1
10
7
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2605/ExpedientAcademic_PM_UB_Certificat_PREU_LD.pdf
0b448c8037ab431c69ba9e6247d730e1
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat acadèmic de la prova de maduresa del curs de preparació universitària de Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Universitats
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Secretaria General de la Universitat de Barcelona
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
És còpia de l'expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona.
Rights Holder
A person or organization owning or managing rights over the resource.
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-10-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2725/ExpedientAcademic_PM_UB_Dret_Fitxa_BD.pdf
7fada20b6114f37e7f466c8ad83804f0
PDF Text
Text
ar~ Qr7~~-----~~~~~~-•'.'do
el día J.J _
__ de
- -~-- --;-- ~·
t911..L
!.'.'.'.g~~~-·························· .~ vincia de ····-················4A'.~2r:.....................-··- ··-· hijo de -·····-········~...;!~.e.........-······-················ Y de · · ·-···~.;Z.:Í~.................
en ..........- .....
F IRMA DBL lNTBRRSADO,
,-.U}Af
M .)
~- -u--
•
i
-E?'~---···· · de t•.jf'---Califica'.'6m APT O ___ __$_~.¿,________ punto,. Grupo de Letra<
TIT ULO: Rect rado de ......J~:.t.Ci'~··· · · · · · · ··· · · Expedido el ..~de····;·· · . .. . . ············---····· de 19....52
Convo<atorfo de
ASIGNATURAS
REPETIDAS
UNIVERSIDAD
E X AME N E S
CURSO 1-----~----- - - - - - - - - - - - - - - - Matricula
A S IGNA T U RAS
1
~
~~l..~i.1._¿;r··············----··--···-··········· ·· ............. Id. del pa{¡: e o tut{r ···--··-············-········..····-························ --·············-········..········-·············-·····
/n$fituto de.~r:.~L ...~~Jl..···-··· Curso Preuniversitario: Uni versidad de ........g~.e.~-········-······· · ·· .... ·····-········-·····-····
domicilio .......
ooooa-• • • • • .• ••• •• ••• • • •••-
SB MATRICULÓ
SB BXAMIHÓ
ORDINARIOS
BXTRAORDIHARIOS
- -• •uoooo•o•ooo . . ao-•••• ••--•• . . •
• •••• ••••••••• • •• • • • - •• • • • . .Hnaooo
o-oOOOoooooooooo•oo•o•.ouooo•oooo•o·•oo . .•o•ooooooo-•
·o•oo•ouooooooo•OOOMOOOO•o•oou ooo • o• ••• • •• • • • • •• •H ·••• • • -ooooooooo o oo•oo
CURSO
00 , , ,0. ._00000 , 0, , ,, , , , , , , , , , , , , _, , ,,.,, .....,_.,._,,,, , , , , , , , , , , , _
00000 . .u-oo.o. . . . ao •
ROSSBLLÓ. - T BLát>.
28-46- 41
E XAMENES
UNIVERSIDAD
ORDINARIOS
• • • ••••• ••• • ••••. .-..-••••
o••• •••• · -- -·•·••·• •••• -••••,..••"""'"~'''' ' ''' '''
BXTRAORDIHARIOS
• • ••-••• •H• •
04
• • - •·••ooo o-•o o. .o ~ •-o • • • •••••• ••• •••
ooo• oo•o• ••• • • • •••• • •
............................·-·····················-····················. ···-····-····---· -···········-····················· ····················-··············· ···························-······-·············· ·········-·········-········..········.........................-.........................................._.......................................................................-..............................._....................................................·-················· ·········-···-·""'
!
r~
::>
u
o
"U
;
en
:
Economía poi c
Religión, 1.0
•
•
•
Formación polilíca, 1.0
•
Educación fisíca, l.º . .
1/.
/J
- 000000000000.00000-00•0oOoO. .O•••• ·••·• • ••••• • • • • • • o• • • • • • • ··--·--·,.•-HO '
··-· ·· · · ··· · · · -· ·--. .OOOH O OO• •••• • ••• • ••• •••• • •••·• • ·• ••···--····
·-•OOOOOOOO•OOO. . OO•o . . • • OOOOOOOOO •O O• • o•••••••• • • • • ••••• • • • • • • • ••• •••• •••• • •• ••••• •••• •
•• • •••••••• ••OO•OOOOOOO•ooo . . oo•O•o • . . OOOOOOOOOOOO••
O••• •••
• •••••••• • • • •
. . . . . . . . . . . . OOO•OOO• • •••••••••• • • •OOO••OOOOOOO••• • •• •••• • •oooo•
M •••• • •••• • • • • . . o••·000
00• •••-•• •-0 00000000•0•
OOOOO• • • • • • • • ••••OO OOOOOOOO•O•OOO OOO • O••• • • ooooo•O·OO·
. . . .OOOOOOOO . . O•• o• • • • • • • • • • •• •·--OOO•UoOO• O• " ' º " '
• - ••••• • OOOO. . . . . . . ..
....;¡
:¡ ......................................_..,,..............................~ . ·-~...................... -------·-··--·····--·-······---·-·· ,..........._.......................... ······--··--·-·-·····--·····----·--..····--·--··-- ....................................................... ....................... . ................... ......................................... ...................... .......................... ········-·······-···--···--··----·········--······· .................................................... ..................... .
... .,.. . . . . . . . . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ......_ . .___ _____· · - · - · - · · · · - - ·· · ·
•
. ... . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . ... .
.. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .. . . . . . . .. . - ..
. . . . . .. . . . . . . .. . . . ... . . . . . . . . . . . . . . . . .
• . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . ... . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .u
. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . - - -· · · · · · ·
. . . . . . . . . . . .. . . . ._ . ..
• . . . .. . . . . . . . . . . .- ... .. . . .
• • • •••••• · ··· · - - · · ·· · · · · · · · · · ·· · ·· · · · · - · · - · · · · · · · · ··
. . . . . . . . .. .. .. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .. . . . . .. . .
· - - - · · · · ·· · · · - - · · ··
!
..
..
..
...
o
-
111
:::1
u
GI
u
GI
Hacienda p · )fea, Lo
I'
.
Sociolo~ . . . . .
Religión. 2. o • • • •
Formación politica, 2. 0
Educación fisica, 2.0
~
1
~ ~
1
'
•
•
E. . ' //
~
"'.X~
:_::=:: :=:::====:==::= -:::-:= : =:::-::'=:::·:=::=:=: =:=::=::=-=-=:::: :::_::::::::-: :_::::: _t¡;;;¡_~~E: :- ::;. :?f!! ~::::: :: ::: ::::::: =: ~:: ~
...........................
········································-··...............................
. ..........................
.....................................
___ ,............................................. ...........................
............................................ _.................; ...................... .............................................................. .. . .......................
········-··························· ..........................- ..........................·-·········-······················· .................................. ··················
...... _..................
..................................................... ....................................-·-···------···· ········-··--·····--
..................... ................................................................................................................ ........................................................................ _................................................. ~
�)
ASIGNATU R AS
CURSO
UNIVE RSIDAD
EXAMRNRS
---- - -----i---- ---.....,...------Matricula
SB lllAnICULÓ
SB BXAlllJNÓ
ORDINARIOS
BXnAORDINARIOS
ASIGNATURAS
REPETIDAS
CURSO
UNIVERSIDAD
E X A ME N R S
M tri 1 1
1-------------a cu a
ORDINARIOS
&XTllAORDIN AR.IOS
Derecho administrativo, 2.0
Derecho del Trabajo
Dett~o· c1vi1: 3.0
o
Z!
.
•••
Hacienda pública, 2.~/.
~
u
Derecho procesa1,/o ' .
~
a
~
u
Derecho mercap'.tr( 1.0
•
Religión, 3.
•
0
•
•
•
•
Formación política, 3.º
Educación física, 3.° • •
•••••-•••••••••• •••• •••• •
··--···················-·········· ·· ..· ····-················· .. ••••••
••• • •• ••••••••••~•••••••••••••••••• •••••••-•••••••••••••••••••• ..••• • •• •·oou• .. • • • • • •••00••000000000000000000000000"'0•00000 ••OHoOo ..ooOoooo.. oooOoo•oo..00000•0000 00.000000 000 o ooooouo.oo•o , ,.. ,,,,.. •••.. ••••••-••--•-•••o•••·no••o•o•••• .. •••••••••••-•••••..•
•••••••••••••---••• •OOO•o••••o•..••-•••••o•o• •••••••••••••••••••••• .., ,,,,,,,,, .. ,,,,,,,.._,,_,
oouo!o•-••-•••••••••-•-••••••••••••••••.. ••• •••• •• ••••..••••••••"'
......................... • .................................... ····••••O•••••HOOOOOooo•••·········· ............. ................................ ....... ............................. ....................... ...................... .............. .. . ...... ........... o..oooo000+ .. ••-·"··········· ............... ... .... _....................... •......................... ,_. ........................ ---······-................................. ..................... ......... .
o
:
~
..
·;
"
u
o
e
-! .................................·--····--·················........ .......................... ..................................... ..................................... ................................................... .................................................... ...................... ...................................................................................... ........................ .......... --···························..·········....................................._............. ......................
t . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .. . . . . . . . . . . . -·-·-····-······-···· · ···-··---···· · · · · · "· ···---···-·····-········ · ·· · . . . ... . .... . .. . . . . . . . ._. . . .. . . . . . . .. .. . . . . .. . . . . . . . . . . . . ·····-·--·-- --------··········--··. . . . -.. . . . · · · -· · -·--· ·-··----·--· . . . . . . . . . . . . . . .-····--·-···-·· ··-····-··--·---
~
.,,
... ·¡;
,.. e
.,,o.!:!...
o o
";
~a
GI
2 GI
() "O
1a
C' •!'\
r, .
S... de___(}_¿t¡;J_':1(,. . . . . . . .de 19'1-.f
Abonó Jos derechos del Grado y del Título de Licenciado en ...............de-······~· ..*i......J~...LJ:l~~-""q_··········-···de 195......_
Recibí el Titulo en...
Examen del Grado de Ja Licenciatura en............... de .................................................................... de 195........, con Ja califica ción de.·-··---¡r----····························-···-·····Remisión del expediente al Ministerio en...............de..............!.~...............................de 195....... Expedido con fecha..../~.... de............J.{!1~o.......de 196.6 ...f
Registro del Titulo: Ministerio: Folio .....J../.A.. n.0
Domicilio act-ual ~
Curso
CURSILLOS
'1.J..~.. ... .
.........
d.3..i . .n. ../J.. '/....f__
Facultad: Folio......
0
\
......
-···-···---···········-·······-·······....···-···-···-----......................................................................-·- ········--·········..·····-·····-···-····MONOGR Á FICOS
CALIFICACIONES
GRADO
DE
DOC T OR :
TESIS
DOCTORAL
.,,o ··-··. -··--· -····--··-···-·-··---··----····--····· ·-· · · ···-···--···----····-······ · ···-····-···············-···-······--·········-···-···········-··········--·-·· ··· · · ··-····-·· · · · -· · · · · · · ··········-······-- 1-- -------------------------- -- -- -t
..
• a
o ..
.,,·-o
.. o
.:e
.,,'i
~
Catedrático Director --···-··-·····-·-·--·---·····-- Iniciada el ............... de -··-····......................................... de 19______ _
u
TITULO DE LA TESIS -···-··································································-···········-··-·····-··-··-··············.............................................................
................................................... ... ............... ... ..... o•·• - "'"º'''""ººº"""º'ºº"ºº"'""º""ººº"º···................ ................. _ . . . ...- ••- .......................................o.................. ..
...................... ................................................................................................................................................................................................................. ··················--··-····-··-·.....................................
Fecha de la lectura ............... de ..............................................-............ de 19...............en ..........................................................-...............
Calificación:_________,....._....- ··-··-······-----·-···············-···--·...................................................- .................................................------··
TITULO DE DOCTOR: Abonó Jos derechos en...............de............·-··-··---------·····de 19............... Expedido en ...............de .........................---······-··-·····--- de 19-····--- ENTREGA al interesado en...............de--··-··- -
··-···--···--- de 19......... ····-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Expedient acadèmic de Pasqual Maragall dels estudis de Llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Universitat de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1957-1967
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitat de Barcelona
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Educació
Biografia
Description
An account of the resource
Fitxa amb part de l'expedient acadèmic que conté les qualificacions de Pasqual Maragall cursant la Llicenciatura de Dret.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf
979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1963-03-22
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Dret
Universitats
Europa
Description
An account of the resource
Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estrasburg
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf
459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12
PDF Text
Text
--Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj
CoL l.ef ÍJ-dlr o
t3 cNJ ( 2V - 9-
SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS:
MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS
PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA.
EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN
UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR.
AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA
UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG
OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE
TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE
COMPANYS.
D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN
COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT
D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN
EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB
ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA
SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA
AJUDAT MOLT.
AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL
�SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A
L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR
DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA
SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE
HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN
QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS
INTERESSOS DE BARCELONA.
LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL
DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA
EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA
ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN
ALTRES OCASIONS.
1
LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES
PARTICULARITATS
SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA
CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR
QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI
') U
ïii) t,
(40144
_ u^ ^ /-17^ ^^ ^
^ ^`7^
\‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z%
^ ^^ ^^4-
sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„
1,4 c4-'(117-74,- b
/>1.9-zr---
--
-7
^d ^^
^
B.
Jl
( ^ c;;‹,t).47
71-, ^n
1-7
C -()-e-lik_
•
p/Z
fJ
�ESTAT VEDAT ALS CATALANS,
QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI
HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST
SECTOR DEL DRET;
DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE
L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS
PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS
CIUTADANS.
PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE
FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA
DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL
PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA
CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE.
ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL
DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE
TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN.
(--CATALUNYA,)
EN
MOLTS
PERíODES
HISTòRICS,
MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES
SEVES
INSTITUCIONS.
AQUESTES
ÉPOQUES
S'HAN
CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS
�ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A
L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975
L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA.
TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA
FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS
TENIA
CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES
CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE
L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES
OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE
ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT.
AR IQÑA EL QUE
EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S
ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN
BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI,
EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES.
POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER
AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN
DEFINITIVA S'ESTà DIENT.
EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT
DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE
�-6-
GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET,
EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I
ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA
EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR
TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES,
EXPERIèNCIA
EN TRACTAR-SE D'UNA
I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA
D'UNES
INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN
RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT.
TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE
DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA
RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR.
PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB
- LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL
DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE
LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI
LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET
PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL
INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR
AQUELLA ELABORACIó.
JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN
�SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES
EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT.
' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES
REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN
QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS
SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS.
COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I
EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA
SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES".
EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT
ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT
SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A
1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE
TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM.
EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT.
EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT
INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I
TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES
DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA
�IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA
SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA.
LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL
ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA
"FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL
SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN
SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA
CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ",
"...EL VOSTRE DRET NO ÉS
MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A
LLEI..."
/
AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS
HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN
ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA
HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE
NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL,
SUPòSITS
EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI.
PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR
úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU,
O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES
�CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES
ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE
CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS.
HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA
I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM
A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA
DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA
ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE
REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS
RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT.
EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS
i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I,
QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC.
QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA
PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET
TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE
A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA
CONSEVADORA I FORMALISTA.
1
�-1 0-
EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN
UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL
DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL
MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I
REALISTA.
PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM
I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA,
INNOVADORA
AQUESTA VISI6
"1~1~
CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE
DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS
MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT.
EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA
INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE
PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT
UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS.
FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA
GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN
L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE
JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE
VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN
�SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES
IMPRODUCTIVES.
ES
EVIDENT QUE AVUI,
DES
UNA PERSPECTIVA
ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO
ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA
IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT
HISTóRIC DE
'''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS
JURíDIQU e QUE
SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE
L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE.
SI
BÉ
LA MAJORIA DE FIGURES I
HISTo
INSTITUCIONS
ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE
S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT
CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA
PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE
POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI
DESENVOLUPAMENT
EL
DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA
CARACTERÍSTICA SIGNIFICA.
�EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA
EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES
PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL
^
RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME
--A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES.
SóN
CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN
L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER
EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR
PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS
CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA,
VALL D'ARáN, VIC.-
VAREM TENIR,
TAMBÉ,
UNA DE LES PRIMERES
INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT.
EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL
REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS
CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT.
TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR
OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN
ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL.
�INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS
ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN
IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM
QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT
PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE
SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT.
NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY
1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS
ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O
^.....^--^.s.
PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT
PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS
CONTRARI A LES CONSTITUCIONS
USOS I COSTUMS DE LA
CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS,
CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN
UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA
DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES
I L'ESTABLIMENT DE PENES.
AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES
VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA
SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE
�S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE
LES NORMES ESMENTADES.
AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA
CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I
PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES.
POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE
LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES
HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I
PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER
AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I
INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6.
PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES
CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI
PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE
PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL
MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE
L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL
ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I
EL PRIVAT.
�-15-
TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES
EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS
PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS
CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D
NSENYAMENT'
DURANT
LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA,
AVUI, ÉS,
PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí.
LA TASCA
QUEQRPONDRà
AL S JURISTES NO SER
EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO
TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE
HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA:
L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò
DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES.
LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978
1 (., '
Ln 77/--Tv
AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS,
FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA
HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS
ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE,
HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL.
VAL A DIR QUE AQUEST
�TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES
POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL
CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT.
DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS
ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA
MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL
TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I
TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA
CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA
INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE
LLEIS ANTERIORS.
QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS
ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE
LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA
CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR
RIBUT
D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO
APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA
QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI.
ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA
JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA
�(i
DE
t
COMPRENDRE QUE
UN
ESTAT
DEMOCRàTIC
SUPOSA
L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí.
CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA
CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN
STAT . SOCIAL I
DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL
SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE
DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN
TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS
CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM
PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES.
51
QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES
AI
D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU
VOL DIR QUE, A MÉS D'
QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE
SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE
CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL.
LA
CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES
CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA
SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC
PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT.
�PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER
AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA
IMPORTàNCIA
DE
CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT
DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS
CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó
CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES.
FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó
CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES
CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE
PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL
MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT
UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC.
g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES
CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH,
"LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC
MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A
TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ".
AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ
CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA
�-19-
EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS
D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS
ACONSEGUIDES.
QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR
^ UC
LA CONSTIT
VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES
DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA
DOCTRINA ALEMANYA,
PER EXEMPLE, EN
LLIBERTATS FONAMENTALS
QUE
RECULLEN
ELACI6 A LES
ELS
TEXTES
CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS
PR
CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES
COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA
DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES
"LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS
PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN
DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT
POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA
DIàRIA).
TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE
TOTS ÉS,
PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER
EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR-
�-20-
NOS I ENSENYAR -NOS,
UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES
AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES
DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI
PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE.
PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA
QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS
PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT
PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò
ÉS
IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI
DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I
DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL.
SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT
D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS
ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX
TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ
MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS
MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS,
L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA.
�AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA
D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM
MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN
ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I
DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN
DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA
SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡
q
LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL
HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA
QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM
REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL.
AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE
ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA
LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN
PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O
ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS
LOCALS.
AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU.
QUAN
�ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES
INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT
DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS.
ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES.
SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA
ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN
ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS
LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI
_
REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS
PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM
SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA.
UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE
DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES
éS
MATèRIES
COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES
MàXIMES
r ^
D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE
CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES
COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE
L'AUTONOMIA LOCAL.
PRECISAMENT PER AQUESTA RAE,
LA CARTA EXIGEIX
�-23-
TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE
LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6
JUDICIAL CONTRA
L'ESMENTADA AUTONOMIA,
TIPUS D'ATAC CONTRA
ENCARA QUE VINGUI DE LES
ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS
AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS
LEGISLATIUS.
Lsítir,
LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL
ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT
RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM
LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI
D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER
EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA
MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS
AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A
TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS.
TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO
HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER
DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET
�RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL
FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS
ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS
PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS
DELS REGLAMENTS ORGàNICS.
LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA
PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA
APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA
EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE
ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL
DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE
CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA
SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS
DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN
TRANSFERIDES PROPIAMENT.
DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA
PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS
DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES
PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES
ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN
AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6
�CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM
D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA
PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO?
HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN
FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA
EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA
PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES
DECISIONS MUNICIPALS,
PRODUCCIó.
ÉS
PARTICIPAR EN LA SEVA
PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES
EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE.
EN UN MOMENT EN QUE ESTA'
PRòXIMA UNA NOVA
ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU
VIST
PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC
D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST
MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE
S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL
TREBALL I
LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA
IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET
ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA
DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA
�FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR.
C
LES NOVES FORMES DE GESTI6
PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP
INSTITUCIONAL.
MODIFICANT ELS
LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN
SEUS OBJECTIUS,
ELS
SEUS CAMPS
D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ
ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA
ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL
PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN
TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN
EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE
VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS.
TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA
INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE
PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA
HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE
LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE
SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE
EN EL SEU SENTIT AMPLI,
COMPRENSIU DE TOTES LES
�ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.
EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES
ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN
ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES
ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES
MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA
VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955.
AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES
ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER
COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL
DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA
SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM
S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I
EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE
FORMIN LES ADMINISTRACIONS .
,x,
«/I'-^CHI
~,xJ_AT
^`" ^^^,S^SA^,-^
,
^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^
v S I iM^
Es
.
ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE
�BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR
SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM.
ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ
SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR
DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA
FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB
LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI
PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA
I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS
PRIVATS.
ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE
HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA
NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA.
MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES
EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O
ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM
PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT
�É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA
INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN
GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL,
DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST
SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE
FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL
NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA.
PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER
ADAPTAR -HOA
LES
DESENVOLUPAMENT
NECESSITATS D'AVUI,
A
UN
CONSTITUCIONAL
,
TRANSFORMADOR.
HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I
CATALUNYA
ESTà
MOLT BEN SITUADA PER
A FER-HO.
HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET
ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA
DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA
QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6
DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET
ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA
D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA
G91)
�QUE TEòRICA.
A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE
PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA
DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE
L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR
DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA
OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM
A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA
VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER
L'ADMINISTRACIE LOCAL.
EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A
CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER,
POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE
L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET
POLíTIC I DE TEORIA FISCAL.
FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES
RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL
QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS
L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE
�RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA
SòLIDA.
LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER
OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN
MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA
EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà,
UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB
AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS
CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES
METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS.
DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER
A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE
UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I
JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT
LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA
MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS
ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL
CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA
NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I
DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS.
�EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT
"ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO
CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA
D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA
CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL
GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA
POSTERIORMENT.
HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I
APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL
PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA
CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM
AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO
PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA
PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES
TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS,
SINE DE
RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT.
CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA
JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA
PLANTEJATS I VISCUTS.
�-33-
• ^K
EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES
D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT.
MOLTES GRàCIES.
�+r
�^:9V:,;
El desenvolupament del Dret públic a Catalunya
El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic
que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg
de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca
d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres
moments històrics als que es farà referència més. endavant, el
Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important,
producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència
i el seu desenvolupament econòmic i'urbà.
Es evident, però, que l'estudi . i investigació del
Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves
propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes
històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda
de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat
per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és
d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric
que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés
en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com
�2.
en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien
clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions
al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat
de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava
en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però
aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva
s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en
aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants
catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint
una experiència i una docència que si bé podia provenir també
de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una
docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha
donat un resultat molt diferent al Dret privat.
Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a
Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent
al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya
s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots.
�3.
els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les
institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap
ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat
pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap
que pel jurista
el
Dret no és un sistema de regles ja fetes,.
sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica
no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets
socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu
Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista
no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes".
En el sector públic ens trobem que avui la realitat
està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns
principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple,
el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques,
a que després farem expressa referència. El desenvolupament
d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels
economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat
la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat
més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les
sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa-
�4.
ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom
sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del
"Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la
vostra classe elevada a Llei..."
Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures
com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament
conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat
Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari.
Però, a més, entenc que les normes no han de tenir
únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en
un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que
són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais
d'actuació i de creació individuals i col.lectius.
Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica
i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador
i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de
regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor,
sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític.
�Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una.
1
:1
ciència del Dret lliure, innovadora i realista.
Precisament. pel moment històric.en que ens trobem
i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i
creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat.
El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca
innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat.
Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret
privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem,
per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que
va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que
va afovorir
el
desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una
fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es
evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una
institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de
�6.
manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un
moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se.
Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament
democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment
present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que
aquesta característica significa.
El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de
relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat
exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem,
per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per
les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans
derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-.
Varem tenir, també, una de les primeres institucions
democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el
Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per
�7.
això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt
important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan
es tractava d
mandat reial. A l'integrar-se els Consellers
dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any
1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat.
No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any
1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats..
Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria
l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers
per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos
i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers,
conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona
així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de
penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de
Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca,
per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que
s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes
esmentades.
�8.
Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de
la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat
la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats
públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet.
D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries,
en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa
de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants
del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència
d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la
frontera entre el sector públic i el privat.
També en el que respecta a les activitats públiques
en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades
a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda
la
tasca
feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes
d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar
aquest camí.
La tasca que correspondrà
als
juristes no serà ex-
clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també
el
no perdre de vista les característiques del que han estat
�9.
les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat,
el
pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats
públiques.
Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,.
però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De
vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que
la
Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica,
apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que
la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors.
Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin
el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els
Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i
aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un
Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí.
�10.
Cal aturar-se en la primera declaració que fa la
Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic
de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un
pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un
tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un
altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència
a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat
formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot
ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho
defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als
poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat.
Però aquesta activitat conformadora no es pot fer
a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància
de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques.
Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis.
�1 1.
Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_
a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament
jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i
els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques,
si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de
les finalitats d'aquest tipus
d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides.
Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar
la Constitució,
vull dir que hi han-moltes de les seves determi-
nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya,
per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu
llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories
(com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels
consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la
minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en
la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli-
�12.
bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a
fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos
i ensenyar-nos.
Un dels mitjans més importants per aconseguir totes
aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions
als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el
més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions
públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C
talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta
el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn
apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que,
. al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que
té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_
centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada
històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un
Estat social i democràtic de Drèt.
Hi ha un instrument molt important que em sembla
que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe-
�13.
reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat
pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per
tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans
expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats
locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis.
Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat
es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà
de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats
dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com
sembla que es vol fer a Catalunya.
Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar
als Muni-
cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la
Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia
el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial
contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en-
�14.
cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o
Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius.
Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta
Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats
Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de
Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a
que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització
a través dels Reglaments Orgànics.
La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la
participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació,
l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions
municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui
això té la seva importància perque en els Districtes s'els han
�15.
traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin
properament.
Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que
els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament.
Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de
Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació
dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat
no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació
és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals,
és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni
figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge.
En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa
que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta
de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en
particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte.
Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i
transformar.
�16.
•
/O (AA
^ 5;Q E fl á
insti-
tucional. Les Administracions públiques estan modificant els
seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i
servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el
públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions
són també productores de bens, tenen iniciatives, participen
en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en
col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en
mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos.
Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les
seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic
ta
ui el
q
terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli,
comprensiu de totes les Administracions públiques.
El problema es que per' dur a terme totes aquestes
activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei
de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis
públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea
greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar
amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari
el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat
�17.
^
mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que.
o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen
gairabé per cap.
Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta
de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim.
Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant
des del punt de vista institucional com sectorial els juristes
estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins
d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer
co-
ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la
nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació
suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta
societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres
juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació
i la imaginació
44)+e""- el
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3922
Title
A name given to the resource
Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col.legi d'Advocats de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Dret
Autonomia
Autogovern
Acció política
Catalunya
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-04-28
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1025/19860520d_00131.pdf
1aa07b6fd17c06e20bbf5fb8db744c5c
PDF Text
Text
Ajuntament de Barcelona
Intervenció de l'Excm. Sr. Alcalde a la cloenda de la conferència
de l'Excm. Sr. Secretari General de les NNUU
Saló de Cent, 20 de Maig 1986
Exp. 705/84 -
IMPREMTA MUNICIPAI.
�EXCMO. SR. SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES:
SóLO UNAS PALABRAS PARA AGRADECER AL SR. PÉREZ DE
CUÉLLAR SU AMABILIDAD AL ACUDIR A NUESTRA CIUDAD PARA
PRONUNCIAR ESTA CONFERENCIA.
COMO ALCALDE DE BARCELONA, ADEMES, ME ES
ESPECIALMENTE GRATO QUE ESTE ACTO HAYA TENIDO LUGAR EN
ESTA CASA. Y PRECISAMENTE EN ESTE SALóN, QUE ALBERG6 UNA
DE LAS INSTITUCIONES DE GOBIERNO Y DEBATE POLíTICO MáS
ANTIGUAS DE LA HISTORIA.
BARCELONA QUIERE SER FIEL A SU PASADO Y RENOVAR SU
TRADICIóN DE LUGAR DE ENCUENTRO Y DE DEBATE
INTERNACIONAL. SU PRESENCIA EN ESTA CASA, SR. SECRETARIO
GENERAL, HA DE SER UN HITO HISTóRICO EN ESTE CAMINO.
EN EFECTO. NADA PUEDE ENCARNAR MEJOR NUESTROS
DESEOS QUE LA PRESENCIA DEL MáS ALTO REPRESENTANTE DE
LA INSTITUCIóN QUE, PESE A TODOS SUS DEFECTOS, ES EL
úNICO FORO MUNDIAL DE DEBATE, EL iNICO LUGAR DONDE LAS
�NACIONES DEL MUNDO SE ENCUENTRAN EN IGUALDAD DE
CONDICIONES.
COMO HA DICHO EL SR. SECRETARIO GENERAL,
(... REFERèNCIA A LA SEVA INTERVENCI6 ...)
BARCELONA ESTARá SIEMPRE EN LA VANGUARDIA DE LA
LUCHA POR LA PAZ Y POR EL ENTENDIMIENTO ENTRE LOS
PUEBLOS. BARCELONA SE SIENTE SOLIDARIA CON EL ESPíRITU Y
LAS ACTIVIDADES DEL SISTEMA DE NACIONES UNIDAS Y ASPIRA
A COOPERAR CON EL MISMO EN LA MEDIDA DE SUS
POSIBILIDADES.
ASí LO HEMOS DADO A ENTENDER AL OFRECERNOS COMO
SEDE DE LA CONFERENCIA DEL FNUAP QUE TIENE LUGAR ESTOS
DÍAS. Y ESPERAMOS CONTINUAR HACIÉNDOLO OBTENIENDO LA
SEDE DE LOS JUEGOS OLíMPICOS DE 1992. Y EN MUCHAS OTRAS
ACCIONES QUE, AUNQUE MENOS ESPECTACULARES, AUNQUE FORMEN
PARTE DEL TRABAJO COTIDIANO, SON IGUALMENTE EFICACES
PARA LA CONSECUCIóN DEL BIENESTAR DE LA HUMANIDAD.
�•
SEÑOR SECRETARIO GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, SóLO
ME QUEDA REITERARLES DE QUE ÉSTA ES SU CASA, ÉSTA ES SU
CIUDAD.
MUCHAS GRACIAS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3931
Title
A name given to the resource
Paraules cloenda de la conferència del Sr. Pérez de Cuellar, President de les Nacions Unides
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Dret
Relacions Internacionals
Acció política
Nacions Unides
Pérez de Cuéllar, Javier, 1920-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1170/19880920d_00307_LD.pdf
fc252975f4eae46ca5b6ef5baf8a7b97
PDF Text
Text
Conferencia de l' Excm.
Alcalde de Barcelona,
Sr.
Pasaual
Maragall,
amb
motiu
de la inauquracio de le_s _ Jornades
... u Admlnl str a e ro-r.~ocal
Adm1ni st?ac 10 dé Just lC ia-=-"
Barcelona, 2 O de setembre de 198 8 .
�-2-
Sr .
President
Ministre
de
1 • Audien2 ia
Justicia,
Territorial,
Excm .
Sr .
dign issimes
Autoritats, . senyores i senyors:
Permetint - me
que
les meves
paraules
~
vagin
mes
·-----------------------------------
enll~ que les merament protocol~ries ct •una inauguraci6.
Les materies que es tractaran en aquestes Jornades
~
son
sumament
envers
importan ts
per a 12
ciutat
i
existeix
elles una sensibilitat ciutadana que jo
atendre
1
recol lir,
emorant
en
aquesta
voldria
ocasi6
e ls
tecnicismes terminol;g ics i conceptuals adequats.
J>
Les meves consideracions giraran fonamentalment al
voltant de l 1 Admin i strac iÓ de Justicia i els Municip is
de
la
Justicia ~1un ici p al a les
prenent
Gnica,
Barcelona
ja
q ue
grans
ciut ats,
com a referencia p rincip al ,
el gr uix de l que dir~
~s
extensible a la resta de ciutats esoanyoles.
·- --
- - ---- ----
bo
1
1
pe ro' no
pr~cticarne nt
�•
-3-
L'Administraci6 de Justicia
els Mun icipis.
1
La tasca normativa realitzada en el periode
82 - 88
- - - - - - - - - --
per iniciativa del Mi nisteri de Justicia ha estat,
.----dubte,
,
problemes
pero
P~:0d~JJ..te
resten encara
legislatives que facin possible
efica<;,
mes
'
important,
reformes
sens
·-·-. ---·---·~-----..~--~---------------~---------·~----·-·-····---·----··
----~~-~--------- --~
i contribueixin
que
din~mica
la
a
una
resoldre
social
va
ªlg:tJI.J~s
Justicia
els
nous
plantejant
en
l'~mbit de la criminalitat .
Entre aquests problemes voldr ia de~;tacar e ls segÜents:
-L'increment
del consum de droga en el nostre pais, que
ha originat,
en gran mesura ,
l'augnent,.espectacular de
/
la
de linqÜenc ia
/
1
violenta contra la
•
propletat
en
els
/
darrers
anys .
/
Es
calcula
que
les
delictes contra la propietat
droga .
L'habit
del
1
tres
quartes
parts
dels
tenen el se u origen en
de
cgh.sum
drogues ,
la
la
1
./
drogodependencia que en resulta,
no sorgeixen de cop en
/
una
col.lectivitat .
s6n
habits
que
es
propaguen
progressivament empssos per un impuls sostingut -diguemne -
"comercial", E.lSDec ialment
1/ "
quan,
en
re lac iÓ
a
la
�-4-
droga,
el
seria
correcte afirmar
dar rers
nivell
La
consum ha de tenir
traba,
traficants de drogues
No
la responsahilitat de l'actual
de consum de drogues
es
clandesti.
que les actituds i mesures dels
governs tinguin
causa
car~cter
~
mes
1
de la
aviat,
recull~n
drogodepend~ncia.
en el
fet
que
els
ara el fruit de camp anyas
iniciades fa anys .
- La crisi econ~~ica dels ~ltims anys ha induit un
increment de la delinq~~ncia. Aquesta crisi no t~ el seu
origen ni s ' aqre~ja amb els governs que s'han succeit en
aq uest
per io de
profundes -,
oero'
-ve de lluny i t~
ha
de
causes
estructurals
tenir-se en compte
d 'analitzar l'increment de la criminalitat.
a
l'hora
�-5-
A
preocupat per
L'Ajuntame nt de Barce lona,
.
-----· -·--------------.-- - -
va
prohl eroes,
elaborar
á~arcelona
Ciutadana
-------~---------- •-•e·--""""--·-
algune s
-
....
·--------
-------------·
substantives
1
Seguretat
un Informe sobre la
---·------------on
1985,
l'any
ref ormes
legislatives
-----------------------des de
processals que,
l'Admin istraci6
aqa~sts
municipal,
--
s'exposaven
·· · - ·-••·'" _ _ _ __ _ ..----...,
les
de
~ht~ J.Q
de
normes
la perspectiva de
es consideraven
essencials
pe r mil lor a r la segure tat ciutadana en grans ciutats com
Barcelona .
L'Ajunt a ment
partici p ar
en
de
est~
·-----
del
interessat
sistema
,JustÍcia a Esp~-;ya-;-aTFiOra
·----·--------------l 'ambit
ciutat
disseny
el
------ ----------d ' Admini straci6 de
la
general
------que,
en
de . les seves redu1des competencies en
-·- - --- -
en
aquesta
materia , vol realitzar actuacions encaminades a mil lorar
-- ~-----·-·-
_______ ,.______
M•·--- ----------~
el fun cion ament de l ' Adm inistraci6 de Justicia.
Algunes
de
l'esmentat Informe
le s
me sures
l eg als
que
contempla
i q ue estimem convenient introduir a
la legislaci6 espanyola en materia de
Justicia s6n:
. J
1
h
~
l<-jtt4
�-G-
a)
L
'establiment
flexibles
crear-se
en
que,
amb
les
~
mes
agils
de la Justicia.
penal rapid i
cor reccionals.
tribunals
mo nitori
l'aplicaci6
proc~s
un
processos
de
La
...../~
de
breu
regul9-crtr
degud~s/
Ha dria
l
d 'un
gar anties
j u di e i
jur diques,
/
estableixi
la
la s~_vá sanci6 per la justicia,
delictiu i
per
.
Jel
fet
~
es n_cessari
_,.....,-"''
aca&..a-r
...-;'·
immedi9-J.e1íii entre la comissi6
amb
els
retards
en
1' aplicaciÓ
de
la
.
]l.ULlCla .
En
aquesta lÍnia ,
no se'ns escapen els problemes
que pot plantejar el establiment d ' aquests
procediments
rapids . La ~ent sentencia del TribU!19-_l Constitucional,
de
12
de
juliol. ele 1988,
~n
l~ -t>fbl!\J:::::O:G-
determina
impossibilitat que un mateix jutge instrueixi el
1
d icti
sentencia
en
una
causa,
la
sumar1
dee-1:-a-r-a-
-:ha.-
-
�-7-
Segons
que
ha n manifest at portaveus del
General del Poder Jud icial, aquesta
Sent~ncia ,~fecta als
.
judicis mon i toris que en l'actualitat represent en un 70%
dels procediment s penal s,
en tractar -s e de procediments
a de lictes me nors (amb pe nes inferi ors
relatius
mesas),
delictes
fraganti"
~
en
que
~
l'autor
( amb penes inferiors als
~
es
a
detingut
anys)
i
6
"in
deli ctes
dolosos.
Les
mesures
de
car~cter
provisional
que
s'estan
preparant per solventar els p~oblemes de paralitzaci6 de
la
justÍcia
sent~ncia,
penal
que
comp orta
l'aplicaciÓ
mesu res
com
aparellar
jutg~
de
la
~
per que
un
1
instrueixi
l ' altre ~icti sent~ncia,
1
o prorrogétr
la
jurisdicci6 en el sup~sit que ~nicament h i hagi un jutge
d 'instrucci6, o les mesures definitives fixades per
una
reforma legislativp, qu e, com s'ha an unciat de fonts del
Ministeri de Jus u icia, podría contemplar que la fiscalia
exerceixi func~bns ir1_structores que avui s6n competencia
de jutges pe1wls
, tals mesures - die- , les provi sionals o
l
1
les
de f ini;t:.i ves ,
l ' ap licaci~
de
h auran de garantir la immediatesa
la justícia ,
sense minva del
pr incipi
consti t¡.{c ional sego ns e 1 qu al tothom té dret a un
/
/
en
j utge
�- 8-
}
imparcial
/
a un judici p~blic amb
i
plenes
eraranties
j urÍdiques .
La
reforma de les vigents llEJ-I's processals ha
de
/
,/
contemplar
la
instrument
aote
fina litat
de /convertir-les
per a la re)1litzaciÓ de
~
la
en
un
Just Í cia,
/
mitjangant la introducc io , d 'u n ordenament procesal basat
/
en
criteris
de func.i,_e halitat l
d'eficacia,
i amb
un
_..//
_
replantejament de les actuals funcions dels intervinents
en
,
el
proces,
secretaris,
essencial
especialment
dels
jutges,
,
2 dvocats i procuradors .
per
satisfer
fisc als,
Aquesta reforma es
la demanda de JustÍcia
de
la
h) La regulaciÓ del principi d'oportunitat reglat ~
el
societat.
, _.-/
,
proces
Aquesta
penal .
mesura
'
.
necessarla
~
es
·'
facilita r la no persec uclo
de conductes que ,
objec tius
'
o
subjectius,
.
necessarl per seguir-les,
dedicaciÓ
del s
·"----
comportaments que ,
apare ll s
que
possib i litant -s e
policial
i
per motius
no
. ,
alxl
judici al
~
es
la
als
------~-------~------·-~
per l a major gravetat , incideixen en
,-la seguretat ciutadana .
----------------
s ' entén
per
�-9-
/
Les
lÍnies fonamentals (~n la requlaoló
/
..
del
princ ipi
/
d 'oportunitat podrien ser les segue
s:
1
delictives,/ susceptibles
- Conductes
de
no
1
persecuciÓ pena~ : les consti yJ tives de simple falta: els
delictes
els
en que
suposits
condemna
culpa~itat
la
possibilit;,ldors
condicional )
de l'autor sigui lleu;
de
l'anlicaciÓ
de la suspensió
del
de
la
"fallo";
1
els
en 1 1 que
suposits
es
produeixi
arrepentiment
/
aquestf mesura
actiu (si
ordenament);
qu9 n
d ' interes
.'
circumstancies
d'actuaciÓ
anterior
la
finalment,
subjectives
cr iminal;
a
i ,
de
del
en
el
nostre
preponderants
atenciÓ
l'autor:
el caracter;
comissiÓ
en
raons
concurreixin
nÚbJ!ic;
L
s ' introdueix
a
els
motius
la conducta
delicte;
la
les
1
vida
conducta
contemoorania subseg~ent al delicte; i les condicions de
vida individual, familiar i social de l'inculpat.
�-10-
-Les
normes
d ' oportunitat
persecuciÓ
per
podrien
l'aplicabilitat
ser:
que
la
de les in dicades conductes
del
pi incipi
dec is).Ó
//
de
de~-íctives
no
sigui
adoptada pel Ministeri Fiscal, amb aprovaciÓ judicial, o
bé directament pel -;utge o tribunaL{ amb la p ossibilitat
/
-
de
recurs
en els sup¿sits més/g reus.
'l'ambé hauria
de
_/
la necessitat/~ e mediar conformitat
contemplar-se
dels
.'
.
.
//
.
. 1
per J udlcats, excepte que/ a crlterl ce l'organ judicial,
el
seu interes no o t enti la necessaria rellevancia per
...-
/'
ft~e lonal
donar-1 i tal
i tat .
......
e)
L' introducció
col.laboraciÓ
mesures
ciutadana
responsabilitat.
segÜents:
de
D'
la
trae te
pro ce sal s
amp liaciÓ
¡
condic iona l
plantejar
1
la
l'admissiÓ
cal
de
as senyalar .- les
abonament imrnediat del
premial¡ regim privilegiat de
condonació
de
als testimonis i perjudicats
col.laboració ciuta
espontani ¡
de
i
elles,
en les oficines judicials,
de
afavoridores
utilització
del
cost
dret
'atenuant d'arrepentiment
total
despeses
la condemna
be neficis penitenciaris. També s'hauria de
la reestr ucturaciÓ de les o f i
pe,r fer-les més a gils i
asequibles
judicials
ist ra ts.
¡/
�-11 -
\
d) Altres mesures a tenir en compte podrien referir-se a
l'acumulaci6
penal
per
obl i gator ia de l'acci6 civil en e l
i la modif ic ac i6 de l'actual sistema de
aconseguir
la
immediatesa
rec urs os
l'eficacia
1
~
p roces
de
la
just Í cia 9enal.
//
de me sures legals de caracter
junt
i
creixement
servei
els
amb
una
adequada
mitjans personals
de
de
,JustÍcia,
pendents
nombre
aut~ntic
materials
al
contribu1ria,
que ha
que
provoquen
p el
un
col.lapse judici
En efecte , en e ls darrer
nombre
de oroces sos judicials,
penal,
que no poden ser resolts
d ' una banda,
anys s ' ha multiplicat el
de procediments agils
pecialment en l'ambit
per falta,
1
l'altra banda, perque manque n també
materials,
~o
de
crisi profunda
estat
en
polÍtica
situaci6 d ' aquesta,
sense dubte,
qran
i
proce ssa,l.
i,
de
s personals i
amb l a qua l cosa es devalua
poder-se resoldre els conflictes
en
�- 12 -
que es plantegen ,
de manera que transcorre mass.a '
/
/'
/ "
temps
entre la comis siÓ del fet delictiu i la sev:a sanció pels
..r''
/
tribunals.
/_//
de
Dotar
mitjans
als/ / jutjats,
tribunals
i
,/
fiscalies existents , aixÍ .
jutqes
fisc als
efectiva,
no
forma
una
rapida ,
-
es
i
~ria
J0ffi
crear nous j utjn.ts, forma r
!4Í"ganizar
una
policía
tasca que pugui
realitz ar -se
especialment en perÍodes de crisi,
vegada redre~ades les grans lÍnies de
'
.
economlca
del
judicial
-
pa1s,
és el moment
que les
la
pero'
situaciÓ
instancies
estatals hurien d'optar per destinar recursos a
lapo.r.
de
aquesta
�- 13 -
- La ,JustÍcia Munici p al a les gran~ ciutats.
En
el
Projecte de Llei de Planta i Demarcaci6
-.--~---------==--=-------~---o ubl lc a t
al Butlletl Ofic i al de les Corts
Judi cial ,
trobem q ue el p unt 8~ .
Generals de 8 de juny d ' enguany,
de
l ' exposici6 de motius recull la concepci6 de la Llei
Org~nic a
del Po de r J udicial que afirma que la
mun ici p a l
es bas a,
fonanentalment ,
en els Jutjats
------------------------- - --- -
Pa u,
que
sÓn
organs jurisdiccional s
·----=---------------- ---- - 1 'ambi t
. .: --·--- ··-~- -~,··· ··-
-·- --
del
municipi,
"
~Q_ __j,__
.-···~---~·-
Justic ia
de
~
i~~rdinats
destac ant
en
-
--
sistema
el
------~--·----~
d 'el ecc i Ó dels s eus titulars pel Ple munic ipal.
Tamb~
el
tradicional
Projecte de
col.laboraciÓ
LLei, a l hora que 1nvoca la
dels
Ajuntaments
el
en
'---------~-----· ·
manten i ment
de ls
mitjans
personals i
materials
dels
J~~-;-de -- P~t~,-- di~--~~~e---~~t-~bl~-1:;;·-~l- sup-;rt economi c de
·-- ------ --
---
·-----·~
1' Estat
o,
~~-
---·~·------~-------~--.-~--- -·---------·~---- - ------- ----
si s • escau ,
·---
d i rectaiñeñTae-·l"trs- --€omun i .tats
-------- - -------··- -·---- - -
Aut on omes rni tj anc;ant les subvencions oport unes.
---·· ----...---
La
Jutjat
Llei
Org~nica del Poder Judicial defineix
- - - - - - - - - - - - - -------c3 e
Pa u
' artÍcle
jurisdiccional que s'estableix ,
- - - -- - ----------------------mun ic iois
99 .1,
com
Gnicament,
un
en
el
'
organ
aquells
--------------·-···---
on no existeixen Jutjats de la .
Instancia
~----
1
- ------..__
�-1 4-
Conseg~entment ,
Instrucció.
el problema de la jus ticia
--~--·~---·-···--· ~---~-~-·
municipal
a
Inst~ncia
i
--- ·-
les ciutats on existeixen Jutjats
--------------------------------InstrucciÓ
no s'ha plantejat
· --------·-· -~-~--~---------·-------- ~~
------------
-----
de
a
~·--
la
-
la.
Llei
·····--·-----..
Og~nica del Po d er Judicial, ni en el Projecte de Llei de
-----· -· --··--·-----•-"'"' '-· ---,-------·--·-·.
Plant a i Demarcacio cJudicial.
-----------
·~···---
-------·-----
·-·- -------1
Es necessari dir que el nostre ordenament juridic,
no
ha
sequit
-------·-·· · -
municipal
que
ha
a
considerar
la
Justicia
. ,
municipal,
slno
que constitula l'esglaÓ inferior
la
de l 'Estat, amb competencies minimes i amb
un
a c~rrec de l'erari municipal.
Es
tracta,
d'un deficient i debilitat se rvei pÚblic estatal
caball
l'Estat
de
de
sosteniment
dones,
linia
com un servei de ciutadania
entes
Justicia
la
de l ' Adm i nistraciÓ
l'ha
tractat
com
local .
un
En
servei
realitat ,
de
la
competencia,
ni les entitats municipals han
la
municipal mes que una carrega que
Justicia
,
'
ni
se va
considerat
l 'Estat
els ha imposat.
asseny
causa
sticia:
de
�-15-
- Inadequada demarcaciÓ judicial. /
- InfradotaciÓ de mitjans personsrls i materíals .
1
- Ordenament processal
obsolet~
- JudicialitzaciÓ de l'Estat i
de la societat 1
/
JüxÍ com altres
factors/" ja apuntats
aquesta
en
,l
exoosiciÓ 1
com
;_
la major cq-tiflic tivitat social
per
la
crisi economica, el trafic de dro(_Jues l etc ...
/
1
En aquest marc,
"' ,
~s
dones , on s'ha de plantejar la
/
posic iÓ
de
situaciÓ
la Just!icia municipal , i, en
del Jutj;at de Pau.
cTutj a ts s 'h aura de
ten ir
en
En la regulaciÓ
amb
demarcaciÓ
no
oblid/r
criterís
d'equitat 1
la
d'aquests
compte 1 espec ialment 1
sistema de desi~na ciÓ dels Jutges,
actu:Ln
especial,
e1
la possibilitat que
la
de compeb:;ncies adequades,
fixació
i ,
d'una
finalment l
de dotar-los també d 'un a organització i
/
personafpreparat pera complir la seva funció.
de
�'
•
-16-
L'enfor t iment
arnb 1 'obj ect i u
Jutge
de la legitimaciÓ
.~
sigui
del
~
com
aJmellY.§_¡.
Just Ícia
r~s
Jutgo.
~------
del
Bunici pi ,
munici p is,
o
.~
agrupaclC~,
/
en
de
o
de
p oblacions de
---------
que
es
po dr ia fer coincidir amb
el
p
_...r
-.._
11 u ni~ipal.
,,.,.L:-----
d e finitiva ,
En
ha
conte mplar-se
)
la
conveniencia d 'un ~ esquema de' JustÍcia municipal'· com
or gan judicial de l municipi d ,i'ns el sistema judic i al
l'Estat.
podria
La
d otaciÓ
r e alitzar-se
munici p i s .
,.
de
mitjans
en
i
de
instal . lacions
col . laboraciÓ
amh
e ls
�-17-
Es d i ns d 'aquest apartat de l a Just ic ia
a
l es
grans
ciuta ts
on ha
de
Municipal
tamb ~
tractar-s e
necessi t at d ' inn ovac i6 respecte a dues g~estion s:
penal,
propiament
a)
i
b) 1
munic ipal
'establiment
actuals
a) l a
d'una
justicia
en materies no penals.
En 1 •,;mbit de l a Justicia penal,
d els
la
d 'organs jurisdiccionals ~ fiscals en
descentralització
l'ambit
f
Ju tj a ts
de Districte
.,
i amb la sup ress1o
que
cont emp la
el
Pro jecte de Llei de Planta i Demarcaci6 Judicial, hauria
d 'ana l i t za r- se
Jutjats
l a p ossibilitat de
d'Instr ucci6
d ' adaptar -l os
a
a
les
!'estruc t ura
descentralitzar
grans
ciutats,
territorial
p er
els
tal
d ' a questes
f tJC I\fCft QVt ll)O
1+-t 1 -\~(yl ~e >c'"NTh~-.; T21fvv' (,'¡ 1C A - ~t)W~V;; ¡!" 1\i,., &tm; ~ ,..,.
ci u t ats
i apropa r la Ju sticia als ciutadans.
Les Admin i strac ions local s ha u ien de plantej ar-se
també
la personaciÓ ~el
__ ____
,
preces penal,
t ra ns cende nc i a
muni c ipal .
una
figura
que tinguin
pe r
Aque st a
ciutadana e n
e special
l ' a mb it
recollida mi tj anGant
e gitimada p er la Constituci 6 i
la
~
'\.,1 ' ....
\.,L '"
~udatK~
�-18-
Llei
d'Enjudiciament
Criminal.
Es tracta de
l'acciÓ
popular.
A
~
Espanya l'acciÓ
general,
m~s
sense
popular es adrnesa
excepciÓ
que
regla
la
de lictes
reservats a la instancia de l'ofes.
de
l'esmentada acciÓ abasta tots
entre
el
ells els relacionats
trafic
de
p Úb lic s,
seguretat ciutadana i
drogues.
L ' acció
popular
s'ha
d'exercitar
de querella (article 270.1 de la
Llei
per la qual cosa haura
de
davant
el
competent,
jutge
objectivame nt
i
amb els requisits establerts
l' esmentada Llei.
La
posici Ó
de
l'AdministraciÓ
exercitat l'acció popular,
gran
loc al
de pa rt acusadora ,
termes
generals ,
etapes
p rocessals,
es
pot
ha
te, al llarg del procediment ,
semblanc;:a amb la del Ministeri Fiscal en
qualitat
q ue
.
la
seva
~
per a1xo val a dir q ue, en
intervenir en
realitzant
peticions
les
diverses
a
l'organ
�-19-
encaminades
judicial,
,
fets i,
a l'aclariment i constancia dels
té dret a informar ,
a mes ,
sobre
sentenciador,
fonamental de la
all;
que
davant el tribunal
constitueix
l'objecte
causa criminal .
__.- ~ ¡¡l ~vJ,cJ:, P{lM~ cwJr 'iftv;Ju.~
b) Respecte a /.{mbit de la Justicia municipal en les ~
grans e i ut ats, VJles actuacions~l.ur ian de dirigir-se a la
d.~
despenalitzaciÓ de determinades faltes del Codi Penal en
materia
de convivencia entre veins,
d 'infraccions
consegÜentment,
l'Administració
a
competencia
de
municipal. Aquesta qÜestiÓ ofereix
dos
estadis d ' analisi:
seria
la procedencia de la despenalitzaciÓ
en general en les faltes,
poden
passarien
administratives,
.,
sane lo
la
qu~
i la selecciÓ de materies que
ser transformades en infracciÓ administrativa per
a atribuir, ulteriormen t,
la facultat sancionadora
als
Ajuntar:tents.
El criteri expressat per diferents associacions de
magistrats
espanyols
necessaria
desap ariciÓ
part
de
les
es
mostra
unanim
de la totalitat o de
faltes del Llibre I I I
--s
quant
' adaeí x és
la
del
Codi
la
a
la
major
Penal .
v iolact&---· ±---- pril'lc: ip:i
�- 20 -
r1 ' intervenc iÓ
.
,
rn1n1ma,
j a que no
aquestes
faltes ~6ns juridics necessitats de la
oferir
l'aparell
podrien
que pot
jurisdiccional
i,
racionalitzar els mitja
de que disposa
,
a
i
mes
es
personals
concentrant-los en
els
fets delictius realment i
Sembla
plantejar la derogaciÓ del
i estab.lir en el s~u l.loc un
III del
adminis~ratives
general
sancions,
excloent
i
L. ,..1¿
.JJ-bu~c;.;tf=±.ÍGc..;¡i,...,a~---!'1FTFt1tU:rllt1±Í-ec!-:!i~?"atil-
( l'establiment
1
a
in s t~ncia
tota
de
rellev~ncia
una
delictiva
serie
que ,
de
en
materies
ser
en
'
exces
jurisdiccionals •
el fnncionament
nova
sistema
en
pr imera
rt 'escassa
competencia
l'actua.litat dels Jutjats de la. Instancia i
carreguen
una
d'
pe rmet ·~Q una resoluciÓ
A "·
~
q ue
que
(luJ-· ~lbu!, clvvV'v,)/
~
l-t (}vv(.i'\,"ti tk
d'arbitr a tge,
se ves
c~sti gs
els
<;e. f \AA\~ 1UV'W
ut:~:'i..,g;; le!:! ba~ES per
tan'bé
cat~leg
les
.
.,
pr1vac1o de llibertat.
S~ria
Llibre
en
Instrucció,
d ' aquests
'
orqans
J~ r
�'·
-21-
1
En
resum,
territorial,
l'establiment de Jutjats amb
que
Mun icipals, per
coincideixin
amb
a jutjar els delictes
els
caracter
(
Districtes
menors,
amb
la
corres ponent territorialitzaciÓ de la Fiscalía , aixÍ com
\
1
la regulaciÓ
d ' alternatives als !udicis
a
través
1
1
de
1
mecanismes
arb itrals
decideixi,
en
sorgeixin
l~~_,~Lr .
primera instancia,
entre
despenalitzaciÓ
on
els
de
les incid~nci es
ciutadans,
i
també
faltes i la seva transformaci6
infraccions admin ist rati ves,
que
la
en
contribuirien a apropar la
Justicia als ciutadans, a l ' ensems que alleug eririen les
carregue s de treball dels ~rgans jurisdiccionals, penals
i
civils,
nersonals
més
,
1
quals
podrien
dedicar
els
mitjans
mate rials de que' disposin a jutjar de
irnmediata
dilacions
son
els
els
fets
de lictius,
alxl,
de la Justicia,
que
una de les causes que els ciutadans consideren
que
l
retards en l'aplicaci6
evitant,
forma
contribuei xen a l clima d 'i nseguretat ciutadana.
1
J
_
_ -·.......
'------··--·
_)
�-22-
Territorialitzaci6 de la Fiscalía.
~,~
territori a litzaci6 de la Fiscalí a és un element
important
considerar
cal
que
modernitzaci6
en
,
de
proces
el
de la J-ustÍcia, en es>Jecial en
els grans
municipi com B,arcelona .
~ünis tér i
El
aparei~\com
na.turalesa,
conjunt
la
de
per
Fiscal ,
nova
la
'
seva
.
propla
una figura privilegiada dins el
alternat iva
de
la
seguretat
ciutadana. El Mini ste ri \ Fiscal és e l primer garant de la
dels
legalitat,
pGblic
tutelat
drets
~e ls ciutadans i
per la Ll ~
Espanyola).
Ministeri
El
(article
\
Fiscal,
funcional en el Poder Judicial,
l'acci6
124
a:nb
l'inter~s
Constituci6
autonomía
st ~ obligat a promoure
de l a Justícia si es concu quen els drets
ciutadans,
la Llei,
de
la legalitat o
l exercita aquesta acci6 tan
Gblic tutelat
dels
per
a inst~ncia del s
interessats com d ' ofici . El Ministeri Fi cal, per imperi
/
�-23-
de , la Llei,
assumeix una funci6 directa de defensa dels
del ciutad~.
drets
Pero el ple exercici de l'e sme ntada
funci6 ha topat hist~ricament amb grans
obs tacles,
s'han
expre ssions
de
sumar
a les altres formes i
que
de
disfuncionam'ant de l'Administraci 6 de JustÍc ia al nostre
\\
\\
\
d'insist'ir ~la necessitat que la
S'ha
assumeixi
dels
que
les funcion~ de direcci6 de
,_
,-
delictes i
ja
Cr i minal ,
estii.
Ministeri
la
Fiscalia
investigaci6
d'instrucciÓ preliminar de les
contc~rnplada '"&.,_
la
Llei
no es limiti
i
transcend~ncia
Judicial
\ '-
p~blica .
l a Llei
es mantenen les facultats
Fiscal ,
d ' Enj udiciament
a fets de
A
singular
del
investi gadores
caracteritzant -l o
d 'i nvestigaciÓ en el pr oc~s penal .
causes,
com
un
Poder
del
'
organ
�•
-24 -
un
fet preocupant que s 'hagi pc!'gut
pre sentar
atr i b uci6 d e facultats d'investigaci6 pe nal
Hiniste
Fiscal com una novetat,
qua~
al
el que ha existit
una pura inobserv~ncia de la Llei.
Els pocs
mitjans mat; ria ls i pe rsonals de que disposa l a Fiscalía
ha
\
ut\~
estat
de les causes d'aquest fet,
que ha
anat
acompan yat d ' 1n allunyamcnt i manca de comunicaci6 entre
\
els
mitjans
po~i
- . ci a ls i
judicials ,
en no
existir
una
estructur a suf icñent. i adequada de la policía judicial.
Sense
ava~<;
un
qualitatiu i quanti t atiu
en
la
\
dot a ci6 d e mitja ns a
enfortir
la Fiscalía,
t o ts els intents pcr
la seva funci6 investigadora quedaran
reduits
a un simple desider~tum .
\
\
En l' amb it de les grans ciutats, a aquest problema
de
man ca
Fisc al ,
de cap acitat d'inyestigaci~
s ' hi
desco n n ex i6
Audiencies),
afegeix
de
de
la
el
del
proplema de la
Fiscalía,
\
Min isteri
llun v ania
cent r ali tzada
a
i
les
les zones i e l s ~mbits de la ciutat en
�...
- 2 5-
1
que' es produeixe n els fets delictius .
\
Fiscalí a ,
La
dins
compete cies esta tutar ies,
l ' ambit
de
les
seves
ha de desenvolupar les seves
funcions ~mb especi al intensitat en un
ambit
espacial
F iscal a ha d ' impul s ar l'exercici de
funcions
concret.
La
re lac io nades
amb "+s i tes a c<~ntres d ' internament de tot
\
'
especialmene
tipu s ,
q uan
impliquin
la
pro tecci6
i
defensa de menor s i de s\alguts . Per aixo , és inajornable
la ~ oficina, ; en
la constituc i6 d e la Fisc'&lia amb
els
,Jutjats
sempre
amh
estreta
relaci6 amb els corresponents serveis socials.
~
Tambe
,.
es
Fisc alia
en
llui t a
c ont r a
imp ortant
miiteries
la
\
;
l ' es'Pecia l i t zacio
tan
~m~rt ant s
drogodependenci~,
l es Fiscalies especials contra l a
de
com
en la lÍnia
droga~
la
la
de
�•
.
-26-
l'ordre jurisdiccional penal ha de plantejar-se
la perman nt actuaci6 dels fiscals en la seu dels ;rgans
\
jurisdicciort-a ls,
radiquen
oartic ularment
a la seu de
en
la Fiscalia,
aquells
1
també
ciutadans,
per
de
processal ,
el fiscal
forma
plantejament de
no
aix; no ~nicament
per garantir l'ef
sinó
que
al
conjunt
pugui n ac udir a ell
per
dels
al
per recabar la seva actuaciÓ
respecte a conductes
Finalment ,he de dir en
les funcions de la Fis calia,
grans
ciutats com Barcelona
esquematic
de
les
especialment
la possibilitat que la Fiscalía es descentrálitzi en els
Districtes municipals.
�-27-
L'article
20
'
. del
de l'Estatut organ1c
Fiscal
estableix que els membres de la Fiscalia
actuar
i constituir -s e en qualsevol punt del
de
seva Fiscalia .
la
E~cara
que la
podran
territori
lectura
d'aques t
precepte provoca di verses interpretac ions, r)odr ia servir
de
base
per
a
pre s~ncia fiscal
un
p lantejament
experimental
de
la
dins el proc~s descentralitzador de
la
Justicia que hern descrit.
En
alquns Districtes de la ciutat seria necessar i
t"odnm
as segura r als e i utadans que hi res ideixen ,
que
acudi r
a garant de
la
d irec tament al Minis teri Fiscal com
le ga lit at
1
defensor
dels
pres ~nci a ciutadana permetria
seus
drets.
Aquesta
el coneixement directe de
les part icu lars circumst~ncies socials i criminol~qiques
de
l'~mbit
manera
territorial
de qu~
es
tracta.
s 'afavo riria el dese nvolupament
d'una
D'aquesta
aut~ntica
direc c i6 de l a labor d 'investigaci6 a c~rrec dels cossos
de seguretat en funcions de policia judicial, entre el ls
la pol ic ia municipal .
f ~'1/1/\
�.
-28-
A
1
'Últim,
activament
la
Fiscalía hauria
en ;rgans institucionals com les
so""gnret at:--..o els Consell s de seguretat,
c~rrec
de
participar
Juntes
amb
prevenir
l 'objectiu d ' elevar la taxa de
i
redu:lr la delin0iiencia en totes
del
seguretat
l'estudi de mesures multidisciplin~ries
mitjangant
les
per
seves
formes i manifestacions.
Estern
la
dav ant
Just Íc ia.
Constitucional
La
~
d'un proces
recent
importa~
sentencia
\ ()"-
de reforma de
del
'
-
~ urgencia ~ la reforma de dive ~~os aspectes
i
processals
Tribunal
a la qne1,1 he fet referencia abans
~--
del nostre sistema de
7
que tenen al seu
la definici6 de les politiques de prevenci6
delicte,
de
JustÍcia.
_ob~ iga
-
'
.
organlcs
' r
�-29-
D'altra
de les ciutats més importa~
Especial
de
banda s'esta preparant ~
Barcelona,
Regim
JurÍdic
entre elles el
per tant és el moment adequat per
a
la
introduce iÓ, p er vi a d' assaig, de les reformes del ti pus.
de
les preconitzades ~ aquesta exposiciÓ,
o
d 'altres
que, sens dubt e, vostés tindran l 'oportunitat de deba tre
en
les
di verses
d ' aquestes
....
.
no nenc1es
Jo rnades ..
.
l
.
.
comunlcac lons
al
llarg
..Le• ~lih!tls =tiuc l a sa tisf~gció
de-.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4076
Title
A name given to the resource
Jornades Administració local i Administració de Justícia / Conferència inaugural.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Les tres parts de la conferència: 1. La administració de justicia i els municipis. 2. La justicia municipal en les grans ciutats. 3. Territorialització de la Fiscalia. Processos més àgils i flexibles en l'aplicació de la justicia, la regulació del principi d'oportunitat, introdució de mesures afavoridores de la co| laboració ciutadana i de l'admissió de responsabilitat. El jutge que sigui un òrgan del poble.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Paraninf Universitat de Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Administració local
Dret
Legislació
Municipis
Barcelona
Acció política
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1988-09-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1227/19900917d_00402.pdf
4f91ab36be80af7b40e5183457c67a6f
PDF Text
Text
I() _
rfe
'(•> (ckAqv-ez., d
t'
1-1G5J:icz<,
I (7 pl
o)9.-pv
1
PkGtp11,T,k5-11KS ,„SFRIS",
PRESIDENT
DEAN OF THE "COL.LEGI D'ADVOCATS",
OF THE ORGANIZING COMMITTEE,
LADIES AND
GENTLEMEN:
I WOULD LIKE TO THANK THE ORGANIZATING COMMITTEE OF THIS
28th CONGRESS OF THE A.I.J .A. FOR THEIR KIND INVITATION TO
ALOW ME TO SAY A FEW WORDS AT YOUR OFFICIAL OPENING.
THE INVITATION IS
1./ L \/
G- /11—
1 C.`7,
k-
e
ME. FIRST OF ALL, IT
OFFERS ME THE OPPORTUNITY TO SALUTE AND OFFICIALLY WELCOME
ALL THE PARTICIPANTS IN THIS CONGRESS. SECONDLY, I CAN
EXPOSE SOME OF THE 11).LA.S..~.~-?..S THAT I HAVE, AS MAJOR
OF BARCELONA, IN RELATION TO SUBJECTS THAT THE CONGRESS
WILL TREAT AND WITH REGARD TO THE LAWYER'S ROLE.
AFTER HAVING HELD THE A.I.J.A. CONGRESS IN BARCELONA IN
1968, TWO YEARS AGO WE WELCOME THE BIANNUAL CONFERENCE OF
THE INTERNATIONAL LAWYERS UNION, AND THE ANNUAL A.I.J.A
CONGRESS IS AGAIN SEATED IN BARCELONA. THAT PROVES THAT
BOTH THE CITY AND THE "COL.LEGI D'ADVOCATS" ARE INTERESTED
IN THE ACTIVITIES OF THE INTERNATIONAL LEGAL PROFESSION.
AS YOU ALREADY KNOW, THE LAWYER'S MOST IMPORTANT MISSIONS
IN TODAY'S SOCIETY ARE THE DEFENSE IN COURT, THE LEGAL
�2
DEFENDING COUNSIL AN THE LEGAL MANAGEMENT. THE LAST TWO
HAVE INCREASE9 SINCE THE SOCIETY HAS BECOME MORE COMPLEX
AND ITS ACTIVITY HAS MORE INTERNATIONAL SCOPE. THEREFORE
IT IS REQUIRED TO ADAPT THE LAWYER'S ROLE TO THE NEW
SITUATION, TO ORGANIZE AND GIVE THEIR SERVICES AN
INTERNATIONAL PERSPECTIVE.
COLLECTIVE OFFICES HAVE BEING APPEARING AND GROWING IN THE
DEVELOPED COUNTRIES. THE-RE-A----FEW -LKWYERS WHO 15-ROVIDE-T4EI
SERVICES IN A ORGANIZED AND COLLECTIVE WAY, IN CONNECTI
SIMILAR OFFICES IN OTH COUkTRIES. THE PROFESSION L
A TIVITY OF THOSE OFFICES ISSEDICATED TO BUSINESS LA
C MMERC
COUN S EL ING I S CAL F I NANCIAL-AND OTHER
T TE RS
THOSE OFFICES ARE
IMPORTANT INSTRUMENTS FOR THE
IMPLANTATION AND DEVELOPMENT OF intCOMPANIES IN GENERAL,
VEHICLE FOR THE INSTALATION OF COMPANIES IN FOREIGN
COUNTRIES AND ARE ESENTIAL ELEMENTS OF DE CITY'S
INTERNATIONAL LEVEL OF PROMOTION. THAT'S WHY IT IS SO
r
IMPORTANT TO CELEBRATE W#2 PROFESSIONAL MEETINGS LIKE THIS
A
O-1M <91- ql/i(-)
tyl-u-t-Vç
^7ziz,
145, IN BARCELONA, PCL easigabt CATALONIA ROLE AS THE MOST
DYNAMIC IN SPAIN AND IN THE SOUTHWEST OF EUROPE.
�3
AS YOU KNOW, THE, COLLECTIVE OFFICES THAT ARE SEPC
IZED
IN INTERNATIONAL LAW ARE BASICLY DIVIDED BITWEEN THE
ANGLOSAXON COUNTRIES (SPECIALLY THE U.S.A
ENGLAND AND
CANADA) THERE IS AN ABUNDANCE OF BIG , IÁWYER'S OFFICES AND
r
°
IN THE NON-ANGLOSAXON COUNTRIES (EXCEPT NETHERLANDS) THERE
ARE MOSTLY SMALL OFFICES. 'IN THOSE LAST COUNTRIES THE
OFFICES ARE USUALLY IND1VIDUATy OR SMALL-SIZED COLLECTIVES.
THE COLLECTIVE USUALLY CONSI T OF ONE OLDER OR MORE
PRESTIGIOUS LAWYER ALONG WITH REE TO EIGHT OTHER
LAWYERS.
IN FRANCE, ITALY, GERMANY AS MUCH IN SPAIN, THE LAWYERS
HAD BEEN HELD BACK FROM ORGANIZING BIG INTERNATIONAL
OFFICES, THAT'S WHY AMERICAN OR ENGLISH OFFICES
141,7V-4"-- ¿-11*
THE INTERNATIONAL CLIENTELE. THAT IS THE REASON FOR X - 55KU
FUSION MOVEMENT HAPPENING IN THE EUROPEAN ECONOMIC
COMUNITY, IN ORDER TO ORGANIZE THE MANAGEMENT AND LEGAL
COUNCIL SERVICES TO FACE THE NEW SITUATION OF
INTERNATIONALISM IN THE BUSINESS WORLD.
ONE OF THE MOST IMPORTANT ASPECTS OF THE LAWYER'S NEW
CONCEPTS IS THE INTERNATIONALIZATION OF THE LEGAL
PROFESSION. THE NEED OF tIrIR PRESENCE IN DIFFERENT
COUNTRIES, THROUGH THE CREATION OF BRANCES OR THROUGH
�4
ASSOCIATION, IS ONE OF THE BIGGEST PROBLEMS THAT THE LEGAL
PROFESSION HAS TO FACE NOWADAYS.
BESIDES /THE ORGANIZATION PROBLEM
IS ALSO TACING PROBLEMS
IN ORDER , 7 p SPECIAVíE, TO HE ETTER
/
/
,í / 1
/
/
TO FULFILL PRACTICZS IN/bIFFE NT
5
ER'S TRAINING,
1
Ript, AND THE
9
TECHNICALIZATION AND FINANCIALIZATrbN SUPORT RESOURCES.
THE SUBJECTS THAT
ARE GOING TO TREAT IN THIS CONGRESS,
ejkfr
?OM H~eESTABLISH'# OFFICEÇIN A FOREIGN COUNTRY OR
TRANSNATIONAL OFF ICE-; 7ak. .__,A---SCS~IdnJetraeCTZ, jc-I1Z5 THE
MAGUt.
PRACTICAL APLICATION OF THE "HAYA'S CONVENTION" ABOUT
OBTAINING EVIDENCES IN A FOREIGN COUNTRY, THE ACTUAL
TRENDS OF THE PUBLIC PROSECUTION WITH A SPECIAL EMPHASIS
ON THE CONSTRUCTION OF THE EUROPEAN COMUN MARKET OF 1992,
SHOW? THE SIGNIFICANCE OF INTERNATIONALIZATION, THE
REQUIRED SPECIALIZATION IN GIVING COUNSELING SERVICES AND
LAW MANAGEMENT.
DEFINITIVELY, THE LAWYER'S ORGANIZATION IN EACH CITY AND
COUNTRY IS A REPLICA OF THE ECONOMIC AND SOCIAL
¿.;
DEVELOPEMENT THAT THE
G SOCIETY HAS ASSUMED.
THE/ CO/UNTRIE$ IN WIC
FOREI N A
/
THERE AREI ORTANT tOMPANYE AND
PAR/ft
k À
ESSI
;ER
b MO‘PLE
LEGA/SERV S
FFERS.
�5
THE ECONOMICAL GROWTH
v4:0141:~ F
BARCELONA IN
THE LAST FEW YEARS, REQUIRE US TO FACE THE INTERNATIONAL
id\if
INCIDENCE OF THE CrklING OF LEGAL SERVICES. IN SPAIN THERE
ARE ONLY ABOUT FIFTY MIDDLE SIZED OR IIC OFFICES THAT CAN
GIVE THOSE SERVICES AND ONLY FIFTEEN OF THEM ARE TRULY
INTERNATIONAL. MOST ARE LOCATED IN(MADRID1AND BARCELONA.
T H E AMERICAN AND- BR IT I S H- O F F ICE S S-ITUATION-I&MUCH- ---BrETTER)
THAT THE EUROPEAN CONTINENTAL W I TH REGARD TO THE LEVEL OF
TERNATIONAL ORGANIZATION. IT TENDS TQ-EITHE1_ INCREASE-1
\
THE-NEW—INeORPORAT/ONS - OR—GOFOR-FUSIONS4. IT IS CONSIDERED
THAT IN THE DEVELOPPED COUNTRIES, BY DE YEAR 2000, THE
trteW
dIA
NUMBER OF BIR" O.F.F.-÷6ES WILL INCREASE ( BUT / THEY WILL COEXIST
WITH
SMALL AND VERY SPECIALIZED OFFICES.
(IN
THE
OCCIDENTAL WORLD WE WILL FIND BY THE END OF THE CENTURY,
P.
ABOUT HUNDRED AND FIFTY THAT WILL HAVE A WORLD-
5
WIDE PRESENCE. -ASA, RESOULT OF THE FUSION PROCESSES THAT
ARE TO COME TO AN END, AMERICAN AND EUROPEAN ASSOCIATIONS
TALKING ABOUT THE AMERICA F)_ION'OF ¿<ADDEN, ARPS SLATE,
MEAGHER AND FLOM, WI-T11--THE E
BECOME A - -TO THOUSAND LAWYERS
ISH FRESHFIELDS, WICH WILL
ANIZATION-. TRIS IS
OUSLY AN EXTREME CASE BUT HAS TO
ANALIZED AND
�6
SO/451
/
SPANI
WYERSAÑLRJMÏLL NOT STAY
'
TH6SE INTERNATIONAL PROCESSES).
---THE CITY 01 BARCELONA IS VERY INTERESTED IN PROMODING THE
ADVANCED SE VICES IN THE COMPANIES. BARCELONA'S IMPULSE,
AS I HAD SAID MANY TIMES, WILL NOT BE OVER IN 1992. THE
OLIMPIC GANES CELEB TION THAT YOU WILL HAVE THE OCASION
TO ANALICE THE LEGAL ASPISTS ON THE SEMINER THAT WILL COME
ABOUT THIS MATTER DURING THIS tONGRESS.
vtiO°i)
BARCELONA WANTS TO GARANTIE COMPLETLY ITS FUTURE
DEVELOPMENT IN THE EUROPEAN AND WORLD WIDE CONTEXT. THAT'S
WHAY WE APROVED A STRATEGIC ECONOMICAL AND SOCIAL PLAN:
BARCELONA 2000. THE ELABORATION OF THAT PLAN IS BEEN DONE
IN A CONSENSOS WAY, WITG THE IMPLICATION OF SPAN OF
INSTITUTIONS, ORGANIZATIONS, AND CULTURAL, SOCIAL AND
ECONOMIC ENTITYS OF THE CITY, AS THE COL.LEGI D'ADVOCATS
OF BARCELONA.
THIS STRATEGIC PLAN IS AN INSTRUMENT TO GIVE CONTINUITY
AND MORE SPACE TO BARCELONA'S ECONOMIC IMPULSE. THE FACT
OF HAVING COUNTED ON ALL THE CITY'S SOCIO-ECONOMIC AGENTS,
WICH THE AUTHENTIC PROTAGONISTS OF THE PLAN, GUARANTEES
ITS EFFICIENCY AND USEFULNESS,
�7
IN THAT WAY, I WOULD LIKE TO CLARIFY THE FIRM COMMITMENT
OF BARCELONA'S CITY HALL TO GO FORWARD WITH THE SUGGESTED
Lev it-Gh k..tírj
., -1:•POLI rl'IQUE
AcT THE AREAS WE CAN EXERT CERTAIN
A
e Tilífrit(±1e.7
LEADERSHIP OR TO HAVE SOME INFLUENCE.
THE PLAN SETTLES ON THREE BIG STRATEGIC LINES:
– BARCELONA'S CONFIGURATION AS ONE OF THE DIRECTIONAL
CENTERS OF THE EUROPEAN SOUTHOCCIDENTAL MACROREGION.
– THE IMPROVEMENT IF ITS CITIZEN'S QUALITY OF LIFE AND
PROGRESS, WITHIN A SOCIALLY BALANCED CITY.
– INDUSTRY'S POTENTIAL GROWTHAND ADVANCED SERVICES IN THE
COMPANIES.
WITH REGARD TO THE LAST OBJECTIVE,
I THINK THAT
COLLECTIVES SUCH AS THE LAWYW!S CAN ACHIEVE A VERY
IMPORTANT ROLE TO HELP ENLARGE BARCELONA AND ITS
INTERNATIONAL PROJECTION. THERE IS NO DOUBT THAT A GOOD
INTERNATIONALY CONECTED LAWYER'S OFFICE IS ONE OF THE BEST
SERVICES THAT CAN BE OFFERED TO COMPANIES. THE EXISTENCE
OF THESE OFFICE IS WHAT MAKES A CITY MORE OR LESS
COMPETITIVE.
�8
Ut--91)
I WOULD LIKE BARCELONA TO BE A PER7tITT FRAME WORK DURING
THE CONGREsS , AND-THAT Wrrr-BE- A POSIME-CONTRI gUTION IN
,----THE_WAY , TO_SETTLR_SOME-JaZ-THE-MORRIES AND-SUBJECTS THAT I
-DURING-MY-STEECII-J.~7
t0)
y c.
c7
.
P\71\i
(
747I nrb
w
r5e) wzdil
TM: 14
tt
b5€
ank c).4.-;
c.) pik)
L,) \&,1
»
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4133
Title
A name given to the resource
Sessió inaugural del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Joves Advocats
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
Dret
Relacions Internacionals
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-09-17
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències