2 10 14 https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2774/20000308_HomenatgeJoanCodina_PM.pdf 4ebbd9c8f9ebc0a5fbb8f463ba5df99f PDF Text Text Conèixer Joan Codina va ser un gran privilegi. Tots els que el van conèixer de prop compartiran amb mi que Joan Codina va ser un referent de sinceritat. De sinceritat i de compromís. No enganyava. Anava de dret als temes. Era "percutant", era directe. I no tenia malícia ni rancor. Va arribar a la política-política després d'una llarga trajectòria com a lluitador sindical i social, sempre lleial i infatigable. Va combatre la dictadura i va posar en temps difícils i de risc tots els seus esforços per aconseguir el retorn de les llibertats democràtiques. I la política-política, ja en democràcia, la va entendre i la va practicar com la política de fets concrets, arrelada a les preocupacions dels ciutadans i ciutadanes. En Joan va començar des de baix, des del ram del metall, des del magatzem on treballava com encarregat. Allà es va iniciar, defensant els drets dels treballadors com a líder sindical, afiliantse a la UGT. Va assumir diferents responsabilitats, sindicals i politiques: la secretaria general de la federació del Metall d'UGT, i més endavant la presidència d'aquest sindicat. Al final de la seva trajectòria va estar a punt de ser president de la Federació de Jubilats però no ho va aconseguir. Sota la presidència de Josep Tarradellas va ser conseller de Treball i es va abocar amb il·lusió en aquell primer govern, en aquell govern d'unitat. Hi va aportar el seu esforç per modernitzar i democratitzar les relacions laborals. Recordo el Comitè Executiu del PSC-C en que es va decidir qui serien els nostres dos consellers. Ningú no va dubtar: En Joan Codina i la Marta Mata (Treball i Educació, les dues grans prioritats de la tradició socialista) (Marta Mata no ho va arribar a ser i va entrar NS). �En aquest Parlament va ser diputat socialista en la primera legislatura de la democràcia. Alguns dels que esteu aquí - si més no el President de la Generalitat - el vau poder conèixer com a company parlamentari. I va ser senador representant a Catalunya, Al Senat va presidir la Comissió d'Autonomies i hi va fer una bona feina. Per a ell els càrrecs suposaven una responsabilitat específica, un mandat del qual rendia comptes a les organitzacions i els ciutadans que representava i servia. Era molt conscient que representava uns interessos molt determinats, els interessos dels sectors més desfavorits. I en la seva feina com a conseller, com a parlamentari, com a dirigent sindical es va esforçar per informar, per explicar, per recollir opinions del seu entorn, per arribar a la gent. Arribava a la gent amb senzillesa. Amb dignitat. I amb valentia. Joan Codina era un home valent. Sempre donava la cara davant qualsevol circumstància. I deia el que pensava, sense embuts. Ho puc assegurar perquè em vaig discutir amb ell, o ell amb mi, sovint, en els òrgans del partit. Però era un enfrontament enriquidor, net, sense recances. La seva filla em va dir que li agradava de discutir amb mi perquè després seguíem tan amics i companys com sempre. Les seves posicions les afirmava amb força, amb vehemència, però mai des de l'imposició o la maniobra, perquè era fermament partidari de la diversitat i la pluralitat de papers i sensibilitats, d'incloure i sumar voluntats en un mateix projecte. I contrari a les actituds dogmàtiques i excloents. �Era partidari d'una Catalunya "de i per a tots". D'una Catalunya capaç de mirar el món sense complexos. Ell també va ser un home capaç de mirar el món sense complexos. Així el recordem i així estarà sempre entre nosaltres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs a l'acte d'homenatge a Joan Codina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Codina i Torres, Joan Homenatges i distincions Sindicalisme Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Política Description An account of the resource Paraules de Maragall en l'acte de record de Joan Codina, traspassat el 13-12-1999. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf 26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12 PDF Text Text DIUMENGE 15 D’ABRIL DEL 2012 38 els guardons d’el periódico 10 finalistes es disputen a partir d’avui el premi Català de l’Any Els lectors poden votar pel seu favorit a través del telèfon, la web i Twitter les personalitats que opten al reconeixement El 18 de maig se sabrà el nom dels tres candidats que passen a la gran final EL PERIÓDICO BARCELONA E ncara és una incògnita a qui cedirà el casteller David Miret el testimoni de Català de l’Any el dia 22 de maig. En canvi, el que sí que ja és clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3. Després de gairebé tres setmanes en què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre dones, amb mèrits suficients en les seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà en el transcurs d’una gala al Teatre Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3. Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista Joaquim Maria Puyal, que el 2011, any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit de futbol retransmès en català. La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan s’obre la segona fase del procés d’elecció del Català de l’Any, ja només es pot votar per un d’aquests 10 finalistes. Com fins ara, els lectors podran donar suport al seu favorit trucant al número de telèfon 905.44.60.40, que està operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany. cat. Tots els que votin a través de la web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició digital del diari. / Però a partir d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà votar a través de les xarxes socials. LA NOVETAT EN EL VOT ALBERT BOSCH JOSEP BRUGADA MURIEL CASALS ANNA CORBELLA ALBERT ESPINOSA AVENTURER CARDIÒLEG PRESIDENTA D’ÒMNIUM REGATISTA ESCRIPTOR I GUIONISTA Arrossegant un trineu de 95 quilos i amb temperatures de -45º, és el primer català que, sense ajuda externa, ha arribat al pol Sud. Un referent en arítmies, mort sobtada i medicina de l’esport. Ha estès la seva especialitat a la pediatria a Sant Joan de Déu. Sota el mandat d’aquesta professora de la UAB, Òmnium, entitat que treballa per la promoció del català, ha complert el 50è aniversari. El 2011 es va convertir en la primera dona d’Espanya a fer la volta al món sense escales. Va recórrer 46.000 quilòmetres en 102 dies. Va triomfar l’últim Sant Jordi amb Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine. Autor de Polseres vermelles, que adaptarà Spielberg. EDUARD GRATACÓS MAG LARI ANDREA MOTIS JOAQUIM MARIA PUYAL LAIA SANZ METGE MAG I IL·LUSIONISTA CANTANT DE JAZZ PERIODISTA PILOT DE TRIAL L’equip que dirigeix a la Maternitat de l’Hospital Clínic va practicar l’any 2011 diverses operacions a fetus utilitzant tècniques pioneres. Atresora una brillant trajectòria des que es va iniciar en la màgia als 21 anys. L’any passat va causar sensació amb Splenda. Amb una veu prodigiosa, que molts comparen amb la de Norah Jones, va gravar als 15 anys el seu primer disc amb Joan Chamorro. Pregoner de l’última Mercè, l’any passat es van complir 35 anys del primer partit de futbol, del Barça, que va retransmetre en català. Amb només 26 anys, exhibeix un palmarès espectacular, amb 11 títols mundials. Va guanyar el Dakar 2011 en categoria femenina de motos. En concret, de Twitter. Per votar, s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del candidat i d’una breu explicació de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només es validarà un tuit per usuari i no s’acceptaran retuits. Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran un procés de selecció. A partir del dia 27 d’aquest mes aniran abandonant la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots, fins que el 18 de maig, només quatre dies abans de la gran final i després de la setena eliminació, sabrem els noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18, quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels tres aspirants. Durant la gala del Català de l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i Millor Iniciativa Solidària, premi Mercè Conesa. H Opinió Pasqual Maragall expresident i català de l’any 2007 Agraïment i força E l 2007 va ser un any molt dur, personalment el més dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics. Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el vot popular em va escollir com a tal. L’emoció va ser molt intensa. Em va donar molta empenta per continuar lluitant L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules. L’emoció va ser molt intensa i em va donar molta força i empenta per continuar la lluita, llavors tot just començada. Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme Ruscalleda. L’exemple de tots dos és molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans, que poden trobar inspiració i valor en les seves gestes. L’Isidre, un exemple de com des de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia, fent del mètode i la tècnica la base de l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com m’agrada pensar Catalunya. Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens ha de fer oblidar que no només són lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a dia, lluiten i superen les dificultats. Aprofito aquest escrit per animar tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre tots. Segur que vencerem. ¡Força! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Agraïment i força Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitjans de comunicació Alzheimer Model social Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-04-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/891/0000001417.pdf 0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae PDF Text Text Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006 (Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors) Estimat Oriol, Si és veritat, com afirmen alguns conspicus defensors de l’eterna rectificació, que aquests darrers anys hem posat damunt la taula, més que mai, la necessitat de superar el vell paradigma del catalanisme construït per modernistes i noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa dels últims exponents d’uns i altres. La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de basarda anar a trobar els orígens.... Però sí que és cert que la nostra amistat no s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar que hem exhibit amb orgull. Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te n’has amagat mai. 1 �No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme al detall i a l’engròs. L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres actuacions que ens omplí de goig va ser la de la placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa, al Raval, aprofitant un enderroc. I el gros, el dels grans traços, el que només era possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro. El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar després i finalment executar la Barcelona gran (no la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova centralitat a les rondes,... Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la necessitat de completar els projectes que havien donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de la que avui celebrem cent anys. Perquè és cert que el primer decenni del segle passat es van forjar els fonaments sòlids del que 2 �hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és que durant els darrers vint anys, no s’hi va esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona. Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim entès sempre, en un país mal avesat a creure que només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he malfiat dels pobles que diuen moure’s només perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val– els guia i mena. Tu has estat, certament, un home motor, Oriol. Molts altres han fet una bona feina a remolc de la teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes que mouen i altres homes que gestionen el moviment que l’energia motriu ha propiciat. No vull acabar aquestes ratlles sense un record per a la teva veïna i companya meva i teva en la brega municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem però ens adoràvem. Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les 3 �biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i optimista després de tants anys d’ensopiment. A tu ho devem en bona part. Pasqual Maragall 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acte d’homenatge a Oriol Bohigas Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Auditori del FAD (Barcelona) Abstract A summary of the resource. En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva. Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Bohigas, Oriol, 1925- Arquitectura Barcelona Homenatges i distincions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències