<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=49&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Estatuts&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-03-07T19:17:34+01:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>47</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="170" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="26" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/170/20040527.pdf</src>
        <authentication>4b29de8de6e258fd89fa2ca871d9a7d6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41773">
                    <text>Una propuesta catalana para la España plural
(castellà)
Club Siglo XXI de Madrid | 27/5/2004

Quisiera agradecer y aplaudir la iniciativa, que en esta ocasión han
tomado el Club Siglo XXI y Tribuna Barcelona, de organizar un
intercambio de puntos de vista, y que nos deparará en un futuro
próximo la presencia del Alcalde de Madrid y de la presidenta de la
Comunidad en la Ciudad de los Condes Reyes, que es la mía.
No puedo iniciar esta intervención sin un recuerdo emocionado para
las víctimas del atentado del 11 de marzo, sin unas palabras de
ánimo a sus familiares y amigos y para sus conciudadanos sin reiterar
una vez más el reconocimiento que todos los ciudadanos de España
tenemos para el pueblo de Madrid.
El ejemplo de entereza, eficacia y serenidad del pueblo de Madrid,
también de comunicación y de reacción en el sentido práctico y en el
sentido sentimental asombraron a todo el mundo. Madrid se ha
convertido en un icono del mundo. Y esto en Catalunya ha calado tan
hondo que este año la Generalitat ha decidido otorgar el premio
Blanquerna precisamente a ese pueblo de Madrid, que en marzo dio
su extraordinaria lección al mundo entero. Es un gesto con el que
queremos expresar nuestra convicción de un futuro más fraternal
entre nuestros pueblos. Más allá de la indispensable competencia sin
la cual unos y otros no estaríamos donde estamos sino muy por
debajo.
Yo siempre he creído que la dialéctica entre Catalunya y Castilla,
entre Madrid y Barcelona, está en la base de una buena parte de los
dramas de este país pero también y sobretodo de sus éxitos. Esta es
el arma secreta de España, esa competencia precisamente. Y que la
competencia que viene ahora entre un Madrid olímpico y una
Barcelona que va a ser más sede de instituciones estatales, es un
nuevo capítulo de esa competencia que va a ser muy interesante.
Hace poco más de un año -en marzo de 2003- me dirigía a ustedes
desde esta tribuna para exponerles unas reflexiones sobre el estado
de las relaciones entre Catalunya y España, sobre el interés que
debiera tener el Estado en que Catalunya se implicara a fondo en la
construcción de la España plural, y finalmente, sobre el contenido de
las reformas que propugnaba, en aquel entonces como candidato a la
Presidencia de la Generalitat. Tales reflexiones se completaron con un
estrambote final dedicado a la guerra del Irak y a la decisión de José
Mª Aznar de que España participara en la misma.

1

�He de decirles que aquellas reflexiones se hacían en un marco
concreto, caracterizado por una creciente asfixia del clima político que
auguraba un futuro difícil. Un casi inevitable choque frontal entre un
Gobierno de España dirigido por el Partido Popular y un nuevo
Gobierno de Catalunya parecía dibujarse en el horizonte. Les
manifestaba deseos y temores. Finalmente fueron éstos últimos los
que se cumplieron. Pero sólo a corto plazo, porque luego cambió
todo, empezando por el gobierno español.
Por ello, hoy puedo hablarles con un telón de fondo bien diferente. Un
telón de fondo, un escenario y unos actores totalmente distintos.
El cambio se ha producido en Catalunya. Si bien es cierto que no de
la forma a la que mi partido y yo personalmente aspirábamos. El
cambio se ha producido con un grado superior de complejidad que
hace más delicada su gestión, pero que a la vez lo hace más genuino,
más representativo del pluralismo político y social de la Catalunya de
hoy. Y con un formato europeo como el alemán, el francés o el belga
de gobiernos de coalición. Por ello puedo hablarles de una Catalunya
cambiada.
Y el cambio se ha producido también en España. Con un dramatismo
e intensidad inesperados, pero precisamente por ello con una mayor
sinceridad y un potencial transformador formidable. Y, lógicamente,
con un muy alto nivel de exigencia, expresado de forma espontánea
en el "! No nos falles!" con que fue saludada la victoria de José Luis
Rodríguez Zapatero y que tan hondamente caló en el ánimo de este
presidente joven, que tiene una memoria de elefante para esas
cosas. Siempre me recuerda que cuando vino a Barcelona la primera
vez, yo no le conocía de nada, y le dije que el era la gran esperanza
blanca. Tiene fijaciones claras respecto a los momentos y a las
personas y los entornos que significan luego en la historia del país y
en su historia personal.
Y una observación más del escenario de hace un año: en marzo de
2003 estábamos en plena guerra de Irak, con un presidente del
Gobierno de España que lucía como gran mérito su alianza con los
neoconservadores norteamericanos. Esos que hoy empiezan a estar
menos de moda, los Estados Unidos, no sólo en Europa. Hoy
asistimos horrorizados a las funestas consecuencias de aquella
insensata aventura, pero felizmente con las tropas españolas de
regreso a casa, fruto de un decidido golpe de timón proeuropeísta de
nuestra política exterior.
Mi intención hoy es pasar aquella exposición de hace un año por el
tamiz de la nueva realidad política y de las nuevas responsabilidades
asumidas. Por unos y otros. Pero especialmente, claro está, por

2

�quienes tenemos la responsabilidad de gobernar Catalunya en estos
momentos.
No pretendo explicarles por enésima vez que existe un problema
catalán. Y que, por derivación de éste, existe un problema español. Y
no lo pretendo porque lo que ocurre es lo contrario, en un doble
sentido:
1.- Existe un problema español y el de Catalunya es derivado o parte
del mismo. No es que los catalanes se hayan inventado algo para que
España sea un problema; es que España es problemática porque
tiene Catalunya y Castilla, Andalucía y Galicia, el País Vasco y
Extremadura. No al revés.
2.- En realidad el problema español no es un problema, es una
ausencia del mismo, una ignorancia de que exista, o una falta de
atrevimiento en la aceptación de que existe y en definitiva la falta de
un proyecto.
Los que me conocen saben que mi política (en fondo y forma) está en
las antípodas de los que quieren vivir del "problema catalán", en el
que para empezar no creo. Lo que estoy es empeñado en que
Catalunya se implique en la solución del problema español en el que
si creo. Porque ese es el secreto: el problema catalán no es otro que
el problema español.
Entendámonos: lo que hemos señalado -casi hasta la saciedad- como
"problema", podríamos pasar a considerarlo simplemente "cuestión",
"objetivo", "propósito" o, como les anunciaba entonces y vengo a
contarles hoy, "propuesta". La propuesta catalana de España. La
España que queremos. Mejor, insisto: la España que proponemos.
Hace un año les decía que me preocupaba que la relación entre
Catalunya y España no pasara por su mejor momento. La
colaboración entre el nacionalismo catalán conservador y la derecha
española podía haber sido un hito histórico en el reconocimiento
definitivo de la personalidad de Catalunya en una España integradora,
pero por desgracia aquella colaboración se saldó con un estrepitoso
fracaso para los dos nacionalismos, el nacionalismo catalán y el
nacionalismo español. No solo fracaso electoral, sino en eso que era
más importante, que era hincarle el diente al problema de España.
Nunca, en 25 años de democracia, se había percibido en Catalunya
tanta hostilidad como entonces emanada desde el Gobierno de
España y desde la opinión pública vinculada al mismo. Y, lo que a mi
juicio es peor: en un clima de creciente indiferencia y desconfianza
mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los
separatistas.
3

�Les expliqué entonces mi apuesta y mi propuesta por alcanzar un
compromiso de la Catalunya progresista con la España plural, con la
intención de recuperar el clima moral, intelectual y político que
debiera permitir pensar otra vez España con la generosidad con que
lo hicieron los constituyentes de 1978. No la misma meta sino la
misma ambición, lo que supondría hoy una meta algo más ambiciosa,
porque el tiempo no pasa en balde.
Asimismo les advertí que existían en Catalunya -y existen, gozando
de un apoyo coyuntural considerable - otros planteamientos con un
común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad
de que sea factible establecer una relación recíprocamente
interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se
derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que
supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia que
supone la vía intentada durante años por Convergencia i Unió: No
sabe, no contesta, no entra, no participa, simplemente está, que ya
es mucho. Es mucho para que sigan las cosas como están, pero no
basta para que los problemas se resuelvan.
¿Dónde estamos hoy?
En Catalunya el cambio político comporta el compromiso de llevar
adelante la apuesta por avanzar en el autogobierno, a la vez que se
participa a fondo en la articulación de una España plural. Es más: el
proyecto del Gobierno de Catalunya se nutre de la experiencia
histórica que nos dice que existe una correlación positiva entre el
autogobierno de Catalunya y la democracia en España.
Se me podrá objetar que, en todo caso, éste es el propósito del
socialismo catalán y que no está nada claro que lo sea también de los
otros socios del gobierno catalán. Entiendo la objeción y la reserva
sobre el grado de compromiso que los independentistas catalanes
tienen con un proyecto que supone una plena implicación de
Catalunya en la política española. Me voy a explicar sobre esto.
Yo no tengo ninguna duda de su compromiso con ese proyecto
porque saben que hoy por hoy es el único viable y el único
interesante. Es más: el independentismo democrático está cada vez
más convencido de que su meta -lejana- pasa por todas y cada una
de las estaciones que contempla el recorrido de la España plural que
los socialistas definimos y acordamos en Santillana del Mar este
verano. Y este camino, en Catalunya lo vamos a recorrer juntos.
Tenemos ocho años por delante para ello - porque este gobierno está
ahí para durar, se lo aseguro.

4

�No hagan cábalas ni digan los medios que Maragall ha dicho que
Catalunya se planteará dentro de ocho años si se independiza o no.
Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre.
Macià i Companys en 1931 proclamaron la República Catalana en la
Federación de Repúblicas ibéricas. hasta que días más tarde
Fernando de los Ríos les convenció que la denominación que
desapareció en 1714 era más prudente: la Generalitat de Catalunya.
El pasado, muy pesado por cierto, muy grávido, nos ha hecho sabios,
y esas ingenuidades del lenguaje o verbales ya no las cometemos.
Hay independentistas en mi gobierno pero ellos saben - a diferencia
de CiU, que administró la relación con España con habilidad y
agnosticismo, pero sin implicación en el gobierno español - ellos
saben que hay que implicarse.
Y nos vamos a implicar ¡y tanto! como decimos en Catalunya,
¡faltaría más! como dicen aquí.
No les pido que compartan mi fe en la España plural, tan sólo les pido
que compartan mi esperanza. La caridad no está invitada a esta cena.
Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa
que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente
la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo
de "las últimas oportunidades", pero es un estado de ánimo que hay
que tener en cuenta porque es revelador de algo.
Todos somos conscientes, ellos y nosotros, ustedes y yo, de que el
nacimiento emocionante de la Europa unida, la moneda y el arancel
europeos, y pronto la defensa y la seguridad europeas, con los
recelos y la parsimonia que se quieran, van a cambiar, están ya
cambiando, el significado de palabras tan sagradas como nación y
estado. Para que nos vamos a engañar. Arancel, moneda y
seguridad. No poco.
En esta nueva plasticidad se sitúa el problema de España, mejor, el
proyecto de la España plural y diversa. Plural, que quiere decir
formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos
distintos - distintos en el sentido de que lo que se comparte, se
comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil.
Hay varias maneras de compartir lenguas en España según de que
autonomía se trate. Y con el derecho civil pasa lo mismo.
Por suerte el cambio político en España ha desbancado el escenario
más pesimista: el de la confrontación estéril entre una Catalunya en
demanda de más y mejor autogobierno y el de un Gobierno de
España cerrado al diálogo, convertido en guardián de unas supuestas
esencias constitucionales y, lo que es peor, convencido de que el
5

�conflicto con Catalunya y el País Vasco iba a ser su mejor arma
electoral.
Aznar acertó en integrar en la democracia a toda la derecha
española, que no lo estaba, incluida la que aceptó a regañadientes la
Constitución. Incluido él, por decirlo de alguna forma y muy brutal.
Tuvo el mérito de que se pudiera decir y se puede decir, que en
España quien no es constitucional es una ínfima minoría, y eso se lo
debemos en buena medida a Aznar, que no votó la Constitución
porque no le gustó la palabra nacionalidades. Dijo que era disolvente.
Y sin embargo detrás de él han entrado en la vida constitucional
todos los ciudadanos españoles excepto algunas minorías.
Y Aznar se equivocó, sobretodo en los últimos cuatro años, azuzando
de nuevo el fuego de las tensiones territoriales por doquier; de
Catalunya y Euskadi con el gobierno central. Seguramente con culpas
compartidas, no lo voy a negar, pero desde luego con una hostilidad
muy clara desde el Gobierno; y entre comunidades -como en el caso
del trasvase del Ebro, tardía resurrección de un proyecto de España,
el de Joaquín Costa, que siendo justo en su momento, no lo era, en
absoluto, en éste.
Por el contrario el nuevo Gobierno socialista abre un horizonte de
diálogo con las aspiraciones de mejora del autogobierno, de
compromiso con el espíritu de la Constitución y, por consiguiente, de
apertura a su conveniente reforma y, sobre todo, de responsabilidad
política e institucional, incompatible -todo ello- con un uso
electoralista de los problemas territoriales.
Entiendo que ante nosotros se abre un segundo ciclo político
democrático de profundo calado, una vez culminado con éxito el ciclo
iniciado hace 25 años.
Renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas,
perfeccionar el Estado de Bienestar, conseguir el pleno
reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el
mundo, han de ser los grandes objetivos de este segundo ciclo
democrático que estamos iniciando.
Son objetivos en consonancia con la exposición programática del
presidente del Gobierno en su discurso de investidura.
Soy consciente de que estamos ante una agenda de reformas muy
ambiciosa y exigente, que difícilmente podrá culminarse en una
legislatura. Encajar las distintas piezas: A) de las reformas
estatutarias, B) de la revisión del sistema de financiación autonómico
y local, C) de la devolución de competencias a los municipios y D) de
la reforma constitucional, requiere, para empezar, de una enorme
6

�voluntad política, de una convicción granítica en las posibilidades del
diálogo, de una lealtad institucional básica compartida entre todos los
actores políticos, de un mesurado dominio de los tiempos políticos y
de una gran flexibilidad para conseguir el resultado final.
Lleva razón Gregorio Peces Barba al reclamar, para esta etapa,
atención y esfuerzo por conseguir el adecuado equilibrio entre
memoria y olvido para no dañar el patrimonio acumulado. Y lleva
razón Muñoz Molina en proponer una mayor sinceridad en el juicio del
pasado.
Con este espíritu plantea Catalunya su propuesta. Una propuesta
pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se
quiere, desde Catalunya para España.
Quiero que entiendan que nuestro propósito es el de contribuir a
hacer una España que si se acepta tal como es, en su espléndida
diversidad, ampliará enormemente sus horizontes, porque adquirirá
una confianza en si misma que, en términos globales, le ha faltado o
no ha poseído en la medida necesaria.
Quiero que entiendan que les hablo desde una Catalunya tolerante,
abierta, vanguardista, acogedora, solidaria, progresista en sus
políticas sociales, comprometida en la construcción de la España
diversa, puente con Europa y referencia mediterránea.
¡Quítense de la cabeza los viejos tópicos de la Catalunya sólo
burguesa, de la Catalunya insolidaria y de la Catalunya antiespañola!
Quiero que entiendan que nos dirigimos a la España democrática,
abierta y tolerante; a la España plurinacional; a la España fuerte y
segura que vuelve a Europa, que hace de puente entre Europa y
América Latina, que va ejercer a fondo su responsabilidad
mediterránea; a la España en malla, que construirá las redes
transversales que reforzarán la unión de los iguales; a la España
próxima, cálida, sensible a las razones y a los sentimientos de todos
sus pueblos. La que debe exigir a Europa, y eso va a ser muy
importante, que reconozca las diversas lenguas de Sepharad,
habiendo empezado por reconocerlas, amarlas y defenderlas ella
misma.
Y también quiero que los catalanes nos quitemos de la cabeza los
tópicos sobre España, que hagamos el esfuerzo de ponernos en el
lugar de los otros pueblos de España, de comprender y respetar sus
sensibilidades, sus aspiraciones y sus intereses.
Si así lo hacemos daremos un paso importante en la construcción
mental y sentimental de la España plural, de la España en red que
7

�sólo puede ser el resultado de la aproximación, de la empatía y del
acuerdo entre los pueblos de España.
Miren: Catalunya tiene más intereses en juego en Europa que en
España. Tiene más cosas que resolver en Europa que en España. No
es ya por interés, como lo era para la burguesía catalana del 900
(arancel frente a la competencia extranjera o antidisturbios frente a
la vitalidad del movimiento obrero), es por afecto, es porque mis
abuelos eran alicantinos y el padre del secretario general de uno de
los partidos de la coalición del Govern de Catalunya es aragonés, y el
otro, no su padre sino él, nació en Castellón; es porque mi nieto es
medio portugués;es porque tenemos las sangres mezcladas; es
porque el humor madrileño nos hace reír más que el francés, a pesar
de los pesares; es porque Montilla es de Iznajar y Cornellà; es porque
el flamenco catalán de Peret o Duquende es inigualable; es porque en
Valencia y Baleares se habla catalán, o como quieran llamarle al
catalán que hablan.
Es por todo esto que no nos vamos a separar. No por interés,
entiéndanlo. Y a pesar de nuestras querellas internas y nuestras
diferencias, que son la sal de la vida, ahí estamos. Los catalanes no
sabríamos que hacer sin pelearnos con los madrileños. Nos
aburriríamos mortalmente.
Dicho esto, quisiera, ahora, exponerles, aunque con las limitaciones
que este acto impone, las motivaciones y el alcance de la reforma del
Estatut de Catalunya.
Más y mejor autogobierno para Catalunya
Se pueden preguntar ustedes si nuestra actitud en el debate
constitucional, la de los socialistas catalanes, que no tenemos grupo
propio en el Congreso pero que nunca hemos renunciado a tenerlo lo perdimos, pero lo perdimos después del golpe de Estado, y eso hay
que tenerlo en cuenta-, va a ser distinta de la del conjunto de los
socialistas españoles. No va a ser distinta pero vamos a defender la
nuestra en el seno del socialismo español, ¡y tanto! Tenemos nuestra
propuesta.
Y el día que tengamos grupo propio no por eso el socialismo español
dejará de ser mayoritario, que quede claro. ¿De qué España estamos
hablando? ¿Qué cubre el adjetivo español? Precisamente nuestra
fuerza reside en el hecho de que la España que representamos los
socialistas es plural, tan plural como lo será entonces el socialismo en
el Congreso, frente a una derecha unanimista, y por tanto más
cómoda y más confortable, pero por lo mismo menos representativa
de la España real. Este es el envite, precisamente.
8

�No se trata de una propuesta, la nuestra, en clave exclusivamente
catalana. Quiere ser, como he dicho, un elemento de engarce.
El Gobierno de la Generalitat que presido no ha presentado un
proyecto cerrado de reforma estatutaria -algo que otros sí han hecho,
legítimamente, sin duda- . Catalunya se ha limitado a esbozar unas
líneas maestras de lo que a su juicio, a nuestro juicio, debe ser la
reforma. En nuestro ánimo no está condicionar el resultado final del
trabajo de la ponencia parlamentaria ni del proceso de amplia
consulta social que se ha establecido. Quede clara nuestra voluntad,
pues, de mantener el propósito de que el Estatut que llegue a las
Cortes españolas lo haga con el consenso máximo.
A la mayoría de los catalanes no les interesaría el Estatuto, ni el que
tenemos ni el nuevo, si no fuera a representar más progreso y más
igualdad. Lo importante al plantearse la reforma es entender y
conseguir que el Estatuto se convierta en un instrumento suficiente
para dar respuesta a las aspiraciones y necesidades de los catalanes.
Son aspiraciones y necesidades que pasan por la mejora de la vida
cotidiana de las personas, por afrontar las inseguridades que
preocupan día a día, por abordar con coraje y serenidad el fenómeno
de la inmigración, por facilitar el acceso generalizado a las nuevas
tecnologías, por actuar con eficacia ante la progresiva degradación
del medio ambiente. Y por robustecer la personalidad de un pueblo y
de unas instituciones que son ya responsables de la mayoría de esos
temas.
Pero además, la reforma del Estatuto ha de suponer una renovación
del pacto de convivencia entre todos los ciudadanos y ciudadanas de
Cataluña. En el Estatuto se plasma un compromiso colectivo para
convivir de forma pacífica y democrática. En el Estatuto se
encuentran las reglas del juego que Catalunya se da a sí misma para
resolver civilizadamente las diferencias propias de una sociedad
abierta y plural.
Son unas reglas del juego que se han quedado pequeñas y, en
algunos casos, inadecuadas. Las instituciones del autogobierno de
Catalunya pueden y deben mejorar mucho para alcanzar nuevas
cotas de calidad democrática: con una nueva organización territorial
que suponga una descentralización de la Generalitat en los entes
locales, con unas instituciones más transparentes y más responsables
ante la ciudadanía, con una administración de justicia más próxima y,
por ende, más eficaz.
Se habla de administración única, llamémosle central, a la
autonómica precisamente, porque es la Administración, no la única

9

�sino la administración central en el sentido de punto de encuentro
entre las demás administraciones, la del estado y las locales.
Hemos tenido un Estatuto que sirvió para recuperar y reconocer lo
que la pérdida de las libertades supuso para Catalunya (y para los
demás pueblos de España). Ahora precisamos una reforma que añada
a todo aquello las herramientas de progreso social de la ciudadanía y
que sitúe a Catalunya en la nueva dimensión que la evolución de
España y de Europa requiere.
El Estatuto que pretendemos no es una disimulada declaración de
independencia. Como tampoco es una aceptación vergonzante de
vasallaje. El Estatuto que queremos es -en todo caso- una libre
declaración de interdependencia. Porque somos conscientes que hoy
por hoy ciudades, naciones, continentes enteros participan
activamente de una misma historia. Los catalanes deseamos ser
reconocidos como actores en esta historia. Queremos serlo, no por
afán de exhibir nuestra diferencia o por aspirar a un rol de
protagonista.
Queremos ser reconocidos como parte de una comunidad global, de
la que formamos parte y en la que todos tenemos el derecho y la
obligación de aportar nuestra contribución.
Catalunya propone una España plural que considere realmente las
instituciones de autogobierno de sus nacionalidades y regiones como
Estado, con un Senado que represente y exprese esa pluralidad
institucional, con una presencia efectiva en las instituciones de la
Unión Europea y con un sistema judicial adaptado a la realidad
autonómica.
Catalunya propone una España plural basada en un trato fiscal justo.
Catalunya propone una España plural que defienda y promueva como
una riqueza irrenunciable todas sus lenguas y culturas. Es el Estado un Estado integrador e incluyente- quien ha de defender la lengua y
la cultura catalanas. No es que la Generalitat no tenga que hacerlo.
Claro que debe hacerlo, pero no basta. Pretender que nos bastemos
en esto si que es una invitación al divorcio, pretender que cada uno
defienda lo suyo es el primer paso. Nosotros queremos que sea el
Estado quien se haga rico de esa pluralidad, como ocurre en otros
países europeos. Que sea el Estado, que sean los Institutos
Cervantes, que sea la política cultural española la que enseñe el
catalán, la que lo ponga en la moneda, en los pasaportes, en las
matrículas, que no son "plaquitas". Todo esto no son tonterías. No lo
son. De símbolos también vive la gente y muchas veces, muere.

10

�Catalunya propone pues, en resumen, la reforma del Estatuto de
Autonomía por tres grandes motivos en esas direcciones.
- En primer lugar, para mejorar el progreso y la igualdad de los
catalanes.
- En segundo lugar, para mejorar la calidad democrática de nuestras
instituciones de autogobierno.
- Y, finalmente, para contribuir decisivamente a la configuración
institucional de la España plural. A ello añadimos el reconocimiento
de un protagonismo acorde a nuestra realidad en las instituciones
europeas.
La agenda definida en nuestro acuerdo de formación del gobierno de
la Generalitat afecta a cinco grandes cuestiones:
1ª
2ª
3ª
4ª
5ª

La
La
La
La
La

consideración de la Generalitat como Estado.
redefinición del ámbito competencial.
presencia de la Generalitat en Europa.
colaboración de la Generalitat con los entes locales.
financiación autonómica.

Sabiendo como sabemos que todas las competencias exclusivas que
estaban definidas en el Estatuto el año 79 prácticamente han sido
vaciadas por paso del tiempo. Porque siempre hay una disposición
general o en el propio Estatuto o en la Constitución que lo permite
por interés económico, general o por otros. Como ejemplo el
comercio interior, en el que tenemos todas las competencias, pero no
queda limpia, entera ninguna. Porque la inercia imperante, el imán
que es en definitiva el poder del Estado, cuando se concibe no como
plural sino como único, va limpiando de contenido lo que la
Constitución había dado forma.
Ante eso tenemos dos alternativas: O hacemos un Estatuto para
blindar aquello que la historia nos quitó y el Estatuto anterior nos
daba y la Constitución también, o vamos a un Estatuto reducido a
grandes principios generales que nos permitan defender en la calle y
ante el juez los derechos que inicialmente se concibieron y que
teníamos.
Hay dos maneras pues de enfocar este tema y yo les aseguro que los
constitucionalistas que están trabajando en ello están claramente por
la primera solución. Les da mucho más trabajo pero les da mucha
más satisfacción porque sitúa el terreno estrictamente en el ámbito
de la realidad jurídica. Les confieso que yo no estoy seguro de ello. Y
les confieso que soy un amateur de las constituciones simples y que

11

�la gente entiende, porque el que la gente las entienda las hace
inviolables.
Quiero que entiendan que queremos una reforma del Senado, una
atribución de funciones de casación al Tribunal Superior de Justicia de
Catalunya, salvando el recurso de unificación de doctrina. Nada tan
económico como eso: No hacer pasar todos los temas por el Tribunal
Supremo, sino hacer que sea Tribunal de Casación, el Tribunal
Superior de Justicia de cada una de las comunidades y que el
ciudadano de cualquiera de esas comunidades pueda, invocando una
sentencia más favorable a su interés de otra comunidad, ir contra la
sentencia de su Tribunal Superior. Aquí no hay nacionalismo, aquí
hay economía y aquí hay interés común. Entonces si que estaremos
creando una jurisprudencia común.
Nos vamos a mojar también en temas que van a ser muy calientes en
Catalunya pero que aquí probablemente no tengan el mismo interés.
El tema de la división de Catalunya en "veguerías". La división
provincial de 1835 que entonces estaba muy bien hoy no tiene
demasiado sentido en Catalunya. Catalunya para gobernarse bien,
tiene que decirle al Ebro: eres un territorio, tienes tus problemas y te
los tienes que poder solucionar; y tiene que poder decirle al Pirineo,
no eres un trozo de Lleida ni un trozo de Girona, eres el Pirineo; y
tiene que decirle a la Región Metropolitana de Barcelona: eres una
región metropolitana europea y tienes que luchar y competir con las
demás regiones metropolitanas.
Ahora no existen esas regiones, no existe el Pirineo, no existe la
Catalunya central. En esos temas nos vamos a meter y ustedes
pueden pensar que son temas muy interiores y lo son, pero como
todo está intervenido por una filosofía general podría ser que ustedes
pensaran que eso está muy bien que lo diga el Estatuto, pero que no
toquemos las provincias porque es un tema de España y está en la
Constitución.
Nosotros no vamos a poner límites en nuestra ambición en el
Estatuto porque estamos convencidos que nuestra ambición no va
contra nadie y por tanto no tendría sentido que nos pusiéramos
límite.
No va contra Madrid. No va contra España. No va contra Galicia. No
va contra nadie. Va a favor de los ciudadanos de Catalunya y a favor
de la construcción de una España más real, más parecida en la ley a
lo que la realidad dibuja.
Y se podría decir: aténganse ustedes a lo que dice la Constitución, y
nos vamos a atener, por supuesto, pero, por supuesto también nos
preguntamos ¿Que dice la Constitución? Y está muy claro porque
12

�escrito está, pero también está escrito que se va a cambiar, y por
tanto tampoco tendría sentido total que ahora se hiciera un Estatuto
que debiera ser refrendado por el Parlamento de Catalunya por
mayoría cualificada, por las Cortes Españolas por mayoría absoluta,
luego en referéndum en Catalunya y que luego tuviera que cambiarse
porque no hubiese sido suficientemente ambicioso, no previendo que
la Constitución que estaba a punto de cambiar iba a cambiar según
que cosas.
¿Quiere esto decir que el Estatuto tendrá que esperarse para su
aprobación a la aprobación de la Constitución? Estas son preguntas
que quedan abiertas, son temas no cerrados que hay que plantearse
porque están en la mente de todas las personas que piensan en esos
temas.
Nosotros no vamos a forzar la máquina, pero lo que no vamos a
hacer tampoco es permitir que la gente piense que este es un
sistema que se pone trabas a si mismo, que este es un sistema de
discusión y un sistema político que lo que hace es impedir que la
realidad aflore y que la vitalidad se exprese. Eso no. No nos lo
podríamos perdonar.
De modo que sepan ustedes que no solo les estoy hablando de un
proyecto de Catalunya o para Catalunya, pero si en todo caso de
Catalunya para España. Todo eso que se puede hacer en Catalunya,
que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no
cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa
propuesta.
De ahí que yo esté hoy aquí y que en este momento sobretodo nos
preocupe que se nos entienda, y que se entienda que lo que nos
preocupa no es sólo Catalunya, sino que nos preocupa el problema
español. Y nos preocuparía que no se entendiera que ese problema
hoy, después de un siglo, tiene soluciones que entonces ya se
empezaban a dibujar pero que nunca se obtuvieron.
Muchas gracias.
Pasqual Maragall

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7102">
                <text>1652</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7104">
                <text>Una propuesta catalana para la España plural</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7107">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7108">
                <text>Club Siglo XXI (Madrid)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7109">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7110">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7111">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7112">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7113">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7114">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7115">
                <text>Política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7116">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14198">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39157">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39158">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40130">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40198">
                <text>2004-05-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7103">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="175" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="31" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/175/20040805.pdf</src>
        <authentication>0438d1152d67472a7f222147a7d45cd1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41778">
                    <text>Catalunya en el contexto político español (castellà)
Escola d'Estiu de l'Escorial | 5/8/2004

Soplan en los pueblos de España vientos de cambio.
Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se
toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa
actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la
uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años.
Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con
Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay
frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los
independentistas también lo saben.
La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también
que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de
empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euroregión
Oporto - Vigo sube como la espuma.
Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la
España plural. Entre otras cosas porque es contribuyente neta a la
fiscalidad del estado. Porque el pasado nos ha unido, unas veces
dramáticamente y otras dramática y gozosamente a la vez. Ejemplo
de lo primero, el franquismo; de lo segundo, la llegada de los
andaluces, murcianos, extremeños, gallegos, que empezó en los años
20 del siglo pasado y no terminó hasta los 70.
No pasamos.
Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de
modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de Abril
en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del
Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región
vasca será imparable.
Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia
y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el
South East inglés, entre Copenhaguen y Malmoe, unidas por un
puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón,
Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y
Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia.
¿Cómo no va haber una euro región vasca a los dos lados de la
frontera?
Hay incluso construcciones monográficas que unen a dos
euroregiones. Como es la Comunidad de Trabajo de los Pirineos,

1

�desde el Cantábrico al Mediterráneo, Comunidad que se va a reunir
en Septiembre en Barcelona. Catalunya ostenta ahora la presidencia
de la Comunidad. Está en marcha en ese ámbito y se va a discutir
dentro de un mes un plan estratégico del Pirineo, que los aragoneses
han impulsado con vehemencia, insistiendo en un túnel ferroviario de
baja cota para aliviar el alud de camiones que infestan los puertos
pirenaicos.
Estoy totalmente de acuerdo en ese intento de europeizar o
"alpinizar" el Pirineo.
¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando
el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí dónde
hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en
realidad es un cauce.
Europa "nos tiene" tanto como "la tenemos". Como es una
construcción de los Estados, les pertenece - "la tienen" los estados.
Sobre todo tras la modificación constitucional del período derechista
y estatista que hemos vivido. Antes, hoy todavía, el Tratado vigente
decía que Europa era una unión de pueblos dónde todo debía hacerse
tan cerca de los ciudadanos como fuera posible. Ahora la nueva
Constitución se limita a enunciar el principio de subsidiariedad sin
más detalle.
Pero si los estados "mandan" en Europa, las autonomías, en la
medida que también son estados, "también mandan". Estaría
soñando despierto el país o el gobierno que no entendiera que se está
creando un imaginario colectivo europeo muy poderoso a medio
plazo. La desaparición de las aduanas y las fronteras cambiará
mentalidades, el nacimiento del Euro lo mismo, la "Champions" o liga
europea de campeones también.
Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra
diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida
que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre estado y
nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado.
He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto
debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero
observador al cabo, el caso de Andalucía.
Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado
entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua
propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la
autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución.
No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un
2

�cambo constitucional importante, para postularse como nacionalidad,
puesto que la Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las
autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República,
hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y
Galicia.
Sin embargo si del último de los Estatutos republicanos (el gallego,
1939) a la Constitución, van 39 años, de la Constitución hasta hoy
han pasado 25. No hay porque pensar que "el pasado" se terminó en
1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que
va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales
verifican, deben verificar.
Es cierto además que la Constitución fue un pacto de transición de
dictadura y centralismo a democracia y autonomía. Y ese pacto lo
hicieron algunos valerosos representantes de una dictadura
decadente para certificar su defunción, y los aún más meritorios
representantes de la democracia clandestina para adaptar su sueño a
la estricta (y apasionante) posibilidad que se abría.
Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en
tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no
había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos.
Pero es cierto que otros la votaron entendiendo que no se trataba de
un mero regreso al pasado. Entendiendo que algo nuevo se había
creado, hijo de lo antiguo y de lo reciente.
Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres
nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna
otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí
ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo.
Y otros más incluso no la votaron y ahora la defienden con las uñas.
Porque lo que entonces les parecía excesivo ahora les resulta un
inevitable mal menor . "Mal", seguro, y "menor", sólo bajo condición
de que no se la toque nunca ni una coma* Pasaría como en las Leyes
Fundamentales del franquismo (el Fuero de los Españoles, el Fuero
del Trabajo...), que eran inmodificables. Condición ésta imposible,
claro está. Pero que hay que anotar. Si no por otra razón por ser un
reciente Presidente del Gobierno su mayor defensor.
Entiendo pues que la Constitución se puede cambiar no solo para
devolvernos la innegable promesa inicial a los que procedemos de
una tradición democrática y republicana, y en mi caso catalanista,
sino también para cohonestarla con las de otros que comparten los
dos primeras tradiciones pero no la tercera, y otros que no
comparten ninguna, entre otras razones porque su juventud y
3

�nuestra falta de empeño didáctico les ha privado de momento de
referencias históricas.
Dejemos ya la historia y vengamos al presente.
Están pasando cosas importantes en el camino que va de la letra y
del pasado a la realidad y al futuro.
No es solo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en
la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la
autonomía, la del artículo 151, obteniendo por ejemplo el derecho de
su presidente a disolver la cámara y convocar elecciones, como
ocurre también en las nacionalidades históricas. Es que además,
como he dicho, su singularidad cultural es innegable.
Hace unos días, almorzando en el Empordà con Carrillo y Herrero de
Miñón, les proponía la siguiente cuestión. Catalunya obtuvo su
Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera
ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin
guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto?
¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo?
Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra
que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán,
eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución
tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al
pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la
transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel
acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al
día.
¿Quién dijo que las Constituciones como más breves y más confusas
mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han
montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de
autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo
y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto
vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos
de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo
por supuesto Inglaterra.
Lo malo, dije una vez, es que aquí no tenemos nombre para lo que en
Catalunya llamamos "el resto de España" algunos y llaman otros "el
resto del Estado" (como por ejemplo los meteorólogos de la TV
catalana: un amigo me decía "llueve en todo el estado, ¿equivale a
decir que llueve en la Generalitat"?).
Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va
a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía
4

�está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su
singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda
singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la
negación de pretendidos privilegios.
Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las
reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las
distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay
privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño,
como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia,
decimos aquí.
Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca,
en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y
falto de base histórica, y en señalar que sin embargo Catalunya
difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios
públicos de comunidades con renta per capita superior a la media
española - cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son
hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un
"efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya,
Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida.
He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos
puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es
una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la
"comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los
tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado
de las Autonomías.
Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más
porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son
menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque,
seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de
generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y
porque así las economías y las rentas per capita convergen y los
mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo - aunque
no sabemos en qué medida. (Una sentencia del tribunal federal
alemán permite a los länder ricos limitar, si sus necesidades lo
exigen, sus contribuciones a los menos ricos. Téngase en cuenta que
esos länder occidentales nos han estado pagando un billón de Pts al
año a los españoles - un 1% de nuestra renta nacional - a través de
los fondos de cohesión. Y que el coste de la ayuda a los länder
orientales es ¡cinco veces mayor!).
Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos
entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus
manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros
entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que
5

�es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir.
Déjenme ahora, de paso, hablar en tanto que Presidente de los
socialistas de Catalunya. Llevamos sacando más votos que nadie
desde 1995 en todas las elecciones - digo en todas, incluidas las dos
ultimas autonómicas. En las europeas, las generales y las
municipales. Lo mismo que el PSOE en España entre 1982 y 1993. O
más. En las municipales del 95, los socialistas, en toda España, solo
ganamos en cuatro capitales de provincia : La Coruña, Barcelona,
Lleida y Girona, Y luego en Donosti.
Pero dejemos las matemáticas y los resultados electorales. Vamos a
la filosofía, a la filosofía política, que es lo esencial.
Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los
estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado.
La tercera, Europa.
Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la
que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras
dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera.
Tiempo habrá para hablar de ellas.
Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia
saben que esas regiones no son exactamente regiones sino
nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque,
como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías hay quien no lo recuerda - no existían cuando se hizo la Constitución.
Se hizo para que existieran, pero no existían.
El golpe de Estado del 81 alteró los ánimos y forzó, aun fracasando,
algunos pasos atrás: la Loapa, que acabó estrellándose en el
Constitucional, y la reforma del Reglamento del Congreso. De todos
modos ese reglamento, que los socialistas catalanes no votamos, no
cambia la situación anterior, según postulan juristas eminentes. Pero
no nos vamos a precipitar en hacer uso de ello, porque de todos
modos no tendría efectos hasta las elecciones del 2008.
Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas
regiones, en sus estatutos, se auto definieron "nacionalidades" - y
las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad
Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos
miembros de la Corona de Aragón.
Habrá que ver como se restablece ese espíritu en la nueva letra que
quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es
obligado - lo era ya probablemente hace quince años. Pero no
denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos
quizás) sería decepcionante.
6

�Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que
no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí
siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin
nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos
perdido más ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de
ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho.
Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y
resta. Y decide.
Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25
aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia
y Euskadi (y Navarra, añade) fuesen aprobados con los quórums de
la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas
en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles.
Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución
reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus
Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo
caso, el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga.
Y de paso abrió los ojos de muchos a la necesidad de actuar en este
cuatrienio con la vista puesta en un segundo período largo de
estabilidad constitucional en el sentido fuerte de la palabra (no en el
de no tocar ni una coma de la Constitución en 25 años, eso no lo
hace ningún país: España lo ha hecho hasta hoy porque tenía razones
serias para ello, la de un pasado tormentoso como ninguno).
La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la
Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas
insolubles. Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos
que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que
renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución,
tras cuatro años de elaboración del Estatuto en el Parlamento catalán
y a las puertas de una reforma constitucional que tiene entre sus
cuatro puntos precisamente el de la denominación de las autonomías.
El problema de la secuencia temporal tiene dos salidas. La primera y
más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal
Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en
interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco
compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma
constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es
que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también
indirectamente los Parlamentos autonómicos.
Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una
Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que
7

�no convierta el senado en la cámara en que esas autonomías se
reúnen.
Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea
de España en materias transferidas.
Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente
compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión
todavía sobre estas cuestiones.
Mientras no exista ese senado o no se comprometa su efectiva
existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna d las
opciones abiertas para defender todos esos puntos.
Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas.
Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que
acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y
confianza.
La España que no pudo ser, puede ser. Será.
El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer
llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta
conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su
diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la
sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de
Europa, cosa que la derecha no ha conseguido.
No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la
calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la
salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de
integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa
de la España en red.
Eso es lo que crea patriotismo y lo demás es sentimentalismo barato.
A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y
de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a
gusto en ella.
Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se
sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte
de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo
catalán de los pasados 25 años, al "se mira i no se toca" y a la simple
cortesía entre gentes bien educadas.
Pasqual Maragall
8

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7172">
                <text>1657</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7174">
                <text>Catalunya en el contexto político español</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7177">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7178">
                <text>Escola d'Estiu de l'Escorial</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7179">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7180">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7181">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7182">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7183">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14203">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39147">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39148">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40127">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40203">
                <text>2004-08-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7173">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="179" public="1" featured="1">
    <fileContainer>
      <file fileId="35" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/179/20040910.pdf</src>
        <authentication>98401637aa78baf1a5e98ac59bca8337</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41782">
                    <text>Missatge del president de la Generalitat amb motiu
de la Diada Nacional de Catalunya de 2004
Palau de la Generalitat | 10/9/2004

Benvolgudes i benvolguts ciutadans de Catalunya,
Aquest any és un any de canvis.
Des de fa uns mesos les esquerres catalanes tenim l'honor i la
responsabilitat de governar.
Som fills del somni de la Catalunya republicana i de la lluita contra la
dictadura.
Hem passat full a una llarga etapa de l'autogovern. El nostre país ha
madurat i les nostres institucions s'han enfortit.
Catalunya viu un moment crucial en el que s'han de traçar els
camins del futur.
Davant nostre tenim dues possibilitats:
- o anar fent,
- o bé l'acció col·lectiva, basada en la confiança i en la tenacitat.
Tenim un projecte compartit amb la majoria. Avançarem cap a un
futur cívic i nacional millor. Ens governarem amb plenitud...
I serem el que volem ser en l'Espanya plural, la gran Europa i en el
món obert.
El nostre país ha de navegar amb personalitat pròpia i decidits en un
món cada cop més interdependent.
¿Què simbolitza avui l'Onze de Setembre?
Avui celebrem la nostra memòria del 1714, quan el Conseller en Cap
de Barcelona, Rafael Casanova, va caure ferit al baluard de la Ronda
de Sant Pere, i la ciutat es va rendir.
Poc després un terç de la ciutat va ser ensorrada. Avui en tenim una
prova corprenedora en les runes del Born.
Quan demà vingueu al Parc de la Ciutadella recordeu que tot allò,
abans de ser ciutadella i baluard militar, i després Exposició Universal
l'any 1888, i després seu del Parlament, havien estat cases i carrers,

1

�poble enfeinat, poble lluitador, poble finalment derrotat.
I que va ser la victòria de les esquerres l'any 1977 i el President
Tarradellas, els qui ens en van tornar les claus.
Compartim aquesta memòria amb altres esdeveniments que han
marcat la nostra consciència en el segle XX i en l'inici del nou segle.
Per una banda, el dramàtic Onze de Setembre de 1973, a Xile, que
perdura en les nostres consciències com l'emblema de la lluita per la
llibertat a l'Amèrica Llatina.
Molts catalans ens vàrem sentir implicats. Un mossèn gironí, Joan
Alsina, hi va ser assassinat.
Molts exiliats sud-americans a Catalunya van trobar aquí aleshores la
terra d'acollida, de la mateixa manera que els seus pares havien
ofert casa seva a tants i tants catalans exiliats al 1939.
També el tràgic 11 de Setembre del 2001 a Nova York està inscrit en
les nostres consciències com el moment inicial d'un món més incert.
El terrible impacte de l'atemptat de Madrid o els esdeveniments de
l'Iraq, de Palestina, d'Israel o d'Ossètia del Nord, formen part de la
cara tràgica del present.
Res del que passa ja no ens és estrany. Tot lliga en un món més
dramàtic però també més conscient del que li està passant, més
obert.
Per això ens aboquem a l'abraçada solidària amb les víctimes, ...
a la col·laboració política per combatre el terrorisme, ...
a la cooperació econòmica per eradicar la pobresa,...
al diàleg entre cultures per desactivar el fanatisme.
Però ara mirem endavant. Necessitàvem una ambició compartida per
fer avançar la nostra nació. I la tenim.
El nostre futur nacional serà més sòlid i més atractiu si funciona bé el
triangle màgic que formen escola-govern-empreses...
si les nostres escoles i la nostra sanitat pública són millors;
si innovem a les nostres empreses, a l'administració, i a les
universitats,
2

�si les nostres viles i ciutats tenen els recursos que calen,
si les institucions públiques són més transparents.
Aquest és el nou patriotisme que tan sovint reclamo.
El de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sense cap exclusió.
El dels homes i dones que senten el seu país com un país de
llibertat, de pau, de justícia, de progrés, de fraternitat.
L'autèntica pàtria es allà on aquests valors es fan realitat.
Sabem on som i sabem on volem anar. No en dubteu.
Venim d'un llarg període en què hem afirmat la nostra identitat, hem
reconstruït el nostre autogovern i hem fet créixer la convivència
cívica.
No hem estat un problema per Espanya, però també és cert que no li
hem proposat res de nou.
Hem passat una pàgina més del llibre de la història de Catalunya.
Ara aspirem a integrar plenament tots els ciutadans en el marc de
convivència del que ens hem dotat.
A enriquir la nostra identitat amb noves aportacions. A fer dels
nostres barris i escoles la garantia d'una integració sense pèrdua
d'identitat ni de qualitat de vida.
Aspirem, en definitiva, a fer que cada home i cada dona de Catalunya
puguin tirar endavant el seu projecte de vida en les millors condicions
possibles.
Hem obert un procés cívic per decidir de quina manera volem satisfer
les nostres aspiracions.
No ho farem amb la proclama estrident ni amb la rauxa d'un
moment, sinó avançant cada dia amb esperit positiu.
En els mesos que venen hi haurà el debat sobre el nou Estatut.
Entrem en un dels anys més decisius de la nostra història moderna.
I ens en sortirem. Guanyarem. N'estic convençut.
Caldrà que Catalunya expliqui i faci valer la seva voluntat col·lectiva
davant les institucions de l'Estat i del conjunt dels pobles d'Espanya.
3

�La Constitució espanyola haurà de reblar el clau.
Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, la seva convivència i la
seva força col·lectiva no estan en perill, diguem-ho clar. Al contrari,
són més respectades que abans.
Catalunya és un país viu i en constant evolució. Sempre hi haurà un
present per transformar i un futur per guanyar; sempre podrem anar
més lluny.
Res no ens ha de privar de celebrar la Diada amb la màxima dignitat.
Amb la joia de ser on som i reconeixent l'esforç de tots aquells que
han contribuït amb generositat a la realitat viva i esperançada de la
Catalunya d'avui.
Celebrarem la Diada Nacional i renovarem el compromís per una
Catalunya més lliure, més justa i més fraternal.
Us convido a tots i totes a celebrar la Festa i, de manera especial, a
participar en l'acte institucional i popular demà al migdia al Parc de la
Ciutadella.
VISCA CATALUNYA!

Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7223">
                <text>1661</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7225">
                <text>Missatge del president de la Generalitat amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de 2004</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7228">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7229">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7230">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7231">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7232">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7233">
                <text>Commemoracions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7234">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7235">
                <text>Història</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7236">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7237">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14207">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39139">
                <text>Missatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39140">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40153">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40207">
                <text>2004-09-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7224">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="183" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="39" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/183/20041027.pdf</src>
        <authentication>87f74f33534398f0052e54bd87b9d16e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41786">
                    <text>En els 25 anys de l'Estatut de 1979
Palau de la Generalitat | 27/10/2004

Estem vivint amb tota evidència el període d'estabilitat més llarg de
la nostra història.
I crec que ara no és el moment només de commemorar el pas del
temps. És important que el temps hagi passat, però no és allò que
hem de commemorar exclusivament. És el moment d'aprofitar la
convenció commemorativa que avui ens reuneix per afirmar el sentit
de la reforma estatutària que està de nou en marxa.
El balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de
redacció de l'Estatut de 1979. Es va fer, n'estic segur, n'estic
convençut, tot el que es podia fer, tan bé com es va saber fer.
Aprendre de l'experiència de l'aplicació pràctica de l'Estatut, no
solament de la seva redacció, de la seva aprovació, sinó de tot allò
que s'ha fet després. Aprendre doncs de la seva utilitat i també de les
seves limitacions, per superar-les.
Avui el context polític és ben diferent. És millor en molts sentits:
- disposem d'aquesta experiència perllongada que us dic
- tenim un coneixement tècnico-jurídic molt més sòlid;
- som més conscients de la realitat i de les dificultats;
- tenim més eines per afrontar-les;
- no estem sotmesos a les pressions dramàtiques del colpisme i del
terrorisme (hi ha veus amenaçadores, hi ha cants apocalíptics, és
cert; però res no és igual)
També és cert que hi ha altres aspectes que no són tan favorables. És
cert que som més savis, en sabem més, per la força del temps i de la
història. Però crec també que això ens ha de fer més agosarats.
El nou Estatut serà treballat i discutit, "negociat" per altres
protagonistes, però no es pot deixar perdre un cert mestratge dels
qui van treballar, discutir i negociar l'Estatut que ara tenim.
Per això en el seu procés de definició i redacció, Catalunya haurà de
demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i també als
principals dirigents polítics d'aquell moment, als Pujol, Gutiérrez Díaz,
Obiols, Barrera, Sentís, López Raimundo ...
I trobarem a faltar el consell dels Reventós, Trias Fargas, Lluch,
Andreu Abelló, Solé Barberà, Moreta, Arana, López Rodó ...

1

�Fa 25 anys la reivindicació de l'Estatut era un clam silenciat durant
decennis. Avui el nou Estatut el fem sobre la base d'una realitat molt
més lliure, molt més madura, molt més participativa.
Ara sabem que l'Estatut és molt més que un símbol: és l'expressió de
l'acord entre tots els catalans, és l'eina bàsica del nostre autogovern i
és un pacte amb l'Estat. Ni més ni menys. I és molt.
La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l'actual.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat
dels catalans i les catalanes.
Un nou Estatut per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures,
que faci que la gent pugui dir: com que sóc d'aquest país, sóc millor.
Un nou Estatut que fixi de manera inqüestionable les bases per a un
sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a
Catalunya que encara avui persisteix.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, proximitat
i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat.
Amb el català com a llengua pròpia que cal conrear i defensar.
Respectada i protegida a Espanya i a Europa. I el castellà com a
patrimoni cultural compartit amb la resta de pobles d'Espanya.
Un Estatut fet pensant en una Catalunya gran, en clau de futur, amb
ambició i confiança.
Tant el Parlament com el Departament de Relacions Institucionals
han reclamat i escoltat les veus i les propostes de col·lectius i
persones de la societat catalana sobre què calia canviar i què calia
incorporar al nou text.
D'aquí a uns dies he convocat els presidents dels grups que treballen
en la ponència per tractar d'acordar amb ells un marc de relacions
específiques, unes regles del joc més que no pas uns continguts
detallats.
El que tenim entre mans és tan important com complex. Si posem
per davant el futur del país ens en sortirem.
No dic pas que serà fàcil. Només dic que la força moral i política que
el President de la Generalitat tindrà quan hagi de defensar la veu de
Catalunya si al darrera hi som tots, serà imparable.
2

�Deixeu-m'ho dir un cop més, per acabar: si avui Catalunya es pot
plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball
d'aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre
poble veiés satisfet el desig de tenir l'Estatut.

Pasqual Maragall

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7285">
                <text>1665</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7287">
                <text>En els 25 anys de l'Estatut de 1979</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7290">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7291">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7292">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7293">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7294">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7295">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7296">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14211">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39131">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39132">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40102">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40211">
                <text>2004-10-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7286">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="184" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="40" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf</src>
        <authentication>3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41787">
                    <text>Compareixença del President de la Generalitat a la
Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i
Administració de la Generalitat i Govern Local
Barcelona | 16/11/2004

Raons de la compareixença
La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la
Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és
deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou
importància com per a retre'n compte en seu parlamentària.
M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a
Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29
d'octubre.
Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia
del Govern de la Generalitat.
La Conferència de Presidents
Els parlaré primer de la Conferència de Presidents.
Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té
diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i
també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de
Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho
prefigura.
En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de
caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos
de España".
Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a
conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular
(març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista
dominava tots els altres temes.
Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa
nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar
enormement la política espanyola.
Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un
afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de
la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels
que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost

1

�d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va
succeir.
L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde
van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis
que tots recordem.
Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador
del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista.
I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una
línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme
basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil.
El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any,
respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va
abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i
per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de
cap.
La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no
ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000.
Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia
política.
Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i
exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la
formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que
he militat des dels 18 anys.
Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a
entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que
estem analitzant avui.
La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel
Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que,
com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat
l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels
Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,...
Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la
primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora
de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i
Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps.

2

�La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la
generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que
volguessin entrar-hi.
Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes
autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents.
21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és,
jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la
invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència.
És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un
parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les
posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del
president de la Generalitat.
Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests
debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha
proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any.
La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi
debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va
quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament
autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica.
Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos
de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el
retorn a la fórmula de la revisió periòdica.
Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a
totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a
tenir revisió del sistema. I així ha succeït.
Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime.
Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la
Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la
cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui
d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006.
El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en
aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria
en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el
contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya.
El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari
Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una
ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives.

3

�Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la
Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una
nova etapa.
Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els
presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que
s'hauria d'haver produït.
Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant
aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà
per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna
prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al
respecte.
A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i
sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir
accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva
sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea.
El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una
agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor
garantia de la seva continuïtat.
És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona
reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005.
Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments
assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho:
En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la
perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com
a Estat.
I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer
efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia
espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per
codecidir.
Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les
institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a
Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol.
La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat
probablement la seva màxima expressió institucional.
Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i
decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una
trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions
4

�futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a
un Estat cada cop més semblant a un estat federal.
No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del
Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra
relliscada.
Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt
de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents:
La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i
d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter
compost de l'Estat espanyol.
Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència
de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i
efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a
Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels
alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue").
Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions
centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional,
cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides
per les institucions autonòmiques de l'Estat.
Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit
adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per
l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la
conferència de presidents ho és.
En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els
grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament
d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment
federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta.
D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat
representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol
institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional,
cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de
participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del
Govern de la Generalitat.
El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies
i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les
polítiques de la Unió Europea.
El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest
simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la
5

�Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat
de les institucions.
Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa
el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents
és francament positiva.
La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un
clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament
sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es
tracta d'una instància decisòria.
En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra
territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de
suplència.
Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el
meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la
Conferència de Presidents.
Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya
hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió
de les institucions de l'Estat.
És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat
tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una
visió perfectament respectable.
Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el
President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents
signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres
institucions d'autogovern.
No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern
parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte
polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no
impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment
federal de l'Estat.
Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació.
Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la
creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem
cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa.
Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre
afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a

6

�que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de
Catalunya.
Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el
lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels
poders executius de l'Estat espanyol!
Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és
l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la
plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional.
L'Euroregió Pirineus-Mediterrània
Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre
esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa.
El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí
Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló
-Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-,
del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya.
Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un
dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls
econòmic de Catalunya.
Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política
General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels
ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la
cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy".
Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent
per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la
competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu.
És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya:
trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la
recerca d'aliats amb els que compartim interessos.
És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència
a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions
estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí,
sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement
d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no
corre és perquè no vol.
7

�Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara
ho farem a nivell de comunitats i regions.
Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la
complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder
ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat
que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les
regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar
en la construcció d'aquest espai comú.
Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la
manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els
interessos que objectivament compartim.
A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió,
identificant quatre àmbits de treball preferents, per a:
1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica
ambiciós del sud d'Europa.
2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei
de la ciutadania.
3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans.
4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani.
Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les
autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors
empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers
d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura.
Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb
l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de
l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es
constituirà formalment la primavera de l'any que ve.
Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he
nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en
l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al
que li dono una importància màxima.
Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al
sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse.
A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals
empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància
8

�estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament
endarrerits.
Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la
Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el
nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització
internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la
creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels
Pirineus.
D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i
biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la
Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i
biotecnologia.
Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència
d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala
internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en
beneficis econòmics i socials.
Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser
reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en
un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió
ho facilitarà.
Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació
dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat
política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes
d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats.
Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions
polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que
aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament
econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens
proposem.
La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara
voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels
principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional.
La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena,
mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies.
I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un
instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que
Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers.

9

�Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que
aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona
direcció.

Pasqual Maragall

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7297">
                <text>1666</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7299">
                <text>Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7302">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7303">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7304">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7305">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7306">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7307">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7308">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7309">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14212">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39129">
                <text>Intervenció al Parlament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39130">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40159">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40212">
                <text>2004-11-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7298">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="186" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="42" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/186/20041205.pdf</src>
        <authentication>6bdb60996d0b65dc0cad7388e816e4d5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41789">
                    <text>Declaració institucional del president de la
Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la
Constitució
Girona | 5/12/2004

Estimats conciutadans,
Avui ens podem preguntar: Què representava la Constitució
espanyola fa 26 anys?.
Ara ho sabem: representava l'oportunitat d'obrir una llarga etapa de
pau, democràcia i autonomia, desprès de l'intent dramàtic de la 2ª
República.
La victòria de les esquerres a Catalunya en les primeres eleccions,
les constituents de 1977, havia permès el retorn del president
Tarradellas, la recuperació d'un sistema autonòmic semblant al vigent
durant la segona República.
Però la Constitució del 78 era la suma d'una colla de pactes.
Acceptava la forma monàrquica de govern. La Constitució va proposar
la generalització del sistema autonòmic no solament a les tres
nacionalitats històriques que el van plebiscitar durant la República
sinó a totes les regions espanyoles
Ara, un quart de segle més tard, que hem de fer? Ara hem de crear el
Senat de les autonomies, posar en la Constitució el que hem fet en
aquest quart de segle i introduir-hi Europa, perquè vam entrar a la
Unió 8 anys desprès d'aprovar la Constitució espanyola. Hem
d'aconseguir que l'esperit inicial de la Constitució sigui respectat. Que
les nacionalitats siguin nacionalitats i les regions, regions. Que cada
nacionalitat històrica sigui considerada com a tal, com a comunitat
nacional.
Ara és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies i de
donar cabuda a les diverses realitats que volen conviure en la nació
de nacions que és Espanya.
La lectura proposada per l'anterior Govern espanyol era restrictiva i
contrària a la direcció i la dinàmica que la Constitució del 78
assenyalava. Això ens ha fet perdre uns anys. En comptes de seguir
avançant es va oblidar aquell pacte fundacional i es congelava un
statu quo incomplet.

1

�Ara anirem endavant. Catalunya no fa trampes. Espanya pot confiar
en Catalunya, perquè Catalunya juga i jugarà net. Espanya hi sortirà
guanyant. Una Catalunya a la defensiva no convé a ningú. I una
Espanya a la defensiva, desconfiada, tampoc no convé a Catalunya.
Ciutadans de Catalunya,
A Miravet totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya vam
acordar un calendari i unes formes d'actuar per a obtenir el consens
en la reforma de l'Estatut.
L'esperit de Miravet s'ha de respectar. El respectarem tots. És més:
estic convençut que Espanya necessita un acord com el de Miravet,
que recentment s'ha aconseguit a Catalunya. Sense això no hi haurà
reforma constitucional.
Quan la Conferència de presidents autonòmics ens reunirà a la
primavera, en nom del nou govern català explicaré l'Estatut aprovat
pels catalans. Quan Catalunya s'explica, convenç. El millor temps
encara no ha arribat; però el millor temps s'acosta. Que ningú no
l'esguerri per interessos de partit. Catalunya i Espanya no s'ho
mereixerien.
No hem de caure en cap provocació ni hem de decidir, davant les
dificultats que ens trobarem, que Espanya no té solució.
Ara tenim un nou Govern espanyol disposat a reprendre el camí de
l'avenç cap a l'Espanya diversa i plural prefigurada en la Constitució.
El president Zapatero està demostrant determinació i coratge polític
per dur endavant les reformes institucionals necessàries. Ha proposat
dues coses: una revisió del concepte de nació espanyola i més
respecte pel concepte de nació catalana.
Poc que ho havíem vist això abans...
Amb el president Zapatero compartim la convicció que ha estat
justament l'èxit de la Constitució el que ha obert la possibilitat de la
seva reforma raonada i raonable.
Estem començant a anar més lluny. Tots junts, Catalunya, Andalusia,
Euskadi, València, Galícia ...: tots. Espanya sencera entesa com la
lliure unió dels seus pobles.
Fóra un error negar-se ara a la necessària i convenient adequació
estatutària i constitucional. La Catalunya del segle XXI, l'Espanya
plurinacional i l'Europa unida, que també s'ha dotat d'un Tractat
Constitucional, han de trobar camins legals viables. Camins que

2

�puguin ser compartits amb comoditat per la immensa majoria dels
ciutadans i ciutadanes dels pobles d'Espanya.
Us en adoneu? Estem davant la cruïlla que sempre havíem somiat.
Europa ha integrat dins els 450 milions de persones que des del segle
XIX s'estaven fent mútuament la guitza .. i la guerra; Espanya es
reconeix diversa i dóna llibertat i confiança als seus pobles; Catalunya
s'afirma, creix lliure i potent, retorna implicació i solidaritat, afecte
per afecte. Espanya, per fi, s'expressa tal com és: plurinacional i més
europea que mai.
Ara ja no és l'horitzó que tenim al davant. És una realitat. Abordemla amb decisió, serenitat i fermesa. El millor temps és a tocar de dits.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per assolir-lo.
Estic convençut que així interpreto el desig majoritari del poble de
Catalunya.

Pasqual Maragall

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7324">
                <text>1668</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7326">
                <text>Declaració institucional del president de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia de la Constitució</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7329">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7330">
                <text>Girona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7331">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7332">
                <text>Constitucions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7333">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7334">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7335">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14214">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39125">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39126">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40141">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40214">
                <text>2004-12-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7325">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="187" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="43" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf</src>
        <authentication>6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41790">
                    <text>Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes
Tribuna Barcelona | 13/12/2004

Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de
dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic.
És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa
encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió
sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna
Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició".
Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per
contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que
han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i
viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en
aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha
acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs
d'Espanya.
Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a
introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament
com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic
de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya
plural.
Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de
l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són
força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats.
De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la
plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un
camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha
eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a
trobar-hi bona companyia.
Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de
l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista
i federalista.
Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició
política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana.
És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el
president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que
comencem a anar amb bona companyia.

1

�Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un
sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers
25 anys.
Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut
en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i
estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és
materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que
aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no
va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de
governar.
Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat
l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear:
és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies
existents tal com són.
També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de
l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió
acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui
disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i
més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys.
La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la
reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un
Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones
condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de
transformació.
No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven
simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític
va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances
d'aleshores.
Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari
malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma
de l'Estat.
I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez
Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que
li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que
Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat
viure i decidit a fer el que s'ha de fer.
Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més
rellevants de la proposta catalana.

2

�Nosaltres el que volem és :
- Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona
es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc
Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia.
- Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya
per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi
equitat.
- Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a
erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria
urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem.
- Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i
Girona (i França) per l'interior en x anys.
- Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la
tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta.
- Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que
esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca.
- Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana.
- Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa
- Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I
SALUT al màxim nivell europeu.
És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a
Espanya feta des de Catalunya.
És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del
poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé
Espanya i que vagi bé Europa.
En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània,
en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de
Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc
el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal
de l'Estat espanyol.
Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els
matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i
constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de
Catalunya.
Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un
Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut
entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els
catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte
amb l'Estat espanyol.
L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de
justícia.
3

�La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és
fabricar una nova eina més útil que la vella.
Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels
catalans i les catalanes.
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un
nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per
augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la
retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí .
A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria
l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més
igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor
que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i
en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de
l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla
ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles.
I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament,
clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de
manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que
corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya.
Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions
d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una
descentralització de moltes competències en els ajuntaments.
Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat,
subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades.
Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una
aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social
de les institucions públiques.
Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels
responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació
oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra
vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat
en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir
les regles.
No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica
respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la
privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant
obstacles a la transparència, molt crucial.

4

�Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més
eficaç.
Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat
entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil.
En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser
considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat
de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya.
En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució
decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte
constitucional de 1978.
És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té
diverses llengües i cultures.
L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al
Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la
designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la
transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la
Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la
cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant
a fer.
I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la
Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació
en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les
institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de
l'interès de Catalunya.
Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de
l'Estat espanyol.
Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la
complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península
era només una part.
I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes
molt diferents. Tres si comptéssim Portugal.
Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya
influirà en la modificació de la resta d'Estatuts.
5

�La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política
de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i
territorial d'Espanya.
Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de
les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no
equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com
un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos.
Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de
lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació
"nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix
demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece
muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no
produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es
una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido
en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem
aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem
de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions.
Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya
plural i del seu correlat polític, l'Estat federal.
Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment
extraordinari en termes de descentralització política, també és
evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les
seves insuficiències.
Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no
se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España"
Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un
socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell
d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art.
2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la
foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes,
però interessant.
L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la
diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats
que són diverses.
L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos
criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència.
El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en
serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això
6

�suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més
endarrerits.
Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en
què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret
d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i
d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts
de la Segona República.
Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les
nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la
igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les
altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i
plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions
polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials.
Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat
compost no s'acaba amb la reforma constitucional.
Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un
quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal,
equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència.
Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic.
Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes
les seves llengües i cultures.
I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el
Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra
organització política.
Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions
de la Administració de l'Estat.
Són reformes institucionals a les que caldria afegir les
transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció
del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una
nova visió d'Espanya en xarxa.
En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat
autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions
(Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques
(cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de
l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa.

7

�Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests
plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema
de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid.
En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que
són innegables:
- Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que
orienta l'acció del Govern a Catalunya.
- No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la
necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament.
- El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat
dels gestos a les propostes:
- ha obert la porta a la reforma constitucional;
- s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya;
- ha portat el català a Europa;
- ha activat la Conferència de Presidents;
- ha propiciat una fórmula acordada de participació de les
Autonomies a la Unió Europa.
Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen
part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem
avançar.
Això era impensable fa un any.
Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes
aquestes afirmacions
Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí
aquests són insuficients o poc adequats.
Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de
posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no
s'atreveixen a rectificar.
Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure
a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat.
És a dir, és l'hora de l'estratègia.
De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit.

8

�Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta
estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la
transformació de l'Estat espanyol.
Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser
compartida per totes les forces polítiques catalanes.
Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho
sigui.
No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat
prou arguments per justificar l'esperança del moment.
Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben
segur- necessitarem.
Moltes gràcies.

Pasqual Maragall

9

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7336">
                <text>1669</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7338">
                <text>Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7341">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7342">
                <text>Tribuna Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7343">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7344">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7345">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7346">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7347">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7348">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14215">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39123">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39124">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40124">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40215">
                <text>2004-12-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7337">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="189" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="45" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/189/20041231.pdf</src>
        <authentication>3aa6b7a5bc193cfa2840ffe3c97b5b8d</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41792">
                    <text>Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat,
Pasqual Maragall
Palau de la Generalitat | 31/12/2004

Benvolguts ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Crec que el segle XXI ha començat en realitat, l'any 2004.
Quantes coses han canviat al món !
Els grans blocs polítics i humans que són la Xina, l'Índia, el Japó,
Rússia, Brasil i el Mercosur s'afirmen com a nous protagonistes.
La natura mateixa sembla revoltar-se al sud est d'Àsia com per
assenyalar el canvi d'època amb un recordatori de la nostra pròpia
fragilitat com a espècie humana. Com dient-nos: tot canvia però tot
segueix igual.
Els Estats Units han decidit entrar en el món obert i en el nou mil·leni
amb totes les precaucions.
I no és estrany, fins ara han manat, i han manat perquè en els
darrers cent anys Europa s'ha dividit dos cops en les dues guerres
més cruentes de la història. I els Estats Units van haver d'intervenir
per posar pau.
Però ara ha nascut una Europa de 450 milions d'habitants. Gairebé el
doble que la població dels Estats Units.
També hi ha mes novetats. I no totes bones. S'ha fet present entre
nosaltres un nou terrorisme global que ens ha colpit el passat 11 de
març a Madrid.
Portem les víctimes al cor.
Però hi ha novetats que sí son bones.
A Espanya hi ha un govern disposat a modificar la Constitució per
posar-hi tot el que encara no hi és.
Un govern que en menys d'un any ens ha tornat els papers de la
Guerra Civil, retorna els castells de Montjuïc i Figueres, ens envia la
Comissió de Telecomunicacions, i aniríem seguint.
I el que és més important: un govern que està decidit a canviar la
Constitució i l'Estatut.

1

�Fa 20 anys que som a Europa però Europa no apareix en la
Constitució espanyola.
Fa 20 anys que som 17 autonomies i no figuren a la Constitució, no
estan relacionades.
Tenim 17 autonomies però no tenim el Senat de les autonomies, un
senat federal com tenen, per exemple, els alemanys o els nordamericans.
Doncs bé: el nou govern espanyol ha decidit posar tot això en regla,
d'acord amb nosaltres.
I ha decidit donar a Catalunya i a Euskadi l'oportunitat que fins ara no
han tingut de posar el dia els seus estatuts. Però fer-ho d'acord amb
els mecanismes que preveu la Constitució amb els vots dels qui
condemnen el terror.
I a Catalunya tenim un govern que posa ordre, planifica a llarg
termini, i s'ocupa del que preocupa la gent:
 dels mestres i l'escola,
 dels metges i el dispensari i l'hospital,
 dels mossos i la seguretat, al carrer i a la carretera...

Per cert, sigueu prudents aquests dies.
Un govern que s'ocupa:





de les persones,
dels vells que viuen en residències,
dels joves emprenedors,
de tothom.

Per això l'esforç inversor del govern, aquest any que ve, serà un 65
% més alt que l'any passat.
Per això ens hem posat al capdavant a l'hora de reclamar una solució
per al finançament de la Sanitat i en general pel finançament
autonòmic. En això també son capdavanters.
Aquest és un Govern que s'ocupa de teixir relacions amb els territoris
veïns. Per a tenir la talla que s'ha de tenir, en el món d'avui, per a ser
algú.
Un govern que s'ocupa de tenir les infraestructures que calen per a
establir aquestes connexions: carreteres, connexions ferroviàries i
telefòniques. I lligar-se amb el món obert.
2

�Un govern que ha vist que hi ha barris i centres urbans, a Catalunya,
que tenen tots els problemes alhora, que tenen immigració abundant
i problemes a l'escola, al Centre d'Atenció Primària i al carrer.
La culpa no és dels immigrants: els necessitem. Si som 7 milions és
perquè ha repuntat un xic la nostra natalitat, però sobretot perquè
torna a venir gent de fora.
La culpa és nostra, de la classe política, dels governants que no hem
fet prou per defensar els interessos de la gent dels barris on passen
realment aquestes coses.
Ara ens hi hem posat, en tots aquests temes. Els ajuntaments fa
temps que els coneixen, perquè viuen la vida de cada dia a peu de
carrer.
En canvi, a nivells més alts no ens hi havíem posat amb tanta atenció
com calia.
Sí: també a Catalunya ha començat un nou segle i un nou cicle. L'any
2005 serà un any que marcarà la història.
Tindrem nou Estatut, posat al dia.
Tindrem la llei territorial i la llei electoral que s'havien d'haver fet fa
25 anys.
Fa 25 anys ja sabíem que Catalunya tenia set territoris naturals i no
quatre.
Ja sabíem que els Pirineus i l'Ebre mereixien atenció especial.
Ja sabíem que la Catalunya central i la regió metropolitana no són el
mateix.
Fa 25 anys l'Estatut ens manava fer una llei electoral proporcional,
corregida a favor dels territoris menys densos, sense alterar les
proporcions del vot als diferents partits.
Bé, és ara que ho farem realitat, tot això, és ara.
Estimats ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
Acabem l'any de les decisions indispensables,
L'any del canvi de govern; de la cita mundial del Fòrum a la capital de
Catalunya;

3

�L'any de fer inventari del passat i avaluar els 25 anys transcorreguts
en pau, democràcia i autonomia, que ja era molt. Però també l'any de
posar ordre a la Generalitat, que estava mancada de tremp i
d'ambició, desprès d'un quart de segle meritori, ple d'emocions, però
mancat encara de qualitat, de rigor en l'administració i d'ambició real
de país, més enllà de les paraules.
Catalunya té un govern que sap el que ha de fer i a quin ritme ho ha
de fer.
Entrem en un any apassionant.
Només em reca que tanta gent, tants amics, tants familiars estimats,
que es mereixien haver-ho viscut no ho viuran.
Se'ns han mort en Joan Reventós, en Ramon Margalef, en Joan Oró...
El Nadal i el cap d'any sempre tenen aquest toc agredolç.
La mirada de l'infant al que fem creure que el món es meravellós, i
l'adéu, sempre entristidor però a voltes alliçonador, fins i tot
majestuós, dels qui se'n van sense rancor i amb l'ànima en pau.
Us desitjo de debò, de debò, un any nou tan ple de bones noves com
s'albiren des del darrer dia de l'any que s'acaba.
Bon any 2005!

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7361">
                <text>1671</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7363">
                <text>Missatge de Cap d'Any del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, 2005</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7366">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7367">
                <text>Palau de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7368">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7369">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7370">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7371">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7372">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7373">
                <text>Missatges institucionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14217">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39119">
                <text>Missatge</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39120">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40152">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40217">
                <text>2004-12-31</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7362">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="191" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="47" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/191/20050126.pdf</src>
        <authentication>8051f6a4759c860239b81f723bfa02d5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41794">
                    <text>Intervención del President de la Generalitat de Catalunya
en el Foro Nueva Economía (castellà)
Madrid | 26/01/2005

Introducción
1.- Qué pretende Catalunya
2.- Como quiere conseguirlo
3.- Qué incidencia en el conjunto de España
4.- Igualdad y diferencia
5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales
Introducción
El próximo 20 de febrero los ciudadanos españoles están convocados a manifestar su
opinión sobre la Constitución europea.
Con el referéndum europeo se inicia un ciclo de reformas institucionales que abarcará
algunos Estatutos de Autonomía y a la propia Constitución española.
Tenemos así la oportunidad de pensar globalmente nuestra arquitectura institucional y los
flujos de relaciones que se establecen en su interior.
Tenemos ante nosotros la apasionante tarea de intentar hacer compatible la unidad política
y económica de Europa con su propia pluralidad política y cultural.
Como nos ha recordado recientemente el profesor Daniel Innerarity, ante este reto son de
dudosa utilidad las categorías nacionales que nos llevan más a definiciones negativas que a
construcciones creativas y útiles para gestionar la pluralidad.
La gestión de lo plural rechaza la idea de poder como imposición y demanda una concepción
del poder como negociación. Y con ello nos acerca a una noción compleja de la soberanía.
Los españoles no partimos de cero. Al contrario: hemos adquirido una buena experiencia
con la puesta en marcha y el funcionamiento del Estado autonómico.
Nos toca ahora sacar las consecuencias de la experiencia adquirida, afrontar las cuestiones
que no fue posible abordar hace 25 años y, finalmente, encajar nuestro Estado compuesto
en la nueva Europa constitucionalizada.
Sobre este telón de fondo me propongo en el día de hoy darles noticia de cuáles son las
aspiraciones de Catalunya, qué reformas institucionales propone y cómo pretende
alcanzarlas.

El objetivo, método y alcance de las reformas institucionales que propone
Catalunya

1.- ¿Qué pretende Catalunya?
Catalunya, a lo largo de los últimos 100 años ha creado, ha recreado, trabajosamente un
sujeto político. Y ese sujeto político quiere simplemente vivir, crecer y relacionarse,

1

�teniendo en cuenta un contexto español y europeo caracterizado por la pluralidad y la
interdependencia.
Sé que estas palabras pueden ofender a unos, sorprender a otros e inquietar a muchos.
No se precipiten. La discusión sobre el "yo", sobre el "nosotros", sobre el sujeto de la
oración no es tan importante como la del verbo, y el verbo es unir, no es separar; el verbo
es tejer, no cortar. El verbo hoy es, primero, respetar, respetarse, y a continuación unirse y
trabajar juntos en el mundo abierto, incierto y apasionante que se abre ante nuestros ojos.
La sociedad catalana quiere disponer del máximo poder de decisión para gestionar sus
propios intereses, especialmente en aquellas materias que determinan directamente la
calidad de vida de sus ciudadanos.
Ello supone la capacidad de intervenir -directa o indirectamente- en la mayoría de las
decisiones políticas que afectan a sus derechos y a sus intereses.
Esta aspiración de Catalunya ha sido satisfecha en parte por el vigente Estatuto de
Autonomía. Pero transcurridos veinticinco años, es hora de hacer balance y de recuperar
las cuestiones pendientes.
El Estado autonómico surgido de la Constitución de 1978 no ha resuelto satisfactoriamente
el reconocimiento pleno de la singularidad nacional catalana.
Ni tampoco el ejercicio efectivo y pleno de la autonomía política mediante el respeto al
dualismo competencial, las competencias exclusivas, la autonomía financiera y la
responsabilidad fiscal.
Se plantea pues la reforma del Estatuto para colmar estas insuficiencias, es decir para
conseguir una real y más efectiva autonomía política que cumpla cuatro condiciones:
1. El reconocimiento de un espacio político con las instituciones propias de autogobierno.
2. La garantía del dualismo competencial entre el Estado y las instituciones de gobierno de
la autonomía.
3. La real, suficiente y efectiva autonomía financiera.
4. La existencia de una institución verdaderamente neutral para dirimir y resolver los
conflictos de competencias entre las instituciones generales del Estadi y las autonómicas.
Vamos a hacer un nuevo Estatut que -en primer lugar- clarifique y refuerce las
competencias de la Generalitat y fije de manera incuestionable las bases de un sistema de
financiación que corrija el desequilibrio contrario a Catalunya. Queremos pagar en
proporción a nuestra renta (19%) y recibir en función de nuestra población (16%). Ni más,
ni menos.
Pero -en segundo lugar- también queremos un nuevo Estatut para mejorar nuestras
instituciones de autogobierno.
- Con una organización territorial que suponga una descentralización de muchas
competencias en los ayuntamientos.
- Con una nueva relación con el gobierno local, hecha de lealtad, subsidiariedad, y
estrategias compartidas y no enfrentadas.
- Con un nuevo compromiso con la transparencia: el Estatut será una apuesta para una
democracia de mayor calidad y con más control social de las instituciones públicas.
- Con una administración de Justicia más próxima y, por lo tanto, más eficaz.
- Con un nuevo compromiso con la ciudadanía: un Estatut vertebrado alrededor de los
valores cívicos y de la participación de la sociedad civil.

2

�En este sentido el sujeto político no es, simplemente, que sea otro, es que es distinto.
No es que antes el sujeto político fuese España y ahora sea Catalunya - y el resto del
mundo sigue igual.
Y ahora hay unas relaciones, unas realidades, unas redes mundiales, en las cuales operan
los estados, y no sólo los estados, también las multinacionales, las nacionalidades no
estatales y las grandes ONG´S.
Hoy mismo se reunen en Davos las "multis" y en Porto Alegre las "onguis".
En Barcelona se reunieron en 2004 las culturas y quizás en el futuro haya que hacer un foro
anual de las culturas.
En tercer lugar, queremos un Estatut que reafirme nuestra voluntad de ser considerados
como Estado y que renueve el pacto de solidaridad y amistad de Catalunya con todos los
pueblos de España.
(Insisto una vez más: cuando, en un contexto como este digo "Estado", me estoy refiriendo
a "Es-ta-do- es-pa-ñol).
En este sentido el nuevo Estatut de Catalunya será una contribución decisiva para hacer
efectivos los principios inspiradores del pacto constitucional de 1978.
Es decir, para tener un Estado que reconozca efectivamente su pluralidad nacional y su
diversidad cultural y lingüística.
El Estatut deberá contemplar cuestiones como:
- nuestra presencia en el Senado,
- la atribución de funciones de casación ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya,
- la participación de la Generalitat en la designación de los miembros de las altas
instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucional y el Consejo General del Poder
Judicial-,
- la transferencia de funciones ejecutivas de la Administración del Estado a la Generalitat,
- el reconocimiento, protección e impulso de la lengua y la cultura catalanas por parte del
Estado español, como se está empezando a hacer ya.
Y, finalmente, tendremos un Estatut que regulará las relaciones de la Generalitat con la
Unión Europea. Que asegurará nuestra participación en la formación de las posiciones del
Estado y nuestra presencia en las instituciones y organismos europeos cuando se traten
cuestiones del interés de Catalunya.
2.- ¿Cómo espera conseguirlo?: La vía catalana
Mediante la reforma del Estatuto de Catalunya de 1979, siguiendo las normas y
procedimientos que la Constitución y el vigente Estatuto establecen. Ni más. Ni menos.
Esta reforma está siendo elaborada por una ponencia parlamentaria conjunta en la que
participan todos los grupos de la cámara catalana, incluido el Partido Popular de Catalunya.
Es decir, el proyecto de nuevo Estatuto no será el proyecto de una parte ni de una persona.
La reforma para ser aprobada deberá contar con el apoyo como mínimo de una mayoría de
dos tercios del Parlament, lo que obliga a un amplio consenso entre las fuerzas políticas
catalanas.

3

�No entiendo como hay comunidades en que esto no es así. Deberían aprender del Québec,
que pone límites sensatos a la pura matemática.
Para que quede más claro aún si cabe: en Catalunya no se puede imponer un nuevo
Estatuto por la mayoría parlamentaria, es necesario el concurso de la oposición.
Para ratificar y reforzar este compromiso de consenso de forma solemne, todos los líderes
de los grupos parlamentarios catalanes nos reunimos en la localidad de Miravet -a orillas
del Ebro- el pasado mes de noviembre. Nacía así lo que se ha dado en llamar espíritu de
Miravet que quiere impregnar todo el proceso de reforma estatutaria.
Esta voluntad de acuerdo se fundamenta en el objetivo compartido -con todos los matices
que se quiera- de mejorar el Autogobierno de Catalunya.
Este objetivo se centra hoy en la reforma del Estatut actual.
El Estatut como instrumento de concordia y como instrumento de progreso y de justicia.
Además del propósito de obtener el máximo consenso posible, otra preocupación preside la
reforma: la de asegurar su plena constitucionalidad.
Para conseguirlo la ponencia parlamentaria trabaja a partir de los textos que elabora el
"Institut d'Estudis Autonòmics" (el instrumento de estudio e investigación en materia
autonómica del que dispone el Gobierno de Catalunya), presidido por el prestigioso
constitucionalista Carles Viver Pi-Sunyer (exvicepresidente del Tribunal Constitucional).
Estoy firmemente convencido de que una propuesta de reforma del Estatuto de Catalunya
en el marco de la Constitución española y con un apoyo parlamentario tan amplio no puede
sino tener una acogida positiva y favorable en las Cortes Generales.
Es verdad que nuestra propuesta es un reto. Un reto para todos. Para ustedes y para
nosotros. Pero no es un órdago. Ténganlo por seguro.

3.- ¿Qué incidencia pretende tener en el conjunto de España?
Somos conscientes de que la reforma de Estatut de Catalunya influirá en la modificación del
resto de Estatutos. En este sentido quiero subrayar el carácter de pacto con el Estado
español que tiene el Estatut de Autonomía de Catalunya.
Por eso la propuesta catalana pretende, de forma simultánea, en primer lugar la afirmación
de la identidad y del autogobierno de Catalunya y su reconocimiento por el Estado español,
y en segundo lugar el reconocimiento del carácter plural de España y la organización federal
del Estado español.
Se trata de articular un Estado compuesto en el que el reconocimiento de la identidades
nacionales y de las singularidades lingüísticas y culturales no equivalga a privilegios, es
decir, no sea o involuntariamente entendido como un privilegio, o voluntariamente
presentado como si lo fuera.
Aquí nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un
sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la
pluralidad española.

4

�El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta
la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la
capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones
no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España
plural.
La existencia de sistemas de comunicación propios de cada comunidad, de la que Catalunya
es un buen ejemplo, no compensa el déficit evidente del sistema actual:
La España plural, la periferia política e institucional, el estado periférico por así decirlo, no
es sujeto informativo de los medios de la capital. O no lo es en medida suficiente. Excepto
para ser tratados como sujeto de polémica, de discrepancia cuando no como anomalía.
Así, estarán ustedes conmigo que la pedagogía de la España plural se hace difícil. Desde
aquí, animo a los empresarios más emprendedores de este sector para que den respuesta a
este déficit del sistema de comunicación.
Consciente de esta dificultad vuelvo a reiterar las ideas básicas de la propuesta de la España
plural.
Siendo cierto como lo es que el Estado autonómico ha dado un rendimiento extraordinario
en términos de descentralización política (hoy en España, según el ministro Solbes, el
centro gasta el 30, las autonomías el 50 y los municipios el 20), también es evidente que
con el paso del tiempo han aflorado sus límites y sus insuficiencias.
La Constitución española que ha hecho posible la España autonómica debe ahora reconocer
la nueva realidad surgida a su amparo.
Como bien dice Francisco Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España
para la Constitución, sino la Constitución para España".

Ha sido Rubio Llorente -que no es precisamente un izquierdista y un socialista-, y que da la
casualidad que es presidente del Consejo de Estado, quien ha propuesto la fórmula de
"Comunidades nacionales" en referencia a Catalunya, el País Vasco y Galicia (y "la foral de
Navarra", añade).
Es una fórmula discutible, como todas, pero interesante. Espero que modifique y cualifique
el artículo 2 de la C.E.
4.- Igualdad y diferencia
La España plural que proponemos es una España que reconoce y respeta la diferencia y
que, por tanto, articula de formas diversas las realidades que son diversas.
Entiendo que en el '78 la esencia del pacto constitucional consistió en que Catalunya y el
País Vasco renunciaran a ejercer el derecho de autodeterminación a cambio de obtener un
nivel de autonomía y de autogobierno a la altura de lo que se había conseguido con los
Estatutos de la Segunda República.
Ahora, el núcleo del pacto constitucional renovado debería consistir en que las
nacionalidades históricas acepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y
el equilibrio del modelo, al mismo tiempo que las otras comunidades reconozcan la
diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüística de España y, en consecuencia, las
expresiones políticas prácticas y simbólicas de los hechos diferenciales.

5

�Quiero disipar un malentendido: el que opone igualdad a diversidad.
Esta oposición constituye una seria confusión. Es un error, porque lo contrario de la
diversidad no es la igualdad sino la uniformidad. Y a la uniformidad sí que me opongo. De la
misma forma que lo contrario de la igualdad es la desigualdad y el privilegio.
Yo reclamo para Cataluña una España basada en la aceptación de la diversidad y no en la
desigualdad ni en los privilegios.
Igualdad es partir de unos mismos derechos y competencias. Porque la igualdad de
derechos es precisamente la garantía de la diversidad.
¿O no sucede también así entre las personas, entre las que es precisamente la igualdad de
derechos la garantía de nuestra libertad, para ejercerla cada uno según sus preferencias, y
por tanto para acabar dando lugar a la diversidad?
Este es el modelo en el que creo, un modelo basado en la igualdad y en la libertad, que son
el origen de la diversidad.
Observen ustedes, por ejemplo, los Estados Unidos, y no encontrarán mayor diversidad
que la que existe entre sus Estados: en los impuestos, el sistema educativo, la organización
local, incluso en cuestiones como la existencia de la pena de muerte.
Y ello es posible a partir de un marco, el de la Constitución, que es igual para todos.
Por eso, cuando alguien utiliza la igualdad para oponerla a la diversidad, no tengo más
remedio que negarlo rotundamente.
Y advertir que no se utilice la igualdad para negar la diversidad, la libertad y la autonomía,
sin las cuales no tendrían sentido ni el Estado de las autonomías ni la Constitución.
5.- Las finanzas y la red: dos temas centrales
Obviamente, transformar el Estado español en un verdadero Estado compuesto no se acaba
con la reforma constitucional.
Exige una revisión a fondo del sistema del financiación que fije un cuadro estable de
relaciones fiscales y financieras de carácter federal, equitativo y duradero, con
corresponsabilidad y suficiencia.
Como exige también la adecuación del sistema judicial al Estado autonómico.
Y una política cultural y lingüística del Estado al servicio de todas sus lenguas y culturas.
Y que la composición de las altas instituciones del Estado -como el Tribunal Constitucionalreflejen la complejidad de la nuestra organización política.
Y una profunda transmutación de la organización y de las funciones de la Administración
del Estado.
Son reformas institucionales a las que deberían añadirse las transformaciones económicas y
territoriales, inherentes a una concepción del territorio español que supere la visión
centralista y radial por una nueva visión de España en red.
Permítanme que me detenga un momento en esta cuestión.

6

�No vale sólo con cambiar el mapa político, también hay que cambiar los mapas físicos; para
que se adecuen a la realidad del país.
En definitiva: hay que pasar de una España entendida como una gran área metropolitana de
Madrid, a una España concebida como una red.
España es una web, como diría un castizo de hoy
En la práctica, esto supone -sobretodo- un cambio en la concepción de las infraestructuras;
a ello me referiré al final. Pero no únicamente hablo de infraestructuras cuando me refiero a
la España en red.
Hablo, por ejemplo, de la descentralización de los organismos reguladores. El traslado de la
sede de la CMT a Barcelona que se hará efectivo este año 2005 o, en otra dimensión
distinta, también sería un buen ejemplo el traslado de la sede de la Conselleria de
Agricultura de Barcelona a Lleida.
Entendámonos, una España en red no significa en absoluto una reclamación de Barcelona
en pugna con Madrid. (Menos mal que hay pugna, sinó, que tedio! Pero no es eso).
Una España en red significa la adecuación de las estructuras económicas a criterios de
eficiencia, de demanda potencial, de complementariedades y de masas críticas existentes
que necesitan respuesta, dentro del nuevo contexto europeo.
Se habla de segunda transición y, en este marco, se podría hablar de 'segunda
modernización'.
El impulso a la sociedad de la información responde a una concepción en red por definición.
El impulso a la Euroregión lo mismo. El cambio en nuestro modelo de productividad lo
mismo.
De todo ello les hablaba el Ministro Montilla en este mismo Foro. Y esto es también la
España en red.
El caso más obvio es el de las infraestructuras. Las infraestructuras deben ser pensadas y
gestionadas en tanto que una cuestión global, sin exterior, y, por tanto, desde el diálogo, la
coordinación y la corresponsabilidad entre territorios e instituciones.
Por este motivo, defendemos la dotación de una estructura mallada que complemente y
palie la radialidad de las redes de transporte, y el funcionamiento en red de las
infraestructuras básicas.
En el caso del ferrocarril, estamos viviendo un momento histórico con la entrada en vigor de
la Ley del Sector Ferroviario, que representa un nuevo modelo de gestión y una nueva
política de transportes que lo hace posible.
Catalunya ha manifestado su deseo de co-gestionar las Cercanías. Hay razones para ello: la
existencia de una red propia de la Generalitat o las limitaciones históricas de la red de Metro
de Barcelona. Pero lo cierto es que considero que la co-gestión de las cercanías deberían
solicitarla, aún sin tener red propia, comunidades como Andalucía o la Valenciana.
Vertebrar territorialmente España requiere acuerdos básicos y permanentes, consensos
generadores de actividad y esperanza en las instituciones.

7

�Pero, sobre todo, es esencial definir una geografía deseable del territorio que sea adecuada
a las nuevas dinámicas económicas y sociales.
En definitiva, se trata de la plena y coherente adecuación del Estado autonómico a la
pluralidad y la diversidad de sus territorios:
- instituciones (Senado, TC, Conferencia Presidentes, sistema judicial...),
- políticas (cultura, lengua...),
- financiación...
- así como de la potenciación de la España en red en una Europa en red.
Bien, lo dejo aquí por ahora. Espero que entre sus preguntas y mis respuestas podamos
enriquecer, con el debate, lo que aquí les he expuesto.
Muchas gracias.

8

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7390">
                <text>1673</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7392">
                <text>Intervención del President de la Generalitat de Catalunya en el Foro Nueva Economía</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7395">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7396">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7397">
                <text>Autonomia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7398">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7399">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7400">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7401">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7402">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14219">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39115">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39116">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40122">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40219">
                <text>2005-01-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7391">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="198" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="54" order="1">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/198/20050406.pdf</src>
        <authentication>fa6685be36762d3be2c70df2b412277e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41801">
                    <text>Conferència "Catalunya 2005: Un programa de reformas"
(castellà)
Foro ABC. Madrid | 06/04/2005

Vuelvo a Madrid una vez más y, como saben, siempre vengo encantado. Madrid me gusta y
me interesa. Por un lado, es la ciudad que tanto nos gustaría que pudiera ganar la batalla
de la nominación olímpica para el 2012. Por otro, la ciudad solidaria, la de la gente, la que
sufre con los demás y que sabe ser agradecida con la solidaridad de los demás. Por cierto:
esta misma tarde visito el Bosque de los Ausentes, en el Retiro, precisamente un
importante testimonio de esta solidaridad.
Vengo a contarles -también una vez más- cual es nuestra propuesta para y desde
Catalunya; una propuesta indisociable a una cierta idea de España: la de la España plural.
Vendré cuántas veces sea necesario para hacer avanzar el proyecto de la España plural, del
mismo modo que quiero ir a Valencia, a Sevilla, a Zaragoza, a Santiago o a Bilbao. Nunca
me cansaré ni de escuchar atentamente ni de explicar lo que Catalunya propone, no
únicamente al Estado, sino a todos los pueblos de España.
Con todo, me van a permitir que manifieste un cierto desasosiego cuando recuerdo que
estuve aquí en mayo pasado en el Club Siglo XXI, en agosto en El Escorial, en enero de este
mismo año en el Foro de la Nueva Economía y parece que cada vez tengamos que empezar
de nuevo, como si hubiéramos perdido el hilo. Como Penélope. Cada vez que vengo me
parece comprender que se nos entiende: que se nos entiende por primera vez. En este
sentido, siempre es la primera vez.
Madrid - y ahora no hablo de la ciudad y sus gentes, sino del poder- no ve a España, no la
mira. Madrid es el espejo: Madrid es España. Lo que no se dice en Madrid no se ha dicho.
¿Lo ha oído alguien? !Nadie! Y aún, lo que se escucha dura poco.
Sobre la situación reciente: los sucesos del Carmel y a las consecuencias políticas
de la crisis
Para comenzar mi breve intervención de hoy -previa al diálogo que espero tener con
ustedes- quisiera referirme brevemente a dos temas que han focalizado la actualidad de
Cataluña en las últimas semanas. Creo que tiene sentido, dado que es mi primera visita a
Madrid después del accidente del Carmel y de la crisis política que se desató a
continuación.
Sobre el Carmel, quiero destacar varias cosas. Nuestra primera prioridad ha sido y es
resolver satisfactoriamente la situación de los vecinos del Carmel afectados. Creo que lo
estamos consiguiendo, aunque no la daremos completamente por zanjada hasta que todos
los vecinos estén definitivamente en sus casas.
A pesar de la gravedad del accidente, ni ha habido que lamentar víctimas mortales, ni
tampoco se ha "hundido un barrio", como se ha venido diciendo de forma irresponsable
para alimentar la explotación política y mediática del mismo, con "más de 15.000 vecinos
afectados". Las cosas en su sitio: ocurrió un accidente grave en el túnel de maniobras de las
obras de ampliación de la línea 5 del metro.1057 personas se vieron afectadas
directamente, personas que fueron (y muchas de ellas siguen) realojadas en hoteles o en
otras viviendas. Treinta y cuatro familias (un centenar de personas) han perdido su hogar y
volverán a tenerlo.

1

�En segundo lugar, cabe decir que nuestra reacción, con la inestimable colaboración del
Ayuntamiento de Barcelona fue inmediata y eficaz. Hemos tenido una sensibilidad extrema,
minuto a minuto, con los 1.057 vecinos desalojados y en la actualidad estamos en vías de
normalizar la situación.
Estoy convencido de que cerraremos el balance habiendo encontrado, como les digo, una
solución plenamente satisfactoria para los vecinos de los 34 pisos demolidos. Podremos
también decir que el resto de viviendas plenamente recuperadas y habremos impulsado un
plan de rehabilitación integral del Carmel a la altura de la ambición del Gobierno y de los
vecinos del barrio. Pero, lo que es más importante, habremos garantizado la seguridad de
los vecinos, la atención a estos en todo momento, la protección de sus bienes y el máximo
nivel de información posible.
En este sentido quiero destacar, finalmente, que el nivel de responsabilidad política asumido
por nuestro Gobierno no tiene precedentes en la política española. En primer lugar, la
comparecencia del Conseller Nadal en la Comisión de Política Territorial del Parlament de
Cataluña se produjo muy pocos días después de que se hubiera producido el accidente. En
segundo lugar, celebramos a petición propia de un Pleno Extraordinario al cabo de un mes.
Por último -como no podía ser de otro modo en un gobierno que hace de la transparencia su
bandera- en todo momento mantuvimos y mantenemos nuestra disposición a participar
activamente en la comisión de investigación creada para dilucidar los hechos.
Del incidente que desembocó en una moción de censura quiero destacar sólo dos puntos.
Por un lado, se produjo un ruido excesivo. Y califico la reacción de excesivo ruido político
porque, aunque acaparó toda la atención mediática, no se puede reprochar al gobierno de la
Generalitat que dejara, ni por un momento, de hacer frente a su obligación fundamental:
gobernar. Durante el mes de febrero, el gobierno aprobó más de una decena de proyectos,
algunos de una envergadura comparable a la del acuerdo estratégico para la competitividad
-al que, por cierto, me referiré más adelante-. Por otro lado, quiero subrayar que como
President de la Generalitat, debo mirar sobretodo al presente y al futuro. En este sentido,
insisto, me reconforta el hecho de que se haya puesto de relieve uno de los compromisos
que teníamos en esta legislatura: el compromiso irrevocable hacia una mayor transparencia
de la vida pública. Ustedes saben que la reforma social, la transparencia y los cambios en
las leyes fundamentales son los objetivos principales de mi gobierno.
Esto enlaza con otro tema importante, puesto que en esta línea se ha puesto también sobre
la mesa el tema de la financiación de los partidos políticos, una de las grandes asignaturas
pendientes de nuestra democracia. La actuación del gobierno de Cataluña en el ámbito de la
transparencia se rige por dos orientaciones: la búsqueda de la eficiencia en la
administración pública y la definición de unas reglas del juego de la economía que aseguren
la libre competencia y hagan transparentes las relaciones entre el regulador público y los
mercados. Estamos trabajando ya en estas dos grandes direcciones: En diciembre de 2004
presentamos el Informe de evaluación de la gestión de la Generalitat de Cataluña.
Volviendo al Carmel: en febrero, inmediatamente después del Pleno extraordinario, el
Parlament creó una comisión de investigación, a la que ya me he referido, para aclarar el
accidente de la línea 5 del metro y la contratación de la obra pública. Como ha anunciado el
Conseller de Política Territorial y Obras Pública, Joaquim Nadal, se han establecido unas
nuevas reglas del juego para la contratación y adjudicación de la obra pública. En junio
pondremos en marcha la Oficina Antifraude, dirigida por un fiscal de gran prestigio y
discreción, David Martínez.

2

�Sobre las transformaciones políticas y sociales que el gobierno de la Generalitat
está llevando a cabo
Permítanme ahora incidir en los demás objetivos estrella de nuestro Gobierno: la reforma
social y las leyes básicas. Como premisa previa, tengo que decirles que el gobierno de la
Generalitat tiene un proyecto para Catalunya que va más allá de esta legislatura, más allá
de 2007. Se trata de un proyecto ambicioso de transformación social y económica; una
transformación que, para ser efectiva, implicará una adecuación político-institucional a las
nuevas condiciones y pasará inevitablemente por mejorar nuestro autogobierno.
No quisiera extenderme en exceso en esta cuestión, pero la mejora del autogobierno tiene
un punto clave en la reforma del Estatut, en la reforma del sistema de financiación
autonómica y también en una serie de reformas institucionales paralelas, que van desde la
reforma de la Ley electoral catalana hasta la participación en la reforma del Senado
español, de la que hoy hemos hablado con el Presidente del Senado.
Lo que pretendemos con la reforma del Estatut es obtener las herramientas que nos
permitan hacer frente a problemas no resueltos y a nuevos retos planteados. ¿A qué me
refiero? Pues por ejemplo a la concreción del papel de Catalunya en Europa o a nuestra
capacidad de actuación en relación con la inmigración, dónde sería necesario asumir y
delimitar competencias para dar una mejor respuesta a las realidades que conviven
cotidianamente en nuestros municipios. Este es un punto clave de la reforma social. La
llegada de la inmigración a los barrios, a las escuelas y, a los CAPs está afectando a nuestra
capacidad de respuesta.
En cuanto a las reformas políticas el reto último nos plantea solucionar el reconocimiento y
el encaje definitivo a la realidad plurinacional, plurilingüística y pluricultural del estado
español. Y hablo de solucionar problemas y de afrontar retos. No he hablado nunca de
obtener privilegios, o de diseñar exclusividades.
En lo que estamos trabajando es, pues, en un Estatut al servicio de los ciudadanos, que
haga frente a las nuevas realidades, un Estatut de y para la gente de Cataluña pero también
un Estatut al servicio de una concepción de la España de hoy, de la España plural, del
Estado compuesto. Nuestra responsabilidad colectiva nos exige no aferrarnos
excesivamente al pasado cuando éste está superado, porque no nos va a llevar a ninguna
parte.
Nuestro objetivo es que el nuevo Estatut esté redactado y sea aprobado en esta legislatura.
Es mi compromiso con la ciudadanía y es el compromiso de todas las fuerzas políticas
catalanas en la cumbre que celebramos en Miravet -un pequeño pueblo a orillas del Ebroen noviembre pasado.
En esta legislatura también negociaremos un nuevo sistema de financiación. Un nuevo
sistema que mejore la suficiencia y la capacidad de decisión que tenemos sobre nuestros
recursos y que incorpore un nuevo diseño de la relación de solidaridad que queremos tener
con los territorios del resto de España; con los que compartimos una comunidad política en
la que debe existir una igualdad de deberes y derechos esencial.
Este nuevo mecanismo de solidaridad se debe diseñar bajo la premisa que las distintas
comunidades autónomas puedan ofrecer niveles similares de servicios con esfuerzos fiscales
similares. Éste es el principio fundamental sobre el que se debe erigir el nuevo sistema, un
principio que muchas veces simplificamos en la fórmula pagar por renta y recibir por
población.
Ahora Cataluña es la cuarta Comunidad Autónoma española en renta por cápita antes de
impuestos y la octava después de impuestos. Hay que definir un mecanismo de

3

�subvenciones dónde las transferencias sirvan para reducir las diferencias entre
comunidades, pero sin llegar a eliminarlas completamente ni a invertirlas.
Esto es lo que sucede en todos los países de estructura federal. Si una comunidad paga más
impuestos, parte de éste mayor esfuerzo realizado debe beneficiarla porque en esto
consiste la igualdad entre los ciudadanos, pagar más sirve para ganar más, pero no todo lo
que se gane de más. De lo contrario, podríamos llegar a una situación dónde una
indefendible definición de solidaridad se convirtiera en su caricatura, con unas comunidades
acomodadas a vivir del subsidio y otras, más desarrolladas, irritadas por el uso que se hace
de su sobreesfuerzo fiscal. Supondría un coste político demasiado elevado y voy a poner
todo mi empeño en que no sea así.
Hemos hecho un esfuerzo de consenso y rigor, con una comisión de expertos que han
estimado en el 7.5% del PIB catalán (de media, según distintas metodologías) la diferencia
entre lo que pagamos y lo que recibimos. La discusión sobre cual deberá ser la cifra final
está todavía abierta, pero un 7.5% es excesivo. Soy consciente que proclamar esto
justamente ahora, que con la ampliación Europea vamos a pasar en 2 o 3 años a ser
contribuyentes netos, no es ni fácil ni ciertamente simpático. Pero es un tema que está ahí,
encima de la mesa.
Nosotros asumimos, siempre, nuestra responsabilidad y hacemos frente a nuestras
carencias con decisiones que no se toman para agradar o complacer. Hablo, por ejemplo,
del recargo de 2.4 céntimos sobre los hidrocarburos para vincularlo a la financiación de la
Sanidad, que se hizo efectivo a partir de Agosto pasado o del grupo de expertos sobre
racionalización del gasto sanitario, que ha puesto encima de la mesa un conjunto de
propuestas para la reducción del gasto sanitario.
Lo realmente insostenible es aumentar el déficit de forma irresponsable. Autoexigencias,
todas, y en primer lugar; exigencias, sólo las necesarias. Dicho de otro modo, venimos a
Madrid cargados de razones.
Es con esta orientación que estamos también enfocando nuestra política económica.
Cataluña avanza hacia un modelo de crecimiento basado en el conocimiento y en la
innovación. El reto más importante al que debemos hacer frente es la transformación de
nuestro modelo de competitividad. Y es un reto que compartimos con toda Europa en su
conjunto.
En esto se basa la estrategia de Lisboa y también el Plan de dinamización de la economía,
que el pasado 25 de febrero aprobó el gobierno español. ¿Significa esto que no somos en
absoluto competitivos? No. Somos competitivos; en Catalunya hay empresas líderes a nivel
global. Pero debemos serlo todavía más y de un modo más generalizado.
Si somos menos competitivos en costes, debemos serlo más en otros aspectos: esta es
justamente la pretensión del Acuerdo estratégico para la internacionalización, la calidad de
la ocupación y la competitividad que se firmó el pasado 16 de febrero, después de un año
de intenso trabajo. Y el acuerdo es ni más ni menos que la hoja de ruta del gobierno en
materia económica en esta legislatura.
No es ni el lugar ni el momento de detallar las 86 medidas que contiene el acuerdo, todas
destinadas a crear un entorno competitivo favorable y a solventar ciertos cuellos de botella
que sufría la economía catalana. Permítanme citar algunos ejes prioritarios sobre los que se
desarrollan estas medidas:
-mejora de las infraestructuras de transporte y telecomunicaciones
-I+D+I como eje clave y transversal
-apoyo a la inversión y a la internacionalización
-mejora de la dotación de capital humano

4

�También quisiera mencionar, ya para acabar, la manera en que se ha llegado a este
acuerdo, porque es significativa del estilo de gobierno que nos anima. El acuerdo se ha
firmado conjuntamente por gobierno, sindicatos y patronales, pero en su redacción han
participado un amplio conjunto de agentes sociales y económicos. En un proceso de
concertación sin precedentes hasta la fecha. Y no digo que esta sea la vía catalana, de
exclusividad catalana, pero sí un estilo, una 'obsesión' de mi gobierno...con un trasfondo
claro: la verdadera eficacia es aquella que parte de un equilibrio entre forma y fondo. Es la
única manera sólida de tener un proyecto inclusivo y sólido para el país, la única de avanzar
hacia un futuro más próspero.
Les he expuesto y razonado cuales son los objetivos centrales de nuestra propuesta de
reforma del Estatut, en relación con los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Defiendo que
no existe contradicción entre reforma del Estatut y reformas sociales. Son dos caras de la
misma moneda.
Ofrezco el compromiso de Cataluña con España y reclamo otro tanto del Estado. No para
obtener privilegios, sino para poder seguir siendo solidarios. He hablado de exigencias
mínimas. Pero también he hablado de autoexigencias. Esta es la razón por la que he querido
resumirles lo que perseguimos con el acuerdo estratégico en materia de política económica.
Si les parece, lo dejo aquí por ahora y quedo a su entera disposición para el coloquio.
Muchas gracias. Moltes gràcies.

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7480">
                <text>1680</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7482">
                <text>Conferència "Catalunya 2005: Un programa de reformas"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7485">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7486">
                <text>Foro ABC. Madrid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7487">
                <text>Autogovern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7488">
                <text>Balança fiscal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7489">
                <text>Estatuts</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7490">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7491">
                <text>Finançament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7492">
                <text>Gestió pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7493">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7494">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="7495">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14226">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39101">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39102">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40119">
                <text>Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40226">
                <text>2005-04-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="7481">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
