1
10
66
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1559/0000000731.pdf
af7db620e76b674501a8de53f01ddbb4
PDF Text
Text
Entrevista a El Punt (08.09.2002)
"Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya; a ell, ara ja li rellisca"
Entrevista a Pasqual Maragall. El Punt 08.09.02
Què va fallar el 1999 perquè el PSC no guanyés la Generalitat?
- «Va fallar la llei. Amb els vots, havíem guanyat. Electoralment, estem vivint de la disposició transitòria
de l´Estatut, del 79, calculada sobre la base del cens del 76. La disposició, a més, diu que això només
valia per a les eleccions que s´havien de convocar en el termini de quinze dies des de l´aprovació de
l´Estatut. Per tant, no es compleix el que hi diu, perquè no els interessa.»
- Si ERC és clau, després de les eleccions al Parlament, cap on creu que es decantarà?
- «No sé què farà. Jo ja he governat quinze anys amb ERC i amb ICV, a l´Ajuntament de Barcelona, i
fins i tot, un parell d´anys amb CiU.»
- Jordi Pujol l´ha titllat de «pompós» i assegura que no té coneixement del territori.
- «Ja li faré classes de geografia. No de memòria, perquè és un campió del món en memorística, però ja
li explicaré el que passa a Catalunya, perquè ell no ho sap; ara ja li rellisca.»
- Creu que s´ha fet bé el procés per il·legalitzar Batasuna?
- «S´hauria pogut fer millor. Ara bé, jo he viscut molt directament la mort d´Ernest Lluch, que va seguir
a un enfrontament que va tenir amb gent de Batasuna al carrer. L´11 de setembre de fa dos anys, uns
nanos al carrer van dir als del PP: ´Els regidors del PP, pim, pam, pum´, i al cap d´un mes en van matar
un, a Sant Adrià, i al cap de dos, un a Viladecavalls. No tinc cap dubte que és tan culpable el silenci
protector del terrorisme com el terrorisme. Una altra cosa és si es pot prohibir la no-condemna. En això,
no hi entro, tot i que només es justifica haver-ho fet si simultàniament hi ha una iniciativa política.»
- El govern de Madrid continua bel·ligerant amb el basc.
- «Em semblaria desastrós que, després que l´Ertzaintza compleix la llei, el govern i l´oposició a Madrid
no aplaudissin l´acció de l´executiu basc, donant-li suport, davant la pressió que tindrà per l´altra
banda. Els que haurien de dir chapeau al senyor Ibarretxe, no ho han fet. Jo sí que ho he fet, però, a
Madrid, no he sentit ningú. Per això, començo a dubtar que el que s´ha fet tingui sentit. Si tenia algun
sentit era deixar clar que estem per la via legal i democràtica. I immediatament, demanar als que
compleixen aquest sistema què volen, què necessiten. No se li pot dir a l´Ibarretxe que està pensant en
el seu interès electoral. No et pots barallar amb aquell altre demòcrata que li ha tocat la part més difícil.
La fotografia que ha donat la volta al món de la policia basca tancant les seus de Batasuna -en virtut
d´una llei molt discutida i discutible-, per rigor democràtic, és el fet més important des del trencament
de la treva. Que l´endemà, no hagin corregut tots, la gent del PP i la del PSOE, a felicitar-lo, no ho
entenc. De vegades és, per mi, un misteri saber per què s´ha tirat això endavant.»
- El paper del PSOE en aquest cas és incòmode, doncs.
- «En un tema com aquest, l´únic que pot parlar és el govern. Ja ha fet molt, en Zapatero, posant-se al
costat del govern sempre i, fins i tot, prenent la iniciativa d´un pacte antiterrorista que ens ha costat
explicar i que encara no s´ha explicat del tot. No entenc com un govern que impulsa una llei, amb el
suport de l´oposició, encara que a contracor, perquè no ens agrada del tot com està feta, no veu que
aquesta és una oportunitat per dir al país que cal buscar una solució política.»
PURI ABARCA
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Explicaré a Pujol el que passa a Catalunya, a ell, ara ja li rellisca
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Abarca, Puri
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Catalunya
Acció política
Eleccions
Model social
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-08
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/568/llibre_senseprotocol.jpg
28f6f0c447008e94e84f3b39def1a444
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Pasqual Maragall: sense protocol
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fotografies
Acció política
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Description
An account of the resource
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Álvarez, Pepa
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Fundació Rafael Campalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2010
Rights
Information about rights held in and over the resource
Els recursos obtinguts de la venda d'aquesta publicació seran destinats a Alzheimer International-Fundació Pasqual Maragall.
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Abstract
A summary of the resource.
Aquest llibre és una selecció curada de fotografies que immortalitzen els tres anys anteriors de l’arribada de Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, l’any 2003. Aquest àlbum gràfic és una mostra del caràcter i la manera d’entendre la política d’algú amb “una mirada clara, neta, d’una il·limitada capacitat per generar complicitats”, com indica Jordi William Carnes, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació del llibre.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/579/llibre_quepensaPM.jpg
99de6c245fd9b59c67a38513207b091b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Què pensa Pasqual Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Catalunya
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Àlvaro, Francesc-Marc, 1967-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Dèria
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Llibre-entrevista resultat de la curiositat per descobrir i explicar què pensa en Pasqual Maragall sobre la seva activitat política, la seva dimensió humana i l'actualitat, en general.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1566/0000000797.pdf
02af8fd119d4bf3f4736199236c63e0f
PDF Text
Text
ENTREVISTA: Pasqual Maragall
President del PSC
ELECCIONS 2003
"Si guanyo, convocaré els pares de la Constitució i dirigents de partits perquè
pensin què hi canviarien ara"
"Les propostes de nou Estatut de Mas, de Carod-Rovira i la nostra són perfectament
homologables i arribarem a una solució"
D. González / I. Carbó
BARCELONA
"Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com
aquesta"
AVUI ¿Aquestes municipals són unes primàries de les pròximes eleccions
catalanes?
P.M. Totes en són, de les següents, sobretot si són tan pròximes com aquestes.
AVUI Fins ara, municipals i catalanes han marcat la dualitat electoral PSC-CiU...
P.M. Potser sí que als catalans els agrada posar els ous a diferents cistells. Però la
tendència ja es va trencar a les últimes eleccions catalanes. Ara ja som el partit
més votat a les últimes quatre eleccions. Ho continuarem sent, i espero que ho
siguem amb més diferència.
AVUI Les relacions entre vostè i Jordi Pujol cada vegada s'han anat crispant més.
P.M. Jo diria que Pujol s'ha anat crispant ell en la mesura que està al final del seu
mandat i ha vist que aquests quatre anys han estat perduts i no ha funcionat.
AVUI Quina explicació té l'episodi del calendari que vostè va donar al president i ell
va llançar per terra?
P.M. Va ser estrany. La seva reacció va ser molt mecànica, no ho esperava. Però
això no va ser el més greu, perquè va ser una casualitat. El més greu va passar a la
sessió de control següent, quan va veure com una acusació la pregunta que li vaig
fer sobre la molt discutible designació, des del punt de vista de la legalitat, de
conseller en cap.
AVUI Una acusació dura...
P.M. Jo li vaig preguntar si a tres anys vista ell no es penedia d'haver creat una
organització del consell executiu que en el fons és percebuda, almenys per
nosaltres i per part de l'opinió pública, com una fórmula no tant per governar com
per assegurar el futur de la coalició en el govern. Entre altres coses, Pujol va acusar
al Parlament el cap de l'oposició d'antipatriota. I, cosa que encara és més greu, va
manifestar que el seu desig fervent és que jo no sigui mai president de la
Generalitat. Un polític de talla no hauria d'haver-hi caigut. I això complica d'una
manera innecessària la relació institucional de futur. Tarradellas no era partidari de
Pujol, però no va anar mai al Parlament a dir-ho.
AVUI El final de la comissió de les enquestes no ha deixat gaire ben parat al PSC.
Se'ls retreu que només hagin buscat el cap de Madí.
P.M. Madí era un element molt important, sent com era la mà dreta de Mas. No ens
hem acontentat amb poc. Calia demostrar, i que el govern de la Generalitat ho
reconegués, que ha creat un sistema de poder que no és de govern sinó de
perpetuació del partit en el govern. Però, a més, aquesta és la primera vegada que
una comissió d'investigació porta a un resultat efectiu: la dimissió del responsable
de la manipulació d'enquestes.
AVUI Però Madí no admet aquesta responsabilitat. Va dir que se sentia objecte
d'una campanya mediàtica i d'assetjament polític.
P.M. Que digui el que vulgui. Crec que el noranta per cent de la població de
�Catalunya ha entès, fins i tot els militants de CiU, que aquest senyor ha fet un error
i ha plegat. El cas ja estava explicat per la premsa i diversos informes. Quan van
cessar [el director general d'Estudis] Josep Camps nosaltres vam dir que feien
trampa, perquè ja se sabia i s'havia explicat que el responsable era un altre. Què
més se'ns pot demanar?
AVUI Però la comissió s'ha tancat sense investigar. La resta de grups ho han
rebutjat.
P.M. Jo no entraré en els motius dels altres grups. La nostra posició va ser que
havia de sortir el responsable.
AVUI ¿En els consells comarcals què pesa més, el valor simbòlic de trencar el
model de CiU o el canvi del sistema d'elecció?
P.M. L'objectiu no era un guany de quotes de poder, que és del que se'ns acusa.
L'objectiu aquí també és el desmuntatge per peces del que s'ha fet malament: la
falta d'una llei electoral, les LOT del 1987, el sistema electoral de les comarques,
que ha permès el caciquisme... Amb la reforma d'ara tots els alcaldes seran als
consells comarcals a través del consell d'alcaldes, que s'ha de crear a tots els
consells comarcals. I com que es dóna més pes al vot popular, s'impossibilita el
caciquisme que es dóna en comarques on no hi ha poder efectiu. És una victòria
democràtica molt important.
AVUI El PSC ha criticat sempre el pacte CiU-PP, però ha buscat el suport dels
populars per canviar el sistema dels consells comarcals i en l'afer de la comissió de
les enquestes.
P.M. Nosaltres no governem. Som oposició i fem el que toca. Per tant, benvingudes
totes les ajudes a fer la tasca de control al govern. Portem
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Descarto pactar amb CiU després d'una legislatura tan agònica com aquesta
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
González, David
Carbó, Ismael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Oposició
Eleccions
Generalitat de Catalunya
Canvi
Convergència i Unió
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-05-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/284/20060713.pdf
af60dfdf6f69bed0d52211d1fac6cefa
PDF Text
Text
Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya
Parlament de Catalunya | 13/07/2006
Vull començar aquesta meva intervenció amb un agraïment a totes les forces polítiques d'aquesta
cambra i al seu president per l'oportunitat d'adreçar-los unes paraules al final del període de
sessions i de la legislatura.
Efectivament, estem vivint els últims finals de la VII legislatura. D'aquí a poques setmanes, fent
ús de la meva facultat com a President de la Generalitat, signaré el decret de convocatòria de les
eleccions, que se celebraran la propera tardor. Concretament el dia 1 de novembre. He comunicat
ja la meva decisió a S. M. El Rei.
Cadascú farà legítimament el seu balanç de la legislatura en el debat democràtic de la propera
campanya electoral, que per descomptat es passarà comptes d'aquesta legislatura per bé i per
mal. Però també és obligat fer-ne un balanç institucional, pensant en la llarga durada, sostraientnos per un dia a la pressió de l'esdeveniment quotidià i del seu comentari mediàtic, que sempre és
legítim. Procurant d'inserir el que han estat aquests anys en el relat continu de la vida democràtica
de Catalunya d'ençà de la recuperació de les nostres institucions.
Per propiciar aquesta mirada llarga podríem intentar de donar resposta a una pregunta com
aquesta: És més fort avui l'autogovern de Catalunya que fa tres anys o no ho és?. Veig difícil que
no es pugui donar -amb tots els matisos que vulguin- una resposta afirmativa a aquesta qüestió.
Ho veig francament difícil.
El President de la Generalitat n'està convençut: avui el nostre autogovern és més fort, més madur,
i està més protegit legalment i quasi diria i consuetudinàriament, és a dir, pels costums i estils i
modes de debat que s'han anat creant dins de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Ho és per
raons de diversa índole que m'agradaria descabdellar breument:
Primera raó. Ha funcionat l'alternança política. I sense aquest funcionament, per descomptat que
pot haver-hi democràcia, però no hi ha la prova de la democràcia. Les eleccions de novembre de
2003 van fer possible una majoria diferent de les que s'havien conformat des de 1980 en aquest
Parlament i que va propiciar i donar suport a un nou govern. Això va suposar un trasbals lògic en
un país regit sota un únic i pràcticament idèntic paradigma polític durant més de dues dècades.
Cosa que no està ni bé ni malament, el país ho va triar, però deixava pendent la prova del nou de
l'existència del sistema democràtic com alternança.
Hem assajat noves fórmules de governació amb els governs de coalició, que molt probablement
adoptaran formes diverses en el futur. A Catalunya i a Espanya. És bastant lògic que en l'inici d'un
sistema democràtic, sigui a nivell de l'Estat sigui a nivell de la nació catalana, d'alguna forma hi
hagi tendència a buscar en una sola identitat política, la identitat de govern; mentre que països
europeus, no tots, però molts països europeus i no europeus, amb tradició democràtica, el més
habitual és precisament el govern de coalició.
Segona raó. Ha funcionat l'oposició parlamentària. Que ha estat el contrapunt democràtic
necessari del Govern. Els mecanismes de control s'han mostrat eficaços i l'oposició n'ha fet ús de
tots ells, amb una moció de censura inclosa.
Tercera raó. S'han millorat les institucions. Començant per aquesta casa, el Parlament de
Catalunya. Després d'anys i anys d'intents frustrats, tenim finalment un nou Reglament, que recull
l'experiència de set legislatures i que és una garantia del vigor de la nostra primera institució.
Aquest Parlament, i d'això ens n'hem de sentir orgullosos tots, ha tingut més vida i més vibració
en els escassos mil dies de la VII legislatura que no havia tingut en els deu o quinze anys
precedents.
Els representants dels mitjans de comunicació en són testimoni, i vull aprofitar aquesta referència
per agrair-los, també des d'aquí, el seu treball. I si em permeten una expansió, ara que puc fer-ho
sense aixecar sospites de cap mena, als mitjans els demano que siguin més independents, que no
vol dir menys crítics sinó més autoexigents, en base a la informació i l'estudi i no a les simpaties i
antipaties (inevitables) ni a les connexions privilegiades i les fonts exclusives d'informació.
1
�El model que tenim, que hem tingut, té una explicació que està lligada més aviat a l'edat infantil
de la democràcia que no pas a la seva eclosió total.
Quarta raó. A més del Parlament, gairebé totes les institucions que configuren el nostre
autogovern han estat objecte de reforma: el Consell Consultiu, el Consell de l'Audiovisual, la
Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social ...
Cinquena raó. S'han donat passes significatives per ampliar i consolidar la presència de les
institucions i de la realitat catalanes en el marc espanyol i europeu, com:
- la normalització de la Conferència de Presidents,
- la recuperació del debat de les autonomies al Senat,
- la participació dels representats de la Generalitat en els organismes europeus. Un conseller de la
Generalitat va ser un dels primers, sinó el primer, no representant directament estatal, sinó
representant l'Estat, el conseller Siurana si no m'erro, davant del Consell o de la Comissió.
- el primer reconeixement del català a Europa,
- la posta en marxa de l'Euroregió,
- i la progressiva implicació mediterrània del nostre país.
No els amago que m'agradaria, en la mesura de les meves possibilitats, evidentment modestes a
partir de primers de novembre, contribuir en aquest escenari euroregional i euromediterrani.
I, sisena raó, la més important: Hem reformat a fons la llei fonamental de l'autogovern: l'Estatut.
Per assolir la reforma ha calgut el concurs combinat de totes les forces i institucions. El Govern hi
ha donat l'impuls; hi ha treballat aquesta Cambra, que en va aprovar la primera proposta el
setembre passat; s'ha plantejat, discutit, negociat i acordat amb les Corts espanyoles i finalment,
encara no fa un mes, l'han referendat els ciutadans de Catalunya. Feina feta.
L'Estatut ha absorbit moltes energies. D'aquesta Cambra i del propi Govern. El temps dirà fins a
quin punt ha estat important l'esforç col·lectiu que hem fet. Però m'aventuro a afirmar que més
d'hora que tard apreciarem els resultats i l'avenç substancial que el nou Estatut ha significat.
En definitiva, doncs, les institucions de Catalunya han funcionat, han evolucionat i s'han enfortit. I
d'aquesta manera, hem fet en aquests tres anys dues coses que no havíem fet en 23 anys:
- Catalunya ha enfrontat la seva definició dintre del marc de la Constitució Espanyola.
- I hem donat per clos un temps de no implicació en la política espanyola, d'acceptar que aquesta
no podia canviar substancialment.
Amb el nou Estatut i el període de revisions estatutàries -i eventualment constitucionals- hem
encetat un nou període que probablement tindrà la seva perfecció en la properes legislatures
catalana i espanyola.
No tot cabrà en aquesta. Però insisteixo: tots som conscients que l'important ve ara. Que el
substancial és l'ús que fem de les institucions i de les lleis. En definitiva, el rendiment que
donaran.
Un rendiment que haurem de mesurar amb els resultats de les polítiques públiques que el nou
marc institucional permetrà. Arriba el moment de convertir l'Estatut en acció parlamentària i de
govern.
També arriba ara el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos i amb el govern de l'Estat en
el desenvolupament i l'aplicació de l'Estatut de 2006. Això marcarà, indubtablement, una nova
etapa política al nostre país. Una etapa conseqüent amb la majoria d'edat de l'autogovern de
Catalunya.
2
�Dic majoria d'edat no pas com a mer recurs retòric, sinó entenent que, més que en cap altre
moment de la nostra història recent, allò que fem, allò que siguem, dependrà, ara, de nosaltres.
Perquè amb el nou Estatut, Catalunya esdevindrà la comunitat política d'Europa que, sense ser un
estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu
desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats.
Desitjo que l'etapa que s'ha d'iniciar d'aquí a uns mesos sigui la d'una governació plena de
Catalunya, que es fonamenti en el que emani d'aquesta Cambra i en les polítiques que impulsi el
govern format pel president que obtingui la confiança de la majoria.
Totes les eines necessàries i totes les banderes possibles que Catalunya necessita per ser
respectada i per progressar són a les nostres mans.
Senyores i senyors diputats,
He estat diputat d'aquest Parlament durant 15 anys de la meva vida.
Hi vaig ser present, essent alcalde de Barcelona, entre 1988 i 1995 (les legislatures II i IV), com a
Cap de l'Oposició entre 1999 i 2003 (la VI) i aquesta VII legislatura com a President de la
Generalitat.
Crec que l'evolució de la Cambra aquests darrers anys ha estat molt positiva. El Parlament de
Catalunya ha aconseguit el relleu i protagonisme que durant molt de temps no havia tingut.
En aquesta legislatura, la Cambra ha jugat el paper que li corresponia com a veritable centre del
debat polític de Catalunya.
La propera tardor, com he dit, se celebraran noves eleccions al Parlament. Fa pocs dies vaig fer
pública la meva decisió -llargament meditada i presa ja fa uns mesos- de no concórrer-hi de nou.
Una altra cosa és que la pogués o no la pogués anunciar. No ho vaig considerar convenient fins
que no hi hagués el referendament de l'Estatut.
És una decisió estrictament personal que ja he explicat públicament. Per tant, doncs, no podré
compartir treball a la Cambra amb els qui de vostès siguin presents en aquest hemicicle d'aquí a
uns mesos. Però, penso seguir treballant al servei del nostre país.
En prendre possessió del càrrec de President, el 20 de desembre de 2003, vaig acabar les meves
paraules, dient que "Comencem un nou quart de segle de la democràcia i l'autonomia. Tothom
n'ha de ser conscient. Moltes coses canviaran.
Però el desig dels catalans de ser nosaltres mateixos amb tota la nostra varietat, i el de conviure
amb els altres pobles d'Espanya, en termes de lleialtat i equitat, no serem nosaltres qui el
trencarem.
En tot cas seran d'altres. I els ho posarem difícil. Ens explicarem fins l'esgotament. Parlant la gent
s'entén."
Han passat prop de mil dies (935). Hem fet un camí llarg, intens i fèrtil. Hi ha hagut moments
difícils. Alguns ho han estat molt per al govern que he presidit, d'altres ho han estat per al conjunt
de forces polítiques aquí representades. Alguns també ho han estat per a mi personalment.
Hi ha hagut moments que he arribat a pensar que era cert que, per part d'alguns, hi havia
voluntat de posar a prova fins el límit la institució que he presidit i la nostra voluntat de
convivència lleial amb els altres pobles d'Espanya. Però no se n'han sortit. El poble, en el seu
conjunt, és molt més savi a voltes que molts dels qui tenen la responsabilitat de representar-lo.
Les discrepàncies i les distàncies han estat molt acusades. Però he procurat que el respecte
institucional a Catalunya no es trenquessin mai del tot. Sempre hi ha hagut un pilar sobre el qual
edificar novament els ponts.
3
�Vull agrair l'aportació que hi han fet els presidents dels grups parlamentaris que durant més de
dos anys van donar suport al govern, senyora Manuela de Madre, senyor Josep-Lluís Carod-Rovira
i al Conseller Joan Saura. Així com als portaveus Joan Boada, Joan Ridao i Miquel Iceta.
Vull mostrar el meu reconeixement també al president del principal grup de l'oposició, senyor
Artur Mas, pel seu capteniment, i al president del Grup Popular, senyor Josep Piqué, pel mateix.
I al President del Parlament, vull agrair-li la seva prestació. La seva continuïtat, sense variacions
ni en la forma ni en el to, a través de conjuntures polítiques canviants, ha estat una àncora
democràtica important en l'escenari de la política catalana, no ho oblideu mai. Gràcies senyor
president.
I per tancar aquest capítol de reconeixements: estic agraït a tots els consellers i conselleres que
he tingut al govern, sense excepció; el clima que hi ha hagut al Consell Executiu, i ells i elles han
estat testimoni, ha estat sempre de dignitat i d'anar per feina.
Temps hi haurà de fer el balanç positiu i de fer balanç crític del que s'ha fet, avançat i aconseguit i
del que no s'ha pogut aconseguir. De mostrar amb orgull els uns i de fer la crítica els altres de tot
el que s'ha esdevingut en aquests mil dies. Mil dies en què vostès, senyors i senyores diputats,
han canviat Catalunya.
Crec que tots, tots, ens hem de sentir orgullosos d'haver participat en un període extraordinari de
la vida política de Catalunya. D'haver fet dues coses importants: el nou Estatut i la primera
alternança. D'haver defensat projectes distints, però, al capdavall d'haver treballat al servei del
nostre país. D'haver governat el present i, alhora, haver forjat un futur millor per Catalunya.
Moltes gràcies senyores i senyors diputats.
Moltes gràcies senyor President.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1765
Title
A name given to the resource
Intervenció davant el ple del Parlament de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Activitat parlamentària
Autogovern
Eleccions
Estatuts
Govern
Generalitat de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Intervenció al Parlament
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-07-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/690/19910523_LV.pdf
e5cf33e79433b5a4576ed618426cbdd2
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
23/05/1991
La Vanguardia, p.025, Opinión
Ilusión por Barcelona
PASQUAL MARAGALL
La coincidencia histórica ha querido que los barceloneses afrontemos la cuarta convocatoria de
las elecciones municipales en pleno proceso de transformación urbana, enfrascados en una
renovación que ha tomado como excusa la preparación de los Juegos Olímpicos de 1992, pero
que, indudablemente, tiene un alcance y una proyección mucho mayores. Esta transformación,
que a mí me gusta atribuir al esfuerzo de una generación más que a los méritos individuales de
quienes hemos tenido la suerte de ser sus protagonistas, se ha hecho en un periodo
excepcionalmente corto de tiempo. Es la ilusión por Barcelona lo que ha permitido que la
ciudad recuperase buena parte de las energías y de las potencialidades que el largo periodo
franquista y la crisis económica que le dio salida parecían haber puesto en duda.
Aun siendo como es un proceso en marcha -con las consiguientes molestias que la
multiplicación de obras conlleva para los ciudadanos-, los doce años transcurridos desde la
constitución del primer ayuntamiento democrático permiten constatar ya de forma fehaciente la
eficacia de un modelo de desarrollo urbano que hacía hincapié en el reequilibrio interno de la
ciudad, en su potenciación económica y en la reparación de su dañado tejido urbano. Ese
modelo, diseñado por el alcalde Narcís Serra, supo encontrar su impulso de la organización de
los Juegos Olímpicos del 1992, que han permitido una inversión sin parangón en la historia de
la ciudad.
Hoy, gracias al impulso olímpico, Barcelona es una ciudad con un nivel de infraestructuras y
con una calidad de vida mucho mejor que hace diez años. Mañana lo será todavía más, mucho
más.
Efectivamente, desde el principio -cosa que sorprendió a más de un observador foráneonuestra obsesión fue hablar de la Barcelona del 93. Incluso elaboramos, con la participación de
más de un centenar de instituciones de la ciudad, un plan estratégico para la Barcelona del año
2000. Sabíamos que los Juegos eran el nombre de la cosa, pero nuestra ambición era y sigue
siendo la de hacer una ciudad renovada y potente de cara al nuevo reto que empezará el día
siguiente de los Juegos, es decir, la integración del mercado único europeo en 1993. Porque la
ciudad no se termina en el 92.
En esos últimos años se ha afirmado -no sin razón, pero también con cierta exageración- que
Barcelona es una ciudad que ha crecido a impulsos, "a batzegades", a remolque de grandes
acontecimientos como las exposiciones de 1888 o 1929, tras los cuales seguían periodos de
cierta apatía -y de deudas. La situación presente no puede ser más distinta. En primer lugar,
hemos terminado la Barcelona de 1888 o 1929, con la transformación del Poblenou y con la
conquista de Montjuïc. Pero, en segundo lugar, hemos diseñado un conjunto de proyectos
ciudadanos para la década de los noventa, que van a convertir a Barcelona en la gran capital de
una Cataluña pujante, en un potente centro económico del Mediterráneo occidental, y en una
capital cultural europea de primera magnitud.
De esos proyectos de futuro quisiera destacar tres. En primer lugar, la reincorporación
definitiva de la Ciutat Vella al pulso de la ciudad. La rehabilitación de viviendas y la
transformación de la Ciutat Vella en un foco universitario, cultural, museístico, va a
permitirnos ganar la batalla contra la marginalidad y la degradación. En segundo lugar, el
29 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
nacimiento de la Ciutat Nova de Llevant, a partir de la Vila Olímpica del Poblenou, la
prolongación de la Diagonal hasta el mar, el núcleo cultural y artístico entorno a la plaza de las
Glories, las nuevas playas. En tercer lugar, la consolidación de Barcelona como un gran centro
económico y de comunicaciones, con la constitución de un centro logístico de mercancías entre
el puerto y el renovado aeropuerto, donde la llegada del ancho de vía europeo –tan importante
como la del TAV; por ambas hemos trabajado desde hace tiempo- permita trasladar la frontera
económica francesa hasta el sur de Barcelona.
En definitiva, en los años venideros vamos a culminar una labor de transformación urbana que
concibió la generación de nuestros abuelos, y que la generación de nuestros padres -la
generación marcada por la tragedia de la Guerra Civil nos transmitió con su sacrificio callado.
A nuestros hijos, que constituyen la cuarta generación del siglo, vamos a dejarles una ciudad
más próspera, más reequilibrada, más amable, menos ruidosa -una ciudad, en suma, que
finalmente se reencuentra a sí misma.
En 1979 los socialistas llamamos a los ciudadanos a las urnas invitándoles a entrar con nosotros
en el Ayuntamiento. La participación ciudadana nos parecía y sigue pareciéndonos fundamental
para garantizar la buena marcha de la ciudad. Porque la ciudad es la gente. Esta última frase la
mencioné en el curso de una conferencia que pronuncié en el Ateneo de Boston en 1983.
Durante el coloquio posterior, un hombre ya mayor se levantó y me dijo que esa frase -"the city
is the people"- era de Shakespeare. Pues bien, le contesté: ése es mi programa.
Llevar a cabo este programa, culminar nuestra ilusión por Barcelona, es una tarea colectiva
para la que necesitamos el apoyo y la participación de todos los barceloneses.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
30 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1152
Title
A name given to the resource
Ilusión por Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Acció política
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/702/19930601_LV.pdf
aec06ee36ce49288de721e5972a456c6
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
01/06/1993
La Vanguardia, p.030, Opinión
Barcelona y las elecciones
PASQUAL MARAGALL
El pasado reciente ha situado a Barcelona en un nivel de dimensión y ambición muy superior al
que tenía la ciudad en épocas anteriores y sólo semejante, aunque distinto, al del periodo 18801936.
La novedad, en este caso, ha sido que Barcelona ha recibido más atención de lejos (la
Comunidad Europea y el Gobierno español) que de cerca (Gobierno de la Generalitat). Desde
cerca ha sido considerada como peligroso contrapoder, mientras España la respetaba por fin y
Europa la utilizaba como referencia.
Pero más importante, hoy, es el futuro que el pasado. Las elecciones generales van a dilucidar
el contexto político general para la ciudad.
¿Qué representaría para nuestra ciudad la combinación de una España y una Cataluña
gobernadas por Aznar y Pujol?
Significaría, sin duda, una alianza contraria a nuestros intereses. La misma que gobierna en los
ayuntamientos catalanes de derechas con mayor o menor acierto. De Figueres a Amposta y
Boadella (donde el alcalde de CiU se ha presentado a estas elecciones en la lista de Ruiz
Mateos) y de Granollers a Sant Adriá, donde alianzas inverosímiles han desposeído de sus
cargos a alcaldes votados mayoritariamente por el electorado.
Lo que ocurre en Madrid desde que el gobierno municipal está en manos del PP es altamente
significativo de lo que puede esperarnos si la derecha accede al poder. Allí el PP no sólo no ha
tenido reparos en incorporar a sus listas a personajes de talante democrático dudoso, sino que
ha echado por la borda muchos de los logros que Tierno y su" equipo habían conseguido.
Tierno convirtió una capital burocrática en una ciudad viva. Ahora, la derecha pretende
presentarnos como un éxito (la reducción del gasto) lo que sólo es dejación de
responsabilidades: unos servicios municipales peores, un menor prestigio puertas afuera, una
clara marcha atrás en el prestigio cultural que la ciudad había consela protesta hecha pública
hace escasos días por numerosas asociaciones y colectivos del mundo cultural madrileño
denunciando la política de "destrucción cultural" llevada a cabo por el PP en Madrid. Y
añadían: "Nos sentimos avergonzados ante una Barcelona que este año invierte en cultural, para
el goce de sus ciudadanos, el doble que Madrid".
Pero no es sólo la comparación con los ayuntamientos gobernados por la derecha lo que debe
preocuparnos. Es más bien la relación de Barcelona con los poderes más altos.
Si hasta ahora el "ahogo" pujoliano de Barcelona se ha visto compensado por un gobierno
español dispuesto a estar al quite –recuerden que el Holding Olímpico estaba propuesto a tres
tercios y que, al negarse Jordi Pujol, el Estado asumió hasta el 51 %- a partir del 6 de junio las
cosas podrían cambiar.
La alianza Aznar-Pujol -que ya se está practicando en la campaña electoral con la decisión del
PP de actuar tibiamente en Cataluña y de reducir prácticamente a cero la participación aquí de
su líder- transformaría las cosas en un sentido negativo. La simple coincidencia de dos
57 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
gobiernos conservadores -aun sin pacto- tendría unas consecuencias similares. Cataluña se
habría convertido en un paisaje menos plural. Y Barcelona lo pagaría caro.
Barcelona tiene tres proyectos inexcusables de futuro: ser la puerta sur de Europa, convertirse
en un polo de atracción cultural y económico permanente y alcanzar las cotas de civismo y
urbanidad que Europa ya ha alcanzado. Europa espera esto de nosotros porque Barcelona se
encuentra en un contexto mediterráneo de mayor vitalidad que la media europea. Estos
proyectos están indisolublemente relacionados con el reconocimiento de un papel específico
del área de Barcelona, que potencia el papel de la ciudad como capital de Cataluña. Con el
binomio Aznar-Pujol todo esto tendría pocas posibilidades de llevarse a cabo. El PP olvidaría
pronto sus modestísimas afirmaciones de cocapitalidad fáctica para Barcelona y la tensión
catalanismo-anticatalanismo del binomio se saldaría en perjuicio de Barcelona y probablemente
de todos los municipios catalanes, convertidos en terceros en discordia de una tensión constante
centro-autonomía.
De otra parte, destacados portavoces del PP y el mismo Aznar han rechazado ya abiertamente,
con descalificaciones gratuitas, la cultura del gran proyecto urbano que está en la base de los
éxitos recientes de Barcelona y de sus esperanzas inmediatas de futuro. Una de las pocas cosas
que han comentado en política de infraestructuras es la concentración de la inversión en
Barajas.
La Barcelona que ha sido capaz de aglutinar a trabajadores y empresarios en su planificación
estratégica y en el proyecto olímpico dejaría paso a una ciudad con menor perfil, presa de los
intereses corporativos menos respetables, metidos en política con finalidades de presión más
que de fomento y redistribución.
Afortunadamente, todo esto puede no ocurrir. Es razonable esperar un sobresalto de la
conciencia política. Como dice el manifiesto que antes citaba, el mundo cultural no se resigna a
este Madrid. Tampoco debemos resignarnos en Barcelona.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
58 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1164
Title
A name given to the resource
Barcelona y las elecciones
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Pujol, Jordi, 1930-
Aznar, José María, 1953-
Eleccions
Espanya
Catalunya
Acció política
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/703/19930613_LV.pdf
903d804f58270b28b9f167a40203a274
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
13/06/1993
La Vanguardia, p.030, Opinión
El cambio del cambio en Cataluña
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Una "oportuna" gripe me ha tenido en casa toda una mañana. He leído a fondo la prensa del
día, y especialmente este periódico, lleno de sugerencias en los artículos de Lluch, Pi de
Cabanyes, Baltasar Porcel y Josep Maria Soria, en las crónicas de Brunet desde Madrid y, por
supuesto, en el delantal de Tapia, que inspira la portada y la posición de "La Vanguardia".
No deja de ser interesante que el mismo día se publique la noticia del liderazgo de Barcelona
entre las ciudades europeas con mayor potencial de crecimiento, y se reproduzca un inteligente
editorial de "El Periódico" ironizando sobre la desazón del votante derechista de la capital del
Estado, que ve cómo "las provincias" ya no le siguen e imponen un mapa político distinto.
También va por ahí el artículo de Soria, con unas perlas insuperables en cuanto a la pasión
ciega de algunos madrileños castigadores del Gobierno, que comparan a Felipe González con
Franco.
Es discordante, en cambio, que desde Barcelona pueda decirse algo parecido, como en la última
frase del artículo de Porcel sobre el "voto temeroso y conservador (se refiere al voto socialista)
(...) que explotaba igualmente el fenecido general también victorioso".
Aparte esa excepción, se respira realismo y pactismo en todas las páginas. Con una ligera
corrección sobre la línea de "La Vanguardia" durante toda la campaña, corrección muy bien
expresada por Lluch, creo, cuando dice que el nacionalismo ha pasado de "decisivo" a
"influyente".
Recuerdo ahora que una segunda encuesta (tan errónea como casi todas las publicadas durante
la campaña) llevaba a este periódico a titular, en portada: "se confirma" (sic) que CiU será la
primera fuerza política catalana, o algo semejante.
No lo ha sido, y de ahí la oportunidad del comentario de Lluch. Digamos que Roca, aún
perdiendo, ha tenido parte de razón en su apuesta -no es decisivo pero sí influyente- y que, en
cambio, CiU no ha conseguido llegar delante, algo que era el máximo deseo de su máximo
dirigente.
Quién ha ganado en Cataluña -y en el País Vasco- ha sido el socialismo autóctono, lo cual
impone una reflexión y un seria matización a los fríos cálculos de las mayorías necesarias para
un Gobierno estable.
El partido más importante de Cataluña en estas elecciones, y quienes le han votado, no
entenderían un pacto que asegurase el pluralismo de la nueva mayoría en España sin un clima
semejante en Cataluña -cosa que ciertamente es más sencilla en el País Vasco, donde la falta de
mayoría absoluta del PNV y una vieja tradición republicana han conducido a la coalición
socialistas-nacionalistas.
Muchos son los que creen que el socialismo ha obtenido finalmente una mayoría clara gracias a
una campaña socialdemócrata tradicional y una apelación evidente a la izquierda, la solidaridad
y la defensa de la protección social.
59 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
No sabemos qué importancia pueda haber tenido en Cataluña y en el País Vasco el voto
autonomista trasladado al socialismo por temor a un predominio de la derecha española,
tradicionalmente menos sensible al autonomismo. Ese es un factor al que Narcís Serra apeló
abiertamente en su campaña. Yo mismo, en estas circunstancias, argumenté que Barcelona
sufriría ante un hipotético escenario derecha-derecha en España y en Cataluña. Barcelona y el
resto de los grandes (y pequeños) municipios.
Todo esto habrá que tenerlo en cuenta en las deliberaciones inmediatas, junto al peso evidente
del argumento europeísta que liga más bien a socialistas y nacionalistas que a éstos y populares
o que a socialistas e Izquierda Unida.
Las declaraciones de Obiols, abriendo el campo a una alianza catalana liberal-progresista,
desde los roquistas hasta los ecologistas e IC, iban en este sentido.
Estoy convencido de que CiU enfocó estas elecciones con la secreta esperanza -no confesadade un cambio de mayoría en España, de izquierda a derecha. El resultado del contenido PujolRoca del pasado otoño tenía que llevar a CiU en esa dirección, dirección que los votantes no
avalaron (si es que la sospecharon, cosa más que probable). Nosotros teníamos la obligación de
explicar claramente que no íbamos a pactar con esa CiU, entre otras cosas porque CiU no iba a
querer pactar con nosotros, pero también porque había que eliminar cualquier veleidad de voto
"indirecto" a los socialistas a través de Roca: ni Roca parecía determinante en la CiU posterior
al otoño del 92 (aunque es notable su capacidad de renacer tras las derrotas), ni podía perderse
un solo voto en el enfrentam iento PS-PP. Votar a CiU era ayudar al PP a ganarnos.
Votar a CiU era también dar una alegría innecesaria a los que, más que pensar en los intereses
de Cataluña, era evidente que pensaban en sus intereses en Cataluña. El interés de monopolizar,
aún más, la representación política de Cataluña, privándola de todo pluralismo.
Oriol Pi de Cabanyes, que con tanta elocuencia defiende el pluralismo de España en su
"Programa Hispania" cuando acertadamente reclama del centro una nueva sensibilidad respecto
de la periferia y de la diferencia catalana, tendría que estar de acuerdo conmigo (y con Alain
Touraine) en que la nueva España no puede ser un conjunto de pequeñas Españas estatalizadas
con el mismo gesto uniformizador que se critica de la España vieja.
En Cataluña los socialistas algo sabemos de esto. Y no sólo los socialistas: que le pregunten
sino al sacrificado Rigol del pacto cultural o a los sucesivos consellers de Governació que
quisieron pactar el gobierno del territorio con nosotros.
Raimon Obiols podría explicar en muy pocas palabras qué ha ocurrido con sus propuestas de
pacto para la presencia en Europa o para la formulación de Plan Estratégico de Cataluña. Y
Joaquim Nadal, con sus intentos reiterados de reagrupar el municipalismo catalán y de obtener
un Fondo Catalán de Cooperación Local. Y yo mismo podría explicar lo que ha ocurrido con la
financiación del transporte y de los gastos especiales de Barcelona, por no hablar de la Carta
Municipal o de la ordenación metropolitana.
A todos nos costaría admitir que por fin se llegase a un acuerdo con los nacionalistas en
Madrid... en perjuicio de ese mismo acuerdo en Barcelona y en el resto de los municipios
catalanes.
60 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Todos estamos a favor de la corresponsabilidad a nivel de Estado. Creo que lo hemos
demostrado. El año 92 fue una ocasión única para prestigiar Cataluña en España, y España en el
mundo desde Cataluña. Y la aprovechamos.
Hoy queremos un amplio campo de acuerdos sociales y económicos con el catalanismo liberal,
con la izquierda republicana tradicionalmente federal y humanista, con los empresarios más
ecuánimes (y casi diría con los empresarios más "empresariales" y menos politizados a la
derecha), con los sectores avanzados y ecuménicos de la Iglesia catalana, con la sensibilidad
ambientalista más razonable y con el sindicalismo más moderno (que es el catalán), para que
presionen en ese sentido.
El "cambio del cambio" también tiene que afectar a Cataluña, entre otras cosas porque la
fórmula, ya es hora de revelarlo, nació aquí.
PASQUAL MARAGALL I MIRA, alcalde de Barcelona
61 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1165
Title
A name given to the resource
El cambio del cambio en Cataluña
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Eleccions
Acció política
Convergència i Unió
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-06-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/716/19960304_LV.pdf
4ecd29ebae74bed177ac4bd9e9fe7c4e
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/03/1996
La Vanguardia, p.055, Opinión
Escrito antes
Autor: PASQUAL MARAGALL
Escribo estas notas en el día de la reflexión. Antes del resultado que ya todos sabremos cuando
el lector, si se deja seducir por un título que huye de la actualidad -para entenderla mejor-, posa
sus ojos en estas letras. A los efectos de lo que diré el resultado es indiferente. Durante la
campaña he leído y oído palabras de preocupación por la situación creada antes. Desde el 93
algo ha ido mal para todos. Insisto: para todos. Para muchos, algo ha ido mal desde el 91, para
algunos desde el 89, para otros desde el 87. Para los más partidarios, por supuesto, desde el 28
de octubre del 82.
Muchos podríamos coincidir en que, tras las elecciones de 1993, se abrió un periodo
necesariamente perverso de la política española. Hasta ese momento tal tipo de coincidencia no
era pensable. ¿Por qué?
Hasta 1993 no se había agotado ni el crédito del Gobierno para gobernar ni el de la oposición
para controlar. A partir de junio del 93, el Gobierno debía cambiar inmediatamente y la
oposición debía impedirlo. Y lo decisivo es que la oposición podía impedirlo: le bastaba con
apretar las tuercas mediáticas y morales de las que disponía.
Sin embargo, esa casi inevitable media vuelta de más a la presión de la olla política madrileña
podía hacer saltar el puchero por los aires, y no es seguro que ello no haya sucedido incluso sin
que nos hayamos dado cuenta del todo. Algunos hechos parecen corroborarlo: los asesinatos de
ETA, la pérdida de la presunción de que la calle es de todos, al menos en Euskadi, pero no sólo
en Euskadi; ¿hay que recordar que tampoco los tranquilos despachos de la Universidad de
Madrid son seguros? ¿Que Tomás y Valiente no era cualquiera sino uno que había dicho: o
ustedes o nosotros? ¿Que Tomás y Valiente andaba por la estrecha senda de la "España, nación
de naciones", la única que puede salvarnos juntos?
Es más: el éxito espontáneo y masivo del "no pasarán" en el mitin del Palau Sant Jordi; el de las
menciones a Franco de Raphael en los mítines del PP; el canto de "La Internacional" en la cena
de fin de campaña de los socialistas de Cuenca; la alusión de una diputada a la permanencia de
González en el escaño "mientras la justicia lo permita"; la de una concejala al "cerdo de
Setién"; la imagen de los folklóricos de HB disparando salvas al aire ante 30.000 personas en
Anoeta, y sobre todo, sobre todo, el "si me miras te mato", del asesino de Múgica a la mujer
que lo vio todo y frases aún peores que se han oído en San Sebastián...
Todo esto ¿no nos está diciendo que el puchero estalló y que es hora de ponernos todos de
acuerdo, haya ganado quien haya ganado, en hacer que el lenguaje democrático se fortalezca de
modo que el de la intolerancia y el odio, e incluso el de la amenazante nostalgia, sea
progresivamente imposible, impensable?
Y es que todo esto nos ocurre justo cuando tenemos a tocar de dedos la solución. Cuando
estamos bien en Europa, como querían Azorín y Baroja, Cambó y Macià, Blas Infante y
Cunqueiro; cuando la España permanentemente haciéndose que Tomás y Valiente citaba de
nuestros exiliados en México (Bosch i Gimpera) se acepta bien como tal proyecto y se consagra
ya en una Europa multiidentitaria y unida en la moneda; cuando parecía, a partir del fracaso de
ETA en el 92 y de la fuerza manifiesta de los gestos por la paz y el diálogo, que éstos se
87 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
imponían en Euskadi; cuando los sucesivos pequeños retoques de la Constitución podían
comenzar sin sobresalto, como sucede en países de larga tradición democrática; cuando, en fin,
la economía no va mal...
En los días preelectorales he leído artículos preocupados de Alberto Oliart ("Al día siguiente")
y Miquel Roca ("Gane quien gane"), artículos certeros de Herrero de Miñón y un artículo
espléndido de Ramón Jáuregui sobre el reparto del trabajo a pesar del poco caso que se le hacía
en la campaña. Coincido con ellos en tratar de saber, más que lo que realmente ha ocurrido, lo
que debería suceder tras las elecciones.
Lo primero es un gran acuerdo sobre el poder judicial, para dotarlo de prestigio renovado, sobre
la base de un consenso político profundo -no de un corporativismo respetable- que mire más
allá de intereses partidarios y consagre a personalidades judiciales con criterio propio,
discreción probada y profesionalidad indiscutible. Un juez o un fiscal indiscretos deberían
considerarse el peor enemigo de la sociedad.
Sin eso, los demás pasos serán imposibles. Porque el segundo paso es un tratamiento
radicalmente distinto del terrorismo, sobre el cual los políticos y aún más los jueces harían bien
en no hablar demasiado y en juzgar más deprisa. Los pactos (Ajuria Enea y Madrid) han de
respetarse sin gran discusión ni publicidad.
El tercer paso es el tratamiento progresivamente transparente de la financiación de los partidos,
la disminución de los gastos electorales y de la publicidad, la obligatoriedad de los debates cara
a cara entre los candidatos mejor situados, la prohibición de la financiación empresarial de los
partidos y la progresiva dependencia de los mismos de las cuotas de sus afiliados y
simpatizantes. Se trataría de reducir el peso de la política -publicitariamente hablando- en la
sociedad. Como en Suiza, donde una elección es difícilmente perceptible en la calle.
En ambos casos (terrorismo y corrupción política) hemos sufrido más por lentitud que por
injusticia. Ya en el monólogo de Hamlet la parsimonia de la justicia se equiparaba a la
insolencia del funcionario entre los males de la sociedad.
Por otra parte la única forma de igualar las oportunidades entre partidos de empresarios y
partidos de trabajadores, o que defienden mayormente los intereses de unos u otros, es limitar
el peso del dinero en la política.
Esto traerá consigo también una menor influencia de la política en el manejo del dinero.
Quizá también habría que limitar la arrogancia de unos y otros en la defensa de lo privado y lo
público, pero eso es tema para otro día.
Y llega el tema más difícil de tratar: la relación entre medios, política y dinero. Sin una especie
de código no escrito de los grandes medios relativo a sus propios límites a la hora de influir en
el desarrollo de los acontecimientos "no farem res", como decimos en Cataluña: no haremos
nada, no se conseguirá nada.
Aunque el espectáculo del canibalismo mediático madrileño no es fácil de comprender desde la
periferia, no quiero que esto se interprete como una defensa de la "omertà", del silencio
cómplice o cómodo. No creo que Cataluña haya sido un ejemplo en este terreno, aunque se ha
hablado muchas veces en esta línea. (La política y los políticos locales hemos tenido que ver
algo en ello, y los empresarios también.)
Por fin, sin una reforma del Senado a la alemana, para sustanciar el debate entre territorios, no
podríamos entrar en la era de la estabilidad y la efectiva europeización.
88 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
El compromiso por la subsidiariedad que se inscribe entre los principios fundamentales del
tratado de la Unión es imprescindible para navegar en la política del siglo XXI, es decir, dentro
de cuatro años. Es el efectivo cemento constitucional, el punto de encuentro de las tradiciones
federalista y liberal que han hecho Europa, de las pulsiones diferenciales y las solidarias.
Pero todo esto, que tenemos al alcance de la mano, se nos puede estar escapando como el agua
entre los dedos. Hemos construido entre todos un escenario infernal en el cual, si el PSOE sigue
gobernando, la amenaza de una reacción furibunda de la derecha ha sido tan virtual, ha estado
tan presente, que, aparte de haber amedrentado a algunos y condicionado curiosamente su voto
(no votemos a éstos no sea que los otros se lo tomen rematadamente mal y nos condenen a
cuatro años más de tertulias sin freno), aparte de eso, que es inadmisible, puede haber influido
en la cerrazón en banda de los socialistas, más allá de lo conveniente para el país.
Y si ha ganado el PP, además de felicitarle democráticamente, debemos advertirle de que lo
habrá hecho al precio, altísimo, de inducir a la mayoría a pensar que todo está permitido y a los
que le han apoyado desde la democracia y la decencia, a concluir que ese nuevo gobierno será
su rehén.
Mal si han ganado unos, mal si han ganado los otros: nada sería reprochable en un caso, todo
estaría permitido en el otro. Y si se ha impuesto el "quinto votante", el voto en blanco, o los
pequeños partidos que harían cualquier mayoría estable imposible o precaria e interesada, la
conclusión no es mucho mejor: no nos habíamos atrevido a hincarle el diente a los dilemas del
país y lo pagaríamos caro, quizá con unas elecciones más como castigo.
España tiene la oportunidad de ser el primer país europeo en afrontar sus demonios mirándoles
a los ojos: terrorismo, contraterrorismo, corrupción, insolidaridad o intolerancia ante la
diversidad. Contra lo que se ha dicho, poco tenemos que aprender en estos terrenos de la
Alemania de los Baader-Meinhof, la Gran Bretaña de los IRA asesinados en Gibraltar, la
Francia de Mururoa y los suicidios políticos, la Italia de Craxi, Berlusconi y la Mafia invicta.
Admitamos que esto sería mérito que compartir y apresurémonos a crear las condiciones -ya
dichas con toda modestia, otras pueden faltar o mejorar las aquí aventuradas- y a pedir al líder
de la mayoría y al de la minoría, o al del Gobierno y al de la oposición, a poner en común ante
todo lo que haga falta para recrear un diálogo entre unos y otros.
Todas las fuerzas con influencia y responsabilidad (política, bancaria, sindical o eclesiástica, o
mediática) respaldarían ese espíritu.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
89 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1178
Title
A name given to the resource
Escrito antes
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Corrupció
Cooperació
Acció política
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-03-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/783/20080204_LV.pdf
641a61a6cbcfe0e3c1f06cf6b0f5413c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/02/2008
La Vanguardia, p.027, Opinión
Votar en blanco
PASQUAL MARAGALL
Seguramente votaré en blanco, porque nadie ha dicho claramente lo que piensa hacer con los
temas importantes. La Constitución sigue sin recoger la existencia de nacionalidades históricas.
¡Ni siquiera el nombre de las autonomías figura en ella!
No hay manera de saber si el Constitucional modificará o no el Estatut de Catalunya, porque el
sainete de la sustitución de los miembros que cesan no se acaba nunca. Parece como si
quisieran decirnos: primero votad, que luego en Madrid ya decidiremos.
Con las infraestructuras, lo mismo: todo se andará.
El área metropolitana de Barcelona no vuelve. Ninguno de los partidos que se presentan a las
elecciones reclama su restablecimiento.
Las propuestas de reforma educativa del conseller Maragall topan con la oposición de los
maestros y no sé si de los padres. Sólo los directores parecen estar de acuerdo.
Los centros de asistencia primaria funcionan bien, pero el plazo para obtener visita con un
especialista es demasiado largo. El otorrino puede tardar un mes, excepto en caso de urgencia.
Seguridad: en Catalunya tenemos cuatro policías distintas. Mejor no entrar en detalles.
Afortunadamente, los hermanos Nadal siguen adelante contra viento y marea. Las
infraestructuras van: se desdobla el Eix Transversal y el de la costa. Faltan algunas conexiones
de la Catalunya interior y pirenaica.
Recientemente estuve en el municipio de El Papiol yme pareció que la espantosa especulación
de años anteriores en el área metropolitana se está frenando.
Esto en cuanto a los temas primordiales en Catalunya y España. ¿Y Europa?
Mi modesto Partit Català d´Europa, aún por estrenar, nació europeo, seguramente porque
cuando era alcalde de Barcelona ya me tocó ir a Bruselas a defender los intereses de las
ciudades en el Comité de las Regiones y acabé siendo su presidente (gracias al excelente
trabajo de Ana Terrón y Margarita Obiols).
No veo que los partidos catalanes y españoles se tomen Europa muy en serio. Javier Solana es
nuestro hombre allí, afortunadamente. Y ahora parece que Felipe González será el responsable
de echar a andar la Constitución europea, gracias a Merkel y Sarkozy y, supongo, Solana.
Solana nombró como delegado de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el
punto más difícil de la geografía política europea. Y Ricard lo arregló.
Total: tenemos un cierto pedigrí europeo: la España que se había vuelto de espaldas a Europa y
al Mediterráneo a partir de 1492 estaba hace unos años regresando a ella con prestigio, a pesar
201 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
de la insuficiencia más que evidente de la política euromediterránea, denominada también
Proceso de Barcelona.
Otro lazo que nos une a Europa es la eurorregión. Siendo alcalde de Barcelona, la construimos
alcaldesas y alcaldes de Montpellier, Toulouse, Barcelona, Valencia, Mallorca y Zaragoza. Y
ahora parece que vuelve a tomar impulso.
En resumen: todo son argumentos a favor de crear desde Catalunya una fuerza política de
vocación europea.
Con la alcaldesa de Roses asistimos, por invitación de Francesco Rutelli, al congreso del
Partido Democrático Italiano que eligió a Veltroni como candidato a la presidencia del
gobierno italiano, en principio, dentro de cuatro años. Tenemos que entendernos con esta gente
y con los demócratas americanos, como he dicho en otro lugar.
Bien, ahora lo que hace falta es un proyecto a la vez catalanista y europeísta que se anuncie en
las elecciones de marzo y se consagre definitivamente en las europeas del próximo año.
De lo que se trata, más que de tener un diputado en Madrid - cosa que estaría muy bien pero
que cuesta tiempo y dinero-, es, por ahora, de lo siguiente: proponer desde el PCDE un voto
singular, el voto en blanco.
Estamos diciendo que hay que votar pero que no tenemos aún los medios suficientes para hacer
una propuesta articulada. Sólo tenemos un puñado numeroso de amigos con ideas claras.
No hay peor desprecio de la democracia que la abstención. El crecimiento del voto en blanco es
la mejor preparación para el futuro que queremos. Por tanto, hay que votar en blanco.
En estas elecciones podríamos utilizar las bellas palabras del poeta a la entrada de la primavera:
"Déu te guard, bandera blanca / dies ha que t´he delit/ no ets encara al millor temps / però en
tens tota l’alegria".
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
202 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1551
Title
A name given to the resource
Votar en blanco
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 14, Política
Extent
The size or duration of the resource.
20080204_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles