<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?advanced%5B0%5D%5Belement_id%5D=49&amp;advanced%5B0%5D%5Btype%5D=is+exactly&amp;advanced%5B0%5D%5Bterms%5D=Guerra&amp;sort_field=Dublin+Core%2CCreator&amp;output=omeka-xml" accessDate="2026-05-11T10:44:58+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>1</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>10</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="714" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="379">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/714/19950825_LV.pdf</src>
        <authentication>6c038da75172a6ef21c5dc90e1ef4b1b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42053">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

25/08/1995
La Vanguardia, p.011, Opinión

Churchill ya no sirve
Autor: PASQUAL MARAGALL
Agosto va acabando agosto y parece que salimos de una penitencia.
Cuerpos renovados, espíritus sosegados, sí, pero intranquilos. ¿Qué va a pasar? Nos
preguntamos por Sarajevo y Bosnia. Nos interrogamos por lo que hará el Tribunal Supremo
con el sumario de Garzón. No sabemos si habrá elecciones; mejor dicho, sabemos que las habrá
pero no sabemos cuáles: ¿autonómicas?, ¿generales?
Leemos una y otra vez declaraciones de Pujol y Duran matizando, desmintiendo, quizás
mintiendo piadosamente o no. De IU, del PNV y, por supuesto, el latiguillo "váyase, señor
González" permanente del PP. Declaraciones de Bono, Solana, etcétera.
De González muy poco o nada. De Serra menos. Declaraciones de jueces y fiscales, sí,
demasiadas para el gusto de muchos. Filtraciones de sumarios aún más (pero quién los da a los
medios: ¿la justicia, la policía, las partes interesadas? ¿Pueden hacerlo?).
Hablan los abogados defensores, lógicamente. El de Francisco Álvarez, el jefe del Mando
Unificado de la Lucha Contraterrorista (MULC), ya ha dicho que no piensa acusar a los
aforados González, Serra, Barrionuevo y Benegas. Miren cómo están las cosas que algunos
pensarán: ¡menos mal! Porque a veces parece que este señor y sus compañeros tienen de algún
modo la sartén por el mango.
Mientras tanto, Conde navega en yate, De la Rosa -gran amigo de Álvarez, según declaración
propia- no navega en yate, que se sepa, porque lo debe tener embargado, y ETA trata de hacer
creer que tuvo el yate del Rey a tiro, pero era un yate del año pasado.
En Cataluña, un soplo de aire fresco: la aparición de Quim Nadal. ¡Que tiemblen sus rivales! Es
metódico, contundente, honesto y directo. Y es alcalde. No dejará pasar una. Girona, y los
poderes locales en general, merecían este primer plano. Catalanismo y municipalismo nunca
debieron separarse (ese ha sido el gran error de Pujol). Ahí hay una luz de esperanza, la única
buena noticia del verano.
La ofensiva croata en Krajina, que parece obligar a una negociación política (¡ojalá!), está por
ver si es buena noticia. Temo lo peor para Sarajevo, porque los croatas no la defenderán y las
fuerzas multinacionales se escudarán en el poder militar croata para ir retirándose.
Kupusovic -el alcalde de Sarajevo- me dice que está dispuesto a venir a hacer el pregón de las
fiestas de la Mercè y a volver en noviembre en la antesala de la Conferencia Euromediterránea,
porque Izetbegovic, añade, ya ha dicho que, si no se rompe el cerco antes del final de
noviembre (por tanto, dos días después de la conferencia), no se romperá nunca.
Sarajevo no resistirá otro invierno.
Mendiluce cuenta que la gente ya no corre cuando disparan sobre ellos.

84 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Se tiran al suelo, esperan y luego siguen. Y que ya no se arreglan. Se está perdiendo el milagro
de Sarajevo: una ciudad sitiada, con conciertos y exposiciones cada día, si bien con la orquesta
diezmada, la sala llena de rendijas y las exposiciones tan cargadas de significación que son más
bien proclamaciones.
Otra rendija de esperanza: los filósofos hablan de política, se mojan, como les pedía hace poco
Havel. Aranguren ha sido claro y valiente: o se rompe la baraja o hay que reconocer que el
juego que se hizo con ella -incluso el juego sucio- tenía motivos poderosos. Alguno de sus
alumnos están más dispuestos a romper la baraja y a decir, con otra valentía, "váyase usted,
señor González". A los filósofos hay que pedirles sobre todo valentía y no medias tintas. Para
éstas ya están los políticos, se supone.
Y yo no me resigno a esa división del trabajo: para unos la verdad y para otros la eficacia.
(Tampoco se resignaba Havel en ese llamamiento a los intelectuales a que se mojaran.) Yo creo
que la democracia está enferma o, por lo menos, que tiene fiebre. Y no estoy seguro de que esa
fiebre no sea preludio o síntoma de la reacción del cuerpo social contra la enfermedad.
Pero de eso ya hablaremos otro día. Ya les avanzo mi convicción de que la famosa fórmula de
Churchill está periclitada: la democracia ya no es el menos malo de los gobiernos posibles.
Mejor dicho: la gente ya no está dispuesta a aceptar un mal menor como sistema de gobierno. Y
no lo está porque entrevé posibilidades mejores y no se conforma con menos.
Y lo que pasa en Europa (Bosnia) y en España (GAL) es ocasión para mejorar el sistema: sólo
con un cambio de cromos o de gobernantes entraríamos en la depresión política más
prolongada de este siglo.
Porque ¿quién puede tragarse tranquilamente, sin culparse, la desaparición de la ciudad que
"practica" lo que los demás europeos simplemente "proclamamos": la tolerancia, la
coexistencia de religiones, etcétera?
¿Quién puede creer seriamente que los nuevos gobernantes hubieran sido (y serán) más
escrupulosos que los antiguos? Ya se ha visto lo que duran Balladur o Berlusconi o lo que
aguanta el crédito de Clinton o Chirac.
Nada. Aunque esto no quiere decir que hubiera sido mejor que siguieran Bush o Balladur.
Lo que nos gustaría de verdad, aparte de cambiar de gobernantes, si es que hace falta, es
avanzar un poco en cambiar el sistema de gobierno.
Lo de Churchill ya no sirve.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona

85 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10832">
                <text>1176</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10834">
                <text>Churchill ya no sirve</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10836">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10838">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10839">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10842">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10843">
                <text>Churchill, Winston, Sir, 1874-1965</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10844">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10845">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10846">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10847">
                <text>Guerra </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14402">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40384">
                <text>1995-08-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10833">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10835">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="773" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="387">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/773/20030323_LV.pdf</src>
        <authentication>e4dc28af1fab45924683cb3679d257dc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42061">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

23/03/2003
La Vanguardia, p.030, Política

La guerra, nosotros y nosotros mismos
PASQUAL MARAGALL
El dictum romano era “si quieres la paz, prepara la guerra”. Pero hoy los halcones del siglo
XXI han preparado la guerra para hacer la guerra. Es cierto que el desarme exigido en la
resolución 1441 de las Naciones Unidas, de conseguirse, habría sido en buena parte gracias a la
presión internacional y por el despliegue militar norteamericano. Pero no ha sido suficiente
para asegurar la paz. Y estamos en guerra. Una guerra llamada, de modo cada vez más absurdo,
preventiva.
La amenaza es preventiva, la guerra es catastrófica. Primero, porque abrirá el camino a nuevas
guerras y no es seguro que comporten el fin del terrorismo. Segundo, porque retardará en 10 o
15 años la entrada del mundo islámico en el mundo abierto y global. Y tercero, porque
desestabilizará por un periodo de igual duración el Mediterráneo, que es, hoy por hoy, lo que el
Este europeo fue de 1900 a 1945: el origen de todas las guerras.
Toda guerra es una atrocidad. Y en este inicio de siglo, cuando ya existe una economía mundial
y de algún modo una incipiente identidad mundial, una guerra es, además, el reconocimiento
amargo de que estamos lejos del gobierno mundial que la globalización requiere.
Estamos ante una nueva frontera. Las Naciones Unidas no han votado una declaración de
guerra, pero algunos estados han emprendido una acción bélica. Como ocurrió en Kosovo, pese
al veto de Rusia. Pero allí se estaba perpetrando un terrible genocidio.
Puede suceder, y deseamos que sea así, que ésta sea la última guerra no declarada, porque la
gente ha intuido ya que las guerras se pueden parar. Esta vez no ha sido posible, pero nada
detendrá al movimiento y la convicción de la gente.
Estados Unidos ha mantenido un pulso contra el Consejo de Seguridad. Y lo ha perdido. Ha
iniciado un ataque, pero ha perdido su pulso contra el mundo. EE.UU. tenía un plan de largo
alcance en Oriente Medio que no podrá ejecutar precisamente por haber emprendido una guerra
en contra de las Naciones Unidas.
Estados Unidos, junto con el Reino Unido y España, pretendía un consenso para sus planes, que
le ha sido negado. Y no podrá seguir actuando al margen de las Naciones Unidas. No podrá
permanecer para siempre al margen de la legalidad internacional. No podrá seguir actuando,
cuando la guerra de Iraq acabe, en contra de la voluntad de los pueblos.
Cuando los pueblos frenen por primera vez una guerra de los estados, cuando las Naciones
Unidas se impongan a Estados Unidos o a los estados coaligados, entonces se habrá franqueado
una nueva frontera y con ello se dará un paso importante hacia un todavía lejano gobierno
mundial.
Mientras, el papel de la Unión Europa está en juego. Con el vínculo transatlántico en crisis, la
Unión está tratando de formular una política propia desde el Consejo Europeo. Hemos
avanzado. En 1991, cuando se produjo la primera guerra del Golfo, Europa no estaba ni unida
ni desunida: simplemente no estaba. No había política exterior y de seguridad común. Hoy, a

157 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

partir de una posición franco-alemana atrevida, la política existe; aunque, por obra y gracia de
Gran Bretaña y España, no existe aún una mayoría en torno a ella. Todo llegará.
Parar una guerra no es sinónimo de ganar la paz. Haberla evitado no hubiera significado haber
ganado la paz para siempre. Chamberlain supuso, al cierre de la crisis de Munich, que le estaba
permitido anunciar que había ganado “la paz para nuestro tiempo”. Y, sin embargo, Europa y el
mundo estaban a las puertas del infierno.
Habrá que preparar el día después de la guerra. Desde Europa, los políticos y los gobernantes
debemos ir pensando en una ofensiva argumental hacia Estados Unidos, para recomponer el
multilateralismo y para que las Naciones Unidas tomen conciencia del alto valor de su posición
en esta crisis. Blair y Schröder deberían compartir este empeño, prioritario para una política
exterior europea común.
Es cierto que los europeos deberán enfrentarse al grupo que dicta hoy la nueva teoría
norteamericana, que ya no es la de Monroe y el aislacionismo excesivo, sino la de la
implicación excesiva y el dominio total. La subordinación de la política exterior a la política
interior. Como ocurrió en todos los imperios y todos fracasaron al final.
El mundo va a tener así otro referente occidental además del norteamericano. Como ha
explicado Narcís Serra, una segunda potencia tiene siempre la oportunidad de formular
políticas internacionales más acordes con los intereses globales que la primera potencia
mundial.
El mundo abierto todavía no existe. La globalización parece haber sido, ahora, una ilusión, una
burbuja pinchada por la guerra. Como tampoco existe, más allá de la ficción o la utopía
humanista e ilustrada, un mundo de ciudadanos. Pero sí es perceptible ya el mundo de las
ciudades. Por primera vez en la historia, 300 ciudades del mundo han actuado simultáneamente.
No se trata solamente de sensibilidades coincidentes, como las del día 15 de febrero o el 15 de
marzo; estamos ante una red creciente de intercambios, un mapa de nódulos reales, de
territorios concretos donde la gente vive y se crean empresas y ONG.
El concepto de red es contrario al de frontera. El mapa de las ciudades presenta la ciudadanía
distribuida en puntos y los interconecta. El mapa de los países divide a la gente en territorios
separados. Las carreteras se ven, las fronteras, no. Las fronteras son las zonas vacías del mapa.
Todo esto puede parecer una disquisición inútil, en unos días en los que la guerra es la
dramática “mise-en-escène” de una anticuada e inhumana manera de entender la política
internacional.
Sin embargo, para intentar entender lo que está pasando, no puede obviarse el trend, la
tendencia profunda de la humanidad. Y esta tendencia profunda camina hacia un mundo
abierto. Tardará más o menos en afirmarse, pero se impondrá. Por una sencilla razón: el mundo
abierto y gobernado por leyes y tribunales internacionales es la única salida válida de nuestra
especie. Lo otro es la autodestruccción, nuclear o climática.
¿Existe un instinto profundo de supervivencia de la especie? ¿Está activo en esta línea? Así lo
creo. Los errores se repiten, es cierto. Pero siendo cierto que cada error histórico parece más
amenazador que el anterior, más peligroso y más global, no hay que descartar la posibilidad, y
aún la probabilidad, de que el efecto disuasorio de la amenaza acabe siendo efectivo. No es
descartable que la humanidad aprenda, aun a sabiendas de que no existe políticamente como tal
y que seguirá cometiendo errores.

158 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

En esta manifestación de esperanza hay razones para el optimismo y evidencias para el
pesimismo. Mueven al optimismo la vía abierta por la reflexión teórica y la movilización
popular a favor de una globalización digna, en la que el mercado se conjugue de modo
incuestionable con un mayor peso para la justicia social y la opinión pública. Y por el contrario,
la sola idea de que Bin Laden no acabe en el Tribunal de La Haya o de que Saddam Hussein no
vaya a comparecer ante un tribunal internacional ad hoc provoca desasosiego en quienes
pensamos en un mundo de legalidad internacional. La reciente entrega de uno de los cerebros
de Al Qaeda a Estados Unidos por parte del Gobierno de Pakistán es más que un precedente: es
una afrenta a todos aquellos países que han firmado el tratado del Tribunal Penal Internacional.
En Europa favorecen la guerra las convicciones estratégicas de Blair, las necesidades interiores
de Berlusconi y la vanidad y el talante excluyente de Aznar.
En este escenario, ¿qué puede hacer España, qué puede hacer Catalunya, qué pueden hacer
nuestras ciudades?
Primero, no dar la paz por perdida. Hemos perdido esta paz, pero podemos ganar la siguiente.
Ello implica estar con los países y los gobiernos que de verdad así lo creen. Y quiere decir
poner negro sobre blanco los motivos reales de la guerra y de las actitudes que la favorecen.
Quiere decir manifestarse desde cualquier posición posible a favor del cumplimiento del
mandato de las Naciones Unidas y de las posturas que mayoritariamente adopte la Unión
Europea.
Segundo, explicar claramente a la ciudadanía todo aquello que después de la guerra se verá con
los anteojos del hecho consumado, del “fait accômpli”, sea éste largo y penoso, o corto y de
algún modo resignado (“no fue tan largo”, “no fue tan cruel”, “permite un Estado palestino”,
etcétera). Y explicar a la ciudadanía que este conflicto muy poco tiene que ver con la lucha
antiterrorista. Que esta guerra no va a ser convencional; que comenzará contra Iraq pero no
sabemos dónde ni cuándo pretende terminarla Estados Unidos. Que en esta guerra van a morir
mujeres, niños y viejos, más que soldados.
Tercero, actuar preventivamente para el día después de lo que vaya a suceder, y establecer,
ahora, los vínculos que luego parecerán, en cierto modo, hipócritas, demasiado tardíos o
inútiles: quiero decir el diálogo con los países de la orilla sur del Mediterráneo, cuya
desestabilización política y económica tendrá graves consecuencias para la Europa en
construcción y especialmente para nosotros.
La guerra revela actitudes auténticas. Los ciudadanos de Catalunya y los españoles deben leer,
en lo que está sucediendo estas semanas, lo que auténticamente son sus políticos. Esta guerra
nos permitirá saber algo más de nosotros mismos.
Jordi Pujol dijo textualmente a este diario el 2 de marzo: “Lo más importante es que Estados
Unidos quiere controlar la zona. En parte para tener que recurrir menos a Arabia Saudí (...)
(que) resulta cada vez más incómoda para Estados Unidos dado su papel ambiguo en lo
referente al terrorismo. (...) Pero no es seguro que sea malo que Estados Unidos controle la
zona. Una zona vital y tormentosa que va de Afganistán a Israel y Palestina y de la frontera
turca a Arabia Saudí. Si no la controla Estados Unidos ¿quién la va a controlar? ¿Chirac y
Schröder, o la UE en bloque? Ya me gustaría, pero no lo haremos. (...) Controlar esta zona
quiere decir (...) estar en condiciones de intentar un acercamiento a algunos países musulmanes.
Y quiere decir también tener gran capacidad de presión sobre Israel y los palestinos”.

159 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Sabemos pues, por fin, cuál es la posición de Pujol en la materia. Es una posición razonada.
Pero no es una posición razonable. Nuestro presidente ha cambiado el europeísmo por el
americanismo, justo cuando ser europeísta implica un mínimo riesgo y cierto coraje. Es más:
cuando es dudoso que el gobierno de Estados Unidos represente fielmente a la sociedad
norteamericana. Y no me refiero por “sociedad norteamericana” tan solo a algunos actores de
Hollywood y a “The New York Times”. Me refiero a las raíces profundas, a las “grass roots”.
El internacionalismo que ahora predica el corazón europeo es el que Europa desdeñó cuando
Wilson lo propuso en Versalles después de la Primera Guerra Mundial.
Catalunya tiene un papel que cumplir en España y en Europa. Un papel importante en el primer
escenario y modesto, pero interesante, en el segundo. No somos sólo observadores. No somos
sólo una antigua marca europea en la península que perdió el tren de la historia y desde
entonces tiene derecho al lamento y a una poética huida hacia el norte, con un correlativo
desdén hacia el sur y hacia la península. Ni huida hacia el norte ni hacia el oeste.
Vamos a contar en España y a ser en Europa algo más que un destino turístico-cultural
interesante. Vamos a vertebrar el enlace de la península con el continente, que es lo que nos
toca hacer y nos gusta hacer. Empezamos a enseñar las uñas en el campo empresarial, en el de
las infraestructuras y en el tecnológico. Y vamos a tratar de liderar una política europea para el
Mediterráneo que nació en Barcelona en 1995 (“proceso Barcelona”) pero que fracasó en la
cumbre siguiente y ahora, con la guerra, está hecha trizas.
Pero para ello hay que desarrollar también una doctrina coherente del espacio global y de
nuestro lugar en él. Y en este sentido tienen mejor criterio nuestros conciudadanos en la calle
que nuestros gobernantes en sus despachos y sus viajes. La “buena gente” no es lo mismo que
la “pobre gente”. Esta nuestra gente es inteligente y lo está manifestando día tras día. Con esta
crisis vamos a saber, también, un poco más de nosotros mismos.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC

160 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11783">
                <text>1355</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11785">
                <text>La guerra, nosotros y nosotros mismos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11787">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11789">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11790">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11793">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11794">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11795">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11796">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11797">
                <text>Nacions Unides</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11798">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11799">
                <text>Estats Units</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14461">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40443">
                <text>2003-03-23</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11784">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11786">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="774" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="386">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/774/20030216_LV.pdf</src>
        <authentication>4543c8358cf5a9844817af391bd3d478</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42060">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

16/02/2003
La Vanguardia, p.026, Política

Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quién estamos?
PASQUAL MARAGALL
La vocación europea y europeísta de Catalunya, tan a menudo pregonada, debe ejercerse en los
momentos que realmente cuentan. Hoy estamos en una encrucijada decisiva. Precisamente
cuando Europa está buscando una vía propia, adecuada a las nuevas realidades surgidas del
hundimiento del comunismo, de la gran crisis de 1989, se plantea con motivo del conflicto con
Iraq una disyuntiva sobre el liderazgo mundial y el respeto a la legalidad internacional.
No podemos mirar hacia otro lado y resignarnos a una política de hechos consumados que
consagre los designios unilaterales de Estados Unidos. En este sentido, por tanto, tampoco
podemos estar de acuerdo con el presidente Jordi Pujol cuando nos dice que “no estoy seguro
de que lo mejor no sea que Estados Unidos controle el Próximo Oriente”.
Ni tampoco podemos dar por buenas las palabras del presidente en el Parlament, cuando a
preguntas de tres grupos para conocer cuál es su posición ante las dos salidas planteadas a la
crisis, la de Estados Unidos o la del eje franco-alemán con Rusia y China, afirma simplemente:
“Lo que diga la ONU”.
Por supuesto que la ONU debe tener la última palabra. Pero ¿con quién estamos? Catalunya
debe hablar. Si ahora no nos mostramos decididamente partidarios de reforzar una posición
internacional inequívocamente europea, como la que están expresando Francia y Alemania,
¿cuál es nuestra posición?
¿O es que nos conformamos con pasar inadvertidos? ¿O es que queremos repetir el error de
CiU con ocasión del referéndum de la OTAN? En aquel momento, por puro tacticismo
partidista, Pujol defendió la abstención. Ahora, según ha confesado en su visita a Washington,
se arrepiente de haberlo hecho.
Catalunya no puede volver a quedarse en fuera de juego. Si renunciáramos a tomar partido,
después no podríamos pretender ser europeos de primera, ser considerados hijos de
Carlomagno.
Pido que la Generalitat de Catalunya diga claramente qué piensa. Pido una expresión clara y
contundente de la opinión mayoritaria del país a través de su máxima institución. Tenemos una
ocasión, como hay pocas, para superar el distanciamiento entre la política institucional y el
sentimiento más profundo de la ciudadanía.
Pienso, como el presidente Pujol, que los representantes del país no deben abusar de su
participación en las manifestaciones. Son espacios privilegiados de expresión ciudadana. Pero
yo, que hubiera querido estar en Andoain, estuve ayer en la calle. Le había pedido al presidente
de la Generalitat que asistiera también, al lado de la inmensa mayoría de nuestra gente. Le
aconsejé que lo hiciera porque no ha quedado clara cuál es la posición del Gobierno catalán –no
la de los partidos o la del grupo parlamentario– ante el conflicto.
Tenemos la posibilidad de influir para que el mundo comience a aplicar los principios que
después de las dos guerras mundiales conformaron la Sociedad de Naciones, primero, y las

155 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Naciones Unidas, después. Hoy disponemos del tiempo y de los recursos para hacer posibles
estos principios.
Unos principios que, por cierto, fueron impulsados en primera persona por el país que salvó a
las democracias europeas: los Estados Unidos de América, en las personas de sus presidentes
Woodrow Wilson y Franklin Delano Roosevelt.
Paradójicamente, hoy el Gobierno de Estados Unidos quiere sustituir a las Naciones Unidas.
Pero la ONU se ha consolidado y pueden actuar por ellas mismas. El presidente Bush está
echando un pulso a la ONU. Si lo gana, la fuerza de las Naciones Unidas quedará cuestionada
irremediablemente.
Por eso se necesita el apoyo decidido de la Unión Europea. No podemos permitirnos caer en el
pesimismo sobre la construcción europea. La Unión Europea no está dividida, está empeñada
en un difícil proceso de formación de una política exterior propia. Una política europea cuyos
intereses estratégicos coinciden ampliamente en estos momentos con los intereses de la paz
mundial y, por tanto, de las Naciones Unidas.
Una política europea que comparte la presión de Estados Unidos sobre Iraq –si llega sólo hasta
aquí– para hacer cumplir las decisiones de las Naciones Unidas.
Una política europea que no puede admitir que la resolución del conflicto de Iraq y el
mantenimiento de la paz en la zona se hagan al margen de las Naciones Unidas.
Una política europea que no puede obviar las múltiples y graves consecuencias de un conflicto
bélico con Iraq. Sobre la población civil: muertos, heridos, refugiados. Sobre la economía
mundial: encarecimiento del petróleo y el consiguiente agravamiento de la crisis financiera.
Sobre la evolución del mundo islámico: retraso de su integración en un mundo abierto, más
libre, más próspero y más seguro. Sobre el Mediterráneo: sus repercusiones negativas en el
conflicto de Oriente Próximo, el riesgo de desestabilización de los regímenes del Norte de
África, la ralentización de su desarrollo económico; en definitiva, la muerte del proceso
iniciado en Barcelona para impulsar el diálogo entre las orillas norte y sur del Mediterráneo.
El régimen dictatorial de Saddam Hussein puede ser desarmado por una acción bélica unilateral
de Estados Unidos, por una intervención de Estados Unidos y sus aliados bajo mandato de las
Naciones Unidas o directamente por las Naciones Unidas.
Europa optará, a corto o largo plazo, a pesar de las posiciones de Aznar, Berlusconi y Blair, por
una intervención dirigida por la ONU. La mayoría de los catalanes y de los españoles está por
esta opción, una posición que no permite confundir antibelicismo con pasividad internacional,
sino que se identifica con la exigencia de hacer cumplir los principios de convivencia de la
comunidad de naciones con medios proporcionados y con pleno respeto de la legalidad
internacional.
Los responsables políticos de Catalunya, de España y de Europa nos jugamos mucho si no
actuamos de acuerdo con el sentimiento mayoritario de la ciudadanía. Un sentimiento que
conecta, de un lado, con los valores más profundos de nuestras sociedades democráticas, y del
otro, con los intereses sociales, políticos y económicos, a medio y largo plazo.
PASQUAL MARAGALL, pte. del Partit dels Socialistes de Catalunya

156 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11800">
                <text>1357</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11802">
                <text>Catalunya y el conflicto de Iraq: ¿con quien estamos?</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11804">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11806">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11807">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11810">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11811">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11812">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11813">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11814">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11815">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11816">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11817">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14462">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40444">
                <text>2003-02-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11801">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11803">
                <text>Activitat política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="811" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="236">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/811/0000001536.pdf</src>
        <authentication>6d0cc68ca5cb57f42e90d71898308d81</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41942">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

26/07/1992 (2890221) - Noticias
EL PAÍS / Madrid / El País Olímpico / Barcelona92 / Única, pág. 5

Sea éste el inicio de una paz duradera
PASQUAL MARAGALL
Ciudadanos del mundo:
Hace 56 años tenía que celebrarse una Olimpiada Popular en este Estadio de
Montjuïc.
El nombre del presidente de la Olimpiada Popular está grabado en la antigua puerta
de Marathon. Se llamaba Lluís Companys y era el presidente de la Generalitat de
Cataluña.
Hoy el estadio ha sido renovado y la ciudad también, con la ayuda de todos vosotros,
que yo agradezco.
Tengo el honor de saludaros a todos y daros la bienvenida a Barcelona, a los que
estáis aquí y a los miles de millones que nos estáis escuchando o viendo desde
cualquier parte del mundo.
Y lo hago en nombre del actual presidente de la Generalitat y en nombre del
presidente del Gobierno español, a quienes tengo el honor de representar. Sin su
intervención y la del vicepresidente Narcís Serra este momento nunca hubiera llegado.
Nuestra ciudad, esta ciudad abierta que es Barcelona, es hoy vuestra ciudad, la ciudad
del mundo entero.
Quisiera citar una carta que he recibido del secretario general de las Naciones Unidas
en la que me pide haga un llamamiento público para que se cumpla el acuerdo del 17
de julio relativo a una tregua olímpica que quizás signifique el comienzo del
restablecimiento del sentido común y del comportamiento cívico.
Hoy nuestra ciudad representa a Cataluña, a las 16 ciudades subsede, a toda España,
al amplio mundo iberoamericano que se encuentra aquí y muy especialmente a
Europa, nuestra nueva gran patria.
Y lo hace gracias al esfuerzo de 60.000 trabajadores, la mitad de ellos voluntarios,
bajo el mandato de Josep Miquel Abad, a quienes agradezco su entrega y dedicación.
Barcelona, que junto con Albertville ha hecho del 92 el año europeo de los Juegos,
quiere ser, por encima de todo, una ciudad europea, orgullosa de Coubertin y sus
amigos, de su espíritu internacionalista que ha permitido a nuestro siglo, el siglo del
progreso y de las guerras, de la arrogancia de las palabras y de la impotencia de los
corazones, encontrarse periódicamente para hacer deporte, para luchar sin violencia y
para hablar un lenguaje común.
Que esta fiesta sea también la de los hombres y mujeres, de las naciones y ciudades
de todo el mundo, y que signifique el inicio de una paz duradera que la juventud
merece y conseguirá.
¡Vivan los Juegos Olímpicos!
Tengo el honor de presentarles al presidente del Comité Olímpico Internacional, Juan
Antonio Samaranch.

12

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12350">
                <text>1078</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12352">
                <text>Sea éste el inicio de una paz duradera</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12353">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12355">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12356">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12357">
                <text>Transcricpió i traducció al castellà del discurs pronunciat per Pasqual Maragall a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12359">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12360">
                <text>Jocs Olímpics</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12361">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12362">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="12363">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21761">
                <text>Ciutats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14479">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40461">
                <text>1992-07-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="12351">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="864" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="288">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/864/0000000600.pdf</src>
        <authentication>f59de5a551be29d37ce2d4fb81299ca2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41972">
                    <text>Andonis Tritsis y Bagdad
Article de Pasqual Maragall publicat a El Pais
Febrero de 1991: el alcalde de Atenas coge un avión a Ammán (Jordania) y luego un coche por el desierto
hasta Bagdad. Se llama Andonis Tritsis. Ha sido campeón griego de atletismo, ex socialista, independiente, y es
reciente ganador de las elecciones frente a Melina Mercuri. Está impresionado por el ataque a la ciudad árabe y
le ha ido a decir lo siguiente al alcalde local:
"Mi país, miembro de OTAN, está en guerra con el suyo. No discuto las razones. Sólo he venido a decirle que
los ciudadanos de Atenas no están en guerra con los de Bagdad".
Estuvo tres días en la ciudad, lo que tardó en encontrar al alcalde.
Aquélla ya fue una guerra tremendamente clarificadora, inusualmente sincera. Según vi en la televisión desde
Nueva York, a la pregunta sobre qué hacía en Irak, un soldado americano contestó sonriente: "Echarles una
mano a éstos". "¿Cómo, cómo?". "Sí: dicen que su religión les garantiza el cielo si mueren en guerra". El ateo
Sadam Husein, después de invadir Kuwait sin preguntar a nadie -como ahora los Estados Unidos y Gran
Bretaña, como siempre, como en todas las guerras-, cuando fue a su vez atacado, declaró que la serpiente del
diablo anidaba en Washington, a lo que Bush padre contestó que Dios estaba en el brazo de sus soldados en el
desierto.
Andonis Tritsis lo veía distinto. Creo que fue el precursor de una indignación mundial que ahora ha estallado.
Cuando hubo visto al alcalde de Bagdad, se volvió a casa. No mucho después se acercó a Madrid a una reunión
de alcaldes. Yo era presidente de los alcaldes europeos, coincidimos en la cena, y me contó la historia de su
viaje, una historia que luego me ha perseguido siempre, como una quimera envidiable, como un perfume raro.
Cuando viajé luego a Atenas, Andonis había muerto. Le pedí al nuevo alcalde que me acompañara al
cementerio y depositamos unas rosas rojas en su tumba.
Esta vez no hemos ido ninguno a Bagdad. Y eso que esta vez la cosa estaba mucho más clara. De Bush padre a
Bush hijo hay un trecho, imagino que descendente.
A Bush padre le conocí en 1986, cuando era vicepresidente, y le fui a contar, durante la renegociación de las
bases americanas en España, algo que los norteamericanos no entendían: que los soldados americanos, en
Barcelona, en mi ciudad, por ejemplo, no habían sido nunca vistos como libertadores, a diferencia de lo que
ocurría en Nápoles o en Roma. Allí llegaron como libertadores. Aquí habían llegado de la mano de un dictador.
Creo que Barcelona debe seguir agazapada en el rincón de los recuerdos de Bush Sr., porque de las 300
ciudades del mundo que se manifestaron contra la guerra el 15 de febrero, sólo Barcelona le vino a la mente
cuando trató de restarle importancia al hecho.
Yo sí recuerdo por supuesto su contestación a mis palabras: "Usted habla no de su opinión, sino de lo que creen
sus ciudadanos". "Cierto". "Pues yo le voy a contar la opinión de los ciudadanos de las 50 ciudades que acabo
de visitar" (era noviembre, campaña electoral): "What the hell are we doing in Spain?". "¿Qué demonios
estamos haciendo en España?". Querían decir: "¿Qué estaremos haciendo para que nos quieran echar...? ¡Si les
estamos ayudando! A estos españoles no hay quien los entienda".
Con Bush padre coincidimos 10 años más tarde en Barcelona. Quería que Colin Powell fuera candidato a
vicepresidente en las elecciones del 96, con el senador Dole, al que veía con poca fuerza para vencer al
entonces presidente Clinton, que le había vencido a él en el 92. La mujer de Powell se oponía; estaba
convencida de que matarían a su marido si era candidato, igual que habían matado a Martín Luther King, a
Malcom X y a los hermanos Kennedy. Bush vino a Barcelona para embarcarse en un crucero de convencimiento
con el matrimonio Powell, pero el plan fracasó. En realidad, su argumento iba más lejos: si Powell iba en el
ticket con Dole, éste ganaría, pero dada su edad, no iba a repetir, con lo que Powell podía convertirse luego en
el primer presidente negro de los Estados Unidos de Norteamérica.
Ése era un proyecto enormemente atractivo. A veces pienso que en realidad Bush presentía confusamente que
algo malo podía pasar en el futuro y que pretendía conjurar ese peligro.
Todo ello me lleva a confesarles un pensamiento que no me puedo sacar de encima desde hace días: hemos
desperdiciado 14 años maravillosos, desde la caída del muro de Berlín para acá.
Hemos tocado el cielo con los dedos: en el fin del sitio de Sarajevo, en la Conferencia Euromediterránea de
Barcelona, en la de Madrid sobre Israel y Palestina, en el poner fin a la matanza de Kosovo, en el Tratado de
Kioto, en el foro de Porto Alegre y su conexión, frágil todavía, con el de Davos, en la ansiada ampliación al Este
de la Unión Europea, con el euro, en Irlanda del Norte a partir del Viernes Santo del 98, etcétera.
Pero hemos abandonado el Mediterráneo. Estamos con Israel y Palestina donde estábamos cuando el acuerdo
de Oslo.
Bagdad es el centro, uno de los centros, del imaginario colectivo árabe. Y los árabes estuvieron casi ocho siglos
en España, del 711 después de Cristo al 1492, fíjense, más que los europeos en América, desde 1492 al 2002
van cinco siglos. Y los ingleses en Norteamérica, algo menos.
Se dirá que los tiempos son más densos hoy que ayer, que pasan más cosas por minuto... Que digan lo que

�quieran: el Ayuntamiento de Vinaixa le ha escrito una carta al ministro marroquí de Exteriores, Benaissa,
invitándole a visitar el municipio que fundó aquí su familia. El ministro no ha contestado, pero el imaginario
compartido está ahí, sepultado y sin embargo intrigante, quizá vivo. Y el municipio, o mejor la pedanía, de
Baldomá, en Artesa de Segre, Lleida, debe su nombre a la contracción de Valle de Omar y tiene todavía el Camí
de la Mesquita.
Bagdad suena a ensueño, a origen de las migraciones que llegaron a Tarifa y más tarde a Córdoba. A arte, a
refinamiento, a imperio, a cultura, a lucha como siempre entre dinastías sofisticadas y familias guerreras,
aunque en nuestro caso, contra toda lógica, ganaron las refinadas y emigraron hacia acá las guerreras. Pero
esa dinastía guerrera se refinó en el camino. Cruzó El Cairo, Alejandría, Etiopía, pasó por Kairuan, la segunda
Meca, en el sur de Túnez, y llegó al Magreb antes de saltar el Estrecho. Y luego hizo (ellos o sus sucesores)
Córdoba y Toledo, y luegose refugió en Granada, hoy el segundo destino turístico musulmán después de La
Meca árabe.
Catalunya se dividió en dos. La Catalunya Vella y la Catalunya Nova. La Vella, de los Pirineos hasta Barcelona,
era cristiana y franca: una marca europea en península "mora" (el paraíso perdido de nuestros nacionalistas).
Su capital moral fue Ripoll, sus líderes, abades y obispos. La Catalunya Nova (las actuales provincias de
Tarragona y Lleida, aproximadamente) era más "mora" que cristiana, aunque también judía: mestiza. El sitio
de Miravet, castillo de la Orden de los Templarios en el Bajo Ebro, cuyo asedio por Jaime II se representa cada
verano en un ambiente de embrujo, es toda una pieza de convicción sobre nuestra historia bajo medieval: ahí
está la artesanía del riego, la cultura magrebí del agua, que tantas lecciones está dando a los redentores
hidrológicos de vía estrecha que pueblan hoy la capital de España. Hasta el granadino que preside el Tribunal
Constitucional sueña aquellos chorros de distintos colores.
Bagdad queda lejos, y sin embargo está ahí detrás, escondida bajo nuestro pasado, nuestra música, nuestros
sueños. Pero sobre todo Bagdad está presente en las cabezas de millones de árabes y musulmanes.
Si uno lo piensa bien, es chocante la "habilidad" con que los think tanks norteamericanos han aconsejado a sus
dirigentes políticos: está claro que en esos "tanques del pensamiento" el tanque cuenta más que lo otro.
Edward Said ha explicado tan bien como sólo un profesor de la Universidad de Columbia puede hacerlo que los
arabólogos y orientalistas americanos habían preparado el terreno desde hace tiempo para ese salto en el vacío
del Gobierno americano en el mapa de Oriente.
Pero por más que le demos vueltas no podemos llevarnos a engaño: nuestra generación, o nuestras
generaciones activas, han perdido bastantes años de socialdemocracia europea y de liberalismo americano sin
solucionar el conflicto básico, que es el de Israel y Palestina. La obscenidad de esa guerra, de esos suicidios y
de esas represalias, no podían terminar sino muy mal. Hay un momento para la indignación ignorante de los
justicieros que nos gobiernan, y ese momento no ha sido desaprovechado. Pero hubo un momento, un largo
momento, para la indignación racional de los justos moderados y ese momento se desaprovechó, a pesar de la
tozudez benevolente de los Moratinos y Solanas.
Tengo la amarga sensación de que los moderados que pueden quedar en el campo intransigente de la
gobernación americana de hoy van a traernos la paz en Palestina, pero sólo después de haber pagado el
altísimo precio de una guerra obscena y de haber confirmado ante los ojos atónitos de la humanidad que
nuestra especie sólo obtiene el bien tras haber perpetrado el mal hasta la saciedad.
Ojalá (inchalà, en árabe) que esos ojos atónitos hayan comprendido, como parece ser que ha ocurrido, que otro
mundo es no sólo necesario, sino posible. Ahora nosotros tenemos la palabra. Nuestros hijos y nietos la tendrán
dentro de unos años. Si alguna recomendación les podremos hacer es que se fijen en la importancia que va a
tener la construcción desde abajo, desde los ciudadanos y las ciudades, de puentes de entendimiento. Si así
ocurre, Andonis Tritsis descansará tranquilo, como se merece.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13120">
                <text>1353</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13122">
                <text>Andonis Tritses y Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13123">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13125">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13126">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13128">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13129">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13130">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13131">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13132">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13133">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13134">
                <text>Atenes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13135">
                <text>Bagdad</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14509">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40491">
                <text>2003-05-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13121">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="883" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="307">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/883/0000000629.pdf</src>
        <authentication>a1ccdec18fb6620575b12218fd3a5afa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41991">
                    <text>Europa, en la hora del Líbano
El País | 14.9.2006
El conflicto del Líbano se ha convertido sin duda en el acontecimiento más
importante y trascendente de este verano, por encima incluso de algunos
de nuestros acuciantes problemas más próximos. Desde esta esquina del
Mediterráneo lo hemos vivido con preocupación y angustia crecientes. Hoy,
después de las interminables semanas en que sólo hablaron las armas, el
alto el fuego alcanzado constituye una brizna de esperanza entre tanta
injusticia y sufrimiento causados por la guerra.
Por destino y por vocación, todo lo que sucede en Oriente Próximo nos interesa y
nos afecta. Desde nuestra inequívoca identidad mediterránea, estamos
comprometidos firmemente con la causa de la paz y la cooperación entre los
vecinos de las dos orillas del Mediterráneo.
Precisamente este compromiso euromediterráneo es lo que nos hace más
conscientes de la complejidad de la situación de Oriente Próximo. Y lo que nos lleva
a rechazar las visiones simplistas y maniqueas que no hacen otra cosa que
alimentar el conflicto.
Estamos predispuestos a entender las razones, los temores y los anhelos de los
diversos actores del drama. Las de un Estado de Israel que tiene derecho a existir y
a defenderse. Las de un pueblo palestino que tiene derecho a crear su propio
Estado en condiciones de dignidad. Las del Líbano que tiene derecho a dotarse de
un Estado que organice la convivencia de sus diversas comunidades sin injerencia
extranjera. La de los países árabes que tienen derecho a desarrollarse en un
contexto de paz y seguridad.
Y más allá, incluso estamos predispuestos a escuchar las razones de los
movimientos islamistas que -agrade o no- forman parte del problema y por
consiguiente tendrán que formar parte de la solución. Posiblemente este
reconocimiento elemental sea una condición necesaria para hacer posible el
abandono de la violencia.
Estados, Estados en precario, movimientos político-religiosos, milicias armadas...
son la expresión de la complejidad de un conflicto que -como explica Joschka
Fischer en su reciente libro El retorno de la historia- se desarrolla simultáneamente
en tres planos: el nacional, el regional y el religioso.
La conciliación de todos estos derechos e intereses es la obligación formalmente
asumida por Naciones Unidas. Así lo ha venido haciendo con las sucesivas
resoluciones del Consejo de Seguridad sobre Oriente Próximo desde 1947 hasta
hoy mismo. Es el camino que va de la resolución 181 -por la que se abre la puerta
a un Estado judío y a un Estado palestino- a la resolución 1701 -que arbitra el alto
el fuego en el Líbano-. Entre ambas, se han sucedido las resoluciones que han ido
perfilando la fórmula para resolver el conflicto árabe-israelí: el pleno
reconocimiento del Estado de Israel y la creación de un Estado palestino con las
fronteras anteriores a 1967.
Nada de todo esto es nuevo. Los esfuerzos por aproximarse a la paz en Palestina
son lo más parecido a los trabajos de Sísifo: un eterno volver a empezar. Pero éste
es el único camino ante una alternativa peor: el de la resignación a una guerra
infinita, que es lo que parece predicarse en los círculos neoconservadores.
Crear las condiciones para el cumplimiento efectivo de las resoluciones de Naciones
Unidas sobre Oriente Próximo es responsabilidad de todos los actores que tienen un
peso real en el escenario mundial. Esta era la intención del denominado cuarteto

�compuesto por Estados Unidos, Rusia, la Unión Europea y la propia Organización de
Naciones Unidas, con su hoja de ruta para avanzar hacia la paz.
De las dificultades actuales en llevar adelante dicha iniciativa surge precisamente la
convicción de que Europa debe y puede ser un actor mucho más implicado en la
resolución del conflicto de Oriente Próximo. Entre otras razones porque -a
diferencia de Estados Unidos- el futuro de una Europa próspera y en paz depende
en buena medida de una evolución pacífica de toda la región del Oriente Próximo y
Medio.
Por eso nos hemos de felicitar de la rápida reacción de la Unión Europea para
intervenir en el Líbano bajo el mandato de Naciones Unidas. Lo ha resumido
perfectamente Javier Solana: sin la fuerza de intervención de la ONU no habrá paz,
pero sin Europa no habría fuerza de intervención de Naciones Unidas. Esta vez
podemos afirmar que Europa no ha llegado tarde como sucedió en Bosnia y en
Kosovo. La rápida decisión europea debe mucho a la determinación mostrada por el
Gobierno de Prodi, que ha acabado por arrastrar a una Francia reticente ante las
dificultades ciertas de la empresa.
No menor ha sido la determinación mostrada por el Gobierno español, coherente
con la orientación de nuestra política en Oriente Próximo, basada en algunos puntos
incuestionables. El apoyo al proceso de paz entre palestinos e israelíes, sobre la
base de la existencia de dos Estados soberanos y viables que convivan en paz
dentro de fronteras seguras y reconocidas; el impulso a las relaciones bilaterales
con Israel; la contribución activa a la modernización de las estructuras de gobierno
de la Autoridad Nacional Palestina; la contribución a la pacificación y a la
reconstrucción civil de Irak; el diálogo político constante con Egipto y Jordania; el
apoyo -hoy con más razón que nunca- a los esfuerzos del Líbano para consolidar su
independencia; y el reconocimiento de la importancia de las relaciones con Siria
para garantizar este proceso con su retirada del Líbano. Sin olvidar la implicación
para encontrar vías de diálogo en el difícil contencioso nuclear entre Irán y la
comunidad internacional.
Se trata de una política de Estado y así lo han entendido todas las fuerzas políticas
representadas en el Congreso al dar luz verde a la decisión del Gobierno de
participar en la misión de Naciones Unidas. Aunque no deja de sorprender -casi
hasta el escándalo- que desde posiciones conservadoras se haya intentado inducir
al líder del Partido Popular a adoptar una posición contraria a la participación de
nuestras tropas en el contingente de la FINUL, con la perversa intención de querer
convertir el Líbano en la tumba política del presidente Rodríguez Zapatero, para
vengarse así de la oposición socialista a la participación española en la guerra de
Irak.
A diferencia de entonces, se trata ahora de intervenir en una misión de
interposición para garantizar un alto el fuego, con un mandato explícito de Naciones
Unidas, con la autorización del Parlamento español y con una opinión pública
prudentemente favorable a nuestra intervención.
Sin embargo, no puede esconderse el riesgo que asume España y Europa al aceptar
el compromiso de defender a Israel de nuevas agresiones y al mismo tiempo de
garantizar la plena soberanía del Líbano. La delicadísima cuestión del desarme de
Hezbolá parece ser la piedra de toque de esta misión. Cuestión sobre la que
Naciones Unidas busca una fórmula satisfactoria para todas las partes y que
probablemente se resuelva más por la propia evolución del proceso político libanés
que como resultado de una condición previa y ejecutable a corto plazo.
Sea como sea, hay que asumir el riesgo que comporta nuestro reafirmado
compromiso euromediterráneo. Es también el riesgo asociado a la voluntad de
Europa de ser un actor eficaz y reconocido en la escena internacional. Es, en

�definitiva, el riesgo que afrontamos para devolver a Naciones Unidos su papel de
garante multilateral de la paz, una vez constatado el fracaso del unilateralismo
norteamericano en Irak.
Y es evidente que no basta con la intervención militar para hacer factible y
duradero el alto el fuego en el Líbano. Javier Solana nos advierte de que no
podemos cometer la ingenuidad de pensar que podemos intentar arreglar el
conflicto de Oriente Próximo con intervenciones parciales: o se resuelve el conflicto
entre israelíes y palestinos o continuará la guerra infinita.
Desde la convicción generalmente compartida de que el conflicto no tiene solución
militar, es preciso volver a poner en pie la hoja de ruta, con una implicación
europea mucho más decidida y con la voluntad de contemplar globalmente el
problema.
En resumen, tres líneas de acción:
- Pleno apoyo a la decisión del Gobierno español y de la Unión Europea de
implicarse activamente en la Fuerza de Intervención de Naciones Unidas en el
Líbano para asegurar el alto el fuego permanente entre Israel y la milicia de
Hezbolá.
- Acentuar el compromiso de la Unión Europea en Oriente Próximo, con la
cooperación al desarrollo, con la revitalización de la hoja de ruta del cuarteto y con
la presencia en el territorio ayudando a la viabilidad del Estado palestino.
- Potenciar la política mediterránea de la Unión Europea, con unos aliados bien
decididos como la Italia de Prodi.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13393">
                <text>1397</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13395">
                <text>Europa, en la hora del Líbano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13396">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13398">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13399">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13401">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13402">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13403">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13404">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13405">
                <text>Líban</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13406">
                <text>Orient Mitjà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14528">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40510">
                <text>2006-09-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13394">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="926" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="349">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf</src>
        <authentication>0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42033">
                    <text>Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de
Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo
Sarajevo, 06 d’abril de 2008

Dear citizens and friends,
I feel extremely honoured and also particularly touched to
be with you, in this occasion, after so many years of solid
friendship, build upon difficult experiences, through years of
war and peace.
Recently our city, Barcelona, has remembered an historic
tragedy, happened 70 years ago, when we were the first
city in history to be bombed by air, during our terrible civil
war.
The helpless population was killed, without compassion
during several long weeks, while international public opinion
remained silent and paralysed.
That was the ominous beginning of a practice that,
unfortunately, has become a repeated use for the following
wars. Too many and too tragic.
When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be
bombed, we felt immediately that we should be near you,
and try to help you, even with the poor means of a city in
front of the armies.
That was the beginning of our friendship. From then, we
have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in
our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom.
We learned from you how the difference can become a
treasure, instead of being an insurmountable gap. And how
the courage of a community is a strength that can face the
worst evil.
1

�We want an Europe, even a World, able to learn the
lessons of Sarajevo.
A World where, first of all, we stop to kill each other, and a
World capable to face living together, not only accepting
diversity, but understanding its unique value, with such
positive and rich benefits.
Recently, in the US, the democrat candidate, Barack
Obama has delivered a remarkable speech about racism,
which is still a division in the American society, and all
around the World.
I share his vision on that issue, and I am sure that
Sarajevians will be forever an extraordinary model for the
entire humanity.
Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where
all the cultures feed each other and are capable to build a
new living together, much better than the mere sum of
them.
Our conviction is that only these cities are possible, so
nowadays, nobody can survive enclosed in its identity,
without accepting and integrating the other ones.
Let me repeat my gratitude to you for the honour that you
conferred to me.
I feel the most proud citizen of that world.
Thank you,
Pasqual Maragall i Mira

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13904">
                <text>Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13905">
                <text>La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13906">
                <text>Sarajevo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13909">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13911">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13912">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14571">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22796">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22797">
                <text>Sarajevo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22798">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22799">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22800">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40553">
                <text>2008-04-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13910">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1429" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="954">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf</src>
        <authentication>f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42627">
                    <text>Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient
(Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h)

MAJESTATS,
ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT.
ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT
ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI.
DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES
INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT,
A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD
EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS
VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS,
COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP
FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS,
ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL.
VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA
AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA
DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS.
PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US
DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A
ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE
LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES
TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN
CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ.
US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY

1995 L'ANY DE LA

TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES.

�ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN
CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A
CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE
RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG.
ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN
DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER()
AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995.
PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA
NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O
GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT
PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA.
MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ
NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN
ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES
PÀTRIES MÉS GRANS.

MAJESTATS,
ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ)
SEXADES BENVIDOS A BARCELONA
SED BIENVENIDOS A BARCELONA
SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA

Ane.L.
919,9:.,:,4111111?,n.ldfk

10 E: V95
LNQ

..........

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19596">
                <text>4335</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19597">
                <text>Benvinguda Reis d'Orient</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19598">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19599">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19600">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19601">
                <text>Moll de la Fusta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19603">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19604">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21293">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21295">
                <text>Festes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21296">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21297">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21298">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21299">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41042">
                <text>1995-01-05</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43657">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="19605">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1480" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="998">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf</src>
        <authentication>fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42671">
                    <text>:I

I

Ajuntament de
Barcelona
Gabinet de l'Alcaldia

Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la
Democràcia Local. (13/03/96).

Dear friends from Sarajevo,
Here we have come trons different European cities to teli you that we want to

help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do
it.
But we have also come to tell you another thing which is even more important:
we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able
to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the
future.
Here we are, elected representatives from

BOLONIA
BUDAPEST
LISBON
LJUBLIANA (Mayor)
SABADELL (Mayor)
VIENA
Canton of GENEVA

As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the
Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity.
We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to
enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe,
and local authorities.
Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional
Powers provided for the creation of
Embassies for Local Democracy
to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics
emerging from former Yugoslavia.

ALCALDIA
ntrada
Reg is t re
I
[

sed\text\sarajevo.pinm

+-

N4

1 9
,^•^

MAR 1996
9

52

�A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of
European cities: namely
in

MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F)
OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH)
SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL)

New Embassies are foreseen in:

SISAK (CRO)
BRTONIGLA (CRD - Istria)

OHRID (Macedonia)
and MOSTAR (BH).
More than that:
The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated
in the past and now belong to different nation - states.
This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and
Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network.
Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to
establish a regional_space of economic exchanges.
A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign.
More than this:
The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in
Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up:
The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local
bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so
called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR
deployment in Bosnia.
[mention Fraga]
Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it
is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in
Sarajevo
AMSTERDAM - HRSNO
BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic)

sed\text\sarajevo.pmm

�and perhaps
Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert)
The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to
rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with
the links program (mention M. Samaranch).
Many utilities companies from different European cities, as well as universities
and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution
agreements with their correspondants in Sarajevo.
These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and
democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD.
optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica!

workings of the ELD).
But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us.
We need you in your example to build a multicultural and open Europe
and
We need you ín conducting our spontaneous efforts

to

help in reconstruction.

We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned
Marshall Plan.
We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because
we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it.
I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and
Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built
from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin,
I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts
Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in
helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many
more to come.

sed\text\sai ajevo.pnim

�Dear friends from Sarajevo,
All

of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in
constructing a muiticultural and democratic Sarajevo.

Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services).
Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to
accept the sending of peace enforcement units to this city and this country.
Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and
generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference.
A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in
Barcelona has been welcome.
More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real
effort to build real democracy at the local level.
Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize
international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human
dignity because of our nationality. This happened in Bosnia.
But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not
by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this
nation of tolerance and culture.
This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail.
Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting
together.

sed\text\sarajevo.pmin

��L'ALCALDE DE BARCELONA

HE

1J-L)öv

itk j
yDu

CAT

t

,

-

\

u-vt)
j

DJ-t..)5

k

L r¿c

--11

(

(.4-L.

it-T\J,j

c. y-

c

C

K

1--

P --.1-\:1 O
et

t'Ac A t:

h-t

()

(,-)1 TA-1-t

1)1 Fril:11¿-.9\i)

QN
L

-11)

(A)

fi

tÇ

O 1T:

iC

Le( Le

-911

e

iz)t---

L

jT
f\JO&amp;

5 c:

A

1LTI:

f1-11} 1.

CL'L,

�L'ALCALDE DE BARCELONA

tì

9t-cLA.

L'71)-)s)

Ht

1t4 E cm E
CTË

T), PFL.

Vuu

tr,

i;\

tin c»L

,AvL Y)

sc()

H-e-u-s yo u

lu,-J

v\I

itk

ifj-

e1V\ C C r() C y-

\

ccy

A

(id

P (rn 7-7[-NT

()

Di'FFt:- A

tL
P

iL

Li
K1

tç

6'\-jt
AS'Y

SO ú'j-11.

t-:
-

r\) Q

p -11-A

�L'ALCALDE DE BARCELONA

L

1")
1

j

K-1

_

, , _.,

I'
\')

7-(k

G4'

OI

A

çA k__ s

...-

'i t'-' (41: fi

T-- ' ( i'Ll

b ,i,..

.:----------- 7 '

Ct

1

,L1

()C

7,./\ 1./LÁ/ti,
J

1,

(7t2

Ó--CZ

\I- v..

4 ( ) 1 (14

-1 A

ï

1c .J f i7A ¿ L -7-

(4-

p
ti

I

7

.ro u,)p

c-

,-

�L'ALCALDE DE BARCELONA

1-1

it-\`)
3Lt1

1

L_

07' 4 0—f\

f2_Û Pc:
1,7) C

t)r,if7

uÑ

trj,

P11 c. 1-1 L-(1: -

G-P' L-k

T/? Di\.)

-r 141

F-C-r:
L7,ur_ .

f

T

Jr, c:i
KJ1,1\-Á

A

.

1:17-Un b1,1(; ))

•

c

o,--17ij1 r

uy P

T

i-z&gt;( ,„( 1(1. fR

(
(»I

S It L-0

/t

/kilt

(J1,t

(E".
t

L(z.lo)

k e ( c) - NaIvuir(i)

'RFY)

M9,C7

fc

Lif,)
(

-

t'E N

t

)

N1(j)-LP (P) - iAtoc:).
.1\ADn-ft.

(

�L'ALCALDE DE BARCELONA

.
tirT

E
—171'tlfl—

U-1

u -m (53\1747 \I ü

rus

F-L: y:2A R---vul)

7

)

ïs_\J+í).(1-

c&gt; 9 eiL_
L1)11

V bt1'1,\

172-.11)

c

77 fi,

7 A fi

-o-1 ( LAt._
-?1

cin D SUCV- i ■-\)zul
t—t--11 /e/ L, /M.

c‘J

/1

L
e

N -1147-i:1

frtc

(AJ A S'

T/1-q,- Afki

c:n

filr

•J t-C-5

ITTEVI. Trit- 71) Y rp,
A»

I\J` (C)0 71. A t)-11-7)--

p-6__P\a3,1Liv
/ cy-7,) ,

�L'ALCALDE DE BARCELONA
65-1AA-t

(-(

eL) ru-.)

c7P

tí c. 7,—J

1K. Ñ -

Pcki

C-ryi

ig e7

(op,;;

Ç

Ñ1-1

uA1

j,/\Ti

C)-(D

(C)C;r? )" 1T)

C,1\1Ç (

-

L' }9

f\J

CTP

1CK

(TY

G o

f.,Çt_

J1:7

-

L. (_ Pt f)./

r

I)

ti

.:75

(9,

(00

ti C

t

s'7-yto_
POt-

5- c

Th

e

Cif

F'

p

olr T(

7-?-/

04,

E7j.7"

P Cir
L
Stv
n .J

1c c15
71Z

D-Nc»Y

í)

AS

Lit-s

:P&gt;

1- 1' 1-'11C.

lt /\-'1

Ñ

)L
() 971-re

1 (AD-)

e I')

1

).1AiA )'ù

r

v

y,/

f&gt;111-1-S

Ovr22R

titi P. Lt+nr; G(--z-71

�L'ALCALDE DE BARCELONA

(5

01J )6 Gt-

tIn

Y/1,11)(c:

Li 1 1 f.)

rk.e

t

IV

A

P

,,Ce_-,77-9NL),-

( 1. o (I

cxílt r

P

C

r,or., v 1-11)

f kte tZji T

C1-1■

I 74(_:-

d

/-4. • fk9L-14-,;

C\ 1:.1 C -5

(

1.„)

CT. 1-1

T'.) 7)

1 )-{ ', ( -1 NI --i-)

Tu --

ok)

( e.)1': Gr/

1 ‘(- ; Q-

j

/1 - C,1

-1 ,._.)

1 1:1--,, «75

rrill

4, je )),,y ¿-

9

r

c.)

L ifiL L

11\

0

L')-\i i L n , 'f.i f./

..,' i\)

( S

i' ' C, (N 1)

7 1---1

4*\11,--9

,r--r e

L-1'
IV7-'

,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-;

(-.:2_,' /1,k7i) \:-.7'

it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,'

i F"\I S ---(1

-11)

As

i

r,-s 'ct L 1

5

,--■,--tYL_ c7

ft c ç 1T)

; 1,-;

/ A

7

/-)ri-•-•(±)

LIS

di/tu

cA5:4

C.4 77-

y 1,
.r)

r-71-

A

(‘:

hl CAL (,) kh,)

C2,yrkAH

ti-Lr&gt;
L)

(-7-1(

E-tly

Lrt■J -7-tú

jr4-k) 1f) y AL

r

n A .z_:+–■

(.7n

-1")

�L'ALCALDE DE BARCELONA

o t.

. '"7 o u

r,

5 (1

e.16:75

1A)

(,131 ',

'

1)

¿:trv,PL

J1J

LJ

0Ç

„

( ¿!pi 1)

--i

9
V

U

Vi Uçí] C U

ik

L

U'

e

NOT

N J\_-1
(. - õt\ :-.L - v-li,-;17

L

CP
i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L

PC A.--r\-)

1

11

i
!
I
i-tltL, 1

.16,-)

- ntl;--

ñez-is 5 D.-zucpb-).)

E

CV
•I:
6- ) 11 I ("Ç

kuL

1-J1

�(..¿A

11-7-11)q l

r

L'ALCALDE DE BARCELONA

0),,,k_Qt)1,1)

() I—)

r

&lt;r1

e, ¿:711, 11,1

11-3'kik (), LL

t; ‘t
/\,■

u ‘,..)

r\1 ;:(-11

t - 1-5 ),-11) Lîf i )

((

J

7))--)

11

rrr

»r ‘

-1-1-i ,..,:
-

,-,,',,.-e- k.-,- l•
-

..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2')

/

V-5- ,.-_,

r

1 h-U.A4'Z,s,

- /4-1,-,--1-'
A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --)

r-•

J it

_1 a.„“1 elw--() " ak.c e

■--) t PI

Dr

No

.:7c)_‘)v'i.

1-71-4

-T-Pri

7)

DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u -

C-CTUA--e

770ü

t._ T.-1-1LT

-1." &gt;
-

¿)/

'W 1 -.1- e (“:

[\t-L- jf

Lii-\\J 0\1 OtIT

.,: 77

c.z,c.,./1

t í..21—&lt;—

1) o IN) ¿I

--71tI

17, ' i

k

(

-I-)

-11-/L1

f

uP

L

7

tr&gt;1

-niz

‘/

-

(A L, ,(*

TD ,

7

p 77

)

77, /) o-7Tb

1-P

»

C:

1

ti fe

,u1mAk )

(

A-ri,J(.9

L

P

N) o

5,7,4 71,LS

y

ry-\)

LIA,3?

C-7;

)

0A-1 +,) L.7 Ut.)

),)
TWkil-t.

�L'ALCALDE DE BARCELONA

Do

kJL

Ls ?

tÁÁ_

uc.)-€ LÇA,L

7-ft-e-Y

ci

1-',)c

Q

frV^t-5

y

pe"

r\J

A

71-tt:

(1.ti-:

Ñ 'T-7&gt; 71)

CL

//yet-7.,¿)„,„(

/),y,,

As

771.

/,

A--(,...()
1A1

v

s

Lvi
ÏL
Cc`51&lt;-71-

t.,J

€-:).\;(5

/"■. t\)

/v

ti I-N1

x:(

¡I— e

c)n

rEJ

p

klS

-7

0 PLIt--Tb\J C

L

L C—c)

(7-

��fie)c-t me vi
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

GUIÓ

Excm. Sr. Alcalde
Gabinet (NB)
Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo.

Per a:
De:
Assumpte:

-

Ordre de l'acte

I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de:
-

-

Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia
Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo
Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona
Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE.
Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa.
[N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin
d'uns 10 minuts de durada.]

2. Signatura d'un aco
- rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de
l'ADL.
3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local.

-

De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents:

^^' ,^

j` , /^¡.'^/•^`!

/J^//[/^^_ ^Y^

D
^
1^^,^i^/^/V _ ^^

_

'

I

t

^^

J

1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY
FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO
REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT
EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY
POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF
SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES
IN

THE

LOCAL

DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT .
^

/ II
^

dÍ

rl/CZ

I

C.O^

tAN

^,,,^,

^ C^
(C p R

I

)T``r^i+y5

clAL7_,

SARAJEV2.NBB

�t3^
y

uz L^

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDUI

La

T
^

Q OLO

^

.\\C

14^^^ 144t

S^

^

^L^ `1^^

r(1 /
Qr(a

^p^P

J

MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A

-S
THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES,
REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND
OTHER ATTENDANTS.
,^i.

^^,
.

^

w . ,•.
.

OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO
WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY
WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE
LOCAL DEMOCRACY EMBASSY.
2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF
HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT
ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT
CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA.
THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES
PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF
OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT
SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA .
OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY
BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN
MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI.
THE LOCAL DEMOCRACY EMBA

S

„G

uttgLi.

IS THE

MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE
MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS
AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY,
2
SARAJEV2.NBB

.

•

�Ajuntament de Barcelona
GAI3INET DE L'ALCALDIA

TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE
CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS
HISTORY.
WHY

ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL

ROLE

OF

CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY?
FIRST OF ALL, PROXIMITY

THE KEY VALUE

THE
IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND
AS

IN

CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR
EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS'
WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE
MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY.

^
c1¿11111)1

\

``4/1/É.

,/

SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE
CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH
MUST NECESSARILY RESULT FROM

DIALOGUE . CITIES

ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS
AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF
NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER
-OR, ALONGSIDE- THE STATES,

CAN CONSTITUTE THE

'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN
STATES.

SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES
CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y
uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY
^

SARAIEV2.NBB

�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE
WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY
EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA.

SINCE THE START OF
SNIA AND HERZEGOVINA
CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED
WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH
THE CITY OF SARAJEVO .
ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE
ESTABLISHMENT
OF
DAYTON
AGREEMENTS,
BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS
BUT NOW,

COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE

HAS BEEN
THE LOCAL

RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS
ONE OF THE REASONS TO LEAD
DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE

IN THIS CITY .

i

3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN
SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE
RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS
;
SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH
REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL
COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC
GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES.

I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE
EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^
G`

" ,c d^, ^ `'`^

`^^ ^

LAV-k"

^

4
^, ^

iu

\l/

Y

^

tJ`^
^1(7,0

SAR AJE V2.NBB

&lt;&lt;1

n_

_

�::1

1

1

11;"

Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA

HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON,
LM, ST~RG AND BUDAPEST,
REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN
SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF
FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE
OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL
AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON
GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND
DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN
THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING
PROCESS.
OU ALL TO
AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT
ART S OF THE
THE HEA
FOR AL IN'
IS CIT H LL
EMB S Y, NE

5

SARAJEV2.NBB

�L'ALCALDE DE BARCELONA

--PfYb

(A-7i/'i ti)

5

C.

C-K)

A-2_5 r)

LL

eiT)

(ìt

A

f.) e ?u . o c. 1\ e
L e.•

t 1—

FriN

E

k

y

y I; 5- D 7 ) C

c.71

(

h

1ft

y

c9-

-)0

• is;7z,

);•,

/19_5-7,

rç

n cr):'
&lt;

0\-1 fi

175 c:

c„

e

L,70'1:21-z,J

1

TY

(,)-1

No)

( u u-ni

ATI-7

/1

1-?()S I\PIA

(S

ilti1 A Ju

-

I 1, P"

tb

Y

iT)L--17-7á\J -\_-'1)

Cr) 47--' t

A-P

e:1

tru;

y' ó

Te Le-v■ /nr , (.e:

it -

\iú cuLTRA‘j

1
1,

1- 71

1

1

,‘.) 1-1 y

f.). CA.&gt; A ct; 5 ,

ELi /k i() () L

e l) ti.* OPC:
NO1,1 c-f

Pr),,r1

1

Jiu- f•ILL: O

127TÒ

-tz

,./(-,,ve.,

e. pvi-,,

JLL

7(.71-){:
JUR

c

suí2 )('\

( í-

I rtz_

7(..x....s.

/t-?, r)

t,-#-FIL

7-11 7 c.)13

4-2-\)o

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20102">
                <text>4386</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20103">
                <text>Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20104">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20105">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20106">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20107">
                <text>Sarajevo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20109">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20110">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20975">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20977">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20978">
                <text>Sarajevo</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20979">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="20980">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22337">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20981">
                <text>Conté també la versió manuscrita de PM.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41093">
                <text>1996-03-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43708">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="20111">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1735" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1339">
        <src>https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1735/0000001568.pdf</src>
        <authentication>61dfea0f07153f76ec2aee831f27a7e4</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42937">
                    <text>(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/02/2003 - Hora: 00:44

DIVENDRES
14 DE FEBRER DEL 2003

18 Tema del dia

el conflicte de l’Iraq

el Periódico

Opinions 3 El món i la guerra

Organitzacions polítiques i socials de tot el món
s’han coordinat per fer demà, 15 de febrer, una
manifestació global contra la guerra a l’Iraq en unes

Pàgines 2 a 20 888

500 ciutats de tots els continents. La que se celebrarà
a Barcelona compta amb el suport de quatre dels cinc
partits parlamentaris catalans.

EUROPA ALÇA LA BANDERA DE L’HONOR
El carrer demostrarà l’aïllament dels governs que secunden Bush
BERNARD CASSEN

DIRECTOR GENERAL
DE ‘LE MONDE
DIPLOMATIQUE’
I PRESIDENT
D’ATTAC-FRANÇA

En el lèxic de la política internacional, aïllament és una paraula esperpèntica que designa generalment una situació de desacord
amb el Govern dels Estats Units.
Fent un paral.lelisme amb la famosa fórmula anglesa segons la qual,
en cas que hi hagi boira al canal de
la Mànega, «el continent està
aïllat», ¿podem preguntar-nos qui
està actualment aïllat, i de qui, a
Europa?
El principal aïllament que hauria de preocupar un Govern democràtic és el seu respecte de la seva
pròpia opinió pública. En aquest
aspecte, els firmants de la famosa
carta dels vuit en suport a l’agressió
programada de George Bush contra l’Iraq estan dramàticament en
fals amb els seus pobles: en els son-

CiU

dejos, el 84% de l’opinió pública del
Regne Unit és hostil a una intervenció sense l’aval de les Nacions Unides; el 80% a Espanya; el 72% a
Itàlia, etcètera. Els únics governs en
sintonia amb una opinió europea
que no ha estat mai tan homogènia
sobre cap tema són els de Berlín,
Brussel.les i París.
Els milions de manifestants que
sortiran al carrer demà, dia 15 de febrer, tant a l’oest com a l’est del vell

Els pobles europeus
han estat traïts per
uns dirigents servils
continent, amb l’objectiu de manifestar la seva total oposició a la guerra nord-americana, seran portadors
de l’esperança d’una Europa verdaderament europea, i no simple súbdita de Washington.
L’aïllament que actualment salta
a la vista és el de George Bush, que
està duent a terme una política
bel.licista rebutjada massivament,

PSC

33 Escolars, ahir, a Barcelona.
no només a Europa sinó també al
Japó, a l’Àsia Oriental i a l’Amèrica
Llatina. Per no parlar del món arabomusulmà, on la unanimitat en contra és absoluta. Fins i tot als Estats
Units, a pesar de la insensata pressió

PP

mediàtica, només compta amb una
majoria molt feble.
Davant d’aquesta irada protesta
mundial contra una agressió de conseqüències desestabilitzadores incalculables, i no solament al Pròxim
Orient, l’equip de falcons d’extrema
dreta que envolta Bush desplega
mètodes de desinformació dignes de
la Unió Soviètica en plena guerra
freda. Les presumptes proves presentades pel secretari d’Estat Colin Powell sobre la col.lusió Iraq-Al-Qaida
no han convençut a ningú. Pel que
fa a Tony Blair, que també afirma
que posseeix proves, la presentació
d’aquestes proves s’ha saldat amb
un lamentable fiasco: ¡els serveis que
havien preparat la seva intervenció
es van limitar a plagiar una tesi doctoral a partir d’unes dades que es remuntaven a una dotzena d’anys enrere!
¿Quina és la raó que pot empènyer governs com el de José María
Aznar a alinear-se d’una manera tan
incondicional amb una política
nord-americana que apunta, entre

ERC

altres objectius, a debilitar tota
vel.leïtat d’afirmació d’una Europa
unida? Perquè, no ens fem cap
il.lusió, evidentment aquest és un
dels objectius estratègics de Washington. El secretari nord-americà
per a la Defensa, Donald Rumsfeld,
va declarar recentment que, per
ell, Europa és l’OTAN, és a dir, una
zona sota el comandament d’un
general vingut de l’altre costat de
l’Atlàntic.
Renunciant a tota dignitat i tota
voluntat de defensar els seus interessos nacionals i els de la resta
d’europeus, uns governs mercenaris, a imatge del «caniche» Blair
(així li diuen a Anglaterra), presten
jurament de fidelitat al seu sobirà.
Per altra banda, no en trauran cap
profit, ja que les classes dirigents
dels Estats Units fiquen a tots els
europeus en el mateix sac. Els manifestants del 15 de febrer són els
que alçaran la bandera de l’honor
d’Europa, traïda per uns dirigents
que només aspiren a la servitud voluntària. H

ICV

ESGOTAR LES
POSSIBILITATS

NO EN NOM
DE CATALUNYA

GARANTIR
LA SEGURETAT

PER LA LLIBERTAT SANG PER
DELS POBLES
PETROLI, NO

ARTUR

PASQUAL

JOSEP

JOSEP-LLUÍS

JOAN

Mas*

Maragall*

Piqué*

Carod-Rovira*

Saura*

Vull solidaritzar-me amb tots els
catalans que sortiran al carrer per
dir no a la guerra contra l’Iraq. Els
membres de CiU, i jo mateix com a
secretari general de CDC, marxarem al seu costat.
En aquesta crisi ens hi juguem
massa. Ens hi juguem l’autoritat
de l’ONU. Ens hi juguem la credibilitat de la política exterior de la
UE. Ens arrisquem a eixamplar perillosament l’escletxa entre Washington i Brussel.les. I ens hi juguem la unitat de l’OTAN. Tot això
ens obliga els polítics a buscar el
consens i estar a l’altura de les demandes dels ciutadans.
Negar el suport incondicional
als plans bèl.lics de Bush no significa que no vulguem lluitar contra
el terrorisme internacional. Nosaltres també volem desarmar l’Iraq i
creiem que s’ha d’acabar amb el
règim dictatorial de Saddam Hussein. Però abans d’alçar les armes,
cal esgotar totes les possibilitats
d’aconseguir una solució pacífica
del conflicte. La pau és la nostra
opció.
*Secretari general de CDC.

Totes les guerres són la confirmació
d’un fracàs. Aquesta no té la legitimitat del dret internacional i no
s’explica per una situació de risc
greu i imminent per a la pau. Estic
molt preocupat per les conseqüències que tingui en la població civil
iraquiana, primera víctima de Saddam. I també pel risc de més fanatisme dels que se senten agredits, de
desestabilització del Mediterrani, de
pujada del preu del petroli i de recessió.
Considero equivocada l’actitud
del Govern seguint la política de
Bush i, en canvi, recolzo la iniciativa francoalemanya que dóna a
l’ONU el protagonisme. No és cert
que Europa estigui més dividida ara
que el 1991, perquè llavors Europa
no tenia política pròpia. Ara en té,
en pot tenir. Tots ens hi juguem
molt. Que l’ONU comenci a ser més
que a semblar. A actuar en lloc de
dir. I que ho faci a favor dels interessos globals.
Demà, diguem clarament al món
que si la guerra es fa, no serà en
nom de Catalunya. H
*President del PSC.

El món s’enfronta a una infame
dictadura que és una amenaça
sistemàtica per a la pau i la seguretat internacional i que incompleix sistemàticament des de fa
12 anys totes les resolucions de
l’ONU. Davant d’aquesta amenaça, el Govern del PP fa el que
ha de fer, des de la profunda convicció que és la millor manera de
garantir un futur de pau i seguretat. Sense guiar-se per raons electorals o partidistes i conscients
dels costos.
No tots poden oferir aquesta
mateixa coherència. Els socialistes tenen el costum de fer, quan
governen, el contrari d’allò que
fan quan estan a l’oposició. CiU
també ha abandonat el camí de
la responsabilitat. Estic segur que
el desenllaç d’aquesta crisi portarà el desarmament i la pau. I
demostrarà les grans diferències
entre els polítics responsables i
aquells per als quals una campanya electoral justifica qualsevol
demagògia. H
*President del PP català.

El Govern dels Estats Units, amb el
suport incondicional d’Aznar, Blair
i Berlusconi, promou una guerra
denominada cínicament preventiva
contra l’Iraq, amb total impunitat,
erigint-se en justicier mundial. Les
futures víctimes, les de sempre: la
població iraquiana. I doblement víctimes, perquè l’esquerra europea no
pot obviar ara que la dictadura militar de Saddam Hussein aplica la
censura mediàtica, es basa en una
homogeneïtzació religiosa i cultural, practica el genocidi amb el poble del Kurdistan...
La tradició catalana ha estat
històricament pacifista i antimilitarista, ja que ha procurat resoldre els
conflictes polítics a través de procediments exclusivament polítics, no
pas exercint la força i, en tot cas,
sempre en el marc de decisions de
l’ONU. Un Estat no pot decidir unilateralment el futur d’un altre. I per
aquesta raó convidem la població
catalana a prendre part en la manifestació de demà contra la guerra,
contra les dictadures, per la llibertat
dels pobles. H
*Secretari general d’ERC.

Els governs i el Consell de Seguretat no són els únics actors de la
política internacional. Per això la
manifestació de demà no és un acte testimonial. Ni Blair, ni Aznar,
ni el mateix Bush poden tancar els
ulls als milions de persones que a
tot el món diuen no a la guerra, ni
a l’opinió de França, Alemanya i
Rússia.
La guerra contra l’Iraq, amb o
sense resolució favorable del Consell de Seguretat, és hipòcrita, perquè ningú va moure un dit quan
les armes de destrucció massiva es
van llançar sobre els kurds i Bush
sí que recolza el terrorisme de
Sharon. És cínica, perquè el principal objectiu és dominar les segones
reserves mundials de petroli. I és irresponsable, perquè la reordenació
de la regió en funció dels interessos dels EUA generarà més violència i més inestabilitat. Ara bé, per
sobre d’aquestes raons contra la
guerra n’hi ha una altra de més
important: els milions d’iraquians
que ja han patit la tirania de Saddam i anys de sancions. H
*President d’IC-V.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27750">
                <text>No en nom de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27752">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27753">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27754">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27755">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27757">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27758">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27804">
                <text>Iraq</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27805">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27806">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27807">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27759">
                <text>En nom de Catalunya. El conflicte d'Iraq.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41344">
                <text>2003-02-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27751">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
