1 10 33 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf 008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08 PDF Text Text Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal, autoritats, amigues i amics, D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar el pregó de les Festes de Maig. Lleida és tota una peça de convicció sobre la història del nostre país i sobre la seva obertura a la Península ibèrica i a la Mediterrània i Europa. La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era cristiana i franca: una marca europea en península mora. La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes. La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i també jueva: mestissa. Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós. Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”. Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la tradició de la Carta de població lleidetana. 1 �I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants altres vem travar un teixit de relacions estretes que van culminar en una política de regadius ambiciosa. Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de paradigma polític a Catalunya. La història i les arrels proporcionen als nostres projectes una major profunditat – el terreny necessari per prendre impuls. Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de mirar endavant. Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física, incontrovertible i rotunda. Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros, Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu Vella. Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas però sense detenir-lo en un trajecte més llarg. La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident geogràfic. Avui en canvi Lleida no és solament un referent metropolità de la Catalunya interior, sinó que també 2 �ho és d’una Euroregió emergent que enllaça Catalunya, Espanya i Europa. És el moment de mirar endavant. Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el futur. Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la col·laboració entre la Generalitat i La Paeria. Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i el Centre Històric en marxa. Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa. Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge de protecció oficial. Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny, conjuntament amb la Universitat de Lleida. Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació de Lleida com a capital de l’agroindústria. Amb l’Aeroport d’Alguaire. I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de la ciutat i amb vies totalment cobertes. Avui la geografia i la política comencen a anar de la mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a Europa. 3 �Les relacions directes entre Estats es complementen ara amb relacions directes entre nacions, regions, i municipis. L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes de proximitat. Els Estats han d’entendre i admetre que les competències que cedeixen “per sota”, les compensen amb la sobirania europea que creen “per dalt” cap a un món globalitzat. No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els estats perquè els toca admetre que son més que res els intermediaris de tot plegat però no els executors. Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials, educatives etc. van avall. A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara 100 anys per a realitzar-se del tot. Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern nacionalista. Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu. Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu cridats a jugar, en part, un paper canviant en un escenari obert. 4 �En poc temps, espero, tindrem una nova organització territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions pròpies. Es necessària la veu dels territoris al costat de la ciutadania i l’empresa. Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables. Un rebuig, un retard ulterior o una modificació substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat, i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari realment desconcertant. Poden els jutges esmenar el que el poble ha referendat? El principi de plurinacionalitat - encara que de manera no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de 1978. El problema va venir desprès amb la teoria del “café para todos”. No és que no hi puguin haver altres autonomies, però pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el mateix grau de diferència que les regions de parla castellana i drets de successió diferents, per exemple, és innecessari. Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada. Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per a la població. 5 �L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions. El govern ho està fent be. I sap que moltes de les qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut. La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca d’alta velocitat amb València, les inversions aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens envolten – això és el que compta. Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i la cultura. I des de baix, des dels municipis. I també hem de projectar-la a una Europa que donarà nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre futur. No es tan important haver estat una part de Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un motor d’Europa. I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una democràcia amb partits i institucions d’àmbit europeu i amples fronteres. Començant, com dic, des de baix. Des de la proximitat. Aquest és també el temps dels municipis de progrés com Lleida. Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que dóna confiança al país. Visca Lleida i visca Catalunya! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lleida Abstract A summary of the resource. Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lleida Festes majors Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf 670bf5692be6c37cedf86093ae91e196 PDF Text Text Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea 02/09/2007 | L’Escala Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya, fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré. Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama. Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa. Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important. Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes, ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer l’agost el mes de juliol. Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu. La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles. Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res. Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura de Paris. No va ser el cas. Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé, van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer en la claraboia oval de la sala. Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl. Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888. �La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns 290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer). Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals, com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives. Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya. 2ª part: I ara què? Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané, Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia. Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc. Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants, sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat. Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar, amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes. I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses: 1 que això va de debò; 2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers) �de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant. El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre. L’Escala. 2 de Setembre del 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. L’Escala Abstract A summary of the resource. Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource L'Escala Festes majors Catalunya Europa Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-09-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/984/19850810d_00082.pdf 5afa7c4172da35501b3215e37cac9226 PDF Text Text PREGO PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL I MIRA AMB MOTIU DE LES FESTES DE CASTELLO D'EMPURIES. 10 d'Agost 1985 �AMICS DE CASTELL6 D'EMPüRIES: VULL AGRAIR -VOS LA OPORTUNITAT QUE EM DONEU D'ESTAR AMB VOSALTRES EL DIA DE LA VOSTRA FESTA. PER A MI ÉS UNA SATISFACCIó I UN HONOR, NO NOMÉS COM ALCALDE DE BARCELONA SINO TAMBÉ DES DEL PUNT DE VISTA PERSONAL. AQUESTES TERRES ESTAN LLIGADES ALS RECORDS MÉS FELIÇOS DE LA MEVA INFANTESA I ADOLESCèNCIA. MOLTS I MOLTS ESTIUS VAIG RECORRER AQUESTS PAISATGES, A PEU O EN BICICLETA, APRENENT 9A ESTIMAR AQUESTA TERRA COM LA VAN ESTIMAR ELS NOSTRES PARES j ELS NOSTRES AVIS. PER TAMBÉ COM ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO ORGULLS D'ESTAR AQUï EN AQUESTA OCASIó. BARCELONA, COM CASTELLó D'EMPúRIES, ÉS UNA CIUTAT QUE ESTIMA LA LLIBERTAT I QUE PER TANT ADMIRA I RESPETA ELS QUE HAN LLUITAT PER LA SEVA LLIBERTAT. �LA VILA DE CASTELLó D'EMPúRIES HA DONAT AL LLARG DE LA SEVA HISTòRIA MOLTES PROVES DEL SEU AMOR PER LA LLIBERTAT. EL COMTAT D'EMPúRIES, DEL QUAL AQUESTA VILA ÉS CAP I CASAL, VOLGUè MANTENIR SEMPRE LA SEVA INDEPENDèNCIA, ENFRONTANT-SE AMB EL BISBAT DE GIRONA, AMB LA CASA DE BARCELONA I AMB ELS INVASORS FRANCESOS. JOSEP PLA EVOCA COM L'AIXECAMENT DEL CASTELL DE MONTGRí DURANT EL REGNAT DE JAUME II REPRESENTA EL DESAFIAMENT DEL REI A LA CASA COMTAL D'EMPaRIES. I AFEGIA: "...ARA, QUAN CONTEMPLO LA SILUETA DEL CASTELL DE MONTGRí DES D'UN PUNT O UN ALTRE DEL PAÍS, VEIG EN LES SEVES PARETS SECULARS UN ACTE DE LA VOLUNTAT REIAL, EL TESTIMONI MUT DE L'EMANACIó D'UNA VASTA SOBIRANIA; PERó, MALGRAT TOT, COM A EMPORDANS, SENTO UNA GRAN ADMIRACIó PER AQUEST LLINATGE GEGANTÍ DE SENYORS DEL FEUDALISME." �SI EM PERMETEU, TANÉ EM CONSIDERO UN XIC EMPORDANèS, I COMPARTEIXO AMB EN PLA NLA SEVA ADMIRACI6 DAVANT L'ESPERIT REBEL D'AQUELLS COMTES. I DES D'AQUESTA DOBLE CONDICIè DE BARCELONí I D'EMPURDANèS PUC VEURE COM ÉS DE PROFITS PER A UN BARCELONí, I AMB MÉS MOTIU SI ÉS L'ALCALDE DE BARCELONA, CONEIXER LA TRAJECTòRIA D'AQUESTA VILA. PERQUE EN PODEM TREURE MOLTS EXEMPLES DE L'AMOR PER LLIBERTAT, COM HE DIT ABANS. PER TAMBÉ ENS OFEREIX MOTIUS DE REFLEXI6 SOBRE ELS LíMITS DEL PODER. ENS RECORDA ELS PERILLS DE LA PREPOTèNCIA I ENS AJUDA A SITUAR EN EL SEU JUST TERME L'APRECIACIè DEL PAPER QUE HEM DE JUGAR COM A CAPITAL DE CATALUNYA. AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA BONA OCASIè PER EVOCAR ALGUNS DELS HOMES QUE DES DE BARCELONA O DES DE CASTELL6 HAN DEIXAT EL RECORD DEL SEU AMOR PER TOTES DUES POBLACIONS: EL CRONISTA JERONI PUJADES,NAT A BARCELONA, QUE, A FINALS DEL SEGLE XVI I COMENÇAMENTS DEL XVII, VISQUÉ I MORí A CASTELLó, ON ESCRIVí LA SEVA CRòNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA; EN TORIBI DURAN, L'OBRA SOCIAL DEL QUAL ENCARA ROMAN; EN SEBASTIá JUNYER,L'AMISTAT DEL QUAL AMB PICASSO HA QUEDAT IMMORTALITZADA A L'OBRA D'AQUEST, COM PODEM VEURE AL MUSEU DEL CARRER MONTCADA DE BARCELONA. �CASTELL6 D'EMPúRIES ÉS, D'ALTRA BANDA, UN PARADIGMA DEL QUE ÉS I HA ESTAT CATALUNYA. LA HISTòRIA DE LES LLUïTES D'AQUESTA VILA PER ACONSEGUIR LA SEVA EMANCIPACIó I LA DEL SEU COMTAT ENS RECORDA LES LLUïTES DE LA PRòPIA CATALUNYA, "EL COMTAT GRAN", PER MANTENIR LA SEVA IDENTITAT. LA PRòPIA CONFIGURACIó DE LA VILA, PRESIDIDA PER AQUESTA MAGNÍFICA CATEDRAL DE L'EMPóRDà QUE ÉS L'ESGÉSIA DE SANTA MARIA, ÉS UN COMPENDI DE LA SEVA HISTòRIA. ELS NOMS DELS SEUS CARRERS ENS PARLEN DE COM ES DISTRIBUIEN ELS OFICIS. LA FESOMIA ACTUAL DE LA VILA ENS ENSENYA COM CASTELLó HA SABUT ADAPTAR-SE ALS CANVIS DELS TEMPS, EN VARIAR L'ORIENTACIó DE LES SEVES ACTIVITATS ECONòMIQUES BàSIQUES: PESCA I SALINES ALS PRIMERS TEMPIn CIUTAT DE MENESTRALS, COMERCIANTS I FUNCIONARIS MÉS ENDAVANT -"CASTELL6, VILA MAJOR, TOT SóN JUTGES I NOTARIS...", DEIA LA CANÇ6-; RAMADERIA I AGRICULTURA, DESPRS, I FINALMENT, EL TURISME. POTSER ARA QUE ENS ACOSTEM A L'ACABAMENT DEL SEGLE, CASTELL6 D'EMPúRIES POT D'UNAR UNA VEGADA MÉS UN EXEMPLE DE LA SEVA VITALITAT I MOSTRAR-NOS A TOTS ELS CATALANS COM PODEN SUPERAR ALGUNS DELS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN. �CATALUNYA ES TROBA QUE, EN PLENA CRISI HA DE MANTENIR UNA SèRIE DE REALITZACIONS FETES EN UNA ¿. . POCA EN QUÉ ES PENSAVA QUE EL CREIXEMENT ECONòMIC HAVIA DE DURAR PER SEMPRE. DONCS BÉ, NO HA ESTAT AIXí, I AQUí RAUEN ELS PROBLEMES QUE TENEN ELS MUNICIPIS. VOSALTRES HO SABEU MOLT BÉ. LES 4.000 FOSES SèPTIQUES D'EMPúRIA-BRAVA, ELS SEUS 50 KM DE VIALS I ELS 25 KM DE CANALS NAVEGABLES, ELS 2.500 PUNTS DE LLUM SUPOSEN UN VOLUM DE GESTIó QUE AJUNTAMENTS MOLT MÉS GRANS I AMB MÉS MITJANS QUE EL DE CASTELLó NO SÉ SI HAURIEN RESOLT AMB L'EFICàCIA QUE HO HEU FET VOSALTRES. VOSALTRES CONEIXEU TAMBÉ LES CONSEQÜèNCIES QUE TÉ PER A LA SEGURETAT CIUTADANA LA URBANITZACI6 ACCELERADA.PERò ESTIC SEGUR QUE SABREU ACCEPTAR AQUEST NOU REPTE I EN SORTIR-VOS BÉ. HEU DEMOSTRAT A BASTAMENT QUE EN SOU CAPAÇOS. �PERQUE EL DINAMISME D'AQUESTA VILA S'HA AVANÇAT A LA RESTA DEL PAIS. EL VOSTRE ALCALDE M'HA EXPLICAT QUE HA CONCEDIT UNA MITJANA DE 1.000 LLICèNCIES DE CONSTRUCCIò ANUALS EN ELS úLTIMS QUATRE ANYS. HEU SABUT RECUPERAR I MANTENIR, PERE, EL RESPECTE PER AQUEST FABULòS PATRIMONI ARQUITECTòNIC DE LA VILA. DEMOSTREU D'AQUESTA MANERA UNA GRAN SENSIBILITAT, A LA VEGADA QUE HEU SABUT DONAR UNA UTILITAT PúBLICA A AQUEST LLEGAT DE LA VOSTRA HISTERIA. ES SORPRENENT COM EN UN àMBIT QUE EN PRINCIPI SEMBLA TAN DIFERENT AL DE LA MEVA CIUTAT ES POT TROBAR INSPIRACIó PER ALGUNS DELS PROBLEMES QUE AFECTEN BARCELONA PEL FET DE SER UNA GRAN CIUTAT METROPOLITANA. �CASTELLS D'EMPúRIES, L'ENORME VILA QUE ÉS CASTELLó EN TERMES DE SUPERFÍCIE ESTA FENT L'EXPERIMENT D'UNA GESTIó COMPLEXA DE L'ENFRONTAMENT D'ALGUNS PROBLEMES QUE SóN CARACTERíSTICS DE LES GRANS METRóPOLIS. EM REFEREIXO A LA COMPLEXITAT QUE SUPOSA L'ADMINISTRACIó JUSTA I EQUILIBRADA D'UN TERRITORI ON HI HA REES MOLT DIFERENCIADES D'UTILITZACIó DEL SòL I, FINS I TOT, D'ESTIL DE VIDA. ES UN PROBLEMA QUE SEMBLAVA LIMITAT A LES REES METROPOLITANES DE LES GRANS CIUTATS AMERICANES, UNES CAPITALS PROFUNDAMENT DIVIDIDES ENTRE UN CENTRE QUE ENTRA EN CRISI I UNA PERIFERIA PRòSPERA I RESIDENCIAL. AQUEST ÉS ARA TAMBÉ UN PROBLEMA A BARCELONA, EN EL SENTIT QUE ES POT PROVOCAR UNA CONFRONTACIó INSOLIDARIA ENTRE AQUELLS QUE ES BENEFICIEN DE LA CENTRALITAT - DE SER AL BELL MIG DE LA CIUTAT - I ELS QUE TENEN ESPAI PER A VIURE AMB MÉS AMPLITUD ALLUNYATS DELS ASPECTES MÉS NEGATIUS DE LA VIDA CIUTADANA. �ES UN PROBLEMA QUE POTSER TAMBÉ SE LI POT PLANTEJAR A CASTELL6 D'EMPúRIES PEL FET DEL FANTàSTIC CREIXEMENT DE LES SEVES URBANITZACIONS PERIFèRIQUES D'ALTA QUALITAT. DAVANT D'AQUESTA SITUACI6 EL MEU MISSATGE ÉS EL MATEIX QUE HE INTENTAT COMUNICAR EN AQUELLES OCASIONS ON ES PARLAVA DELS PROBLEMES DE COHESIó METROPOLITANA: SOLIDARITAT. L'ESFORÇ DE SOLIDARITAT, TAMBÉ DE SOLIDARITAT FISCAL, ÉS IMPRESCINDIBLE PER A EVITAR QUE ES TRENQUI LA CONSCIèNCIA DE PERTANYER A UNA MATEIXA POBLACIó. LA SOLIDARITAT ÉS NECESSàRIA PER A CONSOLIDAR LES RELACIONS ENTRE ELS QUE GAUDEIXEN D'ASPECTES COMPLEMENTARIS DE LA CIUTAT I PER A MOBILITZAR DE MANERA JUSTA ELS RECURSOS QUE PERMETRAN POSAR EN PRàCTICA ELS PROJECTES COMUNS. �EL VOSTRE POTENCIAL DE RIQUESA, EL VOSTRE DINAMISME, EL FET DE QUE NO TENIU EL PROBLEMA DE L'ATUR EN EL NIVELL DE GRAVETAT QUE ÉS NORMAL EN ALTRES LLOCS, ENS PERMET ENCARAR EL FUTUR AMB OPTIMISME. EL FUTUR DE CASTELL6, EL FUTUR DE L'EMPORDà I EL FUTUR DE CATALUNYA. AMB AQUEST ESPERIT OPTIMISTA PODEM LLANÇARNOS A CELEBRAR AQUESTE FESTES QUE PER SEMPRE MÉS HAN DE SER D'ALEGRIA, DE GERMANOR I D'AMISTAT. AMICS DE CASTELLó, QUE COMENCI LA FESTA! �"Y: ^^ . _ -'gr^ �45, 9 �,ij: i(_cc ^l �WuM~ '115. L'ALCALDE DE CASTELLÓ D'EAVRIES Sr. Pa494Al Maragall - Alcalde de Barcelona Benvolgut plpmpany: 13 tova Tánint ja la confirm -Itstbnc a la nostra festa en qualitat-á egoner, em plau fa te en nom de tot el Consistori, la invit::loiá for 'mal a la nostra Vila pel proper dissaete 10 d'Anost a la una del migdia, perdre donis llobertu oficial a la - Festa MajOt d'enguany. I esperem, tambá; temps41161sari por cornn¿i:rtir el dinar a disposis del • ts nosaltres. Han corealment. - , • :.--u ALCALDIA Registre d'Entrada 4 Cast0116 •,J26 e juliol del 19854 3 9 07 195 9 N.° ......... .... 4 ?‘i � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3890 Title A name given to the resource Festes Majors de Castelló d'Empúries Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelló d'Empúries Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Castelló d'Empúries Festes majors Commemoracions Model social Empordà Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1028/198606021d_00830.pdf 63a056388dbfb512a0406ef027420ffe PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREGO DE FESTES DE VALLS Barcelo a, 21 de juny de 1986 �SEMPRE EMOCIONANT PER A UN ALCALDE DE BARCELONA ÉS FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR D'UllA ALTRA CIUTAT DEL NOSTRE PAÍS. CREC, A MÉS, QUE ÉS tNA NECESSITAT, UNA NECESSITAT SENTIDA I DEMANADA PER MI PER QUAN PRESUPOSA ALTRES REALITATS, VIATJAR PER CATALUNYA, I CONèIXER SOVINT DIFERENTS A LES QUE ESTIC AVESATS A VEURE. PER AIX6 Elo SENTO MOLT CONTENT AVUI D'EETAR AME VOSALTRES I PODER COMPARTIR, ENCARA QUE SIGUI UNA ESTONA, AQUESTS PRIMERS MOMENTS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. A VEGADES PENSO QUE TOTS HEM DE FER UN EXERCICI DE CONEIXEMENT MUTU, UN EXERCICI MS GRAN DEL QUE A VEGADES FEM. EL CONEIXEMENT S UNA BONA MANERA DE SOLUCIONAR ELS PROBLEMES I MALFIANCES QUE VAN SORGINT DE TANT EN TANT. POTSER, N'ESTIC SEGUR, ENS N'ADONARIEM QUE, MALGRAT TOT, NO SOM VEGADES, TAN AL RES DIFERENTS UNS DELS PATIM PROBL EMES COMUNS. 1.1 1, TE, A I QUE, bg_IJyy pPa~ EARCELONA ki A VrtrivLik-- @ /A ESALA, ELS MATEIXOS PROBLEMES QUE LA VOSTRA CIUTAT. VALLS HA ESDEVINGUT UNA CIUTAT INOUSTRIAL. ÉS, A MÉS, UNA CIUTAT AME UN FORTA ACTIVITAT COMERCIAL 1 AGRÍCOLA. �VALLS ÉS UN CAS, MALHAURADAMENT AI, Ni O GAIRE REPETIT, DE VITALITAT ECON6MICA. LA CAPITAL DE L' ALT CAMP RESULTA UN BON EXEMPLE PER A TOTES AQUELLES POBLACIONS DE CATALUNYA QUE ES PENSEN QUE UNA CIUTAT DE LI NTERIOR DEL NOSTRE PAÍS NO POT ESDEVENIR PUNTERA A LA I*11STRIA. ÉS AQUEST UN ERROR QUE VALLS SE N'ENCARREGA, JO DIRIA DIA RERA DIA, DE TIRAR PER TERRA. VALLS ÉS UN EXEMPLE DE COM UNA «WAT POT ADAPTAR-SE ALS TEMPS MODERNS SENSE PERDRE I1A SEVA IDENTITAT. GRCIES A CIUTATS COM. AQUESTA TEN M A CATALUNYA UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, QUE FÌ UNCIONA I QUE ENS PERMETR1 APROFONDIR AMB 1XIT EN EL REPTE DE LA INCORPORACI5 AL MERCAT COMU. COM A ALCALDE DE BARCELONA EM SENTO MOLT AGRAIT I VOLDRIA DONAR-VOS ARA I DES D'AM LES GRICIES PER HAVER-NOS DONAT EL SUPORT A LA CANDIDATURA OLIMPICA DE LA CIUTAT. BARCELONA TORNA PER QUAII.TA VEGADA A DEMANAR L'ORGANITZACI6 D'UNS JOCS OLÍMPICS. A LES ALTRES TRES OCASIONS LA IL.LUSI6 I LES GANES QUE ELS BARCELONINS HI VIREM POSAR ES VA SENTIR DEFRAUD4DA AL NO SER-NOS �CONCEDITS. CREIEM QUE ARA VA DE DEBE. ESPEREN I DESITGEM QUE EL 1 D'OCTUBRE D'AQUEST ANY ELS MEMBRES DEL COMITÉ OLíNPIC INTERNACIONAL REUNITS A LAUISANE FARAN JUSTICIA I CONCEDIRAN A LA NOSTRA CIUTAT LA REALITZACI6 DELS JOCS DE 1992. PER CS QUE BARCELONA ORGANITZI U1S JOCS OLÍMPICS NO ÉS NOMS UNA TASCA NOSTRA, ÉS UN PROJECTE QUE ULTRAPASSA ELS LÍMITS DE LA CIUTAT PER A ESDEVENIR UN PROJECTE CATALS, UN PROJECTE DE TOTS. PER AI) CS, EL VOSTRE SUPORT ENS ES TAN GRAT I ENS ESTIMULA ENCARA MÉS EN EL TREBALL D'ACONSEGUIR PER A BARCELONA I ATALUNYA UNS JOCS OLÍMPICS QUE FINS ARA ENS HAN ESTAT EGATS. I ÉS QUE VALLS I ELS SEUS CIUTADA S SEMPRE HAN TINGUT CONTINUA TENINT UNA GRAN SETBILITAT PER LES ACTIVITATS ESPORTIVES. GAIREBÉ TOTS ELS ESPORTS TENEN A LA VOSTRA CIUTAT UNA I DUES REPRESEN91ACIONS. PODRIEN DIR QUE A VALLS Hl HAN DOS CLUBS DE TOT. JO SEMPRE HE CREGUT QUE LA SENSIBILITAT PER L'ESPORT NO SOL CREAR-SE ARTIFICIALMENT SIN6 QUE NEIX MOLT PROFUNDAMENT DE LA PR6PIA ANIMA, DEL PROPI TARANNS ELS CIUTADANS QUE �COMPOSEN UNA COMUNITAT. fS UNA FORMA DE VEURE EL MóN I DE VIURE'L. I EN TENIM UN ALTRE EXEMPLE D'AIXc QUE ESTIC DIENT. A L'EXPEDICIó CATALANA QUE L'ANY ITSAT VA CONQUERIR L'EVEREST I A LA QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA LI VA DONAR EL TOTAL SUPORT H1 PARTICIPPVEN ALPINISTES DE VALLS. OSCAR CADIACH, QUE VA ARRIBAD AL CIM, ENCARA QUE NO SIGUI D'AQUí ES SOCI DE LA SECCIó DE MUNTANYA DE VALLS MENTRE QUE JORDI MAGRINYa SI QUE ÉS CONCIUTAD. VOSTRE. L'HOMENATGE QUE AQUESTS DIES DEDIQUEU ALS MÉS GRANS DELS VOSTRES ESPORTISTES, ALS EONERS RECENTS DE L'ESPORT ÉS UNA BONA MOSTRA DE L'E8PERIT DE LA CIUTAT I, PER A Mí, ÉS UN NOU MOTIU DE SA ISFACCIó EN AQUESTA VISITA A VALLS. TOT ALLCS QUE UNA CIUTAT FA PER L'ESPORT, COM AQUESTA SETMANA DE L'ESPORT VALLENC, HO FA TAMB1 PER LA CULTURA CÍVICA DELS SEUS HOMES I . DONES, DELS SEUS NOIS I NOIES. SI L'ESPORT 1S UNA ACTIVITAT QUE AGERMANA VALLS 1 �BARCELONA, N'El HA D'ALTRES QUE LA VOSTRA CIUTAT N'ÉS PEONERA I MESTRA. M'ESTIC REFERINT ALS CASTELLERS. CATALUNYA TI ENTRE LES SEVES TRADICIONS MÉS SENTIDES AQUESTA DELS CASTELLERS. I VALLS N ES LA CREADORA, LA MARE. LES VOSTRE DUES COLLES, LA VEL LA I LA JOVE PORTEN PER CATALUNYA EL NON DE VALLS. BARCEL ONA TAMBÉ TI COLLES CASTELLERES PERCS TOTES, I HO SE BEN BI, MIREN I AGAFEN COM EXEMPLE A SEGUIR LES VOSTRES COLLES CASTELLERES. NO CREGUEU QUE NO INTENTEN SUPERARSE I SUPERAR-VOS, PER PER ARA, NO ES POT. I NO SOLAMENT NOSALTRES SINE CAP ALTRA CIUTAT DEL PAÍS. L'ANY PASSAT SEGUINT EN AQUEST CAMí DE P NERS VAU INAUGURAR 1L PRIMER I PER ARA 1INIC MííSEU CASTELLER A OD4 , TOTES LESI COLLES CASTELLERES DE CATALUNYA HI HAN APORTAT ALGUNA CCSA. NO PUC NI VULL DEIXAR DE FER F1SMENT, EN AQUESTA OCASI6, A UN FESTA QUE S'HA FET TíPIOA A CATALUNYA I PER LA QUAL MOLTS CATALANS US CONEIXEN I US VISITEN DURANT L'ANY: LA CALCOTADA. NO VOLDRIA, PER, DEIXAR DE CONSTATAR UNA REALITAT, UNA REALITAT QUE ES DONA CADA ANY PER LES VACANCES D'ESTIU, ELS CAPS DE SETMANA O EN AQUESTES FESTES CON LA CALCOTADA. ELS BARCELONINS, �LA GENT DE CIUTAT, APROFITEM QUALSIOL OPORTUNITAT PER DEIXAR LA CIUTAT I ANAR PER CAT[i1LUNYA. EN MOLTES OCASIONS, DURANT LES VACANCES O VIATJANT PEL PAIS HE VIST COM LA GENT PASSA PEP. UN LLOC, VISITA UNA POBLACIÓ DE CATALUNYA SENSE APROFONDIR EN LA SEVA REALITAT. PEP. pAp c- C UUOS A, PENSA EN AIXà, MOLTES VEGADES EL BARCELONI ES, ELL I NO ARRIBA A CONéIXER LA REALITAT QUE TREPITJA, LA REALITAT QUE COM A TOTES EST PLENA DE DIFICULTATS I PROBLEMES. POTSER, JA HO DEIA AL COMENÇAMENT D'AQUEST PREGÓ, CAL QUE ENS CONEGUEM MÉS I I`ILLOR. CAL FER UN EXèRCICI DE CONEIXEMENT MUTU I, EN AQUESTA TASCA ELS BARCELONINS FINS ARA NO N'HEM POSAT GAIRE DE LA NOSTRA PART. VOLDRIA, COM A REPRESENTAT, ARA I AQU1, DE BARCELONA PODER-VOS DONAR LES GRICIE k,.1 ~fit- `LA VOSTRA DEFERèNCIA. NO VOLDRIA FER-ME PESAT, CREC QUEiÉS HORA DE COMENÇAR LA FESTA I QUE ELS PREAMBULS SEMPRE óN AIXè, PREAMBULS QUE NOMÉS SERVEIXEN PER A DONAR PAS ALL VERITABLEMENT IMPORTANT, QUE EN AQUEST CAS ÉS LA V STRA FESTA MAJOR. PASQUAL MAFAGALL I MIRA ALCALDE DE BARCELONA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3934 Title A name given to the resource Festa Major de Valls / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Sessions, Ajuntament de Valls Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Festes majors Model social Valls Ciutats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-06-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1038/19860725d_00145.pdf 096b55e3987fbf1074c42f584e69f4ff PDF Text Text 11 0 .., ;, ^ Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LA FESTA MAJOR DE EL VENDRELL El Vendrell, 25 de juliol de 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR AQUESTA TARDA AQUí A LA CAPITAL DEL BAIX PENEDèS AMB VOSALTRES I PODER COMPARTIR ELS INICIS DE LA VOSTRA FESTA MAJOR. PER A UN ALCALDE DE BARCELONA SEMPRE ÉS MOTIU DE SATISFACCIó VISITAR I MANTENIR UN CONTACTE INTENS AMB ELS CIUTADANS D'ALTRES MUNICIPIS DE CATALUNYA. I FER EL PREG6 DE LA FESTA MAJOR ES UNA DE LES MILLORS OCASIONS PER A PODER TENIR AQUEST CONTACTE I VEURE QUINA ÉS LA VISI6 DEL PAíS I QUINES OPINIONS ES TENEN DES DE FORA DE BARCELONA. PERQUè A CATALUNYA HI CONVIUEN INFINITAT DE MANERES DE VEURE I COMPRENDRE EL PAíS, PER TOTS ENS HEM DE SENTIR SOLIDARIS, CIUTADANS D'UN MATEIX PAíS„ BÉ HO MIREM DES DE BARCELONA O DES. DEL VENDRELL. HEM D'ESTAR D'ACORD EN QUE CADA CIUTAT TÉ PROBLEMES PARTICULARS, PER TAMBÉ HI HEM D'ESTAR QUE PER DAMUNT D'AQUESTES DIFERèNCIES TOTS TENIM UNES MATEIXES PREOCUPACIONS I, DIRIA MÉS, UNES MATEIXES IL.LUSIONS. EN AQUEST SENTIT, CATALUNYA TÉ UN SISTEMA DE CIUTATS ARTICULAT, UNA XARXA URBANA QUE L'EQUILIBRA. I EL �VENDRELL N'ÉS UNA D'AQUESTES CIUTATS. UNA D'IMPORTANT QUE ES UN PUNT ESTRATèGIC DE COMUNICACIONS, PUNT D'ENLLAÇ DE LES XARXES VIàRIES QUE VAN DEL NORD DEL SUD I DEL LITORAL AL RERAPAIS. EL BON CONEIXEMENT I LA BONA COMUNICACI6 SóN MOLT IMPORTANTS A LA VIDA I EL DESENVOLUPAMENT D'UN PAíS. I LA SEVA MANCA PROVOCA, MOLTES VEGADES, QUE PROBLEMES FdCILS DE SOLUCIONAR ESDEVINGUIN MALDECAPS INúTILS. PER A OUE AIXò NO PASSI, CREC QUE TOTS ENS HEM DE CONèIXER MILLOR, HEM D'ESTABLIR LLIGAMS QUE ENS PERMETIN FER EL PAíS MÉS RIC I PROGRESSISTA, I MÉS EN UNS MOMENTS COM AQUESTS EN QUE HEM ENTRAT A FORMAR PART D'UN PROJECTE EUROPEU COMi. CATALUNYA TÉ PROU PES ECONOMIC I SOCIAL COM PER A PODER COMPETIR AL MATEIX NIVELL AMB LES ALTRES REGIONS EUROPEES. PER PER FER-HO HEM DE PRESENTAR UN FRONT HOMOGENI, EQUILIBRAT TANT EN L'ECONOMIA, COM EN LA SOCIETAT I EN LA CULTURA. A MÉS A MÉS, TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA TENIM MOLTES COSES EN COMú. AIXí PASSA TAMBÉ ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. SENSE ANAR GAIRE LLUNY, r RA FA UNA ESTONA �QUE HEM INAUGURAT UNA ESCULTURA D'ANGEL GUIMERA PROVINENT DE BARCELONA, MENTRE QUE L'ANY PASSAT VAIG VENIR AQUÍ PER A REBRE D'APEL.LES FENOSA, QUE PASSA TEMPORADES AMB VOSALTRES, UNES OBRES SEVES QUE ES TROBEN EXPOSADES A LA MATEIXA CASA GRAN, MOLT APROP D'ON TINC EL MEU DESPATX. JUNTAMENT AMB AIXò, NO PUC DEIXAR DE FER MENCIó A UN ALTRE FILL IL.LUSTRE DE LA VOSTRA CIUTAT, A UN GRAN MúSIC I UNA GRAN PERSONA QUE VA DUR CATALUNYA PEL MóN I QUE, GRàCIES A ELL MOLTA GENT CONEIX EL NOSTRE PAÍS I LES NOSTRES ASPIRACIONS. ENCARA QUE FOS SOLAMENT PER AQUEST MOTIU, PER SE LA CIUTAT ON VA NèIXER EN PAU CASALS TOTS ELS BARCELONINS, TOTS ELS CATALANS MIREM EL VENDRELL AMB GRAN INTERáS. PERQUE EN LA VIDA D'UN PERSONA, I MÉS EN LA D'UN GRAN ARTISTA, AMB UNA GRAN SENSIBILITAT, LA CIUTAT NATAL, LA CIUTAT ON S'HA VISCUT ELS ANYS D'INFANTESA I ADOLESCèNCIA, DEIXA SEMPRE IMPROMTES EN LA PERSONALITAT I EN EL CARàCTER. ABANS PARLAVA DE L'ESCULTURA D'ANGEL GUIMERà QUE A PARTIR D'AQUESTA FESTA MAJOR TINDREU AQUí. ANGEL GUIMERá ÉS UN ALTRE FILL ADOPTIU DE FET PERQUE VA NèIXER A LES CANIRIES, UN FILL IL.LUSTRE LES DESPULLES DEL QUAL ES �—5- TROBEN JUSTAMENT A BARCELONA. FA POCS MESOS UN COSí D'ANGEL GUIMERà, EL SENADOR CANARI QUE DUU EL MATEIX NOM, VA VISITAR LA CIUTAT I JUNTS VAM ANAR A VEURE LA TOMBA DEL SEU ONCLE-AVI EL MANTENIMENT DE LA .QUAL SE N'HA FET CàRREC L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO. I EN AQUEST MOMENTS VOLDRIA RECORDAR I SALUDAR TAMBÉ A JOAN REVENTòS I PEP JAI, FILLS IL.LUSTRES TAMBÉ DE LA VOSTRA CIUTAT I GRANS AMICS MEUS, QUE HAN SEGUIT LA FECUNDA TRADICI6 D'ESQUERRES DE EL VENDRELL. C MOLTES SóN LES CONNEXIONS QUE HI HA ENTRE EL VENDRELL I BARCELONA. I N'HI ALTRES. PER EXEMPLE, LA VOSTRA CAPACITAT INDUSTRIAL, LA HISTòRIA, EL TURISME, EL COMERÇ. LA VOSTRA CIUTAT ÉS UNA COMUNITAT QUE HA SAPIGUT SOBREVIURE A LA CRISI. ')MALGRAT ELLA HEU TIRAT ENDAVANT I CREAT NOVES IL.LUSIONS, NOVES ESPERANCES COL.LECTIVES QUE SERVEIXIN PER A ENGRESCAR SOCIALMENT TOTA UNA COMUNITAT. NOSALTRES A BARCELONA EN TENIM UNA D'IL.LUSIó QUE, CREC, ULTRAPASSA LA PRòPIA CIUTAT PER A ESDEVENIR DE TOTA CATALUNYA. M'ESTIC S DEI, 1992. REFERINT A L'ORGANITZACIó DE C. crRimS `IÚIND V Gt- I Gc7t,^ km." �QUE BARCELONA ORGANITZI NO ÉS UNA COSA QUE NOMÉS INCUMBEIXI ELS BARCELONINS, SINO QUE ÉS UNA COSA DE TOTS ELS CATALANS. I NO VULL QUE CREGUEU QUE AIXò QUE DIC SóN NOMÉS PARAULES DITES ARA I QUE CAUEN EN SAC BUIT., VI9B QUE TOTES LES CIUTATS DE CATALUNYA PRENGUIN ELS JOCS COM UN PROJETE SEU, COM UN PROJECTE REVIFADOR I UNIFICADOR. DES DE BARCELONA HO TENIM CLAR I CREC QUE FORA DE BARCELONA TAMBÉ,JA QUE ALLí ON VAIG SEMPRE SENTO PARAULES DE CORATGE I DE SUPORT A AQUEST DESIG.; • 174 Cm9 (-71/45 c V/17,--A) EL VENDRELL HA ESTAT UNA CIUTAT QUE DES DE SEMPRE HA %OQT` t ^- TINGUT UNA GRAN VIDA CULTURAL I UNA IMPORTANT RIQUESA ARTíSTICA. LES CIUTATS, A IGUAL QUE LES PERSONES, ES FAN A MESURA QUE VAN VIVINT. I VOSALTRES HEU ACONSEGUIT UNA CIUTAT AMB UNA INTENSA VIDA SOCIAL Í ASSOCIATIVA. FA POC VAIG VISITAR VALLS QUE TE COM EL VENDRELL UNA GRAN TRADICI6 CASTELLERA. A L'IGUAL QUE ES PODEN ESTABLIR LLAÇOS INDUSTRIALS I SOCIALS ENTRE CIUTATS DE CATALUNYA, TAMBÉ PODRIEM ESTABLIR-NE ALTRES DE CASTELLERS, 'ALS ENCARA QU ^^---B-A1^C "a='^I T^^i7^2ÍÁ Ú S TRADIC-^^"^- -AM$É IR. (:)4.4.atot a,11() t•• i ,x;)& ^ ^^ OU-- ^Cf^^ ^ �NO VOLDRíA RETARDAR-VOS PER MÉS TEMPS EL COMENÇAMENT DE LA FESTA MAJOR, UNA DE LES MES TRADICIONALS I CONEGUDES DE CATALUNYA. UNA FESTA MAJOR QUE ATREU A MULTITUD DE PERSONES D'ARREU DEL NOSTRE PAIS QUE VENEN AMB L'IL.LUSIó DE COMPARTIR TOT UNA SIRIE D'ACTIVITATS I VIURE UNS DIES DE FESTA. PERò NO ENS HEM DE QUEDAR EN LA SIMPLE FESTA, EN EL SIMPLE ACTE. EL VENDREL j AMB FESTA O SENSE TE UNS TRETS DEFINIDORS I UNS PROBLEMES QUE HEM DE CONIIXER. HEM DE SER SOLIDARIS TOTS PLEGATS I LA SOLIDARITAT PASSA EN NO QUEDAR-NOS EN LA IMPRESSIó SUPERFICIAL I ANAR MÉS LLUNY, ESTUDIAR, ANALITZAR, EN DEFINITIVA, CONèIXER. ESPERO QUE LA FESTA MAJOR QUE ARA S'INICIA SIGUI PROFITOSA I SERVEIXI PER A ALLEUGERIR LES PRESSIONS I EL CANSAMENT QUE TOTS PORTEM A SOBRE I, UNA VEGADA ACABADA, PUGUEM REINICIAR LES NOSTRES ACTIVITATS AMB NOVA SàV Yá.^ , AMB NOVES IL.LUSIONS I ESPERANCES. QUE COMENCI, DONCS, SENSE MÉS PREàMBULS LA FESTA MAJOR. VISCA LA FESTA. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3944 Title A name given to the resource Festa Major de El Vendrell / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. El Vendrell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Vendrell Festes majors Història Municipis Model social Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1039/19860820d_00146.pdf 6a52d380063117adeadda093247f4e3f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE TORDERA Tordera, 20 d'agost de 1986 Exp. 705/84 °IMPREMTA MUNdLIPAL �AMICS DE TORDERA: AVUI COMENCEN L,ES FESTES D'AQUESTA VILA. I HEU VOLGUT QUE EL, PREGE E1, FACI L'ALCALDE DE BARCELONA. PER A MI, PERSONALMENT, I PER A LA CIUTAT DE BARCELONA ES UN HONOR QUE ENS FEU I US AGRAIM. AQUESTA VILA REPRESENTA MOLT BÉ EL QUE CATALUNYA ÉS I HA ESTAT A TOTA LA SEVA HISTòRIA. AQUESTA VILA ÉS A UN LLOC PRIVILEGIAT {, UNA CRUILLA DE CAMINS, UN PAS OBLIGAT ENTRE EL MAR I LA MUNTANYA. TAMBÉ CATALUNYA TOTA TÉ AQUEST CARáCTER DE LLOC D'ENCONTRES, DE ï'RàNSIT ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR. PER AIXE NO ÉS ESTRANY QUE QUALSEVOL CATALà, I MÉS ENCARA SI ES BARCELONí, EN VISITAR AQUESTA VILA, EN LLEGIR LA SEVA HISTERIA S'HI RECONEIXI, HI TROBI PART DE LA SEVA PR6PIA IDENTITAT. PER AQUÍ, PER HORTSAVINYà, VA PASSAR LA VIA AUGUSTA ROMANA. COM M ,S TARD HO VA FER EL CAMi REAL, MÉS �TARD EL FERROCARRIL I DESPRÉS L'AUTOPISTA. AIXS HA FET QUE BARCELONA I TORDERA HAGIN ESTAT SEMPRE A PROP, TOT I CONSERVANT CADA UNA LA SEVA PERSONALITAT. LA VOSTRA SITUACI6, ELS VOSTRES RECURSOS NALTURALS, LA VOSTRA INGENIOSITAT HAN FET QUE ES MANTINGUÉS UN EQUILIBRI ENTRE LES ACTIVITATS TRADICIONALS I NOVES QUE US HAN PERMÉS SUPERAR ELS MALS TEMPS I ANAR SEMPRE A MILLOR. AIXS: HEU POGUT SER CENTRE COMERCIAL, GR1CIES AL VOSTRE MERCAT; HEU ACONSEGUIT SUPERAR EL DECAIMENT DE LA INDúSTRIA SURERA I US VAU ADAPTAR A NOVES INDIISTRIES. I AVUI HEU ACONSEGUIT SUPERAR LA CRISI ECONCSMICA I TENIU UN FUTUR OPTIMISTA PER DAVANT. I TOT AIXS SENSE HAVER ABANDONAT EL CAMP, L'AGRICULTURA. ELS BARCELONINS HEM D'APRENDRE MOLT D'AQUESTA MANERA D'ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS SENSE RENUNCIAR A LES ARRELS. DE SET JA N'HEM APRÉS FORÇA, EN ELS GLTIMS TEMPS. PERS VA HAVER-HI ÉPOQUES QUE L'ENLLUERNAMENT PER ALL6 QUE SEMBLAVA MS NOU, MS MODERNS, ENS VA FER COMETRE DESTROCES EN EL NOSTRE PATRIMONI. �LA VOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL, PER EXEMPLE, RECONEIX ELS ELEMENTS QUE SIMBOLITZEN EL RECORD DEL PASSAT I L'ADAPTACI6 AL PRESENT. LA VILA DE TORDERA, TAMBÉ COM BARCELONA, con TOTA CATALUNYA HA TINGUT TAMBÉ ELS SEUS TEMPS DIFiCILS. HEU CONEGUT CUEREES, HEU CONEGUT RIUADES QUE HAN DESTROÇAT ELS VOSTRES PONTS, HEU CONEGUT L'ESPECULACIó DE LES URBANITZACIONS QUE PODRIEN HAVER MALMÉS PER SEMPRE ELS VOSTRES HOSCOS. PER CS AQUESTES CALAMITATS NO US VAN TREURE ESMA PER CONTINUAR PROGRESSANT, COM HO FAREU SEMPRE. LA VITALITAT DE LES VOSTRES ENTITATS CULTURALS, DELS VOSTRES EQUIPS ESPORTIUS Sal UNA MOSTRA DE LA VOSTRA ENERGIA I DE L'ENTUSIASME DEL VOSTRE JOVENT. PER5 JA HE FET PROU RET5RICA. ARA ÉS MOMENT D'ENTREGAE-NOS A LA 1- ESTA, A L'ALEGRIA, AL RIURE, A HALLAR 1 JOGAR. �I SI ALGI ES TROBA QUE EN PERE BOTER DES D'ALGUN RAC6 LI BUFA A L'ORELLA ALGUN ENTREMALIADURA, QUE SANT BARTOMEU SIGUI BENèVOL I QUE NO HO TINGUI MASSA EN COMPTE. VISCA TORDERA! VISCA LES FESTES! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3945 Title A name given to the resource Festa Major de Tordera / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tordera Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Tordera Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1040/19860828d_00147.pdf 83b288cf16e9346d9700af38ec741084 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona PREG6 DE LES FESTES DE SANT JOAN DESPí PRONUNCIAT PER L'EXCM. SR. ALCALDE, PASQUAL MARAGALL Sant Joan Despí, 28 d'agost 1986 Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAI. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AMICS DE ST. JOAN DESPí: EL VOSTRE ALCALDE M'HA INVITAT A ESTAR AMB VOSALTRES EN AQUESTES FESTES. I A MÉS M'HA FET L'HONOR DE DEMANAR-ME QUE EN FACI EL PREGó. AMB MOLT DE GUST HE VINGUT, COM HE FET ALTRES VEGADES. AVUI ÉS DIA DE FESTA, I EL QUE HE DE FER ÉS ENGRESCAR-VOS PER A QUE LA DISFRUTEU. PER TOT I AIX , EN AQUESTES OCASIONS SEMPRE ÉS úTIL RECORDAR ALGUNS FETS. M'AGRADARIA RECORDAR AMB VOSALTRES COM ST. JOAN DESPí, ABANS DE SER L'IMPORTANT NUCLI INDUSTRIAL QUE ÉS AVUI, ERA UN POBLE AGRíCOL. I VOLDRIA RECORDAR TAMBÉ COM LA SEVA VIDA HA ANAT MOLT LLIGADA AL RIU LLOBREGAT. EL RIU LLOBREGAT US HA DONAT DISGUSTOS MOLTES VEGADES. HA PRODUïT INUNDACIONS. PER AQUESTES MATEIXES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació INUNDACIONS HAN ESTAT LA CAUSA DE LA FERTILITAT DE LES VOSTRES TERRES I, PER TANT, DE LA VOSTRA RIQUESA AGRÍCOLA. QUERIDOS AMIGOS, MUCHOS DE VOSOTROS HABÉIS NACIDO FUERA DE ST. JOAN, FUERA DE CATALUNYA. RECUERDO PERFECTAMENTE LA EMOCIóN CON QUE SEGUÍSTEIS EL HERMANAMIENTO DE ST. JOAN CON MONTILLA Y EL CARIÑO CON QUE ACOGíSTEIS AL ALCALDE DE ESTA CIUDAD ANDALUZA. NUESTROS HERMANOS QUE VIENEN DE MONTILLA, O DE PRIEGO, O DEL CARPIO, O DE ALCALá LA REAL, O DE ALCAUELETE, O DE LINARES, MARTOS, DE TODA ANDALUCIA, DE EXTREMADURA, DE GALICIA O DE CASTILLA, TODOS ESTOS MILES DE PERSONAS QUE NO PUDIERON ENCONTRAR EN LA TIERRA DE LOS PADRES UNA EXISTENCIA DIGNA HAN SIDO UNA APORTACIóN DECISIVA PARA CATALUÑA. TAN DECISIVA COMO LA DEL LLOBREGAT A LA FERTILIDAD DE ESTA COMARCA. COMO EL LLOBREGAT, HAN EMPAPADO ESTA TIERRA, LA HAN HECHO MáS FÉRTIL, LA HAN HECHO MáS RICA, MáS VARIADA, MáS COMPLETA. Exp. 82-86 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació ASÍ, ST. JOAN DESPÍ SE HA HECHO MáS GRANDE, MáS IMPORTANTE. AQUÍ SE DEPURA EL AGUA QUE BEBE LA MITAD DEL áREA METROPOLITANA. AQUÍ SE INSTALE UNA DE LAS INDUSTRIAS ALIMENTICIAS MáS IMPORTANTES DEL PAíS. Y AHORA TENÉIS LOS ESTUDIOS DE TV3, QUE ES LA INVERSIóN MáS IMPORTANTE QUE HA HECHO EL GOBIERNO DE LA GENERALITAT. TAMBIÉN QUIERO COMPARTIR CON VOSOTROS LA SATISFACCIóN QUE DA VER COMO SE VAN RECOMPONIENDO LOS DESASTRES QUE TANTOS AÑOS DE DESGOBIERNO MUNICIPAL OCASIONARON. GRACIAS A LA AVENIDA SABINA MITJAVILA VAIS A ESTAR MEJOR COMUNICADOS CON VUESTROS VECINOS DE LA COMARCA. PORQUE HASTA AHORA LAS GRANDES VIAS COMO LAS AUTOPISTAS Y LOS TRENES ATRAVESABAN VUESTRO TÉRMINO MUNICIPAL, MáS QUE COMUNICARLO. EL PASEO DEL CANAL, LA AVENIDA DE BARCELONA, EL PABELLóN POLIDEPORTIVO, SON OTRAS MUESTRAS DE LA RECUPERACIóN DE VUESTRO ENTORNO. ESTOS PROBLEMAS URBANÍSTICOS LOS TENEMOS EN TODA EL áREA METROPOLITANA. HEMOS DE REHACER NUESTROS PUEBLOS, Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL —4— Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació NUESTROS BARRIOS DESTROZADOS POR AQUELLOS QUE SE ENRIQUECIERON APROVECHáNDOSE DE LA COMPLICIDAD DEL PODER Y DE LA NECESIDAD DE LOS QUE NO TENíAN DONDE IR. Y SON PROBLEMAS QUE SóLO PUEDEN SER RESUELTOS SI LOS AFRONTAMOS ENTRE TODOS, SI CONSEGUIMOS MANTENER LA FUERZA QUE NOS DA SER EL áREA METROPOLITANA MáS IMPORTANTE DE ESPAÑA. Y LOS MISMOS QUE ESTABAN DETRáS DE LA ESPECULACIóN SON LOS QUE AHORA QUIEREN ROMPER LOS MECANISMOS QUE TENEMOS PARA ORDENAR NUESTRO TERRITORIO. PERO, HOY ES FIESTA MAYOR. Y SABER DIVERTIRSE ES TAN IMPORTANTE COM SABER TRABAJAR, COMO SABER LUCHAR POR LO QUE ES DE UNO. Y NADA NOS HA DE QUITAR ESTA VIEJA SABIDURIA. AMIGOS DE ST. JOAN DESPu, VISCA LA FESTA, QUE COMENCI LA GRESCA, TOTS A DIVERTIR—SE, BALLAR, SALTAR, JUGAR. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL • 15 (^A Ref.: �QZ y +IIIII. 110+ ^ Ajuntament de Barcelona Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �I. Indicadors Bàsics (Font: Área Metropolitana de Barcelona,. datos básicos 1984) .St.Joan Despí CMBsense Barna Barna Total CMB 25,3 1.344 1.753 3.097 1,2 1,8 0,02 0,8 3. Nascuts fora Catalunya (% pob.total 1981) 53, 1 48,8 35,6 41,1 4. Joves <15 anys (% pob. total 1981) 31,0 29,4 21,4 24,9 5. Vells >65 anys . (% pob. total 1981) 6,1 7,0 13,3 10,6 6. Superficie (Ha) 603 37.769 10.031 47.800 1. Població 1981 (milers d'h.) 2. Creixement Població 1975 -1981 (% anyal ac .) 47 4.810 3.016 7.826 539 279 581 396 9. Superfí c ie ciutat jardí (% sòl urbà residencial)- 23,2 46,7 14,1 34,1 10. Superfície industrial en sòl urbà (% sòl urbà PGM) 34,7 15,8 14,9 15,5 11. Aturats amb ocupació anterior (% població activa 1981) 15,5 15,.2. 11,1 12,8 7. Sòl urbà residen. PGM-76 (Ha) 8. Densitat neta 1981 (hab/Ha sòl urbà résid.) �St.Jóan Despí CMB sense Barna Barna Total CMB 12. Busquen primera feina (% població activa 1981) 7,2 8,2 4,8 6,2 13. Sector primari (% població ocupada 1981) 1,5 1,0' 0,4 0,6 56,0 46,9 34,6 39,5 7,2 7,0 2,9 4,5 16. Sector secundari terciari (% població ocupada 1981) 35,3 45,1 62,1 55,4 17. Analfabets >10 anys (% població >10 anys 1981) 10,5 11,.6 5,5 8,1 18. Titulars mitjos-i superiors (% pob. > 25.anys 1981) 4,7 5,1 14,8 11,0 19. Empresaris que donen ocupació (% pob. activa 1981) 1,7 2,6 4,6 37,7 20. Renda per cápita 1979 (milers ptes. ) 291 277 368 330 14. Sector secundari: industria (% població ocupada 1981) 15..Sector secundari: construcció (%) població ocupada 1981) �II. Mercat . de Treball: segons CMB, Análisis comparativo de la movilidad obligada 1975-1981. St. Joan Despí és un dels pocs municipis de la CMB que és. receptor net de viatges per motiu de treball (els altres municipis són Barcelona, Gavà, St. Adrià i Sr._Just). Cal pensar que la implantació de TV3 al terme municipal haurà fet augmentar aquest caràcter. III. Notes d'actualitat 1. El pregó es .farà al barri Les Planes.2.. Realització de l'Avinguda Sabina Mitjavila. És tin exemple de . cooperació, Ajuntament- CMB, i una promesa feta a la campanya electoral que s'està complint.. 3. Passeig del cañal Canal. Urbanització d'un passeig sobre el cobert. Es farà sense cobrar contribucions especials 4. Alcalde de St. Joan. Despí: Eduardo Alonso Palacios va nèixer a Vigo, provincia de Pontevedra, el 16 novembre de 1936. Casat i pare d'un fill. És metge de professió (Medicina General, Medicina del Treball i especialista en Medicina Interna). És' alcalde des de les eleccions municipals de l'any 83. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3946 Title A name given to the resource Festa Major Sant Joan Despí / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça del Mercat, St. Joan Despí Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Sant Joan Despí Festes majors Història Municipis Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-08-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1049/19861011d_00159.pdf 51331e63c3a2133ec64449a92526cd22 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona. Prego per de l a l'Excm. Ides de Montbui, pronunciat Fes+...i: Pasqual Mara_, . ^ ` Alcald e de Barcelona Caldes de Montbui, 11 d'octubre 1986 Exp. 705/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �A ñtament de Barcelona Gabinet de Comunicació BENVOLGUTS CALDERINS: EL VOSTRE ALCALDE HA VOLGUT QUE AQUEST ANY L'ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCII EL PREGó DE LA FESTA MAJOR. AMB TOTA IL.LUSIó HE CONSIDERO UN ACCEPTAT HONOR; PER. A Mi I LA INVITACÍó, QUE PER A 'LA CIUTAT DE BARCELONA. PEL QUE REPRESENTA LA VILA DE CALDES, SER LA PRIMERA VEGADA QUE ES FA UN I PER PREGó A LES VOSTRES FESTES.' ES UNA MONTBUI NOVA. PROVA DE L' ESTIMACIó D'.' CALDES DE PER BARCELONA, QUE BARCELONA APRECIA ENORMEMENT EN PROCEDIR D'UNA VILA AMB UNA PERSONALITAT TAN FORTA CON LA DE CALDES. PERQUE LLEGINT EL RECORREGUT DE CALDES A TRAVÉS DEL TEMPS, UN BARCELONí. NO POT SOSTREURE'S DE FER–SE UNES- QUANTES REFLEXIONS. LA VILA DE CALDES HA MANTINGUT LA SEVA PP.ESNCIA A Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajúntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA HISTòRIA DURANT SEGLES I SEGLES, CONSERVANT LA SEVA IDENTITAT, LA SEVA PERSONALITAT. LES VOSTRES TERMES EREN CITADES • PER PLINI I PER PTOLOMEU MIL ANYS ABANS DE QUE NEIXÉS EL. COMPTAT DE BARCELONA, ABANS QUE NEIXÉS CATALUNYA. MÉS TARD, PER TOTA L'EDAT MITJANA, CALDES VA DONAR PROVES DE LA SEVA CONSTàNCIA EN EL TREBALL. D'AQUESTA MANERA EL SEU MERCAT VA TENIR LA IMPORTàNCIA QUE VA TENIR: ELS SEUS TEIXITS I. DRAPS EREN APRECIATS ARREU DEL MON CONEGUT EN AQUELL TEMPS. DESPRÉS VAN VENIR LES PESTES, LES GUERRES, LES ` CALAMITATS. PERò SEMPRE, EN LES ÉPOQUES BONES I •-DOLENTES, CALDES VA DESTACAR-SE PEL SEU AFANY DE LLIBERTAT. PER AIXò VA SER UNA VILA. DE JURISDICCI6 REIAL, PROTEGIDA DELS ABUSOS DELS SENYORS .FEUDALS. ALFONS EL MAGNàNIM LI VA CONCEDIR EL TíTOL. DE BRAÇ, MEMBRE I 'CARRER DE BARCELONA. COM SABEU, EN AQUELLS TEMPS, SER' . "CARRER DE BARCELONA" ERA UNA MOSTRA DE •LLIBERTAT, UNA GARANTIA QUE .LA CIUTAT DE BARCELONA CONFERIA A LES VILES-CATALANES CONTRA EL MAL US QUE ELS Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �-4- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SOBIRANS FEIEN DE LA SEVA JURISDICCIó. L'AMOR PER LA LLIBERTAT DE CALDES ES VA DEMOSTRAR TAMBÉ A LES GUERRES DELS SEGADORS, DE SUCESSI6 I DEL FRANCS. I MALGRAT QUE LA DEFENSA DE LA LLIBERTAT LI VA COSTAR MOLT CARA, CALDES VA SABER RECUPERAR-SE .I RECOBRAR EL SEU RITME, EL SEU TARANNà DE VILA EQUILIBRADA I PRODUCTIVA. A VEGADES LES ÉPOQUES DE DEPRESSI&' VAN SER LLARGUES. PERò LA IIISTòRIP: D'AQUESTA VILA, AMB ELS SEGLES I SEGLES QUE TÉ AL . DARRERA, NO ES - POT JUTJAR COM UNA .ALTRA QUALSEVOL. AMB AQUESTA PERSPECTIVA ES , POT VEURE, DONCS, LA CONTINUITAT, LA COHERèNCIA SECULAR DE CALDES DE MONTBUI. AQUESTES QUALITATS US HAN PERMÉS TAMBn TRAVESSAR EL DESARROLLIS11E 'BRUTAL DELS ANYS SEIXANTA, SENSE QUEDAR-VOS .AL MARGE DELS SEUS EFECTES BENFICS, PER SENSE PATIR EL DISLOCAT-LENT DE L'ESTRUCTURA SOCIAL QUE HAN PATIT ALTRES POBLACIONS. Exp. 82-88 • IMPREMtA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUAN VA PASSAR LA FEBRE DESARROLLISTA, QUAN VA VENIR LA CRISI, CALDES DE MONTBUI HA SABUT SUPERAR-LA AMB UN ÉXIT NOTABLE. LA VOSTRA SOCIETAT ÉS UN MODEL D'INTEGRACI6 I DE CONVIVèNCIA. TOT CATALUNYA N'HA D'APRENDRE MOLT. NO TINC CAP DUBTE QUE EN_EL FUTUR CALDES DE MONTBUI MANTINDRà LA SEVA PERSONALITAT, I CONTINUARà GUARDANT L'EQUILIBRI ENTRE LES SEVES TRADICIONS I ELS -AVENÇOS DE LA SOCIETAT, DE LA TECNOLOGIA. LA VITALITAT I LA SALUT DELS VOSTRES JOVES, QUE ES MANIFESTA A TRAVS DE LES VOSTRES ASSOCIACIONS, A TRAVèS DELS VOSTRES EQUIPS DE FüTBOL, D'HOQUEI, DE BàSQUET, N'ES UNA GARANTIA. I AQUEST JOVENT COM EL DE CALDES, AME EL SEU ENTUSIASME, ÉS UN DELS MILLORS ARGUMENTS QUE TÉ BARCELONA PER ACONSEGUIR ELS JJ.ÓO. CALDES DE MONTBUI JA FA MÉS D'UN ANY , QUE ES VA ADHERIR OFICIALMENT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA. AVUI Exp. 82-86 • IMPREMTA MUNICIPAL �Aj ntament de Barcelona Gabinet de Comunicació HE VIST COM RENOVAVEU MASSIVAMENT AQUESTA ADHESIó. AMICS CALDERINS, LA DECISIó QUE ES PRENDRà LA SETMANA QUE VI A PER A LA CIUTAT DE LAUSANA POT SER CRUCIAL BARCELONA I. PER A TOTA CATALUNYA. LA OBTENCIó DELS JJ.00. PER A BARCELONA POT SIGNIFICAR UN IMPULS QUE AJUDAR A MODERNITZAR TOTA CATALUNYA, A ÀGLUTINAR TOT UN SEGUIT D 'ACTIVITATS DISPERSES, DES DE L'ESPORT FINS A LES TELECOMUNICACIONS. RECORDEU COM ARRAN DE L'EXPOSICI6 DE BARCELONA BARCELONA VA DONAR UN AL 1929, GRAN SALT ENDEVANT QUE, ENTRE' ALTRES BENEFICIS, VA DONAR UN GRAN IMPULS .A L'ECONOMIA CALDERINA GRàCIES A L'EXPLOTACIó DE LES PEDPERES PER FER. LLAMBORDES PER ALS CARRERS DE BARCELONA. CALDES, AMB LA SEVA MAGNíFICA BASE ESPORTIVA, AMB EL SEU MAGNíFIC. EQUIPAMENT HOTELER, SUPERIOR A TERRASSA. I. SABADELL, POT SER BENEFICIàRIA DIRECTA DELS JJ.00. DEM MATEIX M' EN VAIG CAP A LAUSANA PER SER PRESENT A Exp. 82.88 - LES SESSIONS DEL IMPREMTA MUNICIPAL COMITF OLíMPIC INTERNACIONAL. PODEU �Ajuntament de. Barcelona Gabinet de Comunicació ESTAR SEGURS QUE ME N'ANIRÉ PROFUNDAMENT SATISFET DE QUE EL MEU úLTIM ACTE OFICIAL A CATALUNYA, ABANS DE SORTIR, HAGI ESTAT AQUESTA PARTICIPACI6 Á LA FESTA MAJOR DE CALDES. DE MONTBUI, ON HE POGUT CONSTATAR EL VOSTRE ENTUSIASME. AMICS MEUS, JO ESPERO QUE QUAN AQUEST ANY CELEBREU LA VOSTRE CAPVUITADA, PODEU CELEBRAR TAMBÉ LA CONCESSIÓ DELS JOCS A BARCELONA. I SI NO ENS ELS DONESSIN, NINGú NO ENS PODRà TREURE TOT EL QUE HEt. VISCUT AQUESTS DOS úLTIMS ANYS, NO ENS PODRAN -TREURE EL DESCOBRIMENT D . 'AQUESTA FORMIDABLE SOLIDARITAT DEL JOVENT I DELS POBLES DE CATALUNYA. PERÒ JA NO HEM DE PARLAR MÉS. ANEèN A DIVERTIR-NOS. QUE COMENCI LA FESTA, LA GRESCA, L'ALEGRIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3955 Title A name given to the resource Festa Major de Caldes de Montbui / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Caldes de Montbui Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Caldes de Montbui Festes majors Barcelona Història Municipis Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències