1 10 47 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/219/20051015.pdf c3404c9f178346b63430db8d3355d5a4 PDF Text Text Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona | 15/10/2005 Després de sentir les paraules tenses, emotives, però al mateix temps sossegades, esplèndides, de Josep Lluís Carod Rovira, vull dirlos clarament que el visca Catalunya de Macià i Companys tenia el dring de la nova aventura, de la barca nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat nova. Ells van ser els primers presidents de la Generalitat secular, civil. Hi ha hagut 126 presidents abans del que us parla avui amb especial emoció. Però abans de Macià i Companys tots havien estat d'un dels tres braços de la Diputació del General, tots del braç eclesial. (Hi ha gent que encara no sap que Rafael Casanova no era pas president de la Generalitat, que era conseller en Cap del Consell de Cent, val a dir alcalde de Barcelona.) L'avi Macià, el primer autèntic president del Govern de la Generalitat, d'un govern formal, modern, ha estat el president més estimat per tothom. Però Companys és el més entranyable, el que millor representa la nostra aventura com a poble en els moments més tràgics, per Catalunya, Espanya i Europa, els moments més tràgics de la història moderna, potser de tota la nostra història com a poble català. Roosevelt va confessar al final de la seva vida que el més greu error de la seva carrera política havia estat la no intervenció en la guerra d'Espanya. Massa tard. Quan ho va dir Companys ja era mort, havia estat mort aquí. Joan Reventós, que va reclamar el retorn de Tarradellas i va evitar una Generalitat sense ànima, sense nom, sense dring; Joan Reventós sentia una veneració especial per Companys, i ens va ensenyar a conèixer i a estimar Companys, que és el mateix que dir que ens va ensenyar a estimar Catalunya, la Catalunya autèntica, la gloriosa i la vençuda: Catalunya tal com és, tal com ha estat. Companys i Macià van proclamar el 14 d'Abril la República catalana en el sí de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aviat van veure que Catalunya havia de pactar amb Espanya i van adoptar el nom de Generalitat i un Estatut que avui ens semblaria probablement del tot insuficient. Nosaltres també pactarem. Però el nostre pacte no serà com aquell, no haurà de ser com aquell. Les coses han canviat. Ara vivim en una 1 �Catalunya i una Espanya en pau i democràcia des de fa més d'un quart de segle, en una Catalunya i una Espanya que progressen més ràpidament que Europa. I no serà mèrit solament de la nostra generació, certament, sinó de la seva, de la generació de Companys i de la Generació de Macià, i d'Irla, del gran Tarradellas, i del fecund i llarg període de Jordi Pujol. Llegiu si us plau la intervenció de Pujol en el Debat sobre l'estat de l'autonomia de l'any 1987. Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia. L'Estatut no va poder realitzar-se i dur-se a la pràctica amb l'ambició amb que s'havia redactat. Però no es va arribar a canviar. No era el moment encara. Ara sí. El nou Estatut ara és un estudi profundament rigorós de què li cal a Catalunya per a ser el que sempre ha volgut ser. Amb un respecte cabal per Espanya i pels pobles d'Espanya. Això sí: el nou Estatut, l'estatut de Barcelona, rellançat a Miravet i pastat de principi a final a la Ciutadella de Barcelona, ha estat fet en el millor moment per a què ni ens callem rés ni ens puguin donar massa lliçons de dret. No fóra bo que la prudència o els temors que varen estar presents el 1980, el 1987 o el 1999 ens obliguin ara: no hi ha raons. I ens sabrem explicar. Ara la prudència i l'experiència ens obliguen a ser rigorosos, flexibles sens dubte, però sobretot, sobretot, exigents. Dic la prudència ens obliga a ser exigents. La raó i la història estan de la nostra part. Ara podem dir que Catalunya és una nació, ara podem dir Catalunya és una nació, ara hem de dir Catalunya és una nació. Podem dir que Catalunya ha estat una nació des de fa segles, i que ho és en el marc de l'Estat espanyol. Perquè aquesta és la realitat. Sobre els sentiments no es mana, sobre els sentiments no hi ha llei. Mereixen respecte. Sóc dels que creuen, amb el President Zapatero, que allò que compta és la capacitat de compartir ciutadania i civisme i la capacitat de teixir aliances. Sabem que dintre de Catalunya hi ha diversos graus de combinació dels sentiments de pertinença: hi ha ciutadans, molts ciutadans, que no volen triar entre dos amors ni posar-los en ordre, n'hi ha que els poden en ordre invers a l'ordre dels altres - sense problemes I per descomptat hi ha en canvi mitjans de comunicació d'institucions venerables que escampen la deformació i l'odi: vet aquí un dels misteris més ben guardats de la realitat actual. Un autèntic misteri de la fe. 2 �En tot cas la majoria, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya hem proclamat Catalunya com a nació, en el marc de l'Estat espanyol, de la nació de nacions que és Espanya puix que d'acord amb la Constitució està formada no solament per regions sinó per nacionalitats. I els puc dir que hi ha juristes eminents especialitzats en l'estudi de la Constitució que no aprecien inconstitucionalitats manifestes en el nou Estatut. N'hi haurà d'altres, evident, però n'hi ha molts d'aquest cantó. Crec, amb el president del govern espanyol, que l'Estatut anirà endavant, i estic cert també que els noms i les competències i els recursos que el Parlament espanyol acabarà acceptant seran bàsicament els que hem proposat. Fora bo que les grans qüestions estiguessin resoltes abans de Nadal: no convé tenir Catalunya i Espanya senceres amb l'ai al cor durant molt de temps, tot i que el temps tot ho acaba curant. Nosaltres no som en absolut dogmàtics però sabem que ens assisteix la raó després de dos anys de treball intens i discret. Estem convençuts que el bon treball triomfa sempre i que arribarà el dia que puguem cridar, com va fer Companys, Visca Espanya! Sabent aquest cop que no passarà el que deia el poeta Machado: que una de les dues Espanyes havia de gelar-nos el cor si érem nascuts a la pell de brau. A ells sí. Aquí el van afusellar i a baix al fossar de la Pedrera descansen les despulles d'ençà que l'Ajuntament de Barcelona va dignificar el cementiri dels miserables. Va ser aleshores que Heribert Barrera va demanar i aconseguir que l'estàtua del General Franco deixés de presidir el pati del Castell, cosa que vaig cuitar a fer amb l'acord del Capità General. I sabem que dos juristes, un d'ells de Lleida, van poder comprovar que els soldats que el van afusellar van respectar la seva darrera voluntat; "no em dispareu a la cara". Ara només falta que culmini la revisió i arxiu del procés de Lluís Companys, com va prometre tal dia com avui ara fa un any la vicepresidenta del govern espanyol. I avui ho ha reiterat per carta adreçada a l'Associació per Immolats. Ara només falta això. Visca Catalunya. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1701 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del 65è. aniversari de la mort del president Lluís Companys. Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fossar de Santa Eulàlia. Montjuïc. Barcelona Subject The topic of the resource Autonomia Commemoracions Estatuts Acció política Territoris Govern Història Política Companys, Lluís, 1882-1940 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/212/20050721.pdf 2fdd5501c1ab04aea2939132880f1910 PDF Text Text Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols | 21/07/2005 Avui celebrem el centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha moments de la història que queden per sempre. L'any 5, l'any 6, l'any 7 del segle passat, perquè ara recordem que era el segle passat, doncs va ser un moment excepcional en el qual es va crear la nacionalitat catalana i es van fer tantes i tantes coses en aquest país. La creació de la Cambra de Comerç de Sant Feliu va ser un símbol destacat de la vitalitat d'aquell moment, com ho hagués pogut ser tantes i tantes coses que van passar en aquell moment. Això va culminar la posada en marxa del tren petit entre Sant Feliu i Girona, el carrilet, i la inauguració del port comercial. Estic convençut que l'impuls que estem donant a infraestructures fonamentals per les comarques gironines i la costa brava centre com l'aeroport de Girona i el TGV vindrà acompanyat de nous projectes de futur de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, que contribuiran sense cap mena de dubte a enfortir l'esperit emprenedor d'aquestes comarques. La voluntat del president i del Govern que jo presideixo és la d'assolir el màxim consens en totes les coses importants de Catalunya i per començar en l'Estatut, ja hi podeu comptar. I el determini ben decidit del Govern per assumir els seus compromisos en aquest terreny. Jo espero que d'aquí a 25 es pugui dir que fa 25 anys es va fer un gran Estatut. I aquest gran Estatut no vol dir que l'anterior no ho fos, ho va ser en el seu moment, però en aquest moment ha quedat una mica superat pel pas del temps i per tant n'hem de fer un de nou i posa't al dia. Hem passat una primera etapa de democràcia i autonomia recuperades i avui Catalunya dibuixa nous horitzons, amb visió, amb tremp, amb ganes, amb confiança amb ella mateixa i entre aquests projectes i aquests horitzons hi ha evidentment el nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just, més objectiu. Si ara pregunteu quin és el sistema de finançament us diria que és un conjunt d'un seguit de lleis que són llargues d'explicar i que no es poden resumir en un sol principi. Penso que quan vam dir renda i població, pagar per renda i rebre per població, no sé si era òptim, però tenia l'avantatge que la gent ho podia entendre. I ara si tu preguntes en virtut de què paguem i en virtut de què rebem, ningú ho sabria explicar. I això és dolent per un 1 �país, perquè és bo que un país sàpiga com paga i com rep. Si més no perquè la gent estigui amb la tranquil·litat de saber que hi ha una norma, que després es pot discutir perquè aquesta norma és objectiva. Us vull reafirmar la meva voluntat d'assolir el màxim consens amb l'obtenció d'un nou Estatut per aquest país i en aquest moment, no dic que l'estatut que tenim no sigui digne del país, ho és, potser no ho és d'aquest moment perquè han passat uns anys. Reitero la meva confiança en el sentit de responsabilitat de totes les forces polítiques. Un sentit de responsabilitat que va impregnar tota la trajectòria política d'un guixolenc il·lustre: Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Però també vull manifestar la determinació del Govern per assumir els compromisos que hem contret amb els ciutadans d'impulsar una transformació econòmica, social i territorial que converteixi Catalunya en un país a l'alçada de les seves empreses, dels seus territoris i dels seus ciutadans. A mi si em pregunten quin és l'objectiu que persegueix aquest Govern. L'objectiu no és l'Estatut, l'Estatut és un mitjà. I quan ho dic la gent se sorprèn, per què no havíem quedat que l'Estatut era el més important? Sí que ho és, però per tenir una vida millor. I si no ho fos, no seria tant important. La raó social, la millora de la qualitat de vida en l'edat difícil de la vida, aquest és el nostre gran objectiu: tenir a Catalunya una de les millors qualitats d'Europa és l'objectiu del Govern i dels partits que li donen suport i diria del conjunt del Parlament. Per això calen tres polítiques: una de reforma social i ambiental, una política d'infraestructures, sense unes bones carreteres connexions, trens, aeroports, no faríem pas res, i una reforma tecnològica, ja que sense un avenç tecnològic important no s'és ningú en el món obert en el qual vivim ara. Aquests són els eixos del nostre govern. I per això cal un Estatut que ens doni els mitjans legals i econòmics per aconseguir aquestes finalitat, insisteixo i no em cansaré de repetir-ho, no és un fi en sí mateix, és un mitjà per aconseguir els objectius que aquest país s'ha formulat. L'objectiu en sí mateix no és una llei, no és un paper escrit, és una via social, és un país, un territori, una gent, uns municipis, unes cambres de comerç, unes empreses, uns sindicats que se sentin a gust. 2 �L'essencial és les polítiques que estem fent i que l'Estatut potenciarà amb més llibertat de maniobra i amb més recursos. Jo, deixeu-m'ho dir, hi ha tres etapes de la vida que jo crec que són essencials per a la nostra qualitat de vida: la infància, la joventut i la tercera edat. Jo estic obsessionat amb que l'Estatut, tota la política que fem ho és per ajudar a aquestes tres etapes de la vida o si no, no serveix per a res. De zero a tres vol dir ensenyament infantil fins els sis anys, vol dir fer una inversió, que ara estem fent, mai vista en llars d'infants, per arribar a les 30.000 places, la joventut amb dues subetapes de 14 a 16 i des de l'acabament de l'ensenyament secundari i la universitat fins a l'obtenció d'una feina estable, són els dos moments en què no queda clar... Dels 14 als 16 hi ha molts nanos que estan fent el batxillerat i no saben ben be perquè servirà, no ho tenen clar. Van a l'escola, però no hi són, no hi tenen el cap posat i això ho hem de poder resoldre. De 14 a 16 es produeix una desmotivació considerable en un sector de la població escolaritzada que no troba sentit en l'ensenyament que rep i els joves a partir dels 18 no troben un mercat estable com abans. Nosaltres quan acabàvem cobràvem molt poc però entràvem i sabíem que sempre aniríem pujant, ara no. Ara els costa més d'entrar i quan entren ningú els garanteix que no sortiran. Estem treballant a fons en aquests temes que he dit. I per fi la tercera edat, que comença molt abans perquè hi ha moltes empreses que pleguen, perquè la mundialització vol dir que empreses d'aquí que semblaven indiscutibles marxen ràpidament i gent que es troba als 55 anys o fins i tot abans que ja han plegat, per dir-ho alguna forma. I vet aquí que són gent que tenen capacitat que tenen i energies per treballar i en canvi el sistema no els dona solució. I d'altra banda, les jubilacions anticipades que van en el mateix sentit. Però la gent viu molts més anys amb la qual cosa la vellesa comença abans i acaba després i ara ja no és senzillament una etapa terminal de la vida, una etapa llarguíssima quasi tant llarga o més llarga que la joventut, i més plena de possibilitats de vegades, perquè l'esperança de vida s'ha allargat i, per tant, en aquest sector de la població li hem de donar una perspectiva a llarg termini d'una manera imperiosa. Perquè tots aquests processos de caire social trobin pautes de solució raonables i justes crec que és indispensable que els altres dos temes prioritaris que són les infraestructures que he dit, les infraestructures i la tecnologia, estiguin a l'alçada i no ho estan. No cal que us ho digui aquí perquè falten carreteres, falten connexions. No dic que s'hagi de tornar a fer el mateix que hi havia abans. El que dic és que s'han de trobar solucions pels problemes que tenim ara. D'aquí la importància d'una política econòmica, comercial, industrial i agrària amb objectius clars i d'una filosofia ambiental a l'alçada d'una consciència 3 �creixent que hi ha de la importància de no espatllar el medi per obtenir uns objectius que finalment seriem traïts pels medis que hauríem utilitzat. La manca de recursos econòmics i el retard en la tecnologia i la innovació jo crec que són imperdonables. La manca de talla o mida de determinades empreses en sectors amb un grau de concentració elevat també. Això és una altra qüestió que afecta a les cambres de comerç amb tota evidencia i a la vida econòmica, però no al conjunt de la societat. I després hi ha la deslocalització; la deslocalització planificada amb manteniment de seus centrals i amb capacitats de decisió i segments avançats del procés productiu com ara la recerca i la innovació pot ser la millor via i facilitar la reducció de la immigració i a l'hora el manteniment de la competitivitat. No és necessàriament que un fabricant de productes de consum massiu instal·li part de les seves activitats en països de ma d'obra abundant i més barata. Moltes vegades hi ha problemes amb la legislació local dels països de destí, per manca de lleis efectives, per la protecció de la propietat intel·lectual. Sobre això hi estem treballant, però ja hem obtingut en aquest camp, un major rigor. Un altre tema es la manca fins ara d'un planejament seriós de les comunicacions. En el conjunt d'Espanya, no de caràcter radial ens ha perjudicat molt. La idea de veure Espanya com una cosa que neix amb un centre i que s'estén per tota la geografia de la península sobre la base de comunicacions exclusivament radials, és un error immens. Quan va venir el Banc Mundial, l'any 1960, ja va dir que els dues coses més importants que havia de fer Espanya era l'autovia de Bilbao i la de la Jonquera a Múrcia i van encertar i cap d'aquestes sortia del centre del país sinó que agafen el país tal com era. En aquest sentit crec que en els darrers 25 anys ha faltat ambició. Afortunadament el nou Govern espanyol veu les coses d'una manera distinta a la tradicional, ja heu vist aquests plànols que han fet, encara insuficients, que consti, de quines han de ser les noves vies importants de l'Estat espanyol, però ja no totes són partint de Madrid. Creiem que les coses estan canviant, però falta encara distribuir més i millor el poder i els recursos concentrats per les autoritats estatals en alguns casos, com és d'AENA. S'hauria de tenir també una mentalitat no radial en el cas de les comunicacions aèries. Altres infraestructures abandonades tenen a veure amb la seguretat, amb la justícia, com és el cas de les presons. A Catalunya tenim 5.000 places de presoners i 8.000 presos. Aquest sistema no pot funcionar bé. Finalment tenim un conseller de Justícia que s'ha posa al cap fer cinc noves presons, que ho està negociant amb tots els territoris on han d'anar a parar i que està aconseguint que els municipis de destí no pensin que allò és una maledicció sinó una gran infraestructura que fins i tot els pot aportar un gran benefici 4 �encara que tinguin mala imatge. S'ha d'acabar amb aquesta idea que les infraestructures necessàries pel país són coses que tenen mala imatge. Tenen bona imatge pel conjunt del país i en tot cas els llocs on s'han de posar hi ha d'haver la compensació suficient. En seguretat estem iniciant el desplegament a la capital i al conjunt del país i complirem l'objectiu de desplegament total dels Mossos l'any 2008 i, per tant, fixeu-vos, crec que el que s'ha fet de be i s'ha fet molt bé en els primers 25 anys d'afirmació nacional, del primer estatut, de respecte pel país, de sentit de país, de guany en el concepte de Catalunya com a nació... Perquè diem nació ara a l'Estatut? Us ho vull explicar en un minut. Per una raó, perquè quan tot va començar, va començar molt bé. Va haver-hi una Constitució molt intel·ligent que va dir nacionalitats i regions. Hi havia un dualisme dintre de la Constitució. I després hi havia una transitòria que deixava clar que aquestes nacionalitats eren les que havien plebiscitat estatuts anteriorment: Catalunya, Galícia i Euskadi. Vet aquí que després, i no dic que estigui malament sinó que va crear confusió, hi ha altre autonomies que també se n'han dit de nacionalitats, i potser tenen tota la raó per fer-ho. Què passa ara? Que hem de restituir aquell interessant dualisme de la constitució espanyola que deia nacionalitats i regions, però que ja no pot ser amb el mateix nom. Per tant, nosaltres ens hem de dir nació o comunitat nacional com ha dit el president del Consell d'Estat. No es tracta de ser independentistes, es tracta de ser responsable i reconèixer les diferències que hi ha en aquest país, com a riquesa, no només com un problema o una pedra a la sabata. A Catalunya, doncs, estem encantats de saber que Espanya poc a poc va reconeixent que la nostra singularitat no és un problema sinó una riquesa. Sabem que hi ha gent que no ho admetrà mai, però això no ens aturarà, perquè sabem que hi ha molta més gent i més intel·ligent que sí que ho acceptarà. Moltes gràcies a tots. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1694 Title A name given to the resource Acte commemoratiu del centenari de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sant Feliu de Guíxols Subject The topic of the resource Comerç Commemoracions Estatuts Infraestructures Model social Ocupació Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/246/20060122.pdf c19437c6bd08fdb32761be9854426730 PDF Text Text Acte d'homenatge a Joan Reventós Casino de l'Aliança del Poble Nou | 22/01/2006 Gràcies, companys. El millor homenatge que podem retre a Joan Reventós és dir-li: "Joan, tenim nou Estatut". Tindrem un nou Estatut la setmana que ve. El tindrem. Ja sabeu que jo sóc dels de la teoria de les dues F: hi ha la foto i la feina, uns fan una cosa i els altres, l'altra. Mireu... tindrem un nou Estatut la setmana que ve i encara podrem dir a en Joan més coses. En Jaume Carner, l'oncle del Joan, ho ha dit el Pepe ara, va ser l'home decisiu en l'aprovació de l'Estatut de l'any 32. En la seva carta al president Macià, deia: "President, dels quatre grans problemes de l'Estatut -Ordre Públic, Justícia, Instrucció i Hisenda- li dic que si aconseguim les fórmules convingudes sobre Justícia i Ordre Públic i si després obtenim una Hisenda suficient, haurem assentat l'autonomia sobre bases que tindran tasca dues generacions de catalans per arrelar-les a terra i així començarem el camí de la nostra llibertat". I afegia que les tres possibilitats que s'obrien, perquè era realista, eren votar l'Estatut, votar l'Estatut mostrant una certa insatisfacció, abstenir-se -hi havia molta gent que no ho veia clar, hi havia alguns que tenien un interès més relatiu, en tot allò-, o la tercera, retirar l'Estatut. Ell aconsellava la primera, votar l'Estatut. Azaña va defensar l'Estatut a fons, era el gran aliat de Carner, i Carner el gran aliat d'Azaña, i havia dit que si l'Estatut no s'aprovava ell dimitiria, i Carner li deia a Macià: "L'Azaña dimitirà si no s'aprova l'Estatut". L'Estatut es va aprovar, i Macià, que per descomptat va contestar que sí, va anar a Madrid a buscar-lo per tornar a casa amb la llei a les mans. Carner, un senyor de Barcelona d'ERC -com deia ahir l'Antoni Castells- en va ser en bona mesura l'artífex, jo diria que ell i Azaña. Però és clar, el món i Europa en particular no estaven per orgues en aquell moment, i tots sabem el que va passar. La història, deia Marx, ha de passar dues vegades per passar de debò. Vet aquí. Fa 29 anys, el 1977, Joan Reventós va fer possible la tornada del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. S'ha dit aquí, i és un fet cert i exacte: el 15 de juny, recordo, a casa seva, l'ajudàvem a fer el seu discurs per a la plaça de Las Arenas. En Joan havia decidit que Tarradellas havia de tornat, el partit havia decidit, havíem decidit, que Tarradellas havia de tornar. Aleshores la dreta catalana proposava una altra cosa: un Consell General de Catalunya o alguna cosa similar, i el PSC va dir que havia de ser la Generalitat, i havia de ser Tarradellas. Evidentment, la dreta i el Govern espanyol es van posar de seguida d'acord, fixeu-vos, per controlar el retorn de Tarradellas i Tarradellas va volar directament a Madrid i va fer un govern d'unitat. Ja s'ha dit aquí. Però la Generalitat de Catalunya va tornar a néixer, i abans de la Constitució. A veure si se n'assabenten a la dreta espanyola, que ni tan sols va votar la Constitució perquè hi deia "nacionalidades". No la van votar. Aleshores no era tota la dreta espanyola, era un partit més petit que es deia Alianza Popular. No van votar la Constitució Espanyola perquè hi deia "nacionalidades". Ara diuen que no, perquè diu "naciones", i ara nacionalidades és per a ells un nom sagrat, millor dit, consagrat. El socialisme català va ser el pare de la criatura i no va pas reclamar drets d'autor. Aquesta modèstia, va tenir, sense dubte, un cost, i el va tenir en termes d'opinió. Ens preguntem el perquè de 1980 després de 1977. Aquella modèstia, fecunda en definitiva, va tenir sense dubte un gran cost electoral. 1 �Però mireu, la història triga, triga més, triga menys, però al final arriba, com els trens -ara no, ara els trens ja arriben a l'hora. La història no perdona. Restitueix la veritat, però ho fa que els personatges col·lectius són vius, però les persones ja han passat. Com l'Alberich. Ahir vaig ser en aquest tanatori de Sant Gervasi, avui no hi he pogut ser, perquè avui he anat a dormir a les 5, jo, i encara he hagut de treballar una mica aquest matí. O com en Clop, o en Pané, de Lleida, que alguns no el recordareu. Jo aquests dies he estat per les terres de Lleida i he estat també al Baix Llobregat, i us ben asseguro que quan vaig a Lleida o al Baix Llobregat penso que aquesta és la Catalunya que ens ha donat força. Com la Tarragona de la Pepa Reventós. El Vendrell, concretament. El nostre partit, el partit d'en Joan, d'en Raimon, d'en Narcís, el partit de Montilla, de la Manuela, de l'Iceta, que ha estat -us ho dic aquí, en la intimitat- el motor de tot això. El partit de l'Alberich, el partit del govern de Catalunya, des de 1999, el més votat en totes les eleccions que es fan i es desfan a Catalunya, les generals, les municipals i les autonòmiques, des de 1999, en totes. Aquest és el subjecte col.lectiu protagonista d'aquesta història. El partit també del conseller Vallès, encara que no sigui militant, de la consellera Tura, i la consellera Mieras, que també ha aconseguit una cosa que no podem dir massa, diguéssim, perquè no s'enfadi ni s'ofengui ningú, però tornaran, una cosa que tornarà, que està tornant. El partit d'aquells que venien del POUM de Salvador Seguí -ahir vaig ser a les Rambles, i si aneu allà on hi havia el SEPU, al número 129, hi ha una placa que ho diu, "en aquest punt, un dia de 1937, va desaparèixer en Seguí"... va ser assassinat, com sabeu. Vull acabar. Aquest és el partit de Joan Reventós. Recordo altres moments de Reventós que no estaria bé no esmentar en aquest moment. Fins l'onze de setembre de 1981, des del 1977 -Sant Boi- es va anar celebrant l'onze de setembre unitàriament. La gent ara ja no se'n recorda. Des del 77, i el 78, i el 79 i el 80 i el 81, era una gran manifestació unitària de totes les forces polítiques de Catalunya, primer a Sant Boi i després al passeig de Gràcia, mig milió de persones, una vegada un milió de persones. Fins al 81 va ser unitària, per coses que havien passat en el Congrés a Madrid, per actituds que havíem pres, però a partir d'aquell any no hi va haver 11 de setembre unitari fins que nosaltres hem tornat al Govern i hem instaurat que se celebri conjuntament per tot el poble de Catalunya, i amb dignitat. Ho dic perquè a Reventós li va tocar en aquell moment, quan nosaltres estàvem tots esperant a la primera fila, amb la bandereta a la mà, i en Reventós es va entrevistar amb Roca, probablement, al carrer Llúria, i va tornar dient que no hi hauria capçalera unitària. Aquí va començar un cisma, una escissió i un enfrontament dintre de les forces polítiques del catalanisme que no s'hauria d'haver produït mai, i no s'hagués produït mai si nosaltres haguéssim estat al front de la Generalitat en aquell moment, us ho asseguro. Nosaltres això no ho farem mai, i no ho farem perquè Joan Reventós ens ho prohibiria. Bé, ara s'obren unes perspectives llargament cobejades. Ara se sabrà el que fa el nostre Govern als barris, a les escoles, en tecnologia, en biomedicina, en salut, i el que fa construint una Espanya plural i confiada. Mai s'havia fet tant, mai. I més que farem. Visca Catalunya! Visca Joan Reventós! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1728 Title A name given to the resource Acte d'homenatge a Joan Reventós Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casino de l'Aliança del Poble Nou Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Estatuts Història Reventós, Joan, 1927-2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-01-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/235/20051213.pdf 83ce8bad71b7cc58cbff92f9ae0c6599 PDF Text Text Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Saló del Tinell | 13/12/2005 En començar la meva intervenció no puc deixar de recordar, mirant enrera, alguns dels moments de la història d'aquesta sala on som, d'aquest Tinell on som. Perquè fa res més que 30 anys el rei d'Espanya que tot just acabava de ser nomenat, va ser rebut aquí i va ser rebut aquí perquè l'Ajuntament estava ocupat pels funcionaris que en aquell moment estaven lluitant per la creació del seu sindicat i que van ser fets fora de l'Ajuntament a cops de gasos lacrimògens. Però també recordo una data més recent i en certa forma més trista. És l'homenatge que li vam fer gairebé fa 20 anys a la Maria Aurèlia Capmany quan va morir. Aquí es va fer el funeral, aquí va parlar tothom de la meva regidora de Cultura. I no puc començar parlant aquí sense d'alguna forma retre homenatge a aquella persona i retre també unes paraules de respecte a les coses que en aquesta casa han passat. Avui celebrem el segon aniversari d'un acord polític que, si nosaltres volem, està destinat a deixar una petjada profunda en la vida de Catalunya. Com fa cent anys... Quan en aquest país tot semblava començar de nou. No dic que ara tot hagi de recomençar... Però sí que dic que, si volem, la nostra empremta serà duradora. Gràcies al Tinell, Catalunya és governada per primer cop per les esquerres, sota la forma d'un veritable govern de coalició, i sorgit d'una alternança política democràtica. És un fet sense precedent al nostre país. Encara que sembli mentida: una alternança entre el centre-dreta i les esquerres, en condicions de normalitat democràtica i institucional, no s'havia produït mai a Catalunya. El Pacte del Tinell va fer possible un Govern que és expressió d'una Catalunya plural. D'una Catalunya lliure de les hipoteques que en els vuit anys anteriors limitaven la nostra capacitat de maniobra en el terreny estatutari i també en el de la governació. L'Acord del Tinell vol sintetitzar tres visions de Catalunya que són fruit de les tradicions històriques de les esquerres catalanes. 1 �Una visió socialdemòcrata, centrada en garantir i fer efectius els drets socials: l'educació, la salut, el benestar, i l'ambició pel progrés econòmic i l'equilibri del conjunt de territoris del país... Una visió republicana, orientada a la plena realització dels drets nacionals i amarada dels valors laics... I una nova visió ecosocialista, guiada per l'afany d'incorporar els nous drets socials i ecològics ... En aquesta pluralitat de cultures i tradicions polítiques ens trobem còmodes, francament. Molt còmodes. Res del que ha succeït en aquests dos anys ens fa pensar que ens haguéssim equivocat. Al contrari. Amb el Tinell fèiem possible que Catalunya comencés a canviar el paradigma amb el que es pensa a sí mateixa i amb el que dibuixa els seus horitzons. El primer i més rellevant d'aquests canvis és que s'ha acabat amb el monopoli dels símbols del país per part d'una única força política. S'ha trencat l'associació "catalanisme igual a nacionalisme moderat i conservador" que havia imperat durant 25 anys. Fins a tal punt havia imperat aquesta identificació que a molts els pot semblar que avui tots ens hem tornat nacionalistes. No. No és això. És, senzillament, que el nacionalisme ha deixat de patrimonialitzar el Catalanisme. I això és bo pel país. Una segona conseqüència del Tinell: s'ha alterat l'agenda política de tots els partits per al mig i el llarg termini. Perquè l'acció de govern ha basculat cap a la prioritat social i de progrés. El combat de les idees s'està desplaçant poc a poc del terreny de la identitat al de les polítiques. Ara estem proposant al poble de Catalunya els projectes polítics i socials que han d'assegurar el futur de tots els ciutadans, sense exclusions. 2 �I aquest canvi de mentalitat ha propiciat una forma diferent d'encarar les demandes en matèria d'autogovern: Hem passat de la queixa i del regateig permanent, a la proposta. I hem aprovat una proposta d'Estatut que marcarà un abans i un desprès en la política catalana, però també en la política espanyola en general. No en dubteu. L'Estatut és un pas decisiu en la millora de l'autogovern i del finançament. I també és una proposta per resoldre l'encaix de Catalunya a Espanya, fent emergir com a possibilitat real l'Espanya plural que fins ara ha estat més un desig pietós que no pas una realitat legal i efectiva. No fa molt un catedràtic de Dret Polític treia a la palestra la decepció d'Azaña, que havia estat el defensor de l'Estatut del 32, al final de la guerra, i algú més pontificava que des de l'exili més d'un republicà admetia que si el franquisme "solucionava" definitivament el problema de Catalunya, potser tots els patiments de la guerra havien servit per a alguna cosa. M'estalvio el comentari. El diumenge, amb la Diana, vam dur els néts al Castell de Montjuïc, vam baixar a l'esplanada dels fosos, on hi fan tir amb arc, i no els vam poder dir, perquè encara no tenen l'edat, que l'antecessor de l'avi, tot just el tercer president anterior, havia estat afusellat sense pròpiament judici en aquell indret. Ja tindran temps de saber-ho sense esglai - sense esglai perquè el que ara estem fent, amb tot i les passions que està aixecant a Catalunya i a Espanya, és la base per a la franca admissió de Catalunya com a poble en una Espanya de caràcter federal, conscient i orgullosa de la seva diversitat. Poso el temps per testimoni del que acabo de dir. Un cop vaig dir que el que era bo per Catalunya ho era per Espanya. Aleshores, quan Barcelona s'afanyava a preparar els Jocs Olímpics, aquelles paraules van ser ben rebudes i enteses. Doncs ara les meves paraules també ho han de ser: el que Catalunya està proposant és bo per Catalunya i ho serà per a tots els pobles d'Espanya. I no em refereixo solament a l'Estatut. Em refereixo a la nova manera de governar. Som conscients que la prova del nou del nostre govern no és l'Estatut sinó la capacitat de governar millor i, sobretot, de fer palès el patriotisme derivat d'una percepció nítida de les noves 3 �realitats que han de fer del nostre país una terra envejada des de fora i defensada pels seus ciutadans com la base essencial de la seva felicitat com a persones vivint en societat. Aquest és el repte. D'aquí a uns anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i d'Esquerres, Catalunya està donant un tomb decisiu en 4 qüestions clau: - En En En En qualitat democràtica competitivitat econòmica cohesió social l'equilibri dels territoris Catalunya està en condicions de trobar la seva pròpia fórmula de combinar progrés, integració i equilibri, de trobar el model català de societat oberta i avançada. Perquè la Catalunya real és una societat plural en demandes, en identitats i en aspiracions. Hi ha, doncs, una nova agenda política. La de les reformes polítiques i socials que necessitem per a expressar aquesta diversitat, garantir la seva cohesió interna i assegurar la igualtat de drets i oportunitats. Els patriotismes reals i efectius són els que han creat la convicció generalitzada de que el país és responsable d'una part almenys de la nostra autoestima personal. La nostra agenda persegueix la generació de noves seguretats, basades en l'extensió del benestar, de la salut, l'educació, d'un sistema propi de seguretat en sentit estricte gràcies al desplegament de la policia autonòmica i d'una justícia més propera i eficient. Això és fer pàtria en el món d'avui. En la nova agenda política instaurada pel Pacte del Tinell, escoles, centres socials i de salut i policia i justícia properes, són la clau de la cohesió. És per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És a partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada comunitat. 4 �En definitiva: l'alternança en la Generalitat ha eixamplat l'espai del catalanisme, l'ha fet més independent dels partits i l'ha girat cap a una orientació social indiscutible. Dos anys de Govern: bon moment per a posar de relleu en què consisteix el nou estil del govern. - Hem demostrat rigor en la gestió. Hem demostrat que es podia reduir l'endeutament i al mateix temps duplicar la inversió pública. (invertim el doble per habitant que fa tres anys. I això, a la llarga ho veurà tothom.). - Hem demostrat transparència: és possible ampliar progressivament els espais de responsabilitat política i els instruments de rendiment de comptes del Govern. I al mateix temps enfortir la governabilitat del nostre sistema democràtic. - Hem demostrat coratge polític: És a dir, hem provat que es poden afrontar els temes difícils, fins i tot aquells que sabem que tenen solucions d'un cert cost social. . Sabíem que la situació de les nostres presons era insostenible i avui tenim cinc noves presons en marxa i dues més previstes - comptin que hi ha encara 5.000 places per a 8.000 interns. . Sabíem que no podíem ajornar la planificació estratègica dels nostres recursos energètics i avui tenim el Pla de l'Energia de Catalunya més ambiciós dels darrers 25 anys. . Sabíem que calia aturar els abusos mediambientals i urbanístics que el territori ha patit els darrers anys i amb la Xarxa Natura 2000 demostrarem que el respecte al medi natural pot ser sinònim de creixement i qualitat. . Per això la substitució de l'urbanisme extensiu, que ha duplicat en 25 anys el sòl urbanitzable de Catalunya, per l'intensiu d'alta qualitat. . Per això les mesures de preservació de més de 50 Km al litoral. . Acabem de presentar el primer Pla Integral d'Infrastructures de Transport que ha tingut Catalunya, que inclou l'Eix de l'Ebre, l'Eix Pirinenc i l'Eix de l'agricultura, entre Reus i la plana de Lleida, així com l'Eix Diagonal entre Igualada i Manresa. . El 2005 superarem de llarg el ritme de licitació de l'anterior govern. Ho acaba de certificar la Cambra de Contractistes. 5 �. A finals de 2003 només estaven en construcció els jutjats d'Amposta i a finals de 2005 es troben en procés d'adjudicació o construcció una quinzena d'edificis judicials. . Amb l'arribada a Barcelona, els mossos ja són presents al 75% del territori de Catalunya, presten els seus serveis al 65% de la població, i s'acosta amb pas segur la culminació del desplegament al 2008 que és més a prop. . Disposem d'una xarxa de biblioteques públiques que s'està ampliant amb 76 noves biblioteques. . L'acceleració de les construccions escolars és una realitat amb l'entrada en funcionament de 67 nous centres aquest curs. . Hem desplegat la xarxa pública de Banda Ampla Rural a les comarques de Ponent, Alt Pirineus i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. . I estem assolint les previsions del Pla d'Inversions Socials: les 1.500 places d'atenció residencial que es preveien fa un any, avui són una realitat. El govern (nascut del pacte) del Tinell està millorant la qualitat i l'extensió dels serveis públics en un context de fort canvi demogràfic, mancat d'estabilitat demogràfica. . Ha estat possible augmentar un 6% l'activitat quirúrgica i al mateix temps reduir un 6% el temps d'espera per operar. . Hem pogut atendre el creixement de 25.000 alumnes als centres docents públics de Catalunya, adaptar la plantilla d'educació a aquest repte i al mateix temps reduir el nombre de mestres interins. . Hem preparat el sistema educatiu per rebre l'alumnat d'altres països amb 1.000 aules d'acollida i al mateix temps hem vetllat pels seus estàndards de qualitat. Que Catalunya pot ser més competitiva del que era fa cinc anys. Que el respecte al medi ambient no és incompatible amb el creixement econòmic i la construcció de noves infrastructures. Que una política social eficient, és una gran inversió productiva. Que estem preparats per definir noves estratègies de creixement econòmic en el marc de l'Euroregió Pirineus - Mediterrània. 6 �Que som fidels al nostre compromís de treballar en estreta aliança amb els ajuntaments i d'obrir nous camins a la devolució de competències i recursos als governs locals. Amb els ajuntaments: - hem posat en marxa 40 borses d'habitatge, - hem acordat convenis per a la construcció del 60% de les llars d'infants que construirem aquesta legislatura, - hem abordat la reforma dels barris en situació de risc, - hem acordat els nous sistemes territorials de salut. Governar també vol dir aprendre. . Hem pogut desenvolupar una política de sòl més sostenible i al mateix temps iniciar 15.000 nous habitatges de protecció oficial. . Hem frenat el creixement dels residus municipals i incrementat la recollida selectiva, que per primera vegada supera el 25%. I, més enllà de la millora dels serveis, aquest Govern ha plantejat actuacions a llarg termini, de caràcter estratègic. Les hem abordat malgrat les insuficiències econòmiques i competencials actuals, que fonamenten la proposta de nou Estatut. Només uns exemples. . Les actuacions de millora de 30 barris d'arreu de Catalunya. . La política de suport a les famílies amb per tal d'universalitzar l'atenció a les persones dependents. . El Pacte Nacional per l'Educació. . La descentralització del sistema de salut. . l'Acord estratègic per a la Internacionalització de l'Economia. Aquests son temes de llarga durada, basats en la convicció I avui la força del Pacte del Tinell no es basa en la seva rigidesa, sinó en la seva capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants. Hem canviat el sistema de govern per agilitar les seves decisions, i funciona millor. 7 �Hem après a gestionar la relació entre els socis. Fins i tot les discrepàncies poden tenir un costat positiu, si la decisió que en resulta incorpora les sensibilitats presents a la ciutadania, com és el cas. Nosaltres podem dir: Avui sabem com governar Catalunya, sabem quins són els instruments per fer-ho: estem més preparats per afrontar les necessitats de la ciutadania i per respondre a les seves expectatives. El govern treballa sobre la base dels 7 milions de ciutadans i sobre la base dels 7 territoris d'aquesta Catalunya que ha emergit davant nostre reclamant més capacitat de decidir el seu futur i més sensibilitat respecte dels seus diversos territoris: l'RMB, la Catalunya Central, els Pirineus i l'Aran, les Terres de Lleida, l'Alt i el Baix Camp, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en la força dels seus territoris, ni en el seu creixement econòmic, ni en la incidència de les seves polítiques. Avançar cap a una veritable igualtat d'oportunitats (es visqui on es visqui) i es sigui o no part de les edats difícils: la infància, la joventut entre l'estudi i el treball i la llarga vellesa que comença als 55 anys (i sinó pregunteu als acomiadats de Seat) ... Avançar, dic, en aquests estrats de població esdevé imprescindible per una Catalunya decidida a transformar la nació en un referent significatiu de la millora individual i familiar. Vaig acabant. Ara fa un any, en el primer aniversari de l'Acord del Tinell, deia que no podem estar retenint sempre les nostres emocions. "Jo crec que hi ha un temps per a cada cosa, hi ha un temps per al treball, un temps per a les preocupacions... però hi ha un temps també per la celebració i el sentiment. Sentiments d'orgull i de gratitud." Per això no em vull estar de reconèixer, aquesta tarda, les aportacions que a l'empresa que compartim han fet i fan persones de dins i de fora del govern: 8 �Tant Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i José Montilla, des de fora, com dins del govern, Josep Bargalló i Joan Saura i tota la resta dels membres del govern. I evidentment els 155.000 treballadors i professionals de la Generalitat. Tenim diferències, tenim accents diversos, provenint dels quatre cantons de Catalunya, Però ens uneix un projecte apassionant: Fer de Catalunya una de les terres més avançades d'Europa. Amigues i amics, L'evidència de la feina que estem fent i la magnitud de la feina que ens proposem de fer justifiquen l'ambició de consolidar l'actual experiència de govern en una aposta estratègica de llarg abast. Si volem, tenim a les nostres mans l'oportunitat de donar a Catalunya un projecte de progrés per a tota una generació. Si no ho féssim perquè ens ofeguéssim en les aigües agitades de la petita política, els nostres fills i néts no ens ho perdonarien. I menys encara no ens perdonarien que l'agitació, sempre gratuïta, la féssim nosaltres. Si volem, doncs, tenim l'oportunitat d'orientar amb els nostres valors la Catalunya del 2010 cap a la seva plenitud nacional, el seu progrés econòmic i social, i el seu equilibri territorial i ecològic. Finalment, ens cal intel.ligència política per navegar en situacions complexes i arriscades, com ho són les que es creen en els temps de reformes que estem vivint. I hem de lluitar contra la ingenuïtat de creure que perquè tenim la raó ens la donaran, com ens va ensenyar el president Tarradellas. La constitució d'un nou Govern de Catalunya, ara fa 2 anys, va suposar un canvi de ritme, tant a la política catalana com a la política espanyola, que la victòria de José Luís Rodríguez Zapatero va permetre consolidar. La proposta catalana per a la renovació del seu autogovern i per a l'aprofundiment de la seva implicació en l'Espanya Plural ha activat el gran debat sobre el model i l'organització de l'Estat. 9 �El debat sempre pendent -però ara ja urgent- per afrontar amb garanties d'èxit el futur compartit dels pobles d'Espanya. No ens està resultant gens fàcil. I no serà perquè no ho hàgim dit clar. Sembla mentida però seguim topant amb els recalcitrants defensors d'una Espanya que fa dècades va desaparèixer. I hem de superar també la incomoditat d'una classe política i mediàtica que ha interioritzat com a definitiu un model d'Estat nascut en temps de transicions. Ho hem dit una i mil vegades. I probablement ens caldrà repetir-ho mil vegades més fins el dia que aconseguim que ningú no ho llegeixi fent-nos un judici d'intencions: L'Estatut aprovat per gairebé el 90% dels diputats del Parlament de Catalunya està fet amb sentit d'estat, d'Estat espanyol. Volem ser una nació lleial, és a dir, tenim identitat nacional i som lleials al projecte de l'Espanya plural. Aquest temps de reformes, a partir de la legitimitat de la nostra proposta i de la força de les nostres conviccions, ha d'esdevenir temps per a la pedagogia. Hem d'adoptar la pedagogia com a instrument de treball, el pacte com a via per avançar i la unitat política i civil del país com a argument d'autoritat. Moltes gràcies a tots. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1717 Title A name given to the resource Acte de celebració dels dos anys de l'acord del Tinell Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell Subject The topic of the resource Autonomia Catalanisme Competitivitat Estatuts Gestió pública Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/175/20040805.pdf 0438d1152d67472a7f222147a7d45cd1 PDF Text Text Catalunya en el contexto político español (castellà) Escola d'Estiu de l'Escorial | 5/8/2004 Soplan en los pueblos de España vientos de cambio. Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años. Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los independentistas también lo saben. La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euroregión Oporto - Vigo sube como la espuma. Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la España plural. Entre otras cosas porque es contribuyente neta a la fiscalidad del estado. Porque el pasado nos ha unido, unas veces dramáticamente y otras dramática y gozosamente a la vez. Ejemplo de lo primero, el franquismo; de lo segundo, la llegada de los andaluces, murcianos, extremeños, gallegos, que empezó en los años 20 del siglo pasado y no terminó hasta los 70. No pasamos. Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de Abril en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región vasca será imparable. Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el South East inglés, entre Copenhaguen y Malmoe, unidas por un puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón, Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia. ¿Cómo no va haber una euro región vasca a los dos lados de la frontera? Hay incluso construcciones monográficas que unen a dos euroregiones. Como es la Comunidad de Trabajo de los Pirineos, 1 �desde el Cantábrico al Mediterráneo, Comunidad que se va a reunir en Septiembre en Barcelona. Catalunya ostenta ahora la presidencia de la Comunidad. Está en marcha en ese ámbito y se va a discutir dentro de un mes un plan estratégico del Pirineo, que los aragoneses han impulsado con vehemencia, insistiendo en un túnel ferroviario de baja cota para aliviar el alud de camiones que infestan los puertos pirenaicos. Estoy totalmente de acuerdo en ese intento de europeizar o "alpinizar" el Pirineo. ¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí dónde hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en realidad es un cauce. Europa "nos tiene" tanto como "la tenemos". Como es una construcción de los Estados, les pertenece - "la tienen" los estados. Sobre todo tras la modificación constitucional del período derechista y estatista que hemos vivido. Antes, hoy todavía, el Tratado vigente decía que Europa era una unión de pueblos dónde todo debía hacerse tan cerca de los ciudadanos como fuera posible. Ahora la nueva Constitución se limita a enunciar el principio de subsidiariedad sin más detalle. Pero si los estados "mandan" en Europa, las autonomías, en la medida que también son estados, "también mandan". Estaría soñando despierto el país o el gobierno que no entendiera que se está creando un imaginario colectivo europeo muy poderoso a medio plazo. La desaparición de las aduanas y las fronteras cambiará mentalidades, el nacimiento del Euro lo mismo, la "Champions" o liga europea de campeones también. Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre estado y nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado. He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero observador al cabo, el caso de Andalucía. Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución. No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un 2 �cambo constitucional importante, para postularse como nacionalidad, puesto que la Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República, hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y Galicia. Sin embargo si del último de los Estatutos republicanos (el gallego, 1939) a la Constitución, van 39 años, de la Constitución hasta hoy han pasado 25. No hay porque pensar que "el pasado" se terminó en 1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales verifican, deben verificar. Es cierto además que la Constitución fue un pacto de transición de dictadura y centralismo a democracia y autonomía. Y ese pacto lo hicieron algunos valerosos representantes de una dictadura decadente para certificar su defunción, y los aún más meritorios representantes de la democracia clandestina para adaptar su sueño a la estricta (y apasionante) posibilidad que se abría. Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos. Pero es cierto que otros la votaron entendiendo que no se trataba de un mero regreso al pasado. Entendiendo que algo nuevo se había creado, hijo de lo antiguo y de lo reciente. Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo. Y otros más incluso no la votaron y ahora la defienden con las uñas. Porque lo que entonces les parecía excesivo ahora les resulta un inevitable mal menor . "Mal", seguro, y "menor", sólo bajo condición de que no se la toque nunca ni una coma* Pasaría como en las Leyes Fundamentales del franquismo (el Fuero de los Españoles, el Fuero del Trabajo...), que eran inmodificables. Condición ésta imposible, claro está. Pero que hay que anotar. Si no por otra razón por ser un reciente Presidente del Gobierno su mayor defensor. Entiendo pues que la Constitución se puede cambiar no solo para devolvernos la innegable promesa inicial a los que procedemos de una tradición democrática y republicana, y en mi caso catalanista, sino también para cohonestarla con las de otros que comparten los dos primeras tradiciones pero no la tercera, y otros que no comparten ninguna, entre otras razones porque su juventud y 3 �nuestra falta de empeño didáctico les ha privado de momento de referencias históricas. Dejemos ya la historia y vengamos al presente. Están pasando cosas importantes en el camino que va de la letra y del pasado a la realidad y al futuro. No es solo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la autonomía, la del artículo 151, obteniendo por ejemplo el derecho de su presidente a disolver la cámara y convocar elecciones, como ocurre también en las nacionalidades históricas. Es que además, como he dicho, su singularidad cultural es innegable. Hace unos días, almorzando en el Empordà con Carrillo y Herrero de Miñón, les proponía la siguiente cuestión. Catalunya obtuvo su Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto? ¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo? Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán, eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al día. ¿Quién dijo que las Constituciones como más breves y más confusas mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo por supuesto Inglaterra. Lo malo, dije una vez, es que aquí no tenemos nombre para lo que en Catalunya llamamos "el resto de España" algunos y llaman otros "el resto del Estado" (como por ejemplo los meteorólogos de la TV catalana: un amigo me decía "llueve en todo el estado, ¿equivale a decir que llueve en la Generalitat"?). Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía 4 �está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la negación de pretendidos privilegios. Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño, como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia, decimos aquí. Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca, en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y falto de base histórica, y en señalar que sin embargo Catalunya difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios públicos de comunidades con renta per capita superior a la media española - cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un "efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya, Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida. He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la "comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías. Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque, seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y porque así las economías y las rentas per capita convergen y los mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo - aunque no sabemos en qué medida. (Una sentencia del tribunal federal alemán permite a los länder ricos limitar, si sus necesidades lo exigen, sus contribuciones a los menos ricos. Téngase en cuenta que esos länder occidentales nos han estado pagando un billón de Pts al año a los españoles - un 1% de nuestra renta nacional - a través de los fondos de cohesión. Y que el coste de la ayuda a los länder orientales es ¡cinco veces mayor!). Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que 5 �es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir. Déjenme ahora, de paso, hablar en tanto que Presidente de los socialistas de Catalunya. Llevamos sacando más votos que nadie desde 1995 en todas las elecciones - digo en todas, incluidas las dos ultimas autonómicas. En las europeas, las generales y las municipales. Lo mismo que el PSOE en España entre 1982 y 1993. O más. En las municipales del 95, los socialistas, en toda España, solo ganamos en cuatro capitales de provincia : La Coruña, Barcelona, Lleida y Girona, Y luego en Donosti. Pero dejemos las matemáticas y los resultados electorales. Vamos a la filosofía, a la filosofía política, que es lo esencial. Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado. La tercera, Europa. Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera. Tiempo habrá para hablar de ellas. Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia saben que esas regiones no son exactamente regiones sino nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque, como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías hay quien no lo recuerda - no existían cuando se hizo la Constitución. Se hizo para que existieran, pero no existían. El golpe de Estado del 81 alteró los ánimos y forzó, aun fracasando, algunos pasos atrás: la Loapa, que acabó estrellándose en el Constitucional, y la reforma del Reglamento del Congreso. De todos modos ese reglamento, que los socialistas catalanes no votamos, no cambia la situación anterior, según postulan juristas eminentes. Pero no nos vamos a precipitar en hacer uso de ello, porque de todos modos no tendría efectos hasta las elecciones del 2008. Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas regiones, en sus estatutos, se auto definieron "nacionalidades" - y las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos miembros de la Corona de Aragón. Habrá que ver como se restablece ese espíritu en la nueva letra que quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es obligado - lo era ya probablemente hace quince años. Pero no denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos quizás) sería decepcionante. 6 �Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos perdido más ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho. Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y resta. Y decide. Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25 aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia y Euskadi (y Navarra, añade) fuesen aprobados con los quórums de la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles. Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo caso, el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga. Y de paso abrió los ojos de muchos a la necesidad de actuar en este cuatrienio con la vista puesta en un segundo período largo de estabilidad constitucional en el sentido fuerte de la palabra (no en el de no tocar ni una coma de la Constitución en 25 años, eso no lo hace ningún país: España lo ha hecho hasta hoy porque tenía razones serias para ello, la de un pasado tormentoso como ninguno). La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas insolubles. Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución, tras cuatro años de elaboración del Estatuto en el Parlamento catalán y a las puertas de una reforma constitucional que tiene entre sus cuatro puntos precisamente el de la denominación de las autonomías. El problema de la secuencia temporal tiene dos salidas. La primera y más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también indirectamente los Parlamentos autonómicos. Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que 7 �no convierta el senado en la cámara en que esas autonomías se reúnen. Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea de España en materias transferidas. Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión todavía sobre estas cuestiones. Mientras no exista ese senado o no se comprometa su efectiva existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna d las opciones abiertas para defender todos esos puntos. Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas. Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y confianza. La España que no pudo ser, puede ser. Será. El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de Europa, cosa que la derecha no ha conseguido. No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa de la España en red. Eso es lo que crea patriotismo y lo demás es sentimentalismo barato. A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a gusto en ella. Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al "se mira i no se toca" y a la simple cortesía entre gentes bien educadas. Pasqual Maragall 8 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1657 Title A name given to the resource Catalunya en el contexto político español Language A language of the resource Castellà Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola d'Estiu de l'Escorial Subject The topic of the resource Autonomia Espanya plural Estatuts Territoris Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-08-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/187/20041213.pdf 6242dc5dbf74b55f74b4ffe2376f5083 PDF Text Text Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Tribuna Barcelona | 13/12/2004 Vull saludar, per començar, la iniciativa de "Tribuna Barcelona" de dedicar un cicle a la reforma de l'Estat autonòmic. És una iniciativa oportuna, encertada i sensible, una iniciativa encertada en la mesura que contribueix a crear un clima d'opinió sensible a unes reformes que -en paraules del president de "Tribuna Barcelona"- s'emmarcarien en una "segona transició". Conec i valoro la sensibilitat demostrada per "Tribuna Barcelona" per contribuir a la creació d'aquest clima de diàleg, amb iniciatives que han donat a conèixer els punts de vista de Catalunya a Espanya i viceversa, però m'atreveixo a demanar-vos que persevereu en aquest esforç de clarificació i de concòrdia, perquè encara no s'ha acabat, especialment portant aquestes iniciatives a altres llocs d'Espanya. Aquest és el sentit de la presència de Marcelino Iglesias com a introductor de la meva intervenció, a qui vull reconèixer públicament com un dels exponents més lúcids del nou socialisme espanyol, amic de Catalunya i compromès a fons des de l'Aragó amb l'Espanya plural. Els meus plantejaments, que comparteixo, sobre la reforma de l'Estatut i la reforma constitucional crec que a aquestes alçades són força coneguts, però no estic tant segur que siguin ben interpretats. De fet, si que ho sé, i els haig de reconèixer que el camí cap a la plenitud de l'Espanya plural no està sent ni serà un camí fàcil. És un camí que en iniciar-lo era ben estret i costerut, però que avui s'ha eixamplat i és més planer i, per això, més transitat: hem començat a trobar-hi bona companyia. Vostès saben que els plantejaments de reforma de l'Autogovern i de l'Estat autonòmic que proposo estan arrelats en la tradició catalanista i federalista. Una tradició política que aspira a retrobar-se amb una altra tradició política, una tradició castellana de caire liberal, laica i republicana. És, ni més ni menys, la tradició de la que avui es reclama el president del Govern d'Espanya. Per això els hi puc dir que comencem a anar amb bona companyia. 1 �Però, a més de l'arrelament en la tradició, el que avui proposo té un sòlid fonament en l'experiència política i administrativa dels darrers 25 anys. Tenim l'experiència d'un Estat autonòmic que s'ha creat i ha crescut en aquests anys a partir de les previsions constitucionals i estatutàries. Però es dóna la paradoxa que l'Estat autonòmic no és materialment descrit en la Constitució vigent, per la senzilla raó que aquesta es va fer per a que poguessin existir les Autonomies, però no va definir-les, ni va dir quines eren, quantes eren ni com s'havien de governar. Ara que són un fet polític, jurídic i material consolidat ha arribat l'hora d'adaptar la Constitució a la realitat que ha contribuït a crear: és l'hora del reconeixement constitucional de les Autonomies existents tal com són. També com a conseqüència de la materialització política i jurídica de l'Estat de les Autonomies ha progressat la jurisprudència i la reflexió acadèmica que ens ajuda a interpretar-lo. De tal manera que avui disposem d'un instrumental conceptual i interpretatiu molt més ric i més arrelat a l'experiència viscuda que fa 25 anys. La conjugació de la visió política que ha detectat la necessitat de la reforma, l'acumulació d'una experiència de govern i de gestió d'un Estat compost i el coneixement tècnic que se'n deriva són tres bones condicions prèvies sobre les que fonamentar la voluntat de transformació. No cal que els hi digui que aquestes tres condicions no es donaven simultàniament en el moment de la Transició i que el coratge polític va ser el motor del canvi que va suplir moltes de les mancances d'aleshores. Avui seria imperdonable que per manca del coratge polític necessari malaguanyéssim una situació amb bones condicions per a la reforma de l'Estat. I els hi vull confessar que del meu tracte amb el president Rodríguez Zapatero he tret la conclusió de que no és precisament coratge el que li manca. Crec que Zapatero és un polític de la mateixa fusta que Adolfo Suárez: un home conscient del moment històric que li ha tocat viure i decidit a fer el que s'ha de fer. Dit això, passo a exposar-los a grans trets els aspectes més rellevants de la proposta catalana. 2 �Nosaltres el que volem és : - Una Espanya no radial sinó en xarxa (que de València a Barcelona es viatgi igual que de Madrid a València, com ja va dir el Banc Mundial l'any 1962. La Jonquera-Múrcia. - Que s'acabi amb l'escàndol que per anar de punt a punt d'Espanya per autopista no es pagui i a Catalunya i al País Basc si, que hi hagi equitat. - Tenir competències i recursos generats per la nostra economia per a erradicar dels barris i pobles de Catalunya tota traça de misèria urbana i ho farem. Aquests recursos no els perdonarem. - Crear una segona línia de comunicació ferroviària entre Lleida i Girona (i França) per l'interior en x anys. - Tenir a l'AMB una xarxa de metro decent i compacta, que no la tenim. Tenim línies de metro, però no una xarxa compacta. - Tenir un aeroport transoceànic gestionat des d'aquí i un port que esdevingui el primer d'Europa que és el que li toca. - Crear una Euroregió amb el Llenguadoc-Midi Pyrénées, AragóBalears i, si vol, també la Comunitat Valenciana. - Obrir les portes d'Europa, com estem fent, als idiomes d'Europa - Assegurar als nostre ciutadans tres coses : SEGURETAT, ESCOLA I SALUT al màxim nivell europeu. És una proposta per a Catalunya i a la vegada és una proposta per a Espanya feta des de Catalunya. És una proposta que intenta ser fidel a la percepció majoritària del poble de Catalunya que per anar bé nosaltres ens convé que vagi bé Espanya i que vagi bé Europa. En síntesi es tracta d'una proposta que pretén, de forma simultània, en primer lloc l'afirmació de la identitat i de l'autogovern de Catalunya i el seu reconeixement per l'Estat espanyol, i en segon lloc el reconeixement del caràcter plural d'Espanya i l'organització federal de l'Estat espanyol. Millorar l'Autogovern de Catalunya és un objectiu compartit -amb els matisos que es vulgui- per totes les forces polítiques catalanes i constitueix un dels pilars del projecte polític de l'actual Govern de Catalunya. Aquest objectiu es centra avui en la reforma de l'Estatut. No d'un Estatut entès com un símbol de la identitat catalana, sinó de l'Estatut entès a la vegada com l'expressió de l'acord de convivència entre els catalans, com l'eina bàsica del nostre autogovern i com un nou pacte amb l'Estat espanyol. L'Estatut com a eina de concòrdia i com a instrument de progrés i de justícia. 3 �La responsabilitat del conjunt de les forces polítiques catalanes és fabricar una nova eina més útil que la vella. Més útil per servir la prosperitat, el benestar i l'esperit cívic dels catalans i les catalanes. Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: volem un nou Estatut i un millor govern per guanyar en eficàcia i per augmentar el benestar i no especialment per apujar el volum de la retòrica política. L'autèntic patriotisme va ser aquí . A la majoria dels catalans i de les catalanes no els interessaria l'Estatut -ni el vell ni el nou- si no suposés més benestar i més igualtat, més justícia i més qualitat de vida, en definitiva ser millor que els altres pobles no solament en la retòrica sinó en els resultats i en la pràctica diària. Hi ha qui en l'extrem de la retòrica i el límit de l'apassionament identitari prefereix una bona derrota a una colla ininterrompuda de modestos resultats positius i tangibles. I per això volem un nou Estatut que, senzillament i concretament, clarifiqui i enforteixi les competències de la Generalitat i fixi de manera inqüestionable les bases d'un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya. Però també volem un nou Estatut per millorar les nostres institucions d'autogovern. Amb una organització territorial que suposi una descentralització de moltes competències en els ajuntaments. Amb una nova relació amb el govern local, feta de lleialtat, subsidiarietat, i estratègies compartides i no pas confrontades. Amb un nou compromís amb la transparència: l'Estatut serà una aposta per una democràcia de més qualitat i amb més control social de les institucions públiques. Aquesta és per a mi una obsessió: Reduir l'autoindulgència dels responsables públics, polítics o funcionaris, o medis de comunicació oficials, acabar amb els monopolis de fet en tants camps de la nostra vida social, amb les màfies consentides. Reduir l'abús de la publicitat en l'ocupació dels espais públics, etc. Tenim l'obligació de fer complir les regles. No estic per una política de desconfiança sistemàtica i metòdica respecte de tot el que és públic. Al contrari : estic contra la privatització del que és públic i que s'inicia quasi sempre posant obstacles a la transparència, molt crucial. 4 �Amb una administració de Justícia més pròxima i, per tant, més eficaç. Amb un nou compromís amb la ciutadania: un Estatut vertebrat entorn dels valors cívics i de la participació de la societat civil. En tercer lloc, volem un Estatut que reafirmi la nostra voluntat de ser considerats com a Estat i que renovi el pacte de solidaritat i amistat de Catalunya amb tots els pobles d'Espanya. En aquest sentit el nou Estatut de Catalunya serà una contribució decisiva per a fer efectius els principis inspiradors del pacte constitucional de 1978. És a dir per tenir un Estat que reconegui que és plurinacional i que té diverses llengües i cultures. L'Estatut haurà de contemplar qüestions com la nostra presència al Senat, l'atribució de funcions de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la participació de la Generalitat en la designació dels membres de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial-, la transferència de funcions executives de l'Administració de l'Estat a la Generalitat, el reconeixement, protecció i impuls de la llengua i la cultura catalanes per part de l'Estat espanyol, com s'està començant a fer. I, finalment, volem un Estatut que reguli les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Que asseguri la nostra participació en la formació de les posicions de l'Estat i la nostra presència en les institucions i organismes europeus quan es tractin qüestions de l'interès de Catalunya. Vull subratllar el caràcter de pacte amb l'Estat espanyol que té l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquest pacte afecta òbviament la pròpia naturalesa i organització de l'Estat espanyol. Aquest estat que va ser el primer estat modern, obligat per la complicació dels seus dominis transoceànics, dels quals la península era només una part. I pel fet que la península mateixa , fins el 1714 contenia dos regnes molt diferents. Tres si comptéssim Portugal. Hem de ser conscients que la reforma de l'Estatut de Catalunya influirà en la modificació de la resta d'Estatuts. 5 �La gran qüestió a resoldre és com es preserva la singularitat política de Catalunya i a la vegada es garanteix la cohesió ciutadana, social i territorial d'Espanya. Es tracta d'articular un Estat compost en el que el reconeixement de les identitats nacionals i de les singularitats lingüístiques i culturals no equivalgui a privilegis, és a dir, no sigui o involuntàriament entès com un privilegi o voluntàriament presentat com si ho fos. Aquí hi ha un problema de proporcions, de mitjans, un problema de lectures. Si jo llegeixo un article avui en un diari de circulació "nacional" (entre cometes, és a dir estatal) i aquest senyor no llegeix demà el que estic dient avui aquí, si aquest senyor diu que "le parece muy grave que se diga que el concepto de nación catalana no produce rechazo" (...) i afegeix que "el concepto de nacionalidad es una licencia grave de la Constitución" (...) " un adjetivo convertido en sustantivo" i demà aquest mateix senyor no llegeix el que diem aquí, malament! Perquè vol dir que el sistema no funciona bé. Hem de crear un sistema de circulació de les noticies i de les opinions. Per això, la segona part de la meva proposta tracta de l'Espanya plural i del seu correlat polític, l'Estat federal. Tot i ser ben cert que l'Estat autonòmic ha donat un rendiment extraordinari en termes de descentralització política, també és evident que amb el pas del temps han aflorat els seus límits i les seves insuficiències. Deixeu-me parlar de Rubio Llorente: "la reforma es posible porque no se hizo España para la Constitución, sino la Constitución para España" Recordo que Rubio Llorente, que no és precisament un esquerrà i un socialista, i que dóna la casualitat que és president del Consell d'Estat, ha proposat la fórmula de "Comunitats nacionals" per a l'Art. 2 de la Constitució, en referència a Catalunya, Euskadi i Galícia (i "la foral de Navarra", afegeix). És una fórmula discutible, com totes, però interessant. L'Espanya que proposo és una Espanya que reconeix i respecta la diferència i que, per tant, articula de maneres diverses les realitats que són diverses. L'articulació institucional de la diversitat hauria d'atenir-se a dos criteris bàsics: criteri d'igualtat i el criteri de diferència. El criteri d'igualtat ha d'esdevenir en la pràctica una igualació en serveis i estàndards de vida de tots els ciutadans, amb el que això 6 �suposa de solidaritat dels més desenvolupats amb els més endarrerits. Entenc que el 1978 l'essència del pacte constitucional va consistir en què Catalunya i Euskadi renunciaren a exercir el dret d'autodeterminació a canvi d'obtenir un nivell d'autonomia i d'autogovern a l'alçada del que havien aconseguit amb els Estatuts de la Segona República. Ara, el nucli del pacte constitucional hauria de consistir en que les nacionalitats històriques accepten la generalització autonòmica, la igualtat competencial i l'equilibri del model, al mateix temps que les altres comunitats reconeguin la diversitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística d'Espanya i, en conseqüència, les expressions polítiques pràctiques i simbòliques dels fets diferencials. Òbviament, transformar l'Estat espanyol en un veritable Estat compost no s'acaba amb la reforma constitucional. Exigeix una revisió a fons del sistema del finançament que fixi un quadre estable de relacions fiscals i financeres de caràcter federal, equitatiu i durador, amb corresponsabilitat i suficiència. Exigeix l'adequació del sistema judicial a l'Estat autonòmic. Exigeix una política cultural i lingüística de l'Estat al servei de totes les seves llengües i cultures. I exigeix que la composició de les altes institucions de l'Estat -com el Tribunal Constitucional- reflecteixin la complexitat de la nostra organització política. Exigeix una profunda transmutació de l'organització i de les funcions de la Administració de l'Estat. Són reformes institucionals a les que caldria afegir les transformacions econòmiques i territorials, inherents a una concepció del territori espanyol que superi la visió centralista i radial per una nova visió d'Espanya en xarxa. En definitiva, es tracta de la plena i coherent adequació de l'Estat autonòmic a la pluralitat i la diversitat dels seus territoris: institucions (Senat, TC, Conferència Presidents, sistema judicial ...), polítiques (cultura, llengua ...), finançament ... i també de la potenciació de l'Espanya en xarxa en una Europa en xarxa. 7 �Tot això no és novetat. El que sí que és novetat és que aquests plantejaments estant fent camí. Si no és pel govern espanyol, el tema de la "nació catalana" no sortiria en els mitjans de Madrid. En un any s'han fet progressos més que evidents. Uns avenços que són innegables: - Totes aquestes propostes està en la base de l'acord del Tinell que orienta l'acció del Govern a Catalunya. - No hi ha cap força política catalana que a aquestes alçades negui la necessitat de reformar l'Estatut i revisar el sistema de finançament. - El nou Govern d'Espanya, amb el seu President al davant, ha passat dels gestos a les propostes: - ha obert la porta a la reforma constitucional; - s'ha compromès a fons amb el nou Estatut de Catalunya; - ha portat el català a Europa; - ha activat la Conferència de Presidents; - ha propiciat una fórmula acordada de participació de les Autonomies a la Unió Europa. Es pot dir que les qüestions més rellevants estan plantejades, formen part de l'agenda política i hi ha raonables expectatives de que podrem avançar. Això era impensable fa un any. Ha arribat l'hora de transcendir el debat sobre la fiabilitat de totes aquestes afirmacions Es va parlar dels gestos o del tarannà (del "talante") als fets i sí aquests són insuficients o poc adequats. Però el cert és que gestos i fets estan provocant rectificacions de posicions prèvies i creant incomoditats en els que encara no s'atreveixen a rectificar. Potser ja és hora de deixar de banda impaciències retòriques i seure a parlar d'un programa enraonat de reforma de l'Estat. És a dir, és l'hora de l'estratègia. De l'estratègia de Catalunya, no de les estratègies de partit. 8 �Tinguin la certesa que el Govern de Catalunya es basa en una aposta estratègica que lliga el progrés del nostre autogovern a la transformació de l'Estat espanyol. Es més tinc la convicció que aquesta aposta estratègica pot ser compartida per totes les forces polítiques catalanes. Com a president de la Generalitat faré el que calgui per a que ho sigui. No tinc raons pel pessimisme. Ans al contrari. Crec haver aportat prou arguments per justificar l'esperança del moment. Que no ens manqui ni la intel·ligència ni el coratge que -de ben segur- necessitarem. Moltes gràcies. Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1669 Title A name given to the resource Catalunya/Espanya: Una agenda de reformes Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Subject The topic of the resource Autogovern Autonomia Territoris Espanya plural Estatuts Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/288/20060913.pdf 7aeb88da981a852acd6590bb2a196ef7 PDF Text Text Celebració de la Diada a Madrid Residencia de Estudiantes. Madrid | 13/09/2006 Ara fa un any em vaig dirigir a tots vosaltres en un moment esperançador i alhora emocionant: vivíem les setmanes prèvies a l'acord que havia de fer possible l'aprovació de la proposta de nou Estatut al Parlament de Catalunya i us vaig demanar que tinguéssiu confiança. Teníem davant l'oportunitat històrica de guanyar autogovern i de millorar el finançament sense deixar de ser solidaris amb els altres pobles d'Espanya. Al capdavall ens n'hem sortit. El 30 de setembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut amb un suport amplíssim dels diputats de la cambra. A primers de novembre les Corts espanyoles el van prendre en consideració, en una jornada emotiva en la que els representants del poble de Catalunya es van adreçar de manera respectuosa però ferma a tota Espanya. Posteriorment es va iniciar una fase de diàleg, discussió, negociació i acord. Tots sabeu que sempre vaig estar per aconseguir el màxim nivell d'entesa. I que sempre he considerat que tots els sacrificis personals valien la pena per aquesta causa noble que era la millora del nostre autogovern. El poble de Catalunya, que és qui té la darrera paraula, va referendar el nou Estatut el mes de juny passat. I finalment, ara fa un mes, el dia 9 d'agost va entrar en vigor. Catalunya té un nou Estatut. El millor de mai. Sense cap dubte. Per primera vegada, des de 1714, una llei proposada pel Parlament i aprovada per les Corts espanyoles respecta que Catalunya es reconegui a sí mateixa com a nació. Catalunya avui pot afirmar, amb orgull, que és la comunitat nacional que, sense ser un estat, té el nivell més alt i complet de competències de tota Europa. L'administració central gestiona solament una cinquena part dels recursos públics a Catalunya. I, tanmateix, el propi Estat és més sòlid que mai, gràcies a l'enfortiment de la Generalitat. La nit del referèndum, el 18 de juny, vaig deixar ben clar que el nou Estatut ha de ser de tots. Dels qui el van defensar amb entusiasme i dels qui el van criticar. Tant si ho van fer per poc com per massa. Ens hem dotat d'una eina eficaç que guiarà els governs dels propers anys. Sigui quina sigui la seva composició. Ara cal determinació per encarar el futur. Com ja sabeu, el dia primer de novembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya. I d'aquestes eleccions en sortirà un govern que haurà de començar a aplicar el nou Estatut. Som, en molts sentits, davant una nova etapa per a la història del nostre país. Una etapa que desitjo que sigui positiva i fèrtil. Que permeti als homes i dones de Catalunya, tots: els qui hi van néixer, els qui hi van venir fa anys i els qui hi arriben avui, buscant una oportunitat de vida i de prosperitat, exercir plenament els seus drets i deures com a ciutadans d'un país modern, pròsper i acollidor. Un país que m'agradaria: - Més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. - Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. - Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. - Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. - Més compromès amb el treball per la igualtat i l'equitat. - I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer. Mireu, l'any passat us deia que no treia cap a res lamentar-se pel passat i que havíem d'esforçarnos a viure de manera més positiva les petites -i no tant petites- victòries del present. Doncs bé, el nou Estatut ha estat una gran victòria. No en dubteu. L'Onze de setembre de l'any 32, el President Macià, en el seu emotiu discurs als catalans afirmava que: "Catalunya sent la il·lusió de governar-se ella mateixa; podem dir que el destí de la Pàtria és 1 �a les nostres mans". L'emoció venia donada per l'aprovació de l'Estatut. Crec que podem afirmar que el nou Estatut ha estat la victòria política que més ens acosta a la consecució dels nostres projectes nacionals. Quan fa dos anys vam proposar una nova manera de celebrar la Diada preteníem donar-li un relleu institucional que no havia tingut durant molt de temps. La festa permet honorar la nostra senyera i escoltar, amb admiració i respecte, nobles i belles veus de procedències i accents molt diversos que canten el seu sentiment de pàtria. Amb l'Onze de setembre de 2006 fem un pas més en el reconeixement fraternal de les diferents veus de la vella Sepharad de la que ens parlava el poeta. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tots sou cridats a celebrar un any més la Diada Nacional. A tots us convido, des del Saló del Tinell, a participar en els actes que s'han convocat arreu de Catalunya, i molt especialment al que la Generalitat i el Parlament de Catalunya han convocat per a demà, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Tingueu una feliç Diada. Visca Catalunya! 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1769 Title A name given to the resource Celebració de la Diada a Madrid Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Residencia de Estudiantes. Madrid Subject The topic of the resource Catalanisme Estatuts Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/265/20060425.pdf 663c5890d54b1f59671194ec9f83d932 PDF Text Text Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Llotja de Mar. Barcelona | 25/04/2006 Moltes gràcies, Francesc Cabana, per aquesta, jo diria deliciosa, xerrada en què ens ha fet passar per davant dels ulls i de la memòria una sèrie de personatges i un seguit de moments sense els quals no es podria entendre aquest país ni el seu futur tampoc. I jo crec que aquest és el lloc on això s'havia de dir. D'alguna manera, aquest és un temple del comerç i de la indústria de Catalunya i crec que les paraules de Francesc Cabana ens han fet viure, per uns moments, un període de temps que moltes vegades oblidem, de tan obsessionats com estem pel present i pel futur, i segurament fem malament de no, de tant en tant, recapitular com ell ens ha permès de fer. Moltes gràcies, Francesc Cabana, de debò, per les teves paraules. Estimats amics, Consell de Cent, Carreratge, Consolat de Mar. Vet aquí una colla d'institucions que aquest país s'ha inventat per autogovernar-se al llarg del temps. És un plaer acompanyar-vos, doncs, en la celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar. La Casa Llotja de Mar efectivament ha estat, històricament, una de les institucions més emblemàtiques del comerç català i gairebé, diria, de Catalunya. Hi perviuen elements de valor permanent que reflecteixen la potència econòmica de la Catalunya medieval. Arquitectura i Mar són dos elements nuclears constants en la projecció del nostre país. Són punt de partida i camí d'expansió i creixement. Avui, en aquest indret s'hi respira, no només el passat i la història, sinó també la modernitat i la capacitat transformadora de la Cambra de Comerç de Barcelona. En les paraules de Cabana, hem recordat Fèlix Escales, Valls i Taberner, Ribera i Rovira, Josep Maria Figueres, Antoni Negre. Hi ha tota una història que, per propera que la tenim, potser no la veiem prou. Jo hi afegiria, perquè està més lligat a la meva experiència personal, Ramon Trias Fargas i el paper que va tenir en la protecció d'una generació de joves economistes, que tot just sortien de la carrera i buscaven feina en algun servei d'estudis. I a través de la seva protecció i del seu mestratge, vam aprendre i vam aconseguir tenir accés a uns coneixements i a un món que, altrament, ens hauria estat negat. Avui aquí es respira no només passat, sinó present i futur, i capacitat de transformació. La Cambra de Comerç de Barcelona i la seva voluntat de contribuir a generar un entorn favorable al progrés econòmic i social de la ciutat catalana, jo crec que estan absolutament acreditats. Ens trobem en un moment decisiu per Catalunya. S'ha fet referència abans, per part de Cabana, al nou Estatut. I estava parlant del nou Estatut del 79, però ara en tenim un de nou, nou. Ens trobem, doncs, en un moment decisiu, perquè el nou Estatut ja és a tocar de dits. I perquè l'obra de govern comença a donar els fruits esperats. Al llarg dels darrers dos anys, hem viscut amb una especial intensitat el procés que estem a punt de culminar. I serà bo que puguem passar aquesta pàgina. Perquè tant o més interessant és la pàgina següent: la Catalunya del present i del futur, les seves institucions, la seva governació, la seva gent. Però la voluntat d'encarar la pàgina següent de la nostra governança, no ha d'amagar la transcendència del moment que estem vivint. Sobretot per la millora objectiva, real, que suposa efectivament el nou Estatut. Si l'Estatut del 79 va suposar l'inici de la normalització democràtica, política, l'Estatut del 2006 serà el del reconeixement nacional de Catalunya, el de l'Espanya plural i el de l'enfortiment del paper de Catalunya a Europa, que és el nostre nou horitzó. No ens enganyem sobre això. Aquesta realitat és la que compta. Després de tot, hem estat capaços de proposar, de dialogar i d'entendre'ns. És cert que hi ha hagut una desmesurada campanya dels que s'oposen a l'eclosió de l'Espanya plural i, per tant, també a l'avenç de la Catalunya nacional, de la Catalunya orgullosa, ambiciosa, d'avui. Però la història ja ens diu que a Catalunya li ha tocat moltes vegades fer aquest paper d'anar davant. I després el que passa és que com que els altres van al darrere, i segueixen aquest camí que nosaltres hem traçat, doncs fan bona la nostra iniciativa, per molt que l'hagin criticada. 1 �Jo crec que la història ens dóna aquesta lliçó. És la història d'un país que ha hagut de pagar-se els costos ell mateix i que ha rebut també els beneficis del paper de pioner, que és un paper desagraït, inicialment, però que finalment dóna els seus fruits. I el que hem aconseguit ha de ser motiu de satisfacció, d'orgull legítim i d'alegria. Tenim un país en disposició d'obrir una nova etapa: una Catalunya que es debat entre la identitat local i la referència mundial, i que està experimentant un "tournant" decisiu en aquest moment. Altres vegades he expressat la percepció d'aquest canvi. S'ha anat fent evident la conclusió d'un període durant el qual, en el darrer quart del segle XX, vam aconseguir refer la Catalunya política i econòmica. Però aquella fórmula nascuda de l'empenta i la cohesió de l'antifranquisme, al qual avui també s'ha fet referència, s'ha esgotat i està emergint una nova forma d'observar i entendre el nostre país: més oberta, més plural, més atenta al futur que al passat, i tanmateix arrelada a la nostra història. Jo sovint em pregunto: Què volem? Una Catalunya unívoca, temorenca de discrepar d'una única veritat? És evident que no: volem una Catalunya decidida, que continuï avançant, i que afronti els grans reptes econòmics i polítics que tenim, que aposti per canviar el marc en el qual estem, i que creï un espai econòmic i polític potent i, si pot ser, nuclear-lo. Jo amb això vaig molt amb compte sempre. Quan parlem de l'Euroregió, quan parlem de Països Catalans potser, amb una mica de paternalisme, anem amb compte, nosaltres hi som, els altres hi són, i tothom ha de fer el seu paper. Qui tingui més força, que dirigeixi. I en tot cas, que tothom col·labori. Avui hi ha una competència real entre territoris. Una competència real, econòmica i política. I en aquest context, no arribarem a ser la Catalunya que volem ser si no teixim aliances territorials i desenvolupem noves estratègies en el terreny de la inversió i de les infraestructures que acompanyin l'ambició empresarial. Aliances i acords cap endins, cap a Espanya; i cap a Europa i cap al món. Empresaris i Govern hem vist clar que Catalunya tota sola, a Europa, no serà prou forta si no s'ajunta amb altres regions per tenir massa crítica; per tenir tot allò que necessita tenir: aeroports, tecnologia i universitats potents. Tot allò que fa que un país sigui potent avui a Europa. Aquest és el motiu pel qual hem apostat per l'Euroregió. Perquè hem vist que en el mapa d'Europa que defineixen les grans concentracions urbanes de Madrid fins a París i de París a Frankfurt i Londres o a Milà, hi ha un espai per a una Euroregió potent, competitiva, tecnològicament avançada i políticament innovadora. Es tracta d'equilibrar un important grau d'obertura de l'economia amb l'enfortiment, al centre d'aquesta Euroregió, de la cohesió social i de la centralitat territorial, en un espai euromediterrani que ens aporta oportunitats estratègiques. I el nou Estatut és també una plataforma i un motor d'aquesta transformació. Un motor que ens condueix, per tant, a una Catalunya més forta. El proper mes de juny estic convençut que la ciutadania de Catalunya votarà massivament el nou Estatut. I estic igualment convençut que el poble de Catalunya farà un positiu pas endavant cap al seu futur amb aquesta aprovació. Hem de fer bona la nostra millor tradició. Saber que el futur ja és entre nosaltres. Que el món no s'atura. I que les eines per al nostre autogovern són un instrument clau per aconseguir que Catalunya continuï progressant. Tant de bo que el llegat de la Catalunya que es feia a mar obert, el llegat que ens fa evident el Consolat de Mar, ens serveixi també d'estímul per tornar a navegar amb força, i fer-ho en la direcció correcta. Un cop més, moltes felicitats i moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1747 Title A name given to the resource Celebració del 50è aniversari del Consolat de Mar Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Llotja de Mar. Barcelona Subject The topic of the resource Commemoracions Competitivitat Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/270/20060507.pdf a9e874ea3de5eab428db966edd3ae8db PDF Text Text Clausura del Congrés del Món Rural Palau de Congressos de Catalunya | 07/05/2006 Veig cares amigues. Bé, no totes, no tinc el plaer de conèixer-vos a tots i a totes, però veig cares amigues. D'ençà que, fins i tot abans, bastant abans, d'arribar i de formar govern a Catalunya vaig tenir ocasió de conèixer Catalunya endins, una realitat que per a mi, fins aquell moment, ho haig de reconèixer, m'era desconeguda, més enllà dels llibres i del que havia après per lletra impresa. I vaig conèixer unes persones, una gent, arran d'un incendi que va haver-hi a Castelltallat, que hi vaig anar. Vaig conèixer unes famílies i aquestes famílies me'n van presentar unes altres, aquests altres que em van presentar uns amics i aquests amics, unes amigues a Tàrrega, per tot. I vaig començar a entendre l'esperit del camp de Catalunya. Cert que el camp de Catalunya no és només allò, que és potser el cor del camp de Catalunya, però no solament allò és el camp de Catalunya, hi ha una gran diversitat. Però en aquelles persones, algunes de les quals són aquí i m'agrada retrobar-les, jo crec que s'hi resumeix d'una manera molt clara, molt definitiva, molt positiva, molt proactiva, molt de mirem cap endavant i no solament cap endarrere, el que és la realitat de la gent del camp aquí. Mireu, nosaltres els governs, jo crec que no havien entès el camp. I no seré jo qui digui que ara l'hem entès i abans no, perquè entendre el camp vol dir entendre'l cada dia i entendre'l en les seves circumstàncies canviants. Jo quasi diria conseller que de la teva conselleria n'hauríem de dir, segurament, d'Agricultura, a més de Ramaderia i Pesca, també de l'Agroindústria i que, per tant, un bocinet del que és la indústria ens l'hauríem de menjar en aquesta conselleria, perquè si no no tindrem el concepte des del punt vista de pràctic de les coses que s'han de fer, des del punt de vista de les polítiques que s'han de tirar endavant, no tindríem la denominació que cal perquè l'Agricultura i el camp de Catalunya vagin bé i vagin endavant. Però és clar, no és només de canvis de nom que vivim. Sinó que, aquests canvis de nom, aquests canvis d'orientació general jo crec han d'anar acompanyant una nova pràctica. Benvolguts amigues i amics, avui arribem al final del principi d'una aventura extraordinària per al nostre país. Heu vingut a parlar del món rural a Barcelona, a la capital, i ho fem avui, a poques setmanes d'una cita cabdal per al futur d'aquest país, per al futur de Catalunya, quan els ciutadans seran cridats a decidir sobre el nou Estatut, pels volts de la meitat del mes de juny. Una cita que, malgrat tots els avatars del procés, malgrat la incomprensible actitud dels seus detractors, estic convençut que el nostre poble resoldrà amb una gran i una positiva afirmació com a país. Tindrem Estatut. No només tindrem Estatut. Tindrem un gran Estatut. La setmana que ve convocaré el referèndum que ha d'obrir la segona etapa de la governació d'aquest país. Diguem-ho clarament, aquest país ha viscut els millors trenta anys de la seva vida moderna, segurament, perquè n'hi va haver d'altres de bons moments, però van durar poc o van ser incomplets o van ser complets en el camp de la cultura i de l'economia, però no en el de la política. Ara, hem tingut per primer cop en la història moderna, més d'un quart de segle de democràcia i d'autonomia. Però, si ens quedéssim aquí, amb la satisfacció del que hem aconseguit, i no tracéssim projectes de futur, estaríem traint l'esperança i les possibilitats reals del nostre poble. Estem, doncs, en un procés, jo crec, no només en el vostre sector, en tots els sectors, en tots els racons de Catalunya, en un moment realment decisiu. No solament pel judici que fem del present que tenim, sinó també del que ha de venir. Vagi per endavant, repeteixo la meva felicitació per la feina feta, per tots i totes en aquest congrés. Tothom que hi ha volgut participar, hi ha pogut participar i hi participa i de la pluralitat de la vostra participació se'n deriva la garantia de la realitat de les vostres pretensions. Ara començarà una etapa tant o més important que la que avui tanquem: la de l'aplicació efectiva dels criteris i conclusions a les quals el congrés ha arribat. 1 �Confio, en aquest sentit, que el paper que la Fundació Congrés del Món Rural tindrà, d'ara endavant, la possibilitat de desenvolupar les propostes que aquí heu aprovat. El Rural'06 haurà estat la punta de llança del canvi de paradigma en aquesta Catalunya dels territoris menys densos, diguem-ho així, perquè és la definició millor del que és el camp. Un canvi de xip impulsat pel fins fa poc estimat conseller Antoni Siurana, a qui vull agrair molt especialment el seu impuls, la seva bonhomia, el seu caràcter i la seva aposta per la modernització del sector agroalimentari català. L'Antoni és aquí, li dono les gràcies des de lluny i crec que ningú se sorprendrà si us demano per a ell un fort aplaudiment en aquest moment. No ho tenia fàcil, l'Antoni. Va haver d'afrontar des de l'inici les vicissituds que han marcat l'agricultura catalana en els darrers anys: massa exposada, excessivament propensa a patir el mal comportament dels mercats. Però tenia clar l'objectiu: el món rural necessitava un salt endavant en productivitat i en vertebració. Siurana en deia "retornar al món rural i a la seva gent el prestigi que es mereixen". I aquest ha estat l'esperit del Congrés del Món Rural. Ara, el conseller Jordi William Carnes, que ha viscut en primera línia l'impuls i gestació del congrés, sabrà entendre'n les conclusions i orientar la política del DARP en aquest sentit, el conec molt bé. Entre d'altres raons, perquè tots aquests passejos que he començat dient que havia fet pel camp de Catalunya els vaig fer amb ell. I en bona mesura, gràcies a ell. Durant aquest Congrés heu parlat del que passa al Món Rural. I s'han pogut posar en relleu virtuts i s'han pogut posar en relleu problemes que defineixen la nostra situació de partida. I la nostra posició és bona. Catalunya, diguem-ho clarament, és una potència agroalimentària. I quan dic que és una potència agroalimentària heu d'entendre dues coses. Una, que ho és en comparació amb altres, i que ho és internament com a definició d'ella mateixa en comparació amb altres sectors. Cosa que de vegades s'oblida. Catalunya és una potència agroalimentària i aquest ser-ho, la defineix. No és solament una cosa que també té, és una de les coses importants que té. En un doble sentit. És una potència present per les seves capacitats reals en els sectors més potents, agricultura i pesca, porcí, olivarer, fruiter, en producció, en inversió, en comerç, en tot el que hi està relacionat. I també en el sentit de futur, pel seu potencial de desenvolupament agroalimentari, del qual en tenim mostres exemplars. Cal començar, doncs, per posar en relleu el valor econòmic i el valor social del camp català. El pes de la seva aportació al gruix de la nostra economia és prou evident, segur que n'heu parlat a bastament aquest dies. Aporta el 15% de la facturació total de la indústria catalana; consumeix, per a la seva transformació, entre el 60 i el 70% de les produccions primàries agràries i pesqueres catalanes; representa un 20% de la població i és responsable de la gestió del 80% del territori català, dels seus recursos bàsics més valuosos. Sempre he dit, i els que em coneixen ho saben, que l'agroalimentari és un dels tres sectors punta de Catalunya. I quan dic sectors no em refereixo al camp, dic de Catalunya, de l'economia catalana. Ho ha de ser, tenim les capacitats des del punt de vista de la formació, del tarannà, i des del punt de vista material, per ser-ho. Això són més que xifres. Això és una realitat molt contundent que distingeix una bona colla de tòpics sobre el que ha estat i és el món rural a Catalunya. Li hem de donar valor Catalunya endins. No hem de témer el fet que durant anys s'ha produït un retrocés en la participació del sector agrari en el conjunt de l'economia, perquè avui el flux ja no és del camp a la ciutat. El món agrícola retrocedeix, però el món rural es manté, es transforma. Món agrícola i món rural no són ben bé la mateixa cosa, però estan vinculats indissolublement. Sense agricultura, sense agricultors, sense ramaders, no es podria sostenir la preservació del territori. Com deia Joan Caball aquesta mateixa setmana, si no m'erro, l'espai agrari ha de deixar de ser un territori residual i la població activa agrària ha de tenir garantida la seva presència arreu del territori. 2 �Un món rural pròsper requereix indubtablement una agricultura viva. Però també que se li doni valor de cara enfora. Les dades ens continuen mostrant un distanciament massa ampli entre món rural i món urbà. El conseller ens ho explicava l'altre dia, encara hi ha massa gent que pensa que cal protegir el territori a costa dels pagesos. Però em penso que ha de ser ben bé al contrari, perquè no hi ha territori més desprotegit que aquell on no hi ha qui el treballi, se l'estimi, el senti i se'l faci seu. Per això és tan important -com he dit- cloure a Barcelona, un congrés que ha impulsat una conselleria que ha fixat la seva seu a Lleida. Aquest és el missatge: les decisions s'han de prendre sobre i des del territori, i, tanmateix, el món rural també s'ha d'explicar sobre i des del món urbà. És el diàleg rural-urbà, que ja he reclamat altres vegades, i té exemples fantàstics com, per exemple, l'experiència d'agricultors i ramaders amb cuiners, buscant l'excel·lència dels productes bàsics de la nostra gastronomia. Tothom ha de prescindir de prejudicis en aquesta matèria, per això, el Govern de la Generalitat treballa per fer realitat la Catalunya en xarxa on tothom tingui els mateixos drets i deures cívics, visqui on visqui. Aquest esforç s'ha de fer a través del pacte territorial. Un pacte que esdevingui la base de legitimitat social per enfortir les iniciatives rurals i que doni suport als serveis que el món rural produeix. Hem de creure i hem de fer creure en el futur de la Catalunya rural, perquè en bona mesura és el futur del país i perquè en bona mesura el seu futur depèn del fet que convencem d'aquestes possibilitats. Per això, d'aquest congrés tots n'esperem solucions i respostes estratègiques per al futur d'un sector, de la població i de l'economia, molt importants en el nostre país, per avançar en la professionalització del món rural. Què vol dir? Vol dir formació, vol dir productivitat i vol dir innovació. Avui ja no n'hi ha prou amb l'aprenentatge de l'ofici en el sentit tradicional, en el de la transmissió de pares a fills d'allò que els nostres pares aprengueren dels seus. No n'hi ha prou. Avui cal formació, cal prendre risc, calen estratègies compartides. I cal, en el nostre món rural, canviar de model productiu. Aquest és el repte, canviar de fórmula per trobar-ne una de realment eficaç. I només n'hi ha una de realment eficaç, que és l'excel·lència en la producció. El compromís per l'excel·lència del camp català crec que ha de ser el vostre objectiu, el nostre objectiu. Mireu, no es tracta de si al sector agroalimentari rural català li convé un canvi o no, el dilema és un altre: o fem nosaltres els objectius i les estratègies a la transformació que estem experimentant o ens les faran. I vindran de l'exterior. Ja sabem què és millor i què és pitjor, i no parlo només de l'agricultura i la de la ramaderia, evidentment, ja ho sabeu. Aquest congrés, però, ha servit per posar en evidència que la vida del món rural no és solament la vida de la pagesia, que hi ha tot un altre món vinculat a l'agroturisme, la natura i la cultura emergent a Catalunya i que ha de ser un dels grans aliats de l'agroindústria, de màxima qualitat en la recerca de l'excel·lència de la qual parlàvem. Un exemple d'això és el dels Rovira de Sagàs. Se'ls va cremar la fàbrica l'any 94. Podem dir que ho van perdre gairebé tot. Només els van quedar les pedres. Però van creure en un projecte, van lluitar i avui són un model d'excel·lència en la combinació de productes de qualitat i cuina de màxim nivell. Si creieu en vosaltres mateixos, aquesta és la norma, aquesta és la fórmula, si creieu en vosaltres mateixos, la gent creurà en vosaltres, i si no, no, com deia aquell. I el govern estarà al vostre costat, si vosaltres creieu en vosaltres mateixos, fent el màxim esforç pressupostari possible, per part del govern, per complementar la vostra acció. Però cal que siguem realistes, cal que acceptem que a base de nostàlgies no trobarem el desllorigador, perquè és clar que hem de saber defensar el que és nostre, però no perquè sigui 3 �nostre solament, que també, sinó perquè és excel·lent que puguem dir que ens l'estimem perquè és el millor. Per tot això hauran de servir les conclusions del congrés i per això caldria seguir, per descomptat, més enllà del congrés, el debat, per donar, per donar un veritable contingut al principi de sostenibilitat, per enfortir el teixit social rural, per estimular una administració més eficaç i més àgil en la seva actuació respecte a les necessitats del món rural. Tota la feina feta durant aquest any, jo crec que ha estat una oportunitat magnífica per generar complicitats i permetre la concertació entre tots els actors implicats. I com a president de la Generalitat, us ben asseguro que em tindreu al vostre costat de la mateixa manera que jo compto amb tots vosaltres, cadascú des del seu lloc, amb exigència i amb complicitat, per tornar a sentir que aquest país, que aquesta terra, camina. Aquests reptes no són exclusius del món rural, sinó que afecten el conjunt de Catalunya. I, com us deia en començar, en les properes setmanes afrontem un primer pas decisiu. No ho dubteu. El futur del món rural, el futur de Catalunya sencera, passa per un Estatut que estigui al nivell dels reptes que ens hem marcat. L'Estatut no ho resol tot, no ho preveu tot, afortunadament. Però sense l'Estatut, poc podríem fer, el que podem fer realment, que és molt més del que hem fet fins ara. I el nou Estatut serà bo per al Món Rural. L'horitzó que tindrem davant nostre serà més ample amb el nou Estatut que no pas amb el vell. Això és evident, molt més ample. Necessitem aquest Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, amb mitjans, a l'alçada de les ambicions i conclusions d'aquest congrés. I quan dic mitjans dic mitjans, tots entenem el que vull dir. És enormement important tenir les idees clares, però també tenir els recursos per posar-les en pràctica. I Catalunya no els ha tingut. Penseu que amb l'Estatut passarem d'un finançament que no se sabia mai si era prou o no. És a dir, se sabia que no era prou, però no se sabia a quina fórmula responia, a un que diu que per Catalunya i per tot Espanya, perquè això serà llei per a tot Espanya, s'han de rebre uns serveis de qualitat igual per un esforç fiscal relatiu igual. Aquest és el principi de solidaritat que Catalunya ha acceptat i ha imposat, d'alguna manera. Que és molt lluny de la realitat actual. I penseu que amb tot això ens n'anem a unes inversions del 18'8% en els propers 7 anys, que és la fase previsible de finançament europeu, més enllà l'Estat espanyol no es podia comprometre, el qual representa un increment del 50% de les inversions de l'Estat a Catalunya respecte de la que teníem fins ara, que era el 12%. Tenint un 18'8% de la renda nacional, teníem un 12% de les inversions. I, per tant, 6 punts més, un 50% més. Un increment formidable del que és la inversió de l'Estat. Per això, quan es diu i l'Estatut en què queda? L'Estatut queda en què els recursos són més grans i les competències per utilitzar aquests recursos també. Demanem més diners i més llibertat per gastar-los. Diguem-ho així. Des del punt de vista dels interessos materials, ja no parlo dels conceptes de la nació, la nacionalitat, etc. perquè ja sabem que amb això hi ha tanta gent que s'esvera a favor com en contra. I això és la definició neta i clara de Catalunya com a nació, corresponent al concepte de nacionalitat de la Constitució espanyola. El nou Estatut serà bo per a tots, però també per al món rural. I l'horitzó que tindrem davant serà evidentment més ample. Necessitem l'Estatut per aplicar definitivament una política agrorural pròpia, com he dit, a l'altura de les nostres ambicions i que complementi i reforci les accions de la nova PAC davant dels reptes d'una agricultura progressivament més globalitzada. Podem rebutjar obtenir més finançament? Més competències? Més capacitat de decisió? Ningú no ho entendria. Ningú no entendrà que avui es demani el NO a un Estatut que ens dóna més finançament i demà ens reclamin més diners per al món rural. Seria un contrasentit. 4 �No crec en la resignació ni la renúncia com a actituds vàlides per construir el nostre futur. Seria una irresponsabilitat provocar de nou la frustració del nostre país en un moment on ens ho estem jugant, si no tot, molt, quasi tot. Som en el principi d'una nova era per al món rural a Catalunya i en el principi d'una nova era per Catalunya. Amb les conclusions del congrés, d'aquest congrés, i amb l'avenç del nou Estatut, disposem dels instruments imprescindibles per fer el salt endavant. Confio en vostès, confio en vosaltres, en la vostra responsabilitat i en la vostra energia. No ens posem límits, no ens hem de posar límits a la nostra ambició. Endavant. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1752 Title A name given to the resource Clausura del Congrés del Món Rural Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Agricultura Comerç Congressos Estatuts Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/184/20041116.pdf 3b12bb181f7a8e4f46c5cce3fd3c82dd PDF Text Text Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Barcelona | 16/11/2004 Raons de la compareixença La meva petició de comparèixer al Parlament per informar a la Comissió Primera, justament el dia que fa un any de les eleccions, és deguda a dos esdeveniments recents que he considerat de prou importància com per a retre'n compte en seu parlamentària. M'estic referint a la celebració de la Conferència de Presidents a Madrid - el 28 d'octubre passat- i a l'acte de constitució de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània a Barcelona el dia següent, el 29 d'octubre. Tots dos esdeveniments són coherents amb els objectius i l'estratègia del Govern de la Generalitat. La Conferència de Presidents Els parlaré primer de la Conferència de Presidents. Crec que no sorprendrà ningú que digui que la Conferència té diversos precedents en les lleis europees (RFA, Suïssa, Bèlgica) i també a Espanya: Fraga ho va proposar fa anys i la Conferència de Santillana dels líders territorials del PSOE del 2003 també ho prefigura. En aquella ocasió es va materialitzar l'avenç cap una configuració de caràcter federal del que la Constitució de 1978 anomena "los pueblos de España". Però el trencament de la treva d'Eta havia de tenir com a conseqüència, a més de la victòria aclaparadora del Partit Popular (març 2000), l'entrada en una fase en que la política antiterrorista dominava tots els altres temes. Aquella política, vertebrada pel pacte antiterrorista, no va tenir a casa nostra altre suport que el del PSC i el PP de Catalunya, i va tensionar enormement la política espanyola. Però també és cert que, a la llarga, va produir com a resultat un afebliment del terrorisme, i no va comportar ni l'enduriment de la kale borroka ni l'enfortiment d'Eta a partir de la radicalització dels que l'havien protagonitzada. Es deia, es pensava que un cost 1 �d'aquella llei podia ser la radicalització de la banda terrorista. No va succeir. L'assassinat d'Ernest Lluch i l'atemptat contra José Ramón Recalde van ser dos episodis terribles en aquesta fase dramàtica. Dos episodis que tots recordem. Recalde havia estat, anys enrere, en ple franquisme, el teoritzador del nacionalisme popular dins les files de l'esquerra socialista. I Lluch, juntament amb Miguel Herrero de Miñón, el defensor d'una línia de reconeixement de les pretensions legítimes del nacionalisme basc i de les propostes de diàleg sorgides des de la societat civil. El llançament del projecte federalitzant, doncs, es va retardar un any, respecte del que estava previst, fins a l'estiu del 2003, però no es va abandonar en cap moment per part de José Luis Rodríguez Zapatero i per part dels socialistes espanyols i els catalans el que portàvem de cap. La brutalitat del terror n'havia retardat la posta en marxa, però no ens havia desviat de la línia marcada l'any 2000. Doncs bé: la conferència de Presidents s'inscriu en aquesta línia política. Però no voldria que veiessin les meves paraules solament i exclusivament com una defensa partidista de les actituds de la formació política a la que pertanyo i de la tradició política en la que he militat des dels 18 anys. Simplement crec convenient aportar unes dades que poden ajudar a entendre el precedent i el sentit profund dels esdeveniments que estem analitzant avui. La Conferència de Presidents no és que fos co-presidida pel Lehendakari Ibarretxe i el President de la Generalitat, però sí que, com vostès saben, la taula es va organitzar seguint l'anomenat l'"ordre estatutari", és a dir l'ordre cronològic d'aprovació dels Estatuts: Euskadi, Catalunya, Galícia, Andalusia,... Durant la 2ª República, Catalunya no només va ser, de llarg, la primera a definir i aprovar el seu Estatut sinó que va ser la creadora de la marca "Estatut", amb quatre anys d'antelació sobre Euskadi i Galícia. Andalusia ja no hi va ser a temps. 2 �La fórmula constitucional del 1978 partia d'aquella experiència i la generalitzava a totes les autonomies o "pobles d'Espanya" que volguessin entrar-hi. Però no ha estat fins al 2004 que ha estat possible reunir aquestes autonomies entorn d'una taula, representades pels seus Presidents. 21 anys després d'haver-se aprovat els darrers Estatuts! Aquesta és, jo crec, la importància de la sessió del 28 d'Octubre. Reblada per la invitació del Cap de l'Estat, amb posterioritat a la Conferència. És cert que els debats al Senat sobre l'Estat de les Autonomies, en un parell d'ocasions (1994 i 1997), havien permès que s'expressessin les posicions dels Presidents. En el segon cas amb esclat per part del president de la Generalitat. Però ni el Senat és encara el Senat de les Autonomies, ni aquests debats han tingut la mínima continuïtat. El President Zapatero s'ha proposat de garantir una o dues reunions de la Conferència cada any. La propera sessió tindrà lloc a finals de la primavera vinent. S'hi debatrà el nou model de sistema financer de la sanitat - que va quedar malmès d'ençà del darrer acord sobre el finançament autonòmic, atès que s'eliminava la seva revisió periòdica. Anteriorment, cada 5 anys, hi havia un cert repartiment dels costos de la desviació. Es feia evident que Catalunya havia de reclamar el retorn a la fórmula de la revisió periòdica. Ja vaig dir fa temps que després de la transferència de la sanitat a totes les comunitats - i particularment a la de Madrid - no trigaríem a tenir revisió del sistema. I així ha succeït. Doncs bé: l'acord de la Conferència va ser, en aquest punt, unànime. Espero, i així ho vaig manifestar públicament, que abans de la Conferència s'hagi avançat en la obtenció de solucions per a la cobertura del dèficit acumulat fins que el nou sistema sigui d'aplicació. Que espero que sigui a l'exercici 2006. El President Zapatero va demanar, al final de la Conferència, si en aquesta sessió de la primavera el president de la Generalitat estaria en condicions d'explicar als Presidents de les altres autonomies el contingut del projecte de nou Estatut de Catalunya. El President del govern espanyol també ho va proposar al lehendakari Ibarretexe respecte del seu pla de reforma estatutària, de cara a una ulterior sessió. Les nostres dues respostes van ser positives. 3 �Com poden veure, no es pot dir que no passés res de res en la Primera Conferència de Presidents. Crec sincerament que obre una nova etapa. Quin dubte hi ha que Catalunya i Euskadi, explicant-se davant els presidents autonòmics espanyols és una escena que fa temps que s'hauria d'haver produït. Potser no serà fàcil per al lehendakari Ibarretxe mantenir, davant aquest auditori, la rotunditat del seu discurs. Però tampoc no ho serà per als presidents autonòmics restants, mantenir-se en la condemna prejudicial, sense arguments que moltes vegades hem sentit al respecte. A més de l'acord sobre la revisió del sistema de finançament sanitari i sobre la institucionalització de la Conferència, també és va decidir accelerar els treballs en curs per presentar una proposta definitiva sobre la presència de les Autonomies a la Unió Europea. El fet que la Conferència superés el seu caràcter simbòlic i fixés una agenda de futur amb temes ben concrets per debatre és la millor garantia de la seva continuïtat. És en aquest sentit que vaig fer l'oferiment de celebrar la segona reunió de la Conferència a Barcelona, a la primavera del 2005. Perquè la Conferència de Presidents no és estranya als plantejaments assumits pel Govern de Catalunya. Vegem-ho: En l'Acord del Tinell s'enfoca l'aprofundiment de l'Autogovern en la perspectiva del ple reconeixement de la Generalitat de Catalunya com a Estat. I en el recent Debat d'Orientació Política General els parlava de fer efectiva la voluntat de Catalunya d'influir en la política i l'economia espanyoles amb totes les conseqüències. És a dir: implicar-se per codecidir. Aquesta voluntat del Govern de Catalunya d'aconseguir que les institucions de la Generalitat siguin reconegudes i tractades com a Estat crec que és entesa i corresposta per l'actual Govern espanyol. La convocatòria de la Conferència de Presidents n'ha estat probablement la seva màxima expressió institucional. Però cal recordar que ha estat precedida per tot un seguit de gestos i decisions del Govern espanyol que comencen a dibuixar una trajectòria coherent i -el que és més important- anuncien decisions 4 �futures en la línia de fer evolucionar l'actual Estat autonòmic cap a un Estat cada cop més semblant a un estat federal. No és ara moment de recordar les actituds i les decisions positives del Govern espanyol en aquesta bona direcció, malgrat alguna que altra relliscada. Més enllà del valor simbòlic, vull destacar el que -des del meu punt de vista- és el valor més significatiu de la Conferència de Presidents: La voluntat de donar contingut polític a l'Estat de les Autonomies i d'assumir amb totes les conseqüències institucionals el caràcter compost de l'Estat espanyol. Com s'ha dit encertadament la institucionalització de la Conferència de Presidents pot ser un pas decisiu per a la consideració plena i efectiva de les institucions d'autogovern dels pobles d'Espanya com a Estat i per conformar la lleialtat constitucional, l'anomenada, pels alemanys, lleialtat federal ("Bundestreue"). Entenc que aquesta lleialtat constitucional implica les institucions centrals de l'Estat en el reconeixement del pluralisme nacional, cultural i lingüístic i el total respecte de les competències assumides per les institucions autonòmiques de l'Estat. Fins ara la lleialtat constitucional s'ha proclamat però no s'ha exercit adequadament, entre altres coses -i molt principalment- per l'absència d'unes institucions apropiades a aquest efecte. Crec que la conferència de presidents ho és. En certa manera, la Conferència de Presidents avança i prefigura els grans instruments polítics necessaris per al correcte funcionament d'un Estat compost o - si ho prefereixen- d'un Estat materialment federal, tot i que no és el nom, evidentment, el que més compta. D'aquests instruments, el més important ha de ser el Senat representatiu dels territoris. Un Senat que sigui el símbol institucional del reconeixement polític de la diversitat nacional, cultural i lingüística d'Espanya, a la vegada que l'espai institucional de participació de les Autonomies en l'Estat, amb la presència directa del Govern de la Generalitat. El Senat ha de ser l'àmbit de diàleg i cooperació entre les Autonomies i un dels canals de la participació autonòmica en les institucions i les polítiques de la Unió Europea. El fet que la Conferència es celebrés a la seu del Senat té aquest simbolisme i permet interpretar que, un cop reformat el Senat, la 5 �Conferència, probablement, haurà de canviar el seu rol en l'entramat de les institucions. Comprendran que -a la vista de la meva exposició- la valoració que fa el President de la Generalitat de la primera Conferència de Presidents és francament positiva. La Conferència de Presidents ha estat una oportunitat per crear un clima positiu, per conèixer i compartir i per dialogar serenament sobre els problemes de l'Estat autonòmic, en el benentès que no es tracta d'una instància decisòria. En tot cas, mentre no haguem convertit el Senat en la cambra territorial, la Conferència haurà de fer, en certa manera, una tasca de suplència. Sóc conscient, tanmateix, que alguns de vostès no comparteixen el meu optimisme ni tenen la mateixa visió de les potencialitats de la Conferència de Presidents. Fins i tot, hi ha qui hi veu més riscos que avantatges, i que Catalunya hi té més a perdre que a guanyar amb la seva implicació en la revisió de les institucions de l'Estat. És una visió coherent amb un model de no implicació que ha donat tot el que podia donar de sí en aquests darrers 23 anys. Però és una visió perfectament respectable. Per tant, no crec, ni acceptaria de bon grat, que el fet que el President de la Generalitat participi a la Conferència de Presidents signifiqui diluir la personalitat i la singularitat de les nostres institucions d'autogovern. No ho és perquè aquest President de la Generalitat i tot el seu Govern parteixen d'una concepció inequívoca de Catalunya com a subjecte polític. La necessària i imprescindible relació bilateral amb l'Estat no impedeix que Catalunya estigui interessada en una evolució realment federal de l'Estat. Estem per la bilateralitat, que no exclou la implicació. Aquesta implicació comporta també una certa responsabilitat en la creació d'un clima polític i social més receptiu al canvi que proposem cap a l'Espanya plural (o plurinacional) i l'Espanya en xarxa. Per això calen determinades actituds i gestos, com el de respondre afirmativament a la invitació del president Rodríguez Zapatero per a 6 �que expliqui, en la propera reunió, el projecte de nou Estatut de Catalunya. Hem passat de les amenaces de l'anterior Govern d'empresonar el lehendakari i una mica més al president de la Generalitat a convidarlos a exposar els seus projectes en el màxim òrgan col·legiat dels poders executius de l'Estat espanyol! Un canvi d'actitud indubtable que, com els he dit abans, crec que és l'anunci d'un progrés substancial, en el futur immediat, cap a la plena adequació de l'Estat espanyol a la seva pluralitat nacional. L'Euroregió Pirineus-Mediterrània Dedicaré la segona part de la meva intervenció a explicar l'altre esdeveniment que ha motivat aquesta sessió informativa. El 29 d'octubre es va constituir a Barcelona l'Euroregió PirineusMediterrània, amb la participació del presidents d'Aragó -Marcel.lí Iglesias-, de les Illes Balears -Jaume Matas- , del Llenguadoc-Rosselló -Christian Bourquin en representació del president Georges Frêche-, del Migdia-Pirineus -Martin Malvy- i de Catalunya. Amb aquest acte hem donat el primer pas formal per a fer efectiu un dels objectius més ambiciosos consignats a l'Acord del Tinell: fer de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània un instrument clau del nou impuls econòmic de Catalunya. Aquest projecte -tal com vaig dir en el Debat d'Orientació Política General- "és la nostra aportació a l'enfortiment de l'Europa dels ciutadans i dels pobles, a l'Europa de la subsidiarietat i de la cooperació, a l'Europa del projecte i de l'enginy". Com vostès saben es tracta de desenvolupar una Euroregió potent per ampliar les bases que han d'assegurar el progrés, la competitivitat i el benestar de tots els catalans en el marc europeu. És la nostra manera de fer evident la vocació europea de Catalunya: trobant i fent realitat una forma d'estar a Europa, basada en la recerca d'aliats amb els que compartim interessos. És la manera que hem triat per visualitzar la nostra interdependència a escala europea i la relativitat creixent de fronteres i limitacions estatals. Que és una realitat que s'està imposant, no només aquí, sinó a tantes i tantes euroregions que s'estan formant. El naixement d'Europa comporta la desaparició de les fronteres. Per tant, el qui no corre és perquè no vol. 7 �Tenim una bona tradició de treballar en xarxa a nivell de ciutats i ara ho farem a nivell de comunitats i regions. Aquesta vocació i aquest interès de Catalunya han trobat la complicitat d'altres Comunitats i Regions veïnes, que esperem poder ampliar per tal de donar tot el sentit a l'Euroregió. I per descomptat que no era senzill trobar la predisposició que hem trobat en les regions del sud de França, estat de tradició centralista, per col·laborar en la construcció d'aquest espai comú. Confio en què tard o d'hora, i desitjo que sigui aviat, trobarem la manera de posar en comú amb la Comunitat Valenciana els interessos que objectivament compartim. A la trobada de Barcelona es van precisar els objectius de l'Euroregió, identificant quatre àmbits de treball preferents, per a: 1r. Esdevenir un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós del sud d'Europa. 2n. Articular-se entorn d'una densa xarxa d'infrastructures al servei de la ciutadania. 3r. Afermar-se com a cruïlla d'intercanvis culturals i humans. 4rt. Convertir-se en nou motor del Partenariat Euromediterrani. Per assolir aquest programa ambiciós cal la implicació activa de les autoritats polítiques, dels organismes locals i supralocals, dels sectors empresarials i sindicals, de les universitats i del conjunt divers d'associacions que configuren la societat civil i el món de la cultura. Des del Govern hem començat a fer efectiva aquesta aposta amb l'aprovació del nostre Programa per a l'impuls i la creació de l'Euroregió, i amb l'impuls de l'Euroregió Universitària, que es constituirà formalment la primavera de l'any que ve. Vull subratllar la meva implicació directa en el projecte. Per això he nomenat l'exconseller Pere Esteve representant personal meu en l'Euroregió. És un projecte en el que hi tinc una confiança cega i al que li dono una importància màxima. Serveixi de mostra la visita que farem aquest divendres, dia 19, al sector aeroespacial i al sector biomèdic i biotecnològic de Toulouse. A la visita al sector aeroespacial hi participaran les principals empreses catalanes d'un sector que, com saben, té una importància 8 �estratègica pel nostre país. Un sector en el que anem certament endarrerits. Hem organitzat conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona el Pont aerospacial a Toulouse; el nostre objectiu és donar resposta a les demandes de dinamització internacional de les empreses de base aerospacial, a través de la creació de sinèrgies i partenariats entre les dues bandes dels Pirineus. D'altra banda, la visita que realitzarem al sector biomèdic i biotecnològic és d'especial interès en un moment en què des de la Generalitat estem impulsant un clúster de biomedicina i biotecnologia. Aquesta bioregió ha de permetre, a mig termini, l'existència d'activitats empresarials en aquests sectors de referència a escala internacional per traduir l’excel·lència científica del nostre país en beneficis econòmics i socials. Els mecanismes de transferència tecnològica actuals han de ser reestructurats per assolir una massa crítica que posicioni el sector en un lloc capdavanter en l'àmbit europeu i la constitució de la Bioregió ho facilitarà. Les regions econòmiques només són pensables a partir de la relació dialèctica que existeix entre el seu potencial econòmic i la capacitat política de cada territori d'aprofitar-lo, repensant l'espai en termes d'un sistema en xarxa d'actors públics i privats. Quan la realitat ens imposa la interacció, han de ser les institucions polítiques les que marquin la pauta per tal de convertir els reptes que aquesta realitat ens imposa en oportunitats de desenvolupament econòmic i social dels nostres territoris. I això és el que ens proposem. La Primera Conferència de Presidents ha posat de manifest la clara voluntat d'avançar cap a una veritable estructuració d'un dels principals instruments de l'Espanya plural o plurinacional. La Conferència ha estat, des del meu punt de vista, l'evidència plena, mentre el Senat no s'hagi reformat, de l'Estat de les Autonomies. I hem participat, així mateix, amb l'Euroregió, en la constitució d'un instrument per al nostre progrés, a partir de les aliances que Catalunya ha d'establir amb els territoris i regions més propers. 9 �Catalunya ha de trobar el seu lloc a Espanya i a Europa. Crec que aquests dos esdeveniments suposen un pas important en la bona direcció. Pasqual Maragall 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1666 Title A name given to the resource Compareixença del President de la Generalitat a la Comissió del Parlament de Catalunya d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Espanya plural Estatuts Euroregió Federalisme Territoris Relacions Internacionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències