2
10
19
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1001/19860218d_00105.pdf
290781eb93dbaba55bc050f4fbdc00b0
PDF Text
Text
J `` CkAft--f
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
DISTINGUIDAS AUTORIDADES, SEÑORAS Y SEÑORES:
DENTRO DEL CICLO DE CONFERENCIAS "BARCELONA SOLIDARIA",
TENGO HOY EL HONOR Y LA .SATISFACCIÓN DE PRESENTAR A USTEDES
AL EXCMO. SR. D. JOAQUIN LEGUINA HERRAN, PRESIDENTE DE LA COMUNIDAD AUTóNOMA DE MADRID.
EL SEÑOR LEGUINA ES DOCTOR EN CIENCIAS ECONÓMICAS POR LA
UNIVERSIDAD DE MADRID Y EN DEMOGRAFIA POR.. LA UNIVERSIDAD DE PA
RIS. HA EJERCIDO ADEMAS COMO ESTADISTICO FACULTATIVO DEL ESTADO, PROFESOR DE DEMOGRAFIA EN LA UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID Y FUNCIONARIO EXPERTO DE LAS NACIONES UNIDAS EN SANTIAGO
DE CHILE. TENDREMOS POR TANTO LA OCASIÓN DE ESCUCHARA UN EXPERTO EN LA TEMATICA DE POBLACIÓN Y EN UNO DE SUS APARTADOS MAS
IMPORTANTES: EL DE LOS MOVIMIENTO MIGRATORIOS.
�2.
AYUNTAMIENTO DE BARCELONA
PRESIDENCIA
COMO SABEN USTEDES, 'A PARTIR DE 1939 SE AGUDIZAN EN ESPAÑA LOS DESEQUILIBRIOS TERRITORIALES. EL "ESPINOSO TRIÁNGULO" DEL DESARROLLO ESPAÑOL (MADRID, BARCELONA Y BILBAO) SE
CONVIERTE EN LA META DEL MOVIMIENTO INMIGRATORIO INTERIOR,
FENÓMENO QUE SE AGUDIZA EN LOS AÑOS 60, AÑOS DEL DESARROLLISMO DEL ANTERIOR RÉGIMEN.
COMO MUESTRAN LAS ESTADÍSTICAS ESCALOFRIANTES DE LA EPOCA, ANDALUCIA, EXTREMADURA., ARAGON, GALICIA, ETC., SE CONVIER
TEN ASÍ EN EL AUTENTICO "EJERCITO DE RESERVA" DE DICHA FASE
DESARROLLISTA, APORTANDO UNA MASIVA MANO DE OBRA NO CUALIFICA
DA, POR SU PROCEDENCIA FUNDAMENTALMENTE RURAL. EN OLEADAS,
DICHO. CONTINGENTE DE POBLACIÓN, JUNTO CON SUS FAMILIAS, VAN
POBLANDO LOS EXTRA-RADIOS DE LAS TRES GRANDES. CIUDADES, LLEGANDO A CONFORMAR CON EL TIEMPO LOS LLAMADOS CINTURONES INDUS
TRIALES O. CINTURONES "ROJOS".
�3.
bÉ $ARCELONA
PRE S I bÉI■GIA
AYUNTAMIENTO
EN JUSTICIA, HABRIA QUE RECONOCER QUE EN EL CASO DE MÀDRID,
ADEMAS DE LAS EVIDENTES REPERCUSIONES QUE HA TENIDO EL FENÓMENO
INMIGRATORIO EN CUANTO A DÉFICIT DE SERVICIOS URBANISTICOS, ESTRUCTURACIÓN ANARQUICA DEL SUELO COMO. CONSECUENCIA DE LA,ESPECU
j&6 cv
t—c.
LACIÓN, ETC., SE HA DADO EL , INNEGABLE HECHO DE TENER QUE SOPORTAR LA UBICACIÓN FISICA DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO. LO,
CUAL, SE HA T
QUE LOS P.RO-
IA
POBLACIÓN
--HAYADi_QJ T FT).ADO_D.ILUIDOG
Y—DES- A-
E NDI-DOS DENTRO DE LA PROBL TICA DEL PAPS .
EN LA. ACTUALIDAD, AFORTUNADAMENTE PODEMOS YA DISTINGUIR
CON. NITIDEZ TRES ESFERAS: EL MADRID DE LA ADMINISTRACIÓN CENTRAL, EL DE LOS MINISTERIOS. LA CIUDAD DE MADRID, RECREADA DE
MANERA MAGISTRAL POR EL LLORADO ALCALDE DON. ENRIQUE TIERNO GAL
VAN, EL ENTRAÑABLE "VIEJO PROFESOR".. Y; POR FIN, LA COMUNIDAD
AUTÓNOMA DE MADRID., AMBITO EN EL QUE SE DEFINEN
le
rt
S ‘&In t
d 1
.S-PRO-
BLEMAS A LOS QUE SUFREN OTRAS AUTONOMÍAS EN CUANTO.ADEFICIT ,f61
DE INFRAESTRUCTURAS, DIFICULTADES FINANCIERAS, ETC.
f `U
t j,0 157
UN
DE TODO. ESTO NOS HABLARA EL EXCMO. SR. DON JOAQUÍN LEGUINA
AL QUE CEDO GUSTORAMENTE LA PALABRA.
18 de febrero de 1986.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3907
Title
A name given to the resource
Presentació del conferenciant Sr. Joaquin Leguina dins el Cicle Barcelona Solidària
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Biografies
Immigració
Demografia
Barcelona
Model social
Comunitat Autònoma de Madrid
Leguina, Joaquín, 1941-
Congressos i conferències
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1000/19860211d_00104.pdf
98e3f44bd3c7057c647c9331fdfb31f4
PDF Text
Text
DISCURS DE L'ALCALDE DE BARCELONA PER A LA .INAUGURACIO
DEL CICLE
DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA"
MOLT HONORABLE PRESIDENT; EXCEL.LENTISSIMES AUTORITATS;
SENYORES I SENYORS :
PER A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I PER AL SEU ALCALDE ,
ES MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO, INAUGURAR AVUI EL
CI-
CLE DE CONFERENCIES "BARCELONA SOLIDARIA", I PODER s
COMPTAR PER A AQUESTA INAUGURACIO AMB LA PRESENCIA
I
LA INTERVENCIO DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATA
LUNYA, MOLT HONORABLE SENYOR JORDI PUJOL.
AQUEST ES UN CICLE AMB
EL
QUE L'AJUNTAMENT
DE
BARCELONA
VOL REMARCAR L'ESPERIT OBERT, I LA VOCAC1d D'UNIVERSALI
TAT I SOLIDARITAT QUE TRADICIONALMENT HA CARACTERITZAT
LA NOSTRA CIUTAT.
AQUEIXA VOCACIO DE CIUTAT GRESOL
ES
LA QUE ENTRE TOTS
HEM DE POTENCIAR I PROJECTAR CAP EL FUTUR. ELS NOSTRES
FILLS, ELS NOSTRES NETS,
I
TOTES LES PERSONES
QUE
ARRI
BIN A LA NOSTRA CIUTAT PER VIURE-HI, PER LES CIRCUMSTAN
CIES QUE
SIGUIN, CAL QUE ES TROBIN AMB UNA BARCELONA DE
TOTS 1 PER A TOTS, AMB UNA BARCELONA, EN DEFINITIVA, SO
LIDARIA AMB TOT ELS SEUS CIUTADANS, VINGUIN D'ON VINGUIN.
�2.
ABANS HE DIT QUE ERA UN MOTIU D'ESPECIAL SATISFACCIO ,
PODER COMPTAR AMB EL NOSTRE PRESIDENT DE LA GENERALITAT, PER A INAUGURAR AQUEST CICLE DE CONFERENCIES -"BARCELONA SOLIDARIA" . EN AQUEST CAS, CONCURREIX A
MES EL FET QUE EL SENYOR JORDI PUJOL HA ESTAT, DE SEM
PRE, UNA PERSONA PREOCUPADA PEL FENOMEN IMMIGRATORI !I
LES SEVES REPERCUSIONS EN QUANT LA CONSTRUCCIO DE CATALUNYA, COM HA QUEDAT REFLECTIT ALS SEUS ESCRITS TALS
COM "LA IMMIGRACIÓ PROBLEMA I ESPERANÇA DE CATALUNYA",
I D'ALTRES.
ELS NOUS CATALANS, ELS CATALANS QUE NO HAN NASCUT EN
CATALUNYA, DEL QUE TENEN NECESSITAT NO ES DE MIRAR ENRERA, SINO DE CONSTRUIR EL SEU PRESENT I EL SEU FUTUR.
EL PROBLEMA DE LA NOVA CULTURA VA LLIGAT A TENIR TREBALL, UNS HABITACLES MES DIGNES, UNA GEOGRAFIA URBANA
MES SEGURA, PODER TENIR LLOCS DE REUNIO I D'ASSOCIACIÓ
PLURALISTA; QUE ELS SEUS FILLS TINGUIN SORTIDA EN LA
SOCIETAT , I QUE L'ESCOLA,ELSr•SIGUIIUN ELEMENT INTEGRA
DOR . TOT EL QUE SIGNIFIQUI UNA LLUITA PER A FER DESA
MARGINACIÓ, ES LA CULTURA QUE ELS DEVEM. -PAREIXL
LA CATALANITZACIO DEPENDRA DEL GRAU DE SOLIDARITAT QUE
GLOBALMENT ES PUGUI OBSERVAR EN LA NOSTRA ACTITUD COL.
LECTIVA. QUE ELS NOUS CATALANS EN VAGIN INTEGRANT NO VOL
DIR QUE HO FACIN A LA MANERA D'ACEPTACIO D'UN MODEL TRA
�(3)
DICIONAL, SINO QUE APORTARAN FORMES I ACTITUDS QUE ENS
FARAN DIFERENTS, A TOTS ELLS I A NOSALTRES, DELS MODELS
PRECONCEBUTS, SENS DUBTE ELS SEUS I ELS NOSTRES FILLS
A A
L
SERAN UNS CATALANS DIFERENTS. NO-442rEr---g.N-42rA-B.A.R7-COM
SEMPRE HA SUCCEIT EN AQUEST POBLE, PRESERVAREM LA'dNICA
MANERA DE SER CATALANS EN EL FUTUR.
TOT AIXO ENS OBLIGA MOLT A TOTS NOSALTRES. SI BARCELONA
ES CATALUNYA, SI CATALUNYA ES BARCELONA, TREBALLANT PER
UNA BARCELONA OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL, ES
TAREM TREBALLANT A LA VEGADA I CONSTRUINT UNA CATALUNYA
OBERTA, FRATERNAL, SOLIDARIA I GRESOL AMB TOTS ELS SEUS
CIUTADANS •
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3906
Title
A name given to the resource
Inauguració del Cicle de Conferències Barcelona Solidària
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Immigració
Barcelona
Model social
Congressos i conferències
Pujol, Jordi, 1930-
Solidaritat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-02-11
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf
87821214f3930e57205a00ada0790675
PDF Text
Text
VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
03/07/2007 - IESE (Barcelona)
Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció]
Moltes gràcies a vosaltres per la invitació.
Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català
parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa.
Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de
l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió,
de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una
carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una
bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això,
que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères
excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més
agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà
essent.
Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració.
Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí
d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva
experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari
de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat.
L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va
haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una
mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi
havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil
empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia
més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el
tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja
havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era
possible o no que les cultures es parlessin.
Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva
qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una
altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en
competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita
possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només
les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes
diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural
que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el
que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc
i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una
vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què,
matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del
mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran
produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el
color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom.
-1-
�Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però
hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem
de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap
a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement
arribarà.
En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses,
m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú
s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i
no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era.
D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves
particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una
cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement
demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les
mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una
manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població
irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy.
No hi cabien.
La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera
vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els
camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però
quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra
van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes,
els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van
ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica.
Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar,
van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es
reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta
part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho
van fer els anglesos i els alemanys.
Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana
producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot
cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir
és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una
terra on poder arribar i poder alimentar-se.
Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la
pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem
exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”.
‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir.
Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la
inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per
tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en
l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més
barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat
més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi
cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la
densitat i Amèrica és l’espai.
-2-
�Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant
ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent
que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè
hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó
econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de
conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet
eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació
equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt
diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se
n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es
basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que
són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen
l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats
cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una
part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits
s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I
això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és
que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge.
Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per
Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan
com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per
la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No
productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te.
Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen
‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del
tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més
superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de
la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són
molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra
banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb
Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva
generació ens semblen impossibles d’imaginar.
Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On
moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement
ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els
quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del
desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin
formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i
després edificar-la, millorar-la.
¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del
qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra
llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris,
per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on
hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre
o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no
succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la
-3-
�paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells
que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que
els costa d’acceptar com a igual.
Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a
haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet
d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida,
amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de
demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha
també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els
“bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir
la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai
més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això
comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el
que està passant a nivell continental amb les grans migracions.
Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat
són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci
por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la
meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts
sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema
d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer,
que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides
no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en
aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les
Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans
conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord
Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests
conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són
els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el
món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg
entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no
necessàriament idèntics.
Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles
organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de
cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres
ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com
combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les
poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar
d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què
és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que
vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies
d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per
tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra
excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui
molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de
vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és
evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els
moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin
-4-
�absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt.
Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de
Nova York o des de les Nacions Unides.
Moltes Gràcies.
-5-
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
IESE (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Jornada organitzada per la Fundació Grup 7.
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Joventut
Immigració
Model social
Empreses
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-07-03
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/869/0000000571.pdf
315389641b5ec234018f425e16696cc3
PDF Text
Text
¿"Impasse"?
Article de Pasqual Maragall a El Pais (29-6-2001)
Tres nacionalismos marcan el paso en la gobernación de España: el español en Madrid, el vasco en Vitoria y el
catalán en Barcelona. El socialismo domina en seis autonomías, aliado con nacionalismos o regionalismos en
Andalucía, Baleares y Aragón, y en algunas grandes ciudades: Barcelona, A Coruña, Santiago, Sevilla, San
Sebastián... El resto de autonomías y grandes municipios son gobernados por el Partido Popular o por los
nacionalistas periféricos: Madrid, Málaga, Zaragoza, Bilbao, Valencia, Las Palmas...
Todo el país ha estado y está pendiente de Euskadi. La situación allí es más esperanzadora. Veremos.
Se acercan las elecciones gallegas para el 7 o el 21 de octubre de este año y luego ya nada hasta las locales,
autonómicas y europeas de mayo de 2003. Seguidamente, en octubre del mismo año llegarán las elecciones
catalanas y, finalmente, las elecciones generales en marzo de 2004. No se prevén grandes adelantos en esas
convocatorias, excepto el posible adelanto de las catalanas si Aznar se cansa de Pujol o simplemente si prefiere
distanciar las elecciones catalanas de las españolas. Pero también es posible que la extraña alianza del
nacionalismo español y el catalán se consolide hasta el final para evitar riesgos mayores. Un resultado adverso
para ambos en Cataluña podría dar la señal de partida de un cambio general de escenario. Quizás el cambio de
viento se produzca ya en Galicia en otoño. Veremos.
Entretanto, a partir del 1 de enero España presidirá la Unión Europea. Barcelona, hacia el mes de marzo, será
el escenario de una cumbre significativa en la que se repasará el legado económico-social de la cumbre de
Lisboa. Piqué, al que no deseo más problemas que los derivados del cargo, podrá compararse entonces con el
Solana de la Conferencia Euromediterránea, cuyo éxito le proyectó primero a la OTAN y luego al quasiMinisterio de Exteriores y Defensa de la Unión Europea.
En este contexto, España deberá comprobar la resistencia del mensaje popular y la solidez del nuevo lenguaje
socialista.
El mensaje popular ha basado su éxito en España en la contundencia (a pesar de la ineficacia) de la respuesta
política al terrorismo, y en las emociones levantadas por la casi repentina comprobación de que somos un país
llamado a ser destino de importantes contingentes de inmigrantes extracomunitarios. La fijación vasca de los
españoles y el drama de El Ejido, con efectos muy fuertes a principios del año 2000, fueron decisivos en las
elecciones de marzo de aquel año.
El mensaje socialista ha conseguido una resurrección espectacular, de la mano de José Luis Rodríguez
Zapatero, de menos de un año para acá. El buque no se había hundido, sólo se había sumergido. Las cosas
están más equilibradas. La España del barullo está pasando a ser la del PP; la de Zapatero es clara como un
vaso de agua. Y hablando de agua, la posición socialista es la que más corresponde a lo que Joaquín Costa diría
hoy. Costa y Cañete no acaban de ligar. Hoy Europa hace las cosas de otro modo y entiende mejor a Zapatero
que a Aznar. La España de la confianza se entiende mejor con la Alemania de la lealtad federal que la secular
España desconfiada y temerosa de sus propios demonios que Aznar representa a la perfección.
¿Cómo siguen todas aquellas emociones ahora?
La inmigración extracomunitaria ha enviado una señal a nuestros inmigrantes interiores de los años sesenta en
el sentido de que sus conquistas son precarias, más precarias de lo que creían. Los barrios de la antigua
inmigración son el escenario hoy de la llegada de los extracomunitarios. Y de improviso todo un pasado de
sufrimientos se ha hecho presente. La derecha ha comprendido, tanto desde el nacionalismo español como
desde el catalán, que ahí tiene una baza, y ha extremado en algunos momentos (Ley de Extranjería,
declaraciones xenófobas en Cataluña) sus posiciones de rechazo a la novedad.
Lo que es más grave: la buena voluntad y los indudables efectos positivos de la reforma educativa han sido
desbordados por la realidad. La autoridad del maestro y del profesor es frágil ante una juventud que es más
adulta más pronto y a la que se alarga la presunta juventud en una enseñanza secundaria que muchos chicos y
chicas no desean. A ello se añade la inadecuación -real o imaginaria- de las enseñanzas profesionales y las
dificultades materiales propias de toda reforma.
Ahí la nueva inmigración ha añadido factores de complejidad. Y la dualidad escuela pública/escuela privada
consolida el callejón sin salida. La escuela tiende a dividirse en dos: la de los problemas y la de las soluciones,
la que tiene problemas en las aulas y la que no, la que tiene inmigrantes y la que no, la que tiene circuitos
desde la guardería a la Universidad y la que no.
Inseguridad es la palabra para describir esa situación. Lo que parecía ganado ya no es tan seguro. La
tranquilidad y mejora de los barrios, y la educación de los hijos, que parecían garantizadas hace 10 o 15 años,
y que eran la razón vital de varias generaciones de españoles, ya no son tan evidentes. Barrios dignos y
escuelas dignas son hoy la preocupación de muchos ciudadanos.
Sin embargo, la clase media ha crecido de forma espectacular. (Y convive, con algo menos de ansiedad, con
esa nueva incertidumbre). Los socialistas no nos dimos cuenta de ese crecimiento hasta que ya era demasiado
tarde. El socialismo 'murió de éxito' en el sentido de que no entendió que el éxito de las políticas adoptadas, y
evidentemente el éxito de la economía europea, habían ayudado a crear un nuevo público, deseoso de más
libertad, y de menos impuestos, o en todo caso de un Gobierno más ligero y más próximo, más amigo y más
cómplice del ciudadano.
�Las ciudades pasaron masivamente a votar a la derecha. ¡Las ciudades! que habían sido el bastión de la
izquierda. (Sólo en Cataluña y Galicia, y en San Sebastián, se salvaron los muebles en 1995).
Ahora mismo, la inseguridad en la calle, y el hastío que produce la violencia y que multiplican los accidentes y
las catástrofes que nos visitan a diario en televisión, radio y prensa, afectan a unos y otros, trabajadores y
clases medias. Ahí la derecha tiene otra baza. En tiempos de inseguridad, no hacer mudanza, diría hoy el dicho.
Curiosamente la inseguridad en la calle es uno de los mayores fracasos de nuestros gobiernos conservadores y
nacionalistas. El alcalde de Barcelona, Joan Clos, no se cansa de denunciarlo. Y lleva razón. La Ley de Fuerzas y
Cuerpos de Seguridad señala que ésta es competencia del Estado y de las autonomías que la tengan
transferida. La policía local es sólo coadyuvante en la medida en que sea requerida para ello.
En el caso de Cataluña, nadie quiere ser el responsable: la policía nacional, como va siendo sustituida por la
autonómica, no cubre vacantes; la autonómica todavía no ha llegado del todo, y la local está cansada de pagar
el pato que la proximidad a la gente le obliga a no eludir, cosa que los alcaldes reflejan con indignación.
La alcaldesa de Santa Coloma de Gramanet me decía hace poco que en vez de los 130 policías nacionales que
corresponden al tamaño de su ciudad, tiene sólo 85.
En realidad, como reflejaba hace poco un reportaje en Abc, la policía considera que jueces y fiscales no dan
abasto, y que en consecuencia el trabajo policial es inútil. El porcentaje de autos de prisión provisional sobre
detenciones es irrisorio, según la policía de Madrid. La multirreincidencia no se castiga y ello perjudica la moral
de policías y ciudadanos. Esa es otra de las emociones o sentimientos extendidos por todo el país. Y es una
sensación compartida que va a hacer aún más difícil la aceptación de los nuevos inmigrantes extracomunitarios
en nuestras ciudades.
La manía ibérica por la lejanía y lentitud de la justicia como prueba de ecuanimidad está llevando a la
desmoralización ciudadana. La justicia local duerme el sueño de los justos en un cajón del Congreso de los
Diputados, encerrada en dos leyes que nunca se aprobarán: la Carta Municipal de Barcelona (¡sólo faltaría: qué
se han creído éstos de Barcelona!) y la Ley de Grandes Ciudades que hizo el secretario de Estado del PP,
Francisco Camps, y que decayó al finalizar la legislatura pasada (¡y la había hecho para extender los beneficios
de la justicia local y otras innovaciones legales de la Carta a todas las grandes ciudades!).
Finalmente, el terrorismo, que ha perdido las elecciones vascas tanto o más que el nacionalismo español, va a
apretar fuerte para no quedar definitivamente vencido. Su única esperanza es que sus ataques levanten de
nuevo tal aversión por Euskadi en el resto de España que se vuelva a abrir la fisura nacionalista en el campo de
los demócratas: abertzales en un lado y españolistas en el otro. Lo han dicho el otro día en Gara.
Nuestra esperanza es que los terroristas, de tanto apretar se caigan, como ocurrió en Barcelona en 1992, antes
de los Juegos Olímpicos, y que los demócratas vascos de toda condición se unan, empezando, como propone
Gemma Zabaleta, la secretaria de política institucional del PSE, por los ayuntamientos y las escuelas, que es
donde se fragua (o se pierde) la confianza entre unos demócratas y otros. La falta de auténtica sensibilidad,
compañía y deferencia de algunos (si no muchos) ayuntamientos nacionalistas vascos con los concejales vascos
populares y socialistas amenazados ha sido para mí uno de los espectáculos más inmorales de estos últimos
años.
Éstas son las emociones dominantes hoy, y probablemente lo serán aún por un tiempo. ¿Impasse? No
necesariamente.
Hay factores paralizantes, como las alianzas contra natura que he mencionado al principio. Ahora el Gobierno
popular presentará un acuerdo sobre la financiación autonómica en que se arreglarán los entuertos del pasado
(¿y qué van a decir las autonomías si precisamente están maniatadas por las deudas de ese pasado?), pero no
se solventarán los problemas del futuro: la distancia entre los resultados del régimen foral y el común, que ya
vienen de Franco, en el caso de Álava y Navarra; la lejanía de la financiación local respecto a la que debería
ser; la arbitrariedad de la inversión estatal directa; el miedo a la transparencia de las balanzas fiscales, que en
la RFA son aireadas sin rubor y aquí producen terror; y la falta de definición de un criterio de equidad a largo
plazo basado en el pago por renta y el cobro por población, corregida ésta por una serie de factores razonables.
Tendremos cesto de impuestos indirectos y especiales, poco dinero adicional (no está el horno para bollos),
flexibilidad de tipos impositivos... y una falta total de coraje para enfrentarse con la solución del problema
financiero del sector público a tres niveles que montó la Constitución y desarrollaron los Estatutos. Los tres
nacionalismos que mandan, por la propia definición de nacionalismo, no se pondrán de acuerdo más que en la
asunción repartida de los errores del pasado, errores que, además, negarán como San Pedro, tres veces si es
preciso.
La verdad es que el Estado, en los últimos cuatro años, ha crecido más que el producto nacional bruto y, por
tanto, más que las autonomías. La devolución de recursos hacia la proximidad y la sociedad ha sido inversa, de
abajo arriba. Por primera vez en los últimos 22 años.
Pero la vía de la evolución política de este país está marcada.
- La reforma del Senado, empezando por la activación de la Comisión General de Autonomías y del preceptivo
debate autonómico en sesión plenaria (no se entiende cómo Aznar, que tiene por virtud el cumplimiento de lo
que está mandado, incumple en eso).
�- La apropiación y protección de las lenguas y las señas estatutarias (que son constitucionales) por parte del
Estado, en todas sus instituciones y símbolos, desde el euro hasta las matrículas -algo que han pedido todos los
partidos menos el PP-, y la lealtad consiguiente de Cataluña y las demás nacionalidades históricas para con los
símbolos de España.
- La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen
competencia exclusiva y capacidad legislativa -lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el
Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300
regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión-.
- Finalmente, y casi más importante, la traducción de esos principios políticos en una real franqueza entre
españoles de distintos pueblos ('los pueblos de España' de los que habla la Constitución).
- Y la traducción de todo ello en una auténtica mejora de la vida civil, de la vida en nuestras ciudades y
pueblos, con una imposición fiscal menos complicada y onerosa, con seguridad, justicia local y enseñanza local
-según el modelo anglosajón-, con colaboración entre la enseñanza pública y la privada, y con devolución de
competencias a los territorios y a los ayuntamientos.
A 1 de enero de 2002, como tarde, habrá que ponerse a trabajar en todo ello. El impasse, el callejón sin salida,
no es tal. Hay una valla, pero no un muro. Al otro lado de la valla, la España plural y viva; de este lado, la
peleada, asustada y dividida.
3/7/2001
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1373
Title
A name given to the resource
¿ Impasse ?
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Política
Model social
Nacionalisme
Immigració
Seguretat ciutadana
Espanya
Territoris
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-06-29
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/856/0000001557.pdf
ed3e004f1043a479650c0c85c5326e93
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a
18/04/2001 (3726487) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 11
Agenda política y social
PASQUAL MARAGALL
Estamos en una encrucijada.
Mucho se ha hecho en este país en los últimos veinte años y mucho queda por hacer.
Hay que hacer cosas distintas. Hay que cambiar mucho para que todo siga yendo
bien. Y no todo ha ido tan bien.
Ha ido bien Europa y ha ido bien España.
Europa se encamina hacia la unión de todos los territorios y de todos los pueblos que
componen su diversidad. Su diversidad, que es irrenunciable, ha sido también la
fuente de las tragedias del siglo XX. La obsesión que una mayoría de europeos
comparten hoy es, por consiguiente, la de suturar una a una las heridas históricas y
componer un mosaico compatible, eficiente y bello. No volver nunca más a la locura de
antaño.
Algunos europeos piensan incluso en una filosofía europea de gobernación compatible
con el interés general del mundo. (Narcís Serra ha escrito un interesantísimo trabajo
en esta línea: ver CIDOB, número 2.000). Abandonadas las veleidades y pasiones de
su juventud, Europa quiere paz para sí y moderación para todos. Paz y moderación
incluso en las relaciones con los reinos animal y vegetal; con la naturaleza, no sólo
con la historia.
Sin embargo, Europa ha encendido en el mundo entero en siglos recientes la pasión
por el crecimiento y por el artificio, por los artefactos y los procesos que nos ahorran
privaciones. Y ahora va a ser muy difícil evitar que otros continentes no cometan
nuestros antiguos errores ni caigan en nuestros pecados de juventud. Con el
agravante de que esos otros mundos no tienen, como nosotros les tuvimos a ellos,
mundos por descubrir y gentes por dominar.
De ahí viene parte de la inmensa amargura que todavía sumerge a los pueblos que
llamamos atrasados y que un día fueron superiores.
Pero Europa, si actúa sabiamente, y si navega con sensatez entre la gran potencia
norteamericana y el resto del mundo -con prudencia y con audacia, si no, nada-,
puede en el siglo XXI devolver al resto de las naciones una buena parte de lo que les
debe. Y cobrarse una parte de lo que le deben, que también lo hay; no tanto como
creíamos, pero algo.
España está, por fin, en Europa. Y tiene a Europa pasablemente admirada por sus
procesos internos de transición del Estado todopoderoso al federalismo, al pacto
(foedus) entre sociedad y Estado, entre unos pueblos y otros, entre valores clásicos y
modernidad.
Sólo el PP -hoy importante, mañana menos- se empeña en predicar que la España
emergente es un espejismo y que cualquier día su pluralidad estallará en un inmenso
caos, en un barullo descomunal.
El papel de Cataluña en todo este proceso ha sido positivo y básicamente confiado, a
pesar de una oficialidad tendente (lógicamente, si se quiere) a no fiarse de nadie ni de
64
�Articles de Pasqual Maragall a
nada. Pero el pasado y el futuro se están cobrando en España algunos rescates
difíciles de pagar.
El pasado nos ha dejado la prenda del terrorismo de algunos vascos y el sufrimiento
de los demás. Y el futuro, compuesto de una natalidad irrisoria, una juventud alérgica
al trabajo físico y una vejez eterna, nos está llevando a aceptar con la razón unas
inmigraciones que bastantes no comparten con el sentimiento.
Cataluña ha actuado dignamente en el primero de esos dos escenarios preocupantes
en el tablado español.
Hemos llorado con amargura, pero sin explosiones de odio, en Hipercor en 1987 y en
los ayuntamientos metropolitanos y en el paseo de Gracia los últimos días del siglo,
nuestra parte del rescate pagado con sangre. Y hemos acompañado siempre
(siempre) a nuestros conciudadanos vascos dolientes. No obstante, Cataluña hay una
cosa que todavía no ha hecho, si bien se apresta a hacer en un futuro inmediato:
compartir lealmente tareas en el puente de mando en el viaje hacia la España plural y
reconciliada consigo misma, la España ya dispuesta a saberse adulta,
autorresponsable e independiente de todo padrecito que quiera salvarla de peligros
que ya no la acechan.
Vamos a hacerlo dibujando (no sólo imaginando) una España vertebrada sobre líneas
transversales y diagonales razonables, no una España concebida como el conjunto de
puntos a una cierta distancia del centro, siendo éste el punto que la une al resto del
mundo. Algo de esto debe haber, pero no sólo esto. El mapa hidrológico nacional hay
que rehacerlo siguiendo la nueva cultura del agua, no la antigua. El mapa del AVE y
los aeropuertos es decisivo. Ésta es la España real, objetivamente existente en la foto
del satélite. Lo demás...
En el otro escenario, el de la inmigración, vamos a jugar fuerte la única carta posible:
la de una oferta de integración solvente, sin olvidar las políticas de cupos razonables
en la demanda de inmigración y de integración.
Aquella ciudad o Comunidad Autónoma que se desconozca a sí misma hasta el punto
de ignorar los barrios presuntamente problemáticos, es decir, aquellos barrios carentes
de capacidad de integración en forma de escuelas robustas, espacios públicos dignos,
etcétera, aquella comunidad que no esté haciendo todo lo posible por eliminar riesgos
y regenerar tejidos urbanos degradados, que son imanes para los inmigrantes sin
techo ni derechos, tendrá que declararse étnicamente insolvente y, por tanto,
inservible para representar dignamente al país y la sociedad en la obtención de la
fraternidad.
Porque de esos barrios nacerán guetos, y de esos guetos, la violencia. Estamos a
tiempo de evitarlo. A tiempo de evitar lo que en Francia y en Alemania ha costado 40
años superar.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
65
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1102
Title
A name given to the resource
Agenda política y social
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Model social
Europa
Espanya
Catalunya
Immigració
Economia
Societat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2001-04-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/208/20050701.pdf
de71023cba2c60e1f93a81a352c69d18
PDF Text
Text
Signatura del primer conveni de la Llei de Barris
Manresa | 01/07/2005
Alcalde, conseller, secretari general, regidores i regidors.
No podien ser més contundents i més definitives les paraules que hem sentit. Transmeten
una idea de governació, de país, de governació de la ciutat, de la ciutat lenta, de la ciutat
que vol valorar de nou el temps que semblava, no fa encara 25 anys, una utopia. I avui, en
canvi, la veiem com una utopia possible.
Jo crec que aquí, en aquesta sala de les Bases de Manresa, hem passat de la constitució
regional de l’any 1892 a una nacionalitat, cent anys més tard. Després vam saber que
nacionalitats n’hi havia tantes que nosaltres ja no en teníem prou i avui estem abocats a
reclamar el concepte de nació.
Tot això va néixer aquí: la idea d’Estatut, la idea de país i, en definitiva, la idea de
l’afirmació de la personalitat d’aquest poble. Tot això va néixer en aquesta sala, en un
moment determinat, amb unes persones molt determinades. Agafades una per una ara
potser no hi podríem estar d’acord. Però sí que ho estem amb l’esperit que varen manifestar
aquí fa un segle.
Aquest conveni d’avui és una peça d’un dels projectes emblemàtics de l’acció del meu
Govern. Abans de l’estiu s’aprovaran els projectes de la segona convocatòria. En total, més
de vint projectes en marxa en un any. Atacant directament els problemes allà on més falta
fa: als barris amb trames urbanes en situació de risc.
Per aconseguir la cohesió en un període de fort canvi –i de canvi també demogràfic perquè
hem passat sense adonar-nos-en de 6 a 7 milions de ciutadans i això no es fa perquè sí,
sinó perquè hi ha fluxos i molt importants de gent que ve de fora-, el tremp de la ciutadania
i de les ciutats s’ha de redoblar, ha de ser més potent. Això és el que fem amb aquest Pla:
aconseguir la cohesió dels barris.
Lluitar contra la degradació urbanística estava molt bé quan estàvem a l’oposició del
franquisme, no tan bé quan estàvem a l’oposició a la democràcia i és absolutament
inadequat quan el que tenim, és el Govern. El que ha de fer el Govern és no lluitar contra
ningú ni contra res. El que hem de fer és millorar les coses, treballar perquè la degradació
urbanística es converteixi en excel·lència.
Això vol dir oferir serveis públics de qualitat, apostar pel comerç i per l’activitat econòmica
com enginy de la generació. Això que moltes vegades s’havia confrontat: uns es dediquen a
l’urbanisme, uns altres a fer diners…Doncs no, no es tracta d’això, es tracta de saber que el
bon urbanisme porta diners, que el bon urbanisme costa diners i que, per tant, s’han de
generar per poder-se finançar. Que la dignitat de les persones està en qüestió i en funció de
que aquesta dinàmica funcioni bé.
Es tracta de normalitzar el dret a la ciutat, de generalitzar jo diria més que normalitzar, que
tampoc és una paraula que aquí s’escaigui. No es tracta de normalitzar res, es tracta de
generalitzar el dret a la ciutat que cada ciutadà té. D’obrir nous escenaris de qualitat de
vida en un món en el que la globalització ens sembla que ens amenaça amb la pèrdua d’una
identitat que hem de recuperar amb la millora de la qualitat de cadascun dels punts on
vivim, treballem i estudiem.
La Llei de Barris suposarà una inversió de 198 M€ als 13 barris catalans ja escollits a la
primera convocatòria. S’hi afegiran els prop de 200 M€ de la segona. Ens permetrà dur a
1
�terme projectes de rehabilitació integral a 40 municipis de Catalunya, amb una inversió
total de 600 M€.
L’acció més important que estem fent és vetllar per la cohesió del nostre país a través de la
millora dels barris, les escoles i els centres de salut. Aquesta triada és el pinyol de la nostra
societat; si això funciona bé, si als barris no els hi falta res, si l’urbanisme, les escoles, els
centres de salut i els hospitals funcionen bé, el poble sap que té un país que està a l’alçada
de les seves necessitats. Sinó, no.
Tenim un sentiment potser més nacionalista, menys escèptic, optimista, etc., però el
ciutadà no té la tranquil•litat que està vivint en un escenari que està pensat per ell o per
ella. Per això, jo li dono tanta importància a aquesta triada: els barris, les escoles i els
centres de salut.
Com ja he dit altres vegades, hi ha els que prediquen contra la immigració sense disposar
de mitjans, ni d’interès en el fons, perquè no tenen tampoc massa interès per aturar-la,
perquè ens va bé a tots, perquè els salaris es mantenen més baixos, diguem-ho ben clar. I
aquí hi ha una trampa discursiva que s’ha, no dic denunciar, però sí que s’ha d’assenyalar,
anant directament al tema: podem limitar? limitem; no podem limitar? assimilem; i és molt
difícil saber quines són les nostres possibilitats de control d’aquest fenomen.
Sabem que probablement necessitem créixer; que necessitem braços, que necessitem gent,
que necessitem treballadors i treballadores. El que sabem també és que la nostra taxa de
natalitat no és la que hauria estat i que si el nostre enginy econòmic funciona, si les ciutats
també, si les fàbriques, la producció terciària i el comerç també, això farà que vinguin
treballadors de fora.
Ara bé, mirem de controlar efectivament, no a cops de decret, no a cop de principis
generals, sinó amb els números a la mà i amb capacitat d’acollida, que és el que estem fent
aquí.
Jo crec que la cohesió dels barris s’obté a través de tres coses:
- amb unes condicions bàsiques de vida familiar correctes en l’habitatge
- amb unes bones instal·lacions per la vida col·lectiva (escoles, espais públics i centres de
salut)
- i a través de la seguretat als carrers, element aquest absolutament fonamental.
Tot això em fa pensar en aquesta ciutat lenta i en el valor del temps del que parlava el
vostre alcalde.
Aquí a Manresa l’Ajuntament ha posat sobre la taula idees i projectes per aconseguir-ho. Jo
conec l’esforç transformador que s’ha realitzat en aquesta ciutat sota el comandament de
Jordi Valls i el treball de tot el seu equip.
Però ara aquest Ajuntament també disposa dels recursos econòmics necessaris: 16 M €
aportats entre Ajuntament i Generalitat. Manresa disposarà, finalment, d’una façana sud
ben vertebrada amb la resta de la ciutat.
Aquí em vull parar perquè, en alguna mesura, l’escenari és el missatge. Entenem per
escenari no un decorat, sinó una ciutat viva. Si aquesta ciutat viva és un escenari viu i que
funciona bé, aleshores pràcticament tot és possible.
2
�Jo crec que aquest Govern ho pot fer. Haig de dir aquí que tinc el major respecte pel treball
que va fer l’alcalde anterior i ho haig de dir francament perquè amb ell i amb l’alcalde Nadal
vaig compartir un intent frustrat -que algun dia arribarà a bon port- d’unificació del
moviment municipalista de Catalunya. Hi vam posar-hi tota la bona fe que vam poder i no
ens en vam sortir, però espero que algun dia arribarà.
Mireu, el país no és una abstracció, és un espai de caramulls comuns que junts fan una
trama amb sentit o no la fan. La pròpia existència i valor del país depèn de que siguem
capaços de fer-la. Si és un caramull d’espais concrets que junts formen una trama amb
sentit i disposa d’un projecte compartit que funciona, tindrà un projecte compartit de futur.
Fa deu anys i pocs dies a l’Ajuntament de Manresa es va constituir un govern tripartit.
Aquell tripartit que molts auguraven fràgil, ha acabat resultant molt estable i avui lidera la
transformació de la ciutat.
Els hi he de dir que moltes altres ciutats de Catalunya també tenen un govern tripartit des
de 1980. Va començar sent quatripartit, però al cap d’un any i mig va acabar sent tripartit i
potser ningú se’n recorda que se’n diu així. L’experiment de Manresa jo crec que no era tal
experiment: era una aposta seriosa, com s’ha demostrat, i amb efectes positius.
De la mateixa manera, vull dir-vos que el pacte que va donar lloc al primer govern
d’esquerres i catalanista a la Generalitat de Catalunya des de la república, liderarà la
transformació del nostre país. Aquí a Manresa tenim el millor exemple. Una mostra de la
vella i nova Catalunya. Sempre ella mateixa, sempre retrobada.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1690
Title
A name given to the resource
Signatura del primer conveni de la Llei de Barris
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Manresa
Subject
The topic of the resource
Administració local
Benestar Social
Immigració
Urbanisme
Model social
Territoris
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/207/20050620.pdf
880f830bf4fba1f3b04ac10389807018
PDF Text
Text
Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de
12è Congrés de la UGT a Catalunya
Seu Vella. Lleida. | 20/06/2005
Agraeixo al secretari general de la UGT que s'hagi adreçat a vosaltres, amb un esquema tan
complert de quina és la situació de la classe treballadora i de quina és la situació del país.
Crec amb tota franquesa que estem davant d'un sindicalisme nou. Estem davant d'uns
sindicats que tenen visió global, davant d'uns sindicats que han sigut capaços de pactar,
d'acordar una estratègia conjunta de qualitat del treball, però també d'internacionalització i
competitivitat.
Les paraules que he sentit avui referents a la immigració i als immigrants o les paraules que
he sentit respecte de la importància de la productivitat, m'han convençut que estem davant
d'un sindicat modern, davant d'un sindicat que defensarà millor els interessos dels
treballadors. Si un sindicat ignorés les realitats que estem vivint estaria condemnat a ser
una peça de museu i aquest sindicat no ho serà.
Us volia dir que si he canviat el meu horari ha sigut perquè ahir a la nit, parlant amb el
president Zapatero, vam arribar a la conclusió que faríem sant amén si a no más tardar ens
vèiem per dissenyar quina havia de ser la marxa d'aquest mes i mig que ens espera abans
de les vacances, en el que s'han de decidir tantes coses.
Així ho hem fet i us puc dir amb tota fermesa que l'Estatut interessa, que els temes que
estem discutint no són temes que interessin exclusivament a la Generalitat o a Catalunya.
Són temes interessants per a tot l'Estat. Són temes que tothom vol condicionar o influir encara que només sigui en la data-.
Però us puc dir que no patiu, que el calendari es manté, que l'estatut s'aprovarà, que
s'aprovarà en el termini previst, i que estarà en el congrés quan havíem dit que hi seria.
Queden una colla de qüestions molt importants. És cert. Però el tindrem a temps.
He trobat al president Zapatero ben informat, ben predisposat, com sempre ha dit que
estaria. Però la pilota ara la juguem nosaltres, la juguem els catalans. Hem de fer els
deures ben fets, hem de ser exigents, no hem de bufar núvols, com es diu en català d'una
forma molt gràfica, però hem de ser exigents.
Les propostes catalanes es van obrint pas. Si algunes de les coses que estem dient les
haguéssim dit fa només uns mesos i no diguem fa uns anys, ens haguessin dit "vostès han
perdut la raó, vostès seran incapaços d'aconseguir ni la meitat del que estan dient" i ara,
tanmateix, la proposta d'una espanya plural va avançant i les propostes catalanes van
endavant.
La idea que tothom tingui serveis similars si es fa un esforç fiscal similar avança, la idea que
les inversions han de ser proporcionals al producte brut, també. No any per any, per
descomptat, perquè això seria impossible. Però sí en un període de temps determinat.
Entrem, estimats companys i companyes en un període decisiu i en un mes que qualificaria
d'infart. Abróchense los cinturones, que la festa comença.
És la primera vegada que us puc acompanyar com a President de la Generalitat. I això
m'omple de satisfacció. Els darrers anys, Catalunya i Espanya han evolucionat molt. També
1
�ho ha fet la UGT de Catalunya: ha deixat de ser únicament un sindicat de treballadors, per
esdevenir una institució plenament vinculada a la governació de Catalunya.
La Generalitat compta amb vosaltres, com amb la resta de forces sindicals, per fer front als
reptes d'una societat cada vegada més complexa i avançada.
Aquests primers anys del segle XXI estan convertint les nostres ciutats, els nostres
escenaris públics en l'escenari de les conseqüències de la globalització, com s'ha dit aquí
molt bé.
Davant d'aquesta realitat hem de mirar lluny. No podem perdre de vista l'horitzó d'un món
format per grans regions geoeconòmiques, en què els estats ja no són el que eren, en què
els grans protagonistes són els Estats Units de Nord Amèrica, sí, però també hi ha Mercosur, la Unió Europea, la Unió africana, els països del Magrib, el sud-est asiàtic, la Xina, el
Japó o la Índia. Grans conglomerats de centenars de milions d'habitants: aquestes són les
noves unitats que faran o no faran la governabilitat del món i que competiran.
Tanmateix, hem d'actuar a prop, en el microcosmos de les àrees urbanes, dels barris i dels
pobles, perquè és aquí on es fan sentir els efectes d'aquesta competència global. No sé si
m'explico, els protagonistes són grans, però els afectats per aquest protagonisme són
petits, són els ciutadans que viuen als barris, que van a les escoles, que van als centres
sanitaris, que van a les universitats, que van a la feina o que estan a l'atur. I aquests
ciutadans els hem de tractar de prop.
Hem de ser una part important de la Unió Europea i, al mateix temps, deixar que dintre del
nostre estat i dintre del nostre país, dintre de Catalunya, siguin els ajuntaments moltes
vegades els qui preguin decisions que abans prenia l'Estat i ara pren la Generalitat.
Això no és gens senzill, però estem en condicions de fer-ho. El que m'apassiona és pensar
que es pot fer, que es pot ser algú important al món, dient al mateix temps als ciutadans
que arreglarem les coses.
Les grans regions mundials i la lluita contra les noves formes de desigualtat: aquests han de
ser els dos extrems dels nostres projectes per Catalunya i els seus ciutadans. Aquests han
de ser projectes a partir dels quals refermem les idees i els compromisos propis de la visió
del món que representem: la visió que donen les idees de l'esquerra i el catalanisme. Una
visió que pot convertir Catalunya en un país més obert i també més cohesionat. En un país
amb futur.
Les nostres mirades estan unides pels valors del progrés, la justícia i la pau. I això és molt
important. Fixeu-vos-hi: en aquests anys de democràcia, hem aconseguit molt. En el
terreny sindical, des de la CONC, la UGT i les altres forces sindicals. En el terreny polític,
des de les forces d'esquerra i progressistes. En aquest escenari, la UGT ha significat un
puntal clau en el procés de transformació del teixit econòmic i social. I el discurs que he
sentit avui em confirma que seguirà sent-ho.
Però quedava un gran anhel per aconseguir: portar el projecte de les esquerres catalanes al
Govern de la Generalitat. Ara ho hem aconseguit. Som un govern que està invertint 6.000
milions d'euros. Ara ho estem aconseguint. I ara vosaltres i la resta d'agents econòmics heu
de jugar un paper decisiu en l'assoliment dels grans objectius de Catalunya.
Una bona mostra d'això la vàrem tenir tot just fa tres dies, divendres passat, quan vàreu
signar l'Acord Interprofessional de Catalunya 2005- 2007, juntament amb la patronal
Foment del Treball i CCOO. Tal i com va dir el Conseller Rañé, aquest acord permet fer
efectives les transformacions a les empreses, fent compatible la flexibilitat i la seguretat.
2
�Al marge d'arribar a bons convenis entre les parts, també és important que puguem
treballar junts, administració, patronals i sindicats. Això ho hem vist amb l'Acord estratègic
per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia
catalana.
I ara ho refermarem impulsant les mesures que conté. Teniu el meu compromís per
convertir aquest acord en una obligació, que ho és per vosaltres, pels sindicats i
treballadors, però que també ho és pel Govern i pels empresaris, que també hi són.
Començant per l'impuls del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que serà la taula
principal de diàleg en aquest àmbit. Hi participaran els agents socials i es tractaran tots els
temes relacionats amb
. eleccions sindicals,
. contractació,
. prevenció de riscos,
. inspecció de Treball
. i igualtat (incloent el tractament de la integració de població immigrada i de les persones
amb disminució).
Aquest Consell de Relacions Laborals de Catalunya juntament amb l'Acord Interprofessional
de Catalunya constitueixen les dues potes del nou marc de relacions laborals de Catalunya
que s'està gestant.
Aquestes polítiques augmentaran el potencial productiu de Catalunya. I parlo de les
qüestions que afecten a la vida de cada dia, parlo de l'educació, parlo de la sanitat, parlo de
la vida de la vida dels immigrants i parlo de les dones. Aquí també és vital una política que
afecti a les escales, a les escoles i a les empreses.
Perquè tan sols actuant en tots els àmbits aconseguirem una integració vertadera. Tan sols
actuant en aquests 3 àmbits, construirem una Catalunya plenament social. És d'aquesta
Catalunya de la que s'ocupa el Govern d'Esquerres i Catalanista. I és a aquesta Catalunya a
la que ens adrecem amb el nou Estatut i el nou sistema de finançament.
Com veieu, estem donant a Catalunya les eines que necessita. Ho fem impulsant un
important programa de reformes socials, una gran ambició econòmica i fent-ho des d'un
govern transparent.
Per millorar les condicions laborals dels treballadors. Per aconseguir la plena igualtat en la
participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i
millors serveis a les famílies. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per donar
oportunitats als joves que vulguin entomar el repte de la seva emancipació familiar o
professional. Per facilitar-los l'accés a un habitatge sense haver d'hipotecar els seus
projectes de vida.
Aquest és l'objectiu del nostre projecte de reforma social. Aquesta és la nostra ambició per
la Catalunya dels 7 milions. El Govern està canviant coses i està fent costat als projectes de
canvi ben fet.
I sé que ens ajudareu a evitar que aquest projecte s'esberli, que aquest projecte vagi
malament. Sé que tots sou conscients que en aquest projecte ens hi juguem molt. Sé que
ens ajudareu també a evitar que no només el projecte català i el projecte de l'estat
espanyol sinó també el projecte europeu pateixin cap regressió.
El divendres vaig rebre el II Congrés Internacional de Representants Sindicals de la UGT. Un
Congrés per analitzar el moviment sindical a l'escala real del món. Crec que aquest és el
3
�futur. Com us deia, aquests han de ser els extrems dels nostres projectes: mirar lluny i
actuar a prop.
El canvi no serà fàcil, evidentment. Però compartim la lluita per la justícia social. La
continuarem desenvolupant a tots els nivells, us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de
la vostra identitat política i sindical. Una identitat i un projecte que s'enriquiran amb les
idees que ens oferirà aquest Congrés.
Moltes gràcies.
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1689
Title
A name given to the resource
Discurs del president de la Generalitat en la inauguració de 12è Congrés de la UGT a Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Seu Vella. Lleida
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Immigració
Ocupació
Sindicats
Model social
Unió General de Treballadors de Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-06-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/180/20040926.pdf
1bd35b6d56e70dda8e25dde05c170d78
PDF Text
Text
Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les
Cultures
Barcelona | 26/9/2004
S'acaba el Fòrum. S'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures.
No sé què farem a partir d'ara. Tant els que n'heu gaudit com els que
hi heu treballat, sobretot els que hi heu treballat, suposo que ara
descanseu i ben merescudament. També aquells a qui no els ha
agradat, perquè ara no sabran de què parlar.
Som a punt de tancar el primer capítol d'una nova experiència
adequada al món obert en què vivim, una cita que no va néixer per
competir, com els Jocs Olímpics, o exhibir, com les Exposicions
Universals, sinó per expressar, difondre i debatre, per discutir, per
parlar, per dialogar, també a nivell mundial.
Avui podem dir que s'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures
de l'era global. És cert que hi ha altres institucions a nivell global que
juguen papers de diàleg en terrenys específics: Porto Alegre a nivell
social, Davos a nivell econòmic, Kyoto en el camp ambiental, Nairobi
en el camp de l'hàbitat. Barcelona ha inaugurat una cinquena manera
de parlar al món dels temes que interessen els ciutadans i les
ciutadanes de cada un dels països i de cada una de les ciutats, i ho ha
fet de forma que no serà a la seu permanent; no podrem parlar a
Porto Alegre només de temes socials i a Barcelona del tema de les
cultures, si no que hi haurà un grup de ciutats que ho aniran fent. I
un dia de totes maneres tornarà el Fòrum a la ciutat de Barcelona.
Crec que s'hauria de prorrogar, però això no es pot fer. Més ben dit
no cal prorrogar el Fòrum a Barcelona, perquè la dinàmica que s'ha
posat en marxa a Barcelona no s'aturarà, i l'alcalde ho sap millor que
ningú. I res no impedeix que els espais del Fòrum, l'Auditori i el
Centre de Convencions, segueixin essent centres per al diàleg
mundial de les cultures, en tots els camps.
Vàrem inaugurar el Fòrum a dos mesos de l'11 de març amb el cor
encara encongit per tanta tragèdia, i aquests mesos el món s'ha
entossudit a donar-nos tristament la raó: Iraq, Ossètia, Israel,
Palestina, Darfoor, Haití i tants altres indrets que s'anaven despertant
cada dia amb l'horror i la misèria, amb el dolor incessant d'un món
que necessita trobar nous camins per frenar la seva destrucció.
Vàrem obrir el Fòrum sabent que la seva seguretat era un repte, i
tenim la satisfacció de cloure'l amb un nivell de tolerància i respecte i
amb un nivell de seguretat del recinte absolutament exemplar. No és
que cap altre cop un gran esdeveniment s'hagi pogut celebrar a
1
�Barcelona amb pau i tranquil·litat, és que el nivell de respecte entre
els participants ha estat altíssim.
Jo no he tingut mai cap dubte sobre el èxit del Fòrum, però hi ha una
cosa encara més important que l'èxit, l'encert, i el Fòrum ha estat un
encert. L'èxit comporta ressò, i l'encert comporta reconeixement, i la
iniciativa de Barcelona obtindrà el reconeixement internacional,
n'estic convençut, començant per Monterrey i a partir d'aquí en una
seqüència que esdevindrà imparable.
A partir d'aquí el Fòrum sempre tindrà Barcelona com a bressol, punt
de referència i de naixement, i segurament tornarà, no sé quan, però
ha de tornar. També vull que sàpiguen que el govern català està a
favor del retorn del Fòrum a Catalunya, quan sigui, quan convingui.
N'estic convençut que a partir d'avui Monterrey sabrà fer créixer amb
força i amb moltes més certeses que dubtes el seu Fòrum, que serà
el seu Fòrum i que hi haurà menys dificultats per fer entendre el que
Barcelona ha començat.
Vull expressar aquí el meu reconeixement més sincer als
representants del govern de Mèxic, de l'estat de Nuevo León, de la
ciutat de Monterrey, germana de Barcelona, per l'entusiasme amb
què han treballat perquè el segon Fòrum Universal de les Cultures
hagi estat possible.
Crec que el Fòrum ha tingut quatre assoliments importants: primer,
s'ha demostrat una vegada més la nostra capacitat col·lectiva
d'aplicar enginy, rigor i eficàcia en l'organització de grans
esdeveniments a escala internacional. Una vegada més Barcelona
haurà dotat d'una fornada d’excel·lents professionals i organitzadors.
Segon, s'han pogut fer sentir multitud de veus, i s'han produït els
diàlegs de més relleu sobre les grans qüestions de l'agenda mundial.
Tercer, una vegada més Barcelona ha ofert en nom de Catalunya i
d'Espanya el seu esforç, el seu treball i el seu compromís al món, i ha
sabut estar a l'alçada i ens n'hem de congratular.
Al Fòrum, com mai abans l'Estat i la Generalitat han estat al costat de
Barcelona. I finalment, s'ha fet irreversible la millora del llevant de la
ciutat, i això potser és la millor de les herències, la transformació del
llevant, la seva conversió en ciutat en majúscules. Qui recorda ara el
que hi havia aquí, qui recorda ara que aquí sota hi ha una
depuradora? Qui recorda el que era aquest món que semblava
condemnat a ser ignorat, com tantes vegades passa a tants llocs de
les ciutats del món? Barcelona i el seu alcalde han fet possible que ni
un pam d'aquesta ciutat no sigui reconeixible.
En aquest món de xarxes Catalunya ha donat, gràcies al Fòrum, un
gran pas endavant. Catalunya és avui més que mai un nou punt de
trobada, un node; es més punt de referència, és més espai de
2
�confluència i de projecció, és més un "hub" que fa un any. Tenim més
xarxa, més gruix, més serveis professionals, socials, institucionals
perquè l'esforç de construir xarxa, de fer diàlegs, de contacte i
obertura que s'ha fet ha estat importantíssim.
Durant 141 dies la nostra ciutat ha tingut una oferta cultural i
artística excepcional, s'han pogut sentir veus que altrament no hi
hagués hagut manera de fer audibles i d'amplificar-se. S'han acordat
i fet públiques aquí mateix declaracions d'ordre molt divers sobre els
principals eixos del debat del propi Fòrum: per exemple, en el camp
de les llengües, ha sorgit la idea tan meravellosa de crear un arxiu on
totes les llengües siguin registrades per escrit i fonèticament, que no
hi hagi cap de la qual no en quedi traça, perquè sabem que any rere
any centenars de llengües del món van desapareixent, i aquesta és
una situació que ens fa a tots més pobres. I que Barcelona sigui el
lloc on gràcies al Fòrum tots aquests registres es puguin arxivar i
guardar és molt emocionant.
El Fòrum Barcelona 2004 figurarà, doncs, a la partida d'un nombre
molt important de plataformes, processos i observatoris amb el diàleg
i el compromís en la recerca de la pau, l'equitat i la sostenibilitat com
a norma. Moltes de les organitzacions mundials que s'han trobat en
aquests prop de quatre mesos inscriuran el nom de Barcelona com
una referència nítida en les seves memòries, i "espero y deseo, estoy
convencido de ello, de que lo mismo ocurrirá en 2007 en Monterrey,
en Nuevo León".
La ciutat de Barcelona, demà, en desvetllar-se, podrà retrobar el seu
propi llegat, aquí on s'ha iniciat el camí irreversible que permetrà de
retornar la dignitat tantes vegades reclamada de la ciutat, com deia
Verdaguer, "de riu a riu estesa" (i arribava malament a tots els rius, i
ara arriba bé). Demà aquesta ciutat que vol avançar en la seva pròpia
història amb onades d’il·lusió i d'entusiasme, però també amb un
gran sentit del rigor, de la responsabilitat, del treball ben fet; aquesta
ciutat que demana més que mai ser la capital de Catalunya, podrà
agafar forces de nou per abocar-se de ple en la seva gent. Demà els
barcelonins i barcelonines, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya,
podran prendre possessió plena d'aquesta ciutat aquí recuperada.
Vull dir a l'alcalde de Barcelona, en nom de Catalunya, gràcies.
Catalunya se sent orgullosa de la seva capital i la capital ha honorat
el país i a tota Espanya.
Pasqual Maragall
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1662
Title
A name given to the resource
Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Model social
Congressos
Cultura
Fòrum de les Cultures
Immigració
Relacions Internacionals
Religions
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://www.arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/177/20040902.pdf
a02ad9c467f292b411a9e8e6ed94ddb0
PDF Text
Text
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments
Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Auditori del Fòrum | 2/9/2004
Senyor alcalde, autoritats, secretària general de Migracions i d'Afers
Internacionals, estimats amics:
Només unes paraules per dir-vos quin és el meu sentiment, avui, en
aquest Fòrum, - que jo crec que enyorarem, perquè mai en aquesta
ciutat no s'havia donat una constel·lació d'esdeveniments, de diàlegs,
de personalitats, de la densitat i del nivell que hem vist aquests
mesos. Ho enyorarem i esperem que algun dia torni el Fòrum a
Barcelona.
D'una manera molt breu els vull cridar l'atenció sobre algunes
qüestions relacionades amb la immigració. Són producte de la reflexió
pràctica més que no pas de la teòrica:
1.- La pàtria de cadascú es tria tant com s'hereta, s'hereta tant
com es tria. Els homes i les dones són d'allà on guanyen la seva
llibertat i d'on veuen respectada la seva dignitat. La pàtria és el lloc
on la pròpia llibertat existeix i la pròpia dignitat és respectada.
2.- Els moviments migratoris són un element permanent de la
construcció del futur de la Humanitat, en el món obert i sense
fronteres. Això és un fet que és aquí per quedar-se, crec que de
manera definitiva.
3.- L'emigració no pot ser l'última esperança, per a tantes
persones. Probablement és cert que val més moure capitals i
coneixements que no pas grans contingents humans. L'emigració
hauria de ser un dret, una possibilitat, no una solució desesperada o
una obligació. Ja sé que estic parlant d'una utopia, però és una
utopia que segurament compartim.
4.- Qui paga els costos humans de l'emigració? En primer lloc,
els emigrants; i en segon lloc, els habitants dels barris de destí de les
migracions, així com els usuaris de serveis públics, sobretot
d'educació i salut, que cal compartir amb els que arriben de fora. No
els paguen pas de la mateixa manera els intel·lectuals o els polítics,
o aquells que especulen sobre els perills de les migracions, però que
no són afectats en la seva vida diària per l'arribada dels immigrants.
5.- Cal arribar a acords amb el països d'origen de les
migracions. Primer, per posar ordre en els processos de sortida i,
segon i complementàriament, per canalitzar les inversions que
1
�permetin crear "in situ" els llocs de treball que es busquen a fora.
Per ordenar els fluxos monetaris, també per ordenar els que es
deriven de les migracions. Fa poc, vaig ser al Marroc i em deien que
el Marroc, el 2004, és similar a l'Espanya de 1960. Que aleshores
aquí es vivia com ara comença a viure el Marroc, en bona mesura de
les remeses de divises per part dels emigrants i del turisme.
6.- Federico Mayor, l'exdirector general de la Unesco, em deia
que arribarà un dia, segles enllà, en el que tots serem del
mateix color: "cafè amb llet" -deia ell. Tots serem del mateix color,
i això és, si hi pensem una mica, un esdeveniment que succeirà. Això
passarà, però no hem de tenir pressa de que passi, més aviat a
l'inrevés. Jo crec que el ritme dels canvis és tant important com ho
són els canvis en ells mateixos. I espero de tots vostè reunits en
aquest Congrés que se celebra al Fòrum que tinguin encert perquè
ens hi juguem molt.
Pasqual Maragall
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1659
Title
A name given to the resource
Inauguració del Congrés Mundial "Moviments Humans i Immigració", en el marc del Fòrum 2004
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori del Fòrum
Subject
The topic of the resource
Congressos
Fòrum de les Cultures
Immigració
Model social
Territoris
Liberalisme
Relacions Internacionals
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-09-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències