1
10
4
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2815/20020215_NouFederalismeEuropeu_PM.pdf
c09c22b387bdeb5810e4c3213e81789b
PDF Text
Text
c • 1^6
JORNADA EUROPA PRÒXIMA: EL NOU FEDERALISME
EUROPEU.
15/02/2002
Grup parlamentari del Partit dels Socialistes
Europeus
Acte de cloenda. Intervenció
de Pasqual
Maraaall,
president del PSC
Agrair la presència dels assistents i dels ponents que han
participat en les dues taules: sobre el "Nou Federalisme
europeu" i "ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima".
Agrair en particular la presència de col·legues d'altres
països europeus que avui ens acompanyen.
Hem de recordar amb èmfasi la tradició europeista dels
socialistes -que avui les forces de la dreta volen amagarla seva aportació a la creació d'una Europa unida. No ha
estat la dreta europea dels Aznar i Berlusconi la que ha
impulsat Europa....
El paper rellevant en les dues passades dècades de
socialistes com François Miterrand, Felipe González, com a
líders estatals i de Jacques Delors, president de la
Comissió, en l'aprofundiment de la Unió Europea que han
fet possible les conquestes de la Unió, que han fet
1
�possible que avui estiguem parlant d'una veritable Europa
Unida en un futur proper, amb la integració dels països de
l'Est.
També avui els socialistes europeus, des dels governs i
des del Parlament estem empenyent les noves etapes de
la integració europea: l'estratègia de Lisboa, l'agenda
social, la política exterior i de seguretat comuna.... el
procés constitucional, l'impuls de Laeken i la Convenció....
Els socialistes catalans estem compromesos amb la
construcció d'Europa, d'aquesta "Europa pròxima" que
estem configurant,
Avui estem assistint a un moment crucial de la construcció
europea. Diversos factors així ho assenyalen.
L'adopció de l'Curo com la moneda única, com a
culminació d'un procés de construcció europea, marcat en
les seves últimes fases per Maastricht i el procés de
convergència, la creació de la Unió Econòmica i Monetària,
el banc Central Europeu i, finalment la moneda única.
Avui, 290 milions d'europeus tenen la mateixa moneda.
L'Curo és un element molt perceptible, que acosta Europa
als ciutadans, que la fa pròxima.
I
�Com ho van fer l'eliminació de controls i fronteres per als
ciutadans europeus, com ho han de fer l'intercanvi
d'estudiants, la unificació de les titulacions
acadèmiques....
L'Europa pròxima es construeix a través d'avenços
concrets perceptibles pels ciutadans en les seves vides
quotidianes ....
Assistim també al procés de "constitucionalització"
d'Europa. Després de Niça i de Laeken, el passat mes de
desembre, estem davant d'un mandat de crear una
Constitució Europea...
I es farà a través d'un procés participatiu. Ja no és un
tema reservat tan sols als governs dels Estats... sinó que
incorpora els Parlaments i es demana la participació de les
societats civils.
Un procés que aproximarà Europa als seus ciutadans. Que
aproparà per primera vegada de forma ostensible les
institucions europees als seus ciutadans, que simplificarà
la "maranya" institucional i normativa de la Unió, que és
un dels elements que allunyen Europa dels ciutadans.
3
�Un procés que ha d'incorporar també les regions i que ha
d'escoltar els poders locals.
Avui les regions constitucionals, amb competències que
desenvolupen o executen la legislació europea, han de ser
considerades. Tenen un rol polític a jugar. Han de
participar directament en els treballs de la Convenció del
2004.
A través d'aquesta participació en el disseny de la Unió
també s'acosta Europa als ciutadans...
Veiem Governs estatals reticents en reconèixer la realitat
regional...
El govern espanyol ens ha donat un exemple recent, en
negar la possibilitat que les CCAA participen en els
processos de presa de decisions en matèries que son
constitucionalment de la seva competència.
O en negar-se a les reformes constitucionals necessàries
per adequar les nostres estructures institucionals a la
nova construcció europea...
(Ja és ben curiós que un líder conservador regional,
redactor de l'actual Constitució, com és Manuel Fraga, els
tingui que donar lliçons als seus companys de partit que
4
�governen Espanya, sobre la necessitat de reformes
parcials de la Constitució....)
Avancem cap a una Europa pròxima. El procés de
constitucionalització d'Europa permet fer un pas valent
cap a una delimitació de les competències entre els
diferents nivells de govern —local, regional, estatal,
europeu—, per a que cadascun assumeixi plenament la
seva responsabilitat en la presa de decisions.
Per tal de que Europa esdevingui una veritable Federació
dels Estats i dels pobles, compromesa a mantenir-se
unida i en apropar la gestió política als ciutadans i
ciutadanes a través de la descentralització de les
decisions, per tal de donar sentit al principi de
subsidiarietat.
Que permeti associar a la construcció europea les regions,
els territoris, les organitzacions de la societat civil. El nou
federalisme europeu és l'Europa de la proximitat.
És el projecte federal que defensem els socialistes, per a
Espanya i per a Europa...
El que vol construir Europa amb la seva ciutadania, que
vol acostar les decisions al nivell més proper als
ciutadans...
S
�Quin dubte hi ha que els municipis han d'estar
estretament associats a les polítiques de la UE que vetllen
pels ciutadans: polítiques socials, d'ocupació, polítiques
per atendre els fenòmens migratoris....
Cal que el govern espanyol es comprometi amb Europa,
d'una manera ferma i il·lusionada. Amb l'ambició de
proposta i lideratge que hem perdut des que Felipe
González no és al davant del govern espanyol...
Tot el que hem avançat amb la integració econòmica i tot
el que avançarem...
Tot el que tenim davant, amb l'ampliació, amb la
globalització, després de l ' l i de setembre, reclamen més
Europa...
Reclamen un Espai Europeu de Recerca
Reclamen una Universitat més europea
Reclamen una política econòmica europea amb un
responsable europeu
Reclamen la política exterior i de defensa europea
Ç>
�Demanen uns processos de liberalització correctes, que
signifiquin millora de la competència i, per tant, de la
qualitat de vida dels ciutadans. La cimera de Barcelona ha
de posar èmfasi en la correcció els processos de
liberalització dels mercats. (Espanya ha obtingut molt pobres
resultats en els processos de privatitzacio i desregulacio. Els
ciutadans i les empreses no es poden sentir satisfets...)
Reclamen la carta de drets, la Europa social...
(No voldríem que aquests aspectes fossin negligits en la
propera cimera de Barcelona..)
...i reclamen una política activa, amb propostes i
iniciativa per a cooperar i col·laborar amb els nostres
veïns de la Mediterrània.
Els plantejaments que avui governen Espanya no son
aquests. Ens allunyen d'aquesta idea d'Europa i volen
dissenyar una Espanya allunyada d'aquests valors: una
Espanya més centralitzada, més autoritària, menys
participativa, més allunyada dels ciutadans, però també
dels nostres veïns...
Cal que les idees de progrés tornin a governar Espanya.
Per això demano l'esforç per a que aquestes idees es
vagin estenent i vagin implantant-se... per això és
necessari que els socialistes governin Catalunya, per a
�superar la dialèctica paralitzant que s'ha establert entre
l'Estat i Catalunya, per contribuir també decisivament a
que en un futur pròxim les idees de progrés governin
Espanya.
V
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la cloenda de la Jornada Europa pròxima: El nou Federalisme Europeu
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-02-15
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Europa Pròxima
Europa
Federalisme
Socialisme
Ciutats
Regions
Territoris
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Description
An account of the resource
Jornada organitzada pel Grup parlamentari del Partit dels Socialistes Europeus, en dues taules sobre el "Nou Federalisme europeu" i "Ciutats i regions, motor de l'Europa pròxima".
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 295
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/2812/19970604_ElPunt_EuropaMesAProp_PM.pdf
b21230edc71372997f9a12b0f43c3a28
PDF Text
Text
PUNT DE VISTA
EL PUNT / Dimecres, 4 de juny de 1997
L A
T
R
I
B
U
N
A
L
Europa, una mica més a prop
dans. Els estats, els espanyols
com a espanyols, els fi-ancesos
com a francesos, etc, ens sentim
així més forts. Però no oblidem
que, per al ciutadà, «Europa
també cobra vida a través de la
cooperació transfronterera, interregional i municipal» —com
diu la declaració d'Amsterdam— i tampoc no oblidem
que, amb vista als grans desafiaments (com poden ser el de la
unió econòmica i monetària,
l'Europa social, i tarnbé per a la
pau entre els pobles), «Europa
necessita el ple suport de les regions, ciutats i municipis, amb
tota la seva diversitat i autonomia». En aquest front ens trobem els participants a la Cimera.
Hem avançat un pas més cap
a l'entesa i ens queda una bona
X.E.I. tirada per recórrer. De moment,
cal confirmar que la Conferència Intergovemamental sigui sensible a
les peticions ambicioses però raonables
del Comitè de les Regions i que doni la
seva benedicció al nou símbol polític que
s'ha iniciat amb aquesta cimera.
decebut per no tenir la meva plaça degudament representada, però sens dubte el
futur corregirà aquest error. La història
no es pot aturar. De mojnent Barcelona,
com tantes vegades, va suplir dignament.
El gran repte de la Cimera d'Amsterdam va ser confirmar que aquells centenars d'accents diferents podien trobar un
llenguatge comú. Aquest repte es va assolir. Al final, alcaldes i presidents van rubricar una declaració política que els avala com a actors imprescindibles de la
construcció de l'única Europa que la gent
del carrer pot acceptar. Una Europa intel·ligible, propera i raonable.
Probablement, els governants que ens
vam reunir a Amsterdam som un bon
contrapunt al perill d'una Unió integrada
per funcionaris allunyats dels problemes
quotidians o d'una Europa dels estats que
no aconsegueix explicar-se davant els ciutadans. L'anomenat dèficit democràtic és
un problema apressant. Necessitem, no
obstant, que els estats exerceixin com a
tals, amb autoritat. Necessitem que Europa sigui forta, més poderosa en tot allò
que desborda la capacitat dels goverqs:
Bòsnia, l'Orient Pròxim, el Magrib i també la mundialització de l'economia o els
reequilibris territorials necessaris, sense
oblidar els drets fonamentals dels ciuta-
T
é-gràcia, això que ha passat a França.
Veure que a Chirac li surt el tret per
la culata tan escandalosament és molt
agradable. Contemplar la fal·libilitat del
poder, com aquests polítics orgullosos que
presumeixen de ser la venerable encarnació
del seny, de la raó, de l'ordre —per aquí
també en tenim algun— s'equivoquen tan de
ple és reconfortaiit. El gran Chirac va avançar
les eleccions perquè comptava que els seus
les guanyarien, tant se val. Necessitava que
la gent digués amén. En realitat convocava
un referèndum de confirmació de la dreta
per poder aplicar després mesures encara més
T
Í
P
Finalment, és bo fer constar que l'èxit
de la reunió va ser també el poder manejar les dificultats i la complexitat de les
nostres diferències.
La convocatòria va ser sorprenentment fàcil i ben entesa des del seu inici.
Es va poder confeccionar amb rapidesa la
llista d'assistents, l'evidència de la qual
era discutible, però que va aconseguir un
acord unànime. L'elaboració de la ponència va ser àrdua, apassionada i dura
en alguns moments (com havia de ser).
No obstant, la voluntat d'arribar a un bon
pacte va superar les distàncies ideològiques, culturals i personals. El balanç final
és molt apreciable, sobretot perquè no es
va defugir abordar temes substancials en
nom del consens.
Regions i ciutats comencem un nou escenari de diàleg que ja és irreversible.
Aquest és el balanç de la primera Cimera
de Regions i Ciutats. Algú dubta que la
segona ja està en marxa?
Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona i
president del Comitè de les Regions de la UE
T
I
MIQUEL PAIROU
dràstiques i liberals que les que va intentar
Juppé sense èxit. Però a França hi ha tradició
democràtica i a pesar que som a l'època de
les rentades de cervell televisives i de les
grans manipulacions de les masses, els francesos tenen més forrnació política, criteri personal i memòria que altres europeus i han
S
L
E
R
I
A
I
S
I
A
ra aquesta gelatina de sentiments
en què s'ha convertit el barcelonisme
de carnet tremola perquè te'n pots
anar al Piemont amb els teus llibres,
la teva urbanitat i el títol de català universal
sota el braç. Ni cas, tu... La gelatina pot
arribar a espesseir-se, però.sempre serà
de consistència tova i manipulable. Un
fitxatge pastanaga, un trofeu, i ja la tenim
fosa. A més, pensa que t'idolatra a tu, sí,
però també a un búlgar que escup, trepitja
i renega sense parar i a un brasiler hàbil
però totxo que no sap si amb,sis mesos
enllestirà l'únic llibre que pensa llegir a
la seva vida. No n'esperis gaire, de la gelatina. Encara en mamaves quan un home
arribava amb males arts a la presidència
de Can Barca i una guàrdia pretoriana batejada com els morenos li feia la feina bruta.
Va venir amb una idea insígnia: despolititzar (o sigui, des-
catalanitzar) el club.
Dinou anys després,
el soci continua bevent a galet i tancant
els ulls al joc subterrani de la llotja. Tot
sigui per un Barca
triomfant! Tu ara ja
no et mames ni el dit,
però ell, protegit per
una massa acrítica
que se li aglutina a
les assemblees, tam^
poc. I ja té temptacions plebiscitàries!
«Després de tants
anys, el soci no necessita que jo faigi campanya», diu. Mira-que sortirà reelegit i et
fotrà canari més endavant...
Ai, Guardiola, esportista elegant, lector,
català universal, ves-te'n i no els expliquis
res, als piemontesos. Fes-nos quedar bé.
No els diguis que al soci no se'l pot enganyar
però sí confiscar-li al camp les pancartes
crítiques..Ni els parlis de l'únic president
que guanya vots a base de sanglotar per
la tele. Ni d'aquella mena de Torras i Bages
que fuma montecristos i que té fil directe
amb la Verge de la Mercè. Ni del ric hoteler
que entre martingala i martingala se suca
.a les fonts públiques per fer-se el graciós.
Ves-te'n a Itàlia, jugador fi, amb la teva
maduresa, i ni piu, d'aquesta comèdia tan.
poc divina.
«Ai, ves-te'n i no els
expliquis res, als
piemontesos. Fes-nos
quedar bé. No els
diguis que 'al soci no
se'l pot enganyar'
però sí confiscar-li al
camp les pancartes
crítiques»
C
Per molts anys^
senyor Chirac
N
Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 4/6/1997. Pàgina 5
R
A
u
RAMON SARGATAL
•
F
E L
G
Bon vent^
Guardiola
PASQUAL MARAGALL
a pocs dies, a Amsterdam, en la Cimera de
Regions i Ciutats que
va organitzar el Comitè
de les Regions de la
UE vam verificar que
existeix una Europa (fins ara
massa oculta) que aconsegueix
convertir la diversitat en un px)derós al-legat de cohesió. Durant dos dies, més de dos-cents
governants territorials, alcaldes i
presidents de regions van debatre i consensuar la marxa de la
construcció d'Europa. Va ser
una esplèndida novetat.
Fins ara, per a tot el món, Europa era aquesta fotografia de
quinze personatges, amb rostres
ben coneguts. Com en els processos de revelatge, a mesura
que la imatge avança i es va definint, apareixen noves precisions, emergeixen nous rostres. I
amb això ens acostem a una realitat més
detallada, amb matisos i tons. Això és el
que va succeir a Amsterdam.
Aquesta Europa dels ciutadans que reclamem des de tots els fòrums s'ha fet
una mica més òbvia. Ciutats i regions sense fissures (i això és un esdeveniment
molt rellevant) han confirmat que el fet
de ser diferents no és un llast per a la
Unió, sinó tot el contrari.. La diversitat
d'identitats és una enorme riquesa, que
sens dubte constitueix el nostre fet diferencial. Aconseguir una Europa unida en
allò indispensable, però respectuosa amb
totes les cultures i dialogant fins als nivells més propers a la gent, és exactament
una utopia que convé perseguir.
De vegades (molt poques), les utopies
semblen concrétar-se en un instant històric, i a Amsterdam això va ocórrer. L'alcalde de Bilbao comentava el sentiment,
no exempt d'emoció, d'ocupar la seva
plaça entre Berlín i Baviera, amb la presència una mica més enllà de Birmingham, les Balears i Bolonya... Alguns eren
molt escèptics respecte a la idea de convocar eti peu d'igualtat les regions (les
grans i poderoses, i també les més petites
i dèbils) juntament amb les grans ciutats
i totes les associacions de governs locals
d'Europa. Com a català em vaig sentir
A
E L
V
E
S
P
E
R
«Viya er Beti»
apíofitat l'ocasió que els va oferir Chirac no
per dir-li amén sinó per girar la truita.
Quan Chirac va decidir-se a convocar eleccions anticipades ho devia fer en virtut del
que vaticinaven les enquestes i del que aconsellaven els analistes al servei de la presidència.
El fracàs d'aquestes enquestes i d'aquests analistes omple de satisfacció, no perquè hagin
guanyat els socialistes —que ja ho tindran
difícil— sinó perquè posa d'evidència que alguns ídols del món actual —l'estadística política, els estrategs— tenen els peus tan de
fang que poden provocar grans desastres. Per
molts anys.
P
JOAN POYANO
oques coses hi ha més absurdes que el relativisme patriòtic, conducta segons la
qual (per posar un exemple hipotètic) els de Vila-seca estan a
matar amb els de Salou, però fa• ran front comú tarragoní contra
un de Sant Pol de Mar que gosi
ridiculitzar Port Aventura, maresmenc que automàticament rebrà
l'ajut d'un mataroní, qui per patriotisme comarcal oblidarà temporalment les moltes vegades que
s'ha sentit dir capgròs per l'esporàdic col·lega; i tots junts faran
pinya catalana contra els andalusos... i així successivament.
Aquest comportament frívol amb
les enemistats s'ha encomanat al
futbol, on es pot veure madridistes
antibarcelonistes (termes gairebé
sinònims) desitjar que el Barca
guanyi la recopa pel simple fet
qüe és un equip espanyol. Una
mania sana s'ha de mantenir a
les verdes i les madures —sobretot
si va contra el veí, ja que la proximitat és indici que hi ha base
real en la rancúnia—, i per això
s'ha d'aplaudir sense reserves la
coherència del Betis, que va fer
l'impossible per perdre davant
l'Sporting i assegurar-se que l'odiat Sevilla baixa a segona divisió.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
10. Comitè de les Regions (CdR)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-1998
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Europa, una mica més a prop
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-06-04
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Subject
The topic of the resource
Europa
Comitè de les Regions
Europa Pròxima
Ciutats
Regions
Cimera d'Amsterdam
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Punt
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Còpia extreta de l'Hemeroteca de l'Arxiu Municipal de Girona. Hi ha una còpia en paper a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2610/_Il_sindaco_Maragall_Catalunya_EL_PAIS_Catalunya.pdf
4c462ac6bce5ec07f0a7df8602d6a051
PDF Text
Text
LA CARTA DEL CORRESPONSAL ›
‘Il sindaco’ Maragall
A Roma recorden l'exalcalde de Barcelona curiós i dolç, però capaç de baixar d'un
taxi per posar ordre al trànsit
DANIEL VERDÚ
Roma - 27 ABR 2019 - 19:32 CEST
Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, a Roma, el desembre de 1997. AGUSTÍ CARBONELL
�Els capritxos arqueològics del mercat immobiliari romà —cada període té els
seus des de fa més de 2.700 anys, no us penseu— van voler que un enamorat del
Mediterrani com Pasqual Maragall acabés vivint on començava la via Aurelia.
Just aquí, a la via Titta Scarpa, número 2, al costat de l'illa que forma el Tíber a
l'altura del Trastevere, va passar un any de la seva vida amb la seva dona Diana i
el seu fill Guim. El seu rastre, els records del període que va cimentar el seu salt
cap a la Generalitat, romanen entre els carrerons del centre, en el paper groc
tacat d'oli de les fritades de cervells i carxofes de l'hostaria Dar Buttero. També
en les lectures d'aquells dies, des de Semprún a Thomas Mann passant per Edgar
Morin, i en el dietari que va publicar a La Vanguardia anticipant idees que
vindrien. Però, sobretot, és fàcil fer revifar el seu record en l'admiració que
despertava en la socialdemocràcia italiana, fascinada llavors amb la seva obra a
Barcelona i que es va posar dempeus quan va arribar.
Maragall va aterrar a Roma el setembre del 1997, poc després de la Diada
d'aquell any. Va passar també un temps breu en un hotel a l’Aventino, just on la
via Marmorata obre les portes del Testaccio. Després va viure un temps en un
àtic prestat a la Villa Borghese, un espectacle amb vista als jardins del Principe
per sobre de les possibilitats estètiques de gairebé qualsevol. Ell havia arribat
amb un Ford Escort familiar platejat que va conservar anys després –“el romà”
l’anomenava– i amb el qual va recórrer tot el Lazio amb la seva família. Aquells
dies explotava el furor dels telefonini al carrer —cap país es va donar un cop al
cap tan fort amb la qüestió— i l’Inter de Milà acabava de pispar Ronaldo al Barça.
Va passar quan les graderies del calcio encara feien més soroll que les de la
política a Itàlia, on un discret Romano Prodi inhalava els últims vapors de finezza
que quedaven al Palazzo Chigi.
Roma, en ple prejubileu, somiava encara amb ser una estrella en una moderna
constel·lació europea des que havia ajudat a fundar-la. Francesco Rutelli, valor en
alça de la socialdemocràcia, la dirigia des de dalt del Campidoglio, just on s'havia
signat el Tractat 40 anys enrere. Una ciutat llavors en plena efervescència
cultural i urbana, convertida en un malson ingovernable anys més tard (encara
que els embussos fossin els mateixos, com el mateix Maragall va patir i va
intentar posar-hi ordre ell mateix baixant d'un taxi camí a Fiumicino). Però el
cotxe obliga a Roma. I els dimecres conduïa pacientment també a través de la via
�Ostiense per arribar a les seves classes a la Universitat Roma-Tre: un curs creat
especialment per a Maragall que van anomenar Europa Prossima.
ADVERTISING
Pisos y casas con hasta un
40% de dto.
Descúbrelos aquí
inRead invented by Teads
El 10 de desembre, el dia que es va estrenar com a professore, l’escoltaven a la
primera fila les principals branques de L’Ulivo, l'artefacte electoral que havia
començat a funcionar un any abans. No s’ho van perdre el filòsof i llavors alcalde
de Venècia, Massimo Cacciari, o el mateix Prodi, que segons explicava a la
crònica d'aquell dia Enric González, va haver de fer equilibrismes vaticans per
enaltir alhora el seu amic Jordi Pujol i Maragall. També va ser-hi, per
descomptat, Rutelli, tan incapaç llavors com avui d'ocultar la seva admiració per
“Pasqual”. “És l'alcalde contemporani més gran d’Europa. Així el vaig presentar
una vegada en un míting i es va quedar de pedra. Era una barreja entre
intel·lectual i administrador, alguna cosa raríssima en la política. A Barcelona va
ser capaç d'implicar l'energia de l'alliberament del franquisme en un projecte
col·lectiu. No era un líder arrogant, era el cap d'un equip”, assenyala Rutelli al
telèfon. Deu anys després, va rebre la trucada del seu amic que li parlava
d’Eisenhower, aquesta manera que tenia Maragall d'ironitzar amb la seva
malaltia, i sobre com pensava combatre-la.
�"La nostra mirada federalista ha estat malmesa per
pulsions secessionistes i centralismes burocràtics",
considera avui el seu amic i llavors alcalde de Venècia,
Massimo Cacciari
Jordi Pujol ja havia consumit la meitat de la seva penúltima legislatura i
Maragall, que aquell any li va enviar una felicitació nadalenca des de la seu de la
premsa estrangera amb un grup periodistes disbauxats i el mateix Romano
Prodi, repetia a tothom que no tenia intenció de provar sort a l'altre costat de la
plaça de Sant Jaume. Roma era només una pilota d'oxigen, una càmera
hiperbàrica després de 15 anys al capdavant de l'alcaldia de Barcelona. Fins que
el va visitar Felipe González per convèncer-lo del contrari, segons ell mateix va
explicar en un míting a l’Hospitalet el 2006 juntament amb l'expresident del
Govern. Enric Juliana, llavors corresponsal a Roma de La Vanguardia, va dinar i
va xerrar algunes vegades amb ell durant aquell curs. “És difícil saber què
pensava. Però buscava verificar realment si volia fer el pas. I allò passava per
veure si l'hi demanaven i amb quins arguments. Comprovar si es creava un cert
desig que fos candidat. Va entendre que la millor manera era desaparèixer un
temps”.
El camí, al cap i a la fi, semblava lògic. Els seus amics als ajuntaments d’Itàlia
també havien fet passos. Les ciutats eren llavors el millor esquema per regenerar
la política nacional, just el que intenta avui una altra vegada tímidament Itàlia.
Walter Veltroni, que succeiria tres anys després Rutelli, es convertiria en
secretari general del nou artefacte socialdemòcrata al país una dècada després.
“Ens vam veure moltes vegades, a Roma i a Espanya. Sempre m'han impressionat
dues coses que no són freqüents en nosaltres: la curiositat i la dolçor. Sempre em
va semblar que tenia aquesta doble característica que, en el fons, és filla de la
mateixa mirada cap a la vida. Ell era curiós per tot el que és nou: cultural, social,
polític. Per també molt acollidor, sense aquesta violència de les certeses que
lamentablement ens asfixien avui. Era un home més travessat pels dubtes que
per les certituds”.
�MÉS INFORMACIÓ
Llegeix totes les
cartes dels
corresponsals
Una manera de projectar el món a les antípodes de la que
recorre Europa, com recorda el seu amic Cacciari amb certa
amargor. “Va demostrar unes idees molt clares sobre
l'exigència d'un veritable federalisme, especialment a escala
europea. Un pensament que compartíem els alcaldes dels anys
90 que ha estat traït a tot arreu. Vam ser picats per les pulsions secessionistes i
els centralismes burocràtics a la madrilenya i a la romana. L'última vegada que el
vaig veure, fa uns deu anys, estava completament desconsolat pel naufragi de les
nostres idees, que ha portat el desastre als nostres països, també a la Unió
Europea. Van ser derrotades i es va imposar el que veiem avui, començant a
Roma”. Una anècdota, i això aquí sempre consola, si un pensa que després de 28
segles aquesta ciutat encara funciona.
S'adhereix als criteris de
Més informació >
ARXIVAT A:
Pasqual Maragall · Roma · Itàlia · Europa Occidental · Europa
CONTENIDO PATROCINADO
Ahorra hasta 12.000 €. Sin
comisiones y tiempo récord.
Disfruta del connecting box del
Citroën C4 Cactus. Pide tu oferta
Hermosas ubicaciones
abandonadas en las ruinas
HOUSELL
CITROËN
EDITOR CHOICE
I A MÉS…
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Hyperlink
A link, or reference, to another resource on the Internet.
URL local
The URL of the local directory containing all assets of the website
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
URL
<a href="https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html" target="_blank" rel="noopener">https://cat.elpais.com/cat/2019/04/27/catalunya/1556385182_568742.html</a>
<a href="https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html" target="_blank" rel="noopener">https://elpais.com/ccaa/2019/04/27/catalunya/1556384330_308992.html</a>
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
‘Il sindaco’ Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Roma
Europa Pròxima
Acció política
Biografia
Description
An account of the resource
Article sobre l'estada romana de Pasqual Maragall, a finals dels 90, a El País (27/04/2019) del corresponsal del diari, Daniel Verdú. Repassa els mesos que Maragall va viure a Roma entre 1997 i 1998.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Verdú, Daniel
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Article
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019-04-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/746/19980502_LV.pdf
8c3f20e81f57e9de18739ca6aeef749d
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
02/05/1998
La Vanguardia, p.020, Opinión
¿Sabático? DESDE ROMA
Autor: PASQUAL MARAGALL
Cuando llego a casa por la tarde es mediodía o primera tarde en Nueva York. Entran los correos
electrónicos, los "mails". A veces el "toshiba" no consigue conectar y hay que esperar a la
noche. A las doce es la mejor hora. Organizamos en Nueva York un nuevo seminario con Mary
Ann Newman, la flamante premio Carner del día de Sant Jordi, la americana que mejor habla
catalán y conoce mejor a D'Ors, la sobrina de Arthur Miller, la colaboradora de Xavier Rubert y
Pep Subirós en la Cátedra Barcelona de NY University. Ayer noche, yo ya dormía, entró su
traducción al inglés de las notas en catalán para el seminario sobre la "Devolution of power to
Regions and Cities. A Road to European Citizenship". Faltan cuartos y habrá que hacer un
último esfuerzo en la obtención de fondos. Llamaré a Merril Lynch.
Por la tarde Bricall había hecho una magnífica exposición sobre la Europa de las ciudades y las
universidades en mi tercer seminario romano ("Modello Barcellona"). A mediodía estuvimos
en la Galleria Borghese admirando esos Berninis en que los dedos se hunden en la carne de
Dafne como si en vez de mármol fuera de algodón. Pero no pudimos terminar la visita.
"L'Unità" nos esperaba para una entrevista frente al antiguo Matadero del barrio del Testaccio.
Dejamos a Diana con los Vila-Abadal/Romaní en la Pinacoteca.
Me despierto al alba y redacto unas notas para este artículo y otras, más difíciles, para definir
posiciones ante la avalancha de presiones desencadenadas por el magnífico trabajo del tándem
Almunia-Borrell. No habrá elecciones pronto. Mejor. Cada cosa a su tiempo. Debo terminar de
lanzar el Aula Barcelona en la Universidad Central y queda mucho trabajo por hacer hasta fin
de año.
Hablo con Luigi Zanda, director del Giubileo, del post-Giubileo en Roma. Me gusta colaborar
con ellos y lo voy a seguir haciendo. Ponen una consultora importante a trabajar en ello. Yo
debo supervisar. Truñó ya está ayudando en el plan Torino 2006. El embajador, siempre activo,
me llama para que hagamos algo parecido con Génova. Parece que relanzan el canguro
Génova-Barcelona.
Barcelona en todos lados. El domingo llega Richard Rogers para hablar en mi seminario el
lunes. Él es uno de los propagadores del modelo Barcelona en Londres, al tiempo que el
inspirador del Millenium. El martes participo con Prodi y Bassanini -el gran reformador del
estado italiano- y también con Monti y la Bonnino, los dos comisarios italianos de la Unión
Europea, en la presentación de la reforma.
El miércoles, avión a Nueva York, seminario sobre la Europa próxima y vuelta a Roma el
lunes, parando en Barcelona para recoger a mis padres. Y más sesiones en Roma Tre, la tercera
Universidad. Firmaremos seguramente un convenio Roma Tre- Universitat de Barcelona para
seguir adelante con el programa.
¿Sabático?
PASQUAL MARAGALL
132 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
02. Activitat professional
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista.
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1209
Title
A name given to the resource
¿Sabático? DESDE ROMA
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Universitat
Europa Pròxima
Model Barcelona
Roma
Nova York
Ciutats
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-05-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat professional
Articles