1
10
40
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/176/20040825.pdf
d2520e9cdb3674fa63affd6816ec87e0
PDF Text
Text
Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada
Prada de Conflent | 25/8/2004
EUROREGIÓ I CONSTRUCCIÓ EUROPEA
Fa un any, convidat per la Universitat Catalana d'Estiu, justament en
aquest mateix indret, els vaig venir a parlar del propòsit d'impulsar,
si els ciutadans de Catalunya em feien la confiança necessària per
encapçalar el Govern de la Generalitat, l'Euroregió PirineusMediterrània.
Ha passat un any, i aquí em tenen; més ben dit: aquí ens tenen,
novament, manifestant, visualitzant i avançant en el dibuix d'aquesta
regió europea que té els Pirineus com a frontissa. Una regió que ,
com tractaré d'explicar-vos avui, pot començar a existir en els fets,
en la realitat, a partir d'un fet que és ben evident i que és la
desaparició de les fronteres.
El naixement d'Europa és la desaparició progressiva de les fronteres
entre els Estats europeus. Això és el que permet avui imaginar espais
de col·laboració i alhora impulsar en els territoris que abans havien
sigut barrera, o frontera, el retrobament.
Ara mateix venim de Céret, el Céret de Picasso, de Manolo Huguet,
de Fenosa, el Céret de Josefina Matamoros i del seu museu...És
impressionant de veure com en aquest racó de món s'ha pogut reunir
tanta sensibilitat, tants patiments, però també tanta qualitat, tant
art, tanta capacitat, tanta joia de viure, tanta capacitat de fruir de
l'art, sigui de l'art de la gastronomia, sigui de les arts més superiors,
de la pintura, de l'escultura...
Aquest ha sigut un territori que la història va separar però que la
història està reunint.
Aquest matí mateix s'ha dut a terme una reunió d'electes locals, dels
municipis i ciutats d'un i altre vessant pirinencs. S'han tractat i
debatut qüestions relacionades amb el programa interregional i
també sobre l'etapa present i futura de la Comunitat de Treball dels
Pirineus, que no és ben bé el mateix que l'Euroregió. L'Euroregió és
un concepte que equival l'antiga Corona d'Aragó, si voleu, mentre
que la Comunitat de Treball dels Pirineus, com el seu mateix nom
indica, arriba fins al final, fins a l'oceà atlàntic, fins al País Basc.
El proper 17 de setembre, a la Seu, celebrarem la reunió anual del
Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus. Allà ens
proposem de tirar endavant això que el cap de Govern d'Andorra i
Christian Bourquin estaven proposant , que és l'existència d'una
1
�estratègia pròpia de la regió pirinenca. I per l'octubre està prevista
una primera cimera de les comunitats nacionals i regionals de
l'Euroregió.
Això va endavant. Governs locals i regionals d'estats diferents,
conscients tots ells que les àrees frontereres veuen arribada la seva
gran oportunitat de desenvolupament, s'han llançat per aquest camí.
Aquesta és l'hora de la construcció institucional. Són aquests
moments històrics que triguen a arribar, però que finalment arriben i
en els quals és possible de moldejar i de crear noves institucions,
donar nom a les coses. Construcció institucional, econòmica, social,
cultural, però finalment creant efectivament institucions.
Des de la Comissió Interpirinenca de Poders Locals (la CIPL),
impulsada a finals dels vuitanta per Joan Ganyet, passant per pròpia
Comunitat de Treball dels Pirineus, fins a la formulació més recent del
projecte de l'Euroregió, tot això és un camí que la història explicarà
com una successió de moments.
A Europa hi ha estats, a Europa hi ha nacionalitats, hi ha regions, i
evidentment ciutats, i és lògic que, així com els estats es plantegen el
seu rol en la construcció europea, se'l plantegin també les diverses
comunitats nacionals i regionals, i evidentment també les ciutats. Jo
també hi crec en l'Europa de les ciutats.
I també entra en la lògica de la realitat que la transformació gairebé
física d'Europa enceti la sutura de les cicatrius que durant tants i
tants anys han suposat les fronteres.
Es tracta de grans àrees que, fins fa quatre dies, eren àrees de
barrera, de frontera, de separació d'indrets on els estats s'acabaven.
Allò que durant anys havia estat un desig, és a dir, que les fronteres
es tornessin frontisses, ha començat a esdevenir realitat.
I no només pel que fa a les infrastructures sinó també en allò que la
imatge nocturna del satèl·lit no ens ensenyaria.
Els poso només un exemple del que en podríem anomenar "vida
transfronterera": la sanitat. El departament de salut de la Generalitat
de Catalunya està treballant amb Andorra i amb Llenguadoc-Rosselló
(i ja no dic amb Aragó i Les Illes) per oferir i rebre atenció
hospitalària. L'hospital d'Andorra, per exemple, és l'encarregat de
dialitzar els pacients de l'Alt Urgell, és l'hospital de referència per a
cures intensives, i dóna suport en Radiologia tant a La Seu com a
Puigcerdà. Seguim. Tenia sentit que això no es fes? No en tenia cap.
Però hi havia la frontera, hi havia aquesta barrera que era gairebé
més mental que física, però que impedia de fer coses que l'instint ens
hagués dut a fer, és a dir, la proximitat.
2
�S'està avançant, així mateix, en el projecte del futur hospital
transfronterer a Puigcerdà que oferirà atenció hospitalària als
pacients de l'Alta Cerdanya i del Capcir.
Pel que fa a l'àmbit de la recerca biomèdica s'està treballant en el
desenvolupament d'estratègies conjuntes amb els genopols (centres
especialitzats en genòmica i post-genòmica) de Montpeller-Nimes i
Tolosa; i també en la definició d'estratègies conjuntes de bioclusters,
també a Montpeller i Tolosa.
Hi ha molt de compartit. No és de l'interès de Catalunya ignorar que
a l'altra banda de l'antiga barrera hi ha totes aquestes oportunitats.
M'agradaria insistir, avui una vegada més, en les raons d'estratègia
econòmica sobre les que es fonamenta la proposta d'Euroregió que,
com he dit tantes vegades, no pretén que ningú s'imposi damunt de
ningú, sinó que, a partir de les complementarietats necessàries es
pugui aconseguir una millor capacitat de competir de la regió que
formem en el món globalitzat en el que vivim.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1658
Title
A name given to the resource
Cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Prada de Conflent
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Euroregió
Relacions Internacionals
Territoris
Model social
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf
588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c
PDF Text
Text
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed
Barcelona+10
Parlament de Catalunya | 25/11/2005
Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del
Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés
dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel
Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu
anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del
Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és
un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre
en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments
euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del
Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en
el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de
Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a
situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el
centre d'atenció de l'agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any
1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis,
continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc
amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua
sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir
en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant.
La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el
potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha
convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures
compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i
volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint
al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V
Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país
compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i
avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la
Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en
1
�matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i
de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper
avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi
contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte
mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al
procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta
identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o
projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la
Generalitat és continuar treballant activament per al seu
desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que,
mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de
res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per
haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una
nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la
Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el
banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la
Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació.
Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el
"partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més
generositat per part europea i més compromís de reforma per la part
del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent
diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible
però no és suficient.
La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i
l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a
la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la
regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic
i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una
dècada, amb alguns avenços, però també amb carències
significatives, la regió està preparada per assumir una associació més
profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents
de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els
deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa
de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor
homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en
l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets
2
�humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra
ciutadania.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1711
Title
A name given to the resource
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Congressos
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/230/20051126.pdf
6655a5530984643f6a5800a46aa4392c
PDF Text
Text
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Palau de la Generalitat | 26/11/2005
Alto representante, comissari, governadors, presidents, alcaldes,
il.lustres autoritats....
Todos los países de la zona euromediterránea, de los países europeos
que eran 10 menos, y de los países ribereños estuvieron
representados en la reunión de hace 10 años. Los resultados de
aquella reunión de 1995 fueron espléndidos, los efectos escasos. La
historia tiene que pasar dos veces para que haya pasado. Estamos
aquí 10 años más tarde, con diez países más que se han añadido a la
Unión.
Ahora los países euromediterráneos reunidos aquí 10 años más tarde
seguramente están en mejores condiciones de plantearse lo que
entonces fue sólo un adelanto.
És un honor rebre'ls i acollir-los al Palau de la Generalitat de
Catalunya, en aquest conjunt d'edificis que ja al segle XV acollia els
òrgans de govern de Catalunya i des dels quals bona part de la
política mediterrània es decidia aleshores.
Demà Barcelona serà testimoni d'un esdeveniment històric. Per
primera vegada, els caps d'estat i de govern dels estats de la Unió
Europea i els estats mediterranis no membres, es trobaran al més alt
nivell.
Aquesta era, sens dubte, una assignatura pendent de la relació entre
la Unió Europea i els seus veïns del sud.
El 1995 la Unió Europa va celebrar una conferència sobre la
Mediterrània i es va adoptar la Declaració de Barcelona. En aquest
compromís es postulava un sistema de relacions multilateral i
sostenible per promoure un progrés global en:
a) la pau, la seguretat i els Drets Humans;
b) el desenvolupament econòmic i financer,
c) i la cohesió social, el diàleg cultural i humà.
Deu anys després, el balanç del Partenariat Euromediterrani és
irregular i les conclusions difereixen.
Hi ha els qui veuen les realitzacions obtingudes contra tot pronòstic
davant uns xocs exteriors de gran magnitud, i els qui senten un punt
de frustració per les esperances trencades. Però uns i altres
coincideixen en una cosa: la convergència i la intensificació de
1
�relacions entre Europa i els seus socis ha estat lenta i és moment de
fer un cop de timó.
La voluntat de reforma real ha de quedar demostrada i el suport de la
UE també, perquè des del nord, tenim el repte de crear una
metodologia que permeti reproduir els èxits que hem tingut a Europa,
als països del sud mediterrani, i des del sud, on el repte és fer
possible l'eclosió d'un projecte comú, centrat en les persones cercant
Al Izdihar, la floració, el creixement de la ciutadania . Des del nord i
des del sud, compartim el repte d'obrir una nova etapa del projecte
comú euromediterrani.
Aquest moment d'inflexió arriba justament quan la Unió Europea està
vivint un període de desconcert; però Europa té molta més fortalesa
del que ens imaginem. I té, al davant, reptes i exigències que van
més enllà del seu propi territori. Tinc l'esperança que el rellançament
de l'associació euromediterrània pot ser, desitjaria que fos, la xispa,
la guspira que torni a posar en marxa el motor de la construcció
europea, i que al seu torn, aquesta construcció rellançada estiri amb
més força el procés euromediterrani.
La declaració per part de la UE del 2005 com a "Any del mediterrani",
obre una nova finestra d'oportunitats, assentant les bases per enfortir
el paper dels governs locals i regionals en el Partenariat.
La Declaració de Barcelona ja feia referència al paper que les
autoritats locals i regionals haurien de jugar en el procés que llavors
naixia.
Durant aquests deu anys s'han posat en marxa experiències
innovadores de cooperació descentralitzada. Ara hem de fer efectiva
una implicació més important dels governs locals i regionals, en els
programes de l'associació euromediterrània.
Ahir i avui ens hem reunit a Barcelona (presidents regionals, alcaldes
i altres representants dels governs de proximitat d'Europa i dels
països mediterranis) per compartir aquestes experiències.
La Declaració de Barcelona ens va reconèixer en aquell moment un
paper en el procés euromediterrani, que altres declaracions a nivell
europeu i euromediterrani han acabat confirmat.
La darrera ocasió va ser amb motiu de la trobada ministerial
euromediterrània de Luxemburg de fa 6 mesos. Els caps d'estat i de
govern són conscients del paper dels governs de proximitat. A la
Cimera Mundial de setembre de 2005 sobre els Objectius del
Desenvolupament del Mil.lenni varen fer una referència explícita al
paper de les autoritats locals i regionals. Malgrat això, el potencial
2
�dels governs de proximitat en el projecte comú del Mediterrani encara
no ha estat plenament aprofitat.
Els governs locals i regionals conformen una xarxa,una malla, un
mecanisme de transmissió d'anada i tornada, que es projecta de les
grans declaracions internacionals a les accions concretes sobre el
territori, i de les preocupacions del dia a dia de les persones, a les
grans iniciatives internacionals.
Tanmateix, el partnership euromediterrani no pot ser només una
associació entre els Estats, ha de posar-se al servei de les persones.
Aquesta línia es va iniciar amb el programa MEDA, que preveia un
capítol de suport a la cooperació descentralitzada, però
desgraciadament la crisi de la Comissió Santer va propiciar la
retallada d'un programa complex de gestionar, per la gran varietat
dels actors implicats.
Avui volem posar de relleu que aquesta varietat i diversitat és
precisament una riquesa. Que hi ha d'haver mecanismes que
permetin canalitzar part dels fons europeus cap a aquesta cooperació
entre governs de proximitat. Perquè fins ara els programes MEDA i
les accions en relació als països mediterranis han tingut molt poc en
compte la perspectiva local i regional.
Ens sembla que això, des d'una perspectiva global, és un error.
L'emergència de les regions i les ciutats com a motors de
desenvolupament econòmic és un fenomen mundial, que podem
constatar des de Mèxic i Brasil fins a Corea, Índia o la Xina.
A Europa tenim una experiència molt valuosa de desenvolupament
regional impulsada gràcies a la iniciativa privada, els governs de
proximitat i una política regional a escala europea, destinada a
cohesionar el territori de la Unió.
La globalització garanteix de fet l'assimetria, i els resultats del procés
que hem estat seguint va més aviat en la bona línia d'obtenir
resultats positius. Qui visiti avui Andalusia, l'oest d'Irlanda o Madeira,
amb prou feines reconeixerà aquelles regions que havien estat
l'origen d'importants fenòmens migratoris.
L'emergència de les Euroregions i de xarxes de ciutats i regions no
frontereres demostra que la integració territorial a Europa és gairebé
irreversible.
Aquesta transformació radical, que ara es viu també a Europa central
i de l'est, és un exemple de la importància del desenvolupament
3
�territorial, com a complement òptim de la liberalització econòmica, la
cohesió social i les reformes a escala estatal.
Nosaltres reclamem la inclusió d'aquesta perspectiva en el disseny de
l'associació mediterrània.
I també que es tinguin en compte de manera expressa dos principis
que ens semblen fonamentals, el de subsidiarietat i el de cohesió.
Avui signarem una declaració important. Una contribució valuosa a la
trobada històrica de demà i demà passat, fruit de mesos de
consultes. Amb aquesta declaració demostrarem el nostre compromís
amb el procés euromediterrani i el seu futur.
Per això m'adreço als representants del govern britànic i espanyol, al
Secretari General del Consell de la Unió Europea, al Comissari
Europeu de Pesca i Afers Marítims, i a totes les institucions
observadores i els demano que transmetin el missatge d'aquesta
declaració.
Una declaració de principis, una llista de peticions, i també, un
compromís ferm dels signataris amb el futur del Procés de Barcelona.
Moltes gràcies.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1712
Title
A name given to the resource
Sessió conjunta Regions i Ciutats Barcelona +10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Globalització
Relacions Internacionals
Unió Europea
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/243/20060117casablanca.pdf
b8613cdcfa9737a6806bc427ff01be60
PDF Text
Text
Intervention de Monsieur le président du
Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture
officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc
(francès)
Casablanca. Marroc | 17/01/2006
Cher le Ministre, cher ami, monsieur le Wali, monsieur le président de la commission du
Casablanca, senyor president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona,
monsieur le Président de la Banque Central Populaire, embajador de España, consellers de la
Generalitat, secretari general d'Afers Exteriors, chers amis.
Avec monsieur le ministre je partage pas seulement l'amitié mais le souvenir des périodes difficiles
qui étaient animées par des espoirs. Il a toujours quelque chose à gagner encore. Voilà que nous
nous retrouvons dans une situation qui n'était pas celle d'un certain nombre d'années derrière
nous. En ce moment j'ai envie de remarquer le fait qu'il a parlé d'une série d'infrastructures et du
projet de la Catalogne et ses entrepreneurs ici présents et d'autres qui ne sont pas. Ici il faudrait
s'associer notamment sur le port de Tanger ou sur le textile, sur le logement et je ne peu pas
m'empêcher de nommer ici le nom de celui qui a été un des entrepreneurs catalans le plus habile
le plus vaillant a une époque difficile, Pere Duran Farell, qui a porté le gaz de l'Algérie a travers le
Maroc et le détroit de Gibraltar jusqu'en Espagne. Bel exploit; qui n'a pas été honoré je pense
avec les honneurs qu'il aurait voulu et que nous aurions désiré. En tout cas voilà des racines liées
pour une amitié qui ne fait que croître, et une collaboration pratique et économique avec des
résultats qui vont devenir de plus en plus importants.
2005 a été une année de changements. Une année de grands changements politiques, tant en
Catalogne qu'en Espagne ; et aussi une année d'intentions et de réflexions, une année pour «
remettre les choses en ordre », pour fixer le but, clarifier la direction dans laquelle nous voulons
aller.
Et nous avons dit clairement dès cette année-là quelles étaient nos intentions en politique
extérieure : ouvrir une nouvelle étape pour renforcer les relations entre le Sud et le Nord du
détroit de Gibraltar, et notamment avec le Maroc. Il suffit pour s'en convaincre de se rappeler que
le premier voyage officiel du président Rodríguez Zapatero a justement eu lieu au Maroc, tout
comme le mien en tant que président du Gouvernement de la Catalogne.
La semaine dernière, à Lleida, j'ai exposé mes réflexions et mes souhaits pour cette année 2006
qui commence. Et j'ai intitulé cette intervention « 2006 : l'année des faits »
C'est la deuxième fois en moins de deux ans que je me rends au Maroc. À lui seul, ce fait suffit à
démontrer que la Méditerranée, et tout particulièrement le Maroc, est une priorité pour la
Catalogne. Mais je ne voudrais pas m'arrêter là. Je suis venu, en cette année 2006, pour dresser
le bilan de ce qui a été fait, pour honorer la parole donnée et réaffirmer que nous renforçons
l'alliance stratégique entre le Maroc et la Catalogne, une alliance que nous forgeons à nous tous et pas seulement le gouvernement ! Les entreprises, les syndicats, les ONG... - je pense que nous
tous y sommes dans ce projet et bien d'autres s'en bénéficieront : la prospérité, la stabilité, la
paix et le bien-être dans la région méditerranéenne sont en effet aujourd'hui une priorité globale.
Toute contribution est donc bonne à prendre !
Je ne voudrais pas vous ennuyer avec ce bilan de ce qui a été fait, vous aurez largement
l'occasion d'en parler tous aujourd'hui. De ce qui a été fait et de ce qu'il reste à faire car, du
travail, tous ensemble, nous en ferons beaucoup ! Mais permettez-moi d'en faire un bref passage
en revue :
1. Lorsque je suis venu ici en mai 2004, j'ai signé l'accord portant création de la Fondation
Catalogne-Maroc. Et aujourd'hui nous sommes ici rassemblés pour la deuxième édition de son
Forum économique. Comme vous vous en souvenez, la première a eu lieu en octobre 2004 à
Barcelone.
2. Le Fonds européen pour la Méditerranée que nous avions promis a déjà été créé. Il a été
présenté en novembre dernier et sera opérationnel dès juin prochain. Il compte déjà 45 millions
d'euros apportés par les administrations catalane, espagnole et européenne et sous forme
1
�d'engagements explicites pris par d'autres institutions, et notamment par quelques-unes des plus
grandes entreprises d'Espagne et de Catalogne.
3. J'ai inauguré la Plate-forme entrepreneuriale du COPCA et nous avons ainsi fait un pas de plus
vers l'internationalisation du monde des affaires catalan ; aujourd'hui, nous travaillons à la mise
en place d'une aire d'atterrissage, d'un pôle industriel dans la région de Tanger-Tétouan qui nous
fera progresser vers la multinationalisation des entreprises catalanes en offrant l'environnement et
les services nécessaires pour la création de centres de production et de logistique au Maroc.
4. Le gouvernement marocain et le gouvernement catalan ont créé le programme TangerBarcelone, dont la mise en ouvre débutera à la fin de l'année prochaine avec la construction de
deux centres de formation professionnelle à Tanger pour former les jeunes migrants dans les
métiers de l'hôtellerie et de la construction, deux des secteurs offrant le plus de débouchés.
Et je pourrais continuer ! Des exemples, il y en a bien d'autres, mais il n'y a qu'un seul message :
le pari stratégique fait par la Generalitat et par la Catalogne dans son ensemble pour renforcer nos
liens avec le Maroc est d'ores et déjà en train de porter ses fruits et les graines que nous semons
aujourd'hui donneront demain encore beaucoup plus de résultats. Je vous encourage donc à
continuer à travailler et je vous donne l'assurance que le Gouvernement de Catalogne ne
ménagera pas ses efforts pour renforcer cette alliance, ce partenariat entre les deux pays.
La coopération économique est un axe primordial de ce partenariat, car seule une prospérité
partagée sur les deux rives de la Méditerranée peut garantir de bonnes relations à long terme.
Mais ce partenariat a une portée beaucoup plus large et il doit exister à tous les niveaux.
Je ne voudrais pas terminer sans évoquer le sommet Barcelone + 10, qui a réuni il y a tout juste
un peu plus d'un mois les chefs d'État et de gouvernement européens pour débattre des relations
entre l'Union européenne et ses voisins du sud dix ans après la conférence ministérielle qui donna
à Barcelone le coup d'envoi au partenariat euroméditerranéen. J'espère que ce projet de
partenariat dans notre aire géographique qui est aussi une aire de culture, économie et politique
partagé puisse devenir le cadre d'une collaboration qui sera de plus en plus en bénéfice de nos
populations.
Merci de votre attention.
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1725
Title
A name given to the resource
Intervention de Monsieur le président du Gouvernement de Catalogne lors de l'ouverture officielle du IIe Forum Économique Catalogne-Maroc
Language
A language of the resource
Francès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Casablanca. Marroc
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Economia
Relacions Internacionals
Marroc
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-17
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf
c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45
PDF Text
Text
Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat,
con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir
un significat: expressar la voluntat de les administracions
públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn
ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana.
Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò
i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les
Polioles Looalo^
El model policial d'un país está condïoionat per les
seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar
aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de
les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía
municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del
coVocn Central.
Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat.
Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites
simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet
dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus°
KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja
hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la
Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6
Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de
la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una
particïpmol6 molt activa –
pero quo
ec5n
esforços aparentment dispersos
~
confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei
que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat
pública.
�2
En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació,
que éo la base de
10U11
totes les possibilitats d'áxitx
p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins
a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes.
L a millora del servei que prestem als ciutadans passa
també, és ben evident, per && l'actualització de les
condicions professionals i de treball dels funcionaris,
l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal–
laciona ï mitjans,
61&4&&eled
dels que aquí hem pog ut veure
u n a petita mostra.
Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem
d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens
estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les
formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és
eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de
any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp
el bon cerní.
Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^
facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu
desig
r4 e1
~i-fn
^
`
que s avanoi encara més
també la garontio
nostre suport en aquest procés.
BARCELONA, 30 de Setembre de 1984
�Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado
viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo
pueden tener un significado: expresar la voluntad de las
administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio
eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad
ciudadana.
Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en
Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las
p olicías Locales.
El modelo policial de un país está condicionado por
sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar
ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las
Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía
de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central.
Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero
alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto.
El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos
simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro
de la perspectiva de nuestros objetivos.
Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya
hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la
Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación
Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales
de la Generalitat – en la que participamos muy activamente
los
hit)
ezfrOs.
-~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero
que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio
que se
presta a los ciudadanos en el terreno de la
seguridad pública.
�En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de
éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre
las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la
demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito.
o
La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos
pasa también, desde luego, por la actualización de las
condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios,
la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña
muestra.
somos conscientes de las dificultades con las que nos
vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación
que nos estamos planteando supone un cambio radical en
hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~
p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo
del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde
de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los
ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme
de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo
en este proceso.
BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984
�4
�— ill fr,
‘..‘„,.-Li,c.
eiAl.
il
MI,~e4 / L
1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i
(;.: (;"->'1/1
2,4tr) ,,,,bti
i,t,t
4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec
/t-ti..
-L
to.:4; i
n/i,C'Zil,¿ C14
-.?.,.¿a.,-)
--u ---12ciA.t
¿,v) i/t4.2
-in ek 14,1-4 ,
ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿
,i,.(1 ,
4,t/tÁ
1,1.14,1e.'ilf-r¿
t.-: t ¿t. I
• 41,L i
4.2'1 1,1' (.:1.-43
ru-CL-Ir-z.--¿ q
...-'?2,
,--i,v4.4;7U
1 -1 La
),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, ,
,,,e 4
c,k
Cc,
7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t,
(c"..- 1-7--L
e- t. k. ■.. Ck
¿ Le
CC-I''
,-, i,
1 t í--) rt
Kil. Vl e:. t., i. CA-1
>
.,/,,,,,,m,t4
(..,,¿"'vr
í
r
r
I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z ,
4.-C-
j
,
tte„,t
iz
414_1,C,,G t„L /,
1, 4.
tkilk
c-G.Z 1,1.12.4
e vt A .e-Lc
1,1 (//vz-U..,i)
.vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1
j:‹
e4.4
7:71,111
i-111
-ea
/
-
ci:Vt.Ct..d;k
,/\:\A 0./VIA 1/1.,
-
(>(.%7M
---(1%.,?
A.A.Le(
(4
Ift,e,VU
-/LIPe0
(4,)
C{M. 'Z'AA■e,~
a¿i-, Áci
etcte
' Z11 U')
/Y1MA 15
4
‘i
444.1
9£0
CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct
H,GD
tAnt cAt ci vrtA
CiA,1-4/1
C,W2.4,11,tC■11
�01, cu 7e,¿;,
cte_iry2e1L-Le(
te~t/1
P - uj
PN -
¿e
Ç 4tL L ð C
c¿(
fctfc,7
‘7/-t/1
.ár<
c2
..evf
-
(VA
CA,
I
aCt.v) t
v.ua.„‘"
„-uu,
1 24')
LA.21
402»-CtmANA Áé
c
(\i "
fe-L4.-e-t4..¿G)
C4,1�L
U/14
t--:- ..e.„1,4
(.4)-11,/,0,Le.„...
1.1.e
u"..t
ti) ,
[ LL,d
1,t,a Ut-C1
el.
c.,
2t
c.4..Á...z.v(ts..0
-e-Gt -
)
c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..)
}.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4
(„t_
di,t.de ,,,eitv
,r2rr7/~ t
2,uvicA.,"
et
1,t
_
7-1AAA---A&t IAA. Z-4
E-1
.-e-u_eit) 11,i/y
r cvx,et
i‘v
Ur-M,Cit4
..r6:,)
kra-ry
I\
-
1"0
i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).",
c-¿,&
frda-e-X 1.¿Cf vue
-"2-^-1 7 ,„,<AL")
(tAi
(A,/ 1.4
ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1
a
erwt".7m (!vvt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3875
Title
A name given to the resource
Festes de la Guardia Urbana
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parc de la Foixarda
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Cooperativisme
Seguretat ciutadana
Acció política
Model social
Policia local
Barcelona
Festes
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1984-09-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1055/19861030d_00163.pdf
bcfccf13cdac7c0c8545a99d55907991
PDF Text
Text
E ME
Ajuntament de Barcelona
1) )4' cm45
D7
I y 31
Paraules de l'Excm. Sr. Alca de a l'acte de lliurament deis
orernis d'Honor "Jaume I"
Saló de Cent, 30 d'octubre 1986
�Ajuntament de Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
REVERENDISSIM PARE ABAT, SENYORES, ENYORS:
PRIMER DE TOT VULL FELICI`I AR ELS GUARDONATS
D'AQUESTA EDICI6 DELS PREMIS DE LA FUNDACI6 JAUME I.
AI`1B
AQUEST ACTE RENOVO UNA
TRADICIó QUE L'ANY
PASSAT NO VAIG PODER SEGUIR, PERÇ Uè ERA DE VIATGE A
LENINGRAD, COM RECORDAREU.
TAMBÉ RECORDAREU QUE L' úLTII-.A VEGADA QUE VAIG
PRESIDIR EL LLIURAMENT DELS PREMI ç D'HONOR I D' ACCIó
CÍVICA VAIG FER AL.LUSI6 ALS MOMENTS CRISPATS QUE EN
AQUELL MOMENT, HAIG DE 1984, PASSAVA LA SOCIETAT
CATALANA.
AVUI ENS
HEM DE FELICITAR DE ÇUE L'AMBIENT ÉS MOLT
DIFERENT. TOT JUST ACABEN DE VIURE L' EXPLOS Ió D'ALEGRIA
DE TOT UN POBLE, DE BARCELONA, DE CATALUNYA, D'ESPANYA,
DESPRÉS D'ACONSEGUIR
y 9 2,\
plv■ ^
p
rs
"A
Fr'77\ D:
t`^.t^ +rt ' t IN ^
u--LA,
r
^J
l.
l
fJ j0 A -
%. Cl^.,'
AL 1 t
2
Qv
^ ^
t.
,I
v
ks S
V IC O C>) bAn.1:
-Y\J
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
FEIA TEMPS QUE NO S'HAVIA VIST UNA MOVILITZACIó
COL.LECTIVA TAN UNANIM DARRERA D'UN OBJECTIU COMi. FEIA
TEMPS QUE NO VEIEM TANT DE JOVENT IL.LUSIONAT PER UN
PROJECTE AMB CONSENS GENERAL.
AIXÒ EM FA PENSAR QUE ESTEM RECOBRANT L'ESPERIT DE
FRATERNITAT QUE VEIA EN PERILL FA DCS ANYS. FRATERNITAT
AME ELS POBLES GERMANS AMB ELS QUALS HEM COMPARTIT, DE
MÉS O MENYS BON GRAT, SEGLES D'HIST RIA. PERo, SOBRE
TOT, FRATERNITAT ENTRE NOSALTRES MATEIXOS, SENSE LA QUAL
QUALSEVOL ALTRA ES INVIABLE.
HEU HONORAT AVUI UNA PERSONA I UNA ENTITAT QUE SON
A LA VEGADA HISTÒRIA I JOVENTUT EN A TIU. AVEL.Lí ARTíS
I GENER, "TÍSNER", UN EXEMPLE VIU
EL QUE HA ESTAT LA
HISTÒRIA D'AQUEST PAIS EN MIG SE LE. EN TISNER HA
CONEGUT LA CREATIVITAT DE LA GENERAL TAT REPUBLICANA, LA
CRUELTAT DE LA GUERRA, LES MISPRIES DE L'EXIL, LA
GENEROSITAT LLATINOAMERICANA, LES ACABALLES DEL
FRANQUISME I LA RECUPERACIó DE LES NOSTRES INSTITUCIONS.
I ENCARA ENS DóNA EXEMPLE A TOTS DE CURIOSITAT PER
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
LA NOVETAT, DE DINAMISME, D'INOUIIITUD, DE LLIURAMENT A
UNS IDEALS. ENS DóNA EXEMPLE DE JOVENTUT.
L'ESCOLANIA DE MONTSERRAT, VIV ER DE JOVES MGSICS
CIUTADANS EXEMPLARS, INTIMAMENT LL1CADA A UN MONESTIR I
A UNA MUNTANYA QUE SóN SiMBOLS DE CATALUNYA. LA. SÍNTESI
ENTRE EL NOSTRE RESPECTE A LES TRADICIONS 1 LA FE EN EL
FUTUR.
DES D'AQUEST SALó DE CENT QUE TAMBn PORTA UNA GRAN
C3RREGA SIMB6LICA PER AL NOSTRE PAIS, US FELICITO
VIVAMENT UN ALTRE COP, COM TMIBn FELICITO ELS PREMIATS
PER LA SEVA ACTUACIó CÍVICA. TOTS ELLS HAN SABUT
PROMOURE, CADA UN A LA SEVA ACTIVITPT, L'INTERèS PER LES
NOSTRES COSES 1 L'ESPERIT DE CONTROVèRSIA PROPI D'UNA
SOCIETAT DIN7.1MICA.
A TOTS ELLS LA MEVA ENHORABdNA I LA DE TOT EL
CONSISTORI.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3961
Title
A name given to the resource
Acte de lliurament dels Premis d'Honor Jaume I
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Cooperativisme
Catalanisme
Model social
Fundació Jaume I
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-10-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1129/19871216d_00254.pdf
8253d1dc8bbfbbaf39d4f858aa2d82b1
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plça. S. Jaume s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, a la
sisena conferència del cicle EUROPA' 92
Saló de Cent, 16 de desembre 1987
�uq
nq
Ajuntament 11[$ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
EXCM. SR. MINISTRE, SENYORES I SENYORS,
AQUESTA ÉS LA SISENA CONFERèNCIA DEL CICLE
EUROPA'92, QUE ESTEM CELEBRANT A FI D'APORTAR DISTINTES
PERCEPCIONS, DES DE LES INSTITUCIONS COMUNITàRIES I DES
•
DELS ESTATS MEMBRES, SOBRE LES QÜESTIONS QUE CAL
RESOLDRE PERQUè FINALMENT, EL 31 DE DESEMBRE DE 1992,
L'EUROPA COMUNITáRIA ASSOLEIXI EL MERCAT INTERIOR
UNITARI,
QUE CONSTITUEIX EL PAS INELUDIBLE EN LA
INTEGRACIó EUROPEA.
AVÜI TENIM L'HONOR DE REBRE EL MINISTRE D' ITàLIA
PER A LA COORDINACIó DE LES POLíTIQUES COMUNITàRIES,
PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA, INSIGNE JURISTA, QUE
HA ESTAT PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D'ITàLIA,
I QUE UNEIX AL SEU DOCTE CONEIXEMENT DEL DRET COMUNITARI
UNA CLARA VOCACIó EUROPEISTA.
ÉS PROU CONEGUT, PER¿ NO PER AIX6 MENYS OPORTú DE
SER RECORDAT, EL COMPROMIS ' EUROPEISTA D'ITàLIA, QUE
Ref.:
�Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
REPRESENTA UN FACTOR DE CONSENS PERMANENT
POLíTIQUES I SOCIALS
T
LES FORCES
.
IQ W3
SI HI HA TANTES COSES QUE UNEIXEN ELS POBLES DELS
NOSTRES PAïSOS, TINGUEU LA SEGURETAT, SR. MINISTRE, QUE
L'EUROPEISME QUE COMPARTIM N'ÉS UNA DE LES MÉS
-^
I SIGNIFICATIVES.
LA INTEGRACI6 EUROPEA CONSTITUEIX UN PROCÉS COMPLEX
I LABORIóS, PERQUè CAL ARA HARMONITZAR I UNIR TOT ALL6
QUE SEGLES DE DESENVOLUPAMENT SEPARAT HA FET DIVERS I, A
VOLTES, CONTRAPOSAT.
LA LABOR TèCNICA I JURíDICA QUE ENS ESPERA PER A
ARRIBAR A TEMPS A LA CITA DE 1992 ÉS ENORME. REALITZAR —
LA ÉS UNA RESPONSABILITAT DE LA COMISSI6, DEL CONSELL DE
MINISTRES DE LA COMUNITAT I DE LES INSTàNCIES
CORRESPONENTS DELS ESTATS MEMBRES.
�Ajuntament ''^^IIr+'' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
PERE SENSE UNA VOLUNTAT POLíTICA CONSEQÜENT AMB
L'OBJECTIU FINAL DE LA UNIò EUROPEA, PREVIST A L'ACTA
úNICA, SERà IMPOSSIBLE L'èXIT EN UN TAL ESFORÇ CONJUNT.
BARCELONA, CIUTAT EUROPEA PER GEOGRAFIA, HISTòRIA,
CULTURA I CONVICCI6, PARTICIPARà SEMPRE QUE PUGUI EN LA
TASCA COL.LECTIVA DE LA INTEGRACIò EUROPEA.
TÉ LA PARAULA EL PROFESSOR DR. ANTONIO LA PERGOLA.
Ref.:
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4035
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Antonio La Pergola en la 6ena Conferència del Cicle Europa 92
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Unió Europea
Europa
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Acció política
Territoris
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-12-16
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1135/19880128d_00261.pdf
079b244a98b4eddc8f58d8b6bb577736
PDF Text
Text
221
PALABRAS DEL EXCMO. SR. ALCALDE, PASOUAL MARAGALL, CON MOTIVO DE
LA CONFERENCIA DEL DR. JORGE BATLLE EN EL AYUNTAMIENTO DE
BARCELONA
Barcelona, 28 de enero de 1988
�SON MUCHAS LAS SIMILITUDES ENTRE MONTEVIDEO Y BARCELONA.
EL DR. JORGE BATLLE AL HABLARNOS DE AMBAS CIUDADES COMO
CENTROS DE INGRESO Y PRESENCIA EN EUROPA Y AMÉRICA HA DESTACADO
UNA COINCIDENCIA QUE COMPARTO SIN RESERVAS.
SE TRATA AHORA DE PODER TRADUCIR ESTA COMÚN CIRCUNSTANCIA EN
FORMAS OPERATIVAS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACIÓN. ESTAMOS EN
ELLO.
POR MI PARTE SI TUVIERA QUE DESTACAR ALGO DE LO MUCHO QUE
NOS UNE, LO HARÍA CON DOS NOMBRES PROPIOS QUE SINTETIZAN LA
INTENSIDAD DE NUESTRA RELACIÓN CULTURAL:
MARGARITA XIRGU - DE LA QUE ESTE AÑO SE CUMPLE EL CENTENARIO DE
SU NACIMIENTO EN MOLINS DE REI - Y TORRES GARCÍA.
AMBOS SIMULTANEARON A TRAVÉS DE SU ARTE LA REPRESENTACIÓN DE
NUESTROS PAÍSES.
LA MEMORIA COLECTIVA NO OLVIDARá TAMPOCO A LA LEGIóN DE
DEMóCRATAS QUE SE CONVIRTIERON EN ANóNIMOS EMBAJADORES DE
NUESTROS RESPECTIVOS PAÍSES, GRáCIAS A LA HOSPITALIDAD QUE LES
OFRECIMOS EN SUCESIVOS MOMENTOS DIFÍCILES, HOY, POR FORTUNA, YA
SUPERADOS. QUEDARá, INDELEBLE, EL MúTUO RECONOCIMIENTO.
CUANDO ME HONRÉ EN VISITAR URUGUAY, EN ABRIL DE 1985, ENTRE
LAS GRANDES SATISFACCIONES QUE ENCONTRÉ FIGURÓ LA ACEPTACIÓN POR
EL DR. BATLLE DE VISITARNOS EN BARCELONA.
�HABRá SIDO ÉSTE MáS QUE UN ENCUENTRO CORTÉS.
PERMÍTAME QUE LO CALIFIQUE DE REENCUENTRO EMOTIVO ENTRE
USTED Y SUS AMIGOS DE ACá.
SEA BIENVENIDO, DOCTOR, A LA CIUDAD DE BARCELONA QUE LE
ACOGE SINCERAMENTE COMO A UN AMIGO QUE REGRESA.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4041
Title
A name given to the resource
Paraules en motiu de la conferència de Jorge Batlle intendent municipal de Montevideo i senador d’Uruguai, a l'Ajuntament de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Acció política
Territoris
Uruguai
Batlle, Jorge
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-01-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1143/19880304d_00271.pdf
90b5d03c47b0ad3f9eb80b15fe270f3c
PDF Text
Text
VISITA Mr. JOHN BRADEMAS
PRESIDENT UNIVERSITAT DE NEW YORK
(Barcelona, 4/3/88)
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet Tècnic de Relacions Públiques i Protocol
CONFERENCIA SR. JOHN BRADEMAS
ORDRE DEL ACTE
1.- Salutació de l'Excm. Sr. Alcalde
2.- Presentació a carrec de l'Excm. Sr. XAVIER RUBERT DE VENTOS
3.- Conferència del prfessor John Brademas
4.- Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Alcalde
�EL PROFESSOR JOHN BRADEMAS ÉS UN HISPANISTA CLASSIC. PER C5 ÉS
TAMBÉ UN EXEMPLE D'HISPANISTA MODERN. CONEIX LES REALITATS D'AVUI
I LES D'AQUÍ.
CONCRETAMENT, CONEIX LA BARCELONA D'AVUI.
BAPDEMAS ES TROBA, S'HA TROBAT, AL MATEIX INICI DE MOLTS
PROJECTES DE COOPERACI6 CULTURAL QUE S'HAN ANAT ESTABLINT ENTRE
BARCELONA I ELS ESTATS UNITS EN ELS úLTIMS ANYS.
LA PRESèNCIA DEL PROFES SOR BRADEMAS A BARCELONA ENS
PROPOCIONA UNA OPORTUNITAT PER REFERIR-NOS A AQUESTS PROJECTES I
A LA SEVA SIGNIFICACI6.
S5M PROJECTES I REALITATS DIVERSES: LA CATEDRA BARCELONANOVA YORK, LA PRESNCIA REITERADA DE BARCELONA AL SPANISH
INSTITUTE, LA RECOMSTRUCCI¿ DEL PAVELL6 MIES VAN DER ROBE, LES
EXPOSIONS DE PRESTIGI COM LA DE GAUDÍ AL COOPER-HEWITT, LA
CONSOLIDACI6 DE LES RELACIONS AME LA COMUNITAT DELS ARTISTES DE
NOVA YORK I, MOLT CONCRETAMENT AMB ELS ESCULTORS, QUE HA CULMINAT
EN L'ESPL.Z5NDIDA REALITAT DE LES GRANS OBRES NORDAMERICANES JA
INSTAL.LADES EN ALGUNS PARCS 1 PLACES DE BARCELONA.
�(RRYAN IIUNT, ELLSWORTH KELLY, RICHARD SERRA, BEVERLY
PEPPER, CLAES OLDENBURG, ROY LICHENSTEIN, ETC...)
LA CONNEXI6 BARCELONA-NOVA YORK QUE EL PROFESSOR BRADEMAS
POT PERSONIFICAR D'UNA MANERA TAN CABAL, CONCRETA LA VOCACIC; DE
BARCELONA DE SER PRESENT AL M6N.
NOVA YORK ES LA CIUTAT I 1S UNA DE LES GRANS CAPITALS
CULTURALS DEL M6N.
�-3-
LA RELACI5 AMB NOVA YORK TÉ TAMBÉ PER A BARCELONA UNA ALTRA
DIMENSIó FONAMENTAL.
EM REFEREIXO A LES POSSIBILITATS QUE NOVA YORK, ELS ESTATS
UNITS EN GENERAL, APORTEN A BARCELONA PER. SEGUIR ESSENT EL QUE LA
NOSTRA CIUTAT HA ESTAT SEMPRE, ES A DIR, UNA CIUTAT OBERTA QUE
SEMPRE HA ACOLLIT PERSONES, TENDèNCIES, IDEES ...
ES GAIREBÉ UN T5PIC PARLAR DE BARCELONA COM LA PORTA EUROPEA
D'ESPANYA. ES UNA REALITAT ASSUMIDA. LA CONNEXI6 CULTURAL AME ELS
ESTATS UNITS QUE A BARCELONA S I TIA ANAT ESTABLINT EN ELS DARRERS
ANYS PERMET AMPLIAR AQUEST PAPER QUE TPADICIONALMENT HA EXERCIT
BARCELONA A UNA ESCALA MUNDIAL.
ES OBVI QUE LES RELACIONS DELS ESTATS UNITS AMB EL CONJUNT
D'ESPANYA NO S'HAN FET D'UNA MANERA PRIORITARIA A TPAVIS DF
BARCELONA PER UNA S è
' PIE DE RAONS. T AM-) ÉS PARTICULARMENT CERT
EN EL TERRENY ECONc-SMIC. LA NOVA CONNEXI6 CULTURAL ENTRE BARCELONA
I NOVA YORK POR PERMETRE QUE BARCELONA SEGUEIXI ESSENT LA PORTA
D'ENTRADA PER TOT UN ALTRE AMBIT QUE SUPERA L'AMBIT EUROPEU.
�EN AQUEST MARC, VULT, REMARCAR AMB ORGULL COM BARCELONA
fs
CAPDAVANTERA A EUROPA DE L'ESTABLIMENT D'UNA NOVA RELACI6
TRANSATLZiNTICA EN DIRECCI6 JUSTAMENT CONTRARIA A LA QUE HA ESTAT
NORMAL EN ELS ANYS MS RECENTS.
GAIREBÉ JA ENS HAVIEM ACOSTUMAT A LA NORMALITAT DE VEURE COM
MOSTRES MEMORABLES DEL NOSTRE ART EREN ACOLLITS ALS GRANS MUSEUS
NORDAMERICANS. NOMÉS MOLT RECENTMENT HA COMENCAT UN TíMID
MOVIMENT EN EL SENTIT OPOSAT. VAIG TENIR L'OCASICS DE REFERIR-M'HI
FA POQUES SETMANES EN VISITAR EL MAGNIFIC MUSEU QUE LA CIUTAT DE
COLóNIA ACABA DE CONSTRUIR Al COSTAT D, ATEIX DE LA CATEDRAL.
COLCSNIA I, MÉS CONCRETAMENT, EL PROFESSOR PETER LUDWIG, HA TINGUT
EL CORATGE D'ATRAURE CAP A EUROPA ALGUNES DE LES MOSTRES MS
DESTACADES DE SIGNIFICATS ARTISTES NORDAMERICANS CONTEMPORANIS.
AIXó ÉS EL QUE BARCELONA EST á- FENT AMB LA SEVA INVITACI5 TAN BF/J ACOLLIDA, D'ALTRA BANDA - ALS ESCULTORS NORDAMERICANS MÉS
PRESTIGIOSOS D'AVUI A COMPARTIR EL MOSTEE ENTUSIASME EN EL
PROJECTE DE LA BARCELONA DE DEML
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4049
Title
A name given to the resource
Paraules a la conferència de John Brademas, president de la Universitat de Nova York
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Cultura
Territoris
Acció política
Nova York
Estats Units
Brademas, John
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-03-04
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1173/198809d_0101.pdf
ff28f3452764c5a22c3f85a0881d8685
PDF Text
Text
R
2G3
ESTI M[.DO
.,E.;OR ALCALDE DE S:-:ANG':<iI,
SEÑORES
MIEMBROS DEL CONSISTORIO DE LA CIUDAD DE SHANGHAI, SEI' ?OR
EMBAJADOR DE ESPATA, AMIGOS,
EL "PROTOCOLO DE ACUERDO" QUE SUSCRIBEN SI- T.ANGIIAI Y
BARCELONA -HAY C'UL CO'i1SIDERARLO COMO EL INICIO DE UNA.
ETAPA DE COIdOCI::-IEIdTO MUTUO Y DE CCLABORACIóN, QUE AMBAS.
CARTEE JE,.E_,U n - 1 CONDUZCA .A UN i?Ro<<:IMO HERMANAMIENTO
?TO Y
U:1A 77tUC T 1l7 =a_
7(7,77-70,y7,
.I.^ll:aa
1,.-„-,
_,•.y
L'1- _
^.^ _' 1J •
`;N OCASIONES cono ÉSTA ES iiABITUAL RïFERIRSE A LAS
SEMEJANZAS nUE lil:ISTEN ENTRE LAS CIUDADES CUE ACUERDAN
ESTABLECER LAZOS DE AMISTAD Y DE COLABORACIóN.
YO NO DUDO DE QUE EXISTEN TALES SEMEJANZAS ENTRE
NUESTRAS CIUDADES. INCLUSO PODRÍA SE Ñ ALARLES. ALGUNAS
SIMILITUDES IMPORTANTES ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA QUE
TIENEN SU ORIGEN EN LA COMÚN CONDICIÓN DE CIUDADES
PORTUARIAS Y DE CAPITALES COSMOPOLITAS, CULTURALES Y
ECON6MICAMENTE DESARROLLADAS.
PERO ES INNEGABLE QUE TAMBIÉN EXISTEN DIFERENCIAS
ENTRE SHANGHAI Y BARCELONA. LA GEOGRAFíA Y LA HISTORIA
rt^
'B
T ^ EXPERIENCIAS
TUVIERAN
CIUDADES
IJDADES
^L'L T?-'.i_1
:HAM?.
±. HECHO
CLLC ^^.^is
A'1,1BAS
DESARROLLOS DISTINTOS.
y
�PRECISAMENTE POR ESO, CREO.OUE TIENE EÉRITO E
INTERÉ S
QUE INI CIEMOS ESTA ETAPA DE CONOCIMIENTO Y DE
COLABOPACI6N. LAS 'DIFERENCIAS PUEDEN SER TANBI{2 UNA
FUENTE QUE GENERE EERIOUECINIENTO EUTUO.
SIN DUDA nNE
PODREMOS . INTERCANVIAR
NUCHAS
EXPERIENCIAS Y Des ENCONTRAREMOS NUMEROSOS CAMPOS EN LOS
QUE COLABOIN R.
EARCELONA
SIDO TRADICIONALMENTE, E SE PROPONE
CONTINUAR SIÉNDOLO E N
EL FUTURO, UNA CIUDAD ABIERTA QUE
HA NECEO DE PUERTA A EUROPA Y AL
NORTE DE AFRICA PARA
ESPAQ A Y LA. PENÍNSULA IBÉRICA EN GENERAL. TAMBIÉN
NUESTRA BUENA' RELACIoN CON -A RICA HA SIDO UNA
CONSTANTE. BOSTON, SAO PAULO, MONTEVIDEO Y BUENOS AIRES
SON CIUDADES CON LAS QUE .BARCELONA MANTIENE RELACIONES
ESPECIALES.
BARCELONA S6L0 PUEDE SENTIRSE PLENAMENTE REALIZADA
DESDE ESTA FUNCI6N DE PUERTA Y PUENTE ENTRE PAÍSES,
CULTURAS, CONTINENTES 7 CIUDADES. .
.
PERMÍTAME SR. ALCALDE QUE LES OFREZCA LA AMISTAD Y
LA COLAEOPACI¿N DE BARCELONA COMO UNA PUERTA Y UN PUENTE
PARA EL GRAN DESARROLLO Y LA SABIA ABERTURA
A. MUNDO QUE
SHANGHAI ESTA EFECTUANDO COMO . AVANZADA DE XINA.
�IUY T:_ P ORT AN TE PARA FELICITARSE POR
UU7
HAY OTRA
LA
I;ICIATIVA
QUE
TO".A_;
NUESTRAS CIUDADES.
EL DESARROLLO DE LAS RELACIONES ENTRE LAS CIUDADES
ES UNA APORTACIóN POSITIVA A LA CAUSA DE LA PAZ.
LAS CIUDADES SON Y HAN SIDO SIEMPRE LUGARES DE
ENCUENTRO,
DE -INTERCAMBIO
Y
DE
DIALOGO.
ESTA
CA RACTTRÍSTICA FUNDAMENTAL DE LAS CIUDADES EXPLICA QUE
__ISTORIC MENTE HAYAN „_DO UN FACTOR DE PROGRESO Y DE
CULTURA.
Y
ES EN ESTAS POSIBILIDADES D1 ENCUENTRO, DE
INTERCAMBIO Y DE DIALOGO QUE BRINDAN LAS CIUDADES DONDE
RADICA EL ENORME POTENCIAL DE QUE. QUEREMOS
DESARROLLAR ENTRE SHANGMAY Y BARCELONA EN BIEN DE LA
PAZ, LA AMISTAD Y EL DESARROLLO MUTUO.
LOS CONTACTOS DIRECTOS QUE HE TENIDO COD? USTEDES
:DURANTE ESTOS DIAS ME PERMITEN AUGURAR QUE NUESTRAS
ESPERANZAS SE VERAN CORONADAS POR EL f,XITO Y QUE
;;'AIGHAI Y BARCELONA PODRAN CELEBRARLO.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4079
Title
A name given to the resource
Signatura de "Protocol d'acord" entre Shanghai i Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Minghang, Shanghai, Xina
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Shanghai
Relacions Internacionals
Cooperativisme
Acció política
Territoris
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-10-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències