1
10
16
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/749/19980530_LV.pdf
056bfc78e386be34581f0a7951626e01
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
30/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
Debates en Nueva York (2)
Autor: PASQUAL MARAGALL
Si en abril el tema fueron las ciudades en el mundo global -es curioso, como si el mundo
pudiera no ser global-, en mayo la discusión en la New York University fue sobre la devolución
de poder a regiones y ciudades en Europa, que es nuestro mundo próximo.
Al día siguiente de votarse el referéndum que ha devuelto a Londres el alcalde metropolitano
que Mrs. Thachter le quitó para gobernar la ciudad desde el Estado (liberal ella) y desde el
sector privado (ahí sí liberal, pero de un liberalismo dogmático), al día siguiente, sin casi haber
dormido, Sally Powell, la intrépida joven madre de Hammersmith, la concejal de izquierda,
estaba en Washington Square para explicar la vuelta de Londres a la democracia local y a la
ambición internacional.
Con ella Pia Marconi, tan joven como Sally, explicaba con parsimonia las pasmosa y
sistemática transformación del Estado italiano en un artefacto eficiente, ligero y reducido -¡pero
cuánto más legitimado!- de manos del ministro Bassanini, con el cual trabaja Pia. Ésos sí son
liberales prácticos. No del "laissez-faire", sino del deshacer.
En la misma sesión, Ricard Pérez Casado, ex alcalde de Valencia y ex administrador de la
Unión Europea en Móstar, la ciudad más dividida y cainita de Bosnia, explicaba cómo en la
Europa de la devolución los gestores locales tienen un posible "rol" diplomático desinhibido y
efectivo. Móstar es hoy, gracias a Ricard y a Hans Koshnik -corpulento anciano de Bremen, ex
alcalde también y predecesor de Ricard-, la única ciudad bosnia que dispone de un
Ayuntamiento democrático. En las demás ciudades, en teoría menos conflictivas, el censo falló.
Siempre pensé que el futuro de Móstar no estará bien sellado si no queda claro que el puente
que destruyeron los croatas o cristianos del barrio oeste no lo reconstruyen solos los
musulmanes del este del río Neretva, ayudados por Turquía. Quedaría para siempre que unos en
el siglo XVII lo hicieron, los otros lo bombardearon en el XX y los primeros lo volvieron a
poner ahí en el XXI, símbolo frágil del odio insuperable entre comunidades, piedra
reverenciada por unos y maldita para los demás.
Es en parte por ello que en el 96-97 Barcelona y Estambul se hermanaron para ayudar, desde
los dos lados y desde los dos confines del Mediterráneo, a rehacer el puente bien y para
siempre. Pero ahora el Estado turco (ni moro ni cristiano, ¡laico y militar!) amenaza con
encarcelar por una frase al alcalde electo islamista, Erdogan. Es considerable la miopía del
"establishment" político-mediático internacional, según el cual la carrera de Erdogan estaría
con ello a punto de terminar.
He escrito a Erdogan, que estuvo en el balcón del puerto como un auténtico mago de Oriente el
día que llegaron los Reyes Magos en enero del 97, y tengo entendido que está gestionando en
Ankara las ayudas para el puente.
136 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1212
Title
A name given to the resource
Debates en Nueva York (2)
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Erdogan, Recep Tayyip
Globalització
Descentralització administrativa
Nova York
Congressos i conferències
Mostar
Barcelona
Istambul
New York University
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/815/0000001540.pdf
eb2f9ded15fa9479ff65da0d68ac4d96
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
09/04/1993 (3031997) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 9
La proximidad de la política
PASQUAL MARAGALL
El primer ministro del Canadá, el conservador Brian Mulroney, bate todos los récords
del siglo en impopularidad: sólo llega al 12%. El Gobierno belga ha dimitido, aunque el
rey Balduino no ha aceptado la dimisión. El Gobierno francés ha sido barrido por otro
que va a mantener su misma política económica en Europa.
En Italia no quedan ministros y el mismísimo Andreotti (en el Gobierno desde 1948) es
objeto de una investigación. En el Reino Unido no votan por Major ni sus propios
correligionarios. En Grecia el Gobierno ha suprimido gastos de representación exterior
(entre ellos su cónsul de carrera en Barcelona) y pasa por sus horas más bajas. En
Estados Unidos el vencedor de la guerra del Golfo ha tenido que dejar el poder a una
nueva generación política.
En España el Gobierno es objeto de todas las acusaciones y todas las sospechas por
parte de otros que no tienen otra política ni mejor moral.
Es más: en los referendos danés y francés el pueblo votó de manera muy distinta a
sus Parlamentos, favorables claramente a la unión europea. No así la gente, los
ciudadanos, muy divididos al respecto.
¿Qué está sucediendo para que los pueblos, la gente, se alejen de tal manera del
Parlamento, de la clase política y en especial de los Gobiernos?
Triunfa en Europa la idea de la subsidiariedad. La idea, por decirlo claro, de que el
poder político más próximo tiene la presunción de mejor. Y de que los Gobiernos de
nivel superior tienen que ser los que demuestren que, por razones de mayor eficacia (y
yo añado de equidad o de redistribución), pueden sustraer competencias hacia arriba.
Así lo establecen el Tratado de Maastricht y la Carta Europea de Autonomía Local
(que han sido ratificados por España y por otros 20 Estados y es, por tanto, ley
vigente).
De ahí tiene que venir quizás una mejora de las relaciones entre política y sociedad.
De ahí y de algunos gestos que acompañen con imágenes vivas la descentralización
política y administrativa prevista en los textos. Prevista e incluso realizada (España ha
descentralizado un 25% de su poder económico estatal en los últimos 15 años).
El pasado 31 de marzo expliqué en Madrid que todas las gamas del gris existen
realmente entre el negro del Estado y el blanco de la sociedad. Los poderes locales
son uno de esos grises, y la concertación entre poder y sociedad, otro de los matices
posibles.
Pero hay todavía más cosas que hacer. Y así lo he dicho y lo mantengo. Madrid es la
capital del Estado, pero ninguna ley obliga a que el Instituto de Minas, o la Escuela
Naval, o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas tengan su sede en la
capital.
¿Por qué no sugerir que en un momento de crisis el peso fáctico, económico y social
de la presencia de instituciones en puntos determinados -más necesitados o más
capaces de albergarlas- sea tenido en cuenta?
18
�Articles de Pasqual Maragall a
En el mismo sentido he recordado que el Estatuto de Cataluña, en su artículo 30.3,
prevé que la sede del Parlament es Barcelona, pero que pueden celebrarse sesiones
en otras ciudades y pueblos de Cataluña. Creo que sería bueno que se hicieran en
Tarragona, en Lérida, en Gerona, en Manresa, en Vic...
Del mismo modo, he hablado largamente con el presidente del Senado y con el mayor
partido de la oposición de traer a Barcelona la primera sesión de la Comisión de
Autonomías (la llamada Gran Comisión) del Senado. El impacto sería enorme.
En estas acciones la gente, los ciudadanos, verían gestos -y los gestos son
importantes- en el sentido de una mayor aproximación de la política, de un
desencasillamiento de los políticos, de una mano tendida al diálogo entre
representantes y representados.
Pasqual Maragall es alcalde de Barcelona.
19
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1082
Title
A name given to the resource
La proximidad de la política
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Descentralització administrativa
Estat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-04-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/822/0000001547.pdf
6f218b720e0ddddc50f8765236999b85
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
04/06/1995 (2857090) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 16
De política de mínimos a política de calidad
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Para el autor, la renovación política pendiente tiene que ver más con la autoridad
local efectiva que con el perfeccionismo legislativo.
Las elecciones recientes han valorado negativamente, en general, la permanencia en
el Gobierno. Han cambiado muchos Gobiernos locales y autonómicos.
Donde no han cambiado tanto -La Coruña, Santiago, San Sebastián, Barcelona,
Tarragona, Sevilla y Girona- hallamos un factor común: la existencia- próxima de un
Gobierno autonómico igualmente continuista en el tiempo, con un desgaste político
parecido al del Gobierno central.
El Gobierno socialista ha sido un Gobierno de mínimos y los Gobiernos autonómicos
de las tres nacionalidades históricas han sido Gobiernos de normalización. Con los
mínimos conseguidos y la normalidad restablecida, ¿qué más pueden ofrecer esos
Gobiernos?
Ni los mínimos económico-sociales ni la normalización política y lingüística son
consecuciones de poca talla. Al contrario, son fundamentales. Su ausencia convirtió a
España en un conjunto inestable, incómodo e injusto. Hoy no lo es. Es más: la
apertura a Europa y la progresiva homologación con sus exigencias es nuestra mejor
baza y debe ser aún, hasta 1999, nuestro norte.
En este sentido, Felipe González es, en mi opinión, una garantía indiscutible. En
Europa nadie lo pone en duda. Si no preside la Comisión Europea es porque prefirió
hacer europeísmo desde la consolidación de una España descentralizada y
equilibrada.
Sin embargo, en 1993, tras 11 años de Gobierno y en medio de una recesión -factores
que, juntos, hunden a cualquier gobernante-, Felipe González ganó porque los
mínimos parecían amenazados, sobre todo por -eso, pero también porque prometió
haber captado el mensaje y, en consecuencia, la renovación política.
La renovación política pendiente tiene que ver más con la calidad que con la cantidad
y más con la calle que con el Parlamento -es decir, más con la autoridad local efectiva
que con el perfeccionismo legislativoEl PSOE -como CiU y quizás el PNV- no ha entendido de pequeños problemas, sólo
ha solucionado los grandes: la cuestión de las nacionalidades, la reforma militar, la de
la industria básica, la de la empresa pública, la de la balanza comercial, el desmontaje
de los grandes tinglados especulativos -Torras, Banesto-, etcétera. También la reforma
urbanística de las ciudades. Y no sólo Barcelona, Sevilla y Madrid, sino también
Logroño, Murcia, Santiago o Girona.
Pero no ha dado autoridad a sus alcaldes. Ni más competencias. El famoso 50 / 25 /
25, referido a los porcentajes de gasto público neto del Estado, las autonomías y las
corporaciones locales -sin pensiones ni amortización de deuda pública-, a cinco años
del 2000, se ha quedado en el 55 / 30 / 15 o algo parecido.
Queda la segunda fase del proceso descentralizador. Queda la sensación de que se
resuelve lo difícil y no lo obvio: la suciedad, el vandalismo, el tráfico, la pequeña
delincuencia, la indisciplina vial..., el entorno de cada día. Esto y la dificultad de
solventar con políticas estatales o autonómicas el piso de los jóvenes y su primer
36
�Articles de Pasqual Maragall a
empleo cultivan la decepción. Lo mismo con la drogadicción, la degradación de
barrios..., es decir, todo lo que requiere políticas multidepartamentales y pegadas al
territorio.
¿Y qué son los Gobiernos locales si no eso? La renovación de la política, la
recuperación de la confianza en el sistema, comienzan en la calle, la escuela, el barrio
y la oficina local de colocación.
Y terminan en Europa, que es el otro referente claro de nuestros conciudadanos,
consumidores más o menos forzosos de las desgracias y descubrimientos que se
suceden en un mundo cada día más próximo también, cada día más ineludible.
La corrupción no es la causa de la crisis política. La crisis política -la falta de
proximidad y subsidiariedad cuando se perciben como posibles- es la causa del
consumo de estupefacientes mediáticos.
Pongamos manos a la obra. Regeneremos nuestras ciudades, démosles autoridad y
estaremos renovando la política. La derecha difícilmente lo hará.
Pasqual Maragall i Mira es alcalde de Barcelona.
37
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1089
Title
A name given to the resource
De política de mínimos a política de calidad
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Política
Descentralització administrativa
Espanya
Estat
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-06-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/878/0000000641.pdf
70cc339507ed0d960aeba087262391f1
PDF Text
Text
EL PAÍS, miércoles 2 de noviembre de 2005
ESPAÑA
15
LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN El debate llega al Congreso
Pronunciamientos
del presidente
EL PAÍS, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero se
ha pronunciado en varias ocasiones sobre algunos aspectos de la
propuesta catalana. Lo que sigue
es un resumen de sus opiniones:
Zapatero defenderá cambios profundos
en el Estatuto por el interés general
El presidente tiene intención de precisar hoy en el Congreso su fórmula para definir a Cataluña
L. R. AIZPEOLEA, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero propondrá
hoy en el Congreso alternativas a los aspectos “inconstitucionales y que vulneren el interés general” del proyecto de Estatuto de Ca-
Zapatero, que ha aprovechado el
puente de Todos los Santos para
redactar personalmente su intervención, se moverá en el filo de la
navaja entre quienes le responsabilizan de impulsar una reforma estatutaria “inconstitucional de arriba abajo” y le exigen el rechazo de
su admisión a trámite, como el
PP; y quienes le reclaman que la
modifique lo menos posible, como sus socios catalanes de ERC e
ICV, a los que se añade CiU, que
también respaldó el texto en el
Parlamento de Cataluña.
El presidente adelantó el 12 de
octubre su posición al señalar que
el Estatuto quedará “limpio como
una patena” de inconstitucionalidades en las Cortes, lo que reiterará hoy. El pasado fin de semana
precisó los puntos del proyecto a
los que afectará la limpieza: modelo de financiación, leyes orgánicas, unidad de mercado y bilateralidad entre Gobierno y Generalitat. Todos ellos, relacionados con
el papel del Estado como garante
de la cohesión territorial. Previsiblemente, también se definirá sobre qué expresión sustituirá a la
denominación de Cataluña como
“nación” que plantea el proyecto
de nuevo Estatuto.
Zapatero aclarará que la modificación de algunos aspectos del
proyecto no significa su renuncia
a las reformas territoriales, anunciadas en el programa con que ganó las elecciones. Definirá su visión sobre la España plural, su
pretensión de reconocer las identidades y aumentar el autogobierno de los pueblos de España, como parte de su programa de ampliación de las libertades.
El presidente pretende que el
debate sirva para rebajar la preocupación social que ha suscitado
el proyecto estatutario y confía en
que los partidos catalanes —con
cuyos líderes conversó la pasada
semana— contribuyan a ello con
sus intervenciones.
El debate servirá a Zapatero y
a los líderes de todos los partidos
para conocer su margen de maniobra en la negociación que se iniciará en febrero en la Comisión Constitucional del Congreso, que preside Alfonso Guerra. En el caso de
los partidos catalanes, para conocer los límites de sus pretensiones;
en el de Zapatero, para saber el
nivel de cesión de las fuerzas catalanas; y en el del PP, para empezar
a desvelar si participará o no, con
la presentación de enmiendas, en
el debate en la comisión.
taluña, y defenderá a su vez su tramitación
en las Cortes como una necesidad democrática. También defenderá la España plural, el
reconocimiento de las identidades y un mayor autogobierno de sus pueblos. El Parla-
mento debate la admisión a trámite del proyecto catalán, y Zapatero afronta una de sus
intervenciones de mayor trascendencia en esta legislatura. Tendrá que definirse sobre
una reforma que divide a la opinión pública.
E Financiación. “Los Ejecutivos
autónomos y los partidos pueden
hacer todas las propuestas que
crean oportunas sobre el modelo
de financiación autonómica, pero corresponde decidirlo a todo
el país. Son unas reglas comunes,
cuyos principios básicos están
contenidos en la propia Constitución”. (28 de marzo de 2005)
E Nación. “No estamos estrictamente ante un concepto jurídico
y, por tanto, creo que si a la luz
de la Constitución no existe incompatibilidad —y, para eso, lógicamente, habrá los oportunos
dictámenes—, desde el punto de
vista del Gobierno no va a existir
mayor problema para que esa reforma del Estatuto y ese término
pueda aparecer en el Estatuto de
Cataluña”. (17 de junio de 2005)
“Se modificará el artículo primero del proyecto de Estatuto catalán para hacer compatible la
fuerte identidad de Cataluña con
el artículo 2 de la Constitución,
que reserva el concepto de nación para España”. (7 de octubre
de 2005)
“El Estatuto saldrá del Congreso limpio como una patena.
Tengo hasta ocho fórmulas para
definir a Cataluña. No es un problema jurídico, sino de sensibilidades y sentimientos”. (13 de octubre de 2005)
E Competencia. “La única y última voluntad para reformar un
Estatuto es la de las Cortes Generales”. (6 de octubre de 2005)
José Luis Rodríguez Zapatero, izquierda, y Pasqual Maragall, en la última Conferencia de Presidentes. / RICARDO GUTIÉRREZ
Catalunya va a presentar y defender hoy en el Congreso de
los Diputados un proyecto de
Estatut, que podría tener o no
tener defectos en cuanto a su
encaje constitucional, pero que
está hecho a conciencia y con la
voluntad de no tenerlos. No pretende ser una reforma constitucional. Si así fuere, habríamos
hecho una propuesta de ley del
Estatut y un proyecto de ley
acompañándolo y proponiendo la reforma de la Constitución.
El Consell Consultiu que, para entendernos, es el equivalente al Consejo de Estado a escala autonómica, no apreció tales
defectos; mejor dicho, señaló
en su dictamen hasta 19 puntos
de clara fricción con la Constitución. La ponencia parlamentaria asumió el dictamen y trató de superar dichas incompatibilidades entre la propuesta de
texto estatutario y la Carta
Magna. Puede haberse conseguido o no, pero la voluntad de
superar la fricción constitucional ha sido y es manifiesta.
En definitiva, será el Parlamento español quien decida, de-
El momento
más prometedor
PASQUAL MARAGALL
mocráticamente, sobre lo que
mejor conviene, lógicamente
sin alterar la voluntad esencial
del Parlamento de Catalunya.
Y en última instancia sería el
Tribunal Constitucional, si se le
pidiere, quien juzgará sobre la
cuestión formal. En todo caso,
finalmente, corresponderá al
pueblo de Catalunya decidir sobre si el texto es adecuado a sus
aspiraciones o no lo es.
Hemos convenido con los
cuatro partidos que votaron el
Estatut y representan casi el
90% de los votos de la Cámara
catalana que no habrá retirada
del texto si no es de común
acuerdo. Y yo, personalmente,
me he comprometido a no hacer uso del derecho que me asiste a disolver el Parlament y convocar elecciones durante el proceso.
Todo esto es enormemente
complejo y no debe ser tratado
con ligereza. Cualquier frivolidad o extremismo puede conducir a un callejón sin salida, de
consecuencias impredecibles.
Se trata de resolver uno de los
tres o cuatro temas cruciales de
la gobernación democrática de
este país, el del encaje de Catalunya en la España plural, y en
consecuencia, el carácter mismo de esa pluralidad de pueblos de España, tal como contempla la Constitución.
Estaríamos en el momento
más delicado pero también más
prometedor de la política española desde los primeros ochenta y desde la inserción en Europa y en el sistema occidental de
defensa, a mitad de la década.
Nos jugamos muchos años
de futuro. Y vamos a hacerlo
E Solidaridad. “No estoy de acuerdo con muchas cosas que dice
esa reforma del Estatuto y mi
obligación como presidente del
Gobierno es que esa reforma sea
respetuosa con los valores constitucionales, los de la solidaridad,
la cohesión y la convivencia de
identidades en un proyecto común”. (16 de octubre de 2005)
bien, como lo hicimos en las
mencionadas ocasiones anteriores.
La verdad es que los 25 años
pasados han sido a la vez los
mejores de nuestra historia contemporánea, en Catalunya y en
toda España, y al mismo tiempo escenario de un lento —imperceptible pero cierto— desgaste de los conceptos constitucionales que les han dado vida.
El dualismo o la distinción
entre nacionalidades y regiones
prácticamente ha desaparecido. Los sistemas de solidaridad, como ocurre en la misma
Europa, merecen una revisión,
una puesta a punto, tras 25
años de rodaje.
Vamos a hacerlo con cuidado. De otro modo, nos haríamos cómplices del eventual fracaso del sistema, ciertamente
gastado por los años y por el
uso, después de su rendimiento
satisfactorio durante un cuarto
de siglo que podemos calificar
como el más positivo de la España contemporánea.
Pasqual Maragall es presidente de la
Generalitat de Cataluña.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1335
Title
A name given to the resource
El momento más prometedor
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Catalunya
Territoris
Descentralització administrativa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf
cff545a57b30974e308809f86efacc4a
PDF Text
Text
La capacitat de gestió
dels ajuntaments
PASQUAL MARAGALL
L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics
ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als
reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més
importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya.
El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis
ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem
dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia,
Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a
única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables.
Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més
risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal.
ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA
L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans.
Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments .
El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el
fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els
d'allà on s'està visquent.
A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en
�L'O P JNJO SOCIA LISTA
altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa
fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu.
En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de
l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el
ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat.
AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en
la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els
ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans
que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament.
Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per
excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i
mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments
petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial.
Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i
100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig
milió d'habitants.
Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu
que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a
Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper
que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments.
En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que
tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter,
però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits.
És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa
que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era
tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments.
El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona
part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot
explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el
grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació.
Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest.
El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest
paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~
cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió.
EL CAS DE BARCELONA
L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el
moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes.
El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software
fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del
5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera
"empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes
les direccions.
Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball.
Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra
del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la
voluntat política adient.
.
.
La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques.
Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori
democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los
seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230
serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels
quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius.
, ..
D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit
enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar
els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents.
Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona,
l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una
capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~
pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS
que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms:
L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I
11 centres d'EGB.
El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar
per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de
començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un
cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n
control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització,
es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es
van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre-
�L'O P IN IO SOCI A LIST A
balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de
mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després.
El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000
funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi
autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors .
Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal.
Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de
categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben
qualificat.
Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un
17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de
persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per
cent en el mateix període.
Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una
millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals
van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat
que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol
dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos.
Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups.
El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la
democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les
condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització
territorial.
Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per
augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de
fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb
altres sectors de l'Administració.
En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els
fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense
resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model.
PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL
EN LA DESPESA PÚBLICA
El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I
bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no
gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación
de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament.
Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització
territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que
a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25
per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament.
El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia
realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el
15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social.
Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la
capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i
la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms.
Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una
fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es
faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici .
Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció
fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del
país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no
han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució
és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de
govern, com a Alemanya .
Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem
sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris
d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per
part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes.
Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del
seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la
despesa dels recursos que ells controlen.
�L'OPINIO SOCIALISTA
PROBLEMES PENDENTS
Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després
de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell
nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició.
En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els
Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del
consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera.
No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció.
El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes
samtans de la drogaaddicció.
Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important
per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions
públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens
dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes.
La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia
d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental.
I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent.
A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA
va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~
10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de
10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i
de 15.000 a alguns centres privats.
Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem
començat.
A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24
anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent
a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal
com és ara i de com pot agreujar-se en un futur.
L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives
empresarials.
D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut
per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la
crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes
qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada
de la situació de desocupat.
El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de
les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el
caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la
gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà.
LA CAP ACITAT DE BARCELONA
Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar
també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i
que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és
també capital d'Espanya.
El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets
econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat.
Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis
de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política.
És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més
genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen
Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser
al mateix temps la capital i la primera ciutat.
Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no
esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic.
CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ
Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a
aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els
següents criteris i propòsits:
�I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals.
'
2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des
d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora.
3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el
responsable o responsables del projecte, de cada projecte.
4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del
sector públic, excloent-ne la Seguretat Social.
5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que
els consagrin.
6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament
amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior.
7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal
per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la
taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots.
8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la
Constitució ni els costos ho impedeixen.
9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per
a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat.
Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una
certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el
fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna.
El Wojtylanisme i
la tercera restauració
Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica?
JOSEP M. a PIÑOL
La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de
l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió
de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de
la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació
per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren
potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les
declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus",
com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació
de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985)
i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria,
declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I)
El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a
Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de
can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la
ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no
senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament
com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é
defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la
benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre
hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet
assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria
de Santiago ...
Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i
amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén
un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església
va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La capacitat de gestió dels ajuntaments
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Administració local
Descentralització administrativa
Subsidiarietat
Espanya
Ciutats
Description
An account of the resource
n. 1 , febrer 1986
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
L'Opinió socialista
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1085/19870411d_00203.pdf
05b483faed84c4ad951252aa1c01fd05
PDF Text
Text
Ajuntament
A
^
de Barcelona
Alcaldía
Gabinete de
Comunicación
Pza. S. Jaime s/n.
08002 Barcelona
Tel. 301 07 07
Télex 54519 Laye
Jornades de debat "Estat del Benestar". Conferència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual Maragall.
Barcelona, 11 d'abril de 1987
�SENYORES, SENYORS:
EN AQUESTA úLTIMA CONFER é NCIA DE LES JORNADES
M'AGRADARIA EXPLICAR-VOS QUE ÉS EL QUE HA FET
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA EN EL CONTEXT DE LA CRISI
ECONOMICA I SOCIAL QUE AQUESTS DIES S'HA DEBATUT AQUí.
MOLTS DELS ASPECTES DE L'ACTIVITAT MUNICIPAL HAN
ESTAT JA
EXPOSATS: M. ROSA BARENYS, JOSEP M.
PASCUAL, JORDI BORJA, EL DOCTOR JOAN CLOS, JOAQUIM DE
NADAL, JORGE GONZáLEZ AZNAR, XAVIER CASAS US HAURAN
PARLAT DE LES áREES QUE CONEIXEN MÉS DIRECTAMENT.
EVIDENTMENT, JO TAMBÉ TINDRIA COSES A DIR SOBRE
ALGUNS DELS MISSATGES QUE S'HAN EMÉS DES DE AQUESTA
TAULA PER PART D'ALTRES PARTICIPANTS, I MOLT EN
PARTICULAR D'AQUELLS QUE TENEN RESPONSABILITATS A NIVELL
DE L'ESTAT. I TANMATEIX NO HO FARÉ PERQUè CREC QUE PUC
FER UNA APORTACI6 MÉS ESPECIFICA REFERIDA A QUINA HA
ESTAT L'ACTITUD DEL NOSTRE AJUNTAMENT EN UNA FASE
�CONEGUDA DE LA CRISI DEL SISTEMA CLàSSIC DEL BENESTAR
SOCIAL. TEMPS HI HAURà MéS ENDAVANT PER A DISCUTIR AMB
ARGUMENTS I AMB DADES, A FONS, ALGUNES DE LES
AFIRMACIONS QUE DES D'AQUí S'HAN FET RESPECTE A LA
DESCENTRALITZACIÓ DE L'ESTAT.
TORNANT AL NOSTRE TEMA, ESTIC SEGUR QUE ELS
PARTICIPANTS D'ALTRES AJUNTAMENTS I DE LA DIPUTACI6
TAMBÉ HAURAN TOCAT PLANTEJAMENTS COMUNS AMB ELS NOSTRES.
JO VOLDRIA ARA EXPLICAR, MOLT PLANERAMENT, COM HE
VIST TOT EL PROCÉS DES DEL MEU LLOC D'ALCALDE. DESPRÉS,
SI HI HA TEMPS, PRESIDENT, POTSER AVANÇARÉ ALGUNES
CONSIDERACIONS TEòRIQUES SOBRE.L'EXPERIèNCIA.
�—4—
1985: REPLANTEJAMENT DAVANT LA CRISI
SITUEM—NOS AL 1985 I AL REPLANTEJAMENT DAVANT LA
CRISI QUE EN AQUELL MOMENT ES VA INICIAR EN EL NOSTRE
AJUNTAMENT I EN GENERAL, JO DIRIA, EN EL MóN MUNICIPAL I
LOCAL A CATALUNYA.
L'ESTIU DE 1985, COINCIDINT AMB EL PAS DE L'EQUADOR
DE L'ACTUAL MANDAT MUNICIPAL, ENS VAM REPREGUNTAR QUè
HAVEM DE FER, QUè ÉS EL QUE S°HAVIA DE FER. ENS HO VAM
PREGUNTAR EN TERMES ECONòMICS, PERQUè ERA EVIDENT QUE LA
DADA NOVA POTSER MÉS CLAMOROSA EN AQUELL MOMENT ERA LA
LENTA CONFIRMACIó DE LA REALITAT D'UN ATUR INAMOVIBLE.
QUEDAVA BEN CLAR EN AQUELL MOMENT, POTSER FINS I
TOT ABANS, QUE LES IL.LUSIONS QUE ENS HAVEM POGUT FER
SOBRE L'EVOLUCIó DE L'ECONOMIA, SOBRE LA DURADA DE LA
CRISI ECONóMICA, EREN JUSTAMENT AIXò: IL.LUSIONS. A
L'ANY 79 TOTHOM PENSAVA QUE LA CRISI DURARIA UNS ANYS
NIÉS A TOT ESTIRAR.
�2
-5-
L'ANY 85 JA ERA EVIDENT QUE ALL NO S'ACABAVA,
QUE ERA D'UNA GRAN RESISTèNCIA, I QUE EN TOT CAS, LA
REACTIVACIó QUE POGUèS VENIR, QUE ÉS JUSTAMENT LA QUE
ARA ESTEM COMENÇANT A EXPERIMENTAR, NO SERIA DE L'ESTIL
DEL CREIXEMENT QUE ES VA DONAR A BARCELONA EN ELS
SEIXANTES I PRIMERS SETANTES.
PER TANT NO ERA D'ESPERAR UNA REDUCCIó SUBSTANCIAL
DE LA SITUACIó D'ATUR I DE MISèRIA,_ MISèRIA RELATIVA,
PERò REAL, A LA CIUTAT.
AQUESTA SITUACIó PROVOCAVA SOBRE L'ACTUACIó
MUNICIPAL, I EVIDENTMENT SOBRE LA SITUACI6 DE LA CIUTAT
ELLA MATEIXA,UNA OMBRA MOLT NEGATIVA I UNES RESTRICCIONS
I UNA INFLUèNCIA MOLT NEGATIVES.
DESDE EL PUNT DE VISTA,
MOLT PRAGMITIC,
DE
L'ACTUACIó MUNICIPAL, IMPLICAVA MOLTES MÉS DESPESES DE
GUàRDIA URBANA,
PER FER FUNCIONS DE POLICIA NO
PRòPIAMMENT DE LA SEVA COMPETèNCIA, MOLTES MÉS DESPESES
�-6-
TAMBÉ EN SERVEIS SOCIALS, MOLTES DESPESES NO PREVISTES
EN PROGRAMES ANTIDROGA -PROGRAMES MOLT CARS I D'UNA
EFICàCIA RELATIVAMENT REDUïDA.RESPECTE DEL SEU COST, I
ANIR1EM SEGUINT.
POT SEMBLAR UNA MICA BRUTAL QUE JO PARLI D'AQUESTS
TEMES, COM ELS TEMES DE COST, PER6
ÉS
QUE AQUESTA
ÉS
LA
CRUA REALITAT. S'HAN DE TENIR RECURSOS PER DUR ENDAVANT
AQUESTS PROGRAMES, S'HAN
DE
TENIR MOLTS RECURSOS,
NOSALTRES ELS HI HEM POSAT PER S'HA DE SABER QUIN
ÉS
EL
MARC EN EL QUAL AQUESTS RECURSOS ES POSEN, QUINS
OBJECTIUS ES PERSEGUEIXEN I QUINA POT SER LA DURADA DELS
FENòMENS QUE ES TRACTA DE COMBATRE.
TOTA UNA PROBLEMàTICA, EN Fi, QUE FA 8 ANYS NO ENS
HAVíEM PLANTEJAT, O SI MÉS NO, NO HAVEM PREVIST QUE
TINGUÉS LA VIRULéNCIA QUE VA TENIR. I DONAREM EXEMPLES:
NOMÉS EN UN PROGRAMA ESPECFIC DE GUàRDIA URBANA A LA
BARCELONA VELLA, NOMÉS EN HORES EXTRES, NO ESTIC PARLANT
DE LA NòMINA, NOMÉS D'HORES EXTRES, ESTEM GASTANT.
�-7-
VUITANTA MILIONS DE PESSETES.
LA RESPOSTA A AQUELLA PREGUNTA, " QUÉ HEM DE FER?"
VA SER QUE HAVíEM DE CONTINUAR FENT EL QUE HAVíEM ESTAT
FENT DURANT ELS PRIMERS SIS ANYS D'AJUNTAMENT DEMOCRàTIC
EN MATéRIA DE SERVEIS SOCIALS, DE JOVENTUT, DE SERVEIS
PERSONALS EN GENERAL, DE LA TERCERA EDAT, DE CASALS DE
JOVES, DE LLARS DE VELLS, DE RESIDèNCIES DE VELLS, DE
CENTRES CVICS, DE CENTRES DE SERVEIS SOCIALS, DE
CENTRES PER LA LLUITA CONTRA LA DROGA, TEMA AQUEST QUE
ES VA RENOVAR PRECISAMENT EN AQUELL MOMENT, QUE S'HAVIA
DE CONTINUAR FENT UNA ACCI6 EN MATERIA DE SERVEIS
PERSONALS I SOCIALS, TAN INTENSA COM MMAI AQUESTA CIUTAT
NO HAVIA VIST, I QUE SEGUEIX SENT MÉS INTENSA DEL QUE
MAI NO S'HAVIA FET EN AQUESTA CIUTAT. JO DESAFIARIA A
MOLTES ALTRES CIUTATS A COMPARAR-S'HI.
PERò A LA VEGADA ENS VAM NEGAR A QUEDAR A
L'EXPECTATIVA, IMPASSIBLES DAVANT DE LA SITUACIó
ECONòMICA DE LA CIUTAT EN ELLA MATEIXA, GLOBALMENT
�-8-
CONSIDERADA.
ÉS A DIR, NO ENS VAM CONFORMAR A ESTAR EN UNA
SITUACI6 DE LLUITA CONTRA LES CON SEQÜéNC IES DE LA MANCA
DE BENESTAR SOCIAL. VAM DECIDIR ENTRAR, MARGINALMENT
PERò DE FORMA SIGNIFICATIVA, EN LA LLUITA CONTRA LES
CAUSES DE LA MANCA DE BENESTAR SOCIAL A LA NOSTRA
CIUTAT.
�-9-
LA RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT
VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE
L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA
L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES
CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES.
TOT I AIXí ENS VAM NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLES
DAVANT D'AQUESTES CAUSES I VAM DECIDIR DE COMENÇAR A SER
MÉS BELIGERANTS, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA
CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE
HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PIS I QUE DESPRÉS HAVIA
ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA
IDEA DE FOMENT. EN AQUELL MOMENT JUSTAMENT, EN EL MOMENT
DE DEFINIR LA SITUACI6 EN LA QUAL ESTàVeM DES DEL PUNT
DE VISTA GLOBAL I POLTIC, DEL PAS DE L'EQUADOR, ES VA
ENCUNYAR UNA FRASE, MOLT SIGNIFICATIVA DE L'ESTAT
D'ESPERIT DEL MEU AJUNTAMENT: VA SER EL MOT I L'OBJECTIU
D'"ANAR MÉS ENLLà". US DIRÉ DE PASSADA QUE ÉS D'AQUí,
D'UNES CERTES DERIVACIONS D'AQUEST EMBLEMA, D'AQUEST
�-10-
LEMA, QUE VA SORTIR LA FAMOSA FRASE PUBLICITàRIA DE "MÉS
QUE MAI". VA SORTIR UNA MICA DE LA IDEA QUE ESTàVEM EN
UNA SITUACIÓ EN LA QUAL, ANANT L'OPERATIVITAT DE LA
CIUTAT D'UNA FORMA CORRECTA, ESTANT ELS SERVEIS
MUNICIPALS ACTUANT D'UNA FORMA A PLENA SATISFACCIÓ DES
DEL PUNT DE VISTA DE LA SEVA VELOCITAT DE CREUER, PER
DIR-HO AIXí, ENS HAVíEM DE PLANTEJAR ANAR MÉS ENLLI I
TRACTAR DE FORÇAR ELS _LÍMITS DEL QUE ERA EL NOSTRE àMBIT
D'ACTUACIÓ. I D'AQUI VA SORTIR TOTA AQUESTA FILOSOFIA I
TAMBÉ AQUESTES EXPRESSIONS.
AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES
MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE
TOT FIXAR-NNOS UN OBJECTIU. NO L`OBJECTIU DE CREAR UNA
ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO
PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I
SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA
CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA,
COM EFECTIVAMENT EST VENINT, NOSALTRES POGUESSIM
GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE
�D'ALTRES CIUTATS.
REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI
TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT
ECON¿MICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER¿
QUE HEM DE TRACTAR, I HEM TRACTAT DE FER-HO, I CREC
QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS
EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA
SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà
PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI A SER POSSIBLE EN ELS
VAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM
INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM
ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT.
ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE
QUE S'ESTá OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS
QUE SóN ¿BVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS
HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A CIUTATS DE
L'ESTAT D'OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ALGUNA,
ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES
�-12-
CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCIó
ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR
D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PèRDUA DE POBLACI6 I
D'ALTRES
INDICADORS
IGUALMENT
IMPORTANTS.
COM HAVíEM DE FER-HO NOSALTRES? COM HAVíEM
D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGU É S EN BONES CONDICIONS
RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC
POGUÉS DONAR?
�-13-
LES MESURES PRESES
EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL
PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMITIC: ELS JJ.00. DE
1992.
HO VAM FER PERQUé VEIEM QUE HI HAVIA MÉS
POSSIBILITATS D'èXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS
EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU.
I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL
Mal EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB
ELS CENTRES D'INFORMACI6 I DE DECISI6 ECONòMICA I
FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE
VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE
PER TOT EL M6N, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I
TANMATEIX DE VEGADES, ARA JUSTAMENT, COMENÇA A TENIR
DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS.
ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN
INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA,
�COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS
DONESSIN INFORMACIó SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT
MUNDIAL. AQUESTA ÉS UNA LNIA D'ACTUACIó.
SEGONA LTNIA: VAM DECIDIR AMPLIAR L'àMBIT DE LA
NOSTRA ACTUACIó. DECISI6 QUE ES VA MATERIALITZAR AMB LA
CREACIó DEL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR, L`ESTIU DE 1985.
EL CONSELL ECONòMIC ASSESSOR ÉS UNA REUNIó NO
REGULAR, NO FORMALITZADA, EN LA QUAL ESTAN PRESENTS
REPRESENTANTS DE DIFERENTS INSTITUCIONS ECONóMIQUES DE
LA CIUTAT -FIRA, CAMBRA, PORT, CONSORCI DE LA ZONA
FRANCA, OFICINA OLíMPICA, ETC.- ON ES VAN REVISANT ELS
PROBLEMES ECONóMICS DE LA CIUTAT, NO DE L'AJUNTAMENT, DE
LA CIUTAT, I LES SEVES PERSPECTIVES.
TAMBÉ, AQUEST SERIA EL TERCER PUNT, I AIXò
SEGURAMENT HO HAURà EXPLICAT EN JOAQUIM DE NADAL, VAM
PRENDRE UNA SèRIE DE MESURES DES DE LA TINèNCIA
D'ALCALDIA D'HISENDA QUE PERMETIA LA GENERACIó D'UN
�PETIT ESTALVI PER FINANÇAR ,
L'ESTIMULACIó ECONóMICA
DIRECTA. MIL MILIONS DE PESSETES, UN SET PER CENT DE LA
NOSTRA INVERSIó ANUAL, QUE S'HAVÍEN DE DERIVAR CAP A UN
PROJECTE,
QUE DESPRÉS EXPLICARÉ,
D'UNA EMPRESA
D'INICIATIVES.
UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó VA SER, EN CANVI,
TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP
DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA
MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE
DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EN JORGE GONZaLEZ
AZNAR US DEURIA EXPLICAR AHIR AMB DETALL EL SEU
FUNCIONAMENT.
EL OUE BUSQUEM AMB LA PONèNCIA ÉS ANIMAR I
RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN
EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE
LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACIó, DE LES INICIATIVES
FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS.
�-16-
CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN
EL M6N ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TTOL QUE EL
QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTI FUNCIONANT. CAL
DIR CLARAMENT ALS NOSTRES JOVES, PERQUè A MÉS ELLS HO
SABEN, PER LA SEVA PRòPIA EXPERIèNCIA, QUE NO ES POT
ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSIó D'UNA
CAPACITACIó MNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE
CAP PARTICIPACIó ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O
ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR-SE D'UNA FORMA
MOLT ESPECIFICA. ESTA CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL
CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA
CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS
RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE
NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE
DIR QUE SI NO CREEN ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU
TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES
CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIR AUTO-OCUPACIó
EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS
EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACIó MOLT ESPECíFICA EN
ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN
�-17-
MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE
PUGUI SER RECOLZADA NOMÉS, COM HA DE SER, PER¿ NO N'HI
HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN
QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ
POSSIBILITAT DE CREACIó D'EMPRESES I NECESSITAT DE FERHO.
EN EL CAMP DE LA FORMACIó, A NINGú SE LI ACUT JA QUE
SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCIó ALS DISSET
ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER
AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS
DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACI6. NO ES AIXí. SI NO
HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCIó EN EL QUAL L'INDIVIDU
ESTA EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE
ELL PRODUIRà D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES,
NO ÉS
SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST
INDIVIDU, AQUEST CIUTADà NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA
EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PER QUE ENS
ENMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES
FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. HEM
�-18-
D'ANIMAR, EN DEFINITIVA, AL NOSTRE JOVENT I TAMBÉ A LA
GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN
SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE,
DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR-SE AMB D'ALTRES
I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS
ESPECIFIQUES.
NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTALER,
EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS
EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONóMICS, QUE EN AQUEST SECTOR
SE LI ESTIGUI TRAIENT EL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE
SE LI POT TREURE.
PASSO A UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACIó.UNA ALTRA EINA DE
PROMOCI6 ECONòMICA VA SER LA RECONVERSI6 DEL CONSORCI DE
LA ZONA FRANCA, L'ANTIC CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN
AGENT DE PROMOCIò ÍNDUSTRIAL.
EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, EN INICIAR-SE EL
PRIMER AJUNTAMENT DEMOCRàTIC, TENIA UN DèFICIT DE MÉS DE
�-19-
11.000 MILIONS DE PESSETES I UNA PLANTILLA EXAGERADA DE
400 PERSONES. ÉS UN FET BEN CONEGUT I VA SER PRODUCTE
D'UNA ADMINISTRACI6 FUNESTA, FINS I TOT EN ELS DARRERS
ANYS FRAUDULENTA. EN EL PRIMER MANDAT DEMOCRàTIC, AMB
L'AJUT DE L'ESTAT, VAM POSAR EL DèFICIT A ZERO I VAM
REDUIR LA PLANTILLA PRàCTICAMENT A LA MEITAT.
UN COP COLMATAT EL SòL INDUSTRIAL QUE ADMINISTRAVA
EL CONSORCI, DE L'ORDRE DE 6 MILIONS DE METRES
QUADRATS, EL POL GON INDUSTRIAL PúBLIC MÉS IMPORTANT
D'ESPANYA I EL SEGON D'EUROPA, DESPRÉS DEL DE MARSELLA,
UN COP, DONCS, AQUEST POLÍGON PRàCTICAMENT PLÉ, QUEDAVA
TANMATEIX UN OPERADOR EXPERIMENTAT I àGIL, AMB UN
CONEIXEMENT DEL'àREA MOLT IMPORTANT I CAPAÇ D'OBTENIR
BENEFICIS PER L'àREA EN EL SEU CONJUNT.
EL CONSORCI S'HA CONVERTIT DONCS EN UN PROMOTOR
INDUSTRIAL DE L'àREA DE BARCELONA, DE LES SEVES
ACTIVITATS I DE LES SEVES POSSIBILITATS. CAL DESTACAR
PERQUè L'ESTà GESTIONANT ARA EL CONSORCI, LA CREACI6,
�EN CONJUNCI6 AMB LA CORPORACIó METROPOLITANA DE
BARCELONA, DEL PARC TECNOLóGIC DEL VALLÉS.
AQUEST PARC TECNOLòGIC EL VEIEM COM EL LLOC IDEAL
ON SITUAR UNA CONSTEL.LACIó D'ACTIVITATS D'ALTA
TECNOLOGIA QUE NO PODEN ESTAR ALIENES AL NOSTRE FUTUR.
�-21-
INICIATIVES S.A.
PARLARÉ ARA UN MINUT D'INICIATIVES, S.A.
ABANS US HE DIT QUE AMB L'ESTALVI GENERAT PER LA
REDUCCIó DE LA DESPESA ORDINáRIA I LA MILLORA DEL
RENDIMENT DELS INGRESSOS DE L'AJUNTAMENT PRETENïEM
ESTIMULAR DIRECTAMENT L'ACTIVITAT EN EL MERCAT.
A TRAVÉS D'INICIATIVES S.A. HEM CREAT UNA INVERSIó
DE 12.000 MILIONS DE PESSETES A PARTIR D'UNA DESPESA DE
CAPITAL DE TAN SOLS 1000 MILIONS.
PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE
PROMOU LA CREACIó D'EMPRESES QUE PRODUEIXEN BENS I
SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL.
PER VEIEM PRIMER QUIN VA SER EL SEU ORIGEN. DE
FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE
DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HI HAVIA UN
CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULANT UN MUNT D'IDEES
�PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER
I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE
L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN
D'INFORMACI6
CENTRE
I, LA GENT PENSA, UN CENTRE DE DECISI6
IMPORTANT.
EL PROBLEMA, PERò, ÉS
QUE L'AJUNTAMENT,
L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON
TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTA
PENSAT PER FER AIX6. NO EST PENSAT PER CREAR EMPRESES
NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES,
SOVINT MAGNIFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB
INICIATIVA.
D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA
GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT
ENLLOC MÉS.
I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI
PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN
DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT.
^^
�-23-
PERó EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACIó ERA I ÉS I
SER1 UN CENTRE D'INFORMACIó MOLT IMPORTANT, I SERIA
ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERÍSTICA. VOSTÉS SABEN
QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT
L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER
TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACI6. I AQUESTA INFORMACI6
HI ÉS
ALS AJUNTAMENTS.DESPRECIAR-LA, TIRAR-LA, NO FER-NE
úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL
SERVEI A LA COL.LECTIVITAT.
FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA
INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACI6 DE
RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS
POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA
SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN
CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA.
AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES TRACTAR DE
CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES,
LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A
�-24-
L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACIó
ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA
MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN
AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES
VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L°ESTADI DELS
PROJECTES OPERATIUS.
I AIXò FER-HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA
COL.LABORACIó PER PART DEL SECTOR PaBLIC LOCAL QUE
ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3
ó
4 ANYS DE
CREACIó DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDR1 LA
SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE Sí QUE SE LA VENDRà,
ÉS
QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA
AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, COM ES DIU,
PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. NO VOLEM DONAR CAP FLANC
A LA CRÍTICA QUE S'ESTà CREANT EN UN SECTOR PúBLIC
PARLANT D'UN CENTRE D'INFLUèNCIA. NO LA VOLEM AQUESTA
INFLUèNCIA. NO LI INTERESSA A LA CIUTAT. A LA CIUTAT LI
INTERESSA QUE NO ES PERDIN IDEES, QUE NO ES PERDIN
PROJECTES I QUE EL DEFECTE, LA INSUFICIèNCIA DE RISC, DE
�-25-
GENT QUE PORTI CAPACITAT D'ASSUMIR RISCOS SIGUI SUPLIDA
PER QUI LA POT SUPLIR, PER SENSE QUE AIXó GENERI EL
TIPUS DE PODER NI POLÍTIC NI ECONòMIC SOBRE EL MERCAT
QUE UNA EMPRESA PERMANENT SIGNIFICA. L'AJUNTAMENT NO LA
VOL, NO LA VOL AQUESTA SITUACI6 I, PER TANT, JA EN EL
MOMENT D'ENGEGAR ANUNCIA LA SEVA RETIRADA. NO PODEM
DONAR, REPETEIXO, EL FLANC, A CRÍTIQUES FàCILS EN AQUEST
SENTIT. D'AQUESTA MANERA, DONCS, A MÉS ES RETORNEN A
DISPOSICIó DEL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE S'HAN DEIXAT,
QUE S'HAN RECAPTAT; PERQUè ELS CIUTADANS PUGUIN
GAUDIR DE MILLORS SERVEIS. PER UN TEMPS, S'HAN POSAT A
CONTRIBUCIó PER A LA CREACI6 DE NOVES EMPRESES; RETORNEN
DESPRÉS EN FORMA DE REVENDA DE LES ACCIONS I EN EL SEU
CAS TAMBÉ DE BENEFICIS PER LA PARTICIPACIó EN EMPRESES
QUE HAN TINGUT èXIT A DISPOSICIó DELS REPRESENTANTS DELS
CIUTADANS.
INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU.
S'HAN CREAT UNA COLLA D'EMPRESES, UNA DOTZENA BEN BÉ,
TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLT REFERIDES A AQUELL
�TIPUS DE SITUACIONS GREUS QUE EN PARLAVEN ABANS, I DE
SITUACIONS VOLGUDES PER LA CIUTAT. SóN SERVEIS PRIVATS,
SóN BENS PRIVATS, PER QUE A LA CIUTAT LI INTERESSA QUE
EXISTEIXIN. QUIN ALCALDE NO S'HA TROBAT AMB CIUTADANS
QUE LI HAN VINGUT A DIR, COM M'HAN VINGUT A DIR A MI,
QUè HEM DE FER AMB LA MANÇANA DEL CARRER PELAI-BERGARA
AL COSTAT DE PLAÇA CATALUNYA? QUINA SOLUCIó TÉ? QUè S'HA
DE FER AMB ELS ANTICS ESTUDIS DE TELEVISI6 DE MONTJUïC,
QUE ESTAN ABANDONATS? SEMBLA MENTIDA QUE NO ES TREGUI
PROFIT D'AQUESTA SITUACIó. COM POT SER QUE BARCELONA,
QUE ÉS UNA DE LES CIUTATS MÉS DENSES D'EUROPA I, PER
TANT, DE LES QUE TENEN COSTOS DE XARXA INFRAESTRUCTURAL
MÉS BAIXOS PER HABITANT O PER FAMILIA, NO APROFITI
AQUESTA REALITAT, QUE, PER ALTRA BANDA, ÉS UNA FONT DE
PROBLEMES, DE COSTOS, SOBRETOT DE COSTOS DE CONGESTI6,
COM POT SER QUE AQUESTA CIUTAT NO APROFITI AQUESTA
DENSITAT JUSTAMENT PER A ESTABLIR XARXES
INFRAESTRUCTURALS QUE ENS PODEN DONAR SERVEIS TAN
DEMANATS PER LA CIUTADANIA COM PUGUIN SER ELS SERVEIS DE
TELEVISIS PER CABLE? COM POT SER TAMBÉ QUE NO HI HAGI
�NINGú
QUE
D'ANTENES,
TIBIDABO,
RACIONAL,
ES
PREOCUPI QUE AQUESTA
DE
TORRES,
ENTORN
DEL
SITUACI6
MÉS
EN LA QUAL HI HAGI UN OPERADOR I NO CENT
MIL
DE
SIGUI
LA
SERRA
SELVA
DE
SUBSTITUIDA
COLLSEROLA,
PER
UNA
SINO UN, UNA TORRE QUE PUGUI LLOGAR ESPAI, PER DIR-HO
AIXí, A TOTS ELS OPERADORS DE TELECOMUNICACI6?
TOTES AQUESTES SóN IDEES QUE A UN ALCALDE SE LI
POSEN, AL DE BARCELONA, AL DE GIRONA, AL DE TARRAGONA, O
AL QUI SIGUI, I QUE NORMALMENT L'ALCALDE, L'AJUNTAMENT
NO POT AFRONTAR PER MANCA DE DEFINICI5 DEL SEU APARELL
ADMINISTRATIU PER COMPLIR AQUESTES FUNCIONS I, PER TANT,
S'HA D'INVENTAR, S'HAN DE TROBAR MANERES QUE AQUESTES
IDEES ARRIBIN A SER OPERATIVES. SI NO LA GENT NO ENTÉN
EXACTAMENT TAMPOC PERQUè ESTA EL SECTOR PúBLIC, PERQUè
EXISTEIX UN AJUNTAMENT, PERQUè EXISTEIX ALGUN
RESPONSABLE PúBLIC QUE HAURIA DE FER ALGUNA COSA. COM
POT SER QUE ES VAGIN PERDENT, I AQUEST ÉS UN TEMA SOBRE
EL QUAL ENCARA NO HEM TROBAT SOLUCI5, QUE ES VAGIN
PERDENT, T,íPICA PREGUNTA D'UN CIUTADà DE BARCELONA, ELS
MILLORS COMERÇOS, SUPOSEM, DE LA BARCELONA ANTIGA O FINS
�-28-
I TOT DE L'EIXAMPLE, QUE ES PERDIN DONCS AQUELLS BARS
QUE TOTHOM RECORDA AMB NOSTàLGIA I SIGUIN SUBSTITUITS
PER UN ALTRE TIPUS DE SITUACIONS.
EN AIXò NO PODEM FER RES, COM AJUNTAMENT. DES DE
FERRAN VII HI HA LLIBERTAT DE COMERÇ. EL SECTOR LOCAL NO
POT PROHIBIR UNA ACTIVITAT PERQUè ÉS AQUELLA ACTIVITAT,
NO POT PROHIBIR AL COMPRADOR D'UN LOCAL QUE EL COMPRI.
AIXó ÉS IMPOSSIBLE. EL QUE Sí QUE PODRIA, I ESTEM
PENSANT EN AIXó, EL QUE Sí QUE PODRIA ÉS INTERVENIR EL
MERCAT COM SI FOS UN OPERADOR NIÉS EN EL MERCAT I TRACTAR
D'INCIDIR MARGINALMENT EN LA SEVA ACTUACIó, DE FORMA QUE
ELS EFECTES PERVERSOS DEL MERCAT NO ES PRODUEIXIN I ELS
POSITIUS Sí. AQUEST ÉS EL TEMA QUE ENS ESTEM PLANTEJANT,
SOBRE EL QUAL ENCARA NO TENIM SOLUCI¿, PER¿ QUE TÉ MOLT
A VEURE, MOLT A VEURE AMB LA QUALITAT DE VIDA EN ZONES
DETERIORADES, COM PER EXEMPLE LA CIUTAT VELLA.
�SITUACIó ACTUAL
AQUESTES QUE US HE EXPOSAT SóN LES PRINCIPALS
LíNIES D'ACTUACIó SORGIDES D'AQUELLA REFLEXIó QUE
L'AJUNTAMENT VA FER EL 1985.
PERò ARA QUè? COM ESTEM I QUè HEM DE FER?
TOTS NOSALTRES SóM UNA GENERACIó DE CIUTADANS QUE
HEM ESTAT VIVINT UN MOMENT DE CANVI I QUE L'ESTEM
SEGUINT APASSIONADAMENT, AUSCULTANT, MESURANT I TRACTANT
DE SABER ON ÉS LA CAUSA DELS PROBLEMES QUE TENIM AL
DAVANT. MALAURADAMENT ENCARA NO HEM SORTIT DEL TOT DE LA
FASE D'AUSCULTACIó I MESURA.
PER
Sí QUE ESTEM EN CONDICIONS DE PENSAR
EFICAÇMENT EN ELS PROBLEMES NO RESOLTS. FINS ARA NO
ESTàVAM EN CONDICIONS DE FER-HO MASSA SISTEMàTICAMENT,
FORA DE LA REACCIó PURAMENT EMOCIONAL.
�HEM ARRIBAT A UNA COTA RELATIVA D'ANIMACI6 DE
L'ECONOMIA I DE LA SOCIETAT SUFICIENTS PERQUè PENSEM QUE
HI HA UNA SèRIE DE MECANISMES AUTÒNOMS QUE S6N
PRODUCTORS DE BENESTAR O DE QUALITAT DE VIDA; QUE
AQUESTS MECANISMES TENEN SUFICIENT POTèNCIA PER PERMETRE
ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA MUNICIPAL DEDICAR-SE
MÉS INTENSAMENT A TRACTAR PROBLEMES ESPECÍFICS,
PROBLEMES DE SERVEIS SOCIALS I PERSONALS ESPECÍFICS, LA
QUAL COSA ABANS ERA IMPOSSIBLE. ARA ES POT FER SENSE
DESTRUIR AQUESTS ESFORÇOS QUE RACIONALMENT SóN MÉS
IMPORTANTS PERQUè ESTIMULEN MECANISMES INERCIALS
I AUTOSUFICIENTS DE CREACIót; DE BENESTAR.
HEM CREAT UN MARC ECONÒMIC I SOCIAL. ARA HEM D'ANAR
AL DETALL. LA FEINA ACTUAL ÉS LA MICROINCENTIVACIó, PER
REFERèNCIA A LA MACROINCENTIVACIó DELS PROJECTES DELS
QUALS HE PARLAT I DEL SANEJAMENT FINANCER I D'ALTRES DE
CARàCTER GLOBAL.
AQUEST HA DE SER EL PAPER, PER EXEMPLE, DEL VIVER
�D'EMPRESES, BARCELONA ACTIVA S.A., CONSTITUÏDA AQUESTA
MATEIXA SETMANA I QUE ESTALVIO, DONCS, D'EXPLICAR PERQUè
HA ESTAT EN ELS MITJANS DE COMUNICACI6 AMPLAMENT AQUESTS
DIES.
AQUEST HA DE SER EL PAPER DELS ANIMADORS
SOCIOECONòMICS DE DISTRICTE TAMBÉ. HEM DE CONVèNCER ALS
JOVES DE QUE EXISTEIXEN POSSIBILITATS DIFERENTS AL
SUBSIDI D'ATUR. QUE EXISTEIXEN ALTERNATIVES A TROBAR UNA
FEINA ESTABLE EN EL MERCAT DE TREBALL, PEL FUNCIONAMENT
AUTOMáTIC DEL MERCAT, LA QUAL COSA ES CADA DIA MÉS
DIFíCIL.
LES ALTERNATIVES PASSEN PER LA CAPACITAT DELS JOVES
D'ASSUMIR RISCS, ENCARA QUE SOVINT ESTIGUIN POC
PREPARATS I EN MOLTS MOMENTS LA SEVA MANCA DE PREPARACI6
NO ES PUGUI SUPLIR SI NO ÉS JUSTAMENT PER L'ACTUACI6
DELS REPRESENTANTS PúBLICS,
EN AQUEST CAS DE
L'AJUNTAMENT, I ENCARA MÉS DEL DISTRICTE.
�CONCLUSIONS
EN CONCLUSIó, HEM
VIST COM
DAVANT DE SITUACIONS
NOVES L'AJUNTAMENT S'HA ADAPTAT AMB UN CERT
VIST COM
ÉXIT.
HEM
NO S'HA DEIXAT ENCOTILLAR PER L'ESTRICTE MARC
DE COMPETèNCIES MUNICIPALS,
NOUS I COM
COM
HA CREAT INSTRUMENTS
HA RECONVERTIT ELS VELLS.
PENSO QUE LA NOSTRA EXPERIèNCIA
ÉS
UNA DEMOSTRACIó
D'ALGUNES DE LES IDEES QUE S'HAN DEBATUT EN AQUESTES
JORNADES.
L'IDEA DE QUE EL SECTOR PIIBLIC
CRISI.
I
POT
ACTUAR DAVANT LA
QUE DINS DEL SECTOR PIBLIC SóN LES
ADMINISTRACIONS LOCALS LES MILLORS PREPARADES PER
REACCIONAR. MIREU, ESTEM UNA MICA ATENALLATS PER LA
CONTRADICCIó QUE REPRESENTA HAVER DE FER FRONT A
PROBLEMES QUE EL MERCAT NO RESOL, D'UNA BANDA,
I
D'ALTRA
BANDA, LA CONSCIèNCIA, CULPABLE EN PART, QUE TENIM QUE
LA CREACIó D'ESTAT REPRESENTA UNA ALINEACIó A LA
SOCIETAT EN EL SEU PODER D'AUTODISPOSICIó DE LES SEVES
�PRòPIES DECISIONS. SóM SENSIBLES A LA INEFICACIA DEL
MERCAT, EN LA MESURA EN QUè HO ÉS, ATENCI6, NOMÉS EN LA
MESURA EN QUè HO ÉS, PER S6M SENSIBLES TAMBÉ A LA
CRíTICA LLIBERAL CLàSSICA, NO NEO- LLIBERAL CONSERVADORA,
LLIBERAL CLàSSICA I LLIBERTARIA DE L'ESTAT COM UNA
CRIATURA ALIENA A LA SOCIETAT CIVIL. Sal SENSIBLES A LES
DUES COSES.
DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 I DELS PROBLEMES DE
BENESTAR SOCIAL MAL SOLUCIONATS QUE TENIM AL DAVANT, EL
SECTOR PúBLIC LOCAL ÉS LA MILLOR DE LES SOLUCIONS. I ÉS
LA MILLOR DE LES SOLUCIONS, I AMB AIXò Sí QUE ENTRO A
REBATRE ALGUNA DE LES COSES QUE SEGURAMENT A NIVELL
QUANTITATIU S'HAGIN POGUT DIR EN AQUESTES JORNADES, ÉS
LA MILLOR DE LES SOLUCIONS PERQUè ESTA EN CONDICIONS DE
CONèIXER QUINES SóN LES DISFUNCIONS DEL MERCAT, DE
CONèIXER-LES FíSICAMENT, I MOLT CONCRETAMENT A NIVELL
DELS BARRIS, A NIVELL DELS DISTRICTES, A NIVELL DELS
SECTORS, A NIVELL DE LES DEMANDES SOCIALS, I ESTA BEN
SITUAT TAMBÉ EL SECTOR PúBLIC LOCAL PERQUè EN EL MOMENT
�D'ACTUAR, EN EL . MOMENT DE DEMANAR-LI AL CIUTADà LA SEVA
CONTRIBUCIó PER ACTUAR DES DEL PúBLIC, DES DEL SECTOR
PúBLIC, NO DES DE LA SOCIETAT, HO FA DES DE LA PETITA
ALÇADA, DES DE LA MODèSTIA DEL NIVELL LOCAL, QUE ÉS EL
NIVELL MÉS CONTROLABLE, ON NO HI HA UN POSSIBLE
LEVIATAN, ON NO HI HA LA POSSIBILITAT DE L'EXISTéNCIA
D'UN MECANISME AUTOPROPULSAT, INDEPENDENT DE LA VOLUNTAT
DELS CIUTADANS, ON TOT ÉS TRANSPARENT, ON EL PRINCIPI I
EL FINAL DELS PROCESSOS DE RECAPTACIó D'IMPOSTOS I DE
PRODUCCIó DE SERVEI SóN PALESOS I EVIDENTS, SóN DE
VIURE, SóN DE CRISTALL, S6N TRANSPARENTS, SóN
CONTROLABLES. I ES PER AIXó QUE EN AQUESTA COJUNTURA
HISTòRICA NOSALTRES NOSALTRES HEM DE POSTULAR LA
DESCENTRALITZACIó DELS RECURSOS ECONòMICS I SOCIALS EN
MANS DEL SECTOR PúBLIC EN GENERAL, NO PER OPORTUNISME,
NO PER UN DESIG DE COMPETITIVITAT, NO PERQUè HI HAGI CAP
LLEI QUE DIGUI QUE LES COMPETèNCIES SóN EL QUE HAN DE
SER I AQUESTES LLEIS NO SIGUIN COMPLERTES, LLUNY DE Mí
D'AQUESTA INTENCIó, SINO PERQUè EN DEFINITIVA EL QUE ELS
CIUTADANS ESTAN DEMANANT ÉS EL QUE LES ADMINISTRACIONS
�LOCALS JUSTAMENT I NOMÉS LES ADMINISTRACIONS LOCALS ELS
HI PODEN DONAR.
SERVEIS, PERS SERVEIS QUE ES PUGUIN CONTROLAR.
EQUITAT I JUSTÍCIA QUE EL MERCAT NO DONA, PER NO AL
PREU DE CREAR MECANISMES DELS QUALS NO EN CONEIXEM LA
SEVA INTERNALITAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN PER VIA D'ENQUESTA O ALTRA O FINS I TOT PER VIA
DE VOTACI6, PEL SISTEMA DEMOCRáTIC, QUE ELS CIUTADANS
JUTGIN DE L'EFICINCIA DELS SER4'EIS PúBLICS QUE ES
PRESTEN A NIVELL ESTATAL O FINS I TOT AUTONÒMIC, QUE ÉS
EL MATEIX CONCEPTE. L'AUTONOMIA ÉS UN ESTAT, ÉS IGUAL A
ESTAT, NOMÉS QUE MILLOR PERQUè EST MÉS A PROP, PER ÉS
ESTAT. ÉS IMPOSSIBLE QUE ELS CIUTADANS DIGUIN
RACIONALMENT, I AIXó EST DEMOSTRAT, HI HA MANUALS QUE
HO EXPLIQUEN MOLT BÉ, UN. SERVEI RESPECTE DE L'OPTIM
D'AQUELL SERVEI. ÉS ENORMEMENT DELICAT I DIFÍCIL. SE SAP
QUE EL SISTEMA SANITARI NO FUNCIONA. SE SAP QUE EL
SISTEMA EDUCATIU NO ÉS EL MILLOR, PERS NO SE SAP
EXACTAMENT COM HAURÍEM DE CLASSIFICAR EL SISTEMA PúBLIC
�SANITARI QUE TENIM, EL. SISTEMA EDUCATIU QUE TENIM, PER
REFERèNCIA A UNA REFERèNCIA QUE NO EXISTEIX MAI. PER
DEFINICIó, L'ESTAT ÉS L'ESTAT, NO ELS ESTATS. EL SECTOR
LOCAL ÉS DIFERENT. AL SECTOR LOCAL HI HA COMPARACIONS
POSSIBLES, HI HA L'AJUNTAMENT D'UN COSTAT,. HI HA LES
EXPERIèNCIES ALTERNATIVES I AL MATEIX TEMPS HI HA LA
POSSIBILITAT DE VEURE D'óN NEIX EL SERVEI, COM
EVOLUCIONA I ON S'ACABA. TOTHOM SAP PERFECTAMENT SI UNA
PLAÇA S°INAUGURA UN DIA I AL DIA SEGÜENT ESTà BRUTA. NO
HI HA ESCAPATòRIA POSSIBLE PEL SECTOR LOCAL DE FER-SE
UNA DEFENSA RESPECTE DEL CIUTADà PER ELUDIR L'ESCRUTINI
I LA CRíTICA DE LA SEVA QUALITAT DE SERVEI. NO HI HA,
w:
PER TANT, CAP D'AQUELLS ATRIBUTS, O MOLT MENYS, QUE
S'ATRIBUEIXEN EN L'ESTAT COM CRIATURA ALIENA A LA
SOCIETAT CIVIL. ÉS AQU, DONCS, QUE EL SECTOR PúBLIC
LOCAL, SENSE SER L'UNIC EVIDENTMENT, POT JUGAR UN PAPER
CRUCIAL EN LA SOLUCIó DE LA CRISI I DEL BENESTAR SOCIAL
EN EL QUAL ENS TROBEM. PERQUè NOMÉS DONANT CONFIANÇA A
LA SOCIETAT QUE ELS RECURSOS PRIVATS QUE ES CAPTEN PER A
PRODUIR SERVEIS COL.LECTIUS, EN COMUNITAT, EN PúBLIC,
�—37—
NOMS DONANT CONFIANÇA QUE AQUESTA CAPTACI6 I PRODUCCI6
ES FA D'UNA FORMA QUE NO ATEMPTA A LA LLIBERTAT DELS
CIUTADANS COM A CIUTADANS NI A LA SEVA AUTONOMIA NI AL
SEU DESIG DE NO SER CONTROLATS PELS MECANISMES MASSA
ALIENATS, NOMS D'AQUESTA FORMA, REPETEIXO, ARRIBAREM A
GENERAR I A MOBILITZAR L'EXCEDENT ECONòMIC QUE ES
LATENT EN EL NOSTRE SISTEMA. QUE HI ÉS. L'EXCEDENT
POTENCIAL EVIDENTMENT HI ÉS. PER GENERAR LES EMPRESES
QUE HAN DE CREAR, EMPRESES EN EL SENTIT AMPLE DE LA
PARAULA, COOPERATIVES TAMBÉ, SISTEMES D'AUTOOCUPACI6
TAMBÉ, ARTESANIES TAMBÉ, EMPRESES CULTURALS TAMBÉ. NOMÉS
D'AQUESTA FORMA, DIC, ESTAREM EN CONDICIONS DE
MOBILITZAR L'EXCEDENT LATENT EN LA NOSTRA SOCIETAT PER A
CREAR LES EMPRESES QUE HAN DE DONAR TREBALL A TOTES LES
CAPACITATS DE TREBALL QUE TENIM, QUE SóN MOLTES MÉS DE
LES QUE EL MERCAT ESTI EN CONDICIONS D'OCUPAR.
AQUEST ARGUMENT L'HE ESTAT DEFENSANT PER TOT ARREU
EN ELS úLTIMS ANYS.
�EM PODRIA EXTENDRE ENORMEMENT SOBRE AQUESTA
QÜESTIó. PER¿ PENSO QUE AMB LES PINZELLADES QUE US HE
DONAT HE ASSOLIT EL MEU PROPòSIT: DONAR UN ESQUEMA DE LA
PARTICIPACIó DE L'AJUNTAMENT, DEL MEU AJUNTAMENT I PER
EXTENSI6 DELS AJUNTAMENTS EN GENERAL, EN EL DEVETLLAMENT
DE LA CRISI DES DEL PUNT DE VISTA DE L'ALCALDE DE
BARCELONA.
LA NOSTRA ACTUACI6 S'HAURà DE JUTJAR EN FUNCI6 DE
SI SOM CAPAÇOS DE CREAR NO NOMÉS UN OPTIMISME GENERAL,
GLOBAL, UNA MICA EPIDèRMIC. HEM DE DEMOSTRAR TAMBÉ QUE
SOM CAPAÇOS DE PASSAR D'AQUÍ A TOCAR EL MOLL DE L'OS QUE
ÉS LES SITUACIONS DRAMàTIQUES DE LA SOCIETAT,
D'ESTIMULAR MECANISMES PEP. GENERAR REACCIONS INDIVIDUALS
POSITIVES DAVANT DE LA CRISI.
MOLTES GRàCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3991
Title
A name given to the resource
La descentralització del sector públic en la superació de la crisi del Estat del Benestar / Conferència dins les Jornades de debat "Estat del Benestar"
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Sumari: - 1985: Replantejament davant la crisi. - La resposta de l'Ajuntament. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Situació actual. - Conclusions.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Benestar Social
Economia
Finançament
Ocupació
Acció política
Descentralització administrativa
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-04-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1547/0000000720.pdf
2c5ce020802cfb1516f79d872bb5f7a2
PDF Text
Text
Entrevista a l'Avui
"El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern". "La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se
com està"
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"El problema basc condiciona l´avanç de l´autogovern"
"La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està"
A. Sáez / D. González / C. Palomar
BARCELONA
AVUI ¿Quin és l´interès principal del PSC respecte al document sobre l´autogovern: pactar amb
Esquerra o satisfer el PSOE?
P.M. És un procés llarg i obert encara que no durarà vint anys, però no és per demà.
AVUI I com acabarà?
P.M. Portarà el seu temps.
AVUI ¿Però és o no és una prioritat arribar a un acord amb ERC i IC-V?
P.M. L´objectiu final no és quedar bé amb aquests o amb els altres. Nosaltres tenim una línia i creiem
que és la bona. Per això no volem tancar portes, però tampoc tenim pressa. Ens agradaria que el ritme
d´avenç fos més ràpid, però tampoc volem precipitar-nos.
AVUI Des del seu partit s´ha denunciat al llarg de tota aquesta legislatura que el PP frena les iniciatives
per aconseguir més autogovern que promou CiU...
P.M. Nosaltres diem que el govern és presoner del PP.
AVUI Però en el document de l´autogovern dóna la sensació que vostè és presoner del PSC i del PSOE...
P.M. Presoner jo? Jo militant. Sóc president del PSC i el PSC està integrat als òrgans federals del PSOE.
Això és un fet.
AVUI ¿No és paradoxal que l´executiva del PSC esmeni un document que ha preparat el grup socialista i
ha començat a negociar amb altres forces?
P.M. El PSC, igual que ERC i IC-V, ha presentat esmenes a un document de síntesi sobre el qual se
segueix treballant. La situació espanyola és una situació pressionada per un fet important que fa molts
anys que dura. Mentre aquesta situació existeixi, el que s´ha de fer és obrir portes, però s´ha de tenir
tot preparat i anar desenvolupant la filosofia de futur.
AVUI ¿El problema basc és el que explica això, doncs?
P.M. El problema basc és un condicionant important. No li vull donar més importància de la que té, però
en té molta. Diem que la caldera madrilenya està com està en aquest moment. Potser menys excitada
del que estava fa uns mesos per una sèrie d´esdeveniments que han succeït i pel mateix pas del temps.
A les últimes setmanes hi ha una certa transformació i això genera un escenari on es poden donar
passes endavant de forma important, tot i que en aquesta legislatura és molt difícil per les condicions
actuals. I crec que és molt important que l´obertura que des de Catalunya han fet les esquerres
catalanes i que el PSC lidera no es perdi.
AVUI Vostè s´enorgulleix, de dir que estan acostant ERC a les seves posicions federalistes...
P.M. El nord és anar a l´estabilització política d´una Espanya plural en evolució. Se hace camino al
andar, com deia el poeta. En el fons és el que diu la Constitució però que no acaba de cristal·litzar.
AVUI ¿El PSOE no farà amb el PP un pacte per tancar el model autonòmic?
P.M. Jo situo les coses no en el que diguin els partits en un moment determinat, sinó en la concepció
que nosaltres tenim d´Espanya. Han passat vint anys i ara seria desitjable trobar un ritme estable
d´evolució perquè Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa
passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, si no tampoc no hi arribem.
Ara bé, no és el moment de l´esprint final. Hi ha una possibilitat certa d´estabilitzar dinàmicament i jo
crec que l´esquerra catalana està en aquest punt ben posicionada per contribuir de forma decisiva en
aquest tema. A vegades també penso que l´escenari català està indirectament o implícitament influint
en com van les coses a Euskadi. La pregunta és què farà Catalunya quan se solucioni el problema basc.
Aquí és important que Catalunya tranquil·litzi i digui que no volem trencar. Repetim, no volem trencar,
però volem canviar en el sentit que la Constitució va començar a canviar i no en el sentit d´usar-la com
un martell, com fa el PP. La Constitució, per seguir viva, no pot quedar-se com està.
AVUI S´entén que Rodríguez Zapatero freni o reorienti determinades coses per la situació a Euskadi. El
que no s´entén és que això també ho faci el PSC...
P.M. I per què no?
AVUI Rodríguez Zapatero està imposant una cultura política de pluralitat en el socialisme espanyol. ¿Per
què Marcelino Iglesias pot votar en contra del Plan Hidrológico Nacional i el PSC no pot mantenir que
s´han de reformar els títols de la Constitució que calguin?
P.M. Són coses diferents. A més, no és que Zapatero s´ocupi d´unes coses i nosaltres de Catalunya i
prou, perquè la qüestió és que Catalunya i prou no existeix. Hi ha una proposta catalana i catalanista
que no està preocupada només per salvar els mobles d´aquí. Situem el tema no tant en l´equilibri
partidari sinó en relació amb el moment en què vivim i si s´han de fer parades, es fan.
AVUI Amb aquest discurs, vostès no han aconseguit guanyar mai les eleccions a Catalunya.
�P.M. Nosaltres hem guanyat en vots totes les últimes eleccions: europees, generals, autonòmiques i
municipals. El que passa és que han fet les eleccions sense tenir en compte el que diu l´Estatut, perquè
diu una cosa i en fem una altra. Diu que hem de fer una llei electoral proporcional i no ho hem fet. En el
fons no tenim la sensació d´haver perdut.
PERFIL
Un cop superat el debat sobre la moció de censura, el president del PSC, Pasqual Maragall, afronta ara
un nou repte: intentar la quadratura del cercle en l´avenç de l´autogovern, una qüestió que no només
cou entre els socialistes espanyols sinó sorprenentment també en el mateix PSC, més interessat a no
incomodar els companys de Ferraz amb propostes per reformar la Constitució que a visualitzar amb ERC
i IC-V una entesa de cara a un futur govern progressista. L´origen del nou maldecap de Maragall és el
document per aprofundir en l´autogovern que socialistes, republicans i ecosocialistes intenten
consensuar al Parlament. El text, inicialment encarregat pel mateix Maragall al diputat i president de
CpC, Josep Maria Vallès, ha estat sotmès durant dues setmanes a una profunda revisió i rebaixa per part
de l´executiva del PSC, fins al punt de limitar les reformes de la Carta Magna a la transformació del
Senat en una cambra territorial. La raó esgrimida per la direcció socialista catalana per justificar la
retallada és que perquè aquest document no sigui un "brindis al sol" cal tenir la "complicitat" del PSOE.
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
"Pujol hauria de plantejar una qüestió de confiança pels canvis de govern"
"Els socialistes podem arribar
a acords amb
qui sigui al Parlament"
"CiU té la consigna de copiar tot el
que surti a la nostra web"
Hi ha una excessiva identificació entre govern i país, i la democràcia catalana és pobre en aquest sentit.
Bé, potser ens ha tocat durant aquests quatre anys reforçar el nostre paper i el paper del Parlament i ho
fem molt a gust.
AVUI Com afectarà el que pugui passar ara amb el document sobre l´autogovern de cara a la possible
configuració d´un govern entre el PSC, ERC i IC-V després de les pròximes eleccions catalanes?
P.M. El govern de Catalunya no es fa per canviar l´Estatut o les lleis, es fa per governar. Són dues coses
diferents, el que passa és que ara estem construint. La pràctica de governar des del centreesquerra ja la
tinc de quinze anys de govern del pacte de progrés a l´Ajuntament de Barcelona.
AVUI És a dir, que no consideraria especialment rellevant que al final no quallés l´acord...
P.M. De cara a governar? No és una condició sine qua non que els partits que han de governar junts
tinguin una idèntica visió del que ha de ser l´evolució de la Constitució, per exemple. Ara bé, anar junts
en un tema tan important com la proposta catalana per a Espanya està molt bé.
AVUI ¿I no creu que el secretari general del PSOE estaria més còmode amb un acord postelectoral amb
Convergència i Unió que amb Esquerra Republicana de Catalunya?
P.M. La comoditat és important però no és decisiva. Els partits i els polítics estan acostumats al sacrifici i
a aguantar posicions una mica incòmodes. Una situació més incòmoda que la relació de Jordi Pujol amb
Felipe González derivada dels primers anys i del cas Banca Catalana no s´ha donat mai. El que passa és
que durant aquests vint anys l´encaix era una variable que depenia molt de l´habilitat dels líders. Ara ja
no dependrà d´això, perquè del que es tracta és d´estabilitzar el sistema. Ara ja no cal tenir líders que
interpretin les variables desconegudes del sistema, es tracta d´anar configurant unes habilitats que
siguin col·lectives. No es demana la santedat, es demana simplement el respecte a unes regles del joc
més al dia.
AVUI ¿I vostè no és d´aquest tipus de líders que deia...?
P.M. No. Potser ho vaig ser a nivell de ciutat.
AVUI Què farà Maragall durant aquests dos anys que queden per acabar la legislatura?
P.M. Explicar els disset compromisos. A la moció de censura vam presentar el nostre programa i ara no
n´hi ha cap altre damunt la taula a part del nostre. S´està veient en els temes de família, per exemple.
Ara haurem d´explicar com es fa i com s´han de convertir aquests compromisos en polítiques públiques
concretes. I això és molta feina, tot i que ens està sent més fàcil del que semblava. Teníem previst que
l´oposició a la nostra alternativa seria més dura i utilitzaria termes com la impossibilitat pràctica i
econòmica de tirar endavant les nostres propostes, però la sorpresa ha estat que han respost que
demanem massa poc. Tampoc ens han dit del tot que el PSOE no ho acceptarà o que no tenim
experiència al govern. És fantàstic!
AVUI Vostès s´han fixat un calendari per anar explicant les seves disset propostes. ¿Quin tema serà el
pròxim?
P.M. Encara no l´hem decidit del tot, però el que sí que vull remarcar és que CiU té la consigna de copiar
tot el que surti a la nostra web i això demostra que qui marca l´agenda és l´oposició i l´alternativa.
AVUI ¿No creu que hauria d´haver contestat a Artur Mas en el debat de la moció de censura?
�P.M. No, perquè el censurat era Pujol. La seva decisió de no contestar no té cap precedent. És un fet
històric. ¿S´imaginen José María Aznar enviant Ángel Acebes o Mariano Rajoy a contestar una moció de
censura de José Luis Rodríguez Zapatero?
AVUI ¿No és una contradicció criticar Convergència i Unió per les seves aliances amb el PP i alhora
buscar amb els populars acords en el Parlament català?
P.M. Nosaltres no governem gràcies al Partit Popular com CiU. Però al PPC, tampoc es tracta de
marginar-los. A més, hi ha temes que poden avançar, com les vegueries i les comarques. De tota
manera, nosaltres podem arribar a acords amb qui sigui al Parlament de Catalunya. És curiós que
mentre que als Estats Units es veu que el Senat i el Congrés estan discutint els problemes del país i es
té la impressió que la democràcia està funcionant, aquí això no passa. L´oposició aquí són els candidats
a ser govern al cap de quatre anys i prou. Això a banda, crec que Pujol hauria de plantejar una qüestió
de confiança per aquests canvis de govern que han durat quasi un any. El cop de govern del gener
passat no ha acabat fins ara. Ha estat l´últim acte d´un llarguíssim canvi de govern i de forma de
governar, i el més adequat seria que ara, un cop fets tots els canvis i superada la moció de censura,
condicionés el seu nou govern a una qüestió de confiança.
AVUI Què li sembla que Jordi Pujol infli el pit en els casos Cullell i Roma?
P.M. Un capítol més del seu llarg comiat. Vol marxar tranquil, perdonant tothom i sense cap càrrec de
consciència.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El problema basc condiciona l'avanç de l'autogovern
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sáez, Albert
Palomar, Cristina
González, David
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Terrorisme
Constitució
Espanya
Autonomia
Descentralització administrativa
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1578/0000000741.pdf
55cee3096a4a37d4b6b4f2a01df1a69f
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall quiere que la CMT y el TDC tengan su sede en Barcelona
Source
A related resource from which the described resource is derived
Expansión
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Garay, Iñaki
Orihuel, José
Corbera, Joan
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Economia
Descentralització administrativa
Espanya
Catalunya
Territoris
Acció política
Telecomunicacions
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf
f2bcde738d477873a924686958615128
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Llei de barris
Govern
Catalunya
Espanya
Constitució
Descentralització administrativa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1689/0000000663.pdf
55c310a2d2d8c0bf6364e641c6eeed8f
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta abierta a Raimundo Ortega
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Cinco Días
Language
A language of the resource
Castellà
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1348
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Centralisme
Descentralització administrativa
Espanya
Madrid
Catalunya
Barcelona
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles