1
10
9
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
32:28
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Raventós, Francesc
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-05-20
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Economia
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Barcelona
Pla estratègic
Empreses
Iniciatives S.A.
Planificació
Description
An account of the resource
Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític.
Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982).
Director General de l'Insalud (1982-1985).
Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006)
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991).
Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000.
Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Hotel Sofia (Barcelona)
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2787/19970707_EuropaOcupacio_DebatGrupClaris_PM.pdf
00cd5b6bd8f68447cd47d6edd6601573
PDF Text
Text
1
7 de juliol de1997
EUROPA I L'OCUPACIÓ
Ponent:
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Empresaris que intervingueren en el debat:
Xavier Muñoz, Comissionat de l'Alcaldia per a la Cooperació
Empresarial. Josep Almeda, Director General de Mas Lluch; Joan
Canals, Conseller Delegat de Pulligan Internacional. Pere Narbona,
President de l'Hospital General de Catalunya. Rafel Sunyol,
Vicepresident de FECSA. Josep Varias, Gràfiques Varias.
Pasqual Maragall: Com a president del Comitè de les Regions,
començaré parlant dels pactes de confiança per a la creació
d'ocupació de Jacques Santer. Penso que va ser el 14 de juny quan
ens van convocar a Roma.
A la reunió érem el president del Consell de Ministres, el
president de la Comissió, Jacques Santer, que era el qui feia l'oferta,
el president del Parlament, que en aquell moment era l'alemany
Hànsch, el president del Comitè Econòmic i Social, el president del
Comitè de les Regions, que era el Sr. Carles Ferrer Salat, i jo
mateix. Davant nostre hi havia empresaris i sindicats. Jacques
Santer va fer el llançament del seu programa. La part que em va
interessar més va ser la dels pactes territorials per a la creació
d'ocupació, perquè és la que nosaltres, com a ciutats i com a
regions, podem fer o discutir. La idea, tal com jo la vaig entendre i
defenso, és que perquè hi hagi inversió hi ha d'haver confiança, i
perquè hi hagi ocupació hi ha d'haver inversió.
Es crea confiança quan hi ha consens, una sèrie de valors
compartits; quan les persones es fien en el camp del crèdit, de la
contractació, de les vendes, de la inversió i del futur polític. La meva
interpretació és que els pactes territorials no són només un gest
polític de la Comissió i del seu president envers les regions i les
ciutats sinó la convicció que en aquest moment hi ha un nou factor
que està jugant en la creació o la no creació de confiança: la
distància. El que està marcant la política europea i mundial és el fet
que les distàncies han canviat. Som en un món global. Aquest fet fa
que totes les coses es vegin d'una manera diferent. Al senyor que
fabrica corbates, resulta que ara en vénen d'Indonèsia i li ensorren
l'empresa perquè allà les fan molt més barates. El mateix en el camp
de l'electrònica.
i
�2
,/.
J
'|-
Segurament el motor que hi hagut darrere de l'avenç de la Unió
Europea ha estat la por a la globalització o la necessitat de
reaccionar davant de la globalització. No només des del punt de
vista de la globalització econòmica, sinó tamúé des del punt de
vista cultural i polític. Quasi diria des del punt de vista militar.
• VivMr'5-
Lev
Aqwesta figura es diu "Mr. Pese". A Europa totes les paraules
són noves i difícils d'entendre. "Mr. Pest" vol dir Política Exterior i de
Seguretat Comuna, o el^efGerç pilar/Mi ha dos pilars més que són la
política monetària i el mercat únic- Els europeus ens adonem que si
no tenim una veu en el món, no ens faran cas. Mentre els russos, els
americans i els japonesos van amb una sola veu allà on sigui, els
europeus, que som quatre-cents milions, no podem anar amb
diverses veus. Els estats europeus, que tenen molta reticència a
deixar anar competències cap amunt o cap avall, observen que la
seva població els demana més unió europea. Concretament, en
política exterior. La vergonya que hem passat tots plegats amb
Bosnia és considerable. El Sr., Major em va explicar que per a
separar tots els fronts a Iugoslàvia necessitem un milió de soldats
"perquè es tracta d'una guerra civil que es fa a cada carrer de cada
ciutat". Efectivament, hi ha Banja Luka, Mostar, Srebrenica, etc.
Pertot arreu hi ha problemes. Probablement, no pots dividir tot això
amb un exèrcit convencional. Però després va resultar que era
mentida. Amb tres Tomahawk,"quatre passades dels avions de la
Navy allò es va acabar. La gent a Europa vol que això no torni a
succeir. Per tant, volen tenir més Europa en el camp polític i
econòmic. Però al mateix temps està passant que la gent està dient:
"Traspassem coses a Europa." Però Europa té un perill. Si deixem
anar la mà i ho enviem tot a Brussel·les, al final s'ho faran tot ells i
seran molt lluny. Madrid ja és prou lluny. Prou problemes tenim amb
aquests 600 km de Madrid: imagineu-vos Brussel·les!
Europa ens hauria de garantir que només se'ns endurà allò que
estrictament necessitem per a viure millor, però que tota la
resta no se l'emportarà. Europa ens hauria de garantir que els
estats ens tornen aquelles competències que es poden dur a
terme més a prop. Aquesta és l'Europa que tots voldríem,
pròxima i al mateix temps suficient i eficaç.
El 14 de juny de l'any passat en Romano Prodi em va preguntar: "No
hi ha pacte d'ocupació nacional a Espanya, oi?" Li vaig contestar:
"Fins ara els sindicats i la patronal no han estat capaços de posar-se
d'acord." Prodi va seguir: "Home, clar, com vols que els empresaris
catalans es deixin representar pels polítics de Madrid?"
2
�3
Vaig pensar que no només pels polítics de Madrid, sinó també
pels empresaris de Madrid. Els empresaris catalans difícilment es
deixaran representar en un pacte. Com deia Prodi, el problema rau
en el factor distància. Els pactes es fan quan hi ha confiança.
Barcelona ha fet el seu pacte d'ocupació, però no n'hem dit 'pacte
d'ocupació' perquè l'Estat ha fracassat i la Generalitat encara no l'ha
fet. Vam pensar que no ens l'acceptarien. El vam anomenar 'pacte
industrial'. El pacte que es va signar a nivell de regió metropolitana
és un pacte que involucra poders locals i sindicats, i tracta de les
condicions de treball, el cost del transport, el temps de transport, els
horaris, els beneficis de caràcter social i el salari indirecte. Les
Rondes, per exemple, han representat una millora del salari real dels
treballadors.
Des del punt de vista dels poders macroeconomies, com a
ciutat no hi tenim una incidència. Però des del punt de vista dels
poders polítics territorials i locals, hi ha moltes coses a fer. Els
governs nacionals tendeixen a pensar que una de les coses que
poden fer és ajudar els ajuntaments a generar ocupació. No pas a
generar ocupació pública, sinó a crear les condicions per a generar
ocupació.
Tota política que es faci des de Madrid, Londres o París ha de ser
una política monetària o macroeconòmica. No pot ser una política
puntillista d'intervenció perquè això fóra un desastre. Recordo el dia
que vaig arribar a Buenos Aires i ens va rebre l'Alfonsín. Era l'any
85, el dia que començaven els judicis dels militars. Vaig pensar que,
amb el drama que hi tenia, era una consideració rebre l'alcalde de
Barcelona i en Ramon Trias Fargas. Sempre miro de no fer les
coses de representació com a partit o com a majoria. Ens va rebre.
En aquell moment l'economia argentina era un desastre. Hi havia el
que en deien "la bicicleta". Cada dia pujaven els preus un 1 o un 2 o
un 5%. Hi havia uns multiplicadors automàtics que s'aplicaven amb
un absolut desfasament respecte dels salaris i les retribucions.
Aquests factors van crear una situació de penúria alimentària.
L'Alfonsín, enfonsat a la seva butaca, va tenir força per explicar
que havia fet un programa en virtut del qual un milió de caixes
de menjar sortien cada dia des del govern per a la gent que
passava fam. Vaig tenir la imprudència de preguntar-li quantes
caixes arribaven a la seva destinació. L'home es va ofendre,
com és lògic. Totes les polítiques macroéconomiques
que
vulguin arribar al ciutadà, com no sigui a través de les variables
macro -el diner, els preus, el tipus de canvi, etc.-, és molt fàcil
que es perdin pel camí.
Avui m'explicava en Ramon Folch que a Lima no tenen aigua. Es
van interessar per saber quants metres cúbics per segon o
3
�4
hectòmetre cúbic a l'any tenien. Mentre nosaltres tenim dotze metres
cúbics per segon, ells en tenen més. Lima és una ciutat de quatre
milions. Nosaltres som tres o quatre milions a la zona de la SGAB.
Els arriba menys aigua perquè se'n perd. És un sistema que
distribueix unes pèrdues impressionants. Explico aquest fet com a
metàfora del que és la fal·làcia de les polítiques globals i
macroéconomiques o macrosocials que es vulguin portar des d'un
centre, espanyol o europeu. Des del centre s'ha d'estudiar com es
crea ocupació en els territoris i ajudar-los que en creïn ells mateixos.
Moltes vegades crear ocupació depèn del centre, de variables macro
com ara els tipus de fiscalitat i el tipus de flexibilitat laboral. Es tracta
d'un nou contracte social. L'altre dia ho va dir en Pujol a
l'Ajuntament. Parlava d'un nou contracte social en el qual es
posessin en joc totes aquestes variables. Va citar en Toni Blair,
Delors, Felipe Gonzalez i Helmut Schmidt. Quatre socialdemòcrates.
Només va citar un polític liberal o cristianodemòcrata, en Herzog,
president de la República Federal Alemanya, que no el coneix ningú.
Probablement, el que s'ha de fer a Europa és un nou contracte
social, en el sentit de canviar la cultura de treball. Però no sé ben bé
per on.
Jo tinc les meves idees, que es deriven d'una experiència
d'alcalde que potser no és la més adequada per a poder pontificar
sobre aquests temes. També dubto que siguin bones les del
president de la Generalitat. Per descomptat, són els empresaris i els
treballadors els que en saben més. Jo crec que el ministre de
Treball, l'Arenas, ha fet bé de no ficar-s'hi. Després de molts anys de
fracassos, els sindicats i les patronals han arribat a la conclusió que
s'hi havia de fer alguna cosa.
Sr. Varias: La moneda única pot perjudicar els nostres interessos.
En aquest moment Espanya pot vendre molt més barat que altres
nacions europees. Amb la moneda única europea no serem tots a un
mateix nivell. Amb la mateixa moneda que els europeus, els nostres
empleats no voldran cobrar el mateix que els francesos o els
italians?
Pasqual Maragall: El fet que estigui convertit el preu en pessetes o
en euros què canviarà? El problema seria que en el moment
d'entrar-hi la paritat que es fixés fos més baixa per a altres monedes
i més alta per a la pesseta. És un problema d'habilitat en la
negociació. No podràs guanyar ni perdre mai més respecte de les
monedes europees. Del Solchaga es deia: "Aquest home té la culpa
que nosaltres no exportem". Penso que va ser en Torres, de
Vilafranca, qui em va dir l'altre dia el que havíem perdut amb la
pesseta i el tipus d'interès alt en la última època d'en Solchaga. Jo li
preguntava: "Però bé, això quant va durar?" Va dir que cinc anys.
4
�5
Jo sempre he tingut la impressió que, desgraciadament, si vols
ser competitiu has de passar-ho malament durant un temps i
d'una forma o d'una altra has de retallar de tots els sectors les
puntes menys productives. Una manera de saber quines són
aquestes és obrint-te a la competitivitat exterior.
Quan nosaltres teníem la inflació i l'estalvi que teníem, el tipus
d'interès era l'únic que podia ser. Entre tres i cinc punts més que la
inflació. Uns punts més reals que no pas a Alemanya. Tot el que fos
eludir això per habilitat tenia una durada que no podia ser gaire.
En el moment d'entrar, en Boyer va devaluar la pesseta, però
després la va anar aguantant al nivell que tocava pel tipus d'interès,
que era molt alt com a conseqüència d'una inflació molt alta. Ja
sabeu que domesticar una inflació d'un 20%, no hi ha país que ho
hagi fet en menys temps sense haver recorregut a una dictadura,
com Argentina o Xile. Probablement, quan en Milton Freeman de
Chicago va anar a Santiago de Xile durant la dictadura la inflació va
baixar ràpidament. Però en una democràcia en què la gent fa una
mica el que vol, és molt difícil passar d'un 20% a un 3% en el curs
de vuit o deu anys. No obstant, en Solchaga no va saber veure que a
partir d'un moment havia de començar a baixar. Però jo crec que si
després hem pogut exportar el que hem pogut exportar ha estat per
dos motius: perquè vam devaluar i perquè els que havien quedat
eren capaços d'exportar. En definitiva, el treball dut a terme per en
Solchaga i en Solbes ha estat positiu i el Sr. Rato és qui ha recollit
part dels seus fruits.
En política monetària serem algú si tenim una política de
canvis europea. Espanya no pot devaluar. França no pot devaluar.
Alemanya no pot devaluar. Fins ara, Alemanya era l'únic país que
s'ho podia permetre. L'avantatge de Kohl és que aquest s'ha
compromès en nom d'Alemanya a no quedar-se ell sol amb la seva
moneda garantint l'estabilitat interior, i no arriscar ajuntant-se amb
les altres monedes europees. Contra la majoria de l'opinió pública
alemanya, Kohl està complint aquest compromís. Actualment,
Alemanya envia cada any 1,5 bilions de pessetes a Europa i
Espanya en rep 1,25. Tota la resta és peccata minuta perquè
Anglaterra n'envia molt menys pel seu nivell de renda, i els altres
països que reben són molt més petits, Irlanda, Grècia i Portugal. El
més important del que està passant a Europa és que Espanya cobra
un bilió dos-cents cinquanta-mil milions cada any i que Alemanya en
paga un i mig. El que va aconseguir en Felipe Gonzalez, el
pedigüeño, que va dir l'Aznar, són un bilió dos-cents cinquanta mil
cada any de fons de cohesió i fons estructurals. Quan els alemanys
han fet la unificació i han hagut de pagar als de l'Est, l'Stoiber, el
president cristianosocial (CSU) de Bavària ha constatat: "A nosaltres
5
�6
aquesta Europa que esteu fent ens està costant molt cara i si no
veiem que això és flexible i que hi ha un horitzó diferent, no ho
podrem suportar." La quarta partida del pressupost de la República
Federal Alemanya és la partida Europea, després de defensa i
recerca.
Amb la globalització hem perdut la possibilitat de poder
reclamar al nostre govern que devaluï per tal de poder exportar.
L'única manera que tenim de poder recuperar
aquesta
possibilitat és ficar-nos en un govern més gran que tingui una
moneda que pugui ser moneda mundial i poder devaluar davant
de les altres monedes mundials que són el dòlar i el ien i, al seu
dia, la xinesa.
En Sunyol també n'hauria de dir alguna cosa, d'això.
Rafel Sunyol: Estic d'acord amb l'efecte d'acostar la resolució dels
problemes als ciutadans per crear condicions d'ocupació, però
s'hauria d'afegir el factor grandària. La grandària de les empreses té
una certa rellevància, però en el món globalitzat encara en té més.
Les multinacionals distribueixen l'ocupació en funció d'on tenen la
seu. L'efecte salaris cada cop és menys important dins d'Europa. No
parlo d'Europa versus el Tercer Món. És evident que les empreses, i
per tant els països, que creen més ocupació són aquelles que són
més eficients, més productives i més competitives. Són aquelles
empreses que tenen una dimensió que els permet competir a nivell
global.
El nostre país és un país petit, però encara és molt més petit
com a empreses. Em sembla que aquí tenim una dificultat
afegida que fa que difícilment puguem crear ocupació estable a
terme llarg i mitjà fora del turisme.
Em temo que les multinacionals, que són les que estan al capdavant
de la competitivitat, estan creant ocupació en unes determinades
ocupacions de valor afegit i no necessàriament en tots els camps.
També diré que el nivell de formació dels tècnics espanyols és
altíssim. Jo sóc conseller d'Ehkson i aquesta empresa té el centre
de R+D més important d'Europa. La majoria de les empreses
multinacionals no operen en sentit contrari. Al nostre país patim
greus problemes per no posseir empreses que puguin tenir la seu
social a Espanya i Catalunya. Aquesta situació ens pot fer perdre
lideratge en el món globalitzat.
Pasqual Maragall: L'Estat viu d'uns impostos que es posen a
treballadors i empresaris. Uns senyors regulen i els que treballen
6
�7
paguen un preu a aquests que regulen perquè facin les coses que
l'empresa privada no sap fer. Les grans empreses no són regulades.
En bona part regulen perquè no hi ha Estat multinacional. Les grans
empreses posen els diners allà on volen. A més, poden fer-ho. Cada
una de les empreses multinacionals té un Soro perquè especuli cada
dia amb el tipus de canvi de la forma més intel·ligent possible
perquè no hi ha altres regles de joc que les que estableix el mercat a
nivell mundial. A tu, com a ciutadà de Barcelona, de Catalunya,
d'Espanya, t'interessa més que hi hagi seus aquí que no pas a un
altre país perquè les decisions d'aquest "Estat" les prendran més a
favor teu. En aquest cas, l'efecte dimensió i l'efecte distància són el
mateix. Tu vols tenir les grans decisions a prop. Pel que fa a l'Estat,
parlem de descentralització, federalisme i autonomia local. Quan
parlis de mercat diràs 'seus de multinacionals' perquè són les que
decideixen.
Us explicaré un fracàs entorn de dues inversions que volia fer en
Luis Solana quan era president de Telefònica. Les tres candidates
eren Màlaga, Madrid i Barcelona. Li vaig preguntar quines inversions
tenia previstes. Em va dir que Fujitsu a Màlaga i que ATT havia de
decidir entre Barcelona i Madrid. L'executive vice-president em va
citar al World Trade Center, a l'últim pis, i vam anar a sopar amb
aquest senyor. Em va dir: "Estigui tranquil, que la decisió d'on
s'ubica la gran planta que havia de fabricar aquells xips de no sé
quantes micres a Espanya no és una decisió qualsevol. És una
decisió tan important, que tenim un model de cent variables
computant-se en un superordinador de Silicon Valley que decidirà
quina és la millor ubicació. Hi ha variables climatològiques,
sismogràfiques, de psicologia ambiental i de capacitat de treball." El
final de la història és el següent.
Un dia, a Brussel·les, rebo un telegrama de l'ambaixador
americà a Madrid que em diu: "ATT decides for Madrid. Main
reason: non existence of non stop fligths Barcelona-New York. "
Els directius volen evitar perdre dues hores a Barajas. Ells ja ho
tenien decidit. En Leguina els havia donat uns terrenys a preu
zero i tots els americans eren en aquells moments a Madrid.
Efectivament, jo no podia dir res més que maleir el president
corresponent d'Iberia, que en aquell cas era amic meu. La primera
cosa que em va dir el president quan li vaig parlar del tema de
l'aeroport va ser: "És que els catalans no volen; estadísticament els
avions que van a Nova York no s'omplen." Vaig preguntar-li si alguna
vegada havien calculat la gent que anava per cada lloc i em va dir
que no. Tots anaven per Madrid, clar. Madrid és el cap aeri d'Iberia i
tothom de tot arreu, no només de Barcelona, va a parar allà. Li vaig
dir que com volia omplir un avió cap a Nova York si no li donava a
7
�8
Barcelona les mateixes armes que a Madrid. Ni tan sols han comptat
quants dels que van a Nova York des de Madrid són catalans.
Aquesta és la mentalitat centralista. Aquesta va ser una batalla
perduda. Després la vam recuperar per una altra banda. Aquesta és
la batalla per una gran multinacional amb els efectes que això pugui
causar.
Us citaré un altre exemple en què probablement puguem
guanyar: Retevisión. Demà o demà passat es publicarà el resultat de
la resolució del Ministeri del Foment sobre el concurs de cable en
les tres demarcacions catalanes. Perdoneu-me que em pengi una
medalla, però quan nosaltres vam començar el cable l'any 86, vam
estar deu anys sense llei, però l'empresa ja la teníem feta. Els
francesos per tirar la xarxa i els belgues pels continguts i
teledistribucions.
Quan els americans es van decidir a invertir seriosament en el
mercat europeu del cable, van fer una ullada i van dir "quines
ciutats tenen projectes elaborats sobre aquest tema?" Van
mirar Anglaterra i Espanya. Dintre d'Espanya, Barcelona.
Barcelona ho tenia tot. El Pla Fotom de Telefònica, que
consistia a posar fibra òptica a totes les illes del centre de
Madrid i de Barcelona on hi hagués una sucursal bancària, van
trobar que Barcelona el programa estava pràcticament acabat i
que Madrid estava en un 30 o un 40%.
No obstant, cada vegada que el mercat americà esternuda totes
les inversions americanes a Europa se'n van en orris. Ja ens havia
passat alguna altra vegada amb una immobiliària. Però en aquest
cas ha estat espectacular. Pocs mesos abans que s'adjudiqués a
una empresa liderada per US West i les nostres empreses de capital
risc, l'empresa americana retira les inversions a tot Europa per
comprar la setena empresa americana i poder competir amb la
segona i la primera. Ara US West no té res a Europa. Ho ha venut
tot en un mes. El mercat americà és tan gran, que els obliga en
determinats moments a fer unes contraccions descomunals tan
importants com les expansions que prèviament havien fet.
D'altra banda, Europa obliga que hi hagi lliure competència en
telefonia. Espanya hi ha de fer alguna cosa i, al capdavall, s'imposa
el model Borrell de fer de Retevisión el segon operador. Però, de
totes maneres, s'ha de vendre a algú que pugui desenvolupar totes
aquestes tasques. Només hi ha dos o tres competidors: Endesa,
conjuntament amb la nostra empresa de capital risc Catalana
d'Iniciatives, que va començar aquesta història del cable i que ara
només abarca el 12%; i, d'altra banda, France Telecom i la BCH.
Com que nosaltres teníem el patrimoni moral d'aquest projecte, el
president d'Endesa, Rodolfo Martín Villa, em va dir que si Endesa
8
�9
guanyava Retevisión, ell es comprometia a portar la seu de
Retevisión a Barcelona. Em va dir: "Jo no ho faig per la reunió de la
Junta General sinó per incloure-hi els tres mil enginyers." Totes
aquestes gestions s'han dut a terme des d'un Ajuntament que no té
cap competència.
La Generalitat també hi ha jugat fort, i nosaltres també: a través
de la fusió de l'empresa de capital risc de l'Ajuntament -que era
Iniciatives- i l'empresa de capital risc de la Generalitat -que era
Catalana de Capital-. Aquesta darrera empresa estava en una
situació tan dolenta, que no vam haver de pagar impostos per la
fusió. Ara Catalana d'Iniciatives rutlla molt bé. Tenim una rotació en
la presidència. Aquest any sóc el president. L'any passat va ser en
Subirats, i el conseller delegat i vicepresident és en Miguel Puig i en
Joan Clos fins el present. A la petita empresa catalana li interessen
els efectes positius que es puguin derivar de la implantació de
Retevisión i que hi hagi una estratègia global de país.
Xavier Muñoz: Aquest planejament global de país significa que es
necessiten empreses d'una certa potència de cara a determinar una
estratègia. També hi ha una altra forma que no substitueix la
primera, però potser la complementa. És aquesta espècie de
multinacional pública que ha significat Barcelona en el sentit que ha
estat una ciutat que s'ha projectat. Una ciutat que ha canviat les
seves infraestructures i que ha atret molt turisme. D'altra banda, s'ha
pogut reconduir la mà d'obra que s'ha perdut en la
desindustrialització cap als serveis. Uns projectes al Prat i al Besòs
signifiquen un camí cap al desenvolupament empresarial privat
gràcies a una política pública. És aquest un element decisiu en
l'economia de Barcelona i de Catalunya?
Pasqual Maragall: Aquesta pregunta l'hauríeu de contestar
vosaltres. Jo torno als llibres d'economia que uns haureu estudiat i
uns altres sabreu. El mercat processa bé una sèrie de productes i
serveis i no processa tan bé d'altres en què hi ha externalitat tant
negativa com positiva. Què és la ciutat? Què és l'Ajuntament o la
Generalitat? És el lloc on s'organitza la cristal·lització o la captació
de les extemalitats positives netes, un cop restades les negatives.
L'Estat és una raó més o menys ben portada. Pot ser dolenta
o bona. També hi ha la mala raó d'Estat, però mentre l'Estat és una
racionalitat, el mercat és espontani. Hi ha gent que pensa que la raó
de l'Estat sempre és millor que la selva del mercat. Jo penso que no.
No hi ha res que garanteixi que necessàriament és bona la raó de
l'Estat. L'Estat o les administracions públiques han de justificar cada
una de les seves intervencions. És el que jo he estat tractant de fer.
9
�10
També podem admetre que, probablement,
els beneficis
conjunts de totes les empreses d'un país o d'una ciutat no
s'optimitzen si no hi ha algú que en nom de la ciutat posa en joc
una estratègia que persegueixi maximitzar la suma de tots els
beneficis locals a través d'una estratègia pública.
Pere Narbona: Jo també sóc molt liberal en tota l'actuació de les
empreses. Actualment hi ha una altra porta oberta per a l'any 2004.
M'agradaria que ens expliquessis què comportarà i quina sèrie de
sinèrgies podria representar per a les petites i mitjanes empreses.
Pasqual Maragall: Es tracta de fer una gran trobada a Barcelona
l'any 2004. Seria el primer fòrum universal de les cultures, si la
Unesco decideix que val la pena. Una mena d'olimpíada cultural,
patrocinada per una ciutat i beneïda per la Unesco, on es discuteixen
les condicions de la pau i en particular de la creativitat cultural, la
sostenibilitat de la ciutat, la globalitat, la diversitat i la identitat.
Aquests serien els temes que nosaltres creiem que Barcelona i
Catalunya poden oferir a Espanya i al món.
Dins d'Europa els països oberts al tema del federalisme o de
la descentralització saben que Catalunya és un model d'autonomia.
Nosaltres què hi diem? En la darreria del segle, el món està discutint
el tema de la sostenibilitat i de la pau obsessivament. Nosaltres ens
oferim perquè determinades magnituds que ara no sé si diré amb
molta precisió perquè encara són molt temptatives però que podrien
girar entorn dels vint milions de persones. Penseu que dels
cinquanta milions de turistes que vénen a Espanya, quinze o setze
vénen a Catalunya. Això vol dir una captació fixa durant tres mesos
l'any, entre tres i sis mesos. Es tracta de construir un gran
esdeveniment. Una mobilització d'energies i un horitzó adequat.
2004, per què? Perquè són els anys que ens convenen. La
nostra experiència ens diu que amb set anys tenim temps
d'elaborar determinades inversions importants. Podem obligar
a l'Aznar i en Chirac a portar l'any 2004 el tren d'alta velocitat a
Marsella. Ens convé per l'aeroport. L'aeroport està creixent
aquest any el 20%. No hi ha cap aeroport europeu que creixi al
20% (15% passatgers, 20% aeronaus). És el creixement de
Shangai.
El que passa es que a Shangai no només creix l'aeroport.
El problema, d'altra banda, rau que no hem aconseguit que
amb els temes del delta de Llobregat nomenin un comissionat. Els
ho hem proposat del dret i del revés. Els hem proposat noms del PP.
Vam començar dient noms dels Jocs Olímpics: l'Abat, per veure si
colava la idea. Al final, els hem proposat en Juan Echevarría, que és
10
�11
del PP, amic d'en Pujol i que està bé amb tothom. Cal un
comissionat del delta del Llobregat que garanteixi l'aeroport, la
desviació del riu, l'ampliació del port, l'autovia del marge dret,
l'ampliació de la zona d'activitats logístiques i l'arribada del tren
d'alta velocitat. L'objectiu del Pla Estratègic és constituir-nos com a
porta del sud d'Europa.
Per altra cantó, el que persegueix el 2004 és ser un gran
esdeveniment cultural, una aportació genuïna del que nosaltres
podem fer en el món. Es va arribar a la conclusió que el millor que
es podia fer era tocar el tema de les religions, les cultures i les
nacions. La idea que tenim és que el 2004 succeeixi justament al
Besòs; a Can Zam; a la Sagrera, com a estació d'arribada del tren
d'alta velocitat; a la Mina; a Diagonal Mar, fent el queja hi estem fent
i després guanyar setanta hectàrees al mar. Aquí no et pots bellugar
sense trobar activitat i densitat urbana. Els pams valen molt. Hem de
guanyar setanta hectàrees al mar que ens permetran portar-hi el Zoo
i donar una expansió a Barcelona que altrament no tindríem.
Josep Almeda: Canviant una mica la línia de la xerrada,
m'agradaria que ens parlessis del pensament polític de la Unió
Europea. Hi ha el perill que sigui una afirmació de l'Europa dels
estats actuals o es pot anar cap a l'Europa de les nacions?
Joan Canals: La meva qüestió és totalment diferent. L'any 92
Barcelona -i de rebot Catalunya- va fer un pas de gegant. Després fa
la sensació que les coses s'hagin aturat. Les paraules que ens has
dit ens il·lusionen. Aquest esdeveniment del 2004 ens sembla
fantàstic perquè, si no, veiem que podem anar perdent i convertintnos en una regió de segona divisió. No sé sap per què -potser hi ha
fantasmes-, es van posant pals a les rodes amb el que s'hauria de
fer. Un exemple és el tema del delta. El fet que sempre hi hagi uns
poders i uns contrapoders és bo per al país o hem de tenir un poder
fort i algú que lideri aquest poder?
Pasqual Maragall: Jo sóc partidari de l'Europa de les regions o de
les ciutats o dels pobles. Els americans diuen que en això els
europeus som bojos. L'altre dia vam anar al 200 aniversari del
Consolat Americà a Barcelona. L'any 1797 ja hi tenien consolat. Uns
diuen que el van posar per espiar els francesos, perquè hi havia la
Revolució. El cas és que el van posar. En aquell moment no és que
ells fossin molt importants. Als EUA hi havia cinc milions d'habitants
i a Espanya uns deu o dotze o quinze.
Durant la Revolució Francesa, als EUA hi ha quatre milions
d'habitants i el dia abans de la guerra mundial, el 1914, cent vint-icinc anys després, eren cent milions. Al segle xix, cent milions
d'europeus van anar d'aquí allà, restant el que va créixer la població
li
�12
interna, que no podia ser gaire. Ara els americans són
aproximadament 230 milions d'habitants: la primera nació del món.
Tenen una sola bandera, un sol himne i una sola moneda. Els
americans quan miren Europa no ho entenen. El president del BID
(Banco Interamericano de Desarrollo) em va dir en un congrés:
"Home, si vols que et digui la veritat, jo que visc a Washington, allà
ningú es creu Europa. Sou quinze nacions, quinze exèrcits, quinze
himnes, quinze banderes i a més, ara estan parlant de l'Europa de
les regions." Hi ha persones que parlen de tenir el seu petit estat i la
seva petita bandera. Jo els vaig haver de dir;
"Tinc una filla que és a Sarajevo fa deu mesos i treballa per una
ONG francesa amb fons de Brussel·les. L'altra ha estat a Porto
amb una Erasmus. Ara ha vingut aquí amb el seu company, que
és un arquitecte portuguès. Li vaig dir que nosaltres no érem
europeus, però que els nostres fills i nets naixerien europeus.
La Unió és una unió d'estats, igual que els EUA. El que passa és
que va ser per una via diferent. La població d'EUA venia de fora. No
tenien cap arrel, ni cap identitat. Van haver de crear uns
mecanismes d'integració social i nacional molt forts. El paio que no
saludava la bandera, clatellot. Va ser molt determinista i brutal, com
ho constata la violència que hi ha sempre present a les pel·lícules
americanes. Europa és un conjunt de gent que no es belluga del lloc.
Jo sempre dic que si féssim un mapa d'on neix la gent i on
s'enterren, Europa i EUA no tindrien res a veure. Nosaltres, al
Mediterrani, no fem ni 3 km de mitjana. Els americans fan 200 o 500
km. Tots nosaltres sabem que morirem a prop d'on vam néixer. Ens
hem criat així. Europa és una realitat totalment diferent. D'altra
banda, l'epopeia americana és enormement impressionant. A mi
m'emociona molt. He viscut dos anys i mig allà i penso tornar-hi
alguna vegada. En canvi, Europa és tot el contrari. Cada lloc on vius
és important. El lligam amb els teus pares, els teus avis, la teva
casa, el teu barri, la teva escola. Tot forma part de la teva vida fins al
final d'una manera estadísticament molt rellevant.
Europa dels estats? Si Europa no la fan els estats, no la farà
ningú. El que ha de quedar clar és que les ciutats i les regions volem
una Europa pròxima. Però el que sí hauríem de fer és respectar que
els estats siguin els grans d'Europa. Els hem de convèncer que això
és el més gran que poden fer i que tota la resta ja la farem nosaltres.
Els estats no haurien de sentir-se perseguits. Haurien de sentir-se
importants en la construcció d'Europa. La resta d'assumptes, que
ens la deixin a nosaltres perquè ho sabem fer millor. L'Estat no sap
produir, però sí que pot regular.
12
�13
Els estats són els que han creat els drets humans, la llibertat, la
igualtat, la fraternitat i la democràcia. El que han de fer és
regular bé. Posar uns principis de dret de ciutadania. Ara bé,
produir, ho fem millor els petits perquè estem més en contacte
amb el mercat social, amb la demanda i la informació. Qui sap
on es pot crear ocupació?
Qui sap on li estreny la sabata a l'altre? Qui sap on manca gent? Ho
saben els que hi són més a prop. El Ministeri de Treball farà molt bé
si descentralitza l'lnem a la Generalitat i als ajuntaments.
En resum, Europa dels estats sense por del que facin els
estats. Una vegada s'hagin reunit a Amsterdam o Maastricht,
demanem que diguin en nom d'Europa: "Ciutadans, us garantim que
no utilitzarem la distància per anar contra vosaltres, sinó que farem
exclusivament el que ens heu demanat, i que en cada assumpte que
intervinguem us haurem de demanar permís."
Els estats hauran de respectar la mateixa norma respecte de
les regions i les ciutats. Hauria estat ideal que s'hagués aprovat a
Amsterdam aquest principi de subsidiaritat complet. Amb tot, des de
Brussel·les o des d'Amsterdam s'ha de garantir que les regions i les
ciutats seran respectades pels estats. Hi ha un protocol de la
subsidiaritat però amb la temença que les regions i les ciutats
comencin a tocar el voraviu. No hem de deixar de treballar fins que
un dia Europa inscrigui en el seu tractat el principi de proximitat. És
l'única garantia que tenim com a ciutadans que Europa no aprofitarà
la idea d'Europa per fer el que no ha de fer. És una idea que
progressa a Anglaterra, Itàlia i Espanya. En aquest darrer país la
idea ja havia progressat. És la idea de l'autonomia i de l'autogovern
local. De fet, progressa una mica a tot arreu, tret de França. A
França costarà moltíssim.
Està bé que aquí no ens barallem quan els altres es barallen
massa. Però a vegades els de Madrid, amb la història aquesta que
"ustedes son formidables", ens prenen el número. L'Herrero de
Miñón, en González i l'Aznar diuen que nosaltres som fantàstics.
Després et toques la cartera i dius: "Aquí què passa?"
Aquí hi ha més "sosiego" com diu en Roca i en Pujol. La
premsa no és tan agressiva com és allà. Però em pregunto si no
hem anat massa lluny. La vida democràtica és debat i quan un
es porta malament, la paga. Quan l'altre s'equivoca, se'l critica.
Una ciutat, Barcelona, o un país, Catalunya, que no es barallés
internament a mi com a ciutadà no m'interessaria.
Nosaltres tenim una qualitat de vida superior a la de Madrid.
No es cansen de dir-nos-ho. A mi cada vegada que m'ho diuen
penso "ull!", perquè allà estan construint el doble de vivendes que
13
�14
nosaltres. Ells tenen totes les indústries del poder: les finances,
\'advertising i l'alta tecnologia. Potser sacrificaria una part de la
qualitat de vida o del sosiego si com a conseqüència tinguéssim més
inversions. Tenir Estat o tenir poder vol dir barallar-se. Si em diuen
que una part del sosiego l'hauria de perdre si volgués tenir més
poder -que també comporta més premsa canallesca i més premsa
"del corazón"- potser acceptaria el repte.
Un dia amb una colla d'empresaris del Círculo Ecuestre
parlàvem del sosiego. Els vaig fer una reflexió semblant a aquesta i
els vaig dir que a Madrid tenien el domini dels grans mitjans de
comunicació. Nosaltres tenim TV3, però són sis milions. Ells tenen
quaranta i ens hauria de preocupar. Els bascos tenen El Correo
Español, que és una potència periodística a tot Espanya. Aquí no hi
ha una gran empresa mediática. Els deia: "Per què no fem amb els
mitjans de comunicació el que hem fet amb el mercat de futurs?"
Quin producte falta? Per exemple una revista setmanal. A Itàlia hi ha
VEuropeo, a França hi ha l'Express i l'Observateur, a Anglaterra hi
ha The Economist, a Amèrica hi ha el News Week i el Time, i a
Alemanya, Der Spiegel. A Espanya, el Cambio 16, que va de baixa.
Per què no es fa això? Eren trenta empresaris i hi havia gent
molt important. Un d'ells es va ofendre molt. Em va dir que ja ho
havia fet feia deu anys amb una revista que es deia Opinión. Al seu
dia, els que eren en aquella taula li van trucar per dir-li que plegués.
Jo li vaig dir que no m'ho creia. Em va dir que repassant les trucades
havia comprovat que eren tots els d'aquella taula. Havien trucat per
dir-li: "Escolta, jo no vull sortir al diari."
Vetllar per la qualitat de vida i la privacitat a canvi de no tenir
poder és una equació que han fet els catalans. S'ha preferit no
tenir tant poder perquè no ens molestin. Hauríem de pensar si
és convenient o no. Només ho poso en consideració.
Xavier Muñoz: Són tres quarts de dotze de la nit. Encara que en
Pasqual Maragall s'hagi quedat aquest vespre entre nosaltres,
sembla que no es vol quedar molt de temps més a la ciutat. Per tant,
hauríem d'aprofitar l'ocasió per dir-li alguna cosa de comiat. Fa poc
em varen explicar que en Pèricles havia dit que una condició molt
important perquè els ciutadans fossin feliços és que fossin ciutadans
d'una ciutat famosa. Resulta que Barcelona ha estat sempre una
ciutat coneguda, però de cop i volta s'ha tornat una ciutat famosa. En
molt poc temps i per a tothom. Jo diria que el gran mèrit d'aquesta
fama de Barcelona és que ha estat una transformació que ha
beneficiat a tothom. No ha estat sols per als patricis ni per als
senyors de Barcelona, aquells grans senyors que sempre enyorem
els petits burgesos. Ha estat una ciutat per al murcià i per a
l'andalús, per a tots els que han deixat casa seva i han vingut aquí
14
�15
en ple franquisme. Aquells que s'han trobat en situacions de
marginació total i habitant espais urbans aixecats amb la sola idea
de l'especulació.
A partir d'aquesta refeta de Barcelona, l'immigrant dels anys
seixanta ha nascut en l'orgull de ser ciutadà d'aquesta ciutat. Ha
estat un esforç de molts i segurament gràcies també al tarannà de
molts. Però sempre hi ha algú que el capitaneja o el representa. Em
sembla que no es pot deixar passar l'ocasió que tenim avui aquí els
del Grup Claris d'agrair a Pasqual Maragall, tant els que l'hem votat
com els que no, el seu lideratge. Som en una ciutat famosa, gràcies
a aquesta equació d'igualtat, de cohesió, que ens fa ser orgullosos i
atents a no perdre-la. A la vegada que agrair-te que en un final
d'etapa tan plena hagis tingut una estona per a nosaltres.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa i l'ocupació
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Muñoz, Xavier
Almeda, Josep
Canals, joan
Narbona, Pere
Sunyol, Rafel
Varias, Josep
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-07-07
Type
The nature or genre of the resource
Debat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa
Catalunya
Barcelona
Ocupació
Comitè de les Regions
Economia
Empreses
Description
An account of the resource
15 p. Intervenció de Maragall al sopar-col·loqui organitzat pel Grup Claris
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 100
Debats
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
38:37 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Muñoz i Pujol
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Muñoz Pujol, Xavier
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Economia
Empreses
Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Antifranquisme
Description
An account of the resource
Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol (Barcelona, 1927). Empresari tèxtil.
Regidor de cooperació empresarial a l’Ajuntament de Barcelona (1994-1995 i 1998-1999).
Durant el franquisme fou cap del moviment CC i responsable de la revista Promos.
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/153229899" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/153229899">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Muñoz (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Arxiu Joan Maragall
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2014-12-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1668/0000000580.pdf
33dc5d3f27cc48825d0f11940cda5799
PDF Text
Text
Infrastructures i empreses, el repte estratègic
Article de Pasqual Maragall a l'Avui
Si haguéssim de fer cas de l'única proposta de Jordi Pujol en el recent debat d'orientació de política general,
Catalunya i tots nosaltres ens hauríem de preparar per perdre el temps en els propers dos anys.
Catalunya tampoc no pot seguir tirant de veta de l'impuls inicial dels primers governs de la Generalitat
recuperada ni dels impulsos més o menys sincopats que la ciutat de Barcelona va encapçalar del 86 al 92 i que
lidera actualment amb vista al 2004.
És cert que el projecte de Port Aventura, avui Universal Studios, va ser un projecte important, i és cert sobretot
que els projectes de l'AVE, l'aeroport del Prat i el metro de Barcelona, així com el del Canal Segarra Garrigues o
el cada cop més urgent desdoblament de l'Eix Transversal, tindran un impacte important en la millora de les
nostres comunicacions i infraestructures. Però en molts d'aquests projectes es podria dir que el més calent és a
l'aigüera. Encara tenen indefinicions importants i finançaments molt tibats. Caldrà treballar bé i fer via, en els
pròxims mesos, per acabar de dissenyar i projectar i per assegurar el finançament del que es projecti sense
hipotecar-se excessivament. I, per descomptat, sense traslladar les hipoteques als ajuntaments.
Caldrà posar sobre la taula els mapes d'Espanya que s'estan dibuixant. El de l'AVE, el dels peatges, el dels
aeroports, el dels gasoductes. Amb el delirant nou gasoducte que Aznar vol fer entre Algèria i Espanya sense
passar pel Marroc, com per esmenar la plana a Pere Duran Farell. I sense l'imprescindible gasoducte a les
Balears, que necessiten com el pa que mengen. I amb l'antieuropea traça de l'AVE a Portugal: la Unió la va
dissenyar partint de Valladolid cap a un punt intermedi entre Lisboa i Porto i després cap a cadascuna de les
dues ciutats (la T portuguesa) i amb fons europeus. Aznar la vol fer passar per Madrid i cap al sud, directament
a Lisboa. Porto que s'esperi, i que s'ho pagui.
El mapa de l'aigua encara és més preocupant. Triar un sol riu, l'Ebre, que neix a Reinosa (Cantàbric), per
calmar la set de tot el litoral mediterrani és forassenyat. Què se'n fa de l'aigua que consumeix el centre
d'Espanya. Es depura? Per què no es multipliquen les dessaladores com la que nosaltres hem fet a Blanes? Per
què els rius de l'Atlàntic son intocables? Per què no s'amplia el transvasament Tajo-Segura? Els portuguesos
ens diuen que el gran problema del Duero i el Tajo son les inundacions provocades per una administració poc
curosa dels embassaments rius amunt, a Castella. Portugal, excepte al sud, no té un problema d'aigua com el
litoral mediterrani espanyol.
Catalunya està treballant, més des de l'oposició que des del govern, en un mapa d'Espanya diferent i raonable,
en la línia del que va fer el Banc Mundial l'any 1962 quan va recomanar que es prioritzessin els eixos
Mediterrani (la Jonquera-Múrcia) i Cantàbric (Bilbao-Behovia). Avui l'eix ruter cantàbric encara no arriba a
Galícia! Avui la vall de l'Ebre no té prevista l'alta velocitat ferroviària. I Barcelona-València tampoc!
El paradigma "totes les capitals de província a menys de X hores de Madrid" és pobre i matusser. Es basa en
una mapa de gravitacions ancorat en el segle XIX, insensible a les gravitacions reals creades per les masses
demogràfiques efectivament existents avui.
El centralisme dels aeroports, la gestió estatal dels ports, les contradiccions i la manca de competència en les
xarxes elèctriques, el retard en l'energia elèctrica d'origen gasista, tot plegat ens porta molt lluny de l'òptim, no
ja català o balear o aragonès o valencià, sinó espanyol.
S'ha de fer un nou mapa d'Espanya. I el farem. El farem amb tots els pobles d'Espanya. L'aprovarem al nou
Senat quan esdevingui cambra dels territoris. Posarem mans a l'obra de seguida. Ja les hi hem posat. Ja estem
dibuixant. Ara.
És tan estratègic això com fer entendre el concepte d'Espanya plural o federal. I més urgent.
Si el mapa no s'entén, en el concepte no cal ni intentar-ho.
D'altra banda, no s'entén que, en un país que tendeix a veure fantasmes darrere de cada empresa que se'n va i
que toca campanes cada cop que n'arriba una d'important, el govern actuï de manera que provoqui
desestabilització en importants entitats financeres.
¿Que, potser, la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera?
¿Que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen (avui ja anunci) d'endur-se feina de
Seat a Bratislava? ¿És que no ens hem adonat que tanquen Burés a Anglès i la producció d'àudio de la
Panasonic a Celrà? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat a Saragossa -en gran part- per desacords
amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿És que hi ha alguna explicació, a
part de l'excusa educada que ha donat Zara -"els sous de Saragossa són més baixos i els sindicats menys
combatius"-, per no formalitzar la compra dels terrenys de la seva base logística entre la Península i el
continent europeu al costat de Figueres? Per què l'aleshores conseller Macias va declarar tan alegrement que
Zara anava a Figueres?
Em consola el fet, que el govern convergent és incapaç de copsar i de reconèixer, que la marxa d'empreses a
Saragossa només és tràgica si tenim un concepte estret i obtús de l'interès estratègic de Catalunya. En realitat
formem part d'una regió econòmica europea més gran.
No em consola ni la mala ratxa ni el malgovern que puguin haver contribuït, no potser a la marxa de les
empreses, però sí a la falta de reflexos en la resposta. Sóc partidari de projectar solucions en positiu, en cada
�cas, tal com van fer els suecs a Malmö, quan la Saab no va poder ni obrir la seva planta nova de trinca al costat
del port: els suecs van convertir la planta encara buida en el centre de convencions més important del sud de
Suècia, tot just relligat al continent pel nou pont Malmö - Copenhaguen. Malmö ha fet un salt endavant
prodigiós en els darrers deu anys.
Què ha fet Madrid després del 92? Respondre al repte de Barcelona i posar-se al dia en la xarxa mundial de
ciutats. Llançar-se a fons, esclar. Amb l´ajut de l´Estat, esclar, perquè “el tenen allí”. L´Estat és a Madrid i
cada vegada menys a Catalunya. Les dades més recents de la inversió directa de l´Estat al nostre país a l´any
2003 la situen en un 5,0%, tot un record de mínims. I si a aquest percentatge del que paga realment l´Estat hi
sumen la inversió de la Seguretat Social, la inversió a Catalunya seria del 5,24%. Un altre mínim històric. A
Madrid, doncs, seguiran tenint l´Estat totalment allí mentre Catalunya no iniciï la marxa cap a un Estat diferent,
cap a l´Espanya plural. No Catalunya sola, però Catalunya primer. Amb els aragonesos, els balears, els
asturians, els gallecs i tants d´altres. I després amb tots els alters.
Parlem un moment de la llei de caixes. No ens va agradar, en el seu moment, la llei catalana, que substituïa la
representació –prevista en la llei espanyola- per als municipis per una altra de basada en les entitats de
reconegut prestigi, expressió que si no és anticonstitucional és en tot cas clarament preconstitucional. Ara,
l´intent actual de predeterminar des del´Estat l´edat dels càrrecs directius de les caixes en un moment en què
la inestabillitat financera és considerable resulta francament sospitós. I aquesta és una dada que no ha de
sorprendre , vista la preocupació dels responsables del govern actual pel seu futur. Em refereixo al futur
immediat, al que es pot produir en les properes eleccions, i em refereixo al futur no del país sinó dels interessos
del partit que ens ha estat governant durant vint-i.tants anys.
Si a aquesta situació hi afegim la fal.lera del govern de CiU per ficar el nas en el més mínim moviment de la
societat civil, tant si són caixes com entitats com clbus de futbol, la inquietud no necesita més justificació. És
àmpliament compartida per l´opinió pública catalana.
Posar en quarentena, sense explicació, alguna de les més solidez institucions financeres no ja de Catalunya sinó
d´Espanya no té cap mena de sentit. És temerari.
Aquestes són algunes de les qüestions que van quedar al tinter durant el debat d´orientació de política general
celebrat la setmana passada al Parlament de Catalunya o bé que convé recordar després d´aquest debat. El
debat va posar en evidencia que hi ha un president que se´n va; potser més reconegut ell pel poble que no pas
agraït ell envers els ciutadans. Va posar en evidència que seguir en la situació actual no és útil per a Catalunya,
que no podem esperar dos anys a intervenir, dient-hi la nostra, en el debat obert sobre l´evolució de l´Estat de
les autonomies. El debat va demostrar un cop més la hipoteca de CiU respecte del PP, més algunes novetats,
com ara el recolzament des de fora a la continuïtat un any més d´aquesta hipoteca.
El debat, en fi, va deixar clar que Catalunya té un futur esperant a la cantonada. Un futur que té com a
protagonistes altres forces, altres sensibilitats, altres maneres de fer, altres homes i dones. I un futur que serà
posible si la ciutadania ens fa confiança. No hauríem d´esperar dos anys. No podem permetre´ns el luxe de
perdre´ls. No som nosaltres els que tenim pressa. És Catalunya la que no pot perdre el temps.
Pasqual Maragall, president de PSC.
13/10/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Infrastructures i empreses, el repte estratègic
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Política
Infraestructures
Economia
Empreses
Pujol, Jordi
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1364
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-10-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1417/19941027d_00654.pdf
c64c308760001d0aaa3371cdc561bce1
PDF Text
Text
Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (IR)
Intervenció de l'Alcalde en el II Simposium internacional de SEFES (27 d'octubre de 1994)
LES ADMINISTRACIONS LOCALS I EL FUTUR DE LES PIMES
Quina és la principal petició a les administracions públiques,
que probablement subscriurien la majoria d'empresaris?
No crec equivocar-me si afirmo que aquesta petició, que potser
resumiria moltes d'altres, seria que es creessin les millors
condicions possibles per al funcionament de les empreses.
VA■14,1/d)/\41,--1
Barcelona s'ha situat en posició molt rellevant en aquest sentit.
No ho diu l'Alcalde, sinó que que ho diu un mitjà l'autoritat i
la neutralitat del qual ni vostés ni jo dubtarem: El Financial
Times.
cuqc,,iiit„,L.--1._
eáikiN
En la seva edició del proppassat 27 de setembre, el Financial
Times publicava un rànking de les ciutats europees més atractives
per a instal.lar-hi un negoci. Barcelona apareixia situada en un
més que meritori seté lloc. Pensin que les sis primeres són
ciutats d'un gran pes específic a Europa: Londres, París,
Frankfurt, Brussel.les, Amsterdam i Züric. Que a continuació se
situï Barcelona, davant de Düsseldorf, Milà o Madrid, és molt
significatiu. Però no és en absolut fruit de la casualitat.
tet-V7t
Cr.54PCITf
e "l'Ad
1/1¿11.4.41,1
1
(jL
�L'emergéncia de Barcelona se situa, sens dubte, en el context més
ampli de la importància creixent del sud d'Europa (la "Mediterranean banana", com ha estat anomenada, enfront de la
tradicional "hot banana"). Però seria injust no tenir en compte
l'esforç que Barcelona, per mèrits propis, ha fet per situar-se
com una de les ciutats més dinàmiques d'Europa.
Avui Barcelona podria ser una esforçada capital de provincia. Una
capital de provincia angoixada per la crisi del seu motor
industrial i amb grans dificultats per obrir-se a altres fonts
de riquesa. Aquest és el cas de la gran majaría de ciutats
industrials britàniques, com Manchester o Glasgow, de ciutats
italianes com Génova o Torí, o de ciutats alemanyes com Hamburg.
Ciutats que erden pes, cada dia que passa, en el conjunt del
sistema de ciutats d'Europa. Ciútats degradades en l'aspecte
urbanistic i mediambiental. Ciutats en les que l'atur i la
marginació social no paren de créixer. Ciutats de les que la gent
somia sortir.
Res de tot això passa a Barcelona. Ben al contrari. L'enquesta
de la UNESCO que han publicat;aquest dies els mitjans de
comunicació reflecteix abastament i com el sentiment generalitzat
a Barcelona és el d'un nivell d'optimisme i satisfació molt alt.
(Zet-it
Barcelona no sha convertit en lá Glasgow del sud perquè vàrem
fer front a un repte: canviar de mida i de qualitat. Hi vam saber
donar una resposta positiva, amb éxit. Era un risc. El vàrem
2i
�córrer i ara comencem a obtenir els resultats. Barcelona ha fet
un salt qualitatiu important. Ara ens cal, a tots pelgats,
consolidar-lo í seguir avançant.
Les perspectives són molt alentadores. Sovint ho reconeixen més
els experts internacionals que nosaltres mateixos. Fa uns pocs
mesos l'European Economic Research and Advisory Consortium
assenyalava, després d'analitzar 32 ciutats europees, que
Barcelona era la ciutat europea amb major potencial de creixement
en els propers anys. El creixement anual que s'estimava era del
3,4%.
És cert que en tot aquest procés hi ha hagut dificultats i que,
en aquest període s'ha produït uña important pèrdua d'empreses
i de llocs de treball. Això ha succeït a Barcelona, com a tota
Espanya I a la resta d'Europa. Hem hagut d'afrontar unes crisis
econòmiques molt importants, que l'herència del tardo-franquisme
no ha fet sino agreujar. S'han hagut de realitzar uns canvis
estructurals d'una enorme complexLtat i que, en alguns sectors,
han tingut conseqüències traumàtiques. I no només a l'empresa
sinó també a l'adminístració. Cam a exemple, l'Ajuntament de
Barcelona ha recluí-1 la seva plantilla en més de 2.000 persones
en els darrers cinc anys (de 12.400 a 10.300 treballadors).
Avui en dia, rárea de Barcelona és, amb tota seguretat, la zona
que més ha avançat d'Espanya en la, modernització de l'estructura
económica, que ha de penetre una , posició més sólida en el
�la competència
context de la intensificació de
internacional en
uns mercats cada cop més oberts.
Barcelona ha estat capaç de tetes aquestes transformacions
mantenint uns nivells d'atur significativament menors als de la
resta d'Espanya i amb una tendència a aproximar-se als de la
mitjana de la Unió Europea (El juliol de 1994, la taxa d'atur a
Barcelona era el 12,9%, a Espanya el 16,5% i a la UE el 10,8%.
La taxa d'atur a Barcelona era, per exemple, molt similar a la
de Franca, 12,6%).
Qué s'ha fet des de l'administració local de Barcelona per
contribuir en tot aquest procés?
Un pas transcendental va ser la posta en marxa del Pla Estratègic
Económic i Social Barcelona 2.000. El Pla Estratègic, constituït
l'any 1988, va ser el primer exemple d'un tarannà de concertació
entre l'administració i els principals agents econòmics de la
ciutat. A través del Pla Estratègic es van poder afrontar els
canvis estructurals de l'economia L les inversions en infrastructures físiques imprescindibles per al salt qualitatiu que els he
esmentat al principi. I tot s'ha tet en un clima de diàleg i de
participació molt remarcable.
És molt significatiu que el model de planificació estratégica que
va impulsar Barcelona hagi estat adoptat per més de cinquanta
ciutats d'Espanya, Europa i América Llatina i que hagi estat
4
�guardonat per la Unió Europea com una de les millors iniciatives
de desenvolupament local.
La majoria deis elements que avui són assenyalats com a factors
clau de l'atractibilitat de Barcelona han sorgit del Pla
Estratègic. 1 de ben segur que les que tindrem d'aquí a cinc anys
sortiran del segon Pla que ja s'ha formulat. En voldria destacar
alguns d'ells:
Infrastructures i equipaments. Lestudi de la consultora Healey
and Baker, sobre la qual es basava el rànking publicat pel
Financial Times, subratllava molt éspecialment la qualitat de les
connexions internes
externes de Barcelona i la facilitat
d'accés als mercats.
Les millares de Barcelona en aquest sentit han estat espectaculars: un nou aeroport, una importantíssima xarxa de connexions
viàries, la ZAL. Ben aviat s'ampliarà el Port i Barcelona quedará
connectada amb la xarxa europea d'alta velocitat. També cal
esmentar l'avang en matèria de telecomunicacions que ha fet de
Barcelona la ciutat pionera a Espanya en aquesta matèria.
Però no és la pedra el qué probablement interessarà més a un
auditori empresarial -si bé és indubtable la incidència de la
qualitat de l'obra en la qualitat global de la ciutat-, sinó els
resultats i la seva incidència en l'activitat económica. En cito
alguns:
5
�• El trànsit internacional á l'aeroport de Barcelona s'ha
doblat en menys de 10 anys: de 1.736.000 passatgers el 1984
s'ha passat, el 1993, a 3.949.000.
• En sis anys sha passat d'una oferta hotelera de 15.737
places a 26.291. Això ha permès que el nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.897.938 l'any 1990 a
4.256.524 el 1993.
7
)(le()
• Les Rondes de Barcelona han permés estalviar una mitjana
de 308.231 hores diàries de Viatges. S'estima que un 30% de
les quals són hores dins de la jornada laboral.
2s Q
r
"-t-
• En set anys el total de línies telefòniques instal.lades
a Barcelona ha passat de 772.272 a 881.670, és a dir, un
increment del 14%. Les connexions de la xarxa Iberpac han
passat de 650 a 4.578, les línies Ibercom de 1.100 a 41834
i les terminals de telefonia mòbil de 613 a 21.123.
Aixó ha permès que s'hagi passat de set milions de
trucades internacionals a l'any, en el 1985, a 29 milions
el 1993. I això superant defihitivament els greus problemes
de congestió de línies que es patia fa uns anys, un problema que en el seu moment SEFES va denunciar amb contundèn cia.
• El Port de Barcelona s'ha consolidat com el primer port
de la Mediterrània en trànsit de contenidors. L'any 1992 es
�van moure un total de 552.309 Teus, xifra molt superior a
les 350.000 de Marsella o les 330.000 de Génova.
Mereix posar-se també de relleu el nou Pla de Qualitat
del Port, que garanteix els ' terminis d'entrega, seguretat
i agilitat burocrática.
• El sostre d'oficines de Barcelona ha passat en sis anys
de 2.630.000 m2 a 3.700.000 p2. Això ha permés que poguem
oferir una relació qualit a t-preu molt avantatjosa. Es
difonen de vegades comentaris sobre la dificultat del
mercat d'absorbir aquesta oferta. No són pas els promotors
immobiliaris els qui els fan.
I ara l'àrea de Barcelona està a punt d'afrontar un nou gran
repte de renovació: El pla del Delta del Llobregat. Hem aconseguit comprometre unes inversions importantíssimes: vora de
400.000 milions de pts. És a dir pràcticament la meitat del volum
d'inversió total realitzada a l'àrea de Barcelona en ocasió dels
Jocs Olímpics.
-
Competitivitat.- Barcelona no és una ciutat cara. És veritat
que el valor de Barcelona ha pujat, però no és una ciutat cara.
No en relació amb les ciutats amb les que estem competint. Uns
exemples, extrets d'un estudi recent de VISA Internacional:
• Un taxi de l'aeroport al centre costa -per terme mitjàl'equivalent d'unes 7,2 lliutes esterlines a Barcelona. El
7
1
�mateix trajecte a Londres bostaria 70 lliures, a París
22,47, a Frankfurt 23,74, a Amsterdam 17,57, a Brussel.les
14,88, a Ginebra 13,36 i a Milà 10,45.
• Un hotel de quatre estrelles costa a Barcelona un promig
de 142 lliures. A Londres costaría 223, a París 207 i a
Brussel.les 221. I dubto que tinguessin la qualitat deis de
Barcelona.
• Un dinar de negocis per a quatre persones costaría
l'equivalent de 132 lliures. A Ginebra serien 334, a Milá
209 i a Londres 202.
• El lloguer d'un metre quadrat d'oficina de primera
qualitat costa a Barcelona l'equivalent de 200 a 280
zA\1
j\r°
dólars. A la city de Londres costa 1.013 dòlars, a París
781 i a Frankfurt 584.
y
- Sistema financer.- Fa deu anywsemblava inevitable el decliu
de Barcelona com a centre financer. La ciutat, en canvi, ha sabut
col•locar-se en un lloc sòlid del sistema financer europeu. Em
remeto de nou a la premsa internadional més prestigiosa. El Wall
Street Journal dedicava dues pàgines a la Borsa de Barcelona en
la seva edició del 28 de juliol passat i elogiava els esforços
que havien permés situar Barcelona "on Europe's Financial Map".
8
�Aquí voldria subratllar la clara aposta de les institucions
económiques de la ciutat per reforçar Barcelona en mercats
financers especialitzats i orientats a les petites i mitjanes
empreses. Les possibilitats en aquest camp són molt interessants
atès que les PIMES constitueixen la base de la nostra estructura
productiva.
Indústria.- Malgrat el procés intens de terciarització que s'ha
produït a Barcelona, com en la majoria de ciutats dels països
desenvolupats, el sector industrial continua essent el nucli
vertebrador i cohesionador de l'economia de la ciutat.
Però, afortunadament, Barcelona ha estat capaç de realitzar una
transformació estructural important de la seva base industrial.
Molts sectors en declivi han estat substituïts per sectors en
creixement.
Segurament s'hauran de reformular algunes de les polítiques
urbanístiques vigents per afavorir el sector industrial de la
ciutat. Cada cop hi ha més activitáts industrials compatibles amb
altres usos urbans. Aquesta és una realitat ben allunyada de la
concepció antiga de la indústria com a activitat que requereix
una gran dotació de sòl i que produeix inevitablement molèsties
als veïns. Barcelona ha iniciat un estudi en profunditat sobre
aquesta qüestió.
�- Comerç.- El 22 de setembre es va constituir el Fòrum Ciutat i
Comerç amb l'objectiu de promoure el diàleg entre l'administració
municipal i el sector comercial de la ciutat. La setmana passada
es va celebrar la primera sessió plenària del Fòrum.
A través del Fòrum Ciutat i Comerç l'Ajuntament debatrà amb els
principals interessats qüestions tan rellevants com les càrregues
econòmiques que suporta el sector, l'anàlisi del comerç tradicional i la incidència de les grans superfícies, l'establiment de
regulacions especials per a les zones d'interès turístic, o,
també, quin és l'operatiu de l'Operació Nadal que més beneficiï
a tot el sector.
- Promoció internacional de Barcelona.- Barcelona ha llançat
diverses campanyes sectorials de promoció internacional amb
l'objectiu d'explicar els seus aventatges comparatius en alguns
sectors especialment competitius:
- Barcelona Centre Logístic.- Té l'objectiu de reforçar el
paper que pot jugar Barcelona com a centre de distribució
del sud d'Europa. Avui una de cada quatre pessetes exportades a Espanya ho fa des de i a través de Barcelona. Aspirem
a aconseguir una quota important no només de les exportacions -i importacions- espanyoles sinó a esdevenir, pròpiament, la Porta del Sud d'Europa.
10
�- Barcelona New Projects.- Té com a objectiu aprofundir en
la transformació urbanística de la ciutat í reforçar
l'oferta d'espais per a activitats econòmiques.
- Barcelona Centre Universitari.- Aspira a reforçar l'atractiu de Barcelona com a centre universitari i potenciar
els intercanvis universitat-empresa.
- Turisme de Barcelona.- S'ha constituït un consorci amb la
Cambra de Comerç per tal de potenciar el sector turístic de
la ciutat. No cal oblidar que el turisme és un dels sectors
més importants de la ciutat i., probablement, un dels que té
millors perspectives de creixement en el futur.
11(
En connexió amb la promocip turística es pot posar de
relleu la consolidació de Barcelona com a seu de congressos
i convencions internacionalE. Barcelona va assolir l'any
passat el quart lloc en el rànking mundial de ciutats
organitzadores de congressos.
De 150 congressos internacional amb 61.000 congressistes
estrangers el 1991, hem passat a 212 congressos als 72.600
participants el 1993.
Hi ha en projecte altres campanyes com Barcelona Moda amb
l'objectiu de promocionar els productes tèxtils de qualitat, un
sector que és fonamental en l'estructura productiva de l'àrea de
�Barcelona. També está en estudi una iniciativa similar per als
productes alimentaris i per al disseny.
- Modernització administrativa.- En el document de propostes de
SEFES que s'ha presentat per aquest simpòsium n'hi ha dues que
considero molt trascendentals:
• La simplificació de l'administració. És una reclamació
justa i evident. L'Ajuntament de Barcelona ha col.laborat
en una iniciativa de l'Institut Cerdà amb l'objectiu
d'implantar la finestreta única. També s'han posat en marxa
uns serveis d'atenció integrada als districtes que avancen
en aquesta línia.
• La implantació de judicis .ràpids en un tribunal especialitzat per a litigis comercials, segons el model que ja
existia a Barcelona amb el Consolat del Mar.
Barcelona s'ha convertit en pionera a Espanya en la implantació de judicis ràpids per diversos delictes. Es absolutament necessari avançar en aquesta línia d'agilització de la
justícia per garantir una major seguretat jurídica en les
transaccions comercials. En aquest sentit, la col.laboració
de l'Ajuntament de Barcelona serà total.
També seria convenient reforçar el Tribunal Arbitral que ja
funciona a Barcelona, a la Llotja.
12
�Per a finalitzar, quin ha estat el paper de l'administració local
a Barcelona per al futur de les PIMES?
L'Ajuntament de Barcelona ha contribuït a crear més activitat a
Barcelona, a augmentar els fluxos d'intercanvis, a accelerar les
transformacions necessàries i a donar a conèixer la ciutat a
l'exterior. Avui Barcelona és una marca que ven. És un actiu
intangible que beneficia a totes les empreses de la ciutat i de
la seva àrea d'influència.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4323
Title
A name given to the resource
Les administracions locals i el futur de les Pimes / Conferència al II Simposium Internacional de SEFES
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Administració local
Indústria
Competitivitat
Infraestructures
Finançament
Acció política
Model social
Empreses
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-10-27
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1394/19940622d_00630.pdf
76eae415dab5b4284c49b7b51e06b8e9
PDF Text
Text
(j l
c bri4
oi(
CIA4 dcMc(
bi( t /diuLtun,
NaAr,_&
CONFERENCIA EUROCIUTATS - EUROEMPRESES
_...------
INTRODUCCIÓ DE EXCM. SR. ALCALDE
vvt&VL,'
CC C C (7,75
INCERTIDUMBRE ECONóMICA Y POLíTICA.
t'^^ f' ^-
ECONóMICA: MEJORA ECONÓMICA MODESTA A MEDIO PLAZO
"HORROR A LA INFLACIÓN": A LARGO PLAZO.
›-
--^
i
Sç
^
^
PRIMARIAS T/FI$DALES„j
POLíTICA: ELECCIONES EUROPEAS =
ULTIMA VEZ: 98/99: ELEGIR UN GOBIERNO O UN PRESIDENTE.
PARLAMENTO EUROPEO NO DEBE SERVIR PARA REPRESENTAR A
PEQUEÑAS CIRCUNSCRIPCIONES EN BRUSELAS O ESTRASBURGO:
PARA FORMAR UN GOBIERNO.
JACQUES DELORS: CRECIMIENTO Y EMPLEO.
ATENCIÓN AL NIVEL REGIONAL Y LOCAL.
"ROTACIÓN” (COMO EN LA ESPAÑA DE FINAL DEL XIX):
LUBBE 2S / DEHAENE.
PERO NO HEMOS VENIDO A HABLAR DE POLÍTICA.
HEMOS VENIDO A HABLAR DE LA POLIS, DE LA VIDA SOCIAL,
DE 15 .
kt:VM
C1 ^
@S Y LOS SERVICIOS QUE HACEN LA VIDA
COTIDIANA: DE LA MEZCLA DE MERCADO Y CIUDADANÍA QUE
YA PREOCUPÓ A ARISTÓTELES A EFECTOS MUY PRáCTICOS.
USTEDES SON ALCALDES Y RESPONSABLES MUNICIPALES QUE
FABRICAN CALLES, ABREN ZANJAS EN EL SUBSUELO Y RECOu:-PA c-Lb?
GEN Y ELIMINAN RESIDUOS EN LA CALLE.
1
^
^, y^1 ti,L
�USTEDES SON EMPRESARIOS QUE FABRICAN VEHÍCULOS PARA
LilfsLU
IR POR LA CALLE, TIENDEN çAIIEs DE FIBRA ÓPTICA PARA
TELEFONÍA Y TELEVISIÓN (TELE—TRABAJO, TELE—COMPRA,
TELE—BANKING, ETC.) Y FABRICAN ENVASES Y MERCANCÍAS
QUE HAY QUE DESCARTAR.
¿CÓMO DEBEN SER LAS CALLES Y LOS COCHES PARA QUE
CASEN BIEN?
¿QUIÉN PAGA LOS COSTES DE UNOS Y OTROS?
NO PODEMOS HACER CALLES ESTRECHAS Y COCHES ANCHOS.
O QUIZáS HAY QUE DIFERENCIAR EL PRODUCTO: COCHE
ESTRECHO, CORTO Y SILENCIOSO PARA CALLE ESTRECHA Y
CONGESTIONADA, Y COCHE ANCHO Y RáPIDO PARA AUTOPISTA.
¿DEBEMOS LEVANTAR TODAS NUESTRAS CALLES PARA EXTENDER
CABLES DE FIBRA óPTICA? ¿CóMO LLEGAMOS DE LA CALLE A
LOS DOMICILIOS? ¿QUIÉN PAGA LOS ' TRANSFORMADORES? ¿QUÉ
ESPACIO OCUPAN: PÚBLICO, PRIVADO, COMÚN? ¿PUEDE LA
UNIÓN EUROPEA INCENTIVAR A LAS CIUDADES Y EMPRESAS
QUE INSTALEN "TRANSFORMADORES" PRONTO EN CADA
MANZANA?
BARCELONA TIENE YA 40 KM. DE GALERÍAS DE SERVICIOS
RODEANDO EL CENTRO, CON SUS ESTANTERÍAS PARA CABLES
ÓPTICOS, ELÉCTRICOS, DE COBRE, TUBERÍAS DE AGUA Y SI
�CONVIENE DE GAS. ¿CÓMO REGULAR EL SUBSUELO? ¿DEBEMOS,
COMO EN TOKYO, METROPOLITANIZAR A LA COTA -12 0 -20?
POR ÚLTIMO, EMPRESARIOS Y ALCALDES DEBEMOS DECIRLES A
LOS ESTADOS, A LAS REGIONES Y AL NIVEL EUROPEO, COMO
VEMOS POSIBLE QUE ELIMINEMOS LOS RESIDUOS QUE PRODUCE
NUESTRA VIDA EN COMÚN.
COMO EN PRECIO, COMO EN TECNOLOGIA, DÓNDE Y DE QUE
MANERA, Y QUIEN PAGA. ¿EL CONSUMIDOR EN EL PRECIO?
¿EL CONSUMIDOR VIA IMPUESTOS? ¿EL PRODUCTO VIA IMPUESTOS REPERCUTIBLES O NO EN EL PRECIO? (SIEMPRE
ESTO DEPENDE ENORMEMENTE DE LA RIGIDEZ DE LA DEMANDA,
COMO SABEN).
¿QUE PROPORCIONES DE RECICLAJE, "DUMPING" E INCINERARACIÓN SON PREVISIBLES EN LOS DISTINTOS CONTEXTOS
EUROPEOS, EN LAS DIVERSAS EUROPAS?
¿COMO COMBINAR ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y PRODUCCIÓN
DE ENERGA? ¿COMO IMPLICAR AL CIUDADANO EN UNA SELECTIVIDAD CASI GRATUITA PARA EL PRODUCTOR Y LA CIUDAD?
QUIZáS PRODRAN DARSE ALGUNOS EJEMPLOS O COMBINACIONES DE EJEMPLOS EN DISTINTOS ESCENARIOS.
HAY QUE DARLE AL CIUDADANO PEDAGOGÍA Y PRUEBAS
FáCILES DE ENTENDER DE QUE SU VIDA VA A CAMBIAR EN LA
3
�SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, DE LAS AUTOPISTAS (Y DE
LAS CALLEJUELAS) DE LA INFORMACIÓN.
Él
-&-\_
PARA ESTO TAMBIÉN DEBERÍAN SERVIR ESTAS JORNADAS DE
LOS DOS CONJUNTOS DE PROTAGONISTAS DE LA VIDA COTIDIANA. PARA CONCRETAR. PARA ESCOGER EJEMPLOS Y PROYECTOS QUE DEN PISTAS AL GRAN PÚBLICA SOBRE EL GRAN
TEMA: ¿ COMO SERá LA CIUDAD DEL 2.000 ? BLADE RUNNER
O HAMPTEAD ? ¿ MILTON KEYNES O MALAKOFF? ¿BAD GODESBERG O PIAllA DEL POPOLO ? P-1-'4/41 o
SEGURAMENTE NINGUNO DE ESTOS EJEMPLOS ES VáLIDO. ¿QUÉ
PODEMOS PUES IMAGINAR? ¿HACIA DÓNDE DEBEMOS IR? ¿CóMO
CREAR UN ESCENARIO EN COMÚN PARA INGENIEROS, ARQUITECTOS, ECONOMISTAS, ABOGADOS, ASOCIACIONES DE VECINOS Y COMERCIANTES, DIPUTADOS DEL PARLAMENTO, MINISTROS ESTATALES, QUE LES AYUDE A DICTAMINAR Y A DECIDIR ?
CREO QUE EMPRESARIOS Y ALCALDES, Y NUESTROS COLABORADORES DEBEMOS CONVENCER A TODOS DE QUE EL TERRITORIO
URBANO NECESITA DE UN NUEVO CONTRATO SOCIAL, BASADO
NO EN GRANDES PRINCIPIOS, SINO EN GRANDES Y PEQUEÑOS
PROYECTOS Y EN UNAS NORMAS DE CONVIVENCIA Y CIUDADANÍA.
4
�r
ALGO DE ESO DECÍA RAVI DAHRENDORF EL DOMINGO PASADO:
LA COMBINACIÓN DE SEGURIDAD Y LIBERTAD, PERO CONCRETANDO. NO EN ABSTRACTO SINO EN ESCENARIOS CONCRETOS(
CON LOS DATOS REALES. EN TIEMPO REAL.
HE AQUÍ EL RETO DE ESTAS JORNADAS, A LAS QUE AGRADEZCO SU ASISTENCIA Y PARA LAS QUE PIDO MODESTIA, OBSTINACIóN Y AMBICIóN AL MISMO TIEMPO.
PASQUAL MARAGALL
5
��22 ce6-
o
L'ALCALDE DE BARCELONA
,�^,
»tpi'vt,„.„-e
4—twcLA--1
A
cv\-.4./k
2ukr,9 /AA„,
,1
-5(
\AA") veim
í,
e
6L,
„xko4
Ý
42..)
r-
L
LA;¿k
(„t1 a– 1.7 c--(-4?)
elo4 (c.“_e_f
Jute,
1-?
tL
(A11-17
LA,
ytn..)
(--)
A-11-h 11-19
-Y11 1 1-4111 41
t(
7
c.--)
k
(-91
,
(t)2-41;j12
�-
L'ALCALDE DE BARCELONA
,k3uLe,
1".r
(A-9 ca..;
tog
d(p
Ltsz-) )2-' 6\1 cL---5
LAtiLL-f 61-4,N
„tt
vk_An
LC
1
PLI 1
/./
o
c'(.7
7
cl utul-sr-
cz.,_11.9)
(j>
CLCL-4"1 -‘
kiA)
A
c/f
cm,/
VI' el
(Así-)
—7,
,)cì-
I,
cf2,ej_
cÀ1c
vv)'
0(2.4 ctite,
•
�L'ALCALDE DE BARCELONA
c.,4-22)
tL
(3
/U-
¿c-
z
ÁÁ\
A
4
‘`
( b),„,
‘.; 14/1,›
ívtg
v
(V- —
¿AM", ivre
2-e
--Ut.,1.--tí:
.
JL&t-•tivtp--1
1-1A--.4-)
2fi.
ti
?
-1)-4)
f
C-b
rtA-4."
'
litl',LLAIrry)
NI(
‘.j15" f)-0
<
1;6,
1
tz_
ki,s1,‘
/LIÁ,
'7
�L'ALCALDE DE BARCELONA.
o
o
O
<1-daL,
cletA--e( oý
("_15 Lk a-A te,t4,-- eC,(
C\
(C2,
(
n!
(1ce.?
k\ç,
cj ,,
LA), A--)
am-Q-
V7ÁŠ
•
1 `'Qrs-
Ctik--‘ a-2
a-u
IQ
-LeAvto
(vc)
Oa
Ir
'7
1('aZ
1
(ft-, ?
t7
1- um-V—r)
(11
UL,"-Azu.
tpLUA-4-4)
1,H
¿4UA4-,9
7
c-, tÁveu,c,-,
L
CAN-e Crtj-Dt---(
L.A.AA
CA.7.1,(J7/(9,-)
oul dcfr-Gtva--11--‘`
,.-b ve c4.4,-;
("7 Art.
i-?-1-4-1
c.-
cy~
G-Le c,
0Ld_9›
L7
2
�L'ALCALDE DE BARCELONA
,.
\
Va
1' Lit,-,)
1
CÁ,
titiv•-0--
IA.As-vt"--‘.9---) ,
1
CienA) k-rf
--)
t:L{'/\A–st--0 , pm.
,
&ti
atr
k pi-g fr
ef\v9i-`
(
Ls ,..1
,/, (ir-a,
p.,
6tit'Al c'.7
7)c.,t0-1-A- ‘)1--
..cb
LA--e.A,v-„e"--
J
ml vtit- ,,,t)..4 ,I
c-,t1--,
i,ii^:"
vzfr-
.1'i'd:' i-rvy
,AL0--, .
‘1-4
N-1
-
(
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4300
Title
A name given to the resource
Conferència Eurociutats - Euroempreses / Conferència a la Sessió inaugural
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Municipis
Indústria
Acció política
Territoris
Empreses
Barcelona
Description
An account of the resource
Conté notes manuscrites de PM.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-22
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1213/19900123d_00369.pdf
faebe40c6b670783ab2ae2bdfda21e41
PDF Text
Text
ALTEZA,
LA CONCESIóN DE LOS PREMIOS QUE OTORGA
LA FUNDACIÓN "BARCELONA PROMOCIó" A UNA
PERSONA Y A UNA INSTITUCIÓN QUE TAN SIGNIFICATIVAMENTE HAN CONTRIBUIDO A LA PROMOCIóN
INTERNACIONAL DE BARCELONA, EN UN ACTO
PRESIDIDO POR VUESTRA ALTEZA, ES UNA DE LAS
OCASIONES EN QUE SE PUEDE SENTIR
¡ CUMPLIDAMENTE
EL ORGULLO DE SER ALCALDE DE
ESTA CIUDAD.
LA APERTURA AL EXTERIOR ES UNO DE LOS
VALORES MáS ESTIMADOS POR CIUDAD.
BARCELONA HA SIDO DESDE SIEMPRE UNA
ADELANTADA EN LA PROYECCIÓN DE
LAS
;V,) L
tle
INQUIETUDES -1)11
.1f9~ DE CATALUÑA Y DE (41«.~4~2
TODA ESPAÑA.
N
tU
-C / Ì
i•
ESTA Ma*OnUOSA SALA GÓTICA QUE NOS
ACOGE HOY SABE MUCHO DE LA YA VIEJA VOCACIÓN
INTERNACIONAL DE LA CIUDAD. UNA VOCACIÓN QUE
EN SUS ORíGENES SE ASIENTA EN UNA SòLIDA
TRADICIóN COMERCIAL EN EL MEDITERRáNEO, Y
�QUE, MáS TARDE, SE TRADUJO EN UNA PRESENCIA
CATALANA EN TIERRAS LEJANAS PERO TAN PRÓXIMAS
A NOSOTROS COMO SON LOS PAÍSES
IBEROAMERICANOS.
ALTESA, VIVIM EN UN MóN CADA VEGADA MÉS
OBERT. LA COMUNITAT EUROPEA ESTà A PUNT DE
CONSTITUIR EL PRIMER ESPAI SENSE FRONTERES
INTERIORS D'EUROPA. ELS CANVIS ESPECTACULARS
I
ESPERANÇADORS QUE S'ESTAN PRODUINT A
L'EUROPA DE L'EST ANTICIPEN L'ENTRADA DEL
SEGLE XXI. EN AQUEST CONTEXT GENERAL EN QUè
TANTES FRONTERES ES DISSOLEN I TANTES COSES
CANVIEN JA NO ÉS POSSIBLE AIXECAR NOVES
BARRERES NI MANTENIR MURS INTERIORS.
BARCELONA, QUE HA MIRAT SEMPRE CAP A
L'EXTERIOR, HO HA ENTéS I SERa CONSEQÜENT AMB
EL SIGNE DELS TEMPS.
LA MATEIXA IDEA DE CIUTAT ÉS ' OPOSADA AL
TANCAMENT. NO ÉS CAP ATZAR QUE EL MUR DE
BERLÍN, UN MUR QUE MIGPARTIA UNA CIUTAT, FOS
EL SíMBOL MÉS COLPIDOR DE LA DIVISIó EUROPEA.
PERQUè COM DIU UN VELL PROVEROI ALEMANY,
STADTLUFT MACHT FREI, L'AIRE DE LA CIUTAT FA
LLIURES ELS HOMES.
�BARCELONA CONEIX UN MOMENT
D'UNA
INTENSITAT ESPECIAL, VIU UNA TRANSFORMACIÓ
D'UN GRAN ABAST. BARCELONA, QUE TÉ UN
PROJECTE AMBICIóS I REALISTA DE RENOVACIÓ
URBANA 1 DE REEQUILIBRI DE LA CIUTAT, EL VOL
COMPLETAR ARA AMB UNA PRESèNCIA EN EL MÓN. LA
CONCESSIo DELS JOCS DE LA XXV OLIMPIADA HA
ACTUAT COM A MOTOR D'AQUEST PROJECTE, I AL
MATEIX TEMPS HA SIGNIFICAT UNA GRAN IL.LUSIó
COL LECTIVA,
COMPARTIDA PER 1 TOTS ELS
CATALANS, PER TOTS ELS ESPANYOLS.
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT INTEGRADORA, QUE
VOL ACOMPLIR LA FUNCIó DE GRESOL QUE SEMPRE
HAN TINGUT LES GRANS METROPOLIS. UNA CIUTAT
ES UN LLOC D'ENCONTRE, DE CREACIÓ,
D'INTERCANVI D'EMOCIONS I D'IDEES, ES, EN
DEFINITIVA, UN ESPAI DE LLIBERTAT.
PERMITIDME, ALTEZA, QUE TERMINE MI
INTERVENCIÓN FELICITANDO A LOS PREMIADOS. AL
DR. JOAQUIM BARRAQUER, CONTINUADOR DE UNA
DINASTÍA DE ILUSTRES MÉDICOS BARCELONESES, Y
CUYA CLÍNICA ES UNA DE LAS INSTITUCIONES
BARCELONESAS MáS RECONOCIDAS INTERNACIONALMENTE. AL COMITÉ OLÍMPICO INTERNACIONAL, QUE
�HA CONFIADO A BARCELONA LA ORGANIZACIÓN DE
LOS JUEGOS DE LA XXV OLíMPADA, Y QUE SABE QUE
PUEDE CONFIAR PLENAMENTE EN LA CAPACIDAD, LA
EFICACIA Y EL SENTIDO DE LA RESPONSABILIDAD
DE BARCELONA.
MUCHAS GRACIAS A ELLOS POR ENALTECER EL
NOMBRE DE BARCELONA, Y MUCHAS GRACIAS A VOS,
ALTEZA, POR VUESTRA PRESENCIA EN ESTE ACTO.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4119
Title
A name given to the resource
Lliurament dels Premis de la Fundació Barcelona Promoció per S.A.R. el Príncep d’Astúries
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Llotja de Mar
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Premis i reconeixements
Relacions Internacionals
Barcelona
Territoris
Model social
Acció política
Empreses
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-01-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf
0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd
PDF Text
Text
Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa
Business Development Forum” (NABDF)
La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008
Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión
de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que
integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como
sede del Secretariado Permanente.
En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la
Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la
promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era
urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la
más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la
importancia de emprender este diálogo...
que desde Barcelona
siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su
totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad
(desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un
oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto
medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones
diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación.
Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los
acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen
camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá
imprimir un nuevo ritmo al proceso.
***********************************
1
�Quiero felicitar
a los organizadores del Foro de Desarrollo de
Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE
DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”.
Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza
sobre la incertidumbre.
El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de
Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento
complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la
región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y
que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido
y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar
la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la
región.
Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún
escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los
extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los
comerciantes, crece la riqueza de los países».
Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero
Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la
justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era
el comercio».
Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como
entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su
sabiduría primitiva.
2
�La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente,
suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras
partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que
pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en
Argelia o en Istanbul.
Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se
basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las
empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de
bienes producidos y comercializados.
Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur,
dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados,
sean nacionales o internacionales.
Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación
que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso:
1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la
economía.
¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom
en la construcción y un incremento regular de la producción
agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos
móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades
hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la
compra de gas argelino vía Gibraltar.
3
�¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en
cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a
Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas?
¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como
fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables
de Túnez?
No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la
pereza de los europeos.
La
observación
del
Banco
Mundial
de
que
«el
ritmo
e
intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de
Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece
sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y
que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de
acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de
Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil
palabras.
2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones,
energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener
una mayor capacidad para presentarse ante los inversores
europeos y internacionales.
Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de
cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás:
4
�-
Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo
que pocos habrían apostado;
-
El sector energético argelino se abre a la participación
internacional;
-
Las exportaciones tunecinas han crecido y se han
diversificado;
-
Todos
esos
países
han
estabilizado
su
entorno
macroeconómico y han cancelado deuda;
-
Son visibles los comienzos de un debate público sobre
política y reforma económica.
3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes
empresarios;
los
poderes
públicos
deben
poner
a
su
disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las
pymes son y serán el motor del crecimiento económico.
Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien
comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de
los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good
news.
****************************
Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han
tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo.
En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la
4ª línea de actuación.
5
�4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán,
probablemente su papel estratégico como proveedores clave
de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no
debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a
invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells
(hidrógeno).
Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías
públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o
norteamericanos.
En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han
adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto
estarán buscando alianzas en la región.
Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes,
y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el
potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es
enorme.
5ª La integración magrebí es una condición imprescindible
para el crecimiento de estos países y para la relación entre la
Unión Europea y el Magreb.
Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración
Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos
como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el
gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas
durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una
6
�oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de
colaboración.
Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector
requiere voluntad política.
La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de
unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del
Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de
crecimiento lento.
Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el
cual los países del Sur se especializan en actividades de baja
tecnología con mano de obra muy poco cualificada.
6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se
transformen en inversiones productivas.
El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos
que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000
y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con
mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda
ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis
años (2000-2006).
No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento:
probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de
subsistencia. Ya es mucho.
7
�7ª Apostar por la creación de un banco europeo del
Mediterráneo con especial atención al Magreb.
Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una
referencia
creíble
y
produciendo
expectativas
favorables
indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una
mayor
relevancia
a
los
instrumentos
financieros,
hay
que
institucionalizarlos y dotarlos de medios propios
8ª Se deberían
llevar a cabo reformas de las instituciones
financieras y bancarias.
En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en
las cámaras acorazadas de los bancos.
Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos
países
que
en
otros,
pero
los
bancos
públicos
siguen
desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante.
Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan
es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de
interés.
Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a
cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren
que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios
privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a
acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue
siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual.
8
�9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el
camino
de
la
liberalización
y
crear
empresas
mixtas
euromagrebíes.
Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el
partenariado por parte de algunas empresas del norte, como
Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como
por ejemplo Frulact.
Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias
oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena
calidad.
Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán
interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser
mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos
flujos de inversión se incrementen con rapidez.
Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e
italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar
los actuales costos (tan elevados) de las transacciones.
En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa
podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos
económicos.
9
�Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta
aprensión a involucrarse en el sur.
La pelota está ahora en el tejado del Magreb.
10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del
Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la
información y crear una industria de ocio paralela.
En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital
que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin
embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad
de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se
corresponden con el número de estrellas que ostentan los
establecimientos.
Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles
internacionales.
Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es
mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el
turismo.
11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha
digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un
sector nuevo y decisivo para su crecimiento.
A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe
reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a
nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando
10
�impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y
las finanzas solían ser la única norma.
Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar
varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos
sectores, aunque se queden atrás en otros.
La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su
desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles
oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales
como extranjeras.
En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer
más para alentar el diálogo.
El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que
cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la
necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca
ha sido significativo en este campo.
Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb?
12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo
para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por
los poderes públicos y privados.
Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un
papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora.
11
�Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde
estarían las sociedades norteafricanas?
¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la
exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo?
No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del
potencial laboral y emprendedor de un país.
Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo
añadiría, “tanto como su origen”.
****************************
Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África
del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice,
y por un medio muy simple.
Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un
consejo de empresarios, formado por representantes de los países
del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base
permanente al Foro.
Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la
cobertura de Fundación Catalunya –Europa.
Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás
debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa
conjunta.
12
�Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces,
sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona,
Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que
dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo.
Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando
considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de
lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la
formulación de propuestas al sector público y corporativo.
Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben
introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia
está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración.
Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar
la ventana de oportunidades que ya existe.
Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí.
Muchas gracias.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF)
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
La Casa La Llotja de Mar
Language
A language of the resource
Castellà
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Subject
The topic of the resource
Empreses
Àfrica
Cooperació
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-11-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf
87821214f3930e57205a00ada0790675
PDF Text
Text
VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
03/07/2007 - IESE (Barcelona)
Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció]
Moltes gràcies a vosaltres per la invitació.
Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català
parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa.
Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de
l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió,
de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una
carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una
bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això,
que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères
excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més
agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà
essent.
Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració.
Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí
d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva
experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari
de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat.
L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va
haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una
mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi
havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil
empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia
més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el
tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja
havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era
possible o no que les cultures es parlessin.
Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva
qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una
altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en
competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita
possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només
les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes
diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural
que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el
que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc
i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una
vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què,
matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del
mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran
produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el
color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom.
-1-
�Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però
hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem
de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap
a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement
arribarà.
En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses,
m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú
s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i
no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era.
D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves
particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una
cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement
demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les
mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una
manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població
irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy.
No hi cabien.
La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera
vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els
camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però
quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra
van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes,
els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van
ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica.
Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar,
van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es
reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta
part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho
van fer els anglesos i els alemanys.
Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana
producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot
cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir
és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una
terra on poder arribar i poder alimentar-se.
Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la
pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem
exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”.
‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir.
Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la
inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per
tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en
l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més
barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat
més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi
cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la
densitat i Amèrica és l’espai.
-2-
�Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant
ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent
que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè
hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó
econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de
conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet
eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació
equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt
diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se
n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es
basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que
són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen
l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats
cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una
part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits
s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I
això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és
que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge.
Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per
Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan
com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per
la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No
productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te.
Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen
‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del
tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més
superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de
la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són
molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra
banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb
Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva
generació ens semblen impossibles d’imaginar.
Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On
moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement
ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els
quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del
desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin
formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i
després edificar-la, millorar-la.
¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del
qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra
llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris,
per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on
hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre
o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no
succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la
-3-
�paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells
que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que
els costa d’acceptar com a igual.
Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a
haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet
d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida,
amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de
demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha
també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els
“bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir
la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai
més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això
comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el
que està passant a nivell continental amb les grans migracions.
Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat
són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci
por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la
meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts
sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema
d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer,
que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides
no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en
aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les
Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans
conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord
Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests
conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són
els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el
món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg
entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no
necessàriament idèntics.
Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles
organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de
cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres
ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com
combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les
poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar
d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què
és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que
vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies
d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per
tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra
excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui
molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de
vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és
evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els
moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin
-4-
�absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt.
Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de
Nova York o des de les Nacions Unides.
Moltes Gràcies.
-5-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IESE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Jornada organitzada per la Fundació Grup 7.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Joventut
Immigració
Model social
Empreses
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències