1
10
2
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall
Type
The nature or genre of the resource
Subsèrie
Description
An account of the resource
Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall.
Imatge en moviment
A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.
Duration
Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)
41:15 min
Producer
Name (or names) of the person who produced the video
Benecé Produccions
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Carme Valls
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Muñoz, Josep M.
Valls Llobet, Carme
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Federalisme
Feminisme
Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Description
An account of the resource
Entrevista a Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945), endocrinòloga i política.
El 1966 participa en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, acte conegut com a caputxinada.
Des del 1983 és membre de l'ONG Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris dedicada a evidenciar les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris.
Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI (2005-2016).
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya (1999-2006).
Vicepresidenta de Federalistes d'Esquerres (2012-actualitat).
Source
A related resource from which the described resource is derived
<iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/321740407" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe>
<p><a href="https://vimeo.com/321740407">Testimoni Pasqual Maragall: Carme Valls</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p>
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Audiovisual
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Galeria Carles Taché
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>Entrevista a Carme Valls Llobet del </span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span> està subjecta a una llicència de </span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span> </span>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018-07-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
Testimonis Pasqual Maragall
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1267/19920325d_00474.pdf
c030f0f73a839cdd5544810853c89c33
PDF Text
Text
DUES
FILLES
D E
CIUTAT
Montserrat Roig fa dir a "Nata hia", protagonista d"'El temps
de les cireres ",
una frase que jo l'entenc com una declaració
de principis sobre tota la sev
obra. Diu així:
"Jo també creia que aquesta ci tat s'enfonsava però a fora he
comprès que la ciutat, la port m a dintre".
La protagonista s'ha passat do ze anys a Londres, del 1962 al
1974, i a l'hora del retor
descobreix una ciutat que
"s'havia tornat sorollosa", c desorganitzada, com "un immens
cadàver esventrat" -diu-. I
desfigura
de
cop
tots
en front d'aquest caos que
els
paisatges
enyorats
de
l'adolescència, el personatge no dubte en proclamar aquell
"acte de fe", la fidelitat al qual ha fet grans moltes filles
i fills d'aquesta Barcelona "c Dvarda i crudel i grollera" que
deia el poeta.
Montserrat Roig portava dintr
com la seva, com el nodriment
seu la ciutat i aquesta fou
B àsic
de la seva millor obra de
narradora ._i novel.lista, per b5 que en el seu intens treball
periodística, Barcelona emergeix, també, sovint, com una fita
fonamental, com el recordatori necessari per a no oblidar
quin era el marc urbà de l compat cultural, social, polític,
profundament ètic de i'escript ra.
Maria Aurèlia Capmany, l'aitr
figura a la qual avui retem
homenatge també dugué dintre seu, grontxant-se a la seva
mirada, arrapada al seu metabolisme, la ciutat de Barcelona.
Més encara: Maria Aurèlia apmany representa, per ella
mateixa, un segment important 'aquesta Barcelona nostra.
Quan no hem pogut avesar-nos a l'absència de la paraula de
Maria Aurèlia -una paraula serena i agoserada, lluminosa i
punyent, polèmica i tendra-, r ecordem els mots i, sobretot,
�les actituds d'una personalita t entranyable i potent. I e].s
uns i els altres, els mots i les actituds, ens parlen d'una
decididament
bel.ligerant,
activament,
barcelonina
bel.ligerant amb una ciutat q^je és també "vana i coquina, i
traïdora i grollera" que digué el mateix poeta.
Tots saben que Barcelona no fot per Maria Aurèlia Capmany tan
sols ].'espai que 1i subministr à material per a la seva obra
literària. Ella va veure i v iure i sentir la ciutat com
aquella entitat mòbil, canviant, escenari de conflictes
diversos. Vul l recordar que qu n encetarem plegats la primera
de les converses que aplegaria la col.lecció
"Diàlegs de
Bàrcel.ona" que ella s'inventà, va insistir-me en la
necessitat d'entendre la ci tat, no pas com va fer-ho
Descartes, que la veia com un 'pla establert prèviament en el
qual tot concordà, sinó com u organisme viu amb variants i
amb evolucions".
Jo li deia -érem el. 1984- que
avia arribat "l'hora de crear"
i ella m'advertia de la neccpsssitat de fer-ho tenint en
compte "els modes de vida, la cultura (...) de la ciutat que
és el fet de viure d'una manera determinada, creativa i
comunicativa". Recordo, per ej omple, com m'aconsellà de fer
de les places -aquests indrIts que de vegades susciten
controvèrsies perfectament banals- no només "els punts de
concentració amb motiu de gran $
esdeveniments" sinó "un lloc
d'esbarjo quotidià", un espai
profundament vinculat a la
nostra personalitat col.lecti va. No voldria que aquesta
recomenació i'oblidessim mai.
Montserrat Roig i Maria Aurèl a Capmany: dues barcelonines
d'excepció, dues generacions ben distintes agermanades per
una passió ciutadana,
expressada,
també,
de distintes
maneres. Voldria, amb poques paraules, trametre la impressió
que jo tinc d'aquestes
escriptores
dues
concretament, a com viuen i sen ten Barcelona.
en
relació,
�En el paisatge literari de Mo tserrat Roig, Barcelona ocupa
un lloc preferent, un lloc q u es tradueix en grans primers
plans, que és com les coses
es veuen bé, i que ella va
reseguir amb minuciositat, s nse deixar cap estança, cap
racó, cap perfum, diria jo, pe
Tanmateix, però, hi havia
explorar.
1 desig de la perspectiva
general, de la visió de conj unt, de la "panoràmica ",
per
emprar de nou un terme cinamatogràfic. I des d'aquest punt de
vista, em permeto d'aconsellar tothom que s'interessi per les
fesomíes de la ciutat, la lectura de "Barcelona a vol
d'ocell." que Montserrat Roig va escriure el. 1984. Els textos
que acompanyen les fotografies magnífiques de Miserachs, són
d'una precisió admirable; sór, textos que descriuen i que
interpreten i que ajuden a comprendre la petjada de l temps
damunt la closca de l.a ciutat i el sentit dels canvis que ha
conegut el conglomerat urbà.
Montserrat Roig, però, i com dic, el. 1984 ja havia acreditat
a bastament, la seva vàlua .1. terària en la descripció dels
paisatges bercelonins i dels segments ampliats de l.a ciutat.
Ella era una mestra de les distàncies curtes. "Molta roba i
poc sabó..." (1971), "El tenps de les cireres" (1977) i
"L'hora violeta" (1980) són el que se'n diu històries de
ficció, llibres merescudament premiats i que ens ofereixen
càlides, emocionants històries de ficció. Però si una cosa no
és gens fictícia en aqueste
narracions i novel.les sinó
fruït d'una capacitat desc iptiva, penetrant i exacta,
aquesta cosa és la ciutat
mateixa i,
específicament,.
l'Eixample barceloní.
Estic convençut que qual.sevo. persona o investigador que
vulgui entendre l'evolució i la realitat més pregona del que
és i del que ha estat el. nostre Eixample i més específicament
encara, l'Eixample modernista, haurà de tenir en compte les
pàgines magistrals que Montserrat Roig dedicà a les anades i
vingudes dels seus personatges per les cases d'aquest sector
3 -
�de 1.a ciutat. Com Mercè Roc g reda, que ens explicà Gràcia
d'una manera resplendent, Montserrat Roig ens ha descobert
els secrets d'una Barcelona
senyorívola construïda, pastada
per una burgesia de tombant de segle, que els nous temps
havia d'encerclar en múltiples contradiccions.
A través de les protagoni mes, femenínes i feministes,
Montserrat Roig ens ha explicat la topografia de l'Eixample,
la seva arquitectura abocada les onades verdes dels plàtans
però també la seva estratificació social i la seva atmòsfera
única.
1 em plau recordar que aquesta capacitat i vocació per
descobrir-nos un món que imprimeix caràcter a tota la ciutat,
prové, em sembla a mi, d'un barcelonisme heredat d'aquell
patriarca de "les Roig", d'Un senyor de Barcelona que fou
Tomás Roig i Llop. A l cap i a la fi, l'escriptora és un
empelt poderós d'una generació barcelonina que, les que han
precedit la meva han menystingut excessivament i que a
nosaltres ens pertoca de reiv.ndicar.
De la casa del senyor Tomàs Roig i Llop, la Montserrat va
aprendre el seu barcelonisme
de la seva mare, l'esperit de
revolta aplicada a causes tad justes com la conquesta de la
llibertat de la dona. Tot aquest perfil de barcelonina,
artista, intel.ligent i mili tant -un perfil necessàriament
simplificat- el trobem, crec jo, en un text que no consta
entre les obres majors de l'escriptora però que no em
resisteixo a recomenar. És
aquell que du per títol "De
finestres, balcons i geleries " que es publicà el 1989 en el
conjunt de relats "Barceldones". És el que en una de les
primeres línies ens diu que "primer pertanyem a una casa.
Després, conquerim el carrer"
I el recomano perquè a caval 1 de com és l'interior de les
vivendes i de com s'hi mou 1. seva gent, esdevé l'expressió
definitiva d'un barcelonisme, el de la Montserrat Roig,
�fonamentat en la dignitat per sonal i civil.
I he de referir-me -un tr mit gairebé superful atesa la
dimensió de l personatge- al barcelonisme de Maria Aurèlia
Capmany. Costa poc de fer ho, perquè és d'una obvietat
aclaparadora, i alhora costa molt perquè es manifesta en gran
part d'una immensa produccié, literària on trobem més d'una
cinquentena de llibres publicats.
Com en el cas de Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany
prengué Barcelona com a motiL central de moltes narracions. I
ho feu amb el propòsit ambiciós d'entendre tota la ciutat, de
eopsar-ne les energies centrpetes i perifèriques de tota la
nostra urbanitat.
A una de les seves novel..l
més reeixides, "Un lloc entre
els morts", premi Sant Jordi 1967, la figura d'aquell Jeroni
Campdepedrós assoleix la dimensió d'un mite per explicar-nos,
gradualment, com era la Barcelona dintre-muralles, la que
havien anat construint senyors i menestrals i que al llarg
dels segles XVII i XVIII arribà a exhaurir totes les
possibilitats de creixement.
Maria Aurèlia "pensava" efectivament, en tot Barcelona. I
probablement per això, després d'aquella gran novel.la,
s'empescà un altre relat per interpretar la dialèctica entre
la Barcelona central i la Ba*celona dels barris. Em refereixo
a aquell. "Feliçment, jo sóc na dona" que va escriure el 1969
i en la qual, la protagon sta, la "Carola", trepitja la
ciutat entre el barri de Santa Catarina i Sant Andreu i tots
ells erms que hi havia entre els dos indrets.
Si hi ha hagut una veu, més enllà de la deis urbanistes i
sociòlegs, que hagi entès 14 transformació de la Barcelona
d'aquest segle, amb les pulsions i misèries de la gent que la
feu créixer, aquesta persona és Maria Aurèlia Capmany.
D'aquell diàleg al qual m'he referit, recordo la passió amb
�què m'explicava els desastres que s'han perpetrat a Barcelona
a causa del que en deia "].'ús i l'abús del terreny". Parlava
amb passió, també, dels error
comesos i de les expectatives
s
malmeses i, sobretot, s'entu ^ > iasmava parlant de la gent: de
la nostra burgesia dimissioná ria i de qüestions tan punyents
com és ara la de ].a integra ció de cultures que avui se'ns
presenta amb nous registres i noves interpel.lacions. Em
deia: "hem d'establir el
gador exacte de l diàleg i de
d
l'oferta integradora". I terjia la raó, una raó que hem de
posar al primer rengle de les nostres preocupacions
col.lectives.
'Aquella estudiant de l'Instit ut Escola, veïna durant anys de
la Rambla, es va deixar t 'mptar per l'Eixampie. Primer,
Balmes, després Mallorca-Er ric Granados. Justament, quan
vivia aquí, li vaig proposar
que assumís la responsabilitat
de la gestió cultural qu e
correspon a L'Ajuntament. I
convidada ara per un deure
globalitat de la ciutat, és
cívic, a reflexionar sobre la
4
dir, a traduir en activitats i
serveis una reflexió de sempfe, Maria Aurèlia torna a sentir
la crida de dintre-murall.es,hla dels carrers i places del seu
Jeroni Campdepedrós. I s'ins al.là a la Plaça Reial perquè, a
la fi, no deixava de creure n la capacitat de renovar-se que
ha demostrat la Barcelona Ve 1.
més a més de grollera, trafdora i covarda, e l poeta veia la
Barcelona nostra com una civat riallera i Maria Aurèlia era
A
el testimoni vivent d'aquesita condició ciutadana. La seva
ironia, la seva murrieria 4iue traslladà a la novel.la, a
l'assaig, al seu millor teatre, als nombrosos articles de
batalla, es tranformava fàcilment en una alegria desbordant.
Tinc ben present quan em
digué aquell disbarat de la
Virreina. "Si la ciutat vo 1 premiar-me, deia, quan sigui
vella, que em deixi viure al Palau de la Virreina".
El desig no s'acomplí però
tl
6
fet que de la Virreina hagin
�sortit i surtin des del 1984 totes les grans iniciatives i
reptes culturals que es planteja ].a ciutat, es deu a Maria
Aurèlia Capmany i a un capteniment que esdevingué emblemàtic
d'un barcelonisme que ens segueix alliçonant cada dia.
Barcelon a, 25 de març de 1992
A
g
v ^. Q_ ^\ Q t Y16k o
v
^1.1 V't i¡s-!abi
7 t
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4173
Title
A name given to the resource
Acte homenatge a la senyora M. A. Campmany i Sra. Montserrat Roig
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Aula Magna. UB
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Literatura
Barcelona
Model social
Roig, Montserrat, 1946-1991
Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991
Feminisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-03-25
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències