1
10
4
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1022/19860513d-00126.pdf
d3916d5606836009386317c21226e164
PDF Text
Text
CICLE DE$IONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA"
PRESENTACIO DE LA CONFERENCIA DEL MOLT
HONORABLE SENYOR GABRIEL CAÑELLAS I FONS,
PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTONOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS.
(13 maig de 1986)
�MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA
GOVERN DE LES ILLES BALEARS; AUTORITATS; SENYORES
Y SENYORS:
EL NOSTRE CICLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA",
ES VEU AVUI ENRIQUIT FRATERNALMENT, AMB LA PRESENCIA
EN AQUEST SALÓ DE CENT, DEL MOLT HONORABLE SENYOR
GABRIEL CAÑELLAS I FONS, PRESIDENT DE LA COMUNITAT
AUTÓNOMA I GOVERN DE LES ILLES BALEARS,
NASCUT A PALMA DE MALLORCA FA 45 ANYS, EL SENYOR
CAÑELLAS ES LICENCIAT EN DRET PER LES UNIVERSITATS
DE DEUSTO I VALLADOLID, AIXI COM EN CIENCIES ECONOMIQUES PER LA UNIVERSITAT COMERCIAL DE DEUSTO.
PARLAR A BARCELONA DE LES ILLES BALEARS, SIGNIFICA
PARLAR DUNA HISTORIA COMI5 AMB CATALUNYA QUE ES
REMUNTA A L'EPOCA DE JAUME EL CONQUERIDOR.
ES PER AIX Ò , SENYOR PRESIDENT, QUE VOLEM AVUI ACTUALITZAR EL NOSTRE CONEIXEMENT DE LA REALITAT 1 PROBLE-
�2.
MES QUE ACTUALMENT S'ENFRONTEN ELS NOSTRES GERMANS
DE LA COMUNITAT AUTÓNOMA BALEAR. 1 ELS VOLEM CONEIXER
PERQUE BARCELONA, I MITJANÇANT ELLA, CATALUNYA TOTA,
ESTA MANIFESTANT, AMB AQUEST CICLE, LA SEVA SOLIDARITAT AMB LES DIFERENTS I DIVERSES AUTONOMIES DE
T, '
ESTAt
ESPANYOL, II EN AQUEST CAS, DE MANERA MOLT ESPECIAL,
MOLT FRATERNAL.
PERMETEU-ME ARA QUE ESTABLEIXI UN MARC MINIM A LA
VOSTRA CONFERENCIA. LES ILLES BALEARS, AMB UNA EXTENSIO TERRITORIAL D'UNS 5.000 KM2., TENEN UNA POBLA
-CIORESDNTQULCOMESD683.0HABITNS
LA SEVA RENDA PER HABITANT, UNES 706.000 PTES.,
LA SITUA EN SEGON LLOC, DINTRE DEL RANKING DE RENDES
AUTONÒMIQUES, SEGONS SEMPRE DADES DE LA PUBLICACIO
DEL BANC DE BILBAO "RENTA NACIONAL DE ESPAÑA 1983".
LA POLITICA DE FELIP V, TINGUE GREUS CONSEQUENCIES
PER LES BALEARS, COM PER A LA RESTA DEL PAIS, I
COMPORTA UNA DIVERSIFICACIO DE 1'EVOLUCIO POLITICA
DE LES ILLES, QUE HAVIA DE CONTRIBUIR A ENFONDIR
LES DIFERENCIES ENTRE MENORCA, D'UNA BANDA, 1 MALLOR-
�3.
CA. 1 EIVISSA, DE L'ALTRA. CONCRETAMENT, MENORCA
ESTIGUE OCUPADA PELS ANGLESOS ENTRE 1708 I 1802.
EXCEPTUANT ELS INTERVALS D'OCUPACIO FRANCESA DURANT
LA. GUERRA DELS SET ANYS, I D'OCUPACIO ESPANYOLA,
DE 1782 A 1798, MENORCA FOU L'UNICA PART DE LES
TERRES DE LLENGUA CATALANA QUE CONSERVA LES ESTRUCTURES POLITIQUES PROPIES I QUE MANTINGUE L'US OFICIAL
PUBLIC DE L'IDIOMA CATALA.
SENYOR PRESIDENT: SERVEIXI AQUEST RECORDATORI COM
HOMENATGE DE CATALUNYA A LES ILLES BALEARS, DONCS
FOU LLUM DE LA NOSTRA LLENGUA EN LA FOSCOR DEL DECRET
"DE NOVA PLANTA".
I ARA, AME LA SOLIDARITAT SINCERA 1 FRATERNAL QUE
ES LEMA 1 CONTINGUT D'AQUEST CICLE DE CONFERENCIES,
TENIU LA PARAULA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3928
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Sr. Gabriel Cañellas dins el Cicle de Conferències Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Espanya plural
Història
Model social
Illes Balears
Cañellas Fons, Gabriel
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-05-13
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1552/0000000726.pdf
3fc26fe1c96abcfab186daf780815918
PDF Text
Text
«Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà molt brillant»
Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear.
Entrevista a Pasqual Maragall al Diari de Balears el 3-07-02
Maragall: «Francesc Antich tindrà un segon mandat, que serà
molt brillant»
Maragall aposta per la continuïtat del projecte del president balear
J.M. Palma.
Pasqual Maragall va participar en les jornades de parlamentaris de la Corona d´Aragó,
que van concloure ahir en el Parcbit. El líder dels socialistes catalans va mostrar el seu
entusiasme amb el projecte d´Antich, però va eludir concretar si ell també crearà una
ecotaxa a Catalunya en cas que sigui president de la Generalitat.
— El Govern de Balears és un model a seguir a Catalunya?
— Cada un té el seu model, però sí que li puc dir que la millor notícia política dels
últims anys va ser la victòria de Marcel·lí Iglesias i Francesc Antich. Són gent jove que
té un sentit d´Espanya més ajustat al que diu la Constitució.
— Com es veu des de Catalunya l´experiència del Pacte?
-Positivament. Fou un regal de les eleccions passades i estic segur que tindran un segon
mandat, que serà molt brillant. A Balears el PP ha aconseguit crear la sensació que
aquest projecte era una interinitat, almenys els dos primers anys, i crec que la victòria
d´Antich donarà lloc a una etapa d´una gran riquesa política.
— Vós manteniu una fructífera relació amb Antich, us ha comentat el president els
problemes interns que en ocasions es donen al Pacte?
— No m´ha d´explicar res perquè jo vaig governar amb quatre partits a l´Ajuntament de
Barcelona. Els governs de coalició són difícils al principi, però quan s´estabilitzen
funcionen molt bé.
— Què opinau de les relacions institucionals entre la Generalitat de Catalunya i el
Govern?
— Les relacions han estat positives, però han quedat curtes. Es pot fer molt més en el
futur. Per exemple, el Patronat de l´Arxiu de la Corona d´Aragó i l´Institut Ramon Llull
ha d´incloure la comunitat d´Aragó. En el terreny de les infraestructures també pot
haver-hi una major relació entre tots dos governs.
— Quins beneficis tindria una comunitat com Balears si es posàs en marxa el seu
projecte d´una Espanya federal?
-No ha de ser gaire difícil explicar-ho als habitants de les Illes perquè cada un de
nosaltres i cada un dels pobles d´Espanya és una illa. La construcció de la societat
consisteix a mantenir les individualitats i a ser capaços de posar coses en comú. Això és
el federalisme.
— Vós us heu manifestat a favor de l´ecotaxa, és viable un impost així a Catalunya?
— Li repetesc allò d´abans: cada territori té la seva singularitat i no hi ha models
copiables, però sí que crec que a Europa es crearan més imposts ecològics.
— A les jornades del Parcbit es plantejà la necessitat que Madrid respecti
l´Espanya plural. Creis que l´Estat maltracta les autonomies?
— És una qüestió d´incapacitat i de falta de voluntat.
— Doncs aquí es té la sensació que la CA menys maltractada és Catalunya...
�— Des del punt de vista d´infraestructures no està en una bona situació. El triangle
Catalunya, València i Madrid no és equilàter. A Balears ocorre el mateix amb el tema
dels vols o amb el gasoducte.
— I després de Pujol, què?
— Una Catalunya més unida, menys acomplexada i que sigui més capaç de connectar
amb els pobles d´Espanya.
Apunt
Semblança
Davant de la pregunta de si hi havia qualque semblança política entre Artur Mas i
Jaume Matas, el líder dels socialistes catalans afirmà que «alguna relació sí que hi ha.
A Matas el conec des que era conseller. Va crear el Parcbit, que és molt positiu, i vaig
tenir una bona relació amb ell, però li van carregar el mort del Pla hidrològic». També
considerà que Matas «no es presentarà com a candidat del PP a Balears. Ho veig una
mica complicat. La seva política no ha estat ben acceptada».
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Francesc Antich tindrà un segon mandat que serà molt brillant
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diari de Balears
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Illes Balears
Partido Socialista Obrero Español
Antich, Francesc, 1958-
Catalunya
Espanya plural
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2820/20020909_CoronaAragoPropostaFederal_PM.pdf
64fc2316a834cf5bf3dde821c378f694
PDF Text
Text
y
INTERVENCIÓ DE PASQUAL MARAGALL
Quin gust de sentir els accents diversos d'un mateix llenguatge!
Tots sabem que els llenguatges que moren són aquells que no
canvien, són aquells
que es petrifiquen. Això pot succeir
perquè hi hagi una altra llengua que s'hi posi al damunt i no es
reaccioni, però pot ser també que, per por a l'existència d'altres
llengües que s'han de posar al damunt, aquell llenguatge es
tanqui a qualsevol contacte amb l'exterior.
Sentint els accents que aquí hem sentit, algú pot no estar segur
de que prevaldrem?, de que aquest llenguatge viurà?
Perquè
té tot el que s'ha de tenir per ser important: unitat i diversitat.
I sabem que la naturalesa està feta així, i la humanitat també.
Quan hi ha unitat, quan hi ha contacte, quan hi ha amistat,
quan hi ha elements comuns i quan hi ha al mateix temps
diversitat és quan la planta creix: és quan la naturalesa es
desenvolupa, si no, no. Com
deien davant del Rei els nobles
aragonesos de la baixa edat mitjana: "A/os, que cada uno
valemos tanto como vos, y todos juntos
más que vos, vos
facemos rey, a condición de que respetéis nuestros fueros y
1
�2
derechos, y si non, non"'. Aquesta frase, que Robert Hughes l'ha
fet internacional al citar-la en un anglès perfecte en el seu llibre
sobre Barcelona, demostra el orgull dels pobles de la Corona
d'Aragó.
Avui, quan escoltava els amics i honorables presidents de les
autonomies i el secretari general dels socialistes valencians,
m'he preguntat quants anys no feia que en aquesta ciutat i en
aquest país se sentien discursos com aquests, tots junts i amb
la transcendència política que tenen. Perquè discursos més
inflamats i més radicals ben segur que els hem sentit, però
d'un en un, i no capaços de sumar. I aquests, sumen. I
nosaltres ens hi afegim.
Benvolguts amics de l'Aragó, de les Illes Balears i del País
Valencià, us vull agrair la normalitat i la cordialitat amb què
heu vingut i heu acceptat participar en un acte com aquest,
sota la denominació - que ens agermana - de la Corona
d'Aragó. Que consti que no tenim cap pretensió historicista o
purament
nacionalista.
És
simplement
una
manera
de
demostrar que estem superant vells fantasmes que impedien
l'expressió franca i oberta de la nostra relació fraternal.
2
�3
És cert que la ubicació de Tacte d'avui, en aquest recinte
medieval, ens recorda el passat comú. És la forma que hem
triat de demostrar-vos, modestament,
des de Catalunya un
sentiment de germanor i de reconeixement.
És també una oportunitat de refermar el compromís de
Catalunya, que vull expressar avui, amb tots i cadascun dels
territoris que representeu.
Tenim un compromís amb les Illes Balears (on per primer cop,
des de Jaume I, no governa la dreta i els "de sempre". Avui les
Illes Balears no estan ancorades en el passat ni en la nostàlgia,
sinó construint un present, i ben construït i pensant i treballant
pel
futur).
Ens
mou
amb
ells
la
necessitat
d'unes
comunicacions més regulars i més competitives, l'agraïment
per la contundencia, president Antich, del vostre compromís en
favor de la llengua comuna, la felicitació per la franquesa de la
vostra política en favor d'un turisme de qualitat i de la
preservació del medi i del paisatge mediterrani. Heu marcat,
3
�4
president,
unes línies d'acció que ens beneficiaran a tots.
Catalunya
té
un compromís
amb
l'Aragó,
el del
nostre
retrobament, president Iglesias, sobre la base d'una exaltació
popular i massiva en favor de l'Ebre i de les Terres de l'Ebre, no
solament del riu Ebre, que marca un giravolt secular, després
de dècades, segles quasi, d'estranyament.
President, heu
conduït aquesta cruïlla històrica amb gran dignitat i coratge,
amb una fidelitat total, que ens consta, a la vostra comunitat, i
amb uns resultats inqüestionables, entre altres la fi del
caciquisme i del neo-caciquisme i la conversió de Saragossa en
un centre logístic de primeríssim nivell.
El compromís de Catalunya amb el País Valencià: T'hem sentit,
secretari general Pla, amb goig, amb fruïció. Necessitàvem
sentir una veu venint del País Valencià que entonés aquesta
cançó. Sabeu i sabem del creuament d'orígens que es dóna
entre vosaltres, els valencians, i molts de nosaltres. Sabeu i
sabem del parentiu entre el vostre accent i el català occidental,
com sabem també de la riquesa i la creativitat del valencià, i
sabem també de l'aportació aragonesa a la vostra cultura i a la
vostra
personalitat.
Creativitat
del
valencià
que
podem
4
�comprovar llegint l'admirable versió que Joan Francesc Mira ha
fet de la "Divina Comèdia" de Dante, una meravellosa traducció
i magnífica documentació, on, per cert, s'endevina la riquesa
cultural i l'empenta política dels nostres territoris per a fer-se
un lloc - fa segles - entre el Vaticà, l'Al Andalús, Castella i els
Francs.
Venturosament, l'acte d'avui no és un fet casual i anecdòtic.
S'inscriu en un procés iniciat l'estiu passat amb una trobada
informal a Tortosa i que ha prosseguit amb un creixent grau de
compromís amb les reunions de València, de Morella i de
Palma.
Estem fent camí, pas a pas, però amb determinació creixent.
Ara ja ens uneixen més el present i el futur que no pas el
passat.
I estem configurant, per mitjà d'un diàleg obert, una entesa
profunda entre els socialistes aragonesos, valencians, balears i
catalans. Un diàleg i una entesa que ultrapassen de molt
5
�—
6
l'àmbit de partit o ideològic, perquè tenim l'ambició de servir
les nostres respectives comunitats i d'esdevenir un instrument
de retrobament i de reconeixement entre elles.
La comuna adscripció socialista ens permet abordar amb
franquesa i confiança els nostres problemes d'avui i pensar en
un futur compartit, sense que passats recels i indiferències
entre els nostres pobles ens paralitzin.
Per això no tenim cap recança en reconèixer que tenim uns
lligams comuns més profunds que els que es puguin derivar
d'interessos circumstancials i canviants.
No partim de zero. Comptem amb un bagatge compartit que
volem activar.
Una trajectòria que ha configurat la identitat i la personalitat
pròpia de cada un dels nostres pobles i que, a la vegada, ens
6
�7
ha deixat uns trets culturals i lingüístics compartits que podem i
volem conrear plegats.
Som conscients que es tracta d'un actiu a potenciar i que, per
damunt de tot, no pot quedar arraconat i amagat.
Per això mateix, en la trobada parlamentària de Palma del
passat juliol, vam
acordar
convidar
i associar
rellevants
personalitats de l'àmbit cultural de les respectives comunitats a
les nostres reflexions i treballs.
I
de la mateixa
manera vam decidir
impulsar
la plena
incorporació a l'Institut Ramon Llull de tots els territoris on es
parla la llengua comuna i, també, instar la creació del Patronat
de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Ens reconeixem en una cultura compartida i això fa els nostres
lligams més profunds.
7
�8
I aquest substrat històric comú ens permet compartir també
una determinada visió d'Espanya: la de l'Espanya viva i plural,
convençuts com estem que Espanya tant sols pot funcionar
sobre la base de la lleialtat i la confiança entre l'Estat i les
Comunitats Autònomes i entre elles mateixes.
Amb unes institucions que l'expressin i amb una articulació en
xarxa que la potenciï. Amb no solament un concepte d'Espanya,
sinó també un dibuix de com creiem que ha de ser Espanya.
Un dibuix infrastructural, físic, que ha d'incloure unes òptimes
comunicacions per carretera, mar i aire f per cable i per
conduccions d'energia, en el sí de la regió econòmica europea
que realment som, en el colze que el Mediterrani defineix entre
el continent i la península, protegit pel Pirineu.
I al damunt d'aquesta xarxa nosaltres defensem un concepte
8
�legal. Un dibuix i un concepte. Un concepte que inclou:
La reforma del Senat, que recollirà el caràcter plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic d'Espanya, i que el convertirà en el
fòrum de cooperació de les Comunitats Autònomes i l'Estat i de
les Comunitats entre sí.
Inclou també la institucionalització de les Conferències de
Presidents,
marc de diàleg permanent entre el President del
Govern i els Presidents de les Comunitats Autònomes.
I no exclou el contacte directe entre el President del Govern i
els Presidents de les Comunitats, ni tampoc els deures de
cortesia institucional que hem vist sovint oblidats en els darrers
anys, carregats de passeigs militars de ministres i d'aïllaments
insulars de presidents.
L'Espanya plural que cerquem inclourà la participació efectiva
9
�10
de les Comunitats Autònomes dins les institucions europees.
En resum, un passat compartit, una visió i un dibuix d'Espanya
coincidents i també uns interessos comuns, lligats al nostre
present i a les nostres expectatives de futur.
Ens reconeixem en uns interessos comuns que ens aconsellen
reforçar els nostres lligams econòmics i socials.
Com he dit, amb especial atenció a les infrastructures, al
dibuix,
factor clau del nostre desenvolupament econòmic:
Eixos viaris i ferroviaris de l'eix mediterrani i del corredor de
l'Ebre. Aeroports i ports. L'eix cultural d'un turisme sostenible. I
un medi ambient i un paisatge amenaçats en els darrers 150
anys que estem decidits a preservar perquè forma part de
l'imaginari col·lectiu de la nostra gent.
10
�11
Tot plegat -la nostra història, la nostra visió, els nostres
interessos- ens fa proposar una manera pròpia d'estar a
Espanya i a Europa.
De l'antiga Corona d'Aragó a una regió europea de l'arc
mediterrani nord-occidental i de l'arc pirinenc. Vet aquí el camí
que se'ns obre al davant, ple de dificultats i tanmateix carregat
de promeses, atractiu, quasi diria seductor, inescapable.
La nostra força a Espanya i a Europa és esdevenir una regió
europea potent, viva f dinàmica, peça clau de l'arc mediterrani
nord-occidental i de la frontissa pirinenca. Una regió dotada
d'una estratègia econòmica comuna. Connectada amb el centre
d'Europa. Activa en la política mediterrània de la riba sud, tan
necessitada d'activitat política i tan mancada d'ella (Hem de
saludar, per una vegada, una acció que crec positiva del govern
de la Generalitat en aquest terreny, tan mancat de realitats i
d'iniciatives). Una regió
protagonista de la recuperació d'un
Pirineu, que ha estat barrera i pot i vol esdevenir cruïlla.
11
�12
I ens reconeixem també en una determinada manera de fer i
d'entendre la política, guiada pel principi de proximitat i
subsidiarietat, de donar més protagonisme al poder local i a la
societat civil. Perquè socialisme ve de societat.
Guiada, tota aquesta política,
per l'honestedat, el coratge, la
moderació, i la fidelitat al poble, a la gent, als ciutadans.
Passat, present, futur. Tot això que compartim i que volem
potenciar és també la nostra aportació a la renovació del
socialisme espanyol, que vosaltres, amics Marcel·lí, Joan Ignasi,
Francesc,
representeu
tant
bé com José
Luis
Rodríguez
Zapatero.
Compartim tot això davant de la interessada identificació del
PSOE amb el PP. Del PSOE del que formeu part i on ens
retrobem a nivell federal.
12
�13
A Espanya, quan els nacionalismes xoquen fa falta un projecte.
I un projecte substantiu, un projecte diferent.
Davant del projecte neocentralista i neonacionalista del Govern
espanyol. Davant de la fal·làcia de la segona transició, de
l'esperit del 24-F, de la nova teorització de la submissió de les
llengües
pròpies
per raons econòmiques
i no per
raons
polítiques, de l'adormiment de l'esperit constitucional, de la
reinterpretació
de
la
història,
començant
per
la
de
la
Restauració, i que seguirà amb la de la dictadura del general
Primo de Rivera, i espero que no siguin a temps de seguir amb
la d'altres generals...
Davant de tot això, els socialistes balears amb Francesc Antich,
els socialistes aragonesos amb Marcel·lí Iglesias, els socialistes
valencians amb Joan Ignasi Pla i els socialistes catalans, volem
ser la punta de llança d'aquest projecte, que amb el liderat de
José Luis Rodríguez Zapatero està convertint el socialisme
espanyol en un socialisme renovat i compromès en tirar
endavant l'Espanya que nosaltres volem federal. Que nosaltres
13
�14
volem federal, però que ens acontentem no amb els mots sinó
amb les realitats. Ens acontentem amb que sigui viva i diversa,
conscient de la seva pluralitat i de la història comuna - a voltes
tràgica i cainita - dels seus pobles. Però, en definitiva, una
realitat avui esperançadora.
En aquest procés, el meu compromís és el d'impulsar el
desenvolupament dels nostres interessos comuns, ajornat,
quan no negat pel nacionalisme conservador, que sempre ha
estat poruc a l'hora de plantejar seriosament una proposta de
futur f lleial i constructiva.
El meu compromís, el compromís dels socialistes catalans, és
avui el de la germanor i el de la renovació. Aquí no hi ha reis
enfrontats, aquí no hi ha paternalisme, aquí no hi ha victimisme
aprofitat des de fora, aquí hi ha amics, hi ha conviccions
compartides, hi ha estratègies comunes, compartides també a
nivell federal. Les hem de fer prevaler en benefici dels nostres
ciutadans. I prevaldran.
14
�15
Sigueu benvinguts.
15
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
De la Corona d'Aragó a la proposta federal
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-09-09
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Catalunya
Corona d'Aragó
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Català
Espanya. Cortes Generales. Senado
Aragó
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Drassanes (Barcelona)
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 265
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2844/20041029_DeclaracioEuroregio.pdf
e170d252dc83e073538d0e4de460bbfe
PDF Text
Text
L’Euroregió, un futur compartit
Els presidents de les comunitats i regions sotasignats ens hem reunit per posar en
marxa de manera oficial una nova Euroregió Pirineus-Mediterrània que comprendrà
els territoris de les nostres respectives regions. Aquesta Euroregió neix amb la
nostra voluntat d’unir esforços per crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de
desenvolupament sostenible basat en la innovació i la inclusió social i territorial.
En els anys que han passat des de l’inici de la descentralització a Espanya i a
França hem constatat que els governs regionals juguen un paper insubstituïble a
l’hora de generar un desenvolupament econòmic que tingui en compte les
especificitats dels seus territoris. Tanmateix, l’escala regional no sempre és
suficient per enfrontar els nous reptes d’una Europa ampliada i una economia
mundial globalitzada. Des de fa anys, a Europa algunes regions han donat un pas
important: la creació d’euroregions que transcendeixen les fronteres estatals,
unint les forces dels seus territoris i la seva ciutadania per assolir un més gran
potencial.
En l’escala mundial, la competència per a les nostres economies és cada cop més
dura. L’ampliació de la UE a l’est i la liberalització dels intercanvis en l’àmbit
mediterrani obre noves oportunitats, però també suposa un repte sense
precedents. Per això, i per donar a les nostres regions un nou protagonisme dins del
partenariat euromediterrani, cal assolir junts una massa crítica.
L’Euroregió Pirineus-Mediterrània que neix està formada per territoris de
característiques sense dubte molt diverses, però en gran mesura complementàries.
Juntes, aquestes regions tenen un pes important en el context sud europeu i
mediterrani a causa de la seva dimensió demogràfica, econòmica i territorial.
Comptem amb elements realment molt valuosos com ara una xarxa de centres
metropolitans de dimensió europea, una posició clau en la Mediterrània occidental,
una considerable base científica i tecnològica (universitats i escoles tècniques,
parcs tecnològics, laboratoris d’investigació), una estructura econòmica
diversificada, indústries punteres consolidades o en emergència (aeronàutica,
energies renovables, biotecnologies aplicades a la farmàcia, la medicina i
l’alimentació, automobilística, etc.), una producció agrícoles i vitícoles abundant i
de qualitat i un turisme amb una oferta variada durant tot l’any (platja, muntanya,
turisme cultural, turisme rural, patrimoni urbà, etc.).
Tanmateix, els territoris de l'Euroregió ha d'afrontar els reptes que representen :
• la insularitat
• l'aïllament de les zones de muntanya i de les zones veïnes caracteritzades
per una feble densitat de població
• Els cascs urbans i els barris en decadència
• Les àrees industrials en declivi o amenaçades
�Amb la participació activa d’organismes de la societat civil que representen els
nostres ciutadans i dels governs locals i supra-locals, cercarem els ajuts i les
complicitats europeus i estatals necessaris per garantir l’èxit de la nova Euroregió
Pirineus Mediterrània que vol esdevenir:
Un espai econòmic, de recerca i innovació tecnològica ambiciós al sud d’Europa
És imprescindible garantir el lligam entre l’ensenyament universitari, la
investigació, la innovació i el desenvolupament econòmic regional. Cal que les
nostres regions passin a ocupar de manera conjunta un paper destacat en l’espai
europeu d’investigació, esdevenint un gran centre innovador del sud d’Europa i
participant conjuntament en programes europeus de recerca. Per això cal aprofitar
les complementarietats científiques regionals, i establir lligams entre la iniciativa
pública i privada en matèria de desenvolupament econòmic, tecnològic i industrial
a partir de la base científica. L’Euroregió ha d’esdevenir un espai atractiu per als
capitals industrials internacionals que busquen implantar-se en un entorn creatiu i
innovador, basat en la qualitat i l’excel·lència científica, al servei d’una economia
sostenible i competitiva.
A la base d’aquest model hi haurà una col·laboració entre universitats, entre
laboratoris científics i entre parcs tecnològics, cercant de manera global les
sinergies entre els sistemes de recerca i innovació de les regions. Aquesta
estratègia ha d’anar acompanyada de lligams cada cop més estrets entre els grans
pols industrials euroregionals i la base científica.
Una densa xarxa d’infrastructures al servei de la ciutadania
Les xarxes de transport actuals són insuficients per respondre al creixement
demogràfic de les nostres regions i a l’augment dels seus intercanvis entre elles i
amb la resta del món. L’Euroregió ha ser alhora un engranatge de plataformes
logístiques de primer ordre, per assegurar la connectivitat internacional dels
nostres territoris en una Europa ampliada a l'Est i oberta a l'àmbit mediterrani. Per
això volem construir un sistema multimodal amb un nou equilibri dels transports
tant de passatgers com de mercaderies per carretera, via ferroviària, marítima i
aèria. Cal també assegurar la connexió del nostre territori amb les grans xarxes
transeuropees, en especial els recorreguts d’alta velocitat, transmediterrànies i
mundials.
L’Euroregió ha d’articular-se amb unes xarxes de transport modernes i funcionals, i
unes xarxes d’energia i de comunicacions que responguin a les necessitats de la
població i dels actors econòmics, en una perspectiva de desenvolupament
sostenible que permeti preservar el territori i el planeta per a les generacions
futures. La prioritat ha de ser per als mitjans de transport més sostenibles i les
energies renovables. Aquest projecte de xarxes euroregionals ha de ser integrador
en dos sentits: una integració dintre de les xarxes europees, mediterrànies i
mundials, lligada a l’exigència intrínseca d'integració de la totalitat del territori i
la població en aquestes xarxes, lluitant per evitar l’aïllament i per superar les
dificultats pròpies de cada regió.
�Una cruïlla d’intercanvis culturals i humans
L’espai ocupat per les nostres regions conté una enorme diversitat cultural.
Aquesta diversitat té a veure amb formes tradicionals d’expressió cultural i
lingüística amb una tradició centenària tant com amb l’arribada de noves
expressions culturals resultat de processos migratoris, de canvis socials. Hem de
treballar conjuntament per valoritzar aquesta diversitat i transformar-la en una
força creadora. Alhora, compartirem experiències d’integració i multiculturalisme.
Les nostres regions destaquen també per la vitalitat de la seva creació cultural. Cal
crear nous circuits per fer fent circular talents i creadors artístics (espectacles en
directe, llibres, audiovisual, etc.) a les nostres regions i a l’exterior (festivals,
salons, residències d’artistes, etc.). També és important establir una cooperació
entre els agents difusors de la producció cultural (distribuïdores, galeries d’art,
teatres, etc.) per situar el nostre territori en un lloc destacat dels circuits
internacionals de la creació artística.
Finalment, l’Euroregió ha de servir per preservar el nostre patrimoni natural,
històric i cultural compartit i per trobar noves formes de valoritzar aquest
patrimoni amb un model turístic sostenible. En aquest sentit caldrà explorar la
creació de rutes i marques turístiques conjuntes, i potenciar l’intercanvi de bones
pràctiques.
Un nou motor del Partenariat Euromediterrani
Les regions europees han jugat un paper molt destacat en el procés d’integració
europea i en contribuir a l’ampliació de la Unió Europea. Estem convençuts que les
regions haurien de jugar un paper molt més important en el Partenariat
Euromediterrani, i a través de l’Euroregió treballarem conjuntament per aquest
objectiu. Afirmem la nostra voluntat comuna de desenvolupar accions conjuntes a
l’àmbit mediterrani, sobretot a destinació dels països del Magrib.
Conscients que aquesta tasca l’hem de fer conjuntament amb les institucions de la
Unió Europea i amb els organismes europeus de cooperació interregional, compten
també treballar en col·laboració amb organitzacions de cooperació existents com la
Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i les Illes de la Mediterrània Occidental
(IMEDOC), i desitgem participar junts als programes europeus de cooperació
territorial.
Representant les nostres institucions, nosaltres signataris d'aquesta declaració hem
decidit impulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània que dugui a terme aquestes
tasques promovent projectes comuns de desenvolupament sostenible en estreta
cooperació amb les institucions de la Unió Europea i d’altres organitzacions
internacionals, així com amb els estats andorrà, espanyol i francès. Aquesta
Euroregió neix amb els territoris d’Aragó, les Illes Balears, Catalunya, Llenguadoc –
Rosselló i Migdia – Pirineus com a nucli principal. Tanmateix, l’Euroregió neix amb
vocació d’obertura i cooperació seguint els arcs pirinenc, mediterrani (d’Itàlia fins
�al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona i Roina)
Mediterrània Occidental.
i les illes de la
Convidem totes les autoritats polítiques i organismes locals i supralocals a
participar d’aquest repte compartit. Promourem tanmateix la participació de les
ciutadanes i dels ciutadans de l'Euroregió, tant de manera directa com a través de
llurs associacions, empreses, representants polítics, universitats. Amb tots ells
farem de l’Euroregió Pirineus Mediterrània un nou pol d’innovació, integració i
creixement sostenible al nord-oest de la Mediterrània.
Christian Bourquin
Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló
Marcelino Iglesias
President del Govern d’Aragó
Jaume Matas
President del Govern de les Illes Balears
Martin Malvy
President del Consell Regional de Migdia Pirineus
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
L’Euroregió, un futur compartit
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Malvy, Martin
Matas, Jaume
Iglesias, Marcelino
Bourquin, Christian
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-10-29
Type
The nature or genre of the resource
Declaracions
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Euroregió
Europa
Catalunya
Illes Balears
Aragó
Llenguadoc - Rosselló
Migdia - Pirineus
Description
An account of the resource
Declaració constitutiva de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per part dels representants dels territoris constituits: Christian Bourquin (Vicepresident del Consell Regional de Llenguadoc - Rosselló), Marcelino Iglesias (President del Govern d’Aragó), Jaume Matas (President del Govern de les Illes Balears), Martin Malvy (President del Consell Regional de Migdia Pirineus) i Pasqual Maragall (President de la Generalitat de Catalunya).
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Pedralbes
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Escrits