional, econòmica, social,
cultural, però finalment creant efectivament institucions.
Des de la Comissió Interpirinenca de Poders Locals (la CIPL),
impulsada a finals dels vuitanta per Joan Ganyet, passant per pròpia
Comunitat de Treball dels Pirineus, fins a la formulació més recent del
projecte de l'Euroregió, tot això és un camí que la història explicarà
com una successió de moments.
A Europa hi ha estats, a Europa hi ha nacionalitats, hi ha regions, i
evidentment ciutats, i és lògic que, així com els estats es plantegen el
seu rol en la construcció europea, se'l plantegin també les diverses
comunitats nacionals i regionals, i evidentment també les ciutats. Jo
també hi crec en l'Europa de les ciutats.
I també entra en la lògica de la realitat que la transformació gairebé
física d'Europa enceti la sutura de les cicatrius que durant tants i
tants anys han suposat les fronteres.
Es tracta de grans àrees que, fins fa quatre dies, eren àrees de
barrera, de frontera, de separació d'indrets on els estats s'acabaven.
Allò que durant anys havia estat un desig, és a dir, que les fronteres
es tornessin frontisses, ha començat a esdevenir realitat.
I no només pel que fa a les infrastructures sinó també en allò que la
imatge nocturna del satèl·lit no ens ensenyaria.
Els poso només un exemple del que en podríem anomenar "vida
transfronterera": la sanitat. El departament de salut de la Generalitat
de Catalunya està treballant amb Andorra i amb Llenguadoc-Rosselló
(i ja no dic amb Aragó i Les Illes) per oferir i rebre atenció
hospitalària. L'hospital d'Andorra, per exemple, és l'encarregat de
dialitzar els pacients de l'Alt Urgell, és l'hospital de referència per a
cures intensives, i dóna suport en Radiologia tant a La Seu com a
Puigcerdà. Seguim. Tenia sentit que això no es fes? No en tenia cap.
Però hi havia la frontera, hi havia aquesta barrera que era gairebé
més mental que física, però que impedia de fer coses que l'instint ens
hagués dut a fer, és a dir, la proximitat.
2
�S'està avançant, així mateix, en el projecte del futur hospital
transfronterer a Puigcerdà que oferirà atenció hospitalària als
pacients de l'Alta Cerdanya i del Capcir.
Pel que fa a l'àmbit de la recerca biomèdica s'està treballant en el
desenvolupament d'estratègies conjuntes amb els genopols (centres
especialitzats en genòmica i post-genòmica) de Montpeller-Nimes i
Tolosa; i també en la definició d'estratègies conjuntes de bioclusters,
també a Montpeller i Tolosa.
Hi ha molt de compartit. No és de l'interès de Catalunya ignorar que
a l'altra banda de l'antiga barrera hi ha totes aquestes oportunitats.
M'agradaria insistir, avui una vegada més, en les raons d'estratègia
econòmica sobre les que es fonamenta la proposta d'Euroregió que,
com he dit tantes vegades, no pretén que ningú s'imposi damunt de
ningú, sinó que, a partir de les complementarietats necessàries es
pugui aconseguir una millor capacitat de competir de la regió que
formem en el món globalitzat en el que vivim.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1658
Title
A name given to the resource
Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada de Conflent
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Euroregió
Relacions Internacionals
Territoris
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1310/19930306d_00536.pdf
e285883d3234d7860ab7efa5a7cf7b53
PDF Text
Text
6f 3/93/natz-Za.
(x ^UU,14 . LCLxArtr,ia
k,J-uu
á.^c^. 5/i‘u
Cc
NOTAS PARA INTERVENCION
A FIRENZE. 6 DE MARC
El planeta es hoy una sumi de interdependencias, la
economía se ha mundializadb y la desaparición de los
bloques ha derribado los
murs
político—militares creando
una nueva situación a la que debemos adaptarnos.
Ante el fin de un mundo dividido en bloques, en el que se
abren nuevos márgenes de Libertad para la actuación
internacional de las ciudades y de otros actores públicos
y privados, además de los estados, hay que fortalecer la
cooperación descentralizada entre municipios, mediante
planes de actuación que respondan a las necesidades de las
respectivas poblaciones.
El viejo concepto de que la relaciones internacionales
son exclusivamente las que establecen los Estados entre
sí, a través de órganos esta ales para el ejercicio de la
política exterior, está
siendo superada. Hoy las
relaciones internacionales son cada vez más
transnacionales y todo tipa de agentes intermedios se
puede decir que hacen politip internacional directamente,
mientras que los gobiernos locales y regionales tienen ya
�un margen de respuesta cr ciente ante el volumen de
demandas que reciben.
El mundo, y más concretament e Europa, está inmerso en un
acelerado proceso de cambios que obliga a reconsiderar los
esquemas tradicionales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa quiero enfatizar
el compromiso de nuestra
organización con la Unión Europea que se basa
fundamentalmente en nuest ra cultura específica, en
nuestros intereses propios, en nuestros proyectos de
futuro como gobiernos locales, como ciudades y regiones.
Todo ello lo podemos si tetizar en una palabra:
subsidiaridad. O, para muchas de nosotros: federalismo.
Pensamos en una Europa ftderal, con instituciones
comunitarias representativa y fuertes que asuman las
competencias que nos permitan a cada uno de nosotros
ejercer mejor las nuestras.
El principio de subsidiariáad no lo utilizamos contra
Europa, sino a favor de
uropa, La unión europea
progresará y se consolidará Si los ciudadanos, desde los
municipios y las regiones, se sienten partícipes del
�proyecto europeo. La princial urgencia de la situación
actual es la construcción de la ciudadanía europea.
Ahora bien, lo más importante es ir definiendo nuestras
posiciones básicas en relación a la construcción de una
Europa federal, descentralizada y, sobre todo, solidaria.
Quisiera destacar algunos aspectos del actual proceso de
unión europea que nos in eresan a todos nosotros,
municipios y regiones, especialmente. Tanto a los que
pertenecemos a la C.E. como a los que aún no se han
incorporado a ésta. Me refiero al esbozo de ciudadanía
europea que significa la concesión de derechos políticos
en el ámbito local y comunitario a todos los que posean la
nacionalidad de un país de 1
C.E.
Pero, déjenme que les recurde nuestra posición sobre
aquello que en el tratado de Maastricht nos concierne más
directamente, el Comité de las Regiones, y cual es la
situación actual al respecto.
El Art. 198 A del Tratado esitablece que el Comité de las
Regiones es un "Comité de clrácter consultivo compuesto
por representantes de los e tes regionales y locales".
Pretender la exclusión de lcs municipios y de los otros
entes locales en favor única
nte de las regiones se opone
�a la letra y al espíritu dell tratado, nos lleva a un
conflicto que puede paraliza
Comité y, en cualquier caso,
la constitución del propio
os debilita a todos.
El reconocimiento de un solo nivel territorial atenta al
principio de subsidiaridad y me parece impensable que
pudiera darse un paso atrás respecto, por ejemplo, a la
composición del actual
onsejo
Consultivo.
¿Cómo arraigaríamos las insti tuciones comunitarias, si se
excluye el único organismo
al que pueden acceder -con
funciones estrictamente de c c > nsulta- los representantes
más inmediatos de los ciuda danos? Los municipios, los
entes locales, las ciudades,
estaremos en el Comité de
Regiones. Y estoy seguro que tendremos en él una posición
conforme a nuestra auténtica
epresentatividad.
Pero nuestro mundo no termina en el continente europeo,
nuestras ciudades saben mirar más allá. Las ciudades, por
su propia naturaleza de reallidades abiertas a todos los
intercambios, no pueden encerrarse en un marco geográfico
rígido, por amplio que éste sepa. Debemos aceptar una cuota
de responsabilid mundial, delemos asumir ciertos deberes
de cooperación con países y ciudades más desafortunados
�que nosotros; incluso a vec s más desafortunados a causa
de nosotros.
Por ello aspiramos a ser interlocutores válidos y
reconocidos de las grandes organizaciones internacionales.
En primer lugar de las NacioAes Unidas, de sus organismos
el FNUAP, HABITAT, etc, y
especializados como la UNESC
de sus programas como el PNtJD. La Conferencia de Rio 92
vez a las Asociaciones
nos permitió por primera
Internacionales de ciudades y entes locales, con IULA y
FMCU
al frente, aparecer conjuntamente y ocupar un espacio
propio en la Conferencia y en la gestión de los programas
que de ésta se han derivado.
También se han iniciado experiencias de cooperación de
ciudades del Norte y del Star en el marco de programas
financiados por el Banco
Mundial. Esta presencia
internacional nos exige una estrecha colaboración, una
coordinación permanente y, si f es posible, alguna forma de
unión entre las asociaciones de ciudades, tanto
continentales como mundiales.
Como Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de
Europa, pero también como miembro del Comité Ejecutivo de
IULA y Presidente-delegado
e la Federación Mundial de
5
�Ciudades Unidas, éste es un objetivo al que atribuyo la
máxima importancia. Nuestra prioridad debe ser promover
las más estrechas relacione d entre IULA y FMCU, las dos
organizaciones mundiales, clon mucho, más importantes,
hasta llegar a la unificación.
Hoy es un objetivo posible puesto que las diferencias
históricas entre ambas organizaciones ya no tienen razón
de ser. La actitud abierta y el talante dialogante de los
presidentes de IULA y FMCU nuestros amigos Triglia y
Sampaio, convierten esta tarda unificadora en algo viable
y que se puede emprender inmOdiatamente. El CMRE, por la
importancia decisiva que tienen los municipios y entes
locales europeos en ambas
rganizaciones mundiales, y
porque en ningún caso puede dimitir de su papel de máximo
representante de las asoci ciones europeas, tiene una
responsabilidad especial, mOior que la de cualquier otra
entidad, en la consecución dd esta unión. El mundo actual
nos invita a unirnos. Es nue tra apuesta, y estoy seguro
que vamos a ganarla.
Debemos impulsar, asumir y gestionar directamente
iniciativas de cooperació norte-sur y este-oeste,
teniendo en cuenta que las polí ticas en el primer y en el
segundo caso han de ser diJferentes y adaptadas a su
�diversa realidad económica y social.
Esto requiere:
- Agrupar esfuerzos entre ciudades para iniciativas más
ambiciosas,
lara división de las
con una
responsabilidades para sacar más provecho de nuestros
limitados recursos.
- Distinguir entre la cooperación clásica -acciones
programables a medio y largo plazo, incluso en materia de
presupuesto- y acciones de rgencia o emergencia que no
podemos prever, pero que obligan y nos obligarán cada vez
más a actuar sin espera.
En este último caso cada vez más las peticiones entre
ciudades aumentarán. Dado Ilue las ciudades no pueden
asignar a la cooperación grandes presupuestos, hará falta
que se doten de estructuras mínimas de acción, capaces de
hacer algo diferente de
l a' s grandes
organizaciones
internacionales: activar la movilización y sensibilización
ciudadana,
En el campo de la cooperació* programable y de urgencia,
las ciudades son los interme iarios más idóneos entre la
7
�población, las organizaciones no gubernamentales y los
organismos internacionales.
debemos solucionar cómo las
instituciones estatales con sus programas de cooperación,
normalmente sobrecargados organizativa y financieramente,
aceptan esta nueva situaciói y entienden la ventaja que
pueden sacar al potenciar el papel de las ciudades y
regiones en la cooperación y las relaciones
transnacionales en general. Nos corresponde a los poc.eres
locales hacer una labor pedagógica hacia nuestros
gobiernos.
Hace ya algún tiempo que en arcelona hemos aceptado estos
nuevos retos y hemos destin do esfuerzos y dedicación al
campo de la cooperación in ernacional. Lo hemos hecho
dentro de nuestras posibiliddes, no siempre suficientes,
pero con una voluntad cl ra de ejercer una acción
constante y efectiva por medio de diferentes instrumentos.
Barcelona realiza directa;nente asistencia técnica y
formación de recursos humano por medio del asesoramiento
en proyectos, organizació
de seminarios y jornadas
técnicas, recibiendo becarios y organizando visitas de
responsables políticos y técnicos de un gran número de
administraciones locales
e los países de la Europa
Central y Oriental, de la región mediterránea y de
�América Latina.
Para ello nuestra ciudad se ha dotado de un instrumento
especialmente útil para canlizar estos esfuerzos en el
campo de la cooperación técnica al crear una sociedad,
Tecnologías Urbanas de Bar celona,
S. A. (TUBSA), que
agrupa a diversas empres s municipales y privadas
especializadas en diferent es campos de la ingeniería
urbana, y que permite tra nsferir de manera ágil la
tecnología urbana experimentada en la ciudad de Barcelona
a otras administraciones públicas.
Se está colaborando con las c iudades de Sao Paulo y México
D.F. en materias de Reforma Administrativa y de mejora del
paisaje urbano; con San Petersburgo en el diseño de la red
de distribución de alimentos y en el Plan municipal de
desarrollo turístico; con
ga en el asesoramiento de su
planificación estratégica; cjn Varsovia en la realización
del Catastro; con Tánger, Lu4nda y Maputo en el diseño de
la política de tratamiento de los residuos urbanos.
Creemos que el concepto de co peración debe ir íntimamente
ligado al de solidaridad, p r lo que Barcelona también
realiza acciones específicas
este campo. Así, además de
�prestar apoyo económico a numerosas ONG's para la
realización de proyectos para el desarrollo, hemos
'Barcelona Solidaridad", que
instituido el premio anual
este año celebrará la ter era edición, y que premia
iniciativas en favor de la inifancia en el Tercer Mundo.
Y procuramos también generar los recursos que nos permitan
tener capacidad de respuesta en situaciones excepcionales
o de crisis, como son
los
dos convoyes de ayuda
humanitaria enviados rec'entemente a Sarajevo, la
colaboración en la Campañ por la Paz en el Sahara
Occidental o la ayuda en
la
financiación de autobuses
abana.
urbanos para la ciudad de La
Finalmente, y como consta ein la declaración entre las
ciudades de Rio de Janeiro y Barcelona que en el curso del
año 92 han sido capitales lel mundo con ocasión de la
Conferencia de Naciones Unidas sobre Medio Ambiente y
Desarrollo y la celebración de los Juegos Olímpicos,
quiero recordarles que el prTgreso de la humanidad se ha
realizado siempre mediante la cooperación, a través de la
creación de estructuras cada vez más amplias, más
complejas, más diversificadls.
El progreso va unido siemipre a la asociación y al
10
�intercambio, a la integraci n de las unidades existentes
en unidades mayores. Las ciudades construyen los vínculos
más inmediatos y más abiertos por la base, generan la
cultura del civismo que inegra lo más propio, lo que
identifica a cada uno con lo más abierto y universal.
Por eso, hoy, civismo y univ rsalïsmo son las dos caras de
una misma realidad. Un solo Tundo unido por los lazos que
las ciudades tejen entr ellas. El mundo de los
ciudadanos.
1
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4216
Title
A name given to the resource
Conferència Internacional de Cooperació Regional i Municipal / Acte de cloenda
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Europa federal. Civisme i federalisme.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Florència, Itàlia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Globalització
Liberalisme
Cooperativisme
Municipis
Relacions Internacionals
Territoris
Acció política
CMRE
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-03-06
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1514/19970322d_00756_LD.pdf
1b49927e0374c93bfa6f8356ef922a7e
PDF Text
Text
Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Data: 22/3/97
G_UlÓ
Pera:
De:
Assumpte :
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (PS/IQ/AB/NB)
Conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona.
De cara a la conferencia-coloquio sobre la experiencia de desarrollo urbano de Barcelona, se
informa de las siguientes aspectos:
- La conferencia se dirige a una auditorio de 200 personas, formado por representantes de
sectores económicos y empresariales y de los ámbitos universitario y asociativo.
- La conferencia puede considerarse el acto más relevante, en términos de proyección
pública, de la visita del Alcalde a Argel.
- Después de la intervención del Alcalde está previsto un turno de preguntas de los
asistentes.
Esquema de la conferencia
l. Barcelona y la cooperación mcditeminea:
- Las ciudades, espacios privilegiados para el diálogo norte-sur y en el Mediterráneo.
- La Conferencia de Ciudades del Mediterráneo y la cooperación con Sarajevo, ejemplos del
compromiso de Barcelona.
- Los poderes locales y las relaciones culturales y económicas, claves en los procesos de paz.
2. La transición democrática:
- Argel-Argelia y Barcelona-España, procesos comparables de reforma democrática.
- Ruptura pactada y consenso, factores fundamentales: la aceptación de la diversidad en un
marco común.
- La regeneración urbana, requisito para la construcción democrática.
3. Barcelona, modelo de transformación urbana:
-
Recuperar una ciudad castigada, infradotada y desmoralizada.
De las acciones de pequeña escala a las macro-operaciones.
Un gran acontecimiento como pretexto: JJOO B'92
El secreto del éxito : objetivos definidos, consenso, complicidad, calidad y liderazgo local.
Una perspectiva global: la planificación estratégica.
ALC AI OlA
lltDI•tr e d""l:ntrada
Garantizar la continuidad.
Una experiencia positiva que Barcelona pone~ disposición de Argel.
--···----
- 8 ABR. 1997
......
ALGER.PMM
�Ajuntament
<(Jp
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
1. BARCELONA Y LA COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA.
COMO
ALCALDE
DE
UNA
CIUDAD
MEDITERRÁNEA
QUISIERA HACER UNA REFLEXIÓN ACERCA DEL PAPEL
PRIMORDIAL DE LAS CIUDADES EN LA CREACIÓN Y
CONSOLIDACIÓN DE VÍNCULOS DE COLABORACIÓN Y DE
ENTENDIMIENTO ENTRE LAS DOS RIBERAS DEL MARE
NOSTRUM.
LAS
CIUDADES,
COMO
CATALIZADORAS
DIVERSIDAD,
REPRESENTAN
TOLERANCIA,
LA
LOS
CONVIVENCIA
Y
VALORES
LA
DE
LA
DE
LA
SOLIDARIDAD.
VALORES DEMOCRÁTICOS POR EXCELENCIA. ESTA ES
UNA
IDEA
FUNDAMENTAL
QUE
DESDE
BARCELONA
VENIMOS DEFENDIENDO CON ·LA DOBLE CONVICCIÓN DE
QUE LAS CIUDADES SON ESPACIOS PRIVILEGIADOS
PARA EL DIÁLOGO Y QUE EL ÁMBITO MEDITERRÁNEO ES
ACTUALMENTE
~ PARA
CRUCIAL
EL
NECESARIO
ENTENDIMIENTO NORIE-.SUR.!.
DESDE
ESTA
CONVOCATORIA
VISIÓN,
EN
BARCELONA
MARZO
DE
IMPULSÓ
1995
DE
LA
LA
2
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
CONFERENCIA DE CIUDADES.DEL MEDITERRÁNEO. ESTA
CONFERENCIA, EN LA QUE PARTICIPARON 36 CIUDADES,
NACIÓ CON LA FINALIDAD DE ESTABLECER UN ESPACIO
DE DIÁLOGO ENTRE LOS MÁXIMOS REPRESENTANTES
DE LAS CIUDADES , DEFENDER EL PAPEL ESENCIAL DE
LAS CIUDADES EN EL DISEÑO Y EJECUCIÓN DE LA
NUEVA POLÍTICA EUROMEDITERRÁNEA Y FOMENTAR
PROYECTOS DE COOPERACIÓN.
ALGO MÁS TARDE, EN NOVIEMBRE DE 1995, SE CELEBRÓ
EN
NUESTRA
CIUDAD
LA
CONFERENCIA
EUROMEDITERRÁNEA QUE DIÓ ORÍGEN AL PROCESO DE
BARCELONA QUE ESTABLECÍA, EN UN NIVEL POLÍTICO
GENERAL,
SUPRALOCAL,
LAS BASES DE LA NUEVA
RELACIÓN
EUROMEDITERRÁNEA
ESTRUCTURADA
EN
TRES ÁMBITOS: EL POlÍTICO Y DE SEGURIDAD, EL
ECONÓMICO Y FINANCIERO Y EL SOCIAL Y CULTURAL.
EN TODOS LOS ENCUENTROS DERIVADOS DE ESTA
CONFERENCIA SE HA PUESTO DE MANIFIESTO QUE SIN
EL NECESARIO ENTENDIMIENTO ENTRE LOS PODERES
LOCALES, LOS MÁS PRÓXIMOS AL CIUDADANO, Y SIN LA
EXISTENCIA
DE
UN
TEJIDO
DE
RELACIONES
3
ALGER.PMM
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de l'Aicaldia
COMERCIALES, EMPRESARIALES Y CULTURALES EN EL
NIVEL
ES
PRIVADO,
MUY
DIFÍCIL
DESARROLLAR
PROCESOS COMO EL INICIADO EN BARCELONA.
POR ELLO ENTENDEMOS QUE LA RELACIONES ENTRE
CIUDADES NO DEBEN BASARSE SÓLO EN ASPECTOS
CULTURALES Y SIMBÓLICOS, SINO TAMBIÉN EN SÓLIDOS
INTERCAMBIOS
ECONÓMICOS,
POLÍTICOS
Y
DE
EXPERIENCIAS DE GESTIÓN URBANA, COMO ESTAMOS
HACIENDO CON SARAJEVO.
BARCELONA AYUDÓ A
COMPROMETIÓ,
CONTINUAR
DURANTE
BOSNIA~HERCEGOVINA
DE
CONFLICTO
ESTA CIUDAD
UNA
VEZ
HACIÉNDOLO
RECONSTRUCCIÓN
DE
FIRMADA
LA
Y
SE
PAZ,
A
EN
LA
INFRASTRUCTURAS,
ASÍ
COLABORANDO
LAS
EL
COMO, LO QUE ES MÁS IMPORTANTE, CONTRIBUYENDO
A LA RECUPERACIÓN DEL TEJIDO DEMOCRÁTICO DE UNA
CIUDAD QUE HABÍA SIDO MODELO DE CONVIVENCIA
ENTRE COMUNIDADES.
BARCELONA TAMBIÉN HA ESTABLECIDO ACUERDOS DE
COOPERACIÓN
CON
OTRAS
CIUDADES
DEL
4
ALGER.PMM
�'~
Ajuntament
~~jf
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
MEDITERRÁNEO CON LA FINALIDAD DE INTERCAMBIAR
EXPERIENCIAS EN GESTIÓN URBANA.
UNA DE LAS INICIATIVAS EN LA QUE PARTICIPA, DENTRO
DE LA CONFERENCIA DE CIUDADES DEL MEDITERRÁNEO,
ES
UNA
RED
DE
COOP.ERACIÓN
PARA
PLANES
ESTRATÉGICOS URBANOS EN LA QUE BARCELONA HA
ASESORADO A LAS CJUDADES DE TETUÁN (MARRUECOS)
Y CATANIA (ITALIA).
BARCELONA
TAMBIÉN
HA
AYUDADO
A
CREAR
UN
CENTRO DE RECURSOS PARA EMPRESAS (TOMANDO
COMO MODELO LA EMPRESA BARCELONA ACTIVA) EN
CASABLANCA,
FINANCIADO
POR
UN
PROGRAMA
MUNICIPAL (BARCELONA SOLIDARIA).
ENTRE
OTRAS
DE
LAS
MUCHAS
INICIATIVAS
DE
COOPERACIÓN MEDITERRÁNEA, EN EN EL MARCO DE LA
RED MEDCITÉS, COLABORAMOS JUNTO CON MARSELLA
Y
ROMA
EN
MEDIAMBIENTALES
LA
EN
REALIZACIÓN
CIUDADES
DE
COMO
ESTUDIOS
TETUÁN
Y
AGADIR (MARRUECOS), HAIFA,(ISRAEL), SOUSSE (TÚNEZ)
'f MAR DE MÁRMARA_(TURQUIA.l.
5
ALGER,PMM
�Ajuntament
<f)p
de Barcelona
COHERENTES CON
ESTAMOS
EN
Gabinet de I'Aicaldia
ESTA LÍNEA DE TRABAJO,
ARGEL
PARA
PONER
HOY
NUESTRA
EXPERIENCIA EN GESTIÓN URBANA A DISPOSICIÓN DE
VUESTRA CIUDAD. PARA SENTAR LAS BASES DE UNA
FUTURA COOPERACIÓN ENTRE NUESTRAS CIUDADES. Y
LO HACEMOS, SOMOS CONSCIENTES DE ELLO, EN UNA
SITUACIÓN Y EN UNOS MOMENTOS ESPECIALMENTE
COMPLEJOS.
2. LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA.
ARGEL , Y TODA ARGELIA, ESTÁ VIVIENDO EN ESTOS
MOMENTOS UNA ETAPA DE TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA
QUE PARA BARCELONA Y ESPAÑA ES AÚN UNA MEMORIA
MUY
VIVA
NUESTROS
Y
RECIENTE.
PROBLEMAS,
YA
(NUESTRA
LO
HE
HISTORIA
DICHO
Y
ANTES,
TIENEN MUCHOS MÁS PUNTOS DE CONTACTO QUE DE
DIFERENCIA)
EL PROCESO DE REFORMA HACIA LA DEMOCRACIA EN
----
ESPAÑA NO FUE LINEAL NI FÁCIL. ESPAÑA SALÍA DE 40
6
ALGER.PMM
�Ajuntament
<OP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
AÑOS DE FRANQUISMO Y DE UNA LARGA ETAPA DE
AISLAMIENTO INTERNACIONAL. DESPUÉS DE LA CAlDA
DE LAS DICTADURAS GRIEGA Y PORTUGUESA, ESPAÑA
ERA EL ÚNICO PAÍS EUROPEO OCCIDENTAL DE RÉGIMEN
NO DEMOCRÁTICO.
EL MODELO DE TRANSICIÓN DE NUESTRO PAÍS FUE UN
CLARO EJEMPLO <DE NEGOCIACIÓN Y TRANSACCIÓN
ENTRE
SECTORES
PROCEDENTES
DEL
RÉGIMEN
ANTERIOR Y LAS FUERZAS POLÍTICAS Y SOCIALES DE LA
OPOSICIÓN DEMOCRÁTICA.
ERA NECESARIO ROMPER CON EL PASADO SOBRE LA
BASE DEL CONSENSO. NO ERA POSIBLE PLANTEAR UNA
RUPTURA VIOLENTA CON EL RÉGIMEN ANTERIOR. LA
MAYORÍA DE LA POBLACIÓN NO APOYABA ESTA VÍA Y
EXISTÍA UN TEMOR FUNDADO A QUE SE PUDIERA
PRODUCIR UN ENFRENTAMIENTO CIVIL.
LA
ACTITUD
APERTURISTA
REFORMISTAS
DEL
DE
ANTIGUO
LOS
SECTORES
RÉGIMEN
FUE
DETERMINANTE EN EL PROCESO DEMOCRÁTICO. COMO
TAMBIÉN
FUE
DETERMINANTE
LA
ACTITUD
7
ALGER.PMM
�Ajuntament
~)
de Barcelona
RESPONSABLE
DE
Gabinet de I'Aicaldia
LAS
FU_ERZAS
POLÍTICAS
DE
OPOSICIÓN.
FUE, PUES UNA RUPTURA PACTADA. Y SE ELIGIÓ LA VIA
DE
LA
NEGOCIACIÓN
Y
EL
CONSENSO
PARA
ESTABLECER UNA DEMOCRACIA ESTABLE QUE ABRIÓ UN
PROCESO
PACÍFICO,
PARTICIPATIVO,
GRADUAL
Y
RESPONSABLE QUE INCLUYÓ TODOS LOS SECTORES DE
LA
SOCIEDAD:
POLÍTICOS,
LAS
LOS
INSTITUCIONES,
GRUPOS
LOS
PARTIDOS
ECONÓMICOS,
LAS
NACIONALIDADES HISTÓRICAS Y EL CONJUNTO DE LOS
CIUDADANOS.
LA TRANSICIÓN ESPAÑOLA, PUES, DEMOSTRÓ QUE LAS
DIFERENCIAS POlÍTICAS SE PODÍAN RESOLVER SOBRE
LA BASE DEL DIÁLOGO Y LA NEGOCIACIÓN ENTRE
TODOS AQUELLOS QUE ACEPTAN
Y
RESPETAN LAS
REGLAS DEL JUEG_D_D_EMOCH_ÁTICO.
EN
TODO
ESTE
PROCESO
LOS
MEDIOS
DE
COMUNICACIÓN JUGARON UN PAPEL DETERMINANTE. EL
APOYO A LAS REFORMAS QUE SE INICIABAN Y LA
DIFUSIÓN DEL IDEARIO DEMOCRÁTICO, SOBRETODO A
8
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
TRAVÉS DE LA PRENSA ESCRITA, CONTRIBUYÓ A LA
IMPLICACIÓN DE AMPLIOS SECTORES DE LA SOCIEDAD
ESPAÑOLA.
EL
_EJ ERCICIO
DE
LA
LIBERTAD
DE
_EXPRESIÓN ERA EL SIGNO MÁS EVIDENTE QUE PERCIBÍA
1
EL CIUDADANO DE QUE ALGO ESTABA CAMBIANDO.
AÚN ASÍ, LOS FACTORES DE DESESTABILIZACIÓN DEL
PROCESO
DEMOCRÁTICO
ESTUVIERON
PRESENTES
DURANTE TODA LA TRANSICIÓN Y SÓLO EL CONSENSO Y
LA
SOLIDARIDAD
DEMOCRÁTICAS
ENTRE
HAN
TODAS
PERMITIDO
LAS
FUERZAS
CONSOLIDAR
Y
ESTABILIZAR UN RÉGIMEN DE LIBERTADES QUE HA
FACILITADO
UN
GRAN
DESARROLLQ___.ECONÓMICO,.
SOCIAL Y CULTURAL.
ESTE RÉGIMEN DE LIBERTADES, COMO TODO SISTEMA
DEMOCRÁTICO, NO ESTÁ EXENTO DE TENSIONES Y
CONTRADICCIONES.
NO
ES
FÁCIL, A
MENUDO,
LA
COEXISTENCIA
DE
DIFERENTES FUERZAS DE GOBIERNO EN DIFERENTES
NIVELES DE LA ADMINISTRACIÓN.
9
ALGER.PMM
�Ajuntament
4J)J
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
PERO ESA ES UNA DE LAS CONDICIONES BÁSICAS DE LA
DEMOCRACIA Y DEL DESARROLLO: LA ACEPTACIÓN DE
LA PLURALIDAD Y LA DIVERSIDAD EN UN MARCO COMÚN.
Y ESE ES EL PUNTO EN QUE LAS CIUDADES JUEGAN UN
PAPEL CLAVE.
TRANSFORMAR
NUESTRAS CIUDADES,
1
MEJORAR
LA
CALIDAD DE VIDA, CREAR OPORTUNIDADES DE EMPLEO
Y ESPACIOS DE
GRANDES
CONVIVEN~IA,
RETOS
SON ALGUNOS DE LOS
SOBRE ¡LOS
QUE
DESCANSA
LA
CONSTRUCCIÓN DEMOCRÁTICA.
3. BARCELONA. MODELO DE TiRANSFORMACIÓN URBANA.
LOS PRIMEROS PASOS
LAS
PRIMERAS
ELECCIONES
MUNICIPALES
COINCIDIERON, EN EL CASO DE BARCELONA, CON UNO
DE LOS PEORES MOMENTOS EN LA HISTORIA DE LA
CIUDAD.
BARCELONA
ESTABA
FUERTEMENTE
CASTIGADA POR LA ESPECULACIÓN Y EL DESORDEN
URBANÍSTICO, INMERSA EN UNA SITUACIÓN ECONÓMICA
DIFÍCIL, CON UN AYUNTAMIENTO ADMINISTRATIVAMENTE
JO
ALGER.PMM
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
CAÓTICO; BARCELONA ERA, EN DEFINITIVA, UNA CIUDAD
DESMORALIZADA Y CON ESCASAS PERSPECTIVAS DE
FUTURO
LAS
ELECCIONES
ELECCIÓN
DE
MUNICIPALES
UN
SUPUSIERON
GOBIERNO
DE
LA
PROGRESO
ENCABEZADO POR EL PARTIDO SOCIALISTA Y CON
NARCÍS
SERRA
(POSTERIORMENTE
MINISTRO
DE
DEFENSA Y VICEPRESIDENTE DEL GOBIERNO ESPAÑOL)
COMO ALCALDE. AQUEL EQUIPO, BASADO EN EL PACTO
Y EL DIÁLOGO, YA MARCÓ UN, TALANTE QUE BARCELONA
HA MANTENIDO HASTA AHORA.
SITUADA A LA PUERTA DE LA DÉCADA DE LOS OCHENTA,
BARCELONA TEN~ QUE HACER UN GRAN ESFUERZO
PARA PONER AL DÍA SU
ESTRUCTURA URBANA Y
AVANZAR HACIA UN TEJIDO SOCIAL MÁS COHERENTE E
INTEGRADO. LA CIUDAD DEBÍA PONER FIN A UNA ETAPA
DE CRECIMIENTO FÍSICO PERO EXENTO DE CRITERIO,
DE
DESATENCIÓN
PO~
PARTE
DE
LAS
ADMINISTRACIONES SUPERIORES (EN AQUEL MOMENTO
EL ESTADO), QUE A LO LARGO DE LA DÉCADA DE LOS
11
ALGER.PMM
�Ajuntament
-4:1P
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
SESENTA Y LOS SETENTA CONFIGURÓ UNA CIUDAD
DESEQUILIBRADA E INFRADOifADA.
LOS
PRIMEROS
PASOS,
EXTRAORDINARIAMENTE
DIFÍCILES, SE CENTRARON TANTO EN UNA INCIPIENTE
POLÍTICA SOCIAL
Y
ECONÓMICA
LOCAL
COMO
EN
ACTUACIONES URBANÍSTICAS PUNTUALES. UNO DE LOS
PRIMEROS
OBJETIVOS
FUE
LO
QUE
LLAMAMOS
"DIGNIFICACIÓN" DE LA PERIFERIA A TRAVÉS DE UN
INTENSO PROCESO DE PARTICIPACIÓN DE TÉCNICOS Y
CIUDADANOS .
EL PRETEXTO DE LOS JUEGOS
EN ESTE CONTEXTO APARECE UNA FECHA CLAVE EN EL
DEVENIR DE BARCELONA. ,::L 6 DE JUNIO DE 1981,
DURANTE LA CELEBRACIÓN EN BARCELONA DEL DÍA DE
LAS FUERZAS ARMADAS, EL ALCALDE NARCÍS SERRA
ANUNCIA, EN PRESENCIA DE LOS REYES DE ESPAÑA,
QUE BARCELONA PRETENDE ORGANIZAR LOS JUEGOS
OLÍMPICOS DE 1992.
DOS
ETAPAS
NOMINACIÓN
SE
SUCEDEN
OLÍMPICA
DE
ENTONCES.
OCTUBRE
HASTA
DE
LA
1986
12
ALGER.PMM
�Ajuntament
<(lp
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
BARCELONA PROSIGUE SU REGENERACIÓN, POCO A
POCO PERO CON CRITERIIOS DEFINIDOS.
UNA VEZ
DESIGNADA
ACELERA
SEDE
OLÍMPICA,
ESPECTACULARMENTE
SU
PROGRESIVO
SER
PASA A
LA
CIUDAD
RITMO
Y
EL
CAMBIO
UNA TRANSFORMACIÓN
GLOBAL EL OBJETIVO SIEMPRE ESTUVO CLARO Y LOS
JUEGOS
FUERON
EL
ARGUMENTO
PARA
DAR
UN
IMPULSO IRREVERSIBLE Y EN UN TIEMPO MUY LIMITADO
A LA REGENERACIÓN INTEGRAL DE LA CIUDAD.
LA
DE
CONSTRUCCIÓN
LA
CIRCUNVALACIÓN,
BÁSICAS
INFRAESTRUCTURAS
(COLECTORES)
Y
DE
LAS
RONDAS
DOTACIÓN
DE
DE
DE
SANEAMIENTO
TELECOMUNICACIONES,
LAS
PROPIAS ÁREAS OlÍMPICAS Y LA RECUPERACIÓN DEL
LITORAL, RESUMEN EL ÉXITO DE LA TRANSFORMACIÓN
DE BARCELONA.
EL MODELO BARCE_LONA
¿CÓMO HA LLEVADO A CABO BARCELONA SU PROCESO
DE TRANSFORMACIÓN? LA CLAVE HA SIDO UNA MANERA
DE REFLEXIONAR Y DE PONER EN
PRÁCTICA LAS
13
ALGER.PMM
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
DECISIONES QUE YA SE CONOCE CON EL NOMBRE DE
"MODELO BARCELONA".
¿A QUÉ LLAMAMOS "MODELO BARCELONA"? SE TRATA
DE
DEFINIR
UNA
OPERACIÓN
EN
BASE
A
UN
PLANTEAMIENTO GLOBAL, FORMADO POR DIVERSOS
ELEMENTOS QUE SE COORDINAN EN UN OBJETIVO
COMÚN, Y DESARROLLARLO: A PARTIR DEL CONSENSO,
LA COORDINACIÓN DE ESFUfERZOS, LA COMPLICIDAD DE
AGENTES
PÚBLICOS
Y
PRIVADOS
INSTITUCIONAL
LIDERAZGO
PERO
CON
UN
PARA
NECESARIO
ASEGURAR EL IMPULSO.
ESTE MÉTODO TIENE TRES FACTORES CRUCIALES. EN
PRIMER LUGAR, ES FUNDAMENTAL CONTAR CON LA
COMPLICIDAD
SEGUIRSE
UN
CIUDADANA.
POR
OTRO
PRINCIPIO ¡INELUDIBLE:
LADO,
LA
DEBE
CALIDAD.
FINALMENTE, ES DE VITAL IMPORTANCIA QUE EL PUNTO
DE REFERENCIA, EL PAPEL DIRECTOR, CORRESPONDA A
LA ADMINISTRACIÓN LOCAL, LA MÁS PRÓXIMA AL SENTIR
DE LOS CIUDA_DANOS Y A SUS PROBLEMAS.
14
ALGEfUMM
�Ajuntament
~p
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
EL GRAN SECRETO DEL ÉXIT<D OLÍMPICO DE BARCELONA
Y DE LA TRANSFORMACIÓN URBANA LLEVADA A CABO
FUE QUE UN PROYECTO NACIONAL Y DE ESTADO FUESE
LIDERADO
POR
EL
PODER MÁS
PEQUEÑO Y
MÁS
PRÓXIMO, EL DE LA CIUDlAD. ESTO PERMITIÓ QUE
BARCELONA NO FUERA UTILIZADA SINÓ QUE FUERA
TRANSFORMADA.
SE
PODRÍA
DECIR
QUE
ES
UNA
VENTAJA
EXTRAORDINARIA CONTAR !CON LA REFERENCIA DE
UNOS
JUEGOS
OLÍMPICOS Y TODO
EL
POTENCIAL
INVERSOR QUE LES ACOMF?AÑA PARA CAMBIAR UNA
CIUDAD. ES CIERTO Y BARCELONA LO SABE. PERO
TAMBIÉN ES CIERTO QUE J¡iAY MUCHAS FORMAS DE
ORGANIZAR UN GRAN ACONfECIMIENTO Y BARCELONA
OPTÓ POR HACERLO EN BENEFICIO DE LA CIUDAD. EL
OBJETIVO BUSCADO NO ERA! SUFICIENTE POR SÍ SOLO,
DEBÍA SABERSE CÓMO AFRONTARLO.
¿CÓMO LO HIZO BARCELONA? A PARTIR DE UNOS
OBJETIVOS CLAROS, CONS1fRUYENDO UN
ESQUEMA
1
QUE
CONTEMPLARA
LAS
DIFERENTES
INTERDEPENDENCIAS QUE INCIDÍAN EN ELLOS Y QUE
15
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
INCLUYERA
de Barcelona
UNA
Gabinet de I'Aicaldia
SECUENCIA
CONCATENADA
DE
DECISIONES. Y TODO ELLO, INCORPORANDO CRITERIOS
CUALITATIVOS DESDE EL INICIO DE LA PLANIFICACIÓN
HASTA LA GESTIÓN DE LOS PROYECTOS Y BUSCANDO
EL EQUILIBRIO EN EL SENO DEL ENTRAMADO URBANO.
PRUEBA
DE
ELLO
ES
QUE
EL
GRAN
BAGAJE
DE
BARCELONA, SU EXCELENTE CARTA DE PRESENTACIÓN,
SON
LOS
JUEGOS
OLÍMPICOS
LAS
Y
GRANDES
OPERACIONES QUE SE LLEVARON A CABO. ASÍ SE
ENTIENDE QUE LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS NO
ACARREARA ÚNICAMENTE GRANDES OPERACIONES DE
INFRAESTRUCTURAS, SINÓ QUE PARALELAMENTE SE
INCIDIERA EN CAMPOS TAN IMPORTANTES COMO LA
REHABILITACIÓN
DEL
CIUDAD,
LLAMADAS
LAS
CENTRO
HISTÓRICO
ÁREAS
DE
DE
LA
NUEVA
CENTRALIDAD, LA DOTACIÓN DE EQUIPAMIENTOS EN
LOS BARRIOS, LAS ACCIONES PUNTUALES DE MEJORA
URBANA
Y
PROMOCIÓN
DE
VIVIENDA,
LOS
EQUIPAMIENTOS CULTURALES O LA LABOR EN LOS
TERRENOS SOCIAL, ECONÓMICO Y OCUPACIONAL.
16
ALGER.PMM
�Ajuntament
~}) de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
DICHO ESTO , ¿PUEDE ACOfVlETERSE UN PROCESO DE
DESARROLLO URBANO SINi CONTAR CON UN GRAN
1
ACONTECIMIENTO , SIN TENER LA GARANTÍA DE UNOS
JUEGOS OLÍMPICOS?
SÍ, SI SE DISPONE DE LOS INSTRUMENTOS ADECUADOS.
BARCELONA TUVO LA PRE~AUCIÓN DE DOTARSE DE
!
ELLOS
AL
ELABORAR
EL
PLAN
ESTRATÉGICO
BARCELONA 2000.
EL PLAN ESTRATÉGICO CONSISTIÓ EN 8 _UNAR A TODAS
¡
LAS ENTIDADES E INSTITUCIONES MÁS SIGNIFICATIVAS Y
COORDINAR ESFUERZOS. EL ¡PLAN, PESE A HABER SIDO
IDEADO EN EL MARCO DE Lf1 OPERACIÓN OLÍMPICA, EN
1
CIERTO MODO SE DESARR04LO INDEPENDIENTEMENTE,
.
DE TAL MANERA QUE LOS OBJETIVOS DE LA CIUDAD
ESTUVIERAN EN TODO MOMENTO GARANTIZADOS.
LA CONTINUIDAD DE LA TRANSFORMACIÓN
'
ESTE MODELO HA DEMOSTRADO SU VALIDEZ Y LA SIGUE
DEMOSTRANDO CON EL PASCD1 DE LOS AÑOS . DE HECHO,
EN
EL
CONTEXTO
ACTUAL
DE
CONTENCIÓN
PRESUPUESTARIA Y, POR f\SÍ DECIRLO,
11
SIN
UNOS
1
¡
17
ALGER.PMM
�Ajuntament
~
JUEGOS
de Barcelona
OLÍMPICOS",
Gabínet de I'Aicaldía
BARCELONA
NO
SÓLO
HA
MANTENIDO EL NIVEL DE DESARROLLO URBANO SINÓ
QUE CUENTA CON GARANTÍAS DE FUTURO. ES EVIDENTE
QUE
BARCELONA
HA
TENIDO
QUE
BUSCAR
VÍAS
i
ALTERNATIVAS
PERO
AVANZA
EN
BUENA
PARTE
GRACIAS A UN ESQUEMA BIEN ESTRUCTURADO.
PARALELAMENTE A LOS PROYECTOS OLÍMPICOS, Y EN
BUENA MEDIDA GRACIAS A ELLOS, BARCELONA HA
PLANIFICADO
DISEÑANDO
Y
UN
PREVISTq>
CONJUNTO
LAS
DE
NUEVAS
METAS,
OPERACIONES
QUE
CONFIGURAN UNA NUEVA GRAN TRANSFORMACIÓN DE
BARCELONA.
ESTA NUEVA ETAPA SE CARACTERIZA, POR UN LADO,
POR UNA SERIE DE ACTUACIONES ENCAMINADAS A
"TERMINAR
LA
CIUDAD"
!(PROLONGACIÓN
DE
LA
l
DIAGONAL,
OTRO
DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV ...) Y,
LADO,
A
CONSOLIDAR
EL
POR
SISTEMA
¡
METROPOLITANO, TANTO EN TÉRMINOS ECONÓMICOS
COMO
TERRITORIALES
E
INFRAESTRUCTURALES,
Y
l
HACERLO
MEDIANTE
CRITERIOS
DE
DESARROLLO
18
ALGER.PMM
�Ajuntament
*
de Barcelona
SOSTENIBLE
Y
Gabinet de I'Aicaldia
PRESERVACIÓN
DEL
ENTORNO
MEDIOAMBIENTAL.
ES
EN
ESTE
CONTEXrro
DONDE
SE
ESTÁ
DESARROLLANDO "LA BARCELONA DE RIO A RIO", QUE
SUPONE
LA
REGENERACróN
DEL
BESOS
Y
EL
LLOBREGAT, LA AMPLIACIÓN DEL PUERTO, LA NUEVA
AMPLIACIÓN DEL AEROPUERTO, LA DEFINICIÓN DE LA
RED
FERROVIAR IA
DE
ALTA
VELOCIDAD
Y
LA
REESTRUCTURACIÓN DE LOS MUNICIPIOS RIBEREÑOS
DEL BESOS . Y DONDE SE PRETENDE AVANZAR EN TRES
TERRENOS QUE EN LOS ÚLTIMOS AÑOS HAN TOMADO
IMPULSO PERO QUE REQUIEREN DE UN NUEVO EMPUJE:
EL EMPLEO , LA VIVIENDA Y EL. TRANSPORTE.
EL NUEVO RETO QUE AFRONTA BARCELONA ES LA
CELEBRACIÓN,
UNIVERSAL
NUEVAS
DE
EL AÑO
.LAS
TECNOLOGÍAS,
2004,
DEL
CULTURAS.
LAS
PRIMER
FORUM
SOSTENIBILIDAD,
FORMAS
DE
"HACER
CIUDAD" DEL NUEVO MILENIO, CONSTITUYEN LAS BASES
DE UN PROYECTO QUE APUESTA POR FOMENTAR, CON
EL PATROCINIO DE LA UNESGO, LA CULTURA DE LA PAZ,
LA SOLIDARIDAD Y LA CONVIVENCIA INTERNACIONAL. UN
19
ALGE R.PM M
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
PROYECTO CON EL QUE BARCELONA, SIGUIENDO SU
MODELO
DE
ACTUACIÓN,
QUIERE
CONSOLIDAR
SU
NUEVO PROCESO DE TRANSFORMACIÓN.
BARCELONA CONSIDERA QUE ESTA FORMA DE "HACER
CIUDAD" PUEDE SER UNA REFERENCIA ÚTIL
PARA
OTRAS CIUDADES. DE HECPfO; YA HA SIDO TOMADA
COMO MODELO POR OTRAS CIUDADES EUROPEAS QUE
QUIEREN SABER CÓMO SE ESTÁ REGENERANDO EL
CENTRO
HISTÓRICO.
POR
CIUDADES
OLÍMPICAS
QUIEREN CONOCER "EL SEORETO" DE BARCELONA'92.
POR PARTIDOS POLÍTICOS QUE HABLAN DEL "ESTILO
BARCELONA" (TONY BLAIR).
NO
EXISTEN
RECETAS
MILAGROSAS
Y APLICABLES
ÍNTEGRAMENTE EN CUALQUIER CONTEXTO , PERO LA
PROPUESTA
DE
BARCELONA
PUEDE
SER
UNA
REFERENCIA VÁLIDA EN MUCHOS CASOS.
HOY ATENDEMOS LA PETICIÓN DE LA CIUDAD DE ARGEL
DE
CONOCER
BARCELONA
LA
SE
CONTRIBUIR A LA
EXPERIENCIA
SENTIRÁ
DE
ORGULLOSA
BARCELONA.
SI
PUEDE
TRANSFORMACIÓN DE ARGEL. UNA
20
AI.CIERPMM
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
Scbéma de la conférence
1. Barcelone et la coopération méditerranéenne :
e_
-~~
. ,/)
'
Yv¡i
~~~~'*
~ ~v
- Les villes,~ espaces privilégiés ,pour le dialogue nord-sud et
dans la Méditerranée.
- La Conférence des Villes de la Méditerranée et la coopération
avec Sarajevo, exemples de l'engagement de Barcelone.
- Les
pouvo1rs
locaux
et
les
relations
culturelles
et
économiques, éléments clés dans les processus de paix.
2. La_transition démocratique:
1.
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
- Alger 1 Algérie et Barcelone /Espagne, processus comparables
de réforme démocratique.
- Rupture négociée et consensus, facteurs fondamentaux:
l'acceptation de la diversité dans un cadre commun.
- La régénération urbaine, condition requise pour la construction
démocratiq ue.
3. _Barcelone, modele de transformation urbaine :
- Récupérer une ville chatiée, sous-équipée et démoralisée.
- Des actions
a petite échelle aux ¡macro-travaux.
- Un grand événement comme prétexte : les Jeux Olympiques
de Barcelone 1992.
2
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mailbcn.es
- Le secret du succés : objectifs définis, consensus, complicité,
qualité et Jeadership local.
- Une perspective globale : la planification stratégique.
- Garantir la continuité.
- Une expérience positive que Barcelone met
d'Aiger.
__
----------~-__,......_
- : - - - - - - --
a la
disposition
·--------------'
1. BARCELONE ET LA COOPERATION MEDITERRANEENNE
EN TANT QUE MAIRE D'UNE VIL.LE MEDITERRANEENNE, JE
~------
VOUDRAIS
FAIRE ..uNE__Elf.LEXION
SUR
LE
ROLE
~~ DES VILLES DANS LA CREATION 'Ei Di
~: DES LIENS DE COLLABORATION-~
3
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
...,,~ ENTRE LES DEUX RIVES lM'
t+.~1
qv; NDUS
",ef~~ bf
<{Vi
tb3RtF
~;f-U[ Po{5-
J'flJU) <Jf\)r,J.
~lrl/
L~s, coMME CA I_::;;;.,.
A_
lf_:__~u_R_s_
D_
E_LA
__D_IV_E_R_s_ITE,
REPRESENTENT LES VALEURS DE LA
~
CONVIVIALITE
ET
LA
- - - ·--, ·--·-·-- ·
SOLIDARITE.
·'--~---------------- -
D~l!OCR~QUES ~CE.
FONDAMENTALE
QUE
TOLERANCE,~
DEPUIS
DES
VALEURS
c .
C'EST UNE IDEE
BARCELONE
NOUS
REVENDIQUONS AVEC LA DOUBLE CONVICTION QUE LES
VILLES SONT DES ESPACES PRIVILEGIES POUR LE
DIALOGUE ET QUE LE DOMAINE DE LA MEDITERRANEE
...
___,_F-=0'-'-'N.._.,D'-'-'A~M'-""'E'-'-"N._LlTA'-'-'L...__ _
ESI_ --~AC=-T_._~U""'-"E""'-"L......,L. .E.~M'-""'.E_._._NT__.___
~
....
-!-PO UR
-
-~· INDISPENSABLE NORD- SUD.
L' t7'-JftN{E:
4
�Ajuntament
~~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldía@mail.bcn.es
(
DE
LA
MEDITERRANEE.
CETTE
CONFERENCE,
A
LAQUELLE ONT PARTICIPE 36i VILLES, EST NEE DANS LE
sufi6E CREES. UN ESPACE DE DIALOGUE ENTRE LES
PRINCIPAUX
REPRESENTANTS
DES
VILLES,
-~~--- ----- -
L'EXECUTION
---·-
DE
LA
NOUVELLE
®
/
POLITIQUE EUROMEDITERRANIEENNE ET DE FAVORISER
~
DES PROJETS DE COOPERATION.
--
----~---
------
�Ajuntamenl
·~J>
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
\)Ó
e~
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
1
UN PEU PLUS TARO, EN NO
DANS
'MBRE 1995, S'EST TENUE
NOTRE
EUROMEDITERRANEENNE
E-mail alcaldia@mailbcn es
LA
QUI
A
~QUI
CONFERENCE
DONNE
LIEU
AU
JETAIT, AU NIVEAU
POLITIQUE GENERAL, SUPRALOCAL, LES BASES DE LA
NOUVELLE
-----
--
RElJ\TI'ON
EUROMEDITERRANEENNE
LE
DOMAINE
�Ajuntament
~~)>
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben es
$FrtJC__l.'E~fllii[M.iiNT NECESSAIRE ENTRE LES POUVOIRS
\.:; l"i\.L-é'l'J (""&
LOCAUX, LES PLUS
PROCH~S
DU CITOYEN , ET SANS
-
L'EXISTENCE D'UN TISSU DE RELATIONS COMMERCIALES,
e- ; 'vt L..- u L.A-
D'ENTREPRISE ET CULTURE4LES AU NIVEAU
~i@ii!F,
IL
EST TRES DIFFICILE DE DEVELOPPER DES PROCESSUS
TELS QUE CELUI QUI A DEBUTE A BARCELONE.
LES RAPPORTS ENTRE LES VILLES NE DOIVENT PAS
SEULEMENT SE BASER SUR DES ASPECTS
~~
~· SYMBOLIQUES, MAIS AUSSI SUR DES ECHANGES
SOLIDES , ECONOMIQUES, POLITIQUES ET D'EXPERIENCE
7
�Ajuntament
(l)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Plava Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DE GESTION URBAINE, COMME NOUS LE FAISONS A
BARCELONE A AlOE CETTE VILLE PENDANT LE CONFLIT
DE
BOSNIE-HERZEGOVINE
ET,
UNE
FOIS
CONCLUE, ELLE S'EST ENGAGEE A CONTINUER A LE
- ·
FAIRE EN COLLABORANT A LA RECONSTRUCTION ~
e
0 L'y ~lv¡/i{ i)v<.::;- Oc~~L-RJ.~~---:A:INSI
\J (L-L/\ G
h
o
J,h
,·f... D
QUE,
Ou
__)
~~
J~, EN CONTRIBUANT A LA RECUPERATION DU
-------~----------~------
TISSU DEMOCRATIQUE D'UNE VILLE QUI AVAIT ETE UN
MODELE DE COHABITATION ENTRE DES COMMUNAUTES.
.
------------~----~----~-------- c&v~
Sef\tf'J~ /
ófl
e1\ o/'rí?.;/
Urf"Jrft)<--(
rt·tD DCJ><C
ou0f
. €1'-
~0\túllh(ULj /1 UfVLf-1/Jt)\IG--8
�Ajuntament
((P
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
BARCELONE
A
COOPERATION
MEDITERRANEE
EXPERIENCES
AUSSI
AVEC
SIGNE
D'AUTRES
DANS
DANS
DES
LE
LE
BUT
ACCORDS
VILLES
DE
D'ECHANGER
DOMAINE
DE
DE
LA
DES
LA GESTION
URBAINE.
L'UNE DES INITIATIVES A LAQUELLE ELLE PARTICIPE, AU
SEIN
DE
LA
CONFERENGE
DES
VILLES
DE
LA
RES~ COOPERATION
ST~S URBAINS. AINSI,
MEDITERRANEE, EST UN
LES
PLANS
BARCELONE A CONSEILLE LES VILLES DE IETOUAN
(MAROC) ET CATANIA (ITALIE).
9
�Ajuntament
4JP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla\2 Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
¡
A
BARCELONE A AUSSI AlOE
i
CREER UN CENTRE DE
-~--
RESSOURCES POUR LES EtJJTREPRISES (EN PRENANT
¡
\\.
(
(
POUR MODELE L'ENTREPRISE BARCELONA ACTIVA) A
CASABLANCA.
CE
CENTRE
DE
RESSOURCES
EST
FINANCE PAR UN PROGRAMME MUNICIPAL (BARCELONA
SOLIDARIA).
PARMI
DE
NOMBREUSES
COOPERATION
AUTRES
INITIATIVES
MEDITERRANEENNE,
DE
NOUS
COLLABORONS, DANS LE CADRE DU RESEAU MEDCITES,
AVEC MARSEILLE ET ROME, A 1 LA REALISATION D'ETUDES
.
~~~~~
'::¡ :::::::::
ENVIRONNEMENTALES DANS DES VILLES COMME, PAR
¡
EXEMPLE,
TETOUAN
ET
AGADIR
(MAROC),
HAIFA
10
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Playa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
(ISRAEL),
SOUSSE (TUNISIE) ET MER DE MARMARA
(TURQUIE).
vbt.YL- ·
~
~N'~ . ~
- - - - - - - - -- -- -- -- -
------~1(
COHERENTS AVEC CETTE LIGNE DE TRAVAIL, NOUS
S_
OMMES AUJOURD'HUI A ALGER POUR METTRE NOTRE
EXPERIENCE EN GESTION URBAINE A LA D.ISPOSITION DE
l
'
VOTRE VILLE. POUR JETER LES BASES D'UNE FUTURE
COOPERATION ENTRE NOS VILLES. ET NOUS LE FAISONS
(NOUS EN SOMMES CONSCIENTS) DANS UNE SITUATION
- --------------
ET A DES MOMENTS SPECIALEMENT COMPLEXES.
2. LA TRANSIIION DEMOCRATIQUE
11
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ALGER, ET TOUTE L'ALGERIE, VIVENT EN CE MOMENT
UNE ETAPE DE TRANSITION DEMOCRATIQUE QUI, POUR
BARCELONE ET POUR L'ESPAGNE, EST UN SOUVENIR
'
TRES VIVANT ET RECENT. (NOTRE HISTOIRE ET NOS
PROBLEMES, JE L'AI DEJA DIT, ONT BEAUCOUP PLUS DE
POINTS DE CONTACT QUE DE DIVERGENCES).
LE PROCESSU_S _QE._R_EFO_BME VERS _LA DEMOCRATIE EN
ESPAGNE N'A PAS ETE LINEAIRE NI FACILE. L'ESPAGNE
SORTAIT DE QUARANTE ANS DE FRANQUISME ET D'UNE
LONGUE ETAPE D'ISOLEMENT 'INTERNATIONAL. APRES LA
CHUTE DES DICTATURES GRECQUE ET PORTUGAISE,
L'ESPAGNE
ETAIT
LE
SEUL
PAYS
DE
L'EUROPE
12
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
OCCIDENTALE
QUI
N'AVAIT
PAS
DE
REGIME
DEMOCRATIQUE.
1
LE MODELE DE TRANSITION IDE NOTRE PAYS_A_ETE_UN._
CLAIR EXEMPLE DE NEGOCIATION ET DE TRANSACTION
ENTRE LES SECTEURS ISSUS DU REGIME ANTERIEUR ET
1
•
LES FORCES POLITIQUES ET SOCIALES DE L'OEP_QSI_IION
· DEMOCRATIQUE.
CONSENSUS. IL N'ETAIT PAS POSSIBLE D'ENVISAGER
UNE RUPTURE VIOLENTE AVEC LE REGIME ANTERIEUR.
LA PLUS GRANDE PARTIE ·DE
LA
POPULATION
NE
13
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
SOUTENAIT
CRAINTE
PAS
CETIE VOIE
FONDEE
QU'IL
ET
PUT
IL
SE
EXISTAIT
PRODUIRE
UNE
UN
AFFRONTEMENT CIVIL.
L'ATIITUDE_
DES
--=-D-='OUVERTURE
SECTEURS
1
REFORMISTES .DE_L'ANCIEN REGIME A JOUE UN ROLE
CLE DANS LE PROCESSUS DEMOCRATIQUE. L'ATTITUDE
1
RESPONSABLE
DES
FORCES
POLITIQUES
DE
L'OPPOSITION A AUSSI JOUE UN ROLE DETERMINANT.
!
IL S'EST DONC PRODUIT UNE RUPTURE NEGOCIEE. ET ON_
A
CHOtSL. LA
VOIE
DE
LA
NEGOCIATION
ET
DU_
CONSENSUS POUR BATIR UNE DEMOCRATIE STABLE QUI
A OUVERT UN PROCESSUS DE PAIX, DE PARTICIPATION,
14
�Ajuntament
~
0 0t
~A
¡;f
..0 Q_~
' ·. _
de Barcelona
(/"
.j
~vi'
"C
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
PROGRESSIF ET RESPONSABLE ET QUI A ENGLOB
LES SECTEURS DE LA SOCIE1iE : LES INSTITUTIONS,
PARTIS POLITIQUES, LES GROUPES ECONOMIQUES, LE
NATIONALITES
HISTORIQUES
CITOYENS.
\¡
ET
qj\--{C._
L'ENSEMBLE
~.rrW ·V\.9:, .~
X~~~~~~~~~
u
v-\
LA TRANSITIO · ESPAGNOLE A DONC
LES
DIFFERENCE
RESOLUES SUR
DES
h.-t-Ltf'u
DEMONTR~~4~i
-~
ro1 ~
' · - IENT
ETRE
~-e
~
LA JéiJJ,-~"If
~
NEGOCIATION
Ul ACCEPTENT ET
15
jit-R_Jt1
�Ajuntament
(1)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DANS TOUT CE PROCESSUS, LES MEDIAS ONT JOUE UN
ROLE DETERMINANT. LE SOUTIEN AUX REFORMES QUI
DEMARRAIENT
ET
LA
DIFFUSION
DES
IDEES
DEMOCRATIQUES, SURTOUT DANS LA PRESSE ECRITE, A
CONTRIBUE A L'IMPLICATION DE VASTES SECTEURS DE
LA SOCIETE ESPAGNOLE. L'EXERCICE _DE LA LIBERTE
D'EXPRESSION ETAIT LE SIGNE LE PLUS EVIDENT QUI
DISAIT AU CITOYEN QUE QUELQUE CHOSE ETAIT EN
TRAIN DE CHANGER.
DESTABILISATION DU
PENDANT
LE
16
�Ajuntament
4])
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
TOUTES LES
CE REGIME DE LIBERTES, DE MEME QUE TOUT_SYSTEME
DEMOCRATIQUE, N'EST PAS LIBRE DE TENSIONS ET DE
CONTRADICTIONS.
BIEN
SOUVENT LA COHABITATION
DE DIFFERENTES
FORCES DE GOUVERNEMENT A DIFFERENTS NIVEAUX DE
L'ADMINISTRATION N'EST PAS AISEE.
l7
�Ajuntament
~~p
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
MAIS C'EST L'UNE DES CONDITIONS FONDAMENTALES DE
LA
DEMOCRATIE
ET
DU
DEVELOPPEMENT:
L'ACCEPTATION DE LA PLURALITE ET DE LA DIVERSITE
DANS UN CADRE COMMUN. ET C'EST LA QUE LES VILLES
'-·
JOUENT UN ROLE CLE.
'~-~-TRANSFORMER NOS VILLES, AMELIORER LA QUALITE DE
VIE, CREER DES OPPORTUNITES D'EMPLOI
ET DES
ESPACES DE COEXISTENCE SONT QUELQUES-UNS DES
/
GRANOS
DEFIS
SUR
LESQUELS
REPOSE
LA
CONSTRUCTION DEMOCRATIQUE.
18
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
3. BARCELONE, MODELE DE TRANSEORMATION URBAINE.
LES PREM1ERS PAS
LES
PREMIERES
ELECTIONS
MUNICIPALES
ONT
COINCIDE, DANS LE GAS DE BARCELONE, AVEC L'UN DES
PIRES
MOMENTS
DE
L'HISTOIRE
DE
LA
VILLE.
BARCELONE SUBISSAIT LES DURS RAVAGES DE LA
SPECULATION ET DU CHAOS DE SON URBANISME. ELLE
ETAIT PLONGEE DANS UNE SITUATION ECONOMIQUE
V
BARCELONE
ETAIT,
EN
19
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DEFINITIVE, UNE VILLE DEMORALISEE ET MANQUANT DE
PERSPECTIVES POUR L'AVENIR.
LES ELECTIONS MUNICIPALES ONT SUPPOSE L'ELECTION
\..
D'UN GOUVERNEMENT DE PROGRES DIRIGE PAR LE
PARTI SOCIALISTE ET DU MAIRE NARCIS SERRA (QUI
PLUS TARO DEVIENDRAIT MINISTRE DE LA DEFENSE ET
VICE-PRESIDENT DU GOUVERNEMENT ESPAGNOL).
cokt11\t~
/
CETIE EQUIP , BASEE SUR LE PACTE ET LA DIALOGUE, A
DEJA
MARQU ~
UN STYLE D'ACTION QUE BARCELONE A
MAINTENU JU QU'AAUJOURD'HUI.
20
�Ajuntament
~~fr
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027 527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
BARCELONE o - VAIT FAIRE UN GRANO EF
METTRE A JOUR
PHYSIQUE
D'ATTENTION
SUPERIEURE
~.
STRUCTURE URB
ZLA
E ET AVANCER
CRITERES,
PART
ES
DE
PEU
ADMINISTRATIONS
(L'ETAT, A CE MOME1 J-LA), QUI, PENDANT
SOIXANTE ET SOIXANT
DIX, A MARQUE
LES PREMIERS PAS, FORT PENIBLES, SE SONT CENTRES
AUSSI BIEN DANS UN DEBUT DE POLITIQUE SOCIALE ET
21
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ECONOMIQUE
\ D'URBANISME
OBJECTIFS
LOCALE
QUE
PONCTUELLES.
A
ETE
CE
DANS
L'UN
QUE
DES
DES
NOUS
ACTIONS
PREMIERS
APPELONS
~l~r-¡'fl{\J ~t
"DIGNIFICATION-. DE LA ~A L'AIDE D'UN INTENSE
PROCESSUS DE PARTICIPATION .DE TECHNICIENS ET DE
CITOYENS.
LE PRETEXTE DES JEUX
C'EST DANS CE CONTEXTE QU'A SURGI LA DATE CLE
DANS LE DEVENIR DE BARCELONE. LE 6 JUIN 1981,
PENDANT LE TENUE A BARCE!LONE DE LA JOURNEE DES
22
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
FORCES ARMEES, LE MAIRE NARCIS SERRA ANNONCE,
EN PRESENCE DES ROIS D'ESPAGNE, QUE BARCELONE A
L'INTENTION D'ORGANISER ~ES JEUX OLYMPIQUES DE
1992.
DEUX ETAPES SE SUCCEDENT ALORS . JUSQU'A LA
NOMINATION OLYMPIQUE D'OCTOBRE 1986, BARCELONE
POURSUIT
SA
RENOVATION,
PETIT
A
PETIT,
MAIS
SUIVANT DES CRITERES DEFINIS. LA VILLE, UNE FOIS
DESIGNEE
SIEGE
OLYMPIQlJE,
ACCELERE
DE
FAyON
SPECTACULAIRE SON RYTHME ET SON CHANGEMENT
PROGRESSIF
QUI
DEVIENT
UNE
TRANSFORMATION
GLOBALE. L'OBJECTIF A TOUJOURS ETE CLAIR ET LES
23
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
JEUX ONT ETE L'ARGUMENTi POUR DONNER UN ELAN
IRREVERSIBLE
EN
UN
TEMPS
TRES
LIMITE
A
LA
REGENERATION INTEGRALE DE LA VILLE.
LA
CONSTRUCTION
DES
RONDES
(BOULEVARD
PERIPHERIQUE), LA DOTATION D'INFRASTRUCTURES DE
BASE
D'ASSAINISSEMENT
,(COLLECTEURS)
ET
DE
TELECOMMUNICATIONS, LES ~ONES OLYMPIQUES ET LA
RECUPERATION DU LITTORAL RESUMENT LE SUCCES DE
LA TRANSFORMATION DE BARCELONE.
LE MODELE BARCELONE
24
�Ajuntament
4JP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
COMMENT BARC ~ _QNE A-T-ELLE MENE A
FA90N DE REFLECHI
ET DE MEITRE EN
DECISIONS QUE L'ON C NNAIT DEJA
ON
RATIQUE LES
OUS LE NOM DE
"MODELE BARCELONE".
GLOBALE, FORME · PAR DIVERS
1
LEMENTS QUI SONT
UTOUR D'UN OBJEC
COORDONNES
A
PARTIR
DU
F COMMUN, ET DE
CONS 'NSUS ,
CQO?c
TIQN D'EFFORIS, LA COMPLJCIJ
PUB
ET
ICS
PRIVES,
MAISr AVEC
DE
LA
UN
25
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Plac;a San! Jaume s/n
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.ben_es
/
Ul EST NECESSAIRE POUR ASSURER
C ET
El::1\N.
L· . .-
A1
~~e
CETTE
METHODE
nr---.GL
~V"-''-" \.?V
ncrJ · ~
=
::::::---
COMPREND
TROIS
FACTEURS
PRIMORDIAUX. EN PREMIER UIEU, IL EST FONDAMENTAL
1
LA COMPLICITE DES CITOYENS.
DE COMPTER SUR
D'AUTRE
PART,
INELUCTABLE
:
IL
LA
FAUT , SUIVRE
QUALITE.
ENFIN,
UN
IL
PRINCIPE
EST
TOUT
SPECIALEMENT IMPORTANT QUE LE POINT DE REPERE,
LE
ROLE
DIRECTEUR,
L~8DMJNJSTBATJON
LOCALE, _LA
CORRESPONDE
PLUS
PROCHE
A
DES
SENTIMENTS DES CITOYENS I;J DE SES PROBLEMES.
26
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
LE
GRANO
BARCELONE
SECRET
ET DE
DU
SUCCES
OLYMPIQUE
LA TRANSFORMATION
DE
URBAINE
REALISEE A ETE QU'UN PROJET NATIONAL ET ETATIQUE
SOIT DIRIGE PAR LE POUVOIR LE MOINS IMPORTANT ET
LE PLUS PROCHE, CELUI DE
NE
PAS
UTILISER
t_A VILLE. CELA A PERMIS DE
BARCELONE
MAIS
DE
LA
TRANSFORMER .
NOUS
POURRION~
___.--·-.....
DIRE QUE C'EST
/
LJN"~ANTAGE
EXTRAORDINAIRE
SUR
LA
REFERENCE
TOUT
LE
DES
QUI LES ACCOMPAGNE
UNE
VILLI~.
C
EST
VRAI
ET
27
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
EVENEMENT ET QUE BARC
AU PROFIT DE
~Jtlí( L'OB~ECTIF
/
PAS S~NT EN SOl; IL FALLAIT SAVOIR
.. .··
·
FAIRE
FACE.
----
COMMENT BARCELO' E S'Y !EST-ELLE PRI~ PARTIR
,/
D'OBJECTIFS CLAIRS, E
QUI
TIENNE
DIFFERENTES
/
INTERDEPENDANeÉS
AYANT U . REPERCUSSION SUR
/
CES
08 . CTIFS
ET
COMPRENANT
UNE
SEQUENCE
HAINEE DE DECISIONS. ET ELLE A FA , TOUT CELA
28
�Ajuntament
~~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
"'
EN UTILISANT DES CRITERES QUALITA
S DEPUIS LE
, SQU'A LA GESTION DES
DEBUT DE LA PLANIFI
U E BONNE PREUVE DE caLA C'EST QUE LE GRANO
BARCELONE,
SA
~
GJ3.ANDÉ
LETTRE
GRANOS T
~~;:::;;_-~
~
~MPRENDRE Qt;E"' L'ORGANISATION
DES JEUX
N'&f PAS SEULEMENT ENTRÁINE DE GRANOS TRAVAUX
A-
D'INFRASTRUCTURE, MAIS
<8 PARALLELEMENT IL Y~
l
EU DES INTERVENTIONS DANS DES DOMAINES AUSSI
29
�Ajuntament
4IP
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
IMPORTANTS
QUE
LA
RENOVATION
DU
CENTRE
¡
HISTQBJQ_UE DE LA VIL LE, LE~ AINSI NOMMEES ZONES DE
!
'
NOUVELLE CENTRALITE, LA DOTATION D'EQUIPEMENTS
DANS LES QUARTIERS,
LE~
ACTIONS PONCTUELLES
D'AMELIORATION
URBAINE . ET
LOGEMENT,
EQUIPEMEENTS
LES
DE
PROMOTION
CULTURELS
OU
DU
LE
TRAVAIL DANS LES DOMAINES SOCIAL, ECONOMIQUE ET
DE L'EMPLOI.
CELA
DIT,
PEUT-
LANq~PROCESSUS
DE
JEUX OLYMPIQUES?
30
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
CE MODELE A
OUVE QU'IL ETAIT VALABLE
CONTINUE DE LE P OUVER .f\VEC LE TEMPS
-N FAIT,
1
DANS
CONTRAINTE
AÓTUEL
LE
BUDGETAIRE ET, POUR
OL YMPIQUES" ,
PAS
SEULEMENT
MAINTENU SON
MAIS ELLE COMPTE.
UR DES GP\ _ NTIES D'AVENIR. IL
i
S
32
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Pla<;:a Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
ON
PEUT L-Ee FA=IRE SI L'ON
~\
DISPOSE DES OUTILS
APPROPRIES . BARCELONE A EU LA PRECAUTION DE S'EN
DOTER LORSQU'ELLE A ELABORE LE PLAN STRATEGIQUE
BARCELONE 2000.
~~OU Q_
'
l rÁ @(leS -
J LSV ~
~
LES ENTITES ET INSTITUTIONS LES PLUS IMPORTANTES
ET A EN COORDONNER LES EFEORTS. E*ÉN Qt:l'll:/\IT ·l :fE
31
�Ajuntament
4!)
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me stn
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
eABALLELEMENT AUX PROJETS OLYMPIQUES, ET EN
. BONNE MESURE GB.ACE. - .Arf CEUX-CI,
BARCELONE A
PI ANIFI.E: ET PRE'JU I::ES NOU'lEAt-:JX OBJ.ECT1
IFS ET :EbLE
vN8
A CONc;U UNE SUITE DE TRAVAUX QUI CONFIGURENT ~
CETTE NOUVELLE ETAPE EST SURTOUT CARACTERISEE,
D'UNE PART, PAR UNE SERIE D'ACTIONS VISANT A "FINIR
LA VILLE" (PROLONGATION DE L'AVENUE DIAGONAL,
DIAGONAL-MAR, SAGRERA-TGV... ) ET, D'AUTRE PART, A
CONSOLIDER LE SYSTEME METROPOLITAIN, AUSSI BIEN
33
�Ajuntament
4))
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa San! Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
EN
TERMES
TERMES
TERRITORIAUX ET D'INF -,
DE CRITERES
- ION DE L'ENVIRONNEMEi
.
C'EST DANS CE CONTEXTE QUE SE DEVELOPPE LA
"BARCELONE DE FLEUVE A FLEUVE", QUI SUPPOSE LA
REGENERATION
(wJ
DU
L'ELARGISSEMENT
~ti ~GRANDISSEMENT
DEFINITION
DU
BESO$
DU
DE
RESEAU
ET
DU
PORT,
L'AEROPORT,
LLOBREGAT,
LE
NOUVEL
LA
NOUVELLE
DES CHEMINS DE FER DE
~ ------------~~--~-----------------
GRANDE
VITESSE
ET
LA
RESTRUCTURATION
DES
~COMMUNES DES RIVES DU BESOS. ET L'\.... :-.:._!!SEAALLER
/
34
~,Y.
tT
�Ajuntament
*
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
PROJET AVEC LEQUEL BARCELONE, EN FONCTION DE
SON MODELE D'ACTION, VEUT CONSOLIDER LE NOUVEAU
PROCESSUS DE TRANSFORMATION.
BARCELONE CONSIDERE QUE CETTE FAQON DE "FAIRE LA
\
VILLE" PEUT ETRE UN POINT DE REPERE UTILE POUR
1
¡
\
D'AUTRES VILLES. EN FAIT, ELLE A DEJA SERVI DE
i
MODELE
A
D'AUTRES
VILLES
EUROPEENNES
QUI
VEULENT SAVOIR COMMENT LE CENTRE HISTORIQUE
EST
EN
TRAIN
D'ETRE
RENOVE.
A
DES
VILLES
OLYMPIQUES QUI VEULENT CONNAITRE "LE SECRET" DE
36
�Ajuntament
~)
de Barcelona
Gabinet de !'Alcaldía
Placa Sant Jau me sin
08002 Barcelona
Teléfon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
DE L'AVANT DANS TROIS DOMAINES QUI, CES DERNIERES
ANNEES, ONT PRIS DE L'ELAN MAIS QUI EXIGENT UNE
NOUVELLE IMPULSION : L'EMPLOI, LE LOGEMENT ET LE
TRANSPORT.
LE NOUVEAU_DEFI QUE DOIT RELEVER BARC ELONE EST
LA TENUE, EN 2004, DU PREMIER FORUM UNIVERSEL DES
CULTURES
LA
DURABILITE,
LES
NOUVELLES
TECHNOLOGIES, LES APPROCHES POUR "FAIRE LA VILLE"
DU PROCHAIN MILLENAIRE, CONSTITUENT LES BASES
D'UN
PROJET QUI_ MISE, AVEC LE PATRONAGE DE
L'U.N.E.S.C.O.,
SUR
LA
CULTURE
DE
LA
PAIX,
LA
SOLIDARITE ET LA COHABITATION INTERNATIONALE. UN
35
�Ajuntament
(IP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume s/n
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
BARCELONE'92. A DES PARTIS POLITIQUES QUI PARLENT
11
DU STYLE BARCELONE" (TONY BLAIR).
1
1 IL N'EXISTE PAS DE RECETIE MIRACLE QUI PUISSE ETRE
1
1
i
1
APPLIQUEE
INTEGRALEMENT
N'IMPORTE
A
QUEL
1
CONTEXTE, MAIS LA PROPOSITION DE BARCELONE PEUT
1
!
ETRE
1
UN
POINT
DE
REPERE
VALABLE
DANS
DE
NOMBREUX CAS.
1
\
AUJOURD'HUI
NOUS
SATISFAISONS
A
LA
DEMANDE
D'ALGER QUI SOUHAITE CONNAITRE L'EXPERIENCE DE
BARCELONE. BARCELONE SERA FIERE SI ELLE PEUT
CONTRIBUER A LA TRANSFORMATION D'ALGER. UNE
37
�Ajuntament
<OP
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn.es
TRANSFORMATION DONT LA CONDITION INDISPENSABLE
1
EST
LE
RETABLISSEMENT
DEROULEMENT
D'UN
DE
LA
PROCESSUS
PAIX
ET
LE
DEMOCRATIQUE
PERMETTANT LA RECUPERATtON TOTALE DES LIBERTES
ET DES DROITS DE L'HOMME.
~-+~ll,-..
JE TIENS A EXPRIMER ICI MON SOUHAIT QUE DANS UN
AVENIR NON LOINTAIN ALGER PUISSE ACCUEILLIR UNE
PROCHAINE CONVOCATION OlLJ SE DONNERONT RENDEZVOUS TOUTES LES VILLES QUI SE SONT REUNI ES A
BARCELONE DANS LE DESSEjiN CLAIR DE CONSOLIDER
DES LIENS QUI NOUS UNISSENT AU-DELA DE CEUX QU'A
TISSES L'HISTOIRE.
38
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
Placa Sant Jaume sin
08002 Barcelona
Telefon 4027527
Fax 4027532
E-mail alcaldia@mail.bcn .es
BARCELONE
L'EGARD
AURA
DES
TRAVAILLENT
TOUJOURS
VILLES
POUR
DE
LA
LA PAJX,
UN
ENGAGEMENT
MEDITERRANEE
LE
DIALOGUE
ET
A
QUI
LA
CONVIVIALITE.
39
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4420
Title
A name given to the resource
Conferència sobre l'experiència de desenvolupament urbà de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alger
Language
A language of the resource
Castellà
Francès
Subject
The topic of the resource
Urbanisme
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Democràcia
Acció política
Argel
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-03-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1336/19930702d_00568.pdf
56fcc63bed2ee5828f5bcf969d1d3272
PDF Text
Text
Barcelona, 2 de Juliol de 1993
Paraules
de l'Alcalde als. Cònsuls deis països
comunitaris
Señores cónsules, me van a permitir que hable sentado,
pues estamos en una familia reducida, de buenos amigos,
de países que se van conociendo cada vez más y me voy a
permitir expresarme con mucha franqueza.
Yo creo que la presidencia belga va a ser enormemente
importante porque llega en un momento y se situa en un
lugar muy decisivos para Europa. El lugar porque
Bruselas es la capital europea y el momento porque
estamos a las puertas de la aplicación de una nueva
Constitución.
Una nueva Constitución que es enormemente ambiciosa en
dos terrenos. Uno, el terreno territorial con la famosa
articulación del 98, este reconocimiento de la
existencia de una Europa territorial más allá de los
Estados, más al interior de los Estados; y otro, desde
el punto de vista político, monetario pero también
político, la Unión Europea.
Y la formulación, por primera vez y de una manera clara
de lo que, hasta ahora, había sido el principio
filosófico del europeísmo, pero que era no un texto
legal, que hasta ahora tenía mas un carácter de
tratado, podemos decir contractual, entre Estados, y
sin embargo ahora se habla de Unión. Por lo tanto una
presidencia muy decisiva.
Y, ya más en particular, es *uy decisiva para nuestra
ciudad, en la medida -y se deduce muy claramente en las
palabras del cónsul belga- queda presidencia belga va
a tratar de solventar lo que él primer ministro Cavaco
Silva una vez calificaba de "dossier envenenado", el
dossier de las sedes. El famoso dossier de las sedes
que va rebotando de Lisboa a Edimburgo, de Edimburgo a
Copenhague, de Copenhague a Bruselas y a lo mejor en
Bruselas se decide. Y aquí Barcelona va a jugar muy
fuerte, y yo creo que España va a jugar muy fuerte la
carta de Barcelona.
Ustedes saben que Barcelona fue candidata inicial al
EUROFED, y lo sigue siendo, nunca hemos dicho que no
�lo seamos. Ustedes saben que otras ciudades comparten
con Barcelona esta aspiración, muy claramente las
ciudades alemanas, cualquier ciudad alemana puede
serlo, Londres, el propio Edimburgo, e incluso algunas
ciudades como la propia Edimburgo han lanzado al ruedo
la idea de una capitalidad financiera compartida, entre
Edimburgo, seguramente Amsterdam, Barcelona y alguna
ciudad del norte de Italia...
Nosotros no hemos dicho a esto que no nunca. Pero
tenemos la impresión que, desde el momento que nosotros
formulamos nuestra aspiración hasta ahora, han sucedido
cosas muy graves. Entre ellas una crisis monetaria de
profundidad imprevisible quelha hecho que este tema
pasase a ser un tema menor en el campo de los problemas
económicos y, por lo tanto, muy subordinado a la
solución de otros temas más significativos como son la
propia presidencia del Bancoy otros de contenido de
política monetaria.
Por otra parte, Barcelona ha avanzado una segunda
candidatura con mucha fuerza. En esta mesa hemos tenido
más de uno y más de dos encuentros con la industria
farmacéutica española, y en particular con la
barcelonesa, para promover la, candidatura de Barcelona
a ser la sede de la Agencia Europea de Evaluación de
los Medicamentos, en la cual tenemos muchas esperanzas,
y que el gobierno español tiene en cartera, junto con
otras dos peticiones que son la de Medio Ambiente para
Madrid y Sevilla, y la de Patentes y Marcas que es
también para Madrid.
Ya me pueden creer si les digo que el gobierno español
está fundamentalmente interesado en la candidatura de
Barcelona para la Agencia Europea de Evaluación de los
Medicamentos. Porque la tradición de la industria
farmacéutica en esta ciudad, la presencia de empresas
multinacionales importantes, el momento político, en
fin, muchas circunstancias, la propia circunstancia
post-olímpica, con una ciudad muy bien situada en el
camino de las ciudades europeas para competir, llevan a
la Moncloa a considerar este tema como un tema
prioritario.
No se me esconde que ustedes representan intereses de
países y de ciudades que también quieren esta Agencia y
como es lógico contando con mis bendiciones muy
legítimas, aunque hay que tener en cuenta que hasta
ahora España no ha tenido ninguna sede y por lo tanto
nosotros vamos a jugar fuerte en esta candidatura.
�Pero esto es para decirles, más allá de como termine la
cuestión, más allá de como termine esta especie de Liga
europea o Copa que será con una final en Bruselas a
finales de año, la vocación europea de Barcelona. De la
cual ustedes son testimonios, lo han sido durante una
serie de años, primero bajo el decanato de Patrick
Gautrat de Francia y después de Francesco Trupiano de
Italia. Yo creo que hemos hecho bien en destacar entre
nuestros cónsules aquellos que representáis los doce
países de la Comunidad. Efectivamente, cada vez más
este es nuestro escenario, }nuestro paisaje natural,
nuestra patria cada vez más clara, con regiones, con
nacionalidades, con estados,'? con ciudades, pero en
definitiva es el terreno en que nos movemos.
Nosotros confiamos mucho en el Dossier Delors. Si se
nos preguntara nuestra opinión a algunas ciudades,
nosotros lo que haríamos sería` canalizarla a través del
Estado, que es lo que nos toca hacer y lo haremos. Y
confiamos mucho porque tenemos la impresión de que
desde la atalaya de la Comisión de la Comunidad Europea
se ven cosas que desde otros lugares no se ven y porque
en esa atalaya está una persona de capacidad muy
probada, de imaginación y energía y muy respetada por
todos. De modo que vamos a esperar que efectivamente
estos pasos adelante se den en los meses que vienen, en
medio de una crisis que nos ha sorprendido a todos por
su violencia.
Yo les tengo que decir que hace cuatro días, entregamos
la medalla de oro al mérito científico de la ciudad de
Barcelona al profesor Joan Sardá Dexeus, que ha sido el
padre de la economía española, de la ciencia económica
española, el creador de las Fácultades de Economía, el
que hizo el Plan de Estabilización del año 59 y el que
creó la senda del desarrollismo de los años sesenta. El
primer economista moderno, liberal, profundo, europeo y
un gran especialista en la crisis. Y este señor, que
conserva una lucidez pasmosa dijo saya todo lo que yo se
no vale para nada, la situación que se ha creado es
totalmente nueva para los economistas, tenemos que
reconocerlo, tengo la sensación que si aplicamos
Maastricht con un excesivo rigor vamos a cargarnos el
invento, vamos a tener que ir con mucho cuidado porque
a lo mejor nos metemos en una¡crisis que es mucho más
larga de lo que nos creemos y fo es de un año ni de dos
sino de más y por tanto hay que repensarlo todo, desde
el punto de vista monetario, y hay que actuar con una
enorme prudencia en la aplicación de fenómenos
prereconocibles" .
i 3
�El propone una conferencia monetaria internacional
nueva, mundial, no europea; él propone un plan de
estabilización, de estabilidad, de convergencia
europea, conducido conjuntamente por los países
europeos, porque un plan de estabilización nacional no
puede ir, no se puede ni formular ya. Dándole la razón
a Reynes, ya que Reynes propuso en el año 44 -que no es
el Reynes de la economía interior, de la demanda
efectiva y todo esto que asusta tanto, es el Reynes del
Sistema Monetario Internacional-, Reynes estuvo en
Versalles en el año 21, estaba en la delegación inglesa
y salió asustadísimo y lo explicó en unos artículos
magníficos, sobre como los países europeos victoriosos
de la Primera Guerra Mundial se estaban cavando la fosa
de la Segunda, porque obligaban con el famoso tema de
las Germans Reparations a Alemania a un esfuerzo
matemáticamente imposible de cumplir y estaban creando
la hiperinflanción y estaban creando las bases del
nazismo. Y quedó muy impresionado por esta situación de
Versalles, antes de terminar la guerra mundial (la
Conferencia Monetaria Europea se reune antes de
terminar la Guerra Mundial, en el 44), y Reynes salió
en silla de ruedas porque tuvo un ataque al corazón de
los sustos que le dieron los americanos, porque él
creyó que Europa iba a encontrar en América un aliado
no sólo en la guerra sino en la paz, un aliado hasta el
final, él creyo que se iba a crear un auténtico Banco
Mundial, no un fondo donde se pusiera dinero para
sacarlo, sino un Banco de verdad que emitiera moneda,
una moneda internacional. Y los americanos dijeron que
no, que ellos ya harían el Plan Marshal, pero que una
moneda mundial no, porque esto sería lo mismo que
entregar el dominio que ellos tenían sobre la escena
económica a través del dólar.
Y Sardà Dexeus decía el otro día, "ahora lo que hay que
hacer es otra Baton Rouge en donde se cree un autentico
Banco Mundial, no un BancQ,Mundial fondo, sino un Banco
Mundial banco a que pueda.dtar dinero, con limitaciones,
con control internacional, pero que sea capaz de
hacerlo". A mi todo esto me impresionó muchísimo. En
los meses que vendrán veremos teorías como ésta, sobre
todo por la parte negativa. Sardà Dexeus no dijo que
estaba contra el Tratado, como algunos interpretaron,
sino contra la aplicación mecánica del Tratado. Si se
aplica a rajatabla podemos sufrir muchísimo, más de lo
necesario.
Nosotros por nuestra parte, como ciudades vamos a
intentar construir una red de seguridad, muy modesta, a
�nivel civil o de civismo, entre ciudades europeas, que
vaya creando, ayudando a crear la ciudadanía europea
efectiva, más allá de las leyes, más allá, incluso, de
las elecciones, sobre la base de los intercambios, de
la relación de la competencia, porque las ciudades
compiten, pero colaboran como las empresas compiten y
colaboran. En este sentido vamos a buscar la
complicidad de los dos grandes partidos europeos y voy
a estar el día 12 de julio otra vez en Bruselas a ver a
Willy Claes como presidente de los Socialistas
Europeos, no como ministro de Exteriores, para pedirle
que él y Leo Tindemans, que es el presidente del
Partido Popular Europeo ( y si puedo en esta fecha u
otra me entrevistaré con el señor Tindermans, en mi
calidad de presidente del Consejo de Municipios y
Regiones de Europa), para pedirles que sean ellos los
que traten de avanzar en la interpretación de la
doctrina de la subsidiariedad y como debe de formarse
el Comité de Regiones, porque de otro modo, los
sentimientos de síntesis no van a existir.
La Comisión está atada de manos, el Consejo Europeo
recibe siempre a los Estados pero no les da la
solución. Entonces vamos a pedir a las dos fuerzas
políticas mayoritarias que traten de aproximar
posiciones en la interpretación de lo que debe
entenderse como Comité de Regiones, de su composición (
tenemos cuatro años por delante para hacerlo), y lo que
debe entenderse por subsidiariedad.
Por otra parte, quisiera explicarles algunas
actuaciones que vamos a llevar a cabo, una de ellas es
desde nuestra presencia en el comité ejecutivo de
Eurociudades, que es un lobbyde las grandes ciudades.
Y es que Eurociudades va a llamar a las grandes
ciudades europeas a un Davos urbano, y ya hemos hablado
con muchas de las grandes empresas europeas, con Fiat,
con Philips, con Bosch..., para tratar de llegar a una
pequeña reunión, no una cosa enormemente masiva, pero
si suficientemente representativa de ciudades de Europa
y de grandes ciudades de Europa para preguntarnos tres
cosas: una relativa al automóvil y la ciudad, otra
relativa al cable de fibra óptica y a la
telecomunicación y una tercera sobre temas de
medioambiente y reciclaje. También se debatirá cómo
quieren las empresas que fabrican coches que sean las
ciudades europeas, cómo quieren la ciudades europeas
que sean los coches. Tenemos que hablar ya del coche
urbano como un producto diferenciado, y lo mismo en el
cable y el medio ambiente. Esto va a tener lugar en el
verano del año que viene, del año 94.
�Mucho antes, en octubre de este año, tenemos los
Estados Generales en Estrasbu go, (los días 20, 21 y
22) del Consejo de Municipio y Regiones de Europa.
Esta es una reunión de más de .500 personas, presidida
por François Mitterrand, a 1a que hemos invitado a
Vàclav Havel, y vamos a intentar en estos Estados
generales establecer la filosofía municipalista europea
de los próximos años. Esta es una gran reunión que se
celebra cada dos años.
También, como representante del Consejo de de
Municipios y Regiones de Europa en IULA, que es nuestra
unión mundial, he estado recientemente en Toronto y
allí hemos llegado a una Declaración Universal de
Derechos del Autogobierno Local. En fecha próxima,
dentro de unos meses,
el presidente de IULA, el
presiente de IUTA que es la otra organización mundial
existente y el presidente del'CMRE, entregaremos a
Butros Gali para que la ONU la asuma como propia. Al
tiempo que conseguimos que estas dos organizaciones,
una de matriz francófona y otra de matriz anglosajona
tiendan ya a su unificación y sea más próximo el día en
que al lado de las Naciones Unidas estén las Ciudades
Unidas, una sola organización. Incluso todos los lobbys
de ciudades, que hay varios, esta Sommet, presidida por
el alcalde de Tokio, sr. Suzuky; Metropolis, presidida
por Michel Giraud, que trataríamos también que se
fueran adaptando a este movimiento mundial de ciudades.
Por último, expresarles una preocupación nuestra, de
las ciudades europeas, por la situación de la antigua
Yugoslavia. Y la disponibilidad de las ciudades para
actuar si el Consejo Europeo lo considera necesario y
la ONU lo considera necesario.
Ustedes saben que hace un año se reunieron en Barcelona
más de cien ciudades para la inauguración de los JJ 00
y escribimos una carta, a través del Ministerio Español
de Asuntos Exteriores al que entonces era presidente
del Consejo Europeo. No hubo una respuesta clara ni de
la ONU ni del Consejo Europeoy por tanto no actuamos.
En el mes de abril, el día 2, pe celebró en Sarajevo un
aniversario de los JJ 00 de Sarajevo, invitaron al
president del COI y este me cedio una plaza en el avión
que debía llevarle a Sarajevo. Pero esa semana, ustedes
lo recuerdan, fue la de mayor belicosidad, de tal forma
que ni siquiera los aviones de la ONU pudieron
aterrizar. Yo creo porque sabían algo de todo esto, el
caso es que nada se pudo hacer. Luego, Catherine
Trautman,
la alcaldesa de ,Estrasburgo que es la
�presidente de la comisión del CMRE de relaciones con
las ciudades del Este, quïsohacer lo mismo, ya casi
llegando a un acuerdo directo Con el general Morillon,
y tampoco fue posible. Nosotros seguimos estando, y
quiero que ustedes lo sepan, interesados en hacer una
acción que sirva a un interés le paz, efectivamente.
Eso es todo lo que les quería decir. Agradecerles su
trabajo, su presencia y animarles a que cada vez más
esta reunión deje de ser una reunión informal, que ya
lo va dejando de ser, y sea el reflejo de una amistad
creciente entre nuestros países, nuestras ciudades y
nosotros mismos.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4242
Title
A name given to the resource
Cònsols dels Països Comunitaris / Salutació
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palauet Albéniz
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Constitucions
Territoris
Acció política
Barcelona
Europa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-07-02
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències