2
10
16
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1699/0000000632.pdf
7ac2022597fb7defb98d8e72d31c3ea6
PDF Text
Text
Catalunya i l´Estat
Diari de Girona | 27.8.2006
A Espanya s´ha materialitzat un dels processos més acabats del que els
anglesos anomenen "devolució", val a dir el retorn de competències
polítiques a la base del sistema. Per descomptat a Espanya s’han traslladat
més competències a les autonomies o territoris que no pas en el Regne
Unit, la República Federal Alemanya, o fins i tot, salvades algunes
excepcions (p. ex. en justícia), a la Unió nord-americana.
El resultat és el següent: a Espanya la despesa pública pròpiament dita, sense
Seguretat Social ni càrrega financera originada pel deute públic, es reparteix entre
Govern central, Governs autonòmics i sector local (Ajuntaments i Diputacions), en
una proporció aproximada de 30/50/20%, respectivament.
Si parem compte que al 1979 les autonomies pràcticament no existien, excepte les
autonomies provisionals a Catalunya i Euskadi, resulta que en poc més d’un quart
de segle s’ha produït una redistribució sense precedents de les competències i els
diners públics.
A Catalunya i Euskadi, que tenen més competències (p. ex. policia autonòmica), els
tants per cent encara son més esbiaixats en favor dels territoris subestatals. L’Estat
era el 80% i ara és el 30 % del total, i en el cas de Catalunya menys: el 20%.
Per acabar-ho d’adobar, l’Estat, en el cas de Catalunya, ha invertit en grans
infraestructures i altres capítols de la seva competència menys que en proporció a
l’activitat econòmica de Catalunya: entre el 12% i el 15% de la inversió estatal s’ha
fet aquí en els darrers anys, contra una proporció de quasi el 19% de l’economia
catalana en relació amb l’espanyola. És a dir, l’Estat ha gastat aquí en inversions
menys del que tocava -cosa d’altra banda tan evident que el nou Estatut ha hagut
d’incloure una clàusula sense precedents en cap Constitució o Estatut: en els
propers 8 anys el Govern central es compromet a invertir a Catalunya prop d’aquell
19% que havia de gastar aquí i que no arribava mai.
El Nou Estatut és una consolidació definitiva d’un dels sistemes més
descentralitzats del món (potser amb l’excepció parcial de Bèlgica, on p. ex. la
Regió de Brussel·les va fer un tractat comercial amb la Unió Soviètica). En el nostre
cas, a més, això no deriva, com en el basc i navarrès, de furs senyorials anteriors
al segle XIX, sinó d’un plantejament contemporani de les potencialitats i dels drets i
deures respectius de la societat espanyola i la societat catalana.
Això no vol dir que l’Estat espanyol i el seu Govern, no tinguin influència política a
Catalunya. En cert sentit en tenen més. Per dues raons: primera, perquè han
guanyat crèdit i respecte. I en segon lloc perquè en tot allò que segueix essent de
la seva competència estan actuant amb molta més ambició que fins ara -molt
particularment en política internacional.
Cada cop més "el nostre món" és el món sencer. En aquest escenari, "passem per
Espanya" (camí d’Europa i el món) per cada cop més coses. Però també és veritat
que Espanya ens està donant més accés a Europa del que mai havíem tingut. Quan
el conseller Siurana representà Espanya, per torn, davant la Comissió Europea, els
dos fets coincidien: som més presents fora i més dependents de fora. Abans només
havíem d’anar a Madrid i ara hem d’anar més lluny, encara que de tant en tant ens
toca representar Madrid a Brussel·les.
�Els Estats europeus s’han adonat que cadascun pel seu costat no van enlloc en un
món en què les grans nacions compten la seva població per centenars de milions.
Va ser la mateixa Europa, quan al segle XVIII va fer una estirada poblacional
increïble, la que va donar lloc, via emigració, a un país immens, avui el més fort del
món: els Estats Units d’Amèrica del Nord. A la Unió americana va seguir la creació
de la Unió Soviètica, l’enfortiment i militarització del Japó, i més tard la vertebració
nacional de la Xina i l’Índia.
Europa mentrestant era el teatre de l’enfrontament entre les velles nacions del
continent per la migrada quantitat de terra i recursos naturals existent. Els
rendiments decreixents en l’agricultura foren la base de l’emigració cap a Amèrica, i
també del naixement de la ciència econòmica.
Finalment, després de dues guerres mundials, Europa va decidir fer les paus i
unificar-se. Aquesta és una de les aventures més emocionants i significatives del
segle XX i la més assenyalada de l’inici del segle XXI.
Catalunya hi està plenament implicada. Des de 1906, en l’inici del catalanisme
modern, els catalans miraven a Europa -com després va dir Salvador Espriu,
miraven «Nord enllà, on la gent és desvetllada i feliç».
Ara fa cent anys de quasi tot. De la Solidaritat Catalana, de les escoles municipals
de Barcelona, de l’Enllà de Maragall i el llançament del noucentisme per l’Ors. Ha
hagut de passar un segle perquè els vells somnis es complissin -la qual cosa no vol
dir que no s’hagi fet res en 100 anys.
Però a fe que ara hem obtingut el que la majoria dels catalans volíem, si bé no per
la via i en la forma que hauria calgut perquè la majoria aclaparadora dels partits
catalans que va aprovar l’Estatut a Catalunya l’aprovés també a Madrid.
D’això ens n’haurem de penedir? Probablement. Però el 1932 va passar quasi el
mateix, amb la diferència que el partit que aleshores va fer el sacrifici d’ambició
(recordeu la carta de Jaume Carner a Macià que es va republicar recentment a La
Vanguardia) és el que ara ha estat reticent a cap cessió, i han estat nacionalistes i
socialistes els qui han acceptat determinats retalls.
Hem obtingut quasi tot el que teníem el desig de tenir. Queden una sèrie de temes
prou coneguts, que s’aniran resolent, com és el cas de l’aeroport transoceànic. Això
no hi ha qui ho pari.
Val a dir que Catalunya, per tot el que ha estat dit, és Estat. I que el Govern central
està jugant amb intel·ligència el joc de la devolució i de l’ambició europea. Espanya
és el país europeu de notable dimensió que creix més: el 2009 haurem caçat la RFA
en renda per càpita i amb França ja hem empatat. En definitiva està fent els seus
deures i Catalunya també.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya i l'Estat
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Girona
Language
A language of the resource
Català
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1394
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Estatut
Estat
Espanya
Catalunya
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-08-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf
b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2
PDF Text
Text
Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship
Conference notes. Pasqual Maraeall
Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly
decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many
issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the
monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of
bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with
Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the
new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in
Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda.
It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy,
Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has
Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists,
but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five
years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the
currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into
¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies,
even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions;
NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has
improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss
4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems
unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity
of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its
j government in September~not only its government but also its attitude toward the
�European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of
finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe
¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after
three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general
ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is
hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide
¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such
resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the
creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen.
Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the
redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most
profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of
distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close
Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of
proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on
he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to
¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today
hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the
nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions.
Globalization walks hand in hand with the recovery of identities.
At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions
demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and
more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or
localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now
�been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that
recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or
"global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations
and states do not exactly overlap; they are not the same thing.
In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual
presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a
presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in
the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana
National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe
to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium
between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic
cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to
immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need
Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist
Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European
citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents,
in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in
their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local
iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery.
But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity"
can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural
aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised
where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that
tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for
�¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them
necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably.
US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional
interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of
conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe
of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of
Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a
thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with?
Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of
flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties
and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an
anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto,
Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or
not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of
one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial
resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or
Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere
local administrations governed by a region or totally dependent on a State.
For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught
with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning
emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in
ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less
efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account.
�North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if
¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines
[them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could
pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small
(nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the
habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have
it.
The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities
{which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of
subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on
the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal
government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still
dominates in Brussels inner circles as well.
AC
erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help
ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF
1_"> poke,'
IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with
enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of
public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in
Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory
towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify.
<jfir
L<-t-^~r^
ct-*
(VK-L
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship
Language
A language of the resource
Anglès
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Remarque Institute, NYU
Abstract
A summary of the resource.
Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt).
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Europa
Descentralització administrativa
Regions
Ciutats
Territoris
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1754/0000001379.pdf
415c67f0dd68766d970ec82cc371c1cf
PDF Text
Text
La España viva. La España común.
Conferencia de Pasqual Maragall (Club de Opinión 2000. Encuentros en Granada)
(19-6-2002)
LA ESPAÑA VIVA. LA ESPAÑA COMÚN
19 de junio de 2002
Me he impuesto como una de mis principales obligaciones políticas explicar mi
visión de una España viva y plural y suscitar el diálogo sereno, positivo y amable en
torno a cómo caminamos hacia a ella.
Este es el motivo de mi presencia hoy en Granada ante ustedes y por ello quiero
agradecer especialmente a … la ocasión de este encuentro
En anteriores ocasiones con parecido motivo he visitado otras tierras de España:
Murcia, Madrid, Magaz de Pisuerga …
El compromiso de Cataluña con España
Es, pues, una iniciativa de diálogo, un nuevo puente de diálogo que se tiende desde
Cataluña, en un momento en que otros están consagrados a la tarea de demolición
del diálogo fundacional de nuestra democracia.
Por ello quiero dejar bien sentada una afirmación para que entiendan cual es mi
punto de partida, cual es el punto de partida de los socialistas catalanes.
Nosotros representamos la reafirmación del compromiso de la Cataluña progresista
-del catalanismo progresista- con la España plural. No representamos la Cataluña
que quiere vivir del problema de su relación con España. Somos la Cataluña que
quiere resolver el problema.
Ésta es una convicción que quiero expresar en todas las circunstancias y
situaciones. Y muy especialmente cuando aparecen actitudes –y algo más que
actitudes- tendentes a disminuir y condicionar la libre expresión de ideas que se
aparten de una pretendida visión obligatoria de España.
Reconozco que esta actitud provoca rechazos e incomprensiones en sectores del
nacionalismo catalán que consideran que mi interés por España supone desinterés
por Cataluña.
También provoca escepticismo entre gentes amigas, como el que expresaba Xavier
Rubert de Ventós en un reciente artículo publicado en El País, y en el que decía no
compartir mi fe en la España plural, aunque siga compartiendo mi esperanza.
Y, como es obvio, también desde el nacionalismo español percibo el rechazo
amargo y el desdén de a quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender
España que la suya.
Creo que ambos nacionalismos –el nacionalismo español y el nacionalismo catalán
(y también el nacionalismo vasco)- están equivocados en su concepción nacionalestatista del mundo y que con su actitud de ensimismamiento están
comprometiendo el futuro de España.
1
�Ante este peligro hay que reaccionar. Sobre todo hay que reaccionar ante el peligro
de la indiferencia, del hastío, de la antipatía, de la desconfianza.
Como ha explicado muy bien el escritor catalán Antoni Puigverd en un artículo
publicado por la Revista de Occidente:
“Dos líneas paralelas se han dibujado a lo largo de estos 25 años. De seguir así
nunca van encontrarse. Cuanto más avanzan, menos coinciden. Y sin embargo
tampoco pueden distanciarse: ni el nacionalismo catalán está en condiciones de
impulsar una decidida vía independentista; ni el españolismo ceñudo, militante (o
vergonzante) está en condiciones de impulsar una energía de fusión.
Son dos visiones, dos lógicas, dos inercias políticas e ideológicas condenadas al
empate de la mutua antipatía”
Mi propuesta es una llamada a recuperar el clima moral, intelectual y político que
haga posible pensar otra vez España con la generosidad que la pensaron hace 25
años los artífices de la Constitución del 78.
No sé si desde fuera de Cataluña se tiene plena conciencia de la existencia –y de
las consecuencias futuras- de otras actitudes catalanas que no apuestan por este
compromiso con España.
De un lado, se prodiga una actitud de desconfianza cínica que aboga por una
relación de interés entre Cataluña y España, en la que mandan las coyunturas y
sobre la que es muy difícil construir un futuro común.
Ésta ha sido y es la actitud de Jordi Pujol y de Convergència i Unió durante sus
veinte años de gobierno.
De otro lado, se manifiesta una actitud de desesperanza, que está llegando a la
conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que
considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie
dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde.
Es la actitud que subyace en la propuesta independentista.
Para ilustrar lo que quiero decirles voy a leerles un párrafo de un artículo reciente
del profesor Antoni Castells (uno de nuestros más conspicuos federalistas), en el
que dice:
“El catalanismo ha de jugar una vez más la carta de la implicación en la política
española.
De formular propuestas pensando no sólo en Cataluña, sino en el conjunto del
Estado. Debe hacerlo por sentido de la responsabilidad, por solidaridad con los
demás pueblos de España, y también por interés propio.
El catalanismo tiene que ser generoso. Cuando lo ha sido, se ha ganado el respeto
y la admiración del resto de España y ha gozado de gran autoridad política. Ésta es,
pues, la vía a seguir.
Pero el catalanismo necesita saber que sus planteamientos básicos son
comprendidos y compartidos también fuera de Cataluña.
2
�Y en este punto, no todos los interlocutores son iguales. No lo han sido en el
pasado ni lo son ahora.
Por esto, ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir
unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con
generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de
España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto
a su identidad, a su lengua y a su cultura”
La grave responsabilidad del PP
Pero antes de pasar a exponer las líneas maestras de mi propuesta catalana para
España, quiero denunciar la grave responsabilidad en la que está incurriendo el
Partido Popular con su resurrección del nacionalismo español de viejo cuño.
No es bueno ni para Cataluña ni para España el talante arrogante y retador con el
que hace política el PP.
No es bueno para España el desprecio institucional con el que el PP trata a los
partidos políticos de la oposición, a los presidentes autonómicos socialistas, a los
países vecinos con los que tenemos contenciosos abiertos y, ahora, a la Iglesia que
se ha atrevido a discrepar de la verdad oficial y a los sindicatos que se han atrevido
a reaccionar contra una política de desigualdad social.
No es buena para España la reducción de la pluralidad informativa a la que ha
llevado la política de comunicación del gobierno del PP.
No son buenas para España las privatizaciones que no redundan en una real
liberalización de los mercados.
No es bueno para España el intervencionismo partidista en el sistema financiero.
No es bueno para España un Plan Hidrológico Nacional que ignora la necesidad de
construir una nueva cultura del agua, ni mucho menos los modos adoptados para
imponerlo.
No es buena para España la privatización de la seguridad de los ciudadanos.
No es buena para España la criminalización sistemática de la discrepancia.
No es buena para España la manera que tiene el PP de abordar los problemas que
bajo la aparente acción decidida sobre los síntomas esconde una ineficacia de
fondo.
No es bueno para España el empeoramiento del clima autonómico que provoca
constantemente el gobierno del PP.
No es buena para España la querencia separadora, la de los separadores oficiales
que sueñan con una España enfrentada y dividida, necesitada de un mando férreo y
uniforme.
No es buena para España la tergiversación del patriotismo constitucional que lleva
al PP a tratar de congelar la Constitución, a riesgo de acabar con su espíritu
fundacional.
3
�No es buena para España la impúdica utilización del rechazo ciudadano del terror
como pedestal para acreditar un patriotismo reactivo y así pescar votos lejos del
escenario del drama.
No es bueno para España el empecinamiento del PP en hacer de su política vasca el
factor discriminante de la vida política, social y económica de España, con una
actitud insensata y arrogante de someter a todo el arco político democrático a los
dictados de su visión partidista del drama vasco.
Efectivamente, después de 6 años en el poder, no es bueno para España el balance
de la política del PP en temas fundamentales para el futuro de España:
-
Se ha ampliado la fractura humana, social y política en el País Vasco.
- La contradictoria política de inmigración ha conseguido convertir un fenómeno a
gobernar en un problema.
-
Una política económica deficiente nos ha llevado a una inflación descontrolada.
- Una política educativa arbitrista y centralista intenta deshacer el camino andado
por la vía de la igualdad de oportunidades y de la descentralización educativa.
- Se ha roto el diálogo y la paz social con la autoritaria decisión de imponer por
decreto ley la reforma del desempleo.
- Se ha yugulado en seco la evolución del Estado de las Autonomías con la
negativa a plantearse la imprecindible reforma del Senado.
La propuesta catalana para España
Nosotros –los socialistas catalanes- creemos que el progreso de Cataluña es el
progreso de España.
Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña.
Nosotros somos los que hemos aprendido de la historia que el autogobierno de
Cataluña está indisolublemente ligado a la democracia en España.
Y con la experiencia de la España constitucional y de las autonomías, hemos
aprendido también que el autogobierno diverso de las nacionalidades y regiones de
España es la mejor garantía del autogobierno de Cataluña.
Por eso creo que actos como el de hoy tienen algo de la liturgia necesaria de
renovación de este compromiso recíproco.
Insisto: se trata de un compromiso recíproco, hecho de reconocimiento y de
lealtad.
¿Qué España queremos?
Partimos del principio de que somos distintos y queremos ir juntos. Ésta es la
realidad de España. Ése, y no otro, es el sentimiento de comunidad, la identidad
compartida que nos define. No es “ser una cosa, pero querer otra”. No es “unión,
pero autonomía”. Es “unión-libertad”, como decía Joan Maragall, “unión-diferencia”,
o “unión-autonomía”.
4
�Queremos completar el modelo autonómico y queremos facilitar su evolución, por
qué han cambiado muchas cosas.
Nuestro modelo es el federalismo
No es sólo que España sea federal o deba ser federal porque estando compuesta
por pueblos singulares (los pueblos de España de la Constitución) tenga intereses
comunes –siendo los intereses comunes muy importantes- sino que más allá de
esos intereses comunes hay un deseo compartido de ir juntos. Hay un sentimiento
común a unos y otros que se sobrepone a la natural rivalidad y que sólo parece no
existir cuando el deseo y el sentimiento son establecidos por decreto, como
obligación.
La Constitución no es decreto que obliga a acatar, sino pacto que refleja aquel
sentir común. La lealtad es una obligación asumida libremente. De otro modo sería,
o vasallaje de la parte o falta de autoridad del todo. Es obligación de la parte con el
todo y del todo con la parte. Obligación gratuita que los nacionalismos –los de la
parte y los del todo- nunca admiten de buen grado.
Federalismo en cuatro grandes aspectos: Senado. cultura, justicia, financiación
La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de
Autonomías y del preceptivo debate autonómico en sesión plenaria
La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son
constitucionales) por parte del Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde
el euro hasta las matrículas, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás
nacionalidades históricas para con los símbolos de España
La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en
aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa –lo
que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad
horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las
300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la UniónLa traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre españoles de
distintos pueblos (los pueblos de España de los que habla la Constitución)
En este marco, y coherente con él, Cataluña necesita incrementar su autogobierno.
Y también lo necesita Andalucía. Y todas las autonomías que sientan la necesidad y
la obligación de satisfacer nuevas demandas ciudadanas y de afrontar nuevos
problemas y nuevas aspiraciones. Pero, cada una ha de poder hacerlo a su manera,
sin uniformidades impuestas.
Y para conseguir más autogobierno necesitamos un sistema de financiación
diferente.
Y más allá de los aspectos institucionales, tenemos una propuesta de España con
un dibujo diferente:
Que termine con esa visión torpe de la España uniforme, frente a la España
diversa... Por el bien de España. Por el bien de Cataluña. Por el de todos. La
sorpresa que se van a llevar los uniformistas el día que España les diga a golpe de
urna que no es como ellos querrían que fuese, que es libre y diversa, que está
hecha de singularidades potentes y sensatas, capaces de entenderse y de respetar
un proyecto común. Común, no impuesto.
5
�Que supere la concepción radial de España y de sus infraestructuras ...
Nos imaginamos una España vertebrada sobre líneas transversales y diagonales
razonables, no una España concebida como una línea de puntos a una cierta
distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del mundo ...
El mapa hidrológico nacional hay que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua,
no la antigua …
El mapa del AVE y los aeropuertos es decisivo ...
Es necesario contrastar la tesis de Cascos de que el mercado no da para más, no da
para otro aeropuerto transoceánico que nos sea el de Madrid. Pero nosotros, desde
Cataluña, le decimos que deje decidir al mercado. Que no sea Cascos o AENA, sino
el mercado, quien decida si quiere o no otro aeropuerto transoceánico. ¿No sería
más seguro?
Descentralizar los órganos del Estado, las autoridades reguladores, las instituciones
de investigación...
Equilibrar España con una estructura de concepción multipolar. Creer en nosotros
mismos consiste en hablar de nuestras cosas, de un futuro de España más allá del
estrecho cauce que nos quiere imponer el PP.
A ello nos hemos de aplicar los socialistas de toda España, como hace José Luis
Rodríguez Zapatero,
cuando habla de los trabajadores autónomos,
de los profesionales, de sus dificultades para establecerse,
de las mujeres y los hombres que quieren hijos y trabajo y no pueden con ambas
cosas,
de la educación y el diálogo con los jóvenes como prioridad,
de los barrios de la inmigración y de su seguridad y de la dignidad de las escuelas,
de los ciudadanos que no llegan a desgravar,
de un pacto local que no sea otra ocasión perdida,
de la necesidad de hacer de los impuestos locales sobre la economía un impuesto a
cuenta del que recae sobre la renta de las personas,
y evidentemente, de la Europa próxima y comprensible,
de los ciudadanos españoles de Argentina
y de la necesidad de entenderse con Marruecos.
Del Senado y de la presencia de las comunidades autónomas en la Unión.
Del nuevo federalismo europeo como unión y devolución a un tiempo
Los socialistas catalanes y la mayoría de nuestro pueblo estamos por esta agenda
política.
6
�Estamos por compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la
España plural y reconciliada consigo misma, la España dispuesta a saberse adulta,
responsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros que
ya no la acechan.
Convencidos además de que si conseguimos la victoria en Cataluña estará dado el
primer paso para que España tenga un Gobierno que pueda afrontar todas estas
cuestiones. Con cautela y ambición. Sin excusas. Sin perderse de nuevo en una
discusión inacabable sobre el ser de España.
Pasqual Maragall
7
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La España viva. La España común
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granada
Abstract
A summary of the resource.
Conferència de Pasqual Maragall als Encuentros en Granada del Club de Opinión 2000.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Espanya
Descentralització administrativa
Federalisme
Cooperativisme
Identitat col·lectiva
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-06-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2824/20030118_WarPeaceSXXI_PM.pdf
adb0d6e251730efeb71f25b83bc89b05
PDF Text
Text
Contribución al debate "War And Peace in the 2 1 s t Century.
The Transatlantic Relations"
Barcelona, 18 de enero de 2003
¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa?
Europa ha vivido en el año 2002 dos acontecimientos que con la
perspectiva del tiempo adquirirán todo su valor. La efectiva
implantación de la moneda única, que supone la consolidación de un
espacio económico común y, a la vez, constituye el más potente
elemento simbólico de la Unión; y la decisión sobre la ampliación al
Este que tiene un alcance histórico inimaginable hace cincuenta años
para los padres fundadores de la Europa unida al tratarse de la
reunificación y la reconciliación del Oeste con el Este en un marco de
democracia y de estabilidad económica.
Sin embargo, a los ojos del resto del mundo y, muy concretamente,
de los Estados Unidos, Europa aparece demasiado encerrada en sí
misma, ocupada en un complejo proceso de construcción que tiene la
doble vertiente de la ampliación de su espacio y de la vertebracion de
sus instituciones. Se tiene la percepción de que Europa difiere la
asunción de sus responsabilidades globales a la culminación de su
proceso constituyente y que, de este modo, pretende prorrogar
indefinidamente un lugar en el mundo bajo la tutela protectora de los
Estados Unidos.
Esta percepción americana de la actitud europea se ha agudizado
dolorosamente a raíz de los atentados del 11 de Septiembre de 2001,
al tomar conciencia los Estados Unidos de una vulnerabilidad
desconocida hasta la fecha, que ha alterado la visión de su papel en
el nuevo orden internacional emergente desde la caída del
comunismo y que, por ende, ha modificado profundamente su
estrategia internacional.
La Estrategia de Seguridad Nacional norteamericana, aprobada el
pasado mes de septiembre, supone un giro radical respecto a la
tradición estratégica de los últimos cincuenta años, al pasar la
seguridad nacional a un primer plano en el contexto de un mundo
globalizado, ésta se convierte en una cuestión internacional: la
política de segundad norteamericana se convierte en política
internacional.
Visto desde Europa, este giro hacia el uniiateralismo de los Estados
Unidos pone en peligro una tradición y una cultura de relación
transatlántica basada en la mutua colaboración entre aliados y en el
respeto de las reglas y de las instituciones internacionales.
�Pero si Europa quiere mantener un orden internacional basado en el
multilatéralisme, Europa debe renovar el vínculo transatlántico con
los Estados Unidos. Y para ello debe demostrar que quiere realmente
asumir sus responsabilidades en la gobernanza de la globalización. O
dicho de otro modo: que quiere compartir estas responsabilidades
con los Estados Unidos.
Renovar el vínculo transatlántico quiere decir renovar una alianza en
torno a unos intereses comunes y sobre el fondo de una historia y de
unos valores compartidos.
Alianza entre miembros
responsabilidades y cargas.
que
se
reparten
equitativamente
Intereses comunes, definidos de común acuerdo y no impuestos por
el aliado más fuerte.
Valores compartidos, empezando por el respeto
internacional y a las instituciones de Naciones Unidas.
al
derecho
Es ésta una aspiración muy exigente para Europa. Los Estados Unidos
quieren hechos, no declaraciones de intención. Europa debe
demostrar que es capaz en la práctica de asumir sus
responsabilidades globales sin precisar de la tutela permanente de los
Estados Unidos.
Pero Europa tiene todo el derecho a asumir tales responsabilidades a
su manera, fiel a su vocación pacificadora, coherente con el
experimento histórico de hacer gobernable en democracia un espacio
de enorme complejidad política, institucional, cultural, lingüística ...
Europa tiene todo el derecho a no reproducir a gran escala la lógica
de potencia que ha envenenado la historia de sus países durante
siglos. La Europa unida nace para superar dicha lógica, para evitar
una nueva guerra mundial. Una Europa potencia militar no es
planteable, pero una Europa agente activo y positivo en la
gobernanza de la globalidad es una obligación ineludible.
Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la agenda
global no se reduce al problema del terrorismo, que es una agenda
compleja que incluye los problemas del desarrollo, de la
democratización, del medio ambiente ...
Una Europa que debe hacer ver a los Estados Unidos que la tentación
unilateralista será a la larga perjudicial para los intereses americanos.
Una Europa que debe poner en valor su experimento de convivencia
como ejemplo de gobierno de la complejidad en un mundo necesitado
�de modelos prácticos y contrastados, inspirados en los principios del
federalismo.
Una Europa que debe asumir con toda la decisión y todos los medios
necesarios sus responsabilidades regionales, empezando por el
Mediterráneo.
Para conseguir ser un agente global, Europa debe corregir su
descompensación actual y equilibrar los ritmos de avance de la
Europa-espacio y de la Europa-poder. Y ello supone tener la energía y
la voluntad de acometer simultáneamente nuevas y mayores tareas
en tres ámbitos: debe afianzar la Unión, debe respetar su diversidad y
debe aproximarse a la ciudadanía. Europa es inviable si no hay al
mismo tiempo unión, devolución y proximidad.
Europa es un
compromiso de unión, no de uniformidad; es un proyecto de
ciudadanía, no de superpotencia.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Contribució al debat "War And Peace in the 21st Century. The Transatlantic Relations": ¿Qué se espera de Europa? ¿Qué cabe esperar de Europa?
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-01-18
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Globalització
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Ciutadania
Estats Units
Description
An account of the resource
Debat organitzat pel CIDOB amb els participants: Manuel Castells, Anthony Giddens, John Ikenberry, Robert Kagan, Kenston Keith, Pascal Lamy, Narcís Serra, Javier Solana i Pasqual Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
45:50 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Borja Sebastià, Jordi
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Ajuntament de Barcelona
Alcaldes
Descentralització administrativa
Relacions Internacionals
Administració local
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Description
An account of the resource
Entrevista a Jordi Borja (Barcelona 1941). Geògraf i polític. Membre del PSUC des de 1960, fou diputat al Parlament de Catalunya de 1980 a 1984. Com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC de 1983 a 1995 amb Pasqual Maragall d’alcalde, va ser un dels artífexs de la descentralització i organització de la ciutat en districtes. Va ser vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1987 a 1991.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/164534327" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/164534327">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Arxiu Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Jordi Borja Sebastià del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015-06-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf
2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2
PDF Text
Text
Entrevista a l'Avui
"El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se
com està"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern"
"La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està"
A. Sáez / D. González / C. Palomar
BARCELONA
AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb
Esquerra o satisfer el PSOE?
P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà.
AVUI I com acabarà?
P.M. Portarà el seu temps.
AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V?
P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem
que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme
d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos.
AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives
per aconseguir més autogovern que promou CiU...
P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP.
AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE...
P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE.
Això és un fet.
AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i
ha començat a negociar amb altres forces?
P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se
segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts
anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir
tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur.
AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs?
P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però
en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada
del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps.
A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar
passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions
actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres
catalanes i que el PSC lidera no es perdi.
AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes...
P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al
andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar.
AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic?
P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció
que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable
d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa
passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem.
Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo
crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en
aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint
en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc.
Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar,
però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com
un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està.
AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El
que no s´entén és que això també ho faci el PSC...
P.M. I per què no?
AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per
què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que
s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin?
P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i
prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista
que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri
partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan.
AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya.
�P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i
municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè
diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el
fons no tenim la sensació d´haver perdut.
PERFIL
Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara
un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només
cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no
incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC
i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el
document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten
consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de
CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part
de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del
Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la
retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE.
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern"
"Els socialistes podem arribar
a acords amb
qui sigui al Parlament"
"CiU té la consigna de copiar tot el
que surti a la nostra web"
Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit.
Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho
fem molt a gust.
AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible
configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes?
P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses
diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la
tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona.
AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord...
P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts
tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts
en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé.
AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb
Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya?
P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i
a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb
Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és
que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja
no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que
interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que
siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc
més al dia.
AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...?
P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat.
AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura?
P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no
n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple.
Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques
concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que
l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i
econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que
demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim
experiència al govern. És fantàstic!
AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el
pròxim?
P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar
tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa.
AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura?
�P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet
històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de
censura de José Luis Rodríguez Zapatero?
AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora
buscar amb els populars acords en el Parlament català?
P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de
marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota
manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que
mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es
té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats
a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió
de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener
passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de
governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura,
condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança.
AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma?
P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de
consciència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
González, David
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Constitució
Espanya
Autonomia
Descentralització administrativa
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes