1
10
104
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2768/19991209_20anysEstatut_PM.pdf
1f5d90bb39c9ea6361bdb1b1da8f32ef
PDF Text
Text
Diseurs de Pasqual Maragall
XX ANYS D'ESTATUT 9/12/99
Deixeu-me dir d'entrada que aquesta commemoració
del XXè aniversari de l'Estatut no es una ocasió per
a la nostàlgia, sinó una magnífica oportunitat per a
la projecció del futur.
Aquesta sessió coincideix amb l'inici d'una
legislatura nova al nostre Parlament, on ressonen ja i
seguiran ressonant les expectatives de canvi de la
majoria de la nostra ciutadania.
Com es contempla l'Estatut de 1979 des d'aquesta
nova perspectiva? Quin balanç se'n pot fer i quina
projecció futura li poden atribuir?
Si ens fixem en els resultats de les eleccions del 17
d'octubre, les forces que proposaven una ampliació
o reforma de l'Estatut van obtenir al voltant de
100000* vots més que les que no la proposaven.
Per a la majoria d'aquests votants, això no
significava un rebuig del que aquest Estatut ha
comportat per a la vida del país i de la seva gent en
les dues últimes dècades: la seva contribució ha estat
<*~
—
-—-
molt positiva. No era, doncs, un rebuig. Però era i és
i
�una intuïció de què l'Estatut ha quedat desbordat per
la dinàmica de la història accelerada d'aquest final
de segle.
Hi haurà ampliació de l'Estatut. No és que l'Estatut
hagi envellit prematurament: és la història la que ha
corregut més de pressa del que era previsible. I
l'Estatut i el marc constitucional hi ha contribuït. És
el millor elogi que en podem fer.
D'ençà de l'aprovació de l'Estatut hi ha elements
nous a considerar. El més important d'ells ha estat
l'entrada a laJJE i la ratificació dels seus Tractats i
d'altres documents, com ara- la Carta Europea de
l'Autonomia local del Consell d'Europa.
Aquests documents són llei vigent a Espanya i per
tant a Catalunya, i poden ser aplicats pels jutges en
les seves sentències. En ells es consagra una
renovada concepció de la sobirania, distribuïda entre
eís diversos nivells de govern, i es consagra també
una indisimulada preferència per la proximitat en la
gestió dels afers públics.
El principi de subsidiarietat vol que el complement
del procés d'unió i integració sigui el de devolució i
acostament dels poders: la devolució és la penyora
que la unió no se'ns endurà el poder massa lluny
quan no cal.
2
�És en aquest marc de principis que Catalunya
aconseguirà l'acompliment del seu desig històric de
llibertat sense renunciar a la unió amb els pobles
d'Espanya i d'Europa.
En aquest context nosaltres pensem que l'Estatut no
s'ha de tocar_en_allò que constitueix el seujracli
jonamental: és un equilibri massa delicat, igual com
la Constitució.
Però se li pot afegir i se l'hi ha d'afegir el que hem
après en aquests 20 anys. Aquests principis derivats
W T à formació gradual de l'Europa unida i de la
nostra pròpia experiència d'jutogoverrî~ajudaran a
interpretar amb una altra llum els textos legals.
Altrament els petrificaríem i acabaríem de fet traintlos.
D'això se n'ha dit de vegades una nova lectura. Però
aquesta nova lectura necessita d'una_ampliació_o
jddició al text inicial. Aquesta lectura distinta
necessita explicitar les claus de la nova interpretació,
que és absolutament legítima i necessària desprès de
tot el que ha passat.
Perquè tot ha anat prou bé, no ens enganyem. Els
més grans ho poden valorar millor que els més
joves.
3
�Però, diguem-ho també, sense que aquests, els més
joves, hi posin el seu accent no hi haurà realment
passes endavant. Entorn de ja meitat de les
I ciutadanes i els ciutadans que^ voten noJian-votat ni
\ J^L£QnsütucLó_njJL'Estatut. I cada vint o trenta anys
tornarà a passar el mateix. I caldrà rellegir les lleis
fonamentals en veu alta, permeteu-me l'expressió, si
volem saber quina cara hi posen els ciutadans.
Si ara haguéssim de fer la Constitució i l'Estatut els
faríem diferents. Però es evident que no ens podem
arriscar a una re-escriptura total, de cap i de nou. Si
per primer cop gaudim de 20 anys de democràcia i
d'autonomia, fem-nos-hi forts.
El que podem i hem de fer es afegir a l'Estatut els
jgrincipis nies claus d'una interpretació més d'acord
amb els temps que vivim i les modificacions
puntuals que convinguin a aquesta interpretació.
M'explicaré: sortint d'una dictadura de 40 anys, on
l'Estat ho era tot, forçosament l'Estatut i la
» Constitució havien de ser una llista exhaustiva,
circumstanciada i prolixa de totes aquelles
competències que aquell Estat omnipotent perdria en
benefici de les autonomies i de la societat.
4
�Però ara no tenim darrera 40 anys de dictadura sinó
20 anys de democràcia. Això vol dir que si ara
Tía^u^ssini d'escriure un text per obtenir el mateix
resultat que hem obtingut, ens limitaríem a dir
quines són les coses que es quedaria l'Estat, les
poques i elementals que es quedaria l'Estat, i no les
moltes que deixaria anar i les circumstàncies i
condicions en què les deixaria. Això és el que s'està
fent a la Gran Bretanya i a la revisió de la segona
part de la Constitució italiana.
Avui a Europa se sent un clam a favor de fer realitat
el vell principi de que la societat és primer que
FEstat, primer que les administmdons_públiques.
Subsidiarietat vol dir que l'Estat és secundari
respecte de la societat, que n'és l'expressió formal i
en garanteix l'estabilitat i la justícia, però que no la
substitueix.
Avui es evident que l'Estat no es necessàriament un
bon gerent però que ha de ser un bon garant, una
bona garantia, més eficaç i més forta que fins ara, si
cal, dels drets de la societat i dels individus enfront
dels vells i nous poders fàctics, enfront de la innata
tendència dels mercats i els grups socials al
monopoli i a la dominació.
El Tractat de la Unjo diu clarament en el seu
preàmbul que la UE es una Unió dels pobles cada
5
�cop mes estreta i on tot es farà com més a prop dels
ciutadans millor.
I després en l'articulat afegeix que en virtut del
mateix principi, en tots aquells temes que no siguin
comunitaris la Unió només farà allò que els estats no
puguin fer millor.
Aquesta és una visió reductiva però interessant.
Reductiva en el sentit de que es limita a la relació
entre la Unió i els estats, mentre que el preàmbul es
refereix genèricament a totes les relacions entre
governs i entre governs i ciutadans.
Però interessant perquè ens obre la via del que
haurien de ser aquí les relacions^ entre Estat,
Generalitat i poders locals. ~
Tot això comportarà tres conseqüències:
—En primer lloc, sense alterar-ne substancialment el
contingut, rEstatut^ ha de compíax_amb unj^odi
intejr^ejajru^jiina guia de lectura, uiia_aiírmació_de
principis que permetin la_seva_aplicació en sintonia
amb el nou moment que vivim.
—En segon lloc, s'han d'elaborar les lleis de
desplegament de l^Estatut, que ordenin, reformin o
"substitueixin la lletania de lleis post-estatutàries,
% * -
—
—
6
•
•
—
-
—
~
�especialment jeja matèrie&_d' organització del territori
uJeTàdministració pública catalana.
"
—Finalment, hem d'estar preparats a respondre de
les^_imglic^çiû^—això—pugui—tenir—en_Ja
configuració de l'Estat, en particular pel que es
refereix al Senat __com a cambra. federaL o dels
territoris i a la formació de la voluntat política
éstâtâTdavant de tercers.
La diferència entre l'esperit amb que es van redactar
els textos fonamentals i l'actual es immensa. Les
finalitats que es volien aconseguir amb l'estil que es
va utilitzar ja han estat aconseguides.
Ara el text de l'Estatut es tant una garantia com la
seva falta d'actualització seria un obstacle al
progrés. No som partidaris de tocar-lo pel que té de
garantia. Però som partidaris d'interpretar-lo a la
llum de la realitajTi de les nécessitais actuals per
evitar que es converteixi en un fre per al nostre
progrés natural.
El món es fa mes complicat i alhora mes senzill.
Més complicat perquè progressivament anem
renunciant a la comoditat d'una organització política
amb un sol concepte central, la sobirania. I més
senzill perquè les distorsions produïdes per aquest
simplisme conceptual que ha dominat fins ara són
7
�tan importants que la seva flexibilització serà com
un alliberament.
Com podem arribar a aquest resultat? Qui ha de
participar en aquesta tasca d'eixamplar els marges
de l'autogovern en direcció, no a un passat que no
pot tornar, sinó cap a un futur que es dibuixa davant
nostre?
En tot cas nosaltres proposem una entesao^ertaj.
sense exclusions. Però naturalmHïTIâ^olnelîçarem a
Construir amb aquells que han mostrat la seva
disponibilitat a entendre's. Confio que al final ens hi
podrem trobar tots.
Hem de contemplar també aquest tema a partir de
l'examen de la situació política a Madrid. ¿Com pot
incidir aquesta situació en el procés que pretenem
engegar?
En aquest moment la sucursalitzacio més important
es produeix indirectament a través de la
impossibilitat de fer a Catalunya governs amb
majoria suficient sense aliances que limiten la seva
llibertat de moviments. I també pel fet que_el
nacionalisme català, que es accidentalista en matèria
de^cojrfíguració de l'Estat, ha optat per basar la seva
capacitat de construir un marc polític català en la
necessitat que els partits centrals puguin tenir del
8
�recolzament nacionalista per formar majories de
govern a Madrid.
Tot això ha complicat extraordinàriament les coses i
ha empobrit considerablement el panorama polític.
Però aquest escenari s'acaba.
El futur de Catalunya en llibertat consisteix també
en la participació activa de Catalunya en la nova
etapa de l'Espanya que aspira a un rol important i
estable dins d'Europa, en el Mediterrani i a Amèrica
Llatina. De l'Espanya entesa com un conjunt de
pobles diferents que es respecten i s'estimulen.
D'això nosaltres en diem federalisme, es a dir,
diversitat, unió i llibertat. El nostre projecte es basa
en la construcció constant de la confiança, en ej.
diàleg i e n e l consens. L'arquitectura institucional
d'aquesta confiança i d'aquest diàleg té una primera
peça -però no la única- en l'existència d' un òrgan,
el Senat federal, on es formulen els compromisos i
els objectius compartits imprescindibles.
Poc a poc hem anat convencent a la força política
que ha estat l'eix i la columna vertebral de la
modernització de l'Estat espanyol i de l'entrada
d'Espanya a Europa de la necessitat de adoptar un
plantejament federal.
9
�Ara hem de convèncer els nacionalistes que la única
solució a les seves legítimes aspiracions és un marc
de caràcter federal, amb el nom que sigui.
Això es el que nosaltres interpretem que els catalans
desitgen.
Ha de quedar clar que les coses han canviat i que no
és factible pensar en un acord a Madrid que no
tingui un correlat a Catalunya. Els socialistes
catalans hem demanat als nostres companys
espanyols que siguin conscients que nosaltres no
avalarem cap pacte o entesa a Madrid que no vagi en
el sentit que des del nostre punt de vista convé als
interessos generals de Catalunya i d'Espanya. Que
tothom en tregui les conseqüències oportunes.
S' ha acabat el tacticisme, s'ha acabat la supeditació
de la política catalana als problemes de la
governabilitat espanyola: els dos temes estan
relacionats.
Si Catalunya no va bé Espanya^anirà malament. I si
Catalunya pot encolomar a Madrid tots els mals que
li arriben Catalunya anirà malament per força,
perquè li mancarà motivació per a superar-se, li
mancarà auto-exigència - com ja ha passat en
diverses etapes de la nostra història.
10
�Aquest nou plantejament de les relacions
Catalunya/Espanya requereix temps, constància i
acords. Però requereix sobretot una Catalunya
autoexigent amb si mateixa, en les seves relacions
socials, culturals i polítiques.
Perquè l'autogovern que volem no és una finalitat en
si mateix. Només es justifica perquè ha de ser una
eina al servei de les aspiracions i les necessitats dels
ciutadans i les ciutadanes.d'aquest país.
En això vaig totalment d'acord amb el
M.H.President del Parlament i li reitero la meva
disponibilitat per a col·laborar en la recerca de la
Catalunya sense exclusions, culturalment robusta i
políticament dialogant que uns i altres hem imaginat
possible.
Hem de completar l'Estatut per tal d'aconseguir-ho.
Aviat, crec, i espero, Euskadi no serà ja una excusa
per a que no es pugui parlar de tot això.
Els moments alhora dramàtics i expectants en que
celebrem l'esperançador vintè aniversari del nostre
Estatut ens mouen a pensar amb prudència però
també amb gran convicció que estem a prop
d'encetar la millor vintena de la nostra història
contemporània.
H
�Que el Parlament de Catalunya, M.HH. Senyors, que
vostès han conduït tan dignament fins aquí, se'n faci
valedor. I que sàpiga estar a l'alçada de les
renovades responsabilitats que li escauen.
12
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Discurs de Pasqual Maragall a l'acte commemoratiu de 20 anys d'Estatut de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999-12-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Commemoracions
Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Còpia del discurs de Maragall a l'acte celebrat al Parlament. Conté subratllats manuscrits de Maragall.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 293
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1560/0000000800.pdf
c62e13f744c9bc668a82aece45c1359e
PDF Text
Text
Entrevista a La Vanguardia
"El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España"
RAFAEL JORBA
Barcelona.
Pasqual Maragall tiene un ojo puesto en las elecciones catalanes del 2003 y otro en las españolas del
2004. El candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat reitera en esta entrevista su apuesta por la
catalanización de España, dice "que Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución" y
concluye que el conflicto vasco se ha convertido en la excusa para frenar este debate. Descarta una
"boda inmediata" con CiU en el 2003, pero augura un reencuentro en España entre socialismo y
nacionalismo democrático.
-Usted cumplirá 62 años en enero del 2003 y Artur Mas, 47. ¿Es consciente de que encarna la
alternancia, después de más de dos décadas de pujolismo, pero que su rival de CiU esgrime la
renovación generacional?
-Sí. Pero la renovación que se necesita no sé si es cuestión de números. Es más bien histórica. Es una
renovación que afecta al discurso político de Cataluña en todos los aspectos y que nosotros podemos
hacer mejor.
-El propio Mas afirmaba hace una semana que, a los 25 años del inicio de la transición política, Cataluña
necesita una nueva generación de personas que tome el timón...
-Yo pondré a trabajar a esa nueva generación. Siempre me he rodeado de equipos que combinaban
experiencia e innovación.
-¿Piensa incluir en su programa electoral el compromiso de que, en el caso de ser elegido presidente,
establecería una limitación de mandatos al frente de la Generalitat?
-Sí.
-¿Cuántos?
-Dos mandatos, es decir, ocho años.
-El candidato de CiU no descarta una reforma del Estatut para dar una mayor cobertura política a su
propuesta de autogobierno y avanza, incluso, la necesidad de alcanzar un amplio consenso, empezando
por el PSC...
-Yo me pregunto por qué no lo han hecho hasta ahora. ¿Por qué ahora sí y hace unos meses no? El
último informe que ha hecho el letrado del Parlament Joan Vintró descarta más bien la modificación del
Estatut. Ha buscado un punto intermedio entre las propuestas de reforma de las izquierdas y las de CiU,
que es refractaria a la modificación.
-¿Qué haría en el caso de que CiU, que no descarta la reforma, acabase proponiéndola?
-Ya saben a qué atenerse. Presentamos el proyecto de las izquierdas hace ya año y medio. CiU ha
frenado la comisión de autogobierno. Hemos propuesto una reforma del Estatut y el cumplimiento del
actual texto... La ley electoral, por ejemplo, que el Estatut obliga a hacer en un plazo fijo aún no se ha
hecho. Es uno de los puntos que CiU ha incumplido. Ha gobernado contra el Estatut.
-Mas ha apuntado que usted puede ser un obstáculo en el consenso que debería haber para abordar una
reforma estatutaria y que el proceso sería más productivo si se realizase con lo que representa José
Montilla...
-Dejando de lado la referencia positiva a José Montilla, que yo comparto, aunque esconde una malicia
que algún día explicaré,no acabo de entender cuál es la posición del señor Mas y de CiU. Hasta ahora se
han negado a la reforma y actualización del Estatut que hemos predicado. Si oficializan su postura, les
diremos: "Bienvenidos a casa".
-¿Comparte que la reforma debe hacerse con el mayor consenso posible?
-Evidentemente.
-El propio texto estatutario fija que toda reforma precisaría del apoyo de los dos tercios del Parlament.
¿Está usted en condiciones de garantizar que una reforma del Estatut que lograse esta mayoría tendría
el aval del PSOE en Madrid?
�-Puedo garantizar que quien debe hacer la reforma, que es el Parlament de Catalunya, la hará. CiU
conoce cuáles son nuestras posiciones en esta materia, han sido depositadas en el registro del
Parlament y nadie puede engañarse sobre nuestras intenciones. ¿Si la reforma será aprobada en Madrid
por las Cortes? Dependerá de las mayorías que surjan de las elecciones de marzo del 2004.
-Yo le pregunto por el apoyo del PSOE...
-Confío absolutamente en que el PSOE estará de acuerdo.
-Rodríguez Zapatero participará en breve en dos grandes actos del PSC, uno en Gavà y otro en Lleida...
¿Qué papel tendrá el líder del PSOE en la campaña catalana?
-Creo que es muy importante que se sepa que José Luis Rodríguez Zapatero comulga con la idea de que
España necesita un paso adelante en la evolución constitucional que la propia Constitución prevé. Y, en
este sentido, ya puedo avanzarle que comparte la necesidad de la reforma del Senado para que se
convierta en la cámara de los territorios que forman España. Ahora no lo es.
-¿Y sobre la presencia de las autonomías en la representación del Estado en Europa?
-Ambas cosas van ligadas. Si el Senado es quien conforma la voluntad nacional desde el punto de vista
del conjunto de los territorios que forman España, esta voluntad nacional es la que se expresará fuera
de España, en línea con lo que ocurre en otros estados federales europeos.
-Sus asesores electorales le han aconsejado a menudo que hable menos de España y que centre sus
intervenciones en la política catalana. ¿Por qué no les hace caso?
-Creo que la actual situación en la que Cataluña no se implica en los problemas españoles es contraria a
los intereses de Cataluña. Cataluña, para avanzar, necesita una España en evolución. No una España
momificada, congelada... Necesitamos una España europea, plural, que nosotros llamamos federal, una
España viva. Conviene que España haga un segundo gesto, que es absolutamente necesario, para
demostrar al mundo que la Constitución no es un corsé sino un instrumento para caminar. Y eso sólo se
logrará con un gobierno distinto en España.
-También desde CiU, a raíz de la polémica desatada por la filtración de los contactos entre Carod-Rovira
y Otegi para que ETA dejase de atentar en Cataluña, se ha argumentado que hay que impedir que el
conflicto vasco "contamine" el debate catalán...
-En la polémica sobre la vasquización de Cataluña y la catalanización de España, yo estoy por la
catalanización de España. Lo que estamos haciendo desde el PSC es decir a España que no nos es
indiferente y que los problemas fundamentales del Estado español son también los nuestros.
-¿Es desde esta óptica que hay que entender, por ejemplo, su petición de que Pujol medie entre los
gobiernos del PP y el PNV?
-No sé si hablé tanto de mediación como de implicación. A nadie se le escapa que el tema vasco se ha
convertido en la excusa para evitar el debate que se debería de haber hecho sobre la evolución
constitucional de España. El máximo interés de Cataluña es que este debate se produzca.
-Lo que usted consideró inicialmente como una "cuestión anecdótica" ha llevado en dos ocasiones al
presidente Aznar a pedir explicaciones a Rodríguez Zapatero por los acuerdos entre los socialistas y
ERC...
-Más que anecdótica es una cuestión pasada. Es un encuentro que se sitúa en medio de la tregua de Eta
(escríbalo en minúsculas, por favor) hace tres años. Creo que ERC ha cometido últimamente dos o tres
errores... Pero Aznar los está utilizando no para dañar a ERC sino para poner palos en las ruedas de la
evolución política en Cataluña y España.
-Usted mantiene un discurso propio sobre el País Vasco. ¿Hasta cuando podrá hacerlo?
-Cataluña debe tener un discurso propio sobre España y debe lograr que contamine el discurso socialista
español, casi diría el discurso español "tout court"... Si no es así, Cataluña no tendrá el futuro que
esperamos.
-El retorno del PSOE al gobierno podría abrir, según usted, un "nuevo consenso" en España al objeto de
rescatar al PNV, que quedó descolgado de la Constitución...
-Pienso que la España federal de la que hablamos es una España en la que será mucho más fácil integrar
los temas de la diversidad. El federalismo está hecho para eso.
-Carles Bonet, senador de ERC, abona esta tesis en una carta dirigida al portavoz socialista Juan José
Laborda: "Consideramos al PSOE el interlocutor útil y necesario para hacer de España un Estado
�orientado al progreso y respetuoso con las nacionalidades, con políticas alternativas a las del modelo
conservador y uniformista que representa el PP".
-La diferencia entre Bonet y Pujol es que Pujol también lo cree, pero no lo dice. O sólo lo dice en
privado.
-¿Usted no comparte la afirmación que se ha hecho a veces desde el nacionalismo catalán de que el PP y
el PSOE son lo mismo?
-Lo ha dicho el propio Pujol, pero sabe que no es verdad. Y sabe que yo lo sé y que Rodríguez Zapatero
también.
-El PSOE, desde las elecciones vascas, se debate entre seguir el guión del PP o liderar una alternativa de
la pluralidad en España, es decir, la vía seguida por Francesc Antich y Marcelino Iglesias en Baleares y
Aragón. ¿Comparte este diagnóstico?
-Sí. Quizá no se han valorado suficientemente los cambios que se produjeron en las últimas autonómicas
en las que, una parte de España, Asturias, Aragón y Baleares, giraron hacia una concepción distinta del
país.
-¿No cree que, pensando en el medio plazo, un pacto entre PSC y CiU reforzaría la centralidad catalana y
podría sumarse un día a esa alternativa de la pluralidad en España?
-El dogma dominante en el nacionalismo catalán, y en concreto en CiU, ha sido el desinterés por que lo
que sucediese en España más allá del famoso grifo del poder y el dinero que, por cierto, no ha resultado
muy productivo. Desde este punto de partida, es difícil alcanzar acuerdos. Tras las elecciones generales
del 2004, dependiendo de cuál haya sido el resultado de las catalanas, se puede producir un escenario
que predetermine la necesidad de alianzas en el sentido de un retorno al corazón de lo que fue el
espíritu constitucional y las fuerzas que lo formularon: la alianza catalanista entre socialismo y
nacionalismo democrático... Pero eso exigirá tiempo.
-¿El modelo federal que usted alienta se articula en torno a las nacionalidades históricas o prevé repetir
el esquema de "café para todos" de las 17 comunidades existentes?
-La Constitución es un ser vivo. Una Constitución congelada no responde a las necesidades. No tengo
duda alguna de que las ambigüedades de la Constitución española, que fueron queridas y eran
necesarias, se irán aclarando con el paso del tiempo. El reconocimiento de las diferencias se hizo casi
por omisión. Napoleón decía que las constituciones cuanto más ambiguas mejor. Y probablemente
llevaba razón: las constituciones no hablan de lo que aún no se puede hablar. Pero las constituciones
vivas acaban haciéndolo, y la española lo hará.
-Usted ha alentado encuentros entre los socialistas de la antigua Corona de Aragón: Antich, Iglesias y
Pla... Según un estudio de las cajas de ahorros del área, Cataluña, Valencia, Aragón y Baleares
constituyen una unidad económica que representa una tercera parte del PIB español (33,7%).
-Y casi un 50% de las exportaciones...
-¿Se trata sólo de hacer lobby o de ir más allá en el terreno político y cultural?
-No. Se trata del dibujo de España. El arco mediterráneo noroccidental es el segundo motor, y no por
orden de importancia, de la economía y de la sociedad española. Y, como tenemos dificultades en hacer
entender el mensaje federal en España mientras siga puesto el freno de mano del gobierno conservador
del PP, pienso que es mejor explicar el mapa de España que resultaría de una visión federal de la política
española que no la propia definición de una política federal. Porque el mapa plural y no radiocéntrico de
España, el mapa de la España-red, es más contundente y fácil de visualizar. Todo el mundo entiende
que es un sinsentido que no haya tren de alta velocidad entre Barcelona y Bilbao, entre Barcelona y
Valencia, y que sí lo haya de Madrid a Valencia, de Madrid a Bilbao o de Madrid a Barcelona.
-Para cerrar este bloque, ¿cree que la inmigración puede amenazar nuestra identidad?
-La inmigración, que es una necesidad, es al mismo tiempo un problema que hay que resolver allí donde
realmente se puede influir: en la frontera y en los barrios. La frontera común es ahora europea y, por
tanto, o hay una política europea de inmigración o no hay política que sirva... Por otra parte, donde más
podemos incidir es en la relación con los inmigrantes en los barrios de llegada. Son los barrios de la
antigua inmigración de los años sesenta y se les obliga a vivir una miseria y unos problemas que ya
vivieron hace cuarenta años. Es un sarcasmo histórico. Si el país no se vuelca en la mejora de estos
barrios, de sus escuelas, estará cometiendo un agravio a toda una generación de españoles.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El tema vasco es la excusa para evitar el debate sobre la evolución de España
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Jorba, Rafael
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
País Basc
Espanya plural
Terrorisme
Acció política
Constitució
Estatut
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-22
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/865/0000000588.pdf
4d71b768f7fb7dbdf47b6bd3eb0e72b7
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1356
Title
A name given to the resource
Preparémonos para lo nuevo
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Nacionalisme
Acció política
Espanya plural
Catalunya
Estatut
Constitució
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-03-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1568/0000000795.pdf
ff09b7c1656df00a649698b8135745b1
PDF Text
Text
20 LA VANGUARDIA
P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
ENTREVISTA x PASQUAL MARAGALL, candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat
DAVID AIROB
Maragall, en el que ha sido su despacho durante los últimos cuatro años en el Parlament de Catalunya, donde tuvo lugar esta entrevista el pasado jueves
“Habrá nuevo Estatut porque el PP no
tendrá mayoría y CiU votará con el PSC”
JORDI BARBETA
JAUME V. AROCA
Barcelona
E
l Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) proclama hoy por segunda vez a Pasqual Maragall
(Barcelona, 1941) como su candidato a la presidencia de la Generalitat. Han pasado casi cuatro
años desde aquella victoria/derrota por los pelos. A diferencia de entonces, Maragall es ahora
presidente del PSC y asegura haber madurado
en este tiempo. Para evitar triunfalismos indeseables, se muestra comedido respecto a sus posibilidades de victoria, e insiste por encima de
todo en la idea de cambio. “El pujolismo sin
Pujol no es cambio, y si no hay cambio, nos estancaremos.”
–¿El espíritu de su proclamación como candidato es ahora o nunca?
–No. El espíritu es “Aquest any sí”.
–¿Qué va a cambiar para ganar esta vez?
–Presentaremos un programa mucho más
maduro, con más mentalidad de gobierno.
–El deseo de cambio parece lógicamente arraigado tras 23 años de gobierno Pujol. CiU propone un cambio generacional, ERC un cambio soberanista e ICV un cambio de izquierdas. ¿Qué
tipo de cambio propone usted?
–Bueno, aquí hay dos posibilidades: el pujolismo sin Pujol, que no es un cambio, y la capacidad de ilusionar al país con otra forma de gobernar. Si no hay cambio, nos estancaremos.
–¿Qué quiere decir ilusionar al país?
–Que volvamos a creer en nosotros mismos y
no demos por hechos los límites que se han impuesto en los últimos años: la idea de que en
España sólo hay tres nacionalismos, el español,
el catalán y el vasco. Nosotros creemos que hay
que ir más allá y revisar la base constitucional y
estatutaria.
–¿Y eso cómo se hace?
–Hicimos la anterior campaña sobre la base
de educación, educación y educación, y ahora
añadimos el mapa, el de las infraestructuras
que precisa el país, y una determinación más
clara de las políticas sociales, de cohesión, de
integración de los inmigrantes, de calidad de la
escuela, de seguridad, lo que hemos estado trabajando en el gobierno alternativo durante estos cuatro años.
–Un gobierno “en la sombra” en el que 8 de 12
consejeros tienen más de 50 años, y con alcaldes
que han gobernado durante más de veinte años.
¿Esto es renovación?
–Esto es experiencia, que es un valor enormemente positivo. Lo que nosotros pretendemos
es llevar esta experiencia en el terreno municipal a la gobernación de Catalunya.
–Visto el resultado de las últimas elecciones
municipales eso parece algo arriesgado.
–¡Que va, hombre! No tiene nada que ver.
¿Sabe qué población de Catalunya está gobernada por alcaldes socialistas? El 70%. ¿Y por alcaldes convergentes? El 17%. Los resultados no
son precisamente malos.
–Nadie previó que Joan Clos perdería cinco
concejales en Barcelona.
–Bueno, la seguridad de que Clos ganaría tuvo un cierto efecto similar a una primera vuelta
EL CAMBIO
“La gente pide cambio; el
riesgo es que crean que el
pujolismo sin Pujol lo es"
ESPAÑA AUTONÓMICA
“Catalunya será
diferente aunque
manden los hunos”
LOS ACUERDOS DE CIU
“Con los socialistas Pujol
se entendió durante dos
años, y con el PP, siete”
de las elecciones francesas. De todos modos, el
tema de las municipales ya ha pasado...
–¿De las elecciones del Barça hace una lectura política?
–Hombre, si por una vez no han sido políticas, dejémoslas así.
–Algunos analistas sostienen que las municipales y las elecciones del Barça han puesto de
manifiesto que algo está pasando en la sociedad
pero no se sabe muy bien qué.
–Lo que ocurre es que la gente quiere un cambio y el riesgo es que haya quien crea en un cambio que no lo es: el pujolismo sin Pujol.
–Pujol ha señalado que el proyecto de CiU no
se acaba con él, que va más allá.
–Catalunya no es una monarquía hereditaria.
–En la última sesión de control del Parlament
todos los grupos hicieron una valoración elogiosa de Pujol excepto usted, que nunca le había escatimado elogios.
–No se puede hacer balance de 23 años en
dos minutos. Yo siempre he respetado a Pujol,
“Madrid es una sociedad políticamente enferma”
¿Qué opina del escándalo de Madrid?
–Madrid es una sociedad políticamente enferma. La resistencia al cambio
político es superior a la de Catalunya. Madrid ha dejado de ser representativo de España, ha perdido el sentido de la realidad.
Estamos ante una regresión. Por una parte,
Aznar ha metido a la extrema derecha en la
Constitución, pero si el precio es congelarla... ya dije en Madrid: cuatro años más de
Aznar o su lenguaje y España explota.
–¿Qué aconsejaría a Simancas?
–No me voy a pronunciar.
–El problema es del PSOE, ¿no?
–No, el problema es Madrid.
–¿Pero no deberían los socialistas hacer
alguna autocrítica?
–Ya la harán.
–¿Usted prefiere que las elecciones de
Madrid se hagan antes o después de las catalanas?
–No tendrá un efecto profundo.
–¿Qué opina de José Bono?
–Ahora, es el gran triunfador.
–¿Lo ve con un futuro importante en el
PSOE?
–¿Futuro? Presente.
–Se ha especulado sobre la posibilidad
de que asuma el liderazgo en el PSOE...
–La figura de presente y de futuro del socialismo español es José Luis Rodríguez
Zapatero. Es joven, es bueno, es buena persona, es inteligente y además republicano...
–Bono dijo el otro día que siendo él socialista y su padre falangista no podía decirse
que uno tuviera más exigencia ética que
otro.
–Fue todo un éxito de Felipe González
y de Tierno pronunciar un discurso en
nombre del socialismo que fuera inteligible para los neofalangistas. Y eso tuvo su
mérito.
–Pero Bono se refería a que ni todos los
de derechas son malos, ni todos los de izquierdas, buenos...
–Eso es evidente. La izquierda sirve
cuando es capaz de convertir los valores
en política, pero utilizar los valores como
una banderita y nada más... eso no lleva a
ninguna parte...
�P O L Í T I C A
DOMINGO, 29 JUNIO 2003
pero él no ha respetado a los socialistas. Somos
inútiles, vendidos a Madrid aunque luego resulta que los socialistas de Madrid son buenos, pero nosotros somos malos... Esto dibuja una concepción muy patrimonial que hace años ya no
funciona. Y estos últimos cuatro años han sido
los peores de Pujol.
–¿Cómo lo habría hecho usted con mayoría absoluta de PP?
–¿Y por qué no cambió de aliados en Catalunya? No tiene respuesta a esto. O sólo una:
intentar salvar los muebles y garantizar el
relevo.
–La estrategia de CiU ha sido entenderse
siempre con el Gobierno de Madrid.
–Eso es mentira. Con los socialistas se entendió dos años y con el PP, siete. Pujol prefiere
que en España gobierne el nacionalismo español y en Catalunya el nacionalismo catalán. Esto de que vengan los socialistas federales le
preocupa, porque en el fondo es de derechas. Él
sabe que la única posibilidad de cambio copernicano es que ganemos nosotros.
–Esto del cambio copernicano ¿qué significa?
–Un gobierno de Catalunya con más ambición. Este gobierno ha vivido sin un mapa de
España y Catalunya en la cabeza. ¿Por qué? Porque las infraestructuras no son importantes para ellos. Su prioridad son las esencias, una cierta pureza intelectual y espiritual, la interpretación del pasado... Nosotros tenemos una idea
física de la gobernación del país, ellos tienen
una idea de Catalunya que no tiene forma, que
no tiene dibujo, que no tiene mapa.
–¿Cómo es su mapa?
–Creo más en el mapa que en el federalismo.
Creo en un aeropuerto transoceánico, un AVE
que vaya a Bilabo y a Valencia... eso es lo importante y esto Pujol no lo ha entendido.
–Esa idea de que hay que elegir entre cultura o
infraestructuras, como si fueran opciones incompatibles, es una idea que formuló Ruiz-Gallardón.
–No me hable de Gallardón. En Madrid hay
25 museos, uno de la ciudad y 24 del Estado.
En Barcelona hay 24 de la ciudad y uno del Estado. Que me diga que él es mas listo que Pujol
o que nosotros... Que le explique Clos las cuentas del transporte público de Madrid y Barcelona. Aunque claro, Pujol, todo esto ni lo ha tocado. Nunca se ha interesado por el metro. Nunca ha ido a Madrid a ver cómo se podía resolver. Lo suyo era la suficiencia financiera... los
500.000 millones del Gobierno. ¿Sabe cuánto
le han dado este año? ¡30.000 millones¡ !Y no
llegan! También han fracasado en esto.
–Con los socialistas en Catalunya y el PP en
Madrid, la Generalitat estaría gobernada por un
partido adversario del Gobierno central. ¿Eso cómo se administra?
–Se administra muy bien. Se lo diré más claro: en el 2005 podrá llevarse al Congreso un Estatut nuevo de Catalunya que tendrá mayoría y
será aprobado. No habrá mayoría absoluta en
Madrid. ¿Qué quiere decir esto? Que si ganamos nosotros, CiU, en Madrid, votará en función de los intereses de Catalunya. ¡Nos votará
a nosotros!
–Ésa no es la experiencia de Francesc Antich
en Baleares. Él explica su derrota asegurando
que el Gobierno de PP cortó la financiación y las
inversiones en las islas para boicotear al Govern
de Progrés. No es un testimonio que usted pueda
utilizar en un spot electoral.
–Lo que yo le digo es que el Gobierno español no podrá gobernar de esta manera. No tendrá fuerza suficiente porque no tendrá mayoría
absoluta. Esa es mi previsión y en este escenario CiU no tendrá más remedio que votar en
defensa de los intereses de Catalunya que allí,
en Madrid, no son muy distintos de los que pueda tener el PSC. Por eso le digo que el Estatut
puede aprobarse en el 2005.
–Necesitará un grupo parlamentario propio
para el PSC...
–No lo excluyo, lo tuvimos y lo perdimos tras
el golpe de Estado del 23-F. Nosotros no renunciamos, pero en el nuevo escenario que yo imagino no será tan necesario. Lo importante será
convencer al PSOE.
–Pujol tal vez no quiere tener como heredero a
Maragall, pero ¿Maragall quiere ser el heredero
de Pujol?
–En algunas cosas sí, no sólo heredero, sino
admirador y alumno.
–¿Cuáles?
–La pasión por Catalunya y el modo de expresarse. ¿Se han fijado en el catalán que habla Pujol? Es uno de los pocos que lo habla de forma
creativa. No son cosas menores.
–El argumento de CiU es que si en Catalunya
no gobierna un partido nacionalista, será una comunidad autónoma más.
–Catalunya necesita infraestructuras, unos
servicios públicos que funcionen, un conocimiento real de lo que les sucede a las familias
de este país.
–¿Catalunya quiere ser diferente?
LA VANGUARDIA 21
“Siempre ha gobernado la lista más
votada y quien rompa la norma lo pagará”
hora resulta que el PSC asume
PODER SOCIALISTA
una parte del trasvase del Ebro.
“No hay motivos para
Han cambiado varias veces de
opinión sobre este tema, ¿no le
temer una concentración
parece?
de poder”
–Nosotros siempre hemos dicho que lo
que estaba acordado –el ministravase– está
acordado. Lo del plan hidrológico fue una
PACTO CON CIU
barbaridad del PP, un partido que no tiene
ideales como no sean los que vienen tan de
“No quiero un pacto con
lejos que más vale ni pensar en ellos. En esta
CiU, es la gente de CiU
cuestión lo que habría que desarrollar es la
nueva cultura del agua.
quien pide un cambio”
–¿Esa nueva cultura consiste en ducharse
sólo de vez en cuando?
–No. Consiste en pagar por el agua que
ERNEST MARAGALL
gastas.
“Es una figura política de
–Borrell proyectó un plan hidrológico más
duro y no dijeron nada.
primera; el había acabado
–¡Borrell que diga lo que quiera! Lo que yo
su ciclo en Barcelona”
digo es que nosotros, el PSC, creamos un recibo progresivo del agua que ha hecho que
hoy Barcelona consuma casi lo mismo que
hace treinta años. Y lo
que decimos es que lo paguen también los otros.
¿Nosotros, que pagamos
270 pesetas el metro cúbico, hemos de enviar agua
a alguien que la paga a
100 pesetas?
–¿Opina que ha de gobernar la lista más votada
o todos los pactos son legítimos?
–Opine lo que opine,
gobernará la lista más votada. Nunca ha ocurrido
algo distinto porque
quien rompa esta norma
lo puede pagar muy caro.
–Eso quiere decir que
usted tendrá que pactar
con ERC o con CiU.
–Yo nunca he dicho
que haya que pactar con
CiU.
–¿Es verdad que Zapatero le ha pedido que no
pacte con ERC hasta las
Maragall, en el curso de la entrevista
generales?
–No.
–¿Los pactos con ERC no asustan al puede depender de un partido que se llama
PSOE?
precisamente Esquerra.
–Mire, lo que yo quiero es no tener que
–¿Cómo tenderá la mano al electorado de
depender de nadie.
CiU?
–¿Cómo argumentaría el voto útil frente a
–Mire, esto la gente ni lo entiende ni le gusERC e ICV?
ta. Hay votantes de CiU que quieren el cam–Lo que está claro es que si no hay un voto bio. Me lo piden por la calle. Cuando explico
importante para el PSC no habrá el cambio esto hay quien me dice: usted quiere un pacque queremos y, curiosamente, la clave de to con CiU. No, no, yo lo que quiero es que
que deje de mandar la derecha en Catalunya me voten.
A
–Catalunya será diferente aunque manden
los hunos. Catalunya es quien es. Eso es lo bueno de Pujol: haber representando personalmente esta pervivencia del país. Y en eso no iremos
atrás porque de lo que se trata, además de pervivir, es avanzar y eso es lo que no hemos hecho.
En los últimos años hemos perdido medio punto de la renta nacional. ¡Eso es una barbaridad!
Es en eso en lo que hemos de reaccionar.
–Ustedes son socialdemócratas, una corriente
que no goza de muy buena salud en Europa. Los
que gobiernan, como en Alemania, sufren y giran a la derecha, y los que no, como los franceses, andan bastante desorientados...
–La verdad es que en estos últimos años ha
nacido una cierta esperanza, la ilusión, del Foro de Porto Alegre, de Davos, el Tribunal Penal
Internacional, de la cumbre de Kyoto, de la paz
en los Balcanes, pero no hemos resuelto el gran
problema, el conflicto entre Israel y Palestina.
La socialdemocracia y Clinton fallaron en eso y
hemos dado la voz al New American Century,
la nueva doctrina americana que lo invade todo y que ha hecho que incluso gente como Pujol haya claudicado. Pero fíjense que, en realidad, la divisoria en los nuevos conflictos no es
la izquierda o la derecha, es identitaria.
–Entre que Europa se gaste el dinero en protección social y asuma el liderazgo de EE.UU., o
que dedique los recursos a tener un ejército que
le permita decidir, ¿usted qué prefiere?
–En Noruega, un enfermo de Alzheimer reci-
INFRAESTRUCTURAS
“Creo más en el mapa que
en el federalismo, creo
más en un AVE a Bilbao”
LA IZQUIERDA
“La socialdemocracia
falló y dimos la voz al
New American Century”
DIFÍCILES RELACIONES
“Yo siempre he respetado
a Pujol, pero él no ha
respetado a los socialistas”
CRECIMIENTO
“En los últimos años
hemos perdido medio
punto de renta nacional”
–Su amigo Xavier Rubert de Ventós vino a
decir en un artículo que usted es la última
oportunidad de que Catalunya no se vaya de
España y además le advierte de que no confía
como usted en que España sea capaz de aprovechar esta oportunidad.
–Bueno, él es filósofo y yo soy político y
por lo tanto más pragmático que él. Hombre, es evidente que nos encontramos en una
esquina de la historia y bien podría ser que
Catalunya fuera el punto de arranque de ese
cambio en España. Yo, contra lo que dice
Salvador Cardús, no quiero redimir España,
lo que quiero es que Catalunya vaya bien y
tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa.
–Dígame tres cargos que ya tiene pensados
para el caso de que gane las elecciones.
–¿Cargos? Ni pensarlo. No hay nada decidido. En eso sí tiene razón Pujol. No se puede vender la piel del oso antes de cazarlo.
–En 1999 organizó la campaña con un equipo paralelo al partido y esta vez, en cambio,
es el partido quien le organiza la campaña.
–Hace cuatro años yo
regresaba de Roma y no
era el presidente del PSC.
Ahora lo soy.
–Pero ha incorporado a
a su hermano Ernest.
¿Eso es para contrarrestar la fuerza del aparato
del partido?
–Mi hermano es una figura política de primera
magnitud. Él había acabado su ciclo en el Ayuntamiento. Para mí, es un refuerzo importantísimo.
–¿Cual será su función?
–Los contenidos. El
mensaje.
–Si ustedes, los socialistas, acaban teniendo el gobierno de la Generalitat y
del Ayuntamiento de Barcelona y también presiden
la Diputación... no habrá
DAVID AIROB
nadie que haga el papel de
contrapoder en Catalunya, una necesidad que usted siempre había defendido.
–No hay que temer por eso. No va a ocurrir nada malo, porque los socialistas no somos gente que pongamos el partido por delante de la institución.
–¿La burbuja inmobiliaria podría tener
efectos políticos en Catalunya tan perniciosos como en Madrid?
–No, porque aquí en los municipios hemos gobernado los socialistas.c
be cuatro visitas diarias y nadie está dispuesto
a cambiar eso por armamento, pero hay que encontrar el equilibrio. Habrá que aumentar los
gastos de Defensa, pero tampoco será necesario
gastar tanto como Estados Unidos.
–Hay un debate sobre los valores europeos y
sus raíces cristianas. ¿Qué valores debería tener
Europa?
–Pues los de siempre: compasión, igualdad,
libertad.
–¿Y laicismo?
–Y laicismo. Pero todo esto no es más que un
epifenómeno mientras Estados Unidos no tenga interés, y ahora no lo tiene pero lo tendrá.
Estado Unidos es un país realista, en ocasiones
más que nosotros. Hasta que no haya unos valores compartidos a ambos lados del Atlántico será muy difícil que el mundo vaya de otro modo.
–La Constitución europea ha renunciado al federalismo y en esto están de acuerdo el PP y el
PSOE.
–Hombre, ¿es que, pregunto, Pujol votaría
en contra de esta Constitución? No. No está de
acuerdo, pero votaría a favor.
–Pero estará usted de acuerdo en que el federalismo europeo ha salido perdiendo.
–Yo soy moderadamente optimista. Se han
cargado el término federalismo y han hecho desaparecer la palabra pueblos. Pero, al final, la
realidad se impone a las palabras. Por mucho
que Aznar y Blair lo hayan impedido, la unión
de los pueblos, está más viva que nunca.c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Habrá nuevo Estatut porque el PP no tendrá mayoría y CiU votará con el PSC
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Barbeta, Jordi
Aroca, Jaume V.
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Oposició
Centralisme
Convergència i Unió
Partido Popular
Catalunya
Espanya plural
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1759/20030908_Estatut_que_volem_Drassanes.pdf
4bf08a357df000c7bdbd888f538e9dcc
PDF Text
Text
L’ESTATUT QUE VOLEM : EL NOU FUTUR PELS CATALANS
Intervenció de Pasqual Maragall
Reials Drassanes de Barcelona
8 de setembre de 2003
1
�El canvi per Catalunya
Benvolgudes amigues i benvolguts amics, gràcies per la vostra
presència en aquest acte que ha esdevingut una tradició per iniciar el
curs polític. I que és sempre un èxit. Ens imiten i tot!
Avui, a poques setmanes, a dues llunes, de la cita decisiva amb les
urnes, la meva intervenció i la vostra presència tenen una significació
especial: són la proclamació de la nostra determinació, del
nostre compromís i de la nostra responsabilitat amb el canvi
per Catalunya.
Diexeu-me parlar, primer, de la nostra legitimitat. Mireu:
Ens sentim plenament legitimitats per encapçalar aquest canvi. Es pot
pensar que una prova evident de la nostra legitimitat per encapçalar
el canvi és la desmesurada reacció d’Aznar i del PP contra nosaltres.
Una reacció que complementa la campanya abassegadora de CiU per
vendre el seu candidat a l’opinió pública catalana.
Sembla ser que per a aquests senyors, en la relació CatalunyaEspanya, només l’afirmació de la incompatibilitat de cada projecte
amb l’altre es acceptable. Per a després pactar! Aquest és, deixeum’ho dir, un pacte letal per a Catalunya i molt arriscat per a Espanya.
Nosaltres creiem que la línia política que segueixen el
nacionalisme espanyol i el nacionalisme conservador català, i
el basc, porten al desastre, no al trencament que desitgen els
independentistes, no: al desastre, a l’empat de la mútua intolerància,
a un impasse estèril, en el qual la lenta decadència relativa de
2
�l’empenta catalana no trobarà altra consol que el ressentiment i la
impotència.
Per a nosaltres l’ofensiva anticatalana i antisocialista del govern
popular és una prova negativa de la nostra legitimitat.
Però són molt més importants les proves positives: la nostra
audàcia, la nostra convicció i la nostra tenacitat en la proposta
de l’Espanya plural; la nostra convicció en la capacitat de
Catalunya de ser capdavantera a Espanya i de jugar un paper
rellevant a Europa; el nostre indeclinable catalanisme.
Els socialistes catalans i els ciutadans pel canvi aspirem a liderar
aquest projecte col·lectiu, no a apropiar-nos-el. Hi posarem el millor
de nosaltres mateixos.
Amb dos grans actius que ens distingeixen:
Hem estat, som i serem la garantia més sòlida de la unitat civil del
poble català. Per molt que li pesi a la dreta catalana i que la dreta
espanyola, des de la distància i el comfort del poder vulgui trencar
aquesta unitat.
I Som els impulsors del nou compromís del socialisme espanyol
amb l’autogovern de Catalunya. I a ningú no se li escapa que
aquest és el millor camí –i potser l’únic- per obtenir la plenitud
política catalana en el marc de l’Espanya plural.
*
El que perseguim és un canvi real que vol dir més autogovern.
Volem millorar l’autogovern, sí. Però per què? Per pur caprici?
3
�Perquè toca? Perquè ho demanen els altres partits? No. Rotundament
no.
Parlem de la millora l’autogovern perquè volem una Catalunya
lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un
moment de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. És el
moment d’avançar guiats de nou pels preceptes de la unió i la
llibertat dels pobles d’Espanya.
Més autogovern vol dir: un millor govern, un Estatut reformat i
l’Espanya plural.
Avui us parlaré sobretot de l’Estatut.
Volem reformar l’Estatut: per què?
En primer lloc, volem un Estatut per impulsar i garantir el progrés,
el benestar i la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els apassiona la reforma
de l’Estatut si no suposa més progrés, més benestar i més igualtat.
Un millor Estatut és una peça necessària, però no suficient per a la
millora de l’autogovern.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta
a les
aspiracions dels catalans, en els camps que ara diré:
4
�- En la millora de la vida quotidiana de les persones, en la
millora dels serveis públics que ho han de fer possible.
- Per afrontar la inseguretat que preocupa a la gent. Per donar
resposta a la inseguretat quotidiana al carrer, als barris, a les
carreteres, a les escoles, a casa, en la violència de gènere i
l’homofòbia, a les falles de la
salut, la degradació dels serveis
públics...
- i per estar a l’alçada del repte que suposa
la immigració.
Davant d’un govern central que no ha fet altra cosa que grans
proclames buscant l’adhesió electoral, la Generalitat necessita els
recursos per afrontar els problemes concrets que es produeixen als
nostres barris i als nostres pobles. Sabem com fer-ho. Estem en
condicions de garantir-ho. Ho hem pogut demostrar al barri del
Raval, aquí a Ciutat Vella.
En segon lloc, l’Estatut que volem també ha de ser una renovació
del pacte de convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya.
L’Estatut és un compromís col·lectiu per a conviure de forma
pacífica i democràtica. Són les regles del joc que un poble, que una
nació és dona a sí mateixa per a resoldre de manera pacífica les
seves diferències.
Ja sabem el que han donat de si les normes de 1979. Han permès el
predomini d’un clima de tranquil·litat democràtica, lloat per uns amb
un
excés de
cofoïsme i criticat per altres amb un
excés de
rebentisme. Probablement, el balanç té clarobscurs dins d’una tònica
global positiva. Mai no havíem tingut 25 anys de democràcia i
d’autonomia.
5
�Però l’experiència ens demostra que les nostres regles de joc, les
nostres regles d’autogovern, les nostres institucions,
poden
millorar i han de millorar molt. Especialment, pel que fa a la
descentralització, l’aproximació de les institucions a la ciutadania, el
rendiment de comptes dels poders públics, l’administració de justícia.
Finalment, l’Estatut que volem ha de ser una renovació del pacte
amb tots els pobles d’Espanya, d’Europa i del món.
Per a nosaltres, l’Estatut és una opció lliurement assumida, és
un compromís clarament acceptat, de participar en la gran
família dels pobles, de les nacions d’Espanya, d’Europa i del
món, de les que parlava Anselmo Carretero. Ah! Quin personatge. Li
hem de fer –i li farem- un gran homenatge. La seva intervenció l’any
1979 al casal català de Mèxic D.F., on havia tingut tanta relació amb
Pere Bosch i Gimpera, fou memorable.
L’Estatut que volem no és, per tant, una dissimulada declaració
d’independència. Ni és una acceptació vergonyant de vassallatge.
L’Estatut que volem és –en tot cas- una lliure declaració
d’interdependència.
Interdependència, perquè som conscients que -avui més que maiciutats, nacions, continents sencers, el món, participen activament en
una mateixa història. Els catalans volem ser reconeguts com a
actors en aquesta història.
6
�Aquest és l’Estatut que volem:
1)
l’eina eficaç d’un govern progressista,
2)
el pacte renovat d’una ciutadania democràtica,
3)
el compromís de solidaritat del poble català amb la
resta de pobles d’Espanya i del món.
Coherents amb aquesta voluntat, els socialistes catalans i els
ciutadans pel canvi hem estat, molt especialment durant aquesta
darrera legislatura, uns impulsors convençuts i decidits de la
reforma de l’Estatut.
Nosaltres hem fet el que calia per assegurar que Catalunya
tindrà un aliat a Espanya per reformar l’Estatut i millorar
l’autogovern. Quina altra força política catalana pot presentar
avui una aliança com aquesta?
*
Atenció: La batalla de l’Estatut és el que ve. I serà afortunat que
sigui així,que la batalla incruenta de l’Estatut vagi marginant el
terrible drama del terrorisme, que vol publicitat, sobretot.
Ara als catalans ens toca resistir els atacs, convèncer i
arrossegar. És així. És un combat antipàtic i a l’hora apassionant. El
juguem amb una mà lligada a l’esquena, però el podem guanyar i el
guanyarem. Sabeu per què? Perquè tenim els millors amics a
Espanya i a fora d’Espanya, i perquè la unitat civil del poble
català, que no s’ha trencat -i això ho hem d’agrair també a totes les
forces polítiques catalanes- es convertirà en una basa formidable per
a nosaltres en el conjunt del pobles d’Espanya.
7
�I per una altra raó: perquè la dreta espanyola ha jugat ja totes les
seves armes i és pràcticament impossible que repeteixi la seva
majoria absoluta. Ens trobarem per tant a partir del març amb
un parlament espanyol i un equilibri de forces canviat. En el
que l’estèril empat dels dos nacionalismes donarà pas a una majoria
dels que volem canviar l’Estatut, atacar de forma diferent el problema
basc, i posar en el centre del debat l’avenç de l’Espanya plural.
En aquest escenari el debat sobre l’Estatut català serà decisiu.
I el guanyarem. Perquè la meitat més un dels vots en el
Congrés, fiqueu-vos-ho al cap, serà favorable al nostre Estatut,
sobretot si fugim de frases plaents i anem al gra del que compta,
que és l’autogovern, és a dir, la capacitat de muntar una
governança catalana innovadora, al límit, que dibuixi la societat
catalana d’alta qualitat que és perfectament possible i que han
frustrat el desgast i, diguem-ho tot, la manca d’interès i d’energia del
govern de CiU en els darrers vuit anys.
Parlaré dels continguts de l’Estatut
No tothom ha copsat que el nacionalisme conservador no només ha
frenat vuit anys la reforma de l’Estatut que ara diu voler fer amb
nosaltres, amb el catalanisme d’esquerres, sinó que ha incomplert i
desfigurat en la pràctica l’Estatut del 1979.
Ha incomplert la obligació estatutària de presentar al Parlament la
llei electoral proporcional i representativa dels territoris.
Ha incomplert la obligació de reconèixer el fet metropolità, també
establerta en l’Estatut, abolint l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
8
�Ha negat la possibilitat de que els 7 territoris reals de Catalunya,
reconeguts fins i tot per la comissió Roca-Lluch, fos debatuda i votada
pel Parlament que va crear la comissió i
així ha deixat l’Ebre i el
Pirineu sense veu a Catalunya, amb les conseqüències que ja sabem.
El problema de l’Ebre no és només l’aigua: és la terra, és la gent.
Finalment, el nacionalisme conservador ha renunciat a plantejar la
reforma estatutària promesa pel president Pujol en relació amb el
traspàs de la titularitat estatal de la televisió i ràdio públiques
catalanes a la Generalitat.
És per tot això que guanya terreny entre nosaltres
la idea que
aquests temes han de ser inclosos en l’Estatut. S’ha demostrat
que l’existència i la literalitat de l’Estatut quan obliga i/o preveu
determinades lleis no es garantia de que les lleis es facin si la majoria
no vol. L’Estatut no pot ser en el futur buidat de fet de les seves
determinacions, com ha estat el cas del 79 fins ara.
Prou trampes. 25 anys són suficients. La dreta catalana, en aquest
quart de segle, ha estat incapaç d’honorar l’Estatut. La nova majoria
del Parlament el farà valer i el posarà al dia. El convertirem en una
eina viva i respectada, estudiada a l’escola i convertida, com volia el
president Rigol, en una definició operativa de les regles de la
convivència a Catalunya. No pot ser un text per a especialistes i a
sobre oblidat o negat. Convertir-lo en un text senzill i atractiu, que la
gent faci seu, serà la principal garantia de que no es tornarà a
vulnerar ni per acció ni per omissió.
L’Estatut també haurà de clarificar la confusa interpretació que el
govern ha fet tant de l’Estatut pròpiament dit com de l’Estatut
Interior.
9
�Sóc
un
decidit
partidari
d’una
Presidència,
perdoneu,
“presidencial”, d’un president que ho sigui de tots, de tots els
ciutadans –de tots els partits, si m’apureu-, però també d’un
president que vetllarà per que es respectin totes les administracions,
que no estarà a la defensiva davant els alcaldes, sinó que defensarà
els ajuntaments, que farà que se senti la veu dels territoris, també la
del Pirineu, de l’Ebre i de la Catalunya central, i la de les àrees
metropolitanes que s’hagin de crear, a Barcelona per descomptat,
però també a les altres tres capitals de província actuals si es creu
convenient.
Tot això vol dir que hi haurà d’haver un conseller primer de debò,
no un conseller primer candidat a res, ni els dos superconsellers
inventats l’any 97 per motivacions similars. Jo tinc memòria.
S’han
d’extremar
les
possibilitats,
dins
de
la
Constitució,
de
plantejar solucions a temes que han anat sorgint d’ençà del
1979, com la possibilitat d’incloure els joves de 16 a 18 anys i els
immigrants amb residència legal en els esquemes de consulta en
unitats administratives de tamany reduït, com ara els districtes de les
grans ciutats.
I hem d’afrontar amb l’Estatut la nova organització territorial de
Catalunya.
Vull precisar d’entrada que evitarem tota fugida d’estudi estrictament
verbal i sense efectes com la que s’ha alimentat entorn de la
província única i que ens ha fet perdre anys i panys, sota l’impuls
típicament
evasiu
i
estrictament
nominalista
del
nacionalisme
conservador. De què ha servit la ficció de la província única? On és la
10
�província única? Ha servit per a que de fet cada conselleria de la
Generalitat adoptés el seu mapa provincial de facto. Un garbuix.
Crearem en l’Estatut les set vegueries o demarcacions i associarem
més estretament els delegats del govern o veguers al funcionament
del Consell Executiu. De la mateixa manera el president de la
Generalitat haurà de vetllar per associar els presidents dels consells
territorials elegits pels alcaldes a la discussió de les polítiques
territorials.
Per acabar amb el bloqueig de la Carta Municipal de Barcelona primer a Barcelona (quatre anys, per “obra i gràcia del senyor Mas”) i
ara a Madrid- no descarto que les seves determinacions fonamentals
puguin ser incloses com a apartat especial en l’Estatut nou.
L’Estatut haurà de deixar ben clar que la ciutat de Barcelona,
capital de Catalunya, no és necessàriament la seu de totes les
conselleries i de tots els organismes d’abast català.
La representació ordinària de l’Estat que ostenta a Catalunya el
president de la Generalitat ha de ser més ben especificada en
l’Estatut.
En la línia que es comença a obrir pas en el document aprovat pels
socialistes a Santillana de Mar, la Generalitat i el seu president han
d’ostentar el comandament superior de les forces policials
uniformades
en
el
seu
territori,
un
cop
s’hagi
verificat
el
desplegament dels Mossos d’Esquadra en tots els nostres territoris.
Som partidaris d’integrar al màxim possible els contingents de
la policia nacional i guàrdia civil encara residents a Catalunya
en el cos policial autonòmic. La pèrdua progressiva de quadres
11
�qualificats
de
la
intel·ligència
policial
a
Catalunya
és
una
descapitalització important i de remei no gens senzill. I la marxa
forçada d’agents policials fora de Catalunya és un drama familiar per
a molts d’ells casats aquí i amb fills en escoles catalanes i genera la
pitjor de les ambaixades sobre Catalunya en la resta de les
comunitats autònomes espanyoles i un niu de ressentiment que va
contra els efectes positius dels missatges que aquestes comunitats
reben dels seus antics emigrants residents aquí.
La presència dels senadors catalans en el Senat renovat que algun
dia tindrem és un tema que s’ha de substanciar en el Parlament de
Catalunya en forma de proposta a debatre en el parlament espanyol.
És difícil que l’Estatut pugui entrar decisivament en aquesta matèria
crucial, però no tindria sentit que en el moment en què a Catalunya
es considera la norma fonamental de la nostra governació, Catalunya
no avancés en una definició unitària de quina ha de ser la seva
voluntat i com ha de ser la seva proposta d’articulació de la cambra
espanyola de les autonomies.
El mateix haig de dir de la presència de Catalunya i de les restants
comunitats autònomes en la Unió Europea, que ha d’estar vinculada
justament al Senat de les autonomies.
El Senat ha de ser format pels governs autonòmics i eventualment
per una representació dels parlaments autonòmics, seguint el model
federal alemany. I ha de tenir la representació de les autonomies en
la Unió, en funció de les seves competències exclusives.
La Conferència de Presidents aprovada en el document de
Santillana és una reunió anual de tots els presidents autonòmics amb
12
�el president del Govern espanyol i és lògicament previsible que tingui
lloc en un Senat en el que els presidents autonòmics tindran
presència destacada en condicions a determinar.
Els socialistes catalans hem estat insistents en proposar que sigui
aquest Senat qui estableixi les bases del federalisme fiscal. Aquest
Senat renovat i fidel a l’idea primigènia de la Constitució –que
tanmateix la Constitució no podia establir perquè en el moment de la
seva aprovació no existien les autonomies i si en canvi les províncies.
Quin cinisme –o quina ingenuïtat- el dels dirigents
del PP que han
vingut a Catalunya a proclamar que congelar la Constitució espanyola
és defensar-la!
El primer que cal fer, ja des d’ara, és establir en el Senat una oficina
de comptabilitat dels fluxes econòmics i financers de l’Espanya plural.
Sense transparència no hi ha debat possible i sí només volades de
coloms com la famosa reclamació de 500.000 milions de ptes/any per
part
de Catalunya,
que el sistema Montoro/Homs de finançament
aprovat l’any passat va deixar de moment en 50.000.
El dany que ha fet tot això (les demandes exagerades i els pactes
miserables) a la credibilitat de la Generalitat de Catalunya en matèria
econòmico-financera en el món de les comunitats autònomes, és molt
considerable. Ens haurem de posar ben aviat a restablir el
nostre
crèdit
en
aquest
camp,
en
el
qual
certament
els
economistes catalans ja gaudeixen d’un respecte merescut.
Permeteu-me una menció lateral molt breu als temes econòmics:
Les pegues que el Govern espanyol està posant a les opa’s sorgides
d’empreses catalanes, com ha estat el cas de les efectuades sobre
Iberdrola i NH (i podria acabar essent el de Retevisión, esperem que
13
�no), testimonien de la inexistència palesa de transparència i joc net
en la governació econòmica espanyola i en els reguladors concernits.
En aquest sentit la ubicació a Catalunya i altres comunitats
autònomes d’alguns d’aquests reguladors compta ja amb l’acord de
José Luis Rodríguez Zapatero i el seu equip. És una garantia més que
estem en condicions d’oferir i que mostrarà tot el seu sentit a partir
del proper mes de març per les raons de configuració del Parlament
espanyol que esgrimeixo en una altra part d’aquesta exposició.
Encara haig d’afegir un comentari relacionat amb la governança
econòmica i les compravendes d’empreses. L’Estatut nou no pot
conviure amb un entorn fàctic de biaixos considerables en
aquests camps. No serviria de res. Igual com no ha servit l’Estatut
vell en coses fonamentals, que he citat i que són interiors a
Catalunya, per les desviacions considerables en la seva interpretació
per part del govern que hem tingut fins ara.
En matèria judicial l’Estatut –amb la reforma de l’actual article 20ha d’establir el dret dels catalans (que és el dels pobles d’Espanya en
general) a ser jutjats a Catalunya fins al nivell de la cassació de
sentències i establir, com fa l’Estatut d’Andalusia, el rang de
president del TSJC.
Hi ha una sola excepció, lògica, i que permet
resoldre per via excepcional, com dic, el que ara es regla i regla
onerosa, perquè obliga a enviar tots els papers a Madrid en tots els
casos.
La salvetat es refereix al recurs d’unificació de doctrina. Si un ciutadà
català és sentenciat, amb sentència havent superat la cassació, en
termes menys favorables dels obtinguts, per exemple, per un ciutadà
gallec per part del seu Tribunal superior, aleshores el català podria
recórrer al Tribunal Suprem en unificació de doctrina, i aquest
14
�tribunal, que certament no té perquè estar a Madrid haurà de dirimir
entre les doctrines dels dos tribunals autonòmics, unificant de
passada la doctrina.
En l’àmbit cultural i lingüístic, els socialistes catalans considerem que
la Constitució obliga si més no moralment el Govern espanyol a
protegir el català i les altres llengües co-oficials.
No ho fa. No només no ho fa sinó que el Ministeri de Cultura financia
els estudis que han de donat com a resultat la teoria àmpliament
documentada, de que el català no va ser “perseguit pel ferro” sinó
“condemnat per l’or”. Recordareu que la ministra va haver de donar
moltes explicacions sobre aquesta matèria amb motiu d’un fals pas
que li van fer donar al rei, justament parlant del catalá.
La tesi dels estudiosos del ministeri era que els catalans, per interès
econòmic, havien estat els factors clau en la decadència del català en
els segles XVIII i XIX, més que no pas els decrets reials o les
polítiques de l’estat. La tesi té exemples abundants per a ser
sostinguda davant un públic més o menys ignorant, però és d’una
perversitat fora de dubte, tenebrosa.
No n’hi ha prou que l’Estatut proclami la oficialitat del català. És la
Constitució la que és clau aquí. O el català es defensat, finançat i
promogut per l’Estat que l’ha reconegut o tot ho gastaren en batalles
defensives. El català ha de poder estar present en documents
d’identitat, passaports, internet, matrícules i documents oficials i
privats, i naturalment en els estudis hispànics fora de Catalunya, a
Espanya i a l’estranger.
15
�És l’Estat qui ho ha de fer. El català o bé és una riquesa d’Espanya
que Espanya defensa, o es converteix en una bandera i decau. les
banderes son massa llamineres en sí mateixes per a que allò que
representen avanci amb el seu flamejar.
Espanya ha de defensar el català i nosaltres en l’Estatut hem
de proclamar la gran veritat de que sense el castellà seríem
infinitament més pobres. Però no ho podem fer ara com ara. Quan
canviïn les condicions, aleshores ho farem. Per això l’Estatut ho ha de
preveure.
I, finalment, el nou Estatut ha de ser –com he dit abans- una eina
útil per satisfer les demandes dels ciutadans de Catalunya, en
unes condicions econòmiques i socials molt diferents a les de fa 25
anys.
Nous fenòmens generen situacions conflictives que no havíem
previst:
-
Baixa natalitat i envelliment accelerat de la població.
-
Precarietat de les relacions laborals.
-
Necessitat apressant de que la nostra població es familiaritzi
amb les noves tecnologies –que ja no són tan noves. Ahir mateix a
la Mare de Déu del Mont vaig comprovar que a Beuda i Albanyà
no tenen cobertura en telefonia mòbil i dificultats en Internet. El
metge mateix. I vaig pensar: Però si són els qui més ho
necessiten! Segueixo.
-
Immigracions massives i diverses que hem de acollir –per
interès i per obligació- però que hem d’acollir adequadament.
16
�-
Urbanització descontrolada.
-
Pressió sobre els recursos naturals –l’aigua, l’aire, el paisatge,
el mar, el bosc- amb la progressiva degradació del medi.
Podria seguir l’enumeració de grans assumptes d’interès col·lectiu
que eren poc previsibles quan es va fer l’Estatut del 79. I que, per
tant, no es comptaven entre les obligacions del nostre autogovern.
Avui, no podem ignorar-les. I el nostre sistema d’autogovern, el
nostre Estatut ha de tenir-les en compte.
Ningú no pot pensar que la Generalitat pugui quedar al marge
d’aquests objectius col·lectius de la nostra societat,
d’una colla de
preocupacions bàsiques dels nostres conciutadans:
-
Per assolir una educació més adaptada al món laboral i a
l’univers cultural i cívic d’avui.
-
Per fer compatible vida familiar i vida laboral.
-
Per aconseguir una sistema de salut més adequat a la nostra
piràmide demogràfica.
-
Per a facilitar l’accés a l’habitatge digne als qui el necessiten
per desplegar el seu projecte personal de vida.
-
I per a frenar la destrucció de recursos naturals que no
podrem restaurar.
17
�FINAL
Amigues i amics, vull anar acabant reflexionant un moment sobre
les dues vies que s’obren davant nostre, davant els ciutadans de
Catalunya.
Però m’agradaria fer-ho amb 10 punts per argumentar la Millora
de l’autogovern que proposem. S’han de clavar durant aquesta precampanya en el nostre cor.
Els arguments, en síntesi, són:
1. L’Ambició nacional per Catalunya. Catalunya és una nació,
i manifesta la seva ferma voluntat a decidir autònomament
sobre el seu govern.
L’Estatut és i serà de tots, no pas de cap partit.
2. L’Ambició federal de Catalunya. Catalunya vol resoldre la
seva relació amb Espanya.
Catalunya vol aprofundir en el caràcter federal i
plural de l’Estat.
3. L’Ambició europea de Catalunya. Una Catalunya inserida a
Europa,
amb
personalitat
pròpia
en
allò
que
tenim
competències per decidir.
I amb un rol potent en l’euroregió mediterrània. Ah, quin
terror provoca als centralistes (no vull pas dir a Madrid) el
mapa, el dibuix de l’Espanya plural que proposem. Més que el
mapa d’Espanya és el dibuix.
18
�4. L’Ambició social per Catalunya: una societat més justa,
més pròspera i més cohesionada.
Un nou Estatut i un millor govern per guanyar en
eficàcia i per augmentar el benestar i no pas per apujar
el volum de la retòrica patriòtica.
5. Un nou estil de govern. Un President que sàpiga escoltar
i un govern que governi.
I que això sigui norma, no pas excepció.
6. Una
nova
relació
amb
el
govern
local:
Lleialtat,
subsidiarietat, estratègies compartides.
Recuperació de la confiança de la ciutadania en el
compromís de la política.
7. Un nou compromís amb la transparència, començant per
la fiscal. Una aposta per una democràcia de més qualitat
i amb més control social de les institucions púbiques.
8. Un nou compromís amb la ciutadania: preponderància
dels valors cívics; participació de la societat civil en els
grans projectes de país.
9. Un nou compromís amb les llengües i la cultura de
Catalunya.
No participarem d’una política cultural estatal
que no promogui el català. Fóra –és, de fet- anticonstitucional.
I defensarem el castellà com una riquesa que tenim. Una
dobre riquesa que cal respectar i fer respectar, a Catalunya, a
Espanya i a Europa.
10. I finalment el projecte d’una Catalunya gran,
de futur,
en clau
amb ambició i confiança. Un mapa de
19
�complicitats amb les comunitats veïnes; amb respecte
mutu i sobretot apostant per un salt de qualitat i
quantitat en els dissenys complementaris.
*
Bé amigues i amics,
Fins aquí el que penso i proposo. El que els socialistes i els
Ciutadans pel Canvi volem proposar als ciutadans i ciutadanes de
Catalunya en aquest moment decisiu.
Aquesta és la nostra via.
Que
té
definida
Una via real i realista. Una bona via.
l’estratègia
i
compta
amb
els
suports
necessaris, un cop tingui l’aval del Parlament de Catalunya.
N’hi ha cap altra, de via?. Sí.
Bé, de fet, només n’hi ha una altra. La via del foc d’encenalls
sobiranista.
Però ho dic clarament: és una via morta. Abans de començar.
Per què? Doncs perquè o bé no hi ha voluntat d’impulsar-la i
els darrers quatre anys en són prova suficient,
O no
hi ha estratègia factible. Per molt que la retòrica
sobiranista sigui brillant i enlluernadora. Ara diuen alguns (els
més ardits i els més sofisticats): votarem al Maragall perquè
s’estavelli i, aleshores sí, els pobles d’Espanya s’alcin per donar-nos
la raó. Doncs que vagin somiant! Però mentrestant que votin pel
20
�canvi segur, per l’avenç real i tangible. L’avenç... vell mot socialista,
de nou atractiu i apassionant!
Jo vull un Estatut per als catalans i les catalanes del segle XXI.
Un Estatut per al futur Catalunya.
No allagarem innecessàriament el memorial de greuges de
Catalunya amb Espanya per a poder dormir tranquils, dientnos, com Galileu “Eppur si muove”, “no avancem però la raó la
tenim”. La raó la tenim, per l’hem de guanyar dia a dia. Aquest
és el quid.
No ens adormirem, ni amb aquesta ni amb altres cançons.
Ara bé, dels nostres arguments n’hem de convèncer els
ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ens hem d’explicar. I ens
hem d’explicar bé.
Hem d’explicar bé les nostres raons als catalans nacionalistes.
No ens hem de justificar.
No hem de demanar perdó ni permís per voler liderar el camí
de Catalunya cap a la millora del seu autogovern.
S’ha acabat això. Ara és a nosaltres que ens toca plantar cara.
Als nacionalistes, els hem de preguntar, mirant-los als ulls, si
realment pensen que socialistes i populars ofereixen les mateixes
garanties i possibilitats per fer avançar l’autogovern. Fa riure haverho de dir...
21
�Els hem de preguntar si creuen que el PP, que ha bloquejat ,
amb la connivència de molts dirigents de CiU, qualsevol proposta
de reforma o millora de l’Estatut, pot ser mai el millor aliat de
Catalunya.
Això és el que heu de preguntar a Artur Mas i al seu amic Josep
Piqué, que negaran tres cops –i els que calgui- haver-se conegut. Es
coneixen. I tant si es coneixen. Eren directors generals de la
Generalitat tots dos junts, ja fa molts anys.
I també hem d’explicar bé les nostres raons als qui s’hi
oposen, a la reforma de l’Estatut.
Hem de deixar clar que
el millor reconeixement al valor de
l’Estatut (i de la Constitució) és saber-lo adaptar a les
condicions socials i polítiques del nostre temps.
Hem de deixar clar que no volem obrir la caixa dels trons per cap
frivolitat. Que la frivolitat fóra accentuar la retòrica sobiranista sense
suport social. I que és una frivolitat vendre un estatut nou i seguir
pactant amb el PP.
I un crim condemnar a la Constitució a seguir
sense Senat, condemnar la constitució a la congelació.
Us demano que feu d’altaveu de la meva proposta de millora
de l’autogovern. I que m’ajudeu a
desmuntar l’engany dels
que tant criden en campanya i després callen per quatre vots.
Que vagin cridant (uns i altres) nosaltres avancem. I Catalunya
també. Sense mirar enrera. Sense parar orella als insults i a les pors.
Mirant l’objectiu, fit a tit.
22
�Si n’esteu convençuts sereu convincents. I si sou convincents,
la societat catalana entendrà, com ha començat a entendre,
que hi ha una via bona i certa, la via del consens que nosaltres
impulsem
i
proposem.
La
via
de
l’avenç
tranquil
però
imparable.
Moltes gràcies.
23
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Estatut que volem : el nou futur pels catalans
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Territoris
Acció política
Canvi
Espanya plural
Campanyes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Reials Drassanes de Barcelona
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-08-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1758/20030902_El_canvi_per_Catalunya_CCCB.pdf
7ef04b452a1cf92687fcefad56630c9a
PDF Text
Text
El canvi per Catalunya
Intervenció de Pasqual Maragall
Acte al CCCB
Dimarts, 2 de setembre de 2003
19:30 h
�I PREÀMBUL
Hi ha dos 17 d’octubre clavats a la meva memòria:
L’un, el de 1986, em va posar al davant de l’empresa més
gran, responsable i apassionant que un alcalde pugui somniar:
la transformació de la ciutat en un període curt però intens de
temps.
Els Jocs van demostrar que a Catalunya som capaços de fer
allò que ens proposem.
L’altre 17 d’octubre, el de 1999, em va assenyalar el camí
que m’ha dut fins aquí. El camí de Catalunya pam a pam, el passeig
apassionant per la realitat polièdrica que és el nostre país.
Aquests quatre anys m’han confirmat que vivim resignats sota una
crosta de normalitat i de convivència pacífica.
Però que dessota de tot això, hi ha una Catalunya que vol anar
més enllà, que vol cavalcar de nou, que vol dir la seva a Espanya, que
vol ser important a Europa, que vol prendre la iniciativa,...
Hi ha una Catalunya que vol ser acceptada d’una vegada tal
com és. Que vol deixar definitivament de ser la pàtria dels catalans
d’arrel i el lloc d’arribada dels altres catalans, per a ser la pàtria de tots
els catalans, dels uns i els altres sense distinció. Tan senzill com
això: ser de debó un sol poble.
Servir Catalunya i els meus ideals amb la mateixa força i la
mateixa passió. Això és el que em mou avui en el moment d’acarar el
tram final dels quatre anys que s’acaben el proper 17 d’octubre.
El quatrienni s’allargarà un altre mes o quasi per designi de l’actual
govern, a fi de poder encavalcar les eleccions catalanes amb les
madrilenyes i reduir la campanya estricta a la mínima expressió.
Tant de bo s’emportin una sorpresa i tant de bo els corruptors de
Madrid s’emportin el càstig proporcionat al que rebran els qui van
permetre el corromputs dins les seves files. Des d’aquí veiem clar que
hauria de ser així – igual com creiem que la patètica confiança d’en Mas
en la influència a Catalunya de les eleccions madrilenyes pot “backfire”,
pot ofendre els catalans i castigar-lo a ell.
Mireu: Ara tot depèn de nosaltres. Jo en sóc plenament conscient.
Avui he vingut aquí perquè vull que vosaltres també en sigueu
conscients, que estigueu plenament segurs que tenim el canvi a l’abast.
A tocar de dits.
I sé que si els que som aquí no només ho volem sinó que actuem en
conseqüència, el canvi no se’ns pot escapar.
El canvi segur el podem garantir nosaltres. Ningú més.
Catalunya ens ho agrairà. I altrament no ens ho perdonarà.
La política es així. Ningú no veu clar el que vindrà fins que no ve. I
quan arriba el que ha d’arribar tothom ho troba evident i lògic.
2
�I, desaparegudes les maniobres i les deformacions que avui ens
inquieten, el país començarà a caminar amb passa segura pel
camí que la majoria volia emprendre.
El carisma del poder ho canvia tot. Les paraules que ahir semblaven
poderoses i temibles, semblen avui remotes i sense sentit.
Les que ahir dèiem amb recança i formulàvem com un desig de
vegades impossible, es tornen veritats reals i incontestables.
Espolseu-vos la son! Vosaltres sou avui els posseïdors d’una veritat
que demà -tot just demà- serà compartida per milions de ciutadans.
El Maragall que ara anuncia impossibles, serà llegit com
simplement realitzador d’evidències.
Només cal una cosa: guanyar aquí i ara el cor del poble, d’un poble
que ho està esperant (“amb candeletes”).
Perquè el poble no té els elements de judici que nosaltres tenim per
verificar que la seva esperança no és un somni sinó una realitat
propera i tangible tot i que fins avui deformada per les petites veritats
dels altres i la potència dels seus mitjans.
3
�En campanya tindré adversaris i adversaris respectables. El que
queda de tot plegat, al final, a l’hora de votar, és tant el que haurem dit
nosaltres com el que hauran dit de nosaltres, i la comparació entre una
cosa i una altra.
Artur Mas serà el meu adversari principal. Ha arribat fins la línia de
sortida jugant amb moltes cartes. Amb un avantatge abusiu, quasi
pornogràfic, sobre els altres candidats.
Però, tanmateix, espero d’ell a partir d’ara la mateixa
noblesa amb la que jo penso combatre’l, no pas en el terreny
personal, sinó en el del projecte que representem cadascú: el de la
continuïtat més o menys repintada i el del canvi segur.
Espero, pel respecte que em mereixen els les ciutadanes i els
ciutadans de Catalunya, que s’acabin els atacs personals que, com hem
pogut comprovar, costa molt poc d’encendre i molt d’aturar.
Mas concorre a aquestes eleccions amb l’esperança de
l’herència d’un projecte que arriba esgotat al segle XXI.
rebre
Jo no pretenc encapçalar la nòmina de marmessors del
pujolisme. A Catalunya ha passat una cosa molt greu, i és que el
catalanisme s’ha tornat un isme personalitzat, s’ha tornat
pujolisme. Jo pretenc una cosa ben evident: substituir el
pujolisme de nou pel catalanisme.
El nostre projecte és una alternativa real, clara, neta. Una
alternativa al model de govern, als accents de govern, a l’estil i les
formes de govern que hem tingut fins ara.
Alguns dels meus adversaris m’han volgut retreure un
excés de barcelonisme. Crec que ha estat endebades.
suposat
Crec que el meu barcelonisme hauria de ser considerat, vistes
les coses amb noblesa, com una manifestació –modestament reeixida
si m’ho permeteu— del millor catalanisme.
Ni per un sol moment he oblidat que Barcelona és, a més de la meva
ciutat, la capital de Catalunya. No ho vaig oblidar mai quan era alcalde,
com no oblidaré mai, si sóc President, que la capital de Catalunya és un
atot essencial del país. La seva force de frappe com va dir Pujol abans
d’oblidar-ho amb conseqüències no pas menors.
4
�Hi ha dues coses de les que se m’acusa de manera un xic infantil: l’edat
i la dependència de Madrid. La segona és per a mi, quan vaig per
aquests móns de Deu i em sento a dir el que em diuen, quasi un consol
– em confirma que dec ser allà on toca i que aquest país es ben
complicat. I de l’edat solament puc dir que em sento enriquit per
l’experiència i em faig creus, de vegades, de la audàcia ingènua i la
manca de coneixement amb que vaig haver d’acarar reptes brutals. Ara
en sé molt més que abans i tant ofèn a la meva dignitat l’acusació
ridícula que m’adrecen com em sorprèn la ignorància dels que ho fan. El
coneixement que he acumulat en anys de servei a les meves idees, a la
meva ciutat i al meu país, no el canviaria per unes cames més àgils o
una victòria al ping pong, que de tota manera tinc pràcticament
assegurada.
Referent a la dependència espanyola. Aprofito per a fer una petita
protesta personal davant els creadors d’opinió.
Discrepo de l’afirmació de que Aznar ens ha fet favor atacant-nos. El mal
que ha fet a la imatge del socialisme català l’atac sostingut i sectari
d’aquest senyor afortunadament traspassat en la política espanyola, és
enorme i costarà de refer.
Ha comès un error, sí; perquè inquiet per la magnitud de les seves pròpies
responsabilitats en el moment de retirar-se, ha triat Catalunya i els
socialistes catalans com els seus adversaris principals.
Però no ens enganyem, el favor, si favor hi hagués, ens l’hem fet nosaltres
mateixos, mantenint a peu i a cavall la legitimitat de la pretensió de
l’Espanya plural i del paper cabdal de Catalunya en engegar el camí cap a la
seva plena realització.
Això arriba 25 anys després de la Constitució i quasi cent anys després
que el catalanisme polític formulés el seu primer projecte concret de govern
a l’ajuntament de Barcelona, amb el pressupost de cultura, que era en
realitat un projecte d’educació.
Ja era hora, no?
No cal demanar excuses a ningú.
No acabo d’entendre perquè som tan donats a demanar excuses fins i tot
per a dir obvietats!
A la reunió de Santillana, un company s’excusava d‘haver utilitzat la paraula
federalisme abans de fer la defensa, en realitat, de l’Espanya federal.
Parlant de Maragall i Aznar, sembla com si haguèssim de fer igual. Gràcies
per atacar-nos! Es Vosté molt bondadós esmerçant una part de la seva
infinita potencia mediàtica en la nostra humil realitat de pobres socialistes
catalans.
Home no!
Amb tanta modèstia no anirem enlloc.
I el socialisme català, modestament, això sí, ha de jugar i jugarà el rol
important que els seus fundadors van voler per a ell i potser una mica més i
tot.
Perquè nosaltres sumarem les obligacions de socialistes amb les històriques
del catalanisme, que el pujolisme, amb tot i els seus mèrits, no ha arribat a
acomplir.
5
�Nosaltres, siguem realistes per mal i per bé, estem en condicions de fer-ho.
I ho farem. Us ho ben prometo. Es un compromís que prenc amb plena
consciència del que representa.
Obriu els ulls! Anem a totes!
Ens hi juguem Catalunya, la pàtria que estimem, i ens hi juguem
l’Espanya plural en la que creiem.
6
�II EL CANVI NECESSARI PER A UN FUTUR SEGUR
Vull explicar, en començar aquest període que serà decisiu per a
Catalunya, el canvi que proposo.
Vull anar desgranant una proposta que sorgeix del que he percebut
que eren les preocupacions, les esperances i les aspiracions, de les
catalanes i els catalans, i que comparteixo i vull fer meves.
Qui vulgui ser el futur President de la Generalitat –i jo vull ser-ho-- les
ha d’entendre i les ha de prendre com a prioritàries. I així ho he considerat.
En les properes setmanes, explicaré què vull canviar.
-
Recuperar el pols vital, econòmic, social i cultural que
Catalunya ha anat perdent progressivament en els darrers anys.
-
Reequilibrar el territori, avançar en la definició dels mapes de
la Catalunya del 2020 i fer un esforç ingent en infrastructures a
tot el país.
-
Recuperar el paper motor econòmic –i també polític- que
Catalunya exercirà en el conjunt de l’Estat espanyol.
-
Apostar estratègicament perquè Catalunya lideri la euro-regió
de la Mediterrània nord-occidental. Una proposta que amb
tanta por com mala fe ha estat desqualificada i manipulada per
Aznar.
-
Cohesionar la societat catalana per fer front a les inseguretats
o incerteses de cara al nostre futur i al futur dels nostres.
Recuperar l’esperança en la millora de l’habitatge i el sistema de
salut.
-
Casar immigració i ciutadania i dur a terme un pla de xoc en un
conjunt de barris determinats d’unes ciutats concretes on, en
bona mesura ens juguem el futur.
-
Posar al capdavant de les nostres prioritats, també i molt
especialment l’Educació, la Recerca, la Creació i el civisme.
*
No podem seguir amb la falta d’iniciativa política, social i econòmica
en tots aquests camps.
La ciutadania de Catalunya entén que ara ve el canvi.
La clau està a fer entendre que el canvi no ha de ser de cares
dins d’una mateixa família i d’un mateix estil, i d’una mateixa concepció de
Catalunya i del seu govern. No.
7
�El risc més gran per a Catalunya vindria, ara, precisament de
no canviar o de fer un fals canvi; de seguir mantenint més temps uns
hàbits, una forma de govern, una cultura política que ja només responen a
un projecte esgotat.
Ara necessitem sumar, venint des de baix, totes les energies en
una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai
vista.
En el fons i en la forma. Millorant les eines bàsiques que permeten
l’autogovern. Sí.
Però també dibuixant i canviant els mapes del país: el de les
infrastructures i les xarxes, el de l’organització del territoris per tornar la
veu als set territoris de Catalunya (..) i el de les intervencions en el
paisatge, que Raimon Obiols sempre reclama com un dels capitals
malmesos del país.
Volem millorar l’autogovern, sí.
Però per què? Per pur caprici? perquè toca? Perquè ho demanen els altres
partits? No. Rotundament no.
Parlem de la millora l’autogovern...
Perquè volem una Catalunya lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un moment
de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. El moment d’avançar
guiats de nou pels preceptes de la unió i la llibertat dels pobles d’Espanya.
Volem reformar l’Estatut: perquè?
El volem reformar per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i
la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els interessaria la reforma de
l’Estatut si no suposés més progrés, més benestar i més igualtat.
Per això dic que la reforma de l’Estatut és només una part de la millora de
l’autogovern que proposem. Un millor Estatut és una peça necessària,
però no suficient.
No vull confondre els catalans convertint la reforma de l’Estatut en
un símbol o en l’únic camp de batalla electoral.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta a les aspiracions
dels catalans.
8
�Altres vegades he dit que Catalunya s’ha convertit en un temple, durant
aquests vint-i-tants anys de govern de CiU, d’ençà de 1980.
També he dit que potser havíem de passar-hi, per aquí, durant uns
anys. Catalunya emergia tan desenquadernada del silenci forçós i tràgic del
franquisme, que potser necessitava, inicialment, un punt de severitat
emocional, de transcendentalisme.
Calia recuperar la memòria històrica i cultural d’abans de la guerra
civil i de totes les anteriors guerres civils hispàniques; que n’hi ha hagut un
munt.
Però en pocs anys, el catalanisme històric s’ha anat convertint per
l’hegemonia de Ciu en un nacionalisme uniforme, entotsolat, que
idolatrava una puresa suposadament perduda.
Un nacionalisme que rebutjava -quan no les considerava anatematotes aquelles veus que no professaven la fe i el credo establerts.
Com si estiguéssim en un temple, la vitalitat de la societat catalana, ha
quedat encotillada per l’uniforme d’aquesta Catalunya essencial que
tendeix a immobilitzar les energies, a desanimar les noves
incorporacions. Un temple amb les portes tancades.
La Catalunya oficial ha tendit a fer callar el discrepant, s’expressa
amb veritats massa simples i doctrinàries, i una i altra vegada tendeix a
recordar, a accentuar el mals que vénen de fora.
La Catalunya tancada en el temple, és incapaç de fiar-se de la rica i variada
vitalitat social i cultural que conté, no sap apel·lar a l’alegria mediterrània
dels seus barris i pobles, no té confiança en la imaginació i l’empenta que
caracteritza el teixit social, econòmic i cultural, no gosa donar joc i
protagonisme als que enriqueixen el país procedents d’altres territoris.
Els catalans hem de sortir del temple i hem de convertir el país en
àgora.
El moment de transició que viu el món obre possibilitats inèdites per a
Catalunya si és capaç de situar-se a l’altura que li correspon, a l’altura del
seu extraordinari potencial, a l’altura del que ha sigut en els seus millors
moments
-
un país innovador, creatiu, emprenedor, especialment avançat en
el seu dinamisme social, econòmic, pedagògic, intel.lectual i artístic.
-
Un país de radicalitat democràtica, que vetlli molt especialment
per la qualitat i la transparència de les seves institucions.
-
Un país plural, gràcies al seus sistema de mitjans de comunicació
públics i privats; en el que siguem capaços de fer les dues grans
devolucions pendents: la de la propietat de TV3 i els mitjans de la
CCRTV de l’Estat a Catalunya i la del control d’aquests mitjans del
govern de la Generalitat al Parlament.
-
un país integrador, capaç d’incorporar la diversitat i de preservar
alhora la seva identitat, en una renovada voluntat d’unitat civil i de
futur compartit
-
un país amb unes ciutats que han esdevingut model de
referència internacional.
9
�-
Un país europeu. Amb vocació de liderar l’arc mediterrani.
La Catalunya que veig a l’horitzó m’exalta i m’inquieta.
M’exalta perquè la sé possible, perquè sé com arribar-hi, perquè
comporta la realització d’un somni compartit, i que ens durà més enllà del
que ningú mai no va poder imaginar en el passat.
M’inquieta perquè hi ha inèrcies que poden engavanyar-nos, que
poden entretenir-nos en les anècdotes fins a fer-nos perdre el tren.
Catalunya ha de passar pàgina. I ha de mirar el futur amb ambició. Hem
de desterrar d’una vegada els tòpics defensius.
Ens cal, com l’aire que respirem, que Catalunya afirmi que té ambició com a
país. I la té.
Però també em preocupa la degradació de les expectatives de la gent que
s’ha produït aquí a Catalunya, i amb menys força a tot arreu en els darrers
anys.
III UNA SOCIETAT COHESIONADA PER A UN FUTUR SEGUR
Ara us haig de parlar de la vida de cada dia.
Estem menys segurs.
En la feina, al carrer, en el barri, en la carretera, en la urbanització enmig
del bosc, però també en la joventut i en la vellesa, en tenir un fill, en la
malaltia,
En acabar els estudis, en el propi domicili quan les relacions, influïdes
potser per la inseguretat general es tornen violentes, en les dones afectades
per tot això, quan justament la societat s’està obrint a la seva plena
autonomia personal.
I estem menys segurs, sobretot, deixeu-m’ho dir, en el món obert, en el
que tot es possible, l’autodestrucció rampant produïda pel menyspreu del
medi i l’autodestrucció derivada del terrorisme i de la reacció visceral contra
el terror.
Hi han solucions contra aquestes inseguretats.
No són fàcils. Però aquí i ara en sabem un niu de com enfrontar-les,
especialment en aquells temes que depenen més directament de nosaltres.
I el govern de la Generalitat haurà de convertir les pors en
seguretats per guanyar la confiança necessària en el futur. Això és
el canvi.
Voldria que l’acció del futur govern de Catalunya ens fes avançar en el
camí de canviar els rostres de la por pels de la seguretat i les certeses.
10
�1.- La certesa de disposar d’una sanitat pública, eficient, ràpida,
atenta, professional, universal. Allargar la durada de la visita mèdica
voldrà dir un futur més segur.
2.- L’esperança de trobar un habitatge digne i viable
econòmicament per als joves que busquen el camí de la seva pròpia
vida. Construir 40.000 habitatges de protecció oficial en 4 anys
voldrà dir un futur més segur.
3.- La seguretat en el treball. Tant la física com la de l’estabilitat
laboral. Dues garanties per a un futur més segur.
4.- La seguretat a les carreteres. Més i millors vies de comunicació
voldrà dir un futur més segur.
5.- La tranquil·litat als carrers i barris i pobles d’arreu de
Catalunya. Barris i pobles segurs ens faran confiar en el present i en
el futur.
6.- L’esperança de poder envellir a casa amb els nostres o en
companyia, sense la por de no saber esquivar el llindar de la
pobresa. Millorar l’assistència domiciliària voldrà dir un futur més
segur.
7.- El compromís a lluitar amb contundència contra qualsevol
manifestació de la violència de gènere ha de retornar, així
mateix, la seguretat a milers i milers de famílies avui atelnallades
per una amenaça absolutament injustificable.
8.- La confiança d’arribar a la igualtat en les oportunitats
d’accedir al món laboral i de conciliar-lo amb el familiar. La formació
de 250.000 persones en quatre anys, voldrà dir, un futur més just i
més segur.
També cal que els temors i les incerteses esdevinguin seguretats en
el futur en el camp de l’educació i la cultura.
-
Hem de tenir la certesa que l’Educació serà una prioritat del
Govern. Una prioritat estratègica, perquè, repeteixo, en l’educació
estem fent l’aposta més compromesa en el futur que volem per als
nostres. Com a ciutadans i com a col·lectivitat.
-
Hem de tenir, a més, la certesa que l’Educació de qualitat,
integradora i compromesa serà un dels principals antídots contra
les incerteses que la immigració genera i contra els riscos que es
poden derivar d’aquesta incertesa.
-
Hem de tenir la seguretat que també la identitat cultural i
lingüística reposarà sobre els fonaments de la inclusió, la
pluralitat i la defensa de la diversitat. Per això reclamo de
l’Estat un compromís veritable amb la seva riquesa lingüística, tant
com demano que s’acceptin la riquesa de llengües de Catalunya.
-
La nostra cultura, rica com és, sobreviurà evolucionant,
transformant-se, si sabem alliberar-nos de la por, si gosem
construir el mirall del futur en una societat madura, crítica, rigorosa,
i alhora oberta, permeable, franca i generosa. Això la farà forta. La
farà segura, li obrirà els camins del futur.
-
Però cultura vol dir també CIVISME. I en això hi posarem els cinc
sentits.
11
�*
Sé que les eleccions es guanyen o es perden en les coses de cada dia.
La democràcia és una eina que fa que la gent voti un diumenge, un dia que
plou i hi ha gent que no surt de casa, o a l’inrevés.
Un dia que ve desprès d’un altre dia, o en una setmana que ve després
d’una setmana en la qual s’ha votat una altra cosa o s’ha declarat una
guerra o els terroristes -ho sabem per experiència- solen matar.
Però, sobretot, les eleccions arriben en un any en el que la gent ha
millorat o no la seva percepció de la seguretat i la inseguretat, ha cobrat un
augment de sou o ha obtingut una desgravació fiscal, ha perdut el pis per
un desnonament, ha tingut un accident a la família, ha vist empitjorar el
barri o l’escola dels nanos per l’arribada de nova gent etc.
Una miríada d’impressions individuals i l’efecte dels mitjans i els missatges
dels partits conformen la psicologia col·lectiva del dia de les eleccions.
Però sota aquesta pluja de factors que influeixen, hi ha l’ànima del poble
que madura una opinió pròpia, determinant, intuïtiva, secreta. Ni tan sols
les enquestes més refinades l’endevinen.
És en la connexió que s’estableix entre el polític i aquesta ànima popular
discreta que es verifica la química del consens o del rebuig.
I quan dic el polític no vull dir exclusivament el líder, el candidat. Em
refereixo a un subjecte col·lectiu del que vosaltres formeu part destacada.
12
�IV EL MEU COMPROMÍS PERSONAL AMB LES CATALANES I ELS
CATALANS
Sóc fill d’una dona nascuda a Bilbao, que era filla de sabeterets alacantins,
republicana, alumna de l’Instituto Escuela, catalana d’adopció i fidel a les
seves arrels de joventut, a les seves amistats, sovint exiliades a América.
Una dona que va formar, amb el meu pare, una casa oberta als joves
antifranquistes i al diàleg franc.
El meu pare va ser un devot del seu, del poeta que va cridar, des de l’afecte
i la decepció, “Adéu Espanya” però que va fer L’Himne ibèric i va
acabar llençant el “Visca Espanya” a la cara dels espanyolistes que
empobrien la pàtria comuna.
Que la reduïen a poca cosa, a una construcció política i cultural petita,
escarransida, sense grandesa, negativa, més enemiga dels seus pobles que
conscient de la seva pluralitat, que és justament la seva riquesa, allò que la
fa interessant – com em deia fa poc a Barcelona Jorge Sampaio, el
president de Portugal.
(...)
El naixement de l’Europa Unida ens obre la porta a la reconstrucció d’aquest
passat sobre bases noves i a la projecció d’una societat políticament,
econòmica i culturalment avançada, en la qual Catalunya ha d’estar ben
posicionada, al davant de tot, igual com està més ben ubicada geogràfica i
històricament en la frontissa entre la península i el cor d’Europa.
*
Voldria acabar formulant davant vostre un compromís de caràcter personal:
Avui m’heu escoltat. Si els ciutadans de Catalunya em fan confiança i sóc el
futur president de la Generalitat, vull que una trobada com aquesta es
produeixi periòdicament.
Però no pas perquè m’escolteu només a mi, sinó per poder dialogar amb
tots vosaltres. Amb tots i cadascun de vosaltres.
Vull creure que farem possible l’àgora de què abans us he parlat. Jo hi
compto.
Compto amb tots vosaltres.
Moltes gràcies.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El canvi per Catalunya
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Catalunya
Eleccions
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Model social
Territoris
Acció política
Ciutadania
Catalanisme
Estatut
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
CCCB
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1573/0000000737.pdf
ad206c9c45a76ee81f67cde3a24b78a9
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Maragall dice que volveremos al 36 si no se aceptan sus teorías
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Razón
Cadena Ser
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Gabilondo, Iñaki
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Espanya plural
Constitució
Territoris
Estatut
Carod-Rovira, Josep Lluís
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Description
An account of the resource
Transcripció parcial de l'entrevista al programa "Hoy por hoy" de Cadena Ser.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-02-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1579/0000000742.pdf
159fbb4749d89e02dac7e8e89a8ac7c5
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Govern va millorar després de la marxa de Carod perquè havia superat un problema seriós
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pastor, Carles
Ros, Elianne
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Govern
Catalunya
Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Carod-Rovira, Josep Lluís
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1581/0000000744.pdf
7dcf3a6840125dd978b6bb632f8e71f2
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatut será la primera ley fundamental que cambiará
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
President de la Generalitat de Catalunya
Espanya
Catalunya
Estatut
Euroregió
Federalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1691/0000000660.pdf
e5f974f2742b2e475c2f42811a77f479
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Más y mejor autogobierno
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Expansión
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Estatut
Espanya plural
Autogovern
Finançament
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1383
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Abstract
A summary of the resource.
Suplement Especial
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-05-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles